1 -Morfologia i cicle dels cereals -...

26
Morfologia i cicle dels cereals 1. MORFOLOGIA 1.1. Els grans dels cereals 1.2. Mates i fillols 1.3. Mates espigades 2. PERÍODE VEGETATIU 2.1. Germinació 2.2. Plàntules 2.3. Filloleig 3. PERÍODE REPRODUCTIU 3.1. Inici del canoneig 3.2. Canoneig 3.3. Estadi sarró 4. PERÍODE DE FORMACIÓ I MADURACIÓ DEL GRA 5. ACCIDENTS 5.1. Ajagut 5.2. Escaldat T AULA DE DRETS © MIQUEL PUJOL P ALOL Primera edició: febrer del 2001 Com més es divulgui aquest treball, millor. Si, a més, se n’indica la procedència, estaré doblement agraït. Índex

Transcript of 1 -Morfologia i cicle dels cereals -...

Morfologia icicle dels cereals

1. MORFOLOGIA

1.1. Els grans dels cereals1.2. Mates i fillols1.3. Mates espigades

2. PERÍODE VEGETATIU

2.1. Germinació2.2. Plàntules2.3. Filloleig

3. PERÍODE REPRODUCTIU

3.1. Inici del canoneig3.2. Canoneig3.3. Estadi sarró

4. PERÍODE DE FORMACIÓ I MADURACIÓ DEL GRA

5. ACCIDENTS

5.1. Ajagut5.2. Escaldat

TAULA DE DRETS

© MIQUEL PUJOL PALOL

Primera edició: febrer del 2001

Com més es divulgui aquest treball, millor. Si, a més, se n’indica la procedència, estaré doblement agraït.

Índex

1. Morfologia1.1. Els grans dels cereals

El gra dels cereals és un fruit en cariòpside (fruit sec indeshiscent....) i pot ser vestit (arròs, ordii civada) o nu (blat, blat de moro, sègol, triticale, mill, panís i, sovint, el sorgo).

El gra de sègol és més prim que el de blat i de color verdós; el del triticale és arrugat.

1

El cicle dels cereals

Detall de fillols

2. Morfologia1.2. Mates i fillols

El cicle dels cereals

2

Foto

:Uni

ón E

xplo

sivo

s R

ío T

into

, S.A

.

Els entrenusos de la tija dels cereals poden serbuits o més o menys plens

3

1. Morfologia1.3. Mates espigades

El cicle dels cereals

Els grans sembrats més profundament germinen abans perquè tenen més humitat.

Primer surt la coleorriza, que té geotropisme positiu.

2. Període vegetatiu2.1. Germinació (1)

El cicle dels cereals

4

Després surt el coleòptil, que té geotropisme negatiu. Quan surt a l’exterior, el coleòptil és per-forat per la primera fulla i després s’assecarà.

5

2. Període vegetatiu2.1. Germinació (2)

El cicle dels cereals

Tot i que germinen abansels grans sembrats més

profundament, neixen mésaviat els grans sembrats

més som.

6

2. Període vegetatiu2.1. Germinació (3)

El cicle dels cereals

Arrel seminal i coleòptil sortint

Arrel seminal

Arrel adventíciao secundària

7

2. Període vegetatiu2.1. Germinació (4)

El cicle dels cereals

Foto

graf

ies:

Uni

ón E

xplo

sivo

s R

ío T

into

, S.A

.

El rizoma apareix segons la profunditat de sembra.

Sembrat durant la fase de desenvolupament de les primeres fulles.

rizomacoleòptil

8

2. Període vegetatiu2.2. Plàntules (1)

El cicle dels cereals

9

2. Període vegetatiu2.2. Plàntules (2)

El cicle dels cereals

Plàntules d’ordi

Durant el filloleig el sembrat es va tancant.

Berg

ús (

Bage

s), d

esem

bre

de 1

983

10

2. Període vegetatiu2.3. Filloleig (1)

El cicle dels cereals

Com més poc dens és el sembrat, més fillols fa cada planta.

11

2. Període vegetatiu2.3.Filloleig (2)

El cicle dels cereals

Al final del filloleig el sembrat és ben tancat.

12

2. Període vegetatiu2.3. Filloleig (3)

El cicle dels cereals

Durant el filloleig, el port de les varietats pot ser més o menys erecte.

En acabar el filloleig s’observa un redressament del cultiu.

13

2. Període vegetatiu2.3. Filloleig (4)

El cicle dels cereals

Quan el cereal inicia elperíode reproductiu el

camp sol veure’s poc uni-forme. Els àpex comencena pujar per l’interior de labeina perquè els entrenu-

sos s’allarguen.

14

3. Període reproductiu3.1. Inici del canoneig (1)

El cicle dels cereals

Cas

tello

lí (A

noia

), 2

de

mar

ç de

200

1

15

3. Període reproductiu3.1. Inici del canoneig

El cicle dels cereals

Observació
L'àpex ha començat a pujar per l'interior de les beines de les fulles: estadi aproximat d'espiga a 1 cm.
Observació
Els àpex dels diversos fillols de la mateixa planta (a dalt a la dreta), en aquest moment, no es troben pas tots a la mateixa altura sobre el sòl.

16

3. Període reproductiu3.2. Canoneig (1)

El cicle dels cereals

Observació
No tots els fillols poden canonar
Observació
Mentre la planta canona la futura inflorescència es va desenvolupant i els entrenusos s'allarguen.

La civada, a l’esquerra, i l’ordi es poden diferenciar pel color de les seves fulles.

17

3. Període reproductiu3.1. Canoneig (2)

El cicle dels cereals

El blat, a l’esquerra, també es pot diferenciar de l’ordi pel color de les seves fulles.

blat ordi sègol

18

3. Període reproductiu3.1. Canoneig (3)

El cicle dels cereals

Camp de blat a punt d’espigar al Lluçanès

3 de

mai

g de

198

8

19

3. Període reproductiu3.1. Canoneig (4)

El cicle dels cereals

El període reproductiu acaba quanté lloc la fecundació de les flors,

prop de l’espigat.

20

3. Període reproductiu3.3. Estadi sarró

El cicle dels cereals

Observació
A l'estadi sarró té lloc la meiosi

No tots els fillols arriben aespigar ni tots els que espi-guen fan espigues viables.

21

4. Període de formació i maduració del gra(aquest període es presenta a part per a cada una de les espècies)

El cicle dels cereals

La S

egar

ra, 9

de

mai

g de

199

8M

oià,

9 d

e ju

ny d

e 19

80

22

5. Accidents5.1. Ajagut (1)

El cicle dels cereals

Segr

ià, 1

3 de

juny

de

1979

Sant

a C

olom

a de

Que

ralt

(C

onca

de

Barb

erà)

, 11

de ju

liol d

el 1

978

Hi ha diferències varietals pel quefa a la resistència a l’ajagut

23

5. Accidents5.1. Ajagut (2)

El cicle dels cereals

Moi

à (M

oian

ès),

6 d

e ju

liol d

e 19

79

El blat ha quedat mort abansde madurar, entre els estadisde gra lletós i de gra pastós,degut a l’efecte de tempera-tures molt elevades i vents

calents.

A baix, es pot veure gra deblat escaldat.

24

5. Accidents5.2. Escaldat (1)

El cicle dels cereals

Moi

à, (

Moi

anès

) 6

de ju

liol d

e 19

79

25

5. Accidents5.2. Escaldat (2)

El cicle dels cereals