08-10-00079-05-VF-Mapa de Tendències 2009 - ticsalut.cat · resultats de proves diagnòstiques i...

Barcelona, 16 de desembre de 2009

Mapa de Tendències 2009 de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) en els serveis de salut de Catalunya

ÍÍnnddeexx

1 Pròleg 3

2 Introducció 5

3 Enquesta TIC 2009 6 3.1 Presentació enquesta ...................................................... 6 3.2 Enquesta TIC: Principals conclusions ................................. 6 3.3 Monogràfic Imatge Mèdica: Principals conclusions ............. 11

4 Tendències TIC i Salut 12 4.1 Tendències 2009 .......................................................... 12 4.2 Bibliografia .................................................................. 44 4.3 Webs de referència....................................................... 46

5 Annexes 48 5.1 Relació d’Entitats Proveïdores......................................... 48 5.2 Acrònims..................................................................... 50

Fundació TicSalut Mapa de Tendències de les TIC en els serveis de salut de Catalunya

Pàgina 3

11 PPrròòlleegg

A dia d’avui hem d’afrontar una sèrie de canvis en l’entorn que estan afectant a la sostenibilitat del sistema sanitari. El creixement i envelliment de la població, l’augment de les malalties cròniques i cardiovasculars i els canvis epidemiològics provoquen una forta pressió en l’increment de les despeses sanitàries. D’altra banda la dificultat per disposar de professionals qualificats arreu del territori és un repte permanent que ha incrementat la seva dificultat en els darrers anys. En aquest context, el progrés de les ciències mèdiques i de les tecnologies ens han d’ajudar a garantir la sostenibilitat i qualitat del sistema. Una evolució sostenible per afrontar les noves necessitats. Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en els serveis de salut han esdevingut un pilar estratègic prioritari per a tots els serveis sanitaris. Posar els avenços en les TIC al servei del sistema sanitari contribueix de forma decidida a la millora en l’eficiència dels serveis de salut a l’hora que millora la qualitat de la prestació dels serveis. Parlem d’una millor atenció, més personalitzada i més eficaç i eficient. Les TIC aporten grans beneficis als usuaris, professionals, centres sanitaris i al propi sistema. Per al ciutadà suposa un accés a la informació i serveis necessaris per a tenir cura de la seva salut, accés immediat a resultats de proves diagnòstiques i disminució del riscos associats a la duplicitat de proves o a tractaments. Respecte els professionals i als centres sanitaris, suposa transferències ràpides i a menor cost d’informació, millora en les tasques de coordinació i, en conseqüència, major dedicació dels professionals a tasques de valor afegit, i una millor gestió clínica i econòmica. En aquest sentit, el Mapa de Tendències ens ajuda a entendre el nivell de desenvolupament de les TIC en la Xarxa Sanitària d’Utilització Pública (XSUP) de Catalunya i a identificar a nivell nacional i internacional quines són les principals tendències TIC en l’entorn sanitari. Des del Departament de Salut s’està impulsant el desenvolupament i la incorporació de les TIC que ha experimentat grans avenços tot i l’especial morfologia del sistema de salut català que ha suposat una dificultat a la incorporació àgil de solucions globals. La gran diversitat d’institucions i la complexitat de la xarxa ha conduït a incorporar un gran nombre de solucions diferents, temporal i tecnològicament. La dificultat, també, d’assegurar aspectes com la confidencialitat i la seguretat d’intercomunicació dels diferents actors i entitats del sistema va incorporar una complexitat afegida. Però, d'altra banda, aquestes dificultats ens han permès avançar en la interoperabilitat i en els estàndards de comunicació dels sistemes teixint així una sòlida estructura de solucions especialitzades i permetent la connexió amb sistemes d'altres comunitats i països. Estem avançant cap a una cultura de compartició d’informació entre els diferents agents, centres i administracions i a poc a poc anem


Pàgina 4

deixant enrere la idea de propietat de la informació per donar pas a una visió de xarxa. El Departament de Salut ha apostat per la creació d’instruments innovadors amb l’objectiu d’agilitzar la introducció de les TIC, com la pròpia Fundació TicSalut i la futura Agència d’Informació i Avaluació en Qualitat de Salut (AIAQS). Aquests instruments pretenen facilitar les pràctiques de consens i participació en la normalització de la informació i en la formulació de criteris que permetin orientar tant les entitats, els centres i els professionals de la salut i les corporacions de l’administració local, que és la més propera als ciutadans, cap a aquelles aplicacions que permetin concebre el treball en l’àmbit de la salut amb una perspectiva en la que el ciutadà disposi de la informació i els medis per ésser, realment, el centre del sistema de salut. En aquest sentit, vull destacar que en els darrers anys hem avançat molt gràcies a l’èxit en el desplegament del Pla estratègic SITIC 2008-2011. Els seus objectius principals són posicionar els Sistemes d’Informació i les TIC com a palanca estratègica de millora del sector sanitari, facilitar i orientar l’accés del ciutadà a la informació i serveis per tenir cura de la seva salut i dotar d’eines SITIC als professionals per realitzar una assistència de qualitat. Entre els principals projectes que s’estan desplegant trobem la Història Clínica Compartida, on hi ha actualment 13 milions d’informes publicats i 7 milions de persones amb dades publicades, la Recepta Electrònica, implantada a 263 Àrees Bàsiques Sanitàries que representen un 73% del total d’ABS de Catalunya, la Carpeta Personal de Salut, ja en fase de probes, la Digitalització de la Imatge Digital i el Pla de Telemedicina, on destaca l’èxit de la Xarxa TeleIctus, que ja connecta l’Hospital Vall d’Hebron amb l’Hospital General de Granollers i l’Hospital de Vic, l’Hospital Trueta amb l’Hospital de Palamós i l’Hospital de Figueres. Les TIC comencen a ser ja una realitat dins del nou sistema sanitari. Aquest camí d’aplicació de les TIC al sistema de salut té per davant moltes més etapes que ens aniran facilitant i dibuixant el futur de l’atenció sanitària, en la capacitat dels ciutadans per a responsabilitzar-se de la seva salut, en les possibilitats per a la investigació biomèdica, en els canvis en la forma de treballar dels professionals i en la millora de la qualitat en l’assistència. Les aparents dificultats derivades de la complexitat d’incorporar tecnologies de la informació en un sistema divers com el nostre s’estan transformant en fortaleses que a ben segur seran contemplades com a una experiència de referència a altres entorns.

Honorable Sra. Marina Geli Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya


Pàgina 5

22 IInnttrroodduucccciióó

L’èxit del sistema de salut català es fonamenta en la gestió de qualitat i l’eficiència del servei, la seva sostenibilitat en el temps, la coresponsabilització dels professionals i la garantia d’accessibilitat de la ciutadania; un model que respon als nous patrons d’estil de vida i a un món independent. En aquest context, l’aprofitament de les tecnologies de la informació i la comunicació esdevé un dels elements estratègics per afrontar adequadament els nous reptes que ens planteja la societat del coneixement.

En aquest context, la Fundació TicSalut ha portat a terme, per tercer any consecutiu, un estudi per conèixer el nivell de desenvolupament de les TIC en les organitzacions sanitàries de Catalunya: el Mapa de Tendències.

El Mapa s’estructura en dues parts: d’una banda, una enquesta a les institucions sanitàries i sociosanitàries de la Xarxa Sanitària d’Utilització Pública (XSUP), i per altra banda una revisió bibliogràfica de les tendències internacionals i nacionals en el camp de les TIC en els serveis de salut. El monogràfic que complementa el Mapa de Tendències del 2009 ha girat al voltant de la imatge mèdica.

Per a l’enquesta de la present edició 2009 s’han identificat les preguntes clau a partir de l’enquesta anterior, afegint aquells aspectes complementaris per a una anàlisi multidimensional i més detallat de l’estat i desenvolupament de les TIC en les institucions sanitàries de Catalunya. Aquesta ampliació ha permès incrementar el coneixement i comparar l’estat del desenvolupament i utilització de les TIC.

Quant a les tendències pròpies del 2009, s’ha realitzat per una banda una revisió exhaustiva de la literatura nacional i internacional amb de 700 fonts d’informació a més del seguiment continu de l’activitat en les xarxes socials (Twitter, Facebook, blogs) i per altra banda s’han realitzat entrevistes amb experts del sector per aprofundir en la determinació de les últimes tendències de les TIC en els sistemes sanitaris d’arreu del món.


Pàgina 6

33 EEnnqquueessttaa TTIICC 22000099

3.1 Presentació enquesta

Per a la present edició de l’Enquesta TIC, la Fundació TicSalut ha comptat amb el suport de la participació de vàries institucions representatives i coneixedores del sector que han aportat el seu coneixement per donar valor afegit a la qualitat del qüestionari. En l’àrea TIC del qüestionari han participat el Programa de Seguretat, el projecte de la Història Clínica Compartida de Catalunya (HCCC), l’Oficina d’Estandàrds, CISCO i FOBSIC (Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya). En el monogràfic d’Imatge Mèdica hi ha participat el Pla Director d’Imatge Mèdica. Finalment, el monogràfic TIC-sociosanitari ha estat vinculat al pel Pla Director Sociosanitari. A mitjans de setembre es va realitzar el llançament de l’Enquesta, en la qual han participat 67 Entitats Proveïdores (EPs) que engloben un total de 560 Unitats Proveïdores (UPs). La taxa de resposta ha estat d’un 95,5%. L’enquesta té dues parts. La primera part del qüestionari correspon a una contextualització general de les TIC (Enquesta TIC) la qual engloba varis blocs. La segona part de l’enquesta compren el Monogràfic 2009: Imatge Mèdica el qual està subdividit en dos grans eixos: digitalització de la imatge radiològica i la no radiològica.

3.2 Enquesta TIC: Principals conclusions

La primer part de l’enquesta tracta sobre les TIC i s’estructura en els següents sis blocs temàtics:

1. Plataformes tecnològiques: hardware i software de base de l’organització com poden ser dispositius, sistemes operatius, servidors, bases de dades i paquets d’ofimàtica.

2. Sistema d’informació: software de suport clínic i no clínic, que

inclou informació de gestió dels serveis clínics (com agenda, peticions o ingressos).

3. Sistemes informàtics de tractament de la informació clínica:

aplicació sustentada sobre un sistema d’informació clínico-assistencial, que conté informació clínica sobre els pacients.

4. Connectivitat, interoperabilitat i serveis de telemedicina:

capacitat de comunicació d’una organització mitjançant les TIC, resultat de la suma d’estructura i aplicacions existents, estàndards


Pàgina 7

d’interoperabilitat i serveis de telemedicina (telediagnòstic, teleconsulta, telemonitorització de crònics).

5. Seguretat: mesura de prevenció dels riscos associats a la pèrdua o

mala utilització d’informació.

6. Gestió de les TIC: recursos i estructures, mecanismes de finançament i eines de gestió.

1. Plataformes tecnològiques

La mitja de dispositius en les Entitats Proveïdores (EPs) és de 1.222, repartint-se en 1.110 PCs de sobretaula, 54 portàtils, 47 Tablet PCs, 4 PDAs i 7 altres tipus de dispositius.

El sistema operatiu d’ordinadors més utilitzat és Windows (98,9%), en concret en la seva versió XP (82,6%). És de destacar que, a l’igual que en l’any 2008, en la majoria d’EPs no hi ha un sistema operatiu únic, sinó que conviuen diverses versions. Respecte els paquets d’ofimàtica que tenen instal·lades les EPs, la gran majoria disposa d’algun paquet de Windows (92,4%). La resta es distribueix en Open Source (6,5%) i altres (1,1%). Pel que fa als servidors, la mitja de servidors físics és de 32,1 per EPs. Un 71,9% de les EPs (46 de les 64) disposen de servidors virtualitzats essent la mitja de 22,0. Un 58,7% d’aquestes 46 EPs tenen més de 10 servidors virtualitzats. Respecte els sistemes operatius que utilitzen els servidors de les institucions, el Windows està present en un 70,0% dels servidors, i el Linux en un 22,4%. El sistema Unix es troba present en un 5,2% dels servidors i el 2,4% restant correspon a altres sistemes operatius.

ÚS ASSISTENCIALÚS ADMINISTRATIUTIPUS DE

DISPOSITIU

INFORMÀTIC

TOTAL

RANGMITJARANGMITJA

0 - 50

0 – 25

0 – 2.600

0 – 220

3 – 16.500

796

2

1

42

27

724

70 - 3005Altres

1.222

4

47

54

1.110

0 – 263PDA

426TOTAL

0 - 2505Tablet PC o

similar

0 – 50027PC portàtil

5 - 8.500386PC de sobretaula

ÚS ASSISTENCIALÚS ADMINISTRATIUTIPUS DE

DISPOSITIU

INFORMÀTIC

TOTAL

RANGMITJARANGMITJA

0 - 50

0 – 25

0 – 2.600

0 – 220

3 – 16.500

796

2

1

42

27

724

70 - 3005Altres

1.222

4

47

54

1.110

0 – 263PDA

426TOTAL

0 - 2505Tablet PC o

similar

0 – 50027PC portàtil

5 - 8.500386PC de sobretaula


Pàgina 8

Les marques més utilitzades de gestors de bases de dades són Oracle (38,2%) seguit de MS SQL Server (32,6%), Caché (MUMPS) (15,3%) i MySQL (13,9%). 2. Sistemes d’informació Un 73,6% de les EPs han respòs afirmativament que disposen d’aplicacions de suport no assistencials (Backoffice). Dels que van respondre que sí disposaven d’aplicacions Backoffice, els mòduls més implantats són l’econòmic-financer i el de compres / emmagatzematge (ambdós amun 96,9%). Per contra, els mòduls menys implantat són el de RRHH - Gestió de talent i competències (68,8%) i el Quadre de Comandament i Manteniment (ambdós amb un 35,9%). Dels que disposen d’aplicacions de suport no assistencial (Backoffice), la mitja de satisfacció més elevada en una escala de l’1 al 4 correspon al mòdul econòmic-financer amb un valor de 3,0. Altrament, els mòduls amb menys grau de satisfacció corresponen al de Manteniment amb una mitja de grau de satisfacció de 2,6. Respecte la intenció de canvi o de compra un 34,4% dels enquestats tenia la intenció de canviar el mòdul de Quadre de Comandament seguit del mòdul de RRHH – Gestió de torns amb un 34,3%. Quant als sistemes d’informació administratiu-assistencials, en el cas d’Atenció Primària els mòduls més utilitzats són el HIS:part administrativa (100%) l’estació mèdica (97,4%) i l’estació d’infermeria (97,4%). En Atenció Especialitzada els més utilitzats són també el HIS:part administrativa (100%) seguit de l’estació mèdica (96,2%). En l’Atenció Sociosanitària, els mòduls més utilitzats són el HIS: part administrativa (100%) i l’estació mèdica (92,1%). A nivell Departamental, els mòduls més utilitzats són el de Farmàcia (89,8%), el de Laboratori (85,7%) i el de Documentació Clínica (81,6%). El major grau de satisfacció corresponen als mòduls de Radiologia – PACS (3,1), seguit del de Radiologia – RIS (3,0) i Laboratori (3,0). El mòdul amb més intenció de canvi per part dels enquestats correspon al de Farmàcia (38,8%) mentre que el mòdul amb menys intenció de canvi és el de microbiologia (12,2%).

3. Sistemes informàtics de tractament de la informació clínica En l’Atenció Primària, els mòduls més implantats en la HCE són el d’identificació de la categoria professional que visita el pacient (82,9%) seguit d’antecedents, llistat de problemes i diagnòstics el pacient i codificació dels problemes de salut (tots amb un 80,0%). A l’altre extrem hi ha els mòduls de procediments d’infermeria codificats (28,6%) i procediments mèdics codificats (22,9%). En l’Atenció Especialitzada, els mòduls més implantats en la HCE són l’informe d’alta d’urgències (80,0%), l’informe d’alta d’hospitalització (78,2%) seguit del de codificació de diagnòstics a l’alta (76,4%). Per contra, els menys implantats són el de presència ambulatòria externa (10,9%) i prescripció a l’alta (16,4%). En l’Atenció Sociosanitària, els mòduls més implantats són els de prescripció a l’alta i informe d’alta (ambdós amb un 84,2%). Els menys implantats són el


Pàgina 9

de petició de proves, RX i laboratori i el d’altres informes rebuts del pacient (ambdós amb un 34,2%).

4. Connectivitat, interoperabilitat i serveis de telemedicina Totes les institucions sanitàries disposen d’accés a Internet, i en la majoria d’elles la connexió es realitza a través de diferents modalitats. L’ampla de banda majoritari de la connexió a Internet correspon a > de 4Mb i ≤ de 10Mb (43,8% de les EPs). Quant a la connexió al nus sanitari, el 31,3% de les EPs hi està connectat amb una connexió de ≤ de 2Mb. Respecte la Web 2.0, només un 7,8% de les EPs afirma que ofereix aquestes tecnologies participatives per als seus professionals i/o pacients. Quant a l’accés remot a l’ús de les TIC per part dels professionals, només un 6,1% dels professionals treballa amb la modalitat de teletreball i un 19,6% dels professionals té accés remot a la intranet. Respecte els estàndards utilitzats, els responsables dels sistemes d’informació afirmen que utilitzen diversos tipus d’estàndards diferents:

En el camp de la telemedicina, 22 de les 64 EPs (34,4%) realitzen algun tipus de servei de telemedicina. D’aquestes 22 EPs, 20 realitzen la modalitat de telediagnòstic (90,1%), seguit de 6 EPs que ofereixen serveis de teleconsulta (27,3%) i 3 EPs que ofereixen aplicacions de telemonitorització (13,6%). Les especialitats més freqüents amb les quals s’ofereixen serveis de telediagnòstic són la radiologia, la neurologia i la oftalmologia. Respecte la teleconsulta, l’especialitat més freqüent és la cardiologia. Per últim, la insuficiència cardíaca (HTA), la respiratòria (MPOC) i la diabetis són les patologies amb un seguiment per telemonitorització més freqüent.

1,6%IHE

46,9%SNOMED

7,8%LOINC

34,4%Motor d’Integració

EAI

25,0%CDA

62,5%HL7

%

D’UTILITZACIÓESTÀNDARD

1,6%IHE

46,9%SNOMED

7,8%LOINC

34,4%Motor d’Integració

EAI

25,0%CDA

62,5%HL7

%

D’UTILITZACIÓESTÀNDARD


Pàgina 10

5. Seguretat Referent als sistemes de seguretat establerts per als SI, un 79,6% de les EPs disposa d’una política de seguretat corporativa definida, un 50,0% disposa d’un pla de seguretat i contingència per a esdeveniments greus i un 37,5% disposa d’un recovery plan previst en cas que caigui el sistema informàtic. En aquest mateix context, un 59,4% dels Departaments TIC afirmen que formalment hi ha nomenat un responsable de seguretat. L’accés dels professionals a la HCE es realitza en un 91,5% dels casos mitjançant identificació personalitzada. En el cas de la identificació personalitzada, els criteris de robustesa que es compleixen majoritàriament són el període màxim de renovació de contrasenyes en 90 dies (65,5%), l’historial de contrasenya recordades en 3 dies (53,1%) seguit del de ser significativament diferent d’altres contrasenyes anteriors (48,4%). Per contra, només un 28,1% utilitza com a criteri de robustesa una identificació que estigui composta per lletres (majúscules i minúscules), nombres i símbols. Per a assegurar el funcionament dels serveis, els Departaments de SI disposen en un 84,4% d’una custòdia interna de les còpies de seguretat del CPD i en un 31,2% d’un CPD de recolzament intern; un 6,3% té un CPD de recolzament remot. Les mesures d’acondicionament pel CPD incorporen el control de la temperatura (78,1%), l’aire condicionat redundat (68,7%) i SAI redundada (65,6%). En cas de destrucció total de la central de Sistemes d’Informació de la institució per un incendi, un 96,8% afirma que es podrien recuperar més del 50% de les dades operatives. El temps que es trigaria en disposar d’aquest percentatge es distribuiria de la següent manera: immediat (3,1%), menys d’1 dia (28,1%), menys de 3 dies (28,1%) i més de 3 dies (40,7%). Respecte el percentatge de serveis crítics redundats, un 53,1% de les EPs afirma que té més d’un 50% dels serveis redundats. El 12,5% de les EPs afirma que tenen el 100% de serveis crítics redundats. 6. Gestió de les TIC Respecte el nombre de treballadors a temps complert (TTC) que treballaven en els Departaments de SI, del total de 1.316, un 58,3% són assalariats, un 34,9% són outsourcing i un 6,8% bodyshopping.

Un total de 22 de 64 Directors TIC (34,4%) afirmen que tenen la última paraula en els temes de tecnologia. Respecte la modalitat Software-as-a-Service (SaaS), un 12,5% de les EPs disposa d’aplicacions d’aquest tipus de modalitat. En el camp de la I+D+i, 11 EPs (17,2%) afirma que tenen una estructura específica per a la gestió de projectes d’I+D+i i 7 de 64 (10,9%) participa en projectes d’I+D+i a nivell europeu.


Pàgina 11

3.3 Monogràfic Imatge Mèdica: Principals conclusions

La segona part del qüestionari fa referència a qüestions relacionades amb la digitalització de la imatge radiològica i no radiològica. Inicialment, la digitalització de la imatge es va iniciar en el camp de la radiologia i cada vegada més les institucions sanitàries comencen a utilitzar aquest repositori com a sistemes d’emmagatzematge per a altres tipus d’imatges mèdiques. Tal i com ja es va anticipar en el Mapa de Tendències 2007 en la 9ª tendència, “el PACS radiòlogic s’està transformant en un repositori global de tota la imatge mèdica, facilitant-hi l’accés des de la HCE”. A més, cal remarcar que a Catalunya actualment (2009) s’està desenvolupant el Pla Director d’Imatge Mèdica. Respecte la digitalització de la imatge radiològica, el nombre de m2 de placa que es van consumir durant el 2008, la suma total és de 415.942,69 m2 . El nombre d’estudis realitzats al servei de diagnòstic per la imatge és de 5.490.250 estudis. D’aquests, 3.173.443 (57,8%) es guarden al PACS. Gairebé la meitat d’aquest total, 2.882.629 estudis (52,5%) es realitzen via DICOM Worklist. Per altra banda, 2.717.102 estudis (49,5%) es diagnostiquen per RIS i en format digital i 2.859.391 estudis (52,1%) són consultats a tot el centre per ETC i en format digital.

Nº TOTAL D’ESTUDIS REALITZATS AL SERVEI DE DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE:

5.490.250 estudis

3.173.442 estudis que

SÍ es guarden al PACS

2.882.629 estudis realitzats

via DICOM WORKLIST

2.717.102 estudis diagnosticats per RIS i en

format digital

2.859.391 estudis consultats a tot el centre

per ETC i en format digital

57,8% 52,5%

49,5% 52,1%


Pàgina 12

1. La despesa TIC en el sector sanitari segueix creixent malgrat la crisi econòmica. Tot i que el seu creixement serà feble en el 2009, les previsions anticipen un creixement positiu per 2010 per dues raons principals: - La necessitat de ser més eficient, davant de les fortes

pressions pressupostàries que es preveuen. - Les majors inversions que es produeixen a nivell

mundial en aquest sector, com el pla d’Estats Units d’estimulació de l’economia ARRA (American Recovery and Reinvestment Act).

44 TTeennddèènncciieess TTIICC ii SSaalluutt

4.1 Tendències 2009

Abans de la crisi: altes expectatives de creixement En els últims anys, els pressupostos TIC en el sector sanitari van viure un creixement molt important. A Espanya, el creixement interanual observat de la despesa TIC en el sector sanitari entre 2004 i 2007 va ser del 34% segons el Ministerio de Sanidad y de Política Social, passant d’uns 263 a 632 milions d’euros. Abans del començament de la crisi (agost 2007), les previsions de creixement de la despesa TIC en el sector sanitari eren d’un 14% interanual als Estats Units fins el 2014 segons un estudi de Market Research del 2008; un 5% per 2009 a Europa segons Health Industry Insight. Aquest ritme de creixement tan elevat no es mantindrà a curt termini. Crisi: gran aturada en tots els sectors El final de l’any 2008 i el principi de l’any 2009 han estat profundament marcats per la greu crisi econòmica que ha patit el món sencer. A nivell global en les TIC, en tots els sectors, Gartner preveia al principi de l’any un decreixement del 3,8% del mercat mundial i ho reavaluava a un 6% a mitjans d’any, en particular amb una espectacular caiguda del sector hardware amb un decreixement previst del 16%. Aquesta crisi té i tindrà un impacte important sobre el sector sanitari: a Estats Units per exemple, el resultat net mitjà dels hospitals privats sense ànims de lucre va caure d’un 6,3% el 2007 a un 2,5% el 2008. Aquesta situació financera del sector es tradueix en una pressió creixent per una reducció dels costos unitaris de producció dels proveïdors assistencials. Per tant, els imperatius financers condueixen a moltes institucions sanitàries a ajornar projectes TIC i fan pensar que els pressupostos TIC no creixeran a curt termini. Així, a Estats Units, un sondeig conduït per l’American Hospital Association el 2009 en 736 hospitals del país mostrava que un 56% dels


Pàgina 13

hospitals es plantegen retardar la renovació o els plans d’increment de les capacitats TIC i un 45% demorar la compra de tecnologia clínica o d’equipaments. Pronòstic TicSalut: creixement inicial lleuger i més tard positiu No obstant això, tres raons principals permeten pensar que els pressupostos TIC no disminuiran a curt termini i tornaran a créixer a llarg termini. La primera raó és que en la majoria dels països desenvolupats, els governs van llançar plans d’ajuda per lluitar contra la crisi econòmica que aporten beneficis directes al sector sanitari. És el cas d’Estats Units on el pla d’ajuda a l’economia de Barack Obama de 787.000 milions d’euros comporta una ajuda específica de 48.800 milions de dòlars per 5 anys pel desenvolupament i l’adopció de les TIC en el sector sanitari, i en particular per l’implementació del Electronic Health Records (EHR). A Espanya, el programa “Sanidad en línea” del Ministerio de Sanidad y Política Social, que entrava en la seva segona fase en 2009, suposa una inversió de 46 milions d’euros en les TIC del sector sanitari. Aquestes ajudes, en particular l’ajuda gegant prevista a Estats Units, compensaran una bona part de les restriccions pressupostàries eventuals dels actors. La segona raó és que si les inversions TIC es redueixen, la despesa operativa es mantindrà degut a l’important penetració de les TIC en l’assistència sanitària. El simple manteniment i explotació de les instal·lacions existent necessita un manteniment important a nivell de despesa i és difícil reduir-lo. A Espanya, entre el 2004 i el 2007, la despesa operativa representava un 63% de la despesa TIC en el sector sanitari segons el Ministerio de Sanidad y Política Social, mentre les inversions representaven un 37%. A Europa, les inversions en TIC en el sector sanitari representen només el 2% de la despesa total sanitària. La tercera raó és que les necessitats de l’atenció sanitària van incrementant: l’envelliment de la població, el dèficit de professionals, el progrés tecnològic i l’increment dels pacients amb malalties cròniques com el càncer o la diabetis són factors que contribueixen a augmentar la demanda de serveis i la despesa associada. Aquest increment de la demanda combinat al major control en els anys vinents de la despesa obliga als proveïdors assistencials a una millora en la seva eficiència. Aquest repte només es pot superar a través de projectes de transformació, en particular de projectes TIC. Aquests tres factors ens permeten predir que després d’un creixement baix en el 2009 i possiblement el 2010, la despesa tornarà a créixer a un ritme significatiu, però inferior a les previsions anteriors.

Tendència de la despesa TIC en el sector sanitari

Despesa TIC en el sector sanitari

2008 20122004

Observat

Previsions pre-crisi

Previsionsactuals

20102006


Pàgina 14

2. El mòbil s'està convertint en una eina de salut clau gràcies a la seva alta taxa de penetració en la població, la seva ubiqüitat i disponibilitat (24x7x365) i al desenvolupament d’aplicacions software complementàries.

Des de la seva popularització a finals dels anys 90, el telèfon mòbil s’ha convertit en un objecte indispensable de la vida quotidiana. A Europa, la seva taxa de penetració en la població va superar el 2007 el 100% segons la International Telecomunication Union. A més, la possessió per a una mateixa persona de dos mòbils és poc freqüent. D’aquests dos fets, es pot deduir que la immensa majoria de la població posseeix un mòbil. Al mateix temps, el mòbil és un mitjà de comunicació que permet accedir a la quasi totalitat de la població en els països desenvolupats, però també en els països en vies de desenvolupament. Així, la penetració del mòbil a Àfrica i a Àsia és àmpliament superior a la penetració de la telefonia fixa o d’Internet com ho demostra el següent gràfic.

Penetració de les 4 tecnologies de comunicació més comunes en les llars arreu del món (2009)

Font: International Telecomunication Union, 2009. A més a més, el mòbil presenta dues característiques rellevants: la ubiqüitat, ja que la gent el porta a sobre en tots els seus desplaçaments, i l’alta disponibilitat, ja que està generalment connectat tot el dia i a vegades també tota la nit. De fet, una enquesta conduïda per AOL a Estats Units el 2008 mostrava que un 60% dels usuaris d’Internet consultaven els seus correus electrònics en els lavabos a través del seu mòbil. Aquestes tres característiques (alta penetració, ubiqüitat i màxima disponibilitat) converteixen al mòbil en una eina ideal per localitzar al màxim nombre de persones, de manera immediata, a qualsevol lloc.

% de penetració

0 20 40 60 80 100 120

MÓN

Àfrica

Àsia

Amèrica

Oceania

Europa

Subscriptors mòbil

Usuaris Internet

Línies telefóniques fixes

Subscriptors banda ampla


Pàgina 15

D’altra banda, en el camp de la telefonia mòbil, els smartphones es popularitzen: segons Gartner, en el 2009 ja el 12% de les ventes noves a nivell mundial. Un estudi de Mannahattan Research (2009) preveu que en el 2012, el 81% dels metges posseiran un smartphone. Aquests smartphones ofereixen una amplia gamma de funcions, integrant una bona part de les capacitats d’un ordinador actual. Ofereixen una connexió a Internet i cada vegada s’utilitza més aquesta opció: segons un estudi de Ocio Networks, el 20% dels internautes a Espanya accedeixen a Internet a través del seu mòbil. A més, els mòbils es converteixen en particular en una nova plataforma de software en ràpid desenvolupament gràcies a l’ús de l’Open Source: l’App Store d’Apple comptabilitzava en dos anys de vida més de 2.000 milions de descàrregues i 85.000 aplicacions disponibles en l’App Store, quan la plataforma Android n’ofereix 10.000. Els smartphones presenten una gran capacitat de creació de dades (veu, text, foto i vídeo), de recerca de dades (accés a Internet), d’emmagatzematge (una memòria física de gran capacitat) i de tractament de dades (es desenvolupen un gran nombre de software amb diversos propòsits), que combinades i afegides a les característiques del mòbil (alta penetració, ubiqüitat, màxima disponibilitat) ofereixen noves possibilitats a tres actors importants del sector sanitari:

- Pacient - Professionals - Regulador

En primer lloc, ajuden al pacient en diversos àmbits de la seva salut a través de les aplicacions desenvolupades en les plataformes entre altres d’Apple, de Google...: My life record i Lose it en són dos exemples. En segon lloc, els professionals del sector aconsegueixen superar problemàtiques concretes com la dificultat de mantenir-se al dia del coneixement mèdic o la dificultat d’accés a la informació mèdica dels pacients, gràcies a les noves possibilitats ofertes pels telèfons mòbils. S’han desenvolupat aplicacions senzilles de concepció i d’utilització que es poden descarregar per Internet i que permeten facilitar i agilitzar les activitats dels professionals: Epocrates i Skycape Medical Resources en són dos exemples. En tercer lloc, pel regulador resulta summament útil en matèria de prevenció tenir a la seva disposició una eina per comunicar-se directament amb una gran part de la població. Així, MTN, un gran operador de telecomunicacions a Sud-àfrica, va contribuir al projecte Masiluleke, un programa innovador de prevenció del SIDA. Utilitzant la missatgeria de text, van enviar fins 1 milió de missatges al dia per animar la gent a contactar la línia telefònica d’ajuda pel SIDA. Els resultats obtinguts han estat espectaculars, en particular entre la població jove i masculina. Tres setmanes després del llançament de la campanya, el nombre diari de trucades a la línia nacional d’ajuda pel SIDA a Johannesburg es va triplicar. En la mateixa línia, un estudi conduït per la universitat nord-americana de Michigan (Ann Arbor) el 2008 va demostrar que un programa de salut, basat en el coaching de la gestió del pes per telèfon a través de missatges de text presentava un Return On Investment (ROI) de 1,17, és a dir que per cada dòlar invertit en el programa, els estalvis eren de 1,17 dòlars.


Pàgina 16

APLICACIÓ PLATAFORMA CARACTERÍSTIQUES

http://www.myliferecord.com/

Aquesta aplicació, disponible en les plataformes d'Apple (App Store) i de Google (Androïd) permet centralitzar tota la seva informació médica en el seu mòbil: rajos X, ecocardiograma, ultrasons, ressonància, etc.

"Lose it"

A través d'aquesta aplicació, es poden fixar objectius de pèrdua de pes i realitzar el seguiment dels progressos realitzats. Permet també el seguiment de l'alimentació absorbida i de l'exercici físic realitzat.

http://www.epocrates.com/

Epocrates Rx free drug reference permet als profesionales del sector sanitari trobar informació mèdica ràpidament i de manera fiable al peu del llit del pacient. La base de dades de medicaments permet calcular les dosis, preveure les interaccions, així com el preu.

http://www.skyscape.com/

Skyscape Medical Resources ofereix informació extensa sobre els medicaments, informació clínica, un calculador mèdic i recopila les alertes mèdiques.

Un gran nombre d’iniciatives d’interès en àmbits molt diversos s’estan desenvolupant. Per l’adherència terapèutica, softwares com The pill phone (www.pillphone.com) o com OnTimeRx (www.ontimerx.com) recorden al pacient l’hora de la seva medicació a través del mòbil. En matèria de prevenció, l’aplicació 360-5 Wellness Tip of the day creada per la Cleveland Clinic (www.360-5.com) proporciona una idea de benestar al dia en el mòbil. Als països emergents, el programa FrontlineSMS:Medic medic.frontlinesms.com lluita contra la tuberculosi via missatges de text. Implicacions Les noves possibilitats ofertes pel mòbil permeten als reguladors renovar de manera més ambiciosa les seves polítiques de prevenció i de seguiment de la població, llançant projectes concrets que utilitzen el mòbil, com per exemple a Estats Units el Center for Disease Control and Prevention (CDC), amb l’enviament d’informació sobre la grip H1N1 al mòbil.


Pàgina 17

Pels proveïdors assistencials, l’aparició de les nombroses aplicacions software en els mòbils a destinació dels professionals de salut condueix a enquadrar l’ús d’aquestes aplicacions per uniformitzar les pràctiques i els processos dins de les organitzacions. Es tracta de seleccionar les aplicacions més útils per a la institució i de formar els professionals en la seva utilització. A més a més, amb el temps, els proveïdors assistencials hauran de preparar-se per ser capaços d’integrar la informació generada pels pacients a través d’aquestes noves aplicacions (seguiment diari del pes, de la pressió arterial, de la taxa de sucre en la sang, etc.). De la mateixa manera, les nombroses aplicacions destinades als pacients obliguen als professionals a posar-se al dia en les possibilitats existents per recomanar-les com a part dels tractaments oferts als pacients i, al mateix temps, per ser capaços de respondre i assessorar sobre quines són les millors aplicacions i quin ús se’n pot fer. Per una altra banda, aquestes noves possibilitats animen al pacient a responsabilitzar-se de la seva salut i de generar tota la informació possible per cuidar de forma activa la seva salut. Una enquesta realitzada a Estats Units mostrava que els principals beneficis esperats per les aplicacions mòbils de salut eren: la facilitat d’atenció al domicili per un 68% de la població i la sensació del pacient d’estar sempre monitoritzat per un 57%. Pels laboratoris farmacèutics, representa una oportunitat de negoci per establir un contacte directe amb el pacient i desenvolupar serveis associats als seus productes, com per exemple una aplicació mòbil pel seguiment de la condició del pacient associada a un medicament. Gràcies a l’amplia oferta d’aplicacions per a la millora de la seva salut disponible, les assegurances de salut poden incentivar l’ús d’aquestes aplicacions per millorar l’estat de salut dels seus clients i oferir un descompte als seus clients que demostren un ús actiu d’aquestes. Finalment, pels proveïdors tecnològics, es tracta també d’un mercat amb un potencial molt important: noves aplicacions amb més funcionalitats i més compatibilitats amb els altres sistemes utilitzats pels proveïdors assistencials que els portaran a un mercat molt favorable.


Pàgina 18

En primer lloc, la televisió és un mitjà de comunicació àmpliament present en les llars dels països desenvolupats. Segons la base de dades del Banc Mundial, en tots els països de la UE-15, la taxa d’equipament de les llars supera el 94%. En segon lloc, constitueix una ocupació central per a la gent amb dependència i especialment la gent gran pel nombre d’hores al dia que li dediquen. Un estudi de 2009 de la Universidad Rey Juan Carlos (Madrid) mostrava que la població de més de 65 anys dedica un promig de 4h30 al dia a la televisió i un 88% la mira cada dia. En tercer lloc, la televisió és d’ús senzill i adaptat per a la gent amb dependència, i en particular per a la gent gran: no requereix facultats físiques o bé intel·lectuals complexes, essent l’ usuari passiu. Pel contrari, el telèfon mòbil presenta una ergonomia que necessita una certa habilitat manual combinada amb unes facultats mínimes per a la navegació en els menús. Igualment, els ordinadors personals (PC) presenten un ús poc senzill que pot resultar impossible de superar segons el tipus de dependència. De fet, el 2006, la proporció de gent major de 65 anys que utilitzava Internet era només del 10% segons un estudi d’Atos Origin, encara que s’espera un creixement d’aquesta xifra en les properes dècades. A aquestes característiques, es sumen les noves funcionalitats de la televisió gràcies a la nova tecnologia introduïda a Europa en els últims anys: la Televisió Digital Terrestre (TDT). Aquesta tecnologia permet en particular la difusió de serveis i d’informació interactiva que, en base a una activitat mínima de l’espectador, envia i rep informació. En paral·lel, l’envelliment de la població i els problemes de sostenibilitat dels sistemes sanitaris i socials dels països desenvolupats obliguen als governs a un control rigorós dels pressupostos i per tant, a trobar noves formes de prestar l’atenció necessària a la gent amb dependència. Per tant, l’alta penetració de la televisió en la població, el temps important que li dedica la gent gran, la facilitat d’ús comparat amb l’ordinador i el mòbil, així com les noves possibilitats ofertes per la TDT, combinats amb la necessitat de ser més eficients, incrementaran l’ús de la televisió per a la gestió de la dependència en els propers anys. Concretament, diverses iniciatives apareixen en la televisió en diferents aspectes de la gestió de la dependència que permeten mantenir al domicili en millores condicions la gent a punt d’esdevenir dependent, especialment la gent gran. La primera possibilitat és l’ús de la televisió com un mitjà de contacte a través de la videoconferència (projecte de teleassistència 3G). La segona possibilitat és el control i la vigilància de la població amb dependència gràcies al seu ús regular i freqüent de la televisió (projecte CALISTO). La tercera possibilitat és l’ús de la televisió per a les activitats de tractament o bé de rehabilitació (videojocs de la Wii).

3. Malgrat les possibilitats ofertes per altres dispositius (mòbil, PC), l’ús de la televisió s’incrementarà en els propers anys per a la gestió de la dependència, en particular per a la gent gran.


Pàgina 19

INICIATIVA CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

http://www.cruzroja.es/portal/page?_pageid=214,12329663&_dad=portal30&_schema=PORTAL

30&A_ID=5226

El projecte "3G conectando generaciones" desenvolupat per la Fundació Vodafone i la Creu Roja té per objectiu millorar la independència de la gent gran gràcies a un sistema de teleassistència que funciona amb una televisió, una web-cam i un telèfon amb connexió a Internet. Aquest sistema de videoconferència permet comunicar-se de manera senzilla amb el Centre de Contacte de la Creu Roja a Espanya que els pot aconsellar en les seves activitats quotidianes i motivar-los per a que mantiguin unes relacions socials normals.

http://www.urjc.es/z_files/ai_noti/ai05/noticia_completa.php?ID=1032

El projecte CALISTO té com objectiu la vigilància de la gent gran a través d'un dispositiu directament comunicat amb la televisió. S'ha comprobat que la gent gran té com una de les seves activitats principals mirar la televisió. En el cas de que el comandament es quedés inactiu molt de temps, el sistema envia un missatge de text a la persona encarregada de l'acompanyament de la persona (familiars, amics, centre d'assistència,etc.). El sistema és igualment capaç d'interactuar amb qualsevol altre aparell que utilitzi infra-rojos: lector DVD, aire condicionat, etc.

http://es.wii.com/

Els videojocs de la Wii, que utilitzen generalment la TV com a pantalla, requereixen al mateix temps una activitat cerebral i física. L'ús d'aquests jocs per a la gent gran amb dependència permet realitzar activitats de prevenció i rehabilitació. Es pot tractar del manteniment de la condició física, per exemple a través de jocs d'esports com el golf o el bowling, o bé mental gràcies a programes d'entrenament cerebral que demanen esforços de concentració, de reflexió i de memorització. Per demostrar els beneficis associals, estan en curs estudis a Estats Units (Georgia Institute of Technology i North Carolina State University) per demostrar i avaluar els beneficis exactes que poden representar.

Implicacions L’èxit d’aquestes iniciatives conduirà probablement als governs a impulsar i finançar nous projectes basats en la televisió, especialment a través de les noves possibilitats ofertes per la TDT. Permeten millorar la autonomia de la gent dependent i disminuir el grau d’acompanyament i de seguiment que aquests necessiten. D’aquestes iniciatives resulta una millor gestió de la dependència i una reducció dels costos. Mentrestant, els proveïdors assistencials han d’actualitzar la seva oferta per adaptar-se i oferir uns serveis estructurats utilitzant les noves possibilitats d’ús de la televisió: sigui per organitzar el seguiment dels pacients a través de videoconferencies o bé per organitzar les exercicis de rehabilitació/fitness de la gent gran en funció de les possibilitats ofertes (pels videojocs entre altres).


Pàgina 20

Els proveïdors assistencials tenen també un paper important en la col·laboració amb els proveïdors tecnològics pel desenvolupament de noves solucions. Finalment, existeix una oportunitat pels proveïdors tecnològics: hi ha un mercat per desenvolupar noves solucions tecnològiques d’atenció a la dependència a través de la TDT: dispositius de seguiment, pastillers, videojocs, etc.


Pàgina 21

Els sistemes d’informació clínica s’alimenten d’una multitud de proveïdors tecnològics, amb una gran diversitat d’actors involucrats, el que ha generat solucions nombroses i diverses que no s’integren adequadament, sigui a dintre de les organitzacions o entre elles. A més, assistim a l’aparició de noves fonts de generació d’informació de salut: el propi pacient o amb l’ajuda d’aplicacions de software genera dades de salut que avui no s’estan integrant. La transformació cap a sistemes compatibles entre ells és un procés llarg, complex i costós. No obstant això, les dades tractades presenten sinèrgies i un potencial important si són utilitzades a la vegada. En particular, la constitució d’un historial de salut del pacient complert i accessible de manera clara pel metge permet una millor gestió clínica del cas. Donades les exigències d’eficiència, que s’aniran incrementant bé a causa de l’important dèficit de les contes públiques en tots els països o bé com a conseqüència de la crisi en l’activitat privada, els proveïdors assistencials i els reguladors s’esforcen per emergir estàndards per facilitar la interoperabilitat entre els sistemes d’informació i maximitzar els beneficis que poden proporcionar. És en aquest sentit que s’ha llançat el projecte EpSOS de la Comissió Europea per assolir una interoperabilitat a tots els nivells a través dels països de la Unió Europea. Segons un estudi de la organització HL7 realitzat el 2007, la interoperabilitat entre els sistemes d’informació només es pot aconseguir si existeix en les tres branques següents: - La interoperabilitat tècnica: es tracta de la forma més bàsica i més

elemental d’interoperabilitat. Els sistemes són capaços a nivell hardware d’enviar i de rebre informació, sense necessitat de ser capaços d’interpretar-la o de fer-ne l’ús adequat.

- La interoperabilitat semàntica: els sistemes són capaços

d’interpretar i d’estructurar la informació rebuda per part dels altres sistemes.

- La interoperabilitat organitzativa: els processos d’anàlisi i

d’utilització de la informació intercanviada estan codificats i normalitzats.

Aquestes tres branques presenten avui un grau d’avançament diferent.

4. Els estàndards SNOMED CT i LOINC es difonen àmpliament a Europa i als Estats Units i estan marcant els progressos de la interoperabilitat semàntica tot i que en resultarà necessària una movilització per aconseguir el següent nivell d’interoperabilitat: la interoperabilitat organitzativa.


Pàgina 22

Tècnica

Semàntica

Organitzativa

Grau d’interoperabilitatobservat en el sector per branques

0% 100%

No existeixen estàndards

Apareixen varis estàndards

Els estàndards es difonen en el sector

Un o dos estàndards són utilitzats per tot el sector

A B C D

A

B

C

D

Grau d’interoperabilitat per branques

Per una banda, la interoperabilitat tècnica ha avançat força en els últims anys, en particular en la difusió dels estàndards ja establerts: HL7, DICOM, XML entre altres. Segons l’enquesta TIC Salut 2009, van passar entre els anys 2008 i 2009 d’una difusió a Catalunya per l’estàndard del HL7 de 52,5% a 62,5%. Com a resultat, els sistemes d’informació han estat capaços d’enviar-se missatges i s’ha desvelat la mancança d’interoperabilitat semàntica entre els sistemes. Això ha generat una pressió per esforçar-se en la necessitat de la capacitat dels sistemes per interpretar i estructurar la informació que s’intercanvien i s’han desenvolupat iniciatives en aquest sentit. Així, han aparegut estàndards unificadors com la Standardised NOmenclature of MEDicine – Clinical Terms (SNOMED CT), o el Logical Observation Identifiers Names and Codes (LOINC). Segons l’enquesta TIC-Salut 2008 realitzada a Catalunya, un 49,1% utilitzaven SNOMED CT i un 11,1% LOINC. D’altra banda, a mesura que els estàndards de la branca semàntica (SNOMED CT i LOINC) s’estan difonent en el sector, apareix una nova necessitat: la interoperabilitat organitzativa. Els esforços dels actors del sector portaran en els anys vinents la creació d’estàndards organitzatius en els processos d’utilització de la informació intercanviada i en la difusió en el sector d’aquests estàndards.


Pàgina 23

Implicacions

En aquest context, els reguladors ja han començat a donar suport als esforços per seleccionar i difondre estàndards tècnics i ara semàntics. En el juliol del 2009, el Ministerio de Sanidad y Política Social d’Espanya s’ha sumat a la iniciativa International Health Terminology Standards Development Organisation del National Health System de Gran Bretanya i de l’empresa SNOMED per a la difusió de l’estàndard SNOMED CT. A una escala més reduïda, Madrid interoperable i el Office of the National Coordinator for Health IT de l’estat federal als Estats Units són exemples de les iniciatives ja existents per fomentar la interoperabilitat semàntica. Els reguladors tenen també un paper important en el futur progrés de la creació d’estàndards organitzatius i en la seva difusió. Per facilitar l’acord dels actors en processos estàndards, els reguladors han d’impulsar iniciatives per fomentar la concertació entre els actors del sector i incentivar la difusió dels estàndards. Davant d’aquesta acceleració dels esforços en la interoperabilitat en totes les branques, els proveïdors assistencials han d’organitzar el seguiment dels progressos que es realitzen i coordinar-se en estructures inter-organitzatives per fomentar l’adhesió als estàndards més adequats a la seva activitat (lobbying). Finalment, els proveïdors tecnològics es veuen igualment impactats per l’esforç global d’interoperabilitat. Les solucions que desenvolupen han d’adaptar-se i de tenir en compte les evolucions en els estàndards existent o que van emergent en el sector. En particular, han de posar ordre en els sistemes que desenvolupen i anticipar sobre l’evolució futura respectant estàndards definits.


Pàgina 24

En l’àmbit de l’emmagatzematge de la informació de salut s’utilitzen una sèrie de conceptes propis o tecnològics que és necessari compartir per evitar possibles confusions. Els tres primers conceptes descrits a continuació provenen de la National Alliance for Health Information Technology, òrgan creat als Estats Units el 2002 per un consorci d’actors representatius de totes les branques del sector sanitari. CONCEPTES EXPLICACIONS

Electronic Medical Record (EMR)

Historia Clínica Electrònica (HCE). La informació sanitària d’un pacient creada, recopilada, gestionada i consultada per una mateixa institució sanitària.

Electronic Health Record (EHR)

Historia de Salut Electrònica (HSE). L’agregació de la informació sanitària d’un pacient creada i recopilada a través de vàries institucions sanitàries. És gestionable i consultable pels professionals implicats en la salut sense importar l’origen de les dades.

electronic Personal Health Record (ePHR)

Historia de Salut Personal i Electrònica (HSPE). Un registre electrònic de la història de salut d’una persona, tret de vàries fonts, creat, recopilat i gestionat per la mateixa persona.

Plataforma web

L’aplicació de nous algoritmes permet potenciar la Web com un suport capaç de contenir aplicacions software i també de fer ofici de servidor de documents.

Web 2.0

La web 2.0 s’entén com l’evolució de la web 1.0. Es tracta del pas d’una web unidireccional, on l’usuari només rep informació (web 1.0), a una web multidireccional on l’usuari rep i produeix informació (web 2.0).

Existeixen dues fonts principals d’informació de salut: - La informació creada i mantinguda pels proveïdors assistencials (els

EMR). - La informació creada i mantinguda pels pacients (els ePHR). Actualment, no existeix en cap país un responsable clarament identificat de la consolidació de tota la informació de salut disponible sobre un pacient, és a dir per garantir el correcte aprovisionament de la EHR i del ePHR. El responsable és el pacient? Una institució assistencial en concreta? El regulador?

5. Les eines de gestió de la informació sanitària dels pacients convergeixen cap a una versió híbrida: el Clinical Groupware. Basada en una plataforma web, recopilarà les dades dels diferents Electronic Medical Record (EMR) d’un pacient i el seu electronic Personal Health Record (ePHR).


Pàgina 25

En paral·lel, existeix una presa de consciència dels reguladors a nivell internacional sobre els beneficis que pot oferir una informació complerta sobre el pacient a l’hora de prendre decisions mèdiques. El pla adoptat a Estats Units de 48.800 milions de dòlars per incentivar l’ús de les TIC en el sector sanitari o el pla Sanidad en línea a Espanya, amb la inversió de 252 milions d’euros mostren l’alt interès dels reguladors pel desenvolupament d’aquestes solucions. Es concreta en els esforços desplegats per aconseguir una interoperabilitat que faciliti la consolidació dels EMR per constituir una EHR. La web 2.0 constitueix una plataforma adequada per a la consolidació global barata, fàcil d’utilitzar en xarxa i amb un cost que varia poc en funció del volum de dades tractat. Posseeix també la capacitat d’agregar fonts i continguts molt diversos (imatges, text, vídeo, àudios) el que facilita així l’intercanvi d’informació entre els responsables. De fet, en el sector econòmic en general, Gartner preveu que el 80% de les plataformes de col·laboració en les empreses estiguin basades en tècniques web 2.0 pel 2013. Per tant, pot constituir una solució per conciliar els avantatges de la EHR (dades mèdiques generades per professionals) i del ePHR (un responsable clarament identificat i dades actualitzades).

El Clinical Groupware té com a propòsit la consolidació de la informació de salut d’un pacient en un únic magatzem

Plataforma Web

EMR N

ePHREHR

Pacient

Proveïdors assistencials + Pacient

EMR 1 ...

Proveïdorassistencial 1

Proveïdorassistencial N

Interoperabilitat

ClinicalGroupware


Pàgina 26

Vàries iniciatives han aparegut en aquest sentit a Estats Units, però el seu grau de difusió és encara baix:

Implicacions La multiplicació de les fonts de creació i d’emmagatzematge d’informació de salut implica la necessitat d’una coordinació i la definició d’un responsable clar. Es necessari pel regulador fomentar un debat ampli al respecte i de prendre una decisió que pot eventualment implicar un canvi profun del sistema sanitari. La major difusió de la informació de salut dels pacients entre els actors del sector obliga al regulador a controlar i enquadrar el tractament de dades de salut a través d’Internet per protegir de manera eficaç la privacitat dels pacients. Davant l’aparició de una informació de salut del pacient estructurada i de qualitat, els metges han d’aprendre a tenir-la en compte a l’hora de prendre decisions clíniques i de donar consells als pacients. Les assegurances de salut tenen un interès fort en incentivar l’aparició del Clinical Groupware per milllorar la qualitat assistencial i controlar millor els antecedents de salut dels seus clients.

INICIATIVES CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

L'aplicació MyChart desenvolupada per la Cleveland Clinic és un servei que connecta als pacients amb la seva Historia Clínica Electrónica. Està basat en una plataforma web, totalment segur que permet renovar les prescripcions, les cites, veure les medicacions, els resultats dels tests, així com rebre recordatoris de salut. Tota la informació present al MyChart es pot importar en l'ePHR Google Health.

http://www.glidehealth.us/corp/

Glide Health ofereix l'accés a l'informació de salut dels pacients des de totes les plataformes possibles (PC, Mac, Palm…). Es sincronitza amb l'EMR i permet compartir la informació del pacient entre diferents sistemes. A més, el pacient pot entrar les seves pròpies dades mèdiques i relacionar-se amb els profesionals directament a través del sistema.

http://www.rmdnetworks.com/

La seva fórmula de Collaborative Care Network és una aplicació web-based que permet l'intercanvi d'informació de salut entre els pacients, els profesionals i el finançador. Un motor d'integració està inclós en l'aplicació que permet realitzar una integració ràpida entre els diferents sistemes de salut.

http://www.sharedhealth.com/home/index.jsp

La aplicació Shared Health Clinical Health Record connecta els professionals de salut autoritzats a la informació de salut dels pacients. Permet consolidar tota la informació de salut generada per diferents hospitals, dades de l'Estat, de les companyes d'assegurança o afegida pel pacient.


Pàgina 27

Finalment, es tracta de una gran oportunitat pels proveïdors tecnològics: existeixen poques solucions madures i el mercat potencial és immens: a Estats Units, els proveïdors assistencials gastaran en la creació d’un EHR 170.000 milions de dollars en 10 anys segons un estudi de McKinsey (2009).


Pàgina 28

Actualment, es genera a Internet una quantitat important d’informació de salut per part dels actors institucionals (diaris, webs oficials) dels sistemes sanitaris i ara també dels usuaris, gràcies a les noves possibilitats ofertes per la web 2.0 (blogs, Twitter, Facebook, etc.). A més a més, les recerques mateixes realitzades pels usuaris a través dels motors de recerca constitueixen una informació addicional a la informació tradicional. La salut és, conjuntament amb el sexe i els esports, una de les principals temàtiques de contingut generat en Internet. Nombre de resultats de les recerques en Google per paraules claus

* En francès, la paraula “sports” s’escriu com en anglès, el que introdueix un biaix en aquest resultat.

A més, a Estats Units, segons un estudi de ComScore realitzat a l’octubre del 2009, el 20% de totes les recerques en Internet estan relacionades amb la salut. Al mateix temps, la tecnologia ofereix dos avanços important. Per una banda, les capacitats d’emmagatzematge a Internet superen àmpliament les necessitats d’emmagatzematge gràcies als progressos tecnològics dels servidors. Per una altra banda, Internet ofereix una capacitat d’agregació immediata de tota la informació present a Internet sobre un tema. Entre les diverses fonts existents: diaris, webs d’institucions sanitàries, blogs, tags i entrades dels usuaris en els motors de recerca o en Twitter entre altres coses, es pot realitzar una explotació global de les dades. L’aplicació de tècniques estadístiques punteres permeten ara aconseguir resultats coherents en base a volums de dades importants i amb fiabilitat heterogènia, com és el cas de la informació de salut present a Internet. Tots aquests elements permeten realitzar un seguiment en temps real de les amenaces de salut per poder prendre les mesures de prevenció

6. Sorgeix el Global Live Datamining que es recolza amb les noves capacitats d’anàlisi de dades a través d'Internet i que permet anticipar l’evolució de les amenaces de salut.

Salut

Sexe

Esports

2.040.000.000

593.000.000

1.280.000.000

107.000.000

96.300.000

93.900.000

AnglèsEspanyol

116.000.000

61.900.000

990.000.000*

Francès


Pàgina 29

INICIATIVES CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

http://www.google.org/flutrends/

Google Flu Trends centraliza les recerques dels usuaris del motor de recerca de Google relacionades amb la grip: recerca sobre els símptomes, els medicaments relacionats, els llocs web que tracten el tema, etc. En base a aquesta informació, s'estableix un patró estadístic de relació entre les recerques i el nombre de casos de grip. Els resultats són molt precisos si els comparem ams les estadístiques oficials de la CDC. Fins i tot, per a una mateixa data analitzada, les estadístiques de Google Flu Trends estan disponibles 2 setmanes abans de les estadístiques oficials.

http://www.healthmap.org

HealthMap ajunta fonts de diverses dades per aconseguir una visió unificada i complerta de la situació global actual de les malalties infeccioses i el seu impacte en la salut humana i animal. Intregra dades de fiabilitat variable, des de fonts de noticies (Google News per exemple) fins a fonts acadèmiques (com ProMed per exemple).

http://medusa.jrc.it/medisys/homeedition/es/home.html

MedISys (Medical Information System ), llançat pel Directorate General Health and Consumer Affairs de la Comissió Europea, és un sistema d'alerta de notícies en temps real per temes de salut. Processa articles de més de 4.000 llocs web i 1.600 fonts de notícies en 45 llengües. A partir d'aquesta informació, actualitza en temps real les estadístiques dels temes de salut més rellevants, eliminant el soroll generat per la repetició de les notícies de vàries fonts.

adequades, en particular les malalties contagioses. Constitueix un avanç comparat amb les estadístiques oficials dels sistemes sanitaris, les quals tarden un temps important abans de difondre’s i no faciliten l’anticipació necessària. Al contrari, la informació disponible a Internet és disponible immediatament, i d’aquí una explotació “live”. En aquest context han nascut nombroses iniciatives de global live datamining basades en Internet, com per exemple Google Flu Trends, Healthmap i MedISys.

Implicacions El fet de posseir una informació de qualitat amb indicadors fiables sobre les amenaces de salut obliga al regulador a organitzar el procés de seguiment de les variacions mostrades pels indicadors i a tenir preparats protocols de prevenció i d’actuació adaptats. En paral·lel, el regulador es pot plantejar l’ús d’aquestes eines en altres àmbits de salut que les pandèmies, com per exemple l’avaluació de l’adequació de la oferta de serveis assistencials amb la demanda (geogràfica i temporal). Pels proveïdors assistencials, aquesta informació constitueix una oportunitat per planificar la provisió de serveis a curt termini en funció dels nivells de difusió de les pandèmia: gestió dels recursos humans i de l’abastament dels medicaments en particular.


Pàgina 30

Amb l’emergència de pandèmies com la grip A, la demanda per eines de predicció cada vegada més precises creixerà en els anys vinent. Pels proveïdors tecnològics, es tracta ara de desenvolupar solucions que permeten la predicció més que el seguiment. Pels laboratoris farmacèutics, el Global Live Datamining representa una eina de seguiment del mercat i de previsió de la demanda, de la mateixa manera que representa pels assegurances de salut una eina que permet afinar les previsions de despesa.


Pàgina 31

L’ús de les TIC està avui àmpliament difós en la població i en els professionals de salut. Segons una enquesta del Pew Internet & American Life Project del 2009 a Estats Units, el 61% de la població busca informació de salut a Internet i el 88% dels metges busquen informació sobre medicaments, biotecnologies i aparells mèdics a Internet. A Espanya, el 53,8% de les persones usuàries d’Internet busquen informació de salut segons una enquesta de 2009 de la INE. A més, un de cada sis pacients consulta Internet abans d’anar al metge i un de cada quatre després, segons un estudi del Departament de Farmacologia de la Universitat d’Alcalá. No obstant, l’accés a la informació en molts casos no és suficient i resulta imprescindible l’opinió i els consells d’un professional de salut. Existeix per tant una forta demanda de provisió de serveis de salut per part de professionals de salut en temps real: un estudi del Pew Internet & American Life Project realitzat als Estat Units demostra que els pacients que busquen informació a Internet troben a faltar especialment les següents funcionalitats:

- Intercanviar emails amb un metge. - Concretar una cita amb un metge. - Accedir directament a un metge en temps real.

A més, la conveniència i l’accessibilitat als serveis sanitaris, sigui geogràfica o temporal, és un tema clau molt valorat pels pacients. Els recursos assistencials es concentren en general en les zones urbanes i pel contrari, a les zones rurals hi manquen recursos. De la mateixa manera, la flexibilitat en els horaris de consulta és una exigència dels pacients, provocat pels canvis socials de les ultimes dècades. Les TIC poden resoldre parcialment aquesta problemàtica d’accessibilitat als serveis assistencials, per exemple a través de consultes per telèfon o de resolució de problemes lleugers a través dels correus electrònics o missatgeria instantània. Per tant, existeix una demanda real per una atenció sanitària virtual, utilitzant els mitjans TIC (telèfon i Internet en particular), amb una disposició a pagar per ella. En paral·lel, els metges realitzen actualment en molts casos una part de la seva activitat a través de mitjans TIC, encara que de manera informal: contesten a emails de pacients, o a dubtes que tenen a través del telèfon, típicament en el seguiment de pacients crònics. Amb l’increment de la supervivència en malalties cròniques (càncer, gent gran dependent, etc.), es fa cada vegada més necessària l’organització d’un seguiment el més àgil possible. A més, les activitats online, com contestar al telèfon o enviar correus electrònics als pacients, no estan facturades en les institucions sanitàries privades i per tant, representen una font de creixement de la facturació molt natural.

7. Els proveïdors assistencials comencen a estructurar un model d’atenció sanitària en temps real (Online Healthcare Model) via telèfon i Internet, que s’acompanya d’un nou business model.


Pàgina 32

ACTORS TRADICIONALS DEL SECTOR CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

http://my.kaiserpermanente.org/mida/commonwealthofvirginia/myhealthmanager.html

Kaiser Permanente, l’organització d’atenció sanitària integrada mésàmplia dels Estats Units, que treballa en nou estats i que compta amb 8,6 milions d’afiliats, ha desenvolupat una eina central en la gestió del pacient: MyHealthManager. Permet l'accés al EMR de Kaiser Permanente per realitzar transaccions clíniques (reservar hora de visita, renovar recepta), realitzar transaccions per altres persones, connectar-se amb el metge online, beneficiar-se d'un assessorament de salut i benestar: consulta d'enciclopèdies de medicaments, assessorament de salut, reducció del estrés entre altres. L’ús de les consultes per correu electrònic i per telèfon com una part de la seva oferta ha permès aconseguir una reducció del 26% de les visites.MyHealthManager comptava el 2009 amb 3,3 milions d'usuaris. Es van realitzar durant el segon trimestre de 2009 5,4 milions de consultes de resultats de laboratori, 2,1 milions d'emails amb total seguretat entre pacient i metge i 450.000 cites es van apuntar online .

http://consumersonline.hmsa.com/

HMSA's Online Care és una oferta desenvolupada pel proveïdor HMSA, membre de l'assocació Blue Cross Blue Shield a Hawaii. Ofereix la possibilitat als pacients de connectar-se amb un metge a través de la videoconferència, del telèfon o del xat . S'emmagatzema la informació médica en un EMR online capaç de connectar-se amb l'ePHR Microsoft HealthVault .

http://www.mayoclinicproceedings.com/content/84/1/53.full#sec-11

La Mayo Clinic ha desenvolupat un programa de teleconsulta pels pacients amb ictus cerebral. Aquesta modalitat facilita la cura de pacients amb ictus cerebral aguda en els hospitals que tenen menys facilitats, per a ser tractats per especialistes de centres especialitzats en aquest tipus de malalties.

Com a resultat, els proveïdors assistencials que fins ara oferien serveis en línia sense facturar-les estructuren ara el business model dels seus serveis en línia.


Pàgina 33

NOUS ACTORS DEL SECTOR CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

http://www.healthcaremagic.com/

Originat a la India, està basat en un model de subscripció (anual, mensual o diari). Per exemple, per 49$ anuals, ofereixfins a 25 consultes amb metges, sota totes les formes possibles: trucada, missatgeria instantànea o email. Ofereixen l'accés a un especialista en menys de 24h i permeten també entrar en relació amb metges i hospitals segons la zona de residencia.

http://hellohealth.com/

Basats a Brooklyn, Nova York, ofereixen un servei mixte basaten un model per servei: de 100$ a 200$ per visita en el despatx i entre 50$ i 100$ per vídeo, missatge de text i/o visita per telèfon. Venen la seva diferenciació comparat amb la oferta tradicional en 6 punts principals: 1. Veure el seu metge avui2. Parlar per email, text, video conferència o telèfon3. Un servei client existent de veritat4. Accés a medicaments i tests gratuïts5. Un preu raonable6. Evitar l’habitual complexitat en els processos mèdics (elevat nombre d’actors implicats)

http://currenthealth.com

L'empresa Current Health, ubicada a San Francisco, es basa amb un model de subscripció mensual o bé per servei. Per 50$ al més, ofereix un accés a metges gratuït via telèfon o correu electrònic, i amb un descompte per consulta. Ofereix també un screening anual, una vacunació contra la grip estacional i descomptes en els medicaments i examens que l'empresa ofereix també de manera tradicional. Pels no membres, alguns serveis no són accessibles, i altres es paguen, com la consulta per telèfon a un metge ($45 per 15 minuts).

http://www.3gdoctor.com/index.php

Amb base al Regne Unit i a Irlanda, 3G Doctor ofereix un servei de consulta per videoconferència via un telèfon 3G amb un metge per 35£ per consulta. Després de la consulta, s'estableix un informe que s'envia al pacient. El pacient pot també emmagatzemar la seva història clínica en un ePHR que proposen, accessible via PC o mòbil.

A més, apareixen nous actors principalment centrats en l’oferta online.

De la mateixa manera, l’empresa 3G Doctor al Regne Unit i a Irlanda ofereix una consulta per videoconferència via mòbil per £35. Swift MD a Estats Units ofereix consultes amb metges per telèfon per $75 la consulta o bé per un subscripció mensual de $5, la consulta es factura a $55. A més, estan habilitats per tractar condicions urgents.


Pàgina 34

Implicacions Davant del desenvolupament d’ofertes online que superen les barreres nacionals tradicionals, el regulador ha de posar un quadre legislatiu adaptat a aquest tipus de provisió de serveis assistencials: enquadrar les possibles distorsions en la formació i les pràctiques heterogènies, certificar els actors així com definir precisament les responsabilitats dels actors. Les oportunitats i les millores que suposen el desenvolupament a gran escala d’aquestes ofertes deuen conduir a un replantejament global de la oferta de serveis assistencials (volum i ubicació), tenint en compte les noves possibilitats ofertes pels serveis en línia. Específicament es pot organitzar un millor seguiment dels pacients crònics, reduir l’ús abusiu dels serveis d’urgències o fomentar una millor adherència terapèutica a través de contactes més freqüents i simplificats. Pels proveïdors assistencials, es tracta en primer lloc d’una oportunitat per millorar l’eficiència, reorganitzant l’ús del temps mèdic en funció d’aquestes noves modalitats, i en el cas dels privats, per incrementar la facturació al mateix temps. Ja no es tracta només de realitzar visites, sinó que una part important del temps s’ha de dedicar a contestar correus electrònics, seguir pacients en Twitter o via missatgeria instantània, trucar pacients o realitzar webconferències, entre altres activitats. La estructuració d’aquestes activitats s’ha d’acompanyar d’un nou business model i els proveïdors assistencials que facturen al pacient els seus serveis han d’optar per una opció de facturació: forfet mensual? a l’acte? Integrat en el preu de la consulta real? Al mateix temps, les assegurances de salut han d’oferir cobertures adequades a aquest tipus de prestacions o bé organitzar-les ells mateixos. Per una altre banda, la disminució de la relació física entre el pacient i el proveïdor assistencial fomenta necessàriament l’emergència del Clinical Groupware (veure tendència nº5): és imprescindible tenir una història clínica del pacient complerta per poder aconsellar-lo de manera adequada si no es pot realitzar una exploració presencial ni veure el pacient en alguns casos. És a dir, recopilar la informació generada per tots els proveïdors assistencials que han intervingut, però també la informació generada pel mateix pacient. Es tracta d’una oportunitat pels proveïdors tecnològics per realitzar ofertes complertes, incloent un Clinical Groupware i al mateix temps solucions de comunicació (videoconferència), de gestió de l’agenda i de reserva d’hora en línia. Kaiser Permanente, va llançar un producte que ofereix totes aquestes possibilitats: MyHealthManager. Finalment, el desenvolupament d’una oferta àmplia d’atenció sanitària en línia constitueix una oportunitat pel pacient per responsabilitzar-se de la seva salut i gestionar-la de manera més eficaç i eficient.


Pàgina 35

L’accés a la banda ampla es generalitza (veure tendència nº2), el que genera una activitat més intensa dels usuaris i facilita l’ús de les noves possibilitats ofertes per Internet: càrrega i descàrrega de vídeos, d’imatges i de textos. Això afavoreix l’aparició de nous mitjans de comunicació: els Social Media. Són mitjans de comunicació que permeten ser disseminats a través de la interacció utilitzant tècniques de publicació altament accessibles i fàcilment extensibles, basats en la creació de contingut pels usuaris (User Generated Content). Els Social Media afavoreixen particularment la col·laboració entre actors institucionals i usuaris. Han aparegut una sèrie de d’actors majors en els Social Media: Twitter, Facebook i YouTube en particular. Han tingut un èxit molt important i conten una audiència significativa: Facebook per exemple comptava amb més de 350 milions d’usuaris el desembre del 2009. Si fos un país, seria el tercer país del món després de la Xina i de la Índia. Com a conseqüència, la difusió i l’abast dels mitjans de comunicació tradicionals com la televisió, els diaris o la radio baixa, com ho il·lustra la disminució dels ingressos per publicitat en els mitjans de comunicació tradicionals, mentre creixen en dues xifres en el cas d’Internet.

Ingressos per tipus de mitjà de comunicació a Estats Units (en milions de dòlars)

Any Diaris Televisió Ràdio Internet

2000 49.050 44.802 19.295 8.100

2008 34.400 28.800 17.200 23.400

Font: Global Entertainment and Media Outlook: 2009-2013 forecast, Pricewaterhousecoopers, 2009.

A més, els Social Media ofereixen una oportunitat única per a les institucions sanitàries d’esdevenir el mitjà de comunicació i per tant permet un millor control dels missatges i a un cost molt competitiu, ja que són gratuïts. Permet a les institucions sanitàries no dependre dels mitjans de comunicació tradicionals i complementen les webs tradicionals més informatives que s’han desenvolupat als principis de la era d’Internet. A l’hora d’escollir els proveïdors assistencials, la recomanació de l’entorn (el boca-orella) és encara la primera font. Els Social Media permeten justament combinar el potencial abast mundial d’Internet amb la sensació de proximitat de la recomanació d’un amic. En resum, els Social Media són mitjans de comunicació econòmics, amb un abast molt ampli però amb una sensació de proximitat i que permeten difondre continguts rics i relativament controlats.

8. Les institucions sanitàries incorporen de forma estable eines de Social Media i estructuren la seva presència digital amb dos enfocaments: potenciar la imatge de marca i desenvolupar la prevenció i la monitorització de la salut.


Pàgina 36

PIONERS DEL SECTOR INICIATIVES DESENVOLUPADES

http://www.mayoclinic.org/medical-edge/http://sharing.mayoclinic.org/

Mayo Clinic és un centre pioner en l'ús dels Social Media . Posseeixen un centre d'agregació de noticies (TV, ràdio, diaris) i de consells de salut, basats en les preguntes del públic, dit Medical Edge. Han creat també blogs amb diversos propòsits. Entre altres, comporta un blog de notícies médiques, un espai virtual per a la comunitat Mayo Clinic per connectar-se i compartir històries, o un blog per mantenir al dia els metges amb les últimes inovacions.Per una altra banda, Sharing Mayo Clinic agrupa els blogs dels professionals, dels pacients i dels familiars que expliquen les seves experiències amb la Mayo Clinic.

http://www.cdc.gov/socialmedia/

El Centre de Control de les Malalties i de Prevenció als Estats Units ha desenvolupat una estratègia complerta de difusió dels seus missatges a través dels Social Media . Estan presents en tots els grans actors del Socia Media (Twitter, Facebook, MySpace) i han creat un canal Youtube. Però més original, estan presents en un portal de grups de consells de salut Dailystrength , i sobre tot, estan presents en el món virtual de Second Life . A més, ofereixen una galeria de fotos de les seves campanyes en Flickr , i una sèrie de podcasts en iTunes.

http://www.mdanderson.org/news-and-publications/publications/focused-on-

health/index.html

MD Anderson, per contribuir a la prevenció del càncer en la població, va crear un espai en la seva web "Focused on Health". Utilitza moltes eines dels Social Media per difusar informació de salut: podcasts i vídeos, una pàgina Facebook amb tips, reaccions de fans, un accés a YouTube, un perfil Twitter per anunciar novetats i accions específiques, així com un perfil Delicious per apuntar els links d'interès sobre hàbits saludables.A més, alberga de manera gratuïta webs de pacients que tenen així un espai per compartir les últimes notícies i rebre missatges de suport o consells d'altres pacients.

www.forumclinic.orghttp://blog.hospitalclinic.org/

L'Hospital Clínic de Barcelona ha creat una web interactiva, Forum Clínic, per ajudar als pacients a millorar la gestió de la seva salut i facilitar la seva implicació en les decisions clíniques que els afecten. Ofereix informació de salut validada i afavoreix la participació dels pacients i de les associacions de pacients. Comporta fòrums, trucs i consells, notes de premsa, vídeos i blogs.A més, l'Hospital Clínic ha posat en marxa un blog de comunicació on es presenten notícies de salut o de l'actualitat de l'Hospital Clínic.

A més, molts altres sectors de l’economia han adoptat amb èxit els Social Media: la indústria automòbil, els serveis financers, els béns de consum corrent (Fast Moving Consumer Goods), telecomunicacions, viatges i turisme entre altres. L’economia permet en aquests sectors mesurar la reacció dels clients als productes, afinar la concepció o bé influir en la decisió de compra. En aquest context, els proveïdors assistencials han començat a estructurar la seva presència digital amb els Social Media més enllà de una simple web informativa. Al juliol de 2009, es comptabilitzaven a Estats Units 109 hospitals a Facebook, 213 en Twitter, 142 en YouTube i 26 blogs. Aquesta tendència, que va aparèixer als Estats Units, s’està desenvolupant de manera recent a Europa. La web http://hospitalseu.wordpress.com/ mesura l’avanç d’aquesta tendència a Europa.


Pàgina 37

A més de la seva presència en els Social media, les institucions sanitàries incorporen també les iniciatives del seus pacients en “jardins de blogs”, com per exemple el de High Point Regional als Estats Units http://www.highpointregional.com/blogs/index.asp o el del MD Anderson www.carepages.com/mdanderson. Implicacions L’important desenvolupament de la presència durable dels proveïdors assistencials en els Social Media obliga a les institucions que encara no hi figuren a posicionar-se. No obstant això, és probablement inevitable a mig termini el fet de plantejar-se una presència en la web mitjançant eines de Social Media, donat que si no s’estructura, es produirà de totes maneres ja sigui en blogs o webs fora del control de les organitzacions. A més, són un mitjà de comunicació que cada vegada serà més important per destacar en el panorama mediàtic, i els hospitals absents es poden veure afectats a nivell de reputació. Una vegada decidida la presència en la web 2.0, és imprescindible organitzar-la atentament. S’han de definir:

- Objectius clars: què es vol aconseguir amb la incorporació d’eines de Social Media?

- Estratègies: com s’aconseguiran aquests objectius? - Polítiques adaptades: quines son les regles d’utilització, de

presència i d’ús del nom de la institució en els Social Media pels professionals, pels pacients i familiars?

Es tracta d’una oportunitat pels proveïdors assistencials per millorar l’estat dels pacients de la seva àrea d’influencia, des de la comunicació sobre la prevenció i hàbits saludables, fins al seguiment dels tractaments proposats. A més, a l’incorporar aquestes eines, els proveïdors assistencials es veuen forçats a estructurar els objectius i els continguts que es volen transmetre. Suposa responsabilitzar a algú en concret i organitzar la professionalització dels recursos que s’hi dediquen. De manera més general, condueix les organitzacions a (re)definir una estratègia de comunicació global, més enllà dels Social Media. Els hospitals no sempre són molt actius en terminis de comunicació externa. Per una altra banda, els Social Media suposen una exposició forta i fomenten la transparència del sector. Obliguen per tant a fer un esforç de qualitat assistencial exemplar perquè les queixes obtenen un eco molt més fort que en el passat. Pel regulador, els impactes d’aquest desenvolupament són importants també. En primer lloc, els obliga a posicionar-se sobre el desenvolupament de la seva presència en els Social Media. A Anglaterra, el National Health Service (NHS) ha creat una web específicament posicionada en els Social Media: NHS Choices. Inclou vídeos pels pacients, fluxos de noticies, blogs i fòrums de discussió dels pacients.


Pàgina 38

En segon lloc, el regulador ha d’enquadrar les pràctiques que es desenvolupen, a nivell de la confidencialitat de les informacions de salut penjades pels pacients o pels metges i de la responsabilitat de les institucions sanitàries en particular sobre l’ús, la difusió i la qualitat d’aquestes informacions. Pels pacients, la possibilitat oferta per generar contingut necessita un comportament més ciutadà: no ser exclusivament usuari o receptor de la informació, sinó també compartir les seves experiències, donar la seva opinió i contribuir a la major transparència del sector. Al mateix temps, el desenvolupament de la presència en els Social Media dels proveïdors contribueix a la millora de la informació dels pacients i al canvi en la relació metge – pacient, passant d’una relació paternalista a una relació de col·laboració en la gestió del cas. Per les assegurances de salut, es tracta d’una oportunitat per conèixer millor la satisfacció dels tractaments rebuts pels pacients a l’hora de seleccionar proveïdors assistencials. És també una eina clau per entendre les necessitats dels pacients en terminis de cobertura: què els interessa de veritat? També pot ser una eina per promoure la salut a través de la creació de comunitats de pacients. Així a Espanya, DKV ha llançat la seva web de Social Media amb www.vivelasalud.com.


Pàgina 39

A partir de mitjans de 2007 i en particular, des de la caiguda de la banca d’inversió Lehman Brothers el setembre del 2008, el món ha atrevessat una crisi econòmica global sense precedents (veure Tendència nº1). Una de les conseqüències principals pel sector sanitari és la pressió resultant sobre els pressupostos dels anys vinents, sigui pels actors públics o privats, i la recerca de fonts d’estalvis. Al mateix temps, ha emergit a nivell mundial en els últims anys una consciència ecològica important, associada a la lluita contra l’escalfament global i l’efecte hivernacle. Aquest fet s’ha traduït en decisions politiques que impacten directament els actors econòmics, com la constitució el 2005 d’un mercat europeu per reduir les emissions de carboni o les negociacions globals en 2009 pel protocol de Copenhague. Els possibles estalvis són molt importants: segons un estudi de Gartner del 2009, en tots els sectors, les empreses dediquen un 48% del seu pressupost TIC a la despesa d’electricitat. Per tant, la necessitat d’estalviar, en particular en la despesa energètica, es fa cada vegada més forta. Per enfrontar-se amb aquesta situació, existeixen diverses solucions que permeten superar aquests reptes. Per una banda, han aparegut noves tecnologies que permeten realitzar estalvis d’energia. Així, el Cloud computing, és a dir la provisió de recursos informàtics a través d’Internet, permet oferir infraestructures, plataformes o aplicacions as a service, és a dir venudes com un servei, perfectament dimensionat segons les necessitats del comprador. De la mateixa manera, la virtualització dels servidors ajuda a incrementar la taxa d’utilització dels servidors fins a un 40% (veure Tendència 2008 nº9). Per una altra banda, existeixen tecnologies ja madures que estan encara poc implantades en el sector sanitari, com les pantalles planes o les LED (Light-Emitting Diode), i que poden representar fonts d’estalvis d’energia significatius. Com a resultat, s’han multiplicat els projectes orientats a millorar l’eficiència energètica de les TIC en tots els sectors de la economia, sota el concepte de “Green IT”. Els beneficis d’aquests projectes són dobles: d’una banda econòmics gràcies als estalvis realitzats, i de l’altra també a nivell d’imatge i de responsabilitat social de les empreses. El sector sanitari participa també a aquest moviment general. Els grans actors del sector com Kaiser Permanente i Premier Inc mostren l’exemple, mitjançant l’adhesió a les guies EPEAT (Electronic Product Environmental Assessment Tool) a l’hora de comprar ordinadors fixes, com portàtils i pantalles.

9. Els sistemes d’informació seran ecologicament més responsables o “verds” (Green IT). Aquests sistemes busquen en particular l’eficiència energètica, a través de l'ús de noves tecnologies o de la difusió de tecnologies ja existents.


Pàgina 40

ACTORS INICIATIVES DESENVOLUPADES

Basat a Boston, el Beth Israel Deaconess Medical Center s ha canviat totes les pantalles tradicionals de l'hospital (al voltant de 8.000) per pantalles planes. Com a resultat, s'ha reduit el consum d'electricitat de l'hospital en un 50%, a més de una disminució de l'espai ocupat.

Premier Inc. és l'aliança més important del sector sanitari a Estats Units. Serveix actualment 2.200 hospitals i 63.000 altres institucions sanitàries. Té entrealtres funcions la responsabilitat d'agrupar les compres. Ha firmat un contracte per una sèrie d'aparells electrònics, incloent ordinadors, que són capaços de complir amb els estàndards mediambientals, incloent el reciclatge de les máquines antigues, l'eficiència energética i un procés de fabricació respectuós amb l'entorn, basat en la guia EPEAT.

A Irlanda, el University College Hospital Galway va rebre el 2009 el premi de la iniciativa "Green IT" organitzat per l'empresa americana de tecnologia ICT. Va implementar una solució d'emmagatzematge de dades virtualitzada per a la seva xarxa de zona d'emmagatzemage (Storage Area Network o SAN). Es tradueix per un estalvi del 90% en la seva despesa d'energia comparat amb l'antiga solució.

Implicacions El major repte pels proveïdors assistencials està en la inversió inicial necessària per llançar aquests projectes, particularment en temps de crisi. Per accelerar aquesta tendència, els reguladors han d’ajudar al finançament de les inversions si desitgen obtenir un grau d’equipament “verd” important en el sector. En paral·lel, el desenvolupament d’aquest nou mercat representa una oportunitat pels proveïdors tecnològics, si son capaços d’estructurar una oferta complerta de tecnologies “verdes” i un finançament associat adaptat a les dificultats del sector (solucions de leasing o Software as a Service per exemple).


Pàgina 41

10. Els videojocs seriosos (Serious Games) es desenvolupen ràpidament en dues branques del sector sanitari: la formació dels professionals i l’educació dels pacients.

Globalment, el mercat dels videojocs creix de manera important des de principis dels anys 2000 i es preveu un creixement interanual de quasi un 9% entre el 2009 i el 2013, malgrat la crisi. Per tenir un punt de comparació, el mercat de videojocs a Estats Units representava el 2006 més de 10.000 milions de dòlars, quan les ventes d’entrades de cine representaven 9.100 milions de dòlars. Els videojocs seriosos són jocs que no tenen com a objectiu primari entretenir o divertir, sinó formar i/o educar. Respecte a la formació, els videojocs es desenvolupen ràpidament com a eines de formació dels professionals del sector sanitari gràcies a les tecnologies punteres desenvolupades, en particular en matèria de realitat virtual. Els jocs abasten actualment un grau de realisme relativament elevat, el que permet realitzar simulacions de situacions reals amb una gran precisió. L’exèrcit dels Estats Units va utilitzar el primer dels Serious Games com a simulacions per a la formació dels militars. El 2002, va oferir lliure accés a Internet al videojoc que havia desenvolupat, America’s Army, que s’ha convertit en un dels 5 jocs en línia més utilitzats al món. De la mateixa manera, els videojocs s’utilitzen amb èxit en la formació dels pilots d’avions, per complementar de manera barata la pràctica dels pilots. El videojoc Flight simulator de Microsoft n’és un exemple de la versió popular. De fet, existeix una certificació als Estats Units i a Europa per validar la qualitat d’aquests jocs i autoritzar el seu ús en la formació dels pilots. L’exemple d’aquests dos sectors (tan l’exèrcit com l’aviació comercial) és revelador del valor afegit que ofereixen els jocs seriosos en àmbits on els errors dels professionals poden tenir conseqüències greus i el cost de la formació presencial és molt elevat. El desenvolupament dels videojocs seriosos s’inscriu també en una tendència més general de replantejament dels mètodes d’aprenentatge tradicionals. L’educació unilateral amb un alumne passiu que rep el coneixement no és la manera més eficaç d’aprendre. Els videojocs seriosos permeten a l’alumne tenir un paper més actiu i per tant d’apropiar-se més ràpidament dels conceptes bàsics. Aquestes possibilitats de millora de la formació ofertes pels videojocs constitueixen una gran oportunitat pel sector sanitari, summament intensiu en coneixement. La qualitat de la prestació sanitària dispensada depèn globalment de la formació dels professionals. La possibilitat de reforçar la formació inicial i la formació contínua, sense riscos pels pacients, pot permetre una millora de la qualitat assistencial. Respecte a l’educació dels pacients, els videojocs seriosos es desenvolupen dintre d’una tendència major en els sectors sanitaris dels


Pàgina 42

PROVEÏDORS PRODUCTES DE FORMACIÓ DELS PROFESSIONALS

http://www.virtualheroes.com/index.asp

L'empresa Virtualheroes va ser pionera en la creació de videojocs seriosos amb el videojoc America's Army , desenvolupat per l'exèrcit d'Estats Units. Proposen també un producte pel sector sanitari: Human Sim. Permet als professionals de salut desenvolupar les seves capacitats de decision-making en immersió en un entorn realista però sense risc pel pacient. Està especificament destinat als metges, infermeres i estudiants de medicina. El joc permet practicar habilitats o tecnologies complexes, mesurar les capacitats clíniques, gestionar les situacions d'emergència i millorar els hàbilitats per realitzar un diagnòstic inicial.

http://www.breakawayltd.com/serious-games/solutions/healthcare/

Breakaway ltd. és una empresa creada el 1998 especialitzada en el desenvolupament de videojocs seriosos per diferents sectors. Compten amb clients en el sector de l'entreteniment, però també en els governs, en l'exèrcit, en la indústria (Boeing i Lockheed Martin entre altres) i en el sector de la salut: Texas A&M University , The Medical College of Georgia i Washington Hospital Center . Ofereixen productes de formació a l'implantació dental, un hospital virtual per treballar les habilitats clíniques i un producte de gestió del dolor en pediatria. L'èxit de l'empresa és tan fort que va figurar 3 anys consecutius en el Fast 50 de Deloitte (2004 fins a 2006), classificació de les 50 empreses de tecnologia que creixen més rápidament.

VIDEOJOCS PRODUCTES PER L'EDUCACIÓ EN HÀBITS DE VIDA SALUDABLE

http://www.nintendo.es/NOE/es_ES/games/wii/wii_fit_2841.html

L'empresa Nintendo, líder del mercat dels vídeojocs, va desenvolupar un producte especificament destinat a la mesura i a la millora de la condició física. El Wii Fit proposa més de 40 exercicis per millorar l'equilibri, la postura, el pes i reduir l'estrés. Va tenir un éxit tant important que ara s'ha desenvolupat la continuació Wii Fit Plus, que proposa comptar calories, entrenaments especialitzats, exercicis de ioga i funcionalitats pels bebès.

http://www.nintendo.es/NOE/es_ES/games/nds/brain_training_del_dr_kawashima_cuntos

_aos_tiene_tu_cerebro_3234.html

El videojoc "Brain Training", desenvolupat per la empresa Nintendo, proposa un serie de puzzles amb el proposit de fomentar l'activitat cerebral i millorar-la. Es basa en els estudis del Doctor en neurociències, el Dr Kawashima. Va tenir molt d'exit i es posicionava com número 10 dintre dels videojocs més venuts de la história per Nintendo a Estats-Units.

països desenvolupats: la responsabilització del pacient sobre la seva salut. Dins d’aquesta tendència, els jocs seriosos ofereixen la possibilitat de sensibilitzar de manera més activa la població, comparat amb les tradicionals campanyes en els mitjans de comunicació. El pacient té un rol més actiu, associat amb el costat lúdic dels videojocs. En aquest context, es multipliquen els videojocs seriosos destinats a l’educació dels pacients en els hàbits de vida saludable. La gran oferta de suports existent impulsa encara més aquest fenomen: ordinadors personals fixos o portàtils, consoles de videojocs fixes o portàtils i ara les aplicacions en els mòbils.


Pàgina 43

Implicacions Les universitats dedicades a la formació dels professionals de salut poden completar la seva formació integrant els videojocs en els seus programes docents. Així, es reforçarà la pràctica dels professionals quan entren en el món del treball i participarà en una millora de la qualitat assistencial. Els videojocs seriosos representen un mercat molt important i encara poc explotat. El fet que la tecnologia arribi ara a aquest grau de maduresa pot permetre a proveïdors tecnològics desenvolupar productes dalt valor afegit. Pel regulador, l’ús dels videojocs de salut pels pacients és una oportunitat per disminuir la càrregga de malalties en la població. Ha de fomentar i d’acompanyar la difusió en la població, així com incentivar la recomanació de l’ús per part dels professionals de salut. Per les assegurances de salut, els videojocs de salut són també una oportunitat per incentivar els seus clients a adoptar hàbits de vida saludables. Així, les asseguradores Humana (www.humanagames.com) i Kaiser Permanente (members.kaiserpermanente.org/) als Estats Units han desenvolupat iniciatives de jocs per fomentar hàbits saludables. Finalment, aquests jocs representen pel pacient una oportunitat única d’actuar directament per millorar la seva salut, gràcies a una pràctica regular.


Pàgina 44

4.2 Bibliografia

• Agarwal S. et al, The US stimulus program: Taking medical records online. McKinsey Quarterly; juliol 2009.

• Ala-Mutka K. et al, The Impact of Social Computing on the EU Information Society and Economy. Institute for Prospective Technological Studies, Comissió Europea; 2009.

• Ashish K. et al, Use of Electronic Health Records in US Hospitals. The New England Journal of Medicine; abril 2009; 360:1628-1638.

• Bhargava R, How Doctors are using social media. Ogilvy; setembre 2009.

• Business Intelligence and Health Care: What the Future Holds. Information Management; octubre 2009.

• Business Strategy: Western European Healthcare Market IT Spending Forecast 2008-201. IDC; setembre 2009.

• Conesa Jl et al, Las tecnologías de la información y las comunicaciones en el sistema español de salud. Observatorio Cátedra Sanitas sobre e-salud; novembre 2008.

• Edwards J. et al, Key findings from Gartner’s European Healthcare survey. Gartner; maig 2009.

• eEspaña 2008. Fundación Orange; octubre 2008. • Myer I. et al, eHealth Benchmarking (Phase II) Final Report. Empirica,

marc 2009. • eHealth in Europe. The European files; Maig-Juny 2009. • Eight business technology trends to watch. McKinsey Quarterly;

desembre 2007. • Els hàbits socials i les NTIC: tendencies. Associació catalana de

ciència regional; juny 2008. • Estudio del consumo televisivo. Universidad Rey Juan Carlos; 2009. • Five trends that will shape business technology in 2009. McKinsey

Quarterly; febrer 2009. • Formigós J, El papel de las nuevas tecnologías en la obtención y

explotación de información sobre salud, medicamentos y sus consecuencias en la relación médico-paciente. Tesis Doctoral de Juan Formigós; juliol 2009.

• Fox S, The Social Life of Health Information. Pew Internet & American Life Project; juny 2009.

• Gibbons P. et al, Coming to terms: Scoping Interoperability for Health Care. Health Level Seven EHR Interoperability work group; febrer 2007.

• Global Entertainment and Media Outlook: 2009-2013 forecast. PriceWaterhouseCoopers; 2009.

• Halamaka JD, Your Medical Information in the Digital Age. Harvard Business Review; juliol – agost 2009.

• Healthcare IT Focus Report – eHealth Market. Silicon Bridge European Series; 2003.

• Healthcare transformation: the role of IT. Health Industry Insight; maig 2008.

• Jane Sarasohn-Kahn, Participatory Health: Online and Mobile Tools Help Chronically Ill Manage Their Care. California Health Care Foundation; setembre 2009.


Pàgina 45

• Kumar R, Data Centers Focus on Green, but Many Neglect Metrics. Gartner; juliol 2009.

• Las TIC en el Sistema Nacional de Salud, el programa Sanidad en línea. Red.es; febrer 2008.

• Look Out 2009. Atos Origin; 2009. • López J. et al, CEO Concerns 2009: Dealing with the Downturn.

Gartner; març 2009. • Measuring the Information Society - The ICT Development Index.

International Telecommunication Union; març 2009. • Medicine goes digital. The Economist; abril 2009. • Meeker M. et al, Economy + Internet trend. Morgan Stanley; octubre

2009. • mHealth Survey. CTIA - The Wireless association i Harris Interactive:

octubre 2009. • Milanesi C. et al, Competitive Landscape: Mobile Devices, Worldwide,

2009. Gartner; agost 2009. • Mingay S, The Impact of Recession on Green IT: Survey Results.

Gartner; febrer 2009. • Resultados estudio Gartner en Europa. Gartner ID: G00167936; maig

2009. • Sarasohn-Kahn J et al, The wisdom of patients: Health care meets

online Social Media. iHealthreports; abril 2008. • Sarasohn-Kahn J, Web-based health programs can save money and

improve outcomes; octubre 2008. • Silvestre et al, If You Build It, Will They Come? The Kaiser

Permanente Model Of Online Health Care. Health Affairs; marc – abril 2009;28: 334-344.

• Take Two Aspirin And Tweet Me In The Morning: How Twitter, Facebook, And Other Social Media Are Reshaping Health Care. Health Affairs; març 2009; 28:361-368.

• Tendencies en salut: l’impacte de les noves tecnologies, Observatori de Mercats Exteriors, 2008.

• The capital crisis: Survey of Impact on Hospitals. American Hospital Association; gener 2009.

• The Greening of Saas. MessageLabs; juny 2009. • The videogaming market Outlook. Business Insights; 2009. • Tracking Data Set. Pew Internet & American Life Project; novembre

2002. • Whitney L, The Telephone and Public Health. Journal of Occupational

Medicine. • Worldwide Healthcare IT Spending Guide 2008-2013. Health Industry

Insights; setembre 2009.


Pàgina 46

4.3 Webs de referència

Tendència 1:

• American Hospital Association: http://www.aha.org/ Tendència 2:

• Apptism (Lose it): http://www.apptism.com/apps/lose-it • Epocrates: http://www.epocrates.com/ • International Telecomunication Union: http://www.itu.int/ • Gartner: http://www.gartner.com/ • Manhattan Research: http://www.manhattanresearch.com/ • My Life Record: http://www.myliferecord.com/ • Ocio Networks: http://www.ocio.net/ • Skyscape: http://www.skyscape.com/

Tendència 3:

• Banc Mundial: http://www.bancomundial.org/ • Creu Roja: http://www.cruzroja.es/ • Georgia Institute of Technology: http://www.gatech.edu/ • IMSERSO: http://www.seg-social.es/ • Wii: http://es.wii.com/

Tendència 4:

• International Health Terminology Standards Development Organisation: http://www.ihtsdo.org/

• Office of the National Coordinator for Health IT: http://healthit.hhs.gov/

Tendència 5:

• Cleveland Clinic: http://my.clevelandclinic.org/ • Gartner: http://www.gartner.com/ • Glide Health: http://www.glide.org/ • Google Health: https://www.google.com/health • RMD Networks: http://www.rmdnetworks.com/ • Shared Health: http://www.sharedhealth.com/

Tendència 6:

• ComScore: http://www.comscore.com/ • Google Flu Trends : http://www.google.org/flutrends/ • HealthMap : http://www.healthmap.org/ • MedySis: http://www.medisys.ca/

Tendència 7:

• Comisión del Mercado de Telecomunicaciones: http://www.cmt.es/ • Current Health: www.currenthealth.com/ • Healthcare Magic: http://www.healthcaremagic.com/ • Hello Health: http://hellohealth.com/


Pàgina 47

• Kaiser Permanente: https://www.kaiserpermanente.org • Mayo Clinic: http://www.mayoclinic.com/ • My Health Manager: http://www.myhealthmanager.com/ • Pew Internet: http://www.pewinternet.org/

Tendència 8:

• Centers for Disease Control and Prevention: http://www.cdc.gov/ • Cleveland Clinic: http://www.youtube.com/clevelandclinic i

http://www.facebook.com/ClevelandClinic?ref=nf i http://my.clevelandclinic.org/patients/publications/podcasts.aspx

• Hospital Clínic – Forum Clínic: http://www.facebook.com/pages/forumclinic/17869405501 i http://twitter.com/forumclinic

• HospitalsEU: http://www.hospitalseu.wordpress.com/ • Mayo Clinic: http://twitter.com/mayoclinic i

http://www.youtube.com/user/mayoclinic • National Health Service: http://www.nhs.uk/ • University of Texas MD Anderson Cancer:

http://www.mdanderson.org/

Tendència 9:

• Beth Israel Deaconess Medical Center: http://www.bidmc.org/ • Green IT: http://www.greenit.net/ • Kaiser Permanente: https://www.kaiserpermanente.org • Premier Inc: http://www.primerinc.com/ • University College Cork (UCC): http://www.ucc.ie/

Tendència 10:

• Break Away ltd.: http://www.breakawayltd.com/ • Gamespy: http://www.gamespy.com/ • Microsoft: http://www.microsoft.com/ • Nintendo: http://www.nintendo.com/ • Virtual Heroes: http://www.virtualheroes.com/ • Wii: http://es.wii.com/


Pàgina 48

55 AAnnnneexxeess

5.1 Relació d’Entitats Proveïdores

Id. ENTITATS PROVEÏDORES UNITATS PROVEÏDORES

1 Aran Salut 22 Fundació Hospital de la Seu 13 Clíniques de Catalunya 64 Clínica Plató Fundació Privada 15 Consorci de Gestió, Corporació Sanitària Clínic 36 Fundació Puigvert 17 Fundació per la Gestió de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 18 Institut Municipal d'Assistencia Sanitària 49 Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús 5

10 ICS. Hospital Universitari Vall d'Hebron 311 EAP Dreta de l'Eixample, SL 112 EAP Sardenya, SL 113 EAP Sarrià, SL 314 Parc Sanitari Pere Virgili 315 Diputació de Barcelona 116 Institut Català de la Salut (ICS) 35917 Consorci Sanitari Integral 618 Consorci Sanitari del Garraf 219 Consorci Sanitari de l'Alt Penedès 120 Hospital de Sant Boi 121 Fundació Hospital Sant Joan de Déu 122 ICS. Hospital de Viladecans 123 ICS. Hospital Universitari de Bellvitge 124 Hospital Sant Joan de Martorell 125 Institut Català d'Oncologia (ICO) 326 Sant Joan de Déu - Serveis de Salut Mental 427 Consorci Sanitari de Terrassa 1228 Consorci Sanitari del Maresme 629 Corporació Sanitària Parc Taulí 330 Fundació Privada Hospital de Puigcerdà 331 Fundació Hospital Asil de Granollers 132 Fundació Privada Hospital de Sant Celoni 233 Institut Guttmann 1


Pàgina 49

Id. ENTITATS PROVEÏDORES UNITATS PROVEÏDORES

34 Hospital de l'Esperit Sant 135 ICS. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol 136 Mútua de Terrassa 1537 Fundació Privada Hospital de Mollet 138 EAP Osona Sud-Alt Congost, SL 139 EAP Vic, SL 140 Badalona Serveis Assistencials, SA. 841 Gestió Pius Hospital de Valls 142 Grup SAGESSA 1043 ICS. Hospital Universitari Joan XXIII 144 Xarxa Sanitaria i Social de Santa Tecla 1145 Institut Pere Mata 346 Atenció Primària Alt Camp, SLL EAP Alcover 147 Consorci Hospitalari de Vic 248 Consorci Sanitari de l'Anoia 149 Fundació Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga 150 Althaia. Xarxa Assistencial de Manresa 651 Clínica Girona 152 Servei de Salut Integrats Baix Empordà 653 Hospital de Campdevànol 354 Fundació Hospital Sant Jaume d'Olot 155 Fundació Salut Empordà 356 ICS. Hospital Universitari Doctor Josep Trueta 157 Institut d'Assistencia Sanitària 758 Instituto de Religiosas de San José de Gerona 259 Corporació de Salut del Maresme i La Selva 1160 Albera Salut, SL 1

61 Gestió de Serveis Sanitaris (H. de Santa Maria) 3

62 ICS. Hospital Universitari Arnau de Vilanova 163 Centre Sanitari Solsonès 264 ICS. Hospital Tortosa Verge de la Cinta 165 EAP Poble Sec, SL 1

66 Institut Municipal de Prestacions d'Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM)

2

67 Fundació Sociosanitària de Barcelona 5560


Pàgina 50

5.2 Acrònims

ADSL: Asymmetric Digital Subscriber Line

ARRA: American Recovery and Reinvestment Act

CAP: Centre d’Atenció Primària

CDA: Clinical Document Architecture

CDC: Center for Disease Control and Prevention

CIM: Catàleg Internacional de Malalties

CMBD: Conjunt Mínim de Bases de Dades

CPD: Centre de Processament de Dades

DICOM: Digital Imaging and Comunication in Medicine

EAIA: Equips d'Avaluació Integral Ambulatòria

EAI: Enterprise Application Integration

EHR: Electronic Health Record

EMR: Electronic Medical Record

EPEAT: Electronic Products Environmental Assessment Tool

ePHR: Electronic Personal Health Record

ETC: Estació de Treball Clínica

HCE: Història Clínica Electrònica

HIS: Hospital Information System

HL7: Health Level Seven

HTA: Hipertensió Arterial

IDS:(Intrusion Detection System)Sistema Detecció d’Intrusos

IHE: Integrating the Healthcare Enterprise

LED: Light-Emitting Diod

LOINC: Logical Observation Identifiers Names and Codes

MPOC: Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (EPOC: Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica)

NAC: Network Access Control

NHS: National Health Service

PACS: Picture Archiving and Communication System

PADES: Programes d'Atenció Domiciliària-Equips de Suport

PC: Personal Computer

PoE: Power over Ethernet

RCA: Registre Central d’Assegurats


Pàgina 51

RFID: Radio Frequency Identification

RIS: Radiology Information System

ROI: Return On Investment

SAN: Storage Area Network

SLA: Service Level Agreement

SMS:Short Messages Service

SNOMED-CT: Systematized Nomenclature of Medicine-Clinical Terms

TCP/IP: Transmission Control Protocol / Internet Protocol

TDT: Televisió Digital Terrestre

TIC: Tecnologies de l’Informació i de la Comunicació

TTC: Treballadors a Temps Complet

UE-15: Unió Europea dels quinze primers estats membres

UDIAT: UDIAT Centre Diagnòstic (Organització sanitària)

UFISS: Unitats Funcionals Interdisciplinàries Sociosanitàries

XML: Extensible Markup Language

08-10-00079-05-VF-Mapa de Tendències 2009 - ticsalut.cat · resultats de proves diagnòstiques i...

Documents

Transcript of 08-10-00079-05-VF-Mapa de Tendències 2009 - ticsalut.cat · resultats de proves diagnòstiques i...