1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à...

74
1 Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à truved un pezz d’legn, ch’el piagneva e ‘l ridiva propi cum un fjulen. C’era na volta… - Un re! – a dirì sóbit vó, fjuleni. - Nò ragazi, a javé sbajed. C’era na volta un pezz d’legn. An era un legn d’lóss, mo un senplic pezz d’legn d’na cadassa, on d’quei che d’inverne i vèn mess tle stuf e ti caminett par ‘cenda el fogh e tena cald le stanz An sò dì cum è sucess, mo ‘n fatt è che un bel giorne chel pezz d’legn l’è capited tla butega d’un vechj falegnem ch’el feva d’nom mastr’Antoni, mo che tutti j l’ chiameva mastre C’regia, par via dla punta del nes ch’la jera senpre lóstra e pavnazza cum una c’regia matura. Apena mastre C’regia el s’è incort de chel pezz d’legn, an è sted pió tla pell e dandse na sfregadena ma le mèn par la cuntentezza, l’à sburbutled fra sè: - St’legn el me capita propi a fagiol: a n’ voj fè la ganba par un tavlen. Dett e fatt, l’à chiaped sóbit el scurcell ben ruded par cmincè a cavèj la curteccia e a sgrusèl, mo quant l’era lelé par dèj la préma scurc’leda, l’è ‘rmast sal bracc a mez’eria parchè l’à sentid na vucena turchena ch’la jà dett: - A m’arcmand, an mnè tant fort! Figurèv cum l’è ‘rmast chel bon vechj d’mastre C’regia! L’à gired j ochj spaurid dintorne ma la stanza par veda da do’ la pudessa essa scapeda cla vucena, mo an à vést ma niscion! L’à guardèd sotta ‘l banch, e niscion; l’à guarded dentra ‘n armeri ch’el steva senpre chius, e niscion; l’à guarded tla cesta di récc e del sgadécc, e niscion; l’à ‘pert la porta dla butega par dè n’uchieda anca sla streda, e niscion. Mo donca?…- A jò capid; - l’à dett alora ridend e gratandse la parucca – s’ved che cla vucena a m’la so’ inventeda mè. Armetémce a lavrè. E arpres el scurcell tla mèn l’à tred gió na gran botta sun chel pezz d’legn. - Oh! Mo t’m’à fatt mèl! – la jà urlèd la solita vucena lamentandse. Stavolta mastre C’regia l’è ‘rmast de stucch, sa j ochj fora dla testa par la paura, sa la bocca spalancheda e sa la lengva a spindulon fén mal barben, cum el mascaron d’na funtena. Apena j è ‘rnud l’us dla parola, l’à chiaped a dì tremand e balbetand par la paura: - Mo da do’ la sarà scapeda sta vucena ch’la jà dett oh?… Epur machè an c’è anima viva. Ch’sia parchesi st’pezz d’legn ch’l’ava inpared a piagna e a lamentès cum un fjulen? Quest a ‘n el poss creda. Ste legn eccle maché; l’è un pezz d’legn da caminett, cum tutt chiatre, e se tè l’ butt sel fogh, s’pò fè bulì na pgnatta d’fagioi… O donca? Ch’c’sia arniscost drenta quaidon? S’c’è arniscost quaidon, pegg par ló. Adess a l’ conc mè par le fest. E acsè dicend, l’à chiaped sa tutt dó le mèn chel por pezz d’legn, e ‘l s’è mess a sbatachièl senza pietà si mur dla stanza. Pó el s’è mess a stè ‘sentì s’c’era qualca vucena ch’la s’lamenteva. L’à aspeted dó minud, e gnent cinqv minud, e gnent; dic minud, e gnent. - A jò capid – l’à dett alora sfurzandse d’rida e scapciandse la parucca – S’ved che cla vucena ch’la jà fatt ohi, a m’la so’ inventeda mè! Archiapém a lavrè. Dat prò ch’j era entred dentra na gran paura, el s’è mess a cantichiè par fès un po’ d’curagg.

Transcript of 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à...

Page 1: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

1

1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à truved un pezz

d’legn, ch’el piagneva e ‘l ridiva propi cum un fjulen. C’era na volta… - Un re! – a dirì sóbit vó, fjuleni. - Nò ragazi, a javé sbajed. C’era na volta un pezz d’legn. An era un legn d’lóss, mo un senplic pezz d’legn d’na cadassa, on d’quei che d’inverne i vèn mess tle stuf e ti caminett par ‘cenda el fogh e tena cald le stanz An sò dì cum è sucess, mo ‘n fatt è che un bel giorne chel pezz d’legn l’è capited tla butega d’un vechj falegnem ch’el feva d’nom mastr’Antoni, mo che tutti j l’ chiameva mastre C’regia, par via dla punta del nes ch’la jera senpre lóstra e pavnazza cum una c’regia matura. Apena mastre C’regia el s’è incort de chel pezz d’legn, an è sted pió tla pell e dandse na sfregadena ma le mèn par la cuntentezza, l’à sburbutled fra sè: - St’legn el me capita propi a fagiol: a n’ voj fè la ganba par un tavlen. Dett e fatt, l’à chiaped sóbit el scurcell ben ruded par cmincè a cavèj la curteccia e a sgrusèl, mo quant l’era lelé par dèj la préma scurc’leda, l’è ‘rmast sal bracc a mez’eria parchè l’à sentid na vucena turchena ch’la jà dett: - A m’arcmand, an mnè tant fort! Figurèv cum l’è ‘rmast chel bon vechj d’mastre C’regia! L’à gired j ochj spaurid dintorne ma la stanza par veda da do’ la pudessa essa scapeda cla vucena, mo an à vést ma niscion! L’à guardèd sotta ‘l banch, e niscion; l’à guarded dentra ‘n armeri ch’el steva senpre chius, e niscion; l’à guarded tla cesta di récc e del sgadécc, e niscion; l’à ‘pert la porta dla butega par dè n’uchieda anca sla streda, e niscion. Mo donca?…- A jò capid; - l’à dett alora ridend e gratandse la parucca – s’ved che cla vucena a m’la so’ inventeda mè. Armetémce a lavrè. E arpres el scurcell tla mèn l’à tred gió na gran botta sun chel pezz d’legn. - Oh! Mo t’m’à fatt mèl! – la jà urlèd la solita vucena lamentandse. Stavolta mastre C’regia l’è ‘rmast de stucch, sa j ochj fora dla testa par la paura, sa la bocca spalancheda e sa la lengva a spindulon fén mal barben, cum el mascaron d’na funtena. Apena j è ‘rnud l’us dla parola, l’à chiaped a dì tremand e balbetand par la paura: - Mo da do’ la sarà scapeda sta vucena ch’la jà dett oh?… Epur machè an c’è anima viva. Ch’sia parchesi st’pezz d’legn ch’l’ava inpared a piagna e a lamentès cum un fjulen? Quest a ‘n el poss creda. Ste legn eccle maché; l’è un pezz d’legn da caminett, cum tutt chiatre, e se tè l’ butt sel fogh, s’pò fè bulì na pgnatta d’fagioi… O donca? Ch’c’sia arniscost drenta quaidon? S’c’è arniscost quaidon, pegg par ló. Adess a l’ conc mè par le fest. E acsè dicend, l’à chiaped sa tutt dó le mèn chel por pezz d’legn, e ‘l s’è mess a sbatachièl senza pietà si mur dla stanza. Pó el s’è mess a stè ‘sentì s’c’era qualca vucena ch’la s’lamenteva. L’à aspeted dó minud, e gnent cinqv minud, e gnent; dic minud, e gnent. - A jò capid – l’à dett alora sfurzandse d’rida e scapciandse la parucca – S’ved che cla vucena ch’la jà fatt ohi, a m’la so’ inventeda mè! Archiapém a lavrè. Dat prò ch’j era entred dentra na gran paura, el s’è mess a cantichiè par fès un po’ d’curagg.

Page 2: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

2

Intant, mess da part el scurcell, l’à dat d’mèn ma la pialla, par piavlè e liscè el pezz d’legn; mo mentre ch’el piavleva só e gió, l’à sentid la solita vucena ch’j à dett ridend: - Lascia gì! T’me fa d’sghéttol dapartutt! Stavolta el por mastre C’regia l’è casched gió cum s’el fussa sted fulmined. Quand l’à ‘rpert j ochj, el s’è artruved a seda partera. La su facia la paréva sfigureda, e parfén la punta del nes, da pavnazza cum la jera guesi senpre, la s’era fatta turchena da la gran paura.

Mastre C’regia el regala el pezz d’legn mal su amigh Gepetto,

ch’j l’ chiappa par fabrichès un buraten spetaculos, ch’el sava balè, fè la scherma e i salt murtei.

In chel mument quaidon l’à bused ma la porta. - Vnì pur avanti – l’à dett el falegnem senz’avé la forza d’alzès in pid. Alora l’è entred tla butega un vechiett tutt arzéll ch’el feva d’nom Gepetto; mo i ragazz del vicined, quand j l’ vleva fè intignè, j l’ chiameva sal sopranon d’Pulentena, par via dla su parucca gialla ch’la jasmjeva na mucchia ma la pulentena del furmanton. Gepetto l’era molt incazarecc: gvei a chiamèl Pulentena! El dventeva sóbit na bestia, e an c’era pió vers da ténle bon. - Bongiorne mastr’Antoni – l’à dett Gepetto.– Cò l’è ch’a fè malé partera? - A jinsegn l’aritmetiga ma le furmigh. - Bon pro par vó - Chi v’à purted da me, cunper Gepetto? - Le ganb. A javé da savé, mastr’Antoni, ch’a so’ vnud da vó par dmandev un piacer. - Ecme maché, pront a servìv, - à repliched el falegnem, metendse in g’nochj. - Stamatena m’è fruleda tel ciarvell n’idea. - Sentém. - A jò pensed d’custruìm daparmè un bel buraten d’legn, mo un buraten d’legn spetaculos ch’el sava balè, fè la scherma e i salt murtei Sa st’buraten a voj girè ‘l mond, par garavlè un tozz d’pèn e ‘n bichir d’vén: vó cò a dcì? - E brèv el mi Pulentena! – la jà dett fort la solita vucena, ch’an s’capiva da do’ la nissa. Tel sentìs chiamè Pulentena, cunper Gepetto l’è dvented tutt ross cum un pevron da la tégna, e arvultandse vers el falegnem, j à dett inbestialid: - Parchè a m’ufendé? - E chi v’ufend? - A m’avé dett Pulentena!… - An so’ sted mè. - Stà un po’ a veda ch’a sarò sted mè! Mè a dégh ch’a si sted vó. - Nò! - Sé! - Nò. - Sé. E chiapand fogh senpre d‘pió, jè pased da le parol a i fatt, e on contra clatre, i s’è sgranfgned, i s’è chiaped a mors e i s’è mnèd d’santa ragion. Fnid el cunbatiment, mastr’Antoni el s‘è artruved fra l’mèn la parucca gialla d’Gepet-to, e Gepetto el s’è incort d’avé tla bocca la parucca briguleda del falegnem.

Page 3: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

3

- Ardàm la mi parucca! – l’à urled mastr’Antoni. - E tè ardàm la mia e arfém la pèc. I dó vechiett, dop d’avé archiaped ugnun la su parucca, i s’è strett la mèn e jà giured d’armana amigh par tutta la vita. - Donca, cunper Gepetto, - l’à dett el falegnem in segn d’pèc fatta – cò l’è el piacer ch’a vlevi da me? - A vrìa un po’ d’legn par custruì el mi buraten; a me l’ dè? Mastr’Antoni, tutt cuntent, l’è gid sóbit a chiapè sel banch chel pezz d’legn ch’j aveva prucured tantle paur. Mo quand el steva par cunsgnèl ma l’amigh el pezz d’legn l’à dat un strapon e sguilandj viulentement da le mèn, l’è gid a sbatta fort ti stinch smagridi del por Gepetto. - Aja! È sa sta bona grezia, mastr’Antoni, che vó a regalè la vostra roba? A m’avé guesi zuped!… - A giur ch’an so’ sted mè! - Alora a sarò sted mè!… - È tutta colpa de st’pezz d’legn. - A l’ sò ch’è colpa del legn: mo a si vó ch’a m’l’avé tired sle ganb! - Mè a ‘n v’l’ò tired! - Bugiard! - Gepetto, an m’ufendé; s’nò a v’chiem Pulentena… - Sumar! - Pulentena! - Sumar! - Pulentena! - Brótt scimiott! - Pulentena! A sentìs chiamè Pulentena par la terza volta, Gepetto l’à pers el lómm dla ragion, el s’è scajed contra el falegnem, e malé i s’n’è dat un sach e na sporta. Fnida la lotta, mastr’Antoni el s’è artruved dó sgraffj de pió sel nes, e clatre dó buton d’manch mal gilè. Paregèdi acsé i su cont, i s’è strett la mèn e jà giured d’armana bon amigh par tutta la vita. Intant Gepetto el s’è pres só el su brèv pezz d’legn e ringrazied mastr’Antoni, l’è arturned a chesa zupand.

Gepetto, arturned a chesa, el cmencia sóbit a custruìs el buraten e j mett nom Pinocchio. Le prém birichined del buraten.

La chesa d’Gepetto l’era na stanzena al pien teren, ch’la chiapeva luc da ‘n sotschela. El mubilli an pudeva essa pió senplic: na sedia scrivleda, un lètt malanded e ‘n tavlen tutt arvined. Tla paret dapid s’vedeva un caminett sal fogh aces, mo el fogh l’era pitured, e vicen mal fogh c’era pitureda na pgnatta ch’la buliva vapurlà e la mandeva fora na nuvla d’fómm ch’el pareva fómm ver. Apena entred tun chesa, Gepetto l’à pres i batanài e ‘l s’è mess a tajè e a custruì el su buraten. - Che nom a j metrò? – l’à dett fra d’ló. – A l’ voj chiamè Pinocchio. Ste nom j purtarà furtuna. A jò cnusciud na fameja sena tutta d’Pinochj: Pinocchio el pedre, Pnochia la medra, Pinochj i fjulen, e tutti i sla paseva ben. El pió récch d’lori el giva par la carità.

Page 4: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

4

Cum l’à truved el nom mal su buraten alora l’à cminced a lavrè d’buzz bon, e j à fatt sóbit i capéi, pó la front, pó j ochj. Fatt j ochj, inmaginè la su maraveja quant el s’è incort che chj ochj i s’muveva e j l’ guardeva fétt fétt. Gepetto, vdend chi dó ochj d’legn ch’j l’ guardeva, el s’n’è avud guesi par mèl, e l’à dett tutt risentid: - Uchiacc d’legn, parchè a me guardè? An à rispost niscion. Alora dop dj ochj, j à fatt el nes, mo el nes, apena fatt l’à cminced a crescia: e cresc, cresc, cresc l’è dvented in poch minud un nason ch’an fniva pió. El por Gepetto el s’deva da fè a ‘rtajel, mo piò j l’artajeva e j l’ scurteva, e pió chel nes inpertinent el dventeva longh! Dop del nes j à fatt la bocca. Mo an aveva ancora fnid d’fèla, che già la bocca la jà cminced sóbit a rida e a purtèl in gir. - Lascia gì da rida! - l’à dett Gepetto inpermalid; mo è sted cum è parlè mal mur. - Lascia gì da rida, a t’ardégh! – l’à urled sa un ton minacios. Alora la bocca la jà lasced a gì da rida, mo la jà caced fora tutta la lengva. Gepetto, par nun fès sangv cativ, l’à fatt fénta d’nun incorg’se, e l’à cuntinued a lavrè. Dop dla bocca, j à fatt el barben, pó el coll, pó le spall, el stomigh, i bracc e le mèn. An à fnid d’fè le mèn, che Gepetto el s’sent a purtè via la parucca da la testa. El s’gira in só e cò l’t’ved? L’à vést la su parucca gialla tle mèn del buraten. - Pinocchio!…Ardàm sóbit la mi parucca! E Pinocchio, invec d’ardèj la parucca, el s’la jè messa sla testa, armanendj sotta mezz afughed. A cla mossa insolent e sminchiuneda, Gepetto l’è dvent trést e malinconigh, cum an era mèi sted in vita sua: e girandse vers Pinocchio, j à détt: - Birbant d’un fjol! An t’si ancora fnid d’essa fatt, che già t’cménc a manchè d’rispett ma tu pedre! Mèl, fjol mia, mèl! E ‘l s’è sciuted na legrima. J resteva senpre da fè le ganb e i pid. Cum Gepetto l’à fnid d’fèj i pid, el s’è sentid arivè na zanpeda sla punta del nes. -A m’la merit! – l’à dett alora fra sé. – A javeva da pensèj prema! Urmei è tropp tard! Pó l’à chiaped el buraten sott’i bracc e ‘l l’à mess partera, sel piancit dla stanza par fèl camnè. Pinocchio l’aveva le ganb tutt ingranchid e an era bon da movse e Gepetto j l’ purteva par la manena par insgnèj a metta un pass dria ‘clatre. Quand le ganb j le s’è sgranchid, Pinocchio l’à cminced a camnè daparló e a corra par la stanza; finchè, infileda la porta d’chesa, l’è gid tla streda e l’à cminced a fuggia. E ‘l por Gepetto a corrj drìa senza pudél arivè, parchè chel birichen d’Pinocchio el giva via a salton cum un levre, e sbatend i su pid d’legn sel lastrighed dla streda, el feva un chiass, cum vent pèra d’zocol da cuntaden. - Chiapple! Chiapple! – l’urleva Gepetto: mo la gent ch’la jera par la via, vdend ste buraten d’legn ch’el curiva cum un osess la s’fermeva incanteda a guardèl, e la ridiva, ridiva e ridiva, pió ch’an s’pò creda. A la fén, par bona sort, è capted un carabinir, che, sentend tutt chel fracass, e cunvint che s’tratassa d’un puledre ch’el fussa sfugid d’mèn mal padron, el s’è pianted

Page 5: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

5

curagiosament a ganb largh tel mezz dla streda, determined a fermèl, a scans de disgrezi pió grand. Mo Pinocchio, cum el s’è incort da distant del carabinir, ch’el sbareva tutta la streda, l’à cerched d’pasèj d’surpresa framezz ma l’ ganb, mo jè gida mèl. El carabinir, senza gnanca mòvse, j l’à chiaped dilichedament par el nes (l’era un nason spruposited ch’el paréva fatt aposta par essa chiaped dai carabinir), e j l’à ‘rcunsgned propi tle mèn d’Gepetto, che, par corezion, el vleva dèj sóbit na bela tiradena d’urechj. Mo figurèv cum l’è ‘rmast quant, tel cerchèj li urechj, an è sted bon d’truvèli: e a savé parchè? parchè, tla fuga d’sculpìl, el s’era scurded d’fèli. Alora j l’à chiaped par el gravaten, e, mentre j l’arpurteva indrìa, jà dett sdringland minaciosament la testa: - Gem sóbit a chesa. An dubitè che quant a sarém tun chesa, a farém i cont! Tel sentì st’intìfona, Pinocchio el s’è buted partera e an à vlud pió camnè. Intant i curios e i fanulon i cminceva a fermès malé dintorne e a fè asenbrament. Chi la meteva t’un mod e chi t’un antre. - Por buraten! – un po’ i dciva – el fa ben a ‘n vlé arturnè a chesa! Chisà cum j mnarìa cl’umacc d’Gepetto!… Dj atre jagiungeva malignament: - Chel Gepetto el pèr un galantom! mo l’è propi un tirann sa i ragazz! S’i lascia fra le su mèn chel por buraten, l’è capacissim d’fèl a pezz… Insomma, tant i à dett e tant i à fatt, che el carabinir l’à ‘rmess in libertà ma Pinocchio e l’à mess in galera ma chel por om d’Gepetto. E ló, nun avend lepparlé parol par difendse, el piagneva cum un vitell, e in tl’aviès vers le carc’re, el balbeteva singhiuzand: - Sgrazied d’un fjol! E pansè ch’a jò patid tant par fèn un buraten parben! Mo m’stà cum un capott nov! A javeva da pensèj préma!… Quell ch’è sucess dop, è na storia da nun creda, e a v’l’arcuntarò tun stj atre capitol.

La storia d’ Pinocchio sal Gréll–parlant, do’ s’ved cum i ragazz cativ i s’tedia d’sentìs cureggia da quei ch’i ne sà pió d’lori.

A v’dirò donca, fjoi, che mentre chel por Gepetto el niva purted in prigion inucent, chel ragazacc d’Pinocchio, armast libre da li unghj del carabinir, el s’la deva a ganb travers ma i canp par fè pió préma ‘arturnè a chesa; e tla gran fuga del corra el salteva di grepp alt alt, dle scép d’spen e di foss pén d’aqua, propi cum avrìa pudud fè un caprett o un leprott inseguid dai caciador. Arived davanti a chesa, l’à truved la porta sla streda batuda só. La jà spinta, l’è entred, e cum l’à mess el catorc, el s’è buted a seda partera, tirand un gran suspir d’cuntentezza. Mo cla cuntentezza la jè dureda poch, parchè l’à sentid tla stanza on ch’el feva: - Crì-crì-crì. - Chi è ch’me chiema? - l’à fatt Pinocchio tutt inpaurid. - A so’ mè! Pinocchio el s’è arvulted e l’à vést un gross gréll ch’el giva só pien pien par el mur. - Dimm, Gréll, e tè chi t’si? - Mè a so’ el Grèll-parlant, e a stagh tun sta chesa da pió d’cent ann. - Ogg prò sta chesa l’è la mia, - l’à dett el buraten, - e s’t’vo’ fè un bel piacer, va’ via

Page 6: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

6

sóbit, senza gnanca ‘rvultet indria. - Mè a ‘n girò via da machè, - l’à rispost el gréll, - se préma a ‘n t’avrò dett na gran verità. - Dìmmla, mo fa prest. - Guei ma chi ragazz ch’i s’arvolta ma i su genitor e ch’i abandona capriciosament la chesa paterna. I ‘n avrà mèi ben tun st’mond; e, préma o pó, javrà da pentìsne amarament - Canta pur, Grèll mia, cum t’pèr e piec: mo mè a sò che dmatena, cum fa giorne, a voj gì via da maché, parchè s’a j arest capitarà anca ma me quel ch’suced ma tutt chiatre ragazz, val a dì i m’mandarà a la scola, e par amor o par forza me tucarà studiè; e mè in cunfidenza d’studiè a ‘n ò nisciuna voja e a m’divert d’pió a corra drìa ma le farfall e a muntè só sle piant a chiapè j uc’len d’covva. - Por sciaparell! Mo an tè l’ sà che, acsé fajend, da grand t’dventarà un gran sumaron e che tutt’i t’purtarà in gir? - Stà zétt, Grilacc del malavguri! – l’à urled Pinocchio. Mo el gréll, ch’l’era pazient e filosof, invec d’avésne a mèl de st’inpertinenza, l’à cuntinued sal stess ton d’voc: - E s’an t’piec d’gì a scola, parchè an t’inpèr almanch, un mistir, tant da guadagnèt unestament un pezz d’pèn? - T’vo’ ch’a te l’ dégga? – l’à repliched Pinocchio, ch’el cminceva a perda la pacenza.– Fra i mistir del mond an c’n’è che on, ch’el me vaga verament a geni. - E che mistir sarìa? - Quel d’magnè, béva, durmì, divertìm e fè la vita del vagabond da la matena a la sera. - Sav – l’à dett el Gréll-parlant sa la su solita calma, - che tutti quei ch’i fa st’mistir i fnésc guesi senpre a l’uspidel o in prigion. - Beda, Grilacc del malavguri!… S’me salta le madònn, gvei ma te! - Por Pinocchio! T’me fa propi cunpasion!… - Parchè a t’fagh cunpasion? - Parchè t’si un buraten e, quel ch’è pegg, parchè t’à la testa d’legn. A stli ultim parol, Pinocchio l’è salted só tutt infuried e l’à chiaped sel bancon un martell d’legn e ‘l l’à lanced contra el Gréll-parlant. Forsi an credeva gnanca ló d’culpìl: mo disgraziedament j l’à chiaped propi sla testa, tant che el por Gréll l’à ‘vud sé e nò el fied par fè cri-cri-cri, pó l’è armast malé stechid, ‘picighed mal mur.

Pinocchio l’à fèm e ‘l cerca un ov par fès na friteda;

mo la friteda la j vola via da la fnestra.

Intant cminceva a fès nott, e Pinocchio, arcurdandse ch’an aveva magned gnent, l’à sentid un languoren mal stomigh, ch’el s’asmjeva un gran bel po’ ma l’apetid. Mo l’apetid ti ragaz el camenna a la svelta; e difatti dop poch minud l’apetid el s’è fatt fèm, e la fèm, veda e nun veda, la jè dventeda na fèm da lup, na fèm da tajès sal curtel. El por Pinocchio l’è cors sóbit ma la rola, do’ c’era na pgnatta ch’la buliva e l’à fatt la mossa d’alzè el cuperchj par veda cò c’era dentra, mo la pgnatta la jera pitureda sel mur. Inmaginèv cum l’è ‘rmast: el su nes, ch’l’era già longh, el s’è fatt pió longh almen de qvatre deda.

Page 7: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

7

Alora l’à cminced a curra par la stanza e a ruvistè tun tutt’i cassett e tun tutt’i ripustilli in cerca d’un po’ d’pèn secch, na crustena, un oss arvanzed mal chen, un po’ d’pulenta mufida, na resta d’pesc, un oss de c’regia, insomma un qualcò da metta sott’i dent: mo an à truved gnent, propi gnent, gnent dafatt. E intant la fèm la cresceva, la cresceva sempre d’pió: e ‘l por Pinocchio an aveva atre soliev che quell d’sbadjè, e ’l feva di sbadej acsé longh che qualca volta la bocca j riveva fén ma li urechj. E dop d’avé sbadjed, el spudeva, e ‘l sentiva che el stomigh j giva via par cont suo. Alora piagnend e disperandse, el dciva: - El Gréll-parlant l’aveva ragion. A jò fatt mèl a ‘rvultèm mal mi ba e a fuggia da chesa. Se ‘l mi ba el fussa maché, adess an me truvarìa a murì d’sbadej! Oh! che brutta malatìa ch’l’è la fèm! Quant ecch ch’j è pars d’veda tel mucchj dla mundezza un qualcò d’tond e de bianch ch’asmjeva in tutt e par tutt ma ‘n ov d’galena. Fè un salt e piunbèj sóra, l’è sted tutt un. L’era ‘n ov daver. La cuntentezza del buraten an è pusibil arcuntèla, tocca savésla inmaginè. Credend guesi ch’fussa ‘n insoni, l’argireva st’ov fra le mèn, e j l’ tucheva e j l’ bageva, e bagiandle el dciva: - E adess cum a javrò da coc’le? A n’ farò na friteda?… Nò, è méj a coc’le tel piatt!… Mo an nirìa pió sapurid s’a l’ frigessa tla padela? O se invec a l’ cucessa a us ov da béva? Nò, pió svelt de tutti è coc’le tel piatt o tel tigamen: a jò troppa voja d’magnèl. Dett e fatt, l’à mess só un tigamen sóra un scalden pén d’burnigia: j à mess dentra, invec dl’oli o del bórro, un po’ d’aqua: e quant l’aqua la jà cminced a fumè, tac!… l’à rott la cociola dl’ov, e l’à fatt la mossa d’sversèjle dentra. Mo invec dla chiera e del ross è scaped fora un pulcen tutt alegre e cunplimentos, che sa na bela riverenza l’à dett: - Mella grezi, signor Pinocchio, d’avém sparagned la fadiga d’ronpa la cociola! Arivederlo, ch’el staga ben e tanti salud a chesa! Dett acsé l’à stes li el e, infileda la fnestra ch’la jera aperta, l’è vuled via e l’è sparid. El por buraten l’è ‘rmast malé, cum incanted, sa j ochj féss, sa la bocca aperta e sa le cociol dl’ov in tle mèn. Archiapedse dal prém sbalurdiment, l’à cminced a piagna, a urlè, a pistè i pid partera, par la disperazion, e piagnend el dciva: - Epur el Gréll-parlant l’aveva ragion! S’a ‘n fussa fugid da chesa e se ‘l mi ba el fussa maché, a st’ora a ‘n me truvarìa a murì d’fèm! Oh! che brótta malatìa l’è la fèm!… E vést che la panza la cuntinueva a sbruntulè senpre d’pió, e an saveva cum s’fè a fèla stè zetta, l’à pensed d’scapè da chesa e d’fè na sfugida tel paesett malé vicen, sa la speranza d’truvè qualca persona caritatevol ch’la j avessa fatt la carità d’un po’ d’pèn.

Pinocchio el s’indurmenta sa i pid sel scalden e la matena dop el se svegghja sa i pid tutt bruged.

Era propi na nutadaccia d’inverne. Tuneva fort fort, feva di lanp cum se ‘l cel el chiapassa fogh, e un ventacc gelid e fastidios, fischiand rabiosament e alzand dle gran nuvol d’polvra, el feva strida e cigulè tutt j albre dla canpagna.

Page 8: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

8

Pinocchio l’aveva na gran paura di ton e di lanp: mo la fèm la jera pió fort dla paura: par st’mutiv l’à batud só la porta d’chesa e, chiaped la fuga, sa ‘n centinera d’salt l’è arived fén tel paes, sa la lengva d’fora e ‘l fied gross, cum un chen da caccia. Mo l’à truved tutt scur e desert. Le butegh le jera chius; le port d’chesa chius, le fnestre chius, e tla streda gnanca ‘n chen. Paréva el paes di mort. Alora Pinocchio, pres da la disperazion e da la fèm, el s’è tached mal canpanell d’na chesa e l’à cminced a sunè a tutt spien, dcend dentra d’sé: - Quaidon el s’faciarà. Difatti el s’è faced un vechiett sa la bretta da nott sla testa, ch’l’à urled tutt intigned. - Cò a vlé a st’ora? - M’farissi el piacer d’dèm un po’ d’pèn? - Aspèttme malé ch’a jartorne sóbit, l’à rispost el vechiett cunvint d’avè a che fè sa qualch scavezacoll d’quei ch’i s’divert a sunè d’nott i canpanei dle ches par dè fastidi ma la gent ch’la dorm tranquilament. Dop d’mezz minud la fnestra la s’ariepra, e la voc del solit vechiett la jurla ma Pinocchio: - Vèn pió in qua e para el capèl. Pinocchio el s’è caved sóbit el su caplén; mo mentre el feva la mossa d’parèl, el s’è sentid piova adoss na gran cadinella d’aqua ch’j l’à inafied tutt da la testa fén ma i pid, cum s’el fussa un ves d’gerani pasid. L’è ‘rturned a chesa tutt moll fraid cum un pulcen e sfnid da la stanchezza e da la fèm: e dat ch’an aveva pió la forza d’stè in pid, el s’è mess a seda pugiand i pid zupp e inzacled sóra un scalden pén d’burnigia acesa. E malè el s’è indurmented; e mentre el durmiva, i pid ch’i era d’legn i à chiaped fogh e pien pien i s’è carbunized e jè dvented tutta cendra.

Gepetto l’artorna a chesa, l’arfà i pid mal buraten e j dà la clazion che chel por om l’aveva purted par sè

El por Pinocchio, ch’l’aveva senpre j ochj insunachid, an s’era ancóra incort di pid ch’j s’era brugedi del tutt: e acsé apena l’à sentid la voc d’su pedre, l’è salted gió dal sgabel par corra a cavè ‘l catorc: mo invec, dop dó o tre tranbalon, l’è casched tutt longh stes sel piancid. E tel sbatta partera l’à fatt el stess rumor, ch’avrìa fatt un sacch d’ramaioi casched gió da un qvint pien. - Ipra! – l’urleva intant Gepetto da la streda. - Bab mia, an poss. - rispundeva el buraten piagnend e rugulandse partera. - Parchè an t’pò? - Parchè i m’à magned i pid. - E chi t’j à magned? - El gatt, - l’à dett Pinocchio, vdend el gatt ch’el s’divertiva sa le zanpten davanti a fè balè di récc d’legn. - Ipra, a t’dégh! - L’à ripetud Gepetto – s’nò quant a vengh drenta a te l’ dagh mè el gatt! - A ‘n aresc a stè in pid, credém. Poramè! Poramè, ch’me tucarà camnè in g’nochj par tutta la vita!… Gepetto, cunvint che tutt sti piagnistei i fussa n’antra birichineda del buraten, l’à pensed ben d’fèla fnida, e ranpigandse só par el mur, l’è entred tun chesa da la fne-stra.

Page 9: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

9

Sel prém el vleva dì, el vleva fè chi sa cò: mo dop, cum l’à vést el su Pinocchio armast daver senza pid tutt longh partera, alora el s’è cumoss; e chiapedle sóbit tla braceda, l’à cminced a bagèl e a fèj mella cocol e mella carezz. - Pinochiucc mia! Cum t’à fatt a brugèt i pid? - A ‘n el só, ba, mo credèl pur ch’è steda na nutadaccia d’inferne ch’a m’n’arcurdarò fen ch’a canp. Tuneva, feva di lanp, e me a javeva na gran fèm e alora el Grill-parlant el m’à dett: “Te stà ben, t’si sted cativ, e tè l’ merit e mè a jò déttj: “Stà‘tenti, Gréll!…” e ló el m’à détt: “T’si un buraten e t’à la testa d’legn” e mè a jò tiredj un manigh d’martell, e ló l’è mort, mo la colpa è steda la sua, parchè mè a ‘n vleva mazèl, tant’è vera ch’a jò mess un tigamen sla burnigia acesa del scalden, mo el pulcen l’è scaped fora e l’à détt: “Arivederlo e tanti salud a chesa”. Mo la fèm la cresceva senpre e questa è steda la ragion che chel vechiett sa la bretta da nott faciandse ma la fnestra el m’à détt:”Ven pió in qua e para el capèl” e mè sa chel caden d’aqua sla testa, parchè dmandè un po’ d’pèn an è vergogna, vera? a so’ artuned sóbit a chesa, e parchè a javeva na gran fèm, a jò mess i pid sel scalden par sciutèm, e vó a si arturned e mè a m’j so’ truved brugedi, e intant la fèm a la jò senpre e i pid a ‘n j ò pió ! Ih!… ih!… ih!… E ‘l por Pinocchio, l’à cminced a piagna e a lamentès acsé fort ch’j l’ sentiva da cinqv chilometre distant. Gepetto che de tutt chel discors scunclusiuned l’aveva capid na roba sola, e cioè che el buraten el se sentiva murì da la gran fèm, l’à tred fora da la sacocia tre péra, e in tel dèjle, j à détt: - Stle tre péra le jera par la mi clazion, mo a t’le dagh vulantiri. Magn’le e bon pro. - S’a vlé ch’a le magna, fèm el piacer d’sbucèli. - Sbucèli? – l’à repliched Gepetto pén d’maraveja. – An avrìa mei cres, fjol mia, che tè t’fuss d’bocca tant dilicheda e acsé schifiltos d’paled. Mèl! Tun st’mond, fén da fjuleni, bsogna abituès d’bocca bona e fè bona céra ma tutt, parchè an se sà mei quel ch’c’pò suceda. I ches i è tanti tla vita!… - Vó a dirì anca ben, - l’à sugiunt Pinocchio, - mo mè an magnarò mèi un frutt, ch’an sia caped. Le bócc a ‘n le poss veda. E chel bon om d’Gepetto, tred fora da le sacocc un curtlen, e armed d’santa pacenza, l’à sbuced le tre péra, e l’à mess tutt le bócc t’un angol dla tavla. Quant Pinocchio el s’è magned t’un bucon la préma péra, l’à fatt la mossa d’butè via el torsol: mo Gepetto j à tratnud el bracc, dicendj: - An el butè via: tutt tun st’mond pò fè comod. - Mo mè ‘l mursécchj a ‘n el magn sigur!… - l’a urled el buraten, arvultandse cum una véppra. - E chi l’ sà! I ches i è tanti!… - l’à ripetud Gepetto, calme calme. Fatt se stà che i tre torsol, invec d’essa buted fora dla fnestra, jè gid a fè cunpagnìa ma le bócc sl’angol dla tavla. Magned o, par dì méj, lanped le tre péra, Pinocchio l’à fatt un sbadej longh longh e l’à détt guesi piagnend: - Mo mè a jò ancóra fèm! - Mè, fjol mia, a ‘n ò pió gnent da dèt. - Propi gnent, gnent?- - C’sarìa sultant stle bócc e sti torsol dle péra. - Pacenza! – l’à détt alora Pinocchio, - s’an c’è atre, a magnarò na bóccia

Page 10: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

10

E l’à cminced a mastighè. Daprém l’à stort un po’ la bocca, mo pó, ona dria clatra, l’à spulvared t’un soffj tutt le bócc: e dop dle bócc, anca i mursécchj, e cum l’à fnid d’magnè ognicò, l’à sbatud le mèn sla panza, dicend: - Adess sé ch’a stagh cum un cesre. - T’ved donca, - l’à userved Gepetto, - ch’a javeva ragion mè quant a t’dciva ch’an c’s’à d’abituè nè trop sufistighed e nè trop schifiltos. Caro mio, an se sà mèi quel ch’c’pò captè tun st’mond. I ches i è tanti!!…

Gepetto l’arfà i pid ma Pinocchio e ‘l vend la su giachetta par cunprèj l’Abecederi.

El buraten, apena el s’è caved la fèm, l’à cminced sóbit a sbufè e a piagna, parchè ‘l vleva un pèra d’pid nov. Mo Gepetto, par punizion dla birichineda ch’l’aveva fatt, l’à lasced piagna e disperès par na mezza giurneda bona: pó j à détt: - E parchè a t’avrìa da ‘rfèt i pid? Forsi par vedte fuggia da chesa n’antra volta? - A v’inprumett, - l’à dett el buraten singhiuzand, - che d’ora in pó a sarò bon… - I dic tutti acsé i fjoi, - l’à rinbatud Gepetto, - quant i vo’ utena un qualcò. - A v’inprumett ch’a girò a scola, a studiarò e a m’farò unor… - Tutt’i ragazz i ripet la stessa storia, quant i vo’ utena ‘n qualcò. - Mo mè a ‘n so’ cum chiatre ragazz! Mè a so’ pió bon de tutti e a dégh senpre el vera. A v’inprumett, ba, ch’a jinpararò ‘n lavor e a sarò la cunsulazion e ‘l baston dla vostra vechiaia. Gepetto che, anca s’el feva la facia da boja, l’aveva i lucigon ma j ochj e ‘l cor gross par la pasion d’veda el su por Pinocchio in cle cundizion, an à dett atre: mo, chiaped só j atrezz del mistir e dó cuncen d’legn stagiuned, el s’è mess a lavrè d’buzz bon. E in mén d’un’ora, i pid jera bel e fatt; dó piden svelt, sciótti e nervos, cum s’i fussa stedi ideèd da‘n gran artésta Alora Gepetto l’à dett mal buraten: - Chiud j ochj e dorm! E Pinocchio l’à chius j ochj e l’à fatt fénta d’durmì. E mentre el steva a ochj chius, Gepetto sa un po’ d’còla sciolta t’na cociola d’ov, j à tached i dó piden al su post, e j à ‘picighedi acsé ben ch’an s’vedeva gnanca el segn dla tacadura. Apena el buraten el s’è incort d’avé i pid, l’è salted gió da la tavla do’ l’era stes, e l’à cminced a fè mella sganbett e mella piroett, cum s’el s’fussa inmatid par la gran cuntentezza. - Par arcunpensèv d’quell ch’a javé fatt par me, - l’à dett Pinocchio mal su ba, - a voj sciubte gì a scola. - Brèv, fjol mia. - Mo par gì a scola a jò bsogn d’un stracc d’vistid. Gepetto ch’l’era purett e an aveva tla sacocia gnanca un centesim, j à fatt alora un vestiden d’carta a fior, un pèra d’scarp d’curteccia d’albre e un breten d’muliga d’pèn. Pinocchio l’è curs sóbit a guardès t’na cadinella d’aqua e l’è ‘rmast acsé sudisfatt che fajend el bulo l’à dett: - A pèr propi un sgnór. - Daver, - l’à arbatud Gepetto, - parchè an è ‘l vistid bel ch’fa el sgnór, mo piutost el vistid pulid.

Page 11: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

11

- A proposit, - l’a agiunt el buraten, - par gì a scola me manca ancóra na roba: anzi m’amanca el pió e ’l méj. - Cioè? - Me manca l’Abecederi. - T’à ragion: mo cum s’fa par avél? - È facilissim: s’va da ‘n librer e l’ s’conpra. - E i quadren?… - Mè…a ‘n j ò. - Gnanca mè, - l’à agiunt chel bon vechj, tutt malinconigh. E Pinocchio, anca s’l’era un ragazz tant alegre, l’è dvented malinconigh anca ló: parchè la miseria quant la dic daver, j la capésc tutti: anca i fjulen. - Pacenza! – l’à urled Gepetto tutt t’na volta alzandse in pid; e messa só la vechia giachetta d’fustagn, pena d’pezz e d’arconc, l’è scaped d’corsa da chesa. Poch dop l’è ‘rturned: e quant l’è ‘rturned l’aveva sé tle mèn l’Abecederi par el fjol, mo la giachetta an la javeva pió. Chel por om l’era sa la camigia sol, e fora bufeva fort. - E la giachetta, ba? - A la jò venduda. - Parchè a la javé venduda? - Parchè la m’tneva cald. Pinocchio l’à capid sóbit al vol sta risposta, e nun pudend tena a frén l’inpuls del su bon cor, l’è salted mal coll d’Gepetto e l’à cminced a dèj un sach d’beg.

Pinocchio el vend l’Abecederi par gì a veda

el teatre di buraten. Cum à lasced a gì d’bufè, Pinocchio sal su brèv Abecederi nov sotabracc, l’à chiaped la streda ch’la purteva drett ma la scola: e streda fajend, l’armug’neva tel su ciarvell mella ragiunament e mella prugett, on pió bel de clatre. E dscurend daparló el dciva: - Ogg, a la scola, a voj sóbit inparè a leggia: dmen pó a jinpararò a scriva, e pasdmèn a jinpararò a fè i nunbre. Pó sa la mi abilità a guadagnarò un sach d’quadren e sa i prém sold ch’i m’nirà tla sacocia, a voj fè sóbit mal mi ba na bela giachetta d’pann. Mo cò a dégh d’pann? A j la voj fè tutta d’argent e dora, e sa i buton d’brilant. E chel por om j s’la merita daver: parchè, insomma, par cunprèm i libre e par fèm istruì, l’è ‘rmast sa la camigena sol…sa sti fredd. Sol un pedre l’è bon d’fè sti sagrifizi!… Mentre tutt cumoss el dciva acsé, j è pars d’sentì in luntananza na mósga d’pifre e d’tanbur: pì-pì-pì, pì-pì-pì, zum, zum, zum. El s’è fermed e l’è sted a sentì. Chi son i vniva dal fond d’na traversa longa longa ch’la purteva t’un paesett custruid sla spiaggia del mer. - Cò sarà sta mósga? Pched ch’a jò da gì a scola, s’nò… E l’è ‘rmast malé tutt pensiros. A ogni mod, tucheva chiapè na decision: o a scola o a sentì i pifre. - Ogg a girò a sentì i piffre, e dmen a scola: par gì a scola s’fa senpre a tenp, - l’à dett finalment chel ragazacc alzand le spall. Dett e fatt, l’à chiaped gió par na streda traversa, e l’à cminced a corra a ganb leved. E pió el curiva, pió el sentiva chier el son di pifre e i tonf del tanbur: pì-pì-pì, pì-pì-pì, zum, zum, zum, zum.

Page 12: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

12

Ecch ch’el s’trova tel bel mezz d’na piaza tutta pena d’gent ch’la feva la calca intorne ma un baracon d’legn e d’tela pitureda d’mella culor. - Cò l’è chel baracon? – l’à dmanded Pinocchio ma ‘n ragazett ch’l’era malé del paes. - Legg el cartell, ch’c’è scrétt, e tè l’ savrà. - A l’ leg’rìa vulantiri, mo ogg a ‘n sò ancóra leggia. - Brèv el sumaron! Alora a te l’ leg’rò mè. Sav donca che tun chel cartell sa dle lettre ross cum el fogh, c’è scrétt:

GRAN  TEATRE  DI  BURATEN…

- È molt ch’la jè cminceda la cumedia? - La cméncia propi adess. - E quant se spend par entrè? - Qvatre sold. Pinocchio, ch’j era entred dentra la febra dla curiosità, l’à pers ogni ritegn, e l’à dett senza vergugnès ma chel ragazett ch’parleva sa ló: - T’m’inprestaress qvatre sold fén a dmen? - A t’j darìa vulantiri – j à rispost clatre purtandle in gir, - mo ogg propi, gvarda chesi, an t’j poss dè. - Par qvatre sold, a t’vend la mi giachetta, - j à dett alora el buraten. - Cò t’vo’ ch’ a m’ne faga d’na giachetta d’carta a fior? S’j piov sóra, an s’j la fa pió a cavèla. - T’vo’ cunprè le mi scarp? - Séee! Le jè bon da ‘cenda el fogh. - Quant t’me dà del brett? - Ah! sarìa na bela conpra daver! Un brett d’muliga d’pèn! C’è ‘l chesi ch’i sorc i me l’venga a magnè sla testa! Pinocchio l’era sle spén. L’era lelé par fè n’ultima uferta: mo an aveva el curagg; l’era incert, el nizgheva, el pativa. A la fén l’à dett: - T’me vo’ dè qvatre sold de st’Abedederi nov? - Mè a so’ un ragazz e an conpre gnent dai ragazz, - j à rispost sóbit clatre ch’l’aveva molt pió giudizi ch’an è ló. - Par qvatre sold l’Abecederi a l’ conpre mè, - l’à urled un cenciarol ch’l’era malé vicen. Acsé ‘l libre l’è sted vendud malé sun dó pid. E pensè chel por om d’Gepetto l’era ‘rmast a chesa, a tremè dal fredd sa la camigia sol, par cunprè l’Abecederi mal fjol !

10°

I buraten i arcnosc el su fradel Pinocchio e i fa na gran festa; mo sel pió bel scappa fora Magnafogh, el buratiner,

e Pinocchio el rischia d’fè na brótta fén Cum Pinocchio l’è ‘ntred tel teatren dle mariunett, è sucess un fatt ch’l’à fatt nascia un mezz buliron. S’à da savé ch’el siperi l’era tred só e la cumedia la jera già cminceda. Sla scena s’vedeva Arlechen e Pulcinela, ch’i feva a cagnera fra d’lori e, cum al solit, i feva mossa da ‘n mument a clatre d’sganbies un sach d’schiafon e d’bastuned.

Page 13: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

13

La platea, senza batta cilli, la se sbudleva dal rida, tel sentì el batbecch de chi dó buraten, ch’i s’muveva e i s’insulteva propi cum s’i fussa sted dj essre in us d’ragion e dó person de st’mond. Quand a l’inpruvis, cum è e cum an è, Arlechen el lascia ‘gì d’recitè e vultandse vers el publich e fajend cenn sa la mèn vers quaidon in fond a la platea, el cmencia a urlè in ton dramatigh. - Numi del firmament! a jinsoni o a so’ svegghj? S’an me sbaj, quel malagió l’è Pinocchio!… - L’è Pinocchio par daver! – el grida Pulcinela. - L’è propi ló! – la strélla la sgnora Rosaura, faciandse in fond a la scena. - L’è Pinocchio! L’è Pinocchio! – jurla tutt’in coro i buraten, scapand a salton fora da le qvint. – L’è Pinocchio! L’è el nostre fradel Pinocchio! Viva Pinocchio. - Pinocchio, vèn maquasó da me, - l’urla Arlechen, - vèn fra i bracc di tu fradei d’legn! Dria a st’afetuos invit Pinocchio el t’fa un gran salt, e dal fond dla platea el va ti prém post; pó sa ‘n antre salt, dai prém post el monta sla testa del diretor d’orchestra, e da malé el salta só sel palch-scenigh. È inpusibil figurès i braciament, le strett mal coll, i pizigott dl’amicizia e le gran tested che Pinocchio l’à chiaped in mezz a tanta cunfusion da j ator e da le atric de cla cunpagnia dramatiga d’legn. Ste spetacol l’era cumuvent, an c’è che dì: mo el publich dla platea, vdend che la cumedia la ‘n giva avanti, l’a cminced a perda la pacenza e l’à chiaped a urlè: - A vlem la cumedia, a vlem la cumedia! Tutt fied spreched, parchè i buraten, invec d’cuntinuè la recita, jà rindupied el chiass e j urle, e, tred só Pinocchio sle spall, j l’à purted in trionf davanti ai lómm dla ribalta. Alora è scaped fora el buratiner, un umon acsé brótt, ch’el meteva paura sol a guardèl. L’aveva na barbaccia nera cum un scarabochj d’inchiostre, e tanta longa ch’j scendeva dal barben fén partera: basta dì che, quant el camneva, el la chiapeva sott’i pid. La su bocca la jera larga cum un forne, i su ochj i paréva dó lanterne d’vetre ross, sal lómm ‘ces di drìa, e tle mèn el tneva na frusta, fatta d’sarpent e de cod d’volp inturcined on sa clatre. A la cunparsa inpruvisa del buratiner, i s’è zitidi tutti: an à fiaded pió niscion. Se sarìa sentid a vulè na mosca. Chi por buraten, maschj e femne, i tremeva cum tantle foj. - Parchè t’si nud a purtè el scunpéj tel mi teatre? – l’à dmanded el buratiner ma Pinocchio, sal vucion d’un Orch sa ‘n gross rafredor d’testa. - El m’à da creda, inlustrissim: la colpa ‘n è steda la mia. - Basta acsé! Stasera a fém i cont. Difatti fnida la recita dla cumedia, el buratiner l’è gid tla cucena do’ el s’era prepared da cena un bel munton, ch’el gireva pienpien infilzed tel spied. E dat ch’j mancheva un po’ d’legna par fnìl d’cocia e d’rusulè, l’à chiamed ma Arlechen e Pulcinela e j à dett acsé: - Purtèm d’qua chel buraten ch’a truvarì tached mal chiod. Me pèr un buraten fatt sa un legn ben sciutt e a sò sigur che, a butèl sel fogh, el farà na bela fiameda sotta l’arost. Arlechen e Pulcinela daprém i nizgheva, mo pó inpauridi da n’uchiadacia del su padron, i à ubdid: e poch dop i è ‘rturned tla cucena purtand si bracc chel por Pinoc-chio che, sbatendse cum un’inguella for d’aqua l’urleva a pió nun poss: - Bab mia, salvèm! An voj murì, an voj murì!…

11°

Page 14: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

14

Magnafogh el starnudésc e ‘l perdona ma Pinocchio,

che pó el salva da la mort el su amigh Arlechen. El buratiner Magnafogh (acsé ‘l s’chiameva) el paréva un om spaventos, an dègh d’nò, specialment par via de cla su barbaccia nera che, cum un zinalon, j cupriva tutt el pett e le ganb, in fond in fond prò ‘n era un om cativ. Tant è vera che, quant el s’è vést purtè davanti chel por Pinocchio, ch’el se sbateva par tutt’i vers, urland “An voj murì, an voj murì!” l’à cminced sóbit a cumovse e a inpietusìs e, dop d’avé resistid un bel pezz, a la fén an j la jà fatta pió e l’à lasced partì un starnud gross gross. Tel sentì chel starnud, Arlechen che fén a chel mument l’era sted avilid e curve cum un salic piangent, l’à fatt la facia alegra e gubandse vers Pinocchio, jà dett sotvoc t’n’urecchia: - Bona nova, fradel. El buratiner l’à starnudid, quindi è segn ch’el s’è moss a cunpasion par te, e urmei t’si salv. Parchè s’à da savé che, mentre j atr’om, quant i prova pietà par quaidon, o i piagn o perlomén i fa fénta d’sciutès j ochj, Magnafogh, invec, ogni volta ch’el s’cumuveva daver l’aveva el vizi d’starnudì. L’era un mod cum un atre, par fè cnoscia mal prosim la sensibilità del su cor. Dop d’avé starnudid, el buratiner, cuntinuand a fè ‘l burbre l’à urled ma Pinocchio: - E fnésc’la d’piagna ! I tu lament i m’à fatt nì un sochè maché dapid mal stomigh… a sent cum un sparvengol, che guesi guesi…Etcì! Etcì! - e l’à fatt ‘n antre dó starnud. - Felicità – l’à dett Pinocchio. - Grazie. E ‘l tu ba e la tu mà jè senpre vivi? - El ba, sé: mo ma la mà a ’n l’ò mèi cnusciuda. - Chisà che dispiacer sarìa par el tu vechj pedre, se mè adess a t’fassa butè sun sti car- bon ardent! Por vechj! A l’ cunpatésc!…Etcì! etcì! etcì! – e l’à fatt ‘n antre tre starnud. - Felicità! – l’à ‘rdett Pinocchio. - Grazie! Del rest bsogna cunpatì anca ma me, parchè, cum t’ved, a ‘n ò pió i legn par fnì d’cocia chel munton arost, e tè, a dégh la verità, in ste ches t’m’avress fatt comod un gran bel po’! Mo urmei a m’so’ inpietusid e c’vo’ pacenza. Invec de te a metrò a brugè sotta mal spied qualch buraten dla mi Cunpagnìa. Forza gendarm! Dria st’ordin i è apars sóbit dó gendarm d’legn, longhi longhi, sech sech, sal capèl fora urdinanza sla testa e sa la sciabola sguaineda tla mèn. - Chiapèm malé cl’Arlechen, lighèl ben ben, e pó metél a brugè sel fogh. A voj ch’el mi munton el venga rustid ben! Figurèv el por Arlechen! Tanta è steda la su paura, che le ganb j le s’è pighed e l’è casched a l’avanti tutt longh partera. Pinocchio, tel veda chel spetacol straziant, l’è gid a butès ma i pid del buratiner e piagnend cum una funtena e bagnandj d’legrim tutt’i pél de cla barba longa longa, l’à tached a dì in ton inplorant: - Pietà, signor Magnafogh!… - Maché an c’è nisciun signor! – l’à rinbatud tutt seri el buratiner. - Pietà, signor Cavalir!… - Maché an c’è nisciun cavalir! - Pietà, signor Cumendador!… - Maché an c’è nisciun cumendador! - Pietà, Ecelenza!… A sentìs chiamè Ecelenza el buratiner l’à fatt sóbit la bocca bona, e dvented tutt t’na volta pió umèn e pió tratabil, l’à dett ma Pinocchio: - Insomma, cò l’è ch’t’vo’ da me?

Page 15: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

15

- A v’dmand la grezia par el por Arlechen!…- - Maché an c’è grezia ch’la tenga. S’a jò risparmied ma te, bsogna ch’a faga metta ma ló sel fogh, parchè a voj che ‘l mi munton el venga rustid ben. - Alora, - l’à urled eroicament Pinocchio, alzandse in pid e butand via el capèl d’muliga d’pèn - a sò quel ch’è l’obligh del mi duver. Forza! Gendarm! Lighèm e butèm malà fra cle fiamm. Nò, an è gióst ch’el por Arlechen, el mi ver amigh, l’ava da murì par me!… Stle parol, dett a voc alta e sa ‘n ton eroich, le jà fatt piagna tutt’i buraten ch’i era present ma cla scena. I gendarm stess, anca s’i era d’legn, i piagneva cum dó agn’len da latt. Magnafogh, daprém, l’è ‘rmast dur e inmobil cum un pezz d’gel: mo dop, pienpien, l’à cminced anca ló a cumovse e a starnudì. E fatt qvatre o cinqv starnud, l’à apert afetuosament i bracc e l’à dett ma Pinocchio: - T’si un brèv ragazz! Vèn maché da me e dàm un beg. Pinocchio l’è cors sóbit, e ranpigandse cum un scojattol só par la barba del buratiner, l’è gid a dèj un beg belissim in sla punta del nes. - La grezia donca è fatta? – l’à dmanded el por Arlechen sa un fil d’voc ch’malapena se sentiva. - La grezia è fatta! – l’à rispost Magnafogh : pó l’à agiunt suspirand e sdringland la testa: - Pacenza! Par stasera a m’cuntentarò d’magnè el munton mezz crud, mo n’antra volta, trest e gvei ma ch’j tocca!… A la nova dla grezia utnùda, i buraten i è cors tutti in sel palch-scenigh e, ‘ces tutt’i lómm e i lanpaderi cum t’na sereda d’gala, jà cminced a saltè e a balè. L’era el fè del giorne e i baleva ancóra.

12°

El buratiner Magnafogh el regala ma Pinocchio cinqv munet dor, parchè ‘l le porta mal su ba Gepetto: e Pinocchio, invec,

el s’lascia abindulè da la Volp e dal Gatt e ‘l va via sa lori El giorne dop Magnafogh l’à pres da na part ma Pinocchio e jà dmanded: - Cum el s’chiema tu pedre? - Gepetto. - E che mistir el fa? - El purett. - El guadagna molt? - El guadagna tant, quant basta par nun avé mèi un centesim tle sacocc. Ch’el pensa che par cunprèm l’Abecederi dla scola l’à ‘vud da venda l’unica giachetta ch’l’aveva adoss: na giachetta che, fra pezz e arnacc, la jera un buff. - Por diavle! El me fa guesi cunpasion. Ecch maché cinqv munet dor. Va’ sóbit a purtèjle e saludle da part mia. Pinocchio, cum è fecil inmaginè, l’à ringrazied mella volt el buratiner, l’à strett ti bracc tutt’i buraten dla Cunpagnìa, anca i gendarm: e fora d’sé par la cuntentezza, el s’è mess in viagg par arturnè a chesa sua. Mo an aveva fatt gnanca mezz chilometre, ch’l’à incuntred par la streda na Volp zoppa da un pid e un Gatt cégh da tutt dó j ochj, ch’i giva pienpien, ajudandse on sa

Page 16: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

16

clatre, da boni cunpagn d’disgrezia. La Volp ch’la jera zoppa, la camneva pugiandse mal Gatt: e ‘l Gatt, ch’l’era cegh, el s’feva guidè da la Volp. - Bon giorne , Pinocchio, - j à dett la Volp, saludandle sa molta grezia. - Cum t’sà cum a m’chiem? - A cnosc ben mal tu ba. - Do’ l’è ch’t’l’à vést? - A l’ò vést iri sla porta d’chesa sua - E cò ‘l feva? - L’era sa la camigia sol e ‘l tremeva dal fredd. - Por ba! Mo, se Dio vol, da ogg in pó an tremarà pió!… - Parchè? - Parchè a so’ dvented un gran sgnor. - Un gran sgnor tè? – la jà dett la Volp e la jà pres a rida sa na riseda ironica da portingir: e ‘l Gatt el ridiva anca ló, mo par nun fès veda, el s’lisceva i baff sa le zanp davanti. - C’è poch da rida – l’à urled Pinocchio inpermalid. Me dispiec daver d’fèv fè la bèva, mo questle maché, s’a v’n’intendé, le jè cinqv munet dor beli dafatt. E l’à tred fora le cinqv munet ch’j aveva dat d’regal Magnafogh. Sentend el son sanpatigh de cle munet, la Volp, par un muviment involonteri la jà slunghed la ganba matta, e ‘l Gatt l’à spalanched tutt dó j ochj tant ch’i paréva dó lanterne verd: mo pó jà ‘rchius sóbit, tant è vera che Pinocchio an s’è incort d’gnent. - E adess cò t’vo’ fè sa stle munet? - Préma d’tutt – l’à rispost el buraten – a voj cunprè mal mi ba na bela giachetta nova, tutta dora e d’argent e sa i buton d’brilant: e pó a voj cunprè un Abecederi par me. - Par te? - Daver: parchè a voj gì a scola e mettme a studiè sel seri. - Vara ma me! – la jà dett la Volp. – Par la matta pasion d’studiè a jò pers na ganba. - Vara ma me! – l’à dett el Gatt. - Par la pasion matta d’studiè a jò pers la vésta d’tutt dó j ochj. In chel mentre un merle bianch, ch’el s’ne steva rintaned sla scép dla streda, l’à fatt el su solit vers e l’à dett: - Pinocchio, an stè a sentì ma i cativ cunpagn s’nò t’ne pentirà! Por merle. An l’avessa mèi dett! El Gatt j è piunbed sóra, e senza dèj gnanca ‘l tenp de dì oh! el s’l’è magned in t’un bucon sa le penn e tutt. Dop ch’el l’à magned e ‘l s’è arpulid la bocca, l’à chius j ochj d’arnov e l’à ‘rpres a fè el cegh. - Por merle – l’à dett Pinocchio mal Gatt – parchè t’l’à trated acsé mèl? - A l’ò fatt par dèj na lezion. Acsé n’antra volta l’inpera a nun metta bocca ti discors dj atre. I era ‘rived a poch pió d’mezza streda, quant la Volp, fermandse d’bott, la jà dett mal buraten: - T’vo’ rindupiè le tu munet dor? - Cum sarìa a dì? - T’vo’, da cinqv miserabil zechen, fèn cent, mella, domélla? - Magari! e cum? - El mod l’è facilissim. Invec d’arturnè a chesa tua, t’avress da nì sa nojatre. - E do’ a m’vlé purtè? - Tel paes di Barbasagn. Pinocchio j à pensed un po’, e pó l’à dett risulud: - Nò, a ‘n j voj nì. Urmei a so’ vicen ma chesa, e a voj gì a chesa do’ ch’c’è ‘l mi ba ch’l’aspétta. Chisà, por vechj, quant l’à suspired iri, a nun vedme arturnè. Purtropp

Page 17: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

17

mè a so’ sted un fjol cativ, e el Gréll-parlant l’aveva ragion quant el dciva: “I ragazz disubidient i ‘n pò avé ben tun st’mond” e mè a l’ò pruved a spes mia, parchè m’è capted un sach d’disgrezi, e anca iarsera a chesa d’Magnafogh a jò pased un spa-ghett… Brrr! M’vèn i strimulézz sol a pensej! - Donca – la jà dett la Volp – t’vo’ propi gì a chesa tua? Alora va’ pur, pegg par te. - Pegg par te! – l’à ripetud el Gatt. - Pensj ben, Pinocchio parchè t’dà un calc ma la furtuna. - Ma la furtuna! – l’à ripetud el Gatt. - I tu cinqv zechen, da ogg a dmen i sarìa dvented domélla. - Domélla! - l’à ripetud el Gatt. - Mo cum è pusibil ch’i dventa acsè molti? - l’à dmanded Pinocchio, armanend a bocca aperta par la maraveja. - A te l’ spiegh sóbit - la jà dett la Volp. – Bsogna savé che tel paes di Barbasagn c’è un canp bnedett, chiamed da tutti el Canp di mirecol. Tè t’fa in ste canp na buga pcena e t’j mett dentra pr’esenpi un zechen dor. Pó t’arenp la buga sa un po’ d’tera: t’l’inaffj sa dó secchj d’aqua dla funtena, e t’j butt sóra na presarena d’sèl, e a la sera t’ne va traquilament a lett. Intant, durant la nott, el zechen el germoja e ‘l fiuresc, e a la matena dop quant t’alz, arturnand tel canp, cò t’trov? T’trov un bel albre carigh d’un sach d’zechen d’or, cum s’fussa i garnei del gren t’na bela spiga tel mes d’Giugn. - Sichè donca – l’à dett Pinocchio senpre pió sbalurdid – se mè a jinteràssa tun chel canp i mi cinqv zechen, la matena dop quanti zechen a j truvarìa? - L’è un cont facilissim – la jà rispost la Volp – un cont ch’t’pò fè sla punta di déd. Mett ch’ogni zechen el t’faga un grapol de cinqvcent zechen: multipliga el cinqvcent par cinqv e la matena dop t’trov tla sacocia domellacinqvcent zechen fiamant e sunant. - Questa sé ch’la jè na bela roba! – l’à urled Pinocchio baland da la ligrìa. – Apena sti zechen a j avrò ‘rcolt, a n’ chiaparò par me domélla e chiatre cinqvcent a j darò d’regal ma vojatre dó. - Còoo, un regal ma nó? - la jà urled la Volp sdegnandse e dichiarandse ufesa. – Par l’amor d’Idìo! - Par l’amor d’Idìo. – el t’à ripetud el Gatt - Nó - la jà ‘rpres la Volp. – an lavrém par el vil interess: nó a lavrém unicament par inrichì ma j atre. - J atre! – l’à ripetud el Gatt. - Che brèva gent! l’à pensed dentra d’sé Pinocchio, e scurdandse lepparlé del pedre, dla giachetta nova, dl’Abecederi e d’tutti i bon pruposit ch’l’aveva fatt, l’à dett ma la Volp e mal Gatt: - Gem sóbit. A vengh sa vojatre.

13°

L’ustaria del «Ganbre ross».

Camenna, camenna e camenna, a la fén vers sera jè rived stracch mort ma l’ustaria del Ganbre ross. - Fermémce un po’ maché, - la jà dett la Volp, - tant par magnè ‘n qualcò e par ripusèc qualch ora. A mezanott pó a jarpartirém par essa dmen, sel fè del giorne, tel Canp di mirecol.

Page 18: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

18

Entredi tl’ustaria, i s’è mess tutt tre a tavla: mo niscion d’lori l’aveva apetid. El por Gatt, sentense un po’ inbarazed, an à pudud magnè atre che trentacinqv ruscioi sa la salsa d’pundor e qvatre purzion d’trippa a la parmigena: e sicóm la trippa an j paréva cundida ben l’à ‘rdmanded tre volt el bórro e ‘l furmai grated! La Volp la javrìa spluched vulantiri qualcò anca lia: mo sicum el dutor j la javeva messa propi a dieta stretta, la s’è duvuda cuntentè sol d’un levre, sa un cuntorne leger d’pulastrell arleved e de galett d’préma penna. Dop del levre la s’è fatta purtè par stuzighén un mist d’pernig, de starne, d’cunilli, d’ranochj, d’raganell e d’ua dolc; e pó an à vsud gnent atre. La javeva tanta nausa par el magnè, la dciva lia, ch’la ‘n pudeva ‘custè gnent ma la bocca. Quell ch’l’à magned mén de tutti l’è sted Pinocchio. L’à dmanded un spécchj d’noc e ‘n cuncen d’pèn e l’à lasced tel piatt ognicò. Chel por fjol sal pensir senpre féss mal Canp di mirecol, l’aveva fatt n’indigestion inticipeda d’munet dor. Cum i à c’ned, la Volp la jà dett ma l’ost: - Dèc dó beli canbre, ona par el signor Pinocchio e n’antra par me e ‘l mi cunpagn. Préma d’arpartì a farém un paluzz. Arcurdèv prò che a mezanott a vlém essa svighied par cuntinuè el nostre viagg. - Va ben, va ben! – l’a rispost l’ost, e l’à scriched un ochj ma la Volp e mal Gatt, cum par dì: “A jò magned la foja e a c’sem capid…”. Apena Pinocchio l’è entred tel lett, el s’è indurmented sóbit e l’à cminced a insuniè. Tl’insoni j paréva d’essa in mezz ma un canp e che ste canp el fussa pén d’arbust carigh d’grapol e che sti grapol i fussa carigh d’zechen dori che, sdringland mossi dal vent, i feva zin, zin, zin, cum s’i vlessa dì "chi c’vo’ el c’venga a to’". Mo cum Pinocchio l’è sted sel pió bel, quant, cioè, l’à slunghed la mèn par arcoja a manced tutt cle beli munet e mettsle tle sacocc, l’è sted svighied da tre colp dati fort fort ma la porta dla canbra. L’era l’ost ch’el niva a dìj che la mezanott era suneda. - E i mi cunpagn i è pronti? - Atre che pront! I è partid dó ora fa. - Mo parchè tanta fuga? - Parchè ‘l Gatt l’a ‘vud n’inbasceda, che el su gaten pió grand, maled d’buganz ma i pid, l’era in pericol d’vita - E la cena i la jà pagheda? - Mo ve pèr? Quelle li è dle person tropp eduched par fè un simil afront ma vostra signorìa. - Che pched! St’afront el m’avrìa fatt sol che piacer! - l’à dett Pinocchio, gratand la testa. Pó l’à dmanded: - E do’ jà dett ch’i m’aspetta chi bon amigh? - Mal Canp di mirecol, dmatena, sel fè del giorne. Pinocchio l’à paghed un zechen par la cena sua e quella di su cunpagn e dop l’è partid. Mo s’pò dì ch’el partiva a taston, parchè fora dl’ustaria c’era un scur acsè scur, ch’an s’vedeva da maché a malé. Tla canpagna dintorne an se sentiva movse na foja. Sultant qualch uc’lacc nuturne, traversand la streda da na scép a clatra, el niva a sbatta li el sel nes d’Pinocchio ch’fajend un salt indria par la paura, l’urleva: - Chi va là? – e l’eco dle culén dintorne el ripeteva in luntananza: - chi va là? chi va la? chi va là? Intant, mentre el camneva, l’à vést sel tronch d’un albre ‘n animalett pcen pcen ch’el riluceva sa na luc pallida e opaca, cum un lumen da nott drenta na lanpada d’purcelena trasparent.

Page 19: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

19

- Chi t’si? – j à dmanded Pinocchio - A so’ l’onbra del Gréll-parlant – l’a rispost cl’animalett, sa na vucena fioca fioca, ch’paréva ch’la nissa da clatre mond. - Cò t’vo’ da me? - A t’voj dè un cunsilli. Artorna indrìa e porta i qvatre zechen, ch’t’è ‘rmast, mal tu por ba ch’el piagn e ‘l se dispera par nun avét pió vést. - Dmen el mi ba el sarà un gran sgnor, parchè sti qvatre zechen i dventarà domélla. - An te fidè, fjol mia, d’quei ch’i prumett d’fèt récch da la matena a la sera. D’solit o jè di matt o jè di gran inbrujon! Dà ment ma me, artorna indrìa. - E mè, invec, a voj gì avanti. - È tardi!… - A voj gì avanti. - L’è na nott scura… - A voj gì avanti - La streda la jè periculosa. - A voj gì avanti. - Arcordte ch’i ragazz ch’i vo’ fè d’testa sua préma o pó i s’pentésc. - Le solit stori. Bonanott, Gréll. - Bonanott, Pinocchio e che el cel te salva da la gvazza e da j asasen. Apena dett stle ultim parol, el Gréll-parlant el s’è smurced tutt t’na volta, cum se spegn un lómm sufiandj sóra, e la streda la jè ‘rmasta pió scura ch’an è préma.

14°

Pinocchio par nun avé dat ment ma i bon cunsilli del Grèll-parlant, el s’inbatt tj asasen.

- Daver – l’à dett dentra d’sé el buraten armetendse in viagg – cum a sem disgraziedi nojatre por ragazz. Tutt’i c’sgrida, tutt’i c’rinprovra, tutt’i c’dà di cunsilli. A lascèj fè, tutti i s’metrìa tla testa d’essa i nostre pedre e i nostre maestre: tutti: anca i Gréll-parlant. Ecch maché: parchè a ‘n ò vlud dè ment ma cla svanziga d’Gréll, chi l’sà quantle disgrezi, sgond ló, le m’avrìa avud da capitè! A javrìa da incuntrè anca j asa- sen!... Menomèl che mè ma j asasen a ‘n j creggh e gnanca a j ò cres mèi. Par me j asasen i è stedi invented aposta dai pedre par metta paura ma i fjoi ch’i vo’ gi fora a la nott. E pó anca s’a j truvassa maché sla streda, i m’farìa forsi sugezion? Gnanca par l’insoni. A j urlarìa sla facia: “Signori asasen, cò l’è chi vo’ lori da me? Ch’i s’arcorda che sa me an se scherza. I vaga donca par la su streda, e zétti!” Sa ste discors fatt a mus dur chi por asasen, m’pèr da vedj, i fug’ria via cum el vent. Tel ches pó ch’i fussa tant malduchedi da nun fuggia, alora a fug’rìa mè, e acsé a la farìa fnida. Mo Pinocchio an à pudud fnì el su ragiunament, parchè a chel punt j è pars d’sentì drìa d’ló un legerissim muviment d’foj. El s’è gired a guardè e l’à vést in tel scur dó persunagg ner tutt’inbacuched ti sacch par el carbon, ch’i curiva drìa d’ló a salton e in punta d’pid, cum s’i fussa dó fantasme. - Ecchj daver! - l’à dett drenta d’sé: e nun savend dó nasconda i qvatre zechen, j à nascost tla bocca e precisament sotta la lengva.

Page 20: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

20

Pó l’à pruved a fuggia. Mo an aveva fatt ancóra el prém pass, ch’el s’è sentid agranchè par i bracc e l’à sentid dó vuciacc oribil e cavernos, ch’le j à dett: - O la borsa o la vita! Pinocchio nun pudend risponda, a causa dle munet ch’l’aveva tla bocca, l’à fatt mella salamelecch e mella messinscen par dè da intenda ma chi dó incapuced, ch’j s’vedeva sol j ochj a travers di bugh fatt ti sacch, che ló l’era un por buraten, e ch’an aveva tle sacocc gnanca un centesim fals. - Via, via! Mén chiacre e fora i sold! – i urleva minaciosament i dó brigant. E ‘l buraten l’à fatt sa la testa e sa le mèn dj acenn, cum è dì: “A ‘n ò na lira”. - Caccia fora i sold, s’nò t’si mort; - l’à dett ‘n asasen, quell pió alt d’statura. - Mort! – l’à ripetud clatre. - E dop d’avé mazed ma te, a mazarém anca ma tu pedre! - Anca ma tu pedre! - Nò, nò, nò, el mi por ba nò! – l’à urled Pinocchio pres da la disperazion: mo in tl’urlè acsé, i zechen i à suned in tla bocca. - Ah! Brótt furfant! I sold t’j à nascost sotta la lengva! Spudj sóbit! E Pinocchio, duri! - Ah! t’fa fénta d’nun sentì? Aspetta un po’, ch’a pensarém nojatre a fètj spudè! Difatti on d’lori l’à chiaped el buraten par la punta del nes e clatre el l’à pres par la scucchia, e jà cminced a tirè da matt, on par de qua e clatre par d’là, par ublighèl a spalanchè la bocca, mo an c’è sted vers. La bocca del buraten la paréva inchiudeda e arbatuda. Alora l’asasen pió pcen, caved fora un curtlacc, l’à pruved a cacèjle fra i labre cum na leva o un scarpell: mo Pinocchio, svelt cum na polvra, j à azaned la mèn sa i dent e dop d’avéjla stacheda d’nett sa un mors, la jà spudeda: e inmaginèv la su maraveja quant, invec d’na mèn, el s’è incort d’avé spuded la zanptena d’un gatt. Incuraged da sta préma vitoria, el s’è libered d’forza da li unghj dj asasen, e salteda la scép dla streda, l’à cminced a fuggia par la canpagna. E j asasen a corra drìa d’ló, cum dó chen drìa un levre: e quell ch’l’aveva pers na zanptena el curiva sa na ganba sola, e an s’è mèi savud cum el fassa. Dop d’na corsa d’na quindicena d’chilometre, Pinocchio an ne pudéva pió. Alora, pers par pers, el s’è ranpighed só par el tronch d’un pén alt alt e el s’è mess a seda sla cima di rèm. J asasen i à cerched d’ranpighès anca lori, mo rivedi a metà del tronch i è scivled gió e, arcascand partera, i s’è splèd le mèn e i pid. ‘N è par quest ch’i s’è dat par vént: anzi arcolt un fascett d’legn secch dapid mal pén, j à dat fogh. In mén ch’an s’déga, el pén l’à cminced a brugès e a fè na gran fiamma, cum na candela mossa dal vènt. Pinocchio, vdend che le fiamm le niva senpre pió in só, e an vlend fè la fén del pcion arost, l’à fatt un gran salt da la cima dl’albre e via a corra da chep a travers ma i canp e ma i vignet. E j asasen drìa, senpre dria, senza mèi stanchès. Intant cminceva a schiarìs el giorne e i s’curiva senpre d’dria, quant ecch che Pinocchio el s’è truved el pass sbared da un foss largh e fond fond, tutt pén d’aquacia sporca, culor cafelatt. Cò fè? “On, dó, tre!” l’à urled el buraten, e slanciandse sa na gran rincorsa, l’è salted da clatra part. J asasen jà fatt anca lori un salt, mo prò i ‘n à chiaped ben la msura e …patapunfete… jè casched propi tel bel mezz del foss. Pinocchio, sentend el tonf e i sqvezz dl’aqua, l’à urled ridend senza fermès: - Bon bagn, signori asasen - e già ‘l penseva ch’i s’fussa bel e afughed, quant invec, vultandse a guardè, el s’è incort ch’i curiva drìa tuti dó senpre inbacuched ti su sacch, grundant d’aqua cum dle canestre sfond.

15°

Page 21: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

21

J asasen i dà drìa ma Pinocchio; e dop d’avél arived,

i l’à inpiched ma ‘n rèm dla Cerqua granda

Alora el buraten, tutt abachied, l’è sted propi sel punt d’butès partera e de dès par vént, quant, tel girè j ochj dintorne l’à vést framezz mal verd cup dj albre fè spécch in luntananza na casnena bianca candida cum è la név. - S’a javessa tant fied d’arivè fén ma cla chesa, forsi a sarìa salv. - l’à dett dentra d’sè. E senza perda un minud l’à ‘rchiaped a corra par el bósch a tutta bérra.. E dop d’na corsa dispereda d’guesi dó ora finalment l’è arived tutt schiated ma la porta de cla casnena e l’à bused. An à rispost niscion. L’à ‘rbused un po’ pió fort, parchè el sentiva senpre pió vicen el rumor di pass e el respir gross e afanos di su inseguidor. El stess silenzi. Vést che busè ‘n serviva a gnent, l’à cminced par la disperazion a dè di calc e dle tested tla porta. Alora s’è ‘faced ma la fnestra na bela fiola, sa i capéi turchen, la facia bianca cum una stetua d’cera, j ochj chius e le mèn cunsert sel pett, che senza mova pargnent i labre, la jà dett sa na vucena ch’paréva la nissa da clatre mond: - Tun sta chesa an c’è niscion. I è tutti mort. - Ipra almanch tè! – l’à urled Pinocchio piagnend e arcmandandse. - Anca mè a so’ morta. - Morta? Mo alora cò t’fa malé ma la fnestra? Apena dett acsé, cla bela fjola la jè sparida, e la fnestra la s’è archiusa senza fè nisciun rumor. - O bela fjola dai capéi turchen, - l’urleva Pinocchio, - ipra par carità! Av cunpasion d’un por ragazz inseguid da j asas… Mo an à pudud fnì la parola parchè el s’è sentid aguantè par el coll, e le solit dó vuciacc ch’le j dciva minaciosament: - Adess an t’fugg pió! El buraten, vdendse balenè la mort davanti ma j ochj, l’è sted pres da ‘n tremit acsé fort, che tel tremè j à suned le giuntur dle su ganb d’legn e i qvatre zechen ch’el tneva arniscost sotta la lengva. - Donca? - j à dmanded j asasen - cla bocca t’la vo’ aprì, sé o nò? Ah! An t’rispond?…Lascia fè che stavolta a t’la farem aprì nó!… E caved fora dó curtlacc longh longh e ruded cum di razor, zaff…j à dat dó colp tel mezz dla schena. Mo el buraten par su furtuna l’era fatt d’un legn durissim e par sta ragion le lèm le s’è rott in mella pezz e j asasen i è armast sal manigh di curtei tle mèn a guardès tla facia. - A jò capid – l’à dett alora on d’lori – bsogna inpichèl Inpichémle ! - Inpichémle ! – l’à ripetud clatre. Dett e fatt, i à lighed le mèn dria la schena e, pased un nod scursor intorne ma la gola, j l’à ‘tached a spindulon mal rèm d’na grossa pianta detta la Cerqua granda. Pó i s’è mess pió in là a seda sl’erba, aspetand che el buraten el fassa l’ultim sgambett: mo el buraten, dop d’tre ora, l’aveva senpre j ochj apert, la bocca chiusa e ‘l sganbeteva pió ch’an è mèi. A la fén stóffi d’aspetè, i s’è gired vers Pinocchio e jà dett: - Adìo a dmen. Quant dmen a jarturnarém maché, se spera ch’t’ce farà la curtesìa d’fèt truvè bel e mort e sa la bocca spalancheda. E jè gid via.

Page 22: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

22

Intant s’era alzed un gran vènt de tramuntena, che sufiand e fischiand sa na gran rabbia, el sbatachieva d’qua e d’là chel por inpiched, fajendle sdringlè cum el batocch d’na canpena ch’la sona a festa. E chel dundulè l’era par ló causa de spasme ch’an ve dégh, e ‘l nod scursor, strignendse senpre d’pió ma la gola, j caveva el fied. A poch a poch j s’è apaned j ochj; e anca s’el sentiva avicines la mort, tutavia el spereva senpre che da un mument a clatre sarìa capted n’anima bona a ‘judèl. Mo quant, aspétta e aspétta, l’à vést ch’an s’feva viv niscion, propi niscion, alora jè ‘rtuned in ament del su por ba …e guesi muribond: - Oh bab mia! se tè t’fuss maché!… - l’à balbeted. E an à ‘vud el fied par dì atre. L’à chius j ochj, l’à apert la bocca, l’à stired le ganb e, dat un gran scrulon, l’è ‘rmast malé cum inrigidid.

16°

La bela Fjola sa i capéi turchen la fa ‘rcoja el buraten: j l’ mett a lett e la chiema ma tre dutor

par savé s’l’è viv o mort

In chel mentre che el por Pinocchio inpiched da j asasen ma ‘n rèm dla Cerqua Granda, el paréva urmei pió mort ch’an è viv, la bela Fjola sa i capéi turchen la s’è ‘faceda d’arnov ma la fnestra, e mossa da pietà al veda cl’infelic che, tached par el coll el baleva la furlena par le vented dla tramuntena, la jà batud insèm par tre volt le mèn e la jà fatt tre butarlen. A ste segnel s’è sentid un fort rumor d’el ch’le t’vulèva sa na gran fuga e un gross falch el s’è nud a metta sel davanzel dla fnestra. - Cò l’è ch’a cmandè, graziosa Fata? – tnend bass el becch in segn de riverenza: (par-chè s’à da savé che cla bela Fjola sa i capéi turchen, atre la ‘n era in fén di cont che na bonissima Fata che da pió de mell’ann la steva d’chesa tle vicinanz de chel bósch). - T’ved chel buraten tached a spindulon ma ‘n rèm dla Cerqua granda? - A l’ veggh. - Ben alora: vola sóbit malagió e ronp sal tu becch rubust el nod ch’j l’ ten suspes preria e stendle a bocca sóra in sl’erba sa molta dilicadezza sotta la Cerqua. El Falch l’è vuled via e dop d’dó minud l’è arturned, dicend: - Quel ch’a m’avé cmanded, è sted fatt. - E cum t’l’à truved? Viv o mort? - Al vedle el paréva mort, mo an à ancora da essa mort del tutt, parchè apena a jò scioltj el nod scursor ch’j l’ tneva strett intorne ma la gola l’à fatt un gran suspir balbetand a mezza voc: “Adess a stagh méj !…” Alora la Fata, baténd le mèn insèm, la jà fatt dó schiupett e sóbit è cunpars un magni- figh Chen-barbon, ch’el camneva drett sle gamb di drìa, propi cum s’fussa sted un cri-stien. El Chen-barbon l’era vistid da cochir sa i pagn d’lóss. L’aveva sla testa un capèll a tre punt sal bord d’or, una parucca bianca sa i boccol ch’i scendeva gió par el coll, na giachetta culor ciculeda sa i buton d’brilant e sa dó gran sacocc par tena j oss, ch’j deva d’regal la padrona a pranz, un pèra d’calzon cort de vlut viulett, i calzett d’seta, dó scarpten ch’le lasceva scupert el coll del pid, e di drìa na spec d’fodra par li unbrell, tutta d’rès turchen, par mettj dentra la coda quant cminceva a piova. - Só, fa ‘l brev, Medoro! – la jà dett la Fata mal Chen-barbon - Fa’ sóbit atachè la pió bela carozza dla mi stalla e chiappa la via del bósch. Arived sotta la Cerqua granda,

Page 23: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

23

t’truvarà stes tutt longh sl’erba un por buraten mezz mort. Arcòjle dilichedament e mettle cum el stà si cuscen dla carozza e pòrtmle maché. T’à capid? El Chen-barbon, par fè capì ch’l’aveva capid, l’à smened tre o qvatre volt la fodra d’rès turchen ch’l’aveva d’drìa, e l’è partid cum un fulmin. Poch dop, s’è vést a scapè da la stala na carozza blena blena culor dl’eria, tutta inbutida d’penn de canaren e fudereda d’dentra d’panna munteda e d’crema sa i savujard. Cla caruzena la jera tireda da cent còppi d’surc’len bianch. El Chen-barbon a seda davanti el muveva la frusta a drétta e a manca, cum un veturen ch’l’ava paura d’avé fatt tard. An era pased gnanca un qvart d’ora, che la caruzena la jè ‘rturneda, e la Fata ch’la steva aspetand sla porta d’chesa, la jà chiaped in bracc el por buraten tla braceda, e dop d’avél purted t’na canbra pcena pcena sa le paret d’madreperla, la jà manded sóbit a chiamè i dutor pió cnusciud del vicined. E i dutor jè arived sóbit, on dria clatre: è ‘rived, cioè, un Corve, una C’vetta e un Gréll-parlant. - Mè a vrìa savé da lori, - la jà dett la Fata, rivolta ma i tre dutor riunidi intorne mal lètt d’Pinocchio – a vrìa savé se ste sgrazied d’buraten l’è viv o mort. Drìa ‘st’invit, el Corve, fajendse avanti par prém, l’à tasted el pols ma Pinocchio: pó j à tasted el nes, pó ‘n ded pcen di pid: e dop d’avél tasted benbèn, l’à prununced tutt gonfj stle parol: - A parèr mio el buraten se par disgrezia an fussa mort, alora sarìa segn sigur ch’l’è senpre viv! - Me dispiec, - la jà dett la C’vetta – d’avé da gì contra mal Corve, inlustre amigh mia e culega: par me, invec, el buraten l’è senpre viv; mo se par disgrezia an fussa viv, alora sarìa segn ch’l’è mort daver. - E lei an dic gnent? La jà dmanded alora la Fata mal Gréll-parlant. - Me a dégh che un dutor prudent quant an sà quel ch’el dic, la roba méj ch’el pò fè, l’è quella d’stè zétt. Del rest chel buraten malé an m’è na facia nova: mè a l’ cnosc da ‘n pezz!… Pinocchio, che fén a chel mument l’era sted inmobil cum un pezz d’legn vera, l’à ‘vud na spec d’tremor cunvuls, ch’l’à fatt balè tutt el lètt. - Chel buraten malè – l’à cuntinued a dì el Grell-parlant – l’è un birbant matriculed… Pinocchio l’à apert j ochj e jà ‘rchius sóbit. - L’è un lazaron, un svujed, un vagabond… Pinocchio el t’à nascost la facia sott’i lanzói. - Chel buraten malé l’è un fjol disubidient ch’el farà murì d’crepacor el su por ba!… A ste punt s’è sentid tla canbra un son sufughed d’piant e de sangozz. Inmaginèv cum i è ‘rmast tutti quand, alzed na muliga i lanzói, i s’è incort che quell ch’piagneva e el singhiuzeva l’era Pinocchio. - Quant el mort el piagn, è segn ch’l’è in via d’guarigion – l’à dett tutt inpipid el Corve. - M’dispiec d’gì contra mal mi inlustre amigh e culega – la jà sugiunt la C’vetta – mo par me, quant el mort el piagn è segn ch’l’à paura d’murì.

17°

Pinocchio el magna el zucre, mo an s’vo’ purghè: prò quant el ved i bechen ch’j l’ vèn a purtè via, alora el s’purga. Pó el dic na bugia

e par castigh j cresc el nes.

Page 24: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

24

Apena i tre dutor jè scaped da la canbra, la Fata la s’acosta ma Pinocchio e, dop d’avél tuched sla front, la s’è incorta ch’l’aveva un febron da cavall. Alora la jà sciolt na certa pulvarena bianca tun mezz bichir d’aqua, e dandla mal buraten la jà dett sa tant amor: - Bévla e tel gir d’poch giorne t’sarà guarid. Pinocchio l’à guarded el bichir, l’à stort un po’ la bocca, pó l’à dmanded sa na voc da piagnistéo: - La jè dolc o amera? - La jè amera, mo la t’farà ben. - S’la jè amera an la voj. - Dà ment ma me: bévla. - Ma me l’amer an me piec. - Bévla: e quant t’l’avrà buda a t’darò na palota d’zucre, par arfèt la bocca. - E do’ la jè sta palota d’zucre? - Ecla maché – la jà dett la Fata, tirandla fora da na zucherira dora. - Préma a voj la palota d’zucre, e dop a bevrò cl’aquaccia amera… - T’l’inprumett? - Sé… La Fata j à dat la palota, e Pinocchio dop d’avéla sgranuchieda e mandeda gió t’un atim, l’à dett lecandse i labre: - Bel sarìa se anca el zucre el fussa na medicena!… A m’purgarìa tutt’i giorne. - Adess prò mantén la tu prumessa e bév sta gucena d’aqua ch’la t’ardarà la salud. Pinocchio l’à chiaped d’malavoja el bichir tle mèn e j à caced dentra la punta del nes: pó el s’l’è ‘custed ma la bocca: pó j à arcaced dentra la punta del nes: a la fén l’à dett: - La jè tropp amera! Tropp amera! An j la fagh a bévla. - Cum t’fa a dìl, s’an t’la jà gnanca sentida? - A m’l’inmegin! A la jò sentida da l’udor! A voj préma n’antra palota d’zucre e pó a la bévrò!… Alora la Fata, sa tutta la pacenza d’na bona medra, j à mess tla bocca ‘n antre po’ d’zucre, e dop la j à presented d’arnov el bichir. - Acsé a ‘n la poss béva! – l’à dett el buraten, fajend mella smorfj. - Parchè? - Parchè m’dà fastidi chel cuscen ch’a jò malagió in si pid.. La Fata j à caved el cuscen. - È inutil ! Gnanca acsé a la poss béva… - Cus’atre c’è ch’t’dà fastidi? - M’dà fastidi la porta dla canbra ch’la jè batuda só. La Fata la jè gida a chiuda la porta dla canbra. - Insomma – l’à dett Pinocchio, scupiand a piagna – st’aquaccia amera, an la voj béva, nò, nò e nò!… - Fjol mia, t’pentirà… - An m’inporta… - La tu malatia la jè grèv… - An m’inporta… - La febra la t’purtarà in poch tenp a clatre mond… - An m’inporta… - Mo an t’à paura dla mort? - Chi mèe? A ‘n ò paura sigur! Méj a murì, ch’an è béva cla medicena cativa. A ste punt, la porta dla canbra la s’è spalancheda e jè entred dentra qvatre cunilli ner cum è l’inchiostre, ch’i purteva sle spall na cassa da mort pcena pcena.

Page 25: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

25

- Cò l’è ch’a vlé da me? – l’à dett Pinocchio meténdse tutt inpaurid a seda sel lètt. - A sem nudi a to’t – l’à dett el cunilli pió gross. - A to’m? … Mo mè an so’ menga ancora mort!… - Ancora nò: mo t’resta pochi minud d’vita, dat ch’t’à rifiuted d’béva la medicena ch’la t’avrìa guarid da la febra!… - O Fata mia, o Fata mia – l’à cminced alora a urlè el buraten – dèm sóbit chel bichir… Fè prest, par carità, ch’a ‘n voj murì, nò…a ‘n voj murì… E chiaped el bichir sa tutt dó le mèn, j l’à svuided tutt d’un fied. - Pacenza! – jà dett i cunilli. – Par sta volta a javem fatt un viagg a vòt – E artired só sle spall cla casténa da mort jè scaped da la canbra sbruntuland e parlutand fra i dent. E acsé dop poch minud, Pinocchio l’è salted gió dal lètt, bel e guarid, parchè s’à da savé che i buraten i à el privileg d’malès d’red e d’guarìs t’un batta d’cilli. E la Fata, vedendle corra e divertìs, cum un galett d’préma penna, la jà dett: - Donca la mi medicena la t’à fatt ben daver? - Urca! S’la m’à fatt ben! La m’à ‘rmess al mond! - E alora parchè t’si fatt preghè tant par bévla? - È parchè nojatre ragazz a sem fatti acsè! A javem pió paura dle medicen ch’an è del mèl. - Vergogna! I ragazz i avrìa da savé che un bon medicament pres par tenp j pò salvè da na malatìa grèv e fors’anca da la mort… - Oh! mo n’antra volta an me farò preghè tant! A m’arcurdarò de chi cunilli ner, sa cla castèna sle spall… e alora a chiaparò sóbit el bichir tle mèn, e gió !… - Adess vèn maché da me e arcontme par fil e par segn cum è sucess ch’t’si truved tle mèn dj asasen. - È sucess che Magnafogh el buratiner el m’à dat qualca muneta dora, e ‘l m’à dett: “To’, portle mal tu ba!” e mè, invec, par la streda a jò truved ma na Volp e ma ‘n Gatt, dó parson molt parben, ch’le m’à dett: “T‘vo’ che stle munet le dventa mella e domélla? Vèn sa nojatre, e a t’purtarem tel Canp di mirecol”. E me a jò dett: “Gemm”; e lori i m’à dett: “Fermemce machè tl’Ustarìa del Ganbre ross, e pased la mezanott a jarpartirém”. E mè, quant a m’so’ svighied, lor’i ‘n c’era pió, parchè jera partid. Alora a jò cminced a camnè d’nott, t’un scur ch’parèva inpusibil, e par sta ragion a jò truved par la streda dó asasen dentra dó de chi sacch par el carbon ch’i m’à dett: “Fora i quadren” e mè a jò dett: “A’n j ò”, parchè le qvatre munet dor mè a le javeva nascost sotta la lengva e on dj asasen l’à pruved a mettme le mèn tla bocca, e mè sa ‘n mors a j ò stached la mèn e pó a la jò spudeda, mo invec d’na mèn a jò spuded na zanptena d’gatt. E j asasen a corr’me d’drìa, e mè a corra a pió nun poss, finchè i m’à rived e i m’à tached par el coll ma n’albre de ste bósch, dicend: “Dmen a jartunarém maché, e alora t’sarà mort e sa la bocca aperta, e acsé a t’purtarém via le munet dor ch’tè ten nascost sotta la lengva.” - Mo adess cle qvatre munet do’t’le jà mess? – la jà dmanded la Fata. - A li ò pers – l’à rispost Pinocchio; mo l’à dett na bugìa, parchè li avev’invec tla sacocia. An aveva gnanca fnid de dì la bugìa, che ‘l su nes, ch’l’era già longh, j è cresciud sóbit de dó deda. - E do’ t’li à pers? - Tel bósch maché vicen. A sta sgonda bugìa el nes l’à cuntinued a crescia - Se t’li à pers tel bósch vicen – la jà dett la Fata, - a le cercarém e le jartruvarém: parchè tutt quell ch’s’perd tel bósch vicen, s’artrova senpre.

Page 26: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

26

- Ah! Adess ch’a m’arcord ben - l’à repliched el buraten, inbrujandse, - le qvatre munet a ‘n li ò pers, mo senz’incorg’me a li ò manded gió mentre a beveva la vostra medicena. A sta terza bugìa, el nes j s’è slunghed in t’un mod acsé straordineri, che ‘l por Pinocchio an j la feva pió a girès da nisciuna part. S’el s’vulteva t’un vers el sbateva el nes tel lètt o ti vetre dla fnestra, s’el s’vulteva t’un clatre, j l’ sbateva tle paret o tla porta dla canbra, s’l’alzeva un po’ d’pió la testa el curiva el rischj d’cacèl t’un ochj ma la Fata. E la Fata la l’ guardeva e la ridiva. - Parchè a ridì? - j à dmanded el buraten tutt cunfus e ti pensir par chel su nes ch’el cresceva a vésta d’ochj. - A rid dla bugìa ch’t’à dett. - Cum a fè a savé ch’a jò dett na bugìa? - Le bugì, fjol mia, le s’arcnosc sóbit parchè c’n’è de dó spec: c’è le bugì ch’le jà le ganb cort, e le bugì ch’le jà ‘l nes longh: la tua la jè propi ona d’quelle ch’le jà ‘l nes longh. Pinocchio, an savend pió do’ s’nasconda par la vergogna, l’à pruved a fuggia da la canbra, mo ‘n j la jà fatta. El su nes l’era cresciud tant ch’an paseva pió da la porta.

18°

Pinocchio l’artrova ma la Volp e mal Gatt, e ‘l va sa lori a semnè

le qvatre munet tel Canp di mirecol.

Cum a pudé inmaginè, la Fata la jà lasced che el buraten el piagnessa e l’urlassa par na bona mez’ora par chel su nes ch’an paseva pió da la porta dla canbra; e l’à fatt par dèj na severa lezion e ‘l s’coregessa dal brótt vizi d’dì le bugì, el pió brótt vizi ch’possa avé un ragazz. Mo quant la jà vést ch’l’era sfigured e sa j ochj fora dla testa par la gran disperazion, alora la s’è cumossa e la jà batud insèm le mèn, e drìa ‘chel segnel è nud dentra tla canbra na miareda d’gross ucei che la gent la j chiema i Picchj, ch’gidi tutti sel nes d’Pinocchio, jà cminced a bechèjle tant e pó tant, che in poch minud chel nes enorm e sprupusited el s’è ‘rdott a grandezza naturel. - Quant a si bona, Fata mia, - l’à dett el buraten, sciutandse j ochj e quant a ve voj ben! - Anca mè a t’voj ben – la jà rispost la Fata – se t’vo’ armana sa me, tè t’sarà ‘l mi fradlen e mè la tu breva surlena… - Mè a restarìa vulantiri… mo el mi por ba? - A jò pensed ma tutt. El tu ba l’è già sted avertid: e préma d’nott el sarà maché. - Daver? - l’à urled Pinocchio saltand par la cuntentezza. – Alora, Fatena mia, s’an ve dispiec, a vrìa gìj incontre! An veggh l’ora d’pudéj dè un beg ma chel por vechj, ch’l’à patid tant par mè ! - Va’ pur, mo beda d’nun te sperda. Chiappa la via del bósch e a so’ sigura che tl’incuntrarà. Pinocchio l’è partid: e, apena entred tel bósch, l’à cminced a corra cum un capriol. Mo quant l’è rived guesi davanti a la Cerqua granda, el s’è fermed, parchè jè pars d’avè sentid dla gent framezz a le frasch. Difatti l’à vést cunparì sla streda, indvinè ma chi?…ma la Volp e mal Gatt, i dó cunpagn d’viagg, che sa lori l’aveva c’ned ma l’ustarìa del Ganbre ross. - Chi s’ved! El nostre Pinocchio! – la jà fatt la Volp, strignendle e bagiandle – Cum è ch’t’si maché?

Page 27: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

27

- Cum è ch’t’si maché? - l’à ripetud el Gatt. - L’è na storia longa, - l’à dett el buraten – a v’la jarcuntarò sal comod. A javé da savé prò che l’atra nott, quant à m’avé lasced sol tl’ustarìa, a jò truved par la streda j asasen… - J asasen? …O por amigh! E cò i vléva? - I m’vleva rubè le munet dor. - Brótti viliacch! - La jà dett la Volp. - Viliacch! – t’à ripetud el Gatt. - Mo mè a jò tached a fuggia – l’à cuntinued a dì el buraten – e lori senpre d’drìa: finchè i m’à ‘rived e i m’à inpiched ma ‘n rèm de cla cerqua… E Pinocchio l’à indiched la Cerqua Granda ch’la jera malé a dó pass. - Mo vara un pó cò c’tocca sentì! – la jà dett la Volp. – Tun ch’mond a javem da canpè ! Do’ a pudrém truvè rifug nojatre galantom? Mentre ch’i parleva acsé, Pinocchio el s’è incort che el Gatt l’era zopp dla ganba destra davanti, parchè j mancheva dapid tutta la zanptena sa j ugn: e acsé l’à dmanded: - Cò l’è ch’t’à fatt ma cla zanptena? El Gatt el vléva risponda un qualcò, mo el s’è inpunted. Alora la Volp la jà dett sóbit: - El mi amigh l’è tropp mudest e par quest an rispond. A rispundrò mè par ló. Sav donca che un’ora fa a javem incuntred par la streda ma ‘n lup vechj che guesi el sveniva da la fèm, che ‘l c’à dmanded un qualcò d’limòsna. Nun avend nó gnent da dèj, gnanca na resta d’pesc, cò ‘l t’à fatt el mi amigh, ch’l’à daver un cor grand cum una chesa? El s’è stached sa i dent una zanptena dle su ganb davanti e ‘l la jà data ma cla pora bestia parchè la s’pudessa sfamè. E la Volp, tel dì acsè, la s’è sciuteda na legrima. Pinocchio, cumoss anca ló, el s’è fatt vicen mal Gatt, susurandj in tli urechj: - Se tutt’i Gatt i s’asmjassa ma te, sarìa la furtuna di sorc!… -E adess cò t’fa maché da stle part? – la jà dmanded la Volp mal buraten. - A jaspett mal mi ba, ch’l’à da ‘rivè maché da un mument a clatre. - E le tu munet dor, che fén le jà fatt? - A li ò senpre tla sacoccia, mén ona ch’a la jò spesa a l’ustaria del Ganbre ross. - E pensè che invec d’qvatre munet, le pudrìa dventè dmen mella e domélla. Parchè an tè dà ment mal mi cunsilli? Parchè an t’le va a semnè tel Canp di mirecol? - Ogg è inpusibil: a j girò ‘n antre giorne. - ‘N antre giorne sarà tardi !… - la jà dett la Volp. - Parchè? - Parchè chel camp l’è sted cunpred da ‘n gran sgnór, e da dmen in pó an sarà permess pió ma niscion de semnèj di sold. - Quant l’è distant da maché el Canp di mirecol? - Gnanca dó chilometre. T’vo’ nì sa nojatre? Fra mez’ora t’si malé: t’semin le qvatre munet: e dop poch minud t’n’arcoj domélla e dmen t’artorne maché sa le sacocc pén. T’vo’ nì sa nó? Pinocchio l’à tarded un po’ a risponda, parchè j arturneva in ment la bona Fata, el vechj Gepetto e j avertiment del Gréll-parlant; mo pó l’à fnid par fè cum fa tutt’i ragazz senza un cicen d’giudizi e senza cor, l’à fnid, cioè, sal dè na scruladena d’testa e l’à dett ma la Volp e mal Gatt: - Gem pur: a vengh sa vojatre. E jè partid. Dop avé camned na mezza giurneda jè ‘rived ma na cità ch’la javeva nom “Chiappa-minchion”. Apena entred tla cità Pinocchio l’à vést tutt le stred, pén de chen

Page 28: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

28

splachied, ch’i sbadjeva par la fèm, d’pegre tused ch’le tremeva dal fredd, d’galen armast senza gresta e senza barbój, ch’le dmandeva la carità d’un ecin d’granturch, de gross farfall ch’le ‘n pudéva pió vulè, parchè le javeva vendud le su belissim el culured, d’pavon tutti scuded, ch’i s’vergugneva a fès véda, de fagen ch’i zanpeteva mogi, mogi, rinpiangend le penn scintilant d’or e d’argent, pers urmei par senpre. In mezz a sta fólla d’mendicant e de purett vergugnos paseva ogni tant qualca carozza da sgnór ch’la javeva dentra o na Volp, o na Gazza ledra o qualch uc’lacc da rapena. - Mo ‘l Canp di mirecol do’ch’l’è? - l’à dmanded Pinocchio. - L’è maché a dó pass. Dett e fatt, i à traversed la cità e, scaped fora da le mura, i s’è fermed in t’un canp soliteri che, soppargió, el s’asmjeva ma tutt chiatre canp. - Ech: a sem rivedi – la jà dett la Volp mal buraten. – Adess gòbbte, scheva na buga pcena pcena tel canp e mettj dentra le munet dor. Pinocchio l’à ubdid. L’à scaved la buga, j à mess dentra le qvatre munet dor ch’j era ‘rmast: e dop l’à ‘rcupert la buga sa ‘n po’ d’tera. - Adess pó, - la jà dett la Volp, - va’ ma la pozza maché vicen, chiappa na secchia d’aqua e inaffia el teren do’ l’è ch’t’à semned. Pinocchio l’è gid ma la pozza, e dat ch’an aveva a purteda d’mèn na secchia, el s’è caved dai pid na ciavatta e, dop d’avela rinpida sa l’aqua, l’à inafied la tera ch’la jarcupriva la buga. Pó l’à dmanded: - C’è gnent atre da fè? - Gnent atre – la jà rispost la Volp. – Adess a pudém gì via. Tè pó artorna maché fra na ventena d’minud e t’truvarà ‘n albarell già spunted dal teren e sa i rèm tutti carigh d’munet. El por buraten mezz inmatid da la gran cuntentezza, l’à ringrazied mella volt ma la Volp e mal Gatt, e j à prumess un regal belissim. - Nojatre an vlém di regal – i à rispost chi dó malandren. - Ma nó c’basta d’avét insgned el mod d’dventè récch senza fè nisciuna fadiga e a sem cuntenti cum dle pasque. Dett acsé jà saluded ma Pinocchio, e augurandj un bon arcòlt, i è gid par i fatt suo.

19°

Pinocchio l’è sted derubed dle su munet dor mo, par castigh, el s’becca qvatre mes d’prigion.

El buraten, arturned in cità, l’à cminced a cuntè i minud on par on; e, quant j è pars ch’fussa ‘rived l’ora, l’à ‘rchiaped sóbit la streda ch’la porta mal Canp di mirecol. El camneva a pass sustnud, el cor j bateva fort e j feva tic, tac, tic, tac, cum un arlogg a cucù, quant el corr daver. E intant el penseva tla su testa: - E se invec d’mella munet, a ne truvassa si rèm dl’albre domélla?… E se invec d’do-mélla, a n’ truvassa cinqvmélla? e se invec d’cinqvmélla a n’ truvassa centmélla? Oh! che gran sgnór, alora, ch’a dventarìa!… A vrìa avé un bel palazz, mella cavalen d’legn e mella stall, par pudé giughè, na cantena pena d’rosoli e d’alchermes, e na vetrena tutta pena d’candìd, de tórt, d’paneton, d’figh sa le mandol e d’pasticen sa la panna. Acsé fantastigand, l’è rived tle vicinanz del canp, e malé el s’è fermed a guardè se parchesi l’avessa pudud veda qualch albre sa i rèm carigh d’munet: mo an à vést gnent. L’à fatt ‘n antre cent pass in avanti, e gnent: l’è ‘ntred tel canp…l’è gid propi sun cla buga, do’ ch’l’aveva splid i su sold, e gnent. Alora, el s’è fatt pensiros, e

Page 29: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

29

scurdand le regol del Galateo e dla bona creanza, l’à tred fora da na sacoccia la mèn e el s’è dat na gratadena d’testa longa longa. In chel mentre el s’è sentid a ciurlè tli urechj na gran riseda: e girandse in só, l’à vést sóra ‘n albre un gross Papagall ch’el se lisceva le poch penn ch’l’aveva adoss. - Parchè t’rid? – j à dmanded Pinocchio tutt incagned. - A rid parchè tel liscèm le penn a m’so’ fatt d’sghettol sotta li el. El buraten an à rispost. L’è gid ma la pozza e rinpida d’aqua la solita ciavatta, el s’è mess d’arnov a inafiè la tera cla jarcupriva le munet dor. Ech che n’antra riseda, anca pió inpertinent dla préma, la s’è fatta sentì tla sulitudin silenziosa de chel canp. - Insomma – l’à urled Pinocchio, intignandse – s’pò savé, Papagall malduched, cò l’è ch’t’à da rida? - A rid d’chi barbasagn, ch’i cred ma tutt le stupidaggin e che i s’lascia infinuchiè da chi è pió birb d’lori. - T’parle forsi d’me? - Sé, a parle propi d’te, por Pinocchio, de te che t’si acsé cort d’cunprendoni da creda ch’i sold i s’possa semnè e arcoja ti canp, cum se semna i fagioi o le zócch. Anca mè a jò cres na volta astavìa e adess a n’ pegh le cunseguenz. Ogg (mo tropp tardi!!) a m’so’ avud da persueda che par metta da part unestament un po’ d’sold tocca savèj guadagnè o sal lavor dle propi mèn o sa l’ingegn dla propia testa. - Cò t’vo’ dì? An te capésc – l’à dett el buraten che già ‘l cminceva a tremè da la paura. - Pacenza! A m’spiegarò méj – l’à agiunt el Papagall - t’à da savé donca che, mentre t’er in cità, la Volp e el Gatt i è ‘rturned in ste canp: i à chiaped le munet sottatera, e pó jè fugid via cum el vènt. E adess chi j ariva, l’è brèv! Pinocchio l’è ‘rmast a bocca aperta, e an vlénd creda ma le parol del Papagall, l’à cminced sa le mèn e sa li ugn a scavè el teren ch’l’aveva inafied. E scheva, scheva e scheva, l’à fatt na buga acsé fonda ch’c’sarìa sted dentra par rétt un pajer: mo dle munet gnanca pió l’onbra. Pres alora da la disperazion, l’è ‘rturned d’corsa in cità e l’è gid direttament in tribunel par dinuncè mal giudic chi dó malandren ch’i l’aveva freghed. El giudic l’era un scimion dla razza di Gurélla: un vechj scimion rispetabil par la su età avanzeda e par la su barba bianca, mo sopratutt par i su uchiei dor, senza vetre, ch’l’era custrett a purtè in cuntinuazion par via d’un disturb ma j ochj, ch’j l’ turmenteva da parecchj ann. Pinocchio, a la presenza del giudic, l’à ‘rcunted par fil e par segn el gran inbroj ch’l’aveva subìd; l’a fornid el nom, el cugnom e i canotati di malandren, e l’à fnid sal dmandè giustizia. El giudic l’è sted a sentì sa molta benevolenza: el s’è interesed sel seri mal racont: el s’è intenerid, el s’è cumoss; e quant el buraten an à ‘vud pió gnent da dì, l’à slunghed la mèn e l’à suned el canpanell. Ma cla scanpanleda jè cunpars sóbit dó chen masten vistidi da gendarm. Alora el giudic, fajend d’cenn ma Pinocchio, jà dett: - Ma chel por sgrazied j è sted rubed qvatre munet dor: chiapèl donca e schiafèl sóbit in galera. El buraten, sentendse rivè fra chep e coll sta sentenza, l’è ‘rmast de stucch e ‘l vléva prutestè: mo i gendarm par evitè inutil perdit de tenp, j à taped la bocca e j l’à purted in prigion. E malé l’à vud d’armana qvatre mes: quatre mes lunghissim: e j sarìa ‘rmast anca d’pió, s’an fussa capted un ches daver furtuned.

Page 30: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

30

Perché s’à da savé che ‘l giovne Inperador ch’el cmandeva tla cità d’Chiappaminchion, avend utnud na gran vitoria contra i su nemigh, l’à urdined dle gran fest tun tutt el paes: luminèri, fogh artificei, cors di barbre e d’biciclett, e in segn d’pió d’gran cuntentezza, l’à vlud ch’nissa apert anca le carc’re e ch’fussa manded fora tutt’i dilinquent. - S’i scappa da la prigion chiatre, a voj scapè anca mè – l’à dett Pinocchio mal carcerir. - Nò, vó nò – j à rispost el carcerir – parchè vó an si de cla cungrega… - Scusèm, savé – l’a repliched Pinocchio – mo a sò un malandren anca mè. - In ste chesi a javé mella ragion – l’à dett el carcerir; e cavandse rispetosament el brett e sa un gran salut, j à apert le port dla prigion e ‘l l’à lasced scapè.

20°

Libered da la prigion, el s’avìa par arturnè a chesa dla Fata; mo, streda fajend, el trova un teribil sarpent,

e pó l’arman chiaped tla tajola. Figurèv la cuntentezza d’Pinocchio, quant el s’è sentid libre. Senza perdse in discors inutil, l’è scaped sóbit fora da la cità e l’à ‘rpres la streda ch’la javeva d’arpurtèl ma la Casena dla Fata. A causa del tenp un pó piuviginos la streda la jera ‘rdotta tutt un panten e s’afundeva fén a mezza ganba. Mo el buraten an s’ne curèva. Turmented da la pasion d’arveda ma su pedre e ma la su surlena sa i capéi turchen, el curiva a salton cum un chen levrir e tel corra i sqvézz del fangh j riveva fén sóra li urechj. Intant el dciva fra sè e sè: - Quantle disgrezi m’è capted… E a m’le merit! parchè a so’ un buraten testard e puntilios… e a voj fè senpre tutt le robb d’testa mia, senza dè ment ma quei ch’me vo’ ben e che i t’à mella volt pió giudizi ch’an è mè!… Mo d’ora in pó, a m’prupongh d’ganbiè vita e de dventè un ragazz parben e ubidient…Tant urmei a jò bel e vèst ch’a essa disubidient c’è tutt da ‘rmetta, parchè an ne va mèi ona par el vers gióst. E ‘l mi ba el m’avrà ‘speted? A l’ truvaró a chesa da la Fata? È tant tenp, por om, ch’a ‘n el veggh pió, ch’a m‘cunsóm d’fèj mella carezz e d’rinpìl d’beg!. E la Fata la m’perdunarà par la brótt’azion ch’a j ò fatt?… E pensè ch’a jò ricevud da lia tantle atenzion e tantle cur amuros…e pensè che se ogg a so’ ancora viv è tutt merit suo!… Mo c’pòl essa un ragazz pió inriconoscent e pió viliacch ch’an è me?… E mentre el dciva acsè, el s’è fermed d’colp spavented e l’à fatt qvatre pass indrìa. Cò l’aveva vést? L’aveva vést un gross sarpent, tutt stes a travers ma la streda, ch’l’aveva la pell verda, j ochj d’fogh, e la coda a punta, ch’j fumeva cum la cappa d’un camèn. Inpusibil inmaginès la paura del buraten: gid distant pió d’mezz chilometre, el s’è mess a seda s’na mucchia d’sass aspetand che ‘l sarpent el gissa via na bona volta par i fatt suo e ‘l lasciassa libre el pass dla streda. L’à aspeted un’ora; dó ora: tre ora: mo el sarpent l’era senpre malà, e, anca da distant s’vedeva el ross di su ochj de fogh e la colonna d’fómm ch’j scapeva da la punta dla coda. Alora Pinocchio, fajend fénta d’avé un gran curagg el s’è avicined a poch pass d’distanza, e sa na voc turchena dolc e sutil, j à dett: - Ch’el me scusa, signor sarpent, el m’farìa el piacer d’tirès un po’ da na part, par dèm mod da pasè. È sted cum è dì mal mur. An s’è moss niscion.

Page 31: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

31

Alora l’à ‘rpres sa la solita vucena: - L’à da savé, signor sarpent, ch’a stagh andand a chesa, do’ c’è el mi ba ch’el m’aspétta e ch’l’è tant tenp ch’a ‘n el veggh pió!…L’à donca la bontà d’lascèm cuntinuè par la mi streda? L’à ‘speted un cenn d’risposta ma cla domanda: mo la risposta l’an è nuda: anzi el sarpent, che fén a chel mument el paréva arzéll e pén d’vita, l’è dvented inmobil e guesi inrigidid. I su ochj i s’è chius e la coda la jà lasced a gì d’fumè. - Ch’el sia mort daver?… - l’à dett Pinocchio, dandse na sfregadena d’mèn par la gran cuntentezza: e senza perda tenp l’à fatt la mossa d’scavalchèl, par pasè da clatra part dla streda. Mo an aveva ancora fnid d’alzè la gamba, che el sarpent el s’è indrized d’bott, cum una molla ch’la scatta: e el buraten, tel très indrìa spavented, l’à incianped e l’è casched partera. E l’è casched prò acsé mèl ch’l’è ‘rmast sa la testa infilzeda tel fangh dla streda e sa le ganb a preria. A la vésta d’chel buraten ch’el sganbeteva a tutt spien infilzed a testa in gió, el sarpent l’è sted pres da un ris acsé cunvuls, che rid, rid e pó rid, a la fén, par el sforz del tropp rida, j è schiuped na vena sel pett e cla volta l’è mort sel seri. Alora Pinocchio l’à arpres a corra par arivè ma la chesa dla Fata préma s’fassa scur. Mo longh la streda, nun pudéndne pió par la gran fèm, l’è salted in t’un canp sa l’intenzion d’arcoja qualch schiantulen d’muscadell. An l’avessa mèi fatt! L’era apena arived sotta la vit che, crac…, el s’è sentid ‘strégna le ganb da dó ferr tajent, ch’j à fatt veda tutt le stell ch’c’era tel cel. El por buraten l’era ‘rmast chiaped t’na tajola messa malé da di cuntaden par bechè qualcdona dle gross faen ch’le jera la danazion de tutti i puler malé dintorne.

21°

Pinocchio el vèn pres da un cuntaden, ch’j l’ custrégn a fè da chen da gvardia ma un puler.

Pinocchio, cum a pudé ben inmaginè, l’à cminced a piagna, a urlè, a ‘rcmandès: mo jera piant e urle inutil, parchè malè dintorne an s’vedeva gnanca na chesa e sla streda an paseva anima viva. Intant s’è fatt nott. Un po’ par el dulor dla tajola, ch’j sgheva i stinch, e un po’ par la paura d’essa sol e tel scur in mezz a chi canp, el buraten el cminceva guesi a caschè in fastidi; quant tutt t’na volta, vdend a pasès sla testa na lócciola, j à dett: - O luciolena, t’me faress el piacer d’liberèm da ste suplizi? - Por fjol – la jà repliched la lócciola, fermandse inpietosida a guardèl. – Mo cum t’à fatt a ‘rmana sa le ganb intrapuled fra sti ferr ruded? - A so’ entred tel canp par coja dó schiantol d’muscadell , e… - Mo l’ua era la tua? - Nò… - E alora chi t’à insgned a purtè via la roba dj atre? - A javeva fèm… - La fèm, fjol mia, an è na bona ragion par fè sua la roba dj atre… - È vera, è vera! – l’à esclamed Pinocchio piagnend – mo n’antra volta a ‘n el farò pió. A ste punt el dialogh l’è sted interott da un rumor pcen pcen d’pass ch’i s’avicineva. L’era el padron del canp ch’el niva in punta d’pid a veda se qualcdona de cle faen, ch’le magnèva nottenp i pói , la fussa ‘rmasta presa tel trabuchett dla tajola.

Page 32: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

32

Granda un gran bel po’ la jè steda la su maraveja quant, treda fora la lanterna da sotta el paltò, el s’è incort che, invec d’na faena, j era ‘rmast pres un ragazz. - Ah! ladruncol ! l’à dett el cuntaden tutt intigned – donca t’si tè ch’t’me port via le galen? - Mè nò, mè nò! – l’à urled Pinocchio, singhiuzand. – Mè a so’ entred tel canp sol par chiapè dó schiantol d’ua!… - Chi roba l’ua l’è capacissim d’rubè anca i pói. Lascia fè ma me ch’a t’darò na lezion ch’t’arcurdarà par un pezz. E aperta la tajola, l’à chiaped el buraten par el gruvaten e ‘l l’à purted d’pes fén ma chesa, cum s’purtarìa ‘n agn’len da latt. Arived sl’era davanti a chesa, el l’à schiafed par tera: e tnendj un pid sel coll, j à dett: - Urmei è tard e a voj gì a lètt. I nostre cont a j farém dmen. Intant, sicum ogg m’è mort el chen ch’el me feva la gvardia d’nott, tè t’chiaparà sóbit el su post. T’me farà da chen da gvardia. Dett e fatt j à infiled tel coll un gross culer tutt cupert de spunzon d’uton, e j l’à strett in mod ch’an el pudéssa cavè pasandj d’dentra la testa. Mal culer c’era tacheda na longa cadena d’ferr: e la cadena la jera fiseda mal mur. - Se stanott - l’à dett el cuntaden – cminciassa a piova, t’pò gi a cuccia tun chel casott d’legn, do’ c’è senpre la paja ch’la jè servida par lètt par qvatr’ann mal mi por chen. E se parchesi nissa i ledre, arcordte d’stè a l’urecchia e d’bajè. Dop d’st’ultim avertiment, el cuntaden l’è ‘ntred tun chesa chiudend la porta sa tant d’catorc: e ‘l por Pinocchio l’è ‘rmast a cuvion sl’era, pió mort ch’an è viv par el fredd, la fèm e la paura. E d’tant in tant caciand rabiosament le mèn d’dentra el culer, ch’j strigneva la gola, el dciva piagnend: - Me stà ben!… Me stà purtropp cum un capott nov! A jò vsud fè el svujed, el vagabond, a jò vlud dè retta ma i cativ cunpagn, e par quest la scarogna la m’perseguita senpre. S’a fussa sted un ragazen parben, cum c’n’è tanti; s’a javessa avud voja da studiè e d’lavrè, s’a fussa ‘rmast a chesa sal mi por ba, a st’ora a ‘n me truvarìa maché, in mezz ma i canp, a fè ‘l chen da gvardia ma la chesa d’un cuntaden. Oh! s’a jarnascessa n’antra volta!… Mo urmei è tropp tard, e c’vo’ pacenza! Fatt ste sfogh, ch’j è vnud propi dal cor, l’è entred drenta el casott e el s’è indurmen-ted.

22°

Pinocchio el scupra ma i ledre e in cunpens d’essa sted fedel, el vèn mess in libertà

E l’era già pió d’dó ora ch’el durmiva cum un ghir, quand vers mezanott, l’è sted svighied da un parlutè e da un murmurìo d’vucen stren ch’j è pars d’sentì tl’era. Messa fora la punta del nes da la buga del casuten, l’à vést, riunidle a cunsilli, qvatre bestiol sal pél scur, ch’le paréva di gatt. Mo le ‘n era di gatt, le jera dle faen, dj animalett carnivor, molt lup sopratutt d’ov e d’pulastren giovne. Ona d’stle faen, stacandse da le su cunpagn, la jè gida ma la buga del casott e la jà dett sotvoc: - Bonasera, Melanpo. - Mè a ‘n me chiem Melanpo – l’à rispost el buraten. - Mo donca, chi t’si - A m’chiem Pinocchio. - E cò t’fa maché? - A fagh el chen da gvardia.

Page 33: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

33

- E Melanpo do’ ch l’è? dó ch’l’è ‘l vechj chen, ch’el steva préma tun ste casott? - L’è mort stamadena. - Mort? Pora bestia! L’era tant bon!… Mo a giudichèt da l’aspett, anca tè t’me senbre un chen sa la grezia. - Scusèm, mo mè a ‘n so’ un chen. - E chi t’si alora? - A so’ un buraten. - E t’fa ‘l chen da gvardia? - Purtropp: par punizion!… - Ben, mè a t’prupongh i stess patt ch’a javeva sal por Melanpo: e t’vedrà ch’t’armanrà cuntent. - E cum sarìa sti patt? - Nó a nirém maché na volta a la stmena, cum par el pased, a visitè d’nott ste puler, e a purtarém via ott galen. De stle galen, sett a le magnarem nojatre, e ona a la darem ma te, a cundizion, s’capésc, che tè t’fagh fénta da durmì e ch’an t’venga mèi l’estre d’bajè e d’svighiè mal cuntaden… - E Melanpo el feva acsé? - El feva propi acsè, e fra nó e ló, a sem gidi senpre d’acord. Dorm donca tranqvéll, e stà sigur che préma da gì via da maché, a t’lasciarém sel casott na galena bell’e pleda par la clazion de dmen. A c’sem capidi? - Anca tropp ben!… - l’à rispost Pinocchio: e l’à sdringled la testa minacios cum s’l’avessa vlud dì: - Fra ‘n po’ a n’arparlarém! Quant le qvatre faen le s’è cres sigurle del fatt suo, le jè gid drétt mal puler, ch’l’era propi vicen vicen mal casott del chen: e aperta a forza d’dent e d’unghj la purticena d’legn ch’la chiudeva l’entradena le jè scivled dentra ona dria cl’atra. Mo le ‘n era ancora fnid d’entrè, ch’le jà sentid la purticena archiudse sa ‘n gran bott. Chi l’aveva archiusa l’era Pinocchio che nun cuntent d’avéla archiusa, j à mess davanti na grossa pitra par essa pió sigur, cum s’fussa un putell. E pó l’à cminced a bajè: e, bajand propi cum s’el fussa un chen da gvardia, el feva sa la voc bu-bu-bu-bu. A sentì cla bajeda, el cuntaden l’è salted gió dal lètt, e chiaped el fucil e faciandse ma la fnestra, l’à dmanded: - Cò suced? - C’è i ledre! – l’à rispost Pinocchio. - Do’ jè? - Tel puler. - Adess a vengh gió. E difatti, in mén ch’an s’dégga, el cuntaden l’è scént: l’è entred d’corsa tel puler, e dop d’avé chiaped e chius t’un sacch le qvatre faen, j à dett tutt cuntent: - Finalment a si casched tle mèn mia! a v’pudrìa punì, mo mè a ‘n so’ acsé cativ! A m’cuntentarò, invec, d’purtèv dmen ma l’ost del paes maché vicen, ch’el ve cavarà la pell e ‘l ve cuc’rà a us lepre dolcia e fort. L’è ‘n onor ch’an ve meritè, mo j om generos, cum è mè, i ‘n beda ma stle pilisì!… Quindi, gid vicen ma Pinocchio, l’à cminced a fèj un sach d’carezz, e fra li atre robb, j à dmanded: - Mo cum t’à fatt a scuprì el cunplott de stle qvatre ladruncol? E pensè che Melànpo, el mi fedel Melanpo, an s’era mèi incort d’gnent!… El buraten, alora, l’avrìa pudud arcuntè quel ch’el saveva: l’avrìa pudud, cioè, spiatlè i patt vergugnos ch’c’era fra ‘l chen e le faen: mo ‘rcundandse che el chen l’era mort, l’à pensed sóbit drenta d’ló: - A cò serve acusè i mort?… I mort i è mort e la méj roba ch’s’possa fè l’è quella d’lascèj in pèc!…

Page 34: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

34

- Mo a l’ariv dle faen sl’èra t’er svegghj o t’durmiv? – l’à cuntinued a dmandèj el cuntaden. - Nò! A durmiva – l’à rispost Pinocchio – mo le faen le m’à svigghied sa i su chiachieradécc e ona la jè nuda féna maché mal casott par dìm: “Se t’inprumett d’nun bajè e d’nun svighiè mal padron, nó a t’regalarem na pulastra, pleda e tutt!…” A capì? Avé la sfaciadaggin d’fè ma me na pruposta simil! Parchè s’à da savé che mè, sé, a so’ un buraten, ch’a javrò tutt’i difett de st’mond: mo a ‘n avrò mèi quel d’essa conplic dla gent disunesta. - Brèv, ragazz mia! – l’à esclamed el cuntaden, dandj na pacheda s’na spalla – Sti sentiment i t’fa unor e par dimustrèt la mi gran sudisfazion, a t’lasc fén da adess libre d’arturnè a chesa. E j à cavedj el culer da chen.

23°

Pinocchio el piagn la mort dla bela fjola sa i capéi turchen: pó el trova un pcion ch’j l’porta sla riva del mer,

malé el s’butta tl’aqua par gì in ajud del su ba Gepetto.

Apena Pinocchio an à sentid pió el pes durissim e umiliant de chel culer intorne mal coll, el s’è mess a fuggia a travers ma i canp, e an s’è fermed gnanca un minud, féna quant an è rived tla streda maestra, ch’la javeva da purtèl drétt ma la casena dla Fata. Arived sla streda maestra, el s’è gired in gió a guardè d’sotta tla pianura e l’à vést benissim a ochj nud el bósch, do’ par su disgrezia l’aveva incuntred ma la Volp e mal Gatt: l’à vést, framezz ma j albre, inalzès la cima de cla Cerqua granda, do’ ch’l’era sted tached a spindulon par el coll: mo, vara d’qua, vara d’là, ‘n è sted bon d’veda la casetta dla bela fjola sa i capéi turchen: alora j è nud na spec de trést presentiment e mess’se a corra sa tutta la forza ch’j resteva tle ganb, el s’è truved in poch minud sel pred, do’ na volta c’era la Casena bianca. Mo la Casena bianca la ‘n c’era pió. C’era, invec, na pitra pcena d’marmor do’ch’ s’legeva in stampadell stle parol duluros:

Maché è splida

la Bela Fiola sa i capéi turchen morta de dulor

par essa steda ‘banduneda dal su fradlen Pinocchio.

Cum l’è ‘rmast el buraten, quant l’à létt a la meno pegg cle parol, a l’ lasc pensè ma vojatre. L’è casched tutt longh a l’avanti partera e cuprend d’mella beg chel marmor mortueri, el s’è mess t’un gran piant. L’à piant tutta la nott, e la matena dop, sel fè del giorne, el piagneva ancora, par quant an avessa pió tj ochj gnanca na legrima: e i su urle e i su lament i era acsé acut e straziant, che tutt le culén d’intorne le ripeteva l’eco; e piagnend el dciva: - O Fatena mia, parchè t’si morta? parchè invec d’te an so’ mort mè, ch’a so’tant trést, mentre tè t’er acsé bona?… E‘l mi ba, do’ el sarà? O Faténa mia, dìmm do’ a poss truvèl, ch’a voj stè senpre sa ló, e nun lascèl pió, pió e pió… O Faténa mia, dìmm ch’an è vera ch’t’si morta!… Se t’me vo’ ben daver… se t’vo’ ben mal tu fradlen, arvivésc… artorna viva cum è prèma!… An te dispiec d’vedme sol e banduned da tutti?… S’i ariva j asasen, i m’tacarà d’arnov mal rèm dl’albre… e alora

Page 35: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

35

a murirò par senpre. Cò t’vo’ ch’a faga mè maché, sol t’un st’mond? Adess ch’a jò pers ma te e mal mi ba, chi m’darà da magnè? Do’ ch’a girò a durmi la nott? Chi m’farà la giacténa nova? Sarìa méj, cent volt méj ch’a murissa anca mè! Sé, a voj murì!… ih! ih! hi! … E mentre el s’dispereva astavìa, l’à fatt la mossa d’schiantès i capéi: mo i su capéi, esend d’legn, an à pudud gnanca cavès el góst d’cacèj i ded dentra. Intant è pased preria un bel pcion che fermandse, sa li el stés, j à urled da na gran altezza: - Dìmm, fjol, cò l’è ch’t’fa malagió? - An tè l’ ved? A piagn! – l’à dett Pinocchio alzand la testa vers cla voc e strufinandse j ochj sa la maniga dla giachetta. - Dìmm – l’à cuntinued alora el pcion – t’cnosc par chesi fra i tu cunpagn, un buraten, ch’el s’chiema Pinocchio? - Pinocchio? T’à dett Pinocchio? – l’à ripetud el buraten saltand sóbit in pid. – Mo Pinocchio a so’ mè! El pcion, drìa a sta risposta, l’è caled t’un batta d’cilli e l’è nud a pusès partera. L’era pió gross d’un galnacc. - T’cnusc’rà donca anca ma Gepetto ?– l’à dmanded mal buraten. - S’a l’ cnosc? L’è ‘l mi por ba! el t’à forsi parled d’me? t’me port da ló? mo l’è senpre viv? rispond, par carità; l’è senpre viv? - A l’ò lasced tre giorne fa sla spiaggia del mer. - E cò ‘l feva - El s’custruiva daparló na barchetta par traversè l’Oceano. Chel por om l’è pió d’qvatre mes ch’el gira el mond in cerca d’te: e nun avendte mèi pudud truvè, adess el s’è mess tla testa d’nìt a cerchè ti paes distant del nov mond. - Da maché quant c’è fén ma la spiaggia? – l’à dmanded Pinocchio tutt ansios. - C’sarà pió d’mella chilometre. - Mella chilometre? O pcion mia, cum sarìa bel s’a pudessa avé le tu el !… - Se t’vo’ nì, a t’port mè. - E cum? - A cavall sla mi schena. T’pes na mucchia? - S’a pes? An me fe rida! A so’ leger cum una foja. E malé senza dì atre Pinocchio l’è munted sel grupon mal Pcion e, mess na ganba d’qua e clatra dlà cum fa i cavalerézz, l’à urled tutt cuntent – “Daj, cavalen, galoppa ch’a jò premura d’arivè prest!…” El pcion l’à chiaped el via e in poch minud l’è ‘rived sal vol tant in alt ch’el tucheva guesi le nuvol. Arived ma cl’altezza straordineria, mal buraten jà chiaped la curiosità d’arvultès a guardè e l’è sted chiaped da tanta paura e j è nud di girament d’testa acsé gross che, a scans del pericol d’caschè d’sotta, el s’è vultichied mal coll del su cavall sa le piómm. I à vuled par tutt el giorne. Sel fè dla sera el Pcion l’à dett: - A jò na gran set! - E mè a jò na gran fem! – l’à agiunt Pinocchio. - Fermémce qualch minud tun sta culunbera; dop a c’armetrém in viagg par essa dma-tena a l’alba sla spiaggia del mer. I è entred t’na culunbera deserta, do’ c’era sultant na bacinella pena d’aqua e un cesten colme d’veccia. El buraten in vita sua an aveva mèi pudud sufrì la veccia; al dì d’ló, j feva nausa, j ar-vulteva el stomigh: mo cla sera el n’à magned a crepapanza, e quand la jà guesi fnida, el s’è gired vers el Pcion e j à dett:

Page 36: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

36

- A ‘n avrìa mèi cres che la veccia la fussa acsé bona ! - Tocca cunvinc’se, fjol mia, - l’à repliched el Pcion che quant la fèm la dic daver e an c’è atre da magnè, anca la veccia la dventa squisida! La fèm la ‘n à nè caprécc nè luperia. Fatt a la svelta ste spunten, i s’è armess in viagg, e via! La matena dop i è rived sla spiaggia del mer. El Pcion l’à mess partera ma Pinocchio e dat ch’an vleva gnanca la scuciadura d’sentìs ringraziè par avé fatt na bona azion, l’à ‘rchiaped sóbit el vol e l’è sparid. La spiaggia la jera pena d’gent ch’la jurleva e la feva di segn guardand vers el mer. - Cò è sucess? – l’à dmanded Pinocchio ma na vechietta - È sucess che ‘n por pedre, avend pers ma su f jol, l’à vsud entrè t’na barchetta par gìl in cerca dlà dal mer; mo ogg c’è ‘l mer trést e la barchetta la stà par gì sott’aqua… - Do’ la jè cla barchetta? - Malagió, drétt mal mi ded – la jà dett la vechia, fajend d’cenn ma na barca pcena pcena che, vésta da cla distanza, la paréva na cociola d’noc sa drenta ‘n umén pcen pcen. Pinocchio l’à punted j ochj da cla part e dop avé guarded atentament, l’à caced un gran urle gridand: - L’è ‘l mi ba! l’è ‘l mi ba! Intant la barchetta sbatuda da la furia di lond, ora la spariva fra i gross cavalon, ora la jarturneva a galla: e Pinocchio in pid sla punta d’un antre scòj an la fniva pió d’chiamè mal su ba par nom e d’fèj un sach d’segn sa le mèn e sal fazulett da nes e anca sal brett ch’l’aveva sla testa. È pars che anca Gepetto, par quant el fussa molt distant da la spiaggia, l’arcnuscessa mal fjol, parchè el s’è caved el brett e ‘l l’à saluded e, a forza d’segn, j à fatt capì ch’el sarìa vulantiri arturned indria, mo ch’el mer l’era tant gross, ch’j inpediva d’manuvrè sal rém par pudés avicinè ma la tera. A l’inpruvis, è nud un lond teribil e la barca la jè sparida. I à ‘speted ch’la jarturnassa a galla: mo la barca l’an s’è vésta pió arturnè só. - Por om! – i à dett alora i pescador, ch’i era ‘rcolt sla spiaggia: e sburbutland sotvoc na preghira, i s’è moss par arturnè ma le su ches. A un cert mument i à sentid un urle dispered, e vultandse indrìa jà vèst ma un ragazett che, da la cima d’un scoj, el se buteva tel mer gridand: - A voj salvè mal mi ba! Pinocchio, esend fatt d’legn, el steva a galla facilment e ‘l nudeva cum un pesc. Ora el s’vedeva sparì sott’aqua, purted da la furia di lond, ora l’arcunpariva fora sa na ganba o sa ’n bracc, molt distant da tera. A la fén i l’à pers d’ochj e i ‘n l’à vést pió. - Por ragazz! - i à dett i pescador, ch’i era ‘rcolt sla spiaggia, e sburbutland na preghira sotvoc i è ‘rtuned ma le su ches.

24°

Pinocchio l’ariva tl’isola dli “Ep industrios” e l’artrova ma la Fata.

Pinocchio, sustnud da la speranza d’fè a tenp a purtè ajud mal su por ba, l’à nuded par tutta la nott. Mo che nuteda teribil la jè steda quella! È diluvied, à fatt dla grandin grossa cum è le noc, è schiuped di ton spaventos e sa di lanp ch’paréva d’essa d’giorne. Sel fè del dé, j la jà fatta a veda poch distant na longa stréscia d’tera. L’era n’isola in mezz al mer.

Page 37: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

37

Alora el s’è dat da fè par arivè tun cla spiaggia: inutilment prò. I lond, on drìa clatre e on sun clatre, i s’el sbaluteva fra d’lori, cum s’el fussa sted un batecch o ‘n fil d’paja. A la fén, par bona sort, è nud un lond acsé prepotent e inpetuos, ch’j l’à scaravented d’pes sla réna dla spiaggia. El colp l’è sted acsé fort che, sbatend partera, j è scriched tutt le custecc e tutt le giuntur: mo el s’è cunsuled sóbit sal dì: - Anca stavolta a j la jò fatta a ‘rcuntèla! Intant a poch a poch el cel el s’è fatt seren; el sol l’è scaped fora in tutt el su splendor, e ‘l mer l’è dvented na tavla. Alora el buraten l’à stes i su pagn mal sol par sciutèj e pó el s’è mess a guardè d’qua e d’là se par chesi l’avessa pudud veda sun cl’inmensa distesa d’aqua na barcténa sa ‘n umén dentra. Mo dop avé guarded benbèn, an à vést davanti a sé atre che cel, mer e qualca vela d’bastiment, mo acsè distant ch’la paréva na mosca. - S’a savessa almanch cum la s’chiema st’isola! – el niva dicend. – S’ a savessa almen se st’isola la jè abiteda da gent parben, a voj dì da dla gent ch’la ‘n ava el vizi d’tachè só el prosim ma i rèm dj albre, mo ma chi a l’ poss dmandè? ma chi, se maché an c’è niscion?… St’idea d’essa sol, sol e sol in mezz a chel gran paes desert, j à mess adoss tanta malincunìa, ch’l’era sel punt d’piagna, quant tutt d’un tratt l’à vést a pasè, poch distant da la riva, un pesc ch’el giva tranqvéll par i fatt suo, sa tutta la testa for d’aqua. Dat ch’an saveva cum chiamèl par nom, el buraten j à dett a voc alta, par fès sentì: - Ch’el me scusa, signor pesc, el permetrìa na parola. - Anca dó, - l’à rispost el pesc, ch’l’era un dufén acsé eduched, cum s’ne trova pochi tun tutt i mer del mond. - M’farìa el piacer d’dìm se in st’isola c’è di paes, do’ s’pò magnè, senza el pericol d’essa magned? - I c’è sigur – l’à rispost el dufén. – Anzi t’ne truvarà on poch distant da machè. - E che streda s’à da fè par gìc? - T’à da chiapè chel viòtol malà a mèn manca e camnè senpre dritt mal nes. An t’pò sbajè. - E a vrìa savé n’antra roba. Lei ch’el paseggia tutt el giorne e tutta la nott par el mer, an à menga incuntred par chesi na barctena sa dentra el mi ba? - E chi l’è ‘l tu ba? - L’è el pedre pió bon del mond cum mè a so’ el fjol pió trést ch’c’pol essa. - Sa le burasca ch’a fatt stanott – l’à rispost el dufén – la barcténa la s’sarà ‘fundeda. - E el mi ba? - A st’ora j l’ avrà inghiutid el teribil pesc-chen che da un po’ d’giorne l’è nud a semnè el stermini e la desolazion tle nostre aque. - L’è gross na mucchia ste pesc-chen? – l’à dmanded Pinocchio, che ‘l cminceva già a tremè da la paura. - Namadò! L’è gross sée!… Parchè tè t’possa fètne n’idea, sav ch’l’è pió gross d’un palazz d’cinqv pien, e l’à na bucaccia acsé larga e fonda, ch’j pasarìa cumodament un treno dla ferovia, sa la lucumutiva e tutt. - Mama mia! – l’à esclamed spavented el buraten: e armess só i vistid in fretta e furia, rivolt mal dufén j à dett: - Arivederlo, signor pesc: ch’el me scusa par l’incomod e mella grazie par la su gentilezza. Dett stle parol, l’à chiaped sóbit el viotol e l’à cminced a camnè a pass sustnud: tant svelt ch’paréva guesi ch’el curessa. E a ogni rumor, anca el pió pcen, ch’el sentiva, el

Page 38: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

38

s’vulteva sóbit a guardè indrìa par la paura d’vedse insegvid da chel teribil pesc-chen gross cum na chesa d’cinqv pien e sa un treno dla ferovia tla bocca. Dop d’mezz’ora d’streda l’è rived t’un paesen dett “El paes dli ep industrios”. Le stred le jera pén d’person ch’le curiva d’qua e d’là par le su facend: tutt’i lavreva, tutti javeva un qualcò da fè. An s’truveva un uzios o un vagabond gnanca a cerchèl sal lanternen. - A jò capid – l’à dett sóbit chel sfadighed d’ Pinocchio – ste paes an è fatt par me! Mè an so’ ned par lavrè. Intant la fèm j l’ turmenteva dat che urmei era pased ventiquatr’ora ch’an aveva magned pió gnent: gnanca na pietanza d’vecc. Cò fè? An j resteva che dó mod par pudés sfamè: o dmandè un po’ d’lavor; o dmandè la carità d’un sold o d’un tozz d’pèn. A dmandè la limosna el s’vergugneva: parchè ‘l su ba j aveva predghed senpre che la carità jà dirétt d’dmandèla sol ch’i vechj e j inferme. I puretti verament, tun st’mond, meritevol d’asistenza e d’cunpasion, i è sol che quei che, parvia dl’età o d’na malatìa, i s’trova cundaned a nun pudés pió guadagnè el pèn sal lavor dle propi mèn. Tutt chiatre i à da lavrè: e s’i ‘n lavora e i patésc la fèm, tant pió pegg par lori. Tel fraintenp, è pased par la streda ‘n om tutt suded e schiated, che daparló sol el tireva sa na gran fadiga dó carett carigh d’carbon. Pinocchio, giudicandle da l’aparenza un bon om, j s’è avicined e, sa j ochj bass par la vergogna, j à dett sotvoc: - A m’faressi la carità d’dèm un sold, parchè a m’sent a murì da la fèm? - Nò on, mo qvatre a t’ne dagh, sal patt che t’m’ajud a tirè fén ma chesa sti dó carett d’carbon - A m’maravéj ! - l’à rispost el buraten guesi ufes; - par vostra regola, mè a ‘n ò mèi fatt el sumar: mè a ‘n ò mèi tired el carett!… - Méj par te! – l’à rispost el carbuner – se tè t’sent a murì daver da la fèm, magna dó beli fett dla tu superbia e stà ‘tenti d’nun fè indigestion. Dop poch minud l’è pased par la via un murador, ch’el purteva sle spall na caldarena pena d’malta. - A faressi, galantom, la carità d’un sold ma ‘n por ragazz ch’el sbadeja da la fèm? - Vulantiri. Vèn da me a purtè la calcena, - l’à rispost el murador – e invec d’un sold a t’ne darò cinqv. - Mo la calcena la pesa – l’à repliched Pinocchio – e mè a ‘n voj fè nisciuna fadiga. - S’an t’vo’ fadghè, alora, car el mi ragazz, divert’te a sbadjè, e che bon pro t’faga. In mén d’mez’ora è pased ‘n antre vent parson e ma tuttle Pinocchio j à dmanded un po’ d’limosna, mo tuttle le j à rispost: - Mo an t’vergogn d’gnent? Invec d’fè ‘l fanulon par la streda va’ piutost a cerchèt un po’ d’lavor, e inpèra a guadagnèt el pèn. Finalment è pased na bona dunena ch’la purteva dó brocch d’aqua. - Bona dona, ve dispiec s’a béggh un sors d’aqua ma la vostra brocca? - Nò, be’ pur ragazz mia! – la jà dett la dona, metend gió le dó brocch par tera. Pinocchio, dop ch’l’à bud cum na spugna, l’à sburbutled a mezza voc: - La set a m’la so’ caveda! A m’pudéssa cavè acsé anca la fèm!… Cla bona dunena, al sentì stle parol, la jà agiunt sóbit: - Se t’m’ajud a purtè a chesa ona de stle brocch d’aqua, a t’dagh un bel pezz d’pèn. Pinocchio l’à guarded la brocca e an à det nè sé e nè nò. - E insèm sal pèn a t’darò un bel piatt d’cavulfior cundid sa l’oli e l’acet. Pinocchio l’à dat n’antra uchieda ma la brocca, e an à rispost nè d’sé e nè d’nò.

Page 39: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

39

- E dop del cavulfior a t’darò un bel cunfett pén d’rusoli. Ma la seduzion de st’ultma luperia, Pinocchio an à savud resésta pió, e l’à dett: - Pacenza! A v’purtarò la brocca fén ma chesa. La brocca la bseva molt, e ‘l buraten, nun avend la forza d’purtèla sa le mèn, el s’è rasegned d’purtèla sla testa. Arivedi a chesa, cla bona dunena la jà fatt metta a seda ma Pinocchio ma na tavla pce- na pcena, già ‘parechieda, e j à mess davanti el pèn, el cavulfior e ‘l cunfett. Pinocchio an è ch’la magned, mo l’à lanpèd tutt. El su stomigh paréva un quartir armast svoid e disabited da cinqv mes. Calmed pien pien i mors fort dla fèm, alora l’à ‘lzed la testa par ringraziè la su benefatric, mo an aveva gnanca fnid d’fisèla sla facia, ch’l’à caced un ohhh!…d’maraveja longh longh e l’è ‘rmast malé incanted, sa j ochj sbranched, sa la furcena a preria e sa la bocca pena d’pèn e d’cavulfior. - Cum è mèi tutta sta maraveja? – la jà dett ridend cla bona dunena. - È che… - l’à rispost balbetand Pinocchio – è che… è che vó a v’asmjè…a m’arcurdè …sé, sé, sé, la stessa voc…i stess ochj…i stess capéi…sé, sé, sé… anca vó a javé i capéi turchen cum la javeva lia !… O Fatena mia… o Fatena mia!… Dcém ch’a si vó, propi vó!… Nun me fè piagna pió! S’a savessi!… A jò piant na mucchia, a jò patid tant!… E tel dì acsé, Pinocchio el piagneva a dirott, e mess’se in g’nochj partera, el braceva i g’nochj d’cla dunena misteriosa.

25°

Pinocchio el prumett ma la Fata d’essa bon e d’studiè, parchè l’è stóff d’fè ‘l buraten e ‘l vo’ dventè

un brèv ragazz.

Sle prém la bona dunena la jà cminced sal dì che lia l’an era la Fatena dai capéi turchen: mo pó, vdendse urmei scuperta e nun vlénd trè pió par le longh la cumedia, la jà fnid par fès arcnoscia, e la jà dett ma Pinocchio: - Birbant d’un buraten! Cum t’à fatt a incorg’te ch’a jera mè? - L’è ‘l gran ben ch’a v’voj, quel ch’el m’l’à dett. - T’arcord? T’m’à lasced fjulena e adess t’m’artov dona, dona tant ch’a pudrìa guesi fèt da medra. - Me piec, me piec na mucchia, parchè invec d’chiamev surlena, a v’chiamarò la mi mà. L’è tant tenp ch’a m’distruggh d’avé na medra cum tutt chiatre ragazz!…Mo cum a javè fatt a crescia acsé svelt? - Quest l’è un segret: an s’pò dì. - Insgnèmle: a vrìa crescia un po’ anca mè. A l’vedé anca vó: a so’ senpre armast alt cum un sold d’furmai. - Mo tè an t’pò crescia – la jà repliched la Fata. - E parchè? - Parchè i buraten i ‘n cresc mèi. I nasc buraten, i canpa buraten, i mor buraten. - Oh! mo mè a so’ stóff d’fè senpre el buraten! – l’à esclamed Pinocchio, dandse un scupazz. – Sarìa ora ch’a m’fassa om anca mè… - T’dventarà, se t’savrà meritèl. - Daver? E cum a jò da fè par meritèmle? - L’è na roba fecil fecil: t’à d’abituè a essa un ragazen fatt ben - E parchè me an so’ parben? - Tutt’atre! I ragazz parben i è ubidient, e tè invec…

Page 40: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

40

- E mè a ‘n ubdésc mèi. - I ragazz parben i à amor par el studi e ‘l lavor, e tè… - E mè, invec, a fagh el fanulon e el vagabond tutt l’ann. - I ragazz parben i dic senpre la verità… - E mè a dégh senpre le bugì. - I ragazz parben i va vulantiri a scola… -.E ma me la scola la m’fa nì el mèl d’panza. Mo da ogg in pó a voj ganbiè vita. - T’m’l’inprumett? - A l’ prumett. A voj dventè un ragazen par ben e a voj essa la cunsulazion del mi ba. Do’ el sarà el mi por ba a st’ora? - A ‘n el sò - A javrò mèi la furtuna d’pudél arveda e riabracè? - A creggh d’sé, anzi a so’ sigura. A sentì sta risposta, acsé granda è steda la cuntentezza d’Pinocchio che chiaped le mèn ma la Fata, l’à cminced a bagèjle sa tant ardor, ch’el paréva guesi inmatid. Pó, alzand la facia a guardèla amorosament, j à dmanded: - Dìmm, mà: an era vera donca ch’t’er morta? - Pèr d’nò. – la jà rispost suridend la Fata. - S’t’savess che dulor e che nod ma la gola a jò pruved quant a jò létt maché è splida… - A l’ so; è par quest ch’a t’ò perduned. La sincerità del tu dulor la m’à fatt capì ch’t’avev el cor bon: e da i ragazz boni de cor, anca s’i è di munei e di malarleved, c’è senpre da da sperè un qualcò: a voj dì ch’s’pò senpre sperè ch’jartorna sla drétta via. Ech parchè a so’ nuda a cerchèt fén maché. Mè a sarò la tu mà. - Che belezza! - l’à dett Pinocchio saltand da la ligrìa. - Tè t’m’ubidrà e t’farà senpre quel ch’a voj mè. - Vulantiri, vulantiri, vulantiri! - Fèn da dmen – la jà agiunt la Fata – t’cminciarà sal gì a scola. Pinocchio l’è dvented sóbit un po’ mén alegre. - Pó t’scejrà cum te pèr un’art o un mestir… Pinocchio l’è dvented seri. - Cò l’è ch’t’à da sbruntulè tra i dent? – la jà dett la Fata tutta risentida. - A dciva - l’à dett el buraten a mezza bocca – che urmei par gì a scola m’senbra un po’ tardi… - Nò! Nò! Ten ben a ment che par istruìs e par inparè an è mèi tardi. - Mo mè an voj pradghè né li art e nè i mistir… - E parchè? - Parchè a fadghè è fadiga. - Fjol mia, - la jà dett la Fata – quei ch’i dic astavia, i fnésc guesi senpre in carc’re o tl’uspidel.. L’om, par tu norma e regola, sia ch’el nascia récch sia ch’el nascia purett, l’è ublighed tun st’mond a fè un qualcò, a ucupès, a lavrè. Gvei a fès chiapè da l’ozi! L’ozi l’è na malatia brótta un gran bel po’ e tocca guarìla sóbit, fén ch’s’è pcen: s’nò, quand a sem grand, la ‘n s’guarésc pió. Stle parol le jà tuched el cor d’Pinocchio che rialzand svel svelt la testa, l’à dett ma la Fata: - Mè a studiarò, a lavrarò, a farò tutt quell che t’me dirà, parchè, insomma, la vita del buraten la m’à stufed, e a ‘n veggh l’ora d’dventè un ragazz a tutt’i cost. Tè t’m’l’à prumess, è vera? - A t’l’ò inprumess, séee,…mo adess dipend sol da te.

26°

Page 41: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

41

Pinocchio el va sa i cunpagn d’scola sla riva del mer,

par veda el teribil Pesc-chen. El giorne dop Pinocchio el va a la scola cumunel. Inmaginèv chi birbant d’ragazz, quant jà vést entrè tla su scola ma un buraten! C’è sted na riseda generel, ch’la ‘n fniva pió. Chi j feva un scherz e chi ‘n antre: chi j caveva el brett da la mèn; chi j tireva la giachetta da d’drìa; chi cercheva d’fèj sa l’inchiostre dó gran sbaff sotta ‘l nes, e chi el t’aveva ‘l curagg parfén d’lighèj di fil ma i pid e ma le mèn, par fèl balè. Par un po’ Pinocchio l’à fatt fénta d’gnent; mo a la fén, sentend ch’j scapeva la pacenza, el s’è rivolt ma quei ch’j l’ punzechieva d’pió e j deva la lucca, e j à dett a mus dur: - Stè ben a sentì, ragazz, mè a ‘n so’ nud maché par essa el vostre bufon. Mè a rispett ma j atre e a voj essa rispeted. - E brèv el nostre trastull ! T’à parled cum un libre stanped ! - jà urled chi ragazz, spanzandse da le matt rised: on pió inpertinent d’chiatre, l’à slunghed la men sa l’idea d’chiapèl par la punta del nes. Mo an à fatt a tenp: parchè Pinocchio l’à stés na ganba sotta la tavla e jà dat na zanpeda ti stinch. - Urca! Che pid dur! – l’à urled chel ragazz, sfregandse la mora ch’j aveva fatt el buraten. - E che gomit!… anca pió dur di pid! – l’à dett un antre, che par i su scherz poch diliched, el s’era beched na sgumiteda tel stomigh. Cumunque è un fatt che dop chel calc e cla sgumiteda, Pinocchio l’à cunquisted sóbit la stima e la simpatia d’tutti i ragazz dla scola: e tutti j feva mella carezz e tutti j vleva un ben da matt. Anca el maestre el le ludeva, parchè j l’ vdeva seri, studios, inteligent, senpre el prém a entrè tla scola, senpre l’ultim a ‘lzès, fnid le lezion. El sol difett ch’l’avessa l’era quel d’bazighè troppi cunpagn: e fra questi c’era un sach d’munei ben cnusciud par la su poca voja d’studiè e d’fès unor. El maestre j dciva tutt’i giorne, e anca la Fata la ‘n mancheva d’dìj e d’ripetj pió volt: - Stà ‘tenti, Pinocchio! Chi tu cunpagnacc de scola i fnirà, préma a dop sal fèt perda l’amor par el studi e, forsi forsi, par tirèt adoss qualca grossa disgrezia. - An c’è pericol ! - el rispondeva el buraten, scruland na spalla e tucandse sa l’indic tel mezz dla front, cum par dì: “C’è tant de chel giudizi maquà d’dentra…!” È capited che un bel giorne, mentre el camneva vers la scola, l’à incuntred un branch di solit cunpagn che, tel gìj incontre jà dett: - T’à savud la gran nova? - Nò! - Tel mer maché vicen è rived un Pesc-chen, gross cum na muntagna. - Daver?…Ch’sia chel stess Pesc-chen d’quant s’è ‘fughed el mi por ba? - Nojatre a gem sla spiaggia a vedle. T’vèn anca tè? - Nò, nò! Mè a voj gì a scola. - Mo cò t’ne frega dla scola? A la scola a j andrem dmen. Sa na lezion d’pió o ona d’manch, s’resta senpre sumar cunpagn. - Mo ‘l maestre cò ‘l dirà? - El maestre el s’lascia dì. Ló l’è paghed aposta par sbruntlè tutt el giorne. - E la mi mà? - Le medre le ‘n sà mèi gnent. – i à rispost chi munei.

Page 42: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

42

- A savé cò a farò? – l’à dett Pinocchio. – El Pesc–chen a l’ voj veda par dle ragion mia…mo a girò a vedle dop dla scola. - Por inlus! – l’à ‘rbatud on del branch – E tè t’cred che un pesc gross aclavia el staga malé a ‘spetè i tu comod? Apena el s’è stufed el chiappa el via da n’antra part, e alora chi s’è vést s’è vést. - Quant tenp c’vo’ par gì da maché fèn ma la spiaggia? - T’un’ora s’va e s’artorna. - Alora via! Chi pió corr, pió l’è brèv – l’à urled Pinocchio. Dat acsé el segn dla partenza chel branch d’munei, sa i su libre e i su quaderne sotta bracc, i s’è mess a corra travers ma i canp; e Pinocchio l’era senpre davanti ma tutti: paréva ch’l’avessa li el ma i pid. Ogni tant el s’arvulteva indrìa e el purteva in gir ma i su cunpagn armasti molt distant, e tel vedj inpulvaredi, sal panscion e sa tant d’lengva d’fora, el s’la ridiva vapurlà. Chel sgrazied tun chel mument an saveva ma che paur e ma che teribil disgrezi el giva incontre.

27°

Gran cunbatiment fra Pinocchio e i su cunpagn: mo dat ch’on d’lori l’era ‘rmast ferid, Pinocchio el vèn arested dai carabinir.

Arived sla spiaggia, Pinocchio l’à dat sóbit n’uchieda sel mer: mo an à vést nisciun Pesc-chen. El mer l’era tutt lisc cum una tavla. - Mo el Pesc-chen do’ ch’l’è? – l’à dmanded gired vers i cunpagn. - El sarà gid a fè clazion, - l’à rispost on d’lori, ridend. - O el se sarà buted sel lètt a fè un paluzz – l’à agiunt un antre, ridend anca pió fort. Da cle rispost scunclusiuned e da cle risadacc insensed, Pinocchio l’à capid che i su cunpagn i aveva fatt un brótt scherz, dandj da intenda na roba ch’an era vera gnent, e chiapandsla parmèl, j à dett sa na vuciaccia tutta rabida: - Enbè! Che góst a javé pruved a dèm da intenda la sturiella del Pesc-chen? - El góst c’è, eccum!… - i à rispost tutt chi munej in coro. - E sarìa?… - Quell d’fèt perda la scola e d’fèt nì sa nojatre. An t’vergogn gnent d’fèt veda tutt’i giorne acsé precis e acsé diligent a le lezion? An t’vergogn d’studiè senpre tant, cum t’fa? - E se me a studi, ma vojatre cò v’ne frega? - C’ne frega, sèee ! C’ne frega eccum ! parchè t’c’fa fè na brótta figura sal maestre… - Mo parchè? - Parchè i sculer ch’i studia i mett in onbra ma quei ch’i ‘n à voja studiè, cum a sem nó. E nojatre an vlém scunparì. A javem anca nó el nostre amor propi !… - E alora cò a jò da fè par cuntentèv? - T’à da stufèt anca tè dla scola, dle lezion e del maestre ch’i è nostre tre gran nemigh. - E se mè a vléssa seguitè a studiè? - Nó an t’guardarém pió tla facia e a la préma ucasion a tla farém paghè… - Da na part a m’fè rida – l’à dett el buraten sa na scruladena d’testa. - Ohi! Pinocchio! L’à urled alora el pió grand d’chi ragazz, andandj fén sotta la facia. – An fè tant el grazios: an nì machè a dèt tantle eri!…parchè se tè an t’à paura d’nojatre, gnanca nó an avem paura d’te! Tén ben in ament che tè t’si dapartè e nojatre a sem in sett.

Page 43: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

43

- Sett cum i pched murtei, l’à dett Pinocchio sa na gran riseda. - A javé sentid? El c’à insulted ma tutti! El c’à chiamed sal nom di pched murtei ! - Pinocchio! Dmandce scusa dl’ufesa… s’nò gvei ma te!… - Cucù - l’à fatt el buraten, batendse sa l’indic sla punta del nes, in segn d’presa in gir. - Pinocchio, maché la fnésc mèl !… - Cucù - T’ne chiaparà quant un sumar!… - Cucù! - T’arturnarà a chesa sal nes rott!… - Cucù! - Adess el cucù a te l’ darò mè! L’à urled el pió ardit de chi munei. – Intant chiappa st’acont e tenle par la cena de stasera. E tel dì acsé j à ‘picighed un cazott sla testa. Mo è sted, cum s’dic, botta e risposta; parchè el buraten, cum era da aspetès, l’à rispost sóbit sa ‘n antre ciuflen: e malé da un mument a clatre, el cunbatiment l’è dvented generel e acanid. Pinocchio, anca s’l’era daparló, el s’difendeva cum un dispered. Sa chi su pid d’legn durissim el lavreva acsé ben da tena i su nemigh senpre a rispetosa distanza. Do’ i su pid i pudeva arivè e tuchè, i lasceva senpre na mora par ricord. Alora i ragazz intigned d’nun pudés msurè sal buraten corp a corp, i à pensed ben d’metta mèn ma i projetil, e sciolt i fagott di su libre de scola jà cminced a tirej i Silaberi, le Gramatigh, i Giannettini, i Minuzzoli, i Racconti del Thouar, el Pulcino dla Baccini, e atre libre sculastigh: mo el buraten ch’l’era d’ochj svelt e scaltre, el feva senpre la c’vetta a tenp gióst tantochè i vulum, pasandj sóra la testa i giva tutti a caschè tel mer. Figurèv i pesc! I pesc, cunvinti che chi libre i fussa roba bona da magnè, i curiva a mucchj a fior d’aqua; mo dop d’avé asaged qualca pegina o qualch fruntespizi, jarspudeva sóbit, fajend sa la bocca na certa smorfia, ch’paréva vlessa dì: “An è roba par nojatre: nó a sem bitued a magnè molt méj”. Intant el cunbatiment el s’feva senpre pió feroc, quant ech che un granchj gross gross, ch’el t’era scaped da l’aqua e pien pien ‘ranpighet fén sla spiaggia, l’à dett sa na voc da trunbon sal rafredor: - Lascè gì, biricheni ch’an si atre ! stle guerr manesch fra ragazz e ragazz molt d’ispess le ‘n va a fnì ben. Ce scappa senpre qualca disgrezia!… Por granchj ! È sted cunpagn cum è predghè mal vent. Anzi chel birbant d’Pinocchio, vultandse indrìa a guardèl tutt intigned, j à fatt in mod sgarbed: - Stà zett, tè, granchiacc dla malora! T’faress méj a ciucè dó pasticch d’lichén par guarì st’malann d’gola. Va’ piutost a lètt e cerca da sudè !… In tun chel fraintenp i ragazz, ch’i aveva fnid urmei d’tirè tutt’i su libre, jà ‘duchied poch distant el fagott di libre del buraten e i s’n’è inpadrunid in mén ch’an s’dégga. Fra sti libre c’n’era on rileghed in cartuncen gross, sa la costa e j angol d’cartapegra. L’era un Trated d’Aritmetiga. A v’lasc inmaginè ma vojatre s’l’era gross ! On d’chi munej el t’à ‘guanted chel vulum, e presa d’mira la testa d’Pinocchio, el l’à tired sa tutta la forza ch’l’aveva tel bracc: mo invec d’chiapè mal buraten, l’à chiaped sla testa ma on di cunpagn; quest l’è dvented bianch cum un pagn laved, e l’à ‘vud la forza d’dì sol stle parol: - Oh! mama mia, ajudèm… parchè a mor!… E pó l’è casched tutt longh sla réna dla spiaggia. A la vésta d’chel murticen, i ragazz spavented i s’è dat a fuggia a ganb leved e in poch minud i è sparid.

Page 44: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

44

Mo Pinocchio l’è ‘rmast malè, e par quant fra ‘l dulor e la paura, el fuss’anca ló pió mort ch’an è viv, tutavia l’è cors a inzupè el su fazulett tl’aqua del mer e el s’è mess a bagnè le tenpi del su por cunpagn de scola. E intant piagnend a dirott e disperandse, j l’ chiameva par nom e j dciva: - Eugeni!…por Eugeni mia!…ipra j ochj, e gvardme !…Parchè an t’me rispond? An so’ sted mè, tè l’ sà, ch’a t’ò fatt tant mèl ! Cred, an so’ sted mè!… Ipra j ochj, Eugeni!… S’tè ten j ochj chius, t’farà murì anca ma me…O Signor! Cum a farò adess a ‘rturnè a chesa?…Sa che curagg a m’pudrò presentè ma la mi bona mà? Cò me suc’drà?…do’ a fug’rò?…do’ a m’girò a nasconda?…Oh quant l’era méj, mella volt méj ch’a fussa gid a scola !…Parchè a jò dat ment ma sti cunpagn, ch’i è la mi danazion?…El Maestre el m’l’aveva dett… e la mi mà m’l’aveva ripetud: “Stà distant dai cativ cunpagn!”… Mo mè a so’ testard,…un cuciud d’préma riga…a lasc dì ma tutti, e pó a fagh senpre cum me pèr!… Mo dop prò m’tocca paghè el scott… E acsé da quant a so’ in ste mond a ‘n ò mèi avud un quart d’ora d’pèc. Signor! Cò sarà d’me, cò sarà d’me, cò sarà de me?… Pinocchio el cuntinueva a piagna, a lamentès, a dès i cazott sla testa e a chiamè par nom mal por Eugeni, quand l’à sentid tutt t’na volta un rumor chiocch de pass ch’i s’vicineva. El s’è vulted: l’era dó carabinir. - Cò t’fa maché tutt longh partera? – jà dmanded ma Pinocchio. - A jasést ma st’mi cunpagn de scola. - El s’è sentid mèl? - Senbra d’sé !… - Atre che mèl ! – l’à dett on di carabinir, gubandse e uservand ma Eugeni da vicen. – Ste ragazz l’è sted ferid s’na tenpia: chi l’è ch’l’à ferid? - Mè nò - l’à balbeted el buraten ch’an aveva pió gnanca ‘l fied da respirè. - S’an t’si sted tè, chi è sted donca ch’l’à ferid? - Mè nò, - l’à ripetud Pinocchio. - E sa cò l’è sted ferid? - Sa st’libre – E ‘l buraten l’à ‘rcated da partera el Trated d’aritmetiga arleghed in carton e cartapegra, par mustrèl mal carabinir. - E st’libre de chi l’è? - El mio. - Basta acsé: an serve gnent atre. Alzte sóbit e vèn via sa nojatre. - Mo mè… - Via sa nó! - Mo mè a so’ inucent… - Via sa nó! Préma d’partì, i carabinir j à chiamed di pescador ch’i steva gióst pasand malé in chel mument, vicen ma la spiaggia, e j à dett: - A v’afidém st’ragazett ferid sla testa. Purtèl a chesa vostra e asistèl. Dmen a jarturnarém a vedle. Quindi i s’è gired vers Pinocchio e dop d’avél mess tel mezz j à intimed sa un ton militer: - Avanti! E camenna svelt ! s’nò pegg par te.! Senza fèsle dì dó volt, el buraten l’à cminced a camnè par chel vigol ch’el cunduceva tel paes mo chel por diavle an savéva pió gnanca ló in che mond s’fussa. J paréva d’insuniè, e che brótt insoni! L’era fora d’tutt’i sentiment. I su ochj i vdeva tutt doppi: le ganb j tremeva: la lengva la j era ‘rmasta tacheda mal paled e la ‘n pudeva spicighè gnanca na parola. Epur in mezz a cla spec d’stupidità e d’inbanbulament, na

Page 45: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

45

spena guzza j trapaseva el cor, el pensir, cioè, d’avé da pasè propi sotta le fnestre dla su bona Fata, in mezz ma dó carabinir. L’avrìa vsud murì piutost. I era già rived e i steva già par entrè tel paes, quand na rifuleda d’vènt senza riguard la jà caved da la testa ma Pinocchio el brett e j l’ à fatt vulè distant na dicena d’pass. - A poss gì a ‘rto’ el mi brett? – l’à dett el buraten ma i carabinir. - Va’ pur: mo fa’ a la svelta. El buraten l’è gid, l’à ‘rcated el brett,… mo invec d’mettsle sla testa, l’à mess tla bocca fra i dent, e pó l’à tached a corra cum un matt vers la spiaggia del mer. El giva cum na palla da schiopp. I carabinir, giudicand ch’fussa dificil arivèl, j à uzed d’drìa un gross chen masten, ch’l’aveva guadagned el prém premi tun tutt le cors di chen. Pinocchio el curiva, mo el chen el curiva pió fort ch’an è ló: e acsé un sach d’gent la s’facèva ma le fnestre e la s’amuchieva tle stred, curiosa d’veda cum giva a fnì sta gara crudel. Mo an à pudud cavès sta voja parchè el chen masten e Pinocchio curend jà ‘lzed un pulvaron acsè fétt, che dop poch minud an è sted pió pusibil veda gnent.

28°

Pinocchio el corr el percol d’essa frétt tla padella

cum un pesc. Tun cla corsa dispereda, c’è sted un mument teribil, un mument ch’ Pinocchio l’à pensed d’essa fnid: parchè s’à da savé ch’Alidoro (acsé l’aveva nom el chen masten) a forza d’corra e corra, j l’ aveva guesi arived. Basta dì ch’el buraten el sentiva drìa d’ló a la distanza d’un palme, el panscion d’cla bestiaccia e ‘l te sentiva anca la vanpeda calda del su fied. Par bona sort la spiaggia la jera urmei vicena e el mer el s’vedeva malé a pochi pass. Apena l’è sted sla spiaggia, el buraten l’à fatt un bel salt, cum avrìa pudud fè na ranochia, e l’è gid a caschè tel mezz dl’aqua. Alidoro invec el s’vléva fermè, mo traspurted dal slanc dla corsa, l’è fnid tl’aqua anca ló. E chel sgrazied an savéva nudè; parciò l’à cminced sóbit a naspè sa le zanp par armana a galla: mo pió el naspeva e pió el giva sa la testa sott’aqua. Quand l’è ‘rturned a metta la testa fora, chel por chen l’aveva j ochj inpaurid e straluned, e, bajand, l’urleva: - Ajud, a m’afogh! - Crepa! – j à rispost da distant Pinocchio, ch’el s’vdeva urmei sigur da ogni pericol. - Ajudme, Pinocchio mia!…sàlvme da la mort!… Drìa ch’j urle straziant, el buraten, che in fond l’era tutt cor, el s’è moss a cunpasion, e rivolt mal chen j à dett: - Mo se mè a t’ajud a salvèt t’m’inprumett d’nun dèm pió fastidi e d’nun corr’me d’drìa? - A tl’inprumett, a t’l’inprumett! Tè prò sbrighte, par carità; parchè se t’badurle ‘n antre mezz minud, a so’ bel e mort. Pinocchio j à pensed só ‘n atim: mo pó arcurdandse ch’el su ba javeva dett pió volt che a fè na bona azion an s’armett mèi, l’à rived nudand ma Alidoro e, dop d’avél chiaped par la coda, el l’à purted sen e salv sla réna sciótta del lid. El por chen an s’regeva pió in pid. L’aveva bud, senza vlél, un sach d’aqua saleda, tant ch’el s’era gunfied cum un palon. Prò el buraten an vlend giughè a fidès tropp,

Page 46: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

46

l’à pensed prudentement d’arbutès in mer, e un po’ lunten da la spiaggia l’à urled ma l’amigh salved: - Adìo, Alidoro, fa’ bon viagg e tanti salud a chesa! - Adìo, Pinocchio – l’à rispost el chen; - e mella grazi par avém salved da la mort. T’m’à fatt un gran bel servizi e tun st’mond quel ch’s’fa vèn arfatt. S’capita l’ucasion, a n’arparlarèm. Pinocchio l’à cuntinued a nudè tnendse senpre vicen ma la tera. Finalment j è pars d’essa rived t’un post sigur; e dand n’uchieda ma la spiaggia, l’à vèst si scoj na spec de grotta e che da lia scapeva un pnacchj d’fómm logh longh. - In cla gotta – l’à dett alora fra sè– c’à da essa ‘l fogh. Mèj acsé! A girò malà a sciutèm e a scaldèm, e pó?…e pó sarà quel ch’Dio vol. Chiapeda sta decision, el s’è vicined ma i scoj, mo quand l’è sted lelé par ranpighès, l’à sentid un qualcò sotta l’aqua ch’niva só, niva só, niva senpre pió só e j l’ purteva apreria. L’à cerched sóbit d’fuggia, mo urmei era tard, parchè sa su gran maraveja el s’è truved rinchius dentra na grossa ret in mezz ma un sach d’pesc d’ogni sorta ch’i scudinzuleva e i se sbateva cum dlj anim dispered. Tun chel mument l’à vést a scapè da la grotta un pescador acsè brótt, mo tant brótt ch’el paréva un mostre maren. Invec di capéi l’aveva sla testa un cépp fétt fétt d’erba verda; verda la jera pur la pell del su corp, verd j ochj, verda la barba longa longa, ch’j scendeva fén dapid ma i pid. El paréva na grossa raganela drétta si pid de drìa. Quant el pescador l’à tred fora la ret dal mer, l’à esclamed tutt cuntent: - Bnedetta Pruvidenza! Anca ogg a pudrò fè na bela scurpaceda d’pesc ! - Menomèl che mè a ‘n so’ un pesc – l’à dett Pinocchio dentra d’ló, archiapand un po’ d’curagg. La ret pena d’pesc la vèn purteda dentra tla grotta, na grotta scura e infumighida, che in tel mezz d’lia frigeva na gran padella d’oli ch’la mandeva un udor d’segh, da cavè ‘l fied. - Vdemm un po’ ch’razza d’pesc a javém chiaped ! – l’à dett el pescador verd; e caciand dentra tla ret na manona acsé sprupusiteda, ch’la paréva na pela da furner, l’à tred fora na manceda d’ruscioi. - Bon sti ruscioi – l’à dett, guardandj e nasandj tutt cuntent. E dop d’avéi nased j à buted t’na cunculéna senz’aqua. Pó l’à ripetud parecchj volt la stess’uperazion e mèn a mèn ch’el caveva fora dj atre pesc el dciva tutt cuntent: - Diliched sti nasei !… - Boni daver sti cevle !… - Squisid stle sfoj !… - Suprafén stle spigol !… - Blénle stle sardell !… Cum a pudé inmaginè, i nasei, i cevle, le sfoj, le spigol e le sardell i è gid tutti a la rinfusa a fè cunpagnìa tla cunculena ma i ruscioi. L’ultim a ‘rmana tla ret l’è sted Pinocchio. - Ch’razza d’pesc l’è quest machè? Di pesc fatt astavia a ‘n m’arcord d’avej magned mèi ! El l’à arguarded sa molt’atenzion, e dop d’avél guarded ben ben da ogni banda, l’à fnid sal dì: - A jò capid: l’à da essa na spec de granchj. Alora Pinocchio, murtifighed d’essa sganbied par un granchj, l’à dett tutt risentid: - Mo che granchj e granchj ! El staga atenti ma cum el me tratta ! Mè, par su norma e regola, mè a so’ un buraten !

Page 47: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

47

- Un buraten? – l’à replighed el pescador – A dégh la verità, el pesc buraten l’è par me un pesc nov! Méj acsé! A t’magnarò pió vulantiri. - Magnèm? Mo el la vo’ capì che mè a ‘n so’ un pesc? An sent ch’a parle e a ragion cum fa lei? - È vera, è vera! – l’à sugiunt el pescador, - e sicum a veggh ch’t’si un pesc ch’à la furtuna d’parlè e d’ragiunè, cum a fagh mè, acsé a t’voj tratè sa i duvud riguard. - E cum sarìa fatt sti riguard? - In segn d’amicizia e de stima particuler, a lasciarò ma te la scelta de cum t’vo’ essa cott. T’vo’ essa frétt tla padella, opur t’preferèsc d’essa cott tel tighem sa na salsa d’pundor? - A dì la verità, - l’à rispost Pinocchio – s’a poss sceja, a preferésc piutost d’essa lasced libre, par pudé arturnè a chesa mia. - Mo t’scherzarà ! T’pèr ch’a voja perda l’ucasion d’asagè un pesc insolit? An capita menga tutt’i giorne un pesc buraten tun sti mer. Lascia fè ma me: a t’frig’rò tla padella insèm ma chiatre pesc, e t’restarà cuntent. Essa frétt in cunpagnìa l’è na cunsulazion. Chel por Pinocchio, tel sentì st’intifona, l’à cminced a piagna, a urlè, a ‘rcmandès: e piagnend el dciva: - Quant era méj ch’a fussa gid a scola !…A jò vlud dè ment ma i cumpagn, e adess a pegh el scott ! Ih!…Ih!…Ih!… E dat ch’el se divinculeva cum un inguella, par sfuggia da le mèn del pescador verd quest l’à pres un bon vénch, e dop d’avél lighed mèn e pid cum un salem, el l’à buted tel fond dla cunculena sa chiatre. Pó tred fora un gabarè d’legn pén d’farena, l’à cminced a infarinè tutt chi pesc; e mèn mèn ch’j aveva infarined, j buteva a fréggia dentra a la padella. I prém a balè tl’oli bulent i è sted i por nasei: pó è tuched ma le spigol, pó ma i cevle, pó ma le sfoj e ma le sardell, e pó è nud el turne d’Pinocchio. Quest tel vedse acsé vicen ma la mort (e che brótta mort!) l’è sted pres da tant tremit e da tanta paura, ch’an aveva pió nè la voc nè ‘l fied par arcmandès. Chel por fjol el s’arcmadeva sa j ochj! Mo ‘l pescador verd, senza gnanca badèj, el l’à svultuled cinqv o sei volt tla farena, infarinandle acsé ben da la testa fén ma i pid, ch’el paréva dvented un buraten d’gess. Pó j l’à chiaped par la testa, e…

29°

L’artorna a chesa da la Fata ch’la j prumett che el giorne dop an sarà pió un buraten, mo el dventarà un ragazz.

Gran clazion d’cafè e latt par festegè ste gran aveniment.

..Mentre el pescador l’era propi lelé par butè Pinocchio tla padella, l’è entred tla grotta un gross chen archiamed malé da l’udor acutissim e invitant dla fritura. - Pussa via.-. j à urled el pescador in ton minacios e tnend senpre tla mèn el buraten infarined. Mo el por chen l’aveva na fèm da lup, e mugoland e smnand la coda, paréva ch’el vlessa dì:”Dàm un bucon d’fritura e a tlasc in pèc”. - Pussa via, a t’degh! - j à ripetud el pescador; e l’à slunghed la ganba par dèj na gran zanpeda.

Page 48: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

48

Alora el chen, che quant l’aveva fèm sel seri, an era avezz a lascès metta le mosch sel nes, el s’è ‘rvulted ringhiand mal pescador e mustrandj le su teribil zann. In chel mentre s’è sentid tla grotta na vucena fioca fioca ch’la jà dett: - Salvme, Alidoro! S’an t’me salv, a so’ frétt!…El chen l’à ‘rcnusciud sóbit la voc d’Pinocchio e ‘l s’è incort sa grandissima maraveja che cla vucena la jera scapeda da chel fagott infarined ch’el pescador el tneva tla mèn. Alora cò ‘l t’fa? El t’fa un salt da mèn da partera, j sdrabbia chel fagott infarined da le mèn, e tnendle dilichedament sa i dent, el fugg curend da la grotta e…via cum un lanp! El pescador, molt intigned par vedse purtè via da le mèn un pesc ch’l’avrìa magned tant vulantiri, l’à cerched d’curra drìa mal chen, mo fatt pochi pass j è vnud un colp toss acsé fort, ch’la vud d’arturnè indria. Intant Alidoro, artruved el viotol ch’el purteva tel paesel, el s’è fermed e l’à deposited dilichedament partera el su amigh Pinocchio. - Cum a t’ò da ringraziè ! – l’à dett el buraten. - An c’è bsogn – l’à repliched el chen – tè t’à salved ma mè, e quel ch’è fatt vèn arfatt. Se sà: tun st’mond bsogna tutti ajudes on par clatre. - Mo tè, cum t’si capted tun cla grotta? - A j’era maché distes sla spiaggia, pió mort ch’an è viv quand el vènt el m’à purted da distant un bon udor d’fritura. Cl’uduren el m’à stuzighed l’apetid, e mè a j so’ gid drìa. S’a jariveva un minud pió tard!… - An me l’ dì: - l’à urled Pinocchio ch’el tremeva ancora da la paura – An me l’ dì ! S’t’arivev un minud pió tard a jera bel e frétt, magned e digerid: Brr!… Me vèn i strimulezz sol a pensèj!… Alidoro, ridend, l’à slunghed la zanpa destra vers el buraten ch’j la jà stretta fort fort in segn d’amicizia: e dop i s’è lasced. El chen l’à ‘rchiaped la via d’chesa: e Pinocchio, armast sol, l’è gid ma na capanna poch distant da malé, e l’à dmanded ma ‘n vechiett ch’el steva sla porta a scaldès mal sol: - Dcì, galantom, a savé gnent d’un por ragazz ferid sla testa e ch’el s’chiameva Eugeni?… - Chel ragazz l’è sted purted propi in sta capanna da cert pescador, e adess… - Adess el sarà mort – l’à interott Pinocchio sa ‘n gran dulor. - Nò! Gnanca par l’insoni! L’è viv e l’è già ‘rturned a chesa sua. - Daver, daver? l’à esclamed Pinocchio saltand da la cuntentezza. – Donca la ferida la ‘n era grèv?… - Mo la pudeva essa gravissima e anca murtel – l‘à rispost chel vechiett – parchè j è sted tired sla testa un gross libre arleghed sal carton. - E chi j l’à tired? - Un su cunpagn de scola: un cert Pinocchio… - E chi l’è ste Pinocchio? - l’à dmanded el buraten, fajend fénta d’nun savé gnent. - I dic ch’sia ‘n ragazacc, un vagabond, un ver scavezacoll… - Calunni! Tutt calunni! - Tè t’el cnosc ma ste Pinocchio? - D’vésta ! - l’à rispost el buraten. - E tè che idea t’ne si fatt? - Ma me m’pèr un gran bon fjol, pén d’voja d’studiè, ubidient, afezioned mal su ba e ma la su fameja…

Page 49: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

49

Mentre el buraten el dciva sa na gran facia tosta tutt stle bugì, el s’è tuched el nes e el s’è incort che el nes j s’era slunghed piò d’un palm. Alora tutt spaurid l’à tached a urlè: - An avè da stè a sentì, galantom, ma tutt quel d’bon ch’a v’ò dett: parchè mè ma st’Pinocchio a l’ cnosc benissim e a v’poss sigurè anca mè ch’l’è daver un ragazacc, un disubidient e un svujed, che invec d’gì a scola el va sa i cunpagn a fè le birichined. Apena l’à fnid d’dì stle parol, el su nes el s’è scurted d’arnov e l’è ‘rturned a la grandezza naturel, cum l’era préma. - E parchè t’si tutt bianch astavia? – j à dmanded a l’inpruvis el vechiett. - A v’dirò…senza incorg’me, a m’so’ sfreghed ma un mur, ch’l’era sted apena inbian-ched – l’à rispost el buraten, vergugnandse d’cunfsè ch’j l’aveva infarined cum un pesc, par frégg’le tla padella. - E dla tu giachetta, di tu calzuncen e del tu brett, cò t’n’à fatt? - A jo incuntred ma i ledre ch’i m’à spujed nud bréll. A proposit, bon vechj, an avressi parchesi un vestiden pursìa, tant ch’a poss’arturnè a chesa? - Fjol mia, quant a vistid mè a jò sol un sactén, do’ ch’à j tengh i lupen. S’tè l’ vo’ chiapple: l’è malà. E Pinocchio an s’l’è fatt dì do’ volt: l’à chiaped sóbit el sachett di lupen ch’l’era svoid e dop d’avéj fatt sa le forbic un buganen tel fond e dó bugh da le part, el s’l’è mess só a us camigia. E vistid liger aclavia, el s’è avied vers el paes. Mo, streda fajend, an se sentiva tranqvéll; tant è vera ch’el feva un pass avanti e on indrìa e, dscurend daparló, el dciva: - Cum a farò a presentèm ma la mi bona Fatena? cò la dirà quant la m’vedrà?… La vrà pardunèm sta sgonda birichineda?… A scmetrìa la testa ch’la ‘n m’la perdona!… Oh! la ’n m’la perdona sigur… E me stà ben: parchè mè so’ un munell ch’a prumett senpre d’curegg’me e a ‘n mantengh mèi la parola. L’era nott fonda quand l’è rived tel paes; e dat ch’c’era un gran tenpacc e l’aqua la niva gió a cadinell, l’è gid drétt ma la chesa dla Fata, benintenziuned d’busè ma la porta e d’fès aprì. Mo quant l’è sted malé, el s’è sentid a vnì a mén el curagg e invec d’busè, el s’è sluntaned curend par na venténa d’pass. Pó l’è arturned na sgonda volta ma la porta, e an à cunclus gnent: pó el s’è vicined na terza volta, e gnent: la qvarta volta l’à chiaped, tremand, el batrell d’ferr tla mèn e l’à dat un culptén. Aspetta, aspetta, dop d’mez’ora s’è apert na fnestra dl’ultim pièn (la chesa la jera d’qvatre pièn) e Pinocchio l’à vést afaces na grossa lumega ch’la javeva un lumicen sla testa e ch’la jà dett: - Chi è a st’ora? - La Fata la jè tun chesa? – l’à dmanded el buraten. - La Fata la dorm e la ‘n vol essa svighieda: mo tè chi t’si? - A so’ mè ! - Tè chi? - Pinocchio. - Chi, Pinocchio? - El buraten, quel ch’el stà d’chesa sa la Fata. - Ah! a jò capid – la jà dett la Lumega. – Aspétt’me malé ch’a scend gió e a t’ipre sóbit. - Fè prest, par carità, che mè a mor dal fredd. - Fjol mia, mè a so’ na lumega. E le lumegh le ‘n à mèi fuga.

Page 50: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

50

Intant è pased un’ora, n’è pased dó, e la porta l’an s’apriva e acsé Pinocchio ch’el tremeva dal fredd, da la paura e da l’aqua ch’l’avev’adoss, el s’è fatt curagg e l’à bused na sgonda volta, adess un po’ pió fort. D’drìa chel sgond colp s’è aperta na fnestra al pièn d’sotta e s’è faced la solita lumega. - Lumaghena bela – l’à urled Pinocchio da la streda . L’è dó ora ch’a jaspétt! E dó ora sa na seradaccia acsé, le dventa longh pió d’dó ann. Fè prest, par carità. - Fjol mia – j à rispost da la fnestra cla bestiola tutta pèc e tutta flemma – fjol mia, mè a so’ na lumega, e le lumegh le ‘n à mèi fuga. E la fnestra la s’è archiusa. Poch dop è suned la mezanott: pó l’una, pó le dó pass mezanott, e la porta la jera senpre chiusa. Alora Pinocchio, persa la pacenza, l’à afered el batrell dla porta par dè na botta da fè intrunè tutt el casament: mo el batrell ch’l’era d’ferr, l’è dvented tutt t’na volta n’ingvélla viva che sguilandj da le mèn la jè sparida tel riganell d’aqua tel mezz dla streda. - Ah! séee? – l’à urled alora Pinocchio senpre pió c’ghed da la cólra – Se el batrell l’è sparid, mè a cuntinuarò a busè a furia d’calc. E fattse un po’ indrìa, l’à dat na gran zanpeda la la porta d’chesa. El colp l’è sted acsé fort, ch’el pid l’è penetred tel legn del purton fèn a metà: e quant el buraten l’à cerched d’artrèl fora, è sted tutta fadiga sprecheda: parchè el pid l’era ‘rmast infiled dentra, cum un chiod arbatud. Figurèv chel por Pinocchio! L’à ‘vud da pasè tutt el rest dla nott sa ‘n pid partera e clatre apreria. La matena sel fè del giorne, finalment la porta la s’è aperta. Cla brèva bestiulena dla lumega par scenda da qvart pièn, fén ma la porta sla streda, la javeva badedj sol nov or. Bsogna propi dì ch’la ‘n aveva fatt na prescèda ! - Mo cò a fè sa st’pid cunfichèd tla porta? – la jà dmanded ridend mal buratèn. - È steda na disgrezia. Vdè un po’ vó, Lumaghena bela, s’a si bona d’liberèm da st’suplizi. - Fjol mia, maché ce vrìa un falegnem, e mè a ‘n ò mèi fatt la falegnema. - Preghè ma la Fata, da part mia.!… - La Fata la dorm e la ‘n vol essa svighieda. - Mo cò a vlé ch’a faga inchiuded tutt el giorne ma sta porta? - Divert’te a cuntè le furmighen ch’le passa par la streda. - Purtèm almanch un qualcò da magnè, parchè a m’sent sfinid. - Sóbit ! – la jà dett la Lumega. Difatti dop d’tre or e mezza Pinocchio la j’à vésta arturnè sa un gabarè d’argent sla testa. Tel gabarè c’era na pagnotta, un pulastre arost e qvatre bricocol matur. - Ech la clazion ch’ve manda la Fata - la jà dett la Lumega Tel veda tutta cla grezia d’Dio, el buraten el s’è arfatt tutt. Mo granda è steda la su delusion, quand cminciand a magnè, el s’à ‘vud da incorgia che el pèn l’era d’gess, el pulastre d’carton e le qvatre bricocol d’alabastre, propi del su culor naturel. El vléva piagna pres da na gran disperazion, el vléva butè via el gabarè e quel ch’c’era dentra: mo invec, o par el dulor o par la gran languidezza d’stomigh, l’è un fatt ch’l’è casched svenud. Quant el s’è ‘rpres, el s’è truved tutt longh sóra un canapè e la Fata la jera vicen ma ló. - Anca par stavolta a t’perdon – j à dett la Fata – mo gvei ma te se t’m’ne fa n’antra dle tuo!…

Page 51: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

51

Pinocchio l’à prumess e l’à giured ch’l’avrìa studied e che ‘l se sarìa senpre cunpurted ben. E l’à mantnud la parola par tutt el rest dl’ann. Difatti, tj esem préma dle vacanz, l’à ‘vud l’unor d’essa ‘l pió brèv dla scola; e el su cunportament, in generel, l’è sted giudiched acsé ludevol e sudisfacent, che la Fata, tutta cuntenta, la jà dett: - Dmen finalment el tu desideri el dventarà realtà! - Cioè? - Dmen t’fnirà d’essa un buraten d’legn e tè dventarà un ragazz parben. Chi an à vést la cuntentezza d’Pinocchio, tel sentì sta nova tanta desidereda, an s’la pò inmaginè. Tutt’i su amigh e cunpagn de scola javeva da essa invited par el giorne dop a chesa da la Fata, par festegè insèm chel gran aveniment: e la Fata la javeva fatt preparè docent tazz d’cafelatt e qvatrecent panen inburedi sotta e sóra. Cla giurneda la prumeteva d’essa molta bela e alegra, mo… Par disgrezia, tla vita di buraten c’è senpre un mo ch’l’arvéna ‘gnicò.

30°

Pinocchio, invec de dventè un ragazz, el part d’nascost sal su amigh Lucignolo

par el «Paes di balocch» Naturalment, Pinocchio l’à dmanded sóbit ma la Fata el parmess d’gì in gir par la cità a fè j invit: e la Fata la j à dett: - Va’ pur a invitè i tu cunpagn par la clazion de dmen: mo arcordte d’arturnè a chesa préma ch’faga nott; t’à capid? - Fra n’ora a prumett d’essa bel e arturned – l’à prumess el buraten. - Beda, Pinocchio! I ragazz i fa prest a prumetta: mo el pió dle volt i tarda prò a mantena. - Mo mè a ‘n so’ cum è chiatre: mè quand a dégh na roba a la mantengh. - A staremm a veda. Tel chesi pó che tè t’disubdèss, tant pegg par te. - Parchè - Parchè i ragazz ch’i ‘n dà ment ma i cunsilli d’chi ne sa pió d’lori, i va senpre incon-tre ma qualca disgrezia. - E mè a l’ò pruved! - l’à dett Pinocchio – Adess prò a ‘n j arcasch pió! - A vedrém s’tè dic el vera. Senza dì gnent atre, el buraten l’à saluted la su bona Fata, ch’la jera par ló guesi na medra, e cantand e baland, l’è scaped fora da la porta d’chesa. In poch pió d’un’ora, tutt’i su amigh i è sted invited. Quaidon l’à ‘ceted sóbit sa gran entusiasme, dj atre, da prém i à fatt un po’ d’stori, mo quant i à savud che i panen da inzupè tel cafelatt i sarìa sted inbured anca da la part de fora, jà fnid tutti sal dì: ”A nirem anca nó par fèt cuntent”. Bsogna savé adess che Pinocchio, fra i su amigh e cunpagn de scola el n’aveva on pió cher ch’an è chiatre, ch’el feva d’nom Romeo: mo tutti j l’ chiameva sal nomìgnol d’Lucignolo, par via del su fisich sciutt, secch e strégin, propi cum el lusegn nov d’un ceron. Lucignolo l’era el ragazz pió svujed e pió birichen de tutta la scola. Mo prò Pinocchio j vléva un gran ben. Difatti l’è gid sóbit a cerchèl tun chesa, par invitèl a la clazion, mo an l’à truved: l’è arturned na sgonda volta, e Lucignolo an c’era: l’è arturned na terza volta, e l’à fatt un viagg inutil.

Page 52: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

52

Do’ j l’ pudeva peschè? Cerca d’qua, cerca d’là, a la fén el t’l’à vést nascost sotta el portigh d’na chesa d’cuntaden. - Cò l’è ch’t’fa maché? – j à dett Pinocchio, avicinandse. - A jaspétt la mezanott par partì… - Mo do’ l’è ch’t’va? - Distant, distant, distant! - Pensa ch’a t’so’ nud a cerchèt tun chesa tre volt!… - Cò t’vlév da me? - An t’sa el gran aveniment? An t’sa che furtuna ch’me tuched? - Nò! Che furtuna? - Dmen a fnesc d’essa un buraten e a dvent un ragazz cum t’si tè, e cum i è tutt chiatre. - Tanti, tanti avguri ! - Dmen, donca, a t’aspétt a clazion a chesa da me. - Mo s’a t’dégh ch’a part stasera. - A che ora? - Fra un po’. - E do’ l’è ch’t’va? - A vagh a stè t’un paes…ch’l’è el pió bel paes de st’mond: una vera cucagna!… - E cum el s’chiema? - El s’chiema el “Paes di balocch”. Parchè an t’vèn anca tè? - Mèeee? Nò sigur! - Tè sbaj, Pinocchio! Cred pur ma me che s’an t’vèn, te pentirà. Do’ s’pò truvè un paes pió gióst par nojatre ragazz? Malé an c’è le scol: malé an c’è i maestre: malé an c’è i libre. Tun chel paes bnedett an se studia mèi. El giuvdé an c’è scola: e la stmena la jè fatta d’sei giuvdé e na dmeniga. Figurte che le vacanz d’avtunn le cméncia al prém de g’ner e le dura fén a la fén d’dicenbre. Ecch un paes, cum me pièc verament ma mè. Ecch cum javrìa da essa tutt’i paes civil!… - Mo cum s’passa le giurned tel “Paes di balocch”? - Le s’passa giugand e divertendse da la matena a la sera. La sera pó s’va a lètt, e la matena dop s’arcméncia da chep. Cò t’ne pèr? - Uhm! – l’à fatt Pinocchio: e l’à sdringled un po’ la testa, cum è dì: “L’è na vita ch’a farìa vulantiri anca mè!”. - Donca, t’vo’partì sa me? Sé o nò? Dat na smossa, decidte. - Nò, nò, nò e pó nò!. Urmei a jò prumess ma la mi bona Fata d’dventè un ragazz parben, e a voj mantena la prumessa. Anzi dat ch’a vegh che el sol el stà tramuntand, a t’lasc sóbit e a fuggh via. Donca adio e bon viagg. - Mo do’ t’corr sa tanta fuga? - A chesa. La mi bona Fata la vo’ ch’a jartorna préma ch’faga nott. - Aspétta ‘n antre dó minud - A fagh tropp tard. - Dó minud sol. - E se pó la Fata la me sgrida? - E tè lasc’la fè. T’vedrà ch’la se stóffa. – l’à dett chel birbant d’Lucignolo. - E cum t’fa? T’part sol o in cunpagnìa? - Séeee, sol ! A sarem pió d’cent ragazz. - Mo el viagg a l’ fè a pid? - Fra un po’ pasarà maché el carr ch’el m’à da chiapè e ch’el me purtarà fén dentra i cunfen de chel furtunadissim paes. - Cò a pagarìa chè el carr el pasassa adess!… - E parchè?

Page 53: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

53

- Par vedve a partì tutt’insèm. - Armàn maché ‘n antre po’ e t’c’vedrà. - Nò, nò: a voj arturnè a chesa. - E sta’ maché ‘n antre dó minud ! - A jò pers anca tropp tenp. La Fata la starà in pensir par me. - Pora Fata ! e cò la jà paura ch’t’magna i pipistrell? - Mo donca, - l’à aggiunt Pinocchio – tè t’si propi sigur che tun chel paes an c’è le scol pargnent? - Gnanca l’onbra. - E gnanca i maestre? - Gnanca on. - E an c’è mèi l’obbligh d’studiè? - Mèi, mèi e mèi ! - Che bel paes ! – l’à dett Pinocchio ch’el feva guesi la bèva. – Che bel paes ! mè a ‘n j so’ sted mèi. Mo a m’l’inmegin !… - Dàj, vèn anca tè ! - È inutil ch’t’me tent ! Urmei a jò prumess ma la mi bona Fata d’dventè un ragazz giudizios e a ‘n voj manchè ma la parola. - Donca adìo e saludme tant le scol ginasiel !…E anca quelle liceèl se t’le incontre par la streda. - Adio, Lucignolo: fa’ bon viagg, divert’te e arcordte qualca volta dj amigh. Acsé dett, el buraten l’à fatt dó pass indria cum par gì via: mo pó, fernandse e arvultandse vers l’amigh, j à dmanded: - Mo t’si propi sigur ch’in chel paes le stmen le jè fatt d’sei giuvdé e na dmeniga? - Sigurissim. - Mo tè l’ sà d’cert che le vacanz le cméncia sal prém de g’ner e le fnésc a la fén d’dicenbre? - D’certissim. - Che bel paes ! - l’à ripetud Pinocchio. Pó tutt risulud l’à agiunt in fretta e furia: - Donca, adìo par daver: e bon viagg. - Adìo. - Quant a partiré? - Fra un po’ ! - Pched ! S’ma la partenza mancassa sol un’ora, a sarìa guesi guesi bon d’aspetè. - E già ! E la Fata?… - Urmei a jò fatt tard… e arturnè a chesa un’ora préma o un’ora dop, è cunpagn. - Por Pinocchio ! E se la Fata la te sgrida? - A la lasc fè. Quant la sarà stóffa d’sgridè, la s’calmarà. Intant s’era già fatt nott e nott fonda: quand a un tratt i à vést movse in luntananza un lumicen…e s’è sentid un son d’canpanei e un sqvéll d’trunbetta, acsè pcen e sufughed, ch’el paréva el ronzìo d’na zanzena! - Eccle – l’à urled Lucignolo, drizandse si pid. - Chi è? - l’à dmanded sotvoc Pinocchio. - L’è ‘l carr ch’el me vèn a to’. Donca t’vo’ nì, sé o nò? - Mo è propi vera – l’à dmanded el buraten – che tun chel paes i ragazz i ‘n à mèi l’obligh d’studiè? - Mèi, mèi, e pó mèi ! - Che bel paes!… Che bel paes!… Che bel paes!…

31°

Page 54: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

54

Dop cinqv mes d’cucagna, Pinocchio sa su gran maraveja, el se sent spuntè un bel pèra d’urecchj da sumar,

e ‘l dventa propi un sumaren, sa la coda e tutt.

Finalmentel carr l’è rived: l’è ‘rived senza fè nisciun rumor, parchè le su rod le jera fasced de stoppa e de stracc. J l’ tireva dodc pèra d’sumaren, tutti dla stessa taja, mo diversi tel pél. Un po’ jera big, dj atre bianch, dj atre briguled a us pep e sèl, dj atre ancora jera righed sa dle gran strésc giall e turchen. Mo la roba pió notevol la jera questa: cle dodc coppi osìa chi ventiqvatre sumaren, invec d’essa frèd cum tutt cleatre besti da tir e da soma, javeva ma i pid di stivalett da om d’vachetta bianca. E ‘l cundutor del carr?… Inmaginèv ‘n tracagnott pió largh ch’an è longh, tendre e untuos cum na palla d’bórro sa na fac’téna da mlarosa, na buchéna ch’la ridiva senpre e na voc turchena e carezevol cum è quella d’un gatt ch’el s’arcmanda mal bon cor dla padrona d’chesa. Tutt’i ragazz, apena j l’ vdeva i resteva inamured e i feva a gara par muntè sel su carr, par essa purtedi da ló tun cla vera cucagna cnusciuda sle cart geografigh sal nom seducent de ”Paes di balocch”. Infatti el su carr l’era già tutt pén d’ragazett fra j ott e i dodc ann, sistemedi on sóra clatre cum dle sardell sotta sel. I steva mèl, i steva calched, i ‘n pudeva guesi respirè: mo niscion dciva ohi ! niscion s’lamenteva. La cuntentezza d’savé che fra poch ora i sarìa arived t’un paes , do’ ch’an c’era i libre, nè le scol e nè i maestre, i feva dventè acsé cuntent e rasegnedi, ch’i ‘n sentiva nè i disturb, nè i strapazz, nè la fem, nè la set e nè ‘l sonn. Apena el carr el s’è fermed, l’umén el s’è rivolt ma Lucignolo e, sa mella smorfj e mella mussett jà dmanded suridend: - Dìm, bel ciufleten, t’vo’ nì anca tè tun chel paes furtuned? - Sigur ch’a j voj nì. - A t’avert prò, caren mia, che sel carr an c’è pió post. Cum t’ved l’è tutt pén!… - Pacenza! – l’à repliched Lucignolo – s’an c’è post dentra, a m’adatarò a stè a seda sle stangh del carr. E fatt un bel salt, l’è munted a cavall sle stangh. - E tè, amor mio?… - l’à dett l’umén, rivulgendse tutt cunplimentos ma Pinocchio – cò t’vo’ fè? T’vèn sa nojatre o t’armàn? - Me a rest maché. – l’à rispost Pinocchio – mè a voj arturnè a chesa mia: a voj studiè e a voj fèm unor tla scola, cum i fa tutt’i ragazz parben. - Bon pro! - Pinocchio! - l’à dett alora Lucignolo – da’ ment ma me: vèn via sa nó e a starém alegre. - Nò, nò e nò ! . Vèn via sa nojatre e a starém alegre – le jà urled ‘n antre qvatre voc da drenta el carr. - Vèn via sa nojatre e a starém alegre – le jà urled tuttle insèm un centinera d’voc da drenta ‘l carr. - E s’a vengh sa vojatre, cò la dirà la mi bona Fata? – l’à dett el buraten chel cminceva a cunvinc’se e a tentenè. - An t’inbutì la testa sa tantle malincunì. Pensa ch’a gem t’un paes do’ a sarém padroni d’fè da la matena a la sera el chiass cum a vrém. Pinocchio an à rispost, mo l’à fatt un suspir: pó l’à fatt ‘n antre suspir: pó un terz suspir. Finalment l’à dett:

Page 55: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

55

- Fèm un po’ d’post: a voj nì anca mè!… - I post i è tutti pén – l’à repliched l’umén - mo par dimustrèt quant t’si gradid, a t’poss dè ‘l mi sedil… - E vó?… - Mè a farò streda a pid. - Nò daver! Quest a ‘n el poss permetta. A preferisc piutost a muntè sel grupon d’on de sti sumaren! – l’à dett Pinocchio. Dett e fatt, el s’è avicined mal prém sumaren a mendrétta e l’à fatt la mossa d’muntèj a cavall, mo la bestiola, vultandse secch, j à dat na gran museda tel stomigh e ‘l l’à manded a ganb a preria. Figurèv la risadona inpertinent e sganganeda de tutt chi ragazz malé present. L’umén prò an à ris. El s’è acusted pén d’gentilezza mal sumaren ribell, e, fajend fénta d’dèj un beg, j à stached a metà sa ’n mors l’urecchia destra. Intant Pinocchio, alzandse da partera tutt rabid, l’è munted só sa un salt sla schena d’chel por animel. E ‘l salt l’è sted acsè bel che i ragazz, fnid da rida, jà cminced a urlè: viva Pinocchio! e a fè un sach d’aplaus, ch’i ‘n fniva pió. Mo tutt t’na volta el sumaren l’à alzed tutt dó le ganb d’dria, e dand una gran sgru-puneda, l’à scaravented el por buraten tel mezz dla streda sóra na mucchia d’breccia. E alora d’arnov un sach d’rised: mo l’umén, invec d’rida, el s’è sentid pres da tant amor par chel sumaren inrequied, che sa un beg, j à purted via d’nett la metà de clatra urecchia. Pó l’à dett mal buraten: - Armonta pur a cavall e an avé paura. Chel sumaren l’aveva di gréll par la testa: mo mè a j ò dett dó parulen tlj urecchj e a sper d’avél fatt dventè dmestigh e mansvet. Pinocchio l’è munted só: e ’l carr l’à cminced a movse: mo mentre i sumaren i galupèva e ‘l carr el curiva si ghiogol dla via maestra, jè pars mal buraten d’percepì na voc sutil ch’s’resciva sé e nò a sentì, ch’la jà dett: - Por sciaparell ! t’à vlud fè cum t’è pars ma te, mo t’pentirà. Pinocchio, guesi spaurid, l’à guarded d’qua e d’là, par veda da che part le nissa cle parol; mo a ‘n à vést ma niscion: i sumaren i galupeva, el carr el curiva, i ragazz dentra ‘l carr i durmiva, Lucignolo el ruseva cum un ghir e l’umén a seda a cassetta, el cantichieva fra i dent.

Tutti a la nott i dorm

Mo mè an dorme mèi… Fatt ‘n antre mezz chilometre, Pinocchio l’à sentid la solita vucena fioca ch’la j à dett: - Ten a ment, stupiden ! i ragazz ch’i lascia ‘gì d’studiè e i gira le spall ma i libre, ma le scol e ma i maestre, par dedichès deltutt ma i giógh e ma i divertiment, i ‘n pò fè atre che na brótta fén… Mè a l’ò pruved… e a te l’ poss dì. Nirà un giorne ch’t’piagn’rà anca tè, cum a piagn mè ogg… mo alora sarà tard!… Drìa a stle parol dett a bassa voc, el buratèn, senpre pió spavented, l’è salted gió dal grupon dla su cavalcadura e l’è gid a chiapè el sumaren par el mus. E inmaginèv cum l’è ‘rmast, quant el s’è incort ch’el su sumaren el piagneva…e ‘l piagneva propi cum un fjulen ! - Ehi, signor umén – l’à urled alora Pinocchio mal padron del carr – a savé cò c’è d’nov? Ste sumaren el piagn. - Lasc’le piagna: el ridrà quand el se sposa. - Mo a j avé forsi insgned anca a parlè?- Nò! L’à inpared daparló a sburbutlè qualca parola, dat ch’l’è sted par tre ann in t’na cunpagnìa d’chen amaestred.

Page 56: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

56

- Pora bestia!… - Via, via, – l’à dett l’umén – an perdém el tenp a stè a veda ‘piagna un sumar. Armonta a cavall, e gémm: la nuteda la jè fresculena e la streda la jè longa. Pinocchio l’à ubdid senz’arfiadè. El carr l’à ‘rchiaped la su corsa: e a la matena, sel fè del giorne, jè rived senza intopp tel “Paes di balocch”. Ste paes an asmjeva ma nisciun atre paes de st’mond. La su pupulazion la jera furmeda tutta da ragazz. I pió vechj i aveva 14 ann: i pió giovne i n’aveva 8 apena. Tle stred, na ligrìa, un chiass, un urladécc da cavè ‘l ciarvell ! Branch de fjoi dapartutt: chi giugheva sa le noc, chi sa le piastrell, chi sa la palla, chi giva in bicicletta, chi sóra un cavalen d’legn: qualcdon i giugheva a moscacega, djatre a nascunden, dj atre ancora, vistid da pajacc, i magneva la stoppa ‘cesa: chi reciteva, chi canteva, chi feva i salt murtei, chi s’divertiva a camnè sa le mèn partera e i pid apreria, chi curiva drìa mal cerchj, chi giva avanti e indrìa vistid da generel sa l’elme d’latta e la sciabola d’carton, chi urleva, chi chiameva, chi bateva le mèn, chi fischieva, chi feva el vers dla galena quant la jà fatt l’òv: insomma un pandemoni acsé gross, un casen acsè fort, un bachen acsè indiavled, ch’tucheva mettse el cuton tle urecchj par nun armana sord. In tutt le piazz s’vedeva di teatren d’tela, pén d’ragazz da la matena a la sera, sun tutt’i mur dle ches s’legeva scrétt sal carbon dle rob belissim, cum è questle: viva i balocc (invec d’viva i balocch): an vlém pió le schol (invec de an vlém pió le scol): abass La rinmetiga (invec de abass l’aritmetiga) e diatre fiurlen de ste gendre. Pinocchio, Lucignolo e tutt chiatre ragazz ch’i aveva fatt el viagg sa l’umén, apena jà mess el pid dentra la cità, i s’è caced sóbit in mezz a cla baraonda, e in poch minud, cum è fecil inmaginè, jè dvented j amigh de tutti. Chi pió felic, chi pió cuntent d’lori? In mezz ma sti svègh cuntinue e ma i numeros divertiment, li ór, i giorne, le stmen i paseva t’un lanp. - Oh! Che bela vita! – el dciva Pinocchio tutt le volt che parchesi el s’inbateva tun Lucignolo. - T’ved donca ch’a javeva ragion? – l’archiapeva quest – E dì ch’an t’vlév partì. E pensè ch’t’er mess tla testa d’arturnè a chesa da la tu Fata par perda el tu tenp a studiè! …Se ogg t’si libered dal tedi di libre e dle scol, t’à da essa ricunuscent ma me, ma i mi cunsilli, e ma le mi premur, t’si d’acord? An c’è che j amigh vera ch’i possa fè di piacer astavia. - È vera Lucignolo ! Se ogg a so’ un ragazz daver cuntent, l’è tutt merit tua E ‘l mae- stre, invec, t’sà cò ‘l me dciva, parland de te? El me dciva senpre: “An bazighè chel birbant d’Lucignolo, parchè Lucignolo l’è un cativ cunpagn, e ‘l t’pò cunsiliè sol a fè del mèl”. - Por Maestre !- - l’à repliched clatre sdringland la testa – A l’ sò ch’an me pudeva veda e che ‘l s’divertiva senpre a calunièm, mo mè a so’ generos e a l’ perdon ! - Anima granda ! - l’à dett Pinocchio, sa ‘n abracc afetuos dand ma l’amigh un beg tel mezz dla front. Intant l’era già cinqv mes ch’dureva sta bela cucagna d’giughè e divertìs par dle giurned sen, senza mèi veda tla facia nè un libre, nè na scola, quant na matena Pinocchio svighiandse, l’à avud, cum d’dic, na brótta surpresa, ch’j l’à mess propi d’malumor.

32°

Ma Pinocchio j vèn le urecchj da sumar, e pó el dventa un sumaren daver

Page 57: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

57

e ‘l cméncia a raitè. E cò è sted sta surpresa? A ve l’ dirò mè, cari ragazz: la surpresa è steda che ma Pinocchio, tel svighiès, j è nud da dès na gratadena d’testa: e in tel gratès la testa el s’è incort… Indvinè un po’ d’cò ‘l s’è incort? El s’è incort sa la su somma maraveja che li urecchj le jera cresciud d’pió d’un palm. Vó a v’arcurdè che el buraten, fén da la nascita, l’aveva dli urecchj pcen pcen acsé pcenle che, a ochj nud, le ‘n s’vedeva gnanca ! Inmaginèv donca cum l’è ‘rmast, quant el s’è incort che le su urecchj tla nuteda le s’era tant slunghed ch’le paréva dó pnachj. L’è gid sóbit in cerca d’un spechj, par pudés veda: mo nun avend truved un spechj, l’à rinpid d’aqua el caden del lavabo e, rispechiandse dentra, l’à vést quel ch’an avrìa mèi vlud veda: l’à vést, cioè, la su inmegin sa la curona d’un magnifigh pèra d’urechj d’sumar. A v’lasc pensè ma vojatre el dulor, la vergogna e la disperazion del por Pinocchio ! L’à cminced a piagna, a urlè, a sbatta la testa tel mur: mo pió el s’dispereva e pió le su urechj le cresceva, le cresceva, le cresceva e dacima le s’feva tutt plos dafatt. Al rumor de chj urle acutissim la jè entreda tla stanza na bela marmutena ch’la steva d’chesa al pièn d’sóra: questa, vdend el buraten tutt adulured, j à dmanded premuro-sament: - Car el mi vicén, cò l’è ch’t’suced? - A so’ maled, marmuténa mia, a so’ maled na mucchia e d’na malatìa ch’la m’fa paura. T’n’intend gnent tè del pols? - Poch e gnent. - Sent machè se parchesi a javessa la febra. La marmutena la jà alzed la ganba destra davanti e dop avé tasted el pols d’Pinocchio la jà dett suspirand: - Amigh mia, me dispiec d’avét da dè na cativa nova !… - Cioè? - Tè t’à na gran brótta febra !… - E che febra sarìa? - L’è la febra del sumar. - An la capésc sta febra ! – l’à rispost el buraten che prò la javeva capida, anca tropp. - Alora a t’la spiegarò mè – la jà sugiunt la marmuténa – Sav donca che fra dó o tre ora tè an t’sarà pió nè un buraten e nè un ragazz… - E cò a sarò? - Fra dó o tre ora tè t’dventarà un sumaren ver e propi, cum è quei ch’i tira el carett e i porta i cavi e l’insaleda tel marched - Oh! Poramè ! Poramè! – l’à urled Pinocchio chiapandse sa le mèn tutt dó li urecchj, e tirandle e strapazandle, cum s’fussa sted li urecchj d’un antre. - Caro mio – la jà repliched la marmutena par cunsulèl – Cò t’j vo’ fè? Urmei è desten. Urmei è scrétt ti decret dla sapienza, che tutt chi ragazz svujedi che tedianse di libre, dle scol e di maestre, i passa le su giurned fra i giogh e i divertiment, i ava da fnì préma o dop par trasfurmès in tanti sumaren. - Mo daver è propi acsé? – l’à dmanded singhiuzand el buraten. - Purtropp è propi acsé E adess i piant i ‘n serve pió a gnent. Bsugneva pensèj préma ! - Mo la colpa an è la mia: la colpa la jè, credme pur, marmutena mia, tutta de Lucignolo !…

Page 58: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

58

- E chi l’è ste Lucignolo? - Un mi cunpagn de scola. Mè a vléva ‘rturnè a chesa: a vléva essa ubidient: a vléva cuntinuè a studiè e a fèm unor… mo Lucignolo el m’à dett: “Parchè t’vo’ tediè a studiè? Parchè t’vo’ gì a la scola?…Vèn piutost sa me tel paes di balocch: malé a ‘n studiarém pió: a c’divertirém da la matena a la sera e a starém senpre alegre”. - E parchè t’si gid dria mal cunsilli de chel fals amigh? De chel cativ cunpagn? - Parchè?… Parchè, marmutena mia, mè a so’ un buraten senza giudizi…e senza cor. Oh ! s’a javessa avud un cicen d’cor, a ‘n avrìa mèi abanduned ma cla bona Fata, ch’la m’vleva ben cum na medra e ch’la javeva fatt tant par me !… a st’ora a ‘n sarìa pió un buraten…mo a sarìa invec un ragazz parben, cum c’è tanti ! Mo s’a l’incontre ma Lucignolo, gvei ma ló ! A j ne voj dì un sach e na sporta !… E l’à fatt la mossa de scapè. Mo quant l’è sted sla porta, j è arnud in ament ch’l’aveva li urechj da sumar, e vergugnandse d’fèli veda ma tutti, cò ‘l t’à invented? L’à chiaped na gran bretta d’cuton, e dop d’avéla messa in sla testa, el s’la jè calcheda fén sotta la punta del nes. Pó l’è scaped : e el s’è mess in cerca d’Lucignolo dapartutt. El l’à cerched tle stred, tle piazz, ti teatren, in tun tutti i post do’ el pudeva essa : mo j ‘n l’à truved. L’à dmanded notizi d’ló ma tutti quei ch’l’incuntreva par la streda, mo niscion l’aveva vést. Alora l’è gid a cerchèl ma chesa: e arived ma la porta l’à bused. - Chi è? – l’à dmanded Lucignolo da dentra. - A so’ mè – l’à rispost el buraten. - Aspétta un mumenten, ch’a t’ipre sóbit. Dop d’mez’ora la porta la s’è aperta: e figurèv cum l’è ‘rmast Pinocchio quand, entrand tla stanza, l’à vést el su amigh Lucignolo sa na gran bretta d’cuton sla testa, ch’la j scendeva fén sotta ‘l nes. A la vésta d’cla bretta Pinocchio el s’è sentid guesi a cunsulès e l’à pensed sóbit drenta d’ló: - Che l’amigh l’ava la mi stessa malatìa? Ch’l’ava anca ló la febra del sumaren?… E fajend fènta d’nun ess’se incort d’gnent, j à dmanded tutt surident: - Cum tè stà, caro Lucignolo? - Bnón: cum un sorc t’na forma d’parmigen. - T’dic propi sel seri? - Cat, nò ! Parchè a t’avrìa da dì na bugìa? - Scusme, amigh: e alora parchè t’ten sla testa sta bretta ch’la t’cupra tutt li urechj? - M’l’à urdined el dutor, parchè a m’so’ fatt mèl ma ste g’nochj. E tè, cher el mi buraten, parchè t’port sta bretta d’cuton calcheda fèn sotta ‘l nes? - M’la urdined el dutor, parchè a m’so’ sbuced un pid. - Oh! Por Pinocchio!… - Oh! Por Lucignolo!… Ma stle parol jà tnud dria un silenzi longh longh, e durant chel silenzi i dó amigh i ‘n à fatt atre che guardès cum s’i s’vlessa purtè in gir. Finalment el buraten, sa na voc dolc e veluteda, l’à dett mal su cunpagn: - Chèvme na curiosità, cher el mi Lucignolo, t’à fatt mèi mèl li urechj? - Ma me, mèi. E ma te? - Mèi. Prò è da stamadena ch’a jò n’ urechia ch’la m’dà fastidi. - A jò anca mè un mèl cunpagn. - Anca tè?… E quella ch’è l’urechia ch’la t’fa mèl? - Tuttle dó. E ma te? - Tuttle dó. Ch’sia el stess mèl? - A jò féd !

Page 59: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

59

- T’me vo’ fè un piacer, Lucignolo? - Vulantiri ! Sa tutt el cor. - T’me fa veda le tu urechj? - Parchè nò? Mo prò préma a voj veda le tuo, caro Pinocchio. - E nò: el prém t’à da essa tè. - Nò, caro mio! Préma tè, e dop mè ! - Beh! – l’à dett alora el buraten – fém un patt da boni amigh. - Sentem el patt. - Cavémce la bretta tuti dó insèm: va ben? - Par me va ben. - Donca, pronti. E Pinocchio l’à cminced a cuntè a voc alta: - On! Dó! Tre! Al tre i dó ragazz jà chiaped le su brett da la testa e i le jà buted apreria. E alora è sucess na scena ch’la s’dirìa da nun creda, s’la ‘n fussa vera. È sucess, cioè, che Pinocchio e Lucignolo quand i s’è vést culpidi tuti dó da la stessa disgrezia, invec d’armana murtifighed e adulured, i à cminced a indichès on sa clatre le su urechj cresciud fora misura e dop mella mosacc i è schiuped t’na gran riseda. E jà ris, ris, ris da tense la panza sa le mèn, senonchè sel pió bel del rida, Lucignolo tutt t’na volta el s’è azited; e guesi in cianpanella e ganbiand culor, l’à dett ma l’amigh: - Ajud, ajud, Pinocchio! - Cò l’è ch’t’à? - Poramè! a ‘n j la fagh pió a stè drett sle ganb. - A ‘n j la fagh pió gnanca mè – l’à dett Pinocchio piagnend e tranbland. E mentre i dciva acsé i s’è mess tuti dó a cuvion e camnand sa le mèn e sa i pid, i à cminced a girè e a corra par la stanza. E intant ch’i curiva, i su bracc i è dvented zanp, le su facc le s’è slunghed e le jè dvented di mus, le su schen le s’è cupert d’pél grig chier, briguled d’ner. Mo ‘l mument pió brótt par chi dó sgrazied, a savé quel ch’è sted? El mument pió brótt e umiliant l’è sted quell d’quant i s’è sentid spuntè de dria la coda. Vénti alora da la vergogna e dal dulor i à pruved a piagna e a lamentès del su desten. I ‘n l’avessa mèi fatt ! invec di lagn e di lament, i à caced fora di rait da sumar e raitand i feva tuti dó un bel coro: j – a, j – a, j – a. In chel fraintenp è sted bused ma la porta e na voc da fora la ja dett: - Aprì ! A so’ l’Umén del carr ch’el v’à purted in ste paes. Aprì sóbit, s’nò pégg par vó.

33°

Dvented un sumaren ver, el vèn purted a venda e j l’ conpra el Diretor d’na Cunpagnia d’pajacc par insgnèj a balè e a saltè i cerchj:

mo na sera el dventa zopp. E alora j l’ conpra un antre, par fè sa la su pell un tanbur

Vdend che la porta l’an s’apriva, l’Umén j la jà spalancheda sa na gran zanpeda: e entred tla stanza, l’à dett sal su solit risulen ma Pinocchio e ma Lucignolo:

Page 60: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

60

- Brèvi ragazz! A javé raited propi ben, e mè a v’ò arcnusciud sóbit da la voc. È par quest ch’a so’ maché. A stle parol, i dó sumaren i è ‘rmast mosci mosci, sa la testa in gió, li urechj abased e la coda fra l’ ganb. Sel prém l’Umén j à lisced, j à carezed, j à palped, pó, treda fora la brusca, l’à tached a strjèj benbèn. E quant a forza de strjèj, jà fatt dventè lóstre cum dó spechj, alora j à mess la cavezza e j à purted sla piaza del marched sa speranza d’vendj e d’bechès un discret guadagn. E i cunprador, difatti, i ‘n s’è fatt aspetè. Lucignolo l’è sted cunpred da ‘n cuntaden, ch’j era mort el sumar el giorne prema, e Pinocchio l’è sted vendud mal diretor d’na cunpagnìa d’pajacc e d’saltador de corda, ch’el l’à cunpred par amaestrèl e par fèl pó saltè e balè insèm sa cleatre besti dla cunpagnìa. E adess, ragazi, a javé capid ch’razza d’mistir el feva l’Umén? Ste mustriciatol ch’l’aveva un aspètt tutt latt e miel ogni tant el giva sa un carr in gir par el mond: streda fajend l’arcujeva sa un sach d’prumess e smancerì tutti i ragazz svujed, ch’i s’era tedied di libre e dla scola, e dop d’avéj carghed tel su carr, j purteva tel “Paes di balocch” parchè i pasassa tutt el su tenp fra i giogh, el bachèn e i divertiment. Quant pó chi por ragazz inlusi, a forza d’trastulès e d’nun studiè mèi, i dventeva tanti sumaren, alora tutt alegre e cuntent el s’inpadruniva d’lori e i purteva a venda sle fir e si marched. E acsé in poch tenp l’aveva fatt un sach d’quadren e l’era dvented milioneri. Quel ch’j è sucess ma Lucignolo a ‘n el sò: a sò prò che Pinocchio l’è gid incontre fén da i prém giorne ma na vita molta dura e strapazeda. Quant l’è sted purted tla stalla, el padron nov j à renpid la greppia d’paja mo Pinocchio, dop d’avén asaged na bucheda, la jà ‘rspudeda. Alora el padron, sbruntuland, j à renpid la greppia d’fien: mo gnanca el fien j è piaciud. - Ah! An te piec gnanca el fien? – l’à urled el padron fora di gangre – Lascia fè, bel sumaren, che se t’à di réfol par la testa a j pensarò mè a cavètj. E par curegg’le, j à dat sóbit na frusteda tle ganb. Pinocchio par el gran dulor l’à tached a piagna e a raitè, e raitand el dciva: - J-a, j-a, la paja a ‘n la poss paidì - Alora magna el fien – l’à dett el padron ch’el capiva benissim la lengua di sumar. - J-a, j-a, el fien el me fa nì el mèl d’panza. - T’pretendress, donca, che ma ‘n sumar, cum t’si tè, a l’ mantnessa a pett de poll e capón in galantena - l’à sugiunt el padron intignandse senpre d’pió e dandj n’antra frusteda. Drìa cla sgonda frusteda Pinocchio el s’è calmed e an à pió parled. Intant la stalla la jè steda chiusa e Pinocchio l’è armast sol: e dat ch’l’era moltle ora ch’an aveva magned l’à cminced a sbadjè dal gran apetid. E, sbadjand, el spalancheva na bocca ch’la paréva un forne. Intant, nun truvand atre tla greppia, el s’è rasegned a mastighè un po’ d’fien: e dop d’avél mastighed benbèn, l’à chius j ochj e j l’à manded gió. - Ste fien an è trést deltutt - pó l’à dett dentra d’sè – mo quant sarìa sted méj ch’a javessa cuntinued a studiè!…A st’ora invec del fien, a pudrìa magnè un culacen d’pèn fresch sa na bela fetta d’salem! Pacenza!… La matena dop, svighiandse, l’à cerched tla greppia’n antre po’ d’fien; mo j ‘n l’à truved, parchè j l’aveva magned tutt durant la nott.

Page 61: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

61

Alora l’à chiaped na bucheda d’paja trideda: prò in chel mentre ch’j la mastigheva el s’è avud da incorgia ch’la paja triteda gnanca par l’onbra la s’asmjeva mal risott a la milanes o ma i macaron a la napuletena. - Pacenza! – l’à ripetud, cuntinuand a mastighè – Che almanch la mi disgrezia la possa servì d’esenpj ma tutt’i ragazz disubidient e ch’i ‘n à voja d’studiè. Pacenza!… - Pacenza un corne! - l’à urled el padron, entrand tun chel mument tla stalla. – T’cred forsi, mi bel sumaren, ch’a t’ava cunpred unicament par dèt da béva e da magnè? Mè a t’ò cunpred parchè t’à da lavrè e parchè t’m’à da fè guadagnè un sach d’sold. Só, donca, fa’ el brèv! Vèn sa me tel Circo e malà a t’insegnarò a saltè i cerchj, a sfundè sa la testa le bótt d’carton e a balè el valzer e la polca, drétt sle ganb de dria. El por Pinocchio, par amor o par forza, l’à ‘vud da inparè tutt stle beli robb; mo par inpareli, j c’è vlud tre mes d’lezion e un sach d’frusted da cavè el pel. E finalment è vnud el giorne ch’el su padron l’à pudud anuncè un spetacol daver straordineri I cartlon d’pió culor, tached só si canton dle stred, i dciva acsé:

GRAN SPETACOL DE GALA PAR STASERA S’FARÀ OLTR’AI SOLIT SALT

DJ ESERCIZI SURPRENDENT ESEGUID  DA  

TUTT’ J ARTESTA e da tutt’i cavai

anbosess  dla  cumpagnìa  e in pió

el nirà presented par  la  prema  volta  el famos sumaren  P  I  N  O  C  C  H  I  O  

dett LA STELLA DLA DANZA

El teatre el sarà inlumined a giorne

Cla sera, cum a pudé inmaginè, un’ora préma che cminciassa el spetacol, el teatre l’era stracolme. An s’truveva pió nè na pulrona, nè un post distint, nè un palch, gnanca a paghèj a pes d’òr. Le gradined del Circo le jera gremid d’fjulen, d’fjulenle e d’ragazz de tutt le età, ch’i aveva la febra adoss par la smenia d’veda a balè el famos sumaren Pinocchio. Fnida la préma part del spetacol, el diretor dla cunpagnìa vistid sa la giachetta nera, i calzon bianch a coscia e un pèra d’stivalon d’pell fén sóra i g’nochj, el s’è presented ma tutt chel publich e, fatt un gran inchen, l’à cminced tutt punpos a prununcè ste discors pén de svarion: - “Rispetabil publich, dem e cavalir! El sotoscrétt umilissim, esend d’pasagg in st’inlustra cità, a jò vlud procreèm l’unor nonchè el piacer d’presentè ma st’inteligent e conspicue uditòri un celebre sumaren, ch’l’à già ‘vud l’unor d’balè al cuspett dla sua Maestà l’inperador de tutt le Cort piò cnusciud d ‘Europa. E sal ringrazièj, ajudèc dla vostra presenza animadric e cunpatìc!” Ste discors l’è sted acolt da ‘n sach d’rised e anca da molti aplaus; mo j aplaus i s’è rindupied e jè dvented guesi un uraghen quant tel mezz del Circo è rived el sumaren

Page 62: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

62

Pinocchio. L’era tutt armulid: l’aveva di finiment nov d’pell lóstra, sa fibbi e borchj d’uton; dó cameli bianch ma li urechj: la crinira divisa in tanti récciol lighed sa di fiucten d’seta rossa; una gran fascia d’òr e d’argent a travers ma la vita, e la coda tutta intreceda sa di nastre d’vlut amarant e celest. L’era insomma un amor d’sumaren. El diretor, tel presentèl mal publich, l’à agiunt stle poch parol: -“Rispetabil uditòri! An starò maché a fèv menzogn dle gran dificoltà ch’a jò supresed par cunprenda e smestighè st’mamifre mentre el magneva pacifigh da na muntagna a clatra dle pianur dla fascia torrida. Uservè par piacer ch’razza d’selvagena c’è ancora ti su ochj, parciò, dat ch’i è riuscid vanitos tutt’i tentativ de smestighèl cum chiatre animei pió cvil, a jò avud da fè ricors ma l’afabil linguagg dla frusta. Mo tutt le mi gentilezz, invec d’fèm pió benvosud, le jà catived senpre d’pió el su anim. Mè prò, seguend el sistema d’Galles, a jò truved tel su crani na cartilagin d’oss pcena pcena che la stessa Facoltà medicea d’Parigi la jà ‘rcnusciud essa quell el bulb rigeneradór di capéi e dla danza enpiriga. L’è par quest ch’a l’ò vsud amaestrè tel ball, nonché tel salt di cerchj relativ dle bótt fudered d’carton. Amirèl e dop giudichèl ! Préma prò d’chiapè cugned da vó, permeté, gent mia, ch’a v’invita mal spetacol diurne d’dmenasera. Mo tl’apòdosi ch’el tenp piuvos piuvessa, alora el spetacol, invec de dmenasera el sarà posticiped ma dmatena a le vondc antimeridien del doppranz”. E maché el diretor l’à fatt‘n antre bell inchén: quindi, rivolt ma Pinocchio, j à dett: - Só Pinocchio! Préma d’dè inizi ma i vostre esercizi, saludè ste rispetabil publich, dèm, cavalir e ragazz! Pinocchio, ubidient, l’à pighed sóbit i dó g’nochj davanti fén partera, e l’è ‘rmast inginuchied fén a quant el diretor, schiucand la frusta an j à urled: - Al pass. Alora el sumaren el s’è alzed sle qvatre ganb e l’à cminced a girè intorne mal Circo, camnand senpre d’pass. Dop un po’ el diretor j à urdined: - Al trott! – e Pinocchio, ubidient, l’à ganbied marcia dal pass al trott. - Al galopp! – e Pinocchio l’à tached el galopp. - De carira! – e Pinocchio el s’è mess a corra de gran carira. Mo mentre el curica cum el vent, el diretor, alzand el bracc apreria, l’à scarighed un colp d’pistola. D’drìa a chel colp el sumaren, fajend fénta d’essa ferid, l’è casched tutt longh tel Circo, cum s’el stassa par murì daver. Alzedse da tera in mezz a un schiopp d’aplause, d’urle e de battmèn da nun dì, j vèn fatt d’alzè la testa e d’guardè in só… e guardand , l’à vést t’un palch na bela sgnòra ch’la javeva mal coll na grossa culèna dora; e da sta culèna pendeva un medajon. Sun st’medajon era rafigured el ritratt d’un buraten. - Chel ritratt l’è ‘l mio!…Cla sgnòra la jè la Fata!… - l’à dett dentra d’sé Pinocchio, arcnuscendla sóbit: e lasciandse véncia da na gran cuntentezza, l’à pruved a urlè: - Oh Fatena mia! oh Fatena mia!… Mo invec de stle parol, da la gola j è scaped sulament un rait acsè fort e prulunghed, ch’l’à fatt rida ma tutt’i spetador, sopratutt ma i ragazz ch’i era tel teatre. Alora el diretor par insgnèj e fèj capì ch’an è bona decenza mettse a raitè sla facia ma la gent, j à dat sal manigh dla frusta na gran batcheda sel nes. El por sumaren, tred fora un palme d’lengva, l’à dured a lechès el nes almén cinqv minud, cunvint forsi acsé d’sciutès el dulor ch’l’aveva sentid.

Page 63: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

63

Mo granda è sted la su disperazion quant, girandse d’arnov, l’à vést che la Fata la jera sparida e ch’el palch l’era svoid. El s’è sentid cum a murì: i su ochj i s’è rinpid d’legrim e l’à cminced a piagna a dirótt. Niscion prò el s’n’è incort, e, mén de chiatre el diretor, che anzi, fajend schiuchè la su frusta, l’à fatt: - Só da brev, Pinocchio ! Adess a farè veda ma sti sgnór sa quanta bonagrezia a si bon d’saltè i cerchj. Pinocchio l’à pruved dó o tre volt: mo ogni volta ch’l’ariveva davanti mal cerchj, invec de traversèl, j paseva cumodament sotta. A la fén l’à fatt un salt e l’à traversed, mo le ganb de dria le j è ‘rmast par disgrezia chiaped tel cerchj: par st’fatt l’è arcasched par tera da clatra part, cum un salem. Quant el s’è alzed, l’era ‘rmast zopp, e a fadiga j la jà fatta a ‘rturnè tla scuderia. - Fora Pinocchio! A vlem el sumaren! Fora el sumaren! – i t’urleva i ragazz da la platea, inpietosidi e cumoss par ste fatt incredibil. Mo el sumaren par cla sera an s’è fatt pió arveda. La matena dop el vetrineri, osìa el dutor dle besti, dop d’avél visited, l’à dichiared ch’el saria ‘rmast zopp par tutta la vita. El diretor alora, l’à dett mal su garzon de stalla: - Cò t’vo’ ch’a m’ne faga d’un sumar zopp? Saria un magnapen a uf. Portle donca tla piaza e arvendle. Arived tla piaza, jà truved sóbit el cunprador, ch’l’à dmanded mal garzon dla stalla: - Quant t’vo’ de ste sumaren zopp? - Vent franc. - A t’dagh vent sold. An creda ch’a l’ conpra par usèl: a l’ conpre sol par la su pell. A véggh ch’l’à la pell molta dura, e sa la su pell a voj fè un tambur par la banda musichel del mi paes. A v’lasc pensè ma vó, ragazz, che bel piacer l’è sted par el por Pinocchio quand l’à sentid ch’l’era destined a dventè un tambur. Fatt se stà ch’el cunprador, apena l’à paghed i vent sold, l’à purted el sumaren sla riva del mer; e dop d’avéj mess un sass mal coll e avél lighed par na zanpa ma na corda ch’el tneva t’na mèn, j à dat a l’inpruvis un spinton e ‘l l’à buted tl’aqua. Pinocchio sa chel sass mal coll, l’è gid sóbit a fond: e el cunprador, tnend senpre stretta t’na mèn la corda el s’è mess a seda sóra un scoj, aspetand che el sumaren l’avessa el tenp d’murì afughed, par pó cavèj la pell

34°

Pinocchio, buted tel mer, el vèn magned dai pesc e l’artorna a essa un buraten cum l’era préma,

mo mentre el noda par salvès, el vèn magned dal teribil pesc-chen.

Dop cinqvanta minud che el sumaren l’era sott’aqua, el cunprador l’à dett, dscurend daparló: - A st’ora el mi por sumaren zopp l’è mort sigur afughed. Artrémle só donca, e fém sa la su pell ste bel tanbur. E l’à cminced a tirè la corda, do’ ch’l’era sted lighed par na ganba: e tira, tira e tira, a la fén l’à vést cunparì a galla… indvinè? Invec d’un sumaren mort l’à vést cunparì a fior d’aqua un buraten viv ch’el scudinzuleva cum un’inguélla.

Page 64: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

64

Vdend chel buraten d’legn, el por om l’à cres ch’fussa ‘n insoni e l’è ‘rmast malé intuntid, a bocca ‘perta e sa j ochj fora dla testa. Archiapedse na muliga dal su sbalurdiment, l’à dett piagnend e balbetand: - E ‘l sumaren ch’a jò buted tl’aqua do’ ch’l’è?… - Chel sumaren a so’ mè! – l’à rispost el buraten. - Tèee? - Sé, mè - Ah! Fjol d’sta bona dona! E t’avréss forsi la pretesa d’purtè in gir ma me? - Mè burlèm d’vó? Tutt atre, cher el mi padron, mè a dégh sel seri. - Mo cum è sucess che tè poch fa t’er un sumaren e adess, stand a bagn tl’aqua, t’si dvented un buraten d’legn?… - Sarà l’efett dl’aqua saleda. El mer el fa de sti scherz - Beda, buraten, sta’ atenti!… An stè a creda de pudét divertì a le spall mio! S’me salta le madònn!… - Va ben, padron; a vlé savé tutta la vera storia? Sciujém sta ganba e mè a v’la jarcuntarò. Chel bon om del cunprador, curios de cnoscia vera storia, jà sciolt sóbit el nod dla corda ch’j l’ tneva lighed: e alora Pinocchio, sentendse libre cum un ucell tl’eria, l’à chiaped a dìj acsè: - A javé da savé donca che mè a jera un buraten d’legn cum a so’ adess: e a jera lelé par dventè un ragazz, cum in st’mond c’n’è tanti: mo prò, par la mi poca voja d’studiè e par stè a sentì ma i cativ cunpagn, a so’ fugid da chesa… e un bel giorne, svighiandme, a m’ so’ artruved ganbied t’un sumaren sa tant d’urechj… e sa tant de coda!… Che vergogna è sted quella par me!… Na vergogna, padron mio, che Sant Antoni bnedett an la jà da fè pruvè gnanca ma vó ! Purted a venda sel marched di sumar, a so’ sted cunpred dal diretor d’na cunpagnia equestre, ch’el s’è mess tla testa d’fè d’me un gran balaren e un gran saltador de cerchj: mo na sera, durant el spetacol, a jò fatt tel teatre na brótta cascheda e a so’ armast zopp tun tutt dó le ganb d’drìa. Alora el diretor, nun savénd cò s’ne fè d’un sumar zopp, el m’à manded a ‘rvenda, e a m’avé cunpred vó. - Purtropp! E a t’ò paghed vent sold, on sóra clatre. Chi m’j’ardà adess i mi vent sold? - E parchè a m’avé cunpred? Vó a m’avé cunpred par fè sa la mi pell un tanbur!… un tanbur… - Purtropp! E adess do’ a vagh a truvè n’antra pell?… - An ve disperè, padron mio. Di sumaren c’n’è tanti tun st’mond! - Dìmm, ragazz inpertinent, e la tu storia la fnésc maché? - Nò, - l’à rispost el buraten, - c’è ancora dó parol, e pó la jè fnida. Dop ch’a m’avé cunpred, a m’avé purted maché par mazèm, mo pó, cedend ma un sentiment pietos d’umanità an avé avud el curagg e a javé preferid d’lighèm un sass mal coll e d’butèm in fond al mer. Ste sentiment d’delicatezza el ve fa gran unor e par quest mè a javrò senpre par vó na gran riconoscenza. Prò stavolta, padron mio, a javé fatt i cont senza la Fata… - Chi la jè sta Fata? - La jè la mi mà, ch’la jasmeja in tutt e par tutt ma cleatre medre bon, ch’le vo’un gran ben ma i su ragazz, e ch’le ‘n j perd mèi d’ochj e j assist amurosament tun tutt le disgrezi, anca quant sti ragazz, par le su studidaggin e par i su cativ cunportament, i meritarìa d’essa banduned e lasced al su desten. A dciva donca che la bona Fata, apena la m’à vést sel punt d’murì ‘fughed , la jà manded sóbit intorne ma me un branch d’pesc ch’an fniva pió, che credendme daver un sumaren bel e che mort, i t’à cminced a magnèm. E che bucon ch’i feva! An avrìa mèi cres ch’i pesc i fussa pió

Page 65: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

65

lup anca di ragazz !…Chi à magned li urechj, chi à magned el nes, chi ‘l coll e la crinira, chi la pell dle zanp, chi la peleccia dla schena… e, fra chiatre, c’è sted un pesciulen acsè ben eduched, ch’el s’è degned parfén d’magnèm la coda. - Da ogg in pó – l’à dett el cunprador inoridid, - a giur d’nun magnè pió la carna d’pesc. Me dispiac’rìa na mucchia se aprend un rusciol o un nasell frétt, a j truvassa dentra na coda d’sumar! - A la pens anca mè cunpagn - l’à repliched el buraten, ridend - Del rest, a javé da savé che quant i pesc i à fnid d’magnèm tutta cla bóccia asinena ch’la m’arcupriva da la testa fén ma i pid, jè arived cum è naturel, ma l’oss…o par dì méj, jè arived mal legn, parchè, cum a vdé, mè a so’ tutt d’legn molt dur. Mo dop ch’i à dat i prém mors, chi pesc ingord i s’è incort ch’a ‘n era carna par i su dent, e nausèd de st’magnè indigest, i è gid via chi d’qua, chi d’là, senza gnanca arvultès a dì grazie. E acsé a v’ò arcunted cum è sucess che vó, tirand só la corda, a javé truved ‘tached un buraten viv, invec d’un sumaren mort. - Mè a m’n’inféschj dla tu storia – l’à urled el cunprador rabid dur – A sò sol ch’a jò spes vent sold par cunprèt, e a jarvoj i mi quadren. T’sa cò a farò? A t’arpurtarò tel marched e a t’arvendrò a pes d’legn stagiuned par ‘cenda el fogh tel caminett. - Arvendèm pur, che mè a so’ cuntent – l’à dett Pinocchio. Mo acsé dicend, l’à fatt un bel balz e l’è salted tel mezz dl’aqua. E nudand alegrament e aluntanandse da la spiaggia, l’urleva mal por cunprador: - Adìo, padron; s’a javé bsogn d’na pell par fè un tanbur, arcurdèv d’me. e pó ‘l ridiva e ‘l cuntinueva a nudè: e dop un pó, arvultandse indrìa, l’urleva pió fort: - Adìo, padron, s’a javé bsogn d’un po’ d’legna stagiuneda par ‘cenda el caminett, arcurdèv d’me. Fatt se stà che in t’un batta d’cilli, el s’era sluntaned tant, ch’an s’vedeva guesi pió: osìa, s’vedeva sol, sla superfic del mer, un punten ner ch’ogni tant el rizeva le ganb fora dl’aqua e ‘l feva dle caprol e di salt, cum un dufen alegre d’bonumor. Intant ch’el nudeva senza méta, Pinocchio el t’à vést tel mezz del mer un scoj ch’el paréva tutt d’marmor bianch: e só da cima mal scoj na bela capretena che sa tant amor j feva segn d’avicinès. La roba pió strena l’era questa: che la lèna dla capretena, invec d’essa bianca, nera o briguleda de sti dó culor, cum è quella dli atre chepre, la jera invec turchena, mo d’un turchen brilant ch’l’arcurdeva propi ben i capéi dla bela Fjola. A lasc pensè ma vó se ‘l cor del por Pinocchio l’à cminced a batta pió fort! Rindupiand la forza e l’energia l’à tached a nudè vers el scoj bianch: l’era già riv a metà streda, quant ech che scappa fora da l’aqua e j vèn incontre n’oribil testa d’mostre maren sa na gran bocca spalancheda, cum un butrigon, e tre fil de zann, ch’le javrìa fatt paura anca a vedle pitured. E a savé chi l’era chel mostre maren? Chel mostre maren l’era nè pió e nè mén che chel gigantesch Pesc-chen che tantle volt s’n’è parled tun sta storia, e che par el su insaziabil apetit, el niva chiamed “l’Attila di pesc e di pescador”. Inmaginèv el spavent del por Pinocchio, a la vésta del mostre. L’à cerched d’scansèl, de ganbiè streda: l’à cerched de fuggia: mo cla bocca sprupusiteda j niva senpre incontre sa la velocità d’na sajetta. - Fa’ svelt, Pinocchio, par carità! – la jurleva beland cla capretena. E Pinocchio el nudeva disperedament sa i bracc, sal pett, sa le ganb e sa i pid. - Corr, Pinocchio, parchè el mostre el s’avicena!… E Pinocchio, arcujend tutt le su forz, el rindupieva tenacement el ritme. - Sta’ atenti, Pinocchio, ch’el mostre el t’ariva!…Ecle!…Ecle!…Fa’ svelt par carità, o

Page 66: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

66

t’si freghed. E Pinocchio a nudè senpre pió lest, e via e via e via, cum na palla da schiopp. E l’era già vicen mal scoj, e già la capretena tutta a spindulon sel mer, j slungheva le su zanp davanti par ajudel a scapè da l’aqua!… Mo urmei l’era tard! El mostre ‘l l’aveva ‘rived: tirand el fied vers d’ló, l’à caced gió chel por buraten, cum l’avrìa bud un ov d’galena: e ‘l l’à inghiutid sa tanta forza e tanta avidità, che Pinocchio, cascand gió dentra al Pesc-chen, l’à batud la testa acsé fort da restè intuntid par un quart d’ora. Quant l’è ‘rturned in sè, an se saveva arcapzè, gnanca ló, in che mond el fussa. Dintorne ma ló c’era da ogni part un gran scur: mo un scur acsé ner, ch’j paréva d’essa entred sa la testa t’un calamer pén d’inchiostre. El s’è mess in ascolt, e an à sentid nisciun rumor: sol de tant in tant el sentiva batta sla facia di gran réfol d’vent. Da prém an aresciva a cunprenda da do’ scapassa fora chel vènt, mo pó l’à capid ch’el niva dai palmon del mostre. Parchè s’à da savè che chel Pesc-chen el sufriva d’asma un gran bel po’, e quant el respireva, paréva propi ch’tirassa la tramuntena. Sle prém Pinocchio l’à cerched d’fès un po’ curagg: mo pó cum l’à avud la prova sigura d’truvès rinchius tel corp del mostre maren; alora l’à cminced a piagna e a urlè e piagnend el dciva: - Ajud! Ajud! Oh poramè! An c’è niscion ch’me venga a salvè? - Chi t’vo’ ch’t’salva, disgrazied?… - la jà dett tun chel scur na vuciaccia chiocca d’chitarra scurdeda. - Chi l’è ch’parla acsé? – l’à dmanded Pinocchio sentendse g’lè da la paura. - A so’ mè! un por Tonn, inghiutid dal Pesc-chen insèm sa te. Mo tè ch’ razza d’pesc t’si? - Mè a ‘n ò gnent a che veda sa i pesc. Mè a so’ un buraten. - E alora, s’an t’si un pesc, parchè t’si fatt inghiutì dal mostre? - A ‘n so’ mè, ch’a m’so’ fatt inghiutì: l’è ló ch’el m’à inghiutid! E adess cò l’è ch’a javem da fè tun ste scur?… - Rasegnès e aspetè ch’el Pesc-chen el c’ava digerid ma tuti dó!… - Mo mè a ‘n voj essa digerid! – l’à urled Pinocchio, artacànd a piagna. - Gnanca mè a vrìa essa digerid - l’à sogiunt el Tonn – mo mè a so’ abastanza filosof e a m’cunsol pensand che quand on el nasc Tonn, c’è pió dignità a murì sott’aqua che sott’oli!… - An dì le fregnacc! – l’à dett Pinocchio. - La mia è n’opinion – l’à repliched el Tonn – e le opinion, cum i dic i Tonn pulitigh, le va rispeted! - Insomma…mè a voj gì via da maché… a voj fuggia… - Fugg se t’si bon!… - L’è molt gross ste Pesc-chen ch’el c’à inghiutid? – l’à dmanded el buraten. - Figurte ch’el su corp l’è longh pió d’un chilometre, senza cuntè la coda. Tel tenp ch’i feva sta cunversazion, j è pars ma Pinocchio d’veda distant distant na spec d’chiaror.- Cò sarà mèi chel lumicen malagió distant? – l’à dett Pinocchio. - Sarà un qualch nostre cunpagn d’sventura, ch’l’aspétta, cum a fém nó, el mument d’essa digerid!… - A voj gì a veda. Pò darsi ch’c’sia qualch vecchj pesc bon d’insgnèm la streda par fuggia. - Me a t’l’avgur de cor, cher el mi buraten. - Adìo, Tonn. - Adìo, buraten: e bona furtuna - Do’ a c’arvedrém?…

Page 67: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

67

- E chi l’ sa?… È méj a nun pensèj!

35°

Pinocchio l’artrova tel corp del Pesc-chen… chi l’artrova?

Legé ste capitol e a l’ savrì

Pinocchio, apena l’à dett adìo mal su bon amigh Tonn, el s’è moss a tranbalon in mezz ma chel scur, e l’à cminced a camnè a taston drenta el corp del Pesc-chen aviandse un pass drìa clatre vers cla spec d’chiaror ch’el vdeva sbarlucighè in luntananza E tel camnè l’à sentid ch’i su pid i sguazeva t’na piscolla d’aqua grassa e scivlosa, e che cl’aqua la javeva un udor acsé fort de pesc frétt, ch’j paréva d’essa a mezza quaresma. E pió el giva avanti, e pió el chiaror el s’feva lucent e nett: fén a quant, camenna e camenna, finalment l’è rived: e cum l’è rived…cò ‘l t’à truved? A ve l’ dagh da indvinè fra mella: l’à truved un tavlen aparechied, sa sóra na candela ‘cesa infileda tel coll d’na butellia d’vetre verda, e a seda ma la tavla un vechiett tutt bianch cum s’el fussa d’név e d’panna munteda, ch’el steva malé mastigand di pesciulen viv, mo acsè viv, che dle volt, mentre j magneva, i fugiva parfen da la bocca. A chel veda, Pinocchio l’à vud na cuntentezza acsé granda e inaspeteda, ch’poch j è manched ch’el cascassa in fastidi. El vléva rida, el vleva piagna, el vleva dì ‘n sach d’robb; e invec el sburbutleva cunfusament e el balbeteva dle parol mozz e senza sens. Finalment j la jà fatta a cacè fora un urle d’cuntentezza e spalancand i bracc e sfunandse mal coll del vechiett, l’à cminced a urlè: - Oh! bab mia! finalment a v’ò artruved! D’ora in pó a ‘n v’lasciarò pió, mèi pió, mèi pió! - Donca j ochj i m’dic el vera? l’à repliched el vechiett, sfregandse j ochj – Donca t’si propi tè, el mi cher Pinocchio? - Sé, sée! A so’ mè, propi mè! E vó a m’avé già perduned, an è vera? oh! bab mia quant a si bon!… e pensè che, mè invec… Oh! mo s’a savessi quantle disgrezi le m’è piuvud fra chep e coll e quantle robb le m’è gid a travers!… figurèv che el giorne che vó, bab mia, vendend la vostra giachetta, a m’avé cunpred l’abecederi par gì a scola, mè a so’ fugid a veda i buraten, e el buratiner el me vléva metta sel fogh parchè a j cucessa el su munton arost, che pó l’è sted quel ch’el m’à dat cinqv munet dor da purtè ma vó, mè prò a jò truved ma la Volp e mal Gatt, ch’i m’à purted tl’ustaria del Ganbre Ross do’ jà magned cum i lup, e partid d’nott, sol sol, a jò incuntred j asasen ch’i s’è mess a corr’me d’drìa, e mè via, e lori d’drìa, e mè via e lori senpre d’drìa, e mè vìa, finchè i m’à inpiched ma un rèm dla Cerqua Granda, do’ che la Bela Fjola dai capéi turchen la m’à manded a chiapè sa na caruzena, e i dutor, dop ch’i m’à visited, i à dett subit “S’an è mort è segn ch’l’è ancora viv” e alora m’è scaped dett na bugia e el nes el m’à cminced a crescia e an me paseva pió da la porta dla cambra, e par ste mutiv a so’ gid sa la Volp e sal Gatt a semnè le qvatre munet dor, che ona a la javeva spesa tl’Ustaria, e el papagall el s’è mess a rida, e mè invec de domella munet a ‘n ò truved pió gnent, che el Giudic, cum l’à savud ch’a jera sted derubed, el m’à fatt sóbit metta in galera, par dè sudisfazion ma i ledre da do’ mè, tel nì via, a jò vést un bel grapol d’ua in t’un canp, do’ ch’a so’ armast pres t’na tajola, e el cuntaden de santa ragion el m’à mess el culer da chen parchè a fassa la gvardia mal puler, ch’l’à ricunuscud la mi inucenza e ‘l m’à lasced libre, e’l sarpent sa la coda ch’j fumeva, l’à

Page 68: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

68

cminced a rida e j s’è schianted na vena tel pett, e acsé a so’ arturned ma la Chesa dla Bela Fjola, ch’la jera morta, e’l Pcion tel vedme a piagna el m’à dett “A jò vést mal tu ba, ch’el s’fabricheva daparló na barctena par nìt a cerchè” e mè a jò dettj “Oh! s’a javessa li el anca mè” e ló el m’à dett “T’vo’ nì dal tu ba?” e mè a jò dett “Magari! mo chi me porta?”, e ló el m’à dett “A t’port mè” e mè a jò dett “E cum?” e ló ‘l m’à dett “Mont’me só sel grupon” e acsé a javem vuled par tutta la nott, e pó a la matena tutt’i pescador ch’i guardeva vers el mer i m’à dett “C’è un por om in t’na barctena ch’el stà par afughes” e mè da distant a v’ò arcnusciud sóbit, parchè me l’ diceva el cor, e a v’ò fatt segn d’arturnè a riva… - Anca mè a t’ò arcnusciud – l’à dett Gepetto – e a sarìa vulantiri arturned a riva: mo cum me fè? El mer l’era gross e un cavalon el m’à arbalted la barctena. Alora st’oribil Pesc-chen, ch’l’era propi malé, apena ch’el m’à vést tl’aqua l’è cors sóbit vers d’me, e tireda fora la lengva, el m’à chiaped pèri pèri, e ‘l m’à inghiutid cum un caplétt. - E quant tenp l’è ch’a si chius maché dentra? - Da chel giorne in pó, i sarà urmei dó ann: ann, Pinocchio mia, ch’i m’è pars dó secol! E cum a javé fatt a canpè? E do’ a javé truved la candela? E i furminant par ‘cendla chi v’j à dat? - Adess a t’arcuntarò tutt. T’à donca da savé che cla stessa burasca, ch’la jà arbalted la mi barchetta, la jà fatt anca ‘fundè un bastiment mercantil. I mariner i s’è salved tutti, mo el bastiment l’è culed a picch e ‘l solit Pesc-chen che chel giorne l’aveva un gran apetid, dop d’avé inghiutid ma me, l’à inghiutid anca el bastiment… - Cum? El l’à caced gió tutt t’un bucon? – l’à dmanded Pinocchio pén d’maraveja. - Tutt t’un bucon: e l’à arspuded sol che l’albre maestre, parchè j era ‘rmast fra i dent cum una resta d’pesc. Par mi furtuna, chel bastiment l’era carigh d’carna cunserveda tle casett de stagn, de biscotle, osìa d’pèn abrustolid, de butilli d’vén, d’ua secca, d’furmai, de cafè, de zucre, de candel d’segh, e de scatol d’ceren. Sa tutta sta grezia d’Dio a jò pudud canpè dó ann: mo ogg a sem ai sgocciol: ogg tla dispensa an c’è pió gnent, e sta candela ch’t’ved acesa l’è la lultma candela ch’la m’sia ‘rmasta… - E dop? - E dop, caro mio, a restarém tutt dó tel scur. - Alora, ba, - l’à dett Pinocchio, - an c’è ‘l tenp da perda. Bsogna pensè sóbit a fuggia… - A fuggia…e cum? - Scapand da la bocca del Pesc-chen e butanse nudand tel mer. - Tè t’parle ben: mo mè, caro Pinocchio an so’ bon da nudè. - E cò fa?… Vó a me muntarè a cavall sle spall e mè, ch’a so’ un bon nudador, a v’purtarò sen e salv fén ma la riva. - Inlusion, ragazz mia,! l’à repliched Gepetto, nizgand la testa e suridend malinconiga- ment – Mo t’pèr pusibil che un buraten alt poch pió d’un metre, cum t’si tè, l’ava la forza d’purtèm sle spall nudand? - Pruvè e a vedrì! A ogni mod se sarà scrétt tel cel ch’a javem da murì, a javrem almanch la gran cunsulazion d’murì bracedi insèm. E senza dì atre, Pinocchio l’à chiaped t’na mèn la candela, e giend avanti par fè lómm, l’à dett mal su ba: - Nì drìa d’me. An c’è d’avé paura. E jà camned acsè par un bel pezz, e jà traversed tutt el corp e tutt el stomigh del Pesc-chen. Mo rivedi tel punt do’ cminceva la gran gola del mostre, jà pensed ben d’fermès e d’dè n’uchieda par sceja el mument gióst par la fuga.

Page 69: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

69

Bsogna savé ch’el Pesc-chen, dat ch’l’era molt vechj e sufrend d’asma e de palpitazion de cor, l’era custrett a durmì sa la bocca aperta: acsé Pinocchio faciandse a l’inizi dla gola e guardand in só, l’à pudud veda fora da cl’enorme bocca spalancheda un bel pezz d’cel pén de stell e un belissin lómm d’luna. - Quest l’è propi el mument gióst par fuggia – l’à dett alora sotvoc gired vers el su ba – el Pesc-chen el dorm cum un ghir, el mer l’è tranqvéll e s’ved ben cum s’fussa d’giorne. Nì donca, ba, drìa d’me e fra un po’ a sarem salv. Dett e fatt, i è gid só par la gola del mostre maren, e rivedi in cl’enorme bocca jà cminced a camnè in punta d’pid sla lengva, na lengva acsé longa e acsé larga, ch’la paréva el viel d’un giarden, e già jera lelé par fè ‘l gran salt e par butès tel mer, quant sel pió bell el Pesc-chen l’à starnudid, e tel starnudì, l’à dat un scuson acsè fort, che Pinocchio e Gepetto i s’è truved rinbalzedi a l’indrìa e scaraventedi d’arnov tel fond del stomigh del mostre. Tel gran urt dla cascheda la candela la s’è smurceda, e pedre e fjol i è ‘rmast tel scur. - E adess?… - l’à dmanded Pinocchio fajendse seri. - Adess, fjol mia, a sem bel e freghedi. - Parchè freghed? Dém la mèn, ba, e badè d’nun scivlè!… - Do’l’è ch’t’me port? - A javém da ‘rpruvè a fuggia. Nì sa me senza paura. Dett acsè, Pinocchio l’à chiaped el su ba par la mèn: e camnand senpre in punta d’pid, i è argid só insèm par la gola del mostre: pó jà traversed tutta la lengva e scavalched tutt tre le fil di dent. Préma prò de fè ‘l gran salt, el buraten j à dett mal su ba: - Muntèm a cavall sle spall e ‘bracèm fort fort. Mal rest a j pens mè. Apena Gepetto el s’è cumuded sle spall del fjol, Pinocchio, sigurissim del fatt suo, el s’è buted tl’aqua e l’à cminced a nudè. El mer l’era calm cum un oli: la luna la risplendeva sa tutt el su chiaror e ‘l Pesc-chen el cuntinueva a durmì t’un sonn acsé prufond, ch’j ‘n l’avrìa svighied gnanca le canuned.

36°

Finalment Pinocchio el fnesc d’essa un buraten e ‘l dventa un ragazz.

Mentre Pinocchio el nudeva a la svelta par arivè sla riva, el s’è incort ch’el su ba ch’j steva a cavall sle spall e l’aveva le ganb a bagn tl’aqua, el tremeva tutt cum s’l’avessa la febbra terzena. El tremeva par el fredd o par la paura? E chi ‘l sá?… Forsi un po’ d’on e un po’ d’clatra. Mo Pinocchio credend che chel tremor el fussa d’paura j à dett par cunfurtèl - Curagg, ba! Fra poch minud a jarivarém tla spiaggia e a sarem salv. - Mo do’ch’la jè sta bnedetta riva? – l’ dmanded el vechiett dventand senpre pió inquiet, e strignend j ochj cum fa i sartor quant jinfila l’egh. – Ecme maché ch’a gvard da tutt le band, e an vegh atre che cel e mer. - Mo mè a vegh anca la spiaggia. - l’à dett el buraten – par vostra regola mè a so’ cum i gatt: a vegh pió méj d’nott ch’an è d’giorne. El por Pinocchio el feva fénta d’essa d’bon umor: mo invec… invec el s’cminceva a scuragè: le forz le caleva e el su respir el s’feva gross e afanos… insomma an ne pudeva pió, e la riva la jera senpre distant. L’à nuded fén a quant l’à ‘vud el fied: pó el s’e gired sa la testa vers el Gepetto e l’à dett sa dle parol mozz:

Page 70: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

70

- Bab mia… ajudem…, parchè mè a mor!.. E pedre e fjol i era urmei sel punt d’afughès quant i à sentid na voc d’chitarra scurdeda ch’la jà dett: - Chi è ch’mor? - A sem mè e ‘l mi por ba… - Mo sta voc mè a la cnosc! Tè t’si Pinocchio!… - Propi mè: e tè chi t’si? – Mè a so’ el Tonn el tu cunpagn d’prigiunia drenta mal Pesc- chen. - E cum t’à fatt a fuggia? - A jò seguid el tu esenpj. Tè t’si quell ch’m’à insgned la streda, e drìa d’te, a so’ fugid anca mè. - Tonn mia, t’capit propi gióst! A t’pregh par l’amor ch’port ma i tu fjoi, i Tunen: ajùdce o a sem freghed. - Vulantiri e sa tutt el cor. Tachèv tuti dó ma la mi coda e lascèv gvidè. Mè tun qvatre minud a v’purtarò a riva. Gepetto e Pinocchio cum a pudé inmaginè, jà ‘ceted sóbit l’invit: mo invec che tachès ma la coda, jà giudiched pió comod d’mettse adritura a seda sel grupon del Tonn. - A bsém tropp? – j à dmanded Pinocchio - Bsè? Mo gnanca par l’idea; me pèr d’avé adoss dó cociol d’puracia – l’à rispost el Tonn, ch’l’era d’corporadura acsé grossa e rubusta, da senbrè un vitell de dó ann. Arivedi a riva Pinocchio l’è salted a tera par prém, par ajudè mal pedre a fè ‘n antre-tant: pó el s’è rivolt mal Tonn, e sa voc cumossa j à dett: - Amigh mia, tè t’à salved mal mi ba! A ‘n ò donca parol par ringrazièt abastanza. Parmett almanch ch’a t’daga un beg in segn d’ricunuscenza eterna!.. El Tonn l’à caced el mus fora da l’aqua, e Pinocchio, pigandse sa i g’nochj partera, j à dat un gran beg propi sla bocca. A sta dimostrazion d’spontanea e schietta tenerezza, chel por Tonn, ch’an era ‘bitued, el s’è sentid tant cumoss, che vergugnandse d’fès veda a piagna cum un fjulen, l’à arcaced la testa sot’aqua e l’è sparid. Intant s’era fatt giorne. Alora Pinocchio, ufrend el su bracc ma Gepetto ch’l’aveva a malapena el fied da ténse in pid, j à dett: - Pugèv pur mal mi bracc, bab mia, e gemm. A camnarém pien pien cum le furmigh e quant a sarem stracch a c’arpusarem streda fajend. - E do’ a javem da gì? – l’à dmanded Gepetto. - In cerca d’na chesa o d’na capanna, do’ i c’daga par carità un tozz d’pèn e un po’ d’paja che c’serva da lètt. I ‘n aveva fatt gnanca cent metre ch’i à vést a seda sel grepp dó brótt mus, ch’i steva malé cum par dmandè la carità. I era el Gatt e la Volp: mo i ‘n s’arcnusceva pió da quei d’na volta. Figurèv ch’el Gatt, a forza d’fè fénta d’essa cegh, l’aveva fnid par dventè cegh daver e la Volp invechieda, splachida e tutta persa a na part, la ‘n aveva pió gnanca la coda. Propi acsè: cla perfida ladruncola, fnida tla miseria pió nera, la jà ‘vud da venda la su gran bela coda ma un comerciant anbulant ch’j la jà cunpreda par fèsne un scaciamosch. - O Pinocchio, - la jà urled la Volp sa na voc da piagnisteo, - fa’ un po’ d’carità ma sti dó por inferme. - Inferme – l’à ripetud el Gatt. - Séeee, adìo! – l’à rispost el buraten – A m’avé freghed na volta, mo an me freghè pió. - Credme, Pinocchio, che ogg a sem purett e sgrazied daver!

Page 71: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

71

- Daver! - l’à ripetud el Gatt. - S’a si puretti a ve l’ meritè. Arcurdèv del pruverbi ch’el dic:” Sa i sold rubed an s’fa furtuna.” Adìo, mascaren! - Av cunpasion d’nojare!… - D’nojatre!… - Adìo, mascaren! Arcurdèv del pruverbi ch’el dic: “La farena del davle la dventa tutta sémla”. - An c’bandunè!… - ‘ndunè!… – l’à ripetud el Gatt - Adìo, mascaren! Arcurdèv del pruverbi ch’el dic: “Chi roba mal prosim el mantell, d’solit el mor senza camigia”. E acsé dicend, Pinocchio e Gepetto jà cuntinued tranquilament par la su streda: finchè, fatt ‘n antre cent pass, i à vést in fond ma un viottol tel mezz di canp na bela capanna tutta d’paja, sal tett cupert d’tegol e de copp. - M’sa che cla capanna la jà da essa abiteda da qualcdon – l’à dett Pinocchio – Gem malà e busèm. Difatti jè gid, e jà bused ma la porta. - Chi è? – la jà dett na vucena da dentra. - A sem un por pedre e un por fjol senza pèn e senza tett – l’à dett el buraten. - La chiev la jè sla porta! Nì pur dentra! – la jà dett la solita vucena. Pinocchio l’à gired la chiev e la porta la s’è aperta. Apena entredi dentra jà guarded d’qua, jà guarded d’là, mo i ‘n à vést ma niscion. - Mo el padron dla capanna do’ l’è?– l’à dett Pinocchio, pén d’maraveja. - A so’ maquasó! Pedre e fjol i s’è arvultedi vers el sufétt, e jà vést sóra un travcell el Gréll-parlant. - Oh! cher el mi Grilen – l’à dett Pinocchio salutandle sa molt garb. - Adess t’mè chiem “car el mi Gréll”, vera? mo an t’arcord pió de quant, par scacèm da chesa tua t’m’à tired un manigh d’martell?… - T’à ragion, Grilen! Manda via anca ma me… tira anca ma me un manigh d’martell: av prò cunpasion del mi por ba… - Mè a javrò cunpasion del pedre e anca del fjol: mo a jò vlud mett’te in ament el sgarb ch’jò ricevud, par insgnèt che tun st’mond, quant s’pò, bsogna mustrès gentil sa tutti , se s’vol essa arganbiedi in ches de bsogn. - T’à ragion, Grilen, t’à dle ragion da venda e mè a ténrò in ament la lezion che t’m’à dat. Mo t’me dic cum t’à fatt a cunprèt sta bela capanna? - Sta capanna la m’è steda regaleda iri da na graziosa chepra, ch’la javeva la lèna d’un culor turchen bel dafatt. -E la chepra do’ ch’la jè gida? - A ‘n el sò. - E quant la jarturnarà? - La ‘n arturnarà mèi. Iri la jè partita tutta ‘dulureda, e, beland paréva ch’la dcissa: “Por Pinocchio… urmei an l’arvedrò pió… el Pesc-chen a st’ora j l’avrà bel e magned!…”. - La jà dett propi acsè?… Donca la jera lia…la jera lia!…la jera la mi chera Fata!… - l’à cminced a urlè Pinocchio, sighiuzand e piagnend a dirott. Dop ch’l’à piant benbèn, el s’è sciuted j ochj e, prepared un bon lètt d’paja, j à stes sóra el vechj Gepetto. Pó l’à dmanded mal Gréll-parlant: - Dìmm Grilen: do’ ch’a poss truvè un bichir d’latt par el mi por ba? - Distant tre canp da maché c’è l’urtlen Giangio, ch’el ten le vacch. Va’ da ló e tè truvarà el latt, ch’tè cerch. Pinocchio l’è gid d’corsa a chesa da l’urtlen Giangio: e l’urtlen j à dett:

Page 72: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

72

- Quant t’ne vo’ del latt? - A n’ voj un bichir pén. - Un bichir d’latt el vèn un sold. Cméncia intant a dèm el sold. - Mo mè a ‘n ò gnanca un centesim – l’à rispost Pinocchio tutt murtifighed. - Mèl, buraten mia. – l’à repliched l’urtlen. – Se tè an t’à gnanca un centesim, mè a ‘n ò gnanca un déd d’latt. - Pacenza! – l’à dett Pinocchio e l’à fatt la mossa d’gì via. - Aspétta un po’, l’à dett Giangio – Fra te e me a c’pudém metta d’acord. T’vo’ adatèt a girè el bindol? - E cò l’è el bindol? - L’è cl’agegg d’legn, ch’el serve par trè só l’aqua da la cisterna, par daquè l’ort. - A pruvarò… - Tìrme só cent sechj d’aqua e mè a t’regalarò in cunpens un bichir d’latt. - Va ben. Giangio l’à ‘cunpagned el buraten tl’ort e jà insgned el mod d’duprè el bindol. Pinocchio el s’è mess subit a lavrè; mo préma d’avé tred só le cent sechj d’aqua el grundeva d’sudor da la testa fén ma i pid. Na fadiga aclavia an la javeva fatta mèi. - Fèn adess sta fadiga d’girè el bindol, - l’à dett l’urtlen – a la jò fatta fè mal mi sumaren: ogg prò chel por animel l’è in fén d’vita. - A m’purtè a vedle? – l’à dett Pinocchio. - Vulantiri. Apena l’è entred tla stalla Pinocchio l’à vést un bel sumeren stes sla paja, sfinid da la fèm e dal tropp lavor. Dop ch’l’à guarded féss féss, l’à dett tutt cunfus dentra d’sé: - Epur chel sumeren a l’ cnosc! L’è na fisonomia ch’l’an m’è nova! E gubandse fén ma ló, jà dmanded tla lengva di sumar: - Chi t’si? A sta dmanda, el sumaren l’à apert j ochj muribond, e l’à rispost balbetand senpre tla stessa lengva: - A so’ Lu…ci…gno…lo… E dop l’à ‘rchius j ochj e l’è spired. - Oh! por Lucignolo! – l’à dett Pinocchio a mezza voc: e chiapeda na manceda d’paja el s’è sciuted na legrima ch’j culeva gió par la facia. - T’cumov par un sumar ch’an t’costa gnent? – l’à dett l’urtlen. – Cò a javrìa da dì mè, ch’a l’ò cunpred a quadren sunant, on sóra clatre? - A v’dirò…l’era un mi amigh.!… - Un tu amigh? - Un mi cunpagn de scola!… - Cum?! – l’à urled Giangio sa na gran riseda – Cum? t’avev di sumar par cunpagn de scola? Figurémce che bei studi ch’t’avrà fatt!… El buraten, sentendse murtifighed da cle parol, an à rispost: mo l’à chiaped el su bichir d’latt guesi cald, l’à fatt ritorne ma la capanna. E da chel giorne in pó, l’à cuntinued par pió d’cinqv mes a alzes préma dl’alba par gì a girè el bindol e guadagnès acsé chel bichir d’latt ch’el feva tant ben ma la salud malferma del su ba. E an s’è cuntented de quest: parchè a tenp pers l’à anca inpared a fè i canestre e i panir d’giunch. E sa i quadren ch’l’arcaveva, el pruvdeva sa un gran giudizi ma tutt le spes d’ogni giorne. Fra l’atre, l’à custruid daparló un bel careten par purtè a spass el su ba tle beli giurned e fèj chiapè na bucheda d’eria. Tle vegghj pó dla sera, el s’eserciteva a leggia e scriva. L’aveva cunpred tel paes vicen par pochi centesim un gross libre ch’j mancheva el frontespizi e l’indic e sun

Page 73: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

73

quell el feva la su letura. Quant al scriva pó, el se serviva d’un batecch, guzed cum s’fussa na penna; e nun avend nè inchiostre nè calamer, el le bagneva t’una buc’tena pena d’sciugh d’mor e de c’reg. Fatt se stà, che par la su bona volontà d’ingegnès, d’lavrè e de trè avanti, nun sol j la javeva fatta a mantena ma su pedre guesi senpre maladécc, mo l’ aveva anca mess da part quaranta sold par cunprès un vestiden nov. Na matena l’à dett mal su ba: - A vagh tel marched maché vicen, a cunprè na giactena, un brett e un pèra d’scarp. Quant a jarturnarò a chesa (l’à ‘giunt suridend) a sarò acsé benvistid, ch’a m’sganbiaré par un gran sgnor. E scaped da chesa, l’à cminced a corra tutt alegre e cuntent. A l’inpruvis el s’è sentid a chiamè par nom: e arvultandse, l’à vést na bela lumega ch’la sbugheva da la scép. - An t’m’arcnosc pió? – la jà dett la Lumega. - Me senbra e an me senbra… - An t’arcord de cla Lumega, ch’la jera al servizi da la Fata sa i capéi turchen? An t’arcord de cla volta ch’a so’ scenta par fèt lómm e tè t’si armast sa ‘n pid infiled tla porta d’chesa? - A m’arcord sé – l’à grided Pinocchio – Rispondme sóbit, Lumaghena bela: do’ t’à lasced la mi bona Fata? cò la fa? la m’à perduned? la s’arcorda senpre d’me? la m’vo’ senpre ben? la jè distant da maché? a la poss gì a truvè? Ma tutt stle dmand fatt a la svelta senza chiapè fied, la Lumega la jà rispost sa la su solita flemma: - Pinocchio mia, la pora Fata la jè t’un fond d’lètt a l’uspidel!… - A l’uspidel? - Purtropp. Culpida da mella disgrezi, la s’è maleda gravement e la ‘n à pió un sold par cunprès un bcon de pèn. - Daver?…oh! che gran dulor che t’me dà! Oh! pora Fatena! pora Fatena! pora Fatena!… S’a javessa un milion a currìa a purtèjle… Mo a ‘n ò che quaranta sold… ecchj maché: a giva gióst a cunprèm un vistid nov. Chiappj, Lumega, e va’ a purtèj sóbit ma la mi bona Fata. - E’l tu vistid nov? - Cò t’vo’ ch’m’inporta del vistid nov? A vendria anca sti qvatre cenc ch’a jò adoss, par pudéla ‘judè! Va’, Lumega, e cerca d’fè svelt: e fra dó giorne artorna maché, ch’a vedrò d’pudét dè qualch atre sold. Fininché a jò lavred par mantena mal mi ba, da ogg in pó a lavrarò cinqv or d’pió par mantena anca ma la mi bona mà. Adìo, Lumega, e a t’aspétt fra dó giorne. La Lumega, diversament dal su solit, la jà cminced a corra cum una raganela quant spionba el solleon d’Agost. Quand Pinocchio l’è ‘rturned a chesa, el su ba j à dmanded: - E ‘l vistid nov? - An m’è sted pusibil d’truvèn on ch’me gissa ben. Pacenza!… a l’ cunprarò n’antra volta. Cla sera Pinocchio, invec d’stè só fén a l’ dic, lè sted svegghj fén a pased mezanott: e invec di solit ott caneste d’vénch, el n’à fatt sedc. Pó l’è gid a lètt e l’ s’è indurmented. E tel sonn j è pars ch’j fussa nud in insoni la Fata, tutta bela e surident, che, dop d’avéj dat un beg, la jà dett acsé: - Brèv el mi Pinocchio, grazie al tu bon cor, mè a t’perdon tutt le birichined fatt fén a ogg I ragazz ch’i asést ma i su genitor tla su miseria e tle su infermità, i merita senpre gran lod e gran afètt, anca s’i ‘n pol essa purtedi avanti cum di mudei d’ubidienza e d’bona cundotta. Mett giudizi par l’avnì, e t’sarà felic.

Page 74: 1° Cum è sucess che mastre C’regia, el falegnem, l’à ...dialettopesarese.altervista.org/dialettopesarese/martinelli_files... · chiameva mastre C’regia, par via dla punta

74

A ste punt el sogn l’è fnid, e Pinocchio el s’è svighied sa j ochj spalanched. Adess inmaginev vojatre quella ch’è sted la su maraveja quant, svighiandse, el s’è incort ch’an era pió un buraten, mo ch’l’era dvented, invec, un ragazz cum i è tutt chiatre. L’à dat n’uchieda dintorne e, invec dle solit paret d’paja dla capanna, l’à vest na camarena sa di bei mobil, d’na senplicità guesi elegant. Saltand gió dal lètt l’à truved pronti di bei vistid nov, un brett nov e un pèra d’stivalett, ch’i era le sett maravej. Apena el s’è vistid j è nud fatt naturalment d’metta le mèn tle sacocc e l’à tred fora un purtamunet d’avori do’ c’era scrétt stle parol “La Fata sa i capéi turchen la restituésc mal su Pinocchio i quaranta sold e la ringrezia del su bon cor”. Apert el purtafoj, invec di 40 sold d’rèm, i sbarlucigheva quaranta zechen dor novi d’zecca. Dop l’è gid a guardès tel spechj e j è senbred d’essa ‘n antre. An à vést pió riflessa la solita figura dla mariunetta d’legn, mo l’à vést l’inmegin véspa e inteligent d’un bel fjulen sa i capéi castagn, sa j ochj celest e sa n’eria alegra e festosa cum una pasqua. In mezz a tutt stle maravej ch’le se suc’deva ona dria clatra, Pinocchio an saveva pió gnanca ló s’l’era svegghj daver o s’l’insunieva a ochj apert. - E ‘l mi ba do’ ch’l’è? – l’à grided tutt a un tratt: e entred tla stanza dlà l’à truved el vechj Gepetto sen, arzéll e de bon umor, cum una volta, che, avend arpres la su vechia prufesion d’intajador del legn, el steva apunt disegnand na curnig belissima tutta pena d’foj, de fior, e d’testén d’svaried animei. - Levèm na curiosità, ba: cum se spiega tutt st’ganbiament inpruvis? – j à dmanded Pinocchio saltandj mal coll e cuprendle d’beg. - St’inpruvis ganbiament tun chesa nostra l’è merit tuo – l’à dett Gepetto. - Parchè merit mio?… - Parchè quant i ragazz, da cativi i dventa boni, jà la virtù d’fè chiapè un aspètt nov e surident anca dentra ma le su famej. - E ‘l vechj Pinocchio d’legn do’ el se sarà nascost? - Eccle malé ! – l’à dett Gepetto: e j à acened un gross buraten d’legn puged ma na sedia, sa la testa gireda da na part, i bracc a spindulon e le ganb incruced e mezz pighed da senbrè un mirecol ch’el stassa in pid. Pinocchio el s’è ‘rvulted a guardèl; e dop ch’el l’à guarded un po’, l’à dett dentra d’sé tutt cunpiaciud: - Cum a jera buff quant a jera un buraten, e adess a so’ cuntent d’essa dvented un ragazen parben.

fine