1- Resum del text

Aquest fragment explica com Ulisses va ser advertit pels Déus de que les sirenes l’intentarien temptar, per tal d’aconseguir que ell caigués en el seu parany i es quedés amb elles eternament. Ulisses al ser advertit va demanar als seus homes que el lliguessin al màstil principal del nabiu, i que l’immobilitzessin les cames els peus, i a la vegada li tapessin les orelles. Ells ho van fer sense dubtar en cap moment, i un cop ho hagueren fet seguiren navegant amb el seu capità lligat. Ulisses no tardà en escoltar unes veus (la de les sirenes) que el cridaven i li deien que vingués amb elles, ja que coneixien tot el que havia fet i el volien honorar amb glòria eterna. Cal destacar el fet de que Ulisses va prevenir a la seva tripulació i els hi va tapar les oïdes amb cera, per tal de que ells no poguessin caure immersos en el fabulós cant de les sirenes.

2- Funció del passatge i esdeveniments anteriors i posteriors

Aquest passatge té una funció més aviat didàctica i amb un context propi dels mites grecs, ja que en tot moment podem veure comparades les sirenes com la pròpia temptació, i els seus cants com els pecats més banals de la vida humana. Per tant l’Odissea, de nou, ens mostra una bona i profunda intenció didàctica. Abans de l’arribada d’Ulisses a l’illa de les sirenes aquest havia estat advertit pels Déus d’aquest contratemps, i a més a més, ell mateix havia viatjat al Tàrtar, lloc en el qual havia vist de nou a Aquil·les. Tot i això un cop aquest va haver superat aquesta difícil prova, es va veure sotmès als jocs esportius que van organitzar els feacis, els quals van resultar ser d’una gran vàlua honorífica.

3- Imatge de sirenes, evolució i definició.

Sirena antiga: En la mitologia grega, les sirenes són una classe difusa que comprèn diversos éssers que es distingeixen per una veu musical i prodigiosament atractiva, les representacions artístiques més antigues, que les mostren com aus amb cara o tors femení, es deuen probablement a l'associació de les aus amb el cant, així com al freqüent ús iconogràfic dels éssers alats per representar els esperits dels morts. Moltes de les empremtes gràfiques més primerenques de les sirenes estan en monuments i ofrenes funeràries.

Sirena medieval: Era considerada una bellesa del mar, de la qual els mariners s’enamoraven perdudament i fins i tot a vegades es llençaven al propi oceà al veure-les. Es van considerar com el bé més apreciat de l’oceà i no se’ls i atribuïa una naturalesa dolenta i maligne, de fet es mostraven bondadoses, i fins i tot salvadores d’alguns mariners que havien naufragat. Aquestes vivien dins de l’aigua i tenien cua de peix, i cos i rostre de dones.

4- Imatges

5- Relat de similitud del passatge

Mite Jason i els Argonautes

A la llegenda de Jàson i els Argonautes, els mariners encantats per la veu de les sirenes es van salvar del desastre gràcies a l'habilitat d'Orfeu, que va aconseguir amb el seu cant tapar la música d'aquelles i distreure els Argonautes que s'haguessin encallat d'un altre manera en els sirenum scopuli on aquestes habitaven. Derrotades per la superior habilitat d'Orfeu, les sirenes es van transformar en pedra, o en altres versions es van llançar al mar per morir