1. NORMES PRIMERES · Capítol IV. Del robatori i furt dús de vehicles Pàg. 510 Capítol VI. De...

1. NORMES PRIMERES 1.1. LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978: drets fonamentals i llibertats públiques.La funció policial en el marc constitucional

Pàg. 7

1.2. L�’ESTATUT D�’AUTONOMIA DE CATALUNYA: competències de la Generalitat enmatèria de seguretat pública i policia judicial

Pàg. 24

1.3. LLEI ORGÀNICA 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat: articlesde directa aplicació a la policia de la Generalitat mossos d�’esquadra

Pàg. 30

1.4. RECOMANACIÓ REC (2001) 10 del Comitè de Ministres del Consell d�’Europa alsestats membres sobre el Codi Europeu d�’Ètica de la Policia

Pàg. 69

2 . POLICIA DE LA GENERALITAT – MOSSOS D’ESQUADRA

2.1. LLEI 4/2003, de 7 d�’abril, d�’ordenació del sistema de seguretat pública deCatalunya

Pàg. 78

2.2. LLEI 10/1994, d�’11 de juliol, de la policia de la Generalitat mossos d�’esquadra Pàg. 108

2.3. DECRET 243/2007, de 6 de novembre, d�’estructura del Departament d�’Interior,Relacions Institucionals i Participació: Direcció General de la Policia i estructura delcos de policia de la Generalitat mossos d�’esquadra

Pàg. 136

2.4. DECRET 401/2006, de 24 d�’octubre, pel qual s�’aprova el Reglament de provisió dellocs de treball del cos de mossos d�’esquadra: capítol 1. Disposicions generals; capítol2. Provisió de llocs de treball mitjançant concurs, concurs oposició i lliure designació

Pàg. 205

2.5. DECRET 183/1995, de 13 de juny, pel qual s�’aprova el Reglament de règimdisciplinari del cos de la policia de la Generalitat mossos d�’esquadra

Pàg. 249

2.6. ACORD GOV/166/2006, de 24 d�’octubre, pel qual s�’aprova el Pla de carreraprofessional del cos de mossos d�’esquadra i determinades mesures referides a larelació de llocs de treball del cos de mossos d�’esquadra. ORDRE IRP/326/2010, de 12de maig, de modificació de l'apartat 2 de l'annex 1 del Pla de carrera professional delcos de mossos d'esquadra, aprovat per l'Acord GOV/166/2006, de 24 d'octubre

Pàg. 265

2.7. ORDRE DE 10 DE NOVEMBRE DE 1997, per la qual s�’aprova el Pla generald�’avaluació del cos de mossos d�’esquadra

Pàg. 291

2.8. RESOLUCIÓ IRP/192/2010, de 27 de gener. CARTA DE SERVEIS Pàg. 298

2.9. RESOLUCIÓ INT/1828/2004, de 14 de juny, per la qual s'aprova la Instrucció perla incorporació i aplicació del Codi Europeu d'Ètica de la Policia en relació a l'actuació ila intervenció de la policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra

Pàg. 314

2.10. INSTRUCCIÓ 6/2009, DE 26 DE MARÇ, sobre la creació del Sistema de Gestió dela Qualitat de la Direcció General de la Policia i la seva documentació

Pàg. 319

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat [email protected]

1

2.11. INSTRUCCIÓ 5/2009, DE 29 DE MARÇ, sobre l�’elaboració dels procedimentsnormalitzats de treball de la Policia de la Generalitat �– Mossos d�’Esquadra

Pàg. 323

2.12. INSTRUCCIÓ 4/2008, d�’11 de març, sobre la utilització d�’armes i eines d�’úspolicial

Pàg. 328

2.13. INSTRUCCIÓ 8/2008, de 13 de juny, d�’ampliació de l�’àmbit d�’aplicació de laInstrucció 4/2008, d�’11 de març, sobre la utilització d�’armes i eines d�’ús policial

Pàg. 337

2.14. INSTRUCCIÓ 5/2008, d�’11 de març, sobre l�’ús d�’armes de foc per part delsfuncionaris del cos de la policia de la Generalitat Mossos d�’Esquadra

Pàg. 344

Procediments Normalitzats de Treball Els Procediments normalitzats de treball de la Policia de la Generalitat �– Mossosd�’Esquadra (PNT 101/04/09)

Pàg. 357

Nota informativa (PNT 102/02/10) Pàg. 365

Brífing previ al servei (PNT 201/03/10) Pàg. 372

Gossos potencialment perillosos Actuacions bàsiques (PNT 202/04/10) Pàg. 377

Prevenció de la mutilació genital femenina (PNT 207/02/10) Pàg. 393

Intervenció policial en relació a la violència domèstica i de gènere (PNT 209/03/10) Pàg. 402

Comunicació d'intervenció immediata (PNT 222/03/10) Pàg. 444

Trobada de cadàvers (PNT 513/02/09) Pàg. 450

3.PROCEDIMENT PENAL

3.1. LLEI ORGÀNICA 6/1984, de 24 de maig, reguladora de l�’habeas corpus. Pàg. 467

3.2. LLEI 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l�’ordre de protecció de les víctimesde la violència domèstica

Pàg. 471

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


2

4. DRET PENAL

4.1 LLIBRE I.

Títol I. De la infracció penal Pàg. 478

Títol II. De les persones criminalment responsables dels delictes i de les faltes Pàg. 484

4.2 LLIBRE II.

Títol I. De l�’homicidi i les seves formes Pàg. 486

Títol III. De les lesions Pàg. 488

Títol VI. Delictes contra la llibertat Pàg. 491

Títol VII. De les tortures i altres delictes contra la integritat moral Pàg. 494

Títol VIII. Delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals Pàg. 498

Capítol I. De les agressions sexuals Pàg. 498

Capítol II. Dels abusos sexuals Pàg. 498

Capítol III. De l�’assetjament sexual Pàg. 500

Capítol VI. Disposicions comunes als capítols anteriors Pàg. 501

Títol IX. De l�’omissió del deure de socors Pàg. 502

Títol X. Delictes contra la intimitat, el dret a la pròpia imatge i la inviolabilitat deldomicili

Pàg. 502

Capítol II. De la violació de la llar, domicili de persones jurídiques i establimentsoberts al públic

Pàg. 502

Títol XI. Delictes contra l�’honor Pàg. 503

Títol XII. Delictes contra les relacions familiars Pàg. 505

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


3

Capítol III. Dels delictes contra els drets i deures familiars Pàg. 505

Títol XIII. Delictes contra el patrimoni i contra l�’ordre socioeconòmic Pàg. 508

Capítol I. Dels furts Pàg. 508

Capítol II. Dels robatoris Pàg. 509

Capítol IV. Del robatori i furt d�’ús de vehicles Pàg. 510

Capítol VI. De les defraudacions Pàg. 511

Capítol IX. Dels danys Pàg. 514

Capítol X. Disposicions comunes als capítols anteriors Pàg. 516

Capítol XI. Dels delictes relatius a la propietat intel lectual i industrial, al mercat i alsconsumidors

Pàg. 516

Capítol XIV. De la receptació i d�’altres conductes afins Pàg. 524

Títol XVI. Dels delictes relatius a l�’ordenació del territori i la protecció del patrimoni

històric i del medi ambientPàg. 526

Capítol II. Dels delictes sobre el patrimoni històric Pàg. 526

Capítol III. Dels delictes contra els recursos naturals i el medi ambient Pàg. 527

Capítol IV. Dels delictes relatius a la protecció de la flora, fauna i animals domèstics Pàg. 529

Capítol V. Disposicions comunes Pàg. 531

Títol XVII. Dels delictes contra la seguretat col lectiva Pàg. 531

Capítol II. Dels incendis Pàg. 531

Capítol III. Dels delictes contra la salut pública Pàg. 533

Capítol IV. Dels delictes contra la seguretat viària Pàg. 540

Títol XXI. Delictes contra la Constitució Pàg. 542

Capítol IV. Dels delictes relatius a l�’exercici dels drets fonamentals i llibertats

públiquesPàg. 542

Capítol V. Dels delictes comesos pels funcionaris públics contra les garanties

constitucionalsPàg. 546

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


4

Títol XXII. Delictes contra l�’ordre públic Pàg. 549

4.3 LLIBRE III.

Títol I. Faltes contra les persones Pàg. 561

Títol II. Faltes contra el patrimoni Pàg. 562

Títol III. Faltes contra els interessos generals Pàg. 564

Títol IV. Faltes contra l�’ordre públic Pàg. 564

Títol V. Disposicions comunes a les faltes Pàg. 565

5. POLICIA DE SEGURETAT I ADMNISTRATIVA

5.1. LLEI 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics iles activitats recreatives

Pàg. 567

5.2. LLEI ORGÀNICA 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana Pàg. 612

5.3. LLEI ORGÀNICA 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió Pàg. 632

5.4. LLEI 23/1992, de 30 de juliol, de seguretat privada, i modificacions posteriors, iampliada per la Llei 14/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals i administrativesi de l�’ordre social

Pàg. 637

5.5. REIAL DECRET 1428/2003, de 21 de novembre, pel qual s�’aprova el reglamentgeneral de circulació, per a l�’aplicació i desenvolupament del text articulat de la lleisobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària, aprovat pel Reial decretlegislatiu 339/1990, de 2 de març: Títol I, capítol I; Títol II, capítol I seccions 1a. i 4a.,capítols II, VI, VIII, IX i X; Títol III, capítols II i VI; Títol IV, capítol V

Pàg. 660

5.6. REIAL DECRET 2364/1994, de 9 de desembre, d�’aprovació del Reglament deSeguretat Privada: Títol II. Personal de Seguretat

Pàg. 695

5.7. REIAL DECRET 137/1993, de 29 de gener, pel qual s�’aprova el Reglament d�’armes:definicions, classificació de les armes reglamentàries, armes prohibides i tipus dellicències

Pàg. 715

5.8. DECRET 200/1999, de 27 de juliol, pel qual es regula el dret d�’admissió alsestabliments públics on es realitzen espectacles i activitats recreatives

Pàg. 747

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


5

1. NORMES PRIMERES

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


6

1.1. CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 27 DE DESEMBRE DE 1978: DRETS FONAMENTALS I LLIBERTATS PÚBLIQUES. LA FUNCIÓ POLICIAL EN EL MARC CONSTITUCIONAL

A todos los que la presente vieren y entendieren, sabed:

Que las Cortes han aprobado y el Pueblo Español ratificado la siguiente Constitución:

PREAMBULO

La Nación Española, deseando establecer la justicia, la libertad y la seguridad y promover el bien decuantos la integran, en uso de su soberanía, proclama su voluntad de:

Garantizar la convivencia democrática dentro de la Constitución y de las Leyes conforme a unorden económico y social justo.Consolidar un Estado de Derecho que asegure el imperio de la Ley como expresión de la voluntadpopular.Proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, susculturas y tradiciones, lenguas e instituciones.Promover el progreso de la cultura y de la economía para asegurar a todos una digna calidad devida.Establecer una sociedad democrática avanzada, y Colaborar en el fortalecimiento de unasrelaciones pacificas y de eficaz cooperación entre todos los pueblos de la Tierra.En consecuencia, las Cortes aprueban y el pueblo español ratifica la siguiente CONSTITUCIÓN

TÍTULO PRELIMINAR

Artículo 9.

1. Los ciudadanos y los poderes públicos están sujetos a la Constitución y al resto del ordenamientojurídico.

2. Corresponde a los poderes públicos promover las condiciones para que la libertad y la igualdaddel individuo y de los grupos en que se integra sean reales y efectivas; remover los obstáculos queimpidan o dificulten su plenitud y facilitar la participación de todos los ciudadanos en la vidapolítica, económica, cultural y social.

3. La Constitución garantiza el principio de legalidad, la jerarquía normativa, la publicidad de lasnormas, la irretroactividad de las disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas dederechos individuales, la seguridad jurídica, la responsabilidad y la interdicción de la arbitrariedadde los poderes públicos.

TÍTULO PRIMERO

DE LOS DERECHOS Y DEBERES FUNDAMENTALES

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


7

Artículo 10.

1. La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de lapersonalidad, el respeto a la Ley y a los derechos de los demás son fundamento del orden político yde la paz social.

2. Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constituciónreconoce se interpretaran de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y lostratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España.

CAPÍTULO PRIMERO

DE LOS ESPAÑOLES Y LOS EXTRANJEROS

Artículo 11.

1. La nacionalidad española se adquiere, se conserva y se pierde de acuerdo con lo establecido porla Ley.

2. Ningún español de origen podrá ser privado de su nacionalidad.

3. El Estado podrá concertar tratados de doble nacionalidad con los países iberoamericanos o conaquellos que hayan tenido o tengan una particular vinculación con España.

En estos mismos países, aun cuando no reconozcan a sus ciudadanos un derecho reciproco, podránnaturalizarse los españoles sin perder su nacionalidad de origen.

Artículo 12.

Los españoles son mayores de edad a los dieciocho años.

Artículo 13.

1. Los extranjeros gozaran en España de las libertades publicas que garantiza el presente título enlos términos que establezcan los tratados y la Ley.

2. Solamente los españoles serán titulares de los derechos reconocidos en el artículo 23, salvo loque, atendiendo a criterios de reciprocidad, pueda establecerse por tratado o Ley para el derechode sufragio activo y pasivo en las elecciones municipales.

3. La extradición solo se concederá en cumplimiento de un tratado o de la Ley, atendiendo alprincipio de reciprocidad.

Quedan excluidos de la extradición los delitos políticos, no considerándose como tales los actos deterrorismo.

4. La Ley establecerá los términos en que los ciudadanos de otros países y los apátridas podrángozar del derecho de asilo en España.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


8

CAPÍTULO SEGUNDO

DERECHOS Y LIBERTADES

Artículo 14.

Los españoles son iguales ante la Ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón denacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal osocial.

SECCIÓN PRIMERA

DE LOS DERECHOS FUNDAMENTALES Y DE LAS LIBERTADES PÚBLICAS

Artículo 15.

Todos tienen derecho a la vida y a la integridad física y moral, sin que, en ningún caso, puedan sersometidos a tortura ni a penas o tratos iñumanos o degradantes. Queda abolida la pena de muerte,salvo lo que puedan disponer las Leyes penales militares para tiempos de guerra.

Artículo 16.

1. Se garantiza la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos y las comunidades sinmas limitación, en sus manifestaciones, que la necesaria para el mantenimiento del orden publicoprotegido por la Ley.

2. Nadie podrá ser obligado a declarar sobre su ideología, religión o creencias.

3. Ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendrán en cuenta las creenciasreligiosas de la sociedad española y mantendrán las consiguientes relaciones de cooperación con laIglesia Católica y las demás confesiones.

Artículo 17.

1. Toda persona tiene derecho a la libertad y a la seguridad. Nadie puede ser privado de su libertad,sino con la observancia de lo establecido en este artículo y en los casos y en la forma previstos en laLey.

2. La detención preventiva no podrá durar mas del tiempo estrictamente necesario para larealización de las averiguaciones tendentes al esclarecimiento de los hechos, y, en todo caso, en elplazo máximo de setenta y dos horas, el detenido deberá ser puesto en libertad o a disposición dela autoridad judicial.

3. Toda persona detenida debe ser informada de forma inmediata, y de modo que le seacomprensible, de sus derechos y de las razones de su detención, no pudiendo ser obligada adeclarar. Se garantiza la asistencia de abogado al detenido en las diligencias policiales y judiciales,en los términos que la Ley establezca.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


9

4. La Ley regulara un procedimiento de habeas corpus para producir la inmediata puesta adisposición judicial de toda persona detenida ilegalmente. Asimismo, por Ley se determinara elplazo máximo de duración de la prisión provisional.

Artículo 18.

1. Se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen.

2. El domicilio es inviolable. Ninguna entrada o registro podrá hacerse en el sin consentimiento deltitular o resolución judicial, salvo en caso de flagrante delito.

3. Se garantiza el secreto de las comunicaciones y, en especial, de las postales, telegráficas ytelefónicas, salvo resolución judicial.

4. La Ley limitara el uso de la informática para garantizar el honor y la intimidad personal y familiarde los ciudadanos y el pleno ejercicio de sus derechos.

Artículo 19.

Los españoles tienen derecho a elegir libremente su residencia y a circular por el territorionacional.

Asimismo, tienen derecho a entrar y salir libremente de España en los términos que la Leyestablezca. Este derecho no podrá ser limitado por motivos políticos o ideológicos.

Artículo 20.

1. Se reconocen y protegen los derechos:

a) A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, elescrito o cualquier otro medio de reproducción.

b) A la producción y creación literaria, artística, científica y técnica.

c) A la libertad de cátedra.

d) A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión. La Leyregulara el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto profesional en el ejercicio de estaslibertades.

2. El ejercicio de estos derechos no puede restringirse mediante ningún tipo de censura previa.

3. La Ley regulara la organización y el control parlamentario de los medios de comunicación socialdependientes del Estado o de cualquier ente publico y garantizara el acceso a dichos medios de losgrupos sociales y políticos significativos, respetando el pluralismo de la sociedad y de las diversaslenguas de España.

4. Estas libertades tienen su limite en el respeto a los derechos reconocidos en este Título, en lospreceptos de las Leyes que lo desarrollan y, especialmente, en el derecho al honor, a la intimidad, ala propia imagen y a la protección de la juventud y de la infancia.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


10

5. Solo podrá acordarse el secuestro de publicaciones, grabaciones y otros medios de informaciónen virtud de resolución judicial.

Artículo 21.

1. Se reconoce el derecho de reunión pacifica y sin armas. El ejercicio de este derecho nonecesitara autorización previa.

2. En los casos de reuniones en lugares de transito publico y manifestaciones se dará comunicaciónprevia a la autoridad, que solo podrá prohibirlas cuando existan razones fundadas de alteración delorden publico, con peligro para personas o bienes.

Artículo 22

1. Se reconoce el derecho de asociación.

2. Las asociaciones que persigan fines o utilicen medios tipificados como delito son ilegales.

3. Las asociaciones constituidas al amparo de este artículo deberán inscribirse en un registro a lossolos efectos de publicidad.

4. Las asociaciones solo podrán ser disueltas o suspendidas en sus actividades en virtud deresolución judicial motivada.

5. Se prohiben las asociaciones secretas y las de carácter paramilitar.

Artículo 23.

1. Los ciudadanos tienen el derecho a participar en los asuntos públicos directamente o por mediode representantes, libremente elegidos en elecciones periódicas por sufragio universal.

2. Asimismo, tienen derecho a acceder en condiciones de igualdad a las funciones y cargospúblicos, con los requisitos que señalen las Leyes.

Artículo 24.

1. Todas las personas tienen derecho a obtener la tutela efectiva de los que jueces y tribunales enel ejercicio de sus derechos e intereses legítimos, sin que, en ningún caso, pueda producirseindefensión.

2. Asimismo, todos tienen derecho al Juez ordinario predeterminado por la Ley, a la defensa y a laasistencia de letrado, a ser informados de la acusación formulada contra ellos, a un proceso publicosin dilaciones indebidas y con todas las garantías, a utilizar los medios de prueba pertinentes parasu defensa, a no declarar contra si mismos, a no confesarse culpables y a la presunción deinocencia.

La Ley regulara los casos en que, por razón de parentesco o de secreto profesional, no se estaráobligado a declarar sobre hechos presuntamente delictivos.

Artículo 25.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


11

1. Nadie puede ser condenado o sancionado por acciones u omisiones que en el momento deproducirse no constituyan delito, falta o infracción administrativa, según la legislación vigente enaquel momento.

2. Las penas privativas de libertad y las medidas de seguridad estarán orientadas hacia lareeducación y reinserción social y no podrán consistir en trabajos forzados.

El condenado a pena de prisión que estuviere cumpliendo la misma gozara de los derechosfundamentales de este CAPÍTULO, a excepción de los que se vean expresamente limitados por elcontenido del fallo condenatorio, el sentido de la pena y la Ley penitenciaria. En todo caso, tendráderecho a un trabajo remunerado y a los beneficios correspondientes de la Seguridad Social, asícomo al acceso a la cultura y al desarrollo integral de su personalidad.

3. La Administración civil no podrá imponer sanciones que, directa o subsidiariamente, impliquenprivación de libertad.

Artículo 26.

Se prohiben los Tribunales de Honor en el ámbito de la Administración civil y de las organizacionesprofesionales.

Artículo 27.

1. Todos tienen el derecho a la educación. Se reconoce la libertad de enseñanza.

2. La educación tendrá por objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana en el respeto a losprincipios democráticos de convivencia y a los derechos y libertades fundamentales.

3. Los poderes públicos garantizan el derecho que asiste a los padres para que sus hijos reciban laformación religiosa y moral que este de acuerdo con sus propias convicciones.

4. La enseñanza básica es obligatoria y gratuita.

5. Los poderes públicos garantizan el derecho de todos a la educación, mediante una programacióngeneral de la enseñanza, con participación efectiva de todos los sectores afectados y la creación decentros docentes.

6. Se reconoce a las personas físicas y jurídicas la libertad de creación de centros docentes, dentrodel respeto a los principios constitucionales.

7. Los profesores, los padres y, en su caso, los alumnos intervendrán en el control y gestión detodos los centros sostenidos por la Administración con fondos públicos, en los términos que la Leyestablezca.

8. Los poderes públicos inspeccionarán y homologarán el sistema educativo para garantizar elcumplimiento de las Leyes.

9. Los poderes públicos ayudaran a los centros docentes que reúnan los requisitos que la Leyestablezca.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


12

10. Se reconoce la autonomía de las Universidades en los términos que la Ley establezca.

Artículo 28

1. Todos tienen derecho a sindicarse libremente, La Ley podrá limitar o exceptuar el ejercicio deeste derecho a las Fuerzas o Institutos armados o a los demás Cuerpos sometidos a disciplinamilitar y regulara las peculiaridades de su ejercicio para los funcionarios públicos. La libertadsindical comprende el derecho a fundar sindicatos y a afiliarse al de su elección, así como elderecho de los sindicatos a formar confederaciones y a fundar organizaciones sindicalesinternacionales o afiliarse a las mismas. Nadie podrá ser obligado a afiliarse a un sindicato.

2. Se reconoce el derecho a la huelga de los trabajadores para la defensa de sus intereses. La Leyque regule el ejercicio de este derecho establecerá las garantías precisas para asegurar elmantenimiento de los servicios esenciales de la comunidad.

Artículo 29.

1. Todos los españoles tendrán el derecho de petición individual y colectiva por escrito, en la formay con los efectos que determine la Ley.

2. Los miembros de las Fuerzas o Institutos armados o de los Cuerpos sometidos a disciplina militarpodrán ejercer este derecho solo individualmente y con arreglo a lo dispuesto en su legislaciónespecifica.

SECCIÓN SEGUNDA

DE LOS DERECHOS Y DEBERES DE LOS CIUDADANOS

Artículo 30.

1. Los españoles tienen el derecho y el deber de defender a España.

2. La Ley fijara las obligaciones militares de los españoles y regulara, con las debidas garantías, laobjeción de conciencia, así como las demás causas de exención del servicio militar obligatorio,pudiendo imponer, en su caso, una prestación social sustitutoria.

3. Podrá establecerse un servicio civil para el cumplimiento de fines de interés general.

4. Mediante Ley podrán regularse los deberes de los ciudadanos en los casos de grave riesgo,catástrofe o calamidad publica.

Artículo 31.

1. Todos contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo con su capacidadeconómica mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de igualdad yprogresividad que, en ningún caso, tendrá alcance confiscatorio.

2. El gasto publico realizara una asignación equitativa de los recursos públicos y su programación yejecución responderán a los criterios de eficiencia y economía.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


13

3. Solo podrán establecerse prestaciones personales o patrimoniales de carácter publico conarreglo a la Ley.

Artículo 32.

1. El hombre y la mujer tienen derecho a contraer matrimonio con plena igualdad jurídica.

2. La Ley regulara las formas de matrimonio, la edad y capacidad para contraerlo, los derechos ydeberes de los cónyuges, las causas de separación y disolución y sus efectos.

Artículo 33.

1. Se reconoce el derecho a la propiedad privada y a la herencia.

2. La función social de estos derechos delimitara su contenido, de acuerdo con las Leyes.

3. Nadie podrá ser privado de sus bienes y derechos sino por causa justificada de utilidad publica ointerés social, mediante la correspondiente indemnización y de conformidad con lo dispuesto porlas Leyes.

Artículo 34.

1. Se reconoce el derecho de fundación para fines de interés general, con arreglo a la Ley.

2. Regirá también para las fundaciones lo dispuesto en los apartados 2 y 4 del artículo 22.

Artículo 35.

1. Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección deprofesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente parasatisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminaciónpor razón de sexo.

2. La Ley regulara un estatuto de los trabajadores.

Artículo 36.

La Ley regulara las peculiaridades propias del régimen jurídico de los Colegios Profesionales y elejercicio de las profesiones tituladas. La estructura interna y el funcionamiento de los Colegiosdeberán ser democráticos.

Artículo 37.

1. La Ley garantizara el derecho a la negociación colectiva laboral entre los representantes de lostrabajadores y empresarios, así como la fuerza vinculante de los convenios.

2. Se reconoce el derecho de los trabajadores y empresarios a adoptar medidas de conflictocolectivo. La Ley que regule el ejercicio de este derecho, sin perjuicio de las limitaciones que puedaestablecer, incluirá las garantías precisas para asegurar el funcionamiento de los serviciosesenciales de la comunidad.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


14

Artículo 38.

Se reconoce la libertad de empresa en el marco de la economía de mercado. Los poderes públicosgarantizan y protegen su ejercicio y la defensa de la productividad, de acuerdo con las exigenciasde la economía general y, en su caso, de la planificación.

CAPÍTULO TERCERO

DE LOS PRINCIPIOS RECTORES DE LA POLÍTICA SOCIAL Y ECONOMICA

Artículo 39.

1. Los poderes públicos aseguran la protección social, económica y jurídica de la familia.

2. Los poderes públicos aseguran, asimismo, la protección integral de los hijos, iguales estos ante laLey con independencia de su filiación y de la madre, cualquiera que sea su estado civil. La Leyposibilitara la investigación de la paternidad.

3. Los padres deben prestar asistencia de todo orden a los hijos habidos dentro o fuera delmatrimonio, durante su minoría de edad y en los demás casos en que legalmente proceda.

4. Los niños gozaran de la protección prevista en los acuerdos internacionales que velan por susderechos.

Artículo 40.

1. Los poderes públicos promoverán las condiciones favorables para el progreso social y económicoy para una distribución de la renta regional y personal mas equitativa, en el marco de una políticade estabilidad económica.

De manera especial realizaran una política orientada al pleno empleo.

2. Asimismo, los poderes públicos fomentaran una política que garantice la formación yreadaptación profesionales; velaran por la seguridad e higiene en el trabajo y garantizaran eldescanso necesario, mediante la limitación de la jornada laboral, las vacaciones periódicasretribuidas y la promoción de centros adecuados.

Artículo 41.

Los poderes públicos mantendrán un régimen publico de Seguridad Social para todos losciudadanos, que garantice la asistencia y prestaciones sociales suficientes ante situaciones denecesidad, especialmente en caso de desempleo.

La asistencia y prestaciones complementarias serán libres.

Artículo 42.

El Estado velara especialmente por la salvaguardia de los derechos económicos y sociales de lostrabajadores españoles en el extranjero, y orientara su política hacia su retorno.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


15

Artículo 43.

1. Se reconoce el derecho a la protección de la salud.

2. Complete a los poderes públicos organizar y tutelar la salud publica a través de medidaspreventivas y de las prestaciones y servicios necesarios. La Ley establecerá los derechos y deberesde todos al respecto.

3. Los poderes públicos fomentaran la educación sanitaria, la educación física y el deporte.Asimismo facilitaran la adecuada utilización del ocio.

Artículo 44.

1. Los poderes públicos promoverán y tutelarán el acceso a la cultura, a la que todos tienenderecho.

2. Los poderes públicos promoverán la ciencia y la investigación científica y técnica en beneficio delinterés general.

Artículo 45.

1. Todos tienen el derecho a disfrutar de un medio ambiente adecuado para el desarrollo de lapersona, así como el deber de conservarlo.

2. Los poderes públicos velaran por la utilización racional de todos los recursos naturales, con el finde proteger y mejorar la calidad de la vida y defender y restaurar el medio ambiente, apoyándoseen la indispensable solidaridad colectiva.

3. Para quienes violen lo dispuesto en el apartado anterior, en los términos que la Ley fije seestablecerán sanciones penales o, en su caso, administrativas, así como la obligación de reparar eldaño causado.

Artículo 46.

Los poderes públicos garantizaran la conservación y promoverán el enriquecimiento del patrimoniohistórico, cultural y artístico de los pueblos de España y de los bienes que lo integran, cualquieraque sea su régimen jurídico y su titularidad. La Ley penal sancionara los atentados contra estepatrimonio.

Artículo 47.

Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderespúblicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacerefectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general paraimpedir la especulación.

La comunidad participara en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


16

Artículo 48.

Los poderes públicos promoverán las condiciones para la participación libre y eficaz de la juventuden el desarrollo político, social, económico y cultural.

Artículo 49.

Los poderes públicos realizaran una política de previsión, tratamiento, rehabilitación e integraciónde los disminuidos físicos, sensoriales y psíquicos, a los que prestaran la atención especializada querequieran y los ampararan especialmente para el disfrute de los derechos que este Título otorga atodos los ciudadanos.

Artículo 50.

Los poderes públicos garantizaran, mediante pensiones adecuadas y periódicamente actualizadas,la suficiencia económica a los ciudadanos durante la tercera edad. Asimismo, y con independenciade las obligaciones familiares, promoverán su bienestar mediante un sistema de servicios socialesque atenderán sus problemas específicos de salud, vivienda, cultura y ocio.

Artículo 51.

1. Los poderes públicos garantizaran la defensa de los consumidores y usuarios, protegiendo,mediante procedimientos eficaces, la seguridad, la salud y los legítimos intereses económicos delos mismos.

2. Los poderes públicos promoverán la información y la educación de los consumidores y usuarios,fomentaran sus organizaciones y oirán a estas en las cuestiones que puedan afectar a aquellos, enlos términos que la Ley establezca.

3. En el marco de lo dispuesto por los apartados anteriores, la Ley regulara el comercio interior y elrégimen de autorización de productos comerciales.

Artículo 52.

La Ley regulara las organizaciones profesionales que contribuyan a la defensa de los intereseseconómicos que les sean propios. Su estructura interna y funcionamiento deberán serdemocráticos.

CAPÍTULO CUARTO

DE LAS GARANTIAS DE LAS LIBERTADES Y DERECHOS FUNDAMENTALES

Artículo 53.

1. Los derechos y libertades reconocidos en el CAPÍTULO II del presente Título vinculan a todos lospoderes públicos.

Solo por Ley, que en todo caso deberá respetar su contenido esencial, podrá regularse el ejerciciode tales derechos y libertades que se tutelarán de acuerdo con lo previsto en el artículo 161,1 a).

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


17

2. Cualquier ciudadano podrá recabar la tutela de las libertades y derechos reconocidos en elartículo 14 y la Sección primera del CAPÍTULO II ante los Tribunales ordinarios por unprocedimiento basado en los principios de preferencia y sumariedad y, en su caso, a través delrecurso de amparo ante el Tribunal Constitucional. Esta ultimo recurso será aplicable a la objeciónde conciencia reconocida en el artículo 30.

3. El reconocimiento, el respeto y la protección de los principios reconocidos en el CAPÍTULO III,informara la legislación positiva, la practica judicial y la actuación de los poderes públicos. Solopodrán ser alegados ante la Jurisdicción ordinaria de acuerdo con lo que dispongan las Leyes quelos desarrollen.

Artículo 54.

Una Ley orgánica regulara la institución del Defensor del Pueblo, como alto comisionado de lasCortes Generales, designado por estas para la defensa de los derechos comprendidos en esteTítulo, a cuyo efecto podrá supervisar la actividad de la Administración, dando cuenta a las CortesGenerales.

CAPÍTULO QUINTO

DE LA SUSPENSIÓN DE LOS DERECHOS Y LIBERTADES

Artículo 55

1. Los derechos reconocidos en los artículos 17, 18, apartados 2 y 3; artículos 19, 20, apartados 1,a) y d), y 5, artículos 21, 28, apartado 2, y artículo 37, apartado 2, podrán ser suspendidos cuandose acuerde la declaración del estado de excepción o de sitio en los términos previstos en laConstitución. Se exceptúa de lo establecido anteriormente el apartado 3 del artículo 17 para elsupuesto de declaración de estado de excepción.

2. Una Ley orgánica podrá determinar la forma y los casos en los que, de forma individual y con lanecesaria intervención judicial y el adecuado control parlamentario, los derechos reconocidos enlos artículos 17, apartado 2, y 18, apartados 2 y 3, pueden ser suspendidos para personasdeterminadas, en relación con las investigaciones correspondientes a la actuación de bandasarmadas o elementos terroristas.

La utilización injustificada o abusiva de las facultades reconocidas en dicha Ley orgánica produciráresponsabilidad penal, como violación de los derechos y libertades reconocidos por las Leyes.

TÍTULO II

DE LA CORONA

(�…)

TÍTULO III

DE LAS CORTES GENERALES

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


18

CAPÍTULO PRIMERO

DE LAS CAMARAS

(�…)

CAPÍTULO SEGUNDO

DE LA ELABORACIÓN DE LAS LEYES

(�…)

CAPÍTULO TERCERO

DE LOS TRATADOS INTERNACIONALES

(�…)

TÍTULO IV

DEL GOBIERNO Y DE LA ADMINISTRACIÓN

Artículo 104.

1. Las Fuerzas y Cuerpos de seguridad, bajo la dependencia del Gobierno, tendrán como misiónproteger el libre ejercicio de los derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana.

2. Una Ley orgánica determinara las funciones, principios básicos de actuación y estatutos de lasFuerzas y Cuerpos de seguridad.

TÍTULO V

DE LAS RELACIONES ENTRE EL GOBIERNO Y LAS CORTES GENERALES

(�…)

TITULO VI

DEL PODER JUDICIAL

Artículo 126.

La policía judicial depende de los Jueces, de los Tribunales y del Ministerio Fiscal en sus funcionesde averiguación del delito y descubrimiento y aseguramiento del delincuente, en los términos quela Ley establezca.

TÍTULO VII

ECONOMIA Y HACIENDA

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


19

(�…)

TITULO VIII

DE LA ORGANIZACION TERRITORIAL DEL ESTADO

CAPITULO PRIMERO

PRINCIPIOS GENERALES

(�…)

CAPITULO SEGUNDO

DE LA ADMINISTRACION LOCAL

(�…)

CAPÍTULO TERCERO

DE LAS COMUNIDADES AUTONOMAS

Artículo 148.

1. Las comunidades Autónomas podrán asumir competencias en las siguientes materias:

Organización de sus instituciones de autogobierno.Las alteraciones de los términos municipales comprendidos en su territorio y, en general, lasfunciones que correspondan a la Administración del Estado sobre las Corporaciones locales y cuyatransferencia autorice la legislación sobre Régimen Local.Ordenación del territorio, urbanismo y vivienda.Las obras publicas de interés de la Comunidad Autónoma en su propio territorio.Los ferrocarriles y carreteras cuyo itinerario se desarrolle íntegramente en el territorio de laComunidad Autónoma y, en los mismos términos, el transporte desarrollado por estos medios opor cable.Los puertos de refugio, los puertos y aeropuertos deportivos y, en general, los que no desarrollenactividades comerciales.La agricultura y ganadería, de acuerdo con la ordenación general de la economía.Los montes y aprovechamiento forestales.La gestión en materia de protección del medio ambiente.Los proyectos, construcción y explotación de los aprovechamientos hidráulicos, canales y regadíosde interés de la Comunidad Autónoma; las aguas minerales y termales.La pesca en aguas interiores, el marisqueo y la acuicultura, la caza y la pesca fluvial.Ferias interiores.El fomento del desarrollo económico de la Comunidad Autónoma dentro de los objetivos marcadospor la política económica nacional.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


20

La artesanía.Museos, bibliotecas y conservatorios de música de interés para la Comunidad Autónoma.Patrimonio monumental de interés de la Comunidad Autónoma.El fomento de la cultura de la investigación y, en su caso, de la enseñanza de la lengua de laComunidad Autónoma.Promoción y ordenación del turismo en su ámbito territorial.Promoción del deporte y de la adecuada utilización del ocio.Asistencia social.Sanidad e higiene.La vigilancia y protección de sus edificios e instalaciones. La coordinación y demás facultades enrelación con las policías locales en los términos que establezca una Ley orgánica.

2. Transcurridos cinco años, y mediante la reforma de sus Estatutos, las Comunidades Autónomaspodrán ampliar sucesivamente sus competencias dentro del marco establecido en el artículo 149.

Artículo 149.

1. El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias.

La regulación de las condiciones básicas que garanticen la igualdad de todos los españoles en elejercicio de los derechos y en el cumplimiento de los deberes constitucionales.Nacionalidad, inmigración, emigración, extranjería y derecho de asilo.Relaciones internacionales.Defensa y Fuerzas Armadas.Administración de Justicia.Legislación mercantil, penal y penitenciaria; legislación procesal, sin perjuicio de las necesariasespecialidades que en este orden se deriven de las particularidades del derecho sustantivo de lasComunidades Autónomas.Legislación laboral; sin perjuicio de su ejecución por los órganos de las Comunidades Autónomas.Legislación civil, sin perjuicio de la conservación, modificación y desarrollo por las ComunidadesAutónomas de los derechos civiles, forales o especiales, allí donde existan. En todo caso, las reglasrelativas a la aplicación y eficacia de las normas jurídicas, relaciones jurídico civiles relativas a lasformas de matrimonio, ordenación de los registros e instrumentos públicos, bases de lasobligaciones contractuales, normas para resolver los conflictos de Leyes y determinación de lasfuentes del Derecho, con respecto, en este ultimo caso, a las normas de derecho foral o especial.Legislación sobre propiedad intelectual e industrial.Regimen aduanero y arancelario; comercio exterior.Sistema monetario: divisas, cambio y convertibilidad; bases de la ordenación del crédito, banca yseguros.Legislación sobre pesas y medidas, determinación de la hora oficial.Bases y coordinación de la planificación general de la actividad económica.Hacienda general y Deuda del Estado.Fomento y coordinación general de la investigación científica y técnica.Sanidad exterior. Bases y coordinación general de la sanidad. Legislación sobre productosfarmacéuticos.Legislación Básica y régimen económico de la Seguridad Social, sin perjuicio de la ejecución de susservicios por las Comunidades Autónomas.Las bases del régimen jurídico de las Administraciones publicas y del régimen estatutario de susfuncionarios que, en todo caso, garantizaran a los administrados un tratamiento común ante ellas;

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


21

el procedimiento administrativo común, sin perjuicio de las especialidades derivadas de laorganización propia de las Comunidades Autónomas; legislación sobre expropiación forzosa;legislación básica sobre contratos y concesiones administrativas y el sistema de responsabilidad detodas las Administraciones publicas.Pesca marítima, sin perjuicio de las competencias que en la ordenación del sector se atribuyan a lasComunidades Autónomas.Marina mercante y abanderamiento de buques; iluminación de costas y señales marítimas; puertosde interés general; aeropuertos de interés general; control del espacio aéreo, transito y transporteaéreo, servicio meteorológico y matriculación de aeronaves.Ferrocarriles y transportes terrestres que transcurran por el territorio de mas de una ComunidadAutónoma; régimen general de comunicaciones; trafico y circulación de vehículos a motor; correosy telecomunicaciones; cables aéreos, submarinos y radiocomunicación.La legislación, ordenación y concesión de recursos y aprovechamientos hidráulicos cuando lasaguas discurran por mas de una Comunidad Autónoma, y la autorización de las instalacioneseléctricas cuando su aprovechamiento afecte a otra Comunidad o el transporte de energía salga desu ámbito territorial.Legislación básica sobre protección del medio ambiente, sin perjuicio de las facultades de lasComunidades Autónomas de establecer normas adicionales de protección. La legislación básicasobre montes, aprovechamientos forestales y vías pecuarias.Obras publicas de interés general o cuya realización afecte a mas de una Comunidad Autónoma.Bases del régimen minero y energético.Regimen de producción, comercio, tenencia y uso de armas y explosivos.Normas básicas del régimen de prensa, radio y televisión y, en general, de todos los medios decomunicación social, sin perjuicio de las facultades que en su desarrollo y ejecución correspondan alas Comunidades Autónomas.Defensa del patrimonio cultural, artístico y monumental español contra la exportación y laexpoliación; museos, bibliotecas y archivos de titularidad estatal, sin perjuicio de su gestión porparte de las Comunidades Autónomas.Seguridad publica, sin perjuicio de la posibilidad de creación de policías por las ComunidadesAutónomas en la forma que se establezca en los respectivos Estatutos en el marco de lo quedisponga una Ley orgánica.Regulación de las condiciones de obtención, expedición y homologación de títulos académicos yprofesionales y normas básicas para el desarrollo del artículo 27 de la Constitución a fin degarantizar el cumplimiento de las obligaciones de los poderes públicos en esta materia.Estadistica para fines estatales.Autorización para la convocatoria de consultas populares por vía de referéndum.

2. Sin perjuicio de las competencias que podrán asumir las Comunidades Autónomas, el Estadoconsiderara el servicio de la cultura como deber y atribución esencial y facilitara la comunicacióncultural entre las Comunidades Autónomas, de acuerdo con ellas.

3. Las materias no atribuidas expresamente al Estado por esta Constitución podrán corresponder alas Comunidades Autónomas, en virtud de sus respectivos Estatutos. La competencia sobre lasmaterias que no se hayan asumido por los Estatutos de Autonomía corresponderá al Estado cuyasnormas prevalecerán, en caso de conflicto, sobre las de las Comunidades Autónomas en todo loque no este atribuido a la exclusiva competencia de estas. El derecho estatal será, en todo caso,supletorio del derecho de las Comunidades Autónomas.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


22

TÍTULO IX

DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

(�…)

TÍTULO X

DE LA REFORMA CONSTITUCIONAL

(�…)

DISPOSICIONES ADICIONALES

(�…)

DISPOSICIONES TRANSITORIAS

(�…)

DISPOSICIÓN DEROGATORIA

(�…)

DISPOSICIÓN FINAL

(�…)

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


23

1.2. L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA: COMPETÈNCIES DE LAGENERALITAT EN MATÈRIA DE SEGURETAT PÚBLICA I POLICIA JUDICIAL.

El Boletín Oficial del Estado en data d'avui publica la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, dereforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

Atès que aquesta Llei és la norma institucional bàsica de Catalunya,

Decreto:

Article únic

Donar publicitat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a la Llei orgànica 6/2006, de 19 dejuliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

Barcelona, 20 de juliol de 2006

Pasqual Maragall i Mira

President de la Generalitat de Catalunya

Llei Orgànica 6/2006,

de 19 de juliol, de reformade l'Estatut d'autonomia de Catalunya

Juan Carlos I, Rei d'Espanya

A tots els qui vegeu i entengueu aquesta Llei orgànica.

Sapigueu: Que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat enreferèndum i Jo sanciono la Llei orgànica següent.

Preàmbul

Catalunya s'ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltesgeneracions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida.

El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d'autogovern,encarnada en institucions pròpies com la Generalitat que fou creada el 1359 a les Corts deCervera i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en lesConstitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents derecuperació de les institucions d'autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


24

destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l'Estatutdel 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l'Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, laConstitució del 1978 i l'Estat de les autonomies.

La llibertat col lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb unahistòria d'afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona idels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat defer possible la construcció d'una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidàriaamb el conjunt d'Espanya i incardinada a Europa.

El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col lectiva lallibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés queasseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya.

Els poders públics estan al servei de l'interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pelprincipi de la subsidiarietat.

És per tot això que, seguint l'esperit del preàmbul de l'Estatut del 1979, aquest Estatut assumeixque:

Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l'enriqueix des de fasegles i l'enforteix per als temps venidors.

Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure iexpressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per ladignitat de cadascuna de les persones.

L'aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l'esforçcom a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant ne elprogrés.

L'autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poblecatalà, que, en el marc d'aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d'una posiciósingular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d'unEstat que reconeix i respecta la diversitat d'identitats dels pobles d'Espanya.

La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i lacultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, deldesenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entredones i homes.

Catalunya, per mitjà de l'Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea,els valors i els objectius de la qual comparteix.

Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per aconstruir un ordre mundial pacífic i just.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


25

El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, hadefinit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, enl'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.

En exercici del dret inalienable de Catalunya a l'autogovern, els parlamentaris catalans proposen, laComissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble deCatalunya

ARTICLE 132

EMERGÈNCIES I PROTECCIÓ CIVIL

1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l'execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d'incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que estableixi l'Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública.

2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil d'abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l'Estat.

3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de l'Estat.

4. La Generalitat participa en l'execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s'escau, en les lleis.

ARTICLE 138

IMMIGRACIÓ

1. Correspon a la Generalitat en matèria d'immigració:

a) La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i d'orientació.

b) El desenvolupament de la política d'integració de les persones immigrades en el marc de les seves competències.

c) L'establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur participació social.

d) L'establiment per llei d'un marc de referència per a l'acolliment i la integració de les persones immigrades.

e) La promoció i la integració de les persones retornades i l'ajuda a aquestes, i l'impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en facilitin el retorn a Catalunya.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


26

2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria d'autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s'acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s'exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l'Estat en matèria d'entrada i residència d'estrangers, inclou:

a) La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè.

b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als expedients a què fa referència la lletra a i l'aplicació del règim d'inspecció i sanció.

3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l'Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els mecanismes que estableix el títol V.

ARTICLE 163

SEGURETAT PRIVADA

Correspon a la Generalitat l'execució de la legislació de l'Estat en les matèries següents:

a) L'autorització de les empreses de seguretat privada que tenen llur domicili social a Catalunya il'àmbit d'actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya.

b) La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s'acompleixen a Catalunya.

c) L'autorització dels centres de formació del personal de seguretat privada.

d) La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat iles policies locals de Catalunya.

ARTICLE 164

SEGURETAT PÚBLICA

1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública, d'acord amb el que disposa lalegislació estatal:

a) La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i l'ordenació de lespolicies locals.

b) La creació i l'organització de la Policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra.

c) El control i la vigilància del trànsit.

2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia de la Generalitat Mossosd'Esquadra i la coordinació de l'actuació de les policies locals.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


27

3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal sobre seguretat, les facultatsexecutives que li atribueixi l'Estat i en tot cas:

a) Les funcions governatives sobre l'exercici dels drets de reunió i manifestació.

b) El compliment de les disposicions per a la conservació de la natura, del medi ambient i delsrecursos hidrològics.

4. La Generalitat participa, per mitjà d'una junta de seguretat de composició paritària entre laGeneralitat i l'Estat i presidida pel president de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques deseguretat i de l'activitat dels cossos policíacs de l'Estat i de Catalunya, i també en el bescanvid'informació en l'àmbit internacional i en les relacions de col laboració i auxili amb les autoritatspolicíaques d'altres països. La Generalitat, d'acord amb l'Estat, ha d'ésser present en els grups detreball de col laboració amb les policies d'altres països en què participi l'Estat.

5. La Policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra té com a àmbit d'actuació el conjunt del territoride Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d'un cos de policia, en els àmbits següents:

a) La seguretat ciutadana i l'ordre públic.

b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal.

c) La policia judicial i la investigació criminal, incloent hi les diverses formes de crim organitzat iterrorisme, en els termes que estableixin les lleis.

ARTICLE 168

SISTEMA PENITENCIARI

1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de l'Estat en matèriapenitenciària, que inclou en tot cas:

a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social deCatalunya.

b) La totalitat de la gestió de l'activitat penitenciària a Catalunya, especialment la direcció,l'organització, el règim, el funcionament, la planificació i la inspecció de les institucionspenitenciàries de qualsevol tipus situades a Catalunya.

c) La planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris situats a Catalunya.

d) L'administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits al'Administració penitenciària catalana i de tots els mitjans materials que li siguin assignats.

e) La planificació i l'organització del treball remunerat de la població reclusa, i també l'execució deles mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


28

2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment d'atorgament d'indults.

ARTICLE 173

VIDEOVIGILÀNCIA I CONTROL DE SO I ENREGISTRAMENTS

Correspon a la Generalitat la competència sobre l'ús de la videovigilància i el control de so ienregistraments o altres mitjans anàlegs, en l'àmbit públic, efectuats per la policia de Catalunya oper empreses i establiments privats. La Generalitat ha d'exercir aquesta competència respectant elsdrets fonamentals.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


29

1.3. LLEI ORGÀNICA 2/1986, DE 13 DE MARÇ, DE FORCES I COSSOS DE SEGURETAT:ARTICLES DE DIRECTA APLICACIÓ A LA POLICIA DE LA GENERALITAT MOSSOSD�’ESQUADRA

Don Juan Carlos I,Rey de España.

A todos los que la presente vieren y entendieren, sabed:Que las Cortes Generales han aprobado y Yo vengo en sancionar la siguiente Ley:

PREÁMBULO

Respondiendo fundamentalmente al mandato del artículo 104 de la Constitución según la cual unaLey Orgánica determinará las funciones, principios básicos de actuación y estatutos de las Fuerzas yCuerpos de Seguridad , la presente Ley tiene, efectivamente, en su mayor parte carácter de LeyOrgánica y pretende ser omni comprensiva, acogiendo la problemática de las Fuerzas y Cuerpos deSeguridad del Estado, de las Comunidades Autónomas y de las corporaciones locales:

A. El carácter de Ley Orgánica viene exigido por el artículo 104 de la Constitución para lasfunciones, principios básicos de actuación y estatutos genéricamente de las Fuerzas y Cuerpos deSeguridad; por el artículo 149.1.29, para determinar el marco en el que los Estatutos de Autonomíapueden establecer la forma de concretar la posibilidad de creación de policías de las respectivascomunidades y por el artículo 148.1.22.

Para fijar los términos dentro de los cuales las Comunidades Autónomas pueden asumircompetencias en cuanto a la coordinación y demás facultades en relación con las policías locales.

Respecto a la policía judicial, el carácter de Ley Orgánica se deduce del contenido del artículo 126de la Constitución, ya que, al regular las relaciones entre la policía y el Poder Judicial, determina,indirecta y parcialmente, los Estatutos de ambos y, al concretar las funciones de la policía judicial,incide en materias propias de la Ley de enjuiciamiento criminal y concretamente en lo relativo a laaveriguación del delito y descubrimiento y aseguramiento del delincuente, que constituyen zonasde delimitación de derechos fundamentales de la persona.

Sin embargo, otros aspectos del proyecto de Ley especialmente los relativos al proceso deintegración de los Cuerpos Superior de Policía y de Policía Nacional en el Cuerpo Nacional de Policíano tienen el carácter de Ley Orgánica, lo que impone la determinación, a través de una disposiciónfinal, de los preceptos que tienen carácter de Ley Orgánica.

B. El objetivo principal de la Ley se centra en el diseño de las líneas maestras del régimen jurídicode las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad en su conjunto, tanto de las dependientes del Gobierno de laNación como de las Policías Autónomas y Locales, estableciendo los principios básicos de actuacióncomunes a todos ellos y fijando sus criterios estatutarios fundamentales.

A ello parece apuntar la propia Constitución cuando en el artículo 104.2 se remite a una LeyOrgánica para determinar las funciones, principios básicos de actuación y estatutos de las Fuerzas y

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


30

Cuerpos de Seguridad, en contraposición a la matización efectuada en el número 1 del mismoartículo, que se refiere exclusivamente a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad dependientes delGobierno de la Nación.

La seguridad pública constituye una competencia difícil de parcelar, toda vez que no permitedelimitaciones o definiciones, con el rigor y precisión admisibles en otras materias. Ello es asíporque las normas ordenadoras de la seguridad pública no contemplan realidades físicas tangibles,sino eventos meramente previstos para el futuro, respecto a los cuales se ignore el momento, ellugar, la importancia y, en general, las circunstancias y condiciones de aparición.

Hay que tener en cuenta a este respecto la ocupación por parte de la seguridad pública de unterreno de encuentro de las esferas de competencia de todas las Administraciones Públicas aunqueel artículo 149.1 de la Constitución la enumere en su apartado 29, entre las materias sobre lascuales el estado tiene competencia exclusiva y las matizaciones y acondicionamientos con que laconfigura el Texto Constitucional, lo que hace de ella una de las materias compartibles por todoslos Poderes Públicos, si bien con estatutos y papeles bien diferenciados.

Es la naturaleza fundamental y el carácter peculiarmente compartible de la materia lo quedetermina su tratamiento global en un texto conjunto, a través del cual se obtenga una panorámicageneral y clarificadora de todo su ámbito, en vez de parcelarla en textos múltiples de difícil oimposible coordinación.

La existencia de varios colectivos policiales que actúan en un mismo territorio con funcionessimilares y, al menos parcialmente, comunes, obliga necesariamente a dotarlos de principiosbásicos de actuación idénticos y de criterios también comunes, y el mecanismo más adecuado paraello es reunir sus regulaciones en un texto legal único que constituye la base más adecuada parasentar el principio fundamental de la materia: el de la coordinación recíproca y de coordinación delas Fuerzas y Cuerpos de Seguridad pertenecientes a todas las esferas administrativas.

II. Con apoyo directo en el artículo 149.1.29., en relación con el 104.1 de la Constitución, la Leyrecoge el mantenimiento de la Seguridad Pública que es competencia exclusiva del estado,correspondiendo su mantenimiento al Gobierno de la Nación y al de las demás AdministracionesPúblicas, Comunidades Autónomas y Corporaciones Locales, dedicando sendos capítulos a ladeterminación de los principios básicos de actuación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y a laexposición de las disposiciones estatutarias comunes:

A. Siguiendo las líneas marcadas por el Consejo de Europa, en su declaración sobre la policía, y porla Asamblea General de las Naciones Unidas, en el código de conducta para funcionariosencargados de hacer cumplir la Ley, se establecen los principios básicos de actuación como unauténtico código deontológico, que vincula a los miembros de todos los colectivos policiales,imponiendo el respeto de la Constitución, el servicio permanente a la Comunidad, la adecuaciónentre fines y medios, como criterio orientativo de su actuación, el secreto profesional, el respeto alhonor y dignidad de la persona, la subordinación a la autoridad y la responsabilidad en el ejerciciode la función.

Los principios básicos de actuación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad son los ejesfundamentales, en torno a los cuales gira el desarrollo de las funciones policiales, derivando a suvez de principios constitucionales más generales, como el de legalidad o adecuación al

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


31

Ordenamiento jurídico, o de características estructurales, como la especial relevancia de losprincipios de jerarquía y subordinación, que no eliminan, antes potencian, el respeto al principio deresponsabilidad por los actos que lleven a cabo la activa e intensa compenetración entre lacolectividad y los funcionarios policiales que constituye la razón de ser de estos y es determinantedel éxito o fracaso de su actuación , hace aflorar una serie de principios que, de una parte,manifiestan la relación directa del servicio de la policía respecto a la comunidad y, de otra parte,como emanación del principio constitucional de igualdad ante la Ley, le exigen la neutralidadpolítica, la imparcialidad y la evitación de cualquier actuación arbitraria o discriminatoria porencima de cualquier otra finalidad, la Ley pretende ser el inicio de una nueva etapa en la quedestaque la consideración de la policía como un servicio público dirigido a la protección de lacomunidad, mediante la defensa del Ordenamiento Democrático.

A través de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad se ejerce el monopolio, por parte de lasAdministraciones Públicas, del uso institucionalizado de la coacción jurídica, lo que haceimprescindible la utilización de armas por parte de los funcionarios de policía. Ello, por suindudable transcendencia sobre la vida y la integridad física de las personas, exige elestablecimiento de límites y la consagración de principios, sobre moderación y excepcionalidad endicha utilización, señalando los criterios y los supuestos claros que la legitiman, con carácterexcluyente.

También en el terreno de la libertad personal entran en tensión dialéctica la necesidad de suprotección por parte de la policía y el peligro, no por meramente posible y excepcional menos Real,de su invasión; por cuya razón, en torno al tratamiento de los detenidos, se articulan obligacionesterminales sobre la protección de su vida, integridad física y dignidad moral y sobre el estrictocumplimiento de los trámites, plazos y requisitos exigidos por el Ordenamiento Jurídico.

Novedad a destacar es el significado que se da al principio de obediencia debida, al disponer que lamisma en ningún caso podrá amparar actos manifiestamente ilegales ordenados por los superiores,siendo también digna de mención la obligación que se impone a los miembros de las Fuerzas yCuerpos de Seguridad de evitar cualquier practica abusiva, arbitraria o discriminatoria que entrañeviolencia física o moral.

Hay que señalar, finalmente, en este apartado, la estrecha interdependencia que refleja la Ley,entre el régimen disciplinario del Cuerpo Nacional de Policía que lógicamente se habrá de tener encuenta al elaborar los de otras Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y los principios básicos deactuación, como garantía segura del cumplimiento de la finalidad de estos.

B. En el aspecto estatutario, la Ley pretende configurar una organización policial, basada encriterios de profesionalidad y eficacia, atribuyendo una especial importancia a la formaciónpermanente de los funcionarios y a la promoción profesional de los mismos.

Los funcionarios de policía materializan el eje de un difícil equilibrio, de pesos y contrapesos, defacultades y obligaciones, ya que deben proteger la vida y la integridad de las personas, perovienen obligados a usar armas; deben tratar correcta y esmeradamente a los miembros de lacomunidad, pero han de actuar con energía y decisión cuando las circunstancias lo requieran y labalanza capaz de lograr ese equilibrio, entre tales fuerzas contrapuestas, no puede ser otra que laexigencia de una actividad deformación y perfeccionamiento permanentes respecto a la cual se

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


32

pone un énfasis especial , sobre la base de una adecuada selección que garantice el equilibriopsicológico de la persona.

La constitucionalización del tema de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad es una necesidad y unalógica derivación de su misión trascendental, en cuanto a la protección del libre ejercicio de losderechos y libertades que, en el contexto de la Constitución, son objeto de su Título I y principal, yaque integran la Carta Magna del ciudadano español. Esta es la razón que determina el particularrelieve con que la Ley resalta la promesa o juramento de acatar y cumplir la Constitución, por partede los miembros de todos los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad no constituye un mero trámite oformalismo, sino un requisito esencial, constitutivo de la condición policial y al mismo tiemposímbolo o emblema de su alta misión.

Por lo demás, con carácter general, se regula la práctica totalidad de los aspectos esenciales,integrantes de su estatuto personal (promoción profesional, régimen de trabajo, sindicación,incompatibilidades, responsabilidad), procurando mantener el necesario equilibrio, entre elreconocimiento y respeto de los derechos personales y profesionales y las obligadas limitaciones aque ha de someterse el ejercicio de algunos de dichos derechos, en razón de las especialescaracterísticas de la función policial.

Especial mención merece, a este respecto, la interdicción de la huelga o de acciones substitutivasde la misma, que se lleva a cabo, dentro del marco delimitado por el artículo 28 de la Constitución,en aras de los intereses preeminentes que corresponde proteger a los Cuerpos de Seguridad, alobjeto de asegurar la prestación continuada de sus servicios, que no admite interrupción.Lógicamente, como lo exige la protección de los derechos personales y profesionales de estosfuncionarios, la Ley prevé la determinación de los cauces de expresión y solución de los conflictosque puedan producirse por razones profesionales.

El sistema penal y procesal diseñado, con carácter general, es el que ya se venía aplicando para lasFuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, suspendiéndose el expediente disciplinario mientras setramita el proceso penal, permitiendo la adopción de medidas cautelares hasta tanto se dictesentencia firme.

Con fundamentación directa en el artículo 104 e indirecta en el artículo 8, ambos de laConstitución, la Ley declara, a todos los efectos, la naturaliza de Fuerzas y Cuerpos de Seguridadque corresponde al Cuerpo Nacional de Policía nacido de la integración de los Cuerpos Superior dePolicía y de Policía Nacional y al Cuerpo de la Guardia Civil.

A. El Capítulo II del Título II se dedica a enumerar las funciones que deben realizar las Fuerzas yCuerpos de Seguridad del Estado, siguiendo para ello el reparto de competencias al que seconsidera que apunta la Constitución.

Pero es necesario efectuar algunas precisiones, que afectan al modelo policial que diseña la Ley,para comprender mejor por que se asignan ciertas competencias al estado, mientras que otras seotorgan a los demás entes públicos territoriales. En primer lugar, hay que tener en cuenta que, enperfecta congruencia con el artículo 149.1.29. El artículo 104.1 de la Constitución atribuye a lasFuerzas y Cuerpos de Seguridad, bajo la dependencia del Gobierno, la misión de proteger el libreejercicio de los derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


33

En segundo lugar, hay que aludir a todas las funciones de carácter extracomunitario osupracomunitario, según la expresión usada en los Estatutos de Autonomía para el País Vasco ypara Cataluña. Entre ellas, esta la competencia en materia de armas y explosivos, que también lapropia Constitución ha reservado al estado de modo expreso y, además, se encuentra la vigilanciade puertos, aeropuertos, costas y fronteras, aduanas, control de entrada y salida del territorionacional, de españoles y extranjeros, régimen general de extranjería, extradición, e emigración einmigración, pasaportes y documento nacional de identidad, resguardo fiscal del estado,contrabando, fraude fiscal al estado y colaboración y auxilio a policías extranjeras.

Por lo que se refiere a las funciones propias de información y de Policía Judicial, la atribución esobjeto de la adecuada matización. Porque la formulación del artículo 126 de la Constituciónconcibe la Policía Judicial estrechamente conectada con el Poder Judicial, que es el único en todaEspaña y la Constitución insiste en ello, poniendo de relieve la idea de unidad jurisdiccional(artículo 117.5) disponiendo su Gobierno por un órgano único, el Consejo General Poder Judicial(artículo 122.2), estableciendo que los jueces y magistrados se integren en un cuerpo único(artículo 122.1) y atribuyendo al estado competencias plenas en materia de Administración deJusticia (artículo 149.1.5.). Pero no se pueden desconocer las exigencias de la realidad y losprecedentes legislativos, constituidos, sobre todo, por la Ley de Enjuiciamiento Criminal, queobligan a admitir la colaboración de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas y de lasCorporaciones Locales, en el ejercicio de la indicada función de Policía Judicial.

En otro aspecto, en cuanto a la distribución de las funciones atribuidas a la Administración delEstado, la Ley sigue los precedentes existentes, que deslindaban expresamente lascorrespondientes a los diversos Cuerpos de Seguridad del Estado, si bien, en casos excepcionales, alobjeto de conseguir la óptima utilización de los medios disponibles y la racional distribución deefectivos, se adoptan las previsiones necesarias para que cualquiera de dichos cuerpos puedaasumir en zonas o núcleos determinados todas o algunas de las funciones asignadas al otro cuerpo.

B. De la necesidad de dar cumplimiento al artículo 104.2 de la Constitución, deduce que el régimenestatutario de la Guardia Civil debe ser regulado en la Ley Orgánica de las Fuerzas y Cuerpos deSeguridad. Ello significa que la Guardia Civil, como Cuerpo de Seguridad, sin perjuicio de realizar endeterminadas circunstancias misiones de carácter militar, centra su actuación en el ejercicio defunciones propiamente policiales, ya sea en el ámbito judicial o en el administrativo.

En consecuencia, sin perjuicio del estatuto personal atribuible a los miembros del Cuerpo de laGuardia Civil por razones de fuero, disciplina, formación y mando, debe considerarse normal suactuación en el mantenimiento del orden y la seguridad pública, función en la que debenconcentrarse, en su mayor parte, las misiones y servicios asumibles por la Guardia Civil.

Con todo ello, se pretende centrar a la Guardia Civil en la que es su autentica misión en la sociedadactual: garantía del libre ejercicio de los derechos y libertades reconocidos por la Constitución y laprotección de la seguridad ciudadana, dentro del colectivo de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad.

C. Por lo que se refiere a la policía, la Ley persigue dotar a la institución policial de una organizaciónracional y coherente; a cuyo efecto, la medida más importantes que se adopta es la integración delos Cuerpos Superior de Policía y Policía Nacional en un solo colectivo, denominado CuerpoNacional de Policía.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


34

De este modo, además de solucionar posibles problemas de coordinación y mando, homogeneizan,en un solo colectivo, cuerpos que realizan funciones similares o complementarias, con lo que sepuede lograr un incremento en la efectividad del servicio.

En el aspecto estatutario, se consagra la naturaleza civil del nuevo cuerpo, si bien, dadas lasespeciales características que inciden en la función policial la repercusión que sobre los derechos ylibertades tienen sus actuaciones, se establecen determinadas peculiaridades, en materia derégimen de asociación sindical y en cuanto al régimen disciplinario.

El nuevo cuerpo se estructura en cuatro escalas C) El régimen estatutario será el que determine lacomunidad respectiva, con sujeción a las bases que en la Ley se establecen, como principiosmínimos que persiguen una cierta armonización entre todos los colectivos que se ocupan de laseguridad. Tales principios mínimos son los establecidos en los capítulos I y III del Título I de lapropia Ley, y por ello, únicamente debe resaltarse: el reconocimiento de las potestadreglamentaria de las Comunidades Autónomas; la intervención, en el proceso de creación de loscuerpos, del Consejo de Política de Seguridad, obedeciendo a consideraciones de planificación, decoordinación y de interés general, y la atribución, también de carácter general, con numerososprecedentes históricos y estatutarios, a los jefes y oficiales de las Fuerzas Armadas, mandos de lasFuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, de la aptitud para su designación como mandos de losCuerpos de las Policías Autónomas, previa realización de un curso de especialización para tal misiónen la Escuela General de Policía.

D. El artículo 25 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases Régimen Local, reconocecompetencias a los municipios en materias de seguridad en lugares públicos y de ordenación deltráfico de personas y vehículos en las vías urbanas.

A partir del reconocimiento de dichas competencias, la Ley de Fuerzas y Cuerpos de Seguridadadmite distintas modalidades de ejecución de las mismas, desde la creación de Cuerpos de Policíapropios, por parte de las corporaciones locales, hasta la utilización de personal auxiliar de custodiay vigilancia.

Por lo que respecta a las funciones, dado que no existe ningún condicionamiento constitucional, seha procurado dar a las corporaciones locales una participación en el mantenimiento de la seguridadciudadana, coherente con el modelo diseñado, presidido por la evitación de duplicidades yconcurrencias innecesarias y en función de las características propias de los Cuerpos de PolicíaLocal y de la actividad que tradicionalmente vienen realizando.

Sin la distinción formal, que aquí no tiene sentido, entre competencias exclusivas y concurrentes,se atribuyen a las Policías Locales las funciones naturales y constitutivas de toda policía;recogiéndose como especifica la ya citada ordenación, señalización y dirección del tráfico urbano;añadiéndola de vigilancia, protección de personalidades y bienes de carácter local, en concordanciacon cometidos similares de los demás cuerpos policiales, y atribuyéndoles también las funciones decolaboración con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, en materia de Policía Judicial y de SeguridadCiudadana. Y como, obviamente, se reconoce la potestad normativa de las ComunidadesAutónomas en la materia y se parte de la Autonomía Municipal para la ordenación complementariade este tipo de policía, la Ley Orgánica, en cuanto a régimen estatutario, se limita a reiterar la

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


35

aplicación a las policías locales de los criterios generales establecidos en los capítulos II y III delTítulo I.

Sobre la base de la práctica indivisibilidad de la seguridad pública y del consiguiente carácterconcurrente del ejercicio de la competencia sobre la misma, dentro del respeto a la autonomía delas distintas esferas de la Administración Pública, la Ley ha querido resaltar la necesidad deintercomunicación entre los cuerpos de seguridad de dichas esferas administrativas y, por ello,inmediatamente después de enumerar en el artículo 2. cuales son esos cuerpos, proclama en suartículo 3., como un elemento constitutivo de todos ellos, el principio de cooperación recíproca yde coordinación Orgánica.

El principio de cooperación reciproca reaparece en el artículo 12 para cualificar las relaciones entrelas Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado; se vuelve a reflejar al efectuar la clasificación de lasfunciones de las policías autónomas, en el artículo 38, uno de cuyos grupos es el de las funcionesde colaboración con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, y se pone de relieve tambiénen el artículo 53, respecto a las funciones de los Cuerpos de Policía Local.

Pero, precisamente como garantía de eficacia de la colaboración entre los miembros de los cuerposde policía de las distintas esferas administrativas territoriales, la Ley ha considerado necesarioestablecer también unos cauces institucionalizados de auxilio y cooperación y unos mecanismosorgánicos de coordinación. Los cauces de auxilio y cooperación responden a los supuestos deinsuficiencia de medios, que pueden concurrir en algunas Comunidades Autónomas, en cuyoscasos, las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado coadyuvarán a la realización de sus funcionespoliciales, o se llevará a cabo la adscripción funcional de unidades del Cuerpo Nacional de Policía alas Comunidades Autónomas que no dispongan de policía propia, y si de la posibilidad de crearla,recogida en sus estatutos. En cuanto a los mecanismos orgánicos de coordinación, el derechocomparado ofrece modelos acabados de articulación de las diferentes piezas orgánicas en materiade seguridad, con base en los cuales se ha optado por la creación de un órgano político el Consejode Política de Seguridad , de composición paritaria, presidido por el Ministro del Interior eintegrado por los Consejeros de Interior o Gobernación de las Comunidades Autónomas, asistidopor un órgano de carácter técnico, denominado Comité de Expertos.

Dichos órganos elaborarán fórmulas de coordinación, acuerdos, programas de formación, deinformación y de actuaciones conjuntas; correspondiéndoles también la elaboración de directricesgenerales y el dictamen de las disposiciones legales que afecten a los cuerpos de policía. Encualquier caso, más que de coordinación coercitiva o jerárquica, se trata de una coordinación decarácter informativo, teniendo en cuenta el carácter paritario de los órganos previstos, de acuerdocon el precedente establecido en el artículo 4. de la Ley 12/1983, de 14 de octubre, reguladora delProceso Autonómico, con apoyo en los pronunciamientos del Tribunal Constitucional.

En los niveles autonómico y local se recoge la posibilidad de constituir juntas de seguridad en lasComunidades Autónomas y en los municipios que dispongan de cuerpos de policía propios, paraarmonizar su actuación y la de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado, como mecanismocomplementario de coordinación operativa, puesto que la coordinación general se atribuye a losórganos antes citados.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


36

TITULO PRIMERO.

DE LOS CUERPOS Y FUERZAS DE SEGURIDAD

CAPITULO PRIMERO.

DISPOSICIONES GENERALES

Artículo 1

1. La Seguridad pública es competencia exclusiva del Estado. Su mantenimiento corresponde alGobierno de la Nación.

2. Las Comunidades Autónomas participarán en el mantenimiento de la seguridad pública en lostérminos que establezcan los respectivos Estatutos y en el marco de esta ley.

3. Las Corporaciones locales participarán en el mantenimiento de la seguridad pública en lostérminos establecidos en la ley reguladora de las Bases de Régimen Local y en el marco de esta ley.

4. El mantenimiento de la seguridad pública se ejercerá por las distintas Administraciones Públicasa través de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad.

Artículo 2

Son Fuerzas y Cuerpos de Seguridad:

a) Las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado dependientes del Gobierno de la Nación.

b) Los Cuerpos de Policía dependientes de las Comunidades Autónomas.

c) Los Cuerpos de Policía dependientes de las Corporaciones locales.

Artículo 3

Los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad ajustarán su actuación al principio decooperación recíproca y su coordinación se efectuará a través de los órganos que a tal efectoestablece esta ley.

Artículo 4

1. Todos tienen el deber de prestar a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad el auxilio necesario en lainvestigación y persecución de los delitos en los términos previstos legalmente.

2. Las personas y entidades que ejerzan funciones de vigilancia, seguridad o custodia referidas apersonal y bienes o servicios de titularidad pública o privada tienen especial obligación de auxiliar ocolaborar en todo momento con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


37

CAPITULO II.

PRINCIPIOS BÁSICOS DE ACTUACIÓN

Artículo 5

Son principios básicos de actuación de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad lossiguientes:

1. Adecuación al ordenamiento jurídico, especialmente:

a) Ejercer su función con absoluto respeto a la Constitución y el resto del ordenamiento jurídico.

b) Actuar, en el cumplimiento de sus funciones, con absoluta neutralidad política e imparcialidad y,en consecuencia, sin discriminación alguna por razón de raza, religión u opinión.

c) Actuar con integridad y dignidad. En particular, deberán abstenerse de todo acto de corrupción yoponerse a él resueltamente.

d) Sujetarse en su actuación profesional a los principios de jerarquía y subordinación. En ningúncaso la obediencia debida podrá amparar órdenes que entrañen la ejecución de actos quemanifiestamente constituyan delito o sean contrarios a la Constitución o a las leyes.

e) Colaborar con la Administración de Justicia y auxiliarla en los términos establecidos en la ley.

2. Relaciones con la comunidad. Singularmente:

a) Impedir, en el ejercicio de su actuación profesional, cualquier práctica abusiva, arbitraria odiscriminatoria que entrañe violencia física o moral.

b) Observar en todo momento un trato correcto y esmerado en sus relaciones con los ciudadanos,a quienes procurarán auxiliar y proteger, siempre que las circunstancias lo aconsejen o fuerenrequeridos para ello. En todas sus intervenciones, proporcionarán información cumplida, y tanamplia como sea posible, sobre las causas y finalidad de las mismas.

c) En el ejercicio de sus funciones deberán actuar con la decisión necesaria, y sin demora cuando deello dependa evitar un daño grave, inmediato e irreparable; rigiéndose al hacerlo por los principiosde congruencia, oportunidad y proporcionalidad en la utilización de los medios a su alcance.

d) Solamente deberán utilizar las armas en las situaciones en que exista un riesgo racionalmentegrave para su vida, su integridad física o las de terceras personas, o en aquellas circunstancias quepuedan suponer un grave riesgo para la seguridad ciudadana y de conformidad con los principios aque se refiere el apartado anterior.

3. Tratamiento de detenidos, especialmente:

a) Los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad deberán identificarse debidamente comotales en el momento de efectuar una detención.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


38

b) Velarán por la vida e integridad física de las personas a quienes detuvieren o que se encuentrenbajo su custodia y respetarán el honor y la dignidad de las personas.

c) Darán cumplimiento y observarán con la debida diligencia los trámites, plazos y requisitosexigidos por el ordenamiento jurídico, cuando se proceda a la detención de una persona.

4. Dedicación profesional.

Deberán llevar a cabo sus funciones con total dedicación, debiendo intervenir siempre, encualquier tiempo y lugar, se hallaren o no de servicio, en defensa de la ley y de la seguridadciudadana.

5. Secreto profesional.

Deberán guardar riguroso secreto respecto a todas las informaciones que conozcan por razón o conocasión del desempeño de sus funciones. No estarán obligados a revelar las fuentes deinformación, salvo que el ejercicio de sus funciones o las disposiciones de la ley les imponganactuar de otra manera.

6. Responsabilidad.

Son responsables personal y directamente por los actos que en su actuación profesional llevaren acabo, infringiendo o vulnerando las normas legales, así como las reglamentarias que rijan suprofesión y los principios enunciados anteriormente, sin perjuicio de la responsabilidad patrimonialque pueda corresponder a las Administraciones Públicas por las mismas.

CAPITULO III.

DISPOSICIONES ESTATUTARIAS COMUNES

Artículo 6

1. Los Poderes Públicos promoverán las condiciones más favorables para una adecuada promociónprofesional, social y humana de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, de acuerdocon los principios de objetividad, igualdad de oportunidades, mérito y capacidad.

2. La formación y perfeccionamiento de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad seadecuará a los principios señalados en el art. 5 y se ajustará a los siguientes criterios:

a) Tendrá carácter profesional y permanente.

b) Los estudios que se cursen en los centros de enseñanza dependientes de las diferentesAdministraciones Públicas podrán ser objeto de convalidación por el Ministerio de Educación yCiencia, que a tal fin tendrá en cuenta las titulaciones exigidas para el acceso a cada uno de ellos yla naturaleza y duración de dichos estudios.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


39

c) Para impartir las enseñanzas y cursos referidos se promoverá la colaboración institucional de laUniversidad, el Poder Judicial, el Ministerio Fiscal, las Fuerzas Armadas y de otras Instituciones,Centros o establecimientos que específicamente interesen a los referidos fines docentes.

3. Los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad deberán jurar o prometer acatamiento a laConstitución como norma fundamental del Estado.

4. Tendrán derecho a una remuneración justa, que contemple su nivel de formación, régimen deincompatibilidades, movilidad por razones de servicio, dedicación y el riesgo que comporta sumisión, así como la especificidad de los horarios de trabajo y su peculiar estructura.

5. Reglamentariamente se determinará su régimen de horario de servicio, que se adaptará a laspeculiares características de la función policial.

6. Los puestos de servicio en las respectivas categorías se proveerán conforme a los principios demérito, capacidad y antigüedad, a tenor de lo dispuesto en la correspondiente reglamentación.

7. La pertenencia a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad es causa de incompatibilidad para eldesempeño de cualquier otra actividad pública o privada, salvo aquellas actividades exceptuadasde la legislación sobre incompatibilidades.

8. Los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad no podrán ejercer en ningún caso elderecho de huelga, ni acciones sustitutivas del mismo o concertadas con el fin de alterar el normalfuncionamiento de los servicios.

9. El régimen disciplinario, sin perjuicio de la observancia de las debidas garantías, estará inspiradoen unos principios acordes con la misión fundamental que la Constitución les atribuye y con laestructura y organización jerarquizada y disciplinada propias de los mismos.

Artículo 7

1. En el ejercicio de sus funciones, los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad tendrán atodos los efectos legales el carácter de Agentes de la Autoridad.

2. Cuando se cometa delito de atentado, empleando en su ejecución armas de fuego, explosivos uotros medios de agresión de análoga peligrosidad, que puedan poner en peligro grave la integridadfísica de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, tendrán al efecto de su protecciónpenal la consideración de Autoridad.

3. La Guardia Civil sólo tendrá consideración de fuerza armada en el cumplimiento de las misionesde carácter militar que se le encomienden, de acuerdo con el ordenamiento jurídico.

Artículo 8

1. La jurisdicción ordinaria será la competente para conocer de los delitos que se cometan contramiembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, así como de los cometidos por éstos en elejercicio de sus funciones.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


40

Iniciadas unas actuaciones por los Jueces de Instrucción, cuando éstos entiendan que existenindicios racionales de criminalidad por la conducta de miembros de las Fuerzas y Cuerpos deSeguridad, suspenderán sus actuaciones y las remitirán a la Audiencia Provincial correspondiente,que será la competente para seguir la instrucción, ordenar, en su caso, el procesamiento y dictar elfallo que corresponda.

Cuando el hecho fuese constitutivo de falta, los Jueces de Instrucción serán competentes para lainstrucción y el fallo, de conformidad con las normas de la Ley de Enjuiciamiento Criminal.

Se exceptúa de lo dispuesto en los párrafos anteriores los supuestos en que sea competente lajurisdicción militar.

2. El cumplimiento de la prisión preventiva y de las penas privativas de libertad por los miembrosde las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad se realizará en establecimientos penitenciarios ordinarios,con separación del resto de detenidos o presos.

3. La iniciación de procedimiento penal contra miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad noimpedirá la incoación y tramitación de expedientes gubernativos o disciplinarios por los mismoshechos. No obstante, la resolución definitiva del expediente sólo podrá producirse cuando lasentencia recaída en el ámbito penal sea firme, y la declaración de hechos probados vinculará a laAdministración. Las medidas cautelares que puedan adoptarse en estos supuestos podránprolongarse hasta que recaiga resolución definitiva en el procedimiento judicial, salvo en cuanto ala suspensión del sueldo, en que se estará a lo dispuesto en la legislación general de funcionarios.

El párr. 2º apartado 1 fue declarado inconstitucional por STC 55/1990 de 28 marzo

TITULO II.

DE LAS FUERZAS Y CUERPOS DE SEGURIDAD DEL ESTADO

CAPITULO PRIMERO.

DISPOSICIONES GENERALES

Artículo 9

Las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado ejercen sus funciones en todo el territorio nacional yestán integradas por:

a) El Cuerpo Nacional de Policía, que es un Instituto Armado de naturaleza civil, dependiente delMinistro del Interior.

b) La Guardia Civil, que es un Instituto Armado de naturaleza militar, dependiente del Ministro delInterior, en el desempeño de las funciones que esta ley le atribuye, y del Ministro de Defensa en elcumplimiento de las misiones de carácter militar que éste o el Gobierno le encomienden. Entiempo de guerra y durante el estado de sitio, dependerá exclusivamente del Ministro de Defensa.

Artículo 10

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


41

1. Corresponde al Ministro del Interior la administración general de la seguridad ciudadana y elmando superior de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, así como la responsabilidad delas relaciones de colaboración y auxilio con las Autoridades policiales de otros países, conforme a loestablecido en Tratados y Acuerdos Internacionales.

2. Bajo la inmediata autoridad del Ministro del Interior, dicho mando será ejercido en los términosestablecidos en esta ley por el Director de la Seguridad del Estado, del que dependen directamentelas Direcciones Generales de la Guardia Civil y de la Policía, a través de las cuales coordinará laactuación de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado.

3. En cada provincia, el Gobernador civil ejercerá el mando directo de las Fuerzas y Cuerpos deSeguridad del Estado, con sujeción a las directrices de los órganos mencionados en los apartadosanteriores, sin perjuicio de la dependencia funcional de las Unidades de Policía Judicial, respecto delos Jueces, de los Tribunales y del Ministerio Fiscal, en sus funciones de averiguación del delito ydescubrimiento y aseguramiento del delincuente.

CAPITULO II.

DE LAS FUNCIONES

Artículo 11

1. Las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado tienen como misión proteger el libre ejercicio delos derechos y libertades y garantizar la seguridad ciudadana mediante el desempeño de lassiguientes funciones:

a) Velar por el cumplimiento de las leyes y disposiciones generales, ejecutando las órdenes quereciban de las Autoridades, en el ámbito de sus respectivas competencias.

b) Auxiliar y proteger a las personas y asegurar la conservación y custodia de los bienes que seencuentren en situación de peligro por cualquier causa.

c) Vigilar y proteger los edificios e instalaciones públicos que lo requieran.

d) Velar por la protección y seguridad de altas personalidades.

e) Mantener y restablecer, en su caso, el orden y la seguridad ciudadana.

f) Prevenir la comisión de actos delictivos.

g) Investigar los delitos para descubrir y detener a los presuntos culpables, asegurar losinstrumentos, efectos y pruebas del delito, poniéndolos a disposición del Juez o Tribunalcompetente, y elaborar los informes técnicos y periciales procedentes.

h) Captar, recibir y analizar cuantos datos tengan interés para el orden y la seguridad pública, yestudiar, planificar y ejecutar los métodos y técnicas de prevención de la delincuencia.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


42

i) Colaborar con los Servicios de Protección Civil en los casos de grave riesgo, catástrofe ocalamidad pública, en los términos que se establezcan en la legislación de Protección Civil.

2. Las funciones señaladas en el párrafo anterior serán ejercidas con arreglo a la siguientedistribución territorial de competencias:

a) Corresponde al Cuerpo Nacional de Policía ejercitar dichas funciones en las capitales deprovincia y en los términos municipales y núcleos urbanos que el Gobierno determine.

b) La Guardia Civil las ejercerá en el resto del territorio nacional y su mar territorial.

3. No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, los miembros del Cuerpo Nacional de Policíapodrán ejercer las funciones de investigación y las de coordinación de los datos a que se refierenlos apartados g) y h) núm. 1 de este artículo, en todo el territorio nacional.

La Guardia Civil, para el desempeño de sus competencias propias, podrá asimismo realizar lasinvestigaciones procedentes en todo el territorio nacional, cuando ello fuere preciso.

En todo caso de actuación fuera de su ámbito territorial, los miembros de cada Cuerpo deberán darcuenta al otro de las mismas.

4. Sin perjuicio de la distribución de competencias del apartado 2 de este artículo, ambos Cuerposdeberán actuar fuera de su ámbito competencial por mandato judicial o del Ministerio Fiscal o, encasos excepcionales, cuando lo requiera la debida eficacia en su actuación; en ambos supuestosdeberán comunicarlo de inmediato al Gobernador civil y a los mandos con competencia territorial omaterial; el Gobernador civil podrá ordenar la continuación de las actuaciones o, por el contrario,el pase de las mismas al Cuerpo competente, salvo cuando estuvieren actuando por mandatojudicial o del Ministerio Fiscal.

5. En caso de conflicto de competencias, ya sea positivo o negativo, se hará cargo del servicio elCuerpo que haya realizado las primeras actuaciones, hasta que se resuelva lo procedente por elGobernador civil o las instancias superiores del Ministerio del Interior, sin perjuicio de lo dispuestopara la Policía Judicial.

6. Al objeto de conseguir la óptima utilización de los medios disponibles y la racional distribuciónde efectivos, el Ministerio del Interior podrá ordenar que cualesquiera de los Cuerpos asuma, enzonas o núcleos determinados, todas o algunas de las funciones exclusivas asignadas al otroCuerpo.

Artículo 12

1. Además de las funciones comunes establecidas en el artículo anterior, se establece la siguientedistribución material de competencias:

A) Serán ejercidas por el Cuerpo Nacional de Policía:

a) La expedición del documento nacional de identidad y de los pasaportes.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


43

b) El control de entrada y salida del territorio nacional de españoles y extranjeros.

c) Las previstas en la legislación sobre extranjería, refugio y asilo, extradición, expulsión, emigracióne inmigración.

d) La vigilancia e inspección del cumplimiento de la normativa en materia de juego.

e) La investigación y persecución de los delitos relacionados con la droga.

f) Colaborar y prestar auxilio a las Policías de otros países, conforme a lo establecido en losTratados o Acuerdos Internacionales sobre las leyes, bajo la superior dirección del Ministro delInterior.

g) El control de las entidades y servicios privados de seguridad, vigilancia e investigación, de supersonal, medios y actuaciones.

h) Aquellas otras que le atribuya la legislación vigente.

B) Serán ejercidas por la Guardia Civil:

a) Las derivadas de la legislación vigente sobre armas y explosivos.

b) El resguardo fiscal del Estado y las actuaciones encaminadas a evitar y perseguir el contrabando.

c) La vigilancia del tráfico, tránsito y transporte en las vías públicas interurbanas.

d) La custodia de vías de comunicación terrestre, costas, fronteras, puertos, aeropuertos y centrose instalaciones que por su interés lo requieran.

e) Velar por el cumplimiento de las disposiciones que tiendan a la conservación de la naturaleza ymedio ambiente, de los recursos hidráulicos, así como de la riqueza cinegética, piscícola, forestal yde cualquier otra índole relacionada con la naturaleza.

f) La conducción interurbana de presos y detenidos.

g) Aquellas otras que le atribuye la legislación vigente.

2. Las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado están obligadas a la cooperación recíproca en eldesempeño de sus competencias respectivas.

3. Las dependencias del Cuerpo Nacional de Policía y de la Guardia Civil actuarán recíprocamentecomo oficinas para la recepción y tramitación de los documentos dirigidos a las Autoridades decualquiera de los dos Institutos.

CAPITULO III.

DE LA GUARDIA CIVIL

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


44

Artículo 13

1. El Cuerpo de la Guardia Civil se estructura jerárquicamente según los diferentes empleos, deconformidad con su naturaleza militar.

2. El régimen estatutario de la Guardia Civil será el establecido en la presente ley, en las normasque la desarrollan y en el ordenamiento militar.

Artículo 14

1. El Ministerio del Interior dispondrá todo lo concerniente a servicios de la Guardia Civilrelacionados con la seguridad ciudadana y demás competencias atribuidas por esta ley, así como asus retribuciones, destinos, acuartelamientos y material.

2. Conjuntamente, los Ministros de Defensa y de Interior dispondrán todo lo referente a laselección, formación, perfeccionamiento, armamento y despliegue territorial, y propondrán alGobierno el nombramiento del titular de la Dirección General de la Guardia Civil, así como lanormativa reguladora del voluntariado especial para la prestación del servicio militar en la misma.

3. El Ministro de Defensa dispondrá lo concerniente al régimen de ascensos y situaciones delpersonal, así como a las misiones de carácter militar que se encomienden a la Guardia Civil,ejerciendo, respecto al voluntariado especial para la prestación del servicio militar en la misma, lascompetencias que normativamente le correspondan.

Artículo 15

1. La Guardia Civil, por su condición de Instituto armado de naturaleza militar, a efectosdisciplinarios, se regirá por su normativa específica.

En todo caso, será competente para la imposición de la sanción de separación del servicio elMinistro de Defensa, previo informe del Ministro del Interior.

2. Los miembros de la Guardia Civil no podrán pertenecer a partidos políticos o sindicatos ni hacerpeticiones colectivas: individualmente podrán ejercer el derecho de petición en los términosestablecidos en su legislación específica.

CAPITULO IV.

DE LA POLICÍA

SECCIÓN PRIMERA.

Normas generales, escalas y sistemas de acceso

Artículo 16

1. La estructura y competencia de los órganos de dirección del Cuerpo Nacional de Policía serán lasque se establezcan en las normas orgánicas del Ministerio del Interior.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


45

2. El régimen estatutario del Cuerpo Nacional de Policía se ajustará a las previsiones de la presenteley y a las disposiciones que la desarrollen, teniendo como derecho supletorio la legislación vigentereferida a los funcionarios de la Administración Civil del Estado. Sus miembros, hombres y mujeres,actuarán de uniforme o sin él, en función del destino que ocupen y del servicio que desempeñen.

3. La jubilación forzosa se producirá al cumplir el funcionario sesenta y cinco años.

4. Por ley se determinarán las edades y causas del pase de los funcionarios del Cuerpo Nacional dePolicía a la situación de segunda actividad, atendiendo a las aptitudes físicas que demande sufunción.

Asimismo, se establecerán las remuneraciones a percibir y las obligaciones correspondientes a estasituación.

Artículo 17

El Cuerpo Nacional de Policía constará de las siguientes Escalas y categorías:

La Escala superior, con dos categorías. Su sistema de acceso será a la inferior desde la Escalaejecutiva y a la categoría superior desde la inferior, por promoción interna en ambos casos.

La Escala ejecutiva, con dos categorías. Su sistema de acceso será el de oposición libre y el depromoción interna, en el porcentaje que reglamentariamente se determine, para la categoríainferior, y de promoción interna para la categoría superior.

La Escala de subinspección, con una sola categoría, a la que se accederá únicamente porpromoción interna desde la Escala básica.

La Escala básica, con dos categorías, a las que se accederá por oposición libre a la categoríainferior y por promoción interna a la superior. Para el acceso a las Escalas anteriores, se exigiráestar en posesión de los títulos de los Grupos A, B, C y D, respectivamente, y la superación de loscursos correspondientes en el Centro de Formación. En el Cuerpo Nacional de Policía existirán lasplazas de Facultativos y de Técnicos, con títulos de los Grupos A y B, que sean necesarias para lacobertura y apoyo de la función policial, que se cubrirán entre funcionarios de acuerdo con elsistema que reglamentariamente se determine.

Excepcionalmente, si las circunstancias lo exigen, podrán contratarse, temporalmente especialistaspara el desempeño de tales funciones.

Los Grupos a los que se refieren los apartados anteriores de este artículo son los correspondientesa los Grupos de clasificación establecidos en el art. 25 L 30/1984 de 2 agosto, de Medidas para laReforma de la Función Pública.

Artículo 18

1. Los miembros del Cuerpo Nacional de Policía tienen derecho a constituir organizacionessindicales de ámbito nacional para la defensa de sus intereses profesionales, así como el de afiliarsea las mismas y a participar activamente en ellas en los términos previstos en esta ley.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


46

2. Los miembros del Cuerpo Nacional de Policía sólo podrán afiliarse a organizaciones sindicalesformadas exclusivamente por miembros del propio Cuerpo. Dichas organizaciones no podránfederarse o confederarse con otras que, a su vez, no estén integradas exclusivamente pormiembros del referido Cuerpo. No obstante, podrán formar parte de organizacionesinternacionales de su mismo carácter.

Artículo 19

El ejercicio del derecho de sindicación y de la acción sindical por parte de los miembros del CuerpoNacional de Policía tendrán como límites el respeto de los derechos fundamentales y libertadespúblicas reconocidos en la Constitución y, especialmente, el derecho al honor, a la intimidad y a lapropia imagen, así como el crédito y prestigio de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, laseguridad ciudadana y de los propios funcionarios y la garantía del secreto profesional. Constituiránasimismo límite, en la medida que puedan ser vulnerados por dicho ejercicio, los principios básicosde actuación del art. 5 de esta ley.

Artículo 20

1. Para constituir una organización sindical será preciso depositar los estatutos de la misma,acompañados del acta fundacional, en el Registro Especial de la Dirección General de Policía.

2. Los Estatutos deberán contener, al menos, las siguientes menciones:

a) Denominación de la asociación.

b) Fines específicos de la misma.

c) Domicilio.

d) Órganos de representación, gobierno y administración y normas para su funcionamiento, asícomo el régimen de provisión electiva de cargos, que habrán de ajustarse a principiosdemocráticos.

e) Requisitos y procedimientos para la adquisición y pérdida de la condición de afiliados, así comoel régimen de modificación de sus Estatutos y disolución de la asociación sindical.

f) Régimen económico de la organización, que establezca el carácter, procedencia y destino de susrecursos, así como los medios que permitan a los afiliados conocer la situación económica.

3. Sólo se podrán rechazar, mediante resolución motivada, aquellos Estatutos que carezcan de losrequisitos mínimos a que se refiere el número anterior, y cuyos defectos no hubieran sidosubsanados en el plazo de diez días a partir de que se les requiriese al efecto.

Artículo 21

1. Las organizaciones sindicales legalmente constituidas tendrán derecho a formular propuestas yelevar informes o dirigir peticiones a las Autoridades competentes, así como a ostentar larepresentación de sus afiliados ante los Órganos competentes de la Administración Pública.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


47

2. Tendrán la condición de representantes de las organizaciones sindicales del Cuerpo Nacional dePolicía aquellos funcionarios que, perteneciendo a las mismas, hayan sido formalmente designadoscomo tales por el órgano de gobierno de aquéllas, de acuerdo con sus respectivos Estatutos.

Artículo 22

1. Aquellas organizaciones sindicales del Cuerpo Nacional de Policía que en las últimas elecciones alConsejo de Policía hubieran obtenido, al menos, un representante en dicho Consejo, o en dos delas Escalas el 10 por 100 de los votos emitidos en cada una de ellas, serán consideradasorganizaciones sindicales representativas, y en tal condición tendrán, además, capacidad para:

a) Participar como interlocutores en la determinación de las condiciones de prestación del serviciode los funcionarios, a través de los procedimientos establecidos al efecto.

b) Integrarse en el grupo de trabajo o Comisiones de estudio que a tal efecto se establezcan.

2. Los representantes de dichas organizaciones sindicales representativas tendrán derecho:

a) A la asistencia y al acceso a los centros de trabajo para participar en actividades propias de suasociación sindical, previa comunicación al Jefe de la Dependencia y sin que el ejercicio de esederecho pueda interrumpir el desarrollo normal del servicio policial.

b) Al número de horas mensuales que reglamentariamente se establezcan para el desarrollo de lasfunciones sindicales propias de su representación.

c) Al disfrute de los permisos no retribuidos necesarios para el desarrollo de las funciones sindicalespropias de su cargo, dentro de los límites que reglamentariamente se establezcan.

d) Al pase a la situación de servicios especiales, en los términos que reglamentariamente seestablezcan, con derecho a reserva del puesto de trabajo y al cómputo de antigüedad, mientrasdure el ejercicio de su cargo representativo, debiendo incorporarse a su puesto de trabajo dentrodel mes siguiente a la fecha del cese.

3. El número de representantes que la Administración tendrá que reconocer, a los efectosdeterminados en el núm. 2 de este artículo, se corresponderá con el número de representantesque cada organización sindical hubiere obtenido en las elecciones al Consejo de Policía.

4. En todo caso, se reconocerá a aquella organización sindical que no hubiera obtenidorepresentantes elegidos en el Consejo de Policía, pero sí, al menos, el 10 por 100 de votos en unaEscala, el derecho a un representante, a los solos efectos de lo previsto en el núm. 2 de esteartículo.

Artículo 23

1. En las dependencias con más de 250 funcionarios, las organizaciones sindicales tendrán derechoa que se les facilite un local adecuado para el ejercicio de sus actividades. En todo caso tendránderecho a la instalación en cada dependencia policial de un tablón de anuncios, en lugar donde segarantice un fácil acceso al mismo de los funcionarios.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


48

2. Estos podrán celebrar reuniones sindicales en locales oficiales, fuera de las horas de trabajo y sinperturbar la marcha del servicio, previa autorización del Jefe de la Dependencia, que sólo podrádenegarla cuando considere que el servicio puede verse afectado.

3. La autorización deberá solicitarse con una antelación mínima de setenta y dos horas, y en lamisma se hará constar la fecha, hora y lugar de la reunión, así como el orden del día previsto.

4. La resolución correspondiente deberá notificarse, al menos, veinticuatro horas antes de laprevista para la reunión, sin perjuicio de lo dispuesto en el núm. 2.

Artículo 24

1. Las organizaciones sindicales responderán por los actos o acuerdos adoptados por sus órganosestatutarios en la esfera de sus respectivas competencias.

2. Dichas organizaciones responderán por los actos de sus afiliados, cuando aquéllos se produzcanen el ejercicio regular de las funciones representativas o se pruebe que dichos afiliados actuabanpor cuenta de las organizaciones sindicales.

Artículo 25

1. Bajo la presidencia del Ministro del Interior o persona en quien delegue, se crea el Consejo dePolicía, con representación paritaria de la Administración y de los miembros del Cuerpo Nacionalde Policía.

2. Son funciones del Consejo de Policía:

a) La mediación y conciliación en caso de conflictos colectivos.

b) La participación en el establecimiento y las condiciones de prestación del servicio de losfuncionarios.

c) La formulación de mociones y la evacuación de consultas en materias relativas al Estatutoprofesional.

d) La emisión de informes en los expedientes disciplinarios que se instruyan por faltas muy gravescontra miembros del Cuerpo Nacional de Policía y en todos aquellos que se instruyan a losrepresentantes de los Sindicatos, a que se refiere el art. 22 de esta ley.

e) El informe previo de las disposiciones de carácter general que se pretenda dictar sobre lasmaterias a que se refieren los apartados anteriores.

f) Las demás que le atribuyan las leyes y disposiciones generales.

3. Los representantes de la Administración en el Consejo de Policía serán designados por elMinistro del Interior.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


49

La representación de los miembros del Cuerpo Nacional de Policía en el Consejo se estructurará porEscalas, sobre la base de un representante por cada 6000 funcionarios o fracción, de cada una delas cuatro Escalas que constituyen el Cuerpo.

Artículo 26

1. Se celebrarán elecciones en el seno del Cuerpo Nacional de Policía, a efectos de designar losrepresentantes de sus miembros en el Consejo de Policía y determinar la condición derepresentativos de los Sindicatos constituidos, con arreglo a lo dispuesto en la presente ley.

Las elecciones se celebrarán por Escalas, votando sus miembros una lista que contenga el nombre onombres de los candidatos a representantes de la misma, mediante sufragio personal, directo ysecreto.

2. Los candidatos a la elección podrán ser presentados, mediante listas nacionales, para cada unade las Escalas, por los Sindicatos de funcionarios o por las agrupaciones de electores de las distintasEscalas legalmente constituidas.

Las listas contendrán tantos nombres como puestos a cubrir, más igual número de suplentes.

3. Mediante el sistema de representación proporcional se atribuirá a cada lista el número depuestos que le correspondan, de conformidad con el cociente que resulte de dividir el número devotantes por el de puestos a cubrir. Si hubiere puesto o puestos sobrantes, se atribuirán a la lista olistas que tengan un mayor resto de votos.

4. La duración del mandato de los Delegados en el Consejo de Policía será de cuatro años, pudiendoser reelegidos en sucesivos procesos electorales.

Caso de producirse vacante, por cualquier causa, en la representación de los funcionarios en elConsejo de Policía, se cubrirá automáticamente por el candidato que ocupe el puesto siguiente enla lista respectiva.

5. Reglamentariamente, se establecerán las normas complementarias que sean precisas para laconvocatoria de las elecciones, el procedimiento electoral y, en general, para el funcionamiento delConsejo de Policía.

Artículo 27

1. El régimen disciplinario de los funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía se ajustará a losprincipios establecidos en el cap. II tít. I de esta ley y a las normas del presente capítulo.

2. Las faltas podrán ser leves, graves y muy graves. Las faltas leves prescribirán al mes; las graves, alos dos años, y las muy graves, a los seis años. La prescripción se interrumpirá en el momento quese inicia el procedimiento disciplinario.

3. Se considerarán faltas muy graves:

a) El incumplimiento del deber de fidelidad a la Constitución en el ejercicio de las funciones.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


50

b) Cualquier conducta constitutiva de delito doloso.

c) El abuso de sus atribuciones y la práctica de tratos inhumanos, degradantes, discriminatorios yvejatorios a las personas que se encuentren bajo su custodia.

d) La insubordinación individual o colectiva, respecto a las Autoridades o Mandos de quedependan, así como la desobediencia a las legítimas instrucciones dadas por aquéllos.

e) La no prestación de auxilio con urgencia, en aquellos hechos o circunstancias graves en que seaobligada su actuación.

f) El abandono de servicio.

g) La violación del secreto profesional y la falta del debido sigilo respecto a los asuntos queconozcan por razón de su cargo, que perjudique el desarrollo de la labor policial o a cualquierpersona.

h) El ejercicio de actividades públicas o privadas incompatibles con el desempeño de sus funciones.

i) La participación en huelgas, en acciones sustitutivas de las mismas, o en actuaciones concertadascon el fin de alterar el normal funcionamiento de los servicios.

j) Haber sido sancionado por la comisión de tres o más faltas graves en el período de un año.

k) La falta de colaboración manifiesta con los demás miembros de las Fuerzas y Cuerpos deSeguridad.

l) Embriagarse o consumir drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas durante elservicio o con habitualidad.

m) Cualquier otra conducta no enumerada en los puntos anteriores, tipificada como falta muygrave en la legislación general de funcionarios.

4. Las faltas graves y leves se determinarán reglamentariamente, de conformidad con los siguientescriterios:

a) Intencionalidad.

b) La perturbación que puedan producir en el normal funcionamiento de la Administración y de losservicios policiales.

c) Los daños y perjuicios o la falta de consideración que puedan implicar para los ciudadanos y lossubordinados.

d) El quebrantamiento que pueda suponer de los principios de disciplina y jerarquía propios de esteCuerpo.

e) Reincidencia.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


51

f) En general, su trascendencia para la seguridad ciudadana.

5. Incurrirán en la misma responsabilidad que los autores de una falta los que induzcan a sucomisión y los Jefes que la toleren. Asimismo, incurrirán en falta de inferior grado los queencubrieran la comisión de una falta.

Artículo 28

1. Por razón de las faltas, a que se refiere el artículo precedente, podrán imponerse a losfuncionarios del Cuerpo Nacional de Policía las siguientes sanciones:

1.1. Por faltas muy graves:

a) Separación del servicio.

b) Suspensión de funciones de tres a seis años.

1.2. Por faltas graves:

a) Suspensión de funciones por menos de tres años.

b) Traslado con cambio de residencia.

c) Inmovilización en el escalafón por un período no superior a cinco años.

d) Pérdida de cinco a veinte días de remuneración y suspensión de funciones por igual período.

1.3. Por faltas leves:

a) Pérdida de uno a cuatro días de remuneración y suspensión de funciones por igual período, queno supondrá la pérdida de antigüedad ni implicará la inmovilización en el escalafón.

b) Apercibimiento.

Las sanciones por faltas muy graves prescribirán a los seis años, las impuestas por faltas graves a losdos años, y las impuestas por faltas leves al mes.

El plazo de prescripción comenzará a contarse desde el día siguiente a aquello en que adquierafirmeza la resolución por la que se impone la sanción o desde que se quebrantase su cumplimiento,si hubiera comenzado.

2. Las sanciones disciplinarias se anotarán en los respectivos expedientes personales con indicaciónde las faltas que las motivaron.

Transcurridos dos o seis años desde el cumplimiento de la sanción, según se trate de faltas graves omuy graves no sancionadas con la separación del servicio, podrá acordarse la cancelación deaquellas anotaciones a instancia del interesado que acredite buena conducta desde que se leimpuso la sanción. La cancelación de anotaciones por faltas leves se realizará a petición del

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


52

interesado, a los seis meses de la fecha de su cumplimiento. La cancelación producirá el efecto deanular la anotación sin que pueda certificarse de ella, salvo cuando lo soliciten las Autoridadescompetentes para ello y a los exclusivos efectos de su expediente personal.

3. Los funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía tendrán obligación de comunicar por escrito alsuperior jerárquico competente los hechos que consideren constitutivos de faltas graves y muygraves, de los que tengan conocimiento.

4. No se podrán imponer sanciones, por faltas graves o muy graves, sino en virtud de expedienteinstruido al efecto, cuya tramitación se regirá por los principios de sumariedad y celeridad. Lasanción por faltas leves podrá imponerse sin más trámites que la audiencia al interesado.

Las sanciones disciplinarias impuestas a los funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía seráninmediatamente ejecutivas, no suspendiendo su cumplimiento la interposición de ningún tipo derecurso, administrativo o judicial, si bien la autoridad a quien competa resolverlo podrá suspender,de oficio o a instancia de parte, la ejecución de la sanción impuesta, en el caso de que dichaejecución pudiera causar perjuicios de imposible o de difícil reparación.

5. Para la imposición de la sanción de separación del servicio será competente el Ministro delInterior.

Para la imposición de sanciones por faltas muy graves y graves, además del Ministro del Interior,será competente el Director de la Seguridad del Estado.

Para la imposición de las sanciones por faltas graves también será competente el Director generalde la Policía.

Además de los órganos anteriores, los Gobernadores civiles y los Jefes de las dependencias,centrales o periféricas, en que presten servicio los infractores serán competentes para laimposición de las sanciones por faltas leves.

6. Iniciado un procedimiento penal o disciplinario, se podrá acordar la suspensión provisional porla autoridad competente para ordenar la incoación del expediente administrativo. La situación desuspensión provisional se regulará por lo dispuesto en la legislación general de funcionarios, sinperjuicio de lo establecido en el art. 8,3.

CAPITULO V.

DE LA ORGANIZACIÓN DE UNIDADES DE POLICÍA JUDICIAL

Artículo 29

1. Las funciones de Policía Judicial que se mencionan en el art. 126 CE serán ejercidas por lasFuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, a través de las Unidades que se regulan en el presentecapítulo.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


53

2. Para el cumplimiento de dicha función tendrán carácter colaborador de las Fuerzas y Cuerpos deSeguridad del Estado el personal de Policía de las Comunidades Autónomas y de las Corporacioneslocales.

Artículo 30

1. El Ministerio del Interior organizará con funcionarios de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad delEstado que cuenten con la adecuada formación especializada Unidades de Policía Judicial,atendiendo a criterios territoriales y de especialización delictual, a las que corresponderá estafunción con carácter permanente y especial.

2. Las referidas Unidades orgánicas de Policía Judicial podrán adscribirse, en todo o en parte, por elMinisterio del Interior, oído el Consejo General del Poder Judicial, a determinados Juzgados yTribunales. De igual manera podrán adscribirse al Ministerio Fiscal, oído el Fiscal general delEstado.

Artículo 31

1. En el cumplimiento de sus funciones, los funcionarios adscritos a Unidades de Policía Judicialdependen orgánicamente de los Jueces, Tribunales o Ministerio Fiscal que estén conociendo delasunto objeto de su investigación.

2. Los Jueces o Presidentes de los respectivos órganos del orden jurisdiccional penal, así como losFiscales Jefes podrán solicitar la intervención en una investigación de funcionarios a mediosadscritos a Unidades orgánicas de Policía Judicial por conducto del Presidente del Tribunal Supremoo de los Presidentes de los Tribunales Superiores de Justicia o del Fiscal general del Estado,respectivamente.

Artículo 32

La Policía Judicial constituye una función cuya especialización se cursará en los Centros deFormación y Perfeccionamiento de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado,con participación de miembros de la Judicatura y del Ministerio Fiscal, o, complementariamente, enel Centro de Estudios Judiciales.

La posesión del diploma correspondiente será requisito necesario para ocupar puestos en lasUnidades de Policía Judicial que se constituyan.

Artículo 33

Los funcionarios adscritos a las Unidades de Policía Judicial desempeñarán esa función con carácterexclusivo, sin perjuicio de que puedan desarrollar también las misiones de prevención de ladelincuencia y demás que se les encomienden, cuando las circunstancias lo requieran, de entre lascorrespondientes a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado.

Artículo 34

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


54

1. Los funcionarios de las Unidades de Policía Judicial no podrán ser removidos o apartados de lainvestigación concreta que se les hubiera encomendado, hasta que finalice la misma o la fase delprocedimiento judicial que la originara, si no es por decisión o con la autorización del Juez o Fiscalcompetente.

2. En las diligencias o actuaciones que lleven a cabo, por encargo y bajo la supervisión de losJueces, Tribunales o Fiscales competentes de lo Penal, los funcionarios integrantes de las Unidadesde Policía Judicial tendrán el carácter de comisionados de dichos Jueces, Tribunales y Fiscales, ypodrán requerir el auxilio necesario de las Autoridades y, en su caso, de los particulares.

Artículo 35

Los Jueces y Tribunales de lo Penal y el Ministerio Fiscal tendrán, respecto de los funcionariosintegrantes de Unidades de Policía Judicial que le sean adscritas y de aquellos a que se refiere elnúm. 2 art. 31 de esta ley, las siguientes facultades:

a) Les darán las órdenes e instrucciones que sean necesarias, en ejecución de lo dispuesto en lasnormas de Enjuiciamiento Criminal y Estatuto del Ministerio Fiscal.

b) Determinarán, en dichas órdenes o instrucciones, el contenido y circunstancias de lasactuaciones que interesen dichas Unidades.

c) Controlarán la ejecución de tales actuaciones, en cuanto a la forma y los resultados.

d) Podrán instar el ejercicio de la potestad disciplinaria, en cuyo caso emitirán los informes quepueda exigir la tramitación de los correspondientes expedientes, así como aquellos otros queconsideren oportunos. En estos casos recibirán los testimonios de las resoluciones recaídas.

Artículo 36

Salvo lo dispuesto en este capítulo, el régimen funcionarial del personal integrado en las Unidadesde Policía Judicial será el de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado.

TITULO III.

DE LAS POLICÍAS DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS

CAPITULO PRIMERO.

PRINCIPIOS GENERALES

Artículo 37

1. Las Comunidades Autónomas en cuyos Estatutos esté previsto podrán crear Cuerpos de Policíapara el ejercicio de las funciones de vigilancia y protección a que se refiere el art. 148,1 22ª CE y lasdemás que le atribuye la presente ley.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


55

2. Las Comunidades Autónomas que no hicieran uso de la posibilidad prevista en el apartadoanterior podrán ejercer las funciones enunciadas en el artículo 148,1 22ª CE, de conformidad conlos arts. 39 y 47 de esta ley.

3. Las Comunidades Autónomas cuyos Estatutos no prevean la creación de Cuerpos de Policíatambién podrán ejercer las funciones de vigilancia y protección a que se refiere el art. 148,1 22ª CEmediante la firma de acuerdos de cooperación específica con el Estado.

CAPITULO II.

DE LAS COMPETENCIAS DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS

Artículo 38

Las Comunidades Autónomas, a que se refiere el núm. 1 artículo anterior, podrán ejercer, a travésde sus Cuerpos de Policía, las siguientes funciones:

1. Con carácter de propias:

a) Velar por el cumplimiento de las disposiciones y órdenes singulares dictadas por los órganos dela Comunidad Autónoma.

b) La vigilancia y protección de personas, órganos, edificios, establecimientos y dependencias de laComunidad Autónoma y de sus entes instrumentales, garantizando el normal funcionamiento delas instalaciones y la seguridad de los usuarios de sus servicios.

c) La inspección de las actividades sometidas a la ordenación o disciplina de la ComunidadAutónoma, denunciando toda actividad ilícita.

d) El uso de la coacción en orden a la ejecución forzosa de los actos o disposiciones de la propiaComunidad Autónoma.

2. En colaboración con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado:

a) Velar por el cumplimiento de las leyes y demás disposiciones del Estado y garantizar elfuncionamiento de los servicios públicos esenciales.

b) Participar en las funciones de Policía Judicial, en la forma establecida en el art. 29,2 de esta ley.

c) Vigilar los espacios públicos, proteger las manifestaciones y mantener el orden en grandesconcentraciones humanas.

El ejercicio de esta función corresponderá, con carácter prioritario, a los Cuerpos de Policía de lasComunidades Autónomas, sin perjuicio de la intervención de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridaddel Estado cuando, bien a requerimiento de las Autoridades de la Comunidad Autónoma, o bienpor decisión propia, lo estimen necesario las Autoridades estatales competentes.

3. De prestación simultánea e indiferenciada con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado:

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


56

a) La cooperación a la resolución amistosa de los conflictos privados cuando sean requeridos paraello.

b) La prestación de auxilio en los casos de accidente, catástrofe o calamidad pública, participandoen la forma prevista en las leyes, en la ejecución de los planes de Protección Civil.

c) Velar por el cumplimiento de las disposiciones que tiendan a la conservación de la naturaleza ymedio ambiente, recursos hidráulicos, así como la riqueza cinegética, piscícola, forestal y decualquier otra índole relacionada con la naturaleza.

Artículo 39

Corresponde a las Comunidades Autónomas, de conformidad con la presente ley y con la de Basesde Régimen Local, coordinar la actuación de las Policías locales en el ámbito territorial de laComunidad, mediante el ejercicio de las siguientes funciones:

a) Establecimiento de las normas marco a las que habrán de ajustarse los Reglamentos de Policíaslocales, de conformidad con lo dispuesto en la presente ley y en la de Bases de Régimen Local.

b) Establecer o propiciar, según los casos, la homogeneización de los distintos Cuerpos de Policíaslocales, en materia de medios técnicos para aumentar la eficacia y colaboración de éstos, deuniformes y de retribuciones.

c) Fijar los criterios de selección, formación, promoción y movilidad de las Policías locales,determinando los distintos niveles educativos exigibles para cada categoría, sin que, en ningúncaso, el nivel pueda ser inferior a Graduado Escolar.

d) Coordinar la formación profesional de las Policías locales, mediante la creación de Escuelas deFormación de Mandos y de Formación Básica.

CAPITULO III.

DEL RÉGIMEN ESTATUTARIO DE LAS POLICÍAS DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS

Artículo 40

El régimen estatutario de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas vendrádeterminado, de conformidad con lo establecido en el art. 149,1 18ª CE, por los principiosgenerales del tít. I de esta ley, por lo establecido en este capítulo y por lo que dispongan al efectolos Estatutos de Autonomía y la legislación de las Comunidades Autónomas, así como por losreglamentos específicos de cada Cuerpo.

Artículo 41

1. Corresponde a los órganos competentes de cada Comunidad Autónoma, previo informe delConsejo, a que se refiere el art. 48 de esta ley, la creación de sus Cuerpos de Policía, así como sumodificación y supresión en los casos en que así se prevea en los respectivos Estatutos deAutonomía.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


57

2. Los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas son Institutos armados de naturalezacivil, con estructura y organización jerarquizada.

3. En el ejercicio de sus funciones, los miembros de los citados Cuerpos deberán vestir el uniformereglamentario, salvo los casos excepcionales que autoricen las Juntas de Seguridad.

4. Los miembros de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas estarán dotados de losmedios técnicos y operativos necesarios para el cumplimiento de sus funciones, pudiendo portararmas de fuego. El otorgamiento de la licencia de armas competerá, en todo caso, al Gobierno de laNación.

Artículo 42

Los cuerpos de policía de las comunidades autónomas sólo podrán actuar en el ámbito territorialde la comunidad autónoma respectiva, salvo en situaciones de emergencia, previo requerimientode las autoridades estatales.

No obstante, cuando ejerzan funciones de protección de autoridades públicas de la comunidadautónoma, podrán actuar fuera del ámbito territorial respectivo, previa autorización del Ministeriodel Interior y, cuando proceda, comunicación al órgano de gobierno de la comunidad autónomacorrespondiente, con las condiciones y requisitos que se determinen reglamentariamente.

Precepto redactado por art. segundo LO 1/2003 de 10 marzo para la garantía de la democracia enlos Ayuntamientos y la seguridad de los Concejales

Artículo 43

1. Los Mandos de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas se designarán por lasAutoridades competentes de la Comunidad Autónoma, entre Jefes, Oficiales y Mandos de lasFuerzas Armadas y de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado.

2. Durante su permanencia en la Policía de la Comunidad Autónoma, dichos Jefes, Oficiales yMandos pasarán a la situación que reglamentariamente corresponda a su Arma o Cuerpo deprocedencia, al cual podrán reintegrarse en cualquier momento que lo soliciten.

3. Un porcentaje de las vacantes de los citados puestos de Mando podrá ser cubierto, mediantepromoción interna, entre los miembros del propio Cuerpo de Policía de la Comunidad Autónoma,en el número, con las condiciones y requisitos que determinen el Consejo a que se refiere el art. 48de esta ley.

4. Los mandos de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas habrán de realizar, unavez designados y antes de su adscripción, un curso de especialización homologado por el Ministeriodel Interior para el mando peculiar de estos Cuerpos.

Artículo 44

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


58

La selección, el ingreso, la promoción y formación de los miembros de los Cuerpos de Policía de lasComunidades Autónomas se regulará y organizará por las respectivas Comunidades Autónomas, sinperjuicio de lo establecido en los respectivos Estatutos.

TITULO IV.

DE LA COLABORACIÓN Y COORDINACIÓN ENTRE EL ESTADO Y LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS

CAPITULO PRIMERO.

DE LA COLABORACIÓN ENTRE LAS FUERZAS Y CUERPOS DE SEGURIDAD DEL ESTADO Y LOSCUERPOS DE POLICÍA DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS

Artículo 45

Los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de los Cuerpos de Policía de lasComunidades Autónomas deberán prestarse mutuo auxilio e información recíproca en el ejerciciode sus funciones respectivas.

Artículo 46

1. Cuando las Comunidades Autónomas que, según su Estatuto, puedan crear Cuerpos de Policía nodispongan de los medios suficientes para el ejercicio de las funciones previstas en el art. 38,1 y 2 c)de la presente ley, podrán recabar, a través de las Autoridades del Estado el auxilio de las Fuerzas yCuerpos de Seguridad del Estado, correspondiendo en este caso a las Autoridades gubernativasestatales la determinación del modo y forma de prestar el auxilio solicitado.

En caso de considerarse procedente su intervención, las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estadoactuarán bajo el mando de sus Jefes naturales.

2. En el resto de los casos, cuando en la prestación de un determinado servicio o en la realizaciónde una actuación concreta concurran, simultáneamente, miembros o Unidades de las Fuerzas yCuerpos de Seguridad del Estado y de la Policía de la Comunidad Autónoma, serán los Mandos delos primeros los que asuman la dirección de la operación.

CAPITULO II.

DE LA ADSCRIPCIÓN DE UNIDADES DEL CUERPO NACIONAL DE POLICÍA A LAS COMUNIDADESAUTÓNOMAS

Artículo 47

Las Comunidades Autónomas incluidas en el apartado 2 art. 37 de la presente ley, podrán solicitardel Gobierno de la Nación, a través del Ministerio del Interior, para el ejercicio de las funcionesprevistas en el art. 38,1 de aquélla, la adscripción de Unidades del Cuerpo Nacional de Policía.

Las condiciones de dicha adscripción se determinarán en acuerdos administrativos de colaboraciónde carácter específico, que deberán respetar, en todo caso, los siguientes principios:

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


59

La adscripción deberá afectar a Unidades operativas completas y no a miembros individuales delcitado Cuerpo.

Las Unidades adscritas dependerán, funcionalmente, de las Autoridades de la ComunidadAutónoma, y orgánicamente del Ministerio del Interior.

Dichas Unidades actuarán siempre bajo el Mando de sus Jefes naturales.

En cualquier momento podrán ser reemplazadas por otras, a iniciativa de las Autoridadesestatales, oídas las Autoridades de la Comunidad Autónoma.

CAPITULO III.

DE LOS ÓRGANOS DE COORDINACIÓN

Artículo 48

1. Para garantizar la coordinación entre las políticas de seguridad pública del Estado y de lasComunidades Autónomas se crea el Consejo de Política de Seguridad, que estará presidido por elMinistro del Interior e integrado por los Consejeros de Interior o Gobernación de las ComunidadesAutónomas y por un número igual de representantes del Estado designados por el Gobierno de laNación.

2. El Consejo de Política de Seguridad ejercerá las siguientes competencias:

Aprobar los planes de coordinación en materia de seguridad y de infraestructura policial.

Informar las plantillas de los Cuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas y susmodificaciones. El Consejo podrá establecer el número máximo de los efectivos de las plantillas.

Aprobar directivas y recomendaciones de carácter general.

Informar las disposiciones que dicten las Comunidades Autónomas, en relación con sus propiosCuerpos de Policía, así como la creación de éstos.

Informar los convenios de cooperación, en materia de seguridad, entre el Estado y lasComunidades Autónomas.

Las demás que le atribuya la legislación vigente.

3. Para su adecuado funcionamiento el Consejo de Política de Seguridad elaborará un reglamentode régimen interior que será aprobado por el mismo.

Artículo 49

1. Dentro del Consejo de Política de Seguridad funcionará un Comité de Expertos integrado porocho representantes, cuatro del Estado y cuatro de las Comunidades Autónomas, designados estosúltimos anualmente por los miembros del Consejo de Política de Seguridad que representen a las

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


60

Comunidades Autónomas. Dicho Comité tendrá la misión de asesorar técnicamente a aquél ypreparar los asuntos que posteriormente vayan a ser debatidos en el Pleno del mismo y concarácter específico:

Elaborar y proponer fórmulas de coordinación.

Preparar acuerdos de cooperación.

Proponer programas de formación y perfeccionamiento de las Policías.

Elaborar planes de actuación conjunta.

2. El reglamento de régimen interior del Consejo de Política de Seguridad determinará las normasde composición y funcionamiento del Comité de Expertos.

Artículo 50

1 En las Comunidades Autónomas que dispongan de Cuerpos de Policía propios podrá constituirseuna Junta de Seguridad, integrada por igual número de representantes del Estado y de lasComunidades Autónomas, con la misión de coordinar la actuación de las Fuerzas y Cuerpos deSeguridad del Estado y de los Cuerpos de Policía de la Comunidad Autónoma, en los términos quereglamentariamente se determinen.

2. La Junta de Seguridad será el órgano competente para resolver las incidencias que pudieransurgir en la colaboración entre los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y delos Cuerpos de Policía de la Comunidad Autónoma.

A tal efecto, las Autoridades competentes de las Comunidades Autónomas y los Gobernadoresciviles deberán informar periódicamente a dicha Junta acerca de las deficiencias que se observenen la coordinación, mutuo auxilio e información recíproca entre aquéllos, indicando las medidasoportunas para corregir los problemas suscitados.

TITULO V.

DE LAS POLICÍAS LOCALES

Artículo 51

1. Los municipios podrán crear cuerpos de policía propios, de acuerdo con lo previsto en lapresente ley, en la Ley de Bases de Régimen Local y en la legislación autonómica.

2. En los municipios donde no exista policía municipal, los cometidos de ésta serán ejercidos por elpersonal que desempeñe funciones de custodia y vigilancia de bienes, servicios e instalaciones, conla denominación de guardas, vigilantes, agentes, alguaciles o análogos.

3. Dichos cuerpos sólo podrán actuar en el ámbito territorial del municipio respectivo, salvo ensituaciones de emergencia y previo requerimiento de las autoridades competentes.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


61

No obstante, cuando ejerzan funciones de protección de autoridades de las corporaciones locales,podrán actuar fuera del término municipal respectivo, con autorización del Ministerio del Interior ode la correspondiente autoridad de la comunidad autónoma que cuente con cuerpo de policíaautonómica, cuando desarrollen íntegramente esas actuaciones en el ámbito territorial de dichacomunidad autónoma.

Precepto redactado por art. segundo LO 1/2003 de 10 marzo para la garantía de la democracia enlos Ayuntamientos y la seguridad de los Concejales

Artículo 52

1. Los Cuerpos de Policía local son Institutos armados de naturaleza civil, con estructura yorganización jerarquizada, rigiéndose, en cuanto a su régimen estatutario, por los principiosgenerales de los caps. II y III tít. I y por la sec. 4.ª cap. IV tít. II de la presente ley, con la adecuaciónque exija la dependencia de la Administración correspondiente, las disposiciones dictadas alrespecto por las Comunidades Autónomas y los reglamentos específicos para cada Cuerpo y demásnormas dictadas por los correspondientes Ayuntamientos.

2. Por lo que respecta al ejercicio de los derechos sindicales, y en atención a la especificidad de lasfunciones de dichos Cuerpos, les será de aplicación la ley que se dicte en cumplimiento de loestablecido en la disp. adic. 2ª apartado 2 LO 11/1985 de 2 agosto, de Libertad Sindical.

3. Será también de aplicación a los miembros de dichos Cuerpos lo dispuesto, respecto a losCuerpos de Policía de las Comunidades Autónomas, en el art. 41,3 de la presente ley, si bien lafacultad que en el mismo se atribuye a las Juntas de Seguridad corresponderá al Gobernador civilrespectivo.

Artículo 53

1. Los Cuerpos de Policía local deberán ejercer las siguientes funciones:

a) Proteger a las autoridades de las Corporaciones locales, y vigilancia o custodia de sus edificios einstalaciones.

b) Ordenar, señalizar y dirigir el tráfico en el casco urbano, de acuerdo con lo establecido en lasnormas de circulación.

c) Instruir atestados por accidentes de circulación dentro del casco urbano.

d) Policía Administrativa, en lo relativo a las Ordenanzas, Bandos y demás disposicionesmunicipales dentro del ámbito de su competencia.

e) Participar en las funciones de Policía Judicial, en la forma establecida en el art. 29,2 de esta ley.

f) La prestación de auxilio, en los casos de accidente, catástrofe o calamidad pública, participando,en la forma prevista en las leyes, en la ejecución de los planes de Protección Civil.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


62

g) Efectuar diligencias de prevención y cuantas actuaciones tiendan a evitar la comisión de actosdelictivos en el marco de colaboración establecido en las Juntas de Seguridad.

h) Vigilar los espacios públicos y colaborar con las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y conla Policía de las Comunidades Autónomas en la protección de las manifestaciones y elmantenimiento del orden en grandes concentraciones humanas, cuando sean requeridos para ello.

i) Cooperar en la resolución de los conflictos privados cuando sean requeridos para ello.

2. Las actuaciones que practiquen los Cuerpos de Policía local en el ejercicio de las funcionesprevistas en los apartados c) y g) precedentes deberán ser comunicadas a las Fuerzas y Cuerpos deSeguridad del Estado competentes.

«3. En los municipios de gran población podrán crearse, por el Pleno de la Corporación, Cuerpos defuncionarios para el ejercicio exclusivo de las funciones previstas en el párrafo b) del apartado 1.Dichos funcionarios no se integrarán en las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, y en el ejercicio deesas funciones tendrán la consideración de agentes de la autoridad, subordinados a los miembrosde los respectivos Cuerpos de Policía Local.

Los funcionarios integrantes de los Cuerpos referidos en el párrafo anterior se regirán por lasnormas contenidas en la Ley 30/1984, de 2 de agosto, de Medidas para la Reforma de la FunciónPública, y las demás normas que se dicten en desarrollo y aplicación de la misma.» (Apartadointroducido por L.O. 19/2003 de 23 de diciembre)

Artículo 54

1. En los municipios que tengan Cuerpo de Policía propio, podrá constituirse una Junta Local deSeguridad, que será el órgano competente para establecer las formas y procedimientos decolaboración entre los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad en su ámbito territorial.

2. La constitución de dichas Juntas y su composición se determinará reglamentariamente. Lapresidencia corresponderá al Alcalde, salvo que concurriera a sus sesiones el Gobernador civil de laprovincia, en cuyo caso, la presidencia será compartida con éste.

DISPOSICIONES TRANSITORIAS

Disposición Transitoria Primera

1. En el Cuerpo Nacional de Policía se integrarán los funcionarios de los Cuerpos Superior de Policíay de Policía Nacional, que quedan extinguidos.

La integración en las Escalas previstas en el art. 17 de esta ley se realizará en la forma siguiente:

En la Escala Superior:

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


63

Primera categoría: Comisarios Principales, Coroneles y el número de Comisarios y TenientesCoroneles que reglamentariamente se determine de acuerdo con la disp. adic. 3ª,1.

Segunda categoría: Comisarios, Tenientes Coroneles y Comandantes.

En la Escala Ejecutiva:

Primera categoría: Subcomisarios, Capitanes e Inspectores de primera.

Segunda categoría: Tenientes e Inspectores de segunda y tercera.

En la Escala de Subinspección:

Suboficiales.

En la Escala Básica:

Primera categoría: Cabos.

Segunda categoría: Policías Nacionales.

2. Dentro de cada Escala, la integración se hará por riguroso orden de empleo o categoría yantigüedad en los mismos, sobre la base de otorgar la misma puntuación al empleo de Coronel y ala categoría de Comisario principal; al empleo de Teniente Coronel y a la categoría de Comisario; alempleo de Capitán y a la categoría de Inspector de primera, y al empleo de Teniente y a lacategoría de Inspector de segunda.

3. Los miembros de las Fuerzas Armadas que hasta la entrada en vigor de la presente ley orgánicavenían prestando servicio en el Cuerpo de Policía Nacional podrán optar, en el plazo de seis mesesdesde dicha entrada en vigor, por integrarse definitivamente en las Escalas correspondientes delCuerpo Nacional de Policía, en cuyo caso pasarán a la situación militar de retirado, o porreintegrarse a su Arma o Cuerpo de procedencia.

4. El personal del Cuerpo de la Policía Nacional escalafonado como especialista en la Música yAyudantes Técnicos de Sanidad se incorporará a las respectivas Escalas y categorías del nuevoCuerpo Nacional de Policía en el lugar que les pueda corresponder con arreglo a su empleo yantigüedad, sin perjuicio de que continúen rigiéndose, en cuanto no se oponga a lo dispuesto enesta ley y hasta tanto se desarrollen sus especiales características, por las normas que los regulan.

5. Los miembros del extinguido Servicio de Tráfico, que figuran en escalafón aparte, seincorporarán al nuevo Cuerpo Nacional de Policía en el lugar que les pueda corresponder conarreglo a su empleo y antigüedad.

6. Los miembros del Cuerpo de Policía Nacional que ingresaron por convocatorias especiales para elBatallón de Conductores prestarán los servicios propios de su empleo en cualquier destino quepudiera corresponderles.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


64

7. Los Subcomisarios, Capitanes e Inspectores de primera, integrados en la Escala Ejecutiva, que enla fecha de promulgación de esta ley hubieran alcanzado una antigüedad en el Cuerpo o Carrera deprocedencia igual o superior a quince años podrán quedar integrados en la Escala Superior, previasuperación de las pruebas y cursos que al efecto se determinen.

En todo caso, para concurrir a dichas pruebas será preciso, en el caso de los Oficiales procedentesdel Ejército, llevar un mínimo de tres años con destino en la Policía Nacional en la fecha de laconvocatoria de estas pruebas.

8. (derogado).

9. A los efectos previstos en esta disposición, serán computables como de carrera militar los cuatroaños de estudios en la Academia Militar de los Oficiales procedentes de las Fuerzas Armadas.

Apartado 8 derogado por L 26/1994 de 29 septiembre

Disposición Transitoria Segunda

1. La integración a que se refiere la disposición anterior no supondrá variación económica algunapara los funcionarios de los Cuerpos mencionados durante el presente ejercicio, que seguiránpercibiendo las retribuciones correspondientes a su anterior empleo o categoría, de acuerdo con lanormativa vigente.

2. Los Oficiales integrados en la Escala Ejecutiva, con arreglo a lo establecido en la disposiciónanterior, que hubieren alcanzado títulos del grupo A, mantendrán las retribuciones básicascorrespondientes a dichos títulos. No obstante, todos los funcionarios integrados en la mismacategoría percibirán idénticas remuneraciones globales, en cuanto por su pertenencia a la misma.

Disposición Transitoria Tercera

Si, como consecuencia de la integración en el Cuerpo Nacional de Policía de los miembros de losCuerpos Superiores de Policía y Policía Nacional y de la subsiguiente aprobación de las plantillascorrespondientes resultase una inadecuada distribución de efectivos, en las Escalas, categorías o enlas Unidades, el personal sobrante podrá optar entre:

a) El traslado o destino a los servicios en que haya vacantes de la Escala o categoría a quepertenezca, con la correspondiente compensación económica, de conformidad con lo legalmenteestablecido.

b) La ocupación de plazas vacantes, en el destino en que se encuentre, cuyas funciones, sin serexactamente las correspondientes a su Escala, sean las más afines dentro de lo posible,manteniendo las percepciones económicas de la Escala a que pertenezca.

c) El pase a la situación de segunda actividad, previa concesión del Ministerio del Interior, en elnúmero y condiciones que se determinen, siempre que les resten menos de quince años paraalcanzar la edad de jubilación.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


65

d) El pase a la situación de excedencia forzosa, con los derechos y obligaciones previstosreglamentariamente.

Disposición Transitoria Cuarta

1. (derogado).

2. Mientras no se lleve a cabo el desarrollo reglamentario del régimen disciplinario del CuerpoNacional de Policía, y en aquellos aspectos que no estén directamente regulados en esta ley, seaplicará a los miembros de los dos colectivos que se integran en dicho Cuerpo las previsiones delRD 1346/1984 de 11 julio.

Apartado 1 derogado por L 26/1994 de 29 de septiembre

DISPOSICIONES ADICIONALES

Disposición Adicional Primera

Si excepcionalmente y en atención a las necesidades del servicio el Ministerio del Interior, a travésde la selección correspondiente, adscribe personal con la debida formación para ejercer funcionesde mando en unidades uniformadas del Cuerpo Nacional de Policía, si fuera militar, pasará a lasituación militar que corresponda.

Disposición Adicional Segunda

Los requisitos de ingreso en el Cuerpo Nacional de Policía, duración de los cursos, plazos de mínimapermanencia en las diversas Escalas y categorías, régimen de ascensos, y de promoción, cursos,programas, constitución de los Tribunales, baremos y demás requisitos que en cada caso seanexigidos, se determinarán reglamentariamente.

Disposición Adicional Tercera

1. El Gobierno, a propuesta del Ministerio del Interior, aprobará el reglamento orgánico y deservicio del Cuerpo Nacional de Policía, así como las plantillas de las Escalas y categorías de dichoCuerpo, por una sola vez.

2. El Gobierno, a propuesta conjunta de los Ministros de Defensa e Interior, aprobará el reglamentoorgánico y de servicio de la Guardia Civil, así como las plantillas y empleo de dicho Cuerpo, por unasola vez.

3. Las plantillas orgánicas de las distintas Unidades dependientes de la Dirección de la Seguridaddel Estado se fijarán por el Ministro del Interior.

4. Los Ministerios de Economía y Hacienda y de Interior darán conjuntamente las instruccionesrelativas a las misiones de resguardo fiscal, encomendadas al Cuerpo de la Guardia Civil.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


66

5. El Gobierno, a propuesta conjunta de los Ministerios de Defensa y de Interior, determinará laextensión del mar territorial sobre el que se ejercerán las competencias atribuidas por esta ley alCuerpo de la Guardia Civil.

Disposición Adicional Cuarta

Las referencias a la Policía y a los Cuerpos Superior de Policía y de Policía Nacional, contenidas en lalegislación vigente, se considerarán hechas al Cuerpo Nacional de Policía.

DISPOSICIONES FINALES

Disposición Final Primera

1. Lo dispuesto en la presente ley no será de aplicación a la competencia que el art. 17 del Estatutode Autonomía atribuye a las instituciones del País Vasco en materia de régimen de la PolicíaAutónoma, para la protección de las personas y bienes y el mantenimiento del orden públicodentro del territorio autónomo, que seguirá regulándose por dicho Estatuto en la forma en que sedetermina por el mismo.

2. No obstante lo establecido en el número anterior, los arts. 5, 6, 7 y 8 que contienen los principiosbásicos de actuación, y las disposiciones estatutarias comunes, por su carácter general, se aplicaránal régimen de la Policía Autónoma del País Vasco.

3. La coordinación entre las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y la Policía Autónoma en elterritorio de la Comunidad Autónoma del País Vasco se realizará por la Junta de Seguridad, deacuerdo con lo dispuesto en el art. 17 y la disp. trans. 4ª Estatuto de Autonomía del País Vasco.

Disposición Final Segunda

1. La Policía Autónoma de Cataluña se rige por su Estatuto de Autonomía y normas que lodesarrollen, respecto a las que la presente ley tendrá carácter supletorio, de conformidad con elart. 13,1 de aquél.

2. No obstante lo establecido en el número anterior, por su carácter general, serán de aplicacióndirecta al régimen de la Policía Autónoma de Cataluña, los arts. 5, 6, 7 y 8 de esta ley, y, en virtudde lo dispuesto respectivamente en los apartados 2 c), 7 y 4 art. 13 Estatuto de Cataluña, los arts.38, 43 y 46 de la misma.

3. La coordinación entre las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y la Policía Autónoma en elterritorio de la Comunidad Autónoma de Cataluña se realizará por la Junta de Seguridad, deacuerdo con lo dispuesto en los apartados 6 y 7 art. 13 Estatuto de Autonomía de Cataluña.

Disposición Final Tercera

1. La Policía Foral de Navarra se regirá por la LO 13/1982 de 10 agosto, de Reintegración yAmejoramiento del Régimen Foral de Navarra, y normas que la desarrollan, respecto de las que lapresente ley tendrá carácter supletorio.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


67

2. No obstante lo establecido en el número anterior, por su carácter general, serán de aplicacióndirecta al régimen de la Policía Foral, los arts. 5, 6, 7, 8, 43 y 46 de esta ley, sin perjuicio de lascompetencias que corresponden a Navarra en materia de regulación del régimen de Policía, envirtud de la LO 13/1982 de 10 agosto; asimismo, y de conformidad con el art. 51,2 de la citada leyorgánica, podrán aplicarse los arts. 38 y 39 de esta ley si así se establece en la normativa propia dela Comunidad Foral de Navarra.

3. La coordinación entre las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y la Policía Foral de Navarrase realizará por la Junta de Seguridad, de acuerdo con lo previsto por el art. 51,2 Ley Orgánica deReintegración y Amejoramiento del Régimen Foral.

Disposición Final Cuarta

Cuando las Comunidades Autónomas, a que hace referencia el apartado 2 art. 37 de esta ley,ejerzan sus funciones en la forma prevista en el art. 47, la financiación de las mismas se hará al 50por 100 con cargo a los Presupuestos Generales del Estado.

Si las referidas Comunidades Autónomas optasen por crear Cuerpos de Policía propios, conforme alo dispuesto en el apartado 1 del referido artículo, no les será de aplicación lo establecido en ladisp. trans. 1ª LO 8/1980 de 22 septiembre, de Financiación de las Comunidades Autónomas.

Disposición Final Quinta

Tienen el carácter de ley orgánica los preceptos que se contienen en los títs. I, III, IV, V y el tít. II,salvo los arts. 10, 11,2 a 6, 12,1, y 17 del mismo, las disps. adics. 2ª, 3ª y las disposiciones finales.

DISPOSICIÓN DEROGATORIA

Disposición Derogatoria

A la entrada en vigor de la presente ley orgánica quedan derogadas, en su totalidad, las Leyes 15marzo 1940, 23 noviembre 1940, 2 septiembre 1941; 24/1970 de 2 diciembre, y 55/1978 de 4diciembre. Quedan asimismo derogadas cuantas disposiciones, de igual o inferior rango, seopongan a lo preceptuado en la presente ley.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


68

1.4. RECOMANACIÓ REC(2001) 10 DEL COMITÈ DE MINISTRES ALS ESTATSMEMBRES SOBRE EL CODI EUROPEU D�’ÈTICA DE LA POLICIA

(adoptada pel Comitè de Ministres, el 19 de setembre de 2001, a la 765a reunió dels delegats delsministres)

El Comitè de Ministres, de conformitat amb l�’article 15.b) de l�’Estatut del Consell d�’Europa, vol,

Recordar que l�’objectiu del Consell d�’Europa és assolir una major unitat entre els seus membres;

Tenir en compte que un dels propòsits del Consell d�’Europa és també afavorir l�’Estat de dret, queconstitueix la base de totes les democràcies veritables;

Considerar que el sistema penal té un paper determinant en la protecció de l�’Estat de dret i que lapolicia ha de tenir també un paper essencial dins d�’aquest sistema;

Ser conscients de la necessitat de tots els Estats membres de combatre de forma eficaç ladelinqüència, tant d�’àmbit nacional com internacional;

Tenir en compte que les activitats de la policia es duen a terme en gran mesura amb un estretcontacte amb el ciutadà i que la seva eficàcia depèn de la col laboració d�’aquest darrer;

Reconèixer que la major part dels serveis de policia europeus �–a més de defensar la llei�–exerceixen un rol social i fan un cert nombre de serveis en el si de la societat;

Partir del convenciment que la confiança del ciutadà en la policia està estretament lligada al�’actitud i el comportament d�’aquesta davant del mateix ciutadà i, en particular, al seu respecte perla dignitat humana i els drets i llibertats fonamentals de la persona, tal com estan recollitsespecialment en el Conveni europeu sobre Drets Humans;

Considerar els principis formulats en el Codi de conducta de Nacions Unides per funcionarisencarregats de fer complir la llei i la resolució de l�’Assemblea Parlamentària del Consell d�’Europarelativa a la Declaració sobre la Policia;

Tenir en compte els principis i les regles formulades en els textos que concerneixin la policia �–desde la perspectiva del dret penal, civil i públic, així com dels drets humans�–, tal com els adoptats pelComitè de Ministres, així com per les decisions i els judicis del Tribunal Europeu pels Drets Humansi els principis adoptats pel Comitè per a la prevenció de la tortura i el tracte o càstig inhumà odegradant;

Reconèixer la diversitat de les estructures de la policia, així com de les maneres d�’organitzar l�’accióde la policia a Europa;

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


69

Considerar la necessitat de definir orientacions i principis europeus comuns en matèria d�’objectiusgenerals, de funcionament i de responsabilitat de la policia, per tal de garantir la seguretat i elrespecte dels drets de la persona en les societats democràtiques governades segons l�’Estat de dret,

Recomana que els governs dels Estats membres basin la seva legislació, les pràctiques internes i elsseus codis de conducta en matèria de policia en els principis recollits en el Codi europeu d�’ètica dela Policia, que consten en l�’annex d�’aquesta recomanació, amb vista a la seva implementacióprogressiva i a donar la major difusió possible d�’aquest text.

Annex a la Recomanació Rec (2001) 10

Definició de l�’àmbit d�’aplicació

Aquest Codi és d�’aplicació a les forces públiques de seguretat tradicionals o serveis depolicia o a d�’altres òrgans autoritzats i/o controlats pels poders públics que tinguin per objectiumantenir la llei i l�’ordre en la societat civil, i a qui l�’Estat autoritza a utilitzar la força i/o atorgapoders especials.

Objectius de la policia

1. Els objectius principals de la policia en una societat democràtica governada per l�’Estat de dretsón:

mantenir la tranquil litat pública i la llei i l�’ordre en la societat; protegir i respectar els drets i les llibertats fonamentals dels individus, tal com es recullen, enconcret, en el Conveni Europeu sobre Drets Humans;

prevenir i combatre la delinqüència; descobrir delictes; oferir assistència i servei al ciutadà.

Bases jurídiques de la policia

2. La policia és un cos públic que ha de ser establert mitjançant la llei.

3. Les operacions de la policia sempre s�’han de dur a terme d�’acord amb la legislació nacional i lesnormes internacionals acceptades pel país.

4. El ciutadà ha de tenir accés a la legislació relativa a la policia, que ha de ser suficientment clara iprecisa i, si cal, s�’ha de complementar amb reglaments clars igualment accessibles al públic.

5. El personal de la policia ha d�’estar subjecte a la mateixa legislació que els ciutadans ordinaris;tan sols es poden justificar excepcions per raons inherents a l�’exercici de l�’activitat de la policiaen una societat democràtica.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


70

La policia i el sistema de justícia penal

6. Ha d�’haver hi una separació clara entre el rol de la policia i el de la fiscalia, la judicatura i elsistema penitenciari; la policia no ha de tenir cap poder de control sobre aquests organismes.

7. La policia ha de respectar estrictament la independència i la imparcialitat dels jutges; enparticular, la policia no ha de presentar objeccions a la legitimació dels judicis o de les decisionsjudicials ni posar traves a la seva execució.

8. En principi la policia no ha d�’exercir funcions judicials. Qualsevol delegació dels poders judicialsa la policia ha d�’estar limitada i prevista per la llei. En tot moment ha de ser possible impugnardavant d�’un òrgan judicial qualsevol acte, decisió o omissió de la policia que concerneixi elsdrets individuals.

9. Cal assegurar una cooperació funcional i adequada entre la policia i la fiscalia. En aquells païsoson la policia està sota l�’autoritat del ministeri fiscal o del jutge d�’instrucció, aquesta ha de rebreinstruccions precises quant a les prioritats de les polítiques que regeixen la investigació dedelictes i el seu desenvolupament. La policia ha de mantenir informades les autoritats superiorsen investigació de delictes sobre la implementació de les instruccions rebudes, en particular, hade rendir comptes regularment sobre l�’evolució dels processos penals.

10. La policia ha de respectar el paper dels advocats defensors en els processos de justícia penal i,quan s�’escaigui, contribuir a assegurar un dret efectiu en l�’accés a l�’assistència legal,especialment pel que fa a les persones privades de llibertat.

11. La policia no ha de substituir el personal penitenciari, excepte en situacions d�’emergència.

Organització de les estructures de la policia

A. Generalitats

12. La policia s�’ha d�’organitzar de manera que es guanyi el respecte del ciutadà com a professióencarregada de fer complir la llei i com a proveïdora de serveis públics.

13. Els serveis policials hauran d�’exercir les seves missions de policia en la societat civil sota laresponsabilitat de les autoritats civils.

14. La policia i el seu personal uniformat normalment hauran de ser fàcilment recognoscibles.

15. La policia ha de disposar d�’una independència operativa suficient davant d�’altres cossos del�’Estat en dur a terme les seves tasques, per les quals ha de poder respondre plenament.

16. El personal de la policia, en tots els nivells de la jerarquia, haurà de ser personalmentresponsable de les seves accions i omissions o de les ordres donades als seus subordinats.

17. L�’organització de la policia ha d�’estipular una cadena de comandaments clarament definida. Entots els casos ha de ser possible determinar quin superior és l�’últim responsable de les accions oomissions d�’un membre del personal de la policia.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


71

18. L�’organització policial ha de fomentar bones relacions entre la policia i el ciutadà i, si s�’escau,afavorir la cooperació amb d�’altres organismes, comunitats locals, organitzacions nogovernamentals i altres entitats representatives dels ciutadans, que incloguin els grups ètnicsminoritaris.

19. Els serveis de policia han d�’estar preparats per donar als ciutadans informació objectiva sobreles seves activitats, sense revelar informació confidencial. Cal establir línies directriusprofessionals que regeixin els contactes amb els mitjans de comunicació.

20. L�’organització dels serveis de policia ha de comptar amb mesures eficaces que assegurin laintegritat de la seva plantilla i una actuació adequada en l�’execució de la seva missió, sobretotper garantir el respecte dels drets i les llibertats fonamentals tal com es recullen, especialment,en el Conveni Europeu sobre Drets Humans.

21. Cal establir mesures efectives per prevenir i combatre la corrupció en tots els nivells del�’organització policial.

B. Qualificació, reclutament i captació del personal de la policia

22. El personal de la policia, a qualsevol nivell d�’accés a la professió, ha de ser reclutat en funció deles seves capacitats i experiència personal, que han d�’adaptar se als objectius de la policia.

23. El personal de la policia ha de demostrar tenir capacitat de discerniment, una actitud oberta,maduresa, sentit de la justícia, habilitats comunicatives i, quan calgui, aptituds per dirigir iorganitzar. A més a més, han de tenir una bona comprensió de qüestions socials, culturals icomunitàries.

24. Aquelles persones que hagin estat condemnades per infraccions greus han de ser incapacitadesper exercir funcions dins de la policia.

25. Els processos de reclutament han de basar se en criteris objectius i no discriminatoris, i tenirlloc després de la indispensable selecció de candidats. A més a més, la policia ha de tenir perobjectiu reclutar homes i dones representants de diversos sectors socials, inclosos els grupsètnics minoritaris, amb l�’objectiu últim que el personal de la policia sigui un reflex de la societata la qual serveix.

C. Formació del personal de la policia

26. La formació del personal de la policia que ha de basar se en els valors fonamentals de lademocràcia, l�’Estat de dret i la protecció dels drets humans s�’ha de concebre en funció delsobjectius de la policia.

27. La formació bàsica del personal de la policia ha de restar al més oberta possible a la societat.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


72

28. La formació bàsica inicial haurà de ser seguida preferentment per períodes regulars de formaciócontinuada, així com formació especialitzada i, quan calgui, de formació en lideratge i tasquesde gestió.

29. Cal incloure en tots els nivells de la formació policial la preparació en l�’ús de la força i els seuslímits, tenint en compte els principis que fixen els drets humans, especialment la ConvencióEuropea sobre Drets Humans i la jurisprudència corresponent.

30. La formació policial ha d�’integrar plenament la necessitat de combatre el racisme i la xenofòbia.

D. Drets del personal de la policia

31. Com a norma general el personal de la policia ha de gaudir dels mateixos drets civils i políticsque la resta de ciutadans. Només es poden restringir aquests drets quan sigui necessari per dura terme les funcions de la policia en una societat democràtica, dins de la legalitat i deconformitat amb la Convenció Europea sobre Drets Humans.

32. El personal de la policia, com a funcionaris públics, ha de gaudir dels drets socials i econòmicsen tota l�’extensió possible. En particular, ha de tenir dret a sindicar se o a participar enorganitzacions representatives, a rebre una remuneració adequada i cobertura social i amesures específiques de protecció de la salut i de seguretat, d�’acord amb les característiquesespecials de la tasca policial.

33. Les mesures disciplinàries que s�’adoptin contra un membre de la policia han d�’estar sota elcontrol d�’un òrgan independent o d�’un tribunal.

34. Les autoritats públiques han de donar suport al personal de la policia subjecte a acusacions pocfonamentades respecte al compliment dels seus deures.

Principis rectors en relació amb l�’actuació / la intervenció de la policia

A. Principis rectors en relació amb l�’actuació / la intervenció de la policia: principis generals

35. La policia i totes les intervencions de la policia han de respectar el dret que tothom té a la vida.

36. La policia no ha d�’infligir, promoure ni tolerar cap acte de tortura ni cap tracte o càstig inhumào degradant en cap circumstància.

37. La policia tan sols pot fer ús de la força quan sigui estrictament necessari i només en la mesuraque es requereixi per obtenir un objectiu legítim.

38. La policia ha de comprovar sistemàticament la legalitat de les accions que vulgui dur a terme.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


73

39. El personal de la policia ha d�’executar aquelles ordres que rebi de forma adequada dels seussuperiors, però ha de tenir el deure d�’abstenir se de complir aquelles que estiguin claramentfora de la legalitat i poder informar ne sense por de ser sancionat.

40. La policia ha de desenvolupar les seves tasques de manera justa, orientada sobretot pelsprincipis d�’imparcialitat i de no discriminació.

41. La policia només pot restringir el dret de tota persona al respecte de la seva vida privada quansigui estrictament necessari i tan sols per obtenir un objectiu legítim.

42. La recollida, l�’emmagatzematge i l�’ús de dades personals que dugui a terme la policia ha derespectar els principis internacionals de protecció de dades i, més en concret, limitar se al�’extensió necessària per assolir objectius lícits, legítims i específics.

43. La policia, en la realització de les seves activitats, ha de tenir sempre present els dretsfonamentals de les persones, com ara el dret a la llibertat d�’opinió, de consciència, de religió,d�’expressió, de reunió pacífica, de moviment i de respecte dels seus bens.

44. El personal de la policia ha d�’actuar amb integritat i respecte cap el ciutadà i tenir unaconsideració especial per aquells individus que pertanyin a col lectius especialment vulnerables.

45. El personal de la policia normalment, durant les seves intervencions, ha de poder demostrar laseva condició de membre de la policia i la seva identitat professional.

46. El personal de la policia ha d�’oposar se a qualsevol forma de corrupció dins de la policia. Té eldeure d�’informar als superiors i altres organismes competents sobre qualsevol cas de corrupciódins de la policia.

B. Principis rectors en relació amb l�’actuació / intervenció de la policia: situacions específiques

1. Investigació policial

47. Les investigacions policials han de basar se, com a mínim, en una sospita raonable que s�’hacomès o es cometrà una infracció.

48. La policia ha de respectar el principi segons el qual una persona acusada d�’un delicte ha de serconsiderada innocent fins que un tribunal no la declari culpable i que és beneficiària de certsdrets, en concret del dret a ser informada amb promptitud de l�’acusació en contra seva i depreparar la seva defensa, ja sigui personalment o a través d�’un advocat de la seva elecció.

49. Les investigacions policials han de ser objectives i justes. Han de tenir en compte les necessitatsespecífiques de certes persones, com ara els nens, els joves, les dones, els membres deminories incloent hi les minories ètniques o les persones vulnerables i, en conseqüència,adaptar s�’hi.

50. Cal establir línies d�’actuació per aconseguir una conducta adequada i íntegra en elsinterrogatoris policials, tenint en compte el que ja s�’ha esmentat en l�’article 48. En concret cal

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


74

assegurar un interrogatori just durant el qual les persones interrogades en coneguin els motius,així com altra informació rellevant. Els interrogatoris han de consignar se sistemàticament enun registre.

51. La policia ha de ser conscient de les necessitats específiques dels testimonis i durant lainvestigació ha d�’observar certes normes que regulin la seva protecció i assistència,especialment quan existeix un risc que siguin intimidats.

52. La policia ha de proporcionar a les víctimes del delicte el suport, l�’assistència i la informació quenecessitin, sense discriminacions.

53. La policia ha de procurar traducció / interpretació quan calgui al llarg de la investigació policial.

2. Detenció / privació de llibertat realitzada per la policia

54. La privació de llibertat s�’ha de limitar tant com sigui possible i cal que respecti la dignitat,vulnerabilitat i necessitats individuals de cada detingut. Les detencions sota custòdia de lapolicia han de consignar se sistemàticament en un registre.

55. La policia, en la mesura que ho permeti la legislació nacional, ha d�’informar amb promptitud lespersones privades de llibertat sobre les raons de la seva detenció i de qualsevol acusació encontra seva, així com del procediment aplicable al seu cas.

56. La policia ha de garantir la seguretat de les persones que té sota la seva custòdia, ha de vetllarper la seva salut i assegurar unes condicions d�’higiene satisfactòries i una alimentacióadequada. Els calabossos de la policia han de tenir una mida raonable, disposar de llum iventilació adequades i estar equipats de manera que permeti el repòs.

57. Les persones detingudes per la policia han de tenir dret a notificar la seva detenció a unatercera persona de la seva elecció, a accedir a assistència legal i a una revisió mèdica, en lamesura d�’allò possible, de la seva elecció.

58. La policia ha de separar, en la mesura que sigui possible, les persones privades de llibertat sotasospita d�’haver comès un delicte d�’aquelles detingudes per altres motius. Normalment had�’haver hi una separació entre homes i dones, així com entre adults i menors.

VI. Responsabilitat i control de la policia

59. La policia ha respondre davant de l�’Estat, els ciutadans i els seus representants. Ha d�’estarsubjecta a un control extern d�’eficiència.

60. El control estatal sobre la policia s�’ha de repartir entre els poders legislatiu, executiu i judicial.

61. Els poders públics han de garantir procediments efectius i imparcials per poder presentardenúncies contra la policia.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


75

62. S�’han de promoure mecanismes de control de la policia que es basin en la comunicació i en lacomprensió mútua entre el ciutadà i la policia.

63. Els Estats membres han d�’elaborar codis de deontologia de la policia que es basin en elsprincipis recollits en aquesta Recomanació i que siguin supervisats pels òrgans adequats.

Recerca i cooperació internacional

64. Els estats membres han de promoure i encoratjar els treballs de recerca sobre la policia, tantaquells que es facin des de la mateixa policia com des d�’institucions externes.

65. Cal donar suport a la cooperació internacional en qüestions d�’ètica de la policia i en els aspectesde la seva acció relatius als drets humans.

66. El Consell d�’Europa haurà de supervisar detalladament els instruments amb els quals espromoguin els principis enunciats en la present Recomanació i la seva implementació.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


76

2. POLICIA DE LA GENERALITAT �–MOSSOS D�’ESQUADRA

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


77

2.1. LLEI 4/2003, DE 7 D'ABRIL, D'ORDENACIÓ DEL SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA DECATALUNYA.1

(DOGC núm. 3865 15/04/2003)

El President

de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei id'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo lasegüent

LLEI

Preàmbul

Justificació i finalitat

La Generalitat de Catalunya, mitjançant l'Estatut de l'any 1979, va recuperar les competències enmatèria de seguretat pública. Així, es restituïa una capacitat bàsica de l'autogovern ja prevista perl'Estatut de la Segona República i que va ésser escapçada l'any 1936.

En els darrers vint anys el Parlament de Catalunya, en l'àmbit de les seves competències, haaprovat lleis sectorials que regulen els diversos àmbits en els quals la Generalitat té competènciespròpies: policies locals, policia de la Generalitat mossos d'esquadra, protecció civil i emergències,trànsit, seguretat privada i joc i espectacles.

Paral lelament a aquest desenvolupament normatiu, el Govern de Catalunya ha anat assumint demanera progressiva responsabilitats pròpies en el camp de la seguretat pública, com ara laprotecció de persones i béns, l'ordre públic i la coordinació de les policies locals, i altresd'executives, com la seguretat privada i, més recentment, el trànsit, al mateix temps que s'ha anatproduint el desplegament de substitució del cos de mossos d'esquadra, iniciat l'any 1994, a lescomarques catalanes.

En aquest context, i tenint també en compte que l'esmentada normativa inclou ja la regulació delsaspectes relatius a les funcions, l'organització i l'estatut del personal dels diversos serveis queactuen en l'àmbit de la seguretat pública, es dóna la conveniència i l'oportunitat d'integrar elssectors esmentats en un sistema coordinat i únic de seguretat pública de Catalunya.

El sistema de seguretat pública de Catalunya es fonamenta en els principis de cooperació,col laboració, lleialtat institucional i auxili mutu entre les autoritats, les administracions i els serveispúblics amb responsabilitats en l'àmbit de la seguretat, alhora que preveu també els òrgans de

1 DEROGA l'article 16 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


78

coordinació i de participació ciutadana corresponents, la manifestació més elevada dels quals laconstitueix el Consell de Seguretat de Catalunya.

El sistema de seguretat pública de Catalunya es dota, finalment, d'un centre integrat i permanentd'atenció i gestió de les emergències en matèria de protecció civil, policia i urgències sanitàries, permitjà del telèfon unificat 112, d'accés universal i gratuït.

La Llei incorpora una cultura de la coresponsabilitat, mitjançant la qual la Generalitat de Catalunya iels ajuntaments, principalment, com a administracions catalanes, desenvolupen espais, com lesjuntes locals de seguretat i les comissions regionals de seguretat, i instruments de planificació icoordinació, com els convenis de col laboració i els diferents tipus de plans de seguretat, que hande garantir un sistema de seguretat més eficaç i eficient per a Catalunya, tant en l'assoliment delsresultats desitjables com en l'ús racional i sostenible dels recursos públics disponibles.

Les autoritats i les administracions locals els alcaldes i els ajuntaments hi tenen un paperdestacat: en la participació en el disseny i el seguiment de les polítiques locals de seguretat i enl'execució de les competències que els són pròpies en aquest àmbit, sobretot per mitjà dels serveismunicipals i especialment de les policies locals.

Correspon a la Generalitat garantir la coherència del sistema i del conjunt de polítiques imecanismes de coordinació que en derivin, tot assegurant una prestació equivalent per al conjuntdel territori i dels ciutadans del país. I en aquests darrers aspectes, sens dubte el cos de mossosd'esquadra hi té un protagonisme destacat.

L'objectiu i els instruments del sistema consisteixen a dotar Catalunya d'un marc flexible iparticipatiu en el qual els diversos agents públics i privats, des de les respectives aportacions iresponsabilitats, puguin contribuir a l'elaboració i l'execució de polítiques públiques de seguretateficaces al servei dels ciutadans.

El foment de la convivència i la cohesió social ha de provenir d'iniciatives i polítiques transversalsmodernes que, des del respecte als valors de la democràcia i la llibertat, garanteixin la seguretat deles persones i llurs béns.

Catalunya aspira a dotar se plenament d'un model que transcendeixi la concepció tradicional de laseguretat i l'ordre públic, a favor d'una orientació que es fonamenti en la prevenció, la participació ila implicació dels diferents serveis públics, i també de la societat civil.

L'estructura i el contingut de la Llei

El contingut de la Llei s'estructura en cinc capítols, relatius a les disposicions generals, l'organitzaciódel sistema de seguretat de Catalunya, l'Administració territorial de seguretat, les relacions entreles administracions i les relacions amb els ciutadans, als quals segueixen diverses disposicions decaràcter addicional, transitori, derogatori i final.

El capítol I, dedicat a les disposicions generals, defineix l'objecte i l'àmbit d'aplicació de la Llei i laseva finalitat última, que és l'assegurament dels drets i les llibertats dels ciutadans, la preservacióde la convivència i el foment de la cohesió social. Amb aquest objectiu final, la Llei dissenya el

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


79

sistema de seguretat de Catalunya, que s'inspira en els principis de prevenció dels riscs i de lesamenaces, d'adequació dels serveis de seguretat a la demanda social, de proximitat als ciutadans idescentralització dels serveis públics, d'eficàcia de l'acció pública i d'eficiència en l'assignació derecursos i mitjans, de planificació i avaluació de les actuacions, de proporcionalitat de la intervenciópública, de coresponsabilitat i complementarietat de les autoritats i de les administracions, decoordinació i cooperació entre autoritats, administracions i serveis i de transparència i informacióals ciutadans. Aquest conjunt de principis, explícitament establerts per la Llei, permet dotar elsistema de seguretat que es dissenya d'una adequada coherència i eficàcia, i constitueix una pautaapropiada d'orientació general de les actuacions de les diverses administracions i llurs relacions enaquest àmbit.

El capítol II té per objecte la definició de la composició i l'estructura del sistema de seguretat, quees vertebra al voltant de les autoritats de la Generalitat i dels ajuntaments, i que s'integra, a més,pels cossos i els serveis de seguretat que en depenen i pels òrgans de coordinació i de participacióque la Llei crea i regula. Cal remarcar que la Llei parteix d'una clara delimitació de les competènciesde les autoritats en matèria de seguretat, condició que reconeix fonamentalment al conseller oconsellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública i als alcaldes, enllurs àmbits de competència respectius, i que estructura el sistema de seguretat de Catalunya apartir d'aquesta delimitació.

Cal destacar també, per la seva importància política i la transcendència social que estan cridats atenir, els nous òrgans que crea la Llei: el Consell de Seguretat de Catalunya, màxim òrgan deconsulta i representació de les administracions i de la societat catalana; la Comissió del Govern pera la Seguretat, presidida pel president o presidenta de la Generalitat, a la qual s'encarrega la funciód'assegurar la coordinació de les actuacions i de les polítiques de la Generalitat en matèria deseguretat; la Comissió de Policia de Catalunya, que substitueix la fins ara existent Comissió deCoordinació de Policies Locals, amb funcions de gran rellevància per a la cohesió interna i lafuncionalitat del model de policia, i les comissions regionals de seguretat, que aplegaran elsmunicipis d'una mateixa regió policial amb la finalitat de facilitar l'anàlisi i la proposta conjunta deplans de seguretat supramunicipals adequats a llurs necessitats i recursos.

La Llei atorga una rellevància especial a les juntes locals de seguretat, de les quals destaca elcaràcter obligatori en els municipis que comptin amb policia local. Aquest caràcter, juntament ambles funcions que se'ls atribueixen i la presidència única de l'alcalde o l'alcaldessa, pretén ferd'aquests òrgans peces clau del sistema de seguretat i del model de policia, convertint los en unareferència necessària per a l'elaboració, la planificació i l'execució en l'àmbit local de les polítiquespúbliques de seguretat més generals.

Així mateix, la Llei reconeix el paper que té en l'estructura del sistema de seguretat català l'Escolade Policia de Catalunya, configurada com a entitat autònoma de caràcter administratiu ambfuncions de selecció, formació, reciclatge i adaptació del personal que integra el cos de la policia dela Generalitat mossos d'esquadra i les policies locals, la qual impulsa els estudis i les investigacionsadequats en matèria de seguretat.

Finalment, la Llei dota el sistema d'un instrument metodològic que ha de contribuir a la sevaeficàcia i funcionalitat: el Pla general de seguretat, que ha de contenir el catàleg de les previsions,les actuacions i els mitjans relatius a tot allò que afecti o pugui afectar la convivència i la seguretat

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


80

de les persones i els béns, i que s'ha de convertir en referència obligada per a l'elaboració delsplans de seguretat locals, sectorials, estacionals i específics.

El capítol III estructura l'administració general i territorial de seguretat. Una transcendènciaespecial té l'atribució als delegats territorials del Govern, a més de les funcions pròpies, de lacondició de delegats del departament titular de les competències en matèria de seguretat públicapel que fa a la potestat sancionadora en les matèries que són competència seva. Així mateix, escreen subdireccions generals, en els mateixos àmbits territorials, per a la coordinació de lesfuncions, els serveis i els procediments administratius que són competència del departament titularde les competències en matèria de seguretat pública. D'altra banda, en aquest mateix capítols'estructura l'organització territorial del cos de mossos d'esquadra en dos nivells principals: lesàrees bàsiques, en primer lloc, que es defineixen com les unitats geogràfiques i de poblaciódotades amb els serveis mínims però suficients per a atendre en una primera instància totes lesnecessitats de protecció i seguretat de la població de l'àrea, i, en segon lloc, les regions, que escorresponen a les establertes pel Pla territorial general de Catalunya i que constitueixen el nivelladequat per a situar hi els serveis de suport operacional i logístic de les àrees bàsiques. Ambaquesta estructuració es pretén assegurar de manera suficient la coherència del model de serveiamb els principis d'adequació dels recursos a la demanda social i de proximitat als ciutadans, quepresideixen el sistema de seguretat de Catalunya.

El capítol IV estableix, en primer lloc, els principis que regulen les relacions entre lesadministracions que concorren en l'àmbit de la seguretat .lleialtat institucional, informaciórecíproca, coordinació, col laboració i cooperació i assistència mútua. per tal d'assegurar l'eficàcia il'eficiència de l'acció pública, en interès dels ciutadans. La Llei estableix després els instruments quehan de canalitzar aquestes relacions, entre els quals destaquen de manera especial els convenisentre el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i els ajuntamentsi altres administracions, institucions i entitats, per al desenvolupament i l'aplicació de polítiquessectorials i altres iniciatives i projectes en matèria de seguretat, i, en particular, els de coordinacióentre el cos de mossos d'esquadra i les policies locals i els altres que tenen per objecte instaurarserveis unificats o de gestió conjunta, com poden ésser, especialment, els de recepció de denúnciesi altres d'atenció directa als ciutadans.

La Llei conté diverses disposicions relatives a la col laboració en matèria d'informació policial;estableix especialment el manteniment d'un sistema unificat d'informacions d'interès policialadministrat pel departament titular de les competències en matèria de seguretat pública icompartit per les policies locals que s'hi adhereixin mitjançant el conveni corresponent. En aquestmateix capítol, la Llei estableix les regles bàsiques per a la coordinació necessària de les policieslocals i disposa diversos mecanismes d'assistència mútua entre el departament titular de lescompetències en matèria de seguretat pública i els municipis i entre la policia de la Generalitatmossos d'esquadra i les policies locals. La Llei conté també diverses disposicions sobre planificacióconjunta dels serveis i de les actuacions en matèria de seguretat, a diversos nivells, com a mètode icom a cultura, i molt especialment com a eina a disposició dels alcaldes per a la direcció i la gestióeficaç de les polítiques locals de prevenció i seguretat. I finalment, en aquest capítol, la Llei fixal'objectiu, que ha de promoure la Generalitat i han de compartir totes les administracions, de crearun servei integrat d'atenció als ciutadans en cas d'emergències, que permeti donar l'avís i posar enalerta els serveis que corresponguin en cada cas per a afrontar la situació creada, augmentant

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


81

d'aquesta manera la seguretat dels ciutadans i l'eficiència en la resposta a les emergències que esprodueixen i que afecten la vida, la seguretat o la salut de les persones.

El capítol V, dedicat a les relacions amb els ciutadans, regula la imprescindible participacióciutadana en el sistema de seguretat, articulant lo per mitjà de la presència de les associacions i lesentitats ciutadanes en el Consell de Seguretat de Catalunya, i en les juntes locals i les comissionsregionals de seguretat. A més, els òrgans que han d'aprovar els diversos plans de seguretat podenigualment fer totes les consultes prèvies que considerin necessàries a les associacions i entitats querepresentin interessos col lectius que es puguin veure afectats. La Llei estableix també el dretd'informació que en matèria de seguretat tenen els ciutadans en una societat madura idemocràtica, i especifica, finalment, el canal pel qual poden fer arribar a les autoritats les queixes iles peticions que creguin oportunes sobre els serveis de seguretat i l'actuació de llurs agents. Téuna rellevància especial la previsió sobre la creació d'un servei específic de recepció i de respostade les queixes i les peticions que es pugui convertir en una via permanent de comunicació entrel'Administració i els ciutadans en un àmbit tan sensible i transcendent per a la vida de les personescom és el de la seguretat.

La Llei promou, finalment, que el Govern de la Generalitat dediqui una atenció constant a la millorade la comunicació entre els ciutadans i els diversos serveis de seguretat, amb l'objectiu desimplificar la i facilitar los l'accés a aquests serveis, especialment en l'àmbit de la informació, larecepció de denúncies, l'atenció d'emergències i la recepció i la tramitació de queixes i peticions.Amb aquesta finalitat, la Llei encomana al Govern que promogui l'adaptació constant i continuadadels serveis a les possibilitats que ofereixi la tecnologia de les comunicacions en cada moment i queen promogui o porti a terme, quan escaigui, la integració i la unificació, i també la carta de serveispúblics de seguretat, que ha de contenir els drets i els deures dels ciutadans en aquest sentit.

Finalment, en les disposicions addicionals se sistematitzen les competències sancionadores de lesautoritats en matèria de seguretat ciutadana i s'introdueixen les modificacions i les remissions a lalegislació vigent que imposa la coherència amb aquesta nova Llei.

Capítol IDisposicions generals

Article 1Objecte i àmbit

1. L'objecte d'aquesta Llei és l'ordenació de les competències de la Generalitat en matèria deseguretat pública, especialment les de policia, i la seva integració amb les de protecció civil, trànsit,joc i espectacles i seguretat privada, en un sistema general de seguretat propi de Catalunya,participat per les altres administracions amb competències en aquesta matèria.

2. Integren el sistema de seguretat pública de Catalunya les autoritats amb competències en lamatèria i els serveis dependents de les administracions respectives, i també els òrgans decoordinació i participació ciutadana.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


82

3. El sistema de seguretat pública de Catalunya té per finalitat contribuir al desenvolupament depolítiques públiques de prevenció i protecció eficaces en l'assegurament dels drets i les llibertatsdels ciutadans, la preservació de la convivència i el foment de la cohesió social.

4. El sistema de seguretat pública, entès com un sistema integral, ha de garantir el dret delsciutadans a una prestació homogènia dels serveis de seguretat arreu de Catalunya.

Article 2Principis generals

El sistema general de seguretat pública de Catalunya s'inspira en els principis següents:

a) Prevenció dels riscs i de les amenaces.

b) Adequació del servei públic a la demanda social.

c) Proximitat als ciutadans i descentralització dels serveis públics.

d) Eficàcia de l'acció pública i eficiència en l'assignació de recursos i mitjans.

e) Planificació i avaluació de les actuacions.

f) Proporcionalitat de la intervenció pública.

g) Coresponsabilitat i complementarietat d'autoritats i administracions.

h) Coordinació i cooperació entre autoritats, administracions i serveis.

i) Transparència i informació als ciutadans.

Capítol IIEstructura del sistema de seguretat de Catalunya

Article 3Sistema de seguretat de Catalunya

1. El sistema de seguretat de Catalunya és integrat per:

a) Les autoritats de seguretat.

b) Els cossos policials i altres serveis, públics o privats, de seguretat.

c) Els òrgans de coordinació i participació en matèria de seguretat.

2. El Govern, d'acord amb el marc de competències que estableixen la Constitució espanyola,l'Estatut d'autonomia de Catalunya i la legislació vigent, mitjançant el departament titular de les

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


83

competències en matèria de seguretat pública, té la funció de protegir el lliure exercici dels drets iles llibertats i de garantir la seguretat ciutadana. A aquest efecte, ha de vetllar per la convivènciapacífica i la protecció de les persones i els béns, d'acord amb l'ordenament jurídic.

3. La Junta de Seguretat de Catalunya és l'òrgan superior de coordinació entre la Policia de laGeneralitat i les forces i cossos de seguretat de l'Estat, d'acord amb l'article 13 de l'Estatutd'autonomia.

Article 4Autoritats en matèria de seguretat

1. El Govern és l'òrgan col legiat superior de Catalunya en matèria de seguretat. El conseller oconsellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública és l'autoritat de laGeneralitat que dirigeix la política de seguretat de Catalunya, d'acord amb el Govern i sensperjudici de les funcions que corresponen a les autoritats de l'Estat. En l'àmbit local, els alcaldessón també autoritats superiors en matèria de seguretat, en el marc de llurs competències.

2. Tenen també la condició d'autoritats de seguretat els delegats territorials del Govern i lespersones titulars d'òrgans del departament amb competències en matèria de seguretat pública odels ajuntaments que, per atribució legal o per delegació expressa del conseller o consellera o del'alcalde o l'alcaldessa, exerceixin les funcions corresponents en la matèria.

3. Corresponen al conseller o consellera del departament amb competències en matèria deseguretat pública les funcions següents:

a) Dirigir la política de seguretat del Govern.

b) Ordenar les actuacions necessàries per a mantenir i restablir la seguretat ciutadana,personalment o mitjançant les persones titulars d'òrgans de l'Administració de seguretat deldepartament amb competències en matèria de seguretat pública, segons el que disposen aquestaLlei i la resta de l'ordenament vigent.

c) Exercir el comandament superior de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

d) Coordinar les policies locals de Catalunya.

e) Presidir el Consell de Seguretat de Catalunya.

f) Elaborar i sotmetre a l'aprovació del Govern el Pla general de seguretat de Catalunya.

g) Elaborar i sotmetre a l'aprovació del Govern les normes reglamentàries generals dedesplegament i aplicació d'aquesta Llei.

h) Impulsar i coordinar, en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, les accions necessàries peraconseguir les finalitats d'aquesta Llei.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


84

i) Sotmetre a l'aprovació del Govern un informe anual sobre la seguretat a Catalunya que, unavegada aprovat per aquest, s'ha de presentar al Parlament.

j) Exercir la potestat sancionadora, en els termes que li atribueixen aquesta Llei i la resta delegislació vigent.

k) Les altres funcions que li assignen aquesta Llei i la legislació vigent en matèria de seguretat.

4. Corresponen als alcaldes les funcions següents, sens perjudici de la resta de funcions que elsassigna la legislació local:

a) Dirigir la política de seguretat en llur municipi, d'acord amb les competències respectives i en elmarc de les determinacions del Pla general de seguretat de Catalunya que estableix l'article 15.

b) Presidir la junta local de seguretat, si n'hi ha, i vetllar pel compliment dels seus acords.

c) Ordenar i dirigir les actuacions municipals en matèria de seguretat, d'acord amb l'ordenamentvigent.

d) Exercir el comandament superior de la policia local.

e) Impulsar i coordinar, en l'àmbit municipal, les accions necessàries per a aconseguir les finalitatsd'aquesta Llei.

f) Informar el Ple de l'ajuntament sobre el Pla local de seguretat, aprovat per la Junta Local deSeguretat.

g) Informar anualment el Ple de l'ajuntament sobre l'aplicació i les incidències del Pla local deseguretat.

h) Exercir la potestat sancionadora, en els termes que els atribueix la legislació vigent.

i) La resta de funcions que els assignen aquesta Llei i la resta de la legislació vigent en matèria deseguretat.

Article 5Cossos policials

1. La policia de la Generalitat mossos d'esquadra i les policies dels ajuntaments, amb ladenominació de policia local, policia municipal, guàrdia urbana o altres de tradicionals,constitueixen la policia de les institucions pròpies de Catalunya.

2. La policia local de cada municipi s'ha d'integrar en un sol cos i el seu àmbit d'actuació és el delterme municipal corresponent. Només poden actuar fora d'aquest àmbit en situacionsd'emergència i en les condicions que estableixin els convenis de col laboració o els plans decoordinació aprovats pel departament titular de les competències en matèria de seguretat pública.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


85

3. Els cossos de la policia de les institucions pròpies de Catalunya es regeixen, pel que fa al'organització, les funcions, el règim estatutari i el funcionament intern, per la legislació específicaen la matèria i per la resta de l'ordenament vigent.

4. Les relacions entre els cossos de la policia de les institucions pròpies de Catalunya es regeixenpels principis que inspiren el sistema general de seguretat i, en particular, pels decomplementarietat, coordinació, col laboració, cooperació i auxili mutu, especialment en el si deles juntes locals de seguretat. Els convenis subscrits entre el departament titular de lescompetències en matèria de seguretat pública i els ajuntaments han d'adaptar i concretar aquestsprincipis a les circumstàncies de cada municipi.

5. El Govern, sobretot per mitjà del departament titular de les competències en matèria deseguretat pública, i els ajuntaments han de promoure, en el si dels òrgans conjunts, la planificacióoperativa de llurs serveis de seguretat i l'assignació eficient i l'aprofitament conjunt dels recursos,la integració dels sistemes d'informació policial i l'homogeneïtzació dels estàndards organitzatius ioperacionals.

6. Mitjançant la Junta de Seguretat de Catalunya es coordina en el nivell superior la policia de laGeneralitat amb els cossos i les forces de seguretat de l'Estat.

Article 6Consell de Seguretat de Catalunya

1. El Consell de Seguretat de Catalunya és l'òrgan consultiu i de participació superior a Catalunya enmatèria de seguretat, sens perjudici de les funcions i de les competències dels òrgans que lalegislació vigent estableix en els sectors de la seguretat pública i la policia, la protecció civil, laseguretat viària i la seguretat privada.

2. El Consell de Seguretat de Catalunya és presidit pel conseller o consellera del departament ambcompetències en matèria de seguretat pública i es compon, en els termes fixats pel seu reglament,de representants de les entitats ciutadanes, de les administracions locals, de la Generalitat i, si aixího acorda l'Estat, de l'Administració de l'Estat i de la judicatura i la fiscalia.

3. El Consell de Seguretat de Catalunya ha de comptar amb la participació, en els termes fixats pelseu reglament, de representants específics de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, de laComissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària, de la Comissió contra la Violència en EspectaclesEsportius, del Consell Assessor d'Espectacles i Activitats Recreatives, del Consell de Coordinació dela Seguretat Privada i de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància.

4. Les funcions del Consell de Seguretat de Catalunya són:

a) Analitzar, estudiar i avaluar la situació de la seguretat a Catalunya a partir de les dades i elsestudis que determina l'apartat 5, i emetre un informe anual sobre la seva evolució, i altresinformes que consideri convenients.

b) Promoure i proposar mesures generals i iniciatives de millora de la situació de la seguretat aCatalunya, i presentar les, si escau, als organismes competents.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


86

c) Conèixer i impulsar iniciatives adreçades a la millora dels serveis de les diverses administracionsrelacionats amb la seguretat pública a Catalunya.

d) Acordar la constitució de comissions d'estudi i de grups de treball, i fixar ne l'àmbit i els criterisd'actuació.

e) La resta de funcions que li assigni la normativa vigent.

5. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha de prestar alConsell de Seguretat de Catalunya el suport tècnic que necessiti per al compliment de les funcionsque té encomanades i, especialment, ha de posar a la seva disposició els resultats de l'Enquesta deseguretat pública de Catalunya i els estudis sobre la matèria que elabora periòdicament.

6. El Govern ha d'aprovar per decret el reglament d'organització i funcionament del Consell deSeguretat de Catalunya.

Article 7Comissió de Govern per a la Seguretat

1. La Comissió del Govern per a la Seguretat és integrada pel president o presidenta de laGeneralitat o, si escau, pel conseller o consellera en cap, que la presideix, i pels consellers delsdepartaments competents en les matèries de seguretat pública, immigració, justícia, protecció demenors, violència de gènere, serveis socials, sanitat, educació, indústria, comerç, consum, turisme,medi ambient i economia i finances. El president o presidenta de la Comissió del Govern per a laSeguretat pot convocar altres consellers i alts càrrecs del Govern a les sessions, per raó delsassumptes a tractar.

2. La Comissió del Govern per a la Seguretat ha d'assegurar la coordinació de les actuacions delsdepartaments del Govern que afectin la seguretat i el trasllat de la política general de seguretat ales actuacions sectorials dels departaments. La Comissió s'ha de reunir per conèixer el Pla generalde seguretat de Catalunya que, a proposta del conseller o consellera del departament ambcompetències en matèria de seguretat pública, ha d'aprovar el Govern, i fer el seguiment del'execució i del grau de compliment d'aquest Pla. La Comissió s'ha de reunir, com a mínim, un copcada trimestre.

3. El president o presidenta de la Comissió del Govern per a la Seguretat ha de convocar la quan esdonin situacions excepcionals de greu risc per a la seguretat pública o d'alteració de la convivènciaciutadana, a fi d'impulsar i coordinar les actuacions que escaiguin.

Article 8Comissió de Policia de Catalunya

1. La Comissió de Policia de Catalunya és l'òrgan col legiat consultiu superior en matèria decoordinació entre la policia de la Generalitat mossos d'esquadra i les policies locals a Catalunya.

2. La Comissió de Policia de Catalunya s'adscriu al departament titular de les competències enmatèria de seguretat pública i és integrada per:

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


87

a) El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública,que la presideix.

b) Cinc vocals en representació dels ajuntaments.

c) Cinc vocals en representació del Govern.

3. Les funcions de la Comissió de Policia de Catalunya són:

a) Conèixer l'aplicació dels convenis i altres acords subscrits entre el departament titular de lescompetències en matèria de seguretat pública i els ajuntaments, fer ne el seguiment, emetre elsinformes i fer les recomanacions que escaiguin.

b) Conèixer i debatre les qüestions de caràcter organitzatiu i operatiu que afectin la coordinacióentre els cossos de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra i de les policies locals deCatalunya, presentar les propostes que s'escaiguin a les autoritats i les institucions competents enla matèria i informar les amb caràcter previ a l'aprovació pel Govern.

c) Emetre un informe preceptiu no vinculant en matèria d'organització i estructura interna al quals'han d'ajustar les policies locals, i d'accés, formació i promoció de llurs membres.

d) Promoure iniciatives i estudis per a la millora de la coordinació entre la policia de la Generalitatmossos d'esquadra i les policies locals, i el foment de l'homogeneïtzació dels mitjans i els sistemes ide les activitats formatives.

e) Emetre un informe preceptiu no vinculant sobre les normes relatives a uniformitat i altreselements d'identificació de les policies locals que hagin d'ésser aprovades pel departament titularde les competències en matèria de seguretat pública.

f) La resta de funcions que li atribueixi la legislació vigent.

4. La Comissió de Policia de Catalunya pot crear subcomissions i grups de treball, permanents oocasionals, per al millor compliment de les seves funcions.

5. L'organització interna i el funcionament de la Comissió de Policia de Catalunya s'han d'establirper decret del Govern.

Article 9Les juntes locals de seguretat

1. Als municipis que tinguin policia local hi ha d'haver una junta local de seguretat, com a òrgancol legiat de col laboració i coordinació general dels diversos cossos de policia i altres serveis deseguretat que operen en llur territori i de participació ciutadana en el sistema de seguretat.

2. La Junta Local de Seguretat és integrada per l'alcalde o alcaldessa, que la presideix, amb veu ivot, i els vocals permanents següents, també amb veu i vot:

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


88

a) El delegat o delegada territorial del Govern, qui pot delegar la seva representació en elsubdirector o subdirectora general, d'acord amb l'article 17.2.

b) El regidor o regidora delegat en matèria de seguretat ciutadana.

c) El cap o la cap de la comissaria de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra del municipi o,si no, el cap o la cap de l'àrea bàsica policial o el comandament que designi en els termes fixats perreglament.

d) El cap o la cap de la policia local o el comandament que designi en els termes fixats perreglament.

e) Si així ho acorda l'Administració de l'Estat, són també vocals de les juntes locals de seguretat, enl'àmbit de llurs competències, els caps de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia que tinguinresponsabilitats funcionals en el municipi.

3. Quan ho requereixin els assumptes a tractar, han d'assistir també a la reunió de la junta local deseguretat, amb veu però sense vot, representants de la judicatura i de la fiscalia, si així ho acordal'Administració de l'Estat.

4. Poden ésser també convidats a participar en la junta local de seguretat, amb veu però sense vot,les associacions i les entitats veïnals i ciutadanes del municipi, en el cas que puguin ésser afectadespels assumptes a tractar.

5. Si els assumptes a tractar ho requereixen, el president o presidenta o els vocals poden assistir ales sessions de la junta local de seguretat acompanyats dels tècnics que creguin convenients i,especialment, de les persones responsables dels serveis d'emergències, dels serveis socials, detrànsit i seguretat viària i de joc i espectacles, amb veu però sense vot. Així mateix, poden éssercridades a comparèixer davant la junta les persones responsables dels serveis de seguretat privadaque actuïn en el municipi.

6. L'alcalde o alcaldessa pot delegar excepcionalment la presidència de les sessions de la junta localde seguretat al regidor o regidora de seguretat ciutadana.

7. La junta local de seguretat s'ha de reunir en sessió ordinària, convocada pel president opresidenta, amb caràcter trimestral. Una de les sessions anuals ha d'ésser plenària i hi han d'ésserconvidats els vocals no permanents i les persones i les entitats a què fan referència els apartats 3 i4, amb la finalitat de conèixer el pla de seguretat local i debatre la situació general de seguretat almunicipi.

8. Els acords de la junta local de seguretat s'han de prendre per unanimitat i tenen caràcterexecutiu.

Article 10Funcions de les juntes locals de seguretat

Les juntes locals de seguretat tenen les funcions següents:

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


89

a) Analitzar i valorar la situació de la seguretat pública en el municipi i concretar les polítiques deseguretat corresponents en l'àmbit respectiu.

b) Elaborar i aprovar el Pla de seguretat local i els plans d'actuació específics que escaiguin enl'àmbit respectiu, d'acord amb el que disposen els articles 15.2 i 27, i fer ne el seguiment il'avaluació mitjançant un informe anual. Els plans i els informes s'han de trametre al ple del'ajuntament, perquè en tingui la informació, i al conseller o consellera del departament ambcompetències en matèria de seguretat pública, d'acord amb l'article 31.6.

c) Conèixer els plans d'emergències i els plans o les mesures de seguretat viària, de seguretat enesdeveniments esportius i de joc i espectacles, i d'altres que incideixin en la situació de seguretatdel municipi, i tenir los en compte en les previsions del pla local de seguretat.

d) Conèixer els serveis de seguretat privada que tenen autorització per operar en el municipi.

e) Concretar en l'àmbit respectiu els mitjans i els procediments establerts de col laboració,coordinació i cooperació dels cossos i els serveis de seguretat que actuen en el municipi, en el marcdel conveni existent.

f) Promoure les iniciatives i formular les propostes que siguin convenients als organismescompetents per a la col laboració, la coordinació i la cooperació millors dels cossos i els serveis deseguretat.

g) Desplegar i executar, si escau, les actuacions establertes en el conveni subscrit entre eldepartament titular de les competències en matèria de seguretat pública i l'ajuntament.

h) La resta de funcions que els encomani la normativa vigent.

Article 11Mesa de Coordinació Operativa

1. Les juntes locals de seguretat han de crear una mesa de coordinació operativa, com a òrganpermanent i estable de coordinació i de cooperació dels diversos cossos i serveis de seguretat almunicipi.

2. La Mesa de Coordinació Operativa ha d'ésser integrada pels caps de la policia de la Generalitatmossos d'esquadra i de la policia local que són membres de la Junta Local de Seguretat i, si escau,pels altres comandaments de policia o de seguretat que determini la Junta Local. Els caps de policiaque són membres de la mesa poden ésser assistits pels funcionaris i els tècnics que calgui per raóde les actuacions que s'han de portar a terme.

3. La Mesa de Coordinació Operativa té les funcions següents:

a) Executar els acords de la Junta Local de Seguretat, en els termes establerts per la Junta mateixa.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


90

b) Assegurar l'intercanvi d'informació entre els cossos i els serveis de seguretat que actuen en elmunicipi, per mitjà dels instruments i els procediments establerts per la normativa vigent i elconveni subscrit.

c) Assegurar la coordinació operativa de les actuacions dels diversos cossos i serveis de seguretat almunicipi i la dels recursos en matèria de seguretat presents al municipi.

d) Elaborar propostes de plans de seguretat i de coordinació de serveis de seguretat, i presentar losa la Junta Local perquè, si escau, els aprovi.

e) Elevar a la Junta Local de Seguretat les propostes que cregui convenients a l'efecte de millorar lacol laboració entre els diversos cossos i serveis de seguretat i llur eficàcia i eficiència en el municipi.

f) La resta de funcions que li siguin encomanades per la Junta Local de Seguretat i la normativavigent.

4. En tots els casos, les forces i cossos de seguretat han d'actuar sota les ordres immediates delscomandaments orgànics respectius.

Article 12Comissions regionals de seguretat

1. Els municipis d'una mateixa regió policial s'han d'integrar en una comissió regional de seguretat.Per criteris d'eficiència, es pot establir per decret una altra agrupació territorial de municipis performar una comissió.

2. Componen les comissions regionals de seguretat:

a) El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública,que la presideix, o la persona en qui delegui.

b) Els alcaldes dels municipis que la integren, que poden delegar la representació en el regidor oregidora competent en matèria de seguretat.

c) El delegat o delegada territorial del Govern, que pot delegar la representació en el subdirector osubdirectora general, d'acord amb l'article 17.2.

d) El cap o la cap de la comissaria de la regió policial, o el comandament en qui delegui, en elstermes establerts per reglament.

e) El cap o la cap de la comissaria de l'àrea bàsica policial, o el comandament en qui delegui, en elstermes establerts per reglament.

f) Els caps de les policies municipals dels ajuntaments, si escau.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


91

3. Si així ho acorda l'Administració de l'Estat, són també vocals, amb veu i vot, en l'àmbit de llurscompetències, els caps de la guàrdia civil i del cos nacional de policia que tinguin responsabilitatsfuncionals en el municipi.

4. Si ho requereixen els assumptes a tractar, assisteixen també a les reunions de les comissionsregionals de seguretat, amb veu però sense vot, representants de la judicatura i de la fiscalia, si aixího acorda l'Administració de l'Estat.

5. El president o presidenta de la Comissió Regional de Seguretat pot convidar a participar a lessessions, amb veu però sense vot, representants de les entitats ciutadanes que actuïn en el seuàmbit territorial quan es vegin afectades pels assumptes que s'hi han de tractar.

6. Si els assumptes a tractar ho requereixen, el president o presidenta o els vocals poden assistir ales sessions de la Comissió acompanyats del personal tècnic que creguin convenient, amb veu peròsense vot, especialment de les persones responsables d'emergències, de serveis socials, de trànsit iseguretat viària i de joc i espectacles del seu àmbit territorial. Així mateix, el president o presidentapot requerir la presència davant la comissió de les persones responsables dels serveis de seguretatprivada que actuïn en el seu àmbit territorial.

7. Les comissions regionals de seguretat tenen les funcions següents:

a) Analitzar i valorar la situació de la seguretat pública als municipis que les integren, avaluar lesnecessitats i els recursos disponibles i participar en la definició de les polítiques de seguretatcorresponents en llur àmbit.

b) Elaborar els plans de seguretat que considerin convenients en llur àmbit territorial, proposar losals òrgans decisoris competents i fer ne el seguiment i l'avaluació.

c) Elaborar el Pla de seguretat regional, que ha de tenir en compte els plans de seguretat locals delsmunicipis compresos en la regió policial, i les directrius del Pla general de seguretat de Catalunyaestablert per l'article 15, i sotmetre'l a l'aprovació del conseller o consellera del departament ambcompetències en matèria de seguretat pública.

d) Conèixer els plans d'emergències i els plans o les mesures de seguretat viària, de seguretat enesdeveniments esportius, de joc i espectacles i altres que incideixin en la situació de seguretat delsmunicipis que les integren.

e) Promoure les iniciatives i formular les propostes que siguin convenients als organismescompetents per a la millora de la seguretat en els municipis que les integren.

f) Elaborar els informes que creguin convenients sobre la seguretat als municipis de llur àmbit, ipresentar los als organismes que escaiguin.

Article 13Reglamentació de les juntes i de les comissions

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


92

El Govern ha d'aprovar per decret la normativa general sobre organització i funcionament de lesjuntes locals de seguretat i les comissions regionals de seguretat. Aquests òrgans poden aprovarllur reglament de funcionament intern, atenent les previsions d'aquesta Llei i les normes que ladesenvolupin.

Article 14Escola de Policia de Catalunya

1. L'Escola de Policia de Catalunya és un organisme autònom de caràcter administratiu adscrit aldepartament titular de les competències en matèria de seguretat pública que es regula per la lleique li és pròpia.

2. L'Escola de Policia de Catalunya té com a tasques principals la formació bàsica, decomandaments i de les especialitats dels membres de la policia de la Generalitat mossosd'esquadra i de les policies locals de Catalunya, i presta suport al departament titular de lescompetències en matèria de seguretat pública i als ajuntaments en els processos de selecció delpersonal dels cossos respectius.

3. L'Escola de Policia de Catalunya contribueix a l'estudi, la investigació i la divulgació de matèriesrelatives a la policia i la seguretat ciutadana.

Article 15Pla general de seguretat de Catalunya

1. El Govern, en l'exercici de les seves competències, a proposta del conseller o consellera deldepartament competent en matèria de seguretat pública i amb el coneixement previ de la Comissiódel Govern per a la Seguretat i del Consell de Seguretat de Catalunya, ha d'aprovar el Pla general deseguretat de Catalunya, que ha d'integrar les previsions generals de riscs, actuacions i mitjans,inclosos els de seguretat privada, en matèria de seguretat ciutadana, emergències, seguretat viàriai altres que afectin la convivència ciutadana i la seguretat de les persones i els béns a Catalunya.

2. Els deures o les prestacions personals o patrimonials dels ciutadans es determinen d'acord ambles disposicions legals aplicables.

3. El Pla de seguretat de Catalunya té periodicitat biennal, sens perjudici que, per raons d'urgènciao de necessitat, s'hagi de modificar abans d'haver transcorregut l'esmentat termini.

4. El Pla general de seguretat de Catalunya ha d'establir les directrius i els criteris tècnics per al'elaboració dels plans locals i regionals de seguretat, a l'efecte d'aconseguir ne la coordinació i laintegració adequades. En l'elaboració del Pla s'han de tenir en compte les recomanacions delConsell de Seguretat de Catalunya.

5. El Pla general de seguretat de Catalunya s'ha de presentar al Parlament.

Capítol IIIL'administració general i territorial de seguretat

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


93

Article 16El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública

1. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, de conformitat ambels objectius generals establerts pel Govern, és l'òrgan responsable de dirigir la política deseguretat de la Generalitat.

2. Corresponen al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ladirecció superior del cos de mossos d'esquadra, la coordinació de les policies locals i la resta defuncions que li atorguen aquesta Llei i l'ordenament jurídic.

Article 17Estructura territorial del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública

1. Correspon als delegats territorials del Govern, d'acord amb la disposició addicional quarta, lapotestat sancionadora en les matèries que són competència del departament titular de lescompetències en matèria de seguretat pública, de conformitat amb les lleis sectorials que lesregulen i sens perjudici de les competències atribuïdes expressament a les altres autoritats enmatèria de seguretat.

2. En cada delegació territorial del Govern hi ha una subdirecció general, que ha de complir lesfuncions que s'estableixin per reglament. La coordinació de les funcions, els serveis i elsprocediments administratius que són competència del departament titular de les competències enmatèria de seguretat pública correspon al subdirector o subdirectora general.

3. En tots els casos, correspon al conseller o consellera del departament titular de les competènciesen matèria de seguretat pública la coordinació superior en l'àmbit de Catalunya de les actuacionsen matèria de seguretat que duen a terme els delegats territorials del Govern.

Article 18Mapa policial de Catalunya

El Govern ha d'aprovar per decret el mapa policial de Catalunya, d'acord amb les disposicions delPla territorial general de Catalunya. El mapa policial organitza el territori de Catalunya en àreesbàsiques policials i en regions policials, i té en compte les realitats metropolitanes en la sevaorganització territorial.

Article 19Àrees bàsiques policials

1. L'àrea bàsica policial és la unitat mínima, geogràfica i poblacional, dotada d'uns serveis bàsics pera l'atenció primària de les demandes de prevenció, seguretat ciutadana, control del trànsit iinvestigació de primer nivell. El servei bàsic es compon, d'una banda, d'una comissaria principal dela policia de la Generalitat mossos d'esquadra i de les altres comissaries desconcentrades que

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


94

requereixin les necessitats i l'extensió de l'àrea, i, de l'altra, dels cossos de policia local que hi hagial territori, coordinats per les juntes locals corresponents.

2. El Govern ha de determinar l'àmbit de les àrees bàsiques policials d'acord amb criterisdemogràfics i geogràfics i en funció de la demanda social i local de serveis de seguretat. Ladelimitació de les àrees bàsiques policials s'ha d'adequar als termes dels municipis i, si escau, a llurorganització administrativa, territorial i judicial.

Article 20Regions policials

1. L'agrupació de diverses àrees bàsiques policials, d'acord amb criteris del Pla territorial general deCatalunya, forma una regió policial. Cada regió policial ha de tenir una comissaria regional, amb seua la comissaria de l'àrea bàsica policial que determini el Govern, per raons d'eficàcia, d'eficiència,de desconcentració, econòmiques, socials, demogràfiques i històriques.

2. A les comissaries regionals hi ha d'haver els serveis de suport logístic i les especialitats policialsque, per llurs característiques, transcendeixin l'àmbit de les àrees bàsiques policials, i s'hi du aterme la gestió descentralitzada dels serveis tècnics i administratius centrals.

Capítol IVRelacions entre administracions

Article 21Principis de relació entre administracions

Les administracions públiques amb competències sobre seguretat han d'atenir se, en llurs relacionsmútues, als principis següents:

a) Lleialtat institucional i ple respecte de l'exercici de les competències que corresponen a les altresadministracions.

b) Informació recíproca, especialment quan calgui per complir millor les competències de cadaadministració.

c) Coordinació en l'actuació i en la prestació dels serveis.

d) Col laboració i cooperació, que inclou l'assistència mútua per complir millor les competències decada administració.

Article 22Informació estadística

El Govern, especialment per mitjà del departament titular de les competències en matèria deseguretat pública, d'acord amb la normativa estadística vigent a Catalunya, ha de promoure:

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


95

a) La innovació, el desenvolupament i la consolidació de les activitats estadístiques en matèria deseguretat, a fi de constituir un sistema estadístic coherent, fiable, actualitzat, equiparable amb elssistemes de l'entorn i útil per a la presa de decisions en els àmbits de l'Administració relacionatsamb la seguretat pública.

b) La comparabilitat de les informacions estadístiques que produeixen les diverses administracionspúbliques competents en matèria de seguretat.

c) L'intercanvi d'informació estadística en matèria de seguretat entre el departament titular de lescompetències en matèria de seguretat pública i el Ministeri de l'Interior, en el si de la Junta deSeguretat de Catalunya, sens perjudici del que disposa la normativa estadística vigent a Catalunya.

d) La coherència, en el marc del Sistema Estadístic de Catalunya, de les diverses activitatsestadístiques relacionades amb les infraccions penals, especialment en matèria judicial, fiscal id'execució penal.

Article 23Informes sobre seguretat

1. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha d'elaborar uninforme anual sobre la seguretat interior a Catalunya, basat en les activitats estadístiques reguladespel Pla estadístic de Catalunya, i l'ha de posar a disposició de les autoritats i dels òrgans interessats,especialment la Junta de Seguretat de Catalunya, la Comissió de Policia de Catalunya, les junteslocals de seguretat, el Consell de Seguretat de Catalunya i el Parlament.

2. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, a petició delsajuntaments o d'ofici, pot elaborar informes de diagnosi i anàlisi sobre la seguretat en undeterminat àmbit territorial, local o supramunicipal. Aquests informes s'han de posar a disposiciódels alcaldes perquè els trametin a les juntes locals corresponents.

Article 24Informacions policials

1. Les autoritats i els membres del cos de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra i delscossos de policia local de Catalunya estan obligats a facilitar se mútuament la informació que siguirellevant per al compliment de les funcions respectives, sens perjudici de la reserva que escaiguiper raó de la matèria i amb ple respecte de la legislació aplicable, en particular la relativa a laprotecció de dades personals.

2. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública gestiona i manté unsistema unificat d'informacions policials, al qual tenen accés la policia de la Generalitat mossosd'esquadra i les policies locals de Catalunya. Un conveni d'adhesió bilateral entre aquestdepartament i l'ajuntament corresponent ha de regular les condicions de l'accés i la participació decada cos de policia local en aquest sistema unificat d'informació.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


96

3. La policia de la Generalitat mossos d'esquadra ha de facilitar l'accés de les policies locals a altresbases de dades, en els supòsits d'interès local que es determinin per reglament.

4. Mitjançant un conveni, les policies locals poden usar el programari informàtic d'aplicació de lapolicia de la Generalitat mossos d'esquadra i treballar en xarxes integrades d'informació policial.

5. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha d'establir perreglament els protocols d'accés, consulta i intercanvi de dades, d'ús del programari d'aplicació i, siescau, els relatius als sistemes de comunicacions policials. Els convenis subscrits amb els municipisque s'adhereixin al sistema unificat d'informació han de concretar en cada cas les modalitats i lescondicions de l'accés i la participació de les policies locals en les xarxes integrades d'informació,d'acord amb el que estableix l'apartat 2.

6. Les corporacions locals que disposin de policia local han de trametre al departament titular deles competències en matèria de seguretat pública i fer pública, dins el primer trimestre de cadaany, d'acord amb els criteris unificats d'elaboració que estableixi aquest departament, ladocumentació següent:

a) La memòria dels serveis prestats l'any anterior.

b) Les dades registrals de delictes, faltes i incidències diverses.

c) Les dotacions de recursos humans i materials.

7. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha de promourel'intercanvi d'informació d'interès policial entre el cos de mossos d'esquadra i els cossos estatals, itambé amb els organismes europeus de cooperació i coordinació interpolicial, en el si de la Juntade Seguretat de Catalunya.

Article 25Coordinació de les policies locals

1. El Govern, per mitjà del departament titular de les competències en matèria de seguretatpública, té la responsabilitat de fer efectiva la coordinació de les policies locals, la qual implica ladeterminació dels mitjans i dels sistemes de relació que fan possible l'acció conjunta d'aquestscossos, mitjançant les autoritats competents, de manera que s'aconsegueixi la integració de lesactuacions particulars respectives dins el conjunt del sistema de seguretat que els és confiat.

2. La coordinació de l'activitat de les policies locals s'ha d'estendre, en tots els casos, a les funcionssegüents:

a) Promoure l'homogeneïtzació dels mitjans tècnics i la uniformitat dels altres elements comuns.

b) Establir les normes bàsiques d'estructura i d'organització interna a què s'han d'ajustar lespolicies locals, i la normativa d'accés, formació i promoció de llurs membres.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


97

c) Determinar per reglament, amb l'informe previ de la Comissió de Policia de Catalunya, els tipusd'armes que han d'utilitzar les policies locals; les característiques dels dipòsits d'armes; les normesper administrar les, i les mesures de seguretat necessàries per evitar ne la pèrdua, la sostracció ol'ús indegut, d'acord amb la normativa vigent en matèria d'armament.

d) Establir, amb l'informe previ de la Comissió de Policia de Catalunya, les característiques comunesdels uniformes, les insígnies, els distintius, l'equip, els vehicles i els altres complements de lespolicies locals que puguin ésser uniformats, per garantir l'efectivitat operativa i la identificaciópública dels policies locals, sens perjudici que cada municipi pugui afegir hi elements característicspropis.

Article 26Assistència mútua

1. El Govern, especialment per mitjà del departament titular de les competències en matèria deseguretat pública, ha de facilitar als municipis l'assessorament tècnic que el disseny de lespolítiques locals de seguretat i l'operativitat dels serveis locals de seguretat corresponentsrequereixin.

2. La policia de la Generalitat mossos d'esquadra i les policies locals s'han de prestar l'assistènciamútua que l'exercici eficaç de les funcions respectives requereixi.

3. Mitjançant un conveni es poden concretar l'abast i les modalitats de l'assistència, especialmentquan es refereix a:

a) La planificació de l'actuació dels serveis policials concurrents i compartits i de les operacionsconjuntes.

b) El suport de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra als municipis que no disposen depolicia local, prestant hi serveis propis d'aquesta, d'acord amb la legislació reguladora de la policiade la Generalitat mossos d'esquadra i de la policia local.

c) El suport de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra als municipis prestant hi els serveistemporals o específics que, per raó del volum o de l'especialització, les policies locals no podenassumir, d'acord amb la legislació reguladora de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra i dela policia local.

d) La formació professional, mitjançant l'Escola de Policia de Catalunya, i la formació ocupacional,mitjançant els recursos educatius propis de cada cos.

4. La Comissió de Policia de Catalunya ha d'estar informada de les actuacions d'assistència mútuaentre la policia de la Generalitat mossos d'esquadra i les policies locals i les ha de supervisar, sensperjudici de les funcions que corresponen a les juntes locals de seguretat i al comandamentsuperior dels cossos.

Article 27Convenis

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


98

1. El Govern, per mitjà del departament titular de les competències en matèria de seguretatpública, i els ajuntaments interessats poden signar convenis de col laboració amb la finalitat deconcretar les formes i els procediments de coordinació i cooperació en els serveis i les actuacionsper al desenvolupament de polítiques públiques en els diferents àmbits de la seguretat. Aquestsconvenis han d'incloure, si escau, protocols que delimitin les actuacions dels serveis respectius,especialment els policials, en els àmbits on coincideixin o puguin coincidir les accions respectives.En poden formar part, segons l'objecte del conveni, altres departaments de la Generalitat i altresadministracions, institucions i entitats públiques o privades.

2. Els convenis poden establir la creació de comissions i grups de treball per dur a terme lesactuacions previstes. En general, sens perjudici de les particularitats derivades de llur objecte o llurcomposició, aquests òrgans s'han de vincular a les juntes locals o a les comissions regionals deseguretat, d'acord amb el que pertoqui.

3. Els convenis han d'establir, amb caràcter general, les actuacions que s'han de dur a terme, llurfinançament, els òrgans encarregats de les dites actuacions, llur durada i les altres formesd'extinció que escaiguin.

4. En tots els casos, els convenis de col laboració entre els cossos de seguretat han d'establir:

a) Els objectius i les finalitats que persegueixen.

b) La delimitació i l'assignació de serveis entre els cossos, segons les funcions pròpies de cada un,amb indicació dels que presten amb caràcter propi i exclusiu i dels compartits.

c) Els protocols d'actuació en els serveis compartits.

d) Els estàndards generals de presència policial.

e) L'abast i els protocols de la cooperació en matèria d'informació policial.

f) L'abast i els protocols de la cooperació en matèria de coordinació operativa.

g) L'abast i els protocols dels serveis unificats o de gestió conjunta.

h) Els procediments de recollida i tractament d'informació.

i) L'àmbit i el procediment d'elaboració dels plans d'actuació conjunta.

j) Els procediments d'avaluació de resultats.

k) Els procediments d'informació al públic.

5. Els convenis han de garantir que el contingut i la qualitat dels serveis de seguretat que reben elsciutadans siguin equiparables, amb independència del lloc de residència, i que siguin equivalentsentre els municipis amb característiques sociodemogràfiques similars.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


99

6. Han de signar els convenis en matèria de seguretat el conseller o consellera del departamenttitular de les competències en matèria de seguretat pública, l'alcalde o alcaldessa del municipicorresponent i, si escau, les persones titulars dels altres departaments, administracions,institucions i entitats que hi participin.

7. Els convenis s'han de publicar al DOGC en el termini d'un mes a comptar del moment que sesignin.

Article 28Delimitació de serveis

1. Els convenis subscrits poden delimitar de manera concreta els serveis que han de portar a termeen el municipi la policia de la Generalitat mossos d'esquadra i la policia local, d'acord, en tots elscasos, amb les funcions assignades per la normativa vigent, especialment les que especifiquen elsapartats 2, 3 i 4.

2. Són funcions pròpies de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra:

a) La protecció de les autoritats de la Generalitat i la vigilància i la custòdia dels edificis, lesinstal lacions i les dependències propis.

b) Les de policia de seguretat ciutadana i l'ordre públic.

c) Les de policia administrativa.

d) Les que li corresponen com a policia judicial.

e) Les de policia de trànsit interurbà.

3. Són funcions pròpies de les policies locals:

a) La protecció de les autoritats de la corporació local i la vigilància i la custòdia dels edificis, lesinstal lacions i les dependències de la mateixa corporació.

b) Les de policia de trànsit urbà.

c) Les de policia administrativa en l'àmbit de les competències municipals i, especialment, lesrelacionades amb la normativa mediambiental.

d) La col laboració en les funcions de policia de seguretat ciutadana i ordre públic, d'acord amb elque especifiqui la junta local de seguretat.

e) Les de policia comunitària en els àmbits de la convivència veïnal i dels serveis públics locals.

f) Les que li corresponen com a policia judicial, especialment amb relació al trànsit.

4. Són funcions compartides entre la policia de la Generalitat mossos d'esquadra i les policieslocals:

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


100

a) Les de policia de proximitat, i l'auxili i l'assistència als ciutadans.

b) La intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats, si hi són requerides.

c) La vigilància d'espais públics.

Article 29Serveis unificats i de gestió conjunta

1. Es pot establir mitjançant conveni la creació de serveis unificats o bé de gestió conjunta de lapolicia de la Generalitat mossos d'esquadra i de les policies locals, sempre que llurs característiquesho permetin.

2. El departament titular de les competències en matèria de seguretat pública ha de promoure,mitjançant conveni, la creació de serveis unificats o conjunts de recepció de denúncies i altresserveis d'atenció directa als ciutadans.

3. La iniciativa i la proposta de creació de serveis unificats o de gestió conjunta corresponenindistintament al departament titular de les competències en matèria de seguretat pública i a lescorporacions locals, i han d'ésser objecte de tractament a les juntes locals de seguretat i, si escau,del conveni corresponent.

4. La direcció tècnica dels serveis unificats o de gestió conjunta correspon al cos que tingui com apròpia la competència sobre l'activitat objecte de l'acord o conveni. La direcció tècnica inclou, entots els casos, l'establiment d'estàndards i regles de procediment operatiu i de gestió de sistemes.

5. En matèria de seguretat ciutadana i ordre públic correspon al departament titular de lescompetències en matèria de seguretat pública assegurar serveis en quantitat i qualitathomologables arreu de Catalunya, adoptant les disposicions generals i tècniques que garanteixin lacoherència de les estratègies i l'harmonització de les actuacions policials als diversos territoris.

Article 30Centre d'Atenció i Gestió d'Emergències

1. La Generalitat ha de tenir un centre integrat i permanent d'atenció a les demandes en matèriad'emergències i protecció civil, policia i urgències sanitàries que ha de gestionar els procediments iels recursos destinats a donar hi resposta.

2. El número de telèfon unificat 112, d'acord amb la normativa de la comunitat europea, ha d'ésserd'accés universal i gratuït per al conjunt del territori i de la població de Catalunya.

3. Els mitjans de comunicació social han d'atendre en tots els casos les demandes del centre a quèfa referència l'apartat 1 o de les autoritats competents, en exercici de llurs funcions de planificació igestió de l'emergència, pel que fa a la difusió gratuïta de missatges i a la informació d'interèscol lectiu a la població.

Article 31

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


101

Planificació conjunta

1. Els plans de seguretat poden ésser municipals, supramunicipals o regionals, de caràcter general,sectorial, estacional i específic.

2. Els plans de seguretat s'han d'elaborar tenint en compte els objectius de les polítiques deseguretat acordades pels òrgans superiors i de coordinació i les directrius tècniques que aprovi eldepartament titular de les competències en matèria de seguretat pública, amb la finalitat defacilitar ne l'homogeneïtat i la integració.

3. Els plans de seguretat han de tenir en compte, en llur àmbit respectiu, les previsions contingudesen els plans de protecció civil, de seguretat viària, de seguretat en joc i espectacles i altres que elspuguin afectar.

4. Les juntes locals de seguretat han d'aprovar un pla general de seguretat per al municipirespectiu, que n'ha d'analitzar la situació de seguretat; ha de definir els objectius generals i lesprioritats, els mitjans i els recursos disponibles, inclosos els de seguretat privada que, si escau, espoden utilitzar per assolir los; ha d'especificar les accions que s'han d'emprendre, amb el calendarid'aplicació, els mètodes de seguiment i avaluació adequats i el període de vigència.

5. Les juntes locals de seguretat poden aprovar plans sectorials, estacionals i específics deseguretat, segons aconselli la situació de seguretat del municipi.

6. Els plans de seguretat aprovats per les juntes locals s'han de trametre al conseller o conselleradel departament amb competències en matèria de seguretat pública, que n'ha de donar trasllat alsòrgans superiors de coordinació i de participació.

7. L'aprovació de plans de seguretat d'àmbit supramunicipal o regional correspon al conseller oconsellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, llevat del Plageneral de seguretat de Catalunya, que correspon al Govern, amb el coneixement previ de laComissió del Govern per a la Seguretat, a proposta del dit conseller o consellera. Si latranscendència de les accions que s'han d'emprendre ho aconsella, el conseller o consellera deldepartament amb competències en matèria de seguretat pública pot presentar al Governl'aprovació de plans de seguretat d'àmbit supramunicipal o regional, de caràcter general, sectorial,estacional o específic.

8. Les comissions regionals de seguretat han de proposar al conseller o consellera del departamentamb competències en matèria de seguretat pública l'aprovació de plans de seguretat per a lluràmbit territorial.

9. El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública hade comunicar l'aprovació de plans de seguretat supramunicipals i regionals a les juntes locals, a lescomissions regionals de seguretat que en resultin afectades i als òrgans superiors de coordinació iparticipació, perquè en tinguin coneixement i, si escau, perquè hi facin l'adequació de llursactuacions.

Capítol V

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


102

Relacions amb els ciutadans

Article 32Participació ciutadana

1. Els ciutadans tenen dret a participar en les tasques de seguretat pública mitjançant lesassociacions i les entitats que tenen representació al Consell de Seguretat de Catalunya, a les junteslocals i a les comissions regionals de seguretat.

2. Els òrgans competents per a l'aprovació dels plans de seguretat poden fer les consultes prèviesque creguin necessàries a les associacions i les entitats que representin interessos i col lectius queen resultin afectats.

Article 33Dret d'informació

1. Els ciutadans tenen dret a ésser informats de les situacions d'especial risc per a la seguretatpública que afectin llur comunitat o una zona o un àmbit determinats, i de les mesures preventivesadequades per afrontar les.

2. Els ciutadans tenen dret a ésser informats de les mesures previstes en els plans de seguretat quepuguin afectar llurs drets i interessos i el normal desenvolupament de la convivència ciutadana.

3. Els òrgans competents per aprovar els plans i les mesures corresponents per afrontar situacionsd'especial risc han d'establir els mitjans adequats per a la difusió pública de les informacions a quèfan referència els apartats 1 i 2.

Article 34Queixes i peticions

1. Els ciutadans poden dirigir a les autoritats de seguretat les queixes i les peticions que creguinoportunes sobre la prestació dels diversos serveis de seguretat i l'actuació dels agents.

2. El Govern, mitjançant decret, ha de crear, en el si del departament titular de les competències enmatèria de seguretat pública, un servei que permeti la recepció i la resposta de les queixes i lespeticions dels ciutadans en matèria de seguretat pública i, si escau, el seguiment d'actuacionsulteriors, i que constitueixi una via permanent de comunicació amb els ciutadans en l'àmbit de laseguretat.

Article 35Atenció als ciutadans

El Govern ha de promoure de manera constant la simplificació i la facilitat de l'accés dels ciutadansals serveis de seguretat, especialment en els àmbits de la informació, de la recepció de denúncies,de l'atenció d'emergències i de la recepció i tramitació de queixes i peticions. A aquest efecte ha depromoure l'adaptació dels serveis a l'estat de les tecnologies de la comunicació de cada moment i,si escau, llur integració i unificació.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


103

Article 36Carta de serveis públics

La Generalitat ha d'establir, amb l'informe previ del Consell de Seguretat de Catalunya, la Carta deserveis públics de seguretat, que ha d'aplegar els drets i els deures dels ciutadans en aquest àmbit,d'acord amb la legislació vigent.

Disposicions addicionals

PrimeraAutoritats de l'Administració de la Generalitat competents per sancionar en matèria de seguretatciutadana

1. Sens perjudici de les competències que la legislació vigent atribueix al Govern de la Generalitat,els titulars dels òrgans del departament amb competències en matèria de seguretat pública quetinguin la condició d'autoritats responsables de la protecció de persones i béns i del mantenimentde la seguretat ciutadana tenen competència per imposar sancions, d'acord amb el que estableix lalegislació corresponent en la matèria.

2. Corresponen a les autoritats competents, d'acord amb l'apartat 1, les atribucions següents:

a) Les determinades per la Llei orgànica 1/1992, del 21 de febrer, de protecció de la seguretatciutadana. Respecte a les facultats sancionadores establertes per la dita Llei, són competents:

1r. El Govern de la Generalitat per imposar multes de fins a 600.000 euros i qualsevol de lessancions restants per infraccions molt greus, greus o lleus.

2n. El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat públicaper imposar multes de fins a 300.000 euros i qualsevol de les sancions restants per infraccions moltgreus, greus o lleus.

3r. La resta d'autoritats a què fa referència l'apartat 1 per imposar multes de fins a 60.000 euros iqualsevol de les sancions restants per infraccions molt greus, greus i lleus.

b) Les determinades per la Llei de l'Estat 23/1992, del 30 de juliol, de seguretat privada. Respecte ales facultats sancionadores establertes per la dita Llei, són competents:

1r. El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública,pel que fa a les faltes molt greus.

2n. El director o directora general de Seguretat Ciutadana, pel que fa a les faltes greus i lleus.

c) Les atribucions restants segons la legislació vigent, amb les correspondències següents:

1r. Les atribucions del ministre o ministra d'Interior i dels secretaris d'Estat corresponen alconseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


104

2n. Les atribucions de les persones titulars de les direccions generals i de les delegacions isubdelegacions del Govern de l'Estat corresponen al director o directora general de SeguretatCiutadana.

3. Totes les autoritats i tots els funcionaris públics, en l'àmbit de llurs competències, han decol laborar amb les autoritats a què fan referència els apartats 1 i 2 i prestar los l'auxili que siguipossible, amb vista a la consecució de les finalitats definides per aquesta Llei.

4. En el supòsit que les autoritats autonòmiques i els membres dels cossos de policia de Catalunyahagin de sol licitar ajuda i col laboració als particulars, cal atenir se al que disposa l'article 5.2 de laLlei orgànica 1/1992.

SegonaCompetències dels alcaldes per sancionar en matèria de seguretat ciutadana

Per infraccions establertes per la legislació vigent en matèria de seguretat ciutadana, els alcaldestenen competències, amb l'audiència prèvia de la junta local de seguretat, per imposar les sancionsde suspensió de les autoritzacions o els permisos que haguessin concedit els municipis i de multa,quan així ho hagi establert la legislació vigent, en els termes que aquesta ho faci.

TerceraAutoritats competents per sancionar en matèria de protecció civil, trànsit, joc i espectacles

1. Són autoritats competents per sancionar en matèria de protecció civil, trànsit, joc i espectacles elGovern, el conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretatpública i les persones titulars dels òrgans d'aquest departament, en els termes establerts per lalegislació específica corresponent.

2. Són autoritats competents per sancionar en matèria de protecció civil, trànsit i espectacles elsalcaldes, en els termes establerts per la legislació específica corresponent.

QuartaAtribucions dels delegats territorials del Govern

1. Els delegats territorials del Govern tenen, a més, la condició de delegats del departament titularde les competències en matèria de seguretat pública i del Departament de Governació i RelacionsInstitucionals, dels quals depenen orgànicament i funcionalment pel que fa a l'àmbit competencialrespectiu.

2. Els delegats territorials del Govern són nomenats i separats del càrrec per decret del Govern, aproposta conjunta del conseller o consellera de la Presidència, del conseller o consellera titular deles competències en matèria de seguretat pública i del conseller o consellera de Governació iRelacions Institucionals.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


105

3. En tots els casos, correspon als consellers titulars dels departaments amb competències enmatèria de seguretat pública i de Governació i Relacions Institucionals la coordinació de l'execucióde les competències del departament respectiu en l'àmbit territorial corresponent.

CinquenaRègim especial de la ciutat de Barcelona

El desplegament d'aquesta Llei ha de tenir en compte el que estableix la Llei 22/1998, del 30 dedesembre, de la Carta municipal de Barcelona.

SisenaEl cos d'agents rurals

Els agents rurals, quan actuïn com a agents de l'autoritat, en l'exercici de les funcions que elsatribueix la Llei que regula aquest Cos, tenen accés a la informació i s'han d'integrar en el sistemade seguretat de Catalunya.

Disposició transitòria

La regulació de les juntes locals de seguretat establerta per aquesta Llei és aplicable a partir delmoment en què es produeixi el desplegament de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra enels municipis corresponents.

Disposicions derogatòries

Primera

Es deroga l'article 16 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals.

Segona

Les referències que fa la legislació vigent a la Comissió de Coordinació de les Policies Localss'entenen fetes a la Comissió de Policia de Catalunya.

Tercera

Es deroga la disposició addicional segona de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de laGeneralitat mossos d'esquadra.

Quarta

Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix aquestaLlei.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


106

Disposicions finals

PrimeraHabilitació reglamentària

S'autoritzen el Govern i el conseller o consellera del departament titular de les competències enmatèria de seguretat pública per dictar els reglaments que calguin per al desplegament i l'execuciód'aquesta Llei.

SegonaEntrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada al DOGC.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seucompliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 7 d'abril de 2003

Jordi PujolPresident de la Generalitat de Catalunya

Núria de Gispert i CatalàConsellera de Justícia i Interior

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


107

2.2. LLEI 10/1994, D'11 DE JULIOL, DE LA POLICIA DE LA GENERALITAT MOSSOS D'ESQUADRA

AFEGIDA la disposició addicional cinquena per la Llei 17\1997, de 24 de desembre, demesures administratives i d'organització.MODIFICATS els articles 68 i 69 per la Llei 21/1998, de 29 de desembre, de modificaciódels Articles 68 i 69 de la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra,en relació amb el règim sancionador.MODIFICATS article 20 i AFEGIT article 25bis per la Llei 4/2000, de 26 de maig, demesures fiscals i administratives.MODIFICATS articles 49, 50 i 51 per la Llei 26/2002, de 28 de novembre, de modificació dela Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra, en relacióamb l'afiliació sindical dels membres del cos de Mossos d'Esquadra.MODIFICAT article 22 per la Llei 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l'article 22 de laLlei 10/1994.AFEGIDA la disposició addicional sisena per la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesuresfiscals i administratives.DEROGADA la disposició addicional segona per la Llei 4/2003 de 7 d�’abril, d�’ordenació delsistema de seguretat pública de CatalunyaAFEGIDA la modificació de la llei 2/2008, de l�’11 d�’abril, (modificats els articles 18, 19,20, 28, 54,afegida una disposició final segona, afegida una disposició addicional i afegida una disposiciótransitòria)NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.El President de la Generalitat de CatalunyaSia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Reii d'acord amb el que estableix l�’Article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, promulgola següentLleiILa Policia de la Generalitat fou creada per la Llei 19/1983, del 14 de juliol. Es tractavaaleshores de la refosa d'una policia que adoptava com a nucli inicial el Cos de Mossosd'Esquadra, denominació històrica que es conserva. D'aquesta manera s'establia el vinclede continuïtat de l'actual Policia de la Generalitat amb un cos que data de finals del segleXVII i que fou la primera força de policia professional a Catalunya i pionera a tot l'Estat.D'altra banda, cal tenir presents, com a precedent històric immediat en l'àmbit de la policia,les competències de la Generalitat republicana, de conformitat amb l�’Article 8 de l'Estatutd'autonomia de Catalunya del 1932, segons les quals l'Estat només es reservava laseguretat pública de caràcter extra i supracomunitari, i deixava al Govern català totes lesfuncions de policia i ordre interiors. Això va ser un factor decisiu en la defensa de la legalitatdemocràtica i de les institucions d'autogovern, el juliol de 1936.Aquesta és la raó per la qual es pot entendre el fet de la refundació com el naixement d'unapolicia catalana, en el sentit modern del terme, i, a més, com un pas decisiu en el procés dereconstrucció de la identitat nacional de Catalunya.Deu anys després, recuperat novament el Cos amb una acceptació social notable, al costatde les altres institucions catalanes reinstaurades, és el moment de potenciar lo com unapolicia arrelada a la cultura i al poble del qual neix, al qual pertany i al qual serveix.D'altra banda, l'Administració pública catalana disposa, a més del Cos de Mossosd'Esquadra, d'altres cossos de policia, dependents de les corporacions locals, mb una llarga

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


108

tradició de servei a la ciutadania i d'identificació amb aquesta.Aquest objectiu comporta un salt qualitatiu pel que es refereix a l'organització i lesactuacions, i conseqüentment la professionalitat, dels seus membres, i a llur actitud dins lasocietat. Aquestes necessitats requereixen urgentment la configuració d'un marc jurídic queen reguli adequadament el desenvolupament i el funcionament.Precisament, la Policia de la Generalitat es troba encara en ple procés d'expansió idesplegament. Per tant, el perfeccionament que aquesta Llei ha de suposar no pot ésserconsiderat com el pas últim i definitiu.IIAquesta Llei obre, així, una nova etapa en la ja àmplia història de la Policia de laGeneralitat. En efecte, sobre els fonaments del bloc de la constitucionalitat, en remissiódirecta a la Constitució i a l'Estatut d'autonomia, i també a la Llei orgànica 2/1986, del 13 demarç, e forces i cossos de seguretat, i a l'esmentada Llei 19/1983, de creació de la PoliciaAutonòmica, la Llei present té per objecte d'establir els principis d'actuació, les funcions i elrègim funcionarial i estatutari dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra, i l'organitzacióde la seguretat pública en tot el territori, i preveu la creació dels òrgans necessaris i ladotació dels mitjans imprescindibles per al compliment correcte de les funcions de seguretatque corresponen a la Generalitat.Respecte a això, la Llei s'inspira en les resolucions de l'Assemblea Parlamentària delConsell d'Europa i de l'Assemblea General de les Nacions Unides, especialment en lesrelatives a la Declaració sobre la policia i al Codi de conducta per a funcionaris encarregatsde fer complir la llei, respectivament. Els principis que deriven d'aquestes directrius sóninclosos en la Llei orgànica 2/1986, de forces i cossos de seguretat, i, per tant, obliguensense excepció els membres de tots els col lectius policials.D'acord amb la disposició final segona de la dita Llei, s'han d'aplicar directament a la Policiade la Generalitat els principis bàsics d'actuació i les disposicions estatutàries comunes queestableixen els Articles 5, 6, 7 i 8 de la Llei esmentada.La policia no està per damunt de la Llei, i per tant ha d'adequar la seva conducta al'ordenament jurídic, amb subjecció als principis de jerarquia i subordinació dins el Cos. Éstambé un col laborador indispensable de l'Administració de justícia, la qual ha d'auxiliar, enel sentit més ampli, dins les seves possibilitats. Per altra part, el respecte que la policia deua la societat, a què pertany i d'on prové el seu mandat, l'obliga a utilitzar els recursoscoactius solament en situacions extremes i amb una aplicació escrupolosa dels principisd'oportunitat, proporcionalitat i congruència.D'aquesta manera, especialment en el tracte de detinguts, la policia ha d'observar lesprescripcions de la Llei d'una manera estricta. Per altra banda, els membres del Cos deMossos d'Esquadra s'han de comportar amb una professionalitat exquisida, amb leslimitacions i els sacrificis que calguin en bé del servei que presten.El Cos de Mossos d'Esquadra, com qualsevol altre cos de policia, té com a missió i divisaprincipal la protecció, d'acord amb l'ordenament jurídic, de la llibertat i la seguretat de laciutadania. És per això que les seves funcions comprenen des de la protecció de persones ibéns fins al manteniment de l'ordre públic.El Cos de Mossos d'Esquadra es defineix com un servei de la Generalitat, per a coadjuvaral compliment dels seus fins i al compliment de les seves disposicions. I, a la vegada, comun servei per a la comunitat i, per tant, amb un mandat explícit de coadjuvar al benestarsocial, en cooperació amb els altres agents socials, en els àmbits preventiu, assistencial ide rehabilitació.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


109

El Cos de Mossos d'Esquadra ha d'actuar, en funcions de policia judicial, en els termesestablerts pels Articles 126 de la Constitució, 13.5 de l'Estatut d'autonomia i 443 i següentsde la Llei orgànica del poder judicial.L'auxili a jutges, tribunals i fiscals en la investigació dels delictes i en el descobriment i ladetenció dels delinqüents, ja sigui a requeriment d'altri o per iniciativa pròpia, constitueixuna activitat essencial, prioritària i permanent de tota policia. Per aquesta raó, el Cos deMossos d'Esquadra preveu crear unitats especials de policia judicial, i formar els funcionariscorresponents, per a adscriure les als esmentats òrgans jurisdiccionals i al ministeri fiscal.IIIEl caràcter finalista de les funcions de seguretat, el fet que els últims destinataris del'activitat policial siguin els ciutadans, obliga la Policia de la Generalitat a operar, amb totsels altres cossos, segons els principis de cooperació, coordinació i col laboració mútua.Coordinació, que, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional, no vol dirmenyscabament o sostracció de les competències de les entitats coordinades, sinóinformació recíproca i homogeneització dels mitjans i els sistemes per facilitar l'accióconjunta.Respecte d'això, la Policia de la Generalitat ha d'operar en dos àmbits. Per una banda, enrelació amb les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, la coordinació s'ha de produirmitjançant la Junta de Seguretat de Catalunya, que és un òrgan que té com a missió decoordinar l'actuació de la Policia de la Generalitat i de les forces i els cossos de seguretatde l'Estat. Per altra banda, d'acord amb la Llei 16/1991, del 10 de juliol, de les policieslocals, la coordinació amb aquestes es porta a terme mitjançant les juntes locals deseguretat. Això, sens perjudici de les facultats de la Generalitat, i especialment de laComissió de Coordinació de les Policies Locals, en matèria de coordinació de policieslocals.En aquest sentit, aquesta Llei s'inscriu en el marc de l'ordenació de la seguretat públicadepenent de les administracions catalanes i referma la voluntat de cooperació i col laboracióentre la Generalitat i les corporacions locals, en l'àmbit de llurs competències respectives enmatèria de seguretat, als fins d'aquesta Llei.Així, la Llei present, que perfecciona el procés de creació i de desenvolupament institucionali funcional de la Policia de la Generalitat, pretén explícitament contribuir al procésd'integració de tots els serveis en un sistema de seguretat pública per a Catalunya.IVPer desenvolupar correctament la Policia de la Generalitat i facilitar li un procés decreixement d'acord amb les finalitats exposades i les funcions que té encomanades, ésnecessari dotar la d'una estructura suficient que li permeti d'establir un escalafó en elcomandament capaç d'absorbir el seu propi creixement. Per això s'amplien les escales icategories existents fins ara, d'acord amb la disposició addicional vint i quatrena de la Llei20/1990, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1991, is'assenten les bases d'una carrera administrativa homologable amb les dels altres cossosde policia, estatals i locals.En aquest sentit, la Llei defineix les funcions de les diferents escales i, a més, incorpora lapossibilitat de crear llocs de treball per a facultatius i tècnics de les escales A i B, en lamesura que siguin necessaris per a donar cobertura i suport a la funció policial.Així mateix, regula les condicions d'accés i promoció i estableix com a requisit general lasuperació dels cursos de formació corresponents, impartits per l'Escola de Policia deCatalunya, a la qual encarrega també l'organització de cursos de perfeccionament i

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


110

d'especialització, d'acord amb la Llei 27/1985, del 27 de desembre, de creació de l'Escola.En termes de personal, el Cos de Mossos d'Esquadra és una plantilla de funcionaris queocupen les places de les diferents escales i categories que figuren en la relació de llocs detreball, amb especificació de la denominació, el nivell, les característiques, els contingutsfuncionals, les necessitats formatives, els complements assignats, la forma de provisió i lesaltres circumstàncies pertinents.A part de les condicions de mobilitat ordinàries que poden afectar el funcionariat de laGeneralitat, la Llei facilita l'ingrés al Cos de Mossos d'Esquadra, amb els requisitsestablerts, des dels cossos de policia local. Així mateix, obre la possibilitat d'incorporar hi oadscriure hi funcionaris d'altres cossos i forces de seguretat.La Llei estableix el règim estatutari dels membres de la Policia de la Generalitat i en defineixels drets i els deures, que són els generals dels funcionaris de la Generalitat, amb lesespecificitats pròpies de llur funció, entre les quals figuren les sindicals. A aquest respecte,es crea el Consell de la Policia, amb representació paritària de l'Administració de laGeneralitat i dels membres de la Policia de la Generalitat. També es regulen la segonaactivitat, la concessió de distincions i recompenses i el règim disciplinari, que es vinculadirectament amb els principis d'actuació.En resum, aquesta Llei, pel que fa al règim funcionarial, tan sols pretén regular allò en què,per l'especificitat del cos de policia a què va dirigit, ha de diferenciar se del règim generaldels funcionaris de la Generalitat, el qual s'aplica supletòriament en la resta d'aspectes noregulats per aquesta Llei.Títol primerDisposicions generals, principis d'actuació i funcionsCapítol IDisposicions generalsArticle 11 És objecte d'aquesta Llei perfeccionar el procés de creació, l'estructuració i la regulaciófuncional i estatutària de la Policia de la Generalitat, que conserva la denominació històricade Cos de Mossos d'Esquadra. Així mateix, és objecte d'aquesta Llei l'ordenació de laseguretat pública, d'acord amb l'àmbit competencial de la Generalitat.2 Les entitats locals i la Generalitat, dins l'àmbit de llurs competències en el camp de laseguretat pública, han de coordinar llurs actuacions i han de col laborar en l'exercici de llursfuncions.Article 2Pertoca al Govern de la Generalitat, per mitjà del president, el comandament suprem delCos de Mossos d'Esquadra. Aquest comandament és exercit per la persona titular delDepartament de Governació, en els termes que estableix l�’Article 16.Article 31 El Govern de la Generalitat, d'acord amb el que estableixen l�’Article 149.1.29 de laConstitució, l�’Article 13 de l'Estatut d'autonomia i la resta de la legislació vigent, per mitjà delDepartament de Governació, té com a missió de protegir el lliure exercici dels drets i lesllibertats i de garantir la seguretat ciutadana. A aquest efecte, ha de vetllar per laconvivència pacífica i la protecció de les persones i els béns, d'acord amb l'ordenamentjurídic.2 El Cos de Mossos d'Esquadra, com a policia al servei de la comunitat, ha de contribuir ala consecució del benestar social, cooperant amb altres agents socials, especialment en elsàmbits preventiu, assistencial i de rehabilitació.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


111

Article 4Abans de prendre possessió, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de jurar oprometre acatament a la Constitució, com a norma fonamental de l'Estat, i a l'Estatutd'autonomia, com a norma institucional bàsica de Catalunya.Article 5En l'exercici de les seves funcions, dins el marc de les competències que corresponen a laGeneralitat, el Cos de Mossos d'Esquadra té el caràcter de policia ordinària i integral i actuaen tot el territori de Catalunya.Article 6En l'exercici de llurs funcions, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra gaudeixen, atots els efectes legals, de la condició d'agents de l'autoritat.Article 7D'acord amb el que disposa la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat, en el cas delsdelictes d'atemptat en la comissió dels quals s'emprin armes de foc, explosius o altresmitjans d'agressió de perillositat anàloga que puguin posar en perill greu la integritat físicadels membres del Cos de Mossos d'Esquadra, aquests tenen, a l'efecte de llur protecciópenal, la consideració d'autoritat.Article 8D'acord amb el que estableix la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat:a) La jurisdicció competent per a conèixer dels delictes que es cometin contra membres delCos de Mossos d'Esquadra i també dels comesos per aquests en l'exercici de llurs funcionsés la jurisdicció ordinària.b) Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de complir la presó preventiva i lespenes privatives de llibertat en els establiments penitenciaris ordinaris. Es garanteix laseparació dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra de la resta de detinguts o presos.c) La iniciació d'un procediment penal contra un membre del Cos de Mossos d'Esquadra noimpedeix la tramitació d'un expedient disciplinari pels mateixos fets, si escau. No obstantaixò, la resolució definitiva de l'expedient només es pot produir quan la sentència dictada enl'àmbit penal sigui ferma i la declaració dels fets provats vincula l'Administració. Lesmesures cautelars que es puguin adoptar en aquests supòsits poden durar fins que es dictiresolució definitiva en el procediment judicial. Pel que fa a la suspensió del sou, cal atenirseal que disposa la legislació general del funcionariat.Article 91 Quan estan de servei, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de vestirl'uniforme reglamentari. No obstant això, en determinats llocs de treball, o per necessitatsdel servei, poden exercir llurs funcions sense l'uniforme, amb l'autorització prèvia de l'òrganque sigui determinat per reglament. En tot cas, han d'acreditar sempre llur identitatprofessional.2 S'han de determinar reglamentàriament les normes sobre els uniformes, els distintius, lessalutacions i els honors.Article 101 El Cos de Mossos d'Esquadra és un institut armat de naturalesa civil, amb estructura iorganització jerarquitzades.2 Atès el caràcter d'institut armat del Cos de Mossos d'Esquadra, els seus membres han dedur l'armament reglamentari, excepte en els supòsits que siguin establerts.Capítol IIPrincipis d'actuació i funcions

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


112

Secció primeraPrincipis d'actuacióArticle 111 D'acord amb el que estableix la Llei orgànica de forces i cossos de seguretat, s'apliquen alCos de Mossos d'Esquadra els principis d'actuació següents:Primer. Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de complir i fer complir en totmoment la Constitució, l'Estatut d'autonomia i la legislació vigent.Segon. En llurs actuacions, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra s'han d'ajustar al codi deconducta següent:a) Han d'actuar, en el compliment de llurs funcions, amb absoluta neutralitat política iimparcialitat i, en conseqüència, sense fer cap discriminació per raó de raça, religió, opinió,sexe, llengua, lloc de veïnatge, lloc de naixença o qualsevol altra condició o circumstànciapersonal o social.b) Han d'actuar amb integritat i dignitat, i oposar se amb fermesa a qualsevol acte decorrupció.c) Han d'atenir se, en llur actuació professional, als principis de jerarquia i de subordinació;en cap cas, però, l'obediència deguda no pot emparar ordres que comportin l'execuciód'actes que constitueixin manifestament delicte o que siguin contraris a la Constitució o ales lleis.d) Han de col laborar amb l'Administració de justícia i auxiliar la en els termes establerts perla llei.Tercer. Pel que fa a les relacions amb la comunitat, els membres del Cos de Mossosd'Esquadra:a) Han d'impedir, en l'exercici de llur actuació professional, qualsevol pràctica abusiva,arbitrària o discriminatòria que comporti violència física o moral.b) Han de tenir en tot moment un tracte correcte i acurat en les relacions amb els ciutadans,als quals han de procurar auxiliar i protegir sempre que les circumstàncies ho aconsellin o hisiguin requerits, i proporcionar los informació completa i tan àmplia com sigui possible sobreles causes i la finalitat de totes les intervencions.c) Han d'actuar, en l'exercici de llurs funcions, amb la decisió necessària i sense retard,quan d'això depengui evitar un mal greu, immediat i irreparable, i han de regir se, en fer ho,pels principis de congruència, d'oportunitat i de proporcionalitat en la utilització dels mitjansa llur abast.d) Han d'utilitzar les armes només en les situacions en què hi hagi un risc racionalment greuper a la vida o la integritat física d'ells mateixos o de terceres persones i en lescircumstàncies que puguin comportar un risc greu per a la seguretat ciutadana, i han deregir se, en fer ho, pels principis a què es refereix la lletra c).Quart. Pel que fa al tractament de detinguts, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra:a) Han d'identificar se degudament com a tals en el moment d'efectuar una detenció.b) Han de vetllar per la vida i la integritat física de les persones que estiguin detingudes osota llur custòdia i han de respectar ne els drets, l'honor i la dignitat.c) Han de complir i observar amb la diligència deguda els tràmits, els terminis i els requisitsexigits per l'ordenament jurídic en la detenció d'una persona.Cinquè. Pel que fa a la dedicació professional, els membres del Cos de Mossos d'Esquadrahan de portar a terme llurs funcions amb dedicació total, i han d'intervenir sempre, en totmoment i en tot lloc, estiguin o no estiguin de servei, en defensa de la llei i de la seguretatciutadana.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


113

Sisè. Pel que fa al secret professional, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han deguardar secret rigorós respecte a totes les informacions que coneguin per raó o en ocasiódel compliment de llurs funcions, i no estan obligats a revelar les fonts d'informació, llevatque els ho imposin el compliment de llurs funcions o les disposicions legals.2 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra són responsables personalment idirectament dels actes que portin a terme en llur actuació professional infringint o vulnerantles normes legals, les normes reglamentàries que regeixen llur professió i els principisenunciats a l'apartat 1, sens perjudici de la responsabilitat patrimonial que puguicorrespondre a les administracions públiques.Secció segonaFuncionsArticle 121 El Cos de Mossos d'Esquadra, com a policia ordinària i integral, exerceix les funcions quel'ordenament jurídic atribueix a les forces i els cossos de seguretat, i, en concret:Primer. Funcions de policia de seguretat ciutadana:a) Protegir les persones i els béns.b) Mantenir l'ordre públic.c) Vigilar i protegir persones, òrgans, edificis, establiments i dependències de la Generalitat,i garantir el funcionament normal de les instal lacions i la seguretat dels usuaris delsserveis.d) Vigilar els espais públics.e) Protegir les manifestacions i mantenir l'ordre en grans concentracions humanes.f) Prestar auxili en els casos d'accident, catàstrofe o calamitat pública, i participar enl'execució dels plans de protecció civil en la forma que sigui determinada per les lleis.g) Prestar auxili en les actuacions en matèria de salvament, si hi és requerit.h) Complir, dins les competències de la Generalitat, les funcions de protecció de laseguretat ciutadana atribuïdes a les forces i els cossos de seguretat per la Llei orgànica1/1992.i) Prevenir actes delictius.j) La resta de funcions que li atribueix la legislació vigent.Segon. Funcions de policia administrativa:a) Vetllar pel compliment de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i de lesdisposicions i ordres singulars dictades pels altres òrgans de la Generalitat.b) Inspeccionar les activitats sotmeses a l'ordenació o la disciplina de la Generalitat, idenunciar ne tota activitat il lícita.c) Emprar la coacció amb vista a l'execució forçosa dels actes o les disposicions delsòrgans de la Generalitat.d) Vetllar pel compliment de les lleis i les altres disposicions de l'Estat aplicables aCatalunya i garantir el funcionament dels serveis públics essencials.e) Vetllar pel compliment de la normativa sobre el medi ambient, els recursos hidràulics i lariquesa cinegètica, piscícola, forestal i de qualsevol altra mena relacionada amb laconservació de la natura.f) Vetllar pel compliment de la normativa sobre el patrimoni cultural català, pel que fa a lasalvaguarda i la protecció d'aquest i per tal d'evitar ne l'espoli o la destrucció.g) Col laborar amb les policies locals i amb les forces i els cossos de seguretat de l'Estat enla recollida, el tractament i la comunicació recíproca d'informació d'interès policial.h) Vigilar, inspeccionar i controlar les empreses de seguretat privada, llurs serveis i

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


114

actuacions i els mitjans i el personal a llur càrrec, en els termes establerts per la legislacióvigent.i) La resta de funcions que li atribueix la legislació vigent.Tercer. Les funcions de policia judicial que li corresponen d'acord amb l�’Article 13.5 del'Estatut d'autonomia i que són establertes per l�’Article 126 de la Constitució, els Articles 443i 445 de la Llei orgànica del poder judicial i la resta de la legislació processal vigent, sensperjudici de les que corresponen a les policies locals. Aquestes funcions són acomplertesper mitjà dels serveis ordinaris del Cos o per mitjà de les seves unitats orgàniques de policiajudicial, a iniciativa pròpia o a requeriment de les autoritats judicials o del ministeri fiscal.Quart. Funcions d'intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats, si hi és requerit.Cinquè. Funcions de cooperació i col laboració amb les entitats locals, d'acord amb la Llei16/1991, del 10 de juliol, de les policies locals:a) Donar suport tècnic i operatiu a les policies locals quan aquestes no puguin assumirplenament un servei, per raó del seu volum o de l'especialització.b) Exercir, a més de les funcions assenyalades en aquest Article, les pròpies de les policieslocals en els municipis que no en disposin.c) En els supòsits establerts per les lletres a) i b), la Generalitat i les corporacions locals hande subscriure els convenis de cooperació corresponents, en què s'han de definir, en tot cas,els objectius, els recursos, el finançament, l'organització i les obligacions i facultatsrespectives.Sisè. Les altres funcions que li siguin transferides o delegades pel procediment establertper l�’Article 150.2 de la Constitució.Setè. Les altres funcions que li siguin encomanades.2 Les funcions establertes per l'apartat 1 es compleixen sota els principis de cooperació,coordinació i col laboració mútua amb la resta de forces i cossos de seguretat. D'aquestsprincipis deriva la conveniència per a les institucions implicades de subministrar semútuament informació policial.Secció terceraUnitats de policia judicialArticle 131 El Departament de Governació pot crear unitats de policia judicial formades per membresdel Cos de Mossos d'Esquadra instruïts a aquest efecte.2 Les unitats de policia judicial poden ésser adscrites pel Departament de Governació,havent escoltat el Consell General del Poder Judicial i el ministeri fiscal, a determinatsjutjats i tribunals i al ministeri fiscal.Article 141 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra adscrits a unitats de policia judicial depenenorgànicament del Departament de Governació i, segons l�’Article 444 de la Llei orgànica delpoder judicial, depenen funcionalment dels jutges, els tribunals i el ministeri fiscal, enl'exercici i en el compliment de les funcions que els encomanin.2 Els membres de les unitats de policia judicial no poden ésser remoguts o separats de lainvestigació que se'ls hagi encomanat sinó en els termes que estableix l�’Article 446.2 de laLlei orgànica del poder judicial.3 Els jutges, els tribunals i el ministeri fiscal tenen, respecte als membres de les unitats depolicia judicial, les funcions que estableix l�’Article 35 de la Llei orgànica de forces i cossosde seguretat.4 Els caps de les unitats de policia judicial són l'òrgan competent per a canalitzar els

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


115

requeriments provinents de les autoritats judicials i del ministeri fiscal perquè els funcionariso els mitjans de la unitat corresponent intervinguin en una investigació.5 Per a l'exercici de les funcions de policia judicial sota la direcció dels jutges, els tribunals iel ministeri fiscal, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra tenen el caràcter decomissionats i poden requerir l'auxili necessari de les autoritats i, si escau, dels particulars.Article 151 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra que s'integrin a les unitats de policia judicialhan d'estar en possessió del diploma de policia judicial expedit per l'Escola de Policia deCatalunya, amb la superació prèvia del curs d'especialitat corresponent, el qual pot incloureperíodes de pràctiques, que s'han d'organitzar en col laboració amb la judicatura i elministeri fiscal.2 El règim dels membres integrats a les unitats de policia judicial és el que estableixaquesta Llei i, amb caràcter general, el règim aplicable al Cos de Mossos d'Esquadra.3 S'han de regular per reglament el funcionament i l'organització de les unitats de policiajudicial, atenent en tot cas el que determina la disposició transitòria cinquena.Títol segonDe l'organització i l'estructuraCapítol IDepartament de GovernacióArticle 161 El Departament de Governació, de conformitat amb els objectius generals establerts pelGovern, és l'òrgan responsable de la política de seguretat ciutadana de la Generalitat.2 Corresponen al Departament de Governació el comandament i la direcció superior delCos de Mossos d'Esquadra, en virtut dels quals exerceix, en particular, les funcionssegüents:a) L'alta direcció, l'organització, la coordinació i la inspecció dels serveis.b) La planificació general i el seguiment i el control de l'execució d'aquesta.c) L'elaboració de l'avantprojecte de pressupost i l'execució d'aquest.d) L'elaboració d'informes en matèria d'ordre públic i seguretat ciutadana que siguinrequerits per a l'exercici de determinades activitats, segons la legislació vigent.e) L'elaboració d'estudis i informes relatius al camp de la seguretat ciutadana.f) L'aplicació i la supervisió del règim estatutari dels funcionaris del Cos, exceptuant lespotestats que corresponen al Govern o estan atribuïdes a altres òrgans en virtut del quedisposen aquesta Llei i la resta de l'ordenament jurídic.g) Les funcions relatives a la selecció, la formació, l'especialització, la promoció, lessituacions administratives i el règim disciplinari dels funcionaris del Cos.h) La determinació de la representació de l'Administració de la Generalitat en la negociacióamb els representants dels funcionaris.i) La promoció de la coordinació del Cos de Mossos d'Esquadra i els seus serveis de suporttècnic administratiu amb les policies locals, respectant en tot cas l'autonomia orgànica ifuncional d'aquestes.j) Les altres funcions que li atorguen aquesta Llei i la resta de l'ordenament jurídic.3 L'exercici de les funcions a què es refereix l'apartat 2, i en particular l'estructura i lacompetència dels òrgans de comandament i de direcció superior del Cos de Mossosd'Esquadra, correspon als òrgans del Departament que es determinin reglamentàriament.4 Es crea el Centre de Procés de Dades Policials, per a la recollida, el dipòsit, l'elaboració,la classificació i la conservació de la informació necessària per a l'exercici de les funcions

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


116

del Cos de Mossos d'Esquadra. L'estructura i el funcionament del Centre de Procés deDades Policials s'ha d'ajustar al que disposen la Llei orgànica que regula el tractamentautomatitzat de les dades de caràcter personal i la resta de legislació vigent.5 Reglamentàriament es poden crear els òrgans i els serveis necessaris per aldesenvolupament i la millora de les tasques policials referides a coordinació, informació,consulta i assessorament de la Policia de la Generalitat.Capítol IICos de Mossos d'EsquadraSecció primeraDisposicions generalsArticle 17Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra són funcionaris de carrera de la Generalitat ies regeixen pel que estableixen l'Estatut d'autonomia, la Llei de creació de la PoliciaAutonòmica, la Llei present i les normes que la desenvolupen i, amb caràcter supletori, laLlei orgànica de forces i cossos de seguretat, en allò que no sigui d'aplicació directa, i lanormativa en matèria de funció pública de la Generalitat.Article 18El Cos de Mossos d�’Esquadra s�’estructura jeràrquicament en les escales i lescategories següents:a) Escala bàsica, que comprèn les categories de mosso i de caporal.b) Escala intermèdia, que comprèn les categories de sergent i de sotsinspector.c) Escala executiva, que comprèn la categoria d�’inspector.d) Escala superior, que comprèn les categories d�’intendent, de comissari i demajor.e) Escala de suport, que comprèn les categories de facultatiu i de tècnic.�”Article 191. Correspon als membres del Cos de Mossos d�’Esquadra, segons les escalesrespectives, acomplir, amb caràcter preferent, les funcions següents:a) Escala superior: el comandament, la direcció, l�’orientació, la coordinació i lainspecció, en el nivell superior, dels serveis policials.b) Escala executiva: la gestió de les diverses àrees i unitats dels mossos d�’esquadrai, si s�’escau, el comandament de l�’activitat policial.c) Escala intermèdia: el comandament operatiu i la supervisió de les tasquesexecutives de les unitats, els grups i els subgrups policials.d) Escala bàsica: les tasques executives derivades del compliment de les funcionspolicials, i les funcions de comandament d�’un o més funcionaris de la mateixaescala en els diferents serveis policials.e) Escala de suport: el suport i la cobertura a la funció policial amb les tasquespròpies de la professió per a l�’exercici de la qual habilita la titulació que els hagiestat exigida per a ingressar al cos, i també funcions que requereixen coneixementspropis i específics d�’una formació concreta, en suport de la funció policial.2. A més del que estableix l�’apartat 1, els funcionaris del Cos de Mossos d�’Esquadraestan obligats a acomplir les comeses que exigeixen l�’execució dels serveispolicials i les necessitats de la seguretat ciutadana.�”

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


117

Secció segonaAccés i promocióArticle 201. Per a ingressar a les diferents escales del Cos de Mossos d�’Esquadra, s�’exigeixcomplir els requisits que estableixen aquesta llei i la resta de la normativa aplicable i estar enpossessió dels títols corresponents o complir els requisits establerts per l�’article 25 bis, segons lagraduació següent, d�’acord amb l�’Estatut bàsic de l�’empleat públic:a) Escala superior: titulació del grup A, subgrup A1.b) Escala executiva: titulació del grup A, subgrup A2.c) Escala intermèdia: titulació del grup C, subgrup C1.d) Escala bàsica: titulació del grup C, subgrup C2.e) Escala de suport, per a l�’accés a la categoria de facultatiu: titulació del grupA, subgrup A1.f) Escala de suport, per a l�’accés a la categoria de tècnic: titulació del grup A,subgrup A2.2. Correspon a la persona titular del departament competent en matèria deseguretat pública efectuar les convocatòries per a ingressar a les diferents escales icategories del Cos de Mossos d�’Esquadra. Les bases de cada convocatòria han d�’establir elsrequisits i les condicions per a l�’ingrés a les diferents escales i categories.3. Per a accedir als grups que específica l�’apartat 1, s�’ha d�’estar en possessió de la titulació i delsconeixements lingüístics que estableix per als grups corresponents la normativa vigent sobre funciópública de l�’Administració de la Generalitat.�”Article 211 Els sistemes de selecció han de garantir en tot cas el compliment dels principis d'igualtat,de publicitat, de mèrit i de capacitat.2 Les proves selectives per a ingressar a les escales i categories del Cos de Mossosd'Esquadra són de caràcter teòrico pràctic i poden incloure proves de capacitat física,psicotècniques, mèdiques i de coneixement, les quals s'han de fixar a les bases de laconvocatòria.Article 22MODIFICAT l'article 22 per la Llei 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l'article 22 de laLlei 10/1994, de la Policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra:1. L'accés a la categoria de mosso o mossa es fa pel sistema d'oposició lliure, llevat delsmembres d'altres forces i cossos de seguretat que presten serveis en l'àmbit territorial deCatalunya, que hi accedeixen pel sistema de concurs oposició.2. L'accés de membres d'altres forces i cossos de seguretat no pot superar el quinze percent del nombre total de places de les convocatòries corresponents fins que fineixi eldesplegament territorial de la Policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra.3. L'accés pel sistema d'oposició lliure requereix, a més de la superació de les provesselectives que estableix la convocatòria, la superació d'un curs selectiu, que ha d'organitzarl'Escola de Policia de Catalunya, i d'un període de pràctiques, l'avaluació dels quals s'ha derestringir als mèrits i les capacitats professionals. Són exemptes del curs selectiu lespersones aspirants que aportin un certificat d'haver superat el curs corresponent a l'Escolade Policia de Catalunya.4. L'accés pel sistema de concurs oposició entre membres d'altres forces i cossos deseguretat requereix, a més de la superació de les proves selectives específiques queestableix la convocatòria, la superació d'un curs selectiu d'adequació al Cos de la Policia de

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


118

la Generalitat Mossos d'Esquadra que ha d'organitzar l'Escola de Policia de Catalunya.5. Durant el curs selectiu i, si escau, el període de pràctiques, les persones aspirants tenenla consideració de funcionaris en pràctiques. Durant aquest període, les persones aspirantshan de tenir assegurats uns ingressos econòmics i la cotització corresponent a la SeguretatSocial a efectes de drets passius o d'assistència sanitària. El nomenament com a funcionario funcionària de carrera únicament es pot efectuar un cop superats el curs i el període depràctiques, d'acord amb el que estableix la convocatòria corresponent.6. Amb independència de la prova de reconeixement mèdic que pugui establir laconvocatòria, durant el curs o el període de pràctiques, o en acabar aquest, les personesaspirants poden ésser sotmeses a les proves mèdiques que calgui per a comprovar si hiconcorre alguna causa d'exclusió d'acord amb el quadre d'exclusions mèdiques establertper a la categoria. Si de les proves practicades es dedueix l'existència d'alguna causad'exclusió, l'òrgan responsable pot proposar, en funció de la gravetat de la malaltia o eldefecte físic, l'exclusió de l'aspirant del procés selectiu, en el qual cas correspon a l'òrgancompetent per a efectuar el nomenament d'adoptar la resolució procedent, que en cap casno pot donar dret a indemnització.7. No obstant el que disposa l'apartat 6, un cop superat el curs selectiu, en el cas quel'exclusió mèdica de l'aspirant sigui conseqüència de lesions sofertes en l'exercici de lesseves funcions com a funcionari o funcionària en pràctiques, l'òrgan responsable en potproposar el nomenament com a funcionari o funcionària de carrera a l'òrgan competent. Enaquest cas, s'ha d'assignar al dit funcionari o funcionària un lloc de treball adequat a lesseves capacitats.Article 23L'accés a les categories de caporal, de sergent i de sots inspector es fa per promocióinterna, mitjançant concurs oposició, entre membres del Cos que tinguin un mínim de dosanys d'antiguitat en la categoria immediatament inferior respectiva, que tinguin la titulacióadequada i que hagin superat o superin en el procés de selecció el curs específic impartitper l'Escola de Policia de Catalunya. Les bases de la convocatòria poden exigir la superaciód'un període de pràctiques de caràcter selectiu.Article 241 L'accés a les categories d'inspector i d'intendent es fa per concurs oposició lliure. S'ha dereservar fins a un 50% de les places de cada convocatòria per al torn de promoció internadels membres del Cos que tinguin un mínim de dos anys d'antiguitat en la categoriaimmediatament inferior respectiva, que tinguin la titulació adequada i que hagin superat osuperin en el procés de selecció el curs específic impartit per l'Escola de Policia deCatalunya i, si ho determina la convocatòria, un període de pràctiques de caràcter selectiu.2 Els aspirants a les categories d'inspector i d'intendent que es presentin al concursoposiciópel torn lliure han de superar també, amb caràcter selectiu, el curs específicimpartit per l'Escola de Policia de Catalunya, llevat que presentin un certificat d'aquesta queacrediti que ja l'han superat, i, si ho determina la convocatòria, un període de pràctiques decaràcter selectiu. Durant el curs selectiu i, si s'escau, el període de pràctiques, tenen laconsideració de funcionaris en pràctiques.3 Les convocatòries de places d'inspectors i d'intendents poden establir que les vacants quees produeixin en el torn lliure incrementin el torn de promoció interna, i viceversa.Article 251 El comandament del Cos de Mossos d'Esquadra correspon als comissaris i als majors.2 L'accés a la categoria de comissari es fa pel sistema de lliure designació, mitjançant

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


119

convocatòria pública, entre els caps, els oficials i els comandaments de les forces armades ide les forces i els cossos de seguretat, sempre que tinguin la titulació requerida. S'ha dereservar un mínim del 50% de les places de cada convocatòria per al torn de promocióinterna, mitjançant el sistema de lliure designació, amb convocatòria pública prèvia, delsintendents del Cos de Mossos d'Esquadra que tinguin un mínim de dos anys d'antiguitat enaquesta categoria i que tinguin la titulació adequada.3 L'accés a la categoria de major es fa mitjançant el sistema de lliure designació, efectuadaper la persona titular del Departament de Governació entre els comissaris del Cos deMossos d'Esquadra.4 L'òrgan competent que estableixin les convocatòries ha d'emetre un informe prèviament ala designació de l'aspirant.5 Un cop designats, els comissaris i els majors del Cos de Mossos d'Esquadra han desuperar, abans d'ésser nomenats, un curs d'adequació impartit per l'Escola de Policia deCatalunya, d'acord amb la legislació vigent.Article 25 bisArticle incorporat a resultes de la llei 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals iadministratives:1. En les convocatòries d'accés a les categories de sergent, de sots inspector, inspector,d'intendent, de comissari i de major també poden participar, en el torn de promoció interna,els membres del Cos que, sense estar en possessió de la titulació exigida per a l'ingrés ales esmentades categories, disposin de la titulació del grup immediatament inferior icompleixin, respectivament, els requisits d'accés establerts pels articles 23, 24 i 25 quant al'antiguitat, el curs específic impartit per l'Escola de Policia de Catalunya i, si escau, elperíode de pràctiques de caràcter selectiu.2. Els funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra que facin ús de la dispensa de titulacióque estableix l'apartat 1 i superin la convocatòria corresponent només poden canviard'escala, a l'empara d'aquesta dispensa, una vegada al llarg de la seva carrera professional.Article 26Els membres de les forces armades i de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat queaccedeixin al Cos de Mossos d'Esquadra d'acord amb el que estableixen els apartats 2 i 3de l�’Article 25, cal que pertanyin al grup A, que tinguin experiència en l'àmbit policial i queacreditin els coneixements de català que determina la legislació vigent. El complimentd'aquests requisits ha d'ésser recollit a l'informe previ a què es refereix l�’Article 25.4.Article 27Les vacants que es produeixin en les convocatòries per a la provisió de llocs entre membresde les forces armades i de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat s'han d'acumular altorn de promoció interna dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra.Article 281. L�’accés a les categories de facultatiu i de tècnic de l�’escala de suport es fa per promoció interna,mitjançant els sistemes d�’oposició, concurs o concurs oposició, entre funcionaris en actiu del Cosde Mossos d�’Esquadra i de la resta de cossos especials de la Generalitat del grup A, subgrups A1 iA2. En el cas que les vacants no es proveeixin per promoció interna, cal fer ne la convocatòria entorn lliure.2. Les convocatòries per a l�’accés a les categories de facultatiu i de tècnic de l�’escala de suport hande determinar, si escau, els requisits d�’antiguitat, especialització i formació i els altres que siguinnecessaris per a les places convocades.�”

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


120

Secció terceraFormacióArticle 291 L'Escola de Policia de Catalunya ha d'elaborar un pla de carrera professional que prevegi,d'acord amb la legislació vigent, l'equiparació de les titulacions exigides per a l'accés a lesdiferents categories que estableix aquesta Llei. El pla de carrera professional ha d'ésseraprovat pel Govern, a proposta de la persona titular del Departament de Governació.2 Així mateix, l'Escola de Policia de Catalunya ha d'organitzar els cursos deperfeccionament, especialització, promoció i adequació dels membres del Cos de Mossosd'Esquadra, d'acord amb les necessitats que requereixi el desplegament del Cos. Sis'escau, per tal d'aconseguir adequadament aquests objectius, l'Escola pot subscriureacords o convenis amb institucions anàlogues o d'altra naturalesa.3 L'Escola de Policia de Catalunya ha de procurar la convalidació acadèmica, perl'administració competent, dels estudis que es cursin en els seus centres i ha de convalidar,al seu torn, aquelles matèries que hagin estat superades prèviament en altres centreseducatius oficials, en la forma que sigui determinada reglamentàriament.Capítol IIIRelació de llocs de treball i provisió dels llocsArticle 30El Cos de Mossos d'Esquadra es compon d'una plantilla de personal formada per les placesque figuren dotades en el pressupost, classificades per les escales, les categories i els llocsque especifica l�’Article 18.Article 311 La relació de llocs de treball, estructurada orgànicament, inclou la totalitat de les placesdel Cos de Mossos d'Esquadra. Correspon al Govern de la Generalitat d'aprovar aquestarelació, que s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.2 Per a cada lloc de treball, la relació ha d'indicar, almenys, la denominació, el nivell, lescaracterístiques, els continguts funcionals, les necessitats formatives, els complements queté assignats, la forma de provisió i, si s'escau, la durada mínima o màxima que ha de tenir laprovisió corresponent i els requisits exigibles per a la mobilitat dels funcionaris provinentsd'altres cossos policials.3 La relació ha d'especificar els llocs de treball susceptibles d'ésser ocupats per personal ensituació de segona activitat i la forma d'adscripció, en els termes establerts per l�’Article 61.Article 32Tot funcionari del Cos de Mossos d'Esquadra gaudeix d'un grau personal, que correspon aalgun dels nivells en què es classifiquen els llocs de treball.Article 331 Els llocs de treball es poden proveir pels sistemes següents:a) Per concurs oposició.b) Per concurs.c) Per lliure designació.2 Els llocs de treball de les categories de comissari i de major es proveeixen pel sistema delliure designació.3 Totes les convocatòries per a la provisió dels llocs de treball s'han de publicar en el DiariOficial de la Generalitat de Catalunya.Article 34L'adscripció a destinació dels funcionaris procedents de nou ingrés en una categoria es fa

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


121

per ordre de puntuació, d'acord amb la classificació obtinguda en el procés selectiu, entreels aspirants que compleixen els requisits establerts per a ocupar els llocs de treball en lacategoria.Article 35Els funcionaris adscrits a un lloc de treball pel procediment de lliure designació podenésser ne remoguts amb caràcter discrecional, sense dret a indemnització.Article 361 El Departament de Governació pot disposar, per necessitats del servei, la redistribució,dins la mateixa localitat, dels funcionaris en actiu del Cos de Mossos d'Esquadra quecompleixin els requisits necessaris, sempre que es tracti de llocs que es proveeixin pelmateix sistema i corresponguin a la mateixa escala i categoria. Aquesta redistribució norequereix convocatòria pública i no dóna lloc a indemnització.2 Si les necessitats del servei ho requereixen, els llocs de treball es poden cobrir,excepcionalment, mitjançant adscripció provisional o comissió de serveis, que no podendurar més de dos anys.Article 371 Si es produeix alguna vacant en un lloc de treball de les categories superiors a la demosso i és urgent de proveir la, la persona titular del Departament de Governació potdisposar l'encàrrec de funcions a un funcionari del Cos, sempre que compleixi tots elsrequisits exigits per a ocupar el dit lloc. L'encàrrec de funcions no pot durar més de dosanys.2 Els encàrrecs de funcions donen dret a percebre el complement de destinació del lloc queés objecte de l'encàrrec.Article 381 Per necessitats del servei justificades degudament, es pot disposar el trasllat forçós delsmembres del Cos de Mossos d'Esquadra.2 No es considera com a canvi de localitat o de residència el trasllat a un lloc de treball queestigui a menys quilòmetres de la residència declarada pel funcionari dels que siguinestablerts d'acord amb l�’Article 46.3 Les destinacions forçoses tenen una durada màxima de dos anys.4 Els trasllats forçosos amb canvi de residència donen dret a percebre les indemnitzacionsque siguin establertes per reglament.Títol tercerDel règim estatutariCapítol IDrets i deuresSecció primeraDrets i deures en generalArticle 391 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra tenen els drets i els deures que elspertoquen com a funcionaris de la Generalitat, dins el marc de l'especificitat de llur funció,d'acord amb la legislació vigent.2 La Generalitat ha de protegir els funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra en l'exercicide llurs funcions i els ha d'atorgar la consideració social deguda a llur jerarquia i a la dignitatdel servei policial.Article 401 Les retribucions dels funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra són les següents:

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


122

a) Retribucions bàsiques:1r. El sou, la quantia del qual és idèntica per a tots els membres d'un mateix grup.2n. Els triennis.3r. Les pagues extraordinàries.b) Retribucions complementàries:1r. El complement de destinació, corresponent al nivell del lloc de treball que s'ocupa.2n. El complement específic, que ha de figurar en la relació de llocs de treball i comprèn, demanera diferenciada, els conceptes d'especial dificultat tècnica, de grau de dedicació, deresponsabilitat, d'incompatibilitat, de perillositat, de penositat, de mobilitat per raó del serveii d'especificitat d'horaris.Només es pot atribuir un complement específic a cada lloc de treball, però la quantiaresultant pot variar en funció dels conceptes anteriors atribuïts al lloc de treball.3r. El complement de productivitat.4t. Gratificacions per serveis extraordinaris.5è. Indemnitzacions per raó del servei.2 L'aplicació de les retribucions que estableix l'apartat 1 s'efectua d'acord amb la normativadels funcionaris de la Generalitat i la relació de llocs de treball del Cos de Mossosd'Esquadra.Article 41Els funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra estan acollits al règim general de laseguretat social.Article 42Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de rebre una formació i una capacitacióprofessionals permanents, que garanteixin el compliment adequat de llurs funcions, d'acordamb els principis d'objectivitat i d'igualtat d'oportunitats. A aquests efectes, es pot establirl'obligatorietat de l'assistència a determinades activitats formatives.Article 43Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de disposar dels mitjans i les instal lacionsapropiats per al compliment de llurs funcions i per a l'atenció adequada de la ciutadania.Article 441 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra tenen dret a una revisió mèdica anual.2 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de fer periòdicament un examenpsicotècnic, per ocupar determinats llocs de treball, d'acord amb el que s'estableixi.3 El Departament de Governació ha d'adoptar les mesures necessàries per a la prevencióde malalties infeccioses.Article 45Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra tenen incompatibilitat per a l'exercici dequalsevol altra activitat pública o privada, llevat de les exceptuades del règim generald'incompatibilitats.Article 461 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra no estan obligats a residir a la localitat ontreballen, llevat dels casos en què per raó del servei sigui necessari el deure de residència ala pròpia localitat.2 Sens perjudici del que estableix l'apartat 1, el Departament de Governació ha dedeterminar la distància màxima en quilòmetres, respecte a la localitat de destinació, a quèestan obligats a residir els membres del Cos de Mossos d'Esquadra.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


123

Article 47Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han de complir estrictament la jornada i l'horaride treball que siguin determinats reglamentàriament. En situacions d'emergència es potmobilitzar el personal fora de servei en les condicions que siguin establertes, a fid'assegurar el compliment de la normativa vigent.Article 481 Ateses les característiques del Cos de Mossos d'Esquadra, la concessió de llicències ipermisos i la distribució dels períodes de vacances queden condicionades a les necessitatsdel servei. No obstant això, en acabar l'any, tots els membres del Cos han d'haver fet lesvacances anuals.2 El règim de llicències, permisos i vacances a què es refereix l'apartat 1 s'ha d'establirreglamentàriament, atenent les necessitats del servei.Secció segonaDrets sindicals i Consell de la Policia Mossos d'EsquadraArticle 49MODIFICAT l�’article 49, per la Llei 26/2002, de 28 de novembre, de modificació de la Llei10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra, en relació ambl'afiliació sindical dels membres del cos de mossos d'esquadra:Els drets sindicals del cos de mossos d�’esquadra són regulats per aquesta Llei i la resta dela legislació vigent.Article 50MODIFICAT l�’article 50 per la Llei 26/2002, de 28 de novembre, de modificació de la Llei10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra, en relació ambl'afiliació sindical dels membres del cos de mossos d'esquadra:Els membres del cos de mossos d�’esquadra, per a la defensa de llurs interessos, tenen dreta afiliar se lliurement a les organitzacions sindicals, a separar se�’n i a constituir ne, sempreque compleixin els requisits establerts per l�’article 4 de la Llei orgànica 11/1985, de 2d�’agost, de llibertat sindical.Article 51MODIFICAT l�’article 51 per la Llei 26/2002, de 28 de novembre, de modificació de la Llei10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra, en relació ambl'afiliació sindical dels membres del cos de mossos d'esquadra:Les organitzacions sindicals amb representació en el cos de mossos d�’esquadra tenen dretque se�’ls faciliti un local per a l�’exercici de llurs activitats, a les dependències que esdeterminin, i tenen també els altres drets i prerrogatives que els atorga la legislació vigent.Article 52El Consell de la Policia Mossos d'Esquadra, sota la presidència de la persona titular delDepartament de Governació o d'aquella altra en qui aquesta delegui, és l'òrgan derepresentació paritària de la Generalitat i dels membres del Cos.Article 53Les funcions del Consell de la Policia són:a) La mediació i la conciliació en cas de conflictes col lectius.b) La participació en l'establiment de les condicions de prestació del servei dels funcionaris.c) La formulació de mocions i l'evacuació de consultes en matèries relatives a l'estatutprofessional.d) L'emissió d'informes en els expedients disciplinaris que s'instrueixin als membres del Cosper faltes molt greus i en tots els que s'instrueixin als representants dels sindicats.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


124

e) L'emissió d'informe previ i preceptiu sobre els projectes de disposicions de caràctergeneral relatius a les matèries a què es refereix aquest Article.f) L'estudi de programes de modernització dels mètodes i les tècniques de treball.g) La presentació de propostes de mesures relatives a la política de personal del Cos.h) Les altres que li atribueixin les lleis i les disposicions generals.Article 541. El Consell de la Policia és integrat paritàriament pels representants de l�’Administració quedesigni la persona titular del departament competent en matèria de seguretat pública i pelsrepresentants dels membres del Cos de Mossos d�’Esquadra, sobre la base d�’un representant percada dos cents cinquanta funcionaris o fracció de cadascuna de les escales que constitueixen el cos.2. La proporció establerta per l�’apartat 1 pot ésser modificada pels decrets de convocatòriasuccessius mentre duri el procés de creixement del Cos de Mossos d�’Esquadra i no se superi la xifratotal de setze membres en representació de l�’Administració i setze membres en representació delcos.Article 551 Els representants dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra en el Consell de laPolicia són els que resulten de les eleccions sindicals que s'han de fer a aquest efecte.2 Tenen la condició d'electors i elegibles, en relació amb la data d'inici del procés electoral,els funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra que es trobin en situació de servei actiu o desegona activitat. Així mateix, poden ésser electors o elegibles els membres del Cos que estrobin en situació de suspensió de funcions, mentre la resolució no sigui consentida oadquireixi fermesa en via jurisdiccional, excepte en els supòsits de suspensió provisionaloriginada per un procediment jurisdiccional o de suspensió ferma per un judici per falta moltgreu.3 Els representants escollits perden aquesta condició per qualsevol d'aquestes causes:a) Expiració del mandat.b) Pèrdua de la condició de funcionari.c) Defunció.d) Renúncia, la qual ha d'ésser expressa i comunicada a l'òrgan competent davant el qualexerceixin la representació.Article 56Les eleccions dels representants dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra en elConsell de la Policia es fan per escales, mitjançant sufragi personal, directe i secret entreels membres del Cos.Article 57Els candidats a l'elecció han de figurar en les llistes presentades per les organitzacionssindicals constituïdes legalment. Les llistes esmentades han de contenir tants candidatscom membres del Consell de la Policia correspongui elegir, més dos candidats en condicióde suplents, d'acord amb el que sigui determinat per reglament.Article 58L'atribució de representants dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra en el Consell dela Policia s'ha d'efectuar mitjançant el sistema de representació proporcional, atribuint acada llista el nombre de llocs que li correspon, de conformitat amb el quocient resultant dedividir el nombre de vots pel de llocs a cobrir. Si hi ha algun lloc sobrant, s'ha d'atribuir a lallista que tingui una major resta de vots.Article 59El mandat dels representants en el Consell de la Policia és de quatre anys, a comptar de la

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


125

proclamació dels candidats electes. En cas de vacant, aquesta és coberta automàticament,si l'interessat accepta el càrrec, pel candidat que ocupa el lloc següent en la llistarespectiva, inclosos els dos suplents. Si fineix el termini establert i la proclamació delscandidats electes no ha tingut lloc, s'entén que el mandat dels membres anteriors quedaprorrogat fins que aquella no es produeix.Article 60S'han d'establir per reglament l'organització i el funcionament intern del Consell de la Policiai les normes de convocatòria i desenvolupament de les eleccions dels seus membres.Capítol IISegona activitatArticle 611 La segona activitat és una situació administrativa especial que té com a objecte garantirl'eficàcia en el servei dels integrants en actiu del Cos de Mossos d'Esquadra i permetrealhora l'ajust permanent d'escales i de categories i l'adaptació de la carrera professional alscanvis que produeix el transcurs del temps. La situació administrativa de segona activitat had'ésser amb destinació.2 Per raó de l'edat, que en cap cas no pot ésser inferior a cinquanta set anys, o perdisminució de les condicions físiques o psíquiques, els membres del Cos de Mossosd'Esquadra poden passar, abans d'arribar a la jubilació, a prestar serveis complementarisde segona activitat dins el mateix Cos o en llocs pertanyents a altres cossos de laGeneralitat que siguin adequats a llur nivell i llurs coneixements.3 S'han de determinar per reglament les circumstàncies i les condicions de la prestació delsserveis complementaris de segona activitat, i el grau de les incapacitats mèdiques quepoden determinar el pas a aquesta situació.4 Els funcionaris que ocupin llocs de facultatius i tècnics en el Cos de Mossos d'Esquadrano poden passar a prestar serveis de segona activitat.Article 621 En la situació de segona activitat, els membres del Cos de Mossos d'Esquadra han depercebre les retribucions bàsiques corresponents a llur categoria i les de caràcter personalque tenien reconegudes, a més de les complementàries del lloc de treball que ocupin. En elsupòsit que les retribucions totals siguin inferiors a les que cobraven en el moment depassar a la segona activitat, han de rebre un complement personal transitori que iguali lesretribucions amb les que percebien anteriorment.2 El període de temps que es roman en la situació de segona activitat és computable alsefectes de perfeccionament de triennis i de drets passius, en la categoria que es posseïa enel moment de produir se el pas a la situació esmentada.Article 631 La disminució de les condicions físiques o psíquiques que impedeixi el desenvolupamentnormal del servei ha d'ésser dictaminada per un tribunal mèdic compost de tres metges, unde designat pel Departament de Governació, un de designat per l'interessat i un d'escollitper sorteig entre els facultatius del Servei Català de la Salut que tinguin els coneixementsidonis en relació amb el tipus d'afecció o de malaltia que pateix el funcionari.2 El tribunal a què es refereix l'apartat 1 ha d'emetre el dictamen mèdic per majoria i l'had'elevar, acompanyat, si s'escau, de l'informe emès pel facultatiu discrepant, a la personatitular del Departament de Governació, per tal que adopti la resolució pertinent.Article 64Si el tribunal mèdic, com a conseqüència dels reconeixements efectuats, aprecia en el

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


126

funcionari un estat d'impossibilitat física o de disminució de les facultats que l'incapacitipermanentment per al compliment de les seves funcions, ho ha de posar en coneixementde la persona titular del Departament de Governació perquè aquest tramiti l'expedientpertinent d'incapacitació i, si escau, la jubilació forçosa.Capítol IIIDistincions i recompensesArticle 651 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra poden ésser distingits o recompensats sis'aprecia alguna de les circumstàncies o algun dels supòsits que siguin determinats perreglament.2 Totes les distincions i les recompenses atorgades han de constar en l'expedient personaldel funcionari i s'han de valorar com a mèrit en els concursos de provisió de llocs de treball.També es poden tenir en compte en els processos de provisió per lliure designació i en elsascensos.Capítol IVRègim disciplinariSecció primeraDisposicions generalsArticle 66El règim disciplinari aplicable als membres del Cos de Mossos d'Esquadra és el queestableix aquesta Llei, sens perjudici de les responsabilitats civils o criminals en què puguinincórrer.Secció segonaFaltesArticle 67Les faltes comeses pels membres del Cos de Mossos d'Esquadra en l'exercici de llursfuncions poden ésser molt greus, greus i lleus.Article 68Modificat a resultes de la llei 21/1998, de 29 de desembre, de modificació dels articles 68 i69 de la llei 10/1994, de la policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra, en relació amb elrègim sancionador:Són faltes molt greus:a) L'incompliment del deure de fidelitat a la Constitució o a l'Estatut en l'exercici de lesfuncions.b) Tota actuació que signifiqui discriminació per raó de raça, sexe, religió, llengua, opinió,lloc de naixement o veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.c) L'obstaculització de l'exercici de les llibertats públiques i dels drets sindicals.d) La inflicció de tortures o maltractaments, la instigació a cometre aquests actes o el fet decol laborar hi o tolerar los, i també qualsevol actuació abusiva, arbitrària o discriminatòriaque impliqui violència física o moral.e) Haver estat condemnat per qualsevol conducta o actuació constitutives de delicte dolósamb pena privativa de llibertat o per qualsevol infracció penal de furt o estafa."f) Qualsevol acte de prevaricació o suborn i el fet de no evitar lo o denunciar lo.g) L'abandonament del servei.h) La insubordinació individual o col lectiva envers les autoritats o els comandaments de quies depèn, amb motiu de la desobediència a les instruccions legítimes donades per aquests.i) La denegació d'auxili i la manca d'intervenció urgent en qualsevol fet en què l'actuació

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


127

sigui obligada o convenient.j) La pèrdua de les armes o el fet que siguin sostretes per negligència inexcusable.k) El mal ús de l'arma reglamentària o dels distintius del càrrec sense cap causa que hojustifiqui.l) La participació en vagues, en accions substitutives d'aquestes o en actuacionsconcertades amb la finalitat d'alterar el funcionament normal dels serveis.m) La publicació o la utilització indeguda de secrets declarats oficials per llei o qualificatscom a tals, i la violació del secret professional.n) La manca de rendiment manifesta, reiterada i no justificada, i també l'apatia, la desídia oel desinterès en el compliment dels deures, si constitueixen conducta continuada oocasionen un perjudici greu a la ciutadania o a l'eficàcia dels serveis.o) L'incompliment de les normes sobre incompatibilitats.p) El fet de causar, per negligència o per mala fe, danys molt greus en el patrimoni i elsbéns de la Generalitat o d'altres administracions públiques.q) L'ocultació o l'alteració d'una prova amb la finalitat de perjudicar o d'ajudar l'encausat.r) La falsificació, la sostracció, la simulació o la destrucció de documents del servei sotacustòdia pròpia o de qualsevol altre funcionari.s) Trobar se en situació d'embriaguesa o consumir drogues tòxiques, estupefaents osubstàncies psicòtropes durant el servei o habitualment i el fet de negar se a lescomprovacions tècniques pertinents.t) La conculcació dels drets dels detinguts o els presos custodiats i el fet de subministrar losdrogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicòtropes o begudes alcohòliques.u) La reincidència en la comissió de tres faltes greus.v) La manca de col laboració manifesta amb membres dels altres cossos de policia, en elscasos en què s'hagi de prestar, de conformitat amb la legislació vigent.x) Qualsevol altra conducta tipificada com a molt greu en la legislació general de la funciópública de la Generalitat.2. Així mateix, són faltes molt greus, als efectes del que estableix la Llei orgànica 4/1997, de4 d'agost, per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i els cossos deseguretat en llocs públics:a) L'alteració o la manipulació d'imatges i de sons enregistrats, sempre que no constitueixindelicte.b) La cessió, la transmissió o la revelació a terceres persones no autoritzades, perqualsevol mitjà i amb qualssevol ànim i finalitat, dels suports originals dels enregistramentso llurs còpies, de manera íntegra o parcial.c) La reproducció d'imatges i de sons enregistrats amb finalitats diferents de les establertesper la Llei orgànica 4/1997.d) La utilització d'imatges i de sons enregistrats o dels mitjans tècnics d'enregistramentafectes al servei per a finalitats diferents de les establertes per la Llei orgànica 4/1997."Article 69Modificat a resultes de la llei 21/1998, de 29 de desembre, de modificació dels articles 68 i69 de la llei 10/1994, de la policia de la generalitat mossos d'esquadra, en relació amb elrègim sancionador:Són faltes greus:a) La desobediència als superiors en l'exercici de les funcions i l'incompliment de les ordresrebudes.b) Les faltes de respecte o consideració greus i manifestes envers els superiors, els

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


128

companys, els subordinats o els ciutadans.c) Els actes i les conductes que atemptin contra la dignitat dels funcionaris, contra la imatgedel Cos i contra el prestigi i la consideració deguts a la Generalitat.d) El fet de causar, per negligència o per mala fe, danys greus en el patrimoni i els béns dela Generalitat o d'altres administracions públiques.e) El fet d'originar enfrontaments en el servei o en el lloc de treball i el fet de prendre hi part.f) L'incompliment de l'obligació de donar compte a la superioritat de qualsevol assumpte quehagi de conèixer.g) L'incompliment del deure de reserva professional pel que fa als assumptes coneguts perraó de les funcions encomanades.h) La intervenció en un procediment administratiu si hi ha establerts legalment motiusd'abstenció.i) L'actuació amb abús d'atribucions en perjudici dels ciutadans, si no constitueix una faltamolt greu.j) El consum de begudes alcohòliques estant de servei i el fet de negar se a lescomprovacions tècniques pertinents.k) La pèrdua de les credencials i el fet de permetre'n la sostracció per negligènciainexcusable.l) La tercera falta d'assistència sense causa justificada en un període de sis mesos.m) La reincidència en la comissió de tres faltes lleus.n) La pèrdua de les armes o el fet que siguin sostretes per negligència simple.o) L'ostentació de l'arma reglamentària, de les credencials del càrrec o de la condiciód'agent de l'autoritat sense cap causa que ho justifiqui.p) En general, l'incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions derivats dela pròpia funció.q) Haver estat condemnat per la comissió de qualsevol conducta o actuació constitutives dedelicte dolós no tipificada disciplinàriament com a falta molt greu, o per la comissió dequalsevol infracció penal en l'exercici de les funcions professionals o quan afecti elsprincipis bàsics d'actuació de l'article 11 d'aquesta Llei.r) Haver estat sancionat administrativament per qualsevol de les conductes tipificades perl'article 25.1 de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretatciutadana.s) Les conductes que contravinguin a la Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost, per la qual esregula la utilització de videocàmeres per les forces i els cossos de seguretat en llocspúblics, i que no estiguin ja tipificades com a infraccions molt greus.Article 70Són faltes lleus:a) La incorrecció envers els superiors, els companys, els subordinats o els ciutadans.b) El retard, la negligència i el descuit en el compliment de les funcions o de les ordresrebudes.c) La descurança en la presentació personal.d) La descurança en la conservació dels locals, del material i dels documents del servei, sino produeix perjudicis greus.e) L'incompliment de la jornada de treball sense causa justificada.f) La sol licitud o la consecució de permuta de destinació o de canvi de serveis amb afanyde lucre o falsejant les condicions per a tramitar la.g) El fet de prescindir del conducte reglamentari en formular qualsevol sol licitud o

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


129

reclamació, excepte en cas d'urgència o d'impossibilitat física.h) Les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense causa justificada.Article 711 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra que n'indueixin altres a fer actes o tenirconductes constitutius de falta disciplinària incorren en la mateixa responsabilitat queaquests.2 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra que encobreixin les faltes consumades moltgreus i greus incorren en una falta d'un grau inferior.Secció terceraSancionsArticle 721 Per la comissió de faltes molt greus es pot imposar alguna de les sancions següents:a) La separació del servei.b) La suspensió de funcions, per més d'un any i menys de sis, amb pèrdua de lesretribucions corresponents.2 Per la comissió de faltes greus es pot imposar, conjuntament o alternativament, alguna deles sancions següents:a) La suspensió de funcions, per més de quinze dies i menys d'un any, amb pèrdua de lesretribucions corresponents.b) La immobilització en l'escalafó, per un període no superior a cinc anys.c) El trasllat a un altre lloc de treball, amb canvi de destinació, que pot comportar minoracióde retribucions.3 Per la comissió de faltes lleus es pot imposar alguna de les sancions següents:a) La suspensió de funcions, d'un a catorze dies, amb pèrdua de les retribucionscorresponents.b) El trasllat a un altre lloc de treball, dins la mateixa localitat, sense canvi de residència.c) L'amonestació per escrit.d) La deducció proporcional de les retribucions, només per faltes de puntualitat id'assistència lleus.4 No es poden imposar sancions que consisteixin en la reducció de la durada de lesvacances o en una altra minoració dels drets de descans del funcionari. La sanció no potcomportar en cap cas violació del dret a la dignitat de la persona.Article 73Per a graduar les sancions, a més de les comissions o les omissions que s'hagin produït,cal tenir en compte, d'acord amb el principi de proporcionalitat:a) La intencionalitat.b) La pertorbació dels serveis.c) Els danys produïts a l'Administració o als administrats.d) La reincidència en la comissió de faltes.e) El grau de participació en la comissió o l'omissió.f) La transcendència per a la seguretat pública.Secció quartaProcediment disciplinariArticle 741 No es poden imposar sancions per faltes greus o molt greus si no és en virtut d'unexpedient instruït a aquest efecte; la tramitació de l'expedient s'ha de regir pels principis desumarietat i de celeritat, però en cap cas no hi pot haver indefensió. La sanció per faltes

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


130

lleus pot ésser imposada sense cap altre tràmit que el d'audiència a l'interessat.2 La incoació d'expedients disciplinaris i el nomenament de l'instructor i, si s'escau, delsecretari corresponen a l'autoritat del Departament de Governació que sigui determinada.3 La imposició de les sancions fixades per aquesta Llei correspon a la persona titular delDepartament de Governació, competència que pot ésser desconcentrada en altres òrgansdel Departament, d'acord amb el que estableix la Llei de l'Estat 30/1992, del 26 denovembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiucomú. Si la sanció és de separació del servei, l'òrgan competent és el Govern de laGeneralitat, sens perjudici del que estableix l'apartat 4.4 En cas de separació del servei d'un funcionari procedent de l'Administració de l'Estat envirtut de la disposició addicional tercera, cal trametre la resolució, juntament amb l'expedientpersonal, al ministeri corresponent, perquè en tingui coneixement, i atenir se al que disposala legislació vigent.5 En cas de separació del servei d'un dels funcionaris de l'Administració de l'Estat a què fareferència l�’Article 25, el Departament de Governació ha de trametre la proposta deresolució, juntament amb l'expedient personal, al ministeri corresponent, perquè adopti laresolució pertinent.Article 75A l'inici de la tramitació d'un procediment disciplinari que s'instrueixi a un membre del Cosde Mossos d'Esquadra, o durant aquesta, l'òrgan competent pot acordar, com a mesurescautelars, la suspensió provisional o l'adscripció a un altre lloc de treball, mesures quepoden comportar la pèrdua provisional de l'uniforme, l'arma i la credencial del funcionariexpedientat o sotmès a processament. En el moment de resoldre sobre el manteniment ol'aixecament de les mesures cautelars, s'ha de valorar la gravetat dels fets comesos, lescircumstàncies concretes de cada cas i l'expedient personal del funcionari expedientat. Laresolució en què s'acordi d'imposar o de prorrogar les mesures cautelars ha d'éssermotivada.Article 761 La suspensió provisional es pot acordar per un termini d'un mes, finit el qual es potprorrogar per un altre mes, i així successivament fins a un termini màxim de sis mesos, percausa imputable a l'expedientat.2 La suspensió provisional comporta, mentre dura, la pèrdua de les retribucionscorresponents al complement específic i a les gratificacions per serveis extraordinaris. Eltemps de suspensió provisional es computa als efectes del compliment, si s'escau, de lasanció de suspensió de funcions.3 El temps de trasllat preventiu del funcionari expedientat no pot excedir de la durada del'expedient disciplinari.Article 77La suspensió de funcions, ja sigui com a sanció, ja sigui com a mesura preventiva,comporta la privació temporal de l'exercici de les funcions, la retirada de l'arma i de lacredencial reglamentàries, la prohibició d'ús de l'uniforme, si escau, i la prohibició d'entrar ales dependències dels mossos d'esquadra sense autorització.Article 781 La responsabilitat disciplinària s'extingeix pel compliment de la sanció, per mort, per indult,per amnistia i per la prescripció de la falta o de la sanció.2 Les faltes molt greus prescriuen al cap de sis anys, les greus al cap de dos anys i les lleusal cap de dos mesos.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


131

3 Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de sis anys, lesimposades per faltes greus al cap de dos anys i les imposades per faltes lleus al cap de tresmesos.4 El còmput del termini de prescripció de les faltes s'inicia des que es comet la falta, i el deltermini de prescripció de la sanció comença a comptar a partir de l'endemà del dia en quèadquireix fermesa la resolució per la qual s'imposa la sanció.5 El compliment dels terminis de prescripció establerts per l'apartat 4 comporta lacancel lació de les anotacions corresponents en l'expedient personal.Disposicions addicionalsPrimeraD'acord amb el que estableix l�’Article 13.6 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, correspona la Junta de Seguretat de Catalunya de coordinar l'actuació del Cos de Mossos d'Esquadrai de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat.Segona(Derogada per la Llei 4/2003)1 Atès que la Generalitat té competència per a la protecció de persones i béns i per almanteniment de la seguretat ciutadana, són autoritats competents, en matèria de seguretat iper a ordenar les actuacions necessàries per al manteniment i el restabliment de laseguretat ciutadana, sens perjudici de les competències que atribueix la legislació vigent alpresident de la Generalitat, la persona titular del Departament de Governació i les personestitulars dels òrgans d'aquest Departament, segons les disposicions legals i reglamentàriescorresponents.2 Corresponen a les autoritats competents segons l'apartat 1 les atribucions següents:a) Les determinades per la Llei orgànica 1/1992, del 21 de febrer, de protecció de laseguretat ciutadana. Respecte a les facultats sancionadores establertes per la dita Llei, sóncompetents:1r. El Govern de la Generalitat per a imposar multes de fins a cent milions de pessetes iqualsevol de les restants sancions per infraccions molt greus, greus o lleus.2n. La persona titular del Departament de Governació per a imposar multes de fins acinquanta milions de pessetes i qualsevol de les restants sancions per infraccions moltgreus, greus o lleus.3r. Les restants autoritats a què es refereix l'apartat 1 per a imposar multes de fins a deumilions de pessetes i qualsevol de les restants sancions per infraccions molt greus, greus olleus.b) Les determinades per la Llei de l'Estat 23/1992, del 30 de juliol, de seguretat privada.Respecte a les facultats sancionadores establertes per la dita Llei, són competents:1r. La persona titular del Departament de Governació, pel que fa a les faltes molt greus.2n. La persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana, pel que fa a les faltesgreus i lleus.c) Les restants que els atribueix la legislació vigent, amb les correspondències següents:1r. Les atribucions de la persona titular del Ministeri d'Interior i de les persones titulars deles secretaries d'Estat corresponen a la persona titular del Departament de Governació.2n. Les atribucions de les persones titulars de les direccions generals, de les delegacionsdel Govern i dels governs civils corresponen a la persona titular de la Direcció General deSeguretat Ciutadana.3 Les atribucions que l'apartat 2 atorga a la persona titular del Departament de Governació ia la persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana es poden desconcentrar

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


132

en altres òrgans del Departament.4 Totes les autoritats i tots els funcionaris públics, en l'àmbit de llurs competències, han decol laborar amb les autoritats a què fan referència els apartats anteriors i prestar los l'auxilique sigui possible, amb vista a la consecució de les finalitats definides per l�’Article 3.5 En els supòsits en què les autoritats autonòmiques i els membres del Cos de Mossosd'Esquadra hagin de sol licitar ajuda i col laboració als particulars, cal atenir se al quedisposa l�’Article 5.2 de la Llei orgànica 1/1992, del 21 de febrer, de protecció de la seguretatciutadana.TerceraSi s'escau, les funcions del Cos de Mossos d'Esquadra poden ésser exercides perfuncionaris procedents de l'Administració de l'Estat que s'integrin en l'esmentat Cos, en lescondicions que estableix la legislació aplicable als funcionaris de la Generalitat.Quarta1 Els alcaldes han d'ésser informats en tot moment del desplegament del Cos de Mossosd'Esquadra, en allò que afecta llur terme municipal, i de les iniciatives o actuacionsespecífiques que puguin tenir repercussió en la col lectivitat local.2 En funció del desplegament de la Policia de la Generalitat, el Cos de Mossos d'Esquadrapot exercir les funcions assignades a les policies locals en els termes establerts per l�’Article12.1.Cinquè. En aquests supòsits, els membres del Cos actuen sota la dependència de lesautoritats locals i del Departament de Governació, d'acord amb llurs competènciesrespectives.CinquenaIncorporada a resultes de la llei 17/1997, de 24 de desembre, de mesures administratives id'organitzacióLa jubilació forçosa dels membres del Cos de Mossos d'Esquadra es produeix d'ofici encomplir els seixanta cinc anysSisenaIncorporada a resultes de la llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives1. Els funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra de les categories de mosso o mossa icaporal o caporala de l'escala bàsica es classifiquen, a efectes administratius de caràctereconòmic, en el grup C, d'acord amb el que estableix l'article 19 del Decret legislatiu 1/1997,del 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinatstextos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.2. L'aplicació d'aquesta mesura comporta que la diferència retributiva del sou base resultantde la classificació en el grup C es dedueix del complement específic de la corresponentrelació de llocs de treball.3. Els triennis perfets en l'escala bàsica amb anterioritat a l'aplicació del canvi declassificació a què fa referència aquesta disposició s'han de valorar d'acord amb el grup declassificació al qual pertanyia el funcionari o funcionària en el moment que foren perfets,d'entre els establerts per l'article 19 del Decret legislatiu 1/1997.4. Les persones aspirants a la categoria de mosso o mossa, durant la realització del cursselectiu a l'Escola de Policia de Catalunya, han de percebre les retribucions bàsiquescorresponents al grup D.SetenaIntegració del personal facultatiu i tècnicEls membres del Cos de Mossos d�’Esquadra que en el moment de l�’entrada en vigor d�’aquesta lleiocupin llocs de treball de personal facultatiu i tècnic als quals hagin accedit per processos selectius

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


133

de concurs oposició s�’integren, respectivament, en les categories de facultatiu i tècnic de l�’escalade suport restant, si escau, en la situació administrativa que correspongui en llur escala deprocedència.Disposicions transitòriesPrimeraEls membres del Cos de Mossos d'Esquadra que a l'entrada en vigor d'aquesta Llei ocupinllocs de treball de les categories de sergent i de sergent major tenen dret a reserva deplaça, durant un termini de cinc anys, en el grup immediatament superior en el moment queacreditin la titulació requerida per a accedir hi, si superen o han superat el curs selectiucorresponent, impartit per l'Escola de Policia de Catalunya.SegonaEls expedients disciplinaris en tràmit a l'entrada en vigor d'aquesta Llei es regulen per lesdisposicions anteriors, llevat que les d'aquesta norma siguin més beneficioses.TerceraEls membres del Cos de Mossos d'Esquadra queden integrats en les escales i lescategories establertes per l�’Article 18, segons les correspondències següents:a) Mosso: mosso.b) Caporal: caporal.c) Sergent: sergent.d) Sergent major: sots inspector.e) Sots inspector: intendent.f) Inspector: comissari.QuartaAls efectes del règim de previsió, els mossos d'esquadra provinents d'altres administracionsmantenen el sistema de seguretat social o de previsió que tenien originàriament, llevat delsupòsit que a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei ingressin en una categoria del Cosde Mossos d'Esquadra superior a la que ocupaven en el moment del traspàs.CinquenaMentre duri el procés de desplegament del Cos de Mossos d'Esquadra, les funcionsestablertes per l�’Article 12 també poden ésser exercides per unitats o membres de lesforces i els cossos de seguretat de l'Estat, en els termes dels acords de coordinació ques'estableixin.SisenaLegitimació per a promoure i convocar eleccions sindicals parcials per a la representació del�’escala de suport del Cos de Mossos d�’Esquadra1. A partir de l�’entrada en vigor d�’aquesta llei, les organitzacions sindicals poden promoureeleccions sindicals parcials per a elegir el representant del personal facultatiu i tècnic integrant del�’escala de suport del Cos de Mossos d�’Esquadra al Consell de la Policia Mossos d�’Esquadra. En eltermini d�’un mes a comptar de la presentació de l�’escrit de promoció, el Govern ha de convocareleccions parcials per a escollir el representant dels membres de l�’escala de suport del Cos deMossos d�’Esquadra al Consell de la Policia Mossos d�’Esquadra.2. El mandat del representant a què fa referència l�’apartat 1, excepcionalment i com aconseqüència de la convocatòria d�’eleccions sindicals parcials, fineix quan acaba el de la resta derepresentants del cos escollits amb anterioritat.Disposició derogatòriaQueden derogades totes les disposicions legals o reglamentàries en allò que s'oposin aaquesta Llei o la contradiguin.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


134

Disposició finalPrimeraEs faculten el Govern de la Generalitat i, si escau, la persona titular del Departament deGovernació per a fer el desplegament reglamentari d'aquesta Llei.Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin alseu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.SegonaEn la Llei 10/1994 i les lleis que la modifiquen, s�’entén que les denominacionsen gènere masculí referides a persones inclouen dones i homes.�”

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


135

2.3. DECRET 243/2007, DE 6 DE NOVEMBRE, D'ESTRUCTURA DEL DEPARTAMENTD'INTERIOR, RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPACIÓ.

Mitjançant el Decret 186/2007, de 28 d'agost, es va reestructurar el Departament d'Interior,Relacions Institucionals i Participació, llevat de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendisi Salvaments, que es va fer mitjançant el Decret 183/2007, de 28 d'agost, per tal de facilitar elfuncionament intern del nou Departament i garantir una prestació de serveis més eficaç i eficient.

Aquestes estructuracions pretenien, entre altres objectius, enfortir la Secretaria General, de la qualpassaven a dependre àmbits tan importants com la protecció civil i la prevenció, extinció d'incendisi salvaments, incrementar la capacitat de la Secretaria de Seguretat en la direcció de les polítiquespúbliques de seguretat i policia i en l'àmbit estrictament policial, com també adequar les funcionsde la Secretaria de Relacions Institucionals als nous reptes que té plantejats, principalment pel quefa al desplegament estatutari i al desenvolupament de les actuacions necessàries per recuperar ireivindicar la memòria històrica de la lluita per la democràcia i el foment de la pau.

Així mateix, l'increment de l'activitat de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis iSalvaments i l'augment del personal del cos de bombers de la Generalitat exigia l'adequació delsòrgans administratius als requeriments dimensionals i funcionals actuals necessaris per aldesenvolupament correcte de les funcions encomanades.

D'altra banda, es va organitzar la Direcció General de Protecció Civil, dotant la d'una estructuramoderna i operativa per tal de donar resposta a les necessitats i requeriments que demandaactualment la ciutadania.

Paral lelament a l'aprovació de la nova organització departamental, el Parlament de Catalunya vaaprovar la Llei 9/2007, de 30 de juliol, del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112Catalunya, i la Llei 10/2007, de 30 de juliol, de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, que haentrat en vigor amb posterioritat als decrets d'estructura esmentats.

Amb la finalitat de disposar en un únic text normatiu de tota l'estructura del Departament per talde reunificar la que afecta als cossos operatius adscrits al Departament, instruments personalsindispensables per a la prestació dels serveis de seguretat i d'emergències, així com de la resta depersonal adscrit a aquest Departament, actualitzat d'acord amb les lleis esmentades, i de facilitar latasca dels operadors jurídics, es considera convenient unificar o centralitzar en una única disposiciónormativa l'organització departamental.

Per això, de conformitat amb el que estableix la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització,procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, a proposta del conseller d'Interior,Relacions Institucionals i Participació, d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article 1

Estructura del Departament

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


136

1.1 El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, sota la direcció de la personaque n'és titular, s'estructura en les unitats directives següents:

a) La Secretaria General.

b) La Secretaria de Seguretat.

c) La Secretaria de Relacions Institucionals i Participació.

1.2 Resten adscrits al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació l'Institut deSeguretat Pública de Catalunya, el Servei Català de Trànsit i l'Entitat Autònoma de Jocs i Apostes dela Generalitat. Aquest dos últims en els termes que preveu aquest Decret.

1.3 Els organismes regulats a l'apartat 1.2 d'aquest Decret es regeixen per les seves normesespecífiques.

1.4 El/la titular del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació exerceix lesfuncions de la presidència rotatòria de la Comissió Bilateral Generalitat Estat, de presidència de larepresentació catalana a la Comissió Mixta de Transferències Estat Generalitat i de la ComissióMixta Generalitat Ajuntament de Barcelona.

Article 2

Consell de Direcció del Departament

Presidit pel/per la conseller/a, el Consell de Direcció del Departament assisteix el/la conseller/a enles funcions de coordinació general i seguiment de l'activitat del Departament. Del Consell deDirecció, en formen part els titulars d'òrgans directius amb nivell orgànic de secretari general o dedirector general del Departament, els altres càrrecs que el/la conseller/a determini i el/la cap delGabinet del Conseller, que actua com a secretari/ària.

(.../...)

Article 132

Direcció General de la Policia

Corresponen a la persona titular de la Direcció General de la Policia el comandament directe delcos de mossos d'esquadra i la direcció, coordinació operativa i inspecció dels seus serveis, sota ladirecció i supervisió de les autoritats superiors, així com vetllar per garantir la protecció del lliureexercici dels drets i les llibertats i la seguretat ciutadana assegurar la convivència pacifica i laprotecció de les persones i béns en tot el territori de Catalunya.

Article 133

Funcions de la Direcció General de la Policia

Corresponen a la Direcció General de la Policia les funcions següents:

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


137

a) El comandament directe de les unitats policials i administratives que en depenen.

b) Elaborar i formular propostes a la Secretaria de Seguretat sobre l'organització general del cos demossos d'esquadra i del personal tècnic i facultatiu i la determinació de les necessitats del personalen les diverses escales, categories i especialitats.

c) Elaborar i dictar circulars i instruccions per dirigir l'activitat del cos de mossos d'esquadra i delsserveis necessaris per al desenvolupament de l'activitat policial.

d) Exercir les funcions que li encomani la normativa vigent en matèria de seguretat privada, deseguretat ciutadana, de violència esportiva i de dispositius de videovigilància de policies locals i depolicia de la Generalitat mossos d'esquadra.

e) Desenvolupar les funcions que corresponen a l'autoritat governativa en l'exercici dels drets dereunió i manifestació en l'àmbit territorial del desplegament de la policia de la Generalitat mossosd'esquadra.

f) Aplicar i supervisar el compliment del règim estatutari del cos de mossos d'esquadra i l'específicdel personal facultatiu i tècnic en els termes previstos en la legislació vigent.

g) Elaborar i remetre a la Secretaria de Seguretat les convocatòries d'accés i provisió i les propostesde modificació de la relació de llocs de treball, ofertes d'ocupació del cos de mossos d'esquadra idel personal facultatiu i tècnic.

h) Executar el pressupost assignat al seu centre directiu, sens perjudici de les competències quepuguin correspondre a la Secretaria de Seguretat i a la Secretaria General del Departament.

i) Proposar a la Secretaria de Seguretat el Pla director de sistemes d'informació i telecomunicacionsde l'àmbit del servei policial el qual s'ha d'integrar en el Pla director de SITIC del Departament.

j) Dirigir l'elaboració dels estudis i informes necessaris per a l'exercici de les competències pròpiesen el camp de la seguretat ciutadana.

k) Dirigir l'elaboració d'informes d'impacte de gènere i elaborar propostes a la Secretaria deSeguretat sobre la igualtat de gènere.

l) Qualsevol altra funció que li atribueixi la legislació i la resta de normativa vigent en matèria deseguretat pública i policia.

Article 134

Estructura policial

De la persona titular de la Direcció General de la Policia en depenen, com a estructura operativa dela policia de la Generalitat mossos d'esquadra, les unitats següents:

a) Subdirecció Operativa de la Policia.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


138

b) Comissaria General de Planificació i Organització.

c) Divisió d'Informació.

d) Divisió d'Afers Interns.

Article 135

Estructura administrativa

De la persona titular de la Direcció General de la Policia en depenen, com a estructuraadministrativa, les unitats següents:

a) Subdirecció General d'Administració i Serveis.

b) Subdirecció General de Recursos Humans.

c) Subdirecció General de Seguretat Interior.

d) Servei d'Assessorament Jurídic.

e) Àrea de Protocol.

f) Àrea de Comunicació.

g) Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos.

Article 136

Definició de l'estructura operativa

136.1 Per a l'establiment de l'estructura organitzativa del cos de policia de la Generalitat mossosd'esquadra, que es concreta respecte de la Direcció General de la Policia es determinen, en ordreorganitzatiu descendent, els següents nivells estructurals: subdirecció operativa de la policia,comissaria general, coordinació regional, divisió o regió policial, àrea, unitat i grup.

136.2 La Subdirecció Operativa de la Policia exerceix el comandament operatiu del cos de mossosd'esquadra, llevat d'aquelles unitats policials que depenguin directament de la Direcció General dela Policia.

136.3 La comissaria general és un òrgan adscrit a la Subdirecció Operativa de la Policia o a laDirecció General de la Policia i que integra les divisions i/o regions policials, a la qual correspon elcomandament de la policia.

136.4 La coordinació regional és un òrgan adscrit a la Comissaria General Territorial i exerceix ladirecció d'un conjunt de regions policials.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


139

136.5 La divisió és un òrgan que, de manera ordinària, s'adscriu a una comissaria general. Lanaturalesa organitzativa de la divisió és d'òrgan central, tot i que podrà estar territorialmentdesconcentrada. La regió policial és un òrgan que s'adscriu a una coordinació regional. Lanaturalesa organitzativa de la regió policial és d'òrgan territorial. La divisió i la regió policial sesituen en un mateix nivell estructural i els correspon la direcció estratègica d'àmbits concrets del'activitat de la policia.

136.6 L'àrea és un òrgan que, de manera ordinària, s'adscriu a una divisió o regió policial, a la qualcorrespon la direcció tàctica d'àmbits concrets de l'activitat de la policia. S'estableixen els següentstipus d'àrees:

a) Àrees centrals i àrees territorials, com a desenvolupament de les divisions.

b) Àrees regionals i àrees bàsiques policials (ABP), com a desenvolupament de les regions policials.

136.7 La unitat és un òrgan que, de manera ordinària, s'adscriu a una àrea, a la qual correspon ladirecció operativa de la policia. S'estableixen els tipus d'unitats següents:

a) Unitats centrals i unitats territorials, com a desenvolupament de les àrees centrals i territorials.

b) Unitats regionals, com a desenvolupament de les àrees regionals.

c) Unitats de les àrees bàsiques policials en l'àmbit de la seguretat ciutadana i de la investigació.

136.8 El grup és l'òrgan que, de manera ordinària, s'adscriu a una unitat, les responsabilitats delqual són, amb caràcter general, les relatives a la supervisió i execució directa de les tasquespolicials.

136.9 Corresponen a l'Oficina de Suport de Comissaria General, amb rang d'àrea, les funcionssegüents:

a) Donar suport tècnic i assessorament al comandament de la Comissaria General en relació amb lapresa de decisions i l'exercici de les responsabilitats directives.

b) Participar en la gestió de recursos humans i materials des del vessant operatiu i en allò que noconstitueixi una tasca administrativa, quan es faci per al conjunt de la Comissaria General.

c) Assumir, en els mateixos termes que en l'apartat anterior, la interlocució ordinària amb elsserveis administratius i la Comissaria General de Planificació i Organització per aquelles qüestionsque afectin el conjunt de la Comissaria General.

d) Les altres que se li encomanin.

136.10 Corresponen a l'Oficina de Suport de Divisió o Regió Policial, amb rang d'unitat, les funcionssegüents:

a) Donar suport tècnic i assessorament al comandament de la Divisió o Regió Policial en relacióamb la presa de decisions i l'exercici de les responsabilitats directives.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


140

b) Participar en la gestió de recursos humans i materials des del vessant operatiu i en allò que noconstitueixi una tasca administrativa, quan es faci per al conjunt de la Divisió o Regió Policial.

c) Assumir, en els mateixos termes que en l'apartat anterior, la interlocució ordinària amb elsserveis administratius i la Comissaria General de Planificació i Organització per aquelles qüestionsque afectin el conjunt de la Divisió o Regió Policial.

d) Coordinar se amb les unitats policials de la Divisió/Regió Policial en les matèries pròpiesd'aquesta Oficina de Suport.

e) Les altres que se li encomanin.

136.11 El territori de Catalunya s'articula, a l'efecte de la implantació del cos de mossos d'esquadra,en les regions policials següents: Girona, Ponent, Pirineu Occidental, Central, Camp de Tarragona,les Terres de l'Ebre, Metropolitana Nord, Metropolitana Sud i Metropolitana Barcelona. Les regionspolicials s'organitzen territorialment en les àrees bàsiques policials que comprenen els municipisque es detallen a l'annex d'aquest Decret.

Article 137

Funcions del cos de mossos d'esquadra

Per al compliment del seus objectius, la policia de la Generalitat mossos d'esquadra desenvoluparàles tasques pròpies de la seva activitat les quals, agrupades per la seva naturalesa homogènia,configuren les funcions següents:

a) Informació, en tots els seus vessants.

b) Anàlisi, ja sigui estratègica o operativa.

c) Prevenció del risc per a la seguretat de les persones i els béns.

d) Neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns.

e) Investigació dels fets susceptibles de retret penal o administratiu.

f) Promoure relacions amb la ciutadania i vetllar per la seva satisfacció i per una percepció de laseguretat que afavoreixi la sensació de tranquil litat i la cohesió social.

g) Coordinació i suport a altres unitats.

h) Suport a la direcció de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

Article 138

Subdirecció Operativa de la Policia

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


141

138.1 Sota la dependència i l'autoritat de la persona titular de la Direcció General de la Policia,correspon a la Subdirecció Operativa de la Policia el comandament operatiu del cos de mossosd'esquadra, llevat d'aquelles unitats policials que depenguin directament de la Direcció General dela Policia, amb la finalitat de vetllar per l'acompliment dels objectius, els valors i les polítiques queel Govern de la Generalitat determini per a la policia, d'acord amb la missió que la normativa vigentassigna a la policia de la Generalitat mossos d'esquadra. Així mateix, correspon a la SubdireccióOperativa de la Policia la validació dels procediments normalitzats de treball de la policia de laGeneralitat mossos d'esquadra.

138.2 De la Subdirecció Operativa de la Policia en depenen els òrgans següents:

a) Comissaria General Territorial.

b) Comissaria General d'Investigació Criminal.

c) Comissaria General de Recursos Operatius.

d) Àrea Tècnica de Coordinació i Suport.

e) Sala Central de Comandament.

Article 139

Comissaria General Territorial

139.1 Corresponen a la Comissaria General Territorial les responsabilitats següents:

a) Dirigir les unitats territorials de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra i garantir lacoordinació amb els recursos policials centrals com a instrument bàsic per a l'exercici de lesresponsabilitats d'aquesta unitat.

b) Vetllar per l'assoliment dels objectius generals de la policia de la Generalitat mossos d'esquadraen l'àmbit territorial.

c) Garantir l'assoliment de la missió de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra mitjançant laprevenció i persecució dels il lícits penals i administratius.

d) Desenvolupar i aplicar estratègies policials que cerquin la proactivitat i la mediació davant elsconflictes mitjançant les relacions amb la comunitat.

e) Vetllar per la tranquil litat dels ciutadans i l'assoliment d'una adequada sensació de seguretat enla comunitat.

139.2 Aquestes responsabilitats genèriques s'atribueixen a la Comissaria General Territorial, sensperjudici de les més específiques que corresponen a la resta de comissaries generals.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


142

139.3 En operacions especials que superen l'àmbit territorial o de responsabilitat de les regionspolicials de la Comissaria General Territorial, correspon a la persona titular de la ComissariaGeneral Territorial establir el comandament policial que ha de dirigir aquest operatiu.

139.4 La Comissaria General Territorial s'estructura en els òrgans següents:

a) Coordinacions Regionals.

b) Divisió de Trànsit.

c) Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana.

d) Oficina de Suport de la Comissaria General Territorial.

139.5 De les coordinacions regionals en depenen les regions policials en els termes previstos al'article següent.

Article 140

Coordinacions regionals

140.1 Per cobrir adequadament l'estructura de comandament de la Comissaria General Territorialen la direcció de les regions policials es podran establir nivells de comandament per a lacoordinació jeràrquica de diverses regions policials i es constituiran les coordinacions regionals.

140.2 Són funcions pròpies de les coordinacions regionals:

a) Dirigir, coordinar i supervisar les regions policials que li siguin assignades.

b) Ser l'òrgan d'enllaç directe de la prefectura de la Comissaria General Territorial amb les unitatsterritorials.

c) Comandar ordinàriament dispositius que superin l'àmbit territorial o de responsabilitat de lesregions policials assignades i d'aquells de superior abast quan així es determini.

d) Donar suport a la prefectura de la Comissaria General Territorial en la direcció d'aquesta unitaten totes aquelles responsabilitats de caràcter directiu de la comissaria i assumir ne la representacióquan així es determini.

e) Assumir la interlocució de la Comissaria General Territorial quan així es determini.

f) Avaluar els resultats de les regions policials assignades, en relació amb la seva eficàcia i eficiència.

g) Mobilitzar recursos específics de la Comissaria General Territorial en els supòsits que esdetermini.

h) Les altres que se li encomanin.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


143

140.3. Una de les coordinacions regionals abastarà les regions policials d'àmbit metropolità (RegióMetropolitana Barcelona, Regió Metropolitana Nord i Regió Metropolitana Sud) i l'altra coordinacióregional integrarà la resta de regions policials no estrictament metropolitanes (regions policials deGirona, Ponent, Pirineu Occidental, Central, Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre).

Article 141

Regions policials

141.1 Corresponen a les regions policials les responsabilitats següents:

a) Vetllar, en el seu territori, per l'assoliment dels objectius generals de la policia de la Generalitatmossos d'esquadra en l'àmbit de responsabilitat de la Comissaria General Territorial.

b) La direcció i el comandament de les àrees i unitats regionals i àrees bàsiques policials del seuterritori.

c) Gestionar i canalitzar els requeriments policials de les àrees bàsiques policials.

d) Sempre que no afectin l'àmbit territorial d'una altra regió policial, planificar, programar,coordinar, analitzar i avaluar els dispositius i operacions que depassin el territori d'una de les àreesbàsiques policials.

141.2 De les regions policials, llevat de la Metropolitana Barcelona, depenen els òrgans següents:

a) Àrees bàsiques policials.

b) Àrea Regional de Trànsit.

c) Àrea Regional de Recursos Operatius.

d) Sala Regional de Comandament.

e) Unitat Regional de Policia Administrativa.

f) Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà.

g) Oficina de Suport.

141.3 De la Regió Policial Metropolitana Barcelona en depenen els òrgans següents:

a) Àrees bàsiques policials.

b) Àrea Regional de Recursos Operatius.

c) Sala Regional de Comandament.

d) Unitat Regional de Policia Administrativa.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


144

e) Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà.

f) Oficina de Suport.

g) Àrea Regional de Seguretat d'Edificis i Trasllats.

h) Àrea Regional de Transport Urbà.

i) Àrea Regional d'Instrucció d'Atestats i Custòdia de Detinguts.

Article 142

Àrees bàsiques policials

Correspon, amb caràcter general, a les àrees bàsiques policials vetllar per l'assoliment, en el seuterritori, dels objectius generals de la regió policial, sens perjudici de les responsabilitatsdirectament assignades a aquesta en el camp dels serveis següents:

a) Evitar i perseguir les activitats antisocials, molestes i incíviques, tant les que puguin donar com aresultat una acció penal o com administrativa.

b) La seguretat de les persones o dels béns, ja sigui en la seva activitat social o en els moviments demasses (actes esportius, culturals i altres), o la circulació viària, o riscos industrials, en col laboracióamb altres organismes.

c) La protecció a persones i institucions que així ho necessitin.

d) La col laboració i actuació amb altres institucions per evitar o, si s'escau, minorar lesconseqüències que per a la seguretat de les persones i els béns representen les calamitats d'origennatural.

e) Evitar les situacions de risc per a les persones o els béns, neutralitzar les i, si s'escau, determinarsi la conducta és susceptible de responsabilitat penal o administrativa.

f) Procurar una percepció de seguretat i tranquil litat en la ciutadania i garantir l'exercici dels seusdrets i llibertats.

g) Donar els serveis d'atenció a la ciutadania, de relacions amb la comunitat, d'atenció a lesvíctimes, d'atenció a les persones que pateixen violència masclista i d'atenció a les personesdetingudes.

h) La investigació d'il lícits en l'àmbit de la delinqüència ordinària i de caràcter local ques'estableixin.

Article 143

Àrea Regional de Trànsit

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


145

Corresponen a l'Àrea Regional de Trànsit les responsabilitats següents:

a) La vigilància, el control, la disciplina i la regulació del trànsit i la circulació i el transport devehicles en vies públiques interurbanes i en travessies de municipis on no existeixi policia local.

b) L'adopció de mesures de vigilància i aplicació de les restriccions quan siguin necessàries per a lacirculació de vehicles en les carreteres o en els seus trams.

c) La denúncia de les infraccions de les normes de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretatviària.

d) Les tasques de protecció, auxili i informació a la ciutadania en les vies públiques o d'ús públic.

e) Les tasques relatives a la vigilància, inspecció i control del transport per carretera.

f) L'elaboració d'informes tècnics i d'informes previs a les autoritzacions administratives en matèriade trànsit i transport.

g) La realització d'estudis i anàlisi en relació amb l'accidentalitat en les vies de la regió policial.


Article 144

Àrea Regional de Recursos Operatius

Correspon a l'Àrea Regional de Recursos Operatius:

a) Donar suport a les àrees bàsiques policials en aquelles tasques de seguretat i ordre públic querequereixin una especialització adequada als recursos propis d'aquesta àrea, o quan es produeixiuna demanda específica que el justifiqui.

b) Les tasques de prevenció i protecció del medi ambient, sens perjudici de les funcions realitzadesen aquest àmbit per l'Àrea Tècnica i de Proximitat de Seguretat Ciutadana i, quan s'escaigui, per lesàrees bàsiques policials.

c) La planificació i execució de dispositius de prevenció i seguretat d'àmbit regional o d'aquells queaixí es determini per la regió policial.

d) Les altres funcions que se li encomanin.

Article 145

Sala Regional de Comandament

Correspon a la Sala Regional de Comandament, amb rang d'unitat:

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


146

a) La comunicació d'incidències rellevants als comandaments de la regió policial o de les unitatscentrals desconcentrades.

b) Proposar a la Sala Central de Comandament els procediments de treball a aplicar en l'activitat deles sales operatives.

c) Controlar el correcte compliment dels criteris de classificació de la informació, en la utilitzaciódels aplicatius informàtics policials per a la gestió dels recursos de les unitats regionals i de lesàrees bàsiques policials.

d) Traslladar a la Sala Central de Comandament les necessitats quant a la millora o nousrequeriments en relació amb els aplicatius informàtics de gestió de sales.

e) La coordinació i supervisió d'operacions.

f) Coordinar la instal lació de sales de comandament avançat i taules de crisi per aquelles situacionsque no depassin l'àmbit territorial de la regió policial.

g) La gestió en temps real de les incidències i els serveis planificats mitjançant la mobilització derecursos de les unitats regionals i àrees bàsiques policials.

h) Les altres funcions que se li encomanin.

Article 146

Unitat Regional de Policia Administrativa

Correspon a la Unitat Regional de Policia Administrativa:

a) La inspecció i investigació d'il lícits administratius.

b) La interlocució de la regió policial en aquest àmbit.

c) L'anàlisi i avaluació de l'activitat de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra a la regiópolicial en aquest àmbit.


Article 147

Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà

Corresponen a la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà, com a instrument operatiu delcap de la regió policial:

a) La coordinació i supervisió tècnica i l'avaluació de l'activitat de les oficines d'Atenció al Ciutadà ide la gestió de les ordres judicials.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


147

b) Efectuar el seguiment qualitatiu i vetllar per la coherència i homogeneïtzació en valors iprocediments corporatius en relació amb els àmbits de relacions amb la comunitat, proximitat,atenció a la víctima i violència de gènere.

Article 148

Oficina de suport

Corresponen a l'Oficina de suport de la Regió Policial, amb rang d'unitat, les funcions previstes al'article 136.10 d'aquest Decret.

Article 149

Àrea Regional de Seguretat d'Edificis i Trasllats

Corresponen a l'Àrea Regional de Seguretat d'Edificis les funcions següents:

a) La vigilància dels edificis institucionals que se li assignin.

b) La vigilància dels centres penitenciaris ubicats a la ciutat de Barcelona.

c) El trasllat dels interns dels centres penitenciaris de la ciutat de Barcelona.

Article 150

Àrea Regional de Transport Urbà

Corresponen, amb caràcter general, a l'Àrea Regional de Transport Urbà en l'àmbit de la xarxaurbana de transport públic de la ciutat de Barcelona, les funcions següents:

a) Evitar i perseguir les activitats antisocials, molestes i incíviques, tant les que puguin donar com aresultat una acció penal com administrativa.

b) La seguretat de les persones o dels béns.

c) Evitar les situacions de risc per a les persones o els béns, neutralitzar les i, si s'escau, determinarsi la conducta és susceptible de responsabilitat penal o administrativa.

d) La investigació d'il lícits en l'àmbit de la delinqüència ordinària i de caràcter local ques'estableixin.

Article 151

Àrea Regional d'Instrucció d'Atestats i Custòdia de Detinguts

Corresponen a l'Àrea Regional d'Instrucció d'Atestats i Custòdia de Detinguts les funcions següents:

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


148

a) La instrucció dels atestats corresponents a les persones detingudes en el centre de detinguts dela Regió Metropolitana Barcelona.

b) La custòdia de les persones en el centre de detinguts de la Regió Metropolitana Barcelona.

c) El trasllat de persones detingudes en el centre detinguts de la Regió Metropolitana Barcelona ales dependències judicials de la ciutat de Barcelona.

d) La interlocució amb els òrgans judicials i la fiscalia a la ciutat de Barcelona.

e) La supervisió tècnica dels atestats elaborats en l'àmbit de la Regió.

Article 152

Divisió de Trànsit

152.1 Corresponen a la Divisió de Trànsit les següents responsabilitats en les matèries pròpies deltrànsit i el transport:

a) La interlocució i representació del cos de mossos d'esquadra, en concret les relacionstecnicooperatives amb el Servei Català de Trànsit, la unitat directiva de la Generalitat de Catalunyacompetent en matèria de transport terrestre i d'altres institucions i organismes relacionats amb eltrànsit i el transport.

b) L'establiment de directrius tècniques i la proposta de procediments operatius.

c) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

d) El suport a la resta d'unitats.

e) La investigació d'accidents en els casos que es determinin.

f) La planificació i, si s'escau, d'acord amb les instruccions de la persona titular de la ComissariaGeneral Territorial, la direcció operativa en dispositius extraordinaris de trànsit que afectin mésd'una regió policial.

g) La participació en l'elaboració de propostes de formació.

h) L'elaboració d'estudis relacionats amb l'àmbit que li és propi.

i) Les altres que se li encomanin.

152.2 De la Divisió de Trànsit en depenen:

a) L'Àrea Central de Circulació i Transport.

b) L'Àrea Central d'Investigació d'Accidents.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


149

c) L'Oficina de Suport.

Article 153

Àrea Central de Circulació i Transport

Correspon a l'Àrea Central de Circulació i Transport:

a) Donar suport tècnic i assessorament en matèria de vigilància i control de trànsit i transport a lesàrees regionals de trànsit i la resta d'unitats de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

b) Elevar directrius tècniques i propostes de procediments normalitzats de treball a la ComissariaGeneral Territorial relacionats amb el trànsit i el transport.

c) Transmetre a la Comissaria General Territorial les directrius específiques emeses pel Comitè deDirecció del Trànsit, la unitat directiva competent en matèria de transport terrestre de laGeneralitat de Catalunya o altres institucions relacionades amb el trànsit i el transport.

d) L'elaboració dels informes previs a l'autorització administrativa de transports especials l'itineraridels quals depassi l'àmbit territorial d'una regió policial.

e) Les altres funcions que se li encomanin.

Article 154

Àrea Central d'Investigació d'Accidents

Correspon a l'Àrea Central d'Investigació d'Accidents:

a) La realització d'estudis i avaluació de l'accidentalitat de les diferents vies.

b) Elevar a la Comissaria General Territorial directrius homogeneïtzadores en la confecciód'informes tècnics i atestats de les àrees regionals de trànsit, com també proposar procedimentsnormalitzats de treball en aquest àmbit.

c) L'anàlisi i l'estudi dels resultats del control d'alcoholèmia i de substàncies estupefaents.

d) Donar suport a les àrees regionals de trànsit en la reconstrucció d'accidents rellevants, comtambé assumir directament la investigació i reconstrucció d'accidents que per la seva importància oespecial rellevància els siguin expressament assignats per la Comissaria General Territorial.

e) La relació amb empreses i institucions relacionades amb la prevenció d'accidents i la seguretatviària.

f) Les altres funcions que se li encomanin.

Article 155

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


150

Oficina de Suport

Corresponen a l'Oficina de Suport a la Divisió, amb rang d'unitat, les funcions previstes a l'article136.10 d'aquest Decret.

Article 156

Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana

156.1 Corresponen a la Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana les responsabilitats següents:

a) La interlocució superior i representació corporativa, direcció tècnica, anàlisi i avaluació del'activitat, suport i, quan s'escaigui, inspecció i investigació en l'àmbit de la policia administrativa.

b) La interlocució superior i representació corporativa, direcció tècnica, anàlisi i avaluació del'activitat, suport i investigació d'il lícits en l'àmbit de medi ambient.

c) La interlocució superior i representació corporativa, direcció tècnica, anàlisi i avaluació del'activitat, suport i, quan s'escaigui, intervenció directa en els àmbits de menors.

d) La supervisió tècnica en els àmbits relacionats amb l'atenció a la ciutadania i la policiaadministrativa.


156.2 De la Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana en depenen:

a) L'Àrea Central de Policia Administrativa.

b) L'Àrea Tècnica i de Proximitat de Seguretat Ciutadana.


Article 157

Àrea Central de Policia Administrativa

Corresponen a l'Àrea Central de Policia Administrativa en aquest àmbit d'actuació les següentsresponsabilitats:

a) La interlocució i representació de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

b) L'establiment de directrius tècniques.

c) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

d) El suport a la inspecció i investigació d'il lícits administratius i, si s'escau, penals a la restad'unitats.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


151

e) La inspecció i la investigació en els casos que es determinin.

f) Les altres que se li encomanin.

Article 158

Àrea Tècnica i de Proximitat de Seguretat Ciutadana

Corresponen a l'Àrea Tècnica i de Proximitat de Seguretat Ciutadana les següents responsabilitats:

a) La interlocució corporativa en els àmbits de medi ambient i menors.

b) L'establiment de directrius tècniques i la proposta de procediments normalitzats de treball en elsàmbits de medi ambient i menors.

c) La investigació, de manera ordinària, dels delictes contra el medi ambient.

d) La intervenció directa en els àmbits de protecció i reforma de menors en aquells supòsits que esdeterminin.

e) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra en els àmbitsde menors i medi ambient.

f) El seguiment qualitatiu, l'homogeneïtzació i la proposta de procediments normalitzats de treballen els àmbits d'oficines d'Atenció al Ciutadà, relacions amb la comunitat, atenció a la víctima,policia de proximitat, violència masclista i, en general, tots aquells relacionats amb la policiacomunitària.

g) La coordinació en la gestió de les ordres i requeriments judicials.

h) La interlocució amb la Comissaria General de Planificació i Organització en relació al procésd'elaboració i validació dels procediments normalitzats de treball propis de l'àmbit deresponsabilitat de la Comissaria General Territorial.


Article 159

Oficina de Suport


Article 160

Oficina de Suport de la Comissaria General Territorial

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


152

Corresponen a l'Oficina de Suport de la Comissaria General Territorial, amb rang d'àrea, lesfuncions previstes a l'article 136.9 d'aquest Decret.

Article 161

Comissaria General d'Investigació Criminal

161.1 Corresponen a la Comissaria General d'Investigació Criminal les responsabilitats següents,sens perjudici de les expressament assignades a la Divisió d'informació i les ordinàriamentassignades a altres unitats de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra en l'àmbit de lainvestigació criminal:

a) La recollida, el tractament i l'anàlisi de la informació necessària per a la persecució de l'activitatcriminal a Catalunya.

b) La investigació i persecució de les activitats criminals, en els àmbits de la delinqüència ordinària,especialitzada i organitzada.

c) La interlocució, per a afers de caràcter operatiu, amb altres policies o organismes tant decaràcter estatal com internacional en matèria d'investigació criminal.

d) Les relacions de caire operatiu amb l'Audiència Nacional i altres organismes judicials i fiscalscentrals.

e) La investigació dels delictes que, tot i estar ordinàriament assignats a altres unitats de la policiade la Generalitat mossos d'esquadra, per via jeràrquica o des de la pròpia Comissaria Generald'Investigació Criminal es valori que poden tenir una especial rellevància.


161.2 La Comissaria General d'Investigació Criminal s'estructura en els òrgans següents:

a) Divisió d'Investigació Criminal.

b) Divisió de Policia Científica.

c) Àrea Tècnica d'Investigació.

d) Àrea Central d'Anàlisi de la Criminalitat.

e) Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu.

f) Oficina de Suport.

Article 162

Divisió d'Investigació Criminal

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


153

162.1 Correspon a la Divisió d'Investigació Criminal, en el marc de responsabilitats de la ComissariaGeneral d'Investigació Criminal, la funció d'investigació en els àmbits de la delinqüència ordinària,especialitzada i organitzada.

162.2 De la Divisió d'Investigació Criminal en depenen:

a) L'Àrea Central d'Investigació Persones.

b) L'Àrea Central d'Investigació Patrimoni.

c) L'Àrea Central de Crim Organitzat.

d) Les àrees territorials d'Investigació.

e) L'Oficina de Suport.

Article 163

Àrea Central d'Investigació Persones

Correspon a l'Àrea Central d'Investigació Persones la investigació dels delictes que afecten la vida osalut de les persones en l'àmbit de responsabilitat de la Comissaria General d'Investigació Criminal.

Article 164

Àrea Central d'Investigació Patrimoni

Correspon a l'Àrea Central d'Investigació Patrimoni la investigació dels delictes que afecten elpatrimoni de les persones en l'àmbit de responsabilitat de la Comissaria General d'InvestigacióCriminal.

Article 165

Àrea Central de Crim Organitzat

Correspon a l'Àrea Central de Crim Organitzat la persecució d'organitzacions criminals que operin aCatalunya.

Article 166

Àrees territorials d'investigació

166.1 Per a la seva implantació territorial, la Divisió d'Investigació Criminal es desconcentra en lesàrees territorials d'investigació. En cada Regió Policial s'ubicarà una àrea territorial d'investigació,que abastarà el territori propi de la regió policial.

166.2 Les àrees territorials d'investigació desenvoluparan les seves funcions en els àmbits següents:investigació, policia científica, anàlisi i mitjans tècnics.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


154

166.3 Corresponen a les àrees territorials d'investigació les responsabilitats següents:

a) Exercir les relacions amb la prefectura de la regió policial amb la finalitat i l'objectiu de garantirl'adequació i harmonització de l'activitat de l'Àrea als objectius i necessitats de la regió,

b) La interlocució i representació de la Comissaria General d'Investigació Criminal en l'àmbitterritorial regional,

c) L'establiment de directrius tècniques i operatives a les unitats d'investigació de les àreesbàsiques policials,

d) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat criminal en l'àmbit territorial regional,

e) La investigació i, si s'escau, la inspecció en els casos que es determinin.


Article 167

Oficina de Suport

Corresponen a l'Oficina de Suport de la Divisió, amb rang d'unitat, les funcions previstes a l'article136.10 d'aquest Decret.

Article 168

Divisió de Policia Científica

168.1 Corresponen a la Divisió de Policia Científica les responsabilitat següents:

a) La investigació tècnica a través del desenvolupament de tasques especialitzades en el camp de lacriminalística i la identificació en l'àmbit corporatiu.

b) L'establiment de directrius tècniques en totes les matèries pròpies de la policia científica.

c) El suport a altres unitats de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

d) L'elaboració dels informes pericials i documentals que se li encarreguin.


168.2 De la Divisió de Policia Científica en depenen:

a) L'Àrea Central d'Identificació.

b) L'Àrea Central de Criminalística.


Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


155

Article 169

Àrea Central d'Identificació

Corresponen a l'Àrea Central d'Identificació:

a) La realització de les inspeccions oculars pròpies de l'àmbit de responsabilitat de la ComissariaGeneral d'Investigació Criminal i aquelles que expressament se li encomanin.

b) El manteniment de les bases de dades dactiloscòpiques i antropomètriques, així com lescorresponents a la ressenya fotogràfica, registres de veu i qualsevol altra relacionada amb l'àmbitpropi d'aquesta Àrea i, quan s'escaigui, la identificació de persones.

c) Les altres funcions que se li encomanin.

Article 170

Àrea Central de Criminalística

Corresponen a l'Àrea Central de Criminalística:

a) La realització d'inspeccions oculars tecnicopolicials, estudis i informes tècnics i pericials enrelació amb balística, traces instrumentals i laboratoris on se sintetitzin, transformin oemmagatzemin substàncies estupefaents i psicotròpiques o que atemptin contra la salut.

b) L'elaboració d'estudis i informes tècnics i pericials en relació amb documentoscòpia igrafoscòpia.

c) L'anàlisi química, toxicològica, biològica, genètica i, en general, de totes aquelles mostresd'interès per a la investigació policial, i aquelles que suposen infracció administrativa.

d) El manteniment de les bases de dades en l'àmbit propi d'aquesta Àrea.


Article 171

Oficina de Suport

Corresponen a l'Oficina de Suport de la Divisió, amb rang d'unitat, les funcions previstes a l'article136.10 d'aquest Decret.

Article 172

Àrea Tècnica d'Investigació

Corresponen a l'Àrea Tècnica d'Investigació les responsabilitats següents:

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


156

a) La interlocució i representació corporativa de la policia de la Generalitat mossos d'esquadradavant d'altres instàncies i organismes.

b) L'establiment de directrius tècniques en relació amb la funció investigadora.

c) L'enllaç operatiu amb altres cossos policials en matèria d'investigació de delictes, així com lainterlocució operativa amb la resta d'organismes públics o privats en relació amb les funcionspròpies de la Comissaria General.

d) La coordinació, com a instrument operatiu de la persona titular de la Comissaria General, de lesunitats que intervinguin en operacions i dispositius que siguin responsabilitat d'aquesta unitat.

e) La supervisió i avaluació dels processos de treball dels diferents serveis de la Comissaria Generalsens perjudici de les funcions assignades a la Comissaria General de Planificació i Organització.

f) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat operativa de la Comissaria General d'Investigació Criminal.

g) La supervisió i el control en la utilització dels aplicatius corporatius en l'àmbit de la investigació.


Article 173

Àrea Central d'Anàlisi de la Criminalitat

Corresponen a l'Àrea Central d'Anàlisi de la Criminalitat les següents responsabilitats:

a) La recollida, el tractament, l'anàlisi i la distribució entre la policia de la Generalitat mossosd'esquadra d'aquella informació de caràcter operatiu i estratègic referida a l'activitat criminal aCatalunya per al suport a l'activitat policial.

b) La detecció d'aquelles investigacions que, per la seva rellevància, extensió territorial oespecialitat siguin susceptibles de ser assumides per les unitats centrals o territorials de laComissaria General.

c) El manteniment operatiu de la documentació policial.

d) L'establiment de directrius tècniques en totes les matèries associades al tractament, gestió ianàlisi de la informació operativa rellevant per a la funció d'investigació.


Article 174

Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu

Correspon en l'àmbit de l'Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu les funcions següents:

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


157

a) Les vigilàncies i seguiments en tasques d'informació i investigació.

b) L'operativització i manteniment dels equips tècnics necessaris per al suport de tasquesd'informació i investigació.

c) El suport a altres unitats en l'àmbit que li és propi.

d) L'establiment de directrius tècniques en totes les matèries pròpies d'aquest àmbit.


Article 175

Oficina de Suport

Corresponen a l'Oficina de Suport de la Comissaria General, amb rang d'Àrea, les funcions previstesa l'article 136.9 d'aquest Decret.

Article 176

Comissaria General de Recursos Operatius

176.1 Corresponen a la Comissaria General de Recursos Operatius les responsabilitats següents:

a) La protecció de les persones i els béns que requereixin una protecció específica.

b) El suport a d'altres unitats de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra en la neutralització,amb caràcter general, i prevenció, amb caràcter extraordinari, de les situacions de risc querequereixin el concurs de les seves unitats ja sigui per la seva qualitat, especialització, o per la sevaquantitat i nombre de recursos necessaris.

c) L'establiment de directrius tècniques en matèria d'ordre públic, serveis policials penitenciaris i,en general, d'aquells àmbits funcionals propis de la Comissaria General.

d) La interlocució i representació corporativa en els àmbits propis d'aquesta Comissaria General,així com les relacions tecnicooperatives amb altres forces i cossos de seguretat, per qüestions queimpliquin el conjunt de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

e) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra en els àmbitsfuncionals propis de la Comissaria General.

f) La participació en l'elaboració de propostes de formació en l'àmbit que li és propi.

g) La participació en la planificació, el disseny i l'organització d'aquells dispositius que es determini.

h) La direcció de les unitats especialitzades, incloses les de les àrees regionals de recursosoperatius, en aquells dispositius i operacions que impliquin l'activació de recursos especialitzats de

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


158

diferents regions policials de l'àmbit funcional de la Comissaria General, sens perjudici de l'autoritatdel comandament responsable del dispositiu.


176.2 De la Comissaria General de Recursos Operatius en depenen:

a) La Divisió d'Intervenció.

b) La Divisió de Suport Operatiu.

c) L'Àrea d'Escortes.

d) L'Àrea Tècnica de Planificació i Dispositius.

e) L'Oficina de Suport.

Article 177

Divisió d'Intervenció

177.1 Correspon a la Divisió d'Intervenció el suport a altres unitats policials en matèria d'ordrepúblic, grans concentracions humanes i dispositius, i en actuacions que requereixin una intervencióeficaç i especialitzada en situacions d'elevat nivell de risc per a les persones.

177.2 De la Divisió d'Intervenció en depenen:

a) L'Àrea de Brigada Mòbil.

b) L'Àrea del Grup Especial d'Intervenció.


Article 178

Àrea de Brigada Mòbil

Corresponen a l'Àrea de Brigada Mòbil les responsabilitats següents:

a) Donar suport a altres unitats policials en el manteniment de l'ordre públic, en tasquespreventives dins d'operatius preventius extraordinaris, en calamitats o catàstrofes públiques i, engeneral, en totes aquelles activitats de seguretat ciutadana que es determini.

b) La direcció de les actuacions en matèria d'ordre públic, d'acord amb els objectius establerts perla unitat policial a la qual presta el suport.

c) Les altres que se li encomanin.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


159

Article 179

Àrea de Grup Especial d'Intervenció

Correspon a l'Àrea del Grup Especial d'Intervenció donar suport a altres unitats policials enincidents i dispositius que, per raó del seu risc o per la seva complexitat, necessitin una especialqualificació.

Article 180

Oficina de Suport

Corresponen a l'Oficina de Suport de la Divisió, amb rang d'unitat, les funcions següents:

a) Donar suport al comandament en totes aquelles responsabilitats de caràcter directiu de laDivisió.

b) Participar, en allò que sigui necessari realitzar des de la policia de la Generalitat mossosd'esquadra i per al conjunt de la Divisió, en les tasques de gestió relacionades amb recursoshumans i materials.

c) Coordinar se amb les unitats policials de la Divisió en les matèries pròpies d'aquesta oficina desuport.

d) Assumir la interlocució ordinària amb els serveis administratius i la Comissaria General dePlanificació i Organització per aquelles qüestions que afectin al conjunt de la Divisió.


Article 181

Divisió de Suport Operatiu

181.1 Corresponen a la Divisió de Suport Operatiu el suport a altres unitats policials en matèriad'artefactes explosius, en entorns específics que requereixin d'una adequada especialització per al'exercici de l'activitat policial, de mitjans aeris o de gossos ensinistrats, així com els serveispenitenciaris que es determinin.

181.2 De la Divisió de Suport Operatiu en depenen:

a) L'Àrea de Desactivació d'Artefactes Explosius TEDAX NRBQ.

b) L'Àrea Central de Suport Operatiu.

c) L'Àrea Penitenciària.

d) L'Oficina de Suport.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


160

Article 182

Àrea de Desactivació d'Artefactes Explosius TEDAX NRBQ

Corresponen a l'Àrea de Desactivació d'Artefactes Explosius TEDAX NRBQ les responsabilitatssegüents:

a) La desactivació o neutralització de qualsevol tipus d'artefacte explosiu o que suposi un risc per ala seguretat de tipus nuclear, biològic o químic.

b) L'anàlisi dels artefactes o de les seves restes i l'elaboració d'informes sobre les sevescaracterístiques, tècniques d'elaboració i qualsevol altre aspecte rellevant.

c) El suport a altres unitats policials que hagin d'utilitzar com a mètode de treball material explosiu.

Article 183

Àrea Central de Suport Operatiu

Correspon a l'Àrea Central de Suport Operatiu el suport als serveis policials en aquelles tasques deseguretat on es requereix una especialització adequada als recursos propis d'aquesta Àrea, com:

a) Les tasques policials i l'elaboració d'informes tècnics de seguretat del subsòl i llocs confinats.

b) Aquelles en què es requereixin gossos especialment ensinistrats.

c) Les tasques de seguretat preventives i reactives en activitats subaquàtiques.

d) Les tasques de suport en mitjans aeris.

e) Les tasques preventives de seguretat, la intervenció en accidents amb víctimes mortals, lesfuncions de policia judicial, la col laboració en rescats o localització de persones o qualsevol altraactivitat que es determini, en l'entorn de muntanya que precisi d'una determinada especialitzacióen relació amb l'adaptació en aquest entorn.

f) Les altres que pel seu nivell d'especialització se li encomanin.

Article 184

Àrea Penitenciària

Correspon a l'Àrea Penitenciària:

a) La vigilància i protecció dels centres penitenciaris que es determinin.

b) El trasllat de les persones internes dels centres penitenciaris dels quals l'Àrea en tingui assignadala vigilància i protecció i d'aquells altres que es determinin.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


161

c) L'establiment de directrius tècniques en l'àmbit de la vigilància de centres penitenciaris i trasllatsde persones internes.

d) La interlocució i representació de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra en l'àmbitpenitenciari davant d'altres institucions i organismes.

e) L'anàlisi i l'avaluació de l'activitat de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra en l'àmbitpenitenciari.


Article 185

Oficina de Suport

Corresponen a l'Oficina de suport de la Divisió, amb rang d'Unitat, les funcions previstes a l'article136.10 d'aquest Decret.

Article 186

Àrea d'Escortes

Correspon a l'Àrea d'Escortes garantir la seguretat i protecció de les persones que se li encomanin.

Article 187

Àrea Tècnica de Planificació i Dispositius

Corresponen a l'Àrea Tècnica de Planificació i Dispositius les responsabilitats següents:

a) El suport tècnic i assessorament a la resta d'unitats de la policia de la Generalitat mossosd'esquadra en les matèries pròpies de les especialitats de la Comissaria General de RecursosOperatius.

b) L'establiment de directrius tècniques i l'elaboració de propostes de procediments normalitzatsde treball relacionades amb els àmbits de responsabilitat de la Comissaria General.

c) La participació en la planificació, disseny i organització d'aquelles operacions especials idispositius que es determini.

d) El seguiment i avaluació tècnica dels dispositius de seguretat ciutadana que porti a terme lapolicia de la Generalitat mossos d'esquadra.

e) L'elaboració d'informes tècnics sobre mesures de seguretat d'edificis oficials i d'altres que esdeterminin.

f) Donar suport als òrgans de coordinació en matèria de seguretat en esdeveniments esportius.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


162

g) Elaborar propostes de formació relacionades amb les especialitats de la Comissaria General.


Article 188

Oficina de Suport

Corresponen a l'Oficina de Suport de la Comissaria General, amb rang d'àrea, les funcions previstesa l'article 136.9 d'aquest Decret.

Article 189

Àrea Tècnica de Coordinació i Suport

Correspon a l'Àrea Tècnica de Coordinació i Suport, en l'àmbit de la Subdirecció Operativa de laPolicia i sens perjudici de les responsabilitats de la Comissaria General de Planificació iOrganització, les funcions següents:

a) El suport a la persona titular de la Subdirecció Operativa de la Policia en l'exercici de les sevesfuncions, que es concreta en:

Impulsar, coordinar i avaluar els projectes, plans i programes de caràcter operatiu que se liencomanin.

Elaborar i coordinar estudis i informes relatius al funcionament i l'activitat dels serveis policials.

Planificar, coordinar i supervisar aquells informes i estudis tècnics i estadístiques que li siguinencomanats.

Assistir a la Subdirecció Operativa de la Policia en la coordinació i supervisió de la planificació i del'avaluació dels objectius dels serveis policials que en depenen.

Assistir a la Subdirecció Operativa de la Policia en la gestió directiva en els àmbits d'organització,recursos humans i materials i sistemes d'informació.

Exercir la interlocució ordinària, en relació al seu àmbit de responsabilitat, amb la resta d'unitatsque depenen de la Subdirecció Operativa de la Policia i amb les unitats policials de la ComissariaGeneral de Planificació i Organització.

La gestió i assistència documental a la Subdirecció Operativa de la Policia.

b) Donar suport a la Comissaria General de Planificació i Suport en l'estudi i implantació deprocessos de millora i modernització de l'activitat policial.

c) Promoure i participar en el disseny de noves eines d'avaluació i d'indicadors de l'activitat policial.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


163

d) Col laborar amb la Comissaria General de Planificació i Organització en la gestió i tractament deles queixes i peticions dels ciutadans, preguntes parlamentàries, consultes del Síndic de Greuges oaltres requeriments similars, relacionats amb la policia de la Generalitat mossos d'esquadra.


Article 190

Sala Central de Comandament

Corresponen a la Sala Central de Comandament, amb rang d'àrea, les funcions següents:

a) Ser l'enllaç operatiu amb altres cossos policials en l'àmbit de responsabilitat de la SubdireccióOperativa de la Policia, llevat dels assumptes relacionats amb la investigació de delictes.

b) Ser l'enllaç operatiu i interlocutor corporatiu de la coordinació entre la policia de la Generalitatmossos d'esquadra i els operadors i operadores que intervenen en els àmbits d'extinció d'incendis isalvaments i protecció civil.

c) Comunicar les incidències rellevants als responsables de la Direcció General de la Policia icomandaments de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra i, quan s'escaigui, als màximsresponsables del Departament.

d) Proposar els procediments de treball a aplicar en l'activitat de les sales de comandament.

e) Definir les necessitats i requeriments quant a millora, així com la proposta de nousprocediments, en relació als aplicatius informàtics necessaris per a l'exercici de les funcions pròpiesde les sales de comandament.

f) Coordinar la instal lació de les sales de comandament avançat i taules de crisi, amb el suport, sis'escau, d'altres unitats de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

g) Identificar i proposar les necessitats organitzatives i tecnològiques per garantir la coordinacióoperativa en temps real entre la policia de la Generalitat mossos d'esquadra i altres operadors dela seguretat pública.

h) La coordinació i supervisió d'operacions i de sales de comandament.

i) Excepcionalment, la mobilització i el comandament dels recursos operatius que intervinguin endispositius, operacions o incidències d'especial rellevància que així es determini.

j) Les altres funcions que se li encomanin.

Article 191

Comissaria General de Planificació i Organització

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


164

191.1 Corresponen a la Comissaria General de Planificació i Organització les responsabilitatssegüents:

a) El suport a la Direcció General de la Policia en la planificació de la policia de la Generalitatmossos d'esquadra.

b) El suport a la persona titular de la Direcció General de la Policia i als titulars de la prefectura de lapolicia de la Generalitat mossos d'esquadra en les seves funcions directives.

c) La interlocució ordinària de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra amb les unitatsdirectives de gestió de la Direcció General de la Policia en els àmbits de recursos humans i recursosmaterials.

d) El suport a la resta d'unitats de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra en matèria desistemes d'informació policials i en aquells altres àmbits tecnològics que s'estableixi.

e) La revisió i l'avaluació permanent de les estructures, els processos i els procediments policialsper tal de cercar la seva major eficàcia i eficiència.

f) D'acord amb la resta d'unitats, avaluar, estructurar i planificar les necessitats de la policia de laGeneralitat mossos d'esquadra en els àmbits de recursos humans, recursos materials iinfraestructures i establir ne i definir ne els requeriments.

g) Proposar la definició, disseny, implantació, avaluació i millora dels sistemes de direcció i elsprogrames de qualitat a aplicar a la policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

h) La interlocució ordinària de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra amb l'Institut deSeguretat Pública de Catalunya.

i) Col laborar en la definició de la carrera professional dels agents de la policia de la Generalitatmossos d'esquadra, així com en el seu desenvolupament i aplicació.

j) Col laborar en la millora dels serveis policials mitjançant l'elaboració de plans d'auditories isupervisar ne les millores que se'n derivin.

k) Assistir la Direcció General de la Policia en relació als òrgans de coordinació en matèria deseguretat i amb altres organismes, institucions o administracions.

l) Les altres funcions que se li encomanin.

191.2 La Comissaria General de Planificació i Organització s'estructura en els òrgans següents:

a) La Divisió de Planificació, Qualitat i Ordenació Professional.

b) La Divisió de Sistemes d'Informació Policial.

c) L'Àrea d'Oficina Tècnica.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


165

d) L'Oficina de Suport.

Article 192

Divisió de Planificació, Qualitat i Ordenació Professional

192.1 Corresponen a la Divisió de Planificació, Qualitat i Ordenació professional les funcionssegüents:

a) Col laborar en la definició, impuls i implantació de les polítiques de recursos humans de laDirecció General de la Policia que siguin d'aplicació a la policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

b) Col laborar, en el marc de les polítiques de recursos humans del Departament, en la definició decriteris per a la selecció, promoció i provisió de llocs del personal del cos de mossos d'esquadra.

c) Establir els criteris en relació amb la formació i avaluació de l'acompliment del treball delsmembres de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

d) Coadjuvar en l'administració dels recursos humans de la policia de la Generalitat mossosd'esquadra.

e) Proposar la planificació estratègica del cos de mossos d'esquadra.

f) Dissenyar i proposar els sistemes de direcció en l'àmbit policial i col laborar en el seudesenvolupament eficaç.

g) Proposar els criteris policials relatius a dotacions, recursos materials, infraestructures i sistemesfísics de seguretat.

h) Dissenyar, implantar i avaluar els sistemes de qualitat que cerquin la millora permanent delservei policial, d'acord amb els programes que s'estableixin per part de la Secretaria de Seguretat.


192.2 Depenen de la Divisió de Planificació, Qualitat i Ordenació Professional els òrgans següents:

a) L'Àrea de Planificació i Recursos Generals.

b) L'Àrea d'Organització i Qualitat.

c) L'Àrea d'Ordenació Professional.

d) L'Àrea d'Instructors.

Article 193

Àrea de Planificació i Recursos Generals

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


166

Corresponen a l'Àrea de Planificació i Recursos Generals les funcions següents:

a) Proposar els criteris per a la quantificació de les dotacions de personal policial i fer la propostade distribució de plantilla a les diferents unitats de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra,així com dels recursos materials necessaris.

b) Dur a terme el control de la mobilitat funcional de personal del cos de mossos d'esquadra, pergarantir la seva adequació a les previsions de dotacions de plantilla.

c) La definició i coordinació dels processos de creixement del cos de mossos d'esquadra, incloent ladeterminació de dotacions i recursos materials.

d) La proposta dels requeriments corporatius i els criteris policials en relació amb lesinfraestructures policials, els equipaments individuals i col lectius, el vestuari, el parc mòbil i altresrecursos materials.

e) Col laborar amb la resta d'unitats de la Direcció General de la Policia en l'estandardització de launiformitat i dels materials d'ús policial.

f) L'estudi, en col laboració amb la resta d'unitats policials, dels sistemes físics de seguretat propisde les instal lacions policials o de qualsevol altra que se li encomani.

g) La gestió de tot allò relatiu a l'armament de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra i laseva documentació.

h) La gestió i el control de les credencials dels agents de la policia de la Generalitat mossosd'esquadra.

i) Definir, en col laboració amb la resta d'unitats implicades, els sistemes d'accés i acreditacions delpersonal policial i no policial i el personal extern a les instal lacions de la Direcció General de laPolicia.

j) Participar en la programació de les activitats preventives i proposar i impulsar la millora delsprocediments de treball, des del vessant policial, en els sistemes i l'activitat de prevenció de riscoslaborals.

k) Les altres que se li encomanin.

Article 194

Àrea d'Organització i Qualitat

Corresponen a l'Àrea d'Organització i Qualitat les funcions següents:

a) Donar suport a l'establiment i reformulació dels objectius generals del cos de mossos d'esquadrai a l'avaluació dels resultats.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


167

b) Proposar, implantar i avaluar sistemes de direcció per a la policia de la Generalitat mossosd'esquadra.

c) Proposar les modificacions estructurals de l'organització policial.

d) Dur a terme la inspecció de serveis, mitjançant auditories, per a la millora del servei policial. Enaquesta funció, els membres assignats a l'auditoria tindran accés a les dades i documentació quesiguin necessàries i rebran la col laboració de les unitats auditades.

e) Identificar els processos crítics per a l'organització policial, normalitzar ne l'execució i valorar neels resultats.

f) Normalitzar, amb la col laboració de les altres unitats policials, els procediments operatiusrelacionats amb l'activitat policial, i fer ne una avaluació continuada per a la millora i adaptació.

g) Les altres que se li encomanin.

Article 195

Àrea d'Ordenació Professional

Corresponen a l'Àrea d'Ordenació Professional les funcions següents:

a) Col laborar en l'establiment de les estratègies i els objectius en matèria de personal de la policiade la Generalitat mossos d'esquadra, impulsar ne la seva execució i participar en la seva avaluació.

b) Col laborar en la definició dels criteris per a la selecció, promoció i provisió de llocs de la policiade la Generalitat mossos d'esquadra.

c) Fer propostes sobre la carrera professional de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra, aixícom de la seva avaluació i millora.

d) Col laborar en l'adequació dels processos selectius d'accés, promoció i provisió a les necessitatsderivades del desplegament i creixement de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra i al'harmonització d'una millor prestació del servei policial amb l'assoliment d'unes condicions detreball més favorables.

e) Col laborar en la definició de criteris en matèria de gestió de personal i vetllar per al seucompliment.

f) Gestionar el sistema d'avaluació de l'acompliment del treball del personal policial.

g) Col laborar en la promoció i en els processos de selecció per l'accés a la policia de la Generalitatmossos d'esquadra.

h) Recollir, detectar, analitzar i planificar les necessitats de la policia de la Generalitat mossosd'esquadra en matèria de formació i, en aquest àmbit, constituir se en interlocutor ordinari ambl'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


168

i) Analitzar i, si s'escau, donar resposta a les necessitats formatives que hagin de ser assumides perla Direcció General de la Policia.

j) Les altres que se li encomanin.

Article 196

Àrea d'Instructors

Correspon a l'Àrea d'Instructors participar en els processos de formació dels alumnes de l'Institutde Seguretat Pública de Catalunya i a aquests efectes en depenen de la seva direcció.

Article 197

Divisió de Sistemes d'informació Policial

197.1 Corresponen a la Divisió de Sistemes d'informació Policial les funcions següents:

a) Definir els criteris policials a establir per la Direcció General de la Policia en matèria de sistemesd'informació policials i telecomunicacions.

b) Col laborar, amb la resta d'òrgans competents en matèria de sistemes d'informació itelecomunicacions, en la planificació de les estratègies en aquests àmbits i establir les necessitatspolicials en aquestes matèries.

c) Vetllar, amb la resta d'òrgans competents en matèria de sistemes d'informació, per al control dela seguretat d'aquests sistemes, la integritat de les seves dades i l'eficiència de la seva explotació.

d) Gestionar el disseny, definició, implantació, seguiment i avaluació dels sistemes d'informaciópolicials.

e) Exercir la interlocució ordinària de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra amb els òrganscompetents del Departament en matèria de sistemes d'informació i telecomunicacions.

f) Executar la inspecció i la realització d'auditories en relació amb la correcta utilització delsaplicatius informàtics i l'alimentació de les bases de dades de caràcter policial.

g) Les altres que se li encomanin.

197.2 Depenen de la Divisió de Sistemes d'informació Policial els òrgans següents:

a) L'Àrea d'Elaboració de Dades Policials.

b) L'Àrea de Seguretat en Tecnologies de la Informació.

Article 198

Àrea d'Elaboració de Dades Policials

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


169

Corresponen a l'Àrea d'Elaboració de Dades Policials les funcions següents:

a) Assegurar, des del vessant policial, tot allò que sigui necessari per al bon funcionament de lesbases de dades policials.

b) Gestionar el manteniment de les bases de dades policials i la seva explotació a fi de posar adisposició de les estructures directives i operatives de la Direcció General de la Policia, la major imillor quantitat d'informació estructurada.

c) Vetllar per la qualitat en la utilització dels aplicatius policials i l'alimentació de les bases de dadespolicials, ja siguin propis o externs.


Article 199

Àrea de Seguretat en Tecnologies de la Informació

Corresponen a l'Àrea de Seguretat en Tecnologies de la Informació les funcions següents:

a) Dissenyar, implantar, gestionar i avaluar els mecanismes necessaris per a la seguretat delssistemes d'informació policial, així com l'assegurament de la utilització de les dades de caràcterpersonal d'acord amb allò que estableix la normativa vigent en aquesta matèria.

b) Gestionar l'assignació d'usuaris i els perfils i nivells d'accés als sistemes d'informació de laDirecció General de la Policia.


Article 200

Àrea d'Oficina Tècnica

Corresponen a l'Àrea d'Oficina Tècnica les funcions següents:

a) L'elaboració d'estudis, documents, informes o d'altres demandes específiques derivades delsuport a la funció directiva a la Direcció General de la Policia i a la policia de la Generalitat mossosd'esquadra.

b) L'elaboració d'informes i documentació basats en l'estadística policial.

c) El suport a la persona titular de la Direcció General de la Policia i als màxims comandaments de lapolicia de la Generalitat mossos d'esquadra en la preparació d'intervencions públiques, reunions oaltres activitats derivades de la seva responsabilitat.

d) El suport directe a la prefectura de la Comissaria General en el desenvolupament de les sevesresponsabilitats.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


170

e) La gestió i el tractament, en col laboració, si s'escau, amb altres unitats, de les queixes i peticionsdels ciutadans, preguntes parlamentàries, consultes del Síndic de Greuges o altres requerimentssimilars, relacionats amb la policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

f) La preparació, en col laboració, si s'escau, amb altres unitats, dels continguts objecte detractament amb altres organismes, institucions o administracions que puguin esdevenir acords oprotocols operatius.

g) El seguiment, en col laboració, si s'escau, amb altres unitats, del compliment dels acordsadoptats en el marc de les relacions amb altres organismes, institucions o administracions.

h) La gestió, coordinació i supervisió dels continguts que es difonen a través de la intranet, la webdel cos de mossos d'esquadra i, col laborar amb altres unitats en les publicacions de difusió id'informació interna de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

i) El seguiment del pla d'imatge visual del cos de mossos d'esquadra per tal de garantir la sevacorrecta aplicació.

j) La coordinació dels materials de difusió i el suport a la resta d'unitats en matèria de relacionsamb la comunitat.

k) El seguiment de l'execució dels plans interdepartamentals i departamentals relacionats amb lapolicia de la Generalitat mossos d'esquadra i informar ne als organismes responsables.

l) Les altres funcions que se li encomanin.

Article 201

Oficina de Suport

Corresponen a l'Oficina de Suport de la Comissaria General, amb rang d'Àrea, les funcions previstesa l'article 136.9 d'aquest Decret.

Article 202

Divisió d'Informació

202.1 Corresponen a la Divisió d'informació les responsabilitats següents:

a) La investigació i persecució d'organitzacions criminals les activitats de les quals no persegueixinuna finalitat econòmica i que comportin una amenaça per a l'exercici individual o col lectiu de lesllibertats, la seguretat de les persones, la pau o la cohesió social.

b) La recollida i el tractament de tota informació de caràcter operatiu referida a organitzacionscriminals en els termes de l'apartat anterior.


Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


171

202.2 La Divisió d'informació s'estructura en els òrgans següents:

a) L'Àrea Central d'Informació Interior.

b) L'Àrea Central d'Informació Exterior.

c) L'Àrea Territorial d'Informació.

d) L'Àrea Central d'Anàlisi.

e) L'Àrea Central de Suport Tècnic i Operatiu.

f) L'Oficina de Suport.

Article 203

Àrea Central d'Informació Interior

Corresponen a l'Àrea Central d'Informació Interior la recollida i el tractament d'informacióoperativa, i la investigació i persecució d'organitzacions criminals de caràcter estatal i que operen aCatalunya, les activitats de les quals s'inclouen en les responsabilitats de la Divisió.

Article 204

Àrea Central d'Informació Exterior

Corresponen a l'Àrea Central d'Informació Exterior la recollida i el tractament d'informacióoperativa, i la investigació i persecució d'organitzacions criminals de caràcter internacional i queoperen a Catalunya, les activitats de les quals s'inclouen en les responsabilitats de la Divisió.

Article 205

Àrea Territorial d'Informació

205.1 Per a la seva implantació territorial, la Divisió d'Informació es desconcentra en aquelleslocalitats que es determini. Aquests recursos desconcentrats s'agrupen orgànicament en una ÀreaTerritorial d'Informació.

205.2 Corresponen a l'Àrea Territorial d'Informació les responsabilitats següents:

a) Exercir les funcions pròpies de la Divisió d'Informació en els diferents àmbits territorialsd'implantació.

b) Exercir les relacions amb les prefectures de les regions policials i, quan s'escaigui, de les àreesbàsiques policials, amb la finalitat d'aportar informació rellevant per al correcte desenvolupamentde les responsabilitats de la Subdirecció Operativa de la Policia.

c) La interlocució i representació de la Divisió d'Informació en l'àmbit territorial regional.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


172


Article 206

Àrea Central d'Anàlisi

Corresponen a l'Àrea Central d'Anàlisi, en l'àmbit assignat a aquesta Divisió, les responsabilitatssegüents:

a) L'anàlisi d'aquella informació de caràcter operatiu referida a organitzacions criminals que operena Catalunya.

b) El manteniment operatiu de la documentació policial.


Article 207

Àrea Central de Suport Tècnic i Operatiu

Corresponen, en l'àmbit de responsabilitat de la Divisió, a l'Àrea Central de Suport Tècnic iOperatiu:

a) Les vigilàncies i seguiments en tasques d'informació i investigació.

b) L'operativització i manteniment dels equips tècnics necessaris per al suport de tasquesd'informació i investigació.

c) Donar suport, quan s'escaigui, a altres unitats de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra.


Article 208

Oficina de Suport


Article 209

Divisió d'Afers Interns

209.1 Corresponen a la Divisió d'Afers Interns les funcions següents:

a) El suport a la Subdirecció Operativa de la Policia i a les comissaries generals i, si s'escau, lasupervisió de la investigació d'aquelles activitats presumptament il lícites exercides per personalfuncionari de policia i en pràctiques de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra, llevat de les

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


173

faltes disciplinàries docents, que puguin ser constitutives d'infracció penal o contràries a l'èticaprofessional que puguin comportar sanció disciplinària.

b) Supervisar la instrucció dels expedients disciplinaris.

c) Realitzar les informacions reservades i les investigacions necessàries per esbrinar els fets succeïtsi determinar les persones presumptes responsables.

d) Retirar l'arma i la credencial, tant per mesura cautelar com per sanció disciplinària, del personalfuncionari expedientat o determinar el comandament competent per fer ho, en execució de laresolució dictada per l'òrgan competent.


209.2 Tots els òrgans de la Direcció General de la Policia i, per tant, inclosos els propis de la policiade la Generalitat mossos d'esquadra, tenen l'obligació de facilitar a la Divisió d'Afers Interns elsantecedents, els informes i els mitjans personals i materials que siguin necessaris per desenvolupareficaçment les seves actuacions.

209.3 El personal funcionari que integra la Divisió d'Afers Interns pot accedir a tots els serveis de laDirecció General de la Policia i, per tant, inclosos els de la policia de la Generalitat mossosd'esquadra, als seus arxius i magatzems, d'acord amb la normativa vigent, llevat d'aquells que perles seves especials característiques requereixin ordre expressa de la persona titular de la DireccióGeneral de la Policia.

209.4 De la Divisió d'Afers Interns en depenen:

a) L'Àrea Disciplinària.

b) L'Àrea d'Investigació Interna.


Article 210

Àrea Disciplinària

Corresponen a l'Àrea Disciplinària, amb el suport dels òrgans de personal de la Direcció General dela Policia, la instrucció dels expedients disciplinaris incoats al personal funcionari de policia i enpràctiques de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra, com també la realització de lesinformacions reservades que es determinin.

Sens perjudici del que estableix el paràgraf anterior, la persona titular de la Direcció General de laPolicia pot nomenar altre personal funcionari del departament competent en matèria de seguretatcom a instructors i instructores, d'acord amb el que preveu l'article 29 del Decret 183/1995, de 13de juny, pel qual s'aprova el reglament de règim disciplinari de la policia de la Generalitat mossosd'esquadra.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


174

Article 211

Àrea d'Investigació Interna

Corresponen a l'Àrea d'Investigació Interna la investigació d'aquelles activitats presumptamentil lícites exercides per personal funcionari de policia o en pràctiques de la policia de la Generalitatmossos d'esquadra, que puguin ser constitutives d'infracció penal o contràries a l'ètica professionalque puguin comportar sanció disciplinària, com també la realització de les informacions reservadesque es determinin.

Article 212

Oficina de Suport

Corresponen a l'Oficina de suport de la Divisió, amb rang d'Unitat, les funcions previstes a l'article136.10 d'aquest Decret.

Article 213

Subdirecció General d'Administració i Serveis

Corresponen a la Subdirecció General d'Administració i Serveis les funcions següents:

a) Dirigir, coordinar i supervisar les funcions d'administració i gestió dels recursos materials i deserveis de la Direcció General de la Policia, així com la seva avaluació de conformitat amb criterisd'eficàcia i eficiència.

b) Dirigir, coordinar i supervisar el funcionament i l'organització de les unitats que en depenen.

c) Dirigir i coordinar els serveis administratius territorials que donen suport directe a les unitatsoperatives del cos de mossos d'esquadra.

d) Dirigir i coordinar els treballs de planificació i elaboració de la proposta de l'avantprojecte depressupost de la Direcció General.

e) Dirigir i supervisar la gestió econòmica del pressupost de la Direcció General, la tramitació delsexpedients de despesa i contractació, així com la gestió dels béns patrimonials.

f) Dirigir, coordinar i impulsar les actuacions necessàries per al manteniment dels edificis de laDirecció General.

g) Dirigir, coordinar i impulsar els programes i les actuacions adreçats a la millora i modernitzacióde l'organització i funcionament administratiu de la Direcció General.

h) Administrar el règim interior i la gestió dels serveis generals de la Direcció General.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


175

i) Dirigir l'elaboració de la proposta del Pla director de sistemes d'informació i telecomunicacionsde l'àmbit de la Direcció General de la Policia que s'ha d'integrar en el Pla director de SITIC delDepartament.

j) Dirigir, coordinar i supervisar la planificació i l'execució dels projectes informàtics i detelecomunicacions inclosos en el Pla director de sistemes d'informació i telecomunicacions del'àmbit de la Direcció General de la Policia.

k) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani en relació amb les anteriors.

Article 214

Estructura de la Subdirecció General d'Administració i Serveis

Depenen de la Subdirecció General d'Administració i Serveis els òrgans següents:

a) El Servei de Gestió Econòmica i Logística.

b) El Servei d'Organització Administrativa.

c) El Servei de Règim Interior.

d) L'Àrea de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions Policials.

e) Els serveis d'Administració a que fa referència l'article 226.1 d'aquest Decret.

Article 215

Servei de Gestió Econòmica i Logística

215.1 Corresponen al Servei de Gestió Econòmica i Logística les funcions següents:

a) Planificar i elaborar la proposta d'avantprojecte de pressupost anual de la Direcció General de laPolicia.

b) Proposar ampliacions i modificacions del pressupost de la Direcció General.

c) Controlar la gestió econòmica ordinària de la Direcció General i efectuar el seguiment del'execució del seu pressupost.

d) Supervisar la comptabilitat interna de l'habilitació de la Direcció General i controlar lessubhabilitacions dels serveis d'administració territorials previstos a l'article 226.1 d'aquest Decret.

e) Planificar l'adquisició de recursos materials a partir de la detecció de necessitats efectuada per laresta d'unitats de la Direcció General.

f) Col laborar amb la resta d'unitats en la planificació i supervisió dels projectes d'obra de laDirecció General.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


176

g) Proposar i supervisar les actuacions de manteniment dels edificis de la Direcció General.

h) Elaborar les propostes d'expedients de contractació d'obres i de subministraments de béns iserveis de la Direcció General.

i) Gestionar l'inventari patrimonial de la Direcció General.

j) Col laborar amb la resta d'unitats de la Direcció General en l'estandardització de la uniformitat idels materials d'ús policial.

k) Proposar millores en la gestió dels recursos materials de la Direcció General.

l) Elaborar i estudiar sistemes d'indicadors de gestió i estratègics que permetin l'avaluació delsserveis i la pressa de decisions en l'àmbit dels recursos materials.

m) Realitzar estudis i informes per a l'assessorament en matèria econòmica als òrgans de laDirecció General.

n) Qualsevol altra funció que se li encomani.

215.2 El Servei de Gestió Econòmica i Logística s'estructura en els òrgans següents:

a) Secció d'Infraestructures.

b) Secció de Contractació.

c) Secció del Parc Mòbil.

d) Secció de Gestió Pressupostària.

Article 216

Secció d'Infraestructures

Corresponen a la Secció d'Infraestructures les funcions següents:

a) Col laborar en la planificació, l'elaboració i supervisió dels projectes d'obres, a partir de lesnecessitats detectades pels diferents òrgans de la Direcció General.

b) Col laborar, amb la resta d'òrgans competents en la matèria, en el seguiment de les obres enexecució de la Direcció General.

c) Proposar les millors solucions tècniques en matèria de seguretat de les infraestructures a partirde les necessitats detectades per la resta d'unitats de la Direcció General.

d) Elaborar els plans i programes de manteniment d'edificis, instal lacions i maquinària, per a laseva conservació, reparació i rehabilitació i millora.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


177

e) Controlar i inspeccionar els equips tècnics que intervinguin en la conservació de les instal lacionsde la Direcció General.

f) Assessorar els diferents serveis d'administració territorial de la Direcció General sobre l'ús,adequació i reforma d'espais i en el manteniment dels seus edificis.

g) Exercir qualsevol altra funció que li sigui encomanada en relació amb les anteriors.

Article 217

Secció de Contractació

Corresponen a la Secció de Contractació les funcions següents:

a) Iniciar i fer el seguiment dels expedients de contractació i de les propostes de conveni queafectin la Direcció General.

b) Elaborar i, si s'escau, supervisar els plecs de prescripcions tècniques i els criteris d'adjudicació apartir de les necessitats detectades per la resta d'unitats de la Direcció General.

c) Dur a terme les relacions amb les entitats que subministren productes o serveis a la DireccióGeneral, sens perjudici de les competències atribuïdes a la Secretaria General.

d) Col laborar en la tramitació dels expedients d'adquisició, cessió o arrendament dels béns moblesadscrits a la Direcció General.

e) Realitzar la confecció i el manteniment de l'inventari de béns mobles de les unitats de la DireccióGeneral.

f) Controlar l'emmagatzematge i la distribució del material adquirit entre els diferents magatzemsterritorials de la Direcció General.

g) Fer el seguiment i l'avaluació dels consums dels recursos materials.

h) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani.

Article 218

Secció de Parc Mòbil

Corresponen a la Secció del Parc Mòbil les funcions següents:

a) L'anàlisi i programació dels processos d'adquisició i reposició del parc mòbil a partir delsrequeriments formulats per les unitats policials corresponents.

b) Iniciar i fer el seguiment dels tràmits administratius necessaris per a l'adquisició i renovació delparc mòbil.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


178

c) Supervisar la recepció i distribució dels vehicles adscrits a la Direcció General.

d) Assegurar la qualitat de la informació disponible en les bases de dades de gestió del parc mòbilde la Direcció General i controlar els costos, l'ús i la conservació del parc mòbil.

e) Controlar la utilització dels dispositius emprats per al pagament de peatges i carburants.

f) Fer el seguiment, en col laboració amb els serveis d'administració territorials, de la gestió delparc mòbil.

g) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani.

Article 219

Secció de Gestió Pressupostària

Corresponen a la Secció de Gestió Pressupostària les funcions següents:

a) Elaborar la documentació necessària per a la confecció de la proposta d'avantprojecte depressupost anual de la Direcció General.

b) Gestionar l'execució del pressupost de despeses de la Direcció General, incloent l'elaboració i latramitació a la Secretaria General dels expedients de proposta de modificació pressupostària, laredacció dels informes periòdics de control pressupostari, així com efectuar el control dels comptesbancaris restringits.

c) Gestionar la comptabilitat pressupostària, de costos, per programes i de l'habilitació i controlarles subhabilitacions de la Direcció General.

d) Imputar i analitzar el càlcul dels costos dels serveis i elaborar la informació relacionada ambl'execució del pressupost.

e) Tramitar a la Secretaria General els expedients sancionadors incoats per la Direcció General de laPolicia, per tal que s'iniciï la via de constrenyiment.

f) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani.

Article 220

Servei d'Organització Administrativa

Corresponen al Servei d'Organització Administrativa les funcions següents:

a) Col laborar amb els òrgans centrals i territorials de la Direcció General en el disseny i avaluaciódels procediments i circuits administratius i dictar circulars i instruccions per coordinar la sevaimplantació.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


179

b) Gestionar el coneixement organitzatiu de la Direcció General, tot elaborant conjuntament ambles diferents unitats els sistemes d'indicadors de gestió i estratègics corresponents a la gestióadministrativa i coordinar i fer el seguiment del quadre de comandament de la Direcció General dela Policia, en col laboració amb la Comissaria General de Planificació i Organització.

c) Elaborar les propostes de creació i modificació de l'estructura administrativa central i territorialde la direcció, quantificar ne els efectius i definir ne les funcions, en col laboració amb laSubdirecció General de Recursos Humans.

d) Coordinar la implantació en l'àmbit de la Direcció General de les polítiques de modernització iracionalització, i la implementació de sistemes de millora de la qualitat de serveis en l'àmbitadministratiu.

e) Col laborar en la coordinació i fer el seguiment de les actuacions necessàries per dotar delsmitjans materials necessaris el procés de desplegament de la policia de la Generalitat mossosd'esquadra.

f) Controlar i mantenir actualitzada la intranet de la Direcció General d'acord amb les directriusinternes.

g) Col laborar en el seguiment dels programes interdepartamentals.

h) Donar assessorament lingüístic general i realitzar la normalització documental en l'àmbit delsòrgans administratius i policials de la Direcció General.

i) Portar a terme l'organització i la gestió documental de la producció editorial i d'altres mitjans dedifusió informativa de la Direcció General.

j) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani.

Article 221

Servei de Règim Interior

Corresponen al Servei de Règim Interior les funcions següents:

a) Elaborar, proposar i fer el seguiment de les actuacions relatives al funcionament interior delsedificis de la Direcció General.

b) Planificar i coordinar les accions adreçades a la millora dels serveis de recepció, informació iatenció als ciutadans dels edificis de la Direcció General.

c) Gestionar el registre oficial de la Direcció General i coordinar el funcionament dels registresauxiliars de les regions policials.

d) Organitzar i dirigir els serveis de majordomia de la Direcció General.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


180

e) Gestionar l'arxiu de la Direcció General de la Policia i coordinar la implementació i gestió delsarxius semiactius de les regions policials.

f) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani en relació amb les anteriors.

Article 222

Àrea de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions Policials

222.1 Corresponen a l'Àrea de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions Policials lesfuncions següents:

a) Elaborar, d'acord amb els criteris i estàndards establerts per la Direcció de Serveis de laSecretaria General, la proposta del Pla director de sistemes d'informació i telecomunicacions de laDirecció General de la Policia que s'ha d'integrar en el Pla Director de SITIC del Departament.

b) Executar, implantar i fer el seguiment de les actuacions derivades del Pla director de SITIC enl'àmbit de la Direcció General de la Policia per tal d'avaluar ne els resultats i vetllar per la qualitatdels productes i serveis rebuts dels subministradors externs.

c) Proposar el pressupost i la priorització de les actuacions en aquesta matèria.

d) Coordinar i realitzar actuacions en relació amb la instal lació, utilització i manteniment demaquinari, programari informàtic i serveis i equips de telecomunicació als òrgans de la DireccióGeneral.

e) Adoptar i difondre els mètodes de desenvolupament, les normes, els estàndards i els protocolssobre les tecnologies de la informació i telecomunicacions, d'acord amb els criteris establerts per laDirecció de Serveis de la Secretaria General del Departament.

f) Identificar estratègies d'evolució tecnològica i funcional, estudiar la viabilitat tècnica i econòmicai l'aplicabilitat d'innovacions tecnològiques i decidir ne la implantació.

g) Coordinar les actuacions adreçades a donar formació i suport presencial o remot als usuaris de laDirecció General.

h) Col laborar amb la resta d'òrgans competents en la definició de la política de seguretat delssistemes i la seva recuperació i continuïtat.

i) Garantir la preservació i confidencialitat necessàries del coneixement estratègic i funcional de lestecnologies de la informació i telecomunicacions de la Direcció General.

j) Mantenir i gestionar les relacions amb els subministradors externs en l'àmbit de la DireccióGeneral de la Policia, sens perjudici de les competències de la Direcció de Serveis de la SecretariaGeneral en aquest àmbit.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


181

k) Avaluar el funcionament dels sistemes de telecomunicacions policials conjuntament amb elsaltres òrgans de la Direcció General, per tal d'elevar, si s'escau, propostes de millora a la Direcció deServeis de la Secretaria General.

l) Elaborar estudis i informes relatius al funcionament i la utilització dels equips i les xarxes detelecomunicacions de la Direcció General, en col laboració amb altres òrgans d'aquesta unitatdirectiva.

m) Gestionar el sistema d'atenció de trucades d'emergència en baixa freqüència i enradiofreqüència.

n) Qualsevol altra funció que se li encomani.

222.2 L'Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions és ocupada per personal delCentre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya, ambdependència funcional de la Subdirecció General d'Administració i Serveis per tot allò que afectales tecnologies de la informació i les comunicacions de la Direcció General de la Policia, idependència funcional del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la informació de laGeneralitat de Catalunya per tot el que afecta a les tecnologies de la informació i comunicacionscorporatives de l'Administració de la Generalitat.

222.3 L'Àrea de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions Policials exerceix les sevesfuncions en els àmbits funcionals següents:

a) Desenvolupament de sistemes d'informació.

b) Infraestructures tecnològiques.

c) Telefonia i ràdio.

Article 223

Àmbit de desenvolupament de sistemes d'informació

Corresponen a l'àmbit de desenvolupament de sistemes d'informació les funcions següents, ques'executaran en coordinació amb l'Oficina Tècnica de Projectes de la Direcció de Serveis de laSecretaria General:

a) Avaluar l'impacte econòmic, temporal i de consum de recursos dels projectes en aquest àmbit.

b) Planificar i coordinar els projectes i equips de desenvolupament d'acord amb les prioritats de laDirecció General i en el marc del Pla Director de SITIC del Departament.

c) Vetllar per la utilització dels estàndards de normes i de metodologia establerts per la Direcció deServeis de la Secretaria General per part de tots els equips de desenvolupament.

d) Efectuar el seguiment dels projectes executats pels equips de desenvolupament i de la sevacorrecta implantació, d'acord amb el que s'estableix en el Pla Director de SITIC del Departament.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


182

e) Garantir la preservació del coneixement estratègic i funcional de les TIC de la Direcció Generalcom un actiu de l'Administració de la Generalitat.


Article 224

Àmbit d'infraestructures tecnològiques

Corresponen a l'àmbit d'infraestructures tecnològiques les funcions següents:

a) Efectuar el seguiment i la gestió del servei per tal de garantir la disponibilitat i el correctefuncionament de la plataforma tecnològica i la xarxa de comunicació de dades.

b) Planificar i coordinar les actuacions adreçades a assolir els objectius de la Direcció General i larenovació tecnològica de les diferents plataformes i serveis.

c) Garantir la preservació del coneixement estratègic i funcional de les TIC de la Direcció Generalcom un actiu de l'Administració de la Generalitat.

d) Les altres que se li encomanin en aquesta matèria.

Article 225

Àmbit de telefonia i radio

Correspon a l'Àmbit de telefonia i ràdio

a) Dur a terme el seguiment i la gestió del servei per tal de garantir la disponibilitat i el correctefuncionament del sistema de telefonia i ràdio.

b) Planificar i coordinar les actuacions encaminades a assolir els objectius de la Direcció General i larenovació tecnològica de les dues plataformes.

c) Tramitar i gestionar tots els requeriments que en aquesta matèria formuli la Direcció General.

d) Gestionar els sistemes de circuits tancats de televisió i control tancat d'accessos.


Article 226

Estructura territorial de la Subdirecció General d'Administració i Serveis

226.1 La Subdirecció General d'Administració i Serveis s'estructura, territorialment, en els òrganssegüents:

a) Servei d'Administració de les Unitats Centrals.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


183

b) Servei d'Administració de la Regió Policial de Girona.

c) Servei d'Administració de la Regió Policial Ponent.

d) Servei d'Administració de la Regió Policial Pirineu Occidental.

e) Servei d'Administració de la Regió Policial Central.

f) Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Barcelona.

g) Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Nord.

h) Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Sud.

i) Servei d'Administració de la Regió Policial Camp de Tarragona.

j) Servei d'Administració de la Regió Policial les Terres de l'Ebre.

226.2 Correspon als Serveis d'Administració esmentats en els respectius àmbits territorials lesfuncions següents:

a) La gestió ordinària dels recursos humans, materials i econòmics assignats a l'àmbit territorialcorresponent.

b) Realitzar el seguiment de l'execució del pressupost assignat a l'àmbit territorial.

c) Gestionar el parc mòbil adscrit a l'àmbit territorial corresponent i mantenir actualitzada la basede dades corporativa en aquesta matèria.

d) Gestionar totes les actuacions relacionades amb el condicionament i el manteniment delsedificis i instal lacions de l'àmbit territorial corresponent, en col laboració amb la Secciód'Infraestructures del Servei de Gestió Econòmica i Logística.

e) Controlar els subministraments i la gestió dels recursos materials assignats al seu àmbitterritorial.

f) Gestionar la subhabilitació i el fons de maniobra assignat al seu àmbit territorial.

g) Controlar els consums de recursos materials de la seva regió policial.

h) Assessorar jurídicament al cos de mossos d'esquadra en l'exercici de les seves funcions, encoordinació amb el Servei d'Assessorament Jurídic de la Direcció General de la Policia.

i) Supervisar l'execució dels programes d'actuació preventiva en matèria de prevenció de riscoslaboral en l'àmbit territorial corresponent.

j) Exercir qualsevol altra funció que se'ls encomani en relació amb les anteriors.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


184

226.3 En l'exercici de les funcions relacionades amb la gestió dels recursos humans adscrits, elsserveis d'administració territorials depenen funcionalment de la Subdirecció General de RecursosHumans de la Direcció General de la Policia.

226.4 Els Serveis d'Administració de les Unitats Centrals, de les Regions Policials de Girona, dePirineu Occidental, de Ponent, Central, Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre s'estructuren enuna Secció de Recursos Humans i Administració.

226.5 El Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Barcelona i el Serveid'Administració de la Regió Policial Metropolitana Sud s'estructuren en les seccions següents:

a) La Secció de Recursos Humans.

b) La Secció de Recursos Materials.

226.6 El Servei d'Administració de la Regió Policial Metropolitana Nord s'estructura en les seccionssegüents:

a) La Secció de Recursos Humans i Materials Metropolitana Nord est.

b) La Secció de Recursos Humans i Materials Metropolitana Nord oest.

Article 227

Secció de Recursos Humans i Administració

Corresponen a la Secció de Recursos Humans i Administració, en l'àmbit territorial corresponent,les funcions següents:

a) Portar a terme la gestió i l'administració de les qüestions de personal dels funcionaris de lapolicia de la Generalitat mossos d'esquadra i del personal d'administració que tinguin adscrits a lesseves unitats.

b) Coordinar les activitats de formació del personal d'administració.

c) Tramitar les actuacions relatives a la gestió del parc mòbil i dels seus equipaments.

d) Tramitar les actuacions relatives a la gestió econòmica.

e) Verificar les tasques de manteniment dels edificis i instal lacions, d'acord amb les instruccionsdonades per la Subdirecció General d'Administració i Serveis.

f) Tramitar la distribució dels subministraments i equipaments propis i gestionar els recursosmaterials adscrits.

g) Portar a terme l'arxivament, custòdia i registre de la documentació pròpia del Servei, així comgestionar l'arxiu semiactiu de la regió policial.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


185

h) Fer el seguiment de l'execució de les actuacions derivades en matèria de prevenció de riscoslaborals.

i) Exercir qualsevol altra funció que se li encomani.

Article 228

Secció de Recursos Humans

Corresponen a la Secció de Recursos Humans, en el seu àmbit territorial d'actuació, les funcionssegüents:

a) Portar a terme la gestió i administració de les qüestions de personal dels funcionaris de la policiade la Generalitat mossos d'esquadra i del personal d'administració adscrit.

b) Coordinar les activitats de formació del personal d'administració de l'àmbit territorialcorresponent.

Article 229

Secció de Recursos Materials

Corresponen a la Secció de Recursos Materials, en el seu àmbit territorial, les funcions següents:

a) Tramitar les actuacions relatives a la gestió del parc mòbil i dels seus equipaments.

b) Tramitar les actuacions relatives a la gestió econòmica.

c) Verificar les tasques de manteniment dels edificis i instal lacions, d'acord amb les instruccionsdonades per la Subdirecció General d'Administració i Serveis.

d) Tramitar la distribució dels subministraments i equipaments propis i gestionar els recursosmaterials adscrits.

e) Portar a terme l'arxivament, custòdia i registre de la documentació pròpia del Servei, així comgestionar l'arxiu semiactiu de la regió policial.

f) Fer un seguiment de l'execució de les actuacions derivades en matèria de prevenció de riscoslaborals.

g) Exercir qualsevol altra funció que se'ls encomani.

Article 230

Secció de Recursos Humans i Materials Metropolitana Nord est

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


186

Corresponen a la Secció de Recursos Humans i Materials Metropolitana Nord est les funcionsdescrites en l'article 227, en l'àmbit territorial de les àrees bàsiques policials de Premià de Mar,Mataró, Arenys de Mar, Pineda de Mar, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Granollers i Mollet.

Article 231

Secció de Recursos Humans i Materials Metropolitana Nord oest

Corresponen a la secció de Recursos Humans i Materials Metropolitana Nord oest, les funcionsdescrites en l'article 227, en l'àmbit territorial de les àrees bàsiques policials de Terrassa, Rubí,Sabadell i Cerdanyola del Vallès.

Article 232

Subdirecció General de Recursos Humans

Corresponen a la Subdirecció General de Recursos Humans, per tal de planificar, impulsar,gestionar i controlar les polítiques de personal de la Direcció General de la Policia, les funcionssegüents:

a) Planificar, impulsar i desenvolupar les polítiques de personal de la Direcció General, així com ferne el seguiment i l'avaluació.

b) Supervisar la gestió ordinària i l'aplicació del règim estatutari del personal funcionari del cos dela policia de la Generalitat mossos d'esquadra i del personal funcionari i laboral dependent de laDirecció General.

c) Planificar, elaborar i gestionar els processos de selecció, promoció interna i de provisió de llocsde treball corresponents al cos de mossos d'esquadra i als llocs de treball del personal facultatiu itècnic.

d) Formular propostes de modificació de la relació de llocs de treball, proposar la valoració delsllocs de treball i participar en la definició dels perfils professionals dels llocs de treball adscrits a laDirecció General.

e) Preparar la documentació necessària per a la confecció del capítol 1 de l'avantprojecte depressupost anual de la Direcció General i fer el seguiment de la seva execució.

f) Col laborar en el desenvolupament, la gestió i el manteniment dels sistemes d'informació depersonal de la Direcció General.

g) Realitzar estudis i preparar propostes de disposicions de caràcter general, circulars i instruccionsen matèria de personal de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra i del personal facultatiu itècnic.

h) Col laborar amb la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció deServeis de la Secretaria General i amb el Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció deRiscos en les activitats relatives a la prevenció de riscos laborals, medicina preventiva i promoció de

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


187

la salut i participar en l'elaboració de propostes relatives als programes d'actuació preventivareferits als membres del cos de mossos d'esquadra.

i) Planificar, impulsar i desenvolupar les relacions amb les organitzacions sindicals representativesdel cos de mossos d'esquadra, vetllar pel compliment dels acords que s'hi subscriguin i organitzar isupervisar l'exercici dels drets sindicals i dels processos electorals en el cos de mossos d'esquadra.

j) Col laborar amb la Comissaria General de Planificació i Organització en la definició dels sistemesde carrera professional del cos de mossos d'esquadra i del personal facultatiu i tècnic i vetllar pelseu impuls i desenvolupament.

k) Analitzar, dissenyar i avaluar els procediments, circuits i estructures organitzatives en l'àmbit deles seves competències.

l) Exercir qualsevol altra funció que li sigui encomanada en relació amb les anteriors.

Article 233

Estructura de la Subdirecció General de Recursos Humans

La Subdirecció General de Recursos Humans s'estructura en les unitats següents:

a) Servei de Gestió i Coordinació de Personal.

b) Servei de Suport i Planificació del Personal.

c) Gabinet de Processos Selectius.

d) Servei d'Avaluació i Orientació Psicològica.

e) Servei d'Avaluació Mèdica.

f) Àrea de Relacions Laborals.

Article 234

Servei de Gestió i Coordinació de Personal

234.1 Corresponen al Servei de Gestió i Coordinació de Personal les funcions següents:

a) Vetllar per la correcta aplicació de la normativa vigent i dels criteris generals establerts pelsòrgans competents en matèria de personal.

b) Coordinar la gestió dels recursos humans de les diferents unitats territorials de la DireccióGeneral.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


188

c) Gestionar els expedients relatius a les situacions administratives i a la mobilitat del personal de laDirecció General i els relatius a llicències, vacances, permisos i altres incidències del personal de laDirecció General.

d) Supervisar i controlar la gestió del registre informàtic de personal i la gestió de l'aplicatiuinformàtic de gestió de personal de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra i de la resta depersonal de la Direcció General.

e) Col laborar amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General en la gestió dels processos deprovisió de llocs de comandament i singulars adscrits a la Direcció General, així com en lesconvocatòries d'accés i concurs de personal laboral.

f) Efectuar el seguiment de la gestió pressupostaria de les despeses de personal adscrit a la DireccióGeneral, en col laboració amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General.

g) Gestionar l'aplicació administrativa dels procediments disciplinaris incoats al personal adscrit a laDirecció General.

h) Elaborar les propostes de disposicions de caràcter general, circulars i instruccions en matèria depersonal adscrit a la Direcció General.

i) Preparar els antecedents i elaborar els informes que calguin pel que fa a les reclamacions i alsrecursos administratius que afecten el personal adscrit a la Direcció General, així com assessorar enmatèria de recursos humans a les diferents unitats.

j) Elaborar i gestionar la relació de llocs de treball i la plantilla del personal adscrit a la DireccióGeneral en coordinació amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General i, quan s'escaigui, ambla Comissaria General de Planificació i Organització i col laborar amb el Servei d'OrganitzacióAdministrativa en el dimensionament de la plantilla de personal adscrit a la Direcció General.

k) Gestionar l'assignació provisional i definitiva de places i llocs de treball del personal adscrit a laDirecció General.

l) Gestionar, tramitar i elaborar informes i propostes sobre els expedients d'incompatibilitats.

m) Gestionar les propostes de recompensa i distincions.

n) Elaborar els certificats relatius a les circumstàncies d'ocupació, situacions i drets reconeguts alpersonal funcionari del cos de mossos d'esquadra i al personal facultatiu i tècnic.

o) Elaborar i explotar dades estadístiques en l'àmbit de les funcions pròpies del Servei.

p) Exercir qualsevol altra funció que li siguin encomanada.

234.2 El Servei de Gestió i Coordinació del Personal s'estructura en les seccions següents:

a) La Secció de Gestió del Personal.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


189

b) La Secció de Plantilles i Ocupació.

Article 235

Secció de Gestió de Personal

La Secció de Gestió del Personal té les funcions següents:

a) Tramitar els expedients en relació amb les diferents situacions administratives, llicències ipermisos, vacances i altres incidències del personal adscrit a la Direcció General.

b) Custodiar i mantenir els expedients personals i gestionar l'arxiu.

c) Gestionar el registre informàtic de personal i gestionar els programes informàtics de gestió depersonal del cos de policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

d) Preparar els certificats corresponents a les situacions individuals del personal adscrit a la DireccióGeneral.

e) Efectuar el manteniment de les titulacions i cursos en els expedients personals i en el programainformàtic corresponent.

f) Gestionar la mobilitat del personal d'administració, el nomenament de personal interí, lacontractació de personal laboral temporal i les propostes de provisió temporal de llocs de treball.

g) Col laborar en la tramitació dels processos de provisió de llocs de treball de comandament isingulars de la Direcció General i les convocatòries de provisió o accés de personal laboral.

h) Elaborar informes i tramitar les propostes sobre els expedients d'incompatibilitats.

i) Tramitar les propostes de recompenses i distincions.

j) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin

Article 236

Secció de Plantilles i Ocupació

Corresponen a la Secció de Plantilles i Ocupació les funcions següents:

a) Elaborar tècnicament la proposta de plantilla i de relació de llocs de treball del personal del cosde policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

b) Col laborar amb el Servei d'Organització Administrativa en el dimensionament de la plantilla depersonal d'administració de la Direcció General.

c) Col laborar amb la Comissaria General de Planificació i Organització en l'elaboració de les ofertespúbliques d'ocupació del cos de policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


190

d) Fer el seguiment de la relació de llocs de treball vigent de la Direcció General.

e) Gestionar els processos administratius derivats de la mobilitat dels membres del cos de policiade la Generalitat mossos d'esquadra.

f) Elaborar les diligències de presses de possessió dels funcionaris del cos de policia de laGeneralitat mossos d'esquadra.

g) Exercir qualsevol altra funció que li sigui encomanada en relació amb les anteriors.

Article 237

Servei de Suport i Planificació de Personal

237.1 Corresponen al Servei de Suport i Planificació de Personal les funcions següents:

a) Planificar i implementar les polítiques i les eines de gestió de personal i la seva avaluació iseguiment.

b) Implantar, mecanitzar i explotar els sistemes de gestió horària i de control de presència i lagestió dels serveis extraordinaris, dietes i indemnitzacions.

c) Elaborar les resolucions corresponents als processos de reconeixement de drets previstos a lanormativa vigent del personal adscrit a la Direcció General.

d) Elaborar estadístiques i informes en matèria de personal en l'àmbit de les seves competències.

e) Proposar i fer el seguiment de les despeses de personal relatives a les compensacions per serveisextraordinaris.

f) Gestionar les despeses relatives a les indemnitzacions per raó de servei que generi el personaladscrit a la Direcció General, i efectuar ne el seguiment i l'avaluació.

g) Fer propostes de disposicions de caràcter general, i elaborar circulars i instruccions sobre lesmatèries objecte de la seva competència.

h) Col laborar en l'elaboració de l'avantprojecte de pressupost de despeses en matèria de personalde la Direcció General de la Policia.

i) Elaborar conjuntament amb la Comissaria General de Planificació i Organització els calendaris ijornades de treball del cos de mossos d'esquadra, i efectuar el seguiment i l'avaluació.

j) Coordinar, dissenyar i executar, quan s'escaigui, les activitats formatives adreçades al personald'administració i tècnic de la Direcció General de la Policia.

k) Assessorar en matèria de recursos humans a la resta d'unitats de la Direcció General, i prepararels antecedents i elaborar els informes en relació amb les reclamacions i els recursos administratiusinterposats contra actes dictats en l'àmbit de les competències del Servei.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


191

l) Supervisar la gestió de les incidències relatives a la seguretat social del personal de la DireccióGeneral i gestionar el fons d'acció social dels funcionaris del cos de mossos d'esquadra.

m) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin.

237.2 El Servei de Suport i Planificació de Personal s'estructura en les seccions següents:

a) La Secció de Gestió i Planificació Horària.

b) La Secció d'Administració de Seguretat Social.

Article 238

Secció de Gestió i Planificació Horària

Corresponen a la Secció de Gestió i Planificació Horària les funcions següents:

a) Gestionar el programa de control horari del personal d'administració i serveis i fer el seguimentdel compliment de l'horari i la jornada de treball del personal tècnic, d'administració i serveis, aixícom del seu nivell d'absentisme.

b) Gestionar i controlar la realització dels serveis i hores extraordinàries del personal adscrit a laDirecció General de la Policia.

c) Fer el seguiment de l'absentisme del personal funcionari del cos de mossos d'esquadra, encol laboració amb el Servei d'Avaluació Mèdica.

d) Proposar, planificar i gestionar els horaris i calendaris del personal funcionari del cos de mossosd'esquadra, en col laboració amb la Comissaria General de Planificació i Organització.

e) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin.

Article 239

Secció d'Administració de Seguretat Social

Corresponen a la Secció d'Administració de Seguretat Social les funcions següents:

a) Gestionar l'afiliació o l'alta a la seguretat social del personal de nova incorporació adscrit a laDirecció General i les altes i baixes per incapacitat temporal i/o accidents de treball.

b) Gestionar i controlar l'aplicació del règim d'indemnitzacions per raó del servei del personaladscrit a la Direcció General.

c) Gestionar totes les incidències que afectin la nòmina del personal adscrit a la Direcció General.

d) Gestionar el còmput del pagament del complement de productivitat del personal adscrit a laDirecció General en coordinació amb la Secretaria General.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


192

e) Gestionar el pagament del fons social del personal adscrit a la Direcció General en coordinacióamb la Secretaria General.

f) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin.

Article 240

Gabinet de Processos Selectius

Corresponen al Gabinet de Processos Selectius, assimilat a servei, les funcions següents:

a) Planificar i programar anualment els processos de selecció, promoció interna i provisió delpersonal de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra, amb la col laboració de la ComissariaGeneral de Planificació i Organització i de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

b) Proposar les ofertes públiques d'ocupació de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

c) Elaborar les bases de convocatòria dels processos de selecció, promoció interna i provisió delpersonal de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra, en col laboració amb la ComissariaGeneral de Planificació i Organització.

d) Organitzar i gestionar els processos de selecció, promoció interna i provisió del personal de lapolicia de la Generalitat mossos d'esquadra.

e) Elaborar estudis i informes relatius al disseny de proves i processos de selecció, promoció internai provisió del personal de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

f) Elaborar estadístiques i informes relatius a la selecció, promoció interna i la provisió de llocs detreball del personal de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

g) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin.

Article 241

Servei d'Avaluació i Orientació Psicològica

241.1 Corresponen al Servei d'Avaluació i Orientació Psicològica les funcions següents:

a) Donar suport a l'avaluació dels perfils aptitudinals i actitudinals en els processos de selecció,provisió i promoció interna de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.

b) Definir i aplicar els mètodes d'avaluació psicològica dels processos de selecció, promoció internai provisió del personal del cos de mossos d'esquadra, en coordinació amb l'Institut de SeguretatPública de Catalunya.

c) Elaborar estudis relatius als perfils de competències policials, així com proposar els mètodesd'avaluació dels factors psicològics que es deriven d'aquests perfils relacionats amb la professió

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


193

policial, en col laboració amb la Comissaria General de Planificació i Organització i l'Institut deSeguretat Pública de Catalunya.

d) Col laborar amb la Subdirecció General de Coordinació de la Policia de Catalunya enl'assessorament als ajuntaments en matèria de selecció dels efectius dels cossos de policia local.

e) Programar i efectuar els controls psicològics necessaris als membres de la policia de laGeneralitat mossos d'esquadra per a la prevenció i detecció d'alteracions o trastorns que puguincomprometre la funció policial, en col laboració amb el Servei de Coordinació de Salut Laboral iPrevenció de Riscos.

f) Elaborar i aplicar programes de detecció, sensibilització i prevenció del consum de substànciestòxiques, en col laboració amb el Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos.

g) Assistir psicològicament els membres de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra ensituació de crisi, catàstrofes o accidents multitudinaris.

h) Col laborar amb el Servei d'Avaluació Mèdica en el seguiment de les baixes mèdiques per motiuspsicopatològics.

i) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin.

241.2 El Servei d'Avaluació i Orientació Psicològica s'estructura en les seccions següents:

a) Secció d'Avaluació Psicològica.

b) Secció d'Orientació i Intervenció Psicològica.

Article 242

Secció d'Avaluació Psicològica

Corresponen a la Secció d'Avaluació Psicològica les funcions següents:

a) Planificar, organitzar i gestionar les fases d'avaluació dels perfils aptitudinals, actitudinals i depersonalitat amb els instruments psicomètrics i d'avaluació adients en els processos de selecció,promoció interna i provisió de llocs de treball del personal del cos de mossos d'esquadra.

b) Desenvolupar i executar els mètodes d'avaluació psicològica en els processos de selecció,promoció interna i provisió del personal del cos de mossos d'esquadra.

c) Formular propostes de definició dels perfils de competències policials i quant a l'avaluació delsfactors psicològics que se'n deriven.

d) Participar en les convocatòries de llocs de treball dels cossos de policia local des del punt de vistade l'avaluació psicològica quan li sigui encomanat.

Article 243

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


194

Secció d'Orientació i Intervenció Psicològica

Corresponen a la Secció d'Orientació i Intervenció Psicològica les funcions següents:

a) Executar els controls psicològics necessaris als membres de la policia de la Generalitat mossosd'esquadra per a la prevenció i detecció d'alteracions o trastorns que puguin comprometre lafunció policial.

b) Executar els programes de detecció, sensibilització i prevenció del consum de substànciestòxiques en el cos de mossos d'esquadra.

c) Donar suport psicològic als funcionaris del cos de mossos d'esquadra en supòsits iesdeveniments extraordinaris.

d) Assessorar els ajuntaments en matèria d'avaluació de les condicions psicològiques per dur l'armade foc per part dels efectius dels cossos de policia locals quan li sigui encomanat.

e) Canalitzar les demandes individuals dels membres del cos de policia de la Generalitat mossosd'esquadra d'assistència psicològica que coneguin per raó de la seva feina al Servei de Coordinacióde Salut Laboral i Prevenció de Riscos.

Article 244

Servei d'Avaluació Mèdica

Corresponen al Servei d'Avaluació Mèdica les funcions següents:

a) Detectar i instar dels òrgans competents l'inici dels procediments pel reconeixement de lessituacions d'invalidesa.

b) Impulsar la gestió i participar, si s'escau, en els tribunals mèdics previstos en els procediments dereconeixement de la situació de segona activitat.

c) Realitzar actuacions i controls mèdics destinats a la verificació de l'estat de salut del personal delcos de policia de la Generalitat mossos d'esquadra i fer el seguiment des del punt de vista mèdic ipsicològic de l'absentisme del personal del cos de mossos d'esquadra, en col laboració amb elServei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos.

d) Participar en l'avaluació de l'exclusió per causes mèdiques en les diferents convocatòries d'accésa places, categories i llocs de treball adscrits a la policia de la Generalitat mossos d'esquadra, quanse li encomani.

e) Col laborar amb la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos i amb el Servei deCoordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos en tots aquells casos en que es consideriprocedent.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


195

f) Proposar al Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos les actuacions mèdiquesnecessàries destinades a donar suport als membres de la policia de la Generalitat mossosd'esquadra malalts o accidentats.

g) Proposar a les unitats de la Direcció General l'adopció de mesures adaptatives del lloc de treballo de les condicions de prestació del treball.

h) Exercir qualsevol altra funció que li sigui encomanada en relació amb les anteriors.

Article 245

Àrea de Relacions Laborals

Corresponen a l'Àrea de Relacions Laborals, que es configura com a àrea funcional, les funcionssegüents:

a) Representar la Subdirecció General de Recursos Humans en els diferents àmbits de relació ambles organitzacions sindicals del cos de policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

b) Donar suport tècnic a la Subdirecció General de Recursos Humans en els processos de consulta iparticipació amb les organitzacions sindicals representatives del cos de policia de la Generalitatmossos d'esquadra.

c) Donar suport tècnic a la Subdirecció General de Recursos Humans en l'elaboració de propostesde pactes i acords, disposicions generals, instruccions i circulars relacionades amb les relacionslaborals del cos de policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

d) Vetllar pel respecte a l'exercici dels drets sindicals per part dels representants del personal delcos de policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

e) Organitzar i gestionar els processos electorals per a l'elecció de representants del personal delcos de policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

f) Col laborar amb la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció deServeis i amb el Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos en la implementacióde les activitats relatives a la prevenció de riscos laborals.

g) Col laborar amb el Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos en l'impuls del'activitat dels òrgans paritaris de participació dels representants del personal de la policia de laGeneralitat mossos d'esquadra en matèria de seguretat i salut laboral, així com del personaladministratiu i tècnic.

h) Donar suport tècnic al Consell de la Policia Mossos d'Esquadra.

i) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin.

Article 246

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


196

Subdirecció General de Seguretat Interior

246.1 A la Subdirecció General de Seguretat Interior li corresponen les funcions següents:

a) Assessorar la Direcció General i els òrgans territorials corresponents en matèria de seguretatprivada i protecció de la seguretat ciutadana.

b) Donar suport als òrgans competents en matèria de seguretat privada, així com també a la policiade la Generalitat mossos d'esquadra i a les policies locals de Catalunya, en aquest àmbit.

c) Supervisar els estudis i informes en matèria de seguretat privada.

d) Proposar les disposicions de caràcter intern relatives al desenvolupament i la interpretació de lanormativa de seguretat privada.

e) Supervisar la gestió del Registre especial d'empreses de seguretat de Catalunya.

f) Participar en l'elaboració o informar sobre els projectes normatius en matèria de seguretatprivada.

g) Supervisar la tramitació i gestionar els expedients de prestació de serveis d'escortes privats i lesautoritzacions provisionals de caràcter immediat per a la seva prestació en l'àmbit territorial deCatalunya.

h) Supervisar la tramitació dels expedients d'autorització d'empreses de seguretat privada, així comla seva modificació i cancel lació.

i) Proposar l'autorització de la prestació de serveis de vigilància amb armes.

j) Donar suport tècnic al Consell de Coordinació de la Seguretat Privada.

k) Coordinar la tramitació dels procediments sancionadors incoats per infraccions a la normativareguladora de la seguretat ciutadana i de la normativa en matèria de seguretat privada, quanescaigui.

l) Coordinar la tramitació i gestió dels expedients d'autorització d'ús de dispositius devideovigilància per part de la Policia de la Generalitat Mossos d'esquadra i per part de les policieslocals.

m) Tramitar les comunicacions relatives a l'exercici dels drets de reunió i de manifestació ques'originin.

n) Instruir i tramitar els procediments sancionadors incoats per infraccions a la normativareguladora contra la violència en els espectacles esportius.

o) Donar suport tècnic a la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya.

p) Qualsevol funció que li encomanin.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


197

246.2 De la Subdirecció General de Seguretat Interior en depenen els òrgans següents:

a) Servei de Seguretat Privada.

b) Servei de Protecció de la Seguretat Ciutadana.

Article 247

Servei de Seguretat Privada

Correspon al Servei de Seguretat Privada les funcions següents:

a) Elaborar les instruccions de caràcter intern relatives al desenvolupament i la interpretació de lanormativa de seguretat privada.

b) Assessorar la Direcció General i als òrgans territorials que correspongui en matèria de seguretatprivada.

c) Proposar criteris de coordinació amb la policia de la Generalitat mossos d'esquadra i les policieslocals.

d) Elaborar estudis i informes en matèria de seguretat privada.

e) Gestionar el Registre especial d'empreses de seguretat de Catalunya.

f) Coordinar la tramitació dels expedients d'autorització d'empreses de seguretat privada, així comla seva modificació i cancel lació.

g) Coordinar la tramitació dels expedients sancionadors en matèria de seguretat privada entre elsdiferents òrgans que hi participen.

h) Controlar i gestionar la tramitació dels procediments d'autoritzacions previstes en matèria deseguretat privada.

i) Tramitar els recursos administratius la resolució dels quals correspongui a la persona titular de laDirecció General, i col laborar amb l'Assessoria Jurídica del Departament en l'elaboració de lespropostes de resolució que els correspongui.

j) Dur a terme el seguiment i el control de la tramitació de la via de constrenyiment de les sancionsimposades en aplicació de la normativa de seguretat privada.

k) Qualsevol altra funció que li encomanin.

Article 248

Servei de Protecció de la Seguretat Ciutadana

Corresponen al Servei de Protecció de la Seguretat Ciutadana les funcions següents:

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


198

a) Assessorar la Direcció General i els òrgans territorials que correspongui en matèria de proteccióde la seguretat ciutadana.

b) Elaborar estudis i informes relatius al camp de la seguretat ciutadana.

c) Elaborar les disposicions de caràcter intern relatives al desenvolupament i la interpretació de lanormativa de protecció de la seguretat ciutadana.

d) Proposar criteris de col laboració entre els cossos policials i els seus serveis de suport tècnic iadministratiu per a la tramitació dels expedients sancionadors.

e) Col laborar amb l'Assessoria Jurídica del Departament en l'elaboració i l'emissió d'informes sobreprojectes normatius en matèria de protecció de la seguretat ciutadana.

f) Tramitar els recursos administratius la resolució dels quals correspongui a la persona titular de laDirecció General, i col laborar amb l'Assessoria Jurídica del Departament en l'elaboració de lespropostes de resolució que els correspongui.

g) Dur a terme el seguiment i el control de la tramitació de la via de constrenyiment de les sancionsimposades en aplicació de la normativa de protecció de la seguretat ciutadana.

h) Qualsevol altra funció que li encomanin.

Article 249

Servei d'Assessorament Jurídic

Al Servei d'Assessorament Jurídic li corresponen les funcions següents, que s'han d'exercir ambsubjecció a les directrius jurídiques de l'advocat o advocada en cap de l'Assessoria Jurídica delDepartament:

a) Assessorar jurídicament els òrgans de la Direcció General en els assumptes de la sevacompetència.

b) Realitzar estudis i informes jurídics en matèries de competència de la Direcció General de laPolicia.

c) Col laborar amb l'Assessoria Jurídica del Departament en l'elaboració d'avantprojectes de llei iprojectes de disposicions de caràcter general que afectin competències de la Direcció General, comtambé revisar les propostes de disposicions normatives que efectuïn la resta d'unitats orgàniquesde la Direcció General.

d) Portar a terme l'assistència i el seguiment de totes les diligències judicials en què intervinguinmembres de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra per causes derivades del servei, encol laboració amb l'Assessoria Jurídica del Departament i el Gabinet Jurídic.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


199

e) Col laborar amb l'Assessoria Jurídica del Departament i el Gabinet Jurídic en els recursoscontenciosos administratius, recursos d'inconstitucionalitat i qüestions de competència que afectinla Direcció General.

f) Examinar jurídicament les propostes de convenis i contractes sobre matèries que siguin decompetència de la Direcció General.

g) Revisar jurídicament la proposta de resolució dels expedients disciplinaris incoats a membres dela policia de la Generalitat mossos d'esquadra, i tramitar los a l'Assessoria Jurídica delDepartament.

h) Tramitar les propostes de resolució dels recursos administratius; de les reclamacions prèvies a lavia judicial, civil o laboral i dels procediments de revisió d'ofici dels actes administratius sobreassumptes que són competència de la Direcció General.

i) Tramitar i fer la proposta de resolució de les reclamacions de responsabilitat patrimonial queafectin la Direcció General de la Policia.

j) Recopilar les disposicions normatives, la jurisprudència i la doctrina científica relacionades ambmatèries pròpies de la Direcció General i donar li la difusió oportuna.

k) Informar i col laborar amb les altres unitats del departament que correspongui en el tractamentde les qüestions que afectin la Direcció General en què intervinguin la Comissió Jurídica Assessora,el Síndic de Greuges, el Defensor del Poble i el Parlament de Catalunya.

l) Dirigir, coordinar i fer el seguiment de l'assessorament jurídic prestat pels serveis administratiusde la Direcció General.

Article 250

Àrea de Protocol

Corresponen a l'Àrea de Protocol les funcions següents:

a) Donar suport a la persona titular de la Direcció General de la Policia i als comandaments del cosde mossos d'esquadra en l'exercici de les relacions protocol làries externes que s'hagin de manteniramb les institucions del sistema de seguretat.

b) Vetllar per la correcta execució dels actes en que participi el cos de policia de la Generalitatmossos d'esquadra a través dels seus representants.

c) Gestionar els serveis de gala i honors del cos de mossos d'esquadra.

d) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin.

Article 251

Àrea de Comunicació

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


200

Corresponen a l'Àrea de Comunicació les funcions següents:

a) Analitzar i supervisar la informació relativa a l'activitat de la Direcció General de la Policia, encol laboració amb el Gabinet de Comunicació del Departament.

b) Elaborar notes de premsa i comunicats en relació amb l'activitat del cos de policia de laGeneralitat mossos d'esquadra en coordinació amb el Gabinet de Comunicació del Departament.

c) Realitzar estudis i informes pel que fa a la imatge en els mitjans de comunicació del cos demossos d'esquadra.

d) Elaborar les publicacions internes del cos de mossos d'esquadra.

e) Donar resposta a les sol licituds d'informació sobre l'activitat del cos de mossos d'esquadra encoordinació amb el Gabinet de Comunicació del Departament.

f) Exercir qualsevol altra funció que li encomanin.

Article 252

Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos

Corresponen al Servei de Coordinació de Salut Laboral i Prevenció de Riscos, en coordinació amb laSubdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció de Serveis de la SecretariaGeneral, les funcions següents:

a) Impulsar i supervisar les activitats preventives i de salut laboral de la Direcció General de laPolicia.

b) Proposar prioritats i mesures a adoptar en funció de les avaluacions de riscos i informeselaborats.

c) Fer el seguiment de l'aplicació de les mesures correctores proposades.

d) Fer el seguiment de l'elaboració i implantació dels plans d'emergència als diferents centres detreball.

e) Promoure i participar en les activitats formatives i informatives adreçades al personal.

f) Fer el seguiment dels assumptes tractats al Comitè de Seguretat i Salut Laboral de la DireccióGeneral de la Policia.

g) Col laborar en l'elaboració de l'avantprojecte de pressupost del Departament en matèria deprevenció de riscos i fer ne el seguiment de l'execució en l'àmbit de la Direcció General de laPolicia.

h) Vetllar per la implementació del Pla de Prevenció en l'àmbit de la Direcció General.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


201

i) Donar suport a la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció deServeis de la Secretaria General i als òrgans que en depenen en el desenvolupament de les sevesfuncions.

j) Canalitzar i derivar als òrgans i institucions corresponents les actuacions mèdiques i psicològiquesproposades per la Subdirecció de Recursos Humans de la Direcció General de la Policia

k) Qualsevol altra funció que li encomanin.

Article 253

Secretaria de Relacions Institucionals i Participació

253.1 La Secretaria de Relacions Institucionals i Participació, de conformitat amb el que estableixl'article 11.2 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, en la redacció donada per la Llei 2/1992, de 7de juliol, actua sota la direcció superior de la persona titular del Departament d'Interior, RelacionsInstitucionals i Participació i la dependència de la persona titular de la Secretaria General delDepartament esmentat, en totes les funcions d'aquest que no li hagin estat atribuïdes.

253.2 La Secretaria de Relacions Institucionals i Participació té les funcions següents:

a) Les relacions institucionals.

b) La coordinació de les relacions amb el Parlament de Catalunya.

c) L'impuls i la coordinació de les relacions de col laboració i cooperació entre la Generalitat i elGovern de l'Estat i les altres comunitats autònomes.

d) L'impuls al desenvolupament estatutari.

e) La promoció de la participació social i la innovació democràtica.

f) La promoció de la pau i dels drets humans.

g) L'impuls i la coordinació de les polítiques públiques de la recuperació de la memòriademocràtica.

253.3 De la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació depenen els òrgans directiussegüents:

a) La Direcció General de Relacions Institucionals.

b) La Direcció General de Participació Ciutadana.

c) La Direcció General de la Memòria Democràtica.

d) L'Oficina de promoció de la Pau i dels Drets Humans.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


202

e) L'Oficina tècnica de suport per al desplegament de l'Estatut.

f) La Subdirecció General de Serveis de l'àmbit de Relacions Institucionals i Participació

g) Les secretaries de la Comissió Mixta de Transferències Estat Generalitat, de la Comissió BilateralGeneralitat Estat i de la Comissió Mixta Generalitat Ajuntament de Barcelona.

h) El Gabinet Tècnic de l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació.

i) L'Àrea d'Assessorament Jurídic en l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació.

253.4 Està adscrit al Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, mitjançant laSecretaria de Relacions Institucionals i Participació i l'Institut d'Estudis Autonòmics.

Article 254

Direcció General de Relacions Institucionals

254.1 A la Direcció General de Relacions Institucionals li corresponen les funcions següents:

a) L'impuls i la coordinació de les relacions de col laboració i cooperació entre la Generalitat deCatalunya i el govern de l'Estat i el de les altres comunitats autònomes. La Direcció General deRelacions Institucionals informa preceptivament tots els projectes de convenis de col laboració icooperació. El registre de convenis de col laboració i cooperació depèn de la Direcció General.

b) L'exercici de les funcions inherents a les relacions entre el Govern i el Parlament. El/la director/ade Relacions Institucionals assisteix a les reunions de la junta de portaveus del Parlament deCatalunya en representació del Govern.

c) L'exercici de les funcions inherents a les relacions entre el Govern i el Consell Consultiu il'Administració de la Generalitat i el Síndic de Greuges, així com coordinar i vetllar pel complimentde les seves recomanacions.

254.2 La Direcció General de Relacions Institucionals s'estructura en els òrgans següents:

a) La Subdirecció General de Relacions Intergovernamentals.

b) La Subdirecció General de Relacions amb el Parlament.

254.3 S'adscriu a la Direcció General de Relacions Institucionals la Comissió Interdepartamental deRelacions Govern Parlament.

Article 255

Subdirecció General de Relacions Intergovernamentals

Correspon a la Subdirecció General de Relacions Intergovernamentals l'exercici de les funcionssegüents:

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


203

a) L'impuls i la coordinació de les relacions de col laboració i cooperació entre la Generalitat deCatalunya i el Govern de l'Estat i el de les altres comunitats autònomes, amb especial referència alsinstruments de col laboració i cooperació, com ara les conferències sectorials, comitès, consells ialtres que es puguin crear.

b) La gestió administrativa del Registre de convenis de col laboració i cooperació.

c) L'edició de publicacions, l'organització de jornades, seminaris i cursos sobre les relacionsintergovernamentals.

Article 256

Subdirecció General de Relacions amb el Parlament

Correspon a la Subdirecció General de Relacions amb el Parlament l'exercici de les funcionssegüents:

a) Coordinar els diferents departaments de l'Administració de la Generalitat en relació ambl'activitat parlamentària i donar los suport i assessorament.

b) Assignar, d'acord amb les directrius del titular de la Direcció General, coordinar, fer el seguimenti controlar el compliment de les iniciatives parlamentàries adreçades al Govern.

c) Fer el seguiment, l'anàlisi i l'estudi de les iniciatives parlamentàries.

d) L'edició de publicacions, l'organització de jornades, seminaris i cursos sobre les relacions entre elParlament i el Govern.

e) La promoció, coordinació i, si s'escau, l'adopció de les mesures i disposicions necessàries pervetllar pel compliment de les recomanacions del Síndic de Greuges.

Article 257

Comissió Interdepartamental de Relacions Govern Parlament

257.1 La Comissió Interdepartamental de Relacions Govern Parlament és presidida pel/per ladirector/a de Relacions Institucionals i en formen part com a vocals els caps de Gabinet delsdiferents departaments de la Generalitat, que podran delegar en els responsables de les qüestionsparlamentàries, el/la subdirector/a de Relacions amb el Parlament i fins a un màxim de duespersones més de la Subdirecció General, designades pel seu titular. Actua com a secretari/ària lapersona que designi el/la director/a general.

257.2 Són funcions de la Comissió la coordinació, l'intercanvi d'informació i l'establiment de criterisen relació amb les qüestions parlamentàries.

257.3 La Comissió es reunirà amb caràcter ordinari cada quinze dies durant els períodes de sessionsdel Parlament de Catalunya i amb caràcter extraordinari quan la convoqui el/la president/a.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


204

Article 258

Direcció General de Participació Ciutadana

258.1 A la Direcció General de Participació Ciutadana li corresponen les funcions següents:

a) Fomentar els valors i les pràctiques de participació ciutadana que enriqueixen la qualitat de lavida democràtica i la pràctica de l'associacionisme.

b) Promoure espais, processos i experiències de participació ciutadana.

258.2 La Direcció General de Participació Ciutadana s'estructura en els òrgans següents:

a) Subdirecció General de Participació de la Generalitat.

b) Subdirecció General de Participació en l'Àmbit Local.

c) Àrea de Projectes i Recerca.

Article 259

Subdirecció General de Participació de la Generalitat

A la Subdirecció General de Participació de la Generalitat li corresponen les funcions següents:

a) Coordinació i assessorament en la definició dels espais estables de participació dels diferentsdepartaments de la Generalitat.

b) Assessorament, pel que fa a aspectes vinculats a la participació, en l'elaboració de les normativeselaborades des dels diferents departaments.

c) Suport en el disseny, la implementació, l'avaluació i la difusió de mecanismes i processosparticipatius vinculats a les polítiques de la Generalitat.

d) Coordinació d'iniciatives per a la millora de la democràcia, la transparència i l'enfortiment de lasocietat civil.

e) Qualsevol altra funció que li encomanin.

Article 260

Subdirecció General de Participació en l'Àmbit Local

A la Subdirecció General de Participació en l'Àmbit Local li corresponen les funcions següents:

a) Impulsar projectes de suport i assessorament a les iniciatives locals de participació ciutadana.

b) Contribuir a la innovació i la qualitat democràtica en l'àmbit local.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


205

c) Qualsevol altra funció que li encomanin

Article 261

Àrea de Projectes i Recerca

A l'Àrea de projectes i recerca, com a àrea funcional, li corresponen les funcions següents:

a) Anàlisi i estudi de processos i experiències d'innovació democràtica.

b) Facilitar l'intercanvi i la difusió de coneixements vinculats a la innovació democràtica.

Article 262

Direcció General de la Memòria Democràtica

262.1 A la Direcció General de la Memòria Democràtica li corresponen les funcions següents:

a) Proposar les polítiques públiques de recuperació de la Memòria Democràtica.

b) Fomentar, a través de convocatòries públiques o mitjançant la signatura de convenis decol laboració, les iniciatives que, en matèria de memòria democràtica, puguin sorgir de la societatcivil, del món acadèmic i el territori.

c) Impulsar la creació del Memorial Democràtic com a entitat de dret públic amb personalitatjurídica pròpia.

d) Vehicular la relació de la Generalitat amb el Memorial Democràtic.

e) Participar en els diferents ens i òrgans públics de l'Administració de la Generalitat quepromoguin actuacions en matèria de memòria democràtica per tal de garantir la transversalitat icohesió de les polítiques públiques del Govern al respecte.

f) Establir mecanismes de col laboració amb altres organismes públics per desenvolupar projectestransversals.

g) En matèria d'atenció als expresos polítics de la Guerra Civil i el franquisme:

Gestionar les indemnitzacions a les persones que patiren privacions de llibertat per motiusd'intencionalitat política.

Tramitar i resoldre les noves sol licituds que s'hi puguin presentar.

h) En matèria de desapareguts i fosses comunes de la Guerra Civil i la postguerra:

Proposar la normativa reguladora corresponent.

Coordinar i gestionar les actuacions que es duguin a terme en aquesta matèria.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


206

Completar el cens de fosses i desapareguts, amb la col laboració activa dels familiars dels afectats iles entitats memorialistes.

i) En relació amb la recuperació del patrimoni democràtic i els espais de la memòria:

Impulsar les iniciatives de localització, senyalització i conservació in situ de llocs emblemàtics de laGuerra Civil, la repressió franquista, la lluita antifranquista i la transició democràtica, amb lafinalitat de crear una xarxa coherent d'espais de la memòria a Catalunya.

Vehicular la relació de la Generalitat (SI) amb el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla del'Ebre (COMEBE).

Promoure la modificació dels Estatuts del COMEBE per tal d'adaptar los a la nova estructuraorganitzativa.

Canalitzar els recursos que aportin la Generalitat i altres organismes per al desenvolupament delprojecte memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre.

Definir els objectius, el contingut, el projecte museogràfic i el model de gestió del Museu de l'Exilide la Jonquera, així com també realitzar totes les actuacions necessàries per a la seva creaciójurídica.

Donar suport per a la posada en marxa i funcionament del Museu de l'Exili de la Jonquera.

262.2 La Direcció General de la Memòria Democràtica s'estructura en els òrgans següents:

a) Àrea de Difusió, Projectes i Assessorament Històric.

b) Àrea de Promoció de la Memòria Democràtica.

262.3 S'adscriu a la Direcció General de la Memòria Democràtica el Programa d'atenció a expresos ide desapareguts i fosses comunes

Article 263

Àrea de Difusió, Projectes i Assessorament Històric

A l'Àrea de Difusió, Projectes i Assessorament Històric, amb rang assimilat a servei, li corresponenles funcions següents:

a) Organitzar cursos, seminaris, conferències, jornades, exposicions i actes de comunicació engeneral, relacionats amb la recuperació de la memòria democràtica.

b) Promoure la relació amb institucions memorialistes d'arreu del món, com també amb entitatsculturals, que sigui necessària per al desplegament del Memorial Democràtic.

c) Col laborar en la determinació del contingut i el projecte museogràfic del Museu de l'Exili de laJonquera.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


207

d) Coordinar l'assessorament per a l'establiment de criteris de localització, senyalització iconservació in situ de llocs emblemàtics de la Guerra Civil, la repressió franquista, la lluitaantifranquista i la transició democràtica.

e) Coordinar les actuacions de recerca i localització de desapareguts i fosses comunes de la GuerraCivil i el franquisme.

Article 264

Àrea de Promoció de la Memòria Democràtica

A l'Àrea de Promoció de la Memòria Democràtica, amb rang assimilat a servei, li corresponen lesfuncions següents:

a) Fer el seguiment i col laborar en el desenvolupament normatiu del Memorial Democràtic.

b) Col laborar en l'elaboració de la normativa reguladora corresponent en matèria de desaparegutsi fosses comunes, com també del COMEBE i del Museu de l'Exili de la Jonquera.

c) Promoure i gestionar els ajuts públics a entitats que desenvolupin projectes destinats a larecuperació de la memòria democràtica.

d) Coordinar l'elaboració de convenis de col laboració amb entitats i institucions per l'articulació deprojectes transversals de memòria democràtica.

e) Gestionar les indemnitzacions als expresos de la Guerra Civil i el franquisme.

f) Gestionar les actuacions que es duguin a terme en matèria de desapareguts i fosses comunes dela Guerra Civil i la postguerra, i el cens corresponent.

Article 265

Programa per a la creació del Memorial Democràtic

265.1 Sota la dependència immediata del/de la director/a general de la Memòria Democràticas'adscriu el Programa per a la creació del Memorial Democràtic, que té com a funció analitzarl'estructura organitzativa més adequada per a la configuració del Memorial i proposar lesactuacions més adients per a la consecució de les finalitats de recuperar i reivindicar la memòriahistòrica de la lluita per la democràcia i difondre'n el coneixement.

265.2 Correspon la direcció del Programa al/a la director/a general de la Memòria Democràtica.

265.3 El Programa restarà sense efectes en el moment de constitució del Memorial Democràtic.

Article 266

Programa d'atenció a expresos i de desapareguts i fosses comunes

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


208

266.1 El Programa d'atenció a expresos i de desapareguts i fosses comunes, exerceix les funcionssegüents:

a) Gestionar les indemnitzacions a les persones que patiren privacions de llibertat per motiusd'intencionalitat política,

b) Tramitar i resoldre les noves sol licituds que s'hi puguin presentar,

c) Coordinar i gestionar les actuacions que es duguin a terme en matèria de desapareguts i fossescomunes de la Guerra Civil i la postguerra,

d) Proposar la normativa reguladora corresponent.

e) Completar el cens de fosses i desapareguts, amb la col laboració activa dels familiars delsafectats i les entitats memorialistes.

266.2 Al front del Programa hi ha un/a director/a.

266.3 El Programa d'atenció a expresos i de desapareguts i fosses comunes té una vigència de 4anys prorrogables si persisteixen les circumstàncies que motivaren la seva creació.

Article 267

Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans

A l'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans, que està assimilada a direcció general, licorresponen les funcions següents:

a) Impulsar i donar suport a la creació de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) com aentitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia.

b) Vehicular la relació i la coordinació de la Generalitat amb l'ICIP.

c) Impulsar la coordinació de les activitats de foment de la pau i dels drets humans de la Generalitati assegurar ne la coherència i transversalitat de l'acció de govern en temes de foment de la pau idels drets humans.

d) Fomentar la col laboració de la Generalitat i la societat civil compromesa en la promoció de lapau i dels drets humans, i donar suport en la mesura del possible a les seves activitats.

e) Donar suport a les relacions de la Generalitat amb les administracions municipals i altresadministracions en matèria de polítiques de pau i de drets humans.

f) Afavorir, en col laboració amb la Secretaria d'Afers Exteriors, la presència de Catalunya en lesxarxes governamentals de defensa dels drets humans i de promoció de la pau i garantir hi larepresentació de la Generalitat.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


209

g) Fomentar la formació de les administracions públiques i de la societat catalana en drets humans ipau, en col laboració amb altres departaments i òrgans de l'administració, l'ICIP i les universitats icentres de recerca catalans.

h) Promoure, juntament amb la resta d'instàncies competents, missions de monitoratge dels dretshumans, de bons oficis, així com accions orientades a fomentar la defensa i protecció dels dretshumans a tercers països, sens perjudici de les competències en matèria d'actuacions exteriors i decooperació al desenvolupament del departament competent.

Article 268

Programa per a la creació de l'Institut Internacional per la Pau

268.1 Sota la dependència immediata del/de la cap de l'Oficina s'adscriu el Programa per a lacreació de l'Institut Internacional per la Pau, que té com a funció analitzar l'estructura organitzativamés adequada per a la configuració de l'Institut i proposar les actuacions més adients per a laconsecució de les finalitats de foment de la pau.

268.2 Correspon la direcció del Programa al/a la cap de l'Oficina de Promoció de la Pau i de DretsHumans.

268.3 El Programa restarà sense efectes en el moment de constitució de l'Institut Internacional perla Pau.

Article 269

Oficina Tècnica de Suport per al Desplegament de l'Estatut

269.1 Correspon a l'Oficina Tècnica de Suport per al Desplegament de l'Estatut, assimilada asubdirecció general:

a) Donar suport a l'Institut d'Estudis Autonòmics en les actuacions relatives al desplegament del'Estatut.

b) Impulsar els projectes normatius i els acords en matèria de desplegament competencial i lesactuacions relatives al calendari de desplegament de l'Estatut.

c) Assessorar els departaments en les matèries competencials i donar suport a l'IEA en el seguimentde les disposicions estatals.

d) Donar suport a les tasques de desenvolupament de l'Estatut i a les secretaries de la ComissióMixta de Transferències, la Comissió Bilateral Estat Generalitat, i de la Comissió Mixta GeneralitatAjuntament de Barcelona.

269.2 La persona titular de l'Oficina farà les funcions de secretari/ària de les diferents comissionsque es puguin crear en matèria de seguiment competencial.

Article 270

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


210

Subdirecció General de Serveis de l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació

270.1 Corresponen a la Subdirecció General de Serveis de l'Àmbit de Relacions Institucionals iParticipació, en coordinació amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General, les funcionsd'administració, règim interior i gestió dels serveis de gestió econòmica, patrimonial i de personalde la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació, i aquelles altres que li encomanin.

270.2 De la Subdirecció General de Serveis de l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació endepenen els òrgans següents:

a) El Servei de Recursos Humans, Organització, Coordinació i Atenció al Ciutadà.

b) El Servei de Gestió Econòmica i Patrimonial.

Article 271

Servei de Recursos Humans, Organització, Coordinació i Atenció al Ciutadà

Al Servei de Recursos Humans, Organització, Coordinació i Atenció al Ciutadà, en coordinació ambla Direcció de Serveis de la Secretaria General, li corresponen les funcions següents:

a) La gestió i l'administració del personal, d'acord amb la normativa vigent.

b) La planificació de la formació del personal, l'assessorament i la coordinació de la detecció denecessitats formatives del personal de les diferents unitats i el control i la coordinació de larealització dels cursos.

c) La participació en l'elaboració del capítol 1 de l'avantprojecte de pressupost i el control de ladespesa corresponent.

d) El registre general i l'arxiu.

e) La coordinació i el perfeccionament dels circuits administratius, els impresos i els documents, aixícom l'assessorament als diferents òrgans en assumptes referents a l'organització i el funcionamentadministratiu.

f) La planificació i coordinació de les activitats adreçades a la informació i l'atenció al ciutadà.

g) Altres funcions de naturalesa anàloga que li siguin encomanades.

Article 272

Servei de Gestió Econòmica i Patrimonial

Al Servei de Gestió Econòmica i Patrimonial, en coordinació amb la Direcció de Serveis de laSecretaria General li corresponen les funcions següents:

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


211

a) La preparació de l'avantprojecte de pressupost anual i la gestió, el seguiment i el control de laseva execució.

b) La gestió i el seguiment de les despeses i els ingressos i la tramitació dels documentscomptables.

c) La supervisió del funcionament de la caixa d'habilitació.

d) La coordinació, supervisió i, si s'escau, tramitació dels expedients relatius al patrimoni, dedespesa, contractació i subvencions.

e) Altres funcions de naturalesa anàloga que li siguin encomanades.

Article 273

Gabinet Tècnic de l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació

273.1 Al Gabinet Tècnic de l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació, amb rang orgànic desubdirecció general, li corresponen les funcions següents:

a) L'elaboració, planificació i coordinació dels informes, publicacions i estudis econòmics,estadístics i socials.

b) La planificació, direcció i coordinació de les necessitats en matèria informàtica en coordinacióamb la Subdirecció General de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions del Departament.

c) La planificació, coordinació, supervisió i, si s'escau, execució de les actuacions de normalitzaciólingüística en coordinació amb el Gabinet Tècnic del Departament.

d) Elaborar la memòria anual.


273.2 Aquestes funcions es desenvoluparan en coordinació amb la Direcció de Serveis de laSecretaria General.

Article 274

Àrea d'Assessorament Jurídic en l'Àmbit de Relacions Institucionals i Participació

A l'Àrea d'Assessorament Jurídic en l'Àmbit de les Relacions Institucionals i Participació li corresponla preparació de documentació, la proposta o emissió d'informes segons s'escaigui i, en general,l'acompliment de les funcions d'assessorament relatives a les matèries sobre les quals siguicompetent la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació. Al capdavant d'aquesta Àrea hi haun advocat de la Generalitat, assimilat a efectes retributius a advocat en cap, que actuarà d'acordamb les directrius de l'advocat en cap de l'Assessoria Jurídica del Departament.

Article 275

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


212

Serveis Territorials

275.1 El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació s'estructura territorialmentde la manera següent:

a) Els Serveis Territorials a Barcelona. Àmbit territorial: comarques de l'Alt Penedès, el BaixLlobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

b) Els Serveis Territorials a la Catalunya Central. Àmbit territorial: comarques de l'Anoia, el Bages, elBerguedà, Osona i el Solsonès.

c) Els Serveis Territorials a Girona. Àmbit territorial: comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà,la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva.

d) Els Serveis Territorials a Lleida. Àmbit territorial: comarques de les Garrigues, la Noguera, el Plad'Urgell, la Segarra, el Segrià i l'Urgell.

e) Els Serveis Territorials a Tarragona. Àmbit territorial: comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, elBaix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.

f) Els Serveis Territorials a les Terres de l'Ebre. Àmbit territorial: comarques del Baix Ebre, elMontsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.

g) Els Serveis Territorials a l'Alt Pirineu i Aran. Àmbit territorial: comarques de l'Alta Ribagorça, l'AltUrgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i Era Val d'Aran.

275.2 Els serveis territorials del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació estanadscrits a la Secretaria General i depenen funcionalment de la Secretaria General, de la Secretariade Seguretat, de la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació i de les direccions generalsdel Departament en l'àmbit de les seves respectives competències.

275.3 Els serveis territorials del Departament s'assimilen orgànicament a subdirecció general.

Article 276

Funcions

Als serveis territorials del Departament els corresponen les funcions següents:

a) Representar el Departament en el seu àmbit funcional.

b) Vetllar pel compliment de les disposicions legals vigents relatives a les competències delDepartament.

c) Impulsar i coordinar el funcionament dels òrgans que en depenen, i exercir el comandament delpersonal al seu càrrec, sens perjudici de les funcions que en cada àmbit tinguin les unitatsdirectives del Departament.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


213

d) Impulsar i desenvolupar els programes d'actuació que determini el Departament i en especialaquells que tinguin per objecte millorar l'atenció als ciutadans.

e) Elaborar les dades, els estudis i els informes que siguin d'interès per a la planificaciód'actuacions.

f) La gestió ordinària dels recursos humans, materials i econòmics assignats a l'àmbit territorialcorresponent.

g) Autoritzar la realització d'espectacles i activitats recreatives dins del seu àmbit territorial, tambéles de caràcter extraordinari, supramunicipal, benèfic, d'acord amb les reglamentacionsespecífiques, com també aquelles singulars o excepcionals que no estiguin reglamentades.

h) Atorgar permisos d'explotació i autoritzacions d'instal lació de màquines recreatives i d'atzar,com també autoritzar salons recreatius i esportius.

i) Les que li encomani la normativa vigent en matèria de joc i d'espectacles, prevenció de laviolència en espectacles esportius, de seguretat privada, de protecció civil i de participació irelacions institucionals.

j) Les altres que li encomanin.

Article 277

Estructura

277.1 Els Serveis Territorials a Barcelona s'estructuren en:

a) Servei territorial del Joc i d'Espectacles.

b) Servei Territorial de Protecció Civil.

c) Unitat de Salut Laboral i Prevenció de Riscos.

277.2 Els Serveis Territorials a Tarragona s'estructuren en:

a) Servei territorial del Joc i d'Espectacles.

b) Servei territorial de Protecció Civil.

c) Unitat de Salut Laboral i Prevenció de Riscos.

277.3 Els Serveis Territorials a Girona, Lleida, les Terres de l'Ebre, la Catalunya Central i l'Alt Pirineui Aran s'estructuren en:

a) Servei Territorial del Joc i d'Espectacles.

b) Unitat de Salut Laboral i Prevenció de Riscos.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


214

Article 278

Servei Territorial del Joc i d'Espectacles

Als serveis territorials del Joc i d'Espectacles, en el seu àmbit territorial d'actuació, els corresponenles funcions següents:

a) Donar suport al/a la director/a del servei territorial del Departament en matèria de joc id'espectacles.

b) La tramitació dels expedients que s'iniciïn en la seva respectiva demarcació en matèria de joc id'espectacles, com també elevar la proposta corresponent a l'òrgan competent per resoldre.

c) L'atenció de les consultes que formulin les persones i empreses en matèria de joc i d'espectaclesen l'àmbit de la seva competència.

d) Qualsevol altra que li encomanin.

Article 279

Servei Territorial de Protecció Civil

Al Servei Territorial de Protecció Civil li correspon les funcions següents, en l'àmbit territorialcorresponent:

a) Col laborar en tasques de previsió amb el Servei de Gestió del Risc i Planificació de la DireccióGeneral de Protecció Civil.

b) Participar en la redacció dels plans de sector de cada pla especial amb el Servei de Gestió del Risci Planificació.

c) Implantar els plans especials d'acord amb la programació del Servei d'Implantació.

d) Col laborar amb el Servei d'Implantació en el disseny, l'organització i l'execució d'exercicis isimulacres dels plans de protecció civil.

e) Donar el suport als municipis en matèria de protecció civil.

f) Participar en les operacions de suport a la coordinació en el territori en emergènciessignificatives, d'acord amb els plantejaments de la Subdirecció d'Operacions de Protecció Civil.

g) Donar suport en la coordinació del Centre de Comandament Avançat dels plans de protecció civilmitjançant la coordinació amb el CECAT.

h) Participar en l'informe sobre emergències significatives.

i) Participar en els programes de formació i jornades de protecció civil que s'organitzin en el seuterritori.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


215

j) Qualsevol altra que li encomanin.

Article 280

Unitat de Salut Laboral i Prevenció de Riscos

A la Unitat de Salut Laboral i Prevenció de Riscos, configurada com a àrea funcional, li corresponen,en coordinació amb la Subdirecció General de Salut Laboral i Prevenció de Riscos de la Direcció deServeis, les funcions següents, en l'àmbit territorial corresponent:

a) Col laborar amb el Servei de prevenció de riscos laborals del Departament en la realització delsexàmens de salut inicials, per absències perllongades de salut, els periòdics específics i elsd'adaptació de lloc per canvi de tasques.

b) Col laborar amb les diferents unitats de prevenció de riscos laborals del Departament enl'execució dels plans i els programes en aquesta matèria en el seu àmbit territorial.

c) Gestionar les mesures derivades de les avaluacions de riscos i els plans d'emergència dels centresdel Departament en l'àmbit territorial corresponent.

d) Impulsar la promoció d'hàbits saludables.

e) Efectuar l'atenció de primeres cures i urgències.

f) Efectuar l'atenció de patologia laboral.

g) Fer el seguiment d'accidents laborals i col laborar en la investigació d'aquests quan el Servei dePrevenció de Riscos Laborals ho reclami.

h) Col laborar en les campanyes sanitàries.

i) Emissió d'informes mèdics i seguiment de baixes.

j) Promoure i participar en les activitats de formació, informació, estudi i divulgació en matèria deriscos laborals en el seu àmbit.

k) Responsabilitzar se de la coordinació empresarial en matèria preventiva en el seu àmbitterritorial.

l) Qualsevol altra que li encomanin.

Article 281

Coordinació organitzativa

La Secretaria General coordina les unitats directives del Departament en aquelles actuacions queafecten l'àmbit funcional que li és propi.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


216

Disposicions addicionals

Primera

El personal habilitat per exercir la defensa penal en judici dels membres del cos de mossosd'esquadra està adscrit orgànicament a l'Assessoria Jurídica del Departament sens perjudici de lacoordinació del Gabinet Jurídic de la Generalitat i en els termes concrets de la corresponentresolució d'habilitació.

Segona

D'acord amb l'estructura regulada en aquest Decret s'efectuen les adaptacions següents:

a) La Secció de Recursos Humans i Administració adscrita al Servei d'Administració de la RegióPolicial Metropolitana Barcelona de la Direcció General de la Policia passa a denominar se Seccióde Recursos Humans.

b) La Secció de Recursos Humans i Administració adscrita al Servei d'Administració de la RegióPolicial Metropolitana Sud de la Direcció General de la Policia passa a denominar se Secció deRecursos Materials.

c) La Secció de Recursos Humans i Administració adscrita al Servei d'Administració de la RegióPolicial Metropolitana Nord de la Direcció General de la Policia passa a denominar se Secció deRecursos Humans i Materials Metropolitana Nord Oest.

d) La Secció de Recursos Humans i d'Administració de l'Àrea Regional de Trànsit de Tarragonaadscrita al Servei d'Administració de les Unitats Centrals passa a denominar se Secció de RecursosHumans i Administració i s'adscriu al Servei d'Administració de la Regió Policial Camp de Tarragona.

e) El Servei d'Administració de les Regions Policials Pirineu i Ponent de la Direcció General de laPolicia passa a denominar se Servei d'Administració de la Regió Policial Ponent.

f) La Secció de Recursos Humans i Administració de les Regions Policials Pirineu i Ponent de laDirecció General de la Policia passa de denominar se Secció de Recursos Humans i Administració dela Regió Policial Ponent.

g) La Secció de Règim Interior de la Subdirecció General de Recursos Humans i Relacions Laboralsde la Direcció de Serveis passa a denominar se Secció de Règim Interior, Informació i Registre.

Disposicions transitòries

Primera

Les persones que ocupen els llocs de treball o els llocs de comandament de les unitats afectadesper aquest Decret seguiran exercint les seves funcions respectives mentre no es proveeixin os'adaptin els llocs de treball corresponents d'acord amb l'estructura regulada.

Segona

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


217

Els funcionaris i la resta de personal del Departament que resultin afectats per les modificacionsorgàniques d'aquest Decret continuaran perceben la totalitat de les seves retribucions amb càrrecals crèdits als quals s'imputaven, fins que s'adoptin les disposicions de desplegament ipressupostàries corresponents.

Tercera

Els negociats dependents de les subdireccions generals, dels serveis i de les seccions afectats peraquest Decret subsistiran mentre no es dictin les disposicions de desplegament pertinents.

Quarta

Mentre no s'estructurin els serveis territorials a la Catalunya Central i a l'Alt Pirineu i Aran, elsServeis Territorials a Lleida donaran suport als Serveis Territorials a l'Alt Pirineu i Aran, i els ServeisTerritorials a Barcelona donaran suport als Serveis Territorials a la Catalunya Central, llevat pel quefa a l'àmbit competencial de Joc i Espectacles que el suport a la Catalunya Central i a l'Alt Pirineu iAran ho faran els serveis territorials de Lleida i Girona.

Cinquena

Les funcions atribuïdes a la Direcció General de Protecció Civil a què fan referència els articles55.1.k), 66.1.b), 66.2.c) i 70 d'aquest Decret, relatives al servei d'atenció de trucades d'urgència112, restaran sense efecte un cop s'hagi constituït i posat en funcionament el Centre d'Atenció iGestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya mitjançant la seva estructura orgànica i operativa.

Sisena

Mentre no es desenvolupi l'estructura de la Direcció General de Protecció Civil, la Direcció Generalde Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments dóna suport operatiu a la Direcció General deProtecció Civil.

Disposicions derogatòries

Primera

Es deroguen les disposicions reglamentàries següents:

Decret 183/2007, de 28 d'agost, d'estructura de la Direcció General de Prevenció i Extinciód'Incendis i Salvaments del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació id'organització operativa i territorial del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya.

Decret 186/2007, de 28 d'agost, d'estructura del Departament d'Interior, Relacions Institucions iParticipació.

Segona

Resten derogades les disposicions que s'oposin a aquest Decret.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


218

Disposicions finals

Primera

Es modifica l'article 17.1 del Decret 22/2005, de 22 de febrer, d'aprovació del Reglament de salonsrecreatius i de joc, que queda redactat de la manera següent:

.17.1 L'autorització d'instal lació de salons recreatius o tipus A es concedirà per les persones titularsde la direcció dels serveis territorials del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles,que valoraran la incidència en el medi social i urbà, les possibles repercussions sobre la infància i lajoventut, la seguretat ciutadana i les condicions del local..

Segona

Es modifiquen els articles 5, 6 i 7 del Decret 205/2001, de 24 de juliol, pel qual es regulen elsserveis de vigilància per a determinats espectacles, activitats recreatives i establiments públics, quequeden redactats de la manera següent:

.Article 5

.Exempció

.5.1 La persona titular de la direcció del servei territorial corresponent del Departament competenten matèria de joc i d'espectacles, amb l'informe previ dels ajuntaments i de la policia de laGeneralitat mossos d'esquadra, quan els titulars dels locals o organitzadors dels espectacles oactivitats recreatives ho sol licitin, podrà reduir el nombre de vigilants o eximir los de l'obligació dedisposar ne quan la ubicació del local, les seves característiques, la naturalesa de l'activitat i altrescircumstàncies, que hauran de ser acreditades degudament, així ho permetin.

.Aquesta reducció o exempció es concedirà per resolució de la persona titular dels servei territorialcorresponent, amb vigència d'un any, revocable quan deixin de concórrer les circumstàncies quevan motivar la o per incompliment de la normativa vigent.

.5.2 Estaran exempts de les mesures de vigilància que estableix l'article 4 els espectacles i activitatsrecreatives organitzats per un ens local on la seguretat dels usuaris quedi garantida degudamentper la policia local, amb la comunicació prèvia al servei territorial corresponent..

.Article 6

.Mesures complementàries

.La persona titular de la direcció del servei territorial corresponent del Departament competent enmatèria de joc i d'espectacles, amb l'informe previ dels ajuntaments i de la policia de la Generalitatmossos d'esquadra, podrà augmentar el nombre de vigilants que preveu l'article 4, quan la ubicaciódel local, les seves característiques, l'aforament, la naturalesa de l'activitat i altres circumstànciesque es produeixin ho facin necessari..

.Article 7

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


219

.Mesures extraordinàries

.D'acord amb les previsions establertes per l'article 4 d'aquest Decret, la persona titular de ladirecció del servei territorial corresponent del Departament competent en matèria de joc id'espectacles, amb l'informe previ dels ajuntaments i de la policia de la Generalitat mossosd'esquadra, podrà determinar la necessitat de disposar de serveis de vigilància en els espectacles iactivitats recreatives del Catàleg no incloses a l'article 3 d'aquest Decret quan la ubicació del local,les seves característiques i la naturalesa de l'activitat que s'hi desenvolupa o qualsevol altracircumstància ho facin necessari per garantir la seguretat del públic assistent..

Tercera

Es modifiquen els articles 6.1, 7, 17.1, 18.1 i 19 del Decret 294/1995, de 7 de novembre, pel quals'aprova el Reglament de rifes, tómboles i combinacions aleatòries, que queden redactats de lamanera següent:

.Article 6

.Competència per autoritzar la celebració de rifes i combinacions aleatòries

.6.1 Correspon a la persona titular de la direcció del servei territorial corresponent delDepartament competent en matèria de joc i d'espectacles l'autorització de les rifes i combinacionsaleatòries que se celebrin en l'àmbit territorial de la seva competència..

.Article 7

.Competència per autoritzar la celebració de tómboles

.Correspon a la persona titular de la direcció del servei territorial corresponent del Departamentcompetent en matèria de joc i d'espectacles l'autorització de les tómboles que se celebrin a l'àmbitde la seva competència. En el cas de tómboles celebrades en ocasió de fires o festes locals, la sevaautorització serà competència de l'alcalde/essa del municipi on se celebrin..

.Article 17

.Tramitació de les autoritzacions

.17.1 Rebudes les sol licituds, amb els documents exigits en aquest Reglament presentats amb unaantelació mínima d'un mes a la data en què es pretengui l'inici de la venda o distribució de lespaperetes, butlletes o impresos, el director/a general del Joc i d'Espectacles o, si s'escau, la personatitular de la direcció del servei territorial corresponent del Departament competent en matèria dejoc i d'espectacles, procedirà a dictar l'oportuna resolució que concedirà o denegarà l'autoritzaciósol licitada, en aquest últim cas, motivadament..

.Article 18

.Efectes de les autoritzacions

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


220

.18.1 La Direcció General del Joc i d'Espectacles o les direccions dels serveis territorialscorresponents del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles trametran alDepartament d'Economia i Finances una còpia de les autoritzacions en un termini màxim de deudies a comptar des de la data de l'autorització, per tal que es procedeixi a la liquidació de la taxadel joc corresponent..

.Article 19

.Control de l'Administració

.El titular de l'autorització està obligat a remetre a la Direcció General del Joc i d'Espectacles o, sis'escau, al Servei Territorial corresponent del Departament competent en matèria de joc id'espectacles, la informació que expressament es requereixi..

Quarta

Es modifica l'article 8 del Decret 200/1999, de 27 de juliol, pel qual es regula el dret d'admissió alsestabliments públics on es realitzen espectacles i activitats recreatives, que queda redactat de lamanera següent:

.Article 8

.Comunicació

.8.1 Amb una antelació mínima d'un mes a la data de l'exercici del dret d'admissió, el titular del'establiment públic o l'organitzador d'un espectacle o activitat recreativa ha de trametre alcorresponent servei territorial del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles unacòpia del text del rètol al qual fa referència l'article anterior.

.8.2 En el cas que el contingut del rètol no respecti els límits i requisits del dret d'admissió que fixaaquest Decret, el director del servei territorial del Departament en el termini no superior a un mes,ho notificarà a la persona interessada per tal que n'esmeni els defectes. La persona interessadahaurà de comunicar el nou text del rètol a la delegació territorial.

.8.3 Només es pot donar publicitat a les condicions del dret d'admissió un cop transcorregut eltermini d'un mes des que el text del rètol ha estat comunicat al servei territorial corresponent iaquest no hi ha formulat objeccions.

.8.4 La còpia de l'escrit de comunicació al servei territorial corresponent ha de romandreobligatòriament a l'establiment.

.8.5 Qualsevol modificació de les condicions del dret d'admissió indicades al rètol esmentat s'ha decomunicar al corresponent servei territorial, d'acord amb el procediment que estableixen elsapartats anteriors..

Cinquena

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


221

Es modifiquen els articles 2.4 i 26.1 del Decret 239/1999, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el catàlegdels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics sotmesos a la Llei 10/1990, de15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics, quequeden redactats de la manera següent:

.2.4 Es consideren espectacles o activitats recreatives de caràcter extraordinari els esmentats enaquest catàleg que es realitzen amb caràcter esporàdic en un local o en un recinte que disposi dellicència o autorització municipal corresponent per a una activitat diferent de la que es preténrealitzar. Per a aquests espectacles o activitats cal sol licitar i obtenir prèviament autorització de ladirecció dels serveis territorials, o de l'ajuntament corresponent en el cas que aquells es realitzinamb motiu de la celebració de festes populars..

.26.1 L'empresa que disposi de llicència per realitzar un espectacle o exercir una activitat recreativai pretengui desenvolupar ne, amb caràcter extraordinari i esporàdic, alguna altra de les que contéaquest catàleg, ha de sol licitar a la direcció dels serveis territorials o a l'ajuntament, d'acord ambl'article 2.4 d'aquest Decret, l'autorització pertinent, amb una antelació mínima d'un mes a larealització de l'activitat..

Sisena

Es modifiquen els articles 6.1 i 9.1 del Decret 76/1999, de 23 de març, de creació d'una ponènciatècnica interdepartamental d'espectacles i activitats recreatives en cada delegació territorial delGovern de la Generalitat, que queden redactats de la manera següent:

.6.1 La secretaria de cada ponència tècnica interdepartamental d'espectacles i activitats recreativesés exercida per un funcionari o funcionària del corresponent Servei Territorial del Departamentcompetent en matèria de joc i d'espectacles que assisteix a les seves reunions i pot intervenir hiamb veu, però sense vot..

.9.1 Els serveis territorials del Departament competent en matèria de joc i d'espectacles aporten lainfraestructura i el suport administratiu necessari per al funcionament de la respectiva ponènciatècnica interdepartamental d'espectacles i activitats recreatives..

Setena

Es modifica l'article 44.1 del Decret 204/2001, de 24 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament decasinos de joc, que queda redactat de la manera següent:

.44.1 El titular de l'autorització està obligat a trametre a la Direcció General del Joc i d'Espectacleso, si escau, al corresponent Servei Territorial del Departament competent en matèria de joc id'espectacles, la informació que expressament es requereixi..

Vuitena

1. Es modifiquen els apartats b) i c) de l'article 4 del Reglament d'organització i funcionament de laComissió de Protecció Civil de Catalunya, aprovat pel Decret 291/1999, de 9 de novembre, quequeden redactats de la manera següent:

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


222

.b) La persona titular de la Secretaria General del Departament competent en matèria de seguretatque n'exerceix la vicepresidència primera i la persona titular de la Direcció General de ProteccióCivil, que n'exerceix la vicepresidència segona.

.c) Les persones titulars de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, de laDirecció General de la Policia i de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat..

2. Es modifiquen els apartats b) i c) de l'article 6.1 del Reglament d'organització i funcionament dela Comissió de Protecció Civil de Catalunya, aprovat pel Decret 291/1999, de 9 de novembre, quequeden redactats de la manera següent:

.b) La persona titular de la Secretaria General del Departament competent en matèria de seguretatque n'exerceix la vicepresidència primera i la persona titular de la Direcció General de ProteccióCivil, que n'exerceix la vicepresidència segona.

.c) Les persones titulars de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, de laDirecció General de la Policia i d'una de les delegacions territorials del Govern de la Generalitat..

Novena

Es modifica l'article 6 del Decret 102/1998, de 15 d'abril, de desenvolupament de les competènciesde la Generalitat de Catalunya en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària, quequeden redactats de la manera següent:

.Article 6

.Els serveis territorials del Servei Català de Trànsit actuaran coordinadament amb les delegacionsterritorials del Govern de la Generalitat i amb els serveis territorials del Departament..

Desena

Es modifiquen els articles 9.1, 9.3 i 12.1 del Decret 102/1998, de 15 d'abril, de desenvolupament deles competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de trànsit, circulació de vehicles iseguretat viària, que queden redactats de la manera següent:

.9.1 La comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària, presidida pel conseller/a competent enmatèria de trànsit té com a coordinadora la persona titular de la Secretaria General de l'esmentatDepartament i com a vicepresident/a primer/a la persona titular de la Direcció del Servei Català deTrànsit..

.9.3 Són vocals nats de la Comissió els membres del Comitè de Direcció del Trànsit, els membres dela Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària, un/a director/a dels serveisterritorials del departament competent en matèria de trànsit i un/a delegat/ada territorial delGovern, nomenat pel conseller/a competent en matèria de trànsit, en representació del'Administració territorial de la Generalitat..

.12.1 La Comissió Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viària serà presidida per lapersona titular del Departament competent en matèria de trànsit i actuarà com a vicepresidenta

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


223

primera la persona titular de la Secretaria General i com a vicepresidenta segona la persona titularde la Direcció del Servei Català de Trànsit. Així mateix, estarà integrada per un/a director/a delsserveis territorials del departament competent en matèria de trànsit, per la persona titular d'unade les delegacions territorials del Govern en representació de l'Administració territorial de laGeneralitat, per una persona representant dels departaments de Medi Ambient i Habitatge,d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, de Treball, d'Innovació, Universitats i Empresa,d'Educació, de Governació i Administracions Públiques, i d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, iper dues persones representants dels departaments de Política Territorial i Obres Públiques i deSalut..

Onzena

1. Es modifica l'apartat c) de l'article 5 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació del'exercici de competències en matèria de seguretat privada, en el sentit següent:

.c) Rebre la comunicació de la data de començament de les activitats de les empreses de seguretati trametre aquesta informació al servei territorial corresponent del Departament competent enmatèria de seguretat..

2. Es modifica l'article 6 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici decompetències en matèria de seguretat privada, en el sentit d'atribuir a les persones titulars queexerceixen la direcció dels serveis territorials corresponents del Departament competent enmatèria de seguretat les funcions que tenien atribuïdes les persones titulars de les delegacionsterritorials del Govern.

3. Es modifica l'apartat b) de l'article 7 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació del'exercici de competències en matèria de seguretat privada, en el sentit següent:

.b) Resoldre, amb l'acord previ del Departament o ens local afectat, sobre els serveis o mesures deseguretat a adoptar per empreses, entitats o organismes dependents de la Generalitat o del'Administració local, a proposta de la persona titular de la Direcció General de la Policia, ensupòsits que afectin tot Catalunya o més d'un servei territorial, o de la persona titular que exerceixla direcció dels serveis territorials del Departament competent en matèria de seguretat, en supòsitsque afectin la seva demarcació territorial..

4. Es modifica l'article 8 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici decompetències en matèria de seguretat privada, que queda redactat de la manera següent:

.Article 8

.Atribucions de la persona titular de la Direcció General de la Policia

.Correspon a la persona titular de la Direcció General de la Policia l'exercici de les atribucionsrelatives a les empreses industrials, comercials o de serveis que han d'adoptar mesures deseguretat detallades en la lletra b) de l'article 2 d'aquest Decret, que s'especifiquen a continuació:

.a) En supòsits que afectin tot Catalunya o més d'un servei territorial del Departament, acordar laimplantació d'un servei substitutori de vigilants de seguretat, d'acord amb allò previst als articles

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


224

114, 119.2 i 120.2 del Reglament de seguretat privada, aprovat pel reial decret 2364/1994, de 9 dedesembre.

.b) Rebre les comunicacions relatives a la creació de departaments de seguretat per a aquellesempreses industrials, comercials o de serveis i les entitats públiques o privades que sense estar hiobligades en vulguin organitzar.

.c) Rebre la sol licitud i concedir, un cop feta la comprovació del correcte funcionament de lesmesures de seguretat per part dels mossos d'esquadra, la dispensa d'implantació obligatòria devigilants de seguretat o de guardes particulars de camp, d'acord amb el que preveu l'article 118 delReglament de seguretat privada esmentat per aquells supòsits que afectin tot Catalunya o més d'unservei territorial.

.d) Autoritzar el funcionament d'oficines de canvi de divises, bancs mòbils i mòduls transportables,per a supòsits que afectin tot Catalunya o més d'un servei territorial, d'acord amb el procedimentestablert a l'article 136 del Reglament de seguretat privada.

.e) Dispensar els bancs, caixes d'estalvis i altres entitats de la implantació de totes o algunesmesures de seguretat, d'acord amb allò que disposa l'article 125 del Reglament de seguretatprivada per a supòsits que afectin tot Catalunya o més d'un servei territorial..

5. Es modifica l'article 9 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici decompetències en matèria de seguretat privada, en el sentit d'atribuir a les persones titulars queexerceixen la direcció dels serveis territorials corresponents del Departament competent enmatèria de seguretat les que aquest article atribueix a les persones titulars de les delegacionsterritorials del Govern.

6. Es modifica l'apartat e) de l'article 9 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació del'exercici de competències en matèria de seguretat privada, que queda redactat de la manerasegüent:

.e) Dispensar els bancs, caixes d'estalvis i altres entitats de la implantació de totes o algunesmesures de seguretat, d'acord amb allò que disposa l'article 125 del Reglament de seguretatprivada per a supòsits que afectin al servei territorial i també concedir la resta de dispenses a quefan referència els articles 129, 130.6 i 134 del Reglament de seguretat esmentat..

7. Es modifica l'apartat 1 de l'article 12 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació del'exercici de competències en matèria de seguretat privada que queda redactat de la manerasegüent:

.12.1 Correspon l'exercici de la competència de control per al compliment de la Llei 23/1992, de 30de juliol, de seguretat privada, al conseller del Departament competent en matèria de seguretat, alsecretari de seguretat, al director general de la Policia i a les persones titulars que exerceixen ladirecció dels serveis territorials corresponents del Departament competent en matèria deseguretat..

8. Es modifica l'article 14.2 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació de l'exercici decompetències en matèria de seguretat privada que queda redactat de la manera següent:

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


225

.14.2 Tenen competència per ordenar la incoació del procediment sancionador en matèriesrelacionades amb empreses industrials, comercials o de serveis que han d'adoptar mesures deseguretat la persona titular de la Direcció General de la Policia i les persones titulars que exerceixenla direcció dels serveis territorials corresponents del Departament competent en matèria deseguretat..

9. Es modifica l'article 15.2 del Decret 272/1995, que queda redactat de la manera següent:

.15.2 La instrucció dels procediments sancionadors en matèries relacionades amb les empresesindustrials, comercials o de serveis que han d'adoptar mesures de seguretat correspon a la DireccióGeneral de la Policia o als serveis territorials del departament competent en matèria de seguretat..

10. Es modifica l'apartat 2.d) de l'article 16 del Decret 272/1995 de 28 de setembre, de regulació del'exercici de competències en matèria de seguretat privada que queda redactat de la manerasegüent:

.d) A les persones titulars que exerceixen la direcció dels serveis territorials corresponents delDepartament competent en matèria de seguretat, per imposar multes fins a 6.000 euros, comtambé la suspensió temporal de les llicències o autoritzacions de fins a sis mesos de durada perinfraccions greus o lleus..

Dotzena

Es modifica l'apartat 1.a) de l'article 3 del Decret 233/1998, de 30 de juliol, pel qual es crea elConsell de Coordinació de la Seguretat Privada que queda redactat de la manera següent:

.3.1.a) Per la Generalitat de Catalunya:

.La persona titular de la Secretaria de Seguretat, que és la presidenta del consell, o persona en quidelegui i la persona titular de la Direcció General de la Policia, que n'és la vicepresidenta.

.Les persones titulars de les direccions dels serveis territorials del Departament competent enmatèria de seguretat o bé la persona en qui deleguin.

.Dos membres del Cos de Mossos d'Esquadra.

.Dos persones representants de la Direcció General de la Policia.

.Una persona representant per cadascun dels departaments competents en matèries de Treball,Indústria, Comerç, Turisme i Consum..

Tretzena

S'afegeix una disposició addicional al Decret 203/2002, de 23 de juliol, de regulació de lacomunicació a la Generalitat de les exhibicions i les subhastes públiques ocasionals d'objectes dejoieria, argenteria, antiguitats i obres d'art, que queda redactada de la manera següent:

.Disposició addicional

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


226

.Les referències que en aquest Decret es fan a les persones titulars de les delegacions territorialsdel Govern de la Generalitat i a les delegacions territorials del Govern de la Generalitat s'hand'entendre fetes a les persones titulars que exerceixen la direcció dels serveis territorialscorresponents del Departament competent en matèria de seguretat i a llurs serveis territorials..

Catorzena

Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya.

Barcelona, 6 de novembre de 2007

José Montilla i Aguilera

President de la Generalitat de Catalunya

Joan Saura i Laporta

Conseller d'Interior, Relacions

Institucionals i Participació

Annex

Regió policial Girona

Àrea Bàsica Policial Alt Empordà Figueres

Municipis que comprèn: Agullana, Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Bàscara, Biure, Boadellad'Empordà, Borrassà, Cabanelles, Cabanes, Cantallops, Capmany, Cistella, Colera, Darnius, Espolla,el Far d'Empordà, Figueres, Garrigàs, Garriguella, la Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet deCabrenys, Masarac, Mollet de Peralada, Navata, Ordis, Peralada, Pont de Molins, Pontós, el Port dela Selva, Portbou, Rabós, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenç de la Muga, Santa Llogaia d'Àlguema,la Selva de Mar, Siurana, Terrades, la Vajol, Vilabertran, Vilafant, Vilamalla, Vilamaniscle, Vilanant,Vila sacra.

Àrea Bàsica Policial Alt Empordà Roses

Municipis que comprèn: l'Armentera, Cadaqués, Castelló d'Empúries, l'Escala, Fortià, Palausaverdera, Palau de Santa Eulàlia, Pau, Pedret i Marzà, Riumors, Roses, Sant Miquel de Fluvià, SantMori, Sant Pere Pescador, Saus, Torroella de Fluvià, Ventalló, Viladamat, Vilajuïga, Vilamacolum,Vilaür.

Àrea Bàsica Policial Baix Empordà la Bisbal

Municipis que comprèn: Albons, Begur, Bellcaire d'Empordà, la Bisbal d'Empordà, Colomers, Corçà,Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Foixà, Fontanilles, Forallac, Garrigoles, Gualta, Jafre,Mont ras, Palafrugell, Palamós, Palau sator, Pals, Parlavà, la Pera, Regencós, Rupià, Serra de Daró,

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


227

la Tallada d'Empordà, Torrent, Torroella de Montgrí, Ullà, Ullastret, Ultramort, Vall llobrega,Verges, Vilopriu.

Àrea Bàsica Policial Baix Empordà Sant Feliu

Municipis que comprèn: Calonge, Castell Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro.

Àrea Bàsica Policial Garrotxa

Municipis que comprèn: Argelaguer, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, Maià de Montcal,Mieres, Montagut, Olot, les Planes d'Hostoles, les Preses, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol deFinestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau,Tortellà, la Vall de Bianya, la Vall d'en Bas.

Àrea Bàsica Policial Gironès Pla de l'Estany

Municipis que comprèn: Aiguaviva, Bescanó, Bordils, Campllong, Canet d'Adri, Cassà de la Selva,Celrà, Cervià de Ter, Flaçà, Fornells de la Selva, Girona, Juià, Llagostera, Llambilles, Madremanya,Quart, Salt, Sant Andreu Salou, Sant Gregori, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià deRamis, Sant Martí de Llémena, Sant Martí Vell, Sarrià de Ter, Vilablareix, Viladasens, Banyoles,Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, SantMiquel de Campmajor, Serinyà, Vilademuls.

Àrea Bàsica Policial Ripollès

Municipis que comprèn: Campdevànol, Campelles, Camprodon, Gombrèn, Llanars, les Llosses,Molló, Ogassa, Pardines, Planoles, Queralbs, Ribes de Fresser, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses,Sant Pau de Segúries, Setcases, Toses, Vallfogona de Ripollès, Vilallonga de Ter.

Àrea Bàsica Policial Selva Interior

Municipis que comprèn: Amer, Anglès, Arbúcies, Breda, Brunyola, Caldes de Malavella, la Cellera deTer, Fogars de la Selva, Hostalric, Maçanet de la Selva, Massanes, Osor, Riells i Viabrea, Riudarenes,Riudellots de la Selva, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Hilari Sacalm, Sant Julià del Llor i Bonmatí, SantaColoma de Farners, Sils, Susqueda, Vidreres, Vilobí d'Onyar.

Àrea Bàsica Policial Selva Litoral

Municipis que comprèn: Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar.

Regió policial Ponent.

Àrea Bàsica Policial Noguera

Municipis que comprèn: Àger, Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes iSanta Linya, Balaguer, la Baronia de Rialb, Bellcaire d'Urgell, Bellmunt d'Urgell, Cabanabona,Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola,

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


228

Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Térmens, Tiurana, Torrelameu,Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l'Aguda, Vilanova de Meià.

Àrea Bàsica Policial Segarra Urgell

Municipis que comprèn: Biosca, Cervera, Estaràs, Granyanella, Granyena de Segarra, Guissona,Ivorra, Massoteres, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, les Olugues, els Plans de Sió,Ribera d'Ondara, Sanaüja, Sant Guim de Freixenet, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Talavera,Tarroja de Segarra, Torà, Torrefeta i Florejacs, Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà,Ciutadilla, la Fuliola, Guimerà, Maldà, Nalec, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverdd'Agramunt, Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú, Vilagrassa.

Àrea Bàsica Policial Segrià Garrigues Pla d'Urgell

Municipis que comprèn: l'Albagés, l'Albí, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera,Castelldans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l'Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Granadella,Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, Puiggrós, elSoleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell, Vinaixa, Barbens, Bell lloc d'Urgell, Bellvís, Castellnou deSeana, Fondarella, Golmés, Ivars d'Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d'Anglesola, elPoal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig, Vila sana, Aitona, els Alamús, Albatàrrec, Alcanó,Alcarràs, Alcoletge, Alfarràs, Alfés, Alguaire, Almacelles, Almatret, Almenar, Alpicat, Artesa deLleida, Aspa, Benavent de Segrià, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, la Granja d'Escarp,Llardecans, Lleida, Maials, Massalcoreig, Montoliu de Lleida, la Portella, Puigverd de Lleida,Rosselló, Sarroca de Lleida, Seròs, Soses, Sudanell, Sunyer, Torrebesses, Torrefarrera, Torres deSegre, Torre serona, Vilanova de la Barca, Vilanova de Segrià.

Regió policial Pirineu Occidental.

Àrea Bàsica Policial Alt Urgell

Municipis que comprèn: Alàs i Cerc, Arsèguel, Bassella, Cabó, Cava, Coll de Nargó, Estamariu, Fígolsi Alinyà, Josa i Tuixén, Montferrer i Castellbó, Oliana, Organyà, Peramola, el Pont de Bar, Riberad'Urgellet, la Seu d'Urgell, les Valls d'Aguilar, les Valls de Valira, la Vansa i Fórnols.

Àrea Bàsica Policial Cerdanya

Municipis que comprèn: Alp, Bellver de Cerdanya, Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils deCerdanya, Isòvol, Lles de Cerdanya, Llívia, Meranges, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans,Puigcerdà, Riu de Cerdanya, Urús.

Àrea Bàsica Policial Pallars Jussà Pallars Sobirà

Municipis que comprèn: Abella de la Conca, Castell de Mur, Conca de Dalt, Gavet de la Conca, Isonai Conca Dellà, Llimiana, la Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Sant Esteve de la Sarga, Sarroca deBellera, Senterada, Talarn, la Torre de Cabdella, Tremp, Alins, Alt Àneu, Baix Pallars, Espot, Esterrid'Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, la Guingueta d'Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort,Tírvia, Vall de Cardós.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


229

Àrea Bàsica Policial Vall d'Aran Alta Ribagorça

Municipis que comprèn: Arres, Bausen, el Pont de Suert, Es Bordes, Bossòst, Canejan, Les, NautAran, Vielha e Mijaran, Vilamòs, la Vall de Boí, Vilaller.

Regió policial Central

Àrea Bàsica Policial Anoia

Municipis que comprèn: Argençola, Bellprat, el Bruc, Cabrera d'Igualada, Calaf, Calonge de Segarra,Capellades, Carme, Castellfollit de Riubegrós, Castellolí, Copons, els Hostalets de Pierola, Igualada,Jorba, la Llacuna, Masquefa, Montmaneu, Òdena, Orpí, Piera, la Pobla de Claramunt, els Prats deRei, Pujalt, Rubió, Sant Martí de Tous, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera, SantaMargarida de Montbui, Santa Maria de Miralles, la Torre de Claramunt, Vallbona d'Anoia, Veciana,Vilanova del Camí.

Àrea Bàsica Policial Bages

Municipis que comprèn: Aguilar de Segarra, Artés, Avinyó, Balsareny, Calders, Callús, Cardona,Castellbell i el Vilar, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, l'Estany, Fonollosa, Gaià,Manresa, Marganell, Moià, Monistrol de Calders, Monistrol de Montserrat, Mura, Navarcles, Navàs,el Pont de Vilomara i Rocafort, Rajadell, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, SantJoan de Vilatorrada, Sant Mateu de Bages, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet,Santa Maria d'Oló, Santpedor, Súria, Talamanca.

Àrea Bàsica Policial Berguedà

Municipis que comprèn: Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l'Areny, Castellarde n'Hug, Castellar del Riu, Cercs, l'Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guardiola deBerguedà, Montclar, Montmajor, la Nou de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Puig reig, la Quar,Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Santa Maria de Merlès,Vallcebre, Vilada, Viver i Serrateix.

Àrea Bàsica Policial Osona

Municipis que comprèn: Alpens, Balenyà, el Brull, Calldetenes, Centelles, Collsuspina, Espinelves,Folgueroles, Gurb, Lluçà, Malla, Manlleu, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Montesquiu,Muntanyola, Olost, Orís, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Roda de Ter, Rupit i Pruit, Sant Agustíde Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià deVilatorta, Sant Martí d'Albars, Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora,Sant Sadurní d'Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga,Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Besora, Santa Maria de Corcó, Seva, Sobremunt, Sora,Taradell, Tavèrnoles, Tavertet, Tona, Torelló, Vic, Vidrà, Viladrau, Vilanova de Sau.

Àrea Bàsica Policial Solsonès

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


230

Municipis que comprèn: Castellar de la Ribera, Clariana de Cardener, la Coma i la Pedra, Guixers,Lladurs, Llobera, la Molsosa, Navès, Odèn, Olius, Pinell de Solsonès, Pinòs, Riner, Sant Llorenç deMorunys, Solsona.

Regió policial Metropolitana Nord.

Àrea Bàsica Policial Arenys de Mar

Municipis que comprèn: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar,Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, SantaSusanna, Tordera.

Àrea Bàsica Policial Badalona

Municipis que comprèn: Badalona, Sant Adrià de Besòs.

Àrea Bàsica Policial Cerdanyola

Municipis que comprèn: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada iReixac, Ripollet.

Àrea Bàsica Policial Granollers

Municipis que comprèn: Aiguafreda, l'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui,Campins, Canovelles, Cànoves i Samalús, Cardedeu, Castellcir, Castellterçol, Figaró Montmany,Fogars de Montclús, les Franqueses del Vallès, la Garriga, Granera, Granollers, Gualba, Lliçàd'Amunt, Lliçà de Vall, Llinars del Vallès, Montornès del Vallès, Montseny, la Roca del Vallès, SantAntoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Codines, Sant Pere deVilamajor, Sant Quirze Safaja, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Palautordera, Tagamanent,Vallgorguina, Vallromanes, Vilalba Saserra, Vilanova del Vallès.

Àrea Bàsica Policial Mataró

Municipis que comprèn: Argentona, Cabrera de Mar, Caldes d'Estrac, Dosrius, Mataró, Òrrius, SantAndreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt.

Àrea Bàsica Policial Mollet del Vallès

Municipis que comprèn: la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Parets del Vallès,Sant Fost de Campsentelles, Santa Maria de Martorelles.

Àrea Bàsica Policial Premià de Mar

Municipis que comprèn: Alella, Cabrils, el Masnou, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià,Tiana, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar.

Àrea Bàsica Policial Rubí

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


231

Municipis que comprèn: Castellbisbal, Rubí, Sant Cugat del Vallès.

Àrea Bàsica Policial Sabadell

Municipis que comprèn: Castellar del Vallès, Gallifa, Palau solità i Plegamans, Polinyà, Sabadell,Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sentmenat.

Àrea Bàsica Policial Santa Coloma de Gramenet

Municipis que comprèn: Santa Coloma de Gramenet.

Àrea Bàsica Policial Terrassa

Municipis que comprèn: Matadepera, Rellinars, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls.

Regió policial Metropolitana Barcelona.

Àrea Bàsica Policial Ciutat Vella.

Àrea Bàsica Policial Eixample.

Àrea Bàsica Policial Sants Montjuïc.

Àrea Bàsica Policial les Corts.

Àrea Bàsica Policial Sarrià Sant Gervasi.

Àrea Bàsica Policial Gràcia.

Àrea Bàsica Policial Horta Guinardó.

Àrea Bàsica Policial Nou Barris.

Àrea Bàsica Policial Sant Andreu.

Àrea Bàsica Policial Sant Martí.

Municipi que comprèn: Barcelona.

Regió policial Metropolitana Sud.

Àrea Bàsica Policial Cornellà de Llobregat

Municipis que comprèn: Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí.

Àrea Bàsica Policial Esplugues de Llobregat

Municipis que comprèn: Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


232

Àrea Bàsica Policial Garraf

Municipis que comprèn: Canyelles, Cubelles, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilanova i laGeltrú.

Àrea Bàsica Policial Gavà

Municipis que comprèn: Begues, Castelldefels, Gavà, Viladecans.

Àrea Bàsica Policial l'Hospitalet de Llobregat

Municipis que comprèn: l'Hospitalet de Llobregat.

Àrea Bàsica Policial Martorell

Municipis que comprèn: Abrera, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa deMontserrat, Sant Andreu de la Barca, Sant Esteve Sesrovires.

Àrea Bàsica Policial el Prat de Llobregat

Municipis que comprèn: el Prat de Llobregat.

Àrea Bàsica Policial Sant Boi de Llobregat

Municipis que comprèn: Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Santa Coloma deCervelló.

Àrea Bàsica Policial Sant Feliu de Llobregat

Municipis que comprèn: Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, la Palma deCervelló, el Papiol, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat, Vallirana.

Àrea Bàsica Policial Alt Penedès

Municipis que comprèn: Avinyonet del Penedès, les Cabanyes, Castellet i la Gornal, Castellví de laMarca, Font rubí, Gelida, la Granada, Mediona, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Pacs del Penedès, elPla del Penedès, Pontons, Puigdàlber, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Llorenç d'Hortons, Sant MartíSarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Fe delPenedès, Santa Margarida i els Monjos, Subirats, Torrelavit, Torrelles de Foix, Vilafranca delPenedès, Vilobí del Penedès.

Regió policial Camp de Tarragona.

Àrea Bàsica Policial Alt Camp Conca de Barberà

Municipis que comprèn: Aiguamúrcia, Alcover, Alió, Bràfim, Cabra del Camp, Figuerola del Camp,els Garidells, la Masó, el Milà, Montferri, Mont ral, Nulles, Pla de Santa Maria, el Pont d'Armentera,Puigpelat, Querol, la Riba, Rodonyà, el Rourell, Vallmoll, Valls, Vilabella, Vila rodona, Barberà de la

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


233

Conca, Blancafort, Conesa, l'Espluga de Francolí, Forès, Llorac, Montblanc, Passanant, les Piles, Pira,Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat, Senan, Solivella,Vallclara, Vallfogona de Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd, Vimbodí.

Àrea Bàsica Policial Baix Camp Priorat

Municipis que comprèn: Albiol, l'Aleixar, Alforja, Almoster, Arbolí, l'Argentera, les Borges del Camp,Botarell, Cambrils, Capafonts, Castellvell del Camp, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols,Montbrió del Camp, Mont roig del Camp, Prades, Pratdip, Reus, Riudecanyes, Riudecols, Riudoms,la Selva del Camp, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Vilanova d'Escornalbou, Vilaplana, Vinyols iels Arcs, Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant,Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar, laMorera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Torroja delPriorat, Ulldemolins, la Vilella Alta, la Vilella Baixa.

Àrea Bàsica Policial Baix Penedès

Municipis que comprèn: Albinyana, l'Arboç, Banyeres del Penedès, Bellvei, la Bisbal del Penedès,Bonastre, Calafell, Cunit, Llorenç del Penedès, Masllorenç, el Montmell, Sant Jaume dels Domenys,Santa Oliva, el Vendrell.

Àrea Bàsica Policial Tarragonès

Municipis que comprèn: Altafulla, el Catllar, Constantí, Creixell, el Morell, la Nou de Gaià, elsPallaressos, Perafort, la Pobla de Mafumet, la Pobla de Montornès, Renau, la Riera de Gaià, Rodade Barà, Salomó, Salou, la Secuita, Tarragona, Torredembarra, Vespella de Gaià, Vilallonga delCamp, Vila seca

Regió policial les Terres de l'Ebre.

Àrea Bàsica Policial Baix Ebre

Municipis que comprèn: l'Aldea, Aldover, Alfara de Carles, l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, Benifallet,Camarles, Deltebre, Paüls, el Perelló, Roquetes, Tivenys, Tortosa, Xerta.

Àrea Bàsica Policial Montsià

Municipis que comprèn: Alcanar, Amposta, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans,Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Santa Bàrbara, la Sénia, Ulldecona.

Àrea Bàsica Policial Terra Alta Ribera d'Ebre

Municipis que comprèn: Ascó, Benissanet, Flix, Garcia, Ginestar, Miravet, Móra d'Ebre, Móra laNova, la Palma d'Ebre, Rasquera, Riba roja d'Ebre, Tivissa, la Torre de l'Espanyol, Vinebre, Arnes,Batea, Bot, Caseres, Corbera d'Ebre, la Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, el Pinell de Brai, laPobla de Massaluca, Prat de Comte, Vilalba dels Arcs.

(07.303.094)

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


234

2.4. DECRET 401/2006, DE 24 D'OCTUBRE, PEL QUAL S'APROVA EL REGLAMENT DEPROVISIÓ DE LLOCS DE TREBALL DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA.

La provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra ha estat objecte de successivesdisposicions reglamentàries, motivades per les noves necessitats derivades del progressiudesplegament del cos i l'assoliment d'experiència en la gestió d'aquests processos.

El primer decret, de l'any 1996, fou completat pel Decret 7/1999, que incloïa la regulació delconcurs oposició. Posteriorment, el Decret 169/2001, de 26 de juny, va substituir la normativaanterior, amb la voluntat d'incorporar nous plantejaments, com els referits a la valoració del mèrit,la introducció de la lliure designació, i els terminis per a prendre possessió, entre d'altres aspectes.Aquesta nova regulació també es va dur a terme en el marc de l'assumpció de les facultatsderivades de la transferència de competències executives en matèria de trànsit i circulació devehicles de motor, feta efectiva mitjançant la Llei orgànica 6/1997, de 15 de desembre.

De llavors ençà, el desplegament del cos de mossos d'esquadra ha continuat aconseguint novesfites, entre les quals destaca l'arribada a la ciutat de Barcelona, i que tindrà la seva culminació en laresta de comarques d'aquí a finals de 2007.

Aquest creixement en nombre d'efectius, de destinacions operatives, de reptes professionals i denoves ubicacions exigeix també disposar de noves eines de gestió i organització dels recursoshumans del cos.

En els propers anys, tots els aspectes relacionats amb la mobilitat, la promoció professional,l'especialització i, en general, la provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra serandeterminants de cara a poder garantir la prestació d'un servei de policia eficaç i de qualitat,vinculant la carrera professional dels membres del cos a les necessitats operatives i a les decisionsorganitzatives que calgui adoptar en el futur.

Tots aquests elements exposats més amunt venen a coincidir en la necessitat d'actualitzar lanormativa en matèria de provisió, per tal d'incloure hi les eines de gestió necessàries en aquestnou context.

Per tant, de conformitat amb el que estableix l'article 3.e) del Decret 157/1996, de 14 de maig, dedeterminació dels òrgans que exerceixen les atribucions i les facultats atorgades al Departament deGovernació per la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra;d'acord amb l'article 3.6 del Decret 296/2003, de 20 de desembre, de creació, denominació ideterminació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat deCatalunya; en ús de les competències que atribueix la disposició final de la Llei esmentada; vistl'informe favorable del Consell de la Policia Mossos d'Esquadra; d'acord amb el dictamen de laComissió Jurídica Assessora; a proposta de la consellera d'Interior, i amb la deliberació prèvia delGovern,

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


235

Decreto:

Capítol 1

Disposicions generals

Article 1

Principis que regeixen la provisió de llocs de treball

1.1 Els llocs de treball de les persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra, inclosos els quepuguin ser ocupats per funcionaris en situació de segona activitat, es proveeixen d'acord amb elsprincipis de mèrit, capacitat i antiguitat.

1.2 Els sistemes de provisió establerts en aquest Reglament també s'apliquen a la provisió de llocsde treball de tècnics i facultatius del cos esmentat.

Article 2

Sistemes de provisió

2.1 Els llocs de treball de les persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra es proveeixenpels sistemes de concurs, concurs oposició i lliure designació, de conformitat amb el quedeterminin les relacions de llocs de treball segons la naturalesa de les seves funcions, el presentReglament i la resta de la normativa aplicable.

2.2 Els llocs de treball reservats a les categories de comissari/a i major es proveeixen pel sistemade lliure designació.

2.3 A més d'aquests sistemes, els llocs de treball poden també proveir se mitjançant redistribuciód'efectius, adscripció provisional, comissió de serveis, trasllat forçós, encàrrec de funcions, canvid'adscripció de llocs de treball i permutes.

Article 3

Convocatòries

3.1 Els sistemes de concurs, concurs oposició i lliure designació per a la provisió de llocs de treballes regeixen per les convocatòries respectives, les quals s'han d'ajustar al que disposa aquestReglament i a la resta de disposicions que siguin aplicables.

3.2 Els sistemes establerts a l'apartat anterior es poden convocar de manera conjunta, enreferència a llocs de treball de les famílies professionals i especialitats que s'estableixin a lescorresponents relacions de llocs de treball.

3.3 L'adjudicació dels llocs de treball convocats conjuntament es podrà realitzar en processossuccessius i preclusius, si així es determina en les bases de la convocatòria. En aquestesconvocatòries conjuntes s'ha d'indicar l'ordre en què s'han d'executar i resoldre els processos, amb

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


236

la finalitat que les persones que participin puguin concretar les seves preferències, tot tenint encompte que les persones que obtinguin un lloc sol licitat en un procés no podran renunciar al llocobtingut ni obtenir ne un altre en un procés de la mateixa convocatòria, per la qual cosa s'entendràque renuncien a les sol licituds que hagin formulat per a llocs de treball que poguessin resultarproveïts en processos posteriors.

3.4 En cas de participar de forma simultània en una convocatòria de provisió de llocs de treballsense especialitat i, alhora, en una de llocs de treball d'especialitat, l'assignació d'un lloc de treballd'especialitat comportarà la renuncia a les sol licituds que s'hagin formulat per a llocs de treballsense especialitat.

3.5 Les convocatòries per a la provisió de llocs de treball pels sistemes abans esmentats s'han depublicar al DOGC.

3.6 La resolució d'aquestes convocatòries s'ha de publicar igualment al DOGC. Quan lesconvocatòries afectin llocs d'especial confidencialitat o en què sigui necessària la reserva, laresolució ha de ser publicada mitjançant un sistema codificat que en permeti la confidencialitat.

Article 4

Anotacions al Registre general de personal

Les diligències de cessament i de presa de possessió de les persones funcionàries que accedeixin aun lloc de treball han de ser inscrites al Registre general de personal de la Generalitat.

Capítol 2

Provisió de llocs de treball mitjançant concurs, concurs oposició i lliure designació.

Article 5

Òrgan competent

5.1 Correspon a la persona titular del departament competent en matèria de seguretat públicaprocedir a la convocatòria per proveir llocs de treball mitjançant els sistemes de concurs, concursoposició i lliure designació.

5.2 S'ha de donar coneixement de les bases de la convocatòria al Consell de la Policia Mossosd'Esquadra.

Article 6

Requisits i condicions de participació

6.1 Els funcionaris del cos de mossos d'esquadra, qualsevol que sigui la seva situacióadministrativa, poden prendre part en les convocatòries sempre que compleixin les condicionsgenerals exigides i els requisits establerts a cada convocatòria en la data en què acabi el termini de

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


237

presentació de les sol licituds de participació, llevat dels supòsits previstos en els apartats 2 i 4d'aquest article.

No obstant això, les bases poden preveure per a totes les persones aspirants que es difereixi, dinsdel procés selectiu, la data de compliment del requisit de disposar del permís o llicència de conduircorresponent fins a un moment previ a la realització de les proves de conducció o del curs selectiucorresponent, si escau. Aquesta previsió no serà aplicable a les persones funcionàries que es trobinen els supòsits a què fan referència els apartats 2 i 4 d'aquest article.

6.2 Les persones funcionàries sancionades en ferm amb suspensió de funcions no poden participara les convocatòries mentre duri la suspensió, i els funcionaris sancionats amb trasllat del lloc detreball amb canvi de destinació o dins la mateixa localitat, sense canvi de residència, tampoc no hipoden participar durant el període que s'hagi determinat en la resolució sancionadora.

6.3 Les convocatòries de provisió de llocs de treball poden incloure com a requisit de participaciól'acreditació d'una antiguitat mínima en el cos de mossos d'esquadra o en el desenvolupament d'unlloc de treball adscrit a una família professional i especialitat de conformitat amb lescaracterístiques establertes a les relacions de llocs de treball.

6.4 Les persones funcionàries que ocupin un lloc de treball proveït per algun dels sistemesprevistos en aquest Reglament, subjecte a un període de permanència mínima, no poden participaren les convocatòries de concurs, concurs oposició i lliure designació durant el termini depermanència establert en cada cas en les relacions de llocs de treball.

El temps de permanència mínima no serà d'aplicació quan les persones funcionàries:

a) Proveeixin un lloc de treball vacant de la mateixa especialitat.

b) Ingressin a una categoria que impliqui la pèrdua del lloc de treball.

c) Passin a una situació diferent de la de servei actiu.

6.5 Per al còmput dels períodes de permanència mínima es tindrà en compte el temps que s'hagiocupat el lloc de treball de manera definitiva per qualsevol dels sistemes de provisió reconeguts enaquest Reglament. A aquest temps se li afegirà, en el seu cas, el període d'ocupació provisional,realitzat a través de les altres formes de provisió reconegudes en aquest Reglament,immediatament anterior a la seva provisió definitiva.

En el còmput del període de permanència mínima es tindrà en compte el temps en què s'ocupinllocs de treball de la mateixa especialitat, amb independència de la categoria que s'ostenti sempreque hi hagi continuïtat en el temps entre aquestes destinacions.

6.6 Les convocatòries, en el cas de les persones funcionàries adscrites provisionalment i de les quevulguin reingressar al servei actiu participant en elles, poden incloure l'obligació d'assenyalar lapreferència per a tots els llocs de treball oferts i predeterminar, en defecte d'opció de les personesinteressades, l'ordre dels llocs sol licitats segons criteris objectius.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


238

6.7 Les convocatòries poden preveure que les persones concursants facin constar la sevapreferència en les vacants que es puguin produir com a conseqüència del procés d'adjudicació dedestinacions.

Article 7

Presentació de sol licituds

7.1 La sol licitud de participació en les convocatòries de concurs, concurs oposició i lliuredesignació s'ha de formular en el document normalitzat que s'aprovi en les bases de laconvocatòria i s'ha d'adreçar a l'òrgan convocant. A la sol licitud s'han d'especificar els llocsdemanats i l'ordre de preferència si en són més d'un.

7.2 El termini de presentació de sol licituds és de quinze dies hàbils a partir de l'endemà de lapublicació de la convocatòria al DOGC. Després dels deu dies hàbils següents al de la finalització deltermini esmentat, no es pot admetre cap renúncia a la sol licitud si no és per causes objectivesprevistes en la convocatòria, degudament justificades per la persona funcionària i apreciades per lacomissió de valoració regulada per l'article 11 d'aquest Reglament i per la persona titular de laDirecció General de Seguretat Ciutadana en el cas de les convocatòries per lliure designació.

Article 8

Convocatòries de concurs i concurs oposició. Requisits de les convocatòries.

8.1 Les convocatòries han de contenir les bases del concurs o concurs oposició, en les quals hi hade figurar:

a) Denominació, nivell, escala, categoria, família professional i especialitat si escau, complementespecífic, localització dels llocs oferts i, en el seu cas, el període de permanència mínima.

b) Requisits per poder ocupar els llocs ofertats, d'acord amb el que determini la relació de llocs detreball.

c) Mèrits que s'han de valorar, barem d'acord amb el qual s'han de puntuar i, si escau, valoraciómínima global que s'estableixi per a l'adjudicació dels llocs oferts.

d) Previsió de memòries, entrevistes i proves que calgui superar, incloent, si s'escau, d'acord amb elsistema de famílies professionals i especialitats, proves físiques i psicològiques.

e) Quan es tracti de proveir llocs de treball adscrits a una determinada especialitat lesconvocatòries preveuran la necessitat d'acreditar una formació específica o d'adquirir la durant elprocés de provisió i, si escau, la superació d'un període de pràctiques.

f) Composició de les comissions de valoració.

g) Centre o dependència on s'han d'adreçar les instàncies.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


239

h) L'exempció, si escau, de realitzar la fase d'oposició i el curs o cursos d'especialització en elconcurs oposició.

8.2 En els supòsits en què la possessió d'un determinat nivell de coneixement de català sigui unrequisit per ocupar el lloc de treball, d'acord amb el que s'estableixi a la convocatòria, i lespersones participants no puguin acreditar ho documentalment, les comissions de valoració podenutilitzar els mitjans d'acreditació que considerin adequats per tal d'avaluar aquest nivell deconeixement.

8.3 Amb aquesta finalitat, les comissions poden sol licitar l'assessorament d'un/a expert/a enmatèria lingüística, per tal d'avaluar els coneixements de català exigits a la convocatòria.

Article 9

Concurs

9.1 En els concursos es consideraran els mèrits adequats al contingut i a les característiques delsllocs de treball a proveir. També s'han de considerar, sempre en funció del lloc a proveir, el graupersonal, la valoració del treball desenvolupat, l'experiència professional, els cursos de formació iperfeccionament, l'antiguitat, el nivell de coneixement de la llengua catalana, les titulacionsacadèmiques i les distincions i recompenses, d'acord amb els criteris següents:

a) El grau personal consolidat s'ha de valorar en relació amb la categoria o escala corresponent i, siaixí es determina a la convocatòria, en relació amb el nivell dels llocs de treball que s'hi ofereixen.

b) La valoració del treball desenvolupat ha de quantificar se d'acord amb el que es determini a laconvocatòria, segons la naturalesa dels llocs convocats, i atenent els resultats obtinguts per lapersona aspirant en els programes que avaluïn el rendiment i l'activitat professional del cos demossos d'esquadra.

c) L'experiència professional en el cos de mossos d'esquadra s'ha de valorar atenent elsconeixements tècnics i l'experiència de les persones aspirants en el desenvolupament de tasquescorresponents a llocs de treball del mateix àmbit funcional que els llocs a proveir.

d) Els cursos de formació i perfeccionament s'han de valorar quan tinguin per objecte matèriesdirectament relacionades amb les funcions pròpies dels llocs de treball oferts. En cap cas no esvaloraran els cursos que calgui acreditar com a requisit indispensable per participar en lesconvocatòries de provisió i/o d'accés a les escales i categories corresponents o que constitueixinfases dels propis processos de provisió i/o accés.

e) L'antiguitat s'ha de valorar per anys de servei en cossos policials. No es computen els serveisprestats simultàniament amb altres d'al legats. Es pot diferenciar, en cada convocatòria, lapuntuació atenent les escales o categories en què s'hagin prestat serveis.

f) En funció del perfil dels llocs oferts es valorarà la possessió de nivells de coneixement de lallengua catalana superiors a aquell que sigui exigit per ingressar en la corresponent categoria oescala del cos de mossos d'esquadra o per prendre part en el concurs.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


240

g) Les titulacions acadèmiques només s'han de valorar quan aquestes siguin rellevants per al lloc detreball a proveir. En cap cas no s'han de valorar les titulacions acadèmiques que s'exigeixin com arequisit indispensable per participar en les convocatòries i/o per a l'accés a les escales i categoriescorresponents.

h) Les recompenses i distincions pròpies del cos de mossos d'esquadra s'han de valorar d'acordamb la normativa que s'estableixi.

9.2 Les bases de les convocatòries, en atenció als llocs a proveir i, en especial, als perfilsprofessionals que aquests llocs requereixen, poden incloure la valoració d'altres coneixements,habilitats i aptituds concretes complementàries de les establertes a l'apartat anterior que facilitin igaranteixin la selecció de la persona candidata més idònia, d'acord amb les àrees funcionals o ambla naturalesa, la finalitat, les funcions i les tasques bàsiques dels llocs a proveir.

9.3 La destinació prèvia del o de la cònjuge o de l'altre membre d'una unió estable de parella, sitambé treballa a l'Administració pública i a la comarca on radiqui el lloc o llocs sol licitats, es potvalorar com a màxim amb la mateixa puntuació que resulti de l'antiguitat, d'acord amb les bases dela convocatòria, quan la persona aspirant no tingui lloc de treball definitiu assignat en la localitat ala que opti.

9.4 La puntuació de cadascun dels conceptes enunciats en els apartats anteriors no pot excedir encap cas del 30 % de la puntuació màxima total que s'estableixi per al concurs, ni ser inferior al 5%d'aquesta.

9.5 En el supòsit que en les bases de la convocatòria s'exigeixi algun requisit indispensable perparticipar hi, no serà procedent valorar lo posteriorment com a mèrit dins la fase corresponent delconcurs de mèrits.

9.6 Els mèrits s'han de valorar amb referència a la data de tancament del termini de presentació desol licituds i s'han d'acreditar documentalment de la manera i en els terminis que disposin les basesde la convocatòria. En els processos de valoració dels mèrits, es poden demanar a les personesinteressades els aclariments o, si escau, la documentació addicional que s'estimin necessaris per ala comprovació dels mèrits al legats.

9.7 A les convocatòries de concurs s'ha de fixar una puntuació mínima per a l'adjudicació dedestinació.

9.8 Els empats en la puntuació resultant de la valoració total dels mèrits es dirimiran, en primerlloc, d'acord amb la puntuació atorgada als mèrits enunciats a l'apartat 1 segons l'ordre expressat;en segon lloc tenint en compte la data d'ingrés com a funcionari/ària de carrera en la categoria delcos des de la qual es concursa i, si persisteix l'empat, pel número d'ordre obtingut en el procésselectiu d'accés a la categoria.

Article 10

Concurs oposició

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


241

10.1 Es proveeixen pel sistema de concurs oposició, entre persones funcionàries del cos de mossosd'esquadra, els llocs de treball que així determini la relació de llocs de treball, atesa la seva especialnaturalesa. Aquest sistema consisteix en una fase de concurs, una d'oposició i, si escau, en larealització de cursos d'especialització. Addicionalment, les bases de la convocatòria podenincorporar la realització d'un període de pràctiques en un lloc de treball.

10.2 La fase de concurs es regeix pel que s'estableix a l'article 9 d'aquest Reglament.

10.3 La fase d'oposició pot consistir en la superació de les proves teòriques, pràctiques i/opsicotècniques, memòries, i/o entrevistes, de caràcter selectiu, que es considerin necessàries perdeterminar la capacitat i l'aptitud de les persones aspirants. La convocatòria ha d'especificar elcontingut de les proves, memòries i/o entrevistes que s'hagin de superar. Tanmateix, a lesconvocatòries es pot preveure l'exempció de la fase d'oposició per a les persones funcionàries quehagin ocupat o estiguin ocupant amb caràcter definitiu un lloc de treball de la mateixa especialitatque els oferts en les convocatòries, proveït en el seu moment mitjançant concurs oposició.

10.4 A les convocatòries de concurs oposició es pot preveure la realització, dins el procés selectiu,de cursos d'especialització de caràcter teòric i pràctic i de períodes de pràctiques en un lloc detreball. La realització dels cursos d'especialització no dóna dret a percebre cap tipusd'indemnització per raó de servei. Tanmateix, a les convocatòries es pot preveure l'exempció totalo parcial d'algun o de la totalitat dels cursos i períodes de pràctiques esmentats, per a les personesfuncionàries que ja hagin superat o acreditat un de la mateixa especialitat.

10.5 A les convocatòries cal fixar les puntuacions màximes i, si escau, les mínimes de lescorresponents fases, de les proves de la fase d'oposició i dels cursos d'especialització o bé elsistema de valoració corresponent.

10.6 Els períodes de pràctiques, si s'escauen, es realitzaran a través de les formes d'adscripcióprovisional corresponents.

10.7 Una vegada finalitzades totes les fases del concurs oposició previstes a la convocatòria, s'hade dictar la resolució per adjudicar definitivament les vacants ofertes, d'acord amb la puntuacióobtinguda i les vacants sol licitades.

Les persones funcionàries que, en el moment de concursar, estiguin ocupant amb caràcter definitiuun lloc de treball de la mateixa especialitat que els oferts en les convocatòries i es trobin exemptesde realitzar la fase d'oposició, tenen preferència sobre la resta de persones aspirants per escollir elsllocs de treball entre les vacants que són objecte de la convocatòria.

10.8. Amb la publicació de la resolució d'adjudicació les persones funcionàries han de prendrepossessió del lloc de treball adjudicat d'acord amb els terminis previstos en l'article 15 d'aquestReglament.

10.9. Els empats en la puntuació resultant en el conjunt del concurs oposició es dirimiran, enprimer lloc, en funció de la puntuació més alta obtinguda a la fase d'oposició; en segon lloc, per lapuntuació més alta obtinguda a la fase de concurs; en tercer lloc, tenint en compte la data d'ingréscom a funcionari/ària de carrera en la categoria del cos des de la qual es concursa i, si persisteixl'empat, pel número d'ordre obtingut en el procés selectiu de la categoria.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


242

Article 11

Comissions de valoració per als sistemes de concurs i concurs oposició

11.1 Les comissions de valoració han d'estar constituïdes per un nombre senar de personesmembre, com a mínim cinc, designades per l'òrgan convocant, entre les quals una actua com apresident/a i una altra com a secretari/ària. Alhora s'han de designar les respectives personessuplents.

11.2 Les persones membres de les comissions de valoració han de pertànyer a cossos o escales degrups de titulació igual o superior a l'exigit per als llocs convocats.

11.3 Les organitzacions sindicals amb representació al Consell de la Policia Mossos d'Esquadrapoden assistir com a observadores a les reunions de la Comissió de Valoració, amb veu però sensevot.

11.4 Les Comissions de Valoració poden disposar, si així ho creuen convenient, la incorporació depersones assessores especialistes perquè col laborin en l'execució de les proves. Per l'execució deles proves tècniques que hagin de realitzar persones assessores especialistes caldrà només lapresència d'una persona membre de la comissió, prèviament designada per aquesta, per assegurarla seva correcta realització i traslladar a la comissió els resultats de les proves.

11.5 Les comissions de valoració han de proposar per a la provisió del lloc o llocs convocats lapersona candidata o candidates en relació al nombre de vacants convocades que hagin obtingutmés puntuació.

Article 12

Lliure designació

12.1 Es proveeixen per lliure designació entre persones funcionàries del cos de mossos d'esquadraels llocs de treball de les categories de comissari/a i major, i tots aquells en què així es determini enla relació de llocs de treball atès el seu caràcter directiu o de comandament, la naturalesa ol'especialització de les seves funcions, o bé la seva especial responsabilitat.

12.2. Les convocatòries de lliure designació han d'incloure, d'acord amb la relació de llocs detreball, la denominació, el nivell, l'escala, la categoria, l'especialitat si escau, el complementespecífic, la localització dels llocs oferts i, en el seu cas, el període de permanència mínima, comtambé els requisits que s'exigeixen per al desenvolupament de les tasques d'aquests.

12.3 D'acord amb el previst en l'article 6.3 d'aquest Reglament, quan es tracti de cobrir llocs detreball adscrits a una especialitat pel sistema de lliure designació, les convocatòries podran inclourecom a requisit, si escau, l'acreditació d'una antiguitat mínima en la família professional oespecialitat de la que es tracti, així com els sistemes necessaris per acreditar que les personescandidates disposen d'una determinada aptitud i capacitat psicofísica.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


243

12.4 Quan es tracti de proveir llocs de treball adscrits a una determinada família professional iespecialitat les convocatòries preveuran la necessitat d'acreditar una formació específica od'adquirir la durant el procés de provisió.

12.5 A les convocatòries de lliure designació es pot preveure la realització de cursosd'especialització, de caràcter teòric i pràctic, necessaris per al desenvolupament dels llocs detreball. Tanmateix, a les convocatòries es pot preveure l'exempció total o parcial d'algun o de latotalitat dels cursos esmentats, per a les persones funcionàries que n'hagin superat un de lamateixa especialitat.

12.6 La persona titular del centre directiu o, si escau, de l'òrgan del qual depenguin els llocsconvocats ha d'emetre un informe d'idoneïtat previ al corresponent nomenament. Amb aquestafinalitat pot utilitzar, prèviament a la realització de l'informe i per tal de sustentar aquest, elsmitjans de reconeixement i identificació de les competències necessàries pel desenvolupament deles funcions del lloc de treball que consideri necessaris, incloent hi l'aplicació d'instruments demesura de capacitats, aptituds i personalitat.

12.7 Així mateix, la persona titular del centre directiu o, si escau, de l'òrgan del qual depenguin elsllocs convocats pot proposar que es declari deserta totalment o parcialment la provisió dels llocs, siconsidera que cap dels candidats té les capacitats, aptituds, actituds i competències que esconsiderin necessàries per desenvolupar amb idoneïtat el lloc de treball a proveir d'acord ambl'informe.

12.8 L'informe s'ha d'emetre en el termini de deu dies hàbils comptadors a partir de la realitzacióde la darrera prova, llevat que en la convocatòria es determini un període superior.

Article 13

Resolució

13.1 La resolució dels concursos, concursos oposició i convocatòries de lliure designació correspona l'òrgan convocant.

13.2 El termini per a la resolució d'aquestes convocatòries és de sis mesos comptadors des del diasegüent al de la finalització del termini per a la presentació de sol licituds, llevat que la mateixaconvocatòria n'assenyali un de diferent.

Article 14

Destinacions adjudicades

14.1 Les destinacions adjudicades són irrenunciables, llevat que abans que finalitzi el termini depresa de possessió es doni algun dels supòsits següents:

a) En cas d'incapacitat sobrevinguda de la persona funcionària.

b) Que la persona funcionària passi a una situació diferent a la d'actiu.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


244

c) Altres causes objectives previstes a la convocatòria degudament justificades i apreciades perl'òrgan convocant.

14.2 Les destinacions adjudicades es consideren de caràcter voluntari i, en conseqüència, nogeneren dret a indemnització per cap concepte.

Article 15

Presa de possessió

15.1 Les persones funcionàries cessaran en el lloc de treball que ocupen el segon dia hàbil següental de la publicació de la resolució de la convocatòria al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

15.2. Les persones funcionàries prendran possessió en la nova destinació l'endemà del cessament sila destinació adjudicada no implica canvi de localitat de destinació; com a màxim al tercer dia delcessament si la destinació adjudicada comporta canvi de localitat de destinació dins la regió policialo àrea regional de trànsit o dins un mateix àmbit territorial dels previstos en la disposiciótransitòria segona; i com a màxim al cinquè dia del cessament si la destinació adjudicada comportacanvi de localitat de destinació a una altra regió policial o àrea regional de trànsit o a un altre àmbitterritorial dels previstos en la disposició transitòria segona. Si la resolució de la convocatòriacomporta reingrés al servei actiu, el termini de presa de possessió serà com a màxim de tres dies acomptar des de l'endemà de la publicació de la resolució al Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya.

15.3 La persona titular de la Direcció General de Seguretat Ciutadana pot prorrogar el termini decessament fins a un màxim de tres mesos, sempre que aquesta pròrroga sigui indispensable pernecessitats del servei.

15.4 Amb independència del que estableix el punt anterior, la persona titular de la DireccióGeneral de Seguretat Ciutadana pot concedir una pròrroga d'incorporació fins a un màxim de vintdies, si la presa de possessió comporta canvi de localitat de destinació i així ho sol licita la personainteressada per raons justificades.

15.5 El termini de la presa de possessió es considera a tots els efectes com de servei actiu, llevatdels casos de reingrés al servei actiu des d'una situació administrativa que no comporti reserva dellloc de treball.

Article 16

Manteniment del lloc de treball

16.1. Les relacions de llocs de treball poden incloure llocs corresponents a famílies professionals iespecialitats en el desenvolupament dels quals les persones funcionàries hagin d'acreditarperiòdicament que es segueixen disposant de les capacitats requerides per complir amb eficàcia lesfuncions assignades. El manteniment de les aptituds psicofísiques i la formació permanent esconsideraran condicions de capacitat necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de lesfuncions assignades a aquests llocs de treball.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


245

16.2 El desenvolupament i l'organització de les proves físiques i psicològiques pel manteniment enels llocs de treball corresponents a famílies professionals i especialitats es regularà mitjançant unanorma que inclourà la tipologia i periodicitat d'aquestes proves. La mateixa norma encomanarà al'Escola de Policia de Catalunya el disseny, l'organització i l'avaluació de la formació obligatòria ques'haurà de superar a efectes de permanència en aquests tipus de lloc de treball.

Article 17

Remoció del lloc de treball

17.1 Les persones funcionàries que accedeixin a un lloc de treball pels sistemes de concurs iconcurs oposició en poden ser remoguts:

a) Per causes sobrevingudes derivades d'una alteració, mitjançant les relacions de llocs de treball,en el contingut del lloc de treball, que modifiqui els supòsits que van servir de base a laconvocatòria.

b) Per la supressió del lloc de treball mitjançant la modificació de les relacions de lloc de treballd'acord amb la normativa vigent.

c) Per manca de capacitat per a ocupar el lloc de treball que impedeixi a la persona funcionàriacomplir amb eficàcia les funcions assignades. En els llocs de treball adscrits a una famíliaprofessional i especialitat es presumirà aquesta manca de capacitat quan no es puguin mantenir oacreditar les aptituds psicofísiques i els coneixements necessaris per complir amb eficàcia lesfuncions assignades.

d) Per rendiment insuficient que no comporti inhibició en l'exercici de les funcions assignades.

17.2 La remoció s'ha d'efectuar amb la instrucció prèvia d'un expedient contradictori nodisciplinari, d'acord amb el procediment següent:

a) La proposta motivada de remoció ha de ser formulada per la persona titular de la DireccióGeneral de Seguretat Ciutadana i s'ha de notificar a la persona interessada perquè en el termini dedeu dies hàbils pugui formular hi les al legacions i aportar els documents que consideri necessaris.

b) L'òrgan competent que va efectuar el nomenament ha de resoldre sobre la remoció de maneramotivada. La resolució, que exhaureix la via administrativa, s'ha de notificar a la personainteressada en el termini de deu dies hàbils i comportarà, si escau, el cessament de la personafuncionària en el lloc de treball.

17.3 Les persones funcionàries que siguin remogudes han de ser adscrites provisionalment a unlloc de treball corresponent a la seva categoria i a la mateixa localitat, mentre no obtinguindestinació definitiva, amb efectes del dia següent al de la data de cessament.

Si no hi ha cap vacant de la mateixa categoria dins la mateixa localitat o quan ho justifiquinnecessitats del servei, es pot adscriure a la persona funcionària a una localitat diferent. Si hi ha mésd'una vacant es tindrà en compte la proximitat geogràfica a l'anterior localitat de destinació.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


246

17.4 En els supòsits de remoció previstos en els apartats a), b) i c) de l'article 17.1 d'aquestReglament i sempre que sigui possible per raó de lloc de treball vacant i sistema de provisió i resulticompatible amb les seves condicions psicofísiques i formació, la persona funcionària remogudad'un lloc de treball corresponent a una determinada especialitat serà adscrita provisionalment a unlloc de treball del mateix nivell però de distinta especialitat o d'un nivell inferior però de la mateixafamília professional. Si hi ha més d'una vacant que acompleixi aquestes condicions es tindrà encompte la proximitat geogràfica a l'anterior localitat de destinació.

17.5 Amb caràcter general, aquestes persones funcionàries tenen dret a percebre, amb efectes deldia següent a la seva remoció, les retribucions bàsiques i el complement de destinació equivalent algrau personal que tinguin consolidat, sens perjudici del complement específic del lloc que passin aocupar.

17.6. No obstant el que s'estableix al paràgraf anterior, les persones funcionàries que cessin peralteració del contingut del lloc de treball, per supressió del mateix o per manca de capacitat perocupar un lloc de treball d'especialitat continuaran percebent, mentre no se'ls atribueixi un altrelloc de treball i durant un termini màxim de tres mesos, les retribucions complementàriescorresponents al lloc objecte de l'esmentada alteració.

Article 18

Cessament en el lloc de treball

18.1 Les persones funcionàries adscrites a llocs de treball pel procediment de lliure designaciópoden ser cessades amb caràcter discrecional, sense dret a indemnització, pel mateix òrgan que lesva nomenar.

18.2 Les persones funcionàries que cessin en un lloc de lliure designació han de ser adscritesprovisionalment a un lloc de treball corresponent a la seva categoria i a la mateixa localitat, noinferior en més de dos nivells al del seu grau personal, mentre no obtinguin un altre lloc ambdestinació definitiva. Aquesta adscripció produeix efectes des del dia següent al de la data delcessament. Si no hi ha cap vacant de la mateixa categoria dins la mateixa localitat o quan hojustifiquin necessitats del servei, es pot adscriure la persona funcionària a una localitat diferent. Sihi ha més d'una vacant es tindrà en compte la proximitat geogràfica a l'anterior localitat dedestinació.

Sempre que sigui possible per raó de lloc de treball vacant i sistema de provisió i quan resulticompatible amb les seves condicions psicofísiques i formació, la persona funcionària cessada d'unlloc de treball adscrit a una especialitat serà adscrita provisionalment a un lloc de treball del mateixnivell però de distinta especialitat o de nivell inferior però de la mateixa família professional. Si hiha més d'una vacant que acompleixi aquestes condicions es tindrà en compte la proximitatgeogràfica a l'anterior localitat de destinació.

18.3 Les persones funcionàries que cessin d'acord amb l'apartat anterior tenen dret a percebre lesretribucions bàsiques pròpies del seu grup de titulació, el complement de destinació corresponental grau personal consolidat i un complement personal i variable en substitució del complementespecífic del lloc que passi a ocupar, equivalent al 70% del complement específic mínim atribuït allocs de treball del nivell corresponent al grau personal consolidat que acrediti. Aquest complement

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


247

personal no s'ha de percebre si en el nou lloc que se li assigna té un complement específic igual osuperior.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


248

2.5. DECRET 183/95. REGLAMENT DE RÈGIM DISCIPLINARI DEL COS DE POLICIA DELA GENERALITAT MOSSOS D'ESQUADRA. MODIFICAT PEL DECRET 174/1999, DE 29DE JUNY. (TEXT REFÓS)

TÍTOL 1

Règim disciplinari

CAPÍTOL I


Article 1

Regulació

1.1 El règim disciplinari dels funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra es regula pel que estableix laLlei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra, especialment pel quedisposa el capítol 4 del seu títol 3 i per les normes del present Reglament.

1.2 En tot el que no preveu l'esmentada normativa són aplicables les normes de règim disciplinaridel personal al servei de l'Administració de la Generalitat.

Article 2

Àmbit d'aplicació

2.1 El present Reglament és aplicable als funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra.

2.2 Els funcionaris en pràctiques resten sotmesos a les normes de règim disciplinari establertes enel centre de formació corresponent i, amb caràcter supletori per a aquells supòsits en què el fet noconstitueixi simple falta de disciplina docent, a les normes del present Reglament que els siguinaplicables, sens perjudici de les normes específiques que regulen el seu procediment de selecció.

Article 3

Altres tipus de responsabilitats

La responsabilitat disciplinària s'entén sens perjudici de la responsabilitat civil o penal en què potincórrer el funcionari, la qual s'ha de fer efectiva en la forma que preveu la legislació vigent.

CAPÍTOL II

Faltes disciplinàries

Article 4

Tipus de faltes

Les faltes disciplinàries en què poden incórrer els membres del Cos de Mossos d'Esquadra enl'exercici de les seves funcions es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Article 5

Faltes molt greus

Són faltes molt greus:

Apartat 1

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


249

a) L'incompliment del deure de fidelitat a la Constitució o a l'Estatut en l'exercici de les funcions.

b) Tota actuació que signifiqui discriminació per raó de raça, sexe, religió, llengua, opinió, lloc denaixement o veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

c) L'obstaculització de l'exercici de les llibertats públiques i dels drets sindicals.

d) La inflicció de tortures o maltractament, la instigació a cometre aquests actes o el fet decol laborar hi o tolerar los, i també qualsevol altra actuació abusiva, arbitrària o discriminatòria queimpliqui violència física o moral.

e) Haver estat condemnat per qualsevol conducta o actuació constitutives de delicte dolós ambpena privativa de llibertat o per qualsevol infracció penal de furt o estafa.

f) Qualsevol acte de prevaricació o suborn i el fet de no evitar lo o denunciar lo.

g) L'abandonament del servei.

h) La insubordinació individual o col lectiva envers les autoritats o els comandaments de qui esdepèn, amb motiu de la desobediència a les instruccions legítimes donades per aquests.

i) La denegació d'auxili i la manca d'intervenció urgent en qualsevol fet en què l'actuació siguiobligada o convenient.

j) La pèrdua de les armes i el fet que siguin sostretes per negligència inexcusable.

k) El mal ús de l'arma reglamentària o dels distintius del càrrec sense cap causa que ho justifiqui.

I) La participació en vagues, en accions substitutives d'aquestes o en actuacions concertades amb lafinalitat d'alterar el funcionament normal dels serveis.

m) La publicació o la utilització indeguda de secrets declarats oficials per llei o qualificats com a tals,i la violació del secret professional.

n) La manca de rendiment manifesta, reiterada i no justificada, i també l'apatia, la desídia o eldesinterès en el compliment dels deures, si constitueixen conducta continuada o ocasionen unperjudici greu a la ciutadania o a l'eficàcia dels serveis.

o) L'incompliment de les normes sobre incompatibilitats.

p) El fet de causar per negligència o per mala fe, danys molt greus en el patrimoni i els béns de laGeneralitat o d'altres administracions públiques.

q) L'ocultació o l'alteració d'una prova amb la finalitat de perjudicar o d'ajudar l'encausat.

r) La falsificació, sostracció, la simulació o la destrucció de documents del servei sota custòdiapròpia o de qualsevol altre funcionari.

s) Trobar se en situació d'embriaguesa o consumir drogues tòxiques, estupefaents o substànciespsicòtropes durant el servei o habitualment i el fet de negar se a les comprovacions tècniquespertinents.

t) La conculcació dels drets dels detinguts o els presos custodiats i el fet de subministrar losdrogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicòtropes o begudes alcohòliques.

u) La reincidència en la comissió de tres faltes greus.

v) La manca de col laboració manifesta amb membres dels altres cossos de policia, en els casos enquè s'hagi de prestar, de conformitat amb la legislació vigent.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


250

x) Qualsevol altra conducta tipificada com a molt greu en la legislació general de la funció públicade la Generalitat.

Apartat 2

a) L'alteració o la manipulació d'imatges o sons enregistrats, sempre que no constitueixin delicte.

b) La cessió, la transmissió o la revelació a terceres persones no autoritzades, per qualsevol mitjà iamb qualsevol ànim i finalitat, dels suports originals dels enregistraments o les seves còpies, demanera íntegra o parcial.

c) La reproducció d'imatges i de sons enregistrats amb finalitats diferents de les que estableix la Lleiorgànica 4/1997.

d) La utilització d'imatges i de sons enregistrats o dels mitjans tècnics d'enregistrament afectes alservei per a finalitats diferents de les que estableix la Llei orgànica 4/1997.

Article 6

Faltes greus

Són faltes greus:

a) La desobediència als superiors en l'exercici de les funcions i l'incompliment de les ordresrebudes.

b) Les faltes de respecte o consideració greus i manifestes envers els superiors, els companys, elssubordinats o els ciutadans.

c) Els actes i les conductes que atemptin contra la dignitat dels funcionaris, contra la imatge del Cosi contra el prestigi i la consideració deguts a la Generalitat.

d) El fet de causar, per negligència o per mala fe, danys greus en el patrimoni i els béns de laGeneralitat o d'altres administracions públiques.

e) El fet d'originar enfrontaments en el servei o en el lloc de treball i el fet de prendre hi part.

f) L'incompliment de l'obligació de donar compte a la superioritat de qualsevol assumpte que hagide conèixer.

g) L'incompliment del deure de reserva professional pel que fa als assumptes coneguts per raó de.les funcions encomanades.

h) La intervenció en un procediment administratiu si hi ha establerts legalment motius d'abstenció.

i) L'actuació amb abús d'atribucions en perjudici dels ciutadans, si no constitueix una falta moltgreu.

j) El consum de begudes alcohòliques estant de servei i el fet de negar se a les comprovacionstècniques pertinents.

k) La pèrdua de les credencials i el fet de permetre'n la sostracció per negligència inexcusable.

I) La tercera falta d'assistència sense causa justificada en un període de sis mesos.

m) La reincidència en la comissió de tres faltes lleus.

n) La pèrdua de les armes o el fet que siguin sostretes per negligència simple.

o) L'ostentació de l'arma reglamentària, de les credencials del càrrec o de la condició d'agent del'autoritat sense cap causa que ho justifiqui.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


251

p) En general, l'incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions derivats de la pròpiafunció.

q) Haver estat condemnat per la comissió de qualsevol conducta o actuació constitutives de delictedolós no tipificades disciplinàriament com a falte molt greu, o per la comissió de qualsevol infracciópenal en l'exercici de les funcions professionals o quan afecti als principis bàsics d'actuació del'article 11 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

r) Haver estat sancionat administrativament per qualsevol de les conductes tipificades per l'article25.1 de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre la protecció de la seguretat ciutadana.

s) Les conductes que contravinguin la Llei orgànica 4/1997, de 4 d'agost, per la qual es regula lautilització de videocàmeres per les forces i els cossos de seguretat en llocs públics, i que no estiguinja tipificades com a infraccions molt greus.

Article

7 Faltes lleus

Són faltes lleus:

a) La incorrecció envers els superiors, els companys, els subordinats o els ciutadans.

b) El retard, la negligència i el descuit en el compliment de les funcions o de les ordres rebudes.

c) La descurança en la presentació personal.

d) La descurança en la conservació dels locals, del material i dels documents del servei, si noprodueix perjudicis greus.

e) L'incompliment de la jornada de treball sense causa justificada.

f) La sol licitud o la consecució de permuta de destinació o de canvi de serveis amb afany de lucre ifalsejant les condicions per tramitar la.

g) El fet de prescindir del conducte reglamentari en formular qualsevol sol licitud o reclamació,excepte en cas d'urgència o d'impossibilitat física.

h) Les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense causa justificada. CAPÍTOL IIIPersones responsables

Article 8

Situació administrativa de les persones responsables

8.1 Els funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra poden incórrer en responsabilitat disciplinària perla comissió de les faltes anteriorment tipificades, des del moment de la presa de possessió fins alde la pèrdua de la condició de funcionari, sens perjudici del que disposa l'article 2.2 per alsfuncionaris en pràctiques.

8.2 Els funcionaris que es troben en una situació diferent de la de servei actiu poden incórrer enresponsabilitat disciplinària per les faltes previstes en aquest Reglament que puguin cometre dinsles seves peculiars situacions administratives, sempre que els fets no hagin d'estar sancionats peraplicació d'un altre règim disciplinari.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


252

Article 9

Responsabilitat per inducció i encobriment

9.1 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra que indueixen a altres a fer actes o a tenirconductes constitutius de falta disciplinària incorren en la mateixa responsabilitat que aquests.

9.2 Els funcionaris que encobreixen les faltes consumades molt greus o greus incorren en una faltade grau inferior.

9.3 Els membres del Cos de Mossos d'Esquadra tenen l'obligació de comunicar per escrit al seusuperior jeràrquic immediat els fets que coneguin i que considerin constitutius de faltes molt greusi greus, exceptuant els casos en què aquest sigui el presumpte infractor, supòsit en el qual lacomunicació s'ha de fer al superior jeràrquic immediat d'aquest últim.

CAPÍTOL IV

Sancions disciplinàries

Article 10

Tipus de sancions

10.1 Per la comissió de faltes molt greus es pot imposar alguna de les sancions següents:

a) La separació del servei.

b) La suspensió de funcions, per més d'un any i menys de sis, amb pèrdua de les retribucionscorresponents.

10.2 Per la comissió de faltes greus es pot imposar, conjuntament o alternativament, alguna de lessancions següents:

a) La suspensió de funcions, per més de quinze dies i menys d'un any, amb pèrdua de lesretribucions corresponents.

b) La immobilització en l'escalafó per un període no superior a cinc anys.

c) El trasllat a un altre lloc de treball, amb canvi de destinació, que pot comportar minoració deretribucions.

10.3 Per la comissió de faltes lleus es pot imposar alguna de les sancions següents:

a) La suspensió de funcions, d'un a catorze dies, amb pèrdua de les retribucions corresponents.

b) El trasllat a un altre lloc de treball, dins la mateixa localitat, sense canvi de residència.

c) L'amonestació per escrit.

d) La deducció proporcional de les retribucions, només per faltes de puntualitat i d'assistència lleus.

10.4 No es poden imposar sancions que consisteixen en la reducció de la durada de les vacances oen una altra minoració dels drets de descans del funcionari. La sanció no pot comportar en cap casviolació del dret a la dignitat de la persona.

Article 11

Del trasllat de lloc de treball

11.1 El trasllat de lloc de treball, amb canvi de destinació o dins la mateixa localitat, sense canvi deresidència, comporta la impossibilitat de tornar a concursar en el període màxim de dos anys.Aquest període s'ha de determinar a la resolució sancionadora.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


253

11.2 Els esmentats terminis es computen des del moment en què s'efectua el trasllat.

Article 12

Deducció proporcional de retribucions

En la sanció consistent en la deducció proporcional de les retribucions, s'ha de prendre com a basela totalitat de les remuneracions íntegres mensuals, llevat de l'ajut familiar que percebi elfuncionari en el moment de la comissió de la falta, i s'ha de dividir la base per 30. El resultat ques'obtingui d'aquesta operació es dividirà pel nombre d'hores que el funcionari tingui obligació decomplir, de mitjana, cada dia. La quantitat obtinguda serà el valor/hora, que s'ha d'aplicar al tempsde treball no realitzat per l'incompliment de la jornada de treball.

Article 13

Suspensions de funcions

La suspensió de funcions comporta la privació temporal de l'exercici de les funcions, la retirada del'arma i de la credencial reglamentàries, la prohibició d'ús d'uniforme, si escau, i la prohibiciód'entrar a les dependències del Cos de Mossos d'Esquadra sense autorització.

Article 14

Graduació de faltes i sancions

Per determinar la graduació de la sanció, a més de les comissions o les omissions queobjectivament s'han produït, cal tenir en compte, d'acord amb el principi de proporcionalitat:

a) La intencionalitat.

b) La pertorbació dels serveis.

c) Els danys produïts a l'Administració o als administrats.

d) La reincidència en la comissió de faltes. Existeix reincidència per la comissió, en el termini d'unany, d'una infracció de la mateixa naturalesa quan així hagués estat declarat per resolució ferma.

e) El grau de participació en la comissió o l'omissió.

f) La transcendència per a la seguretat pública.

CAPÍTOL V

Extinció de la responsabilitat disciplinària

Article 15

Supòsits

La responsabilitat disciplinària s'extingeix pel compliment de la sanció, per mort, per indult, peramnistia i per la prescripció de la falta o de la sanció.

Article 16

Pèrdua de la condició de funcionari

Si durant la substanciació del procediment sancionador es produís la pèrdua de la condició defuncionari de l'inculpat, es dictarà resolució en la qual, amb la invocació de la causa, s'ordeni l'arxiude les actuacions, sens perjudici de la responsabilitat civil o penal que li pugui ser exigida,exceptuant que l'òrgan administratiu competent o que la part interessada insti la continuació de

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


254

l'expedient, amb la qual cosa es continuarà fins a la resolució. Les mesures provisionals ques'haguessin adoptat envers el funcionari inculpat es deixaran, alhora, sense efecte.

Article 17

Prescripció de les faltes

17.1 Les faltes molt greus prescriuen al cap de sis anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al capde dos mesos.

17.2 El còmput del termini de prescripció de les faltes s'inicia des que es comet la falta.

17.3 La prescripció s'interromp per la iniciació del procediment, a l'efecte del qual la resoluciód'incoació de l'expedient disciplinari ha de ser degudament notificada, tornant a córrer el terminide la prescripció si l'expedient romangués paralitzat durant més de sis mesos per causa noimputable al funcionari inculpat.

Article 18

Prescripció de les sancions

18.1 Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de sis anys, les imposades perfaltes greus al cap de dos anys i les imposades per faltes lleus al cap de tres mesos.

18.2 El còmput del termini de prescripció de la sanció comença a comptar a partir de l'endemà deldia en què adquireixi fermesa la resolució per la qual s'imposa la sanció o des que es trenqui el seucompliment, si aquest ja hagués començat.

Article 19

Indult o amnistia

L'indult o l'amnistia es concedeix pel Govern de la Generalitat, a proposta de la persona titular delDepartament de Governació, amb la consulta prèvia al Consell de la Policia Mossos d'Esquadra.L'amplitud, els efectes i les condicions dels indults o amnisties es determinaran per les disposicionsque els concedeixin.

Article 20

Inscripció de la sanció

20.1 Les sancions disciplinàries s'han d'anotar a l'expedient personal, amb indicació de les faltesque les van motivar.

20.2 Aquestes inscripcions, exceptuant la referida a la separació del servei mentre no es produeixila rehabilitació, es cancel len d'ofici o a petició de l'interessat, un cop transcorregut un període detemps equivalent al termini de prescripció de la sanció, sempre que durant aquest temps no hagidonat lloc el sancionat a un altre procediment disciplinari, per fets comesos en aquest període, queacabin amb la imposició de sanció.

20.3 La cancel lació produeix efectes, inclosos els d'apreciació de la reincidència.

TÍTOL 2

Procediment disciplinari

CAPÍTOL I


Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


255

Article 21

Principis

El procediment sancionador dels funcionaris del Cos de Mossos d'Esquadra s'ha d'ajustar alsprincipis de legalitat, impuls d'ofici, imparcialitat, agilitat, eficàcia, publicitat i contradicció icomprendrà essencialment els drets a la presumpció d'innocència, informació, defensa, audiència ivista de l'expedient.

Article 22

Procediments disciplinaris ordinari i abreujat

22.1 Únicament es poden imposar sancions disciplinàries per faltes molt greus i greus en virtut delprocediment disciplinari previst al capítol 2 d'aquest títol.

22.2 La sanció per faltes lleus es pot imposar d'acord amb el procediment que es regula al capítol 3d'aquest títol.

Article 23

Competència per a la incoació

La incoació d'expedients disciplinaris correspon al director general de Seguretat Ciutadana.

Article 24

Apreciació de responsabilitat penal

24.1 La iniciació d'un procediment penal contra membres del Cos de Mossos d'Esquadra noimpedeix la instrucció pels mateixos fets dels expedients disciplinaris, amb l'adopció, si s'escau, deles mesures cautelars que es considerin oportunes. No obstant això, la resolució definitivad'aquests procediments sols es pot produir quan la sentència que es dicti en l'àmbit penal siguiferma, la qual vincularà l'Administració en els fets que es declarin provats.

24.2 En aquest supòsit, els terminis de prescripció de faltes disciplinàries començaran a computarse des de la conclusió del procediment penal tramitat prèviament pels mateixos fets, sempre queaquest procediment s'hagi iniciat abans que haguessin transcorregut aquests terminis. Regiràaquest mateix criteri encara que no s'hagi incoat el procediment disciplinari amb anterioritat a laresolució judicial definitiva o en el cas que l'incoat es trobi paralitzat a l'espera d'aquesta resolució.

24.3 En qualsevol moment del procediment en què l'instructor apreciï que la presumpta falta potser constitutiva de delicte o falta penal, ho posarà en coneixement de l'autoritat que hagi ordenatla incoació de l'expedient per a la seva oportuna comunicació al ministeri fiscal.

Article 25

Informe del Consell de la Policia Mossos d'Esquadra

25.1 L'òrgan competent per sancionar ha de sol licitar al Consell de la Policia Mossos d'Esquadra,amb caràcter previ a l'adopció de la resolució que correspongui, informe en relació amb elsexpedients disciplinaris que s'instrueixin per faltes molt greus contra funcionaris del Cos i en totsaquells que s'instrueixin contra els seus representants sindicals. L'informe que s'ha d'evacuar en eltermini màxim d'un mes, no serà vinculant.

25.2 L'esmentat informe s'ha de sol licitar, igualment, en el supòsit que la incoació de l'expedientes practiqui dins l'any següent a la pèrdua de la condició de representant sindical. També s'ha desol licitar si l'inculpat és candidat durant el període electoral.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


256

Article 26

Policia Judicial

26.1 Quan s'incoï un procediment disciplinari a funcionaris que pertanyin a unitats de policiajudicial per fets que tinguin relació directa amb la investigació que els hagi estat encomanada, s'hade demanar informe del jutge, tribunal o fiscal del que depenguin, sens perjudici dels altres queconsiderin oportú d'emetre. Si l'exercici de la potestat disciplinària hagués estat instada per lesesmentades autoritats, se'ls comunicarà les resolucions que es dictin.

26.2 Els membres d'aquestes unitats no poden ser remoguts o separats de la investigació quetinguin encomanada sinó en els termes que estableix l'article 446.2 de la Llei orgànica del poderjudicial.

CAPÍTOL II

Procediment disciplinari ordinari

SECCIÓ PRIMERA

Iniciació d'ofici

Article 27

Iniciació d'ofici

27.1 El procediment disciplinari s'inicia sempre d'ofici, per acord del director general de SeguretatCiutadana, bé per pròpia iniciativa o com a conseqüència d'ordre superior, moció raonada delssubordinats o denúncia.

27.2 Si el procediment s'inicia com a conseqüència de denúncia o de moció raonada, l'òrgancompetent ha de comunicar aquest acord al denunciant o als signataris de la moció raonada. Aixímateix, s'ha de comunicar la denegació d'incoació d'expedient disciplinari.

Article 28

Informació reservada

28.1 L'òrgan competent per incoar, en tenir coneixement d'una presumpta infracció disciplinària,pot acordar abans de dictar la resolució d'incoació de l'expedient disciplinari la realització d'unainformació reservada per aclarir els fets ocorreguts així com els seus presumptes responsables.Posteriorment, i si l'instructor ho creu convenient, aquesta informació podrà formar part del'expedient disciplinari mitjançant proveïment a aquest efecte.

28.2 La informació reservada s'ha de realitzar per la persona o òrgan administratiu que esdetermini en el moment d'acordar ne la instrucció.

Article 29

Nomenament d'instructor i secretari

29.1 A la resolució per la qual s'incoa el procediment disciplinari s'ha de nomenar un instructor.Aquest nomenament ha de recaure en personal funcionari al servei del Departament deGovernació que pertanyi a un cos o una escala igual o superior a la de l'inculpat. Si el nomenamentrecau en un funcionari de policia, aquest ha de tenir igual o superior categoria.

29.2 Quan la complexitat o transcendència dels fets així ho exigeixi s'haurà de procedir alnomenament d'un secretari, que recaurà en qualsevol funcionari destinat al Departament deGovernació.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


257

Article 30

Abstenció i recusació

30.1 Són aplicables a l'instructor i al secretari les normes sobre abstenció i recusació establertes alsarticles 28 i 29 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procedimentadministratiu comú.

30.2 La recusació, que es pot promoure en qualsevol moment del procediment, s'ha de plantejarper escrit expressant la causa o causes en què es fonamenta.

30.3 L'abstenció i la recusació s'han de plantejar davant l'òrgan que va acordar el nomenament, elqual ha de resoldre en el termini de tres dies.

30.4 Contra les resolucions adoptades no es pot interposar recurs, sens perjudici de la possibilitatd'al legar la recusació en interposar el recurs que procedeixi contra l'acte que finalitzi elprocediment.

Article 31

Notificació

La incoació de l'expedient amb el nomenament d'instructor i, si s'escau, de secretari, s'ha denotificar al funcionari que estigui subjecte a l'expedient, així com als designats per ocupar elsesmentats càrrecs.

Article 32

Assistència de lletrat

En el moment en què es notifiqui l'obertura d'un procediment disciplinari, s'informarà a l'inculpatdel seu dret a ser assistit per un lletrat quan ho consideri convenient per a la defensa dels seusinteressos.

Article 33

Mesures cautelars

33.1 En el moment de la incoació de l'expedient o en qualsevol moment posterior, l'òrgan que haacordat la incoació pot adoptar, motivadament, les mesures cautelars previstes a l'article 75 de laLlei 10/1994, d'11 de juliol, que consisteixen en la suspensió provisional o en l'adscripció a un altrelloc de treball del funcionari expedientat.

33.2 Les esmentades mesures es poden adoptar com a conseqüència de la gravetat dels fetsperseguits, bé amb la finalitat de garantir la normalitat del servei al qual està adscrit l'expedientat operquè no s'obstaculitzi la tramitació de l'expedient.

Article 34

Suspensió provisional

34.1 La suspensió provisional es pot acordar per un termini d'un mes, finit el qual es pot prorrogarper un altre mes, i així successivament fins a un termini màxim de sis mesos, llevat que s'interrompiel procediment per causa imputable a l'expedientat o que hi hagi obert un procediment penal perdelicte. En el primer cas, s'interromprà el còmput del termini mentre duri la paralització, i en elsegon supòsit, la suspensió provisional es podrà prolongar fins que s'acabi l'expedient disciplinari.

34.2 La suspensió provisional s'ha d'acordar preceptivament si contra el funcionari es dictés ordred'empresonament i s'ha de mantenir mentre no es dicti sentència o se'n declari la llibertat.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


258

34.3 La suspensió provisional comporta, mentre dura, la pèrdua de les retribucions corresponentsal complement específic i a les gratificacions per serveis extraordinaris.

34.4 El temps de suspensió provisional es computa als efectes del compliment, si s'escau, de lasanció de suspensió de funcions, sens perjudici de l'aplicació de la pèrdua total d'havers quecomporta la sanció ferma de suspensió de funcions.

34.5 Si resolt l'expedient, la suspensió no fos declarada ferma ni s'acordés la separació del servei,serà procedent la incorporació immediata del funcionari al seu lloc de treball, el pagament de lesretribucions deixades de percebre i el còmput com servei actiu del temps en què hagués restat enla situació de suspens provisional.

34.6 Si la sanció imposada per la resolució de l'expedient és inferior a la suspensió completa, eltemps d'excés es computarà com de servei actiu amb dret a totes les retribucions.

34.7 La suspensió de funcions com a mesura provisional comportarà els efectes previstos a l'article13 del present Reglament.

Article 35

Adscripció a altre lloc de treball

El temps d'adscripció provisional a un altre lloc de treball del funcionari expedientat no pot excedirde la durada de l'expedient disciplinari.

SECCIÓ SEGONA

Instrucció de procediment

Article 36

Pràctica de diligències

36.1 L'instructor ha d'ordenar, en el termini màxim de vint dies, la pràctica del tots els actesd'instrucció que consideri adequats per a la determinació, el coneixement i la comprovació de lesdades en virtut de les quals s'hagi de dictar la Resolució i, en particular, la d'aquelles proves iactuacions que condueixin a l'aclariment dels fets i a determinar les responsabilitats susceptiblesde sanció.

36.2 Com a primeres actuacions s'ha de prendre declaració a l'inculpat, s'ha d'ordenar la realitzacióde totes aquelles diligències que es dedueixin de la moció raonada dels subordinats o de ladenúncia que hagués motivat la incoació de l'expedient i del que aquell hagués al legat en la sevadeclaració.

Article 37

Plec de càrrecs

37.1 A la vista de les actuacions practicades, l'instructor ha de formular el corresponent plec decàrrecs, el qual ha de contenir tots els fets sancionables que en resultin, amb la seva possiblequalificació jurídica, així com les sancions que puguin ser aplicables. Aquest s'ha de redactar deforma clara i precisa en paràgrafs separats i numerats per a cada un dels fets imputats.

37.2 El plec de càrrecs s'ha de notificar a l'inculpat, que disposarà d'un termini de deu dies per talque pugui contestar lo mitjançant les al legacions que consideri oportunes per a la seva defensa,així com perquè pugui proposar la pràctica de totes aquelles proves que consideri necessàries.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


259

Article 38

Pràctica de proves

38.1 Un cop contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini per fer ho, l'instructor, d'ofici oa instància de part, pot acordar l'obertura d'un període probatori per un termini no superior a 15dies, amb la finalitat que es practiquin totes aquelles proves que consideri oportunes.

38.2 Els fets rellevants per a la decisió del procediment poden acreditar se per qualsevol mitjàadmissible en dret.

38.3 L'instructor pot denegar d'ofici la pràctica d'aquelles proves que no es concretin als fetsinvestigats i totes les altres que siguin, al seu judici, impertinents i inútils. La denegació que s'ha denotificar a l'inculpat s'ha de motivar i contra aquesta no es pot interposar cap tipus de recurs.

38.4 La pràctica de les proves proposades o acordades d'ofici per l'instructor s'ha de notificarprèviament a l'expedientat, indicant li lloc, data i hora en què es realitzaran, per tal que hi puguiser present, si ho desitja,

38.5 La intervenció de l'instructor en totes i cadascuna de les proves practicades és essencial i nopot ser suplida per la del secretari. El fet de no respectar aquesta prescripció comporta la nul litatde les proves, sens perjudici que l'instructor pugui demanar la pràctica d'altres diligències dequalsevol òrgan de l'Administració.

Article 39

Vista de l'expedient

Complementades les diligències previstes en aquesta secció, s'ha de donar vista de l'expedient al'inculpat amb caràcter immediat perquè, en el termini de deu dies, al legui el que consideripertinent per a la seva defensa i aporti els documents que consideri d'interès.

Article 40

Inexistència de responsabilitat disciplinària

40.1 Si l'instructor, en qualsevol fase del procediment, dedueix la inexistència de responsabilitatdisciplinària o de proves adequades per fonamentar la, proposarà motivadament el sobreseïment il'arxiu de les actuacions, perquè l'òrgan competent per sancionar resolgui el que consideriprocedent.

40.2 Quan aquest òrgan incoant resolgui la continuació del procediment, serà retornat l'expedienta l'instructor perquè prossegueixi la seva tramitació.

Article 41

Proposta de resolució

41.1 Finalitzat el tràmit de vista de l'expedient, l'instructor ha de formular la proposta de resoluciódins els deu dies següents, en la qual fixarà amb precisió els fets i en farà la valoració jurídica perdeterminar si es considera que s'ha comès o no alguna falta. En el primer cas, es determinarà lafalta o faltes en què s'ha incorregut, la responsabilitat del funcionari inculpat, així com la sanciódisciplinària a imposar.

41.2 La proposta de resolució s'ha de notificar per l'instructor a l'interessat perquè, en el termini dedeu dies, pugui al legar el que consideri convenient per a la seva defensa.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


260

Article 42

Remissió de l'expedient

42.1 Escoltat l'interessat o transcorregut el termini sense cap al legació a la proposta de resolució,l'instructor ha de trametre amb caràcter immediat l'expedient complet a l'òrgan que haguésacordat la incoació de l'expedient, convenientment ordenat i foliat, per tal que aquest dicti laresolució que correspongui, sempre que sigui competent per fer ho. En cas contrari, aquest òrganel trametrà al que sigui competent per a la resolució de l'expedient.

42.2 L'òrgan competent per imposar la sanció pot retornar l'expedient a l'instructor per a lapràctica d'aquelles diligències que siguin imprescindibles per a la decisió final. En aquest supòsit,abans de donar novament tramesa de l'expedient a l'òrgan competent per a imposar la sanció, s'hade donar vista de l'actuat al funcionari inculpat per un termini de 10 dies, amb la finalitat que puguial legar tot el que consideri oportú per a la seva defensa.

Article 43

Ampliació de terminis

43.1 Qualsevol dels terminis establerts en aquest títol pot ser ampliat per l'instructor sempre quehi hagi causa justificada i que així es faci constar en l'expedient.

43.2 En tot cas, la durada màxima de l'expedient no pot ser superior a sis mesos, llevat quel'instructor justifiqui una pròrroga expressa o hi hagi una conducta dilatòria de l'inculpat.

SECCIÓ TERCERA

Finalització del procediment

Article 44

Resolució

44.1 La resolució que posa fi al procediment disciplinari s'ha d'adoptar en el termini de 15 dies iresoldrà totes les qüestions plantejades a l'expedient. La resolució ha de ser motivada i no espoden acceptar fets que influeixin en la determinació de la sanció sobre els quals l'expedientat nohagi pogut al legar i proposar prova en el decurs del procediment, exceptuant el cas en què, de laconsideració d'aquests fets, millori per a l'imputat la situació derivada de la proposta de resolució.

44.2 Si l'òrgan competent considerés que la qualificació apropiada revesteix una major gravetatque l'assenyalada a la proposta de resolució, es donarà trasllat d'aquesta circumstància al'expedientat per tal que, en el termini de deu dies, pugui presentar hi al legacions.

44.3 A la resolució que posa fi al procediment disciplinari s'ha de determinar amb precisió la faltaque es considera comesa amb el precepte que la recull, el funcionari responsable, la sanció ques'imposa i el precepte en què aquesta s'estableix. També s'ha d'especificar el moment i la forma decompliment de la sanció.

44.4 Tant en el supòsit anterior com quan la resolució estimés la inexistència de falta disciplinària ode responsabilitat del funcionari inculpat, s'ha de fer declaració expressa, si escau, sobre lesmesures provisionals que s'hagin pogut adoptar durant el procediment.

44.5 La resolució s'ha de notificar a l'expedientat, amb expressió del recurs o recursos que contraaquesta es puguin presentar, l'òrgan davant el qual s'han de presentar i els terminis per interposarlos. Si el procediment es va iniciar com a conseqüència de denúncia, la resolució ha de sernotificada al denunciant.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


261

CAPÍTOL III

Procediment disciplinari abreujat

Article 45

Procediment abreujat

En el cas que es consideri que hi ha elements de judici suficients per qualificar la infracciódisciplinària com a falta lleu, es pot tramitar pel procediment abreujat que es regula en aquestcapítol.

Article 46

Instrucció de procediment

Acordada la incoació del procediment amb el nomenament d'instructor, s'ha de notificar aldesignat per exercir aquest càrrec, el qual, a la vista de les actuacions practicades, ha de formular laproposta de resolució.

Article 47

Proposta de resolució

La proposta de resolució on s'han d'exposar els fets imputats a l'expedientat, les infraccions queaquestes puguin constituir, les sancions aplicables, l'autoritat competent per resoldre i lanormativa que li atorga la competència, s'ha de notificar a l'inculpat, juntament amb la resoluciód'incoació i la indicació que es tracta d'un procediment abreujat, per tal que en el termini de deudies es proposi la practica de les proves de les quals intenti valer se i al legar tot el que considericonvenient per a la seva defensa.

Article 48

Pràctica de la prova

Transcorregut el termini anterior, i després de l'eventual pràctica de la prova, l'instructor sense capaltre tràmit, elevarà l'expedient a l'òrgan competent per resoldre.

Article 49

Resolució

49.1 Seguidament, i en el termini de cinc dies, l'òrgan corresponent dictarà resolució, posant fi alprocediment abreujat.

49.2 La resolució ha de ser motivada, donant resposta a totes les qüestions plantejades, inclòs elresultat i la valoració de les proves practicades, especificarà la persona responsable, la tipificació dela falta, la sanció aplicable i el moment i la forma del seu compliment, o declararà la manca deresponsabilitat de l'inculpat i el sobreseïment de l'expedient.

49.3 La resolució s'ha de comunicar a l'inculpat, amb indicació dels recursos que contra aquesta espuguin presentar, l'autoritat davant la qual s'han de presentar i el termini per interposar los.

Article 50

Incoació de procediment ordinari

En qualsevol moment anterior a la resolució, l'òrgan competent pot acordar que se segueixi elprocediment ordinari establert en el capítol anterior, si les circumstàncies del cas així hoaconsellen.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


262

CAPÍTOL IV

Òrgans competents i execució de la sanció

Article 51

Òrgans competents por sancionar

51.1 Són òrgans competents per a la imposició de sancions disciplinàries als membres del Cos deMossos d'Esquadra:

a) El Govern de la Generalitat per imposar la sanció de separació del servei.

b) La persona titular del Departament de Governació per imposar la resta de sancions en els termesde l'article 74.3 de la Llei 10/1994,d'11 de juliol.

51.2 En el cas de separació del servei d'un funcionari procedent de l'Administració de l'Estat envirtut de la disposició addicional 3 de la Llei 10/1994, d'll de juliol, de la Policia de la GeneralitatMossos d'Esquadra, cal trametre la resolució, juntament amb l'expedient personal, al ministericorresponent, perquè en tingui coneixement, i atenir se al que disposa la legislació vigent.

51.3 En el cas de separació del servei dels funcionaris de l'Administració de l'Estat a què fareferència l'article 25 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, el Departament de Governació ha detrametre la proposta de resolució, juntament amb l'expedient personal, al ministeri corresponent,perquè adopti la resolució pertinent.

Article 52

Execució

52.1 Les sancions disciplinàries s'han d'executar segons els termes de la resolució en què s'imposin,una vegada que aquesta sigui ferma en via administrativa, i en el termini màxim de dos mesos,exceptuant que per causes justificades se n'estableixi un altre de diferent en l'esmentada resolució.

52.2 L'òrgan sancionador pot acordar, amb la conformitat prèvia de l'interessat, la suspensiótemporal de la seva execució per un període de temps que no excedeixi del legalment establert pera la seva prescripció.

52.3 Si el compliment de la sanció no fos possible en el moment en què es dicta la resolució, entrobar se el funcionari en situació administrativa que ho impedeixi, la sanció es farà efectiva quanel canvi de situació del funcionari ho permeti, llevat que hagi transcorregut el termini deprescripció.

52.4 Si abans que es dicti la resolució corresponent, el funcionari inculpat adquireix la situacióadministrativa de servei actiu en un cos o una escala diferents als que pertanyia quan va cometre lafalta disciplinària, s'exigirà igualment el compliment de la sanció, que serà inscrita en el registregeneral de personal respecte al cos o l'escala des del qual es va cometre la falta, aplicant se elrègim general de prescripció de sancions i de cancel lació de les inscripcions.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Aquest Reglament és aplicable als funcionaris que ocupin els llocs de facultatius i de tècnicsprevistos a l'article 18 de la Llei 10/1994, d'll de juliol, de la Policia de la Generalitat Mossosd'Esquadra.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


263

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Els procediments disciplinaris incoats amb anterioritat a l'entrada en vigor del present Reglaments'han de tramitar d'acord amb la normativa anterior, tret que l'aplicació d'aquest sigui mésfavorable per a l'expedientat

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


264

2.6. GOV/166/2006, DE 24 D'OCTUBRE, PEL QUAL S'APROVEN EL PLA DE CARRERAPROFESSIONAL DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA I DETERMINADES MESURESREFERIDES A LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA.

Primer. L'1 de febrer de 2002 va entrar en vigor el Decret 19/2002, de 22 de gener, dereestructuració parcial de la Direcció General de Seguretat Ciutadana. Mitjançant aquestadisposició es dotava la unitat directiva del Departament d'Interior que té adscrit el cos de mossosd'esquadra, de l'estructura i direcció operativa necessàries per a assumir, a més de les funcionsprevistes per la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra, lestasques derivades del procés de desplegament territorial per substitució de les forces i els cossosde seguretat de l'Estat, iniciat l'octubre de 1994 a la comarca d'Osona.

La definició de les responsabilitats de les unitats que integren aquesta estructura és un elementnuclear en la implicació i la corresponsabilització dels membres de l'organització policial i una peçaessencial en l'assoliment de resultats.

Per aquesta raó i amb la finalitat de combinar i harmonitzar les necessitats de l'organització i elsinteressos i les aspiracions de les persones que hi treballen, la Direcció General de SeguretatCiutadana i l'Escola de Policia de Catalunya, a l'empara del que estableix l'article 29 de la Llei10/1994, d'11 de juliol, van començar a treballar en l'elaboració del Pla de carrera professional delcos de mossos d'esquadra, que ara presenta el Departament d'Interior a l'aprovació del Govern dela Generalitat de Catalunya.

Aquest Pla s'ha dissenyat com un sistema integrador de les diferents categories professionals iespecialitats i recull les seves característiques i gradació, com també les competències que esconsideren apropiades per a l'exercici eficaç de cada especialitat, els requisits necessaris per poderaccedir a l'especialitat i/o consolidar la i les condicions de provisió dels llocs de treball i depermanència en aquests. L'àmbit subjectiu del Pla, que s'ha de reflectir en la relació de llocs detreball, el formen les persones funcionàries pertanyents a les escales i categories en quès'estructura jeràrquicament el cos de mossos d'esquadra segons l'article 18.1 de la Llei 10/1994,d'11 de juliol.

Així mateix, el present Pla de carrera s'estableix sense detriment que l'Escola de Policia deCatalunya continuï promovent aquells acords i convenis amb les administracions i institucionsdocents competents per tal d'homologar els cursos i programes de formació policial amb lestitulacions acadèmiques exigides per a l'accés a les diferents escales i categories.

Segon. L'article 31 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat mossosd'esquadra, estableix, d'una banda, que la relació de llocs de treball, estructurada orgànicament,inclou la totalitat dels previstos per al cos de mossos d'esquadra i, de l'altra, que per a cada lloc detreball, la relació ha d'indicar, almenys, la denominació, el nivell, les característiques, els contingutsfuncionals, les necessitats formatives, els complements que té assignats, la forma de provisió i, sis'escau, la durada mínima o màxima que ha de tenir la provisió corresponent i els requisits exigiblesper a la mobilitat de les persones funcionàries provinents d'altres cossos policials.

Cal, en conseqüència, adaptar la relació de llocs de treball als termes previstos pel Pla de carreraprofessional quant als itineraris, les famílies professionals i especialitats, les funcions, les categories

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


265

i els requisits d'accés .amb la inclusió de la formació específica. i permanència en els llocs detreball.

Tercer. El desplegament de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra, en substitució de lesforces i els cossos de seguretat de l'Estat, comporta haver de realitzar les convocatòries per aadjudicar els llocs de treball de les especialitats incloses en el Pla que ara es proposa.

El desenvolupament de les funcions assignades als llocs esmentats, adscrits a les unitats policials enquè s'estructura la Direcció General de Seguretat Ciutadana, d'acord amb el Decret 19/2002, de 22de gener, requereix disposar de les competències professionals que els atribueix el Pla, associadesa la formació específica o als períodes de permanència establerts per la relació de llocs de treball.

Hi ha persones funcionàries que han ocupat o ocupen aquests llocs de treball que, si bé no hanrebut la formació específica a què s'ha fet esment, han adquirit les competències professionals i elsconeixements associats a aquesta durant el temps que hi han estat destinades. Igualment, hi hapersones funcionàries que han rebut aquesta formació en les fases de capacitació de lesconvocatòries de provisió de llocs o en el si de les activitats de formació continuadadesenvolupades per l'Escola de Policia de Catalunya o per altres entitats i institucions.

Aquesta circumstància fa necessari arbitrar un mecanisme que permeti equiparar la situaciód'aquestes persones a la d'aquelles que sí que han rebut la formació impartida per l'Escola dePolicia de Catalunya en els corresponents cursos d'especialització.

Atès l'informe del Consell de la Policia Mossos d'Esquadra;

Per tot això, a proposta de la consellera d'Interior, el Govern acorda:

.1 S'aprova el Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra, que consta a l'annex 1d'aquest Acord.

.2 Es faculta la consellera d'Interior per poder procedir a modificacions posteriors, per a unaprogressiva adaptació del Pla de carrera a les necessitats organitzatives canviants derivades deldesenvolupament del cos de mossos d'esquadra i amb informe previ del Consell de la PoliciaMossos d'Esquadra, de l'apartat 2 de l'annex 1 "Famílies Professionals i Especialitats" del Pla decarrera professional del cos de mossos d'esquadra.

.3 S'encarrega a la Comissió Tècnica de la Funció Pública que modifiqui la relació de llocs de treballdel cos de mossos d'esquadra per tal d'adaptar la a les previsions del Pla de carrera professional delcos de mossos d'esquadra.

.4 S'encarreguen a l'Escola de Policia de Catalunya i a la Direcció General de Seguretat Ciutadanadel Departament d'Interior, en l'àmbit de les seves competències respectives, la preparació,organització i realització dels processos d'homologació i convalidació a què fa referència l'annex 2d'aquest Acord.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


266

.5 Disposar que aquest Acord es publiqui al DOGC.

Barcelona, 24 d'octubre de 2006

Ramon García Bragado i Acín

Secretari del Govern

Assignació de funcions per Resolució PRE/3066/2006, de 23 de setembre (DOGC núm. 4726, de26.9.2006)

Annex 1

Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra

1. Definicions i principis que informen el Pla de carrera professional:

El Pla de carrera professional és una eina de gestió dels recursos humans dissenyada segons unmodel de competències i articulada com un conjunt de continguts i directrius de naturalesapluridisciplinar .tècnica i formativa. que defineixen els itineraris professionals que una personamembre del cos de mossos d'esquadra pot arribar a planificar i recórrer al llarg de la seva vidaprofessional.

A partir de les funcions policials bàsiques, el Pla de carrera agrupa les especialitats derivades de lesfuncions atribuïdes al cos de mossos d'esquadra per la Llei 10/1994, d'11 de juliol, en tres famíliesprofessionals: seguretat ciutadana, investigació i suport tècnic.

Definim família professional com l'àmbit funcional resultant de l'agrupació coherent de funcions,segons la naturalesa d'aquestes. Les famílies professionals es refereixen a àmbits funcionals iespecialitats i no s'han de confondre amb l'estructura organitzativa de la policia de la Generalitatmossos d'esquadra.

Entenem com especialitat un conjunt de tasques de naturalesa homogènia que requereixen per a laseva correcta execució, atesa la dificultat tècnica que comporten, un nivell superior d'habilitats idestreses i, en ocasions, un perfil competencial determinat en aquelles persones que les hand'executar.

En cada família professional s'ha identificat un nucli competencial troncal, a partir del qual esdesenvolupen les especialitats. A la seva vegada les especialitats s'han classificat en les famíliesprofessionals de seguretat ciutadana i investigació en tres nivells (del 2 al 4), i en la famíliaprofessional de suport tècnic en dos nivells (2 i 3), en funció dels requeriments tècnics icompetencials exigits per a la seva execució a partir d'un primer nivell que es correspon amb lesfuncions policials bàsiques.

El Pla de carrera configura possibles itineraris professionals, això és, ordena les condicions d'accés,permanència i sortida de cadascuna de les especialitats i de les funcions policials que cal dominarabans d'assolir el següent nivell funcional.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


267

El sistema de categories i titulacions previstes pels articles 18.1 i 20 de la Llei 10/1994, d'11 dejuliol, s'engrana en el sistema que es descriu a continuació, completant verticalment aquestsitineraris professionals.

La formació específica requerida per a l'accés a les categories i els llocs de treball d'especialitathaurà de correspondre a la inclosa en els cursos impartits, homologats o convalidats per l'Escola dePolicia de Catalunya.

L'aplicació del Pla de carrera professional s'estendrà progressivament fins a les categories inclosesen l'escala intermèdia del Cos quan s'escaigui.

Resten fora de l'àmbit del Pla de carrera professional els llocs de treball del personal facultatiu itècnic del cos de Mossos d'Esquadra previstos per l'article 18.2 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, dela policia de la Generalitat mossos d'esquadra.

2. Famílies professionals i especialitats:

Quan s'ingressa en el cos de mossos d'esquadra, el lloc de treball a desenvolupar serà,ordinàriament, de funcions policials bàsiques, entenent aquestes com les que no tenen especialitat(nivell 1). Les persones funcionàries romandran en aquests llocs de treball fins que obtinguin, sis'escau, un dels llocs de les especialitats que es descriuen a continuació.

Els llocs de treball de les especialitats de nivell 2, 3 i 4 tindran associats períodes especials depermanència mínima, d'acord amb el que estableixi la relació de llocs de treball i als efectesprevistos pel Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.

No obstant això, transitòriament, mentre duri el procés de desplegament de la policia de laGeneralitat mossos d'esquadra en substitució de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, elsperíodes especials de permanència mínima seran d'un any, amb independència del nivell del'especialitat.

Durant el procés de desplegament, les convocatòries de provisió de llocs de treball d'especialitatque es recullen més endavant inclouran com a mèrit a valorar el temps que hagin romàs lespersones funcionàries en els llocs de treball que depassi l'any de permanència mínima, d'acord ambels següents criteris: pels llocs de treball d'especialitat de nivell 3, es valorarà el temps depermanència de fins a dos anys en llocs de treball d'especialitat de nivell 2; pels llocs de treballd'especialitat de nivell 4, es valorarà el temps de permanència de fins a tres anys en llocs de treballd'especialitat de nivell 3.

El temps d'acompliment en el lloc de treball que depassi els temps de permanència assenyalats enel paràgraf anterior, podrà ser valorat com a mèrit d'experiència professional, d'acord amb elprevist en el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de Mossos d'Esquadra, i el queestableixin les bases de les convocatòries.

El període especial de permanència mínima no serà d'aplicació als processos de promoció internaamb canvi de categoria.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


268

Família professional de seguretat ciutadana:

Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a les persones i béns.

Especialitats de nivell 2:

Protecció de persones i béns. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a laseguretat de les persones i els béns en els casos de grans concentracions de persones, catàstrofes,grans esdeveniments, protecció de personalitats, mitjançant dispositius de seguretat i plansespecials de seguretat ciutadana en supòsits de complexitat tècnica, gravetat i intensitat mitjana. Elrequisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en llocs de treball defuncions policials bàsiques sense especialitat, comptador des del nomenament com afuncionari/ària de carrera. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de lesproves que determinin les convocatòries i d'un Curs bàsic d'ordre públic. El manteniment físic i laformació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació decompetències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàciade les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix.


Intervenció en muntanya. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a laseguretat de les persones i els béns en el medi muntanya. El requisit d'accés a la provisió serà d'unmínim d'un any d'acompliment en Protecció de persones i béns. El procés de provisió al lloc detreball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Cursd'intervenció en muntanya. El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, deconformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicionsnecessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per ala permanència en el mateix.

Subsòl. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de lespersones i els béns en el medi subsòl. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un anyd'acompliment en Protecció de persones i béns. El procés de provisió al lloc de treball incorporaràla superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs bàsic de subsòl. Elmanteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistemad'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per aldesenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència enel mateix.

Intervenció subaquàtica. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a laseguretat de les persones i els béns en el medi subaquàtic. El requisit d'accés a la provisió serà d'unmínim d'un any d'acompliment en Protecció de persones i béns. El procés de provisió al lloc detreball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Cursd'intervenció subaquàtica. El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, deconformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicionsnecessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per ala permanència en el mateix.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


269

Guia caní. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de lespersones i els béns en aquells casos en què es requereixin gossos ensinistrats per tal d'aconseguirla màxima operativitat. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment enProtecció de persones i béns. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de lesproves que determinin les convocatòries i d'un Curs de guia caní. El manteniment físic i la formaciópermanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competènciesque s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcionsatribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix, d'acord amb el previst en elReglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.

Ordre públic. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de lespersones i els béns en els casos de grans concentracions de persones, catàstrofes, gransesdeveniments, protecció de personalitats, mitjançant dispositius de seguretat i plans especials deseguretat ciutadana en supòsits de complexitat tècnica, gravetat i intensitat alta. El requisit d'accésa la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en Protecció de persones i béns. El procés deprovisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries id'un Curs de tècniques d'intervenció policial en ordre públic. El manteniment físic i la formaciópermanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competènciesque s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcionsatribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix.

Protecció especial. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc específic greu per ala seguretat de les persones. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un anyd'acompliment en Protecció de persones i béns. El procés de provisió al lloc de treball incorporaràla superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs bàsic d'escortes. Elmanteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistemad'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per aldesenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència enel mateix.

Trànsit. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de lespersones i els béns en les vies interurbanes i, si escau, en les urbanes. El requisit d'accés a laprovisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en llocs de treball de funcions policials bàsiquessense especialitat, comptador des del nomenament com a funcionari/ària de carrera. El procés deprovisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries id'un Curs de trànsit. La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistemad'acreditació de competències que s'estableixi, serà condició necessària per al desenvolupamentamb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix, d'acordamb el previst en el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.


Desactivació d'explosius. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a laseguretat de les persones i els béns quan es requereix la desactivació o neutralització de qualsevolartefacte explosiu. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment enProtecció de persones i béns, Intervenció en muntanya, Subsòl, Protecció especial, Ordre públic oGuia caní. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


270

determinin les convocatòries i d'un Curs de desactivació d'explosius. El manteniment físic i laformació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació decompetències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàciade les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix.

Intervenció. Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a les persones i elsbéns en casos d'alt risc o complexitat. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un anyd'acompliment en Protecció de persones i béns, Intervenció en muntanya, Subsòl, Proteccióespecial, Ordre públic o Guia caní. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació deles proves que determinin les convocatòries i d'un Curs d'intervenció. El manteniment físic i laformació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació decompetències que s'estableixi, seran condicions necessàries per al desenvolupament amb eficàciade les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix.

Família professional d'investigació:

Funcions: recull i tractament d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fetssusceptibles d'infracció penal o administrativa.


Investigació bàsica. Funcions: recull i tractament d'informació, investigació, inspecció i esclarimentdels fets susceptibles d'infracció penal o administrativa, en l'àmbit de la delinqüència ordinària. Elrequisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en llocs de treball defuncions policials bàsiques sense especialitat, comptador des del nomenament com afuncionari/ària de carrera. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de lesproves que determinin les convocatòries i d'un Curs bàsic d'investigació. La formació permanentobligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències ques'estableixi, serà condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcionsatribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix, d'acord amb el previst en elReglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.


Investigació avançada. Funcions: recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclarimentdels fets susceptibles d'infracció penal o administrativa en diferents àmbits, d'activitats criminalsde caràcter organitzat o d'elevada complexitat, amb finalitat econòmica i no econòmica. El requisitd'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en Investigació bàsica. El procés deprovisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries id'un Curs avançat d'investigació. La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitatamb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà condició necessària per aldesenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència enel mateix, d'acord amb el previst en el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossosd'esquadra.

Investigació interna. Funcions: recull i anàlisi d'informació, investigació i esclariment dels fetssusceptibles d'infracció penal o contraris a l'ètica professional i que puguin comportar sanció

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


271

disciplinària, que siguin realitzats per personal funcionari de carrera o en pràctiques del cos deMossos d'Esquadra. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment enInvestigació bàsica. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les provesque determinin les convocatòries i d'un Curs d'investigació interna. La formació permanentobligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències ques'estableixi, serà condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcionsatribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix, d'acord amb el previst en elReglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.

Policia científica. Funcions: recull i tractament d'informació encaminats a donar recolzament tècnica les investigacions a través del desenvolupament de tasques especialitzades en el camp de lacriminalística i la identificació. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un anyd'acompliment en Investigació bàsica. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà lasuperació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs de policia científica. Laformació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació decompetències que s'estableixi, serà condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de lesfuncions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix, d'acord amb el previst en elReglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.

Seguiments i vigilàncies. Funcions: observació i recull d'informació que doni suport a la investigacióen diferents àmbits d'activitats criminals de caràcter organitzat o de complexitat elevada, ambfinalitat econòmica i no econòmica. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un anyd'acompliment en Investigació avançada o Investigació interna. El procés de provisió al lloc detreball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Curs deseguiments i vigilàncies. El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, deconformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicionsnecessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per ala permanència en el mateix.


Analista. Funcions: tractament i anàlisi d'informació de caràcter operatiu referit a organitzacionscriminals, i suport tècnic especialitzat a altres àrees del cos de Mossos d'Esquadra en diferentstipus delictius. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment enInvestigació avançada, Investigació interna o Seguiments i vigilàncies. El procés de provisió al llocde treball incorporarà la superació de les proves que determinin les convocatòries i d'un Cursd'anàlisi criminal. La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistemad'acreditació de competències que s'estableixi, serà condició necessària per al desenvolupamentamb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix, d'acordamb el previst en el Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.

Família professional de suport tècnic:

Funcions: suport a les unitats policials i a la direcció en la presa de decisions, la coordinació icol laboració amb els òrgans de la Direcció General de Seguretat Ciutadana i la recerca de la millorade l'eficiència en la consecució dels objectius de l'organització.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


272


Suport tècnic bàsic. Funcions: suport bàsic a les unitats policials i a la direcció en la presa dedecisions, la coordinació i col laboració amb els òrgans de la Direcció General de SeguretatCiutadana i la recerca de la millora de l'eficiència en la consecució dels objectius de l'organització.El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en llocs de treball defuncions policials bàsiques sense especialitat, comptador des del nomenament com afuncionari/ària de carrera. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de lesproves que determinin les convocatòries i d'un Curs de suport tècnic bàsic. La formació permanentobligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències ques'estableixi, serà condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcionsatribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix, d'acord amb el previst en elReglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.

Administrador de sala. Funcions: suport al comandament per a l'execució, el control i la coordinaciód'operacions, com també l'establiment de criteris de treball i propostes de millora delsprocediments. El requisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en llocs detreball de funcions policials bàsiques sense especialitat, comptador des del nomenament com afuncionari de carrera. El procés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les provesque determinin les convocatòries i d'un Curs d'administrador de sala. La formació permanentobligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències ques'estableixi, serà condició necessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcionsatribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència en el mateix, d'acord amb el previst en elReglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.


Suport tècnic avançat. Funcions: suport avançat a les unitats policials i a la direcció en la presa dedecisions, la coordinació i col laboració amb els òrgans de la Direcció General de SeguretatCiutadana i la recerca de la millora de l'eficiència en la consecució d'objectius de l'organització. Elrequisit d'accés a la provisió serà d'un mínim d'un any d'acompliment en Suport tècnic bàsic. Elprocés de provisió al lloc de treball incorporarà la superació de les proves que determinin lesconvocatòries i d'un Curs de suport tècnic avançat. La formació permanent obligatòria i avaluable,de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serà condiciónecessària per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per ala permanència en el mateix, d'acord amb el previst en el Reglament de provisió de llocs de treballdel cos de mossos d'esquadra.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


273

3. Compliment de les funcions atribuïdes a la policia de la Generalitat mossos d'esquadra:

El desenvolupament per les persones funcionàries del cos de mossos d'esquadra de les funcionscorresponents a les especialitats que agrupa cada família professional s'entén sens perjudici del deles funcions bàsiques o sense especialitat i les altres que els puguin ser encomanades, d'acord ambel que disposen la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra, elDecret 19/2002, de 22 de gener, de reestructuració parcial de la Direcció General de SeguretatCiutadana, pel que fa a la policia de la Generalitat mossos d'esquadra, i la resta de l'ordenamentjurídic quant a les funcions atribuïdes a les forces i els cossos de seguretat.

Annex 2

Homologació i convalidació de l'experiència professional per a l'adquisició de la formació específica

Primer. Homologació

De manera excepcional, i per una sola vegada, les persones funcionàries del cos de mossosd'esquadra que no disposin en la data d'aquest Acord de la formació específica corresponent al seulloc de treball prevista a la Relació de llocs de treball de mossos d'esquadra que:

Ocupin de manera definitiva, en la data d'aquest Acord, un lloc de treball d'especialitat de nivell 2,3 o 4, o bé,

Hagin ocupat ininterrompudament durant dotze mesos, de manera definitiva o provisional, un llocde treball d'especialitat de nivell 2, 3 o 4, sempre que l'estiguessin ocupant en data 1 de febrer de2002, data en què va entrar en vigor el Decret 19/2002, de 22 de gener, de reestructuració parcialde la Direcció General de Seguretat Ciutadana, o bé,

Hagin ocupat ininterrompudament durant dotze mesos, entre l'1 de febrer de 2002 i l'1 de febrerde 2005, de manera definitiva o provisional, un lloc de treball d'especialitat de nivell 2, 3 o 4,

Podran participar en una prova avaluadora dels coneixements i les competències professionals, queorganitzarà l'Escola de Policia de Catalunya, amb la col laboració de la Direcció General deSeguretat Ciutadana, consistent en la resolució d'un cas pràctic referit a les funcions assignades allloc de treball d'especialitat.

La superació, en el seu cas, d'aquesta prova comportarà l'homologació amb la formació específicaprevista a la Relació de llocs de treball.

Segon. Convalidació

D'acord amb els criteris fixats per l'Escola de Policia de Catalunya, aquesta convalidarà, als efectesde la formació específica corresponent, i a petició de les persones interessades, els cursosrelacionats amb les especialitats incloses en el Pla de carrera professional que aquestes hagin rebutamb anterioritat a l'1 de gener de 2005, impartits per la mateixa Escola, la Direcció General deSeguretat Ciutadana, les universitats o altres institucions similars.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


274

ORDRE IRP/326/2010, DE 8 DE JUNY, DE MODIFICACIÓ DE L'APARTAT 2 DE L'ANNEX1 DEL PLA DE CARRERA PROFESSIONAL DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA,APROVAT PER L'ACORD GOV/166/2006, DE 24 D'OCTUBRE. (Correcció d'errada en elDOGC núm. 5660, pàg. 50202, de 30.6.2010).

NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.

Mitjançant l'Acord del Govern 166/2006, de 24 d'octubre, es va aprovar el Pla de carreraprofessional del cos de mossos d'esquadra i determinades mesures referides a la relació de llocs detreball del cos de mossos d'esquadra.

Aquest Pla es configura com un sistema integrador de les diferents categories professionals iespecialitats i recull les seves característiques i gradació, com també les competències que esconsideren apropiades per a l'exercici eficaç de cada especialitat, els requisits necessaris per poderaccedir a l'especialitat i consolidar la i les condicions de provisió dels llocs de treball i depermanència en aquests.

L'Ordre IRP/114/2009, de 17 de març, de modificació de l'apartat 2 de l'annex 1 del Pla de carreraprofessional del cos de mossos d'esquadra, aprovat per l'Acord GOV/166/2006, de 24 d'octubre, vamodificar el Pla esmentat en dos aspectes concrets: els requisits d'accés a la provisió de lesdiferents especialitats i els temps mínims de permanència en l'especialitat corresponent.

L'experiència assolida en l'aplicació del Pla de carrera professional, així com també el fet de lafinalització del procés de desplegament de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra ensubstitució de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, aconsella modificar el Pla esmentat tambéen l'àmbit de les especialitats, en el sentit de crear ne de noves i modificar les característiquesd'altres existents. Cal destacar la creació de l'especialitat d'atenció a la ciutadania, amb la voluntatde dotar del màxim valor professional les funcions relacionades amb l'atenció a les persones a lesdependències policials.

En conseqüència, de conformitat amb la disposició final de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de lapolicia de la Generalitat mossos d'esquadra, i l'apartat 2 de l'Acord GOV/166/2006, de 24d'octubre, pel qual s'aprova el Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra ideterminades mesures referides a la relació de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra i ambl'informe previ del Consell de la Policia Mossos d'Esquadra,

Ordeno:

Article 1

Objecte

Aquesta Ordre té per objecte modificar l'apartat 2, Famílies Professionals i Especialitats, de l'annex1 del Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra, que queda redactat tal com figura al'annex d'aquesta Ordre.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


275

Article 2

Excepcions

�—1 El temps de permanència mínima d'un any previst per als llocs de treball de nivell 2 i 3 no seràd'aplicació per a proveir determinats llocs de treball en els següents supòsits:

Família professional de seguretat ciutadana:

Pels llocs de treball de l'especialitat de protecció de persones i béns, per a proveir llocs de treballde les especialitats de protecció especial, ordre públic, guia caní, intervenció en muntanya, subsòl,intervenció en medi aquàtic, intervenció especial i desactivació d'artefactes explosius NRBQ.

Pels llocs de treball de les especialitats de protecció especial, ordre públic, guia caní, intervenció enmuntanya, subsòl i intervenció en medi aquàtic, per a proveir llocs de treball de les especialitatsd'intervenció especial i desactivació d'artefactes explosius NRBQ.

Família professional investigació:

Pels llocs de treball d'investigació bàsica, per a proveir llocs de treball de les especialitatsd'investigació avançada, seguiments i vigilàncies, investigació interna, mitjans tècnics, informació ianàlisi.

Pels llocs de treball de policia científica bàsica, per a proveir llocs de treball de l'especialitat depolicia científica avançada.

Família professional de suport tècnic:

Pels llocs de treball de suport tècnic bàsic, per a proveir llocs de treball de suport tècnic avançat.

�—2 Tampoc és aplicable el període de permanència mínima als processos de promoció interna ambcanvi de categoria.

Disposició transitòria

La implantació de les noves especialitats previstes en aquesta Ordre es podrà dur a terme de formaprogressiva, tant pel que fa a l'àmbit territorial com funcional.

Disposició derogatòria

Es deroga l'Ordre IRP/114/2009, de 17 de març, de modificació de l'apartat 2 de l'annex 1 del Pla decarrera professional del cos de mossos d'esquadra, aprovat per l'Acord GOV/166/2006, de 24d'octubre.

Disposició final

Aquesta Ordre entra en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya.

Barcelona, 8 de juny de 2010

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


276

Joan Saura i Laporta

Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació

ANNEX

Annex 1

Pla de carrera professional del cos de mossos d'esquadra

(...)

�—2 Famílies professionals i especialitats

Quan s'ingressa en el cos de mossos d'esquadra, el lloc de treball que es desenvoluparà serà,ordinàriament, de funcions policials bàsiques, és a dir, les que no tenen especialitat (nivell 1). Lespersones funcionàries romandran en aquests llocs de treball fins que obtinguin, si s'escau, un delsllocs de les especialitats que es descriuen a continuació.

Els llocs de treball de les especialitats de nivell 2, 3 i 4 tindran períodes de permanència mínimaassociats, d'acord amb el que estableixi la relació de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra ials efectes previstos pel Reglament de provisió de llocs de treball del cos de mossos d'esquadra.

Família professional de Seguretat Ciutadana

Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a les persones i béns.


Protecció de persones i béns.

Funcions: prevenció de delictes i neutralització d'incidents en l'àmbit de la seguretat ciutadana,amb aplicació de tècniques policials de major especificitat i complexitat, així com la prevenció ineutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en els casos degrans concentracions de persones, catàstrofes, grans esdeveniments, protecció de personalitats iprotecció del medi ambient en supòsits de complexitat tècnica, gravetat i intensitat mitjana.

Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treballd'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari ofuncionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquestaespecialitat.

Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les provesque determinin les convocatòries i del curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Competències: El manteniment físic i la formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitatamb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, seran condicions necessàries per aldesenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència enl'especialitat.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


277

Temps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen un temps depermanència mínima d'un any.

Atenció a la ciutadania.

Funcions: atenció a les persones, ordinàriament en les dependències policials, en les activitats derecollida de denúncies, tractament de les víctimes, informació i orientació, mediació i, en general,aquelles que representin un contacte directe amb les persones que requereixen dels serveispolicials. El desenvolupament d'aquestes funcions es compartirà, en aquells casos i situacions on esjustifiqui operativament, amb la realització de funcions policials bàsiques.


Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les provesque determinin les convocatòries i dels curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública deCatalunya.

Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistemad'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per aldesenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència enl'especialitat.



Trànsit.

Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i elsbéns en les vies interurbanes i, si escau, en les urbanes.

Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treballd'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari ofuncionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquestaespecialitat .



Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


278


Protecció especial.

Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc específic greu per a la seguretat de lespersones.





Ordre públic.

Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i elsbéns en els casos de grans concentracions de persones, catàstrofes, grans esdeveniments,protecció de personalitats i protecció del medi ambient, mitjançant dispositius de seguretat i plansespecials de seguretat ciutadana en supòsits de complexitat tècnica, gravetat i intensitat alta.





Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


279

Guia caní.

Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i elsbéns en aquells casos en què es requereixin gossos ensinistrats per tal d'aconseguir la màximaoperativitat.





Intervenció en muntanya.

Funcions: Prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i elsbéns en el medi muntanya. Recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment delsfets en accidents en el medi muntanya.





Subsòl.

Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i elsbéns en el medi subsòl.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


280





Intervenció en medi aquàtic.

Funcions: Prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i elsbéns en el medi subaquàtic. Recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment delsfets en accidents en el medi aquàtic.






Intervenció especial.

Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i elsbéns en casos d'alt risc o alta complexitat.


Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


281




Desactivació d'artefactes explosius NRBQ.

Funcions: prevenció i neutralització de les situacions de risc per a la seguretat de les persones i elsbéns quan es requereix la desactivació o neutralització de qualsevol artefacte explosiu o davant deriscos de caràcter nuclear, radiològic, bacteriològic o químic (NRBQ).





Família professional d'Investigació

Funcions: recull i tractament d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fetssusceptibles d'infracció penal o administrativa.


Investigació bàsica.

Funcions: recull i tractament d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fetssusceptibles d'infracció penal o administrativa, en l'àmbit de la delinqüència ordinària de caràctermenys complex.

Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treballd'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


282

funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquestaespecialitat.




Policia científica bàsica.

Funcions: recull i tractament d'informació encaminats a donar recolzament tècnic a lesinvestigacions a través del desenvolupament de tasques especialitzades de mitjana complexitat enel camp de la criminalística i la identificació.


Procés de selecció: El procés de provisió del lloc de treball incorporarà la superació de les provesque determinin les convocatòries i dels curs que prevegi l'Institut de Seguretat Pública deCatalunya.




Investigació avançada.

Funcions: recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets susceptiblesd'infracció penal o administrativa en diferents àmbits, d'activitats criminals en l'àmbit de ladelinqüència ordinària més complexa i de la delinqüència organitzada o d'elevada complexitat, ambfinalitat econòmica.

Requisits de participació: per a participar en les convocatòries de provisió de llocs de treballd'aquesta especialitat caldrà acreditar una antiguitat mínima d'un any com a funcionari o

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


283

funcionària de carrera o bé estar ocupant de forma provisional un lloc de treball d'aquestaespecialitat.




Seguiments i vigilàncies.

Funcions: observació i recull d'informació que doni suport a la investigació en diferents àmbitsd'activitats criminals de caràcter organitzat o de complexitat elevada, amb finalitat econòmica i noeconòmica.





Investigació interna.

Funcions: recull i anàlisi d'informació, investigació i esclariment dels fets susceptibles d'infracciópenal o contraris a l'ètica professional i que puguin comportar sanció disciplinària, que siguinrealitzats per personal funcionari de carrera o en pràctiques del cos de mossos d'esquadra.



Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


284



Mitjans tècnics.

Funcions: Suport a la investigació amb l'aportació i utilització de dispositius electrònics i elementstecnològics d'observació i recull d'informació en activitats criminals de caràcter organitzat o decomplexitat elevada, amb finalitat econòmica i no econòmica.





Informació.

Funcions: recull i anàlisi d'informació, investigació, inspecció i esclariment dels fets susceptiblesd'infracció penal en activitats antisocials o en l'àmbit de la delinqüència organitzada, amb finalitatno econòmica.



Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistemad'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per aldesenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència enl'especialita.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


285


Anàlisi.

Funcions: tractament i anàlisi d'informació de caràcter operatiu referida a il lícits complexos o aorganitzacions criminals, i suport tècnic especialitzat a unitats del cos de Mossos d'Esquadra endiferents tipus delictius.

Finalitat econòmica i no econòmica.



Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistemad'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per aldesenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència enl'especialita.


Policia científica avançada.

Funcions: recull i tractament d'informació encaminats a donar recolzament tècnic a lesinvestigacions a través del desenvolupament de tasques especialitzades d'alta complexitat en elcamp de la criminalística i la identificació.

Finalitat econòmica i no econòmica.



Competències: La formació permanent obligatòria i avaluable, de conformitat amb el sistemad'acreditació de competències que s'estableixi, serà una condició necessària per aldesenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, per tant, per a la permanència enl'especialitatTemps de permanència mínima: Els llocs de treball d'aquesta especialitat tenen untemps de permanència mínima d'un any.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


286

Família professional de Suport Tècnic

Funcions: suport a les unitats policials en la investigació d'il lícits i a la direcció en la presa dedecisions, la coordinació i col laboració amb els òrgans de la Direcció General de la Policia i larecerca de la millora de l'eficiència en la consecució dels objectius de l'organització.


Suport tècnic bàsic.

Funcions: suport bàsic a les unitats policials i a la direcció en la presa de decisions, la coordinació icol laboració amb els òrgans de la Direcció General de la Policia i la recerca de la millora del'eficiència en la consecució dels objectius de l'organització.





Sala de comandament.

Funcions: gestió de recursos policials i altres funcions addicionals pròpies dels operadors de lessales de comandament, mitjançant els aplicatius informàtics i els recursos tecnològics a l'abast.




Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


287


Instrucció tecnicopolicial:

Funcions: planificació, execució i supervisió tècnica de les accions formatives relacionades amb lestècniques operatives policials a fi de poder garantir l'adquisició i el manteniment de la qualificaciónecessària per a la funció policial. Aquestes accions formatives comprenen, entre d'altres,pràctiques de tir, procediments i tècniques d'actuació policial i implantació de noves tècniques iestris per a l'actuació policial.



Competències: El manteniment de les condicions psicofísiques i la formació permanent obligatòria iavaluable, de conformitat amb el sistema d'acreditació de competències que s'estableixi, serancondicions necessàries per al desenvolupament amb eficàcia de les funcions atribuïdes al lloc i, pertant, per a la permanència en l'especialitat.



Suport tècnic avançat.

Funcions: suport avançat a les unitats policials i a la direcció en la presa de decisions, la coordinaciói col laboració amb els òrgans de la Direcció General de la Policia i la recerca de la millora del'eficiència en la consecució dels objectius de l'organització.




Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


288


Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


289

Fkctk"QÝekcn"fg"nc"Igpgtcnkvcv"fg"Ecvcnwp{c" " P¿o0"786;"Î"36080423245636

FÓ

(10.130.101)

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


290

2.7. ORDRE DE 10 DE NOVEMBRE DE 1997, PER LA QUAL S'APROVA EL PLAGENERAL D'AVALUACIÓ DEL COS DE MOSSOS D'ESQUADRA

El Cos de Mossos d'Esquadra té en els seus recursos humans un dels actius principals per assolir elcompliment de les funcions que li encomana la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de laGeneralitat/Mossos d'Esquadra. És per això que escau fer ús de tots els mitjans necessaris perquès'aconsegueixi un màxim d'eficiència i de rendiment en l'actuació del personal que hi prestaserveis.

Amb la finalitat d'assolir els esmentats objectius i, per tant, de donar un millor servei als ciutadans,s'ha dissenyat un Pla General d'Avaluació del Cos de Mossos d'Esquadra, que pretén ser uninstrument per a la millora de la seva activitat professional, i per a facilitar l'avaluació delrendiment i l'eficiència dels seus serveis, en el marc d'un cos policial que, immers en una dinàmicade contínua i de progressiva expansió tant territorial com funcional, està incrementantnotablement els seus efectius.

D'altra banda, i per tal d'objectivar la carrera professional dels funcionaris, les valoracions rebudesmitjançant aquest Pla General d'Avaluació podran ser tingudes en consideració com a treball i per ala promoció interna en el cos de Mossos d'Esquadra, sempre que així ho estableixin una disposicióde caràcter general o, específicament, les corresponents bases de les convocatòries.Per tant, consultat el Consell de la Policia Mossos d'Esquadra, d'acord amb el que disposa l'article53 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra;

Atès el que estableix l'article 16 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la GeneralitatMossos d'Esquadra, en concordança amb l'article 61 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre,d'Organització, Procediment i Règim Jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya;

Ateses les atribucions que em confereix l'article 3 del Decret 157/1996, de 14 de maig, deDeterminació dels Òrgans que exerceixen les atribucions i facultats atorgades al Departament deGovernació per la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la Policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra;

ORDENO:

1 Aprovació del Pla General d'Avaluació.S'aprova el Pla General d'Avaluació del Cos de Mossos d'Esquadra amb les bases dels programesque el configuren, la descripció dels quals s'incorpora com a annex a aquesta ordre.2 Direcció i coordinació de l'aplicació del Pla.Correspon a la Divisió d'Inspecció General del Cos de Mossos d'Esquadra, sota la supervisió delDirector General de Seguretat Ciutadana, dirigir i coordinar l'aplicació del Pla General d'Avaluació,en el marc de les facultats que li atribueix l'Ordre del conseller de Governació de 17 de gener de1996, per la qual es crea aquesta divisió i se'n determinen les seves funcions.Així mateix, correspon a la Divisió d'Inspecció General l'adopció de les mesures de seguretatadients per tal de garantir la confidencialitat de les dades i l'accés a aquestes pels òrgans i personallegitimat, d'acord amb els programes corresponents.En el cas que el desenvolupament dels programes comporti el tractament automatitzat de dades

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


291

personals, caldrà atenir se al que estableix la Llei Orgànica 5/1992, de 29 d'octubre, de regulaciódel tractament automatitzat de dades de caràcter personal.

DISPOSICIONS FINALS

1 Facultats de desplegament.El director general de Seguretat Ciutadana queda facultat per a dictar les instruccions necessàriesper a desplegar les bases dels programes que figuren a l'annex, els quals han de possibilitarl'execució d'aquesta Ordre.2 Entrada en vigor.Aquesta ordre entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya.Barcelona, 10 de novembre de 1998.

ANNEX

PGA 01 Mòdul d'avaluació del període de pràctiques.A) Objectius.Aquest programa està dissenyat per dotar d'eines objectives els diferents tribunals qualificadorsper poder avaluar el període de pràctiques de les promocions d'accés al cos de mossos d'esquadra imillorar els plans d'acolliment.Aquest programa és l'instrument que permet actualitzar i millorar els mecanismes de valoració deles pràctiques per aconseguir que els objectius dels processos selectius s'assoleixin en el seu graumàxim.Així mateix, els mecanismes d'avaluació de les pràctiques han de permetre contrastar, confirmar odescartar les expectatives i potencials professionals dels nous agents de manera que l'organitzaciópugui aprofitar al màxim les característiques i habilitats innates dels aspirants.B) Característiques.La valoració del període de pràctiques haurà d'ajustar se als criteris que determini el Tribunalqualificador d'acord amb les bases de la convocatòria.Per dur a terme aquesta avaluació s'haurà d'elaborar una acta individual que valori un seguit defactors conductuals que abastin camps d'observació en els quals es descriguin coneixements deltreball, flexibilitat, habilitats socials i comunicació, compliment d'ordres i disciplina, disposiciópersonal vers el treball, responsabilitat, adaptació a l'organització, iniciativa, confiança en sí mateixi autonomia, judici pràctic i autocontrol.Es podrà donar un percentatge diferent en cada àmbit d'observació en funció de la sevaimportància policial.L'estructuració jeràrquica del cos de mossos d'esquadra determina que el sistema d'avaluació autilitzar sigui en forma de cascada i delimita qui és l'avaluador de cada individu per raó del seu graude comandament.Per tal d'evitar desviacions en les valoracions dels serveis la Divisió d'Inspecció General del cos demossos d'esquadra podrà establir índexs correctors per tal d'unificar les valoracions. Aquestsíndexs correctors s'aplicaran quan la mitjana de l'avaluador es desviï de la mitjana global en elpercentatge que es determini, i s'extraurà de la diferència entre la mitjana global i la mitjana decada avaluador.C) EfectesLa conseqüència principal de les valoracions obtingudes haurà de ser la determinació i la idoneïtatdels funcionaris en pràctiques per al desenvolupament de la tasca policial, i s'haurà de motivar al

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


292

Tribunal qualificador les valoracions, especialment les negatives.Altra conseqüència d'aquest programa serà la validació o, si s'escau, modificació i adequació delsplans d'acolliment dels funcionaris en pràctiques per facilitar la integració i millorar l'evolució delseu rendiment.Els resultats d'aquest programa formaran part de l'historiograma de l'agent i així, contrastats ambaltres programes, es podrà determinar el grau d'integració i satisfacció personal. També es podràobservar l'evolució de les seves expectatives professionals en el decurs de la seva carrera.

PGA 02 Mòdul de productivitat

a) ObjectiusAquest programa està dissenyat per donar compliment als acords del Govern en matèria decomplement de productivitat i a la seva aplicació segons els criteris que anualment dicta laSecretaria General del Departament de Governació.B) CaracterístiquesPer dur a terme aquesta avaluació s'haurà d'elaborar una acta individual on constin un seguit defactors que s'han d'ajustar a les directrius marcades pel Govern.La Divisió d'Inspecció General aplicarà els criteris i els mòduls de puntuació que determini en cadamoment la Secretaria General del Departament de Governació i centralitzarà la recollida itractament de la informació per tal de trametre la a l'òrgan competent.L'estructuració jeràrquica del cos de mossos d'esquadra determina que el sistema d'avaluació autilitzar sigui en forma de cascada i delimita qui és l'avaluador de cada individu per raó del seu graude comandament.Així mateix, el programa serà l'instrument de disseny, mecanització i conversió de dades que, deforma ordinària, anirà adaptant el procés de determinació de la productivitat individual a lespossibles modificacions del Govern en matèria de complements econòmics.C) EfectesLes valoracions obtingudes hauran de delimitar els mòduls de valoració en els quals hauran d'estarcompresos cadascun dels funcionaris en actiu del cos de mossos d'esquadra.Paral lelament el PGA 02 ha de tenir una funció de contrast i control d'altres programes devaloració individual que han de permetre la detecció automàtica de desviacions en els processos devaloració, entès que alguns dels programes del PGA poden tenir efectes quantitatius en processosinterns de formació i provisió.

PGA 03 Mòdul de procediments de provisió de llocs de treball i de promoció interna.

A) ObjectiusAquest programa està dissenyat per dotar eines objectives als diferents tribunals qualificadors ocomissions de valoració per poder avaluar els resultats dels processos dels diferents concursosd'ascens i trasllat.Un altre objectiu d'aquest programa és permetre actualitzar i millorar els mecanismes de valoracióper aconseguir l'assoliment dels objectius dels processos selectius.Així mateix els mecanismes d'avaluació han de permetre contrastar i confirmar les expectatives ipotencials professionals de manera que l'organització pugui aprofitar al màxim les sevescaracterístiques i habilitats.B) Característiques

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


293

Quant a la seva valoració dels concursos abans esmentats, aquella s'haurà d'ajustar als criteris quedetermini el Tribunal qualificador o comissió de valoració d'acord amb les bases de la convocatòria.Per dur la a terme s'haurà d'elaborar una acta individual adequada al tipus de convocatòria,conformada per una sèrie de factors que descriguin comportaments, actituds i aptituds del'aspirant a la categoria o lloc de treball.El fet que el cos estigui estructurat d'una forma jeràrquica determina que el mètode avaluatiu autilitzar sigui en forma de cascada (de dalt a baix); i delimita qui és l'avaluador de cada individu perraons de grau de comandament.Per tal d'evitar desviacions en les valoracions de serveis idèntics la Divisió d'Inspecció General delcos de mossos d'esquadra podrà establir índexs correctors per tal d'unificar les valoracions.Aquests índexs correctors s'aplicaran quan la mitjana de l'avaluador es desviï de la mitjana globalen el percentatge que es determini, i s'extraurà de la diferència entre la mitjana global i la mitjanade cada avaluador.C) EfectesLes valoracions obtingudes hauran d'establir la idoneïtat de l'aspirant a la categoria o lloc de treballal qual ha concursat; les valoracions, especialment les negatives, s'hauran de motivar al TribunalQualificador o a la comissió de valoració.Altra conseqüència d'aquest programa serà la detecció d'expectatives de cada membre del cos demossos d'esquadra que, junt amb la descripció dels perfils professionals, ajudaran a definir mésexactament el seu propi perfil.D'altra banda, aquest programa ha de servir de suport, contrast i validació a altres programes delPGA, com el PGA 06 de perfils professionals.Els resultats d'aquest programa formaran part de l'historiograma de l'agent i així, contrastats ambd'altres, es podrà determinar el grau d'integració i satisfacció personal. També es podrà observarl'evolució de les seves expectatives professionals en el decurs de la seva carrera i, si s'escau, se'lpodrà orientar sobre la manera de formació que requereix per assolir els seus objectiusprofessionals i assolir un més alt grau d'autosatisfacció.

PGA 04 Mòdul d'activitat professional objectiva

ObjectiusAquest programa detecta l'activitat professional dels membres del cos de mossos d'esquadramitjançant els resultats del treball realitzat que siguin plenament objectivables.El PGA 04 ha de tenir la funció de contrast i control d'altres programes d'avaluació individual quehan de permetre la detecció automàtica de desviacions en els processos d'avaluació, atès quealguns dels programes del PGA poden tenir efectes quantitatius en processos interns de promoció iprovisió.b) CaracterístiquesAquest programa ha de descriure, recollir i tractar totes aquelles dades que siguin plenamentobjectives i quantificables i que no estiguin subjectes a qualsevol mena d'interpretació.

En aquest PGA s'han de quantificar els efectes de l'activitat ordinària i extraordinària dels membresdel cos de mossos d'esquadra, evitant ne la subjectivitat.c) EfectesEl PGA 04 en sí mateix no té cap efecte sobre l'individu, però sí sobre el conjunt del PGA, essent uneficaç mètode de ponderació enfront de dades contradictòries que poguessin afectar negativamentals membres del cos de mossos d'esquadra i perjudicar la seva carrera.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


294

PGA 05 Mòdul de gestió de serveis i control de qualitat.

ObjectiusL'objectiu d'aquest programa és valorar el rendiment global i augmentar la qualitat dels serveispolicials segons uns indicadors de gestió vàlids, i que, d'acord amb uns estàndards de qualitat,millorin la satisfacció del client usuari dels serveis del cos de mossos d'esquadra.CaracterístiquesAquest programa s'ha d'encaminar cap a la concreció d'indicadors de gestió que puguin objectivarla qualitat del treball realitzat. Aquests indicadors han de supervisar aspectes de treballidentificable d'acord amb uns patrons preestablerts i preexistents que actualment estan definits deforma genèrica en la família de normes ISO 9000 i en els criteris de la Fundació Europea per a lagestió de la qualitat (EFQM).ProcedimentEl desenvolupament d'aquest programa s'haurà d'afrontar des de diversos enfocaments, però deforma inexcusable s'han de tenir en compte els processos anomenats bucle de qualitat,responsabilitat de direcció, interacció amb l'usuari del servei i ampliació del personal intern.D'aquest últim aspecte se n'ocupen, també, altres programes del PGA com són el PGA 06 i PGA 07.Una de les eines que s'hauran d'utilitzar per desenvolupar eficaçment aquest programa serà ladirecció per processos, entesa com una metodologia que orienta la direcció de l'organització (cosde mossos d'esquadra) d'acord amb la gestió de processos dirigits a l'usuari, tant sigui intern comextern.L'altra eina bàsica d'aquest programa haurà d'estar conformada per mètodes de comparació iadequació d'aquells processos o part d'aquells que, des del punt de vista del cos, qualitat,flexibilitat i servei, es considerin superiors a d'altres processos existents de la mateixa mena.L'instrument bàsic de la mesura d'aquest programa és l'enquesta de satisfacció de l'usuari delsserveis de policia. Aquestes enquestes de caràcter cíclic permeten no tant sols determinarl'augment de qualitat del servei policial, sinó que també detecten la satisfacció manifestada perl'usuari.Una altra de les fases d'aquest programa ha de concretar els estàndards de qualitat de cada servei.Aquests estàndards han de sorgir de la comparació dels serveis, de les exigències socials i lesnecessitats del mateix cos de mossos d'esquadra. Aquests estàndards agrupats per serveis idènticshauran de conformar un dels objectius a assolir per cada un dels serveis esmentats.La darrera de les fases d'aquest programa haurà de ser la delimitació dels objectius a assolir. Und'ells ja ha estat definit en l'anterior i la resta seran d'un àmbit general que estaran definitsanyalment pels criteris extrets de l'estudi dels resultats dels diferents indicadors de gestió.EfectesLes dades extretes d'aquest programa han d'aconseguir, d'una altra banda, detectar disfuncions opossibles disfuncions en els serveis abans que aquestes es valorin i, d'altra banda, dotar d'einesl'Administració per millorar la qualitat del servei, així com el seu rendiment i la seva eficàcia, idefinir els estàndards de qualitat i els objectius a assolir.

PGA 06 Mòdul de perfils professionals

ObjectiusAquest programa va adreçat a reunir la suficient informació per millorar la descripció dels perfilsprofessionals de les categories, llocs de treball especialitzats i aspirants del cos de mossosd'esquadra.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


295

CaracterístiquesAquest programa s'haurà de desenvolupar amb el concurs d'especialistes (psicòlegs, metges...) ihaurà d'anar dirigit a la recerca de les característiques més idònies de cada lloc de treballmitjançant la descripció d'aquests, extreta de dades objectivables que puguin aportar qualsevoldels programes del PGA, així com experiències dels professionals tant de la policia com d'altresbranques tècniques.EfectesAquest programa ha d'aconseguir adequar els perfils professionals a les necessitats efectives delcos de mossos d'esquadra. Aquesta adequació ha de comportar la millora del rendiment personalde cada individu a l'ajustar les seves característiques al lloc de treball, a més d'augmentar l'eficàciadels serveis i, en definitiva, del global del col lectiu. Aquest fet va absolutament lligat a la satisfaccióde cada individu en veure assolides les seves expectatives i adaptades les característiques del seuperfil a les del servei, fet que produeix una alta motivació professional.L'anàlisi sistemàtica i constant dels perfils i el seu rendiment permetrà elaborar plans d'idoneïtat depermanència en el servei i, si s'escau, determinar processos de rotació que evitin estadisd'enquistament, desmotivació i insatisfacció.Així mateix, la descoberta personal d'un perfil professional determinat permetrà als membres delcos de mossos d'esquadra orientar la seva carrera evitant l'efecte negatiu que suposa el sistemad'assaig error en qualsevol trajectòria professional.La idoneïtat del perfil professional de categories, llocs de treball especialitzats i aspirants del cos demossos d'esquadra s'haurà de trametre als diferents gabinets de selecció per tal que en tinguinconeixement en cadascun dels concursos i concursos oposició.

PGA 07 Mòdul d'avaluació del rendiment dels recursos humans

ObjectiusAquest programa avaluar el rendiment professional dels membres del cos de mossos d'esquadraamb els següents objectius:D'una part, dotar d'eines a l'organització que facilitin l'administració dels recursos humans. Pertant, un dels objectius del PGA 07 no és tan sols identificar els punts negatius o dèbils de l'avaluat,sinó també els punts forts i/o potencials.Per altra part, ser un mitjà pel qual l'avaluat podrà conèixer el grau de satisfacció de l'organitzaciórespecte del seu treball i així modificar el seu comportament i millorar les seves actituds iconeixements.Subsidiàriament, el PGA 07 ha d'aconseguir detectar mancances formatives i reiterades en grupsdel col lectiu que, valorades amb altres indicadors, han d'incidir en el Pla de formació.A més, ha de servir per verificar, tractar i millorar tècniques de gestió i sistemes en ús icomplementar altres programes del Pla General d'Avaluació.CaracterístiquesAquest programa ha d'avaluar factors conductuals i comportamentals que siguin fàcilmentobservables i mesurables. Els resultats obtinguts han de permetre comparar els individus entre sí iclassificar los en una escala de valor global per l'organització.Aquests factors han d'estar descrits en un qüestionari que ha d'estar dissenyat sota les premissesde simplicitat, claredat i transparència per facilitar la tasca de l'avaluador. S'han d'elaborar dostipus d'actes de valoració individual, una per a agents i una altra per a comandaments,diferenciades pels valors exigits. La primera ha d'incidir en factors de treball bàsics, i la segona had'introduir elements valoratius de gestió, direcció, supervisió i control.Aquests factors han d'englobar aspectes com coneixements professionals, adaptació a

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


296

l'organització, habilitats socials i comunicació, disposició envers el treball, qualitat de treball,responsabilitat i iniciativa, i gestió, supervisió i control de recursos.Procediment

El fet que el cos estigui estructurat d'una forma jeràrquica determina que el mètode avaluatiu autilitzar sigui en forma de cascada (de dalt a baix) i delimita qui és l'avaluador de cada individu perraó de comandament.Per tal d'evitar desviacions en les valoracions de serveis idèntics, la Divisió d'Inspecció General delcos de mossos d'esquadra podrà establir índexs correctors per tal d'unificar les valoracions.Aquests índexs correctors s'aplicaran quan la mitjana de l'avaluador es desviï de la mitjana globalen el percentatge que es determini, i s'extrauran de la diferència entre la mitjana global i la mitjanade cada avaluador.L'avaluació del rendiment professional dels recursos humans es realitzarà com a mínim un copl'any.Subsidiàriament i per extreure dades de complementarietat a altres programes, es podrà introduirel concepte de rellevància del factor, motivat per la Generalitat dels factors avaluats i la diversitatdels llocs de treball, cosa que permetrà concretar perfils de llocs de treball. Per aquest motiu,s'assignarà a cada factor un valor en funció de la repercussió que tingui en aquell lloc de treball.

EfectesLes dades extretes, un cop tractades, han de permetre comparar els individus entre sí, classificarlos en una escala de valors global confeccionar un historiograma que descrigui i identifiqui el perfilprofessional de cada individu i permeti observar la seva evolució.Les valoracions de cada funcionari podran ser tingudes en compte com a mèrit en les convocatòriesper a la provisió de llocs de treball o per a la promoció interna, sempre que així s'estableixi en unadisposició de caràcter general o en les corresponents bases.La rellevància dels factors no afectarà la puntuació individual, però informarà dels tipus derendiment òptim, fet que permetrà dissenyar perfils professionals específics per a cada destinació ograu.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


297

1

2.8. RESOLUCIÓ IRP/192/2010CARTA DE SERVEIS DE LA

POLICIA DE LA GENERALITAT – MOSSOS D’ESQUADRA

Generalitat de Catalunya Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Secretaria de Seguretat

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


298

ÍNDEX

1- L’objecte de la Carta de Servei

2 – Informació general de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra

3- La missió, visió i valors de la PG-ME

4- Els nostres Serveis

5- Els nostres compromisos de qualitat .

6- Els nostres indicadors de qualitat

7- Formes de Col·laboració i participació

8- Sistema de suggeriment, agraïment o queixa

9- Normativa bàsica

10- Unitat responsable de la carta

11- Actualització

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


299

1- L’objecte de la Carta de Servei La Generalitat de Catalunya té com a objectiu la prestació d’uns serveis públics de

qualitat. Amb les cartes de serveis l’Administració de la Generalitat informa dels serveis

que presta i es compromet respecte al seu nivell de prestació. Tanmateix el govern de

la Generalitat fomenta la participació ciutadana a través d’enquestes d’opinió, bústies de

queixes i suggeriments i altres formes de col·laboració.

El projecte d’elaboració de la Carta de Serveis del Cos de Mossos d’Esquadra pretén

donar resposta als compromís adquirit pel conseller d’Interior, Relacions Institucionals i

Participació en compareixença parlamentària en la qual situava la Carta de Serveis de

la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra com a un dels deu punts prioritaris del

Departament en matèria de seguretat.

Els treballs preparatoris de la carta han comportat la realització de millores en

l’organització com són la implantació del sistema de suggeriemnts, agraïmets i queixes

de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra i la millora dels processos de les

Oficines d’Atenció Ciutadana de les Comissàries. Aquests canvis eren necessaris per

tal d’implementar amb èxit la Carta de Serveis.

La Carta de serveis de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra expressa la

voluntat d’aquesta institució de treballar en el marc d’una política global de qualitat. La

carta informa dels serveis que es presten, dels compromisos que s’adopten, de com es

mesura la qualitat i de com poder col·laborar-hi.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


300

2 – Informació general de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra

Amb l’arribada de la democràcia i el retorn de la Generalitat, la Policia de la Generalitat-

Mossos d’Esquadra passen a dependre de nou del Govern de la Generalitat de

Catalunya. A partir de l’any 1982 i l’aprovació de la Llei de Creació de la Policia

Autonòmica de la Generalitat de Catalunya el 1983 comença la fase d’expansió del cos.

Però no és fins l’any 1994, amb l’aprovació de la Llei de la Policia de la Generalitat –

Mossos d’Esquadra i els acords amb el Govern de l’Estat, que s’inicia el procés de

desplegament territorial en substitució de les Forces i Cossos de seguretat de l’Estat

que culmina el novembre del 2008 amb el desplegament a les comarques de

Tarragona.

La Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra es defineix com un servei de la

Generalitat, per a coadjuvar al compliment dels seus fins i al compliment de les seves

disposicions. I, a la vegada, com un servei per a la comunitat i, per tant, amb un mandat

explícit de coadjuvar al benestar social, en cooperació amb els altres agents socials, en

els àmbits preventiu, assistencial i de rehabilitació.

El caràcter finalista de les funcions de seguretat, el fet que els últims destinataris de

l'activitat policial siguin els ciutadans, obliga la Policia de la Generalitat a operar, amb

tots els altres cossos, segons els principis de cooperació, coordinació i col·laboració

mútua.

Respecte d'això, la Policia de la Generalitat actúa en dos àmbits. Per una banda, en

relació amb les forces i els cossos de seguretat de l'Estat i per altra banda, amb les

policies locals, mitjançant la Junta de Seguretat de Catalunya i les juntes locals de

seguretat respectivament.

Estatut d'autonomia a l'article 164 atorga a la Generalitat de Catalunya, en matèria de

seguretat pública, el control i la vigilància del trànsit i concretament a la Policia de la

Generalitat – Mossos d’Esquadra totes les funcions pròpies d’un cos de policia. Alhora,

a l'article 332 estableix que la Generalitat té, en el territori de Catalunya, la competència

exclusiva en emergències i protecció civil.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


301

A. Funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra

1. Funcions de policia de seguretat ciutadana i ordre públic.

2. Funcions de policia administrativa.

3. Funcions de policia judicial i investigació criminal, inclòs el crim organitzat i el

terrorisme.

4. Funcions d'intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats.

5. Funcions de cooperació i col.laboració amb les entitats locals

6. Funcions de policia en seguretat viària i trànsit.

7. Funcions i competències en matèria d'emergències i protecció civil

1. Funcions de policia de seguretat ciutadana

a) Protegir les persones i els béns.

b) Mantenir l'ordre públic.

c) Vigilar i protegir persones, òrgans, edificis, establiments i dependències de la

Generalitat, i garantir el funcionament normal de les instal·lacions i la

seguretat dels usuaris dels serveis.

d) Vigilar els espais públics.

e) Protegir les manifestacions i mantenir l'ordre en grans concentracions

humanes.

f) Prestar auxili en els casos d'accident, catàstrofe o calamitat pública, i

participar en l'execució dels plans de protecció civil en la forma que sigui

determinada per les lleis.

g) Prestar auxili en les actuacions en matèria de salvament, si hi és requerit.

h) Complir, dins les competències de la Generalitat, les funcions de protecció

de la seguretat ciutadana atribuïdes a les forces i els cossos de seguretat

per la Llei orgànica 1/1992.

i) Prevenir actes delictius.

j) La resta de funcions que li atribueix la legislació vigent.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


302

2. Funcions de policia administrativa

a) Vetllar pel compliment de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i

de les disposicions i ordres singulars dictades pels altres òrgans de la

Generalitat.

b) Inspeccionar les activitats sotmeses a l'ordenació o la disciplina de la

Generalitat, i denunciar-ne tota activitat il·lícita.

c) Emprar la coacció amb vista a l'execució forçosa dels actes o les

disposicions dels òrgans de la Generalitat.

d) Vetllar pel compliment de les lleis i les altres disposicions de l'Estat

aplicables a Catalunya i garantir el funcionament dels serveis públics

essencials.

e) Vetllar pel compliment de la normativa sobre el medi ambient, els recursos

hidràulics i la riquesa cinegètica, piscícola, forestal i de qualsevol altra mena

relacionada amb la conservació de la natura.

f) Vetllar pel compliment de la normativa sobre el patrimoni cultural català, pel

que fa a la salvaguarda i la protecció d'aquest i per tal d'evitar-ne l'espoli o la

destrucció.

g) Col·laborar amb les policies locals i amb les forces i els cossos de seguretat

de l'Estat en la recollida, el tractament i la comunicació recíproca

d'informació d'interès policial.

h) Vigilar, inspeccionar i controlar les empreses de seguretat privada, llurs

serveis i actuacions i els mitjans i el personal a llur càrrec, en els termes

establerts per la legislació vigent.

i) La resta de funcions que li atribueix la legislació vigent.

3. Funcions de policia judicial i investigació criminal, inclòs el crim organitzat i el terrorisme.

Les funcions de policia judicial que li corresponen d'acord amb l'article 164.5 de l'Estatut

d'autonomia i que són establertes per l'article 126 de la Constitució, els articles 443 i

445 de la Llei orgànica del poder judicial i la resta de la legislació processal vigent, sens

perjudici de les que corresponen a les policies locals. Aquestes funcions són

acomplertes per mitjà dels serveis ordinaris del Cos o per mitjà de les seves unitats

orgàniques de policia judicial, a iniciativa pròpia o a requeriment de les autoritats

judicials o del ministeri fiscal.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


303

4. Funcions d'intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats, si hi és requerit

El servei de Policía ha d’estar al sevei de la ciutadania per a la col·laboraicó en el que

aquesta necessita i per tant cooperar amb aquesta en la resolució dels conflictes privats

de forma amistosa.

5. Funcions de cooperació i col.laboració amb les entitats locals, d'acord amb la Llei 16/1991, del 10 de juliol, de les policies locals

a) Donar suport tècnic i operatiu a les policies locals quan aquestes no puguin

assumir plenament un servei, per raó del seu volum o de l'especialització. b) Exercir, a més de les funcions assenyalades en aquest article, les pròpies de

les policies locals en els municipis que no en disposin. c) En els supòsits establerts per les lletres a) i b), la Generalitat i les

corporacions locals han de subscriure els convenis de cooperació

corresponents, en què s'han de definir, en tot cas, els objectius, els recursos,

el finançament, l'organització i les obligacions i facultats respectives.

6. Funcions de policia en Seguretat Viària i Trànsit Vigilància i regulació del trànsit a la xarxa viària, elaboració d’atestats i investigacions en

accidents de trànsit

7. Funcions de policia en Emergències i Protecció Civil

a) Previsió: analitzar el risc, les causes i els efectes.

b) Prevenció: conjunt d'accions encaminades a disminuir el risc.

c) Planificació: la resposta davant situacions de greu risc.

d) Intervenció: accions encaminades a anul·lar, corregir i minimitzar els efectes

de les catàstrofes.

e) Rehabilitació: accions encaminades a reparar i retornar a la normalitat.

f) Informació i formació: donar a conèixer a la població com actuar en cas

d'accident. Pel que fa a la planificació, els grups d'ordre públic tenen com a

objecte garantir la seguretat ciutadana en les zones de risc o calamitat, així

com regular el trànsit i col·laborar en la identificació de les víctimes. Així

doncs, les seves funcions són bàsicament garantir la seguretat ciutadana en

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


304

la zona de risc o calamitat i garantir que els grups que hi intervinguin puguin

actuar sense cap impediment, coordinant les seves actuacions.

B. Estructura Policial de la Direcció General de la Policia Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra

La Direcció General de la Policia (DOGC núm. 5.005, de 09/11/2007)

Corresponen a la persona titular de la Direcció General de la Policia el comandament

directe del cos de Mossos d'Esquadra i la direcció, coordinació operativa i inspecció

dels seus serveis, sota la direcció i supervisió de les autoritats superiors, així com vetllar

per garantir la protecció del lliure exercici dels drets i les llibertats i la seguretat

ciutadana, i assegurar la convivència pacifica i la protecció de les persones i béns en tot

el territori de Catalunya.

Per poder portar a terme les funcions que té encomanades, la Direcció General de la

Policia s'organitza en diferents nivells estructurals

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


305

- La Subdirecció Operativa de la Policia: exerceix el comandament operatiu del cos

de mossos d'esquadra, llevat d'aquelles unitats policials que depenguin directament de

la Direcció General de la Policia.

- La comissaria general: òrgan adscrit a la Subdirecció Operativa de la Policia o a la

Direcció General de la Policia i que integra les divisions i/o regions policials, a la qual

correspon el comandament de la policia.

- La coordinació regional: òrgan adscrit a la Comissaria General Territorial i exerceix

la direcció d'un conjunt de regions policials.

- La divisió: òrgan que, de manera ordinària, s'adscriu a una comissaria general. La

naturalesa organitzativa de la divisió és d'òrgan central, tot i que podrà estar

territorialment desconcentrada.

- La regió policial: òrgan que s'adscriu a una coordinació regional. La naturalesa

organitzativa de la regió policial és d'òrgan territorial.

La divisió i la regió policial se situen en un mateix nivell estructural i els correspon la

direcció estratègica d'àmbits concrets de l'activitat de la policia.

- L'àrea: òrgan que, de manera ordinària, s'adscriu a una divisió o regió policial, a la

qual correspon la direcció tàctica d'àmbits concrets de l'activitat de la policia.

S'estableixen els següents tipus d'àrees: àrees centrals i àrees territorials, com a

desenvolupament de les divisions; i les àrees regionals i àrees bàsiques policials, com a

desenvolupament de les regions policials.

- La unitat: òrgan que, de manera ordinària, s'adscriu a una àrea, a la qual correspon la

direcció operativa de la policia.

- El grup: òrgan de, de manera ordinària, s'adscriu a una unitat, les responsabilitats del

qual són, amb caràcter general, les relatives a la supervisió i execució directa de les

tasques policials.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


306

C. Dependències de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra

Seu central de la Direcció General de la Policia Direcció General de la Policia Travessera de les Corts 319-321 08029 Barcelona [email protected] www.gencat.cat/mossos

D. Telefòn Emergències El telèfon 112, únic per a tot l'àmbit europeu i amb resposta immediata les 24 hores del

dia, centralitza totes les trucades d'urgència. Serveix perquè els ciutadans i ciutadanes

puguin sol·licitar els serveis públics d'urgències sanitàries, d'extinció d'incendis i

salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es trobin davant d'una

situació d'emergència.

Per a les persones amb discapacitat auditiva es posa al seu servei el fax 900 500 112 i

el mòbil 679 436 200 per a enviar missatges de text (sms)

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


307

3- La missió, visió i valors de la PG-ME D’acord amb l’ordenament jurídic i en consonància al mandat que el govern de la

Generalitat atorga al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i les

funcions de la en matèria de seguretat i policia s’estableix la missió (Què hem de fer)

del cos de mossos d’esquadra, la visió (què volem ser) i el valors (com volem actuar)

que serveixen de marc general per la Carta de Serveis.

A. La nostra Missió La missió de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra és protegir el lliure

exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana, vetllant, des de la

proximitat, per la convivència pacífica i la protecció de les persones i els béns, d’acord

amb l’ordenament jurídic.

B. La nostra visió Volem que la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra esdevingui el referent de

seguretat i la garantia de protecció i servei de les persones a Catalunya, des de la

proximitat i la professionalitat, oferint un servei de qualitat.

C. Els nostres valors

Proximitat: Conèixer la realitat social, des de l’arrelament al territori, i detectar les necessitats de la ciutadania a què es serveix, per afavorir la convivència pacífica.

Compromís: Esforçar-se per complir les obligacions pròpies del lloc que s’ocupa.

Integritat: No treure profit de la condició de policia. Actuacions adaptades als preceptes deontològics.

Voluntat de servei: Orientar-se cap a la ciutadania, amb la voluntat de satisfer les necessitats amb un servei de qualitat.

Eficàcia: Aconseguir els objectius fixats, ser resolutiu en el lloc de treball propi, aconseguir els resultats previstos.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


308

4- Els nostres Serveis Els serveis que a continuació es detallen no estan descrits en relació a les funcions

sinó en relació a la prestació directa al ciutadà i sempre des d’una òptica ciutadana i

no de la estructura organitzativa de la Direcció General de la Policia. Aquesta

descripció esdevé clau alhora de definir els compromisos amb els ciutadans de la carta

de serveis.

Atenció personal i assistencial Els cos dels Mossos d’Esquadra té presència policial a tota Catalunya, dóna resposta a

les demandes de seguretat i/o protecció de les persones i mobilitza els recursos

assistencials necessaris per donar auxili i protecció a la ciutadania en situacions de risc

i/o conflicte.

Atenció a la persona denunciant Recepció de la denúncia en totes les comissaries del Cos de Mossos d’Esquadra i

informació, sobre els documents que cal aportar. Les nostres dependències són

accessibles per a totes les persones amb mobilitat reduïda.

Atenció especialitzada a la víctima Atenció especialitzada, a totes les comissaries, a les víctimes relacionades amb els

delictes violents, sexuals, de violència masclista, de violència domèstica, contra menors

i tots aquells en el que estiguin relacionats col·lectius de risc o especialment

vulnerables.

Relacions amb la comunitat Establiment de canals de comunicació amb la ciutadania i en especialment amb els

col·lectius més vulnerables i amb més risc de ser víctimes de delictes per tal de

minimitzar la possibilitat de ser víctima d’un delicte.

Seguretat Viària Vigilància i regulació del trànsit a la xarxa viària, elaboració d’atestats i investigacions en

accidents de trànsit amb la finalitat de reduir l’accidentalitat i augmentar la seguretat a

les vies.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


309

Investigació criminal Investigació de delictes contra el patrimoni, contra les persones, l’ordre públic, la

seguretat col·lectiva, la llibertat, la llibertat sexuals, les relacions familiar i d’altres que

afecten a la Seguretat Ciutadana.

5- Els nostres compromisos de qualitat Els compromisos de qualitat de la Carta de Serveis de la Policia de la Generalitat –

Mossos d’Esquadra són els següents:

Oferir atenció 24 hores, 365 dies l’any. Donar un tracte acurat i amable. Arribar al lloc dels fets en el mínim temps possible i, en tot cas, en 12 minuts en aquells casos en què hi hagi perill greu per a la vida o la integritat física de les persones i els seus béns. Fer que eIs agents s’identifiquin. Atendre la ciutadania, en el moment que arriben a la comissaria, interessant-se pel motiu de la seva denúncia. Establir un temps d’espera per interposar denúncia inferior a 30 minuts de mitjana. Garantir la privacitat de les persones denunciants. Recollir denúncies en llengües estrangeres. Rebre denúncies per Internet en els supòsits previstos. Oferir assistència personalitzada a la víctima mitjançant agents especialitzats. Gestionar de manera prioritària les ordres de protecció en relació amb els delictes relacionats amb la violència masclista. Mantenir relacions directes i periòdiques amb els diferents col·lectius socials. Assistir, comunicar i gestionar el lliurament dels menors desemparats als pares, tutors o representants legals o a les institucions pertinents amb la màxima celeritat i, en tot cas, en 1 hora com a màxim. Assistir a la gent gran i a les persones especialment vulnerables que es troben en situació de risc o desemparament i gestionar-ne el lliurament als familiars o les institucions pertinents amb la màxima celeritat i, en tot cas, en 1 hora com a màxim. Promoure programes de seguretat viària mitjançant cursos de formació i col·loquis informatius. Contestar els suggeriments, felicitacions i queixes i rebuts en un termini màxim de 30 dies. Fer una investigació especialitzada de les activitats criminals. Publicar els resultats anuals d’avaluació de la carta de serveis.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


310

6- Els nostres indicadors de qualitat Mesurar els compromisos de qualitat esdevé necessari per tal d’avaluar-ne el grau

d’assoliment i per continuar en el cicle de millora continuada de la carta de serveis.

Aquests indicadors han de ser fàcils d’entendre i rellevants per a l’usuari. És

imprescindible de garantir una recollida de dades correcta i una interpretació

inequívoca del seu valor, i han de permetre a l’organització la comparació al llarg del

temps per tal de comprovar els canvis que es produeixin.

Els nostres instruments de mesura són els següents:

Temps mitjà espera per interposar una denúncia. Temps mitjà resposta a fets urgents. Enquesta de Seguretat Pública. Enquestes de Satisfacció Usuària. Nombre de felicitacions, queixes i suggeriments. Anàlisi de les suggeriments, felicitacions i queixes. Percentatge de suggeriments, queixes i felicitacions contestats abans de 30 dies.

7- Formes de Col·laboració i participació La ciutadania té dret a participar en les tasques de seguretat i policia d’acord amb el

nostre ordenament jurídic, aquesta participació es realitza mitjançant les

organitzacions i les entitats ciutadanes i de forma directa mitjançant les enquestes, el

sistema de suggeriments, felicitacions i queixes o les trucades als telèfons

d’emergència o a les comissaries.

Consell de Seguretat de Catalunya. Juntes i Consells locals de Seguretat. Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya. Xerrades, Col·loquis, reunions amb associacions. Enquestes de satisfacció ciutadana a les Comissàries. Realitzant suggeriments, felicitacions i queixes.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


311

8- sistema de suggeriment, agraïment o queixa

La Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra disposa d’un sistema de recollida de

suggeriments, agraïments i queixes, aquest està pensat amb la convicció que

qualsevol iniciativa del ciutadà sobre la prestació del nostre servei pot ser una

oportunitat de millora i, en tot cas, ha d’analitzar-se.

La forma de fer arribar un suggeriment, agraïment o queixa és mitjançant:

El correu electrònic a la bústia [email protected]

Els formulari de la nostra web

http://www.gencat.cat/mossos/serveis/SAQ/index.htm

De manera presencial a qualsevol comissària o bé mitjançant registre del

Departament, o de qualsevol administració inclosa a l’article 38.4 de la Llei

30/1992, de RJPAC o bé a través de les oficines d’Atenció Ciutadana de la

Generalitat de Catalunya.

9- Normativa bàsica

Constitució Espanyola de 1978.

Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006.

Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat.

Llei 13/1989, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la

Generalitat de Catalunya.

Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana.

Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions

públiques i del procediment administratiu comú.

Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra.

Recomanació REC (2001) 10 del Comitè de Ministres del Consell d’Europa als

estats membres sobre el Codi Europeu d’ètica policial.

Decret 19/2002, de 22 de gener, de reestructuració parcial de la Direcció

General de Seguretat Ciutadana.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


312

Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de

Catalunya.

Resolució INT/1828/2004 de 14 de juny per la qual s’aprova la instrucció per a

la incorporació i l’aplicació del Codi Europeu d'Ètica de la policia en relació amb

l’actuació i la intervenció de la policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra

Decret 243/2007, de 6 de novembre, d'estructura del Departament d'Interior,

Relacions Institucionals i Participació.

10- Unitat responsable de la carta D’acord amb el Decret 243/2007, de 6 de novembre, d'estructura del Departament

d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, el Gabinet de Seguretat de la

Secretaria de Seguretat és l’òrgan responsable de l’elaboració d’aquesta Carta de

Serveis i per tant ha de promoure i coordinar, d’acord amb la Direcció General de la

Policia, les accions necessàries en relació amb aquesta carta.

Gabinet de Seguretat /Secretaria de Seguretat Departament d’Interior, Relacions Institucionals i participació.

Passeig de Sant Joan, 39-41

08009 Barcelona

Tel. 935512000

e-mail: [email protected]

www.gencat.cat/interior

11- Actualització La Carta de Serveis adquireix el compromís d’adaptar-se a totes les millores que es

vagin produint en el Cos de la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, així com

en els serveis que aquest presta.

Barcelona, Maig de 2009

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


313

2.9. RESOLUCIÓ INT/1828/2004, DE 14 DE JUNY, PER LA QUAL S'APROVA LA INSTRUCCIÓ PER ALA INCORPORACIÓ I APLICACIÓ DEL CODI EUROPEU D'ÈTICA DE LA POLICIA EN RELACIÓ AMBL'ACTUACIÓ I LA INTERVENCIÓ DE LA POLICIA DE LA GENERALITAT MOSSOS D'ESQUADRA.

El Comitè de Ministres del Consell d'Europa, en data 19 de setembre de 2001, va adoptar laRecomanació REC(2001)10 als Estats membres sobre el Codi Europeu d'Ètica de la Policia, la qualconstitueix el primer instrument supraestatal en matèria de seguretat emanat d'una institucióeuropea, en un marc àmpliament extens, integrat per quaranta cinc països membres, i amb uncaràcter pioner en el camí a seguir en el procés de transnacionalització europeu, tot tenint encompte com a importants precedents la Resolució 690(1979) relativa a la declaració sobre lapolicia, aprovada per l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa el 8 de maig de 1979 i laResolució 34/169, de 17 de desembre de 1979, per la qual l'Assemblea General de les NacionsUnides aprovà el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei.

Aquest Codi és el fruit de l�’interès demostrat reiteradament des de fa anys pel Consell d'Europa enmatèries relatives a la seguretat i a la policia i, en particular, a la seva relació amb els drets humansi la protecció dels principis fonamentals inherents a les democràcies pluralistes.

Les forces i cossos de seguretat, d'acord amb l'article 104 de la Constitució, tenen per missióprotegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la seguretat ciutadana. La Lleiorgànica 2/1986, de 14 de març, reguladora de les forces i cossos de seguretat, de conformitat ambel que preveu l'article 104 de la Constitució, en el seu preàmbul, apartat II, estableix específicamentque, per sobre de qualsevol altra finalitat, la Llei pretén ser l'inici d'una nova etapa en la quedestaqui la consideració de la Policia com un servei públic adreçat a la protecció de la comunitat,mitjançant la defensa de l'ordenament democràtic.

La Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra, recull els principisbàsics d'actuació dels membres de les forces i cossos de seguretat concretats a la Llei orgànica2/1986, de 14 de març, la qual estableix l'aplicació directa d'aquests principis a la policia autònomade Catalunya en la seva disposició final segona en què tracta de principis referents a l'actuació de lapolicia en relació amb l'adequació a l'ordenament jurídic, a les relacions amb la comunitat, altractament dels detinguts, a la dedicació i al secret professionals i a la responsabilitat.

Entre els principis d'aplicació al cos de mossos d'esquadra que recull l'article 11 de la Llei 10/1994,d'11 de juliol, s'estableix que els membres d'aquest cos, en llurs actuacions, s'han d'ajustar al codide conducta següent (apartat 1.2): actuació en el compliment de llurs funcions amb absolutaneutralitat política i imparcialitat i sense fer cap discriminació, actuació amb integritat i dignitatoposant se a qualsevol acte de corrupció, actuació professional d'acord amb els principis dejerarquia i subordinació, i col laboració i auxili amb l'Administració de Justícia en els termesestablerts per la llei.

El sistema general de seguretat pública de Catalunya, l'ordenació del qual s'estableix a la Llei delParlament de Catalunya 4/2003, de 7 d'abril, s'inspira, d'acord amb l'article 2, en els principis deprevenció dels riscs i de les amenaces, adequació del servei públic a la demanda social, proximitatals ciutadans i descentralització dels serveis públics, eficàcia de l'acció pública i eficiència enl'assignació de recursos i mitjans, planificació i avaluació de les actuacions, proporcionalitat de la

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


314

intervenció pública, corresponsabilitat i complementarietat d'autoritats i administracions,coordinació i cooperació entre autoritats, administracions i serveis, i transparència i informació alsciutadans. En aquest sentit, les relacions entre els cossos de la policia de les institucions pròpies deCatalunya, entre els que s'inclou la policia de la Generalitat mossos d'esquadra, es regeixen pelsprincipis que inspiren el sistema general de seguretat i, en particular, pels de complementarietat,coordinació, col laboració, cooperació i auxili mutu, article 5.4 de la Llei 4/2003.

Per tot el que s'exposat, de conformitat amb la Recomanació REC (2001) 10 del Comitè deMinistres del Consell d'Europa i per tal que la policia de la Generalitat mossos d'esquadra adopti,en la seva actuació i pràctiques internes i com a codi de conducta policial, els principis recollits en elCodi Europeu d'Ètica de la Policia; ateses les atribucions que em confereix l'article 16 de la Llei10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra, l'article 3 del Decret157/1996, de 14 de maig, de determinació dels òrgans que exerceixen les atribucions i les facultatsatorgades al Departament de Governació (ara d'Interior) per la Llei 10/1994, d'11 de juliol,esmentada, i l'article 4 de la Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat públicade Catalunya, i en el marc de les competències que pertoquen a la Generalitat,

Resolc:

Aprovar la Instrucció per a la incorporació i aplicació del Codi Europeu d'Ètica de la Policia enrelació amb l'actuació i la intervenció de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra, ques'adjunta en annex.

Barcelona, 14 de juny de 2004

Montserrat Tura i Camafreita

Consellera d'Interior

Annex

Instrucció per a la incorporació i aplicació del Codi Europeu d'Ètica de la Policia en relació ambl'actuació i la intervenció de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra

1. Objecte i àmbit d'aplicació

Aquesta Instrucció té com a objecte i finalitat la incorporació i aplicació del Codi Europeu d'Ètica dela Policia adoptat per la Recomanació REC (2001) 10 del Comitè de Ministres del Consell d'Europaen relació amb la intervenció de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra, per tal que elsmembres del cos de mossos d'esquadra procurin adequar se en llur actuació i en el compliment dellurs funcions als principis, bases i criteris establerts en el citat codi ètic, d'acord amb les funcionsque els atribueix l'ordenament jurídic.

2. Organització de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra

2.1 La policia de la Generalitat mossos d'esquadra, d'acord amb la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de lapolicia de la Generalitat mossos d'esquadra, i la resta de normativa de desenvolupament,s'organitza de manera que els seus membres gaudeixin del respecte dels ciutadans i ciutadanes de

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


315

Catalunya com a professionals encarregats del compliment de la llei i del servei públic de seguretat,i haurà de tenir el dimensionament adequat a la demanda social de protecció i seguretat.

2.2 El cos de mossos d'esquadra, en la seva organització, ha de fomentar les bones relacions ambla ciutadania i, si escau, la cooperació efectiva amb d'altres organismes, ens locals, organitzacionsno governamentals, entitats associatives, col lectius professionals i altres representants delsciutadans i ciutadanes que incloguin els grups minoritaris i els col lectius marginals en la nostrasocietat. Així mateix, ha de comptar amb mesures eficaces que garanteixin una actuació adequadaen l'execució de les seves funcions, sobretot per assegurar el respecte dels drets i les llibertatsfonamentals tal com es recullen, especialment, en la Convenció Europea sobre Drets Humans i enla Constitució espanyola.

3. Principis rectors en relació amb l'actuació i la intervenció del membres del cos de mossosd'esquadra

3.1 D'acord amb els principis d'actuació que recull l'article 11 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, dela policia de la Generalitat mossos d'esquadra, els membres del cos de mossos d'esquadra, en laseva actuació i en l'exercici de les seves funcions, han de vetllar pel respecte dels drets i lesllibertats fonamentals i, en especial, pels drets a la vida i a la integritat física i psíquica, per lesllibertats d'opinió, de consciència, de religió, d'expressió, de reunió pacífica i de circulació i per laprotecció dels béns de les persones, tot actuant amb integritat i respecte envers la ciutadania itenint una consideració especial per aquells individus que pertanyin a col lectius socials i ètnicsmarginats o particularment vulnerables, a fi de combatre el racisme, la xenofòbia i qualsevol formade discriminació.

3.2 Els membres de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra han de rebutjar i oposar se ambfermesa a qualsevol forma de corrupció policial i denunciar ne qualsevol indici.

3.3 Les investigacions que duguin a terme els membres del cos de mossos d'esquadra han d'estarpresidides pels principis d'objectivitat i d'equitat, amb especial consideració i cura de lesnecessitats de les persones i col lectius més vulnerables i desprotegits de la nostra societat, compoden ser els infants, els adolescents, les dones en situació de risc, la gent gran i els membres deles minories. D'acord amb això, s'ha de procurar la màxima atenció, suport i informació a lesvíctimes del delicte, assegurant, si escau, els serveis de traducció i interpretació i l'assistènciamèdica i psicològica.

3.4 La recollida, l'emmagatzematge, el tractament i la utilització de dades de caràcter personal perpart de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra, ha de limitar se a l'extensió necessària perassolir objectius lícits, legítims i específics, tot respectant els principis internacionals de proteccióde dades i les directives comunitàries, d'acord amb la Llei orgànica de protecció de dades decaràcter personal, la Llei de l'agència catalana de protecció de dades i la normativa dedesenvolupament en relació amb la regulació dels fitxers policials i que afecten la seguretat.

4. Detenció i/o privació de llibertat realitzada per la policia de la Generalitat mossos d'esquadra

4.1 En el marc del que estableix l'ordenament juridicopenal de l'Estat espanyol, integrat pel Codipenal i la resta de legislació penal, així com la Llei d'enjudiciament criminal, i d'acord amb l'article11 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra, els membres

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


316

del cos de mossos d'esquadra, pel que fa al tractament de les detencions i privacions de llibertat,han de vetllar per la vida i la integritat física de les persones detingudes o sota llur custòdia, han derespectar ne els drets, l'honor, la dignitat, la vulnerabilitat i les necessitats individuals de cadadetingut, han de complir i observar amb la diligència deguda els tràmits, els terminis i els requisitsexigits per l'ordenament jurídic i han d'identificar se degudament.

4.2 Així mateix, la policia de la Generalitat mossos d'esquadra ha de garantir la seguretat i la salutde les persones que té sota la seva custòdia, assegurant ne unes condicions higièniques ialimentàries satisfactòries i adequades.

4.3 Les persones privades de llibertat per la policia de la Generalitat mossos d'esquadra tenen elsdrets que garanteix específicament la Llei d'enjudiciament criminal, d'acord amb la Constitució.

5. La policia de la Generalitat mossos d'esquadra i el Sistema de Justícia Penal

5.1 La policia de la Generalitat mossos d'esquadra ha de respectar estrictament la independència ila imparcialitat dels jutges i tribunals, prestant la col laboració i cooperació que aquests i elMinisteri Fiscal requereixin en el curs del procés i en l'execució d'allò que hagi estat resolt. Enconcret, els membres de la policia no han de presentar objeccions a les decisions judicials legítimesni posar traves a la seva execució, i han de garantir les funcions d'indagació del delicte i dedescobriment i assegurament del delinqüent i de les proves, en els termes que la llei estableixi.

5.2 Per tal de garantir el dret efectiu a l'assistència lletrada i el dret de defensa, particularment enels supòsits de persones privades de llibertat, la policia de la Generalitat mossos d'esquadra ha derespectar tant com pugui la funció dels advocats defensors en els processos judicials. Així mateix,s'haurà de garantir la indemnitat i protegir la identitat dels testimonis protegits, quan n'hi hagi, enels termes previstos a la llei processal penal.

6. Funcions d'intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats

La policia de la Generalitat mossos d'esquadra, en el marc de les funcions que li atribueix la Llei10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra i, específicament, l'article12.1. quart, d'acord amb el foment de les relacions amb els diferents grups i col lectius socials,potenciarà els instruments adequats per aconseguir la resolució amistosa dels conflictes privatsmitjançant les actuacions de mediació social que calguin.

7. Responsabilitat i control de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra

7.1 En els termes que estableix la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat mossosd'esquadra i la resta de legislació vigent, els membres del cos de mossos d'esquadra sónresponsables personalment i directament dels actes que portin a terme en llur actuacióprofessional infringint o vulnerant les disposicions legals, les normes reglamentàries que regeixenllur professió i els principis generals d'actuació.

7.2 La policia de la Generalitat mossos d'esquadra ha d'impulsar la implantació de mecanismesque permetin resoldre els conflictes entre la ciutadania i la policia basats en la comunicació i en lacomprensió mútua entre ambdues parts, societat i cos policial.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


317

8. Publicitat

8.1 El Departament d'Interior i els comandaments policials adoptaran les mesures oportunes pertal de donar la màxima difusió d'aquesta Instrucció i del contingut del Codi Europeu d'Ètica de laPolicia entre els membres del cos de mossos d'esquadra.

8.2 Aquesta Instrucció es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya als efectes dedonar hi la màxima difusió, tant en el si de la policia de la Generalitat mossos d'esquadra com pelque fa a la ciutadania de Catalunya.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


318

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


319

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


320

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


321

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


322

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


323

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


324

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


325

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


326

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


327

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


328

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


329

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


330

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


331

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


332

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


333

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


334

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


335

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


336

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


337

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al

C/ Bruc, 21 3r 3a. 08010 Barcelona.- Tel. 93 342 68 10 - Fax. 93 342 68 11 www.sap-ugt.cat [email protected] 338

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


344

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


345

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


346

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


347

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


348

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


349

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


350

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


351

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


352

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


353

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


354

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


355

3. PROCEDIMENT PENAL

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


466

Llei Orgànica 6/1984, reguladora del procedimentd’habeas corpus

EXPOSICIÓ DE MOTIUS El constitucionalisme modern té un objectiu fonamental, que constitueix, alhora, la seva arrel última: el reconeixement i la protecció de la vida i la llibertat dels ciutadans. Les veritables constitucions es caracteritzen, precisament, perquè estableixen un sistema jurídic i polític que garanteix la llibertat dels ciutadans i perquè suposen, per tant, alguna cosa més que una mera racionalització dels centres de poder. La nostra Constitució ha configurat, seguint aquesta línia, un ordenament que té com a pretensió màxima la garantia de la llibertat dels ciutadans, i això fins al punt que la llibertat queda instituïda, per obra de la mateixa Constitució, com un valor superior de l'ordenament. Per això el text constitucional regula amb meticulositat els drets fonamentals, articulant unes tècniques jurídiques que en possibiliten l'eficaç salvaguarda, tant enfront dels particulars com, molt especialment, enfront dels poders públics. Una d'aquestes tècniques de protecció dels drets fonamentals –del més fonamental de tots: el dret a la llibertat personal– és la institució de l'habeas corpus. Es tracta, com és sabut, d'un institut propi del dret anglosaxó, on té una tradició antiquíssima i s'ha evidenciat com un sistema particularment idoni per protegir la llibertat personal enfront de l'eventual arbitrarietat dels agents del poder públic. Tanmateix, l'origen anglosaxó no pot amagar el seu arrelament en el dret històric espanyol, on té antecedents llunyans com l'anomenat recurs de manifestació de persones del Regne d'Aragó i les referències que sobre presumptes casos de detencions il·legals contenen el Fur de Biscaia i altres ordenaments forals, així com amb antecedents més pròxims en les constitucions de 1869 i 1876, que regulaven aquest procediment, encara que no li atorgaven cap denominació específica. L'habeas corpus ha demostrat històricament la seva funcionalitat per protegir la llibertat dels ciutadans. Per això la Constitució, al número 4 de l'article 17, recull aquesta institució i obliga el legislador a regular-la, de manera que completa el complex i acabat sistema de protecció de la llibertat personal dissenyat per la nostra norma fonamental. La regulació de l'habeas corpus és, per tant, un manament constitucional i un compromís dels poders públics davant els ciutadans. La pretensió de l'habeas corpus és establir remeis eficaços i ràpids per als eventuals casos de detencions de la persona no justificats legalment, o que transcorrin en condicions il·legals. Per tant, l'habeas corpus es configura com una compareixença del detingut davant del jutge, compareixença de la qual prové etimològicament l'expressió que dóna nom al procediment, i que permet al ciutadà, privat de llibertat, exposar les seves al·legacions contra les causes de la detenció o les condicions d'aquesta, per tal que el jutge resolgui, en definitiva, sobre si la detenció s’ajusta a dret. La regulació eficaç de l'habeas corpus exigeix, per tant, l'articulació d'un procediment prou ràpid per aconseguir la verificació judicial immediata de la legalitat i les condicions de la

1

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


467

detenció, i prou senzill perquè sigui accessible a tots els ciutadans i permeti, sense complicacions innecessàries, l'accés a l'autoritat judicial. Aquests són els objectius d’aquesta Llei orgànica, que s'inspira en quatre principis complementaris. El primer d'aquests principis és l'agilitat, absolutament necessària per aconseguir que la violació il·legal de la llibertat de la persona sigui reparada amb la màxima rapidesa, i que s'aconsegueix instituint un procediment judicial sumari i extraordinàriament ràpid, fins al punt que ha de finalitzar al cap de vint-i-quatre hores. Això suposa una garantia evident que les detencions il·legals, o mantingudes en condicions il·legals, finalitzaran al més aviat possible. En segon lloc, la senzillesa i la manca de formalismes, que es manifesten en la possibilitat de la compareixença verbal i en la no-necessitat d'advocat i procurador, evitaran dilacions indegudes i permetran l'accés de tots els ciutadans, amb independència del nivell de coneixement que tinguin dels seus drets, i dels seus mitjans econòmics, al recurs d'habeas corpus. En tercer lloc, el procediment establert per aquesta Llei es caracteritza per la generalitat que implica, d'una banda, que cap particular o agent de l'autoritat no es pot sostreure al control judicial de la legalitat de la detenció de les persones, sense que en aquest sentit sigui possible cap excepció de cap tipus, ni tan sols pel que fa a l'autoritat militar, i que suposa, d'altra banda, la legitimació d'una pluralitat de persones per instar el procediment; en aquest sentit cal destacar la legitimació conferida al Ministeri Fiscal i al Defensor del Poble com a garants, respectivament, de la legalitat i de la defensa dels drets dels ciutadans. Finalment, la Llei està presidida per una pretensió d'universalitat, de manera que el procediment d'habeas corpus que regula afecta no només els supòsits de detenció il·legal –tant perquè la detenció es produeixi contra el que està legalment establert, com perquè tingui lloc sense cobertura jurídica–, sinó també les detencions que, tot i ajustar-se originàriament a la legalitat, es mantenen o es prolonguen il·legalment o tenen lloc en condicions il·legals. Sembla fora de qualsevol dubte que la regulació d'un procediment amb aquestes característiques té una enorme importància per a la protecció de la llibertat de les persones, i permet afegir una baula més, i una baula important, en la cadena de garanties de la llibertat personal que la Constitució imposa al nostre ordenament. Espanya s'incorpora, amb això, al reduït nombre de països que estableixen un sistema accelerat de control de les detencions o de les seves condicions. Article 1 Mitjançant el procediment de l'habeas corpus, que aquesta Llei regula, es pot obtenir la immediata posada a disposició de l'autoritat judicial competent de qualsevol persona detinguda il·legalment. Als efectes d'aquesta Llei es consideren persones il·legalment detingudes: a) Les que ho siguin per una autoritat, agent de l'autoritat, funcionari públic o particular, sense que hi concorrin els supòsits legals, o sense que s'hagin complert les formalitats previstes i els requisits que exigeixen les lleis. b) Les que estiguin il·lícitament internades en qualsevol establiment o lloc. c) Les que ho estiguin per un termini superior al que assenyalen les lleis si, transcorregut aquest termini, no són posades en llibertat o lliurades al jutge més pròxim al lloc de la detenció.

2

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


468

d) Les privades de llibertat a les quals no els siguin respectats els drets que la Constitució i les lleis processals garanteixen a qualsevol persona detinguda. Article 2 És competent per conèixer de la sol·licitud d'habeas corpus el jutge d'instrucció del lloc on es trobi la persona privada de llibertat; si no consta, el del lloc en què es produeixi la detenció, i, si manquen els anteriors, el del lloc on s'hagin tingut les últimes notícies sobre el parador del detingut. Si la detenció obeeix a l'aplicació de la llei orgànica que desplega els supòsits previstos a l'article 55.2 de la Constitució, el procediment s'ha de seguir davant del jutge central d'instrucció corresponent. En l'àmbit de la jurisdicció militar, és competent per conèixer de la sol·licitud d'habeas corpus el jutge togat militar d'instrucció constituït al capdavant de la circumscripció jurisdiccional en la qual es va fer la detenció. Article 3 Poden instar el procediment d'habeas corpus que aquesta Llei estableix: a) El privat de llibertat, el seu cònjuge o la persona que hi estigui unida per una relació d'afectivitat anàloga; descendents, ascendents, germans, i, si s'escau, respecte als menors i persones incapacitades, els seus representants legals. b) El Ministeri Fiscal. c) El Defensor del Poble. Així mateix, el pot iniciar, d'ofici, el jutge competent a què es refereix l'article anterior. Article 4 El procediment s'inicia, llevat que s'incoï d'ofici, per mitjà d'un escrit o compareixença, sense que sigui preceptiva la intervenció d’un advocat ni d’un procurador. En aquest escrit o compareixença hi han de constar: a) El nom i les circumstàncies personals del sol·licitant i de la persona per a la qual se sol·licita l'empara judicial que regula aquesta Llei. b) El lloc en què es trobi el privat de llibertat, l’autoritat o persona sota la custòdia de la qual es trobi –si són coneguts–, i totes les altres circumstàncies que puguin ser rellevants. c) El motiu concret pel qual se sol·licita l'habeas corpus. Article 5 L'autoritat governativa, agent de l'autoritat o funcionari públic estan obligats a posar immediatament en coneixement del jutge competent la sol·licitud d'habeas corpus formulada per la persona privada de llibertat que es trobi sota la seva custòdia. Si incompleixen aquesta obligació, seran advertits pel jutge, sens perjudici de les responsabilitats penals i disciplinàries en què puguin incórrer. Article 6 Una vegada promoguda la sol·licitud d'habeas corpus, el jutge ha d'examinar la concurrència dels requisits per tramitar-la i l'ha de traslladar al Ministeri Fiscal. Seguidament, mitjançant una interlocutòria, ha de disposar la incoació del procediment o, si s'escau, denegar la sol·licitud pel fet de ser improcedent. Aquesta interlocutòria s'ha de notificar, en tot cas, al

3

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


469

Ministeri Fiscal. Contra la resolució que s'adopti en un cas o en l'altre, no s’hi pot interposar cap recurs. Article 7 En la interlocutòria d'incoació, el jutge ha d'ordenar a l'autoritat a disposició de la qual estigui la persona privada de llibertat o a qui la tingui en poder seu, que la presenti davant seu, sense cap pretext ni demora, o es constituirà en el lloc on aquella es trobi. Abans de dictar resolució, el jutge ha d'oir la persona privada de llibertat o, si s'escau, el seu representant legal i advocat, si n'ha designat, i també el Ministeri Fiscal. Tot seguit ha d'oir en justificació del seu capteniment l'autoritat, els agents, el funcionari públic o el representant de la institució o la persona que n'hagi ordenat o practicat la detenció o l’internament i, en tot cas, aquella sota la custòdia de la qual es trobi la persona privada de llibertat. El jutge ha de fer conèixer a tots ells les declaracions de la persona privada de llibertat. El jutge ha d’admetre, si les considera pertinents, les proves que aportin les persones a què es refereix el paràgraf anterior i les que proposin que es puguin practicar a l'acte. En el termini de vint-i-quatre hores, a comptar des que es dicti la interlocutòria d'incoació, els jutges han de practicar totes les actuacions a què es refereix aquest article i dictar la resolució que sigui procedent. Article 8 Una vegada practicades les actuacions a què es refereix l'article anterior, el jutge, mitjançant una interlocutòria motivada, ha d'adoptar seguidament alguna d'aquestes resolucions: 1. Si considera que no es dóna cap de les circumstàncies a què es refereix l'article 1 d'aquesta Llei, ha de disposar l'arxivament de les actuacions i declarar que s’ajusten a dret la privació de llibertat i les circumstàncies en què s'està realitzant. 2. Si considera que hi concorre alguna de les circumstàncies de l'article 1 d'aquesta Llei, cal disposar a l'acte alguna de les mesures següents: a) La posada en llibertat de la persona que n’estigui privada, si ho va ser il·legalment. b) Que continuï la situació de privació de llibertat d'acord amb les disposicions legals aplicables al cas, però, si ho considera necessari, en un establiment diferent, o sota la custòdia de persones diferents de les que fins aleshores la retenien. c) Que la persona privada de llibertat sigui posada immediatament a disposició judicial si ja ha transcorregut el termini legalment establert per detenir-la. Article 9 El jutge ha de fer un testimoniatge dels particulars pertinents per a la persecució i el càstig dels delictes que hagin pogut cometre els qui hagin ordenat la detenció o hagin tingut sota la seva custòdia la persona privada de llibertat. En els casos de delicte de denúncia falsa o simulació de delicte, també s'ha de fer un testimoniatge dels particulars pertinents, per tal de determinar les responsabilitats penals corresponents. En tot cas, si s'hi aprecia temeritat o mala fe, el sol·licitant ha de ser condemnat al pagament de les costes del procediment; si no, aquestes s'han de declarar d'ofici. Disposició final Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat.

4

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


470

Llei 27/2003, reguladora de l’ordre de protecció de les víctimes de la violència domèstica Llei 27/2003, de 31 de juliol, reguladora de l’ordre de protecció de les víctimes de la violència domèstica (BOE núm. 183, d’1 d’agost, i suplement en català núm. 18, d’1 de setembre; correccions d’errades en el BOE núm. 126, de 25 de maig de 2004, i el suplement en català núm. 12, d’1 de juny de 2004)

EXPOSICIÓ DE MOTIUS I La violència exercida a l’entorn familiar i, en particular, la violència de gènere constitueix un problema greu de la nostra societat que exigeix una resposta global i coordinada per part de tots els poders públics. La situació que originen aquestes formes de violència transcendeix l’àmbit merament domèstic per convertir-se en un flagell que afecta i involucra tots els ciutadans. Per aquest motiu, és imprescindible arbitrar instruments jurídics nous i més eficaços, ben articulats tècnicament, que aturin des de l’inici qualsevol conducta que en el futur pugui degenerar en fets encara més greus. És necessària, en suma, una acció integral i coordinada que uneixi tant les mesures cautelars penals sobre l’agressor, això és, les mesures orientades a impedir la realització de nous actes violents, com les mesures protectores d’índole civil i social que evitin el desemparament de les víctimes de la violència domèstica i donin resposta a la seva situació d’especial vulnerabilitat. Amb aquest propòsit, el passat 22 d’octubre de 2002, el Ple del Congrés dels Diputats va acordar crear al si de la Comissió de Política Social i Ocupació una subcomissió a fi de «... formular mesures legislatives que donin una resposta integral davant la violència de gènere ...». Entre les conclusions més rellevants d’aquesta subcomissió, destaca precisament la proposta, recolzada pel Ministeri de Justícia, de creació i regulació d’un nou instrument denominat ordre de protecció a les víctimes de la violència domèstica. Aquesta iniciativa respon a una inquietud que s’ha anat manifestant en diversos documents i informes d’experts, tant nacionals (Consell General del Poder Judicial, Institut de la Dona, Fiscalia General de l’Estat, etc.), com d’organismes supranacionals (ONU, Consell d’Europa, institucions de la UE). Aquesta inquietud va ser formulada per les Corts Generals com «... la necessitat d’una resposta integral, la coordinació com a prioritat absoluta...» en l’informe recent de la ponència constituïda al si de la Comissió Mixta de Drets de la Dona, que han fet seu els plens del Congrés dels Diputats i del Senat. Amb aquesta Llei es dóna compliment a aquest mandat unànime de les Corts Generals. II L’ordre de protecció a les víctimes de la violència domèstica unifica els diferents instruments d’emparament i tutela les víctimes d’aquests delictes i faltes. Pretén que mitjançant un procediment judicial ràpid i senzill, substanciat davant el jutjat d’instrucció, la víctima pugui obtenir un estatut integral de protecció que concentri de forma coordinada una acció cautelar de naturalesa civil i penal. Això és, una mateixa resolució judicial que incorpori conjuntament

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


471

tant les mesures restrictives de la llibertat de moviments de l’agressor per impedir una nova aproximació a la víctima, com les orientades a proporcionar seguretat, estabilitat i protecció jurídica a la persona agredida i a la seva família, sense necessitat d’esperar la formalització del procés matrimonial civil corresponent. L’ordre judicial de protecció suposa, al seu torn, que les diferents administracions públiques, estatal, autonòmica i local, activin immediatament els instruments de protecció social que estableixen els sistemes jurídics respectius. En això consisteix, precisament, el seu element més innovador. A fi de fer efectives les mesures incorporades a l’ordre de protecció, s’ha dissenyat un procediment especialment senzill, accessible a totes les víctimes de la violència domèstica, de manera que tant aquestes com els seus representants legals o les persones del seu entorn familiar més immediat puguin sol·licitar-la sense formalismes tècnics o costos afegits. Així mateix, la nova ordre de protecció s’ha de poder obtenir de forma ràpida, ja que no hi ha una protecció real a la víctima si aquella no s’activa amb la màxima celeritat. Per fer-ho, continuant en la línia inaugurada per la Llei 38/2002, de 24 d’octubre, per la qual es regula el procediment d’enjudiciament ràpid de determinats delictes i faltes, aquesta regulació es decanta per atribuir la competència per adoptar l’ordre de protecció al jutge d’Instrucció en funcions de guàrdia. La decisió judicial s’ha de substanciar de manera menys pertorbadora al si del procés penal en curs, sigui quina sigui la naturalesa i les característiques. A aquests efectes es possibilita que l’audiència judicial del presumpte agressor coincideixi amb la compareixença que preveu l’article 504 bis 2 de la Llei d’enjudiciament criminal, quan aquesta sigui procedent per la gravetat dels fets o les circumstàncies concurrents, amb l’audiència que preveu l’article 798 si es tracten causes tramitades d’acord amb el procediment d’enjudiciament ràpid, o amb l’acte del judici de faltes, si s’escau. Finalment, la nova Llei dóna carta de naturalesa al Registre Central per a la protecció de les víctimes de la violència domèstica, al qual tenen accés immediat totes les ordres de protecció dictades per qualsevol jutjat o tribunal i en el qual s’anoten, a més, els fets rellevants a efectes de protecció a les víctimes d’aquests delictes i faltes. Article primer Es modifica l’article 13 de la Llei d’enjudiciament criminal, que queda redactat en els termes següents: «Es consideren diligències primeres la de consignar les proves del delicte que puguin desaparèixer, la de recollir i posar en custòdia tot el que porti a la comprovació i a la identificació del delinqüent, la de detenir, si s’escau, els presumptes responsables del delicte, i la de protegir els ofesos o perjudicats per aquest, els familiars o altres persones; a aquest efecte es poden acordar les mesures cautelars a què fa referència l’article 544 bis o l’ordre de protecció que preveu l’article 544 ter d’aquesta Llei.» Article segon S’afegeix un nou article 544 ter a la Llei d’enjudiciament criminal, redactat en els termes següents: «1. El jutge d’instrucció ha de dictar ordre de protecció per a les víctimes de violència domèstica en els casos en què, havent-hi indicis fundats de la comissió d’un delicte o falta contra la vida, integritat física o moral, llibertat sexual, llibertat o seguretat d’alguna de les persones que esmenta l’article 153 del Codi Penal, resulti una situació objectiva de risc per a la víctima que requereixi adoptar alguna de les mesures de protecció que regula aquest article.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


472

2. L’ordre de protecció l’ha de dictar el jutge d’ofici o a instància de la víctima o persona que tingui amb aquesta alguna de les relacions que indica l’apartat anterior, o del Ministeri Fiscal. Sense perjudici del deure general de denúncia que preveu l’article 262 d’aquesta Llei, les entitats o els organismes assistencials, públics o privats, que tinguin coneixement d’algun dels fets esmentats a l’apartat anterior han de posar-los immediatament en coneixement del jutge de guàrdia o del Ministeri Fiscal a fi que es pugui incoar o instar el procediment per a l’adopció de l’ordre de protecció. 3. L’ordre de protecció es pot sol·licitar directament davant l’autoritat judicial o el Ministeri Fiscal, o bé davant les forces i els cossos de seguretat, les oficines d’atenció a la víctima o els serveis socials o institucions assistencials dependents de les administracions públiques. Aquesta sol·licitud ha de ser remesa de forma immediata al jutge competent. En cas que se suscitin dubtes sobre la competència territorial del jutge, ha d’iniciar i resoldre el procediment per a l’adopció de l’ordre de protecció el jutge davant el qual aquesta s’hagi sol·licitat, sense perjudici de remetre posteriorment les actuacions a qui sigui competent. Els serveis socials i les institucions abans esmentats faciliten a les víctimes de la violència domèstica a les quals han de prestar assistència la sol·licitud de l’ordre de protecció, i amb aquesta finalitat posen a la seva disposició informació, formularis i, si s’escau, canals de comunicació telemàtics amb l’Administració de justícia i el Ministeri Fiscal. 4. Rebuda la sol·licitud d’ordre de protecció, el jutge de guàrdia, en els casos esmentats a l’apartat 1 d’aquest article, ha de convocar a una audiència urgent la víctima o el seu representant legal, el sol·licitant i l’agressor, assistit, si s’escau, d’un advocat. També es convoca el Ministeri Fiscal. Aquesta audiència es pot substanciar simultàniament amb la que preveu l’article 504 bis 2 quan sigui procedent convocar-la, amb l’audiència que regula l’article 798 en les causes que es tramitin de conformitat amb el que preveu el procediment que preveu el títol III del llibre IV d’aquesta Llei o, si s’escau, amb l’acte del judici de faltes. Quan excepcionalment no sigui possible fer l’audiència durant el servei de guàrdia, el jutge davant el qual ha estat formulada la sol·licitud l’ha de convocar en el termini més breu possible. En qualsevol cas, l’audiència s’ha de fer en un termini màxim de 72 hores des de la presentació de la sol·licitud. Durant l’audiència, el jutge de guàrdia ha d’adoptar les mesures oportunes per evitar la confrontació entre l’agressor i la víctima, els seus fills i els membres de la família restants. A aquests efectes disposa que la seva declaració en aquesta audiència es faci separadament. Feta l’audiència, el jutge de guàrdia ha de resoldre mitjançant una interlocutòria el que sigui procedent sobre la sol·licitud de l’ordre de protecció, així com sobre el contingut i la vigència de les mesures que incorpori. Sense perjudici d’això, el jutge d’instrucció pot adoptar en qualsevol moment de la tramitació de la causa les mesures que preveu l’article 544 bis. 5. L’ordre de protecció confereix a la víctima dels fets esmentats a l’apartat 1 un estatut integral de protecció que comprèn les mesures cautelars d’ordre civil i penal que preveu aquest article i les altres mesures d’assistència i protecció social que estableix l’ordenament jurídic. L’ordre de protecció es pot fer valer davant qualsevol autoritat i administració pública. 6. Les mesures cautelars de caràcter penal poden consistir en qualsevol de les que preveu la legislació processal criminal. Els seus requisits, el contingut i la vigència són els que estableix amb caràcter general aquesta Llei. Les adopta el jutge d’Instrucció atenent la necessitat de protecció integral i immediata de la víctima. 7. Les mesures de naturalesa civil les ha de sol·licitar la víctima o el seu representant legal, o bé el Ministeri Fiscal quan existeixin fills menors o incapaços, sempre que no hagin estat prèviament acordades per un òrgan de l’ordre jurisdiccional civil, i sense perjudici de les mesures que preveu l’article 158 del Codi Civil. Aquestes mesures poden consistir en l’atribució de l’ús i el gaudi de l’habitatge familiar, determinar el règim de custòdia, visites, comunicació i estada amb els fills, el règim de prestació d’aliments, així com qualsevol disposició que es consideri oportuna a fi d’apartar el menor d’un perill o d’evitar-li perjudicis.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


473

Les mesures de caràcter civil que conté l’ordre de protecció tenen una vigència temporal de 30 dies. Si dins aquest termini s’incoa a instància de la víctima o del seu representant legal un procés de família davant la jurisdicció civil, les mesures adoptades han de romandre en vigor durant els trenta dies següents a la presentació de la demanda. En aquest terme les mesures han de ser ratificades, modificades o deixades sense efecte pel jutge de primera instància que sigui competent. 8. L’ordre de protecció s’ha de notificar a les parts, i l’ha de comunicar el jutge immediatament, mitjançant un testimoni íntegre, a la víctima i a les administracions públiques competents per a l’adopció de mesures de protecció, ja siguin de seguretat o d’assistència social, jurídica, sanitària, psicològica o de qualsevol altra índole. A aquests efectes s’estableix reglamentàriament un sistema integrat de coordinació administrativa que garanteixi l’agilitat d’aquestes comunicacions. 9. L’ordre de protecció implica el deure d’informar permanentment la víctima sobre la situació processal de l’imputat així com sobre l’abast i la vigència de les mesures cautelars adoptades. En particular, la víctima és informada en tot moment de la situació penitenciària de l’agressor. A aquests efectes es dóna compte de l’ordre de protecció a l’Administració penitenciària. 10. L’ordre de protecció s’inscriu en el Registre Central per a la protecció de les víctimes de la violència domèstica. 11. En els casos en què durant la tramitació d’un procediment penal en curs sorgeixi una situació de risc per a alguna de les persones vinculades amb l’imputat per alguna de les relacions que indica l’apartat 1 d’aquest article, el jutge o tribunal que conegui de la causa pot acordar l’ordre de protecció de la víctima d’acord amb el que estableixen els apartats anteriors.» DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera El Govern, a proposta del Ministeri de Justícia, escoltats el Consell General del Poder Judicial i l’Agència de Protecció de Dades, ha de dictar les disposicions reglamentàries oportunes relatives a l’organització del Registre Central per a la protecció de les víctimes de la violència domèstica, així com al règim d’inscripció i cancel·lació dels seus assentaments i l’accés a la informació que aquest conté, assegurant-ne en tot cas la confidencialitat. Segona El seguiment de la implantació d’aquesta Llei la porta a terme una comissió integrada per representants del Consell General del Poder Judicial, de la Fiscalia General de l’Estat, de les professions jurídiques i dels ministeris de Justícia, Interior, i Treball i Afers Socials, així com per una representació de les comunitats autònomes i de les entitats locals. Correspon a aquesta comissió l’elaboració de protocols d’abast general per a la implantació de l’ordre de protecció que regula aquesta Llei, així com l’adopció d’instruments adequats de coordinació que assegurin l’efectivitat de les mesures de protecció i de seguretat adoptades pels jutges i tribunals i les administracions públiques competents. DISPOSICIÓ FINAL Única Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat.

Op

os

ició

p

er

C

ap

or

al


474

1. NORMES PRIMERES · Capítol IV. Del robatori i furt dús de vehicles Pàg. 510 Capítol VI. De...

Documents

Transcript of 1. NORMES PRIMERES · Capítol IV. Del robatori i furt dús de vehicles Pàg. 510 Capítol VI. De...