ENTRARportaljove.apda.ad/system/files/protegir_la_teva... · 1 Registrar-se ENTRAR Donar-se de...
119
Registrar-se ENTRAR Donar-se de baixa I CONTROLAR LES TEVES DADES PROTEGIR LA TEVA PRIVACITAT Un recurs per al professorat
Transcript of ENTRARportaljove.apda.ad/system/files/protegir_la_teva... · 1 Registrar-se ENTRAR Donar-se de...
1
Registrar-se
ENTRAR
Donar-se de baixa
I CONTROLAR LES TEVES DADESPROTEGIR LA TEVA PRIVACITAT
Un recurs per al professorat
2Elaborat per l’Oficina del Comissionat per
a la Protecció de Dades d’Irlanda
Adaptat per les agències / autoritats
de Protecció de Dades d’Espanya i de les
comunitats autònomes de Madrid, Catalunya
i Euskadi.
De l’obra original
Redacció i edició:
Oficina del Comissionat
per a la Protecció de Dades
Canal House, Station Road, Portarlington, Co
Laois, Irlanda
LoCall: 1890 252 231
Tel: +353 57 868 4800
Fax: +353 57 868 4757
A/e: [email protected]
Web: www.dataprotection.ie
Publicat per:
Oficina del Comissionat
per a la Protecció de Dades
ISBN: 978-0-9557 187-0-0
S’autoritza la reproducció material d’aquest
recurs per a fins educatius.
© Oficina del Comissionat per a la Protecció
de Dades 2007.
Tot i que s’ha procurat garantir l’exactitud
de la informació recollida en aquest recurs,
l’Oficina del Comissionat per a la Protecció de
Dades declina tota responsabilitat legal per
qualsevol error o omissió.
D’aquesta obra adaptada
Redacció, edició adaptada i
publicació:
Agència Espanyola de Protecció de
Dades:
www.agpd.es
Carrer Jorge Juan, 6
28001 Madrid
Telèfon: + (34) 901 100 099
Fax: + (34) 912 663 517
Agència de Protecció de Dades de la
Comunitat de Madrid:
www.apdcm.es
Gran Vía 43, plantes 3 i 10
28013 Madrid
Telèfon: + (34) 917 209 738
Fax: + (34) 917 209 [email protected]
Autoritat Catalana de Protecció de
Dades
www.apd.cat
Carrer Llacuna, 166, 7a planta
08018 Barcelona
Telèfon: + (34) 935 527 800
Fax: + (34) 935 527 830
Agència Basca de Protecció de Dades:
www.avpd.es
www.kontuzdatos.info
Carrer Beato Tomás de Zumárraga, 71, 3r
01008 Vitòria - Gasteiz
Telèfon: + (34) 945 016 230
Fax: + (34) 945 016 231
S’autoritza la reproducció material
d’aquest recurs per a fins educatius.
Disseny, maquetació i Il·lustracions:
Hélice creativos, Vitòria-Gasteiz
Dipòsit Legal: B-7612-2012
Continguts
3
4Agraïments
Sobre aquest recurs
Introducció
UNITAT 1
Què és la privacitat?
Privacitat a la llar
El Gran Germà
Fama i privacitat
UNITAT 2
Privacitat com a dret humà
El cens de població
Protecció de dades
UNITAT 3
Drets i responsabilitats
Processant dades personals
Dades especialment sensibles
Edat per donar el consentiment
Sol·licituds d’accés a les dades
Casos d’estudi
UNITAT 4
Adolescents que faciliten les seves dades
Un dia en la vida de l’Helena
Vigilància
TV digital interactiva
Compres: cel o infern
Llocs web de xarxes socials
RFID: generant ones
Biometria
APÈNDIX (Guia de continguts legals)
Introducció
Legislació europea
Legislació estatal
Legislació autonòmica
Jurisprudència
DADES DE CONTACTE
5
6
7
9
12
13
15
19
27
30
36
40
49
52
53
60
64
67
69
77
80
82
86
89
91
93
96
98
103
105
108
109
110
114
116
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . .
5AgrAïments0
L’Oficina del Comissionat per a la Protecció de Dades vol
agrair a les institucions següents la seva col·laboració i el permís
per reproduir el material:
La secció irlandesa d’Amnistia Internacional, el Fons Anna Frank
a Basilea, l’Oficina Central d’Estadística, el Consell Irlandès
per a les Llibertats Civils, el Consell Nacional de Tecnologia
en l’Educació, l’Oficina del Comissionat d’Informació, el
Consell de Premsa d’Irlanda, el diari The Scotsman.
Així mateix, l’Oficina del Comissionat per a la Protecció de Dades
vol donar les gràcies a Deirdre Phelan, professora del centre
docent d’ensenyament secundari St Kieran’s College de Kilkenny,
per l’elaboració d’alguns dels materials i exercicis
pràctics, i també a Conor Harrison, coordinador nacional per a
la CSPE (Educació Cívica, Social i Política) del Servei de Suport
de Segon Grau (Departament d’Educació i Ciència).
Així mateix, volem donar les gràcies als següents centres docents,
que van acceptar posar en pràctica aspectes del programa de
comunicacions d’aquesta Oficina amb alumnes de 12-18 anys
durant un període de prova el 2007:
Coláiste Íosagáin, Portarlington, Co Laois.
Coláiste Naomh Cormac, Kilcormac, Co Offaly.
Patrician College, Ballyfin, Co Laois.
St Mary’s Secondary School, Edenderry, Co Offaly.
Mountmellick Community School, Co Laois.
Ard Scoil Chiaráin Naofa, Clara, Co Offaly.
Ardscoil Rath Iomgháin, Rathangan, Co Kildare.
0 Aquests agraïments ja són presents a l’edició original d’aquest
material educatiu de l’Oficina del Comissionat per a la Protecció de Dades
d’Irlanda.
Respecte de l’edició adaptada d’aquest recurs educatiu, les
agències i autoritats de Protecció de Dades que han participat
en l’adaptació volen mostrar el seu agraïment a les institucions
següents:
Al Govern Basc i, en particular, al Departament d’Educació,
Universitats i Recerca per la seva col·laboració en la revisió i
la valoració de l’adequació dels materials educatius.
Aquest programa educatiu està dissenyat com un recurs per sensibilitzar i reflexionar
sobre el valor de la privacitat i la importància de la protecció de dades personals, i
escau utiltizar-lo en aquelles matèries o assignatures en què es consideri adequat
introduir aquests conceptes, així com en les sessions de tutoria i d’orientació escolar.
El professorat no té necessàriament per què aplicar aquest recurs en la seva totalitat,
de principi a fi, amb el seu alumnat. El programa tracta aspectes relacionats amb els
conceptes de drets i responsabilitats i amb la legislació. La intenció és que el professorat
seleccioni elements d’aquest recurs, juntament amb altres recursos educatius, durant
els cursos de l’Educació Bàsica, Primària i Secundària, en els quals s’imparteixen les
assignatures d’Educació Eticocívica, Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans,
Tecnologies o Informàtica, entre d’altres.
No obstant això, animem que es doni un ús intercurricular a aquest recurs, ja que es
pot adaptar per utilitzar-lo en altres assignatures de cursos de secundària i batxillerat,
indistintament.
sOBre AQUest reCUrs FOrmAtIU
6
La presa de consciència respecte de la
privacitat i la necessitat de protegir les dades
personals, com un aspecte de la ciutadania,
està relacionada amb el foment d’altres valors
i actituds positives, com ara la preocupació
pels drets humans i pel bé comú i el respecte
de la llei. Així mateix, un dels objectius
principals consisteix a ser conscients de com
la tecnologia pot influir en la privacitat de les
persones.
El concepte de la protecció de dades està
vinculat al sorgiment del dret a la privacitat,
després de la Segona Guerra Mundial. En
aquell moment, es va començar a prestar
atenció als drets humans bàsics i a les
llibertats fonamentals, cosa que va donar
lloc a l’elaboració d’una sèrie de declaracions
i cartes internacionals com, per exemple,
la Declaració Universal dels Drets Humans
(DUDH).
Des d’aleshores, s’han produït ràpids avenços
tecnològics i, en conseqüència, hi ha hagut
una creixent atenció al processament massiu
de dades personals. La protecció de dades se
centra a implantar les mesures necessàries
per salvaguardar el tractament de dades
personals, a través de mitjans diversos (per
exemple arxius manuals, bases de dades,
circuits tancats de televisió, bancs d’imatges
i telecomunicacions mòbils). Actualment,
la protecció de dades és un marc de lleis
establert, tant a nivell estatal com mundial,
que recull els principis bàsics que regulen la
protecció de dades personals.
A la vista de les tecnologies emergents, molts
països del món han constituït autoritats
de control encarregades de controlar el
desenvolupament de tot allò relacionat amb
la protecció de dades personals. Així, l’Agència
Espanyola de Protecció de Dades (AEPD)
supervisa el compliment de la Llei de Protecció
de Dades a Espanya, mitjançant l’orientació i
la investigació de possibles violacions de les
lleis i oferint un espai on els particulars puguin
presentar les seves queixes, en relació amb
l’ús de les seves dades personals en situacions
específiques. En l’àmbit de les seves
competències, les agències de Protecció de
Dades de la Comunitat de Madrid (APDCM),
de Catalunya (APDCAT) i del País Basc (AVPD)
controlen que les administracions públiques
compleixin la normativa de protecció de
dades quan, en l’exercici de les seves funcions,
gestionen dades de caràcter personal.
Així mateix, aquestes agències de Protecció
de Dades col·laboren en l’àmbit europeu
i internacional participant en una àmplia
varietat de fòrums, grups de treball i seminaris.
És d’especial importància l’existència d’un grup
de treball de la UE, compost per comissionats
per a la Protecció de Dades de la Unió Europea,
juntament amb una persona representant de
la Comissió Europea. Aquest grup de treball,
conegut com el Grup de Treball de l’Article
29, és un òrgan independent i disposa de
competències d’assessorament a la Comissió
Europea.
En aquest recurs, s’aborda el naixement
de la protecció de dades com a fenomen
independent dins de la privacitat en general.
No obstant això, per tal d’estimular l’interès
al voltant de la noció bàsica de la privacitat,
molts dels treballs i les activitats que conté
aquest material se centren en els aspectes
fonamentals de la privacitat.
IntrODUCCIÓ7
Aquest recurs està estructurat al voltant d’un
enfocament conceptual que pretén aconseguir
que els estudiants es converteixin en ciutadans
i ciutadanes conscients, responsables i actius.
La ciutadania és el concepte central del curs i
el material que conté aquest recurs està lligat
a dos dels seus conceptes clau: els de “Drets
i responsabilitats” i “Legislació”; en abordar-
los des de la perspectiva de la privacitat i la
protecció de dades, s’espera aconseguir que
l’alumnat adquireixi una nova visió del concepte
de ciutadania activa.
Aquest recurs està distribuït en quatre unitats
principals. A cada unitat es descriu quins són
els objectius, els conceptes, les actituds, els
coneixements i les habilitats corresponents i
s’ofereixen activitats, com a exercicis opcionals.
Els apartats “Activitats de seguiment” i
“Idees per a l’acció” s’inclouen com a opcions
complementàries, juntament amb les activitats
que es poden desenvolupar a classe.
∞ Unitat 1: té l’objectiu de servir d’introducció
a la idea general de privacitat, començant en un
entorn familiar per anar avançant cap a situacions
menys convencionals, com ara el Gran Germà de
la novel·la de George Orwell i les relacions entre
fama i privacitat.
∞ Unitat 2: es mostren els antecedents de com
la privacitat es va considerar com un dret humà.
∞ Unitat 3: tracta sobre la legislació relacionada
amb la protecció de dades en un context nacional
i global.
∞ Unitat 4: focalitza l’atenció en la tecnologia i
les conseqüències de la innovació en la privacitat.
El símbol de fotocòpia (vegeu més avall)
s’utilitza per indicar les pàgines que s’haurien
de fotocopiar i distribuir entre l’alumnat.
S’utilitzen una sèrie de metodologies per a
l’aprenentatge actiu, entre les quals hi ha les
següents:
∞ Discussió estructurada
∞ Estudis de cas
∞ Gràfics
∞ Debats
∞ Representacions
∞ Escriptura creativa
∞ Estímuls visuals
COnCePtes
CLAU ACtIVItAts
PÀgInes Per AestUDIAnts
8
UNITAT 1
9
Què és la privacitat?
Privacitat a la llar
El Gran Germà
Fama i privacitat
10
∞ 1. Comprendre el concepte de privacitat.
∞ 2. Examinar la clàssica situació del Gran
Germà de la novel·la de George Orwell.
∞ 3. Analitzar la relació de la privacitat i la gent
jove, utilitzant un context no convencional.
∞ 4. Prendre consciència sobre unes
orientacions de bones pràctiques en relació
amb la privacitat i els mitjans de
comunicació.
∞ Drets i responsabilitats.
∞ Legislació.
∞ Comunicació - discussió, debat, treball en
grup, joc de rols, exercici d’escolta.
∞ Anàlisi - mitjans de comunicació, tires
dibuixades, imatges i situacions.
∞ Escriptura creativa.
∞ Com pot definir-se la privacitat.
∞ Perills d’interferir o de violar el dret a la
privacitat de la persona.
∞ Conseqüències de la supressió de la
privacitat per a les persones que, a banda
d’això, són materialment privilegiades.
∞ La privacitat és un dret humà.
OBJeCtIUs
COnCePtes
COneIXements
HABILItAts
∞ Desenvolupament del sentit de per què la
privacitat és important i per què s’hauria de
respectar.
∞ Consciència dels drets.
ACtItUDs
I VALOrs
11
12
Exploreu els aspectes següents amb els estudiants
QUÈ ÉS LA PRIVACITAT?
UNITAT 1.1 PrOFessOrAt
La privacitat és el dret que et deixin en pau. A mesura que s’acosta la nit, passem les
cortines de les nostres llars per impedir l’entrada de la foscor i encenem els llums. Una
vegada que correm les cortines, les nostres activitats i els nostres moviments queden
fora de la vista d’altres persones. Lògicament, sentim que aquest espai està reservat
per a la família, les amigues i els amics. És el nostre espai privat.
eL Dret QUe et DeIXIn en PAU
Així mateix, també volem que alguns dels nostres documents personals siguin privats
-la major part de les famílies tenen una caixa o un arxiu on s’emmagatzemen documents
pertanyents als diferents membres de la família com, per exemple, certificats de
naixement, resultats acadèmics, escriptures de la casa o documents de matriculació
del cotxe. No hi ha cap raó perquè altres persones vegin aquests documents i preferim
guardar-los en un lloc segur.
DOCUments PersOnALs
Altres objectes que posseïm tenen un valor sentimental. En algunes ocasions, ens
agrada tenir-los a la llar, per exemple fotos familiars, targetes d’aniversari, les dents
de llet, flocs de cabell o títols acadèmics emmarcats. Exhibim aquests objectes per a
satisfacció pròpia i per compartir-los amb la família, els parents i les visites.
PertInenCes PersOnALs
La privacitat és el dret que et deixin en pau, a viure la teva pròpia vida amb les mínimes
interferències. Aquest dret implica la facultat de disposar sobre l’ús que es fa de les teves
pròpies dades.
13
Pregunta: què és la privacitat?
Resposta: el dret que et deixin en pau.
Pregunta: qui s’hauria de preocupar per la seva privacitat?
Resposta: tothom.
COnCLUsIOns
Fotocopieu la pàgina següent i distribuïu-laa l’alumnat. Inicieu una discussió estructurada
sobre la privacitat, utilitzant els estímuls visuals del diagrama.
PRIVACITAT A LA LLAR
UNITAT 1.2 PrOFessOrAt
Introduir l’alumnat en el tema de la privacitat, mitjançant l’anàlisi de dues imatges contraposades.
Utilitzant la metàfora de córrer les cortines al vespre, demaneu a la classe que reflexioni sobre una situació
en què hi hagués gent mirant contínuament què fem dins de casa, sense poder impedir aquesta vigilància
constant.
Així mateix, demaneu a l’alumnat que examini les dues escenes oposades (exterior / interior) representades a
la pàgina següent.
Demaneu que reflexionin sobre com se sentirien, si es tractés de casa seva i una persona aliena pogués
conèixer tot el que hi succeeix. I si aquesta persona pogués...
∞ Escoltar la conversa telefònica entre en Xavier i la seva promesa.
∞ Observar i fer una llista de tots els programes de televisió i DVD que veuen els membres de la família.
∞ Fer una ullada i fer una còpia electrònica dels àlbums de fotos familiars emmagatzemats a l’ordinador.
∞ Copiar les claus i els noms d’usuaris que permeten accedir al compte bancari de la família.
∞ Assabentar-se del secret de la Beatriz.
∞ Saber exactament la quantitat de diners en metàl·lic que té la família a casa a l’abast de la mà, per
exemple en algun lloc de la cuina.
Quin és l’aspecte més preocupant d’aquesta situació, per a l’alumnat?
Finalment, demaneu-los que comparin aquesta situació de vigilància amb un robatori amb violació de domicili.
Analitzeu amb el vostre alumnat la idea següent:
Els lladres es colen a les cases i roben pertinences físiques o destrossen objectes. Però també interferir en
la vida privada d’algú i descobrir-ne els hàbits, vigilar-ne les activitats i escoltar-ne les converses pot resultar
perjudicial a llarg termini.
OBJeCtIU
14FOTOCOPIABLE
La mare està carregant a Internet fotos familiars i, després, pensa fer algunes operacions bancàries a la xarxa.
UNITAT 1.2 ALUmnAt
Com a tresorer del club de futbol local, el pare està comptant els diners recaptats durant l’última col·lecta.
La Beatriz, de 13 anys, està xiuxiuejant un secret a la seva germana gran Ane, de 17 anys. Van acusar la Beatriz de robar en una botiga però, finalment, es van retirar els càrrecs. La Beatriz encara està preocupada perquè la gent de la botiga podria posar-se en contacte amb els pares.
En Xavier, de 16 anys, parla amb la seva promesa per telèfon mentre mira un partit de futbol a la televisió.
15
George Orwell va reflectir un món dominat pel “Gran
Germà”, en la seva famosa novel·la 1984. En aquesta
novel·la, publicada el 1949 després de la Guerra
Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial, George
Orwell va tractar de mirar cap al futur i descriure la
visió d’una societat en la qual no existeix la llibertat
individual per a “la militància del partit” i on l’Estat
sotmet la ciutadania a una vigilància constant,
utilitzant tecnologies sofisticades.
El terme Gran Germà té el seu origen en aquesta
novel·la.
Imagineu-vos que el nostre país fos com el “Gran
Germà” de George Orwell. Hi ha una vigilància
constant i el govern vol saber-ho tot sobre cada
persona.
El “Ministeri de la Veritat” (un departament del
govern) difon propaganda amb l’objectiu d’inculcar
a ciutadans i ciutadanes la manera de pensar que
el govern vol. Per tot arreu hi ha cartells advertint
que “EL GRAN GERMÀ T’ESTÀ MIRANT” i portar
un diari en què revelem els nostres veritables
sentiments podria ser motiu per a condemnar-nos
a mort... Vivim en un país on se’ns pot acusar de
“crim de pensament” per la “policia de control del
pensament” i on, a més, és il·legal enamorar-se ...
És important explicar als alumnes el terme“Gran Germà” i el seu origen. Per això, la imatge
visual de la pàgina següent podria ser útil.Podeu fotocopiar-la i utilitzar-la en un retroprojector,
o com diapositiva de PowerPoint.
EL GRAN GERMÀA LA NOVEL·LA DE GEORGE ORWELL
UNITAT 1.3 PrOFessOrAt
16FOTOCOPIABLE
UNITAT 1.3 ALUmnAt
EL GRAN GERMÀ
T’ESTÀ MIRANTEL GRAN GERMÀ T’ESTÀ MIRANT
17UNITAT 1.3 PrOFessOrAt
∞ Motivar l’alumnat perquè reflexioni sobre les formes amb què un govern d’un
altre tipus de societat o estat pot restringir les llibertats individuals, inclòs el dret a la
privacitat.
Fotocopieu el full d’activitats de la pàgina següent i repartiu-lo.
OBJeCtIU
∞ Demaneu a les alumnes i els alumnes que indiquin per escrit quin seria el seu
major temor si el “Gran Germà” els estigués observant contínuament.
∞ Demaneu, també, que considerin si hi ha aspectes positius de tenir el “Gran
Germà” rondant a prop.
Dividiu la classe en grups, perquè intercanviïn les seves opinions i pensaments.
ACtIVItAt reLACIOnADA
∞ Demaneu a l’alumnat que dissenyi un pòster o compongui un poema que
representi el Gran Germà. El pòster pot ser un croquis, una imatge, un símbol,
una fotografia, una imatge d’una revista, un gràfic, una tira dibuixada...
∞ Localitzeu passatges de la novel·la 1984 (disponible fàcilment a Internet) i
seleccioneu-ne alguns capítols perquè els llegeixin. Així mateix, demaneu-
los que reflexionin sobre les preguntes següents: es dóna en la nostra
societat actual alguna de les observacions o prediccions de George Orwell?
Quin paper o funció exerceix la tecnologia en la novel·la 1984?
ACtIVItAt reLACIOnADA / DeUres
EL GRAN GERMÀA LA NOVEL·LA DE GEORGE ORWELL
18FOTOCOPIABLE
ACTIVITAT 1 ALUmnAt
Imagina que haguessis de viure en les condicions que es descriuen a continuació. Qualifica en una
escala d’1 a 10 les situacions següents, segons el grau de rigor en el control que consideris que existiria
en cada cas. Per exemple, si creus que racionar la xocolata no és un problema greu, atorga només un
3 en l’escala de rigor. Totes les condicions tipus Gran Germà descrites en la taula següent s’han extret
de la novel·la 1984 de George Orwell.
QÜestIOnArI
Un helicòpter patrulla pel teu veïnat, tafanejant per les finestresi els jardins de les cases.
Context: Gran Germà Qualificació (1-10)
Escriure un diari està prohibit.
En cadascuna de les habitacions de casa teva hi ha col·locada una càmera, que grava contínuament tots els moviments de la teva família.
La xocolata està racionada. Has de presentar el carnet d’identitat per comprar-ne 15 grams al mes (mitja barra de xocolata).
Et donen cupons de racionament per comprar roba per un valor de 3.000 l’any. Un pijama costa 600 cupons.
Enamorar-se és delicte.
Una televisió de pantalla plana col·locada al saló de casa teva emet propaganda del govern les 24 hores dels set dies de la setmana. Es pot abaixar el volum una mica, però no es pot apagar ni canviar de canal.
Si tens un pensament negatiu sobre el govern, la “policia de control del pensament” podria arrestar-te i condemnar-te sense judici previ.
El govern “controla la realitat”. La història es revisa contínuament. Si el govern decideix “no, això mai va succeir”, es modifiquen els registres històrics. Sovint et preguntes si la teva memòria t’enganya.
19ACTIVITAT 1.4 PrOFessOrAt
∞ Estimular els estudiants a reflexionar sobre la privacitat, triant una situació que
reflecteixi la cultura moderna actual, però que se centri en el dret a la vida privada
dels ciutadans i les ciutadanes.
OBJeCtIU
FAMA I PRIVACITAT
Les vides privades de les celebritats, la reialesa i altres
figures públiques destacades són sovint el centre d’atenció
dels mitjans de comunicació. Els paparazzi són la principal
intrusió en la vida d’algunes d’aquestes celebritats. Quan
la intrusió s’estén fins als seus familiars més propers,
generalment aquests han de prendre mesures per protegir
la seva privacitat
Nota: ffotocopieu el cas d’estudi de la pàgina següent, per
distribuir-lo a classe. Expliqueu a l’alumnat que el cas de la
princesa Carolina és un cas que crea precedent, no a causa
de la celebritat involucrada, sinó perquè el cas va arribar
fins al Tribunal Europeu de Drets Humans, que va fallar a
favor de la princesa. Potser també els interessi saber que hi
ha un altre cas similar en curs al Regne Unit, a causa d’unes
fotos de JK Rowling, autora de les novel·les de Harry Potter,
el seu marit i el seu nadó; fotos fetes, mentre passejaven,
per una agència de premsa especialitzada en celebritats.
JK Rowling va perdre el judici contra l’agència de premsa
al Tribunal Superior, però està disposada a apel·lar contra
aquesta decisió.
També poden esmentar-se altres casos relacionats amb
la fama o la celebritat i la protecció de la vida privada. Així,
Diana de Gal·les, exdona del príncep Carles d’Anglaterra,
va perdre la vida a causa d’un accident de trànsit
mentre periodistes de la premsa rosa la sotmetien a una
persecució.
Nota: resolucions de l’Agència Espanyola de Protecció de
Dades (AEPD) davant reclamacions de ciutadans referides
a la difusió d’informació a Internet i en diversos mitjans de
comunicació.
A Espanya hi ha diversos pronunciaments dels tribunals
pel que fa a la col·lisió entre el dret a la informació i el
dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia
imatge, tots ells drets fonamentals conforme a la nostra
Constitució. És particularment destacable la doctrina del
Tribunal Constitucional, que considera jutjar prevalent el
dret a la informació, condicionant-ho “que la informació es
refereixi a fets de rellevància pública, en el sentit que siguin
noticiables, i a la informació sigui veraç”.
Per la seva banda, l’AEPD ha tramitat diversos casos en
què ha hagut de pronunciar-se sobre possibles col·lisions
entre el dret fonamental a la protecció de dades i la
llibertat d’expressió i determinar quin ha de prevaler. Per
això, analitza factors com la naturalesa i finalitat de la
informació, la seva veracitat, si hi ha interessos generals en
l’obtenció d’aquesta informació i si és proporcional.
En aquest sentit, l’AEPD ha atorgat la prevalença del dret a
la informació en moltes de les seves resolucions
–essencialment, referides a la difusió de dades personals
per mitjans de comunicació- quan la informació
comunicada s’ha considerat proporcionada, veraç, de
rellevància pública i referida a assumptes públics d’interès
general. No obstant això, també s’ha pronunciat en sentit
contrari en casos en què no s’han donat aquests criteris
per atorgar la prevalença a la llibertat d’informació. Són
destacables alguns casos en què l’AEPD ha resolt sancionar
els que han publicat dades de terceres persones sense el
seu consentiment en diversos llocs web, o d’altres en què ha
tutelat el dret a cancel·lar imatges i altres dades personals
en serveis com fòrums, xarxes socials, portals de vídeo i
altres serveis de la societat de la informació.
20
Llegeix el cas d’estudi següent.
FOTOCOPIABLE
UNITAT 1.4 ALUmnAt
La princesa Carolina, princesa de Hannover i
princesa de Mònaco, és la filla gran de l’estrella de
cinema americana Grace Kelly.
Quan Grace Kelly va contraure matrimoni
amb el príncep Rainier III de Mònaco, el 1956,
va abandonar la seva carrera d’actriu i es va
traslladar a Mònaco. La princesa Grace va estar
permanentment en el punt de mira públic, fins
que va morir tràgicament en un accident de
trànsit el 1982. En aquells dies, els seus fills
(la princesa Carolina, la princesa Estefania i el
príncep Albert) ja s’havien convertit en el centre
d’atenció dels mitjans de comunicació europeus.
A finals de la dècada dels 90, la princesa Carolina
va portar una sèrie de revistes alemanyes davant
els tribunals, per la publicació d’unes fotografies
en què apareixien ella, el seu marit i els seus fills
fent diverses activitats com comprar, fer esport
o sortir d’un restaurant. Els tribunals d’Alemanya
van rebutjar la demanda interposada per prohibir
a aquests mitjans de comunicació fotografiar la
princesa, però van fallar a favor de no publicar
certes fotografies dels seus fills.
Després de la decisió judicial, la princesa Carolina
va posar èmfasi en el seu dret personal a la
privacitat i va portar el seu cas davant el Tribunal
Europeu de Drets Humans a Estrasburg. Aquest
Tribunal va resoldre que s’havia infringit el dret
a la privacitat de la princesa Carolina, perquè
en l’article 8 de la Convenció Europea de Drets
Humans (1950) s’estipula que tota persona té dret
al respecte de la seva vida privada i familiar, del
seu domicili i de la seva correspondència.
La legislació espanyola:
La Constitució Espanyola, a l’article 18, garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i fami-
liar i a la pròpia imatge; reconeix la inviolabilitat del domicili, garanteix el secret de les comuni-
cacions i, en particular, regula que la llei limitarà l’ús de la informàtica per garantir l’honor i la
intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets.
Així mateix, el dret a la privacitat està clarament recollit en la Declaració Universal dels Drets
Humans (DUDH) redactada el 1948.
eL CAs De LA PrInCesA CArOLInA
21FOTOCOPIABLE
ACTIVITAT 1 ALUmnAt
Llegeix la situació que es descriu a continuació i
completa l’exercici de la pàgina següent.
Imagina que ets el fill o la filla d’una parella de
celebritats. Els mitjans de comunicació us per-
segueixen constantment a tu i a la teva família
per aconseguir imatges vostres en llocs públics.
Publiquen fotografies teves en família assistint
a una estrena, de camí a l’escola amb els teus
amics i amigues, jugant a futbol o sortint de nit al
cinema o a una cita. És veritat que algunes vega-
des la teva vida és emocionant i té glamur, però
la novetat de seguida s’esvaeix. Ara creus ferma-
ment que no hauries de suportar la persecució
dels paparazzi quan estàs fent les teves activitats
quotidianes. Tampoc entens per què la teva famí-
lia i el seu equip d’advocats han de malbaratar
tant de temps i diners en despeses legals, inten-
tant que els tribunals prohibeixin als paparazzi fer
fotografies. Tot i que entens que hi ha gent a qui
li agrada comprar revistes plenes de fotografies
de celebritats i les seves famílies, vols que refle-
xionin sobre com t’afecta això. No obstant això,
també reconeixes que filles i fills d’algunes cele-
britats busquen per activa i per passiva l’atenció
dels mitjans de comunicació.
Escapar dels paparazzi
Durant l’últim any han aparegut publicades en diaris i revistes les
següents fotografies teves i de la teva germana...
CLICK !CLICK !
CLICK !CLICK !
CLICK !
6 €
EXTRA
PLAntADA!
Els Oscar Jugant al futbol Plantada!
El fill adolescent de l’estrella
tractat per experts a causa
de l’acne
22FOTOCOPIABLE
ACTIVITAT 1 ALUmnAt
Redacta una petició enginyosa i graciosa a la premsa, sol·licitant que et deixin en pau. Espe-
res que la declaració es publiqui en diversos diaris seriosos, amb l’objectiu que les revistes de
moda i la premsa rosa deixin d’assetjar-te. Acceptaries que et fotografiessin únicament quan
assisteixis a actes públics. En la declaració pots recordar a la premsa que, legalment, ets una
persona menor d’edat i vols que et deixin créixer cometent errors en qüestions d’indumentària
o moda, fent noves amistats i vivint la teva pròpia vida sense sotmetre’t a un examen rigorós i a
una especulació constant dels mitjans de comunicació.
A continuació pots escriure la teva petició en forma de cançó, poema o carta.
23ACTIVITAT 1 PrOFessOrAt
FAMA I PRIVACITAT
∞ Porteu a classe una petita selecció de revistes conegudes en les quals apareguin
celebritats, xafarderies i qüestions sobre moda. Dividiu la classe en grups perquè
en cadascun s’examinin les publicacions conjuntament, a la recerca
de fotografies de cantants, models, actrius i actors, futbolistes famosos i les
seves famílies respectives.
Després, debateu al voltant dels aspectes següents (preneu nota de les
conclusions, per comunicar-les al final del debat):
∞ De vegades, les cares dels fills i les filles de les celebritats que apareixen a les
fotografies es mostren borroses (és a dir, desenfocades deliberadament); en
altres imatges de publicacions similars, en canvi, les cares apareixen nítides.
Segons la teva opinió, quin podria ser el motiu?
∞ Totes les fotografies que es fan a les celebritats i les seves filles i els seus fills
són amb motiu d’aparicions oficials en actes públics?
∞ Què opines dels pares i les mares que signen una exclusiva amb una revista per
permetre publicar fotografies en les quals apareix la família completa a casa?
∞ Mostra alguna revista més sensibilitat que les altres? O, en general, creus que
totes les revistes es troben més o menys al mateix nivell?
∞ Sovint els retrats i les fotografies oficials són l’opció preferida de personalitats
públiques destacades, com per exemple polítics i polítiques. Per què creus que la
premsa no mostra gran interès a utilitzar aquest tipus d’imatges?
ACtIVItAt De segUIment
∞ Prenent com a base la situació descrita anteriorment, organitzeu una competició amb les
declaracions que cada estudiant ha escrit a la premsa perquè el deixin en pau en format
de poema, cançó o carta. Animeu-los perquè redactin escrits i els representin davant d’un
jurat. Penseu premis per a diverses categories, així com un “premi absolut”.
IDees Per A L’ACCIÓ
24UNITAT 1.5 PrOFessOrAt
FAMA I PRIVACITATInformació addicional que es pot
utilitzar o debatre a classe.
En el sector dels mitjans de comunicació
En molts països europeus, indústria
periodística i periodistes es reuneixen amb
la resta d’agents implicats i acorden actuar
seguint uns codis de conducta. En aquests
codis s’estableixen normes per a una sèrie de
comportaments, inclòs el relatiu a fotografiar
menors. Aquestes normes no sempre es
compleixen, però serveixen com a directrius.
Per exemple, la Federació d’Associacions de
Periodistes d’Espanya ha aprovat un Codi
Deontològic de la Professió Periodística.
En el seu article 4.d., parla del respecte al
dret a la intimitat dels menors i, en l’article
6, es recull que, en particular, les persones
que informen s’han d’abstenir d’entrevistar,
fotografiar o gravar menors d’edat sobre
temes relacionats amb activitats delictives o
que s’emmarquen en l’àmbit de la privacitat.
Un altre exemple el trobem en un Manual
d’Ètica Comparada, produït pel Centre
de Competència en Comunicació per a
l’Amèrica Llatina. Alguns dels valors i
principis eticoprofessionals del periodisme,
convalidats per grans diaris del món, aborden
el tractament de menors (vegeu alguns
fragments a la columna de la dreta).
estÀnDArDsDe PrIVACItAt
MENORS
“Els mitjans de comunicació no haurien, per re-
gla general, d’entrevistar o fotografiar menors de
16 anys sobre temes que es refereixin a la seva
situació personal, en absència dels pares o un
altre adult que els tingui al seu càrrec i sense el
seu consentiment. No s’han d’abordar menors, ni
fer-los fotografies quan estiguin a l’escola, sense
el permís de les autoritats escolars”. –BPRESS.
“Quan els menors siguin víctimes d’un delicte,
els seus noms no es publicaran, llevat que les
famílies n’hagin donat l’aprovació o que siguin
àmpliament coneguts per l’opinió pública”.
–LE MONDE.
“Aquest diari no publica en els seus textos la
identitat de persones menors de 18 anys, quan:
a) són víctimes o autors de delictes o contraven-
cions; b) es troben en estat d’abandonament o
en perill material o moral”. –CLARIN.
25UNITAT 1.5 PrOFessOrAt
FAMA I PRIVACITAT Informació addicional que es pot
utilitzar o debatre a classe.
∞ Un grup d’estudiants representarà una obra que té lloc en una sala d’un judici: els
personatges són una parella de celebritats que han demandat la premsa per
publicar unes fotografies en què estan de vacances amb els seus fills i filles.
ACtIVItAt De segUIment
Localitza i examina un cas de l’AEPD sobre la inserció d’un vídeo a Youtube, després de la
gravació sense consentiment d’imatges d’un menor discapacitat. La ruta per localitzar-lo és
www.agpd.es (secció Resolucions; Procediments Sancionadors i seleccionar Inserció d’un
vídeo a Youtube; l’enllaç escurçat és http://bit.ly/mYkIXA).
Per iniciativa pròpia, l’AEPD va obrir una investigació arran de les informacions publicades
en mitjans de comunicació, referides a la captació i posterior difusió, a través d’un conegut
portal de vídeos, d’imatges en què diversos joves es burlaven d’un discapacitat psíquic
(PS/00479/2008).
Les actuacions investigadores van concloure amb la declaració d’una infracció greu de la Llei
orgànica de protecció de dades i la imposició d’una multa, de 1.500 euros, als responsables de
la gravació i posterior publicació d’imatges d’una persona amb discapacitat psíquica, sense el
seu consentiment.
En la seva resolució, l’AEPD posa de manifest que la captació i reproducció d’imatges de
persones i la seva publicació accessible per a qualsevol usuari d’Internet estan sotmeses al
consentiment dels seus titulars, sempre que en permetin la identificació i quan no es trobin
emparades per l’exercici de les llibertats d’expressió i informació.
IDees Per A L’ACCIÓ
UNITAT 2
27
La privacitatcom a dret humà
El cens de població
Protecció de dades
28
∞ Aprendre com i per què la privacitat s’ha
convertit en un aspecte molt valorat.
∞ Considerar la privacitat com un dret humà.
∞ Aprendre com va sorgir la legislació sobre la
protecció de dades.
∞ Drets i responsabilitats.
∞ La dignitat humana.
∞ La llei
∞ Mostrar interès pels drets humans des del
punt de vista de la privacitat.
∞ Desenvolupar empatia cap a les persones
necessitades o en desavantatge com a
resultat dels abusos contra la privacitat.
∞ Entendre el valor de les grans recopilacions
de dades, les garanties i drets vigents i les
àrees d’abús potencials.
∞ Anàlisi: organització, comparació,
enumeració i avaluació de diferents
conjunts de dades.
∞ Comunicacions: discussió, joc de rols,
audició, representació, empatia.
∞ La difícil situació dels jueus a Alemanya
i en els territoris ocupats pels nazis durant la
Segona Guerra Mundial.
∞ La finalitat d’un cens nacional i les garanties
vigents per protegir les dades dels ciutadans
i les ciutadanes.
∞ El paper del canvi tecnològic en el sorgiment
de la protecció de dades com un conjunt
específic de principis i corpus legal.
OBJeCtIUs
COnCePtes
ACtItUDs
I VALOrs
COneIXements
HABILItAts
29
30
Expliqueu als alumnes i a les alumnesel context descrit a continuació
EL SORGIMENT DE LA PRIVACITAT COM UN DRET HUMÀ
AnteCeDents
UNITAT 2.1 PrOFessOrAt
Poc després que el règim nazi de Hitler ar-
ribés al poder a Alemanya el 1933, el go-
vern va començar a recopilar catàlegs de
fitxes identificatives d’enemics polítics i
racials del Reich alemany (Estat). A l’Ale-
manya del segle vint, els jueus i les jueves
estaven completament integrats en la so-
cietat i havien adquirit estatus en el món
dels negocis, en els àmbits científics,
com a professionals de l’advocacia, la fí-
sica, entre el professorat i com a escrip-
tors i escriptores. No obstant això, una
vegada que Hitler va aconseguir el poder,
la comunitat jueva es va convertir en un
dels objectius principals, ja que una de
les obsessions de Hitler era aconseguir
la purificació de la raça alemanya segons
l’ideal tradicional d’alemany ari, ros i d’ulls
blaus. Així mateix, el desig de perfecció i
el “Moviment d’Higiene de la Raça Alema-
nya” va provocar que es perseguís també
la gent amb discapacitats.
Es calcula que durant el règim de Hitler es
van assassinar uns cinc mil nens i nenes
i vuit mil persones adultes amb alguna
discapacitat, en hospitals estatals i insti-
tucions mentals.
Durant la Segona Guerra Mundial, mentre
l’exèrcit alemany lluitava contra les forces
aliades i la població civil de tot Europa, el rè-
gim nazi va cometre crims terribles contra
els jueus i els gitanos. Es creu que a Europa
van morir sis milions de persones d’ascen-
dència jueva i cinc-cents mil gitanos com
a conseqüència de la Segona Guerra Mun-
dial, molts d’ells assassinats pels nazis en
camps de concentració.
31
Com es va produir un holocaust a tan
gran escala?
Com es van capturar les persones
jueves?
Com sabien les autoritats nazis amb
exactitud qui era jueu o jueva?
Com va identificar el Tercer Reich
les zones residencials on vivien més
persones jueves?
Resposta: DADES
Cens De POBLACIÓ
El Cens Nacional va ser una de les principals eines utilitzades per identificar els
ciutadans de raça o ascendència jueva.
El cens alemany de 1939 obligava la ciutadania a identificar-se, tant per la seva
filiació religiosa com per la seva raça. Així mateix, exigia a ciutadans i ciutadanes que
indiquessin la religió dels seus quatre avis i àvies, de manera que es podia identificar la
gent amb qualsevol traça d’ascendència jueva.
El cens és un recompte oficial de la població d’un país.
ELS NAZIS VAN UTILITZAR DADES PER CREAR SISTEMES SOFISTICATS D’IDENTIFICACIÓ DE LA POBLACIÓ
Organitzeu un debat entre l’alumnat al voltant delssegüents punts clau abans de repartir
el full informatiu de la pàgina 32.
UNITAT 2.1 PrOFessOrAt
32
Després d’una recopilació de dades
de diverses fonts del govern, es van
distribuir a tots els habitants del Reich
targetes d’identitat amb foto, obligatòries
segons la llei de 10 de setembre de 1939.
Així mateix, en compliment del que
estipulaven les disposicions especials de
27 de setembre de 1939, es van repartir
les tristament famoses “targetes-J” per
als jueus.
sIstemes D’IDentIFICACIÓDe LA POBLACIÓ: CArnets D’IDentItAt
En última instància, el cens de 1939 es va convertir en l’eina principal per crear un registre nacional de
persones d’ascendència jueva. En un període de tres anys, el registre nacional completat va proporcionar
als nazis la base per elaborar les llistes de deportació de jueus i de jueus Mischlinge (jueus de races
mixtes).
Hermann Becker
Jan Becker
Franck Becker Boris WitterMary Schuter Claudia Stein
Marlene Witter
Registre de la població
Nom i cognom Adreça Religió Jueu de raça
Becker, Hermann II Weiss Strasse Luterana (àvia paterna: Claudia Stein. Jueva)
25%
M i s c h i l i n g e
Full informatiu per a l’alumnat
FOTOCOPIABLE
UNITAT 2.1 ALUmnAt
33
Llegeix la situació descrita a continuació
FOTOCOPIABLE
A l’altre costat de l’Atlàntic, recentment s’ha demostrat, mitjançant investigacions, la manera com
l’Oficina del Cens dels EUA facilitava informació a les agències de vigilància americanes durant
la Segona Guerra Mundial. Les dades del cens es van utilitzar per identificar les persones amb
ascendència japonesa.
en ALgUn ALtre LLOC...
DePOrtACIÓ
UNITAT 2.2 ALUmnAt
La majoria de les persones deportades a camps
de concentració van morir en l’Holocaust. En
territoris ocupats com, per exemple, els Països
Baixos, es van utilitzar mètodes similars per
recopilar dades sobre els jueus. Es va sotmetre
totes les persones identificades com a jueves
a una estricta restricció de la seva llibertat, en
nombrosos sentits.
Anna Frank, una noia jueva, tenia 13 anys quan va
escriure en el seu diari això:
Després de maig de 1940, els bons temps van
quedar definitivament enrere: primer la guer-
ra, després la capitulació [la rendició d’Holan-
da davant els nazis], seguida de l’arribada dels
alemanys, que va ser realment el comença-
ment del sofriment per a la comunitat jueva.
Les mesures antijueves es van succeir ràpida-
ment. Les persones d’ascendència jueva han
de portar una estrella groga; han de lliurar les
seves bicicletes, no els està permès viatjar
amb tramvia; els està prohibit conduir, els ju-
eus només poden fer la compra des de les tres
fins les cinc de la tarda en botigues que tinguin
el cartell de “botiga jueva”. No poden estar al
carrer després de les vuit del vespre i ni tan
sols poden estar asseguts en el seu propi jardí
a partir d’aquesta hora, no els està permesa
l’entrada a teatres, cinemes i altres llocs d’oci,
no els està permès prendre part en cap tipus
d’esports públics. Tenen prohibida l’entrada a
piscines, pistes de tennis, camps d’hoquei i de
qualsevol altre esport. Els jueus no poden vi-
sitar els cristians, han d’anar a col·legis jueus.
I moltes més restriccions similars. De mane-
ra que no podíem fer això i ens prohibien fer
allò.Ana Frank: El diari d’Ana Frank
34
LA PRIVACITAT ÉS UN
DRET HUMÀ
LLIÇOns
APresesIDees PerA L’ACCIÓ
Totes les persones...
Article 12.
Tenen dret a la
privacitat
UNITAT 2.2 PrOFessOrAt
La gent va poder veure el poder destructiu que
podia tenir la informació en mans d’un govern
malvat i com la informació, recollida per a un fi
determinat, pot reutilitzar-se per a una àmplia
varietat de propòsits sinistres. Aquests exemples
extrems de mal ús del cens i de sistemes d’iden-
tificació de la població, per perseguir les minories
i exterminar-les, van pesar enormement en les
consciències de les persones que es van encarre-
gar de la reconstrucció d’Europa i de redactar les
declaracions de drets humans.
Aquests antecedents històrics ens ajuden a com-
prendre la raó per la qual, en l’actualitat, la priva-
citat es considera expressament un dret humà
-l’article 12 de la Declaració Universal dels Drets
Humans de 1948 i l’article 8 del Conveni Euro-
peu de Drets Humans (1950) recullen la lliçó de
la postguerra i tenen com a finalitat protegir els
ciutadans i les ciutadanes d’ingerències externes.
Tots dos articles expressen el dret de les persones
a la privacitat.
Visiteu les pàgines web d’algunes organitzacions
en pro dels drets humans que conegueu.
Convideu una organització en pro dels
drets humans a acudir al col·legi per fer una
presentació sobre els drets humans i les llibertats
civils. Sol·liciteu per endavant alguns exemples
recents en què s’hagin infringit els drets humans
relacionats amb la privacitat.
Nota o observació per al professorat: un
possible tema de discussió podria centrar-
se en els professionals del periodisme que
intenten fer arribar informes a través d’Internet,
des de països en els quals no sempre
s’admeten la llibertat d’expressió o el dret a
opinar. En aquests països, sovint, les autoritats
del govern demanen les dades personals dels
periodistes al proveïdor del servei d’Internet,
que de vegades les ha proporcionat i d’aquesta
manera ha facilitat la recerca i l’arrest dels
periodistes implicats.
35
1. Per sol·licitar treball com a socorrista a temps
parcial en una piscina local durant l’estiu:
Nom: .....................................................………………...
Adreça: ....................................................………………
Número de telèfon: ........................................……….
Data de naixement: .........................................………
Professió del pare i de la mare: ...............................
Aficions:…................................................….......
Experiència laboral: .....................................………...
Tot tipus de dades, fins i tot el teu nom, poden
revelar aspectes sobre tu i el teu passat.
Així, per exemple, es consideren dades
personals:
Nom, adreça, data de naixement, noms del
pare i de la mare i les seves professions, reli-
gió, orígens ètnics o culturals, saldo bancari,
historial mèdic, expedient acadèmic, número
de carnet d’identitat, número de la Seguretat
Social, imatges de vídeo, fotografies, em-
premtes dactilars, prescripcions facultatives
com les receptes mèdiques, factures de telè-
fon, resultats d’exàmens, número del telèfon
mòbil, nòmines, afiliació a un partit polític.
2. Una oferta d’una funda per al telèfon mòbil
gratis! Simplement completa l’etiqueta que hi
ha a la part del darrere d’una coneguda beguda
mineral i t’enviaran el suport, sempre que enviïs
el nombre correcte d’etiquetes juntament amb
la sol licitud:
Nom: .....................................................……………….
Adreça: ....................................................………………
Número de mòbil: ......................................………......
Correu electrònic: ........................................………....
Beguda mineral preferida: ................................…….
3. Una organització benèfica està venent bitllets
per a una rifa. Compres un bitllet i et demanen
que omplis la informació següent en el mateix
bitllet:
Nom: .......................................................……………
Adreça: .....................................................……………..
Número de telèfon de contacte: ..............................
Número de carnet d’identitat: .................................
Origen ètnic / cultural: ...................................………
…….................................…………………………...............
AnteCeDents
Encercla les dades sol·licitades que con-
sideris innecessàries i irrellevants en la
situació descrita en els casos següents:
4. Per treballar com a voluntari o voluntària a la
biblioteca del centre parroquial:
Nom: .....................................................………………...
Adreça: ....................................................………………
Número de telèfon: ......................................…….…..
Religió: .................................…………..……………........
Completa l’exercici següent
FOTOCOPIABLE
ACTIVITAT 1 ALUmnAt
36UNITAT 2.3 PrOFessOrAt
EL CENS DE POBLACIÓ
∞ Capacitar l’alumnat per avaluar, des d’un punt de vista crític, la manera com s’elabora
en l’actualitat el cens de població.
∞ Fer èmfasi en les garanties vigents i en l’obligació de confidencialitat i anonimat que
recull la legislació.
∞ Conscienciar sobre els perills d’unes garanties inadequades i dels abusos que podrien
produir-se en situacions en què predominin les condicions extremes.
OBJeCtIU
L’organització que elabora el cens és l’Institut Nacional d’Estadística (INE) 1.
La norma legal d’aplicació és la Llei 12/1989, de la funció estadística pública.
∞ Les dades recollides sobre persones
particulars o famílies no poden transferir-
se a altres òrgans o agències públiques.
∞ Les dades es poden utilitzar únicament
per als fins legalment previstos.
∞ La informació sobre la teva persona i la
teva família es carrega a la base
de dades de l’INE per separat, és a dir, no
es retenen noms ni adreces
a la informació guardada
informàticament.
∞ No s’inclouen preguntes al voltant de
la raça i la religió, ni han format part
dels censos espanyols ni estan
previstes per al Cens 2011; és
més, amb la legislació actual (art. 11.2.
de la Llei 12/1989) difícilment podrien
incloure’s, llevat que fossin preguntes
de resposta estrictament voluntària, i,
en conseqüència, només podrien
recollir-se previ consentiment exprés de
les persones interessades.
Les estadístiques de població són necessàries i fonamentals per planificar la provisió de
recursos per a l’assistència sanitària, l’educació, l’ocupació o el desenvolupament d’infra-
estructures bàsiques. Així mateix, el cens és l’únic mitjà per mesurar amb precisió l’abast
exacte dels fenòmens migratoris. Respecte a la informació personal proporcionada, a
l’actualitat hi ha moltes garanties en vigor per protegir les persones particulars i respectar
la confidencialitat.
1 A Catalunya, l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) col·labora amb l’INE en el Cens 2011.
37ACTIVITAT 1 PrOFessOrAt
1. Fotocopieu aquesta pàgina i la següent i distribuïu-les als alumnes i les alumnes.
2. Examineu el fragment de l’imprès del cens mostrat a continuació i demaneu-los que localitzin el punt on
s’indica que:
a) La Llei 12/1989, de la funció estadística, garanteix la confidencialitat.
b) La participació en el cens és obligatòria.
3. Demaneu que responguin les dues preguntes ressaltades com si estiguessin, veritablement, emplenant l’im-
près del cens.
4. Demaneu que emplenin el qüestionari.
Observació: no se’ls demana que escriguin el seu nom en el full de resposta corresponent a aquest exercici.
5. Demaneu a un dels alumnes que reculli tots els fulls de resposta.
6. Designeu un grup perquè calculi el percentatge d’alumnat corresponent a cada categoria seleccionada, d’acord
amb les respostes recollides (Espanya, Catalunya, aquest municipi, un altre municipi o país anteriorment).
7. Demaneu a un grup que calculi el nombre de sí i no per a cada pregunta del qüestionari (vegeu pàgina següent);
per exemple, el 60% de la classe va respondre sí i el 40% no a la pregunta 1, etc.
Sobre el censEl cens de població s’elabora juntament amb el cens d’habitatges amb una periodi-citat de deu anys, per imperatiu legal en els anys acabats en 1, i recull el còmput de to-tes les persones i famílies del país. S’aprofi-ta igualment per obtenir una sèrie de dades demogràfiques, econòmiques i socials rela-tives a la seva població, considerada des del punt de vista quantitatiu. Així, els resultats del cens ajuden a confeccionar una imatge global de les condicions socials i de vida dels habitants i proporcionen informació fo-namental necessària per planificar el futur del nostre territori. Els mètodes de recollida d’informació dels censos són una combina-ció de censos basats en registres (padrons municipals) i enquestes per mostreig.
La participació és obligatòriaEl cens es desenvolupa de conformitat amb la Llei de la funció estadística pública (Llei
12/1989). És una estadística d’acompliment obligatori. Si no es respon o si es donen dades falses, sabent que ho són, es poden aplicar les sancions previstes en els articles 50 i 51 de la Llei de la funció estadística pública.
Es garanteix la confidencialitatLa Llei de la funció pública estadística garan-teix la confidencialitat de les dades del cens. Amb l’única excepció de les dades del padró, que l’INE ha d’enviar a l’ajuntament que cor-respongui, la informació sol·licitada no es pu-blicarà ni es cedirà a cap persona de manera que es pugui saber a qui correspon, ni tan sols indirectament. A més, el personal implicat en els treballs censals té obligació expressa de guardar el secret estadístic.
Agent censalEl vostre agent censal us ajudarà en cas que tingueu alguna dificultat a l’hora d’emplenar l’imprès, o si en voleu informació addicional. Gràcies per la vostra col·laboració.
Institut Nacional d’Estadística (INE)
Cens de Població de 2001
38
Fragments del Cens de 2001
FOTOCOPIABLE
ACTIVITAT 1 ALUmnAt
QÜestIOnArI
Pregunta
Pregunta
Sí
Sí
1. Estàs d’acord que la declaració “Confidencialitat garantida” i la Llei de funció estadística pública et protegeixen?
Pregunta Sí No
No
No
2. Et tranquil·litza saber que tots els noms i els detalls de les persones particulars no estan vinculats amb les dades sobre nacionalitat, situació de residència, variables migratòries, condició socioeconòmica, etc. que es conserven en els ordinadors?
3. Reconeixes que la societat necessita aquest tipus d’informació per planificar el futur i establir prioritats en els serveis?
5 Des de quin any residiu (encara quesigui des que hi vau néixer) a:
Espanya
Aquesta comunitat autònoma
Aquest municipi
Si abans residíeu en un altre municipi o país,escriviu-lo:
Qüestionari d’habitatge
39
Activitat de seguiment
UNITAT 2.3 PrOFessOrAt
Joc de rols: prepareu una situació per presentar-la a classe. Imagineu que és la nit del cens
i una persona està asseguda emplenant l’imprès del cens. Trieu un alumne o una alumna
perquè representi aquesta persona i un altre perquè assumeixi el paper de responsable de
recollir els impresos emplenats, és a dir el rol d’agent censal. La persona es mostra reticent
a respondre qüestions com la naturalesa del règim d’ocupació de l’habitatge, és a dir si és de
lloguer, propietat d’alguna autoritat local o propi -vegeu pregunta 2 de l’imprès del cens de 2001,
facilitat més avall.
Quan arriba l’agent censal per recollir l’imprès, ell i la persona s’embranquen en un debat a
la porta de la casa. L’agent haurà de persuadir la persona enquestada perquè contesti les
preguntes restants, recordar-li les seves obligacions legals en aquest sentit i tranquil·litzar-la
amb les garanties vigents que protegeixen la seva privacitat.
ACtIVItAt De segUIment
2 Règim de tinença de l’habitatgeMarqueu una única casella
En propietat per compra, totalment pagada
En propietat per herència o donació
Una altra forma
En lloguer
En propietat per compra, amb pagaments pendents (hipoteques...)
Cedida gratis o a baix preu per una altra llar, l’empresa...
A l’ordinador de l’escola, de la biblioteca o de casa, entreu al lloc web de l’INE i descarregueu una
còpia de l’imprès corresponent al cens més recent (2001, 2011): http://www.ine.es/censo2001/
cuestionarios.htm
∞ Pregunteu als alumnes quines serien les conseqüències si les persones deixessin de
confiar en l’INE i no facilitessin la informació requerida.
ACtIVItAt De segUIment
40UNITAT 2.4 PrOFessOrAt
PROTECCIÓ DE DADES Les pàgines següents contenen una sèrie d’exercicis.
Trieu-ne una o diverses, adequades per a l’alumnat
L’Alemanya nazi és un exemple del segle passat en
què es manipulava i es feia mal ús de la informació
sobre discapacitats i identitat racial, amb l’objectiu de
segregar o tractar amb crueltat els ciutadans i les ciu-
tadanes vulnerables. Això no obstant, quan a la dèca-
da dels 50 van sorgir les declaracions de drets humans
i el marc legal sobre la privacitat, la societat també va
començar a evolucionar a un ritme vertiginós en l’àm-
bit tecnològic. La capacitat de processament d’infor-
mació dels ordinadors i, en particular, de les bases de
dades per emmagatzemar, agrupar i manipular infor-
mació va comportar, finalment, la necessitat de pro-
mulgar legislació per poder ajustar-se a la velocitat del
progrés tecnològic. Sens dubte, les noves tecnologies
poden oferir moltes oportunitats i millores, però també
poden crear oportunitats d’intromissió més freqüents
en les vides privades dels ciutadans i les ciutadanes.
Per contrarestar aquestes amenaces per a la privaci-
tat, es van prendre mesures per controlar la manera
com les persones particulars i les organitzacions po-
dien recopilar i processar la informació personal. Ac-
tualment, la llei que aborda la informació personal és
la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter per-
sonal (Llei 15/1999, de 13 de desembre). La legislació
espanyola es va introduir a partir del desenvolupament
normatiu del marc europeu -principalment el Conveni
108/81, de 28 de gener, del Consell d’Europa i dues di-
rectives clau de la UE de 1995 i 2002.
La legislació sobre protecció de dades no és d’aplicació a les dades personals conservades per
particulars per a activitats personals o domèstiques.
Exemples d’aspectes regulats per la legislació Exemples d’aspectes no regulats per la legislació
Una empresa que tingui una llista de noms i
números amb fins comercials.
La legislació no afecta la possessió d’una llista de noms i
números en un telèfon mòbil d’una persona en particular.
Una organització esportiva que tingui un full de
càlcul amb els noms de totes les persones de l’equip
i les seves dades de contacte.
La legislació no afecta una llista de noms en un full de càlcul
que contingui una relació de les persones del teu equip de futbol
i les seves respectives dades de contacte, per poder contactar-
los i fixar les dates de les trobades.
Un anuari de l’escola amb noms i fotos de l’alumnat. La legislació no afecta una llista de noms en un diari personal,
en què es detallin noms, dates i comentaris sobre persones
conegudes. [No obstant això, una llista de noms en una pàgina
web personal en què es detallin noms, dates i comentaris sobre
persones conegudes podria entrar en el marc de la legislació, ja
que un lloc web de xarxes socials és un fòrum públic].
41
Completa el qüestionari següent
FOTOCOPIABLE
ACTIVITAT 1 ALUmnAt
∞ Dividiu la classe en grups de cinc.
∞ Cada grup ha d’imaginar de quin tipus d’informació relacionada amb persones particulars
disposa cada un dels organismes i per què.
∞ Cada grup emplenarà tantes columnes com li sigui possible.
QUI tÉ LA meVA InFOrmACIÓ?
Organisme Tipus d’informació Per què?
Companyia telefònica
Banc o caixa d'estalvis
Supermercat
Afers socials
Col·legi
Farmàcia
Educació
Unitat d'impostos sobre vehicles
Companyia d'assegurances
Servei mèdic
Ministeri d'Interior (Policia Nacional)
per a expedició de passaports
Salut i infància
Policia de trànsit (policia de la Generalitat-
Mossos d’Esquadra)
Videoclub
42
Quan comencin a completar les columnes dels seus respectius fulls d’exercicis, podeu ajudar-los amb
la llista exposada a continuació. Expliqueu-los que perquè la societat funcioni correctament, d’una
manera organitzada, cal que les organitzacions recopilin i emmagatzemin informació sobre les persones
particulars.
Institució 4 Tipus d’informació Per què?
Companyia telefònica
• Nom
• Adreça
• Número de telèfon
• Totes les trucades fetes i rebudes
Per emetre una factura i registrar
totes les trucades de telèfon.
Banc o caixa d’estalvis
• Detalls de les targetes de dèbit i de
crèdit
• Document acreditatiu d’identitat
• Adreça
• Detalls de les transaccions.
Les dades de contacte són
necessàries per poder enviar els
extractes bancaris. A més, el banc
ha de controlar les transaccions
i aplicar la legislació contra el
blanqueig de diners.
Supermercat
• Targeta de fidelitat per punts
• Nom
• Adreça
• Historial de compra
Per enviar cupons per correu.
Qüestions de màrqueting (per enviar
informació sobre productes que
puguin interessar el client).
Serveis d’Afers Socials
• Nom
• Adreça
• Data de naixement
• Número de carnet d’identitat o
document acreditatiu
Per a la sol·licitud de prestacions
(per exemple, l’assignació per fills i
filles).
4 El professorat pot adaptar la denominació de les institucions a la seva comunitat autònoma. S’han utilitzat noms genèrics d’àrees, serveis, departaments, etc.
ACTIVIDAD 1 PrOFesOrADOACTIVITAT 1 PrOFessOrAt
Les respostes facilitades a continuaciósón únicament orientatives
L’objectiu de l’Activitat 1 consisteix que l’alumnat
es familiaritzi amb les institucions que guarden
un registre de les seves dades personals i intenti
imaginar quin tipus d’informació té cadascuna
d’elles, i per què.
OBJeCtIU
43ACTIVIDAD 1 PrOFesOrADOACTIVITAT 1 PrOFessOrAt
Les respostes facilitades a continuaciósón únicament orientatives
Institució 4 Tipus d’informació Per què?
Col·legi
• Nom
• Adreça
• Dades de contacte del pare, la mare
o els tutors
• Resultats acadèmics
• Informes escolars
• Registre d’assistència
• Informació sanitària
Ha de tenir un registre de tot l’alumnat
i disposar de les dades necessàries
per contactar amb les famílies en cas
d’emergència.
Hospital
• Detalls del naixement
• Radiografies arxivades
És important conservar els detalls
del naixement, inclosa qualsevol
complicació sorgida. L’hospital ha
d’arxivar les consultes dels pacients,
amb les seves dades respectives,
per disposar d’un expedient sanitari i
emetre els diagnòstics.
Farmàcia
• Receptes
• Nom
• Adreça
Per controlar les receptes; podria
resultar important portar un registre
de les receptes, en cas de reacció
adversa.
Educació
• Nom Per mantenir un registre de l’alumnat
matriculat en els centres docents
i dels resultats acadèmics. En cas
de pèrdua, es podrien restituir els
registres.
Unitat d’impostos sobre vehicles
• Nom
• Adreça
• Tipus de vehicle i matriculació
Dades sobre el permís de conduir i
l’impost de circulació.
4 El professorat pot adaptar la denominació de les institucions a la seva comunitat autònoma. S’han utilitzat noms genèrics d’àrees, serveis, departaments, etc..
44ACTIVIDAD 1 PrOFesOrADOACTIVITAT 1 PrOFessOrAt
Les respostes facilitades a continuaciósón únicament orientatives
Institució 4 Tipus d’informació Per què?
Companyia d’assegurances
• Nom
• Adreça
• Propietat assegurada
• Inscripció del vehicle, matrícula,
marca i model
• Historial d’assegurança
• Tipus de vehicle i matriculació
La companyia ha de tenir les dades de
contacte, conèixer l’objecte assegurat i
calcular-ne el risc.
Metge
• Nom
• Adreça
• Noms del pare i de la mare
El metge ha de poder identificar
cada pacient. L’historial clínic ajuda a
emetre un diagnòstic i proporcionar
l’assistència sanitària adequada.
Ministeri d’Interior (Policia Nacional)
Imprès de sol·licitud del passaport
amb les dades següents:
• Nom
• Adreça
• DNI
• Fotografia
En cas que se sol·liciti el passaport
per primera vegada:
• Data de naixement
Ha de garantir que els passaports
s’expedeixen només a les persones
que realment hi tenen dret.
Servei de salut i infància
• Nom
• Adreça
• Metge
El servei fa un seguiment del programa
d’immunització.
Policia de trànsit (policia de la Generalitat-
Mossos d’Esquadra)
• Matrícula del vehicle
• Nom
• Adreça
Prevenció i detecció d’infraccions i
delictes.
Videoclub
• Targeta del videoclub
• Nom
• Adreça
• Número de telèfon
Per localitzar els DVD.
4 El professorat pot adaptar la denominació de les institucions a la seva comunitat autònoma. S’han utilitzat noms genèrics d’àrees, serveis, departaments, etc.
45
Llegeix els següents casos d’estudi i, després,respon les preguntes
FOTOCOPIABLE
ACTIVITAT 2 ALUmnAt
CAs D’estUDI (I)
Un centre escolar va publicar a la seva pàgina
web fotos d’una alumna durant diverses activitats
extraescolars, sense haver-ho comunicat prèvia-
ment a l’alumna ni a la seva família, ni haver-los
sol licitat el consentiment per fer-ho.
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades
(AEPD) va emetre un informe (Informe 194/2009
AEPD) sobre aquesta publicació no consentida,
en el qual va considerar que la imatge de la menor
era una dada de caràcter personal i, en conse-
qüència, calia demanar el seu consentiment o el
dels seus tutors legals. L’AEPD va considerar tam-
bé que el fet de publicar les fotos en una pàgina
web, d’accés lliure a qualsevol usuari d’Internet,
suposava posar a disposició d’un nombre indeter-
minat de persones la imatge de la nena. A part de
considerar aquests fets, per si sols susceptibles
de sanció per vulnerar el dret a la protecció de da-
des i privacitat de la menor, l’AEPD va recordar en
el seu informe el dret que assisteix els afectats a
sol·licitar la cancel·lació d’aquestes dades, per ser
inadequades i excessives; per fer-ho, es poden
adreçar en primer lloc a qui ha tractat les dades,
en aquest cas el centre educatiu, i, si el centre ig-
norés la petició, reclamar la tutela del seu dret a
l’AEPD.
QÜestIOnArI
Hi estàs d’acord?
Sí No
S’ha respectat el dret a la privacitat de la nena?
Creus que la família que va denunciar els fets va actuar correctament, o bé van tenir una reacció exagerada?
Creus que la situació és especialment greu pel fet que les fotos eren d’una menor d’edat?
Creus que hauria estat millor si el centre educatiu hagués demanat a l’alumnat i les seves famílies autorització per publicar fotos dels estudiants a la web escolar?
46
Llegeix els següents casos d’estudi i, després,respon a les preguntes
FOTOCOPIABLE
ACTIVITAT 2 ALUmnAt
CAs D’estUDI (II)
Un institut d’ensenyament secundari va implan-
tar un sistema de càmeres de videovigilància per
prevenir actes vandàlics i un sistema de control
d’accessos amb reconeixement d’empremtes
dactilars. Algunes de les càmeres de videovigilàn-
cia estaven situades en els banys dels estudiants.
La situació exigia ponderar dos drets en con-
flicte: el dret a la seguretat de les persones i els
seus béns, en l’entorn del centre educatiu, i el dret
a la protecció de dades i la privacitat dels afec-
tats. En tot cas, es va considerar que la vigilància
amb càmeres havia de ser una mesura adopta-
da respectant el principi de proporcionalitat; serà
acceptable si és el menys intrusiva possible per
a la intimitat de les persones. Això no obstant, la
instal·lació de les càmeres en els banys dels estu-
diants es va considerar una mesura excessiva, no
pertinent i inadequada en relació amb la finalitat
de seguretat per a la qual es recollien les imatges;
una mesura ni ponderada ni equilibrada, en supo-
sar un perjudici de drets de tercers més dignes de
protecció.
En conclusió, l’AEPD va declarar la instal·lació de
càmeres de videovigilància en els banys de l’ins-
titut una mesura lesiva del dret a la protecció de
dades i la privacitat. (Resolució 259/2010).
QÜestIOnArI
Hi estàs d’acord?
Sí No
S’ha respectat el dret a la privacitat dels estudiants?
Creus que els que van denunciar els fets van actuar correctament, o bé van tenir una reacció exagerada?
Creus que la situació és especialment greu pel fet que les imatges preses fossin de menors d’edat?
Creus que hauria estat millor per al centre educatiu si hagués demanat al Consell Escolar, que representa la comunitat educativa, autorització per posar les càmeres en els banys?
47
QÜestIOnArIQuines activitats de les que es descriuen en aquesta taula creus que podrien considerar-se una intromissió en
la privacitat? Sí No
1. Una companyia telefònica et truca i t’intenta convèncer perquè canviïs de companyia i et donis d’alta amb ells.
2. Una empresa de telèfons mòbils t’envia missatges intentant que et descarreguis tons.
3. La cosina d’un amic et truca per preguntar on has comprat el teu nou top.
4. Una càmera de circuit tancat de televisió enfoca l’entrada dels serveis d’unrestaurant de menjar ràpid.
5. Un missatge del teu pare preguntant a quina hora tornaràs a casa.
6. Un banc envia una carta a una noia de catorze anys oferint-li una targeta de crèdit.
7. Un hotel en el qual es van allotjar la teva mare i el teu pare fa 6 anys envia un correu electrònic per informar d’una oferta especial.
8. Una norma d’un altre col·legi et demana les empremtes dactilars quan vas allà de visita.
9. Una fotografia teva s’ha publicat sense el teu permís en un cartell publicitari que anuncia una carrera benèfica.
10. El teu metge parla del teu historial mèdic a la recepció de la clínica.
11. Algú penja la teva fotografia a Internet sense el teu permís.
12. El teu cap deixa les dades dels sous dels treballadors i treballadores sobre d’un taulell, a l’abast de qualsevol persona.
13. Les teves dades personals (nom, adreça, número de telèfon) apareixen en un lloc web com si tu les haguessis enviat.
14. Una agència de viatges proporciona les dades personals de la teva família a una empresa de targetes de crèdit.
15. Un missatge d’un amic o una amiga convidant-te a una festa.
FOTOCOPIABLE
ACTIVITAT 3 ALUmnAt
És possible que et sorprenguis en descobrir que hi ha una sèrie d’activitats de la teva vida diària que
afecten la teva privacitat. És important saber distingir entre una intrusió o una violació de la privacitat
i una interacció social habitual.
∞ Primer, dividiu la classe en grups de quatre persones. Cada grup llegirà les preguntes que trobareu a continuació i
marcarà les activitats que cregui que són una violació de la privacitat i les activitats que considera normals (encara
que, potser, no siguin desitjades). No hi ha respostes correctes o errònies; aquest exercici pretén, simplement, que
l’alumnat reflexioni sobre el que, segons la seva opinió, considera acceptable.
Quan corregiu aquesta activitat, demaneu a l’alumnat que pensi en exemples d’activitats en què la seva
privacitat s’hagi vist afectada, encara que no se n’adonessin en el moment en què es va produir.
ACtIVItAt De segUIment
UNITAT 3
49
Drets i responsabilitats Processant dades personals Dades especialment sensibles
Edat per donar el consentiment
Sol·licituds d’accés a les dades personals
Casos d’estudi
50
∞ Aprendre com la legislació sobre la protecció
de dades atorga drets i implica
responsabilitats.
∞ Aprendre com les persones particulars
poden presentar una sol·licitud d’accés.
∞ Aprendre com les persones particulars
poden presentar una queixa.
∞ Drets i responsabilitats.
∞ Legislació.
∞ Anàlisi, organització, comparació,
enumeració i avaluació de conjunts de
dades diferents.
∞ Comunicacions: discussió, jocs de rol,
audició, representació, empatia.
∞ Principis i lleis per a la protecció de dades.
∞ Tractament de dades.
∞ Dades sensibles.
∞ Edat per al consentiment.
∞ Drets d’accés.
∞ Dret a accions de reparació o compensació.
∞ Estudis de casos sobre la protecció de dades
en àmbits rellevants per a la joventut.
OBJeCtIUs
COnCePtes
COneIXements
HABILItAts
∞ Consciència dels drets.
ACtItUDs
I VALOrs
51
52
Expliqueu a l’alumnatel context descrit a continuació
DRETS I RESPONSABILITATS
UNITAT 3.1 PrOFessOrAt
Abans d’examinar exhaustivament els “drets i responsabilitats”, l’alumnat ha d’investigar més
profundament el concepte de “tractament”. Fotocopieu i distribuïu a cada persona una còpia del
diagrama que apareix a la pàgina 53 i que cal que analitzin. Assegureu-vos que entenen que el
“tractament” és alguna cosa més que una operació electrònica.
PrOFessOrAt
La Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, atorga
drets individuals i estableix algunes mesures protectores essencials. Així mateix, la Llei crea obli-
gacions i imposa responsabilitats per als qui recopilen i conserven informació personal (respon-
sables de fitxers).
En la majoria dels casos, organitzacions (per exemple, col·legis, hospitals, empreses, administra-
cions públiques, entitats de crèdit, biblioteques) i particulars (per exemple, professionals de la me-
dicina o de la farmàcia) que tracten informació personal relacionada amb els individus actuen de
forma responsable.
No obstant això, és possible que:
• La informació emmagatzemada sobre la teva persona sigui errònia o no estigui actualitzada.
• La informació sobre tu sigui transmesa a persones no autoritzades.
• Rebis correu brossa o missatges que no has sol·licitat.
• La teva privacitat estigui amenaçada greument.
53
Les teves dades personals s’han de tractar d’acord amb la llei de protecció de dades.
El tractament de dades engloba una completa gamma d’activitats relacionades amb la informació
personal. La llei de protecció de dades afecta totes les dades personals que es tracten manualment o
electrònicament en un sistema de classificació.
El diagrama circular d’aquesta pàgina ens ajudarà a entendre els diferents mètodes per tractar
les dades personals
FOTOCOPIABLE
UNITAT 3.1 ALUmnAt
PROCESSANT DADES PERSONALS
OBTENIRREGISTRAR
OR
GA
NIT
ZA
RE
MM
AG
ATZEMAR
MODIFICARREVELARTRAN
SMET
RE
CO
MB
INA
REL
IMIN
AR
Dades
Eliminar
Cognom:FerrándizFernández
TRACTAR DADES
PERSONALS
54
Utilitzeu l’esquema de “Drets i responsabilitats”de la pàgina següent. Col·loqueu aquest esquema en un lloc
visible de la classe i llegiu en veu alta cada un delsdrets i responsabilitats.
UNITAT 3.1 PrOFessOrAt
PROCESSANT DADES PERSONALS
Sovint se sol·licita a les persones particulars (subjectes als quals es refereixen les
dades) que facilitin informació personal sobre elles mateixes a diverses organitzacions i
persones particulars (responsables de fitxers), per a infinitat de finalitats.
Drets De Les PersOnes A Les QUe es reFereIXen Les DADes
Els responsables de fitxers (organitzacions i particulars) recopilen dades personals que
pertanyen als individus als quals es refereixen.
resPOnsABILItAt DeLs AnOmenAts resPOnsABLes De FItXers
55
EL RESPONSABLEDEL FITXER HA DE...
Obtenir i tramitar les teves dades personals degudament.
Tractar les teves dades personals per a un o més fins específics, explícits i legals, així com utilitzar i revelar aquesta informació únicament de maneres compatibles amb aquests propòsits.
Conservar la teva informació personal de manera que les dades siguin exactes, completes i estiguin actualitzades.
Mantenir la teva informació personal ben guardada en un lloc segur i garantir que aquesta informació s’eliminarà tan aviat com deixi de ser necessària.
Garantir que les dades personals que es guarden sobre la teva persona són adequades, rellevants i no excessives.
Proporcionar-te una còpia de les teves dades personals, en cas que ho sol·licitis, llevat que calgui aplicar-hi circumstàncies excepcionals.
TENS DRET A...
Rebre un tracte just de les organitzacions i els individus en la manera en què obtenen, conserven, utilitzen i cedeixen les teves dades.
Oposar-te al fet que una organització utilitzi les teves dades amb finalitats particulars, com per exemple el màrqueting directe, o proporcioni informació personal teva a terceres parts.
Sol·licitar que es corregeixi qualsevol informació errònia sobre la teva persona.
Sol·licitar que s’elimini qualsevol informació sobre tu, en cas que l’organització no tingui raons vàlides per continuar conservant les teves dades.
Presentar queixes a l’agència de protecció de dades, en cas que consideris que s’ha produït una violació dels teus drets en relació amb la protecció de dades.
Sol·licitar veure una còpia de tota la informació que una organització tingui sobre tu.
UNITAT 3.1 PrOFessOrAt
Drets i responsabilitats
56ACTIVITAT 1 PrOFessOrAt
Fotocopieu les dues pàgines de l’activitat “Necessites pren-dre mesures?” de les pàgines 58 i 59 i distribuïu-ne una
còpia a totes les persones de la classe. Deixeu uns 10 mi-nuts a cadascuna perquè analitzi les primeres quatre
situacions i, després, feu una pausa per revisar les respos-tes. Utilitzeu la informació proporcionada a continuació per conduir la conversa. Finalment, torneu a treballar l’activitat
perquè examinin les últimes quatre situacions.
VISIÓ GENERAL DE LES SITUACIONS Respostes que se suggereixen
David / Articles esportius en línia: s’han de prendre més mesures
En David hauria d’entrar de nou al lloc web en el qual ha comprat els articles i localitzar les seves dades de contacte.
Hauria d’enviar un correu electrònic o trucar-los per telèfon per comunicar-los que, en el futur, no vol rebre missatges
amb publicitat. Com que és possible que la llista es generi automàticament des d’una base de dades de clients, en
David, probablement, hauria de seguir les instruccions per esborrar-se de la llista de distribució. L’empresa hauria de
respectar els desitjos d’en David de no posar-se en contacte amb ell; si li seguís enviant correus electrònics no sol·licitats,
correspondria al país o la jurisdicció legal en què estigui constituïda l’empresa perseguir-la o processar-la. Si l’empresa
té la seu a la UE, hauria d’haver inclòs a cada missatge detalls sobre com anul·lar la subscripció.
L’entrada del pare per a un acte benèfic: cal prendre més mesures
És aconsellable que el pare truqui a l’organització benèfica i s’informi sobre les seves comunicacions. El pare pot dir que
no recorda que li comuniquessin que continuarien contactant amb ell, una vegada finalitzés l’esdeveniment. En primer
lloc, és possible que l’organització benèfica no li demanés permís. D’altra banda, podrien haver-lo informat que no va
marcar la casella “esborrar-se”, indicant que no volia que contactessin amb ell per informar-lo de futurs esdeveniments
/ campanyes. No obstant això, encara que no s’hagués adonat que no havia marcat aquesta casella, el pare té dret
a sol·licitar a l’organització benèfica que eliminin les seves dades de la base de dades de l’organització i que deixin
d’enviar-li correus electrònics. L’organització benèfica ha de respectar aquesta sol·licitud.
Treball a temps parcial de la Marta: no cal prendre més mesures
Ús legítim. Les persones responsables de l’empresa necessiten conèixer les dades d’afiliació a la Seguretat Social dels
treballadors, per poder complir les seves obligacions legals. Així mateix, també és possible que necessitin comprovar
l’edat d’alguna persona, per verificar que supera l’edat mínima legal per treballar.
57
VISIÓ GENERAL DE LES SITUACIONS Respostes que se suggereixen
La targeta de telèfon d’en David: s’han de prendre més mesures
Aquesta pràctica resulta difícil de verificar, ja que hi ha un grup selecte d’empreses en el sector de les telecomunicacions
que es guanyen la vida utilitzant les dades personals de persones particulars, per a altres fins no especificats en el
moment de la subscripció. Sovint, els clients que s’hi subscriuen poden haver acceptat inconscientment rebre posteriors
ofertes. Les companyies estan obligades legalment a oferir als seus clients una manera “d’esborrar-se” d’aquest tipus
de serveis. A cada comunicació hauria d’indicar el procediment per donar-se de baixa, però hi ha casos en els quals
s’informa els clients que cancel·lar la seva subscripció els costarà diners. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades
ha combatut aquestes pràctiques i ha sancionat companyies d’aquest àmbit, i continuarà fent-ho per garantir que es
respecten les lleis.
L’experiència de la mare al supermercat: s’han de prendre més mesures
La mare ha de contactar amb les oficines centrals del supermercat i tornar a comprovar quina és la seva política de
màrqueting. Hi ha una tecnologia emergent anomenada RFID (identificació per radiofreqüència) que implica col·locar
un dispositiu (o xip) als productes, per conèixer-ne el recorregut des del magatzem, passant per les prestatgeries del
supermercat, fins que arriben a la caixa. Alguns venedors estan analitzant la possibilitat de col·locar aquests xips a
la targeta de fidelitat del supermercat, per saber quan un client és a la botiga i, en aquest sentit, poder dirigir la seva
activitat. Les qüestions de privacitat es concentren a fer que aquest tipus de tecnologia s’utilitzi de forma apropiada i en
la necessitat de limitar, clarament, el seu abast i el nivell d’intrusió en els moviments de les persones.
La Carla i el videoclub: no cal prendre més mesures
És molt probable que la botiga hagi adoptat una política per la qual s’hagin de demostrar les dades de residència,
presentant algun document que ho acrediti, per si es dóna el cas que el client no torna els DVD o intenta eludir el
pagament de la multa corresponent, en excedir-se en el termini de devolució. Si algun client proporcionés una adreça
falsa, tindria més oportunitats de fer mal ús de la seva subscripció.
Pràctiques d’eliminació i retenció de dades: s’han de prendre més mesures
La Marta ha d’informar immediatament a la direcció i suggerir que es triturin i es marquin els documents, per ser
eliminats amb total seguretat. Quan les mesures de seguretat són inadequades o insuficients, s’incrementa el risc que
les dades personals es revelin a terceres parts, així com la possibilitat de frau, abús o robatori d’identitat.
Exactitud de les dades: s’han de prendre més mesures
El pare hauria de contactar amb l’entitat de crèdit per comprovar quin és el seu historial de crèdit i aclarir el malentès.
Moltes institucions financeres investiguen l’historial de crèdit de les persones. Si una persona no ha pagat un préstec,
aquest fet queda registrat a les bases de dades. No obstant això, poden produir-se errors a l’hora d’introduir les dades
o introduir noms similars; per tant, qualsevol persona té dret a sol·licitar una rectificació o correcció de les seves dades
personals, quan siguin errònies o incorrectes.
ACTIVITAT 1 PrOFessOrAt
58
SituacióCalprendremés mesures
No calprendremés mesures
En David va comprar alguns articles esportius per Internet i ara
rep tot tipus de missatges sobre aquests productes, equip de
condicionament físic (fitness) i vitamines en pastilles. Sap que no
és correu brossa perquè els missatges procedeixen del proveïdor a
qui va comprar els articles esportius. A més, el seu nom apareix en
el text del missatge i el contingut, relacionat amb el que va comprar
per Internet, està directament adreçat a ell.
Fa alguns mesos, el pare va comprar una entrada per a un acte
benèfic al qual va assistir dues setmanes després. En el moment
de comprar-la, el pare va facilitar les seves dades de contacte
perquè poguessin confirmar-li, més endavant, l’hora i els detalls
sobre el recinte en què se celebrava l’esdeveniment. Des de llavors,
ha estat rebent missatges per animar-lo a contribuir en diverses
campanyes
La Marta té una nova feina a temps parcial i l’ocupador li demana
que el primer dia de treball presenti el seu document d’afiliació a
la Seguretat Social i el document nacional d’identitat. L’ocupador
introdueix el número d’afiliació en el sistema i, un cop comprovat el
certificat de naixement, el torna a la Marta immediatament, sense
fer-ne còpia.
En David va a un concert a l’aire lliure i aprofita l’oferta d’una targeta
de telèfon gratis, amb un saldo de 15 € per fer trucades a mòbils.
Emplena algunes dades personals a la targeta, per poder disposar
del crèdit gratuït ofert. Ara rep missatges sobre tot tipus d’ofertes i
oportunitats per a vacances.
Llegeix les situacions següents i marca la casella adequada.
FOTOCOPIABLE
ACTIVITAT 1 ALUmnAt
• Consideres acceptable el tipus de dades sol·licitades?
• Tindries algun tipus de preocupació per la manera en què s’obtenen o utilitzen les dades?
• Creus que les persones de les quals s’han obtingut les dades (en David, la Marta, la Carla, la mare i el pare)
haurien de prendre mesures i plantejar algunes preguntes o presentar objeccions?
No hi ha respostes úniques per a cap d’aquestes situacions, ja que no es coneixen tots els fets, però el pro-
fessor o la professora us explicarà les respostes proporcionades i observarà si la majoria dels membres de la
classe està d’acord en què es considera com a pràctica acceptable.
neCessItes PrenDre mesUres?
59
Llegeix les situacions següents i marca la casella adequada.
FOTOCOPIABLE
ACTIVITAT 1 ALUmnAt
SituacióCal prendre més mesures
No cal prendre més mesures
La mare rep un missatge quan està al supermercat, que la informa
d’una oferta especial de detergents en el tercer passadís. La mare
té una targeta de fidelitat, per la qual cosa sap que en el seu
moment va facilitar al supermercat el seu número de telèfon mòbil;
però se sent confusa, ja que es pregunta com saben quan és al
supermercat o si simplement ha estat una coincidència.
La Carla s’acosta al videoclub per fer-se la targeta de sòcia, però
rebutgen la seva primera sol·licitud perquè li exigeixen dues cartes
que demostrin la seva adreça. Quan la Carla presenta les dues
cartes, les examinen al videoclub i les hi tornen.
Un dia, en fitxar a la sortida del seu treball a temps parcial, la
Marta veu una pila enorme de fitxers de clients que s’han rebutjat
recentment i que s’han dipositat en els contenidors d’escombraries,
situats a un costat de les instal·lacions, a l’abast de qualsevol
persona. La Marta sap que els arxius contenen detalls de targetes
de crèdit dels clients.
El pare sol·licita un préstec a un banc, per fer una ampliació a
casa, i s’espanta quan el banc l’informa que el seu historial de
crèdit és negatiu i que té diversos deutes pendents. El banc rebutja
la sol·licitud de préstec del pare, però ell sap que no té deutes
pendents i que mai ha tingut problemes en el passat a l’hora de
retornar els préstecs concedits.
• Consideres acceptable el tipus de dades sol·licitades?
• Tindries algun tipus de preocupació per la manera en què s’obtenen o utilitzen les dades?
• Creus que les persones de les quals s’han obtingut les dades (en David, la Marta, la Carla, la mare i el pare)
haurien de prendre mesures i plantejar algunes preguntes o presentar objeccions?
No hi ha respostes úniques per a cap d’aquestes situacions, ja que no es coneixen tots els fets, però el pro-
fessor o la professora us explicarà les respostes proporcionades i observarà si la majoria dels membres de la
classe està d’acord en què es considera com a pràctica acceptable.
neCessItes PrenDre mesUres?
60
La llei de protecció de dades ofereix major protecció a les categories de dades representades en el
diagrama circular. Els responsables de fitxers han de justificar la raó per la qual requereixen aquest tipus
de dades i, a més, han de prestar atenció especial a l’hora de tractar-les.
FOTOCOPIABLE
UNITAT 3.2 ALUmnAt
DADES ESPECIALMENT SENSIBLES
RELIGIÓ O ALTRES CREENCES
ORIGEN RACIAL O ÈTN
IC
AFILIA
CIÓ
A U
N S
IND
ICAT
VIDA SEXUAL
PRESUMPTA COMISSIÓ D’UN DELICTE
CO
ND
EMN
ES P
ER DELICTES
OP
INIO
NS
PO
LÍT
IQU
ES
SALUT FÍSIC
A O M
ENTA
L
DADES SENSIBLES
61
Els titulars de premsa següents poden ser exemples de violació de les lleis de protecció de dades. Encercla els
titulars que creguis que també hi pot haver dins de la categoria “dades sensibles”.
FOTOCOPIABLE
ACTIVITAT 1 ALUmnAt
L’Ajuntament justifica la publicació de noms i adreces dels sol·licitants de permisos d’edificació a la web.
Una cadena de botigues reconeix que els pirates informàtics han aconseguit accedir als detalls de targetes de crèdit dels seus clients.
Una associació mèdica reconeix que la publicació de dades sobre la raça i les creences religioses de metges en pràctiques, en el lloc web de l’associació, va ser un error tècnic colossal.
El personal universitari publica els noms dels estudiants juntament amb els resultats dels exàmens, en el tauler d’anuncis de la facultat.
Judici suspès després que l’acusació admetés haver revelat al jurat una sèrie d’imputacions contra l’acusat.
Imatges d’una festa privada a casa d’una estrella, obtingudes amb zoom.
Una companyia ferroviària dedueix del sou dels seus empleats afiliats a sindicats la part corresponent a les aturades efectuades durant una vaga.
Un centre escolar publica, al tauler d’anuncis, la llista d’alumnes admesos i no admesos i inclou detalls com la discapacitat d’una menor i la renda de la seva família, juntament amb la puntuació d’aquests apartats per als efectes de l’admissió.
EL DIA A DIA
AVANÇ
GACETA DIÀRIA
TEMPS
EL FULL DE LA SETMANA
NOTÍCIES
DIARI D’AVUIECOS
62
El personal universitari publica els noms dels
estudiants juntament amb els resultats dels
exàmens, en el tauler d’anuncis de la facultat.
Segons la legislació, aquest tipus d’informació
no entra en la categoria de dades sensibles. En el
nostre àmbit, i específicament des de 2007, no cal
el consentiment dels estudiants per publicar els
resultats de les proves relacionades amb l’avaluació
dels seus coneixements i competències (...).
Una cadena de botigues reconeix que els
pirates informàtics han aconseguit accedir als
detalls de targetes de crèdit dels seus clients.
Els detalls de la targeta de crèdit no es consideren
dades sensibles, segons les lleis. Els clients
afectats podrien presentar una queixa davant
l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, però
seria ideal que l’empresa en qüestió notifiqués
la violació de la seguretat a l’Agència, que
n’examinaria les pràctiques de seguretat.
Judici suspès després que l’acusació admetés
haver revelat al jurat una sèrie d’imputacions
contra l’acusat.
D’acord amb la llei de protecció de dades, les
acusacions són dades sensibles. Si no es tracten
adequadament, s’infringeixen moltes lleis en
matèria de procediment judicial, confidencialitat
i protecció de dades.
Una associació mèdica reconeix que la
publicació de dades sobre la raça i les creences
religioses de metges en pràctiques, en el lloc
web de l’associació, va ser un error tècnic
colossal.
La informació sobre la raça o les creences
religioses són dades sensibles, i així s’indica
en les lleis. El cas exposat anteriorment és un
exemple de revelació no intencionada de dades
confidencials. Es podrien plantejar a l’Agència de
Protecció de Dades preguntes relacionades amb
les pràctiques de seguretat. També, en primer
lloc, es podrien plantejar preguntes sobre la
finalitat de sol·licitar aquest tipus d’informació.
L’Ajuntament justifica la publicació de noms
i adreces dels sol·licitants de permisos
d’edificació a la web.
Segons la llei de protecció de dades, aquestes
dades no es consideren sensibles. Les autoritats
locals podrien disposar d’una legislació en matèria
urbanística que els permetés exposar aquesta
informació al públic, ja sigui electrònicament o
d’una altra manera.
ACTIVITAT 1 PrOFessOrAtRespostes orientatives de l’activitat
sobre els titulars de premsa de la pàgina 61.
63
Un centre escolar publica, al tauler d’anuncis,
la llista d’admesos i no admesos i inclou dades
com la discapacitat d’una menor i la renda
familiar, juntament amb la puntuació rebuda
per als efectes de l’admissió.
Per garantir el dret a la igualtat d’oportunitats en
processos de concurrència competitiva, l’AEPD
considera més adequat publicar només el resultat
global de la valoració, i que les dades de salut,
renda, etc. es facilitin només a les persones
interessades que competeixen per una plaça,
quan ho sol·licitin davant possibles desacords i
comprovacions. Així, s’evita que terceres persones
no afectades pel procés coneguin aquestes dades.
Una companyia de transport ferroviari dedueix
del sou dels seus empleats afiliats a sindicats
la part corresponent a les aturades efectuades
durant una vaga.
L’empresa coneixia a quines organitzacions
sindicals estaven afiliats els seus treballadors, ja
que els mateixos treballadors facilitaven aquesta
dada perquè se’ls descomptés de la retribució
la quota sindical i es transferís als sindicats. En
aquesta ocasió, l’empresa va utilitzar aquestes
dades d’afiliació sindical per descomptar la part
del sou corresponent al dia no treballat. Les dades
es van utilitzar per a una finalitat diferent d’aquella
per la qual es van recollir i, en conseqüència, les
dades es van tractar de manera indeguda. A més,
les dades d’afiliació sindical estan especialment
protegides per la legislació, que per poder tractar-
les exigeix el consentiment exprés i per escrit de
la persona afectada (titular de les dades). Imatges d’una festa privada a casa d’una
estrella, obtingudes amb zoom.
És poc probable que, segons les lleis, es
considerin dades sensibles, però les imatges
són dades personals. Per tant, l’estrella podria
presentar una queixa indicant que s’han obtingut
dades personals seves de forma il·legal.
ACTIVITAT 1 PrOFessOrAtRespostes orientatives de l’activitat
sobre els titulars de premsa de la pàgina 61.
64
Segons la normativa de protecció de dades, les persones més grans de 14 anys poden consentir
elles mateixes el tractament de les seves dades personals, llevat els casos en què la llei exigeixi
l’assistència de pare, mare o persona tutora.
EDAT PER AL CONSENTIMENT
UNITAT 3.3 PrOFessOrAt
Debateu amb la classe la informacióexposada a continuació
Contràriament, si es volen tractar dades de me-
nors de 14 anys cal comptar amb el consentiment
de pare, mare o persona tutora. No es permet sol-
licitar informació sobre la professió, l’economia,
les dades sociològiques o de qualsevol altre tipus,
relativa als seus familiars, si aquests no hi han
donat el consentiment. Únicament se’ls pot de-
manar la identitat i l’adreça del pare, la mare o la
persona tutora per sol·licitar el consentiment. La
normativa determina, també, que la informació
que se’ls adreci ha de ser comprensible, i obliga
el responsable del fitxer a establir procediments
que garanteixin que s’ha comprovat l’edat del/de
la menor i l’autenticitat del seu consentiment o
del pare, la mare o la persona tutora.
Per instal·lar un sistema de vigilància per circuit tancat de televisió al passadís de l’escola, al
costat dels armariets, no es requereix el consentiment d’estudiants i progenitors. Cal que
es justifiquin problemes previs de seguretat que no es puguin resoldre per mitjans menys
invasius.
Es podria negar l’accés al pare o a la mare per examinar l’historial mèdic del seu fill o la seva filla
menor d’edat, si per sentència judicial ferma se’ls ha privat de la pàtria potestat.
65
En un centre d’ensenyament secundari, la legislació sobre protecció de dades permet que tant
l’alumnat com pares, mares o persones tutores facin el seu paper pel que fa al consentiment per
al tractament de les dades personals dels estudiants. El professorat té dret, també, a sol·licitar
examinar qualsevol informació personal seva que conservi el centre educatiu.
EDAT PER AL CONSENTIMENT
UNITAT 3.3 PrOFessOrAt
Debateu amb la classe la informacióexposada a continuació
14 AnYs
Un alumne o una alumna de 14 anys pot signar
un document en què consenti la publicació de la
seva fotografia en l’anuari escolar.
Una escola hauria de sol·licitar el consentiment
de l’alumnat i dels seus progenitors o tutors per
utilitzar un sistema dissenyat per controlar l’as-
sistència, basat en la identificació d’empremtes
dactilars. Qualsevol alumne o alumna hauria de
tenir dret a negar-se a utilitzar-lo; també pares,
mares o persones tutores.
El consentiment signat d’un alumne o una alum-
na de 14 anys d’una escola d’ensenyament secun-
dari hauria de ser suficient per fer-se soci o sòcia
de la biblioteca escolar, o d’un banc estudiantil.
15 AnYs
Un/a estudiant de 15 anys es podria considerar
prou madur/a per sol·licitar l’accés a les dades
personals que el metge conservi d’ell/a.
16 AnYs
Un alumne o alumna de 16 anys podria presen-
tar una queixa davant l’Agència de Protecció
de Dades si considera que l’escola ha utilitzat o
revelat de manera inadequada les seves dades
personals. Com a alternativa, el pare o la mare
d’aquest/a estudiant de 16 anys podrien presentar
la queixa en nom del seu fill o la seva filla.
66
Observa aquesta imatge i, després,respon les preguntes de sota.
FOTOCOPIABLE
ACTIVITAT 3 ALUmnAt
1. Assenyala alguns dels drets principals que tens en relació amb les teves dades.
Mira l’esquema de Drets i responsabilitats per respondre aquesta pregunta (Unitat 3, pàgina 55).
2. Quines mesures podries prendre per tenir més control de les teves dades?
3. Has hagut de reivindicar alguna vegada els teus drets per la manera en què s’estaven tractant
les teves dades?
QÜestIOnArI
CONEIX ELS TEUS
DRETS
TINGUES EL CONTROL
DE LES TEVES DADES
67FOTOCOPIABLE
UNITAT 3.4 ALUmnAt
AsPeCtes QUe HAUrIes De COnÈIXer sOBre
Les sOL·LICItUDs D’ACCÉs
∞ Només tu pots sol·licitar l’accés a les teves dades personals, per la qual cosa has d’acreditar la teva identitat adjuntant una fotocòpia del DNI. També ho pots fer a través de mitjans electrònics, sempre que puguis acreditar la teva identitat.
∞ L’accés a les teves dades ha de ser gratuït. No et poden obligar a enviar cartes certificades, a trucar a telèfons amb tarifació addicional o a utilitzar mitjans que et suposin un cost excessiu.
∞ El responsable del fitxer ha de respondre la teva petició en el termini d’1 mes i t’ha de contestar, encara que no tingui dades teves.
∞ En el cas que et rebutgin la sol·licitud d’accés o no et responguin, pots presentar una reclamació davant l’Agència o Autoritat de Protecció de Dades.
Una sol·licitud d’accés consisteix en un imprès en què tu (la persona de la qual s’obté informació personal)
fas una sol·licitud formal, acreditant la teva identitat, i la presentes a la persona responsable del fitxer, a
l’empara de la llei de protecció de dades, demanant que et facilitin informació sobre si tracten les teves
dades personals, amb quina finalitat les tracten, d’on les han obtingut i si les han comunicat i a qui, o si
tenen intenció de comunicar-les.
La normativa preveu que, en els casos d’incapacitat o minoria d’edat, aquest dret d’accés a les dades
personals es pugui exercir a través d’un/a representant.
SOL·LICITUDS D’ACCÉS
68
A continuació s’inclou un full informatiusobre la manera d’accedir a la informació personal
que es conserva sobre nosaltres.
FOTOCOPIABLE
UNITAT 3.4 ALUmnAt
SOL·LICITUDS D’ACCÉS
Com fer una sol·licitud d’accés:
MODEL D’EXERCICI DEL DRET D’ACCÉS
Dades del sol·licitant
Nom i cognoms:
DNI (cal adjuntar-ne una fotocòpia):
Adreça:
Dades de la persona o entitat responsable del fitxer o tractament
Nom i cognoms o càrrec o òrgan administratiu:
Adreça:
Localitat:
(Si se’n desconeix l’adreça, es pot sol·licitar al Registre de Protecció de Dades)
Assumpte:
Sol·licitud d’informació sobre les dades personals incloses en un fitxer o
tractament
D’acord amb el que estableix l’article 15 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de
desembre, de protecció de dades de caràcter personal, sol·licito que m’indiqueu
si disposeu d’informació sobre les meves dades personals incloses en els vostres
fitxers.
En cas afirmatiu, demano que m’envieu aquesta informació de manera clara
i intel·ligible, així com les dades resultants de qualsevol elaboració, procés o
tractament, l’origen de les dades, els cessionaris i els usos i finalitats per als
quals es van emmagatzemar. Si no disposeu d’informació sobre les meves dades
personals, sol·licito igualment que m’ho comuniqueu.
Aquesta sol·licitud s’ha de contestar en el termini d’un mes des de la seva recepció,
per la qual cosa demano que em comuniqueu la informació sol·licitada o bé el motiu
pel qual la persona o entitat responsable del fitxer considera que l’accés no és
procedent.
En cas que no s’atengui aquesta sol·licitud d’accés en el termini esmentat, s’entén
que és desestimada, de manera que es pot interposar l’oportuna reclamació davant
l’Agència de Protecció de Dades, per iniciar el procediment de tutela dels drets.
(Localitat, data)
(Signatura del sol·licitant)
69
En aquesta unitat, l’alumnat ja s’ha
familiaritzat amb la llei de protecció de
dades. La competència per vigilar el
compliment d’aquesta normativa està
atribuïda a les agències de Protecció
de Dades, que actuen amb plena
independència de les administracions
públiques en l’exercici de les seves
funcions i tenen una àmplia gamma
de potestats legals, entre les quals
s’inclouen les següents:
∞ Obligar els responsables de fitxers, mitjançant
notificacions legals, a facilitar qualsevol informació
necessària per tramitar les sol·licituds.
∞ Obligar els responsables de fitxers a posar en
pràctica allò que estableixen les lleis.
∞ Examinar les queixes presentades pel públic en
general.
∞ Autoritzar els seus funcionaris perquè entrin a
les instal·lacions i inspeccionin el tipus d’informació
personal que s’hi registra, el procediment per
tractar-la i les mesures de seguretat aplicades.
Un responsable de fitxer considerat responsable d’una infracció tipificada a la llei pot ser castigat amb multes de
fins a 600.000 € i se li pot ordenar que elimini tota o part de la informació continguda a la base de dades.
• Dividiu la classe en grups de quatre
persones. Assigneu un cas d’estudi a cada
grup i demaneu que llegeixin el cas d’estudi
corresponent i assenyalin els aspectes
relacionats amb la protecció de dades que
creguin que es podrien qüestionar. Poden
tornar a consultar l’esquema de Drets i
responsabilitats (Unitat 3, pàgina 55).
• Cada grup ha de designar una persona com
a portaveu. Deixeu al grup uns 10 minuts per
llegir el cas i discutir-lo.
• Un cop hagin acabat, demaneu al portaveu
que s’aixequi i descrigui breument la queixa i
el tema en qüestió, que es poden anotar a la
pissarra.
ACtIVItAt
De segUIment
∞ Demaneu als estudiants que responguin la pregunta
següent: què faríeu per conscienciar els joves sobre
la protecció de dades?
∞ Que dissenyin un cartell informatiu per a les
agències de Protecció de Dades per distribuir-lo en
centres d’ensenyament secundari.
CASOS D’ESTUDI
ACTIVITAT 3 PrOFessOrAt
Fotocopieu els casos d’estudidescrits en les pàgines següents.
70FOTOCOPIABLE
ACTIVITAT 3 ALUmnAt
CASOS D’ESTUDI
Un home va presentar una queixa a l’Agència de
Protecció de Dades, perquè la seva filla de 10
anys havia rebut una carta d’un banc preguntant-
li si volia una targeta de crèdit. L’home es va
posar en contacte amb el banc, també, i li van
contestar que la llista d’adreces que van utilitzar
la van comprar a una empresa de màrqueting.
L’empresa de màrqueting va informar que havien
adquirit les dades a una altra empresa. Aquesta
altra empresa, al seu torn, va dir que van obtenir
les seves dades personals d’una enquesta que
ell i la seva filla van emplenar després d’unes
vacances. A l’imprès de l’enquesta s’indicava
clarament que la nena només tenia deu anys.
Aquesta empresa va respondre que, normalment,
no utilitzaven les dades de persones menors de
18 anys, de manera que, en aquest cas, les dades
personals de la nena s’havien transmès per
error. L’empresa va corregir l’error i va prendre les
mesures oportunes perquè errors d’aquest tipus
no tornin a succeir.
CAs D’estUDI 1
Una mare va contactar amb l’Agència de
Protecció de Dades per queixar-se que el centre
d’ensenyament primari havia estat publicant
dades sobre l’alumnat en el lloc web de l’escola,
sense demanar prèviament permís a pares i
mares. A les pàgines d’aquest lloc d’Internet van
aparèixer fotografies i noms d’alumnes, a més
d’un altre tipus d’informació relacionada amb les
seves aficions, què els agradava i què no... La mare
ja havia plantejat l’assumpte a l’escola, però no es
va quedar conforme amb la resposta que va rebre.
L’Agència de Protecció de Dades va exigir a l’escola
que eliminés totes les dades personals del lloc
web. Després, el director de l’Agència es va reunir
amb la directora de l’escola, que li va explicar
que tots els alumnes i les alumnes estaven molt
contents amb el nou lloc web, que havia guanyat,
fins i tot, alguns premis. Pel que fa a demanar
permís als pares i les mares, la directora va
assenyalar que la iniciativa de crear un lloc web es
va esmentar en una notificació escolar enviada a
les famílies recentment i, a més, se’ls va convidar
que vinguessin a l’escola i ho comprovessin elles
mateixes. Malgrat tot això, l’Agència de Protecció
de Dades va decidir que s’havia obtenir el
consentiment exprés de pares, mares o persones
tutores abans d’utilitzar d’aquesta manera dades
personals de menors de 12 anys. La directora va
acceptar aquesta resolució i es va comprometre
a no col·locar informació personal en el lloc
web sense el consentiment de pares, mares o
persones tutores.
CAs D’estUDI 2
B A N K
71FOTOCOPIABLE
ACTIVITAT 3 ALUmnAt
CASOS D’ESTUDI
Una empresa d’investigació va enviar una
enquesta per correu, juntament amb sobres
franquejats per retornar-la, i va demanar a les
persones destinatàries que contestessin les
preguntes de l’imprès i el retornessin sense signar,
és a dir, de manera anònima. No obstant això, els
sobres franquejats estaven identificats amb un
número de quatre dígits, la qual cosa suggeria
que l’enquesta no era anònima, realment, i que
les respostes enviades es podien rastrejar fins
a conèixer les persones particulars que la van
completar.
L’Agència de Protecció de Dades va organitzar
una reunió amb l’empresa. L’empresa va explicar
que els números dels sobres es van utilitzar per
comprovar qui havia respost l’enquesta i perquè
l’empresa pogués enviar recordatoris a aquelles
persones que encara no havien retornat l’enquesta.
Una vegada que es treien les respostes dels
sobres, no hi havia possibilitat de relacionar-les
amb les persones que les havien enviat. L’Agència
de Protecció de Dades es va mostrar satisfeta,
quan va saber que les respostes de l’enquesta
no es podien rastrejar per localitzar les persones
remitents.
CAs D’estUDI 3
Una dona volia comprar un frigorífic en una botiga i
va preguntar al dependent si podria pagar la nevera a
terminis. Llavors, el dependent va comprovar les dades
de la dona a l’ordinador. Hi havia altres clients al taulell
que van poder veure perfectament dades personals i
informació sobre la dona, com per exemple, la seva
data de naixement. La dona va presentar una queixa a
l’Agència de Protecció de Dades. Quan va començar
la investigació d’aquest cas, es va comprovar que la
pantalla de l’ordinador estava mal situada i que era
possible que altres clients poguessin veure les dades
a la pantalla, encara que el personal de la botiga
intentés ser discret.
Els propietaris van remodelar la botiga i van
col·locar la pantalla de l’ordinador en una posició
molt menys exposada.
CAs D’estUDI 4
72FOTOCOPIABLE
ACTIVITAT 3 ALUmnAt
CASOS D’ESTUDI
Fa alguns anys, es va condemnar en primera
instància un home jove per un delicte menor. Va
apel·lar la sentència i el van absoldre. Al cap d’un
temps, l’home va decidir emigrar a un país que li
exigia no disposar d’antecedents policials, per
la qual cosa necessitava una certificació de la
policia. Va presentar una sol·licitud d’accés a la
policia, acollint-se a la llei de protecció de dades de
caràcter personal. Quan la policia li va respondre,
el ciutadà es va inquietar en comprovar que les
diligències policials seguien constant a la base de
dades. Llavors l’home va contactar amb l’Agència
de Protecció de Dades, perquè estava preocupat
pel fet que l’acusació original seguís figurant en
les bases de dades policials. Finalment, la policia
va lliurar a l’home una certificació que acreditava la
cancel·lació dels seus antecedents.
CAs D’estUDI 5
Una dona va acudir al servei d’urgències d’un
hospital públic. Uns mesos més tard, una empresa
que estava fent una investigació va contactar amb
ella. Els investigadors sabien quan havia estat a
l’hospital i per què, i li van demanar que respongués
algunes preguntes. La dona es va molestar pel fet
que l’hospital hagués informat els investigadors
de l’estada, de manera que va anar a l’hospital per
aclarir aquest assumpte. No obstant això, no es
va quedar conforme amb la resposta de l’hospital
i va presentar una queixa a l’Agència de Protecció
de Dades. L’hospital va dir que havien col·locat
un avís a la sala d’espera d’urgències, en el qual
s’informava els/les pacients que l’hospital havia
de proporcionar informació seva als investigadors,
convidant els/les pacients que s’hi oposessin a
comunicar-ho a la recepció. L’Agència de Protecció
de Dades va resoldre que l’hospital havia d’haver
preguntat a cada persona, individualment, si volia
participar en la investigació o no.
CAs D’estUDI 6
73FOTOCOPIABLE
ACTIVITAT 3 ALUmnAt
CASOS D’ESTUDI
L’Agència de Protecció de Dades va rebre una
queixa d’una dona que havia canviat les dades del
seu compte de telèfon i les havia posat al seu nom,
després de separar-se del seu marit. El marit va
contactar amb la companyia telefònica i se les va
enginyar per aconseguir els codis d’accés a la bústia
de veu. La dona va descobrir que el seu marit podia
escoltar els seus missatges.
La companyia telefònica va estudiar minuciosament
aquesta queixa i no va aconseguir esbrinar com
s’havia produït exactament aquesta situació; però
va reconèixer que si el marit es va inventar una
història per aconseguir la informació, en aquest
cas els procediments de la companyia per protegir
les dades dels clients no eren prou eficaços. La
companyia va iniciar una revisió dels procediments
de seguretat dels seus centres de trucades. Ara, la
companyia telefònica actua d’acord amb una sèrie
de normes estrictes per gestionar la transferència
dels serveis telefònics, sobretot en situacions de
parelles que s’han separat.
CAs D’estUDI 7
Un grup de treballadors d’una empresa es va
queixar a l’Agència de Protecció de Dades perquè
s’havien posat les seves avaluacions particulars de
rendiment laboral a disposició d’un gran nombre
de directius. Els treballadors consideraven que les
seves dades confidencials no s’havien de facilitar a
persones que no s’encarregaven de dirigir-los.
Quan l’assumpte es va plantejar a l’empresa, aquesta
va explicar que la directora d’un departament en
particular havia creat un arxiu a l’ordinador, amb els
índexs de rendiment laboral de la plantilla que tenia
al seu càrrec. No obstant això, accidentalment, els
permisos d’accés a aquest arxiu es van configurar
de manera que persones alienes al seu equip
directiu poguessin veure-ho. Un membre de la
plantilla va informar la direcció del problema i es va
destruir l’arxiu en qüestió. L’empresa va sol·licitar
una investigació formal per analitzar l’assumpte i
va adoptar mesures immediates per resoldre els
aspectes afectats en aquest cas; concretament, es
va assegurar que les mesures de seguretat fossin
adequades de llavors endavant.
CAs D’estUDI 8
74ACTIVITAT DE
SEGUIMENT / DEURES PrOFessOrAt
Nota informativa:
D’acord amb l’article 5 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us
informem que la presentació de la denúncia dóna lloc a la inclusió de les dades de caràcter personal en el fitxer de
registre d’entrada i sortida de documents i en el fitxer d’expedients d’exercici de drets, d’inspecció i sancionadors, l’entitat
responsable del qual és l’Autoritat de Protecció de Dades.
Podeu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició davant d’aquesta institució, carrer...
Us informem que, per resoldre la vostra denúncia, les vostres dades es poden cedir a altres autoritats que tenen
competències en procediments de garantia del dret a la protecció de dades, així com a altres instàncies competents en la
garantia dels drets dels particulars.
∞ Fotocopieu el full de reclamacions de la pàgina següent per repar- tir-lo a classe.
∞ Feu diverses còpies de cada un dels casos d’estudi i demaneu als alumnes que triïn un estudi de cas que no hagin debatut en el seu grup. Demaneu que llegeixin de forma individual el nou cas d’estudi que han seleccionat i que emplenin el full de reclamacions, després d’haver analitzat la situació. Poden elaborar o inventar detalls que no figurin en el seu cas d’estudi.
∞ Consulteu els informes anuals en els llocs web de les agències de Protecció de Dades (www.agpd.es, www.madrid.org, www.apd.cat, ww.avpd.euskadi.net), per conèixer el desglossament del tipus de consultes i reclamacions que es reben cada any.
75FOTOCOPIABLE
ALUmnAtACTIVITAT DE
SEGUIMENT / DEURES
MODEL DE DENÚNCIA DAVANT L’AGÈNCIA DE PROTECCIÓ DE DADES
Dades de la persona denunciant
Nom i cognoms
DNI
Adreça
Dades de la persona o entitat denunciada
Nom
Adreça
Localitat
Denuncio, per haver-se vulnerat el que disposa la normativa vigent en matèria de
protecció de dades, els fets següents:
(Cal enumerar els fets que es denuncien)
1.
2.
3.
[…]
Per justificar els fets denunciats, aporto la documentació següent:
(Cal indicar la documentació que correspongui)
1.
2.
3.
[…]
(Localitat, data)
(Signatura de la persona denunciant)
12/10/1995 04/05/2001
12/01/2010
UNITAT 4
77
ADOLESCENTS QUE FACILITEN LES SEVES DADES UN DIA EN LA VIDA DE L’HELENA VIGILÀNCIA
TV DIGITAL INTERACTIVA
COMPRES: CEL O INFERN
LLOCS WEB DE XARXES SOCIALS
RFID: GENERANT ONES
BIOMETRIA
78
∞ Subratllar el paper actual de la tecnologia en
les nostres vides i les conseqüències que té
en la nostra privacitat.
∞ Democràcia.
∞ Desenvolupament.
∞ Privacitat a les xarxes socials.
∞ Anàlisi crítica.
∞ Comunicacions: discussió, joc de rol,
audició, representació, empatia.
∞ Perfils.
∞ Innovació tecnològica.
∞ Tècniques de vigilància.
OBJeCtIUs
COnCePtes
COneIXements
HABILItAts
∞ Conscienciar l’alumnat dels avantatges i els
possibles riscos de la tecnologia.
∞ Aprenentatge d’actituds sobre el control de
la informació en l’ús de les tecnologies de la
informació.
ACtItUDs
I VALOrs
79
80
A continuació es mostra el perfil d’un adolescent.Elabora una taula similar amb les dades del teu perfil.
FOTOCOPIABLE
UNITAT 4.1ALUmnAt
ADOLESCENTS QUE FACILITENLES SEVES DADES
ACTIVITAT 1
Nom: J. P. (adolescent que facilita les seves dades)
Edat: 16 anys
Adreça: Carrer Major, 3. Vilanova
Germans: 2 germans; un germà més gran i una germana més petita.
Resultats en les qualificacions globals
de 3r d’ESO:1 excel·lent, 4 notables, 3 aprovats, 1 insuficient; 1 molt deficient.
Esmorzar preferit: suc de taronja i cereals.
Expedient disciplinari de l’escola:
dues sancions, una per arribar tard amb freqüència i una altra per fer
trampes en un examen. A 1r, el van suspendre durant dos dies per
comportar-se de manera mal educada amb els professors.
Grup sanguini: B +
Historial mèdic: apendicitis, xarampió, fractura de canell als 5 anys.
Antecedents:
amb 14 anys el van sorprendre robant en una botiga i, posteriorment,
una nit de juliol l’any passat, agents de la Policia Local el van haver
d’acompanyar a casa perquè estava en estat d’embriaguesa.
Al·lèrgies / malalties: és asmàtic i porta a sobre un inhalador.
Estalvis: té 90 € en un compte d’estalvi en el banc.
Adreça electrònica: [email protected]
Aficions:la novel·la fantàstica medieval (necessita ulleres per llegir), el cinema
i els videojocs.
DNI: 11111111z
Núm. de telèfon mòbil: 666 666 666
Millor amic/amiga: Ruth
Esports: juga a futbol i a bàsquet.
Vacances:va de campament cada any al juliol i passa la resta de l’estiu amb els
seus avis, al poble dels seus pares.
81
Debateu a classe amb l’alumnat els punts descrits a continuació.
ACTIVITAT 1 PrOFessOrAt
• Quin tipus d’informació sobre J. P. considereu dades sensibles?
• Reflexioneu sobre les conseqüències que es puguin produir, si totes les dades de J. P. s’introduïssin en un
ordinador i es creés un perfil.
Imagina que les tres dades següents sobre J. P. apareguessin a la pantalla d’un ordinador:
Nom: J. P.
Expedient disciplinari de l’escola: dues sancions a l’escola, una per arribar tard amb freqüència i una altra per fer trampes en un examen. A 1r, el van suspendre durant dos dies per comportar-se de manera mal educada amb els professors.
Antecedents: amb 14 anys el van sorprendre robant en una botiga i, posteriorment, una nit de juliol l’any passat, agents de la Policia Local el van haver d’acompanyar a casa perquè estava en estat d’embriaguesa.
reFLeXIÓ
Creuen els alumnes i les alumnes que aquest perfil és injust, en haver-se omès tots els èxits i les qualitats positives de J. P.? Seria adequat que la seva escola tingués un enllaç per accedir al sistema informàtic de la Policia Local, perquè els expedients escolars puguin actualitzar-se per reflectir qualsevol altercat que l’alumnat tingui amb la llei (tant si n’és innocent com si no)?
Imagina que les dades apareguessin a la pantalla d’un ordinador:
DNI: 11111111z
Núm. de telèfon mòbil: 666 666 666
Estalvis: 90 € en un compte d’estalvi en el banc.
Adreça electrònica: [email protected]
reFLeXIÓ
Podria ser perjudicial per a J. P. el fet que es revelin les seves dades, o que algú hi accedeixi sense cap justificació? Podria algú aconseguir suplantar-lo, gràcies a aquesta informació? Creuen els alumnes i les alumnes que aquestes dades es podrien utilitzar per fer compres o gestions bancàries per Internet?
Es pot dissenyar el perfil dels interessos, els moviments, les relacions, els èxits, la liquiditat econòmica i la salut d’una per-
sona, demanant informació personal a una gran varietat de fonts com, per exemple, l’abonament del bus, l’escola, el metge i
diverses institucions financeres. El conjunt de dades resultant seria un perfil complet de detalls corresponents a la persona
en qüestió.
82
Llegeix el diari.
FOTOCOPIABLE
UNITAT 4.2 ALUmnAt
UN DIA EN LA VIDA DE L’HELENA
07:30 L’Helena es desperta.
08:00 Després d’esmorzar, l’Helena encén el seu ordinador i es connecta a Internet. Un cop connectada, entra en un
lloc web de notícies. A l’Helena li agrada i es registra. Tot i que li ofereixen llegir la declaració de privacitat del lloc web
abans de registrar-se, prem acceptar cada vegada per acabar com més aviat millor. A l’Helena no la preocupa en què
s’utilitzaran les seves dades personals.
13:00 L’Helena surt a menjar i s’acosta al seu supermercat local per comprar alguns productes per a la llar, perquè té
intenció de fer una neteja general a casa. A la caixa, l’Helena mostra la targeta de l’establiment per guanyar punts per
fidelitat. El seu supermercat utilitza la informació registrada a la targeta de fidelitat per controlar els seus hàbits de
compra i per enviar-li ofertes de productes afins, en la pròxima bustiada. A l’Helena no l’importa que el supermercat
conegui els seus hàbits de compra.
08:15 L’Helena busca coses que li interessen a Internet. El seu PSI (proveïdor de serveis d’Internet) registra i guarda
totes les cerques de l’Helena durant un període de temps indeterminat. El motor de cerca que utilitza conserva, també,
la informació de les cerques sense declarar-ne cap finalitat específica.
13:20 L’Helena va a la biblioteca local per tornar un llibre d’autoajuda titulat “Química entre homes i dones” i agafa un
altre llibre sobre com augmentar l’autoestima: “Bombes d’amor humanes”. Per això utilitza el seu carnet de la biblioteca,
que registra les dades dels seus préstecs a la base de dades de l’Ajuntament.
11:15 A la pausa per al cafè, l’Helena entra al seu compte bancari en línia. La nit anterior havia parlat amb el seu germà
petit i havien quedat que li enviaria uns quants diners. El seu germà està recorrent Europa amb motxilla. El banc de
l’Helena, igual que les altres entitats financeres principals, utilitza el sistema interbancari SWIFT per transferir quantitats
econòmiques. El banc no li ha explicat clarament si el Govern nord-americà pot accedir a la informació relativa a la
transferència i a les seves dades personals, ja que controla totes les transaccions SWIFT com a mesura preventiva en
la lluita contra el terrorisme.
09:00 L’Helena arriba al seu lloc de treball i les càmeres de vigilància del circuit tancat de televisió registren la seva
arribada. Abans que s’instal·lessin les càmeres, la cap de l’Helena va informar clarament el personal que les imatges
enregistrades en el sistema només s’utilitzarien per a fins relacionats amb la seguretat i que totes les imatges es
guardarien en un lloc segur. La cap de l’Helena també va col·locar un sistema de fitxatge amb lector biomètric del polze
[per a més informació sobre la biometria, vegeu la pàgina 98]. El sistema registra totes les entrades i sortides del lloc de
treball de cada treballador/a. A l’Helena la va preocupar que aquest sistema fos una mica indiscret, però això semblava
no importar als seus companys i companyes, per la qual cosa va decidir adaptar-se al sistema. L’Helena no ha rebut més
detalls sobre els altres usos que la seva cap pugui fer d’aquesta informació.
83
20:00 L’Helena rep una trucada al seu telèfon mòbil. No reconeix el número però, tot i així, decideix contestar. La
persona que truca penja immediatament i l’Helena s’oblida d’aquesta trucada. No obstant això, l’Helena no sap que la
persona que ha marcat el seu número de telèfon accidentalment és considerada per la policia sospitosa de realitzar
activitats delictives. Aviat, la policia sol·licitarà comprovar tots els registres telefònics d’aquesta persona. Els registres
mostraran que ha marcat el número de l’Helena. Com a conseqüència d’això, la policia requerirà comprovar, també, tots
els detalls del telèfon mòbil de l’Helena dels últims tres mesos, per decidir si aquesta informació és rellevant en les seves
investigacions.
FOTOCOPIABLE
UNITAT 4.2 ALUmnAt
16:00 L’Helena ha de sortir abans de la feina per anar a l’hospital, perquè té hora amb l’especialista. Fa tres anys, a
la granja familiar, va rebre accidentalment un tret a la cama i encara pateix dolors per aquesta ferida. Quan arriba a
l’hospital, dóna les seves dades personals. L’especialista té tot el seu expedient i l’Helena és conscient que tot el seu
historial mèdic està registrat en el sistema electrònic de l’hospital. No l’importa, però suposa que només accedeixen a
aquesta informació aquelles persones que necessiten veure el seu historial per tractar-la després.
19:00 L’Helena anirà a una clínica privada a Nova York, perquè li practiquin una petita operació de cirurgia plàstica.
Després de sopar, l’Helena es connecta de nou a Internet i reserva un vol. Per fer la reserva, l’Helena ha de donar una gran
quantitat de dades personals. Abans de viatjar, com a mesura preventiva en la lluita contra el terrorisme, el Govern nord-
americà rebrà aquestes dades per avaluar-les i decidir si l’Helena suposa una amenaça per a la seguretat dels Estats
Units. El lloc web de la companyia aèria conté informació en què notifica aquesta pràctica, però l’Helena no llegeix,
generalment, totes les informacions addicionals d’aquest tipus, per la qual cosa no és conscient d’això.
L’Helena acaba el dia mirant televisió. Les seves dades personals ja no es faciliten a ningú més durant la resta del dia.
84FOTOCOPIABLE
UNITAT 4.2 ALUmnAt
HeLenA:
Cerca de notícies a Internet:
Articles d’interès: Terroristes londinencs imputats
(registres d’Internet).
Recerques al web:
Cirurgia plàstica.
Transferència de fons:
A una persona a Hamburg.
Historial mèdic:
Operada d’una ferida de bala.
Expedient delictiu / faltes comeses:
Sí (dues multes per excés de velocitat).
Arxius de la biblioteca municipal:
En una recerca de paraules clau en els llibres
prestats, es van produir dues coincidències:
“química” i “bomba”.
Registres telefònics:
Trucada rebuda d’un conegut delinqüent.
Hàbits de compra:
Compra de gran varietat de productes de neteja
perillosos.
Plans de vacances:
Viatge en avió a Nova York la setmana que ve.
SOCIETAT DE LA VIGILÀNCIA?
L’Helena creu que no té motius per preocupar-se perquè altres persones tenen accés a la seva informació
personal. En realitat ella, que compleix amb les lleis, per què hauria de preocupar-se per això? La tecnologia ha
fet la seva vida quotidiana més fàcil i ella ha compartit de bon grat les seves dades personals per aprofitar-se
d’aquests avantatges.
Però l’Helena hauria de preocupar-se, potser. Què passaria si tota la informació retinguda sobre ella es
col·loqués en un únic lloc central? Quina impressió podria fer-se qui la veiés?
El perfil resultant i les conclusions que se’n podrien treure suposarien una sorpresa desagradable. Una
conclusió podria ser: “L’Helena, sospitosa de terrorisme...”
85
teCnODIArIO
Tecnodiari
ACTIVITAT 2 PrOFessOrAt
Al fil de la situació descrita en les pàgines anteriors “Un dia en la vida de l’Helena”, demaneu a l’alumnat que escrigui un informe detallant les seves interaccions amb la tecnologia. Les entrades poden incloure transaccions com, per exemple, publicar comentaris o fotos en una xarxa social, crear una entrada o post en un bloc, pujar vídeos a un portal determinat, utilitzar abonaments de transport d’autobús o targetes de préstec de llibres en una biblioteca, etc. Recordeu-los que pensin en l’ús dels seus telèfons mòbils o d’Internet i en les zones del seu entorn on hi ha instal·lades càmeres de vigilància. Els diaris podrien contenir també un registre de les visites al metge, llibres prestats, DVD llogats, competicions en què han participat, música descarregada...
ACtIVItAt De segUIment
86
Fotocopieu l’activitat de la pàgina 87 i distribuïu-la a classe. Utilitzeu el material facilitat a continuació
per presentar l’activitat.Les respostes són a la pàgina 88.
UNITAT 4.3 PrOFessOrAt
VIGILÀNCIA
El predomini de la tecnologia en les nostres vides
diàries és una cosa que ja es dóna gairebé per feta.
Es pot dir que tenim una empremta electrònica
que deixa un rastre darrere nostre. Ja sigui
quan encenem el nostre telèfon mòbil, passem
l’abonament de l’autobús pel lector, fitxem en
entrar a la feina o a l’escola, comprem per Internet
o ens graven les càmeres de vigilància quan
caminem pel carrer, molts dels nostres moviments
i les nostres activitats es poden rastrejar en termes
de temps i espai.
Part d’aquesta vigilància es fa obertament, com és
el cas de les càmeres de vigilància situades a la
vista, amb un rètol al costat, explicant els fins per
als quals es graven les imatges.
Cert tipus de vigilància és passiva, per exemple
les imatges gravades per les càmeres de control
de velocitat que hi ha instal·lades en determinats
llocs de les carreteres de tot el país quan s’hi
passa. Aquest tipus de vigilància no exigeix res
a una persona en particular, llevat que l’individu
es vegi obligat a explicar certes accions o certs
comportaments. De vegades, és possible que la
vigilància per raons legítimes s’hagi d’encobrir, és a
dir, la vigilància que es faci sense que les persones
sotmeses a vigilància en siguin conscients. No
obstant això, s’han d’examinar més detingudament
molts tipus de vigilància possibles gràcies a les
tecnologies emergents, i també cal que el seu ús
sigui justificat.
Demaneu a l’alumnat que decideixi si pensa que els contextos descrits a la pàgina següent són situacions de vigilància oberta, en què l’ús d’algun tipus de tecnologia per vigilar una persona és obvi i previsible. D’altra banda, la vigilància encoberta es produeix en una situació en què l’ús de la tecnologia per vigilar les activitats d’una persona no es mostra clarament. [Recordeu que la vigilància encoberta pot ser perfectament legítima].
reFLeXIÓ
87
Decideix si en els exemples següents la vigilància és òbvia (oberta) o oculta (encoberta).
FOTOCOPIABLE
ACTIVITAT 1 ALUmnAt
Situació Oberta √ Encoberta √
Fitxar per entrar a treballar amb la targeta de banda magnètica.
Una càmera de vídeo oculta instal·lada per la direcció de l’escola sota la
taula d’una professora, sense que ella en tingui coneixement. La càmera està
col·locada davant de la classe i grava les activitats d’alumnes i professora.
Dispositius de seguretat a la roba d’una botiga. Si sortissis de la botiga amb una
peça que encara porta el dispositiu, saltaria l’alarma.
Cambres de control de velocitat.
Galetes (cookies) instal·lades al teu ordinador, per controlar totes les teves
activitats en un lloc web determinat.
L’historial d’un motor de cerca: registre de totes les cerques realitzades des d’un
ordinador concret.
Una càmera de vigilància en una gasolinera.
Marcar la casella “M’agrada” a Facebook: aquesta informació es registra i
s’emmagatzema en els bancs de dades d’aquesta xarxa social, per utilitzar-la
posteriorment, generalment amb fins lucratius.
Un missatge de veu deixat al teu telèfon mòbil et vincula amb una zona geogràfica
determinada, a una hora i un dia concrets de l’any passat.
Subscriure’s a un joc o una aplicació en una xarxa social: la xarxa social pot
accedir a aquestes dades d’activitat i utilitzar-les per a finalitats com la publicitat
personalitzada.
88
Respostes
ACTIVITAT 1 PrOFessOrAt
Situació Oberta √ Encoberta √
Fitxar per entrar a treballar amb la targeta de banda magnètica. √
Una càmera de vídeo oculta instal·lada per la direcció de l’escola sota la taula
d’una professora sense que ella en tingui coneixement. La càmera està col·locada
davant de la classe i grava les activitats d’alumnes i professora.√
Dispositius de seguretat a la roba d’una botiga. Si sortissis de la botiga amb una
peça que encara porta el dispositiu, saltaria l’alarma.√
Càmeres de control de velocitat. √Galetes (cookies) instal·lades al teu ordinador, per controlar totes les teves
activitats en un lloc web determinat.√
L’historial d’un motor de cerca: registre de totes les cerques realitzades des d’un
ordinador concret.√
Una càmera de vigilància en una gasolinera. √
Marcar la casella “M’agrada” a Facebook: aquesta informació es registra i
s’emmagatzema en els bancs de dades d’aquesta xarxa social, per utilitzar-la
posteriorment, generalment amb fins lucratius. √
Un missatge de veu deixat al teu telèfon mòbil et vincula amb una zona geogràfica
determinada, a una hora i un dia concrets de l’any passat.√
Subscriure’s a un joc o una aplicació en una xarxa social: la xarxa social pot
accedir a aquestes dades d’activitat i utilitzar-les per a finalitats com la publicitat
personalitzada. √
89
Opcions
Molts paquets nous que van apareixent en el
mercat ofereixen descomptes o més canals
televisius, si registres les teves dades en un
registre central i acceptes que controlin tot el que
veus. La factura mensual que rep la teva família
podria rebaixar-se i, a més, es podrien aconseguir
descomptes en productes relacionats. Val la
pena? Tu decideixes...
Com et sentiries si a la pantalla del teu televisor
hi apareguessin suggeriments sobre les pròximes
emissions de programes que et puguin interessar,
d’acord amb les teves preferències? Et faria res
que te n’enviessin recordatoris al teu telèfon
mòbil o al teu compte de correu electrònic?
Com et sentiries si el teu proveïdor transmetés
les teves dades a altres companyies i aquestes
contactessin amb tu per informar-te sobre
productes i serveis relacionats amb els teus
hàbits televisius? Alguns materials adreçats a tu
poden revelar un aspecte sobre la teva persona
que preferiries mantenir en privat, fora de l’abast
dels altres: per exemple, informació relacionada
amb dificultats financeres, cirurgia estètica,
productes de culturisme, agències matrimonials,
pastilles per aprimar-se, malalties mèdiques
compromeses...
La TV digital interactiva podria ser una manera
d’intentar ficar-se al teu cap per descobrir la teva
opinió sobre tot tipus de qüestions... Imagina
si en seria, d’útil, aquesta informació per a les
empreses, els partits polítics, els mitjans de
comunicació, etc.
Com funciona?
La televisió té un xip de memòria que enllaça
amb una base de dades central. Aquest xip
controla les hores que passes mirant la televisió
al dia i registra tots els programes vistos en
cada televisor individual. Cada vegada que
es premen els botons del comandament a
distància, el moviment queda anotat a la base
de dades. Aquest sistema es coneix com a flux
de clics de la televisió i es pot generalitzar per
crear un perfil molt sofisticat dels espectadors
i les espectadores i les seves preferències. Les
persones analistes que treballen per al proveïdor
de televisió, amb el pas del temps, poden
arribar a conèixer cada vegada millor els gustos
i hàbits d‘espectadors i espectadores, una
informació que podria vendre’s a les empreses
d’investigació de mercat i a anunciants.
Què és la TV digital interactiva?
La TV digital interactiva és aquella en què hi ha
una interacció entre la persona espectadora
i el proveïdor del servei (la companyia de
la televisió digital que ofereix els canals de
televisió), en la qual la informació flueix. El
proveïdor del servei de televisió fa preguntes
i la persona espectadora contesta, utilitzant
el comandament de la televisió. Segons les
respostes, el contingut televisiu va canviant.
La televisió digital interactiva s’està expandintarreu del món. S’utilitzen moltes paraules de moda per
descriure la TV digital: la revolució digital,gran oportunitat, control...
FOTOCOPIABLE
UNITAT 4.4 ALUmnAt
TV DIGITAL INTERACTIVA
90FOTOCOPIABLE
ALUmnAtACTIVITAT DE
SEGUIMENT / DEURES
Escriu un diari amb els programes de televisió que mires durant una setmana i calcula les hores que
passes davant del televisor al dia. La setmana següent presenta els resultats a classe, per debatre’ls en
grup. Què revelen els resultats sobre la teva personalitat i els teus interessos? Creus que les empreses
de màrqueting pensarien que aquesta informació és útil per conèixer quin tipus d’anuncis i missatges
personalitzats els interessaria emetre en el teu televisor? Creus que els avantatges contraresten els
aspectes negatius? Hi ha programes que prefereixes que ningú sàpiga que veus?
click
bit…bit…bit
91FOTOCOPIABLE
UNITAT 4.5
COMPRES: CEL O INFERN
ALUmnAt
92FOTOCOPIABLE
ALUmnAtACTIVITAT DE
SEGUIMENT / DEURES
AnteCeDents
Els supermercats poden controlar els nostres hà-
bits de compra gràcies a les targetes de fidelitza-
ció. Amb les ofertes i els descomptes de tota mena
que fan als clients que han adquirit una targeta
de fidelització, els supermercats aconsegueixen
informació valuosa sobre les compres habituals i
els productes que adquireixen les persones per a
ocasions especials.
Els supermercats utilitzen les dades d’aquestes
targetes de manera molt intel·ligent. Analitzen
aquestes dades per descobrir amb quina fre-
qüència els seus clients compren determinats
productes i si hi ha patrons comuns. Les compres
es divideixen en categories: de luxe, econòmi-
ques (ajustades a pressupost) o de la llar. A més,
les dades poden servir, també, per classificar els
clients en els diferents grups socials o econòmics.
Quan un client sol·licita la targeta de fidelització,
se l’hauria d’informar que les seves dades s’ana-
litzaran i els supermercats haurien de preguntar-li
si consent que la seva informació es transfereixi a
altres empreses i oferir-li la possibilitat de dir que
NO, si no vol que això passi.
Moltes persones se sorprendrien en veure les da-
des relacionades directament amb elles o si s’as-
sabentessin que els seus hàbits de compra s’han
transmès a altres empreses sense el seu permís.
Per exemple, imagina que el supermercat t’envia
un missatge de text cada vegada que afegeixen
un nou producte a la secció de fleca, perquè l’any
passat vas comprar molts pastissos. T’importaria
que el supermercat informés d’això a altres em-
preses i t’oferissin un descompte en pastilles per
aprimar mitjançant missatges de text?
Creus que el fet d’utilitzar la informació per a un
altre propòsit que no sigui la finalitat inicial per a la
qual es van requerir les dades suposa un incompli-
ment de les obligacions del supermercat (respon-
sable de tractament dades)? Un responsable de
dades ha de... conservar les teves dades personals
per a un o diversos fins específics, explícits i le-
gals. Així mateix, un responsable de dades hauria
d’utilitzar les teves dades personals... únicament
per a aquests fins.
Vegeu l’esquema Drets i responsabilitats.
(Unitat 3, pàg. 55).
La propera vegada que vagis al supermercat o estiguis en una botiga d’una cadena que t’ofereix contractar una
targeta de fidelització, sol·licita una còpia de l’imprès de sol·licitud i llegeix l’apartat “Termes i condicions”.
Respon les següents preguntes:
∞ Hi ha, clarament, un límit d’edat mínima per sol·licitar una targeta de fidelització?
∞ Després de llegir l’apartat “Termes i condicions”, entens per a què s’utilitzaran les teves dades o les de la teva
família?
∞ Pots dir que no vols que contactin amb tu per a altres serveis, per exemple, préstecs, assegurances de cotxe o de
la llar?
∞ Pots dir que NO vols que enviïn les teves dades a una sèrie d’empreses associades amb el supermercat?
93
2020generACIÓ Z
Segons vas postejant missatges i pujant vídeos i fotos al teu lloc web de xarxes socials, un cercador electrònic rastreja sense que tu ho sàpigues la Xarxa Global Mundial (World Wide Web), capturant (guardant) les teves pàgines. Encara que eliminis el contingut de les teves pàgines cada pocs mesos, t’aterrirà saber que la col·lecció de vídeos, fotos i posts que vas crear quan eres adolescent tornaran a sortir a la superfície l’any 2020, en un arxiu penjat a la xarxa amb el títol “La Generació Z: els anys perduts”.
Situació 1:És l’any 2020 i tens una entrevista important per tractar sobre un futur ascens. Comptes amb aconseguir-lo i amb l’augment de salari corresponent perquè et concedeixin la hipoteca per a la teva primera casa. Un antic company de classe t’adverteix de l’existència de l’arxiu
“Generació Z” i estàs preocupat perquè la teva cap pot recórrer a aquest material, com a part del procés d’investigació. Algunes fotos i converses gravades d’aquella època ara resulten força impactants.
Situació 2:Ets un polític local ambiciós i treballador i tens pensat presentar-te com a candidat al Parlament, en les eleccions generals de 2020. Un dels teus rivals descobreix l’arxiu “Generació Z” i avisa el diari local. El diari publica comentaris sobre tu d’altres pàgines de la mateixa comunitat virtual, on et descriuen com a impopular, dropo i egocèntric. Intentes riure-te’n, d’això, perquè és un instant aïllat de la primera etapa de la teva vida adulta però, a mesura que vas fent campanya a la localitat, no pots evitar observar que s’ha produït un canvi en l’actitud de les persones cap a tu.
Els llocs web de xarxes socials (per exemple, Tuenti, Facebook o Twitter) són un lloc extraordinari per
parlar amb amics i amigues i conèixer gent nova. Encara que molts llocs web de xarxes socials permeten
als usuaris restringir l’accés, les enquestes demostren que la majoria de les persones no activen les
opcions de privacitat o les mesures de seguretat.
Hi ha diversos factors que podrien afectar les teves experiències en els llocs de xarxes socials, per
exemple la teva actitud cap a la privacitat, la quantitat d’informació que comparteixes amb altres
persones, les opcions de privacitat disponibles i el sistema de seguretat del lloc on t’has inscrit. Quan
creïs un compte en un lloc de xarxes socials, val la pena recordar-te a tu mateix que estàs creant una
empremta electrònica o un registre de la teva vida en un lloc i un moment específics. El fet de revelar
massa dades personals, informació sobre les teves relacions i el que fas en el teu temps lliure podria
comportar conseqüències en un futur... El passat pot tornar sense avís previ.
FOTOCOPIABLE
UNITAT 4.6 ALUmnAt
Llocs web de XARXES SOCIALS
94FOTOCOPIABLE
UNITAT 4.6 ALUmnAt
Llocs web de XARXES SOCIALS
Menors d’edat enviaven les seves fotos a un portal
especialitzat en serveis de contactes personals, que
no té mesures que assegurin la certesa de l’edat i en
el qual es podia accedir a les fotografies i comentaris
sense restriccions. L’AEPD investiga els fets i constata
que les dades personals es tracten sense el necessari
consentiment dels progenitors dels menors i sense que
n’hagin estat informats prèviament, de manera que
s’acorda sancionar el portal.
CAs D’estUDI 1
Alumnes que a classe prenen la fotografia del professor
amb un telèfon mòbil i la distribueixen a través d’una
xarxa social, on s’hi aboquen comentaris. L’AEPD
investiga els fets, ja que es tracta de la difusió d’una dada
de caràcter personal, com és la imatge, feta sense el
consentiment de la persona afectada; per tant, això dóna
lloc a responsabilitat, de conformitat amb la legislació
sobre protecció de dades.
CAs D’estUDI 2
La suplantació de la identitat d’un menor en una xarxa
social, al qual se li atribueixen determinats comentaris
que no ha fet. L’AEPD investiga els fets, així com la línia
telefònica des de la qual s’ha dut a terme, per determinar-
ne les responsabilitats.
CAs D’estUDI 3
95FOTOCOPIABLE
ALUmnAtACTIVITAT DE
SEGUIMENT / DEURES
Els anomenats lladres d’identitats reuneixen informació personal de la xarxa, esperant aconseguir dades suficients per robar
temporalment la identitat d’una persona i cometre un frau.
Es poden endevinar les claus d’accés dels usuaris, documentant-se sobre les seves relacions i els seus passatemps. De vegades, la
gent facilita a les seves pàgines web els detalls suficients i això permet que altres persones es facin passar per elles o, fins i tot, que
les assetgin.
Mesures preventives
• Podria resultar perjudicial publicar a Internet la teva data de naixement, el número de telèfon mòbil, el lloc de residència, quan vas
de vacances o dades mèdiques (grup sanguini, etc.). Realment, mai és una bona idea donar a conèixer aquesta informació en una
pàgina web, una xarxa social o un bloc; hauries de compartir-la, únicament, amb persones en les quals puguis confiar plenament.
• A l’hora d’entaular amistats virtuals, fes-ho només amb gent que coneguis i, si tinguessis dubtes sobre la seva veritable identitat,
posa-les a prova per comprovar-ho.
• Vés amb compte a carregar imatges a Internet. Mai carreguis una imatge d’una altra persona sense el seu consentiment.
• Evita utilitzar màquines d’accés públic per connectar-te a Internet (cibercafès, etc.). I, si ho fas, desconnecta’t com cal.
A l’ordinador de l’escola, de la biblioteca i o de casa, entra en algunes de
les adreces electròniques següents:
• Agència Espanyola de Protecció de Dades: “Recomanacions a usuaris
d’Internet”. Pots consultar els capítols XI “La web 2.0” (pàg. 38) i XII “La
responsabilitat dels internautes” (pàg. 43).
• Agència de Protecció de Dades de la Comunitat de Madrid. Consulta Joves
i Internet, dedicat als joves.
• Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Consulta l’àrea jove Privacitat
per a joves.
• Agència Basca de Protecció de Dades. Pots consultar “Privacitat en
xarxes socials”, “Vídeos formatius” i el portal per a adolescents i educadors
“Kontuzdatos”.
Si tens un compte en un lloc web de xarxes socials, respon les preguntes
següents segons la teva opinió i la teva pròpia experiència en la matèria.
• En general, els perfils que dissenyeu tu i els teus amics i les teves amigues
són públics o privats?
• Facilites dades com el nom, la data de naixement i el número del telèfon
mòbil?
• Saps si persones que coneixes afegeixen amics que no coneixen? De
quina manera t’afectaria si un dels teus amics afegís un estrany al seu grup
d’amics en línia?
• Etiquetes fotos d’amics i amigues sense el seu permís?
• Fas comentaris al mur o en el d’amics i amigues sense pensar en si el que
escrius és privat o el que dius pot resultar molest?
• Pots aplicar alguna de les recomanacions a l’experiència que tu i les teves
amistats heu tingut en relació amb els perfils web?
Llocs web de xarxes socials:Una trampa per robar identitats?
IDeesPer A L’ACCIÓ
Analitza el tema del robatori d’identitat, utilitzant diferents mitjans de comunicació (premsa / televisió / ràdio / Internet) durant un període de temps determinat. Centra’t especialment en les dades estadístiques disponibles sobre el robatori d’identitat, en qualsevol àmbit en què es produeixi. Investiga amb quina freqüència s’esmenta que els llocs web de xarxes socials són fonts potencials per al robatori d’identitat. Finalment, redacta un informe i prepara una exposició / presentació per explicar les teves conclusions principals.
96FOTOCOPIABLE
UNITAT 4.7 ALUmnAt
RFID: GENERANT ONES
Identificació per radiofreqüència (RFID)
La identificació per radiofreqüència (RFID) és un tipus de
sistema d’identificació automàtica que utilitza freqüències
d’ones de ràdio. La informació es transmet a través d’un
dispositiu portàtil anomenat etiqueta o tag, el senyal del qual
és captat per un lector de RFID. Les dades que es transmeten
per l’etiqueta poden contenir informació relacionada amb la
seva identificació o localització.
Les etiquetes de RFID s’utilitzen molt en els sectors
d’emmagatzematge i
transport, perquè ajuden a identificar la ubicació de les
mercaderies. Així mateix, els supermercats i el comerç
minorista han mostrat un gran interès per aquestes etiquetes
de RFID. Els grups de llibertats civils i els activistes en pro
de la privacitat han expressat les seves preocupacions i han
qüestionat en quin moment hauria de deixar de funcionar
l’etiqueta de RFID, col·locada en el producte: en pagar el
producte a la caixa (punt de compra) o en obrir-lo a casa
(consum)? Igual que els articles, les targetes de fidelització
són un objecte obvi per col·locar etiquetes de RFID, perquè el
lector de RFID
del supermercat alertaria de la teva presència en entrar a
l’establiment amb la targeta de fidelització a la cartera...
Les compres del futur?
Quan una persona entra en un establiment d’una coneguda
cadena de botigues de moda i porta la seva targeta de
fidelització amb una etiqueta de RFID, en aquest mateix
instant el dependent de l’establiment, gràcies al lector
de RFID manual que té, coneix les preferències del
potencial comprador, les compres anteriors i estadístiques
fonamentals, abans, fins i tot, que el comprador comenci
a mirar. Un cop a l’emprovador, el lector de RFID suggereix
al client altres peces que podrien combinar amb les que ha
escollit i les hi mostra en una pantalla de vídeo instal·lada
a l’emprovador. En alguns casos, els lectors de RFID poden,
fins i tot, llegir les etiquetes col·locades per altres empreses.
Escanejant la resta de les bosses de les teves compres o les
targetes de fidelització que portes a la cartera, es confegirà
una imatge més àmplia dels teus hàbits de compra, que
s’afegiria al perfil teu que la botiga va dissenyar.
“Només ha comprat tres peces de la col·lecció d’aquesta temporada?
L’any passat va ser un dels nostres millors clients.
Potser té problemes econòmics o potser s’ha passat a la competència.”
97
LES ETIQUETES DE RFID I ELS NENS I LES NENES
En alguns països, s’estan provant dispositius de RFID dissenyats per identificar i localitzar nens. Les
solucions són diverses:
Etiquetes per a nadons: als nadons se’ls col·loca una polsera, que transmet un senyal de ràdio a un auricular
que porten el pare, la mare o la persona que en té cura. Es genera un anell protector i l’alarma es dispara
quan el nen gateja fora d’aquesta zona.
Telèfon i-Kids: els pares regalen als seus fills telèfons i-Kids. Si els pares volen saber on és el seu fill, envien
un missatge de text a un número determinat i reben el senyal del telèfon i-Kids del seu fill, que n’indica la
localització
Cinturons rastrejadors: en aquests cinturons es col·loca una etiqueta amb un Sistema de Posicionament
Global (GPS), perquè els pares puguin entrar a Internet i obtenir una imatge de satèl·lit de la localització dels
seus fills. La imatge s’actualitza cada 15 segons.
Implants: en realitat, els xips s’implanten sota la pell. Actualment, les mascotes ja porten microxips. Els
plans d’implantar xips als nens han trobat oposició, a causa de qüestions ètiques.
ACtIVItAt
De segUIment
El Consell Escolar d’una escola de primària
de la teva zona vol provar una instal·lació
d’identificació i localització de nens, en un radi
de 50 metres. Com a secretari o secretària
de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes
(AMPA), has d’escriure una carta a la direcció
del col·legi per sol·licitar informació sobre
la iniciativa i els seus motius. Sol·licita una
reunió per parlar sobre el tema.
FOTOCOPIABLE
UNITAT 4.7 ALUmnAt
RFID: GENERANT ONES
ACtIVItAt
De segUIment
Els teus pares estan pensant de comprar un
dispositiu amb etiqueta RFID, per al teu germà
de 6 anys. D’aquesta manera, ells estarien
més tranquils, però tu estàs preocupat perquè
penses que s’estan passant. Escriu una llista
amb arguments a favor i en contra que els
pares comprin dispositius per identificar i
localitzar els seus fills. Reflexiona sobre això:
què passaria si quan els fills i filles creixessin
i fossin adolescents, els pares decidissin que
han de continuar portant aquests dispositius?
Haurien de tenir veu i vot en l’assumpte, els
adolescents?
98FOTOCOPIABLE
UNITAT 4.8 ALUmnAt
BIOMETRIA
Els alumnes d’una escola de primària d’Escòcia han estat els primers del món a pagar els seus àpats passant el palmell de la mà per un escàner, en comptes de fer-ho amb diners en efectiu.
L’escola de primària Todholm, a Paisley, ha introduït la tecnologia biomètrica que permet identificar l’alumnat a través dels patrons únics de les venes de les mans.
Això implica que s’ha acabat perdre els diners per al menjador -i aquest sistema protegeix la identitat dels alumnes que tenen dret a rebre menjars gratuïts a l’escola. Així mateix, identifica aquelles persones amb al·lèrgies alimentàries i fomenta la dieta equilibrada entre l’alumnat, en proporcionar-los una lectura dels àpats que han triat durant la setmana.
Ara, aquelles persones relacionades amb aquest sistema pretenen expandir-lo per tot Escòcia i asseguren que es podria utilitzar per permetre l’entrada i la sortida de nois i noies a l’escola, per registrar-ne l’assistència i per treure llibres de la biblioteca. No obstant això, els opositors al sistema argumenten que és innecessari i que suposa, possiblement, una violació de les llibertats civils.
Pat Swanson, vicedirector de l’escola Todholm, va dir que el sistema nou és molt millor que l’anterior. “Als nens els agrada perquè és nou i emocionant i, a més, fàcil d’usar”. I ha afegit que “això significa que no han de portar diners a l’escola, que a més solen perdre sovint, i així no hem d’enviar cartes a les famílies reclamant el pagament dels àpats “.
Moltes escoles ja utilitzen targetes de banda magnètica, per evitar utilitzar diners en efectiu als menjadors. No obstant això, Grant Henderson,
director de contractació d’Amey, empresa encarregada de l’escàner de mans, va assegurar que aquest sistema és molt més fiable. Va dir que “el problema consisteix que els alumnes poden perdre les targetes de banda magnètica, especialment els més joves” i va garantir que “amb aquest sistema, els més petits només han d’acudir al menjador i passar el palmell de la mà per l’escàner. A continuació, un dispositiu mostra a l’encarregada del menjador la quantitat de diners restant en el compte de l’alumne corresponent i els menjars del menú que ha seleccionat en ocasions anteriors, i d’aquesta manera té l’opció de triar alguna cosa més saludable. “
“Fins i tot es poden comunicar a l’empresa de càtering les al·lèrgies que qualsevol alumne pugui tenir, perquè sàpiga el tipus d’aliments que no pot menjar”. Mr. Henderson va predir que la tecnologia biomètrica podria aplicar-se en altres àmbits de la vida escolar. Va dir que “per exemple, en comptes de passar llista cada matí, l’alumnat hauria de passar, únicament, el palmell de la mà per l’escàner en arribar a l’escola.”
“Aquest sistema també podria utilitzar-se per qüestions de seguretat, és a dir, podria ser una manera de mantenir allunyades de l’escola les persones que no hi haurien de ser.” Tot i això, Patrick Harvie, membre del Parlament escocès pertanyent al partit verd, va dir que el preocupava molt l’ús de la tecnologia biomètrica a les escoles.
“Potencialment, qualsevol d’aquests sistemes podria comportar com a conseqüència el tractament erroni de la informació, o que la informació arribés a qui no hauria d’arribar.”
Els sistemes informàtics que generen informació biomètrica identifiquen automàticament les característiques
fisiològiques, com les empremtes dactilars, la retina, la cara, els patrons vocals i fins i tot l’olor corporal, com a
característiques úniques de l’individu. Llegeix aquest article de premsa i respon les preguntes de la pàgina següent.
Escàners biomètrics en un menjador escolarKevin Schofield, The Scotsman, 27/10/2006
99FOTOCOPIABLE
UNITAT 4.8 ALUmnAt
BIOMETRIA
1. Quin és l’objectiu principal del nou sistema biomètric?
2. Segons l’article, també es podria reunir informació per a molts altres fins, quins són?
3. Et sorprendries si, en triar el menú, et recomanessin que agafessis alguna cosa més saludable perquè
ja has menjat patates fregides aquesta setmana?
4. Et preocuparia si els teus pares poguessin sol·licitar una còpia detallada de tots els àpats o els refrigeris
que has comprat al menjador de l’escola?
5. Creus que l’escola va consultar els alumnes i les seves famílies les opinions sobre aquest nou sistema
abans d’implantar-lo?
6. Creus que hi ha alguna manera que els pares i les mares permetin als seus fills utilitzar un menjador
en el qual no es pagui amb diners en efectiu, però tampoc es registri cap dada (excepte la quantitat total
gastada)?
7. Per a quins d’aquests fins creus que es podria utilitzar la biometria? Pots triar-los tots, algun o cap.
Argumenta la teva resposta.
PregUntes
FINS DE SEGURETAT ASSISTÈNCIA / PASSAR LLISTA ÀPATS GRATUÏTS A L’ESCOLA
AL·LÈRGIES PRÉSTEC DE LLIBRES DE LA BIBLIOTECA DIETA / ALIMENTACIÓ
100FOTOCOPIABLE
UNITAT 4.8 ALUmnAt
BIOMETRIA
Registre escolar de les empremtes dactilars:
En aquest moment, la teva escola està considerant instal·lar un sistema d’identificació mitjançant
empremtes dactilars, que avisaria les famílies que els seus fills o filles no han assistit a classe en
qüestió de segons. Els alumnes col·loquen el seu dit en un escàner que llegeix l’empremta dactilar i
registra l’assistència en un ordinador. Si un/a alumne/a no es registra al començament del dia, s’envia
immediatament un missatge de text d’alerta al telèfon mòbil del pare o de la mare. Aquesta informació
també es podria ser trametre als/a les inspectors/es d’educació que vulguin utilitzar les dades per
localitzar l’alumnat que fa campana.
Imagina que t’han encarregat escriure un article per a la revista de l’escola sobre la proposta d’implantació
del sistema biomètric, descrit a la pàgina anterior, per controlar l’assistència dels alumnes. Mira de trobar
un equilibri entre els drets de l’alumnat i les necessitats de l’escola.
ACtIVItAt De segUIment
Imagina la següent situació: al Parlament se sotmetrà a debat una llei que regularà les disposicions sobre
els sistemes d’etiquetes electròniques en el transport públic.
En cas que s’aprovés la llei, tots els abonaments dels transports públics portarien una etiqueta electrònica.
L’etiqueta transmetria dades, com el nom de la persona titular de la targeta de viatge i la destinació, a
una base de dades central administrada per una agència de transport del govern. L’etiqueta seria vàlida
durant dues setmanes. Segons els defensors de la nova llei, aquest sistema resultaria extremadament útil
a l’hora de localitzar els autors de delictes i ajudaria a determinar els últims moviments de les persones
desaparegudes. Els opositors, en canvi, argumenten que aquest sistema no només suposa una intrusió
injustificada en el dret a la privacitat, sinó que també afecta greument el dret a la llibertat de moviment.
Debateu a classe el sistema d’etiquetes proposat en els abonaments del transport, i que l’alumnat
investigui sobre aquest tema per esbrinar si en altres països europeus s’han implantat sistemes similars,
per exemple, la targeta de transport “Oyster Card” a Londres. Dividiu la classe en dos grups (un representarà
el Govern i un altre l’oposició), per generar un debat al voltant de la llei i presentar suggeriments per a
possibles esmenes.
Organitzeu una votació sobre la llei i les esmenes que s’hagin pogut acceptar. Analitzeu el significat del
resultat final, pel que fa al funcionament i la gestió del nou sistema.
ACtIVItAt De segUIment
101FOTOCOPIABLE
UNITAT 4.8 ALUmnAt
BIOMETRIA
IDees Per A L’ACCIÓ
En moltes ciutats, hi ha videocàmeres per a la vigilància; de la policia, en les vies públiques, i privades, en les comunitats de veïns. Fes una enquesta al teu barri o a la teva ciutat, a la zona on hi hagi col·locades càmeres de vigilància. Identifica tots els punts en què hi hagi càmeres i pregunta la gent la seva opinió respecte de la iniciativa, i si consideren que les càmeres representen una intrusió en les seves vides. Així mateix, pregunta a persones que tinguin negocis locals si han notat alguna millora des que es van instal·lar les càmeres, i si hi ha cap desavantatge.
Contacta amb algun responsable d’instal·lar els sistemes de videovigilància, per demanar més informació sobre la matèria. Qui s’encarrega d’administrar el sistema? Van presentar els veïns alguna objecció amb anterioritat a la instal·lació del sistema? Han rebut alguna queixa en relació amb les càmeres? Amb quina freqüència es lliuraran a la policia o als jutges les imatges gravades? Amb quina freqüència sol·liciten els ciutadans veure les imatges gravades?
010101 01010101 01010101 010101 01010101 01010101
010101 01010101 01010101
010101 01010101 01010101
010101 01010101 01010101
010101 01010101 01010101
010101 01010101 01010101
010101 01010101 01010101
010101 01010101 01010101010101 01010101 01010101
010101 01010101 01010101010101 01010101 01010101
APÈNDIX
103
GUIA DE CONTINGUTS LEGALS
El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea
General de les Nacions Unides va aprovar i
proclamar la Declaració Universal de Drets
Humans. Després d’aquest acte històric,
l’Assemblea va demanar a tots els països
membres que publiquessin el text de la
Declaració i disposessin que fos “distribuït,
exposat, llegit i comentat a les escoles i
altres establiments d’ensenyament, sense
distinció fonamentada en la condició
política dels països o dels territoris “.
La Declaració Universal de Drets Humans,
en el seu article 12, diu:
Ningú no serà objecte d’intromissions
arbitràries en la seva vida privada, la seva
família, el domicili o la correspondència,
ni d’atacs al seu honor i la seva reputació.
Tota persona té dret a la protecció de la
llei contra intromissions o atacs d’aquesta
mena.
Els articles 18.1 i 18.4 de la CE i la Carta
dels Drets Fonamentals de la Unió Europea
estan assentats en aquesta declaració.
Al nostre país, la Constitució Espanyola de
1978 reconeix, a l’art. 18, el dret a l’honor,
a la intimitat personal i familiar, a la pròpia
imatge, el dret a la inviolabilitat del domicili
i al secret de les comunicacions. El principal
desenvolupament legislatiu que s’ha produït
fins ara del dret a la intimitat, reconegut en
l’art. 18.1 de la Constitució, ha estat la Llei
orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció
civil del dret a l’honor, a la intimitat personal
i familiar i a la pròpia imatge. L’article
18.4 de la CE està inclòs dins de la norma
constitucional que reconeix i proclama
diferents drets relatius a la privacitat de
les persones. Així, aquesta norma dicta un
dret nou a controlar la pròpia informació
personal, sigui íntima o no, un dret general
enfront de les tecnologies de la informació.
El desenvolupament de les tecnologies de la
informació presenta també alguns aspectes
d’inseguretat i alarma. Són diversos els
drets fonamentals que es poden veure
amenaçats o vulnerats per un ús indegut
de les tecnologies de la informació i hi ha
el perill que les tecnologies de la informació
entrin en conflicte amb el dret a la intimitat.
El tractament automatitzat d’informació
relativa a les persones físiques facilita un
nombre indeterminat de possibilitats, que
permet recollir dades personals, conservar-
les i transmetre-les. La tecnologia és capaç
de tractar un gran volum d’informació i de
relacionar-la entre si, de manera que dóna
la possibilitat de crear perfils de la nostra
personalitat, perfils que poden arribar a
justificar decisions públiques o privades
i que poden limitar la nostra llibertat o
condicionar la nostra manera d’actuar.
La STC 292/2000, de 30 de novembre,
representa el pronunciament del Tribunal
Constitucional més clar en relació amb
l’existència d’un dret fonamental a la
protecció de dades personals, a partir de
l’art. 18.4 de la CE, amb autonomia respecte
del dret a la intimitat.
El dret fonamental a la protecció de dades
personals és un dret autònom, amb un
contingut concret que permet a la persona
un control de les seves dades personals,
siguin o no íntimes. Aquest dret fonamental
no protegeix únicament la informació
íntima de l’individu, sinó qualsevol
informació referida a una persona i, fins
i tot, la informació coneguda per tota la
societat. La definició de dades de caràcter
personal fa referència a dades atribuïbles
a una persona, que la identifiquin i puguin
facilitar la configuració d’un perfil, tot i que
no pertanyin a l’àmbit de la intimitat de la
persona.
IntrODUCCIÓ
105
Respecte de la legislació europea relativa a
aquest dret, destaquem que a la Carta de
Drets Fonamentals de la Unió Europea es
reconeix aquest dret, amb naturalesa pròpia
i independent del dret a la vida privada.
Al reconeixement d’aquest dret hi ha
contribuït, en part essencial, la normativa del
Consell d’Europa i el Dret de la Unió Europea.
Mereix especial consideració el Conveni
108, de 28 de gener de 1981, del Consell
d’Europa, per a la protecció de les persones
respecte del tractament automatitzat de les
dades personals, els principis dels drets i les
llibertats.
Cal remarcar la Directiva 95/46/CE del
Parlament Europeu i del Consell, de 24
d’octubre de 1995, relativa a la protecció de
les persones físiques pel que fa al tractament
de dades personals i a la lliure circulació
d’aquestes dades.
Un altre precepte a subratllar es la Directiva
2022/58/C del Parlament Europeu i del
Consell, de 15 de desembre de 1997, relativa
al tractament de les dades personals i a la
protecció de la intimitat en el sector de les
telecomunicacions, on es fa menció expressa
a la necessitat de respectar aquest dret
fonamental a la protecció de dades personals,
en les comunicacions electròniques i en el
comerç electrònic. Aquesta Directiva pretén
fer compatible el desenvolupament del
sector de les telecomunicacions, que suposa
el tractament i emmagatzemament massiu
de dades d’abonats i usuaris, i la protecció
dels drets i les llibertats fonamentals de les
persones físiques i els interessos legítims de
les persones jurídiques.
Dins de la legislació sectorial, i entrant més
en l’àmbit que ens afecta, és important
assenyalar la Llei orgànica 2/2006, de 3
de maig, d’Educació, que a la disposició
addicional vint-i-tresena descriu clarament
el tractament de dades personals dels
alumnes a les diferents branques educatives.
Les noves tecnologies de la informació i les
comunicacions han contribuït de manera
inequívoca a evolucionar els sistemes de
tractament de la informació respecte dels
mitjans tradicionals, a través dels quals, fins
fa poc temps, es canalitzava la informació
derivada de l’activitat dels centres docents
i de l’Administració educativa. Per poder
desenvolupar la seva funció educadora,
qualsevol centre escolar necessita recollir
dades de caràcter personal, tant dels
alumnes com dels seus empleats públics
–administratius i docents-; sobre ells,
gestiona fitxers o tractaments de dades, ja
sigui en suport informàtic o en suport paper,
o bé en un suport mixt format per una part
automatitzada i una altra de manual. Alhora,
l’Administració educativa treballa diàriament
amb dades de caràcter personal. Aquestes
dades es refereixen fonamentalment a les
indicades anteriorment, però també poden
fer referència a terceres persones que, com a
conseqüència de la seva activitat, entren en
contacte tant amb els centres docents com
amb els mateixos òrgans administratius.
106
En aquest context, tant l’Administració
educativa com els mateixos centres escolars
s’han d’adaptar a les exigències de la Llei
orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de
protecció de dades de caràcter personal
(LOPD), tenint en compte que la societat actual
demana que les innovacions tecnològiques
s’adeqüin al respecte a la intimitat i a la
protecció d’aquest important dret.
Cal recordar que l’aplicació de la Llei orgànica
de protecció de dades s’estén a tots els fitxers
de titularitat pública i privada que continguin
dades de caràcter personal, amb les úniques
excepcions que la mateixa llei estableix, per
la qual cosa difícilment cap centre educatiu
que mantingui o tracti fitxers amb dades de
caràcter personal pot excusar el compliment
d’aquesta obligació legal.
Un altre aspecte important a tractar en
l’àmbit educatiu és l’ús que l’alumnat fa de
les noves tecnologies. És molta la informació,
les opinions i les propostes presentades que
tracten aquest tema en diferents mitjans,
tant els especialitzats com els que no ho
són. Tot i que, en alguns casos, la diferència
de xifres sobre els perills, l’assetjament i la
falta de seguretat dels joves en el tractament
d’informació a Internet és important,
pràcticament totes les xifres coincideixen en
els termes següents.
∞ Els escolars naveguen per Internet sense
cap control ni mesura de seguretat.
∞ No són conscients del perill que suposa
no aplicar aquestes mesures.
∞ Xategen amb persones que no coneixen.
∞ Faciliten les seves dades personals i, en
alguns casos, les dels seus familiars, així
com altra informació de l’àmbit familiar.
∞ Pengen imatges de terceres
persones sense el seu consentiment,
així com comentaris i frases que afecten
l’honor i la intimitat de tercers.
Aquestes circumstàncies, juntament amb
altres, en alguns casos de més transcendència,
són les que han impulsat les diferents agències
i autoritats de Protecció de Dades de l’Estat a
estudiar, elaborar i proporcionar uns mitjans
que ajudin els educadors a divulgar i inculcar
l’ús responsable d’Internet a l’alumnat dels
centres educatius.
Finalment, cal informar que l’objectiu
d’aquesta Guia de Continguts Legals és
facilitar als educadors una relació de preceptes
que considerem que els poden ajudar a
desenvolupar la seva activitat. La Guia està
dividida en diversos apartats, segons l’àmbit
territorial, normativa europea, estatal (inclosa
la jurisprudència), autonòmica i sectorial
(educativa i menors).
107
LegIsLACIÓ eUrOPeA
∞ Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea (art. 7 i 8).
∞ Tractat de Funcionament de la Unió Europea (art. 16).
El títol II, article 16, reconeix el dret de tota persona a la protecció de dades de caràcter
personal.
∞ Directiva 95/46/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 24 d’octubre de 1995.
Relativa a la protecció de les persones físiques, pel que fa al tractament de dades personals i a la
lliure circulació d’aquestes dades.
∞ Directiva 1999/93/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de desembre de 1999.
Per la qual s’estableix un marc comunitari per a la signatura electrònica.
∞ Directiva 2000/31/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny de 2000
Relativa a determinats aspectes jurídics dels serveis de la societat de la informació, en particular
el comerç electrònic al mercat interior.
∞ Directiva 2002/20/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de març de 2002.
Relativa a l’autorització de xarxes i serveis de comunicacions electròniques.
∞ Directiva 2002/21/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de març de 2002.
Relativa a un marc regulador comú de les xarxes i els serveis de comunicacions electròniques.
∞ Directiva 2002/58/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de juliol de 2002.
Relativa al tractament de les dades personals i a la protecció de la intimitat en el sector de les
comunicacions electròniques.
∞ Directiva 2006/24/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març de 2006.
Sobre la conservació de dades generades o tractades en relació amb la prestació de serveis de
comunicacions electròniques d’accés públic o de xarxes públiques de comunicacions i per la
qual es modifica la Directiva 2002/58/CE.
∞ Directiva 2009/136/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2009.
Per la qual es modifiquen la Directiva 2002/22/CE relativa al servei universal i els drets dels
usuaris en relació amb les xarxes i els serveis de comunicacions electròniques, la Directiva
2002/58/CE relativa al tractament de les dades personals i a la protecció de la intimitat en el
sector de les comunicacions electròniques i el Reglament (CE) núm. 2006/2004 sobre la
cooperació en matèria de protecció dels consumidors.
∞ Reglament (CE) núm. 45/2001, del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2000.
Relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals per les
institucions i els organismes comunitaris i a la lliure circulació d’aquestes dades.
∞ Decisió Marc 2008/977/JAI, del Consell, de 27 de novembre de 2008.
Relativa a la protecció de dades personals tractades en el marc de la cooperació policial i judicial
en matèria penal.
108
LegIsLACIÓ estAtAL
∞ Constitució Espanyola de 27 de desembre de 1978.
∞ Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal,
modificada per la disposició addicional cinquanta-sisena de la Llei 2/2011, de 4 de març,
d’economia sostenible.
∞ Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desplegament de
la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
∞ Reial decret 3 / 2010, de 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional de Seguretat en
l’àmbit de l’Administració Electrònica (Disposició addicional quarta. Modificació del Reglament
de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal, aprovat
pel Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre).
∞ Reial decret 428/1993, de 20 de març, pel qual s’aprova l’estatut de l’Agència Espanyola de
Protecció de Dades.
INSTRUCCIONS
∞ Instrucció 1/2006, de 12 de desembre, de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades,
sobre el tractament de dades personals amb fins de vigilància a través de sistema de càmeres o
videocàmeres.
∞ Instrucció 1/2004, de 22 de desembre, de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, sobre
publicació de les seves resolucions.
∞ Instrucció 2/1995, de 4 de maig, de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, sobre garantia
de les dades personals recollides en la contractació d’assegurança de vida de forma conjunta
amb un préstec hipotecari o personal.
∞ Instrucció 1/1996, d’1 de març, de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, sobre fitxers
automatitzats establerts amb la finalitat de controlar l’accés a edificis.
∞ Instrucció 2/1996, d’1 de març, de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, sobre fitxers
automatitzats establerts amb la finalitat de controlar l’accés als casinos i sales de bingo.
109
LegIsLACIÓ AUtOnÒmICA
AGÈNCIA DE PROTECCIÓ DE DADES DE LA COMUNITAT DE MADRID
∞ Llei 8/2001, de 13 de juliol, de protecció de dades de caràcter personal a la Comunitat de Madrid.
∞ Decret 40/2004, de 18 de març, pel qual s’aprova l’Estatut de l’Agència de Protecció de Dades de
la Comunitat de Madrid.
∞ Decret 99/2002, de 13 de juny, de regulació del procediment d’elaboració de disposicions de
caràcter general de creació, modificació i supressió de fitxers que contenen dades de caràcter
personal, així com la seva inscripció en el Registre de Fitxers de Dades Personals.
∞ Decret 67/2003, de 22 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de l’Agència
de Protecció de Dades de la Comunitat de Madrid de tutela de drets i de control de fitxers de
dades de caràcter personal.
∞ Resolució de 9 de gener de 2007, del director de l’Agència de Protecció de Dades de la Comunitat
de Madrid, per la qual s’estableixen els models d’impresos i els mitjans pels quals s’ha de procedir
a la notificació d’inscripcions de creació, modificació o supressió de fitxers, al Registre de Fitxers
de Dades Personals.
∞ Instrucció 1/2007, de 16 de maig, de l’Agència de Protecció de Dades de la Comunitat de Madrid,
sobre el tractament de dades personals a través de sistemes de càmeres o videocàmeres en
l’àmbit dels òrgans i administracions públiques de la Comunitat de Madrid.
∞ Instrucció 1/2009, de 17 de desembre de 2009, de l’Agència de Protecció de Dades de
la Comunitat de Madrid, sobre el tractament de dades personals dels nadons en els centres
assistencials que integren la xarxa sanitària única d’utilització pública de la Comunitat de Madrid.
∞ Instrucció 2/2009, de 21 de desembre de 2009, de l’Agència de Protecció de Dades de la
Comunitat de Madrid, sobre el tractament de dades personals en l’emissió de justificants mèdics.
∞ Tractament de dades personals en l’emissió de justificants mèdics. NOTA ACLARIDORA
∞ Recomanació 1/2004, de 14 d’abril, de l’Agència de Protecció de Dades de la Comunitat de
Madrid, sobre la utilització i el tractament de dades del padró municipal pels ajuntaments
d’aquesta Comunitat Autònoma.
∞ Recomanació 2/2004, de 30 de juliol, de l’Agència de Protecció de Dades de la Comunitat de
Madrid, sobre custòdia, arxiu i seguretat de les dades de caràcter personal de les històries
clíniques no informatitzades.
∞ Recomanació 1/2005, de 5 d’agost, de l’Agència de Protecció de Dades de la Comunitat de
Madrid, sobre arxiu, ús i custòdia de la documentació que compon la història social no
informatitzada per part dels centres públics de serveis socials de la Comunitat de Madrid.
110
LegIsLACIÓ AUtOnÒmICA
AGÈNCIA DE PROTECCIÓ DE DADES DE LA COMUNITAT DE MADRID
∞ Recomanació 1/2006, de 3 d’abril, de l’Agència de Protecció de Dades de la Comunitat de Madrid,
sobre cessions de dades d’empleats públics de la Comunitat de Madrid a les seccions sindicals,
comitès d’empresa i juntes de personal.
∞ Recomanació 1/2008, de 14 d’abril, de l’Agència de Protecció de Dades de la Comunitat de
Madrid, sobre el Tractament de dades personals en els serveis socials de l’Administració de la
Comunitat de Madrid i als serveis socials dels ens locals de la Comunitat de Madrid.
∞ Recomanació 2/2008, de 25 d’abril, de l’Agència de Protecció de Dades de la Comunitat de
Madrid, sobre publicació de dades personals en butlletins i diaris oficials a Internet, en llocs webs
institucionals i en altres mitjans electrònics i telemàtics.
∞ Recomanació 3/2008, de 30 d’abril, de l’Agència de Protecció de Dades de la Comunitat de
Madrid, sobre tractament de dades de caràcter personal en serveis d’administració electrònica.
111
LegIsLACIÓ AUtOnÒmICA
AUTORITAT CATALANA DE PROTECCIÓ DE DADES
∞ Estatut d’Autonomia de Catalunya: articles 31, 156 i 182.3.
∞ Llei 32/2010, de l’1 d’octubre, de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
∞ Decret 48/2003, de 20 de febrer, pel qual s’aprova l’Estatut de l’Autoritat Catalana de Protecció
de Dades.
∞ Instrucció 1/2009, de 10 de febrer, sobre el tractament de dades de caràcter personal mitjançant
càmeres amb fins de videovigilància.
∞ Recomanació 1/2008, sobre la difusió d’informació que contingui dades de caràcter personal a
través d’Internet.
∞ Recomanació 1/2010, sobre l’encarregat del tractament en la prestació de serveis per compte
d’entitats del sector públic de Catalunya.
∞ Recomanació 1/2011, sobre la creació, modificació i supressió de fitxers de dades de caràcter
personal de titularitat pública.
∞ Resolució de 4 d’abril de 2011, per la qual s’aprova la modificació dels suports normalitzats per
formalitzar les inscripcions dels fitxers al Registre de Protecció de Dades de Catalunya.
112
LegIsLACIÓ AUtOnÒmICA
AGÈNCIA BASCA DE PROTECCIÓ DE DADES
∞ Llei 2/2004, de 25 de febrer, de fitxers de dades de caràcter personal de titularitat pública i de
creació de l’Agència Basca de Protecció de Dades.
∞ Decret 308/2005, de 18 d’octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2004, de 25 de febrer,
de fitxers de dades de caràcter personal de titularitat pública i de creació de l’Agència Basca de
Protecció de Dades.
∞ Decret 309/2005, de 18 d’octubre, pel qual s’aprova l’Estatut de l’Agència Basca de Protecció de
Dades.
∞ Resolució de 21 de juliol de 2005, del director de l’Agència Basca de Protecció de Dades, per la
qual s’estableixen els models normalitzats i els mitjans pels quals s’ha de procedir a la sol·licitud
de les inscripcions de creació, modificació o supressió de fitxers en el Registre de Protecció de
Dades de l’Agència Basca de Protecció de Dades.
∞ Resolució de 28 de novembre de 2005, del director de l’Agència Basca de Protecció de Dades,
per la qual es desenvolupa l’estructura orgànica de l’Agència Basca de Protecció de Dades.
113
JUrIsPrUDÈnCIA
TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA
∞ Sentència de 24 de novembre de 2011, que declara l’aplicació directa de l’article 7 f) de la
Directiva 95/46/CE relativa a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de
dades personals i la lliure circulació d’aquestes dades.
JURISPRUDÈNCIA TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
∞ Sentència 292/2000, de 30 de novembre de 2000, del Tribunal Constitucional.
Recurs d’inconstitucionalitat respecte dels art. 21.1 i 24.1 i 2 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de
desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
JURISPRUDÈNCIA TRIBUNAL SUPREM
∞ Sentència de 2 de juliol de 2007, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem,
que legitima l’ús de l’empremta per al control horari dels treballadors.
∞ Sentència de 26 de setembre de 2007, de la Sala Social del Tribunal Suprem, per a la unificació
de la doctrina sobre l’accés al correu electrònic del treballador per part de l’empresari.
∞ Sentència de 6 d’octubre de 2009, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem,
que denega la legitimació del denunciant per impugnar en via judicial les resolucions de l’Agència
Espanyola de Protecció de Dades.
∞ Sentència de 26 de gener de 2010, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem,
sobre l’exercici de forma deslleial del dret d’accés.
∞ Sentència de 15 de juliol de 2010, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem,
que anul·la diversos articles del Reglament de la Llei orgànica de Protecció de Dades
114
JUrIsPrUDenCIA
JURISPRUDÈNCIA
∞ Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional, de 29 d’octubre de
2009, sobre publicació de les dades d’esportistes sancionats per dopatge en una pàgina web.
∞ Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional, de 25 de febrer de
2010, sobre la vulneració de les mesures de seguretat i del deure de secret.
∞ Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional, de 20 de maig de
2010, sobre tractament de dades personals i cessió de les mateixes sense consentiment.
∞ Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional, de 27 de maig de
2010, sobre tractament d’imatges sense complir la Llei orgànica de protecció de dades.
∞ Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional, de 29 d’octubre de
2010, sobre un fitxer que estava penjat a Internet al qual es podria accedir fent servir el programa
eMule.
∞ Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional, de 12 de novembre
de 2010, sobre l’ús de les dades del menor per a una finalitat diferent de la que va motivar el seu
lliurament.
∞ Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional, de 3 de gener de
2011, sobre cessió de dades personals sense consentiment de l’afectat.
∞ Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional, d’1 d’abril de 2011,
sobre publicació de dades de menors en una pàgina web.
∞ Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional, de 25 de març de
2011, sobre documents judicials apareguts a les escombraries.
∞ Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional, de 20 de maig de
2011, sobre la instal·lació de càmeres a la via pública.
∞ Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional, de 16 de juny de 2011,
sobre l’exercici del dret d’oposició en relació amb la publicació de les actes dels plens de les
corporacions locals.
∞ Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional, de 30 de juny de
2011, sobre el contingut de l’exercici del dret d’accés.
∞ Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional, de 30 de juny de
2011, sobre l’exercici del dret de cancel·lació davant d’un fitxer de la Guàrdia Civil.
115
DADES DE CONTACTE
116
INFORMACIÓ DE CONTACTE DE LES AGÈNCIES O AUTORITATS DE PROTECCIÓ DE DADES A ESPANYA
Lloc web principal www.apdcm.es, específicament per a joves l’apartat “Joves i Internet”
Gran Vía, 43, plantes 3 i 10
28013 Madrid
Telèfon: +(34) 917 209 738
Fax: +(34) 917 209 745
Adreça electrònica: [email protected] de Protección de Datos de la Comunidad de
Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD)
Lloc web principal www.agpd.es
Carrer Jorge Juan, 6
28001 Madrid
Telèfon: + (34) 901 100 099
+ (34) 912 663 517
Adreça electrònica: [email protected]
Agència de Protecció de Dades de la Comunitat de Madrid (APDCM)
INFORMACIÓ DE CONTACTE DE LES AGÈNCIES O AUTORITATS DE PROTECCIÓ DE DADES A ESPANYA
Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT)
Lloc web principal www.apd.cat. Apartat del lloc web “Privacitat per a joves”:
http://www.apd.cat/ca/contingut.php?cont_id=184&cat_id=215
Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD)
Carrer Llacuna, 166, 7a planta
08018 Barcelona
Telèfon: + (34) 935 527 800
Fax: + (34) 935 527 830
Adreça electrònica: [email protected]
Agència Basca de Protecció de Dades (AVPD)
Lloc web principal www.avpd.es
Microlloc amb programes per a joves i la comunitat educativa:
www.kontuzdatos.info
Agència Basca de Protecció de Dades (AVPD)
Carrer Beato Tomás de Zumárraga, 71, 3r
01008 Vitòria - Gasteiz
Telèfon: + (34) 945 016 230
Fax: + (34) 945 016 231
Adreça electrònica: [email protected]
En cas que necessiteu més informació sobre les nostres activitats per a la sensibilització i
capacitació per protegir la privacitat, no dubteu a enviar-nos un correu electrònic a
119
I CONTROLAR LES TEVES DADESPROTEGIR LA TEVA PRIVACITAT
Registrar-se
ENTRAR
Donar-se de baixa
