1 REAL ACADEhllA DE BUENAS LBTRAS'' · 2019. 10. 23. · ha passat a tants de princeps desde que'l...

43
DISCURSOS 1 "REAL ACADEhllA DE BUENAS LBTRAS'' DEBARCELONA , D. RAMÓN MIQUEL Y PLANAS EL D~A 19 DE JULIOL DE 1914 BARCELONA - IMPREMTA DE LA CASA PROVINCIAL DE CARITAT CARReR De RONTALEGRe, NÚM. 5 1914

Transcript of 1 REAL ACADEhllA DE BUENAS LBTRAS'' · 2019. 10. 23. · ha passat a tants de princeps desde que'l...

  • DISCURSOS

    1

    "REAL ACADEhllA DE BUENAS LBTRAS'' DEBARCELONA

    , D. RAMÓN MIQUEL Y PLANAS

    EL D ~ A 19 DE JULIOL DE 1914

    BARCELONA -

    I M P R E M T A DE L A C A S A P R O V I N C I A L DE C A R I T A T CARReR D e RONTALEGRe, NÚM. 5

    1914

  • DISCURSOS

    DEBARCELONA

    EN LA RECEPCIQ PÚBLICA DE

    D. RAMON MIQUEL Y PLANAS

    BARCELONA

    IMPREMTA DE L A CASA PROVINCIAL DE CARITAT CARRER D e M O N ' ~ A L E G R ~ , N Ú M . 5

    1914

  • INFLUENCIA

    DEL ~PURGATORI DE SANT P A T R I C I ~

    EN LA LLEGENDA DE DOX JUAN=

  • Senyors Academics:

    Respectuós ab les vostres serenes decisions, fóra temeritat en mi tractar de justificar-me en aquest inoment d'haver endreqats mos passos insegurs vers vosaltres, varons preclars, qui haveu fet de l'eutudi l'activitat preferida dels vostres esperits. Vosal- tres prengubreu un jorn l'acord d'admetre'm en la vostra honora- ble companyia, y per mblt que jo cregui immerescuda l a merce que ab tal motiu rn'otorgBreu, no dec dubtar de que algún elevat designi hagué d'inspirar la vostra resolució. El meu esperit confus s'abandona, doncs, als designis vostres, fent.se un deure sagrat de no discutir-los; en tant que'l meu cor vos resta agrait per la propicia voluntat que m'haveu significada.

    Haveu volgut que fos precisanient JO el qui vingués a ocupar en la vostra casa el lloc buit que ab sa mort hi deixh don Marihn Aguil6 y Fuster: y e: nom d'aquest home il'lustre, poeta y erudit eminent, ve a revelar-me quelcom dels vostres propbsits: pre- veient, tal vegada, quant dificultosa empresa no fóra el cercar

    ~ un successor que fos digne, per son saber, d'ocupar el setial que deixB en vaga l'Aguil6, haveu optat per cridar-hi al més fer- vent amador de la seva obra. Haveu cregut, potser, que aquest soc jo. Y aixb em diu cbm la vostra decisió nasqué d'un miste- rió8 impuls de cordialitat, y em diu tamb6 que'l meu amor pel

  • Xestre ha pogut fer-me digne'als vostres ulls d'un mereixement al qual el meu feble saber no m'hauria mai permBs pretendre.

    Don Marian Aguilb y Fuster, les~ensenyances del qual deter- minaren en mi, humilissim deixeble, la vocaci6 d'investigador de la nostra antiga .literatura, fou un var6 afortunat. Les seves aficions, guiades per un gust exquisit, li obriren dejorn les por- tes d'aquest ahort de deliciesi constituit pels Ilibres; car ja Bs sabut que ab ells pot i'home.prudent construir.se un paradis ar- tificial y gaudir-hi ab la contemplacio de les flors immarcesci- bles de la saviesa.

    Voldria, abans de continuar, disertar breumeiit sobre la llei de delectances que un hom troba en cls llibres; voldria retreure aqui algunes de les altes sentencies ab que, ha estat proclamada la excelsitut del llibre, fent-lo.,el millor dels amics, el .mBs dis- cret dels consellers, el mBipoderdb instrument d & fde~lliuranqa

    humana. Certament, el llibre ho pot tot: millorar els nostres sentimen&, y adhuc pervertir.10~. S6n els llibres nna font ines- troncable d'ensenyances, car tota la ciencia humanal esta en les biblioteques y an elles van els segles iicorporant-la en el llur etern rodolar; y.s6n el$ llibres també. una mina riquissima de benauranca espiritual; 'tant, que qui no coneix, e lp l ae rde la lectura, r8s no sab dql'únic gaudi susceptible d'enlairar-nos. per damunt de,lesnostres passions ..... Emperb iqui em mou ara a parlar-vos d'aquest- coses a vosaltr,es, v&rona doctes,per a incbrrer, com diu. la velld sentencia Ilatina, en la v+na pre- tensi6 d'ens.enyar.de nedar als peixos?

    L ' ~ ~ u i ~ . f o u , no tan sola un d'aquests e~~erits 'selectes en qui 1'amor.als. llibres floreix.com un bé de DBu, sin6 ademe8 el pri- mer dels biblibfils: catalans' de lanostra epoca. Quan el1 tralla- borda de la mallorquinanau a lea platges de la metrbpoli, per a no deixar-les ja m8s sin6 eventualment - eraaixb als pcimers diesde l'any 1814 (l), -la noitra Catalunya comeocava a dei-, xondir-se, ipartant de:si les metzineres intluencies que l'havieu teta jaure ensopida tant de temps . Era .aquest desvetllar. tal-, meot com un primer raig de-sol d'una matinada fresca, :després d'un hivernde quatre centuries. Les cancons de-la terra torna; ve~n a brollar -com u n devass.al1 d'harmonia en les desglacades goles dels. nostres rossinjols bosquetans; y de. l a restamacib

    . d.!aquestrc poes~a pqpular nthavia. comencat .a treurb la-%ls::pri-:. '. niysf ru i t se l nostre Renaixe.gent literari; . ::.; .. ; . .~ : ' "

  • No tincde repetir aqui lo q o e j a tothom,s&b - e l a i n t e q g - cib~considerable que ting~e.l '~4guilb en aquell,mo~iment-re:qo: vador de la no~t ra ' l len~ua , y quasiv,& dirBde,,la'no$tca &ni& ni fer la sevi Iloanca.:Com A poeta; ni popderar :laiSqfluepcia benefica. de les :seves~:p#blicacions d'antics :textes. :cgtal,aqs.; .!ni retreure a : la . vostra'-lqoosideraci6-:aquella part fei.xuga,:de :la tasca enciii-a.in&dita dekr~estre; traduida :en milers .y @il& e btitlletes. ib;paraules,pert8-lséw ?ICCI.ON$EL[, . a b Úoteg ..per.: a l a

    ' S~V~.BIBL~OGRAF~A~CAT~~;ANA. Es~ent,toti@izb CO8eS de , gr-n,! verd&derm&iit, ' no. s6nj:.emperb~,:. t$wre~eladores-.de:!+ yeya personalitat,, :com'la: gran -passi&gels:,l~libres,. ,de.que?s.$eFtie

    . , , . . . posseit fins aldeliri. ' . ..: . : . . . . . , , , .!, EII. aixo que avui. anomenem:biblio@a;, ,el,.mey 'il:luW:;pr-

    deierrsór s'inticipk de niblts anys als.&i~ioirats q ~ e d e s p r 8 s . v . ~ ~ : guereii.EL1 fou, l'Aguil6, u n veritable-definidor a Cataluqya ,de I'amoral llibre, . y , durant -rn6lt temp~,,:~otser: l'unic ?eritable biblibfil. En materia.de llibres la gent @'aqui uo~tenial n i tenir,'gaires preteusions; car e1 seny :utI!itari. dels catalans de la aegoni meitat del skgle xrx no podía .compendre altre aspecte del llibre: que'l de ,la seva:valor en :doctrina o com a m e d i de passatempS. Ewaquell primer concepte,taqt li feia que,la cien: cia li perringubs en Erancbs o en castellll: - n o ha estat fins a l s nostres temps que hem sabut paladejarla'dolcor d'un tractat de pluviometria, per exemple, escrit.,eq cata1h.y bellament estam- pat Y. per lo que toca a les belles Iletres, la nostra burgesia de l'any 70 de la passada centuria se sabia acomodar plhcidament de les noveles per entregues, escrites, naturalment, . en mal castellh, y formant els inevitables d o s tomos d e vegulares di- mensiones.. Veritat Bs que aixb es modificiL algun poc rtb l'apari- ci6 d'aquelles avui inconcebibles edicions dites de gran luxe, en formatsquasi ciclopisy tapes rublertesde daurats y coloraines d'un ar t refinadament industrialitzat: empero, .en quant a gust, era aixb un progres ben petit. . . . . . . . .

    Si considerem ara al costat d'aqnelles publicacions. e n l a lleiigua oficial, ab les quals els editors barcelonins guanyaren tan copioses sumes de diner, aquelles altres, en cataill, -que'ls nostre* escriptors. de la primera hora havien d'editar-se ells mateixos (car tothorn sabia q i e no hi havia mercat per a elles),

    ' fil&ilment se compendrb quant mcs.quinespodien ésser.aquestes edicions . noriginalsa - aixi s6n anomenades, com sabeu,! a Franca les primeres impressions-de les obres dels +omtempora-

  • nis,- estampades generalment en mal paper, mal corretgides ' '

    y ressentint-se del barroquisme tipogrilfic que aleshores impe. rava en les nostres impremtes.

    L'Aguil6 fou el primer qui 1luitA contra,tot aixb. Cal veure no 'mes el sbu CANSONER, fet en lletra gotica, ornat ab copies d'antigues fustes gravades, y tirat enpaper de El, a dues tintes; y tenir en compte que la composici6 de cascuna d'aqnelles planes era, si no obra de les seves propries mans, resultat de la seva di- recci6 en lo mes estricte d'aquest mot. ¿Y per que no, si no hi ha-

    '

    vla aqui ningii en aquella epoca, llevat de i'Aguil6, ab pron co- neixements de l a tipografia gbtica per a concebre el pla editorial. d'un semblant llibre? Exactament lo mateix pot dir-se de la seva BIBLIOTECA CATALANA: dqul no ha experimentada una agradosa sensaci6 davant de les belles proporcions, la ben ordenada tipo- grafia, la excel.lent qualitat del paper de tina d'aquells volums que, en nombre de dotze, s6n per ara la millor col'lecci6 d'antics textes de la nostra llengua? Vosaltres, coma lletraferits que s6u y habituats a l tracte dels llibres, ja sabeu prou de certs volums que no s6n sense esfor~ demanats a consulta, per ra6d'una anti- patía irracional que provoquen en el llegidor: un format anties- tetic, un paper indigne0 una tipografía llorda, poden ésser causa d'aixb. Cap dels llibres que en,MariAn Aguil6 feu estampar a ses despeses pot ésser objectat per un o altre d'aitals defectes: s6i1 y seriln sempre veritables exemplars de biblihfil.

    Senyors: si m'he estes un bon xic en parlar d'aquestes coses, no cree que hagi estat sens algún plaer per a vosaltres; car en fer de 1'Agui16 la llaor que he feta han degut coincidir els meus

    "

    sentiments ab els vostres, y la meva inexperiencia literaria ha degut esser suplerta en els cors de tots vosaltres per la fonda veneraci6 que aquesta Academia serva pcls homes qui han pro- curada gloria a la nostra Patria.

    Empero, les llein d'aquesta docta companyia prescriuen a tot aquel1 qui arriba, com ara jo faig, pera ocupar un lloc entre vosaltres, que dugui,.a faiso de tribut propiciatori als Penats

    -del vostre secular casal, una mostra o altra dels fruits que tingni assolits en In, disciplina a que's dedica. Jo he cercat qu8 podfa oferir-vos; y veig, .a l trobar-me ab tan poca cosa a les mans, que la més gran benvolen~a vostra se'm fa necessaria, : y que les bondats de que ja haveu fet objecte al vostre'nou eom- pany no han'pogut fer sin6 comentar.

  • Permeteu-me que us transporti, enrera dels temps, a l'anya- da 1397 de la redempcib del nostre lliuatge. Som a Aving6, en la cort dels Papes, honor que la vila ordenada y feinera de la Provenqa comparteix a estones ab la Roma dels Cesars. Un noble cavaller del Rosse116 (catala com nosaltres), anomenat en , Ramón de Perellbs, Vescomte de Perellbs y de Roda, ha pres comiat de son senyor, qui per a l s uns és no més en Pere de Luna, usurpador de l'autoritat apostblica, y per als altres 6s en l3enet XIII, representant lledesme de Déu sobre la terra.

    El cavaller catalk, a pesar de les mbltes preveucions que li han estat fetes y desoint els consells dels amics, deixa, a la vigilia de la Mare de Déu de setembre, la Cort pontificia per a empendre's un viatge singular: duu el propbsit de visitar el Pur- gatori. Aquesta resoluci6, de que no voldrh jamai desdir-se, li ha estat sugerida pel desig de saber noves d'un séu antic senyor, el rei Joan 1 d'Arag6, qui, no feia mólt, era passat d'aquesta vida en estranyes circurnstancies: la Mort l'havia deturat en lo bo y millor d'una reial cacera; y la silenciosa y poc amable Senyora no havia respectat el cerimonial cortesa pas rnés de lo que sol respectar les neguitose~ ansies dels humils. El Rei deixA sobtadament els negocis temporals, y la seva &nima emprengue el cami de lo inconegut.

    Aquest rei Joan no era gaire estimat del séu pohle. Aixo, que ha passat a tants de princeps desde que'l m611 és m6n, &eu ésser una gran contrarietat en l a j a de si dificultosa professió de rei. Sovint els homes no sabem quin és el millor cami que pot con- duir-nos fius als cors dels altres homes. Y d'aixb en ve que'l regnar no pugui ésser un ilaer més que per als tiraus, car els reis d'auima bondadosa han de sentir-se fortament enutjats sota el pes de les reials insignies. Del difunt rei Joan ne murmurava tothom, desde el mCs gran fins al rnés xic dels séus sotsmesos: que si havia estat pitjor que Neró; que si DBu devía haver-lo '

    volgut castigar en aquesta vida, enduent-se'l al Purgatori; y altres milbadomeries per l'estil.

    Aquestes parleríes no deixaren de fer impressi6 en els ma- teixos cortesans y iniims del monarca: en Bernat Metge, secre- tari reial, s3imagin& en la pres6 rebre la visita del séu senyor difunt y departir ab el1 llarga estona; y, per sa part, en Ram6n de Perell6s formk el projecte, de que ja s'ha parlat, d'anar al . Purgatori a saber noves del Rei difunt.

    Sempre hi ha hagut al m6n Animes credules y de fe exaltada,

  • a-16s i.uil@ h%&Órnmog'ut$regonainent -1á'temen~a.iie 'lea penes .... ,,

    dél -~ür~a; tord :En18 Edat ~ f t j a : u h a 1lar~~~tradici6'venia'~losa~ ~ q u @ ~ t . t ~ ~ ~ : u . ~ t ~ . t e ~ i . e n a ~ : :ile$:&&&bnrcidns :di& .. . . ... 7 3' devegien@u~& mgxi&a :eficaciga,;boi;er ique1ls .:ihpr,&asionabl&s

    S .. a"ditofi9i".gra&ies:j~11La. déifik-ip2i,$ d&isitUrw6gti .

  • .el transcurs'del qual veg&yexperi 'ment~ en sa propria persona els~diversostorments que allh baix eren imposats als. pecadors;

    . y degué a.demés sofsir les tentacionsdels dimonis. Empero ell; p-er la eficacia.de1 sBu penedi&ent y ab l!adjutori'.d'una devota oratfó' que:'per ál-carili havi i eatak recomanada, eixi en bé d e tots els. p'rills::y :di1 Puigatori,:havent obtinguda. l a ' ~ o ~ ~ i e ' t a

    . . . . ~ . ., . remissi6.de les sives :culpes.;: . i,: : . ' ~ a , . " ~ . . . . . & ... Aquesta mateixa empresa de l ~ava i l e r O~ein,,eFa:la':~ue'l

    nostre Rambn 'de Peiellós ice .proposaVa,'dur a ,terme. i f i r t i t d'Aviny6; com s'ha dit abatis, feu via vers ~aris 'y:Calals; dém' barc&.per a lrAnglaterra, y d'aquí p e r a l r l a r i d ~ . Un sa3fcon- ducrte de:que.l'.havia proveit el rei.angl&a'y les fdlacions que' ja tenia en-les corts.reials, l ihivien ficilitiaf aquostaprimer:a part

    . . , . . . . . ~ . . , del séu vintge. . , , .: .. . . . L~ , Ja,. tenim; doncs,ei nostre home, com' qui diu, a les mateixes

    . . . portes del Purgatdri. Permeteu-meara una digressio.

    . L'autor del .&ui%~tpt; ab aq~ie l la s iva genial intuició que li don& lloca descriure lagenerosa follia del séu cavaller d'üna faisó més veritable y humana seis dubte q u e no ho f a r i a~ un alienista del nostre temps, ens ha posat en cami d1explie'ar-nos el procBs mental d'un d'aquests visionaris qui, a favor de la . exaltacio d'un ideal social o religiós, logren veure totes aque- Iles coses per les quals la llur imaginació es daleix. Aixi, quan ens diu Cervantes que, a l'empendre's el sBu enginyós aventurer lavisita a la cova de Montesinos, atenia gran deseo do ver a a ojos .vistas si eran verdaderas las maravillas que de ella . sedecian*, hem d'cntendre. que Don Quixot no dubtava de la certitut de lo que's contava, sino que volia veure . z't i als me- ravelles abels séus propris ulls. Y de fet vegé tot lo que de. sitjava veure, quan, ,al f e i Üu puotde repbs en la devallada;, aprofitant el primer repkque la cova li oferia, enrotlla en forma de tortellla corda que- desde dalt li amollaven, s'hi assegué al

    -- damuat, y .de repente - són paraulesde Don Quixot --,sin pro- * curarlo, me salteó un aueao profundisimo, y cuando menos lo *pensaba, sin saber cómo n i cómo no. 'desperté de 61 y me,

    hallé:..a,.etc. ,. . . : ConvB ier notar que aquesta becaina tan involuntasia com oportuna 6s un element esseñcial en materia de visious. Els pri- mitius visionaris tal volta no's donaven compte d'aixb-el cavalkr Oweinno va pas notar-ho en si mateix, o al menys prescindi d'aquest detall el séu cronista Huc-de Saltrey; -e&

  • era per haver-se pintat la cara quan vivia. El món, senyors, és m61t antic ...

    En aquejt punt se'm fa precis abandonar en Ram6n de Perellds, deixant-lo tranquil y refiat de que ningú per un mai m6s no havia de posar en dubte la seva aliada al Purgatori. Era la seva confianca, com haveu vlst, un xic excessiva, y no pre. veg6 pas el ckstig que se li esperava per ra6 d'aqiiella entrema- liadura literaria que li havem pogut comprovar (3).

    La narraci6 del suposat viatge d'en Perellós fou traduida al llati en 1621 per un irlandes anomenat 0:Sullivan. Aital tra- ducció figura inclosa en el llibre Histoviae Catholicae fierniae compendium que aquell autor- compongu6 y feu estampar a Lisboa, dedicant-lo al rei Felip IV. J a uo cal dir que'ls detalls autobiogrkfics que'l Vescomte rossellon&s intercala a la primi- tiva historia passaren integres al text llati; y lo mateix ocorre- gu6 ab la noticia relativa a la neboda d'en Perellós (el nom de . la qual fou convertit en Aldonsa Carolea al ilatinitzar-se), y. que aquell tingué la fantasiosa idea de col'locar entre els hostes del Purgatori.

    El llibre d'0'Sullivan caigué poc després a les mans d'un . capella tnadrileny, el doctor don Juan P6rez de Montalvkn, qui,

    impressionat per la singular aventura d'en Perell6s y coneixent per altra part la historia d'owein, compongu6 ab aitals ele. ments una novela devota, ab el tito1 de Vida y purqa,torio de San Patricio, la cual fou estampada per primera volta en 1627. Emperb. com sia que la historia de 1'0wein y la d'en Perellós són substancialment (y fins en la lletra) una mateixa cosa, en MontalvAn feu dels dos personatges un de sol, al qual anomenh Ludovico Enio (4).

    Parlem-ne un poc d'aquest Enio, a q u i el séu progenitor lite- rari, a fi de conciliar les dues versions, feu natural d'Irlanda, encara qge nodrit a Perpinyk desde sa menor edat. Convenia als propbsits d'en MontalvAn fer viure a l séu personatge una existencia borrascosa, esmercada en tota mena de crims y mal- vestats, a fi de justificar als ulls dels llegidors la resolució que després havia de pendre de visitar el Purgatori y fent aixl m8s palesa la exemplaritat d'aital visita. Ludovic Enio re- sultk, doncs, un compost de tota llei d'iniquitats: jugador, lladre de cqmins; engany&dor. de dones, homicida, no temcap poder humA ni divi. Aital ens el dona aconhixer, en lo psicolb;

    g i c , la novela'd'en Montalvkn. Eii lo extern y episbdic ens el fa .

  • germanes, Un: comú origen sembla -unir-les: el, fons de. tridicions populars de que abdúes se . nodreixen.: E.mperb. T'irso, tempera- ment i ramat ic pe r damunt de tot, duguk I'acci6;bel. séu Burla- d o ~ desevilla-vers el desen¡lac teatral que brindava el tema folklbric del convidat de pedra; Montalvkn, en canvi, sedecan ta vers la solució d i d ~ c t i c a y exehplar que-li oferien elsprecedeqts literaris del viatge a l Purgatori.

    Ens trobem, doncs, en presencia dui i altre tipus del Burlador, coexistent desde.un principi ab el de Tirso enles Lletres castella- nes, y q u e n o ha deixat de tenir la seva influencia en la evoliici6 uiterior del. @n Juan. En efecte, segons he deixat establert en un llibre publicat no fa gaire, l'argument de l a novela d'en Pé- rez de Montalvkn fou portat a l teatre successivament per Lope de Vega y per Calderbn, El drama religiós d'aquest últim, escrit en.1636, y intitulat E l Purgatorio de San Patricio,,,conserva tots els elements esseocials de l a novela. adaptats, com se compren, &.les exigencies del medi teatral. Del .mateix iutor se coneix encara una altra obra, ATO hay cosacomo iallur j1638), en que'l tipu d e ~ o n Juan apareix lligat a una trama cald~roniana; se- guid&-d'un desenllac que no t e absolutament res d'ultrawoiid8. Calder6n, en aquesta obra, no tan sois insisteix sobre Tirso, sin6 també sobre MoritalvAn (5). ,

    Y encara, apar t d'aixb,el desplegament ulterior del Don Juan .vindr5 a posar-nos de manifest noves coincidencies d ' a q e s t a llegenda ab la deLPurgatori, cqm p q a fer més palesa l l u ~ !ni- ta t es-ncial. Aixi veurem, temps a venir, que si e n i'obra..de Tirso Don Juan no toca p e r a res les dones de religió, en arribaqt a.Moliere jano's mostra tan escrupul6s en aquest punt. La Donya' ~ ~ v i r a ~ d a ~ c b m i c frances ha degut rpmpre els séus vots, de++- t - se robar del corivent per Don Juan; y quan aquest I'&ba,pdoni, eer- cara a l t ra volta en el retir, en la oracib y nri la penitencia la cx- piaci6 de lesseves culpes. Aloliere pogué coneixer el Ilibiet d'en Moritalvku, que fou traduit a l trances en 16'38 (tanlb8 el podía conBixer per alguna de les norubroses edicions castellaoes), y pendre d'allk, o del drama de Calderón, l'exemple de la morija Teodosia, enganyada y raptada pcr Enio. Aqilest episodi adqui- reix despres canta importancia a trilvers de les compi~sicions es- c6iiiques d'eu Dumas y d'eu Zorrilla, que avui enssemblaria in- complet el I)on ~ u a n Iknorio, sense la tigura femeninade Donya Agiiés. la monja fi.la del Comanador de Calatrava. Y, no obsttmt, aquesta manca del tot en la creaci6 original de Tirso (6).

  • D'una semblant manera, l'episodi macabre de les exequies de Don. Juan presenciades per el1 mateix, y que tant de relleil havia d'adquirir tractat per Espronceda y pels susdits Dumas y So. rrilla, no procedeix pas deTirso; en canvi, en la historia d'Enio, segons en hloltalvilu, ja consta que aquel1 reb6 d'una manera misteriosa l'anunci escrit de sec propries funerals exequies (7).

    ~ ~ u e s t e ~ ~ a r t i c u l a r i t a t s sbn,.al meu entendre, una proba de l a influencia literaria del Pul.gatori de San Patrici en la evo- lucib, posterior a Tirso, de la llegenda de Don Juan (8).

    les coiiclusions de tot aixb? Ni una, senyors academics, ni una. Cuardi'm la Providencia- Divina de sotscriure ab el meu nom obscur una flamant teoria donjuanesca. Les observacions que m'he pres la llibertat de comunicar-vos podrkn Bsser, tot lo m&, novelis piints a dilucidar dintre els actecedents literaris del Burlador; potser aquesta meva d i s e r t a d vingui a enfortir ela arguments que avui se donen en pro de l'origen folklbric de la magna creacib de fra-Gabriel TQllez; y, en darrer terme, no'iu semblaria del tot impossible, que, per aquesta via, arribessin els erudits a senyalar les llegend% Ilati-?clesi8stiques de les visions d'ultra-tomba, com la única font literaria de tots els buv- ladors, impenitents o contrits, que la humanitat pecadora s'ofe- reix-per a escarment a si mateixa (9). '

    Y ara, senyors, al considerar termenada la rneva tasca d'avui. no puc amagar-vos la meva satisfacci6: m'en sento el cor alleugerit, com quan un hom respira fort a l'assolir el terme d'una penosa pujada.

    Sospito que'l vostre goig 6s encara major que'l meu, desprhs del sacrifici que vos he imposat d'acompanyar-me. iEmperb, ja he acabat!

  • NOTES

    (1) [PAg. 61. El doctor Itubió y Llucli iia il.lustrada puutual- ment y coniplida la historia dels primers tempsde la lientiixenqa lite- raria de Catalunya, en el proleg del vol. 1V de Lo Gaytev del Llobie- gat (Uarceloua, 1902). Allh pot veure-s la par: que cada un dels precur- sors tingue el1 aquel1 moviiuent sentimental que tantes canseqüencies havia de , produir pcr ü la noetra Patria. Per lo que fa a En Mariau Aguiló, consta (pez. XVIII) que arriba a Uareeloria el 4 o e1 5 de ianer de 1844, y quc vingub recomaunt a E n Joaquiin Ruhi6 y Ors, l a iama poktica del &al ern ja pervcnguda a noticia de l ' ~ ~ u i 1 6 ; aquest, eii una poesía seva, expressa l'adiniració que sentia pel Gaytel., desde - . l l a l l o r ~ a estant.

    En a l t r r lloc hc fcta llista de les publieaoions de textes iiutics que devein a 1'Aguiló (7, comprenent-hi la scva Biblioteca Catalana (12 vo'. luuis), l a Uibliotlleca de obvetes singulars del bon temps d e nost7,a lengzca materna, estampades en letva lemosina (2 plaguetes), o1 Cnngoner de les obvetes e7i nostvu lengzca materna mes divulgades dura?zt los se- gles XIV , X V y XVI (un gros volum) y l a Vida d e San t Bnthiogo (u11 únio voiumet d'una Biblioteca Catalana Popular, que no fou con- tinuada).

    (2) [Phg. 101. Un autor moilern (Philippe de Fblice, L'au11.e Monde; Mgtl~es et legendes; Le puvgaloire de Saint Patvice; París, 1906) ens oi'ereix (pkg. 13) la descripció de l'estat actual del saiituari de Lough Derg:

    eLc Purgutoirc de Snint PaLrice se trouve assW loin dc la cotc, et le bac qui, poiidaut In saison des pelerinag~s, transporte les visiteurs, reposait encore suus un hangar de planches. Noiis iie savions trop coiniirent faire la traversee qunnd notre guide iious rappelzi fort h propos qu'il avait son cnnot amai-ri: h rluelque distaiice. Au bout d'iiue demi-heure nous dCbarquions dans le sauctunire. 11 etait coul- plbteiiicnt dhbert. ce qui nous permit de le visiter 5 loi$ir. saiia ~ r a i n d r e de froisser personiic et de lnauquer ainsi b la prudeucc qu'on iious avait soigueuserneiit recominandce.

    .Les bütiments actuels iie prbsentent aucun interet. Cc sont des eonstructions moderries e t satis originalit6. Ueux ou trois chape- lles e t des logenients pour les pretrec e l les pklerins occupcnt la plus graude partie de la surfüce de l'ilc. Los intervalles menagbs entre ces divers Bditicss formnnt de petites places couvertcs de inauv~ises hsrbei et d e ciiilloux. li2uiie d'ciles ost ornee de deux statues reprksentaut la Vierge et Saint Patrice. Le vieil Irlandais ue nous cacha pas I'adiuiralion profoude qu'elles lui inspiraie~it. Notre impression f;t inoins favorable,

    t.1 llabiioplia; Rseiill d'satiidia, obsaruacions, coineil1n1.i~ 11 noticies obre ilib788 eR gane- 7al U B O ~ I C pi

  • .Un peu plus Ioin, oii npersoit un monticule a u sommet duque1 se tiouveut un piliei de pierre et une ouverture ronde, qui senible l a innrgelle d'uii puits. Elle Celaire u n souteriain de Poriiic circulaire, sorte de huttc coiistruite en pieires, et dont la vofitc cn eneorbelle- iiicrit n ete recouverte de terie e t d e gazon. Cctte cave est probable-

    '

    iuent la reproductioii flclcle de l'ancieniie grotto, depuis longtemps comblhc. Les pbleriiis y periktreut par un pnssjige lateral, uprbs avoir traversh, picrls nus et sur Ics genoux, un espace rocailleux nomi118 les l i ts das saints. C'est uii des rite3 essentiels de la phniteiice estr&ineiiient dure impos6e aux visiteurs du Puigatoire. I l e s t pré- c&de et suivi de longues ornisoi~s daris les Cglises, epécialeiiient daiis celle qu'on appelle la pvison. Les tideles, sous le noiii de.statio?~ers, y entrcnt .2 sept heiires du soir. Les hoiiimes sont placks d'un CM, les feinines de I'autre. 11s reateut vingt-quatre heutes sans niangey iii doriuir, mais oiit l a peruiissioii de. boire de 1'eau.a

    El mateix auto?, eii nltra pnit del seu llibre (phg. 52) refa la historia del santumi de'Sant Patrici. Si s'ha de creurc lo gue diu Esteve Forca- tel, escriplor Erancks del segle XVI, ja el rei Artliur leu la devalladii. a la cova iniraculosa. La notoiict,at d'aqiiesla comen$& a b I'apniició de lesaveiitures del cavaller Oweiu, que San penetrar el niite del Purgaturi de Sant Patiiei en la literatura, dcixant d'Esser unicninent una tradicid local. Desde els principis del segle XIII, Ccsnr d'Hcisterbaoli aeonsella als qui no t,enen fe en les pene? del purgatori que vagin a Lougli Derg.

    Uir dels inks antics pelegrins eoneguts - continua escrivint cl senyor F&lice - 6s tal volta un fraucks anoiiienat Godalh; que vingue a la gruta en 1248:Emperb el text manuscrit dc In seva visió que'n cita,

    . . encara inhdit, no hs sin6 una t,raducci6 Ileiiguadociana de la Visi6 de !ílhzcgdal (vegi-s el ilieu vol. citat de Llcg. de I'altva vida,,phg. 276); el iioin Godalli se rellira fhciluient ab el de Gaudal ( = Tuiidnl, T u ~ l a t ) . - . diiii;t de les versionseatalanes (*). Altres degueren Csser, a coritiiiiia- ci6, e!$ visit:ltits del Purpatori; emperb els primers docuiiients hisibiica. . . me& certs que'n .possel;ini soir cls testiinonis expedits en 24 d'oetubie de 1358 pel i,ei Eduart 111, a fnvor de dos italians, Malatesta Uiignrus de liiniini y Nicolau de Beccariis, dc Ferrara. Milo, niquebisbe d'Armagh, recomana eu 15 de iiiarc de 1365 al prior de Lough Derg els visitants Joau Boiiham y Guidas Cifii. 'Par la mateixa Bpoca Sir Giiillcm Lisle passa algunes hores en la Covn de Sant l'ntrici, y diu que, con1 ooorregub a altres mhs cridavant, li viiigué. a Ir6sser dins, una grari fretiii'a de dormir, y que v a passar tota la. iiit somiiiant coses uioiistrupses, de les quals no'n va recordar rcs 1 ': X rl .a '01 \ e 1,: en 18. i '~8zd fe ~ ~ ~ . # ~ l ~ c l r 1 , l 8 8 : 4 R I I C nll.lr>ilo l . ir181 . 1 % ' . .:il.l~> I ~ L 11. .\ 1 r i l 1i..11 l , , 8 , . , 1 . t 1 , , , l . L . t: 1 , 0 1 " . L ' t O .It ' i i i I ILCC., . i , i ~ , , . i . : , < : 8 , ,,l.,< i ' . , , " ~ ,,,, 81, .,,.,t.#.< l . l\L*.C : u 5 L , . < l : , * L a , S

  • A tot aixb, I'esperit del lleiiaixement havia feta mes esceptica la gent Iletrada. Erasme creu qiie la Ilegenda del Purgatori t e els scus origens.en l a faula pagana de l'antrc de Troloriius. Ricert Stanihurst diu que ja en el seu teuips no's producixcn visions en la cova de Sant Patrici. La ruina de les nntigues creencies sembla venir confiriiiada per la priinera destr~icaió, en 1497, del farnós Santuari, a conseqüencia del viatge inf~uctuós del Moiijo d2!3ynistadt (Holanda); sital dcstruc- cio, ordenada pel Papn Alexaüdre VI, fou realitzada a b gran pompa, el n~a te ix dia do la festa de Sant Pntrici.

    Empcro la lama dcl santuari pcrsisti encara a b tal forca. oue durant'dues centuries mbs rio ieu sin6 >iugmentar; les multit&s d e pelegriiis crcsqueren de t ; ~ l inaiiera, qiie'l govcrn ancles, alarniat Der aqueiln nava ekplosió de popularitat, Qe veké coiistrei a ordenar i n a segona destiocció del Purgatori, en 1632.

    Aixb no basta encara: en 1701, Eou precisa una mes enkrgica intcr- venció del goverii, y el iomintge al lloc de dant Patrici fou proinit, sots peiia &una pcnyora de den shillings, o d'bsser agotat públicament I'inlractor que no les pagués. Mes, aixi y tot, l a devoció a la i'aiiiosa

    c a v a no miinvh; lo únic que feren fou transportar el forat d'enlrada a. una ultra illa iriés alliinyada de la costa.

    El senyor Pblice, despres cl'aquesta cxposició histiwica, y cn vista dels r e s u l t ~ t s del seu viatge dc l'any 1905 a Lough Uerg, que abnns h e trauscrit, no s ~ b sin6 admirar-se de la vitalitnt y persistencia, seglos a travers, de la llegenda del Purgatori de Satit Patrici.

    (3) [Phg. 13:). Totes les relerencies sobro Xanión dePerellós y el seu llibret del Viatge al P u ~ g a t o ~ i procedeixen dcl nostre volúin de Llegendes de l'altvn v ida (Barcelona, 1914), el qual conté, ndeniis del text cattila original d'en Perellós, la priinera versió ontalitna dcl Viatge d'Ozuein, deguda a Fra ltainóri Ros de Tarrega (1320).

    1

    (4) [PAg. 131. Heus aqui l a historia do Ludovic Enio, aitnl con: . ens.la explica en Joari Pérez de Moritalvan en el seu llibret irltitolat

    Vida y Pur,gatovio de flan. Patvieio (Barcelona, IG28). Es aixb tot el capitol V I del llibret eii questid:

    aNacio eri la isla de Hibernia Ludouico Enio: s i bicn apenns auia cotrndo en los primeros aaos do la puericia, qu;~udo dexb su patria, por auor sucedido a sus padres vn fracaso tal; que les obligb ?J salir coii toda prissa de Irlanda Iiasta llegar n Perpiiian, Ciudad del Rey de Fyancia: de cuyo aniparo se valicron en aquella ocasion. Fue Ludouico inoqo de n~uchas prendas en lo que toca a la sangre: porque astil la heredo de sus passados; pero de tan mala iuclinacion e11 las costuiiibres, que deslucin su claro origen con su ciuil y barbara traue- suta. Murib su iiiadre de su parto, quien por empecar a viuir matando; y a los quinze aíios le taltb tambien su padre; que era cluieu le tirana del freno en sus desgarros, ya con cl castigo, ya coi1 el coiiscjo, y y a con sola su preseiicia; que para terublnr los hijos de sus padres, no es ineuester oirlos, sino t,cnerlos. Viose Ludouico i,.ecien Iieredado, moco, y libre de todas iiiarieras, y cmpecb por los priineros escalories del destrainiiento, que soii iiinn: y juego, a derramar su hazicnda taii indignamentc, que d a u ; ~ que dezir no solo a sus ciiiulos, sino a los mismos que l e nyndauan en sus dirscnfados: que con estc nombre se sueleii paliar las infamias de a lsunosu~ocos. Dexarorile sus vadres bastante Iiazieiida para poder iioSolo liizir: sino auentajaree entre los Caunlleros de su porte. Poro como el juego continuado es lima sorda,

  • quc sin sentir abrasa y consume los mas gruessos patrimonios, dentro de pocos iuescs dio Ludoiiico tan inala cuenta del suyo; que y a para sustentarse aui? iueuester pedir bartttos a los que gaiiauixii donde el nuia perdido: y si no se lo daiinn con iiiuclia liberalidiid, qiiitario por fiierca; si bien esto seguudo liazia aun iiias faciliuente que lo primero.

    .Quien no tiene oficio, o inodo para ganar lo necessario de cada din, y quiere andar tan luzido coiuo los otros, fuerca es que iio ha dc elegir uiedios honrosos; y no cs disculpa dezir, que es bien nacido, y Iia dc portarse conio tal: que tanibieu para los bien nacidos, y iuai afortu- nados a y vna. pica en Flancles, y vn niosquete en Italia.

    nLudouico en eieto scompanado de otros semejantes a ,cl (que para tales facciones nunca faltan niiiigos) capeaua de noche; si algnno por su desdicha dcfciidia el diiieio que Ileuauii, perdia juntauiente cdii el dinero la vida. Dissiiuulo 1s justicia (que tambieii dissiiiiula) algunos destus delitos, poi' ver si se causautb de einpeiiarles en haeer con el vil desaire; que coino nuiaii conocido a sus padres, y actual- iuente lcnian presentes sus deudos, deseauliu, que se quietnsse, y conociesse: queelsufrirlc, iuas era Instiiiia de su persona, que niiedo de sus temeridades. Sucedio pues, que acabandole de ganar vn algua.zil, y no de los iiias bien acondicionados, cantidad de oro y plata, siu ~tduertir , que ara su perdicion, lc dixo niil iiilaniias: a lo qual callo nl tal ministro: que quien gana por todo passa, y quien pierdc no ofende. Pero como Lutlouico lc pidiesse barato, y el lc diesse quatro escudos, parcciole era poco para la perdida que auia hecho, y antes que lo uietiesse en l a Ealdriquera echo las uianos al dinero, mataiido priiuero vna luz que estaua a su lado, y le quito no solo lo que le auia ganado, sino lo que el traio para perder; saliendose de alli, dizieudo, que si se sentia con bastante brio, se lo fuesse a pedir a l a marina. Bexole el alguazil por aquella iioche; y a otro dia picado de la superchei'ia Iiecha a su persona. y de la cantidad del dinero, trato de bazer todss las dili_neiicias possibles vara. prenderle. dando ciient,a a l Coi,reoidor de los &'aiides'delitos q i c tenia sobre ¡'a bellaqueria que coi1 e i a u i a vsado. Y coino los pecados hechos contra ministros

  • y forcocas obligaciones do Teodosia (assi dissiiniilaremos su nombre) tan de veras, que sin mirar, qiie era esposa del mejor ICiposo; y que era poco castigo tragarla viua la tierra, paca satisfazer vn agraiiio tan maiiitiesto :I su houcstidad, a su estado, a su nobleza, y a la paln- bra que auia dado :II cielo desdo sus priiueros aiios, se deterniinb a consentir eii los ruegos y eiigaños de su priiuo; que la pcrsuadib a que viia iioche Ic dcrasse entrar dentro, o con las liaues propias, o con otras que el solicitnria, y entre los dos toriinrian las joyas de inas precio que auia cn la c a s a , y con ellas se iriaii a Esparla. donde libres de todo peligro sin scr conocidos se casariaii.

    .La inuger ariiando en nada mira; triste dc nquclla que. antes de arrojarse no mira lo qiic despues no pucdc rciucdiar arrepentida. Teodosin eii efeto, sin aduertir el sacrilegio que cometizt, se rindib a l parecer de su primo; que embiando a llamar dos amigos, de quien se flnua. unra aue le avudnsscn. cntrb eii el monasterio; v desuues de saqueai.lc d é lo m a i iiuportabte. y sacar juntamente a ¡a eLgaiiada Teodosia. antes que anianeciesse. n i se echasse uienos el robo, se hallaron,'en dos iauallos que teiii'an preueriidos, doze leguas de alli, y a pocos dias en España. Escogib Ludouico para lograr mejor sus intentos a Valencia, dondc pararon, y descansaron del viaje; si bien Teodosia cada instante estaua mas cansada, y arrepentida de su infame resolucion: que los gustos humaiios son fimeras, que a penas passa su juridicioii de vn dia; o son conio l a liuiaria be1lez;t de la. rosa, que iiiira el turiiulo donde tiene l a cuna. Viase Teodosia en tan distinto estado del que pocos dias antes auia tenido, passando de la mayor cumbre de la dicha al estreiiio inavor de la dcsucnturn: aiie es nuestra naturaleza tan grossera, que ha kencste i perder el bien para saber estimarle con decoro. Viase sin la quietud de su celda, y sin l a com- pañia de sus monjas, ofendido su Esposo, no solo con zelos imaginados, sino coi1 oleusas executadas; la perdida honra le seruia de gusano viuo cn el coraqon, que la estaua royendo las entrafía?; el poco remedio que tenia su y a comelida temeridad, vnas vezes la eoiupungia, y otras l a deses~eraua : v sobre todo el agrauio hecho a l Ciclo a f l i ~ i a su alma con mil' de miedos, y confusiones; y mas quando dcscuhrib el modo v trato de su pririio: uorque como los polos dc SU incliuacion . . eran la gÜla, el amor, y el juego, al primer a7io se hallo tan pobre, acabado, y mencsteroso, que liuuo de apelar, para poder vaiidearse, a la cara de su prima; a quien dio a entender gustaria, que se tingiessc su hermana, y no su daiua. Lo primero, par:i assegurarse de la justi. , Cia. Y lo segundo, para aue los ealanes de aquella Ciudad tuuiessen mas achaque de solihtai. su herGosi1i.a a costa-de su dinero: porque el por entonces no conocia mas hazienda, que sus muchas partes, y cele- brada hermosura, que era cl mcjor caudal, y mas saneado, mientras iio quebraua con el tiempo. No puede encarecerse eon quantas Iagri- mas ovb Teodosia e l vltiino nolue d e s u desdicha. viendo. a u e con - & quantó auia hecho por su infame primo, aun no auiigrangeado' que l a sustentasse; y que no solo queria, que ella buscase su vida, sino que la

    buscasse p a ~ % el a costa d e ~ s u cara! accion la inas indigna quc i u e d e hazervu hombre que vine cntrc los otros; si bien no es Ludouico solo el que lo haze, que poi' no trabajar a y muchos Ludouicos en el mundo. Resistiole al principio Teodosia, porque era sacar de su quicio su recato hazerla comuna otros deseos: pero como la necessidad quando tira rnu- cho la cuerda, rompe y arrastra con la mayor virtud, viendose pobre, en tierra agcnn, y con vn horribre a quieii teinia por sus aiiienazas, o por su condicion, tratb do darle gusto, Iiaziendole a. los que la galanteauari.

  • >Uesta suerte anduuo Teodosia por toda España, hasta que ni cabo dc diez afios viendo tan a peligro su vida, y lo que mas l a apretaua, la de su saluacion, cansada y a de sufrirle, y de passais por tantas afrentas, tratd con todo secreto de coiifessarsn con vn santo varon, que eiitoiices assistia en vri pueblo de Andaltizia; a quien dio cncnta d e su vida, y rogb con infinitas lagrimas la remediasse, npartaiidola de la coiiipri8ia de aquel honibre. Tenia este Religioso dos. hermaiias en vu Conuento del mismo liigar; y Iastiniado do su llanto, y rle su persona (que su cara, coniiersacioii, y talle inanifestauaii bien clara- iriente su nobleza) hizo, que l a recihieesen por criada del Conuei~to; donde se quedb a pesar de Ludouico, hazierido tantas, y taii contiiiuas penitencias, que grangeb la tratassen no coino a criada, sino conio a Santa mientras viuio, que fuerori seis alias: acabando con la muerte inns exemplar, que hasta entonces se auia visto. Dc cuyo fin podeiuos colegir, quc su dinino Esposo teiiiplaria su justp enojo: porque tiene tan blando e1 corayon, y tan abiertas las entrañas, que coi1 vn suspiro, v media unlabia se d a uor vencido dc su Misericordia. "

    *~i ica rcce r los hurtos, Iiomicidios, y atrocidades, que Ludouico hizo por esuacio de ocho años desoues de auedar viudo dc Tcodosia. fuero. hazer*~ibro aparte de su +ida. Y assiApor abreuiar, digo, que i l cabo dcste tiempo boluio a PerpiRan; donde con la edad y mudanqa de rostro dc ninguno fu!: conocido, fuera de que ios~ i ias de sus contrarios eraii muerto?. Y coino huuicsse vna compaiíia de soldados assentd p l a w entre los otros, nias por executar a su saliio sus infamias, que con ansia de seruir a Estefano, que eiitunces era R e y de Francia. Ofreciese venir a las iuanos con los eneuiigos; 57 coiuo de suyo era brioso y arrojado, anduiio tan bici1 en aquciia y otras ocasiones, que muerto el Alferez, ' l e dicron su validera, que la. siruio aun de inas empeño en sus trauesui:as: porque con el apoyo de su valor, p l a preeminencia de oficial de su u;lii:eatad hazia sccretfls y publicas mil supercherias con todos. Mas Dios, que le tenis sin duda predestinado para si, lo tracb de suertc, quo le abrio los ojos del alma, quando mas ngeno estaua de remcdio.

    ~Succd io pucs, que yendo a deshora a matar a vn hombre, no por- que le huiiiesse ofendido, sino porque sc lo auiaii pa,gado (que taiiibien se vsa iiialar sin colera) conio no Ic hallasse en su casa, se 'resoluib; por cumplir su palabra, a esperarle hasta que viniesse. No a y en el inuiido horas tan penosas, coino las que vn hoiiibre passa esperalido de noche y solo; porque se le viencn a l a memoria quantas cosas buenas, y iiinlas ha hecho en el discurso de su vida, digolo, porque estando niiestro Alferez esperando al que en su pensamiento y a estaua difunto con alguna suspension, porque no se acordaua de cosa buena que Iiuuiesse hecho, ,y la que hauia de hazer no era de las inejores, lo pareoio, que por encima del soinbrcro le andaua vna cosa, que auuquc pcqueiin, hazia ruido; y iiyni~tniidose ,vn poco del lugai donde estaun, al@ los ojos, y vio vn papel, que andaua por el aii,e,.sin que acabasse de caer en cl suelo. Y adiiiirado de aquella noucdad cmpecb a querer alcanyarle yendo tras el por todas partcs; y empefiose de suerte cii esta diligencia, qiic a poco rato se hallb fuera de la calle; y quando boluib a ella, y a el hbmbre que esperaun, se auia entrado en su casa: 7 aunque Ludouico le llamb vnn. v iiiuchas vezes, no aniso baxar EczcloSo de alguna aleuosia. Fuefie"Ludouic0 a su casa, reiuiliendo a la siguienle noche la execucion: y passosele todo cl din en pensar, que iiistei,io' podia esconder, quc vn papel ariduuiesse tan cercn de sus iuanos sin ser possible cogerle. Pcro coiuo su arrebatada condicion no

  • sabia temer, en llegando l a noche boluio con el misnio animo alpuesto; y el papel boluib aun con mas porfia a importunarle, sin poder eiiteii- der la ocasion de tan estraordinaria nouedad: que estaua tan lesos de acortlarse de Dios, que no conocia que eran traqns psix diuertirle de su proposito, o porque acabasse de poner freno a su vida, o porque el hombre que venia n inatar no estaua eri estado de morir: que a la iu6nita IvIiscricordia de Dios nuiica le queda por diligencia nuestro reiiiedio. En fin n la tercera noclie como'le sucediesse lo inismo, andiiuo tan solicito para cogerlc, qiie lo vino a. conseguir, y a penas le tuuo en las niaiios, quando viendo cerca d e si vna Cruz, a quieil acompaílaiia viia lanipara, y en el pie vnas letras que deziaii en lengua Frrincesa, Aqui mntavon a vn liumbve, rueyuen a Dios por, el, se Ilegb muy colerico; y abriendole vio, que no tenia mas renglones, qiic vna muertc pintada., de las que suelen ponerse el dia que se hazen las exeqiiins a los difuntos, con V U ~ S letras grandes, que distiritaiuente dezian, l7o soy Ludouico Enio.

    .Quedo por vil gran rato tan asustado, que huuo nicnester arrimar- se a In pared, pa1.a tenerse en pie; y despiics de buelto de q u e 1 bi,eue parasismo, se fuc poco a poco a su casa, donde estuuo ocho dias como embelesado, dando y tomando en el papel que auia lcydo-con sus uiisinos ojos. Quicn duda, deúia el afligido Ludouico, que esto es darnic a entender. one mi riiuerte se acerca. v oue v a el cielo se cansa. de " . " sufrirme; b quiere por este camino solicitar nii remedio? Pero que iiii- uorta. 4ue de aaui adelante resisla mi diabolico natural, si lo passado es i&p&sible que dexe de auer sido? Pues confe&arme, qüe es el medio que podia elegir para la cura de mi aliun, es a mi parecer impossible: porque 3.0 ha veynte &dos que estoy ciieiiiigo coi1 Dios, pues en todos. ellos no me he confessado; y mis culpas son tan en calidad, y encant idad, que la menor podia escandalizar las orejas del Coufessor mas hecho a oyr maldades de pecadores obstinados. Y fuera desto, quando yo me coniessAra, que peiiitcncia puede auer equiualente a la mas iuiniina parte de mis dclitos? Qiie haziendn para tantos hurtos? Que religion para tantos sacrilegios? Y que vida para tantas muertes? Pues si yo no puedo satisfacer a nada, dc que ha de seruir el corifessa~rue, sino de passar la verguenca de deeir a otro hombre iiiis pecados, y luego qucdurine como ine estoy aora?

    nCoslunibre antigua es del dcnionio animar par?. el delito, y acouar- da r prlra la rcmission. Bien se echa de ver en estc caso, pues en quafi- tas temeridades hizo Ludouico, coi1 ser peligrosas, assi para su Iionra, como para su vida, no le falto brio, y aora se desmaya eii iiiiaginarlas, y no puedo hallar cnniiiio a su satisficion. Verdad es, quc son enor- mes, y de grandes circunstancias oii.la ofensa de Dios; pero si pusiera en vnpeso no solo quautos pecados ha cometido, sino quantos piidiera conieter; y eii otro viia sola gota de s a n g e de las iiiuchas que Ckiristo derramo por el, viera quan facilniente se torcia la balaupa. Des- confiado pues Ludouico mas de si iiiismo, que de la inisericordiade Dios. se fue a Roma, resuclto a doiifessarse generalmente con el Peni- tenciario de su Santidad, parn pagar con aquella triste vida tantos insultos como auia heclio: y estando en el teiuplo de san Pablo, quc esta en la calle Eostiense, conio vn quarto de legua de Koiiia, oyendo a vn Heligioso de l a Compañia de Iesus, que con valiente espiritu, y deseo de atraer a Dios las aliiias mas perdidas, a gi.aiides vozes dezia, que ninguno desmayasse, auiique huuiesse viuido niil nfios ofendiendo a nuestro Señor; que de su parte les rogaua, hiziessen vna buena con- fession, y veriari quan i'acilmerite se aplacaua; que el auiasido mayor

  • pecador que todos ellos, y les confessaria sin espantarse do nada, porque no podia tener mayor gusto, que ver entrar por su celda vn gran ~ e e a d o r . como vinicssc arreuentido. Dezia esto el Anostolico varon. con tantas vcras, que parccc que nuia Iieredado con el habito lo afec- tuoso de su Padre S. Francisco Xnuier. Qiiedb Ludouico con tal pro- mesa mas animado, y assi en acabando el Predicador su sermon, se fue a el. reoiicndo coii hartas luprinias su estado, vida, y dcterrnina- cioni a quien el santo Rcligioso Yespoiidib miiy amorosaniente, exor- tandole a que hizicsse vn largo examen de su conciencia, desdo el dia que tuuo vso de raeon, y w r i a quan facilmente se hallaua libre de nqiielln carga, que para vn pecado mort;il, no a y oinhros bastantes en el mundo, qiianto mas para el numero de tantos y tan diferentes. Tr~ l tb luego el nueuo soldado de Iesu Cllristo de eacriuir toda sil vida por los lugares eu que auia estado, los ailiigos que aiiia teiiido, y las malas costumbres en que se auia exercitado: porque rcdiizir su uida a la memoria, ora fatigarla mucho, y no poder conseguir el fin que dcseaua, ~ U G cra de no dexar poco mas b menos de confessar todos sus pecados,que por ser en tauta cantidad, auia nienester valerse iiias de l:t seguridad de l a pluma, que de la flaqueza de su memoria, potencin. tan villana, que dcxa a vn Iiomhre quando mas lo h a menester: y Ile. gandosc cl din cn que Iiuuo dc hszcr relnciou de sus mal gastados aiios, el IZeligioso le recibib con tanto agrado, que parececombidaua a que se coufessassen todos, a diferencia de otros, que con su despego eiitibian cl coraqon, que y a se yua disponiendo a su penitencia.

    .Entre el infinito numero de culpas y delitos que tenia, lo que nias le escnrunua el alma, era el escrupulo de Buer iiiuerto a niuchos en tan mal estado: que en su opinion sin duda se aurian condenado; y hnzia ent,re si misino cuenta de que Dios le Ilnmaua a juyzio. y le dezia: Hombre, yo buz2 desde el cielo d la tierra, p o ~ saluar y rcdcntir d los demas hombres. Yo padeci treyizta y tres años de tormentos, los mas crueles que pueden imaginame, ail.nque c?aty.cn los de todos los iWa?.tyres, Rasta pel,de?, la vida, solo p o ~ dades m.as facilmeizte la $10. via pava que los crid. Y t a sin ateadef. h, nada desto, quitaste la vida d fulano, y d fulano, que por estar en desgracia mia, Ti~eroa condena- dos d las pe~.petuas penas del infierno. Pues dime, como satisfur,as el auernze quitado estas almas, qtie nie costavon stidov, trabajos, apotes, lagrymas, tovnientos; y lo que mas es, tanta derramada sangre, que por t u ocasion se ha malogrado e n esta parte? Que satisfacio?~, d i , puede azur equiualente u tanto dallo? IZces los nz

  • ninguna podia ser mayor. que la que se podia tomar con ellas;'$ con esto le absoluio: y auiendole dado de s u m a n o el santissimo Sacra- mento, se despidieron cntramhos, visitandose de alli adelante muy a nienudo.

    =Quedo Ludouico con el nueuo estado tan gozoso, que de dia y de , noche cstaua dando gracias a nuestro Seiior, por las misericordias que ~ con.el auia vsado, aguardandole como piadoso acreedor, a que tuuias. sc roluntad de pagarle. Y como acaso leycssc en vn libro,'que trataua d e las animas de Purgatorio, las grandes penas que padecen por las culvas veniales cometidas. b nor la nena de las mortales v a confns- " - - - - ssdas, eiiipeqij a temblar, Cons'ideran'do, que aunque con el ayuda de Dios l a culva de sus ~ e c a d o s estaria nerdouada. la ucna merecida uor

    A .

    ellos no lo' estaria, 'sino que se le A r i a reinitido para 1s otra vida, donde a su Darecer estaria infiriitos aaos. Dara acabar de lauar las sciiales dc aqucllas y a passndas manchas. ' ~ 6 n este miedo andaua ta" desconsolado, que no podia sosseparse, creciendo mas su desasossieeo. mientras mas k b i a las insufribles penas que se padecen. en el purga: torio; y assi andaua entre si iuisino buscando, si pudiesse,: alguna trnca con que moderar los torineiitos que en la otra vida le esperauan. Vnas vezes queria da r cuenta de su vida a l Penitenciario, para que le diesse vna tan aspera penitencia, 'quc le siruiera de Purgatorio; y otras se deterininaua a passar a Ai.geI, o a Inglaterra, con animo de alcancar la palma del martvrio. Eri efeto estando vna tarde en con- uersacion c& vnas persona"~ que tratauan de espiritu, oyb dezir tan grandes cosas del Puiaatorio de san Patricio. que le desuerto el aniino s preguntar con eficac'ia el fruto que se saca ia de entra: en el, siendo accion de suyo tan aspera y dificultosa? Y como le respondiessen todos, que el fruto que se sacaua, era, que el d icho~o que entraua- con animo determinado de oFi.ecer la vida a quautos peligros se le podian ofrecer, por espacio de vrynte y qu.ltro horas, purgaua quantos pecados auia cometido en esta vida: apenas les og6 Seme- jantes razones, qnando se imagino eii Hibcriiia; y como lo imagi- no lo consiguib felizniente: porque el deseo q u e tenia de ver donde tuup la primera cuna, y padecer juntamente miichos trabajos y agonias, por desquitar la infinit,a pena dc sus culpas, le puso espuelas .eii el coracon para entrar.en aquel Purgatorio. Y a,ssi despidiendose deuotaiiiente do las muchas y santas Reliquias de que goza Roma; se fue para Hibernia: donde como se informasse de la verdad, y viesse que todos le respoiidian vna iiiisiua cosa en coufirmacion de lo que auia oido; si bien los mas le persuadian a que no entrasse, por ser intento t an extraordinario, se fue a l Obispo, y refivib por mayor su vida, y el deseo que tenia de purgar por aquel camino sus pecados.. El qual viendo el ansia con que solicitaua la licencia; y aduirtiendo tainhien, que quien sieiido tan gran pccador auia tenido esfuerco pa ra eiiiprender tantas temeridades, lleuaudo de su parte a Dios, no podia ser couaide en ninguna cosa, le dib cartas para el Prior, encargandole en ellas fuesre viio de los primeros que eiitrassen en el Purgatorio.

    =EiupeCO su viaje, haziendo las diligencias que henos dicho, hasta l lesar a l A!lonasterio. Del qual al cabo de los nueue dias salio para entrar en la cueua; donde dcspues de auerse hecho todas las ceremo- nias acostumbradas, ubraqt~udole el Prior, y echandole muchas vezes agua bendita, le boluib a repetir las palabras q a e a u i a de dezir, para librarse d e qualquier api.ieto, que son, Iesu Christo hijo de Dios viuo, tened rni8ericof.dia de mipecadov. Y con esto ahrib la puerta; y en viendole dentro (que fue con el mayor aniino que hasta entonces auin

  • bistoj la cerro, boluiendo a otro dia a la misma hora con muy grande esperanqa en Dios, de que auia de salir: porque de su despejo, virtud, y resolucion n o p d i a esperarse menos, que vn felicissimo sucesso..

    Els quntre cnpitols que segueixen(darrers del Ilibre) s6ii la detallada exp!icació de la visita al Purgatori, d'acord ab la nairació d'en Porellbs.

    Heus aqui ara, posada en vers per Don Pece Calderón de l a Barca, la mateixa historia de Ludovic Enio, :tbans del seu penediment. Se tracta de part de la escena 11 del primer acte de El Puvgatovio de San Patvicio:

    ' Escuch:~ atenta, Heimosisinia deidad, Porque asi m i historia empieza. Graii Egeiio, rey de 11,landa: Yo soy Ludovico Enio, Cristiano tombien, que solo . . E n esto nos parecemos Patricio y yo, aunque tarnbien Desconvenimos en esto; Pues aunque somos cristianos Los dos, somos tan opuestos, Que distamos cuan tova Desde ser malo a ser bueno. Pero con todo, en defensa De la f e que adoro y creo, PerJeré una y mil veces (Tanto la estimo y la aprecio) La vida; si, voto a Dios; Que puesle juro, le creo. No te contaré piedades Ni maravillas del cielo Obradas por mi; delitos, Hurtos, muertes, sacrilegios, Traiciones, alevosias T e contar&; porque pienso Que aun es vanidad en mi Gloriarme de.haberlas heclio. En una d e mur,has islas De Irlanda iiaci, y sospecho Que todos siete planetas,

    Si no tengo que gastar, Hurto y robo cuanto puedo. Jupiter me di6 soberbia De bizarros pensamientos, St~turno cólera y rabia, Valor y hriimo resuelto A traiciones; y a estas causas Se han seguido los efectos. Mi padre, por ciertas cosas Que callo por su respeto, De Ii'lwnda fué desterrado; Llegó a Perpiñan, un pueblo De Espaiia; conmigo, entonces De diez años poco nibiios, Y a los diez y seis inuri6: jTeugale Dios en el Cielo! Hubrfano quede en poder De mis gustos y deseos, Por cuyo campo corrí Sin rienda alguna ni ireno. Los dos polos.de mi vida Eran mujeres y juego, E n quien todo se fundaba; illlira sobre qué cimientos! No te podrh referir Ni lengua aqui por extenso Mis sucesos; pero harB Uria breve copia dellos. Por forzar a una doncella Di la niuerte a un noble viejo, Su padre; y por su uiujer, A un honrado caballero

    Turbados y descompuestos E n su carpa mutb, donde Asistieron desicuales Con ella estaba duriiiiendo; A mi infeliz nacimiento. La luna me di6 inconstancia En la condición, ingenio Mercurio, mal empleado (Mejor fuera no tenerlo); VBnus lasciva me di6 Apetitos lisonjeros, Y Marte animo cruel: ¿Que no darhu blarte y Venus? El Sol me di6 condición Muy generosa, y por serlo,

    Y entre su sangre bailado Su honor, teatro funesto Pub el lecho, mezclando entonces Homicidio y adulterio; Y a l fin el padre y marido Por su Iionor las vidas dieron, Que hay mhrtires del honor: iTbngalos Dios en el cielo! Huyendo deste castigo I'asb a Franeia, donde pienso Que no olvidó l a memoria

  • De mis bnzaiias el tiempo: Porque asistiendo a las guerras, Que entonces se disousieron Entre Frnnciny Inglaterra, Yo debaio del eobierno De Estbfano, rey frane&s, kliiitb, y en un encuenti,o Que se ofreció me mostrb Tanto, que me di6 por premio De mi valor el rey mismo Una bandera. No quiero Decirte si le pngub Aquesta deuda bien presto. Volvi a Perpiilan honrado, Y eiitrando a jugar a un cuerpo De guardia, sobre ~ ionada Di un bofetón a un sargento, Mate a un eapitAn, beri A unos tres o cuatro dellos. A las voccs acudió Toda la justicia luego, Y sobre tomar iglesia, Ya en la resistencia puesto, A uii eoichete di la muerte

    . (Algo había de hacer bien hecho Entre tantas cosas uialas): ~Tbnga le Dios:en el cielo! Tombla en fin en un campo, En un sagrado convento De religiosas, que estaba Fundado e n aquel desierto. Allí estuve retirado Y regalado ep extrenlo, Por ser alli religiosa Una daina, cuyo deudo La puso en obligación Deste cuidado: M i pecho, Coino basilisco ya , Trocó la iiiiel en veneno, Y pasando despeñado Desde el agrado a l deseo, Aloiistruo que de lo imposible Se alimenta,.vivo fuego Que en laresistencia crece, Llaina que la aviva el viento, Disimulado enemigo Que inata .a su propio dueño, Y eii fiii, deseo eii un hombre, Que, sin Dios y sin respeto, Lo abominable y lo horrible Estiinasolo por scylo; Me atrevi . . Turbada aquí, Si desto, seiior, me acuerdo, hliida fallece la voz, Tviste desiiiaya el acento,

    El corazón a pedazos ' Se quiere salir del pecho, Y como entre oscuras sombras So erizan barba y cabellos, Y yo confuso y dudoso Triste y absorto, no tengo Aniriio psra decirlo, Si le tuve para liacerlo. Tal es ini delito en fin De detestable, de feo, De sacrilego y profano (Harto así t e lo encarezco), Que de haberle cometido, A1,nnna vez me arrepiento. En fin iue atrevi una noche, Cuando el ~iocturno silencio Construia a los mortales Breves sepulcros del sueño; Cuando los cielos tenían Corrido e l oscuro velo, Luto que y a por la muerte Del sol entapiza el viento, Y en sus exequias las aves Nocturnas, eii vez de versos Cantan qaistros, y en ondas De zafir, con los reflejos Las ns t rc l l~s daban luces Tremulas a l firiuamento; En fin, estanocbe entre Por las paredes de un huerto, De dos amigos valido (Que para tales sucesos No falta quien acompaiie), Y entre el espanto y el-miedo, Pisaiido en sombras mi muerte, LloguC a la celda (aqui tiemblo De acordarme), donde estaba Mi parienta, que no quiero Por su respeto nombrarla, Ya que no por mi respeto. Desmayada a tanto horror Ca y 6 rendida en el suelo, De donde pasó a mis brazos; Y antes que vuetta en su acuerdo Se viese, y a e s t a b a fuera Del sagrado cn un desierto; Adonde, si el cielo pudo

    -Valerla, no quiso el cielo. Las mujeres persuadidas A que son de amor aicctos Las locuras, f8cilniente Perdonan: y así, siguiendo Al llanto el agrado, halló :A su3 desdlcbas consuelo; Aunque ellas eran tan grandes;

  • Que miraba en un sugeto Escalamiento, violencia, Incesto, estupro, adulterio

    . Al iiiismo Dios como esposo, Y al fin, a l fin sacrilegio. Desde alli en efecto en dos Caballos, hijosdel viento, A l a vuelta de Valencin. Fuimos, adonde fingiendo Que era mi mujer, rivirnos Con poca paz mucho tiempo; Porque yo, hallándome ya Gastado el poco dinero Que tenia. sin amieos, N i esperanza de remedio, De aauestas necesidaties, . . p a r a l a hermosura apelo De mi fingida mujer. Si hubiera de cuanto he becho De teiier y.ergüenza alguna, Solo la tuviera desto; Porque es l a últimk bajeza, A que llega el m i s vil pecho, Poner en venta el honor, Y poner el gusto en precio. Apenas desvergonzado A ella le doy parte desto,

    . Cuando cuerda me aseguia, Sin extraiiar el intento; Pero auenas a'su rostro

    Pues el abrigo da un puerto Llegue, buscando viaje, Donde estaban encubiertos En una cala cosarios, Y Filipo, que era de ellos General, mc cn.utiv6. Después, señoi', de haber hecbo T a n peligrosa defensa, Que tlficionado a ini esfuerzo, Filipo, me aseguró La vida. Lo que tras Osto Sucedió, ya tu lo sabes, Que fuO que enojado el viento, Nos amenazó cruel Y nos castigó sobarbio, Haciendo en montes y mares Ta l estrago y tal esfuerzo Que estos hicieron donaire De la soberbia de aquellos. De trabucos de cristal Combatidos sus cimientos, Caducaron las ciudades Vecinas, y por desprecio Tiraba el mar a l a tierra Que es munición d e sus senos, En sus nácnres las perlas, Que engendra el veloz aliento De la aurora eri su rocío, Lágrimas de fuego y Iiielo; Y al fin Data aue en nintnras

    ~eiior, ' las espaldas vuelvo, No se v&a todo el ti'enipo, Cuando huvendo de mi. toma Se fueron todas sus gentes Sagrado en un monasterio. . . Alli, por orden de un santo Religioso, tuvo puerto De la tormenta del mundo, Y allí muri6, dando ejemplo Su culpa y su penitencia: ¡Tengala Dios en el cielo! . .

    Yo, viendo que a niis delitos Ya les viene el mundo estrecho, Y que me taltaba tierra Que me.snfriese, resuelvo EL dar la vuelta a mi patria; Porque en ella, por lo menos, Estaria m&s seguro. . .

    cenar a los infieriós. Yo, que era su convidado, Tambien me fuera tras allos, Si Patricio (a quien, no se

    Con temor y con respeto) No me sacara del mar, Cuando y a rendido el pecho, Iba bebiendo la muerte, Agonizando en veneno. Esta es mi historia, y agora Ni vida ni piedad quiero, Ni aue mis menas te ablanderi.

    Como mi a m p 6 0 y 'mi centro, Ni Que te obliguen niis ruegos, De mis enemigos. Tomo Sinó que me d8s l a inuerte, - El camino, y en fin llego Pnra que acabe con esto

    '

    A Irlanda, que como madra Vida de un hombre tan malo Me recibió. Pero luego Que apenas podrs ser bueno. FUE madrasta para mi;

    I,a darrera escena del drama conte la i:xplicació de l a visita de Lu. dovic Enio al Purgiitori, d'acord a b el llibre d'eri iifontnlvbn.

  • ( 5 ) [t'hg. 151. Com a peces justificatives de la influencia del Pur- gatovi de Sant Patlici en el desplegaiuent dramhtic de Iallegenda de 0311 Juan, nie pioposo traiiscriurc a continuació alguns passatges de Calderón, que donaren lloc a les m8s importants manlleutes dels i~nitarlors de Tirso.

    a) ~nter inedi chmic del Purgatorio dc San Patricio (acte 1, esw- ries V y VI), seuse relarió a b l'acció principal de l'obra, en el qual pogué inspirar-se Molibre per a u n episodi del seu Don Juan (vegi-S a . peu de plana o1 text de l'autor fraucks).

    P A U L ~ N (AI,.) Que atenta al provecho vivo; Mas por vuestra la recibo.

    Ay, seiiores, lo que veo! Que abrazan a miinujcr. . . P A U L ~ N (As . ) 2QuO nie toca hacer aqui? i.bfilntarlos? Si; yo lo hiciera, :Y aquí qu8 ine tocp. hacer? . ' Si una cosa no temiera, Pero si marido soy . Y es que ella me mate a mi. Y sortija mirodar ,

    Lo que me toca es callar. FILIPO

    Bella serrana, quisiera, Para pagar la posada,

    LL0CfA

    Otra vez el alma os doy Que esta sortija extremada En 103 brazos; que no tengo Estrella del cielo fuera. Otra joya ni cadena.

    L L O C ~ A FILIPO

    No me tengais por p u j c r Y la prieión es tan buena,

    0 ) . LE FESTIN D E PIERRE (Act. Ir, Eac. 111)

    Doa JaaA, S o a N A s e ~ ~ i ; , PriRnar, CnanLoTTE

    'Pout i~ i i i i i i i i e ! ce ii'olt vas eornme~&qu.i l IRUC DouSJer les gens.

    C n h n ~ o r ~ i ~ ipranant Pierrotgnr l e órna:

    Eii! liiiuso-lc falre aursi, Piarrot.

    P ~ R R B O T

    Quernent! que j g Le I&~SBB f&ire? J'B ne.veux pas, moi. . . . ~

    DON JULX Ah!

    P i ~ n i i o r

    l'dtiguiciioo! parcequ'ói~s Etes poosieu, vous viendrez inresser nos leh&e$ ;i iiote har- bc? Ailez-v's-en cnressar las votrea.

    Heu. (don .Iwi;lui donneun 8o:'fllet.j TBti- cué! ne ine Frapper riua (nqlre aouffist.l Oh! jerniguié! (arit la a0i~fll í t . j Ventrepiié! !rcutre aouf(llla1.) PllbniiguL?! nior&uico~e; $9 n'eat pas bian d e Ilittre les acni, e t m n'est p&a iA 11 i'éeornl?eiiso dc 7'6 nroir rnuré Catre nayé.

    CiiaBLolrrt

    Pinrrot, ne te fBche poiqt.

  • Que la nieinoria entretongo Con vos, de lantos pesares Corno en sucesos tan tristes Me causaroii, y a los vistes, Esos cristalinos mares.

    ;Ay, que otra vez la abrazó! lAh, seiior! ¿no ccha de ver Que es aquesa mi mujer?

    Vuestro marido nos vió, Quiero retirarme dél; Luego vendrb. , , . , . . . . . (F'nseJ

    P ~ s n n w , . Jo me vetix f icher : e t t,'es unc uiluiuo, Loi,

    d'enduror qu'on t e eiljole.

    C U ~ H L O T T E

    Oti! r i n r ro t , ee n'eat:pau ee qiie t u li~i>ses. Ce monsieu veutm'hpou8er, e t t u n c doiR lls8 t e bouter en iol6rc. , . ~.

    PILBHOT

    Quemen17 jerui! tu m'es promise.

    CaaBLnmx

    Ch m'y filit #.ico, Piawot . Si tu !n'uiinh, ne doix-tu p&9 etre bien sise rlua J e douicuiie mndame?

    PIXULLOT

    JeruigiiiO!pon. J'aime lnieu: t e voi r c i e r é e , que de t e va i r P uri iiutre.

    Cnanr.orTE va, " 8 , Piirrot, ne t e mcts pes cn peine. Si

    j s sis tnadcine, j e t e ferei guárier q?7etiq?le C ~ O S C e t tu ni>porterasdu iieurro ot du f roma- ge c i i h nous.

    PILBB0.I'

    (A,,. Yn se fue; bien puedo Iiablar Alto ) Esta vea, mi Llocia, Cogite, por vida mía, Y esta tranca u e ha de da r Venganza.

    ¡Que inalicioso! 1Oh fuego de Dios en ti!

    ¿Si yo los abrazos vi, Es malicia, ú es i'@rzoso Ltince queno pudo ser hlalici+?

    D O N J U A N (pi~asant dtb n6fdozi est Piewat) at tendei .moi en peu.

    PiEnnoT (rppassatit de l'aulrs ebtd) JB me moque de tout, moi.

    Doir ~u~li'(eau7arrt nprds Pioiol.rot)

    Voyorls cela.

    riarinov(8e snuuaril ancova dcrridro Chnrlollej J'en avolis bian ru d'aiitrea.

    DON JTJAN O u i s .

    8 0 h N A B E L L 6

    He! mousicui.. laissca 18 eo paiivre rnisdrn. hlo. C'est eonseienee de l e bactt.8 (d B e ~ r o t ,

    86 mettatht entre lui et don Jtiai..: Z'coiito, mor, pniirre ghrcai i , re l i ra- to i , e t ne irii d i s rien.

    . . Ah! je vous apllre'eniirui.

    (Rerro l Ooisae lo !ate, et Sgnnavslle 7e~ i i i l l e souftiet.)

    8 u ~ N a i i s L l . i r (~egordarrt Peerroll

    Poste sott d u marauflci.

    Don JUAN (s'apruchant

  • llalicia ha sido; , Llocia, Que np ha de ver un marido Yo acepto l a apelación. Todo aquello que ha de ver Paciencia? y aparejarte, Si no ln mitad, no más. Que tam1)ieu la cuarta parte

    Veinte y cinco palosson. PAUL~N

    L L ~ C ~ A .Yo digo que so contento, Y la condición consiento, NO ha de h ~ c e r eso el oue ouiere .~ Y pnes dos abrazos das A ese diablo de soldado Que el mar acá nos ech6, No quiero haber visto yo Pues dime iqnb? Mas del uno; y si he pensado Darte cien palos por dos LLOCtA Abrazos, hecha la cuenta, Al lino caben cincuenta Y asi juro B non de Dios, Que pues la sentencia das Y la cuenta está tan clava, Que has de llevarlos, repara, Ciiicuetita palos, no más.

    Ya es ntucha mal.ideria Esa, y aunque m&s lo sea, Basta que un marido vea. La cuarta parte.

    Entre los dos No creer lo que veis vos, Sino lo que yo os dijere,

    Para eso mejor es Llocia de Bercebu. Que tomes la tranca tu Y que coi1 ella me dEs. eEstavás contenta? Si, - ~ Dando en amorosos lazos, Al otro los dos abrazos, . . Y los cien palos a mi.

    6 ) Lcs escenes següents de No hay cosa como calla$; en que Cal- der6n deixti llxada la seva visió del Do12 Juan (sense coñvidat de pedia, eitiperis), donaren pku a Molikre per a arrodonir l a s e v i compo. sició diatiiAticn ab un episodi, segons el qual Don Juan devé acreedor

    b) LZ FESTIN DE L'IEBRE l'nctioii de ees coquios étoit 8i Inctie, que e W t ( A d . I I l , & c . I I > , IV) &LC r urondra pait ~ l i e de ne B ' Y pns opposer. niais pnr quelle i.etieoritrc vousktes-vous trou-

    no.\- JUAN (r'ooardaiit daris la faval ) vd cntre 1eul.s mnins?

    >ornbnt.) ' . . . . . . . . . . . . . . . . . . DON CAtlI.08 ( T B m 8 l l l ~ l i t aon EjiEe)

    0ii voit, llar I n f u i t o de ces voleiirs, rlopixel NCDOUIS est votre Lirrs. Sourlreii, rrioiisieui, quc jc voua rendo pr.2ces d'uiie rctioii si géné- TCIIJC, C t ClUC ...

    DON J U A N de ii'ni riel1 ln i t , moiiaieur, que vous ri 'ciis-

    siez r o i t oii iiin t>itic~. Notre yropuc Iioifltcur O E ~ int8r8888 dnns de w;ireilles areiitures; e t

    DO* c*nrio(i

    qui, sane ;otro untoui, enwroient rn i t r u t rn t de moi.

    - DON J"&N

    Votre desaoin ost-il d'atlsr du c4td do la ville? .

    Dos Cdnlos

  • - 38 - a la gratitut del germh d'una de les dones per el1 builadts. Se tracta d'una lluita desigual d'uu contra trcs, en la qual Don Juan intervC a favor del primer, a qui no coneix, salvant-lo d'uiin mort segura. Pot observar-se encara que aquest episodi figura ja en la primitiva historia d e Enio, segons cn Mo@alv2n; y que en l a refundició, de Tirso, que en el segle XVIII feu Antoriio de Zamora, hi figura igualmeut, eiicara qilc tractant-se d'estudi;tnts, als quals bat Don Juan ab I'ajuda de Don Luis Fresneda, germh de 18 scduida Donya Beatriz. Vegi-s l a escena VI11 del acte primer de l'obra de Calderón, conipletada per una de les da- r re escenes de la rnateixa:

    - LEONOR DON DIEGO He oido Sabe Dios que no he tenido,

    QUe ese hombre quc has herido,. Leonor, cuidado inayor Hoy muy de peligro est&: Que tú en lo que ha sucedido; Fuerza ausentarte se r l ; Pero oybudote, Leonor, Y asi, lo que yo te pido, Dli mayor consuelo has sido. Es que de toda uii hacienda Mira tú donde estarás T e socorras, 6 se venda, 918s a tu gusto y mejor; O sc abrase, porque no Porque yo no quiero mas Te vea en una cii,oel yo. Hacienda, vida rii honor, Y porque mejor se enticnda Que saber que quedarás El fin de mi pensamiento, En un convetito sin mi, Es pcdirte que t * alejes, Ya que tan infeliz fui Con ser lo que yo m i s siento, En lo que me sucedió. Y solamente ine dejes l'ero, vive Dios, que no Con que viva en uu convento. Lo pude excusar, pues v i

    crilier eur c t ieur fumillo k,La sévérit6 de lpiii. IIOLII>BUI. I>O~SOUB eufin lo ulus doiir sue- iCR~eii e a to;ijoura' funeste, e t i iuc , Ei Fon ne qui t tc yns 1s vie, on eat earitrniiit de yuittcr le ~ O Y P U U I ~ : c t C ' C S ~ eii ouoi i e trouva l n eoudi-

    uue'de ees injures poucqu i uuIionii0te Iiomme doi t périr.

    DON JUAN

    Ou n. es t nvancage, qu'on f a i t coiirir le mbmc risque e t phsser uial aussi le temim k ecux'qui ureiiiieut faurnisie de uous venir fa i re une offenae da gniete de cisur. Mnis ne acroit- ee point uue i~ td i s e r é t i ouqusde vous demnn- de r quelie pcut ntre votre aiiaire?

    1.a

  • Que por muy leve porfia, Que jugando habia tenido Con un hoinbre el mismo dia, Sigui6ndome habia venido Coq otros en compairia. ParBme; y cuando llegaron, Tres las espadas sacaron: Saque la mia. No se Como tal mi dichafub, Leonor, que no me mataron; Y no dudo que logrado Su intento hubieran, primero Que yo me hubiera librado, Si a este tiempo un caballero No se pusiera a mi lado. Jamns, hermana, sospecho Que vi igual valor . . . (Acte III , escenes XXV y X X V I )

    DON LUIS ( A Don Diego.)

    A vuestro lado-estoy puesto. . . . . . . . . . .

    Don Luis, mirad que soy yo Con quien reiiis; y si vuestro Valor, por venir con 61, Os obliga a que a Don Diegn (Que a mi me debe la vida, Si .de otra ocasión me acuerdo) Valgais, primero acreedor

    "mi que vous lui soser. j'ose espdrer que vous u'npl>iouverez pns son netion. et nc trouvcrev pus dtraiige que nnus cherchions d'en prendre la veraeaucs.

    ~t quslle raison pcat-ou fairc B ees sortes d'injurea?

    T O O ~ C eelle que votre honoaur peot so"- liaiter; ct, saos vous üonner !& peine de eher- cher don Juan davantase, le m'oblige de le

    Soy yo de vuestros esfuerzos; Pues de algun suceso i i i i o Parte os he dado primero; Y quien lo fió de vos Entonces, ya os hizo empeilo De que levalgais ahora. (Daaemb6~aaa

    ¡Que es lo que miro!

    [Qui: veo!

    DON DIEGO (AP.)

    ¿Este es quien me di6 la vida?

    DON LUIS (Ap.1

    ;Don Juan es el que me ha muerto ~ Q u 6 he de hscer'en tan extraiin Lance de amistad y celos, De amor y hoiior? . . . . . . . . . .

    Caballero, Yo confieso que me disteis La vida, y que yo os la debo; Pero nadie pagar debe Más que recibió. . . . .

    fsire trouver nu lieu que vous voudres, et qucnd il vous plaira.

    DON CAELOS

    Cet espoir ost bien doua, monsieur, h des emoro offenses; mais, spres oe que je vous clois. Ce me sewit one troli Sensible douleor que fous fassiei de la unrtiE.

    .le siiis si ntbchA a don Juan. aa'ii ne seu- ~ ~-~~ -~ ~~ ~ roit 88 bRtt1.e que je ne mi bátte aussi; mais enfin j'en rdpands comme de moi -mke , et YOUS n'avez qu'B dire qoan? vous voulez qu'il parolase, et vous donna satistaetion.

    DON 08111i08

    Quema destinee est cruelle! Faot.il que je vous daive la vie e t que don Juan soit de vos nmis?

  • c) Una escena de c a r h o t e r sobrenatural que h i ha en El h r g a t o - vio de S a n Patricio de Calderón (acte 11, escena XVI), y que t6 en altres escenes de la mateixa ubra el seu complement pcr a definir la missib evangelica de Sant Patrici, degué sugerir a i'blexandre Dumas la idea de posar el seu Don J u a n de Marana sots In influencia c o i i t r a - dictoria de l'angel bb y de l'nngel dolent. Vegi-s la escena de Calderón:

    (Patrio, 801 en 1aeacena.Per l 'uncoatat apareis Descubra a Patricio santo on angol b6 g per i'altre un angol dolent). Este prodigio, este encanto,

    ANOEL MALO (Pava a{.) Mayor tesoro del suelo, Quise, di: r i g o r e s lleno,

    Temeroso de que el cielo Como Angel de luz, venir

    c) DON JUAN DE NARANA I'rimera escena

    (Eis dos Bngels spareinen ropvcsentats per un grupo esciilprbric).

    LE M A U V A ~ S a m a

    O toi qne le S e i ~ n e u r a commis A ma gorde, ~ a i y ~ e un instaot LCJ YCUX, archange, et me re-

    [gnrde! ... ~ ~ p " i s que uion orgueil, eantre Dieu, vaina-

    rinrnt ,... Entrepvit

  • A turbar y pervertir. ; Quien en su defensa estoy. Vertiendo rabia y yeneno, En.mudece. no hables m8s.- Su petición. Patricio, tu peticidn.

    Oyó Dios; y así ha querido ÁNGEL BUENO. (A! malo) Dejarte favorecido

    Con esta revelación. No podrAs, . . . . . . . . . .

    Monstruo cruel; porque soy

    (6) [Phg. lb]. El senyor Said Armesto. en un llibre que haurb de citar en altrrt nota, s e n y ~ l a la existencia d'una distinta personifica- cid del burlador que apareix e n el drama reliyids La Santa Jtcana (segunda parte) del mateix Tirso. En efecte, bi ha allA un Don Jorge, que iio té res qu 'enve~ar a Don Juan.

    En aquesta obra d e Tirso jn s'hi troba l'episodi de la monja, que ha d'esser robada pel sen seductor; y d'aqui haurien pogut extreure aquest deuient els imitadors (Que eren sobre t ~ t amolificadorsi de la oriini- tiva creaoió del Don ~ u a n . Emperd, demostrades les mailleutes' fetes per hlolikre a Calderóii, és de creure oue també ~ r e n n u h de l a historia de Eiiio el carkcter o intencions monestirials dJ;na dé les victimes del Durludor (de la mes rellevant finura femenir~a del drama de Dun Juan, si hem de parlar a b 'proprietat). Vegi-S, en etecte, coin la iiitervenció de la Donya Elvira en la produccid testral francesa ve subratllada a b aquesta iiiateixa sieriificacid niistica. aue ia s'atribueix a la cosina de . . " Eiiio en Iti obra d e ~ o n t a l v h n y en la adaptacid esc&nica de Calderón. 8,loliEre no hi at'exeix apenes res:'eIuverb es interessant observar com en les paraules de Doriya Elvira ve ja iniciada la seva missió re- demptora de Doii Juan per I'nmor, que, seguint l'exeinple d'en Dumas, el roiniinticisiue d'en Zorrilla s'havia de cornplaure en descnrotllar en benefici de l a filla del Comanador (*).

    ( LE FES'I'IN DE PIERRE

    (Act. 1, Esc. III)

    Doiis ~ L V I ~ E

    Ali! que vous 8:bvez inul vous d8eendi.e POUI. iIn I>omuie de COUI, et q n i doit etre aeeoutuuid A C ~ J sortea de choses! .I'ai ulti8 de voux voir IR confuoiun qur VOUS nvez. Que ue vousnriiiaz-vous le froiir d'uoe ui>bla oleron- terie? Que ne me jurir-voiis qiie vous ecos t o u j o u ~ a datis lea meiiies sentiinirita ~ o u r iimi, que vvua iiiniinea cuiijoura iivcc uno aideur 81L119 Bgale, e t q u e rien u'est i i~pi ib le de vous d8cachei. de moi que 11s inorc? Que ne me dices. V O U ~ que

  • - 36 - (7) [Phg. i61. En la narració primitivadel Viatge al Purgatori del

    cavaller Owein, com en 11ndaptaci6 d'en Pere1163, se troba ja el gbrmen de l'episodi darrer de l a llegenda de Don J u a n , o sia el de les exbquies del protagonista presenciades per el1 mateix. En el Viatge els prelimi- nars de la entrada a l Purpittori esthn constituits per una missa d e rbquiem, seguida d'nna solemnial procese6 per a condui re l postulant a- In. entrada.de la gruta de Sant Patrici. AdeniBs d'aiñb, y ja dintredel t'nrgatori, el primer encontre del viatger s6n els dotze personatges vestits de hlanc qui el reben y l'aconsellen per al viatge.

    Aqnests elements, aixi com el de l'anunci misteribs de l a seva mort fet a Ludovic Enio, s6n, a l iiieu entendre, els termes. d'nna influencia de la llegenda del Pur,gatori en l a de Don J u a n , que determinaren a pos te~ior i la. inclusió d'aquest singular episodi a la creaci6 primitiva de Tirso.

    (8) [PAg. 161. Les manllentes fetes a Calderón per lfolibre y Dumas, qu'he docnnientat en nila nota anterior, tenen el llur comple- ment e n l a refundició operada en el segle XVIII per Antoni de Zaiuo- ra, en la seva obra N o hay pIazo que no se cumpla ni deuda que no so pague y Co?tvidado de Piedra. En aquest drama, que es representava tradicionalment en els tealres our votre bien, pour voiis fnirc pnrt d'un nviadu tiel, et rAcher dc rousretlrer du . próci~iiee oU voiis conrez. Oui, dan Ji inn, je saie ~ O U R le8 dárhgieiiienta de votic vie; et ee memc eie1,qui in'u toucli6 lo creui ot fiiit jeter les yeux sur leo egareineots t1c iiiu coiiduite. mk inspire de vous venir troiivei', et de vous dire de sa part qoe vos olfcnses o n t 6pui~6 sn miaerieorde, que sacol6i.e redoiilaiils est prE!e de tomber sur vous, qu'il ost en vous de 1'671- terparon prompt repsntir, et que peut-Ktre vous n'nves pas onc0i.e un jour B V O U B ~ o u l o i l . 8onstiail.c BII p l l l ~ gmnd de tous lea malheurs. pour mni, je ne tiensplus B vous pnr nucun attnrhement dn mande. Je sois revenue. grnces au eiel, de toutesmes folles peos6ea:maretmi. te e ~ t -eol?e. et @ ne demanda go'aasesde r ic ponr ponvoir expiar la fnute que j'si faite. ct mdriter, wr une austere p6nitenoe. le pardon de 1'n.yeuglemoot oii m'ont plongee les trans- porta @une pnssion condamnable. Mais, dnns eette retraite, j'a'woia nne douleur extremo

    soahiax~~¿i~ (a pnrl) Pnuvre femme!

    DONE ELYIBE

  • Recuerdos del tiempo viejo, (tomo 1, pág. 163); ..... finge desconocer el Mavana, de Dumas. a u e ~ u d o haber visto rearesentar varias: veces v era traduccibn de su intimo Garcia ~utierrez; y le di6 el tipo'de do& Inbs y otras cosas de su drama.. (Cotarela: Comedias de Erso de ~ ~ o o l i i a ; 11, pag. X.)

    (9) [PBg. 16.1 Ha estat per a mi una contrarietat grandissima no. haver pogut passar els ullsper I'estudi del meu volgut amic U. Artur Farinelli sobre Don G i o v a ~ n i (Torino, 1896), que seinbla ésser lo mds importan: que s'ha esci'it sobre la evolucio literaria de la llegenda de Don Juan. Per més que aixb degui causar estranyesa, no m'ha estat possihle trobar a Barcelona, en llibreria pública ni particular, uu exemplar de l'opúscol de I'erudit italik, ni la col'lecci6 del Giornale Stovico della letfevatura italiana, en que aquel1 treball veg6 prime- rament la Ilum.

    He pogut, ab tot, for-me chrrec d'alguns dels punts de vista d'en Farinelli, a trxvers del llibre del senyor Victor Said Armesto, La le- yenda de Don Juan , ordgenes podticos de El Buvlador de Sevilla y Oonvidado de Piedra (Madrid, 1908). Contra la teoría d'en Farinelli, que dóna a la llegenda un origen italia, incert, en Said Armesto adueiv proba sobre proba, per a demostrar que Tirso pog.u6 trobar en el folk- lore nacional tots els elements que integren l'assumpte del seu BUP.. ladov de Sevilla.

    Euperb 6s impossible parlar de folklore y prescindir de la univer- salitat de certes tradicions. llieades ab els mites essencials de la vida religiosa de la humauitat. Y i~qües t ió del Purgatori 6s un d'aqueste temes de caracter general, entorn dels quals graviten tota Nena de tradicions, de creencie9, fins de supersticions, que Pan tributaries d'aquell tema principal les prodnccions litcraries basadea en elles. Aixi, la concepció dramitica del Buvladov, considerada en l'obra de Tireo dek1olina;no 6s perfeta sin6 en un sol punt: la creaci6 del ca- rhcter del protagonista. Tirso, dones, comprengud abans que ningti y millor que ningzi. la estructura moral de Don Juan; y per aixb fou una veritnble y genial troballa aquest personatge, que avui pertany ja a totes les iiteratnres.

    Emperb la creació litcraria de Tirso manca de tr'anscendenci~ filcsbtica o social. En aquest puut li 6s superior la novela devota d'en nlont:llvin que apunta ja al problema de la sbrt futura de l'home de. uravat. burlador indoiiiable de totes les lleis divines v bumsnes. Per R i x ~ el; continuadors de Tirso han tractat de cornplet"ar la~concepcib primitiva, enriquint-la ab aquells elements litertlris o Ilegendaris que podien ajudar al plantejament integral del problema y f i is a la seva solucib tebrica.

    Quan en 1621 el llibre d'O'Sullivan, dedicat a Felip IV, retornk a In circulnci6 les antigues creencies sobre el f ivgatwi de Sant Patrici, el Don Juan acabava de neixer liternriament per a les lletres castella- nes. En Montalv&u, per &ser 811 del bibliotecnri d'aquell monarca, poguC tenir noticia del Historice Catolicce Ibernice compendium imme- diatament desprbs de sa publicació. J a s'ha vist com, impressionat per la narració del Vqatge d'en Pevellbs a2 h r g a t o r i , eoutengnda en el susdit llibre. el cayellB madrileny posk mans a I'obra p e r a escriure el seu fambs tractat Vida y Purgatovio de San Patf'icio; per a lo qual hagu6 de remoure, ademés, tota I'antiga literatura eclesiastica rela- cionada ab l'altra vida. El seu llibret estava ja llest en 1626, perque la llicencia per a la impressió 6s datada del mes de jauer de l'any

  • - 38 -

    següent. L'obra suposa. sobre tot en els seus primers capitols que trac- ten doctrinalment la atiesti6 del Pureatori. una vreDaraCi6 laboriosa: lo qual vol dir que l'aitor no perd6 el temps. ~ o m tampoc el perde: ren Love de Veza v Calder6n dramatitznnt Der al teatre la historia de ~ u d o v i c Enio. s e veu que? mateix calderon; qui es decidi despres a escriure un Burlador a imitaci6 del deTirso, nuava desorientat encara, quan en el seu No hay cosa como callar prescindein de I'episodi del cou- vidat de pedra y no atina en canvi a servir-se de la soluci6 del Purga- tori. Y Baevident que les dues llegendes secompletaven, y per aivb han tendit constantment a unir-se. Aqnesta definitiva fusi6 6s la que, al meu entendre, ha estat conseguida per Dumas y per Zorrilla; y el drama de I)uw Juan Tenorio d'aquest darrer, Bs per ara la mBs afor- tunada coricrecib liternria de la llegerida del Burladov a utilitat del piiblic espanyol, que ha volput veure-hi seiiipre un simbol religios, commemorant ab el1 la diada dels Morts y prenent.ne la lliq6 que enclou de la imprescindible remissi6 dels pecats abans del trhnzit a la vida futura:

    «Un punto de contricidn da a un alma la salvacidn.>,

  • RESPOSTA

    DE

    D. Ernesto Moliné y Brasés

  • Senyors Acadirnics:

    Si la imatge del Temps sol Bsser molestosa pera'ls qui ja hem ultrapassat la fita mitjanera de la vida, de vegades, pot-ser com a compensació de sos greuges, aporta petites fortunes. Ho ha sigut perami l'haver precedit d'alguns mesos al meu com- pany d'elecci6 en Ram6n RIiquel y Planas en l'ingrés acad8mich. A. aquella fortuita prioritat de temps, a la amistat tan franca com benevola ab que'm distingeix lo docte recipiendari y a la vostra voluntat sempre obehible, dech la honra de portar la veu de la Corporaci6 en aquest acto solcmnial:

    Lo primer mot de la oració que acabeu d'aplaudir nos dóna la clau del caracter y la tbnica literaria del nou company. Res. peetuds diu el1 que ha sigut ab les vostres serenes decissions y qne per aytal motiu no gosA escusarse. No 6s fórmula retorica quasi obligadaen les primeres frases de parlaments consemblants, sin6 una gran veritat, perque'l respecte y la correccib portats fins al sacrifici han mogut sempre la inteligencia y la voluntat d'en Miquel y Planas y, per lo tant, informan sa nodrida obra literaria que ayuy mostra als nostres ulls admirats com trofeus d'altes victories. Gosan del seu proverbial respecte les idees, les '

    '

    persones, los textes literaris; y tots aquestos elements restan agrahits al respectu6s tracte, retornantli ab escreix lo do11 de simpatía que arreu va espargint aquest lluytador correcte y su- mis fins dintre les més recondites subtilitats d'un temperament animat de conviccions y propbsits irrevocables. La ploma va cedint a la temptaci6 d'acabar l'esbós y suposo que no vos des. plau l'intent. Per la nadiva docilitat del seu caracter era un mandrós seguidor dels camins fressats per moltes generacions inadaptades al nostre medi, fins que un día veg6 desplegarse de. vant dels seus ulls lo nou món de la retrovada caracterisilció.

  • catalana, y, sumis a la veu de la patria, s'hi donh tot sencer, re- solguent oblidar un passat ple d'anodins ensomnis; tant .s'hi donh que sa metexa llibreria se vege com per eucant despullada de la majoria de les obres que no estaven escrites en catalh, pera nodrirse ab la flor del nostre passat. y present literaris, Euamorat delprimer, que 6s l'element esthtich o historial, lo pos- sehi en molts pochs anys, convertit en un perfecte autodidacte, en lo qual la voluntat decidida supli altres elements educatius no assolibles per ella sola. Reparh que la gran Intrusa havia tren- cat la vida y la obra textualista d'en Marihn Aguiló y se scnti ab coratge suficient pera renusar aquell magnum opus restaurador, de la antigüetat literaria catalana destiuat a suplir los manca - ments bibliogr&fichs de la edat d'or y la trhgica iuanitat en que restaren les lletres durant lo cicle interminable de la decaden- cia politica.

    Sa convicció, hduch practicant aquell much6simo respeto del irreductible batllo d'en Calderón, ja fou resolta; d'alli endevant sols les lletres catalanes, en coustant ascenció, lograrien I'adju- tori del fill que, coratjosameut y decidida, pronuncih lo vot de consagrarse a elles, que tanta fretura senten de la nostra amor, que no poden contemplar irnpassibles la desviació dels nostres esforqos vers el conreu d'altres literatures de tradició m& ufa- nosa. Aquesta coiivicció, senyors, que comparteix la actual ge-

    .neració d'escriptors de Catalunya, &,la rahb d'6sser y'la espina- da del Renaxement, y no deu qualificarse d'egoista, perquB representa un fet natural y necessari: lo de que una llengua de cercle reduhit y saliteratura d'escassaradiació, o deuen anularse voluntariament y orbitar sa carrera a l'entorn d'uu astre m6s poderós, o han de concentrar tota sa essencia en intensificar la propria llum y ferla cada dia m6s neta y oviradora; tot.10 dembs, o sia'l r8gim mixte o bilingüe, conduheix a un desespe- rant raquitisme. La plena conciencia y'l domini en que'ns trobem del verb catalh no'ns permet semblants amfibologies, que sols pogueren Bsser excusables en la Bpoca dels tanteigs y dels dubtes; avuy tenim obligacid de viure en la plena possessió del nostre etnicisme per la lley biologica del carhcter proprique'ns ha de tonificar y'ns ha de sostenir-en les dures acomeses de19 vehins y dels parents.

    Mes acabar6 aqui aquestes consideracions no digressives ni inoportunes, perque contribuexen a definir lo carhcter del nos- tre nou company y de la present generació catalaniaanta.

  • He dit abansque'l proibsit d'En Miqucl y Planas en ajudar a la restauracid del nostre pass