7/31/2019 1 ESTRATEGIA 1 1 Actituds Gestos i Signes

1/5

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura.

1

CICLE SUPERIOR DE PRIMRIA

TALLER DE LECTURAEstratgia lectora treballada: Distingir all que s fonamental dall que s poc rellevant

ACTITUDS, GESTOS I SIGNESA Mallorca diuen: Per sa crosta, es pa es demostra, o sigui que segons com s la

crosta del pa que anem a comprar sabrem si t la molla esponjosa, suau o dura com

una sabata. Aquesta dita vol anar ms enll per indicar-nos que, per saber com sn les

persones, sense fer cas del que ens poden dir elles mateixes, de paraula, ens hem de

fixar en el seu aspecte exterior. T gaire sentit, aix, si tenim en compte que tamb es

diu, i molt sovint, que les aparences enganyen? Si b podem fer cas de totes dues

dites, no hem de deixar de recrrer al nostre instint, al nostre nas per destriar el gra de

la palla.

La natura no acostuma a enganyar-nos i ens envia un seguit de missatges que, si

estem a laguait i els sabem interpretar, ens han dajudar per fora. Si ens sembla que

sentim tronar quan estem a punt de sortir de casa i per la finestra veiem el cel cobert

de nvols negres esquinats per algun llampec, no caldr ser gaire llest per pensar que

aix s un avs perqu no ens descuidem dagafar limpermeable o el paraigua.

Si hem de preparar una excursi per al cap de setmana, uns dies abans escoltarem

atentament les opinions dels meteorlegs que intentaran interpretar les fotografies que

ens envien els satllits aix com tots els altres senyals que els permeten fer de bruixot

per endevinar quin temps far, encara que, a ltima hora, un cop de vent inesperat

pugui canviar el panorama.

Els homes i les dones, al llarg dels segles dadaptaci a la terra, i en concret, a un tros

de terra que han fet seu perqu lhan treballat i hi ha aixecat la seva llar, han utilitzat en

primer lloc la paraula per a comunicar-se, o sigui, per a avisar-se, entendres, explicar-

se, fer-se saber les coses, dir-se el que pensaven i el que sentien i, tamb, s clar,

barallar-se.

En aquesta llargussima lluita per la supervivncia, a part de les paraules, shan

establert unes maneres de dir diferents. Nhi ha dinstintives, com s ara riure, plorar,

xiular, cridar de content, xisclar de dolor, tremolar de por, fer-se enrere, amagar el cap

per no rebre una clatellada... Nhi ha despontnies com tota mena de ganyotes o

7/31/2019 1 ESTRATEGIA 1 1 Actituds Gestos i Signes

2/5

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura.

2

gestos... Nhi ha dinventades i utilitries com ho sn els senyals convencionals, els

mapes, les representacions... Nhi ha dimposades per unes normes de convivncia o

deducaci: vestuari, ordre, relaci... Nhi ha dobligades com els reglaments i les lleis

que ens permeten determinar qui t ra en qualsevol moment... I nhi ha que serveixen

per a la diversi, per a expressar que el que veiem ens agrada o ens desagrada. I nhi

ha que en uns llocs volen dir una cosa i en daltres, una altra... Nhi ha per parar un

carro!

Joaquim Carb, Parlar sense paraules (Adaptaci), Cavall Fort, nm. 801-802, pg. 16 i 17

CONNEXI:

- Imaginem que un marci aterra avui en una de les nostres places i que, pel cam nosabem com- ha aprs el sentit de cada una de les nostres paraules. Quina sorpresatindria quan es trobs amb tot daltres llenguatges, silenciosos o no, formats per

actituds, gestos, senyals, codis i signes que al llarg dels anys hem repetit fins aconvertir en smbols!

MODELATGE:

Presentaci de lestratgia:

Distingir all que s fonamental dall que s poc rellevant.

- En un text no tot s igual dimportant. Normalment, la persona que lescriu t algunesidees clau i les complementa amb altres informacions i dades que ajuden acomprendre les idees importants, per que no sn imprescindibles.

- Normalment, en cada pargraf, hi ha una o dues idees importants.

- La resta solen ser idees que preparen per a entendre les idees importants o que lescomplementen: aportant-hi detalls, exemples, etc.

- Una bona manera de saber si les idees seleccionades sn les realment importants sprovar de llegir el text, un cop tretes aquestes idees, i comprovar a veure si t sentit ob si shi troben a faltar i el text perd el sentit.

Modelatge dels pargrafs seleccionats:

Selecci de les idees fonamentals:

- Hem de recrrer al nostre instint, al nostre nas,per veure com sn, de veritat, les persones,sense fer cas del que ens poden dir de paraula.

1a part del text:

A Mallorca diuen: Per sa crosta, es pa esdemostra, o sigui que segons com s la crostadel pa que anem a comprar sabrem si t lamolla esponjosa, suau o dura com una sabata.Aquesta dita vol anar ms enll per indicar-nosque, per saber com sn les persones, sense fercas del que ens poden dir elles mateixes, deparaula, ens hem de fixar en el seu aspecteexterior. T gaire sentit, aix, si tenim encompte que tamb es diu, i molt sovint, que lesaparences enganyen? Si b podem fer cas detotes dues dites, no hem de deixar de recrrer

al nostre instint, al nostre nas per destriar el grade la palla.

Selecci de les idees poc rellevants:

- Hi ha dos refranys, que es complementen, alhora de veure com sn, de veritat, les persones:

- Per sa crosta es pa es demostra (refranyde Mallorca).- Les aparences enganyen.

7/31/2019 1 ESTRATEGIA 1 1 Actituds Gestos i Signes

3/5

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura.

3

Selecci de les idees fonamentals:

- La natura ens envia missatges clars sobre eltemps que pot fer. Cal saber-los llegir.

2a part del text:

La natura no acostuma a enganyar-nos i ensenvia un seguit de missatges que, si estem alaguait i els sabem interpretar, ens han

dajudar per fora. Si ens sembla que sentimtronar quan estem a punt de sortir de casa i perla finestra veiem el cel cobert de nvols negresesquinats per algun llampec, no caldr sergaire llest per pensar que aix s un avsperqu no ens descuidem dagafarlimpermeable o el paraigua.

Si hem de preparar una excursi per al cap desetmana, uns dies abans escoltarematentament les opinions dels meteorlegs queintentaran interpretar les fotografies que ensenvien els satllits aix com tots els altressenyals que els permeten fer de bruixot perendevinar quin temps far, encara que, a ltimahora, un cop de vent inesperat pugui canviar el

panorama.

Selecci de les idees poc rellevants:

- Si sentim tronar o veiem el cel cobert de nvolsnegres, esquinats per algun llampec, vol dir que,probablement, plour.

-Si hem de preparar una excursi, acostumem aescoltar les opinions dels meteorlegs per predirel temps que far, encara que, a ltima hora,puguin canviar les coses.

Selecci de les idees fonamentals:

- Els homes i les dones, al llarg dels segles, hanutilitzat, en primer lloc, la paraula per comunicar-se.

3a part del text:

Els homes i les dones, al llarg dels seglesdadaptaci a la terra, i en concret, a un tros deterra que han fet seu perqu lhan treballat i hiha aixecat la seva llar, han utilitzat en primerlloc la paraula per a comunicar-se, o sigui, pera avisar-se, entendres, explicar-se, fer-sesaber les coses, dir-se el que pensaven i el quesentien i, tamb, s clar, barallar-se.

Selecci de les idees poc rellevants:

- -----

Selecci de les idees fonamentals:

- A part de les paraules, hi ha altres maneres decomunicar:

- Instintives: riure, plorar, xisclar, cridar, xiular...- Espontnies: gestos, ganyotes...- Inventades: senyals convencionals, mapes...- Incorporades a les normes de convivncia:

vestuari, ordre, relaci...- Obligades: reglaments, lleis...

- Tamb nhi ha que serveixen per a:- divertir-se,- expressar all que ens agrada o no ensagrada.

- Hi ha maneres de fer que en uns llocs volen diruna cosa i en daltres, una altra.

4a part del text:

En aquesta llargussima lluita per lasupervivncia, a part de les paraules, shanestablert unes maneres de dir diferents. Nhi hadinstintives, com s ara riure, plorar, xiular,cridar de content, xisclar de dolor, tremolar de

por, fer-se enrere, amagar el cap per no rebreuna clatellada... Nhi ha despontnies com totamena de ganyotes o gestos... Nhi hadinventades i utilitries com ho sn els senyalsconvencionals, els mapes, les representa-cions... Nhi ha dimposades per unes normesde convivncia o deducaci: vestuari, ordre,relaci... Nhi ha dobligades com elsreglaments i les lleis que ens permetendeterminar qui t ra en qualsevol moment... Inhi ha que serveixen per a la diversi, per aexpressar que el que veiem ens agrada o ensdesagrada. I nhi ha que en uns llocs volen diruna cosa i en daltres, una altra... Nhi ha perparar un carro!

Selecci de les idees poc rellevants:- -----

7/31/2019 1 ESTRATEGIA 1 1 Actituds Gestos i Signes

4/5

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura.

4

Textos proposats per treballar la mateixa estratgia

EL COS TAMB PARLA

Per fortuna, els boscos que acostumem a freqentar no sn poblats per temibles i

irritades serps verinoses que aixequen el caparr i deixen sense al el pobre que ha

tingut la pega de passar pel seu costat. No cal ser gaire llest per saber que aquella

serp lavisa dun atac imminent, tal com faria la trompeta del Set de Cavalleria, encara

que no ho digui amb paraules. I com ho fa el lle que anuncia la seva presncia amb

un rugit, o el cocodril que obre la bocassa, i no precisament per badallar, en direcci alexplorador que intenta travessar un riu a gual.

Sabem que s perills acostar-nos a un gos que escura un os: s molt probable que,

sense aturar-se, ens ensenyi les dents, i no pas perqu vegem que les t molt

blanques. No us recomano que passeu la m pel clatell dun gat que no t ganes que

el molestin: arquejar lesquena i deixar anar uns esbufecs poc amables. Si insistiu,

intentar clavar-vos les urpes.

Les persones participem tamb daquestes formes dexpressi. Quan veiem venir alg

que ens fa por i no volem rebre, dissimulem la nostra presncia com els camaleons. Si,

en canvi, ens sentim forts i li volem demostrar que no el temem, ens fem notar, traiem

pit i gallegem per exagerar la nostra fora.

En un pla divertit, els ms fatxendes, o sigui, aquells que estan molt satisfets de ser

com sn, surten de casa tan estarrufats com els paons quan despleguen la cua, es

cargolen el bigoti o es passen una m per la cabellera ben pentinada. Volen fer creure

que el mn s seu: riallers, xiulant un rap, semblen disposats a menjar-sho tot.

Daltres, conscients que sn baixets i que no tenen ganes que els prenguin el pl

precisament perqu ho sn, caminen de puntetes o calcen sabates de sola molt

gruixuda per semblar ms alts.

Nhi ha que tenen tantes ganes dagradar, que no paren demmirallar-se en cada

aparador per assegurar-se que sn dall ms bufones. O bufons.

Joaquim Carb, Parlar sense paraules (Adaptaci), Cavall Fort, nm. 801-802, pg. 19

7/31/2019 1 ESTRATEGIA 1 1 Actituds Gestos i Signes

5/5

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura.

5

FER COMPLIR LES LLEIS

Si un marci despistat ans un diumenge a un camp de futbol, no entendria per qutothom xiula i diu de tot als jugadors que vesteixen dun color i, en canvi, aplaudeix i

encoratja els altres. Aix, s clar, en el cas que a Mart no es jugui a futbol... Tampoc no

veuria clar el paper de tres personatges, dos que corren tota lestona pels costats del

camp amb una bandereta, fent despietes de laltre, el ms manaire de tots, que atura

el joc de tant en tant amb un cop de xiulet, i que deu ser lamo de la pilota perqu, quan

sha acabat el partit, lagafa per por que no se la hi emportin.

Li costaria dentendre que el xiulet de lrbitre substitueix les paraules. Tothom shadaturar, quan el fa sonar. Si les coses van mal dades, encara t un recurs superior per

fer-se entendre: les targetes. Noms de portar-ne una a la butxaca, que els jugadors ja

es posen a tremolar.

El pblic, per avisar-lo, crida que nhi ha un ho ha vist tothom!- que ha tocat la pilota

amb la m expressament. El despistat, llavors, ha de pensar que la llei no sha fet igual

per a tots; b prou que nhi ha dos, de jugadors, situats sota els pals, que la toquen tota

lestona amb la m i ning no els diu res. Que sn amics de lrbitre, potser? Quin

embolic, pobre marci!

El mateix embolic que em vaig fer el dia que vaig veure un partit de beisbol. Aix

acabar malament, em vaig dir en veure els garrots. Sort que desprs els feien servir,

quan la tocaven, per enviar la pilota com ms lluny millor. Vaig sentir dir que hi havia

un pitcher, un catcher, i dels tres strikes que... Ho vaig deixar crrer. Abans de tornar-hi

un altre dia, llegir el reglament: s el que hauria hagut de fer el marci abans danar a

un camp de futbol per saber que lrbitre no t ms remei que aturar el joc cada cop

que la pilota surt del camp, quan alg clava una empenta a un altre i tot de detalls ms

que nosaltres ens sabem de memria, encara que lafici a uns colors ens els faci

interpretar de maneres diferents.

Joaquim Carb, Parlar sense paraules (Adaptaci), Cavall Fort, nm. 801-802, pg. 24