10

Un

ita

t 1

EL MARINER DE SANT PAU

El l mariner de Sant Pau era d’un poble de la maresma de l’Empordà

que ell mai no va voler anomenar de tristor que li feia. Com que

tenia bons braços per remar i bon cap per aprendre la carta de nave-

gar, la barca se li havia tornat un bastiment i anava sempre de viatge

de Barcelona a Mallorca. El vent, sempre que sortia, li anava en popa,

i la fortuna li ballava davant dels ulls.

Però vet aquí que un hivern els núvols es van arrastellar en el cel

i una forta llevantada va fer estelles el seu bastiment a les costes de

Provença. Ell va invocar Santa Maria dels Socors i en va sortir viu.

Però, ai!, dels seus infortunis, ell no en sabia més que la primera part.

La mar, la mar terrible que amb una mà havia estellat el seu vai-

xell, amb l’altra havia arrencat la seva casa de soca-rel i s’havia

ajagut en el seu mateix llit.

En arribar al seu poble, el mariner va cercar la seva

esposa i els seus fills, i no en va trobar rastre; va

cercar casa seva i no en va trobar ni els fonaments;

i el lloc on s’aixecava, entre arbres i flors, tampoc

no hi era: la mar dormia en ell, reposada i tran-

quil·la com un lleó adormit.

Quan es va revenir, va plorar tres dies

i tres nits, sense menjar ni beure; va mirar

la mar per última vegada, va tornar-la a

maleir i va jurar fugir-ne ben lluny, on

no l’hagués de veure mai més.

Es va posar a l’espatlla un rem,

única cosa que va trobar de la seva

Moltes de les llegendes catalanes tenen com a escenari

les muntanyes, per exemple, el Pirineu. La llegenda que

tens a continuació, però, se situa a la mar i la va recollir

Jacint Verdaguer.

1. Una llegenda del mar

Diccionari

bastimentarrastellar

estella revenir

L L E G I R I C O M P R E N D R E

perduda i enfonsada hisenda, i va prendre el primer camí que el va allu-

nyar de la mar. Al cap d’una estona de caminar per uns aiguamolls i jon-

cars que mai no se li acabaven, va arribar a uns estanys del Baix Empordà.

—Aquests estanys —va dir— són els fills de la mar, i, per tant, són

tan res de bo com son pare.

I, deixant el camí en sec, es va girar cap a l’altra banda; sabia prou

bé de què fugia, però no sabia on anava, caminant a la perduda com

un boig. Va deixar la terra plana, enfilant-se a poc a poc per la Garrot-

xa amunt.

Arribant a Banyoles, s’adonà que la gent no era la mateixa del seu

país: ja no marinejava, sinó que terrejava, i fins i tot li venien ganes de

quedar-s’hi, quan de trascantó, per entremig d’uns roures, va veure

lluentejar l’estany. Creient tot plegat que era un retall de mar que el

perseguia en la seva fugida, li tirà un raig de maledicció i arrencà

a córrer pel camí morraler de Besalú.

Besalú és ja lluny del mar: dos dies feia que en fugia i desitjava ja

reposar de la fatiga i, sobretot, de la pena. Però, abans volgué fer la

prova: se n’anà al mig de la plaça, es descarregà el rem i, ensenyant-lo

a la gent que l’envoltava, els digué:

—Què és això?

—Això és un rem —li respongueren uns traginers de marina que

descarregaven peix.

—Doncs, adéu-siau —respongué ell secament.

Es va carregar de nou el rem al coll, i per la ribera del Fluvià s’en-

caminà cap al cor de la muntanya. Després de caminar i caminar veié

eixamplar-se el congost i desplegar-se una plana oberta i, enmig d’ella,

la formosa ciutat d’Olot. Tot entrant-se’n pels seus carrers, s’anava

dient a si mateix: «Aquesta ciutat és ben arraconada entre les munta-

nyes i ben llunyana del mar, i els seus habitants no sabran res de la

meva enemiga mortal». Quan arribà al mig de la plaça, prengué el rem

amb la seva mà dreta i preguntà als molts curiosos que l’envoltaven:

—Sabríeu dir-me què és això?

—És una pala de forn —va respondre un noiet.

—Què saps tu? —li va dir son pare, que havia estat a marina—.

Això no és una pala de forner, que és una pala de barca.

11

Diccionari

de trascantótraginer

12

Un

ita

t 1

1. A quin lloc transcorre la llegenda? A quina època?

2. Assenyala les tres parts d’aquesta narració (plantejament, nus i desenllaç) i fes un

resum de cada una.

3. Observa un mapa de Catalunya i localitza-hi els llocs per on passa el mariner.

«Ja som a prop d’allà on anem», es digué el mariner, «però no hi

som encara.»

Espolsà les espardenyes, i muntanya amunt falta gent. Deixà la pla-

na per la vall de Bianya. S’enfilà per Capsacosta i darrere la serralada

es trobà tot seguit a Sant Pau de Segúries. Allí abaixà el rem, l’ense-

nyà a aquells pastors i pagesos i els digué:

—Bona gent: sabríeu dir-me què és això?

—Ai, ai! Quina cosa de preguntar! —li respongué el més vell, i, per

tant, el més autoritzat de la rodona—. Això és un culler.

—Però, què és un culler? —preguntà l’empordanès.

—Una cullera grossa o una pala de remenar el

blat de moro dins l’olla.

—Doncs, aquí em quedo —respongué el

mariner. I tal dit, tal fet.

JACINT VERDAGUER

Després de la lectura

P A R L A R I E S C O L T A R

4. El mariner de l’Empordà vol fugir, tan lluny com pugui, de tot allò que estigui lligat

a la mar, perquè la mar li recorda totes les desgràcies que li han passat.

Entre tots els nois i noies de la classe imagineu situacions en què un personatge vulgui

fer com el mariner, però substituint la mar, la muntanya i el rem per altres elements.

Fixa’t en aquestes altres possibilitats:

5. Ara llegeix la història que hi ha a continuació, que ha estat escrita a partir del trian-

gle cornisa–ciutat–desert:

13

PER SOSTRE, LA VIA LÀCTIA

En Xavier era d’una ciutat molt gran que ell mai no va voler anomenar,

però que era una de les més importants de la Mediterrània. En Xavier

era programador informàtic i cada matí agafava el metro per anar a tre-

ballar en una empresa molt important de la part alta de la ciutat.

Un dia, quan es dirigia cap a la parada del metro per tornar a casa

seva, un tros de cornisa va caure d’un setè pis i va estar a punt d’en-

certar-lo de ple. Va venir d’uns centímetres escassos que el tros de

pedra no li caigués al damunt. En picar a terra va fer un gran espetec,

però tot va quedar en un bon ensurt. L’home va sortir-ne il·lès, però

no es podia treure del cap aquell incident. No podia dormir a la nit

i sempre anava pel carrer mirant cap amunt.

cornisa

ciutat desert

sorra

pol Nord desert

esquí

pol Nordselva tropical

mico

ciutat selva tropical

Diccionari

cornisail·lès

Finalment va arribar a la conclusió que no tornaria a estar tranquil

fins que no visqués lluny d’aquell perill potencial.

Es va dirigir a l’estació i va demanar un bitllet per a un tren que

anés al més lluny possible de la ciutat. Quan ja duia tres hores de

camí, va decidir baixar en un poble del Pirineu, ja que va veure que

era un lloc on no hi havia edificis alts i les cases només tenien una

planta. Passejant pels carrers d’aquell poble s’adonà que allà les coses

no eren com a la seva ciutat, que la gent no anava tan apressada. Esta-

va ben decidit a instal·lar-s’hi, però, de sobte, va començar a bufar

vent del nord. La ventada xiulava entre les cases i feia cruixir les teules

de les teulades, que els habitants del poble havien reforçat amb gros-

ses pedres perquè el vent no se les emportés.

Esfereït, davant la possibilitat que la desgràcia es repetís, va fugir

corrent del poble i va anar a refugiar-se al mig d’un prat.

Quan el vent es va calmar, desorientat i confós, l’home es va plantar

al voral de la carretera i es va posar a fer autoestop. Va tenir sort i un

cotxe es va aturar. La conductora va acceptar dur-lo al poble més proper.

Durant el viatge, l’home va explicar el seu problema a la noia. No

li importava que el prengués per ximple o per guillat, només volia

veure si ella sabia d’algun lloc on ell pogués sentir-se segur i viure

tranquil.

14

Un

ita

t 1

Diccionari

esfereïtvoral

—El lloc d’on jo vinc potser t’interessarà. No hi ha cornises ni teu-

lades… —va dir la noia.

La noia li va parlar d’un lloc on la gent viu en enormes tendes

enmig del desert, on les pedres són inexistents, on la sorra senyoreja

tots els indrets.

L’home va intuir de seguida que havia trobat el que havia estat

buscant. Va treure tots els seus estalvis del banc i va comprar un bitllet

per a Damasc, ciutat anomenada la maragda del desert. Després va

viatjar de Damasc a Palmira i, l’endemà, un jeep el va portar fins a la

seva destinació: una haima enmig del desert. Els beduïns li van donar

la benvinguda, un grapat de dàtils i una tassa de llet de cabra.

Sobre el seu cap només es veia la Via Làctia.

—Doncs aquí em quedo —va dir l’home.

I tal dit tal fet.

MONTSERRAT GALÍCIA

15

Diccionari

maragdabeduí

6. A continuació us proposem que, per parelles, us inventeu un conte i que l’expliqueu

a la resta de la classe. Primer, però, heu de triar els tres elements del triangle que us ser-

viran de base per a l’argument de la vostra història. El conte que acabeu de llegir i la

lectura principal us poden servir d’exemple.

16

Un

ita

t 1

E S C R I U R E

7. Llegeix aquest text:

MAR BRAVA, MAR VERDA, MAR ESCUMEJANT

Catalunya és un país muntanyós, de roquissars i de velles boscúries,

d’estanys misteriosos, d’aigües vives. Els seus rius davallen torrencials

i, després de creuar planes i travessar serralades i congostos, arriben

a la mar. Catalunya és també un país riberenc de la Mediterrània, el

«mar nostre», com deien els antics.

Una mar vastíssima, sense més frontera que l’horitzó infinit. No

és gens estrany que fascinés la mirada dels primers avantpassats. La

seva lluentor d’or o de plata de lluna; el constant remoreig de les

onades a la platja; l’escuma blanca rompent amb brogit en la roca…

La por dels tràngols i les tempestats. «Mar brava, mar verda, mar

escumejant!» L’atracció dels enigmes submarins: continents enfon-

sats, ciutats submergides, tresors meravellosos, l’encís de mítiques

illes d’or, paradisíaques…

Diccionari

roquissartràngol

8. Ara escriu un conte que pugui sem-

blar una llegenda i que estigui ambien-

tat en la mar. Podeu fer-ho amb l’ordi-

nador.

17

Estructura bàsica d’una narració:– Plantejament: on se’ns presenten els

personatges principals, el lloc on suc-ceeix la història i la situació inicial.

– Nus: on se’ns explica què els passa alspersonatges; és el moment on passen els fets més importants, apareix el conflicte i se’ns presenta l’antagonista.

– Desenllaç: on es narra el final de la història i la resolució del conflicte. Potser un final feliç o trist.

Fem-ho bé!

Diccionari

remotdesavinença

eixamenteniment

Hom imagina les aigües de la mar dominades per forces sobrena-

turals, poblades d’éssers fantàstics. La creença religiosa en una divini-

tat marina és molt remota, però encara en podem trobar vivències

disperses en certes tradicions de pescadors: l’existència d’una mena

d’ésser estrany i poderós, anomenat per uns el «peix Nicolau», per

altres l’«home de la mar», cobert de petxines i amb una cabellera d’al-

gues cobrint-li tot el cos. Hi ha llegendes que es refereixen al dimoni

del fons de la mar, que excita desavinences entre els peixos i obra

males marors i remolins, causant naufragis i estavellaments…

La creença en les mítiques sirenes es troba en tota la Mediterrà-

nia: són una mena d’éssers aquàtics, meitat dona meitat peix, algunes

amb la cua doble. En nit de lluna surten dels seus palaus encantats de

sota l’aigua i la mar s’il·lumina amb resplendors blavoses enlluernado-

res. En nombrosos eixams segueixen els corrents marins, i un estel

—conegut pels navegants amb el nom de Sirena— assenyala el seu

rumb. S’ajeuen a les roques i pentinen les seves cabelleres d’escuma

espurnejant, mentre murmuren tonades encisadores. Malaguanyat qui

es deixa seduir per les seves cançons! Es capbussa en la mar com si

s’hagués begut l’enteniment, i es perd per sempre més.

Molts refranys expressen aquesta realitat inabastable de la mar:

La mar, com més té, més brama.

No et fiïs mai de la calma de la mar.

Qui per mar no s’aventura, no troba ventura.

La platja sap qui se’n va, però no qui tornarà.

La mar és generosa: pren poc i dóna molt.

JOAN SOLER

Un

ita

t2

2. Les cançons

Diccionari

feixucentelat insolent

18 BON DIA

La vella Montserrat

desperta el barri a cops d’escombra tot cantant,

les primeres persianes

s’obren feixugues badallant.

Rere el vidre entelat,

el cafeter assegura que no era penal

i es desfà la conversa

igual que el sucre del tallat.

Bon dia,

ningú ho ha demanat però fa bon dia,

damunt els caps un sol ben insolent

il·lumina descarat

tot l’espectacle de la gent.

[…] ELS PETS

(lletra: LLUÍS GAVALDÀ)

La poesia sempre ha anat lligada a la música. Actualment

el cantant que escriu ell mateix la lletra i la música de les

seves cançons s’anomena cantautor. Lluís Llach és un bon

exemple de cantautor català.

L L E G I R I C O M P R E N D R E

19

QUE TINGUEM SORT

Si em dius adéu,

vull que el dia sigui net i clar,

que cap ocell

trenqui l’harmonia del seu cant.

Que tinguis sort

i que trobis el que t’ha mancat

en mi.

Si em dius «et vull»,

que el sol faci el dia molt més llarg,

i així, robar

temps al temps d’un rellotge aturat.

Que tinguem sort,

que trobem tot el que ens va mancar

ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar

el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.

Que demà mancarà el fruit de cada pas;

per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,

no demanis un camí planer,

ni estels d’argent,

ni un demà ple de promeses, sols

un poc de sort,

i que la vida ens doni un camí

ben llarg.

LLUÍS LLACH

Diccionarimancarplanerargent

BLA, BLA, BLA…

Anem al bar! Us vull convidar. Que ens portin sucs.

Falta poc per al dia més esperat.

Us he apuntat, només més o menys, en una llista

tots els regals que m’heu de comprar.

Bla, bla, bla, bla, bla! No vull excuses, per favor.

Bla, bla, bla, bla, bla! No us queixeu tant i estigueu al cas.

Bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla.

Una festa alegre amb tots els meus amics.

Una festa amb música que m’agradi a mi.

Amb…

…globus i pancartes! Uoo! Un pastís de nata! Uoo!

…jocs i serpentines! Uoo! Coses divertides! Uaa!

…berenar per a tots! Sorpreses gegants. Molt important:

que tothom s’ho passi fenomenal.

Que es pari el món! Tothom a ballar. Seria feliç

amb una festa com aquesta que us dic.

[…]MACEDÒNIA

(lletra i música: DANI COMA)

20

1. Lluís Gavaldà, un dels components del grup musical Els Pets, és l’autor de la lletra

de la cançó Bon dia. Quines altres cançons coneixes d’aquest grup?

2. De què et sembla que parla la cançó de Lluís Llach? Què et sembla que va voler

expressar aquest cantautor quan la va escriure?

3. Resumeix en dues frases la cançó Bla, bla, bla. Després digues què penses de la

lletra d’aquesta cançó i si et sents identificat o identificada amb el que diu.

4. Quina d’aquestes tres cançons t’agrada més? Explica per què.

Després de la lectura

P A R L A R I E S C O L T A R

5. Llegeix aquest text i el de la pàgina següent:

21

El nombre d’instruments d’una bateria oscil·lad’acord amb els estils i l’època.

El bombo, dins el conjunt de la bateria, és elmembranòfon més gran i, per tant, el que té unasonoritat més greu. Per percudir-lo correctament,necessitem que la membrana (d’aquí prové elnom de membranòfon) estigui en tensió i que hihagi una maça que s’accioni amb un pedal.

La caixa és un tambor de poca fondària si elcomparem amb la resta dels instruments queformen la bateria. La seva originalitat rau en elsbordons, que són unes cordes o mollesmetàl·liques que estan recolzades sobre lamembrana inferior i que permeten modificar elso de l’instrument segons es vulgui.

Els timbals o tam-tams tenen tres midesdiferents.

El plat és un idiòfon de metall (es tracta d’uninstrument que produeix el so per la vibració de

tot el material de què està format, com aratambé les castanyoles, el triangle i tants d’al-tres). Normalment, dins la bateria n’hi ha tres,però n’hi poden arribar a haver quatre. Cons-truïts amb una gran precisió tècnica, transmetencalidesa a la vegada que poden arribar a tenirmolta potència de so.

El xarleston o plat doble (conegut tambéamb el nom anglès de hi-hat) és un idiòfon demetall amb la particularitat que està format perdos plats col·locats un contra l’altre.

Les baquetes de percussió, que poden serde diferents materials, donen matisos i sonori-tats diverses.

Les escombretes, fetes amb filferro, oferei-xen una sonoritat suau i dispersa. A més depercudir, també es poden fer servir per fregarles membranes, de manera que s’aconsegueixun so continu i lligat.

La bateria, una història amb molt ritme

INSTRUMENTS BÀSICS QUE FORMEN UNA BATERIA

La bateria, tal com el seu nom indi-ca, està formada per un conjuntd’instruments musicals de percus-sió que són tocats per un sol músic.És un dels instruments més repre-sentatius de la música d’avui, i elpodem trobar tant en formacionsinstrumentals més clàssiques(orquestra i banda) com en grupsde jazz, rock i música moderna engeneral.

L’ INSTRUMENT

Diccionari

oscil·larmatís

dispers

xarleston

caixa

bombo

baquetes de percussió

timbal

plat

22

EL PETIT MOZART

El dia 27 de gener de l’any 1756 va néixer a la

ciutat de Salzburg un dels músics més grans de

tots els temps: Wolfgang Amadeus Mozart.

Els seus pares, Anna Maria i Leopold, li

van posar un nom ben sonor: Johannes Cri-

sostomus Wolfgang Amadeus, però aviat l’a-

nomenarien Wolferl.

Com que Leopold Mozart era violinista

i compositor, va ensenyar música als seus

fills, Wolferl i Nannerl, de ben petitets; així

que van aprendre a llegir música abans que

a llegir lletres.

—Què fas, Wolferl? —li va preguntar un

dia el seu pare quan el petit Mozart tenia quatre anys.

—Estic component un concert per a piano! —li va contestar el menut. Leopold,

tot sorprès, va descobrir com, efectivament, entre els guixots que havia fet Wolf-

gang sobre un paper hi havia notes musicals!

El petit Wolfgang Amadeus, quan tenia cinc anys, va fer un regal especial a la

seva mare per al seu aniversari: va compondre per a ella les seves primeres obres.

Wolfgang Amadeus i Nannerl van ser els infants músics més coneguts d’Euro-

pa. El seu pare va comprar una tartana de cavalls i els va portar d’una ciutat

a l’altra per mostrar el seu art musical. Quan arribaven a una ciutat, el pare els

presentava davant els nobles i organitzava algunes audicions privades.

Amb sis anys, Mozart va tocar davant l’emperador d’Àustria, però d’una manera

molt especial. Com que l’emperador no podia creure’s que un nen tan petit toqués

tan bé, el va fer tocar amb el teclat tapat i Mozart se’n va sortir sense cap problema.

Diccionaricompondre

tartanaaudició

6. Feu una tertúlia sobre temes relacionats amb la música. Parleu dels vostres gustos

musicals, dels vostres grups i cantants preferits, de si toqueu algun instrument musical, etc.

Una tertúlia és una conversa d’una colla de persones que estroben per parlar de temes que els interessen. Fem-ho bé!

Un

ita

t2

E S C R I U R E

7. Llegeix aquesta cançó de Josep M. Carandell i que va ser cantada per Ovidi Montllor:

8. Escriu un text narratiu on s’expliqui la mateixa història que es narra en aquesta can-

çó. Novament recorda les tres parts de la narració: plantejament, nus i desenllaç. Ho

pots fer amb l’ordinador.

9. Elaboreu, per parelles, una auca a partir de la Cançó de les balances.

CANÇÓ DE LES BALANCES

Doncs era un rei que tenia

el castell a la muntanya.

Tot el que es veia era seu,

terres, pous, arbres i cases,

i al matí des de la torre

cada dia les comptava.

La gent no estimava el rei

i ell tampoc no els estimava,

perquè de comptar en sabia,

però d’amor no li’n quedava.

Cada cosa tenia un preu,

la terra, els homes, les cases.

Un dia un noi del seu regne

vora el castell va posar-se.

I va dir aquesta cançó

amb veu trista però clara.

I va dir aquesta cançó

amb veu trista però clara:

«Quan vindrà el dia que l’home

valgui més que pous i cases,

més que les terres més bones,

més que les plantes i els arbres?

Quan vindrà el dia que a l’home

no el pesin amb les balances?»

El rei, que va sentir el noi,

el va fer agafar i, amb ràbia,

va ordenar que li donessin

cent cinquanta bastonades

i a la torre el va tancar,

castigat a pa i aigua.

Però el poble encara sap

la cançó de les balances,

i quan s’ajunten els homes,

rient i plorant, la canten.

I quan s’ajunten els homes,

rient i plorant, la canten.

23

Segurament que a l’escola us proposen de llegir molts llibres. Si us demanen que

sigueu vosaltres els qui trieu el llibre, com us ho fareu per escollir-ne un que us agradi

i que us faci passar una bona estona? Si aneu a la biblioteca de l’escola o del barri, tro-

bareu que hi ha tants i tants llibres que no sabreu per on començar a triar.

Ara us proposem una activitat que us pot servir per orientar-vos una mica a l’hora de

triar un llibre. Com que cada un de vosaltres al llarg dels anys ha llegit llibres diferents

o en general se sent atret per un tipus de lectura concret, es tracta de compartir amb

els companys i companyes de classe les vostres experiències i els vostres coneixements

com a lectors i lectores.

1. Dividiu la classe en grups de dues o tres persones que hagin llegit un mateix llibre.

2. Cada grup o parella haurà de preparar una descripció del llibre per exposar a la res-

ta de la classe. Es tracta de presentar el llibre exposant-ne alguns aspectes, però sen-

se desvetllar-ne tota la trama. Si el llibre us ha agradat, es tracta d’aconseguir que hi

hagi altres alumnes que el vulguin llegir. Si ens ha creat un interrogant, es tracta de fer

que el llegeixin altres companys per així poder comentar-lo posteriorment.

3. En la presentació podeu parlar dels elements següents:

24

Cobertes del llibre. Descriviu els

elements de les cobertes, com ara el

títol, el tipus de lletra o les il·lustra-

cions i el text de la contracoberta, ja

que us poden orientar sobre el tipus

de lectura que teniu a les mans.

El gènere de la novel·la.

Descriviu el gènere literari

del llibre, que pot ser fan-

tàstic, realista, d’aventures,

d’intriga, històric, etc.

L’autor o autora. Pregunteuals companys si coneixenl’autor o autora del llibreque esteu presentant; si hanllegit alguna altra novel·laseva; si saben quin estil denovel·les escriu, etc.

Context. Descriviu on està

ambientada la novel·la, en

quins llocs es desenvolu-

pen les accions.

Personatges. Parleu de quants

personatges surten en el llibre,

de quins són els personatges

principals, de si hi ha algun per-

sonatge especial, de si ens po-

dem identificar amb ells, etc.

Trama. Sense desvetllarla trama, podeu donar-nealguna pista per captarl’interès dels companysi companyes.

QUÈ PODEM LLEGIR?

25

Títol del llibre Nom de l’autoro autora

Comentari per recordarel tema, el gènere o latrama Alt Regular Baix Nul

Interès que desperta el llibre

4. La informació que cada grup hagi elaborat d’un llibre concret

es pot desar en una carpeta a la biblioteca, de manera que sem-

pre que sigui necessari es pugui consultar.

5. Al final de cada presentació, haureu de dir si us ha semblat

interessant el llibre que els companys i companyes us han presen-

tat i si us han vingut ganes de llegir-lo.

6. Entre tota la classe podeu fer una graella on anotareu algunes

característiques per recordar el que heu dit de cada llibre:

Quan hagi passat un cert temps, podeu fer un col·loqui sobre els llibres llegits. Alesho-

res serà el moment de consultar la informació de les presentacions i contrastar opinions.