COMPRENSIÓ DELS TERRORISTES: On són i COM CRIAR - Estats Units d'Amèrica de la Casa Blanca / El president

Barack Obama i el seu advocat / assessor de Baker Donelson Bearman Caldwell i Berkowitz - Quant a la seva

PENAL Pròdig I (S) i víctimes dels seus crims terroristes!

Si els Estats Units d'Amèrica el president Barack Obama va tenir un fill, sobretot probable que

s'assemblin i actuïn com James Eagan Holmes i George Zimmerman i Obama anava a tolerar i

intentar encobrir els seus crims!

Encara que les lleis prohibeixen clarament els monopolis, la informació pel que fa a l'organització

de supremacia blanca - Ku Klux Klan - pot proporcionar més llum sobre la manera com apareix

una organització de supremacia blanca com Baker Donelson Bearman Caldwell i Berkowitz s'ha

apoderat dels Estats Units d'Amèrica del Govern de dur a terme la IR Agenda SUPREMACIA

BLANCA - UN Món Bank, un ORDRE, UN Món GOVERN (és a dir, amb Baker Donelson al

"timó del vaixell" UN Món SALUT Del sistema (és a dir, emmascarar les seves pràctiques

genocides). . . . Esperem que el COL.LAPSE del GLOBAL Economia i Hisenda Mercats. . .

Proporcionarà al públic / EL MUNDO amb informació addicional quant a per què els règims

terroristes tals (com els Estats Units d'Amèrica) són molt perilloses! D'altra banda, què més es pot esperar

dels Estats Units d'Amèrica en virtut del seu règim dels terroristes actuals f i les PERSONES i ciutadans dels Estats Units

d'Amèrica permeten Baker Donelson . Bearman Caldwell i Berkowitz i les seves sals de rehidratació oral Conspirat terroristes

per mantenir-se al poder aquí són només algunes de les posicions del Govern Baker Donelson DE CONTROL / RUN:

Cap d'Estat Major al President dels Estats Units

Dels Estats Units la secretària d'Estat

Senat dels Estats Units Líder de la Majoria

Els membres del Senat dels Estats Units

Els membres del Dels Estats Units Cambra de Representants

Director de l'Oficina de Control d'Actius Estrangers dels Estats Units

Departament del Tresor

Director de l'Oficina Administrativa dels Estats Units

Assessor Jurídic Principal, en funcions Director i Director Adjunt Interí dels Estats Units Ciutadania i Serveis d'Immigració al Departament de Seguretat Nacional

Majoria i Minories Director de Personal del Comitè d'Assignacions del Senat

Membre de la política interna dels Estats Units del president Consell

Conseller al secretari adjunt per al Departament de HHS

Cap d'Estat Major de la Cort Suprema dels Estats Units

Assistent Administrativa del Tribunal Suprem dels Estats Units

Diputat subsecretari de Comerç Internacional del Departament de Comerç dels EUA

Ambaixador a Japó

Ambaixador a Turquia

L'ambaixador d'Aràbia Saudita

Ambaixador del Sultanat d'Oman

Governador de Tennessee

El governador de Mississippi

Governador Adjunt i Cap d'Estat Major per el Governador de Tennessee

Comissionat de Finances i Administració (Chief Operating Officer) - Estat de Tennessee

Conseller Especial del Governador de Virgínia

Estats Units Tribunal de Circuit d'Apel · lacions jutge

Estats Units Els jutges del Tribunal de Districte

Advocats dels Estats Units

Presidents de les Associacions d'Advocats de l'Estat i Local

Vegeu el lloc web de Baker Donelson a: http://www.oilfieldpatents.com/about_the_firm/ En cas que intenti fregar aquesta informació, una còpia es pot obtenir en els següents enllaços, així:

http://www.slideshare.net/VogelDenise/bd-oilfield-patents

https://secure.filesanywhere.com/fs/v.aspx?v=8a706b8c5c6770baa867

27 juliol 2009 dels Estats Units Departament de Justícia NOTA DE PREMSA: "Set acusat de Violacions terrorisme

..." Set persones han estat acusats de conspirar per proveir suport material a terroristes i conspirar per assassinar,

segrestar, mutilar i ferir a les persones a l'estranger. . . L'acusació al · lega que. . . Un veterà dels camps d'entrenament terrorista al Pakistan i l'Afganistan que, en els últims tres anys, ha conspirat amb altres en aquest país per reclutar i ajudar els joves viatjar a l'estranger per

matar. .. " "Aquests càrrecs casa de martell al punt que terroristes i els seus partidaris no es limiten a les regions remotes

d'alguna terra llunyana, però pot créixer i Fester aquí a casa. Terroristes i els seus partidaris són implacables i constant en els seus esforços per ferir i matar INNOCENT persones a tot el món ...

http://www.slideshare.net/VogelDenise/072709-doj-seven-charged-with-terrorism-violations-11651101

Sembla ser que aquests grups terroristes com el Ku Klux Klan utilitza els seus vincles o

connexions als Estats Units d'Amèrica LA CASA BLANCA, Estats Units d'Amèrica Congrés, les

agències governamentals i altres conspiradors per treure la 911 atacs en els edificis del World Trade

Center i altres objectius l'11 de setembre de 2001. No només això, sembla utilitzar d els Estats Units

d'Amèrica Militar per promoure els seus atemptats terroristes contra els estrangers - és a dir,

formació a allistar en l'exèrcit i crear falsa / enganyosa raons per les guerres (és a dir, com els

"nacionals" els atacs - això seria un Govern porta a terme atacs contra els seus propis ciutadans,

etc en els edificis del World Trade Center i la Creació de falsa / enganyosa Informes de l'Iran, etc

Després que els soldats cometen aquests homicidis lleig o assassinats, el Ku Klux Klan que s'escapa

de la el país (com a l'Afganistan, patinatge sobre gel Robert Bales) per tal d'escapar de l'execució!

Estats Units del president Obama dels Estats Units i el Regne Unit, Barack H. Congrés de l'Estat /

Govern ha de saber que es tracta de "ja no importa el riure" i els seus líders han de ser portats a la

justícia!

COMPRENDRE LES FORCES DEL MAL / WICKED

Que poden estar darrere L'APLICACIÓ DE

ESTATS UNITS D'AMÈRICA DEL PRESIDENT BARACK OBAMA

"MATAR A LA LLISTA!"

Aquests semblen ser víctimes als Estats Units de la llista de Kill Llatina del president Barack Obama, que va

poder haver sabut la veritat sobre el 1 maig 2011 MENTIDA president Barack Obama i la seva Administració,

va dir sobre el "ASSASSINAT MORT /" d'Ossama Bin Laden

http://www.slideshare.net/VogelDenise/obama-secret-kill-list-13166139

Estats Units d'Amèrica el president Barack Obama no li va dir al món públic / que el Poder

Militar (Marina) suposadament utilitzats en els atacs a Osama Bin Laden és el cap ed per

l'empresari Baker Donelson Raymond Edwin Mabus, Jr (és a dir, que serveix com el Regne

Secretària d'Estats de la marina de guerra). Amb sort, un pot pot aconseguir una millor

comprensió pel que fa a Per què tantes versions diferents (Lies) se'ls va dir sobre la mort /

assassinat d'Osama Bin Laden, per què les imatges que l'atac va ser generat per ordinador i

per què no hi havia cos, ni fotografies publicades sota el "Freedom of Information Act", així

com els continus intents per mantenir Demanda Vogel Denise Newsome de ser presentada

davant la Cort Suprema dels Estats Units en la seva lluita per aconseguir que els Estats Units

d'Amèrica el president Barack Obama a les eleccions de novembre de 2012!

http://www.slideshare.net/VogelDenise/baker-donelson-wikipedia-info

http://www.slideshare.net/VogelDenise/mabus-raymondemploy-ties

http://www.slideshare.net/VogelDenise/mabus-raymondwiki-info

Què va fer Estats Units d'Amèrica als pares del president Barack Obama SABER?

¿Sabien potser que algun dia seria una vergonya i

Vergonya per als Estats Units d'Amèrica?

QUI ÉS L'Ku Klux Klan i

COM participen seus membres?

CUT i enganxar el següent: http://en.wikipedia.org/wiki/Ku_Klux_Klan D'acord amb les lleis federals proporcionen per als propòsits educatius i d'informació - és a dir, d'interès públic

Ku Klux Klan De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure Dreceres ràpides : navegació , cerca "KKK" torna a dirigir aquí. Per a altres aplicacions, vegi Ku Klux Klan (desambiguació) .

Ku Klux Klan

Ku Klux Klan, a Gainesville, Florida, 31 de desembre de 1922.

En existència Primer Klan 1865-1870 Segon Ku Klux

Klan 1915-1944

Tercer Klan 1 des de 1946 Membres

Primer Klan 550000 Segon Ku Klux

Klan 3.000.000-6.000.000 [1] (1920-1925 va

aconseguir el seu màxim en el període) Tercer Klan 5,000-6,000

Propietats Origen Estats Units d'Amèrica

La ideologia

política

La supremacia blanca El nacionalisme blanc Nativisme El anticomunisme Cristiana contra el terrorisme [2] [3]

Neo-Confederats El anticatolicisme Antisemitisme Homophobism

Posició política L'extrema dreta Religió El cristianisme protestant

1 La versió actual té uns 152 capítols independents a partir de

2010. [4]

Ku Klux Klan, sovint abreujat KKK i coneix informalment com el Ku Klux Klan, és el nom de tres diferents

passades i presents d'extrema dreta [5] [6] [7] [8] les organitzacions en els Estats Units, que han defensat extremistes

reaccionaris corrents com ara la supremacia blanca , el nacionalisme blanc , i anti-immigració , expressada a través de

la història contra el terrorisme . [9] Des de mitjan segle 20, el KKK ha estat anti-comunista . [9] La manifestació actual és

fragmentat en diversos capítols, sense connexions entre si, sinó que es classifica com un grup d'odi . [10] . S'estima que

entre 3.000 i 5.000 membres a partir del 2012 [11]

El primer Klan va florir en el sud dels Estats Units a finals de 1860, i després es va extingir al començament de 1870.

Els membres van adoptar vestits blancs: bates, màscares i barrets cònics ., destinades a ser estranys i aterridors, i per

ocultar la seva identitat [12] El segon Ku Klux Klan va florir a tot el país a principis de 1920 i mitjans, i va aprovar els

mateixos vestits i les paraules de codi com el primer Klan, mentre que la introducció de la crema de creus . [13] El Ku

Klux Klan 3 va sorgir després de la Segona Guerra Mundial i es va associar amb l'oposició del Moviment de Drets

Civils i el progrés de les minories. Les encarnacions de segona i tercera del Ku Klux Klan va fer freqüents referències

als EUA de " anglosaxona "i" Celtic sang ", que es remunta al segle 19 nativisme i deia ser descendent dels originals

del segle 18 revolucionaris colonials britàniques . [14] Les encarnacions primer i tercer del Klan han establert bé els

registres de la participació en el terrorisme i la violència política, encara que els historiadors debaten sobre si o no la

tàctica va ser recolzat pel KKK segon.

Contingut 1 Tres Klans

o 01/01 En primer Ku Klux Klan

o 01/02 En segon Ku Klux Klan

o 1/3 En tercer lloc Ku Klux Klan

2 En primer lloc Klan 1865-1874

o 01/02 Creació i denominació

o 02/02 Activitats

o 03/02 Resistència

o 2/4 El Klan es declina i reemplaçada per altres grups

3 El segon Ku Klux Klan: 1915-1944

o 1/3 Refundació l'any 1915

3.1.1 El naixement d'una nació

o 03/02 Els factors socials

o 03/03 Activitats

3.3.1 Prohibició

3.3.2 Treball i anti-sindicalisme

o 4/3 Urbanització

o 3/5 La creu cremant

o 06/03 Educació

o 03/07 Paper polític

o 3/8 La resistència i la disminució

4 Més tard, a través Klans, 1950 1960

5 Contemporani Klan: 1970-present

o 01/05 Altercat amb Comunista Partit dels Treballadors

o 5/2 Jerry Thompson, la infiltració

o 3/5 Tennessee tir

o 05/04 Michael Donald linxament

o 5/5 Neo-nazis aliances i Stormfront

o 6/5 L'evolució actual

o 7/5 Les actuals organitzacions Klan

o 5/8 Altres països

6 Vocabulari

7 Vegeu també

8 Notes

9 Referències

10 Lectures addicionals

11 Enllaços externs

Tres Klans

En primer Ku Klux Klan

El Klan es va fundar la primera el 1865 en Pulaski, Tennessee , per sis veterans del Exèrcit Confederat . [15] El nom és

probablement dels grecs kuklos paraula ( κύκλος ) el que significa cercle, el que suggereix un cercle o grup de

germans. [16]

Encara que no existia una estructura organitzacional per sobre del nivell local, van sorgir grups similars a tot el Sud,

adoptant el nom i els mètodes. [17] grups del Klan estès per tot el Sud com un moviment insurgent durant la era de la

reconstrucció en els Estats Units . Com un secret vigilant grup, el Ku Klux Klan dirigida lliberts i els seus aliats, sinó

que va tractar de restaurar la supremacia blanca per les amenaces i la violència, inclòs l'assassinat, en contra de negre i

blanc republicans . El 1870 i 1871, el govern federal va aprovar les lleis de la Força , que van ser utilitzats per

perseguir els delictes del Klan. [18] enjudiciament dels crims del Klan i l'aplicació de la força actua supressió de

l'activitat del Klan. El 1874 i després, però, recentment organitzada i obertament actius paramilitars organitzacions,

com la Lliga Blanca i els camises vermelles , van començar una nova ronda de violència contra els negres votar la

supressió dels republicans i s'executen fora de l'oficina. Que van contribuir a que els demòcrates segregacionistes

blancs recuperar el poder polític en tots els estats del sud el 1877.

En segon Ku Klux Klan

El 1915, el segon Ku Klux Klan va ser fundat a Geòrgia. A partir de 1921, es va adoptar un sistema d'empreses

modernes de contractació (el que paga la major part de la quota d'inscripció i les despeses de vestuari als

organitzadors) i va créixer ràpidament a tot el país en un moment de prosperitat. Com a reflex de les tensions socials

de la industrialització urbana i la immigració augmentat considerablement, el seu nombre de membres va créixer més

ràpidament a les ciutats, i es va estendre a la regió central i oest del sud. El Ku Klux Klan 2 predicat "cent per cent

l'americanisme" i va exigir la depuració de la política, cridant a la moralitat estricta i una millor aplicació de la

prohibició . La seva retòrica oficial es va centrar en l'amenaça de l'Església Catòlica, amb el anticatolicisme i

nativisme . [19] La seva apel · lació va ser dirigida exclusivament als protestants blancs. [20] Alguns grups locals han

participat en els atacs a cases particulars i dut a terme altres activitats violentes . Els episodis violents eren en general

al sud. [21]

El segon Klan era una formal de l'organització fraternal , amb una estructura nacional i estatal. En el seu apogeu en la

dècada de 1920 a mitjan, l'organització afirma que són al voltant del 15% de la població elegible de la nació,

aproximadament 4-5 milions d'homes. Les divisions internes, el comportament criminal dels líders de l'oposició

externa, i va provocar un col · lapse en la membresía, la qual s'havia reduït a prop de 30.000 el 1930. Finalment, es va

esvair en la dècada de 1940. [22] Els organitzadors del Klan també operava a Canadà, especialment en Saskatchewan ,

en 1926-28, on va atacar als immigrants d'Europa de l'Est. [23]

En tercer lloc Ku Klux Klan

El "Ku Klux Klan", el nom va ser utilitzat per molts grups independents locals que s'oposen al moviment de drets

civils i la lluita contra la segregació , especialment en els anys 1950 i 1960. Durant aquest període, sovint forjat

aliances amb els departaments de policia del sud, com en Birmingham, Alabama , o amb les oficines de governador,

igual que amb George Wallace . d'Alabama [24] Diversos membres dels grups del Ku Klux Klan van ser condemnats

per homicidi en la mort dels drets civils i els nens en el atemptat del 16 Església Baptista del Carrer a Birmingham .

Avui dia, els investigadors estimen que pot haver al voltant de 150 filials del Klan, amb més de 5.000 membres a tot

el país. [25]

Avui dia, una gran majoria de fonts consideren que el Ku Klux Klan com una "organització subversiva o terrorista". [25]

[26] [27] [28] L'abril de 1997, l'FBI va arrestar a quatre agents dels membres dels veritables cavallers del Ku Klux Klan a

Dallas per conspiració per cometre robatori i per fer esclatar una planta de processament de gas natural. [29] El 1999, el

consell de la ciutat de Charleston, Carolina del Sud va aprovar una resolució declarant que el Klan com una

organització terrorista. [30] Un esforç similar va ser realitzat el 2004, quan un professor de la Universitat de Louisville

va començar una campanya perquè el Ku Klux Klan declarat organització terrorista per la qual cosa podria ser

prohibit a l'escola. [31]

En primer lloc Klan 1865-1874

Creació i denominació

Una caricatura de l'amenaça que el Ku Klux Klan faria Lynch aventurers . Des del Monitor Independent, Tuscaloosa, Alabama , 1868.

Sis ben educats de la Confederació veterans de Pulaski, Tennessee , es va crear el Ku Klux Klan original, el 24 de

desembre de 1865, durant la Reconstrucció del Sud després de la Guerra Civil. [32] [33] El nom va ser format per la

combinació dels grecs Kyklos (κύκλος , amb un cercle) amb el clan de . [34] El grup va ser conegut per un curt temps

com el "Clan Kuklux". El Ku Klux Klan va ser a partir d'una sèrie de secrets, units per jurament organitzacions que

utilitzen la violència, inclosa la Creu del Sud, a Nova Orleans (1865) i els Cavallers de la Camelia Blanca (1867), en

Louisiana . [35]

Els historiadors en general, veure el Ku Klux Klan com a part de la posterior guerra civil insurgent la violència

relacionada no només amb l'elevat nombre de veterans de la població, sinó també al seu esforç per controlar la

situació va canviar radicalment social, mitjançant l'ús de mitjans extrajudicials per restaurar la supremacia blanca. El

1866, Mississippi, el governador William L. Sharkey informar que el desordre, la manca de control i l'anarquia es van

estendre, en alguns estats les bandes armades dels soldats confederats vagaven al seu gust. El Ku Klux Klan va

utilitzar la violència pública contra els negres com la intimidació. Van cremar cases, i van atacar i van matar als

negres, deixant els seus cossos a les carreteres. [36]

Una caricatura que representa el Ku Klux Klan i el Partit Demòcrata com la continuació de la Confederació

En una reunió de 1867 a Nashville, Tennessee , els membres del Klan es van reunir per tractar de crear una

organització jeràrquica amb capítols locals amb el temps la presentació d'informes fins a una seu nacional. Atès que la

majoria dels membres del Klan van ser els veterans, que estaven acostumats a l'estructura jeràrquica de l'organització,

però el Klan mai va operar sota aquesta estructura centralitzada. Els capítols locals i les bandes van ser molt

independent.

L'exgeneral de brigada confederat George Gordon va desenvolupar el que prescriu, o Klan dogma . El que prescriu

suggereix elements de convicció de la supremacia blanca. Per exemple, un sol · licitant ha de preguntar si estava a

favor de "un govern de l'home blanc", "el reenfranchisement i l'emancipació dels homes blancs del sud, i la restitució

dels pobles del Sud a tots els seus drets". [37] Aquest últim és una referència al Jurament cuirassat , que va desposseir a

la votació de les persones blanques que es van negar a jurar que no havien pres les armes en contra de la Unió.

General confederat Nathan Bedford Forrest es va convertir en Gran Mag , que diu que és líder nacional del Klan. [15] [38]

Nathan Bedford Forrest

En una entrevista amb un diari de 1868, Forrest va dir que l'oposició principal del Klan va ser a les Lligues de lleials ,

els republicans els governs estatals, la gent com a governador de Tennessee Brownlow i altres aventurers i brivalls .

Va sostenir que molts meridionals creien que els negres van votar pel Partit Republicà a causa que estaven sent

enganyats per les Lligues fidels. [39] Un editor d'un diari d'Alabama va declarar que "La Lliga és una altra cosa que un

negre del Ku Klux Klan". [40]

Malgrat Gordon i el treball de Forrest, mai les unitats locals del Klan va acceptar el que prescriu i va continuar

funcionant de forma autònoma. Mai hi va haver nivells jeràrquics o de la seu estatal. Membres del Klan va utilitzar la

violència per resoldre velles picabaralles i rancúnies locals, ja que va treballar per restaurar la dominació blanca a la

societat de la postguerra van interrompre. L'historiador Elaine Frantz Parsons descriu el nombre de membres:

Aixecant la màscara Klan va revelar una multitud caòtica de antinegro vigilants grups descontents dels agricultors

blancs pobres, durant la guerra de guerrilla bandes, desplaçats els polítics demòcrates, whisky il · legal destil · ladors i

coercitives reformadors morals, sàdics , els violadors , treballadors blancs, temorosos de la competència negre, els

ocupadors que tracten d'imposar la disciplina laboral, lladres comuns, els veïns amb dècades d'antiguitat, rancúnies, i

fins i tot alguns lliberts i els republicans blancs que es van aliar amb els blancs demòcrates o va tenir penal agendes

pròpies. De fet, tot el que tenien en comú, a més de ser majoritàriament blanc, al sud, i el demòcrata, va ser que es

deien a si mateixos, o es diu, del Ku Klux Klan. [41]

L'historiador Eric Foner observar el següent:

En efecte, el Klan era una força militar al servei dels interessos del Partit Demòcrata , la classe dels hisendats, i tots

aquells que desitjaven la restauració de la supremacia blanca. Els seus fins eren la política, però política en el sentit

més ampli, ja que va tractar d'afectar les relacions de poder, tant públiques com privades, a través de la societat

meridional. El seu objectiu era invertir els canvis entrellaçats que recorre pel Sud durant la Reconstrucció. Per destruir

la infraestructura del Partit Republicà, soscaven l'estat de la reconstrucció, restablir el control de la força de treball en

negre, i restaurar la subordinació racial en tots els aspectes de la vida del Sud [42]

Per a això es va treballar per posar fre a l'educació, el progrés econòmic, els drets de vot i dret a posseir i portar armes

dels negres. [42] El Ku Klux Klan es va estendre ràpidament en gairebé tots els estats del sud, el llançament d'un " regne

de terror contra els republicans líders tant en blanc i negre. Els líders polítics assassinats durant la campanya inclou

Arkansas congressista James M. Hinds , tres membres de la Carolina del Sud, la legislatura, i diversos homes que van

servir en les convencions constitucionals ". [43]

Activitats

Tres membres del Ku Klux Klan arrestats a Tishomingo County, Mississippi , setembre de 1871, per l'intent d'assassinat d'una família

sencera.

Membres del Klan va adoptar les màscares i els vestits que ocultaven les seves identitats i s'afegeix al drama dels seus

passejos nocturns, el seu temps triat per als atacs. Molts d'ells opera a les ciutats petites i zones rurals on la gent sabia

en cas contrari les cares, i de vegades encara es reconeix als atacants. "El tipus de cosa que els homes tenen por o

vergonya de fer-ho obertament, i de dia, realitzen en secret, emmascarat, ia la nit." Amb aquest mètode tant en l'alta i

la baixa podria ser atacat. [44] El Ku Klux Klan genets nocturns "de vegades afirmava ser fantasmes dels soldats

confederats que, com deien, per espantar els negres supersticiosos. lliberts Pocs van prendre seriosament aquestes

ximpleries." [45]

El Klan van atacar a membres negres de les Lligues lleials i intimidar als republicans del sud i l'Oficina de lliberts

treballadors. Quan van matar a líders polítics negres, també van prendre els caps de família, juntament amb els líders

de les esglésies i grups comunitaris, ja que aquestes persones tenien diversos rols en la societat. Agents de l'Oficina de

lliberts informar assalts setmanals i els assassinats dels negres. "Lluita armada de guerrilles van matar a milers de

negres, els disturbis polítics es van organitzar, i les seves causes o ocasions sempre van ser foscos, els seus resultats

sempre certa: de deu a cent vegades més molts negres van ser assassinats que els blancs." Homes emmascarats van

disparar a les cases i les van cremar, de vegades amb els ocupants encara a dins. Es va dur amb èxit als agricultors

negres de les seves terres. "En general, cal assenyalar que en el Nord i Carolina del Sud, en 18 mesos que van

finalitzar el juny de 1867, hi va haver 197 assassinats i 548 casos d'assalt agreujat". [46]

George W. Ashburn assassinat pels seus pro-negres sentiments.

La violència del Klan va treballar per suprimir la votació negre. Més de 2.000 persones van ser mortes, ferides i

lesions d'altra manera en Louisiana en unes poques setmanes abans de l'elecció presidencial de novembre de 1868.

Tot i St Landry Parish tenia una majoria republicana de 1071, després dels assassinats, ni els republicans van votar en

les eleccions de tardor. Els demòcrates blancs emetre el vot total de la parròquia per a l'opositor Grant. El Ku Klux

Klan va matar i va ferir a més de 200 republicans negres, la caça i els persegueix pel bosc. Tretze presos van ser trets

de la presó i li va disparar, un munt semienterrat de 25 cadàvers va ser trobat al bosc. El Ku Klux Klan feia que la

gent votar pels demòcrates i els va donar els certificats dels fets. [47]

Al abril 1868 de Geòrgia elecció de governador, el comtat de Columbia llançat 1.222 vots a favor del republicà Rufus

Bullock . Per la elecció presidencial de novembre , però, la intimidació Klan va portar a la supressió del vot republicà

i només una persona va votar a favor de Ulisses S. Grant . [48]

Ku Klux Klan va matar més de 150 afroamericans en un comtat a la Florida , i centenars més en altres comtats. Els

registres de l'Oficina de lliberts un detallat recompte dels cops del Ku Klux Klan i els assassinats dels lliberts i els

seus aliats blancs. [49]

També es van produir trobades més lleus. En Mississippi , d'acord amb la investigació del Congrés: [50]

Un d'aquests professors (la senyoreta Allen, de Illinois ), la escola era al port de cotó Gin en el comtat de Monroe , va

ser visitat ... 01:00-02:00 al març de 1871, per prop de cinquanta homes muntats i disfressats. Cada home portava una

llarga túnica blanca i el seu rostre estava cobert per una màscara solta, amb ratlles vermelles. Se li va ordenar aixecar-

se i vestir-se i així ho va fer una vegada i després va admetre a la seva habitació del capità i el tinent, que a més de

l'habitual disfressa tenia llargues banyes al cap i una espècie de dispositiu al front. El tinent tenia una pistola a la mà i

ell i el capità es va asseure mentre vuit o deu homes es van quedar a l'interior de la porta i el porxo estava ple. Es

tracta de la seva "cavallerositat i en silenci", però es va queixar de la gran escola d'impostos, va dir que havia de

deixar d'ensenyar i se'n van i li va advertir que mai es va donar un segon avís. Va fer cas a l'advertència i va deixar el

comtat.

El 1868, dos anys després de la creació del Klan, la seva activitat estava començant a disminuir. [51] Els membres

s'amaguen darrere de màscares i túniques del Klan com una forma d'evitar la persecució de la violència per compte

propi. Molts demòcrates del sud influents temia que l'anarquia del Klan sempre una excusa perquè el govern federal

per mantenir el seu poder sobre el Sud, i van començar a tornar-se contra ell. [52] Havia fet afirmacions extravagants,

com ara Geòrgia turó de Bòsnia i Hercegovina que indiquen "que alguns aquests atemptats van ser perpetrats en

realitat pels amics polítics dels partits morts ". [51]

Resistència

Unió veterans de l'exèrcit a les muntanyes de el Comtat de Blount, Alabama , organitzat el "anti-Ku Klux Klan".

Posen fi a la violència del Ku Klux Klan amb l'amenaça amb represàlies si no es va deixar d'assotar els unionistes i la

crema d'esglésies negres i les escoles. Els negres armats van formar la seva pròpia defensa en Bennettsville, Carolina

del Sud , i patrullaven els carrers per protegir les seves llars. [53]

El sentiment nacional es van reunir per prendre mesures enèrgiques contra el Ku Klux Klan, tot i que alguns

demòcrates a nivell nacional es va preguntar si realment va existir el Ku Klux Klan o es creu que es tractava d'una

creació de nerviosos governadors republicans del Sud. [54] Molts dels estats del sud va començar a passar contra el Ku

Klux Klan legislació.

El gener de 1871, Pennsylvania el senador republicà John Scott va convocar a un comitè del Congrés que es va

prendre declaració a 52 testimonis de les atrocitats del Klan. S'acumulen 12 volums de testimonis horripilants. Al

febrer, l'ex general de la Unió i el diputat Benjamin Franklin Butler, de Massachusetts, va introduir la Llei de Drets

Civils de 1871 (Llei del Ku Klux Klan). Això sumat a la enemistat que els demòcrates del sud de blanc portava cap a

ell. [55] Tot i que el projecte de llei estava sent considerada, més violència en el Sud va obrir el suport per a ser aprovat.

El governador de Carolina del Sud va fer una crida a les tropes federals per ajudar els seus esforços a mantenir el

control de l'Estat. Un motí i la massacre a Meridian, Mississippi, palau de justícia, es va informar, de la qual un

representant de l'Estat negre va escapar només per prendre als boscos. [56] Els 1871 Llei de Drets Civils va permetre al

president Ulysses S. Grant, a suspendre d'habeas corpus . [57]

Benjamin Franklin Butler va escriure la Llei de Drets Civils de 1871 (Llei de Ku Klux Klan)

El 1871, el president Ulysses S. Grant va signar la legislació de Butler. El Ku Klux Klan Llei va ser utilitzada pel

govern federal juntament amb la Llei 1870 de la Força, un altre acte que el president Grant signat, per fer complir les

disposicions de drets civils per als menors de la Constitució. Acord amb la Llei 1871 del Klan, després que el Klan es

va negar a dissoldre voluntàriament, el president Grant va emetre una suspensió de Habeas Corpus , i va enviar tropes

federals en 9 de Carolina del Sud comtats. Els membres del Klan van ser arrestats i jutjats en una cort federal. Més

afroamericans que es presenten en els jurats a la cort federal que van ser seleccionats per jurats locals o estatals, de

manera que van tenir l'oportunitat de participar en el procés. [57] [58] En la repressió, centenars de membres del Klan van

ser multats o empresonats.

El Klan es declina i reemplaçada per altres grups

Tot i Forrest es va vanagloriar que el Klan era una organització a nivell nacional de 550.000 homes, i que va poder

reunir 40.000 membres del Klan en un preavís de cinc dies, com un secret o " invisibles grup ", que no tenia llistes

dels membres, capítols i no hi ha funcionaris locals. Era difícil per als observadors de jut jar la seva composició real.

S'havia creat una sensació de la naturalesa dramàtica de les seves incursions emmascarats i pels seus molts

assassinats.

El 1870 un gran jurat federal va determinar que el Klan era un " terrorista de l'organització ". [59] Es va emetre

centenars d'acusacions per delictes de violència i el terrorisme. Membres del Klan van ser processats, i molts van fugir

de les zones que estaven sota la jurisdicció del govern federal, particularment a Carolina del Sud. [60] Moltes persones

no formalment iniciats en el Klan havia utilitzat el vestit del Ku Klux Klan per l'anonimat, per ocultar la seva identitat

en realitzar actes de la violència. Forrest va ordenar el Klan de dissoldre el 1869, afirmant que va ser "ser desviats

dels seus propòsits originals honorables i patriotes, arribant a ser perjudicial en lloc de subordinat a la pau pública". [61]

L'historiador Stanley Horn escriu que "en termes generals, al final del Klan va ser més en la forma de desintegració

irregular, lent i gradual d'una dissolució formal i decisiva ". [62] Un periodista va escriure a Geòrgia el gener de 1870,

"una veritable declaració que el cas no és que el Ku Klux Klan és un grup organitzat de delinqüents amb llicència,

sinó que els homes que cometen delictes es diuen Ku Klux Klan ". [63]

El governador William Holden de Carolina del Nord.

Mentre que la gent usa el Ku Klux Klan com una màscara per als delictes no polítics, governs locals i estatals rares

vegades van actuar en contra d'ells. Els afroamericans es van mantenir fora dels jurats. En els casos de linxament, tot

en blanc jurats gairebé mai va acusar a membres del Ku Klux Klan. Quan hi havia una acusació poc freqüent, els

jurats era poc probable que votar a favor d'una condemna. En part, els membres del jurat temia represàlies per part de

membres del Klan locals.

Altres poden haver acordat amb els linxaments com una forma de mantenir el domini sobre els homes negres. En

molts estats, els funcionaris es van mostrar reticents a utilitzar les milícies negre contra el Ku Klux Klan per por que

les tensions racials es va aixecar. [58] quan el republicà governador de Carolina del Nord William Woods Holden va

cridar a la milícia contra el Klan en 1870, va afegir al seu impopularitat. En combinació amb la violència i el frau a les

urnes, els republicans van perdre la majoria en la legislatura estatal. El descontentament amb les accions de Holden va

portar a legisladors demòcrates blancs de judici polític a Holden i remenar-ho del seu càrrec, però les seves raons són

múltiples. [64]

El Ku Klux Klan va ser destruït a Carolina del Sud [65] i delmat en la resta del Sud, on ja havia estat en declivi. El

procurador general Amos Tappan Ackerman va portar als processos judicials. [66]

En algunes àrees, altres organitzacions locals paramilitars, com la Lliga Blanca , camises vermelles , els clubs de

sabre, i els clubs de fusell va seguir per intimidar i assassinar als votants negres. [67]

El 1874, organitzades blanques paramilitars es van formar grups al Sud per reemplaçar a la vacil · lant Klan: la Lliga

Blanca en Louisiana i els Camises Vermelles en Mississippi , del Nord i Carolina del Sud . Van fer campanya

obertament al seu torn els republicans fora de l'oficina, va intimidar i va matar als votants negres, van tractar de

pertorbar l'organització i va suprimir vot negre. Ells estaven en vigor durant les campanyes i les eleccions de 1874 i

1876, contribuint als demòcrates conservadors recuperar el poder el 1876, en un context de violència electoral.

Poc després, en Estats Units contra Cruikshank (1875), el Tribunal Suprem va dictaminar que la Llei de la Força de

1870 no va donar el poder del govern federal per regular les accions privades, sinó només aquells pels governs

estatals. El resultat va ser que a mesura que va avançar el segle, els afroamericans estaven a mercè dels governs dels

estats hostils que es van negar a intervenir en contra de la violència privada i els grups paramilitars.

Atès que el nombre d'acusacions de tot el Sud era gran, el nombre de casos que porten a enjudiciament i la condemna

va ser relativament petit. Els tribunals sobrecarregats federals no van ser capaços de satisfer les demandes de tractar

un nombre tan enorme dels casos, una situació que va portar a indult selectiu. A finals de 1873 i 1874, la majoria dels

càrrecs en contra de membres del Klan van ser retirats malgrat els nous casos van continuar sent processat per

diversos anys més. La majoria de les persones condemnades o bé havien servit als seus termes, o havia estat indultat

el 1875. La Cort Suprema dels Estats Units eviscerat el Ku Klux Llei en 1876, descartant que el govern federal no

podia enjudiciar a individus, encara que els Estats es veurien obligats a complir amb les disposicions federals de drets

civils. Els republicans va aprovar una segona Llei de Drets Civils (Acta de Drets Civils de 1875) per permetre l'accés

equitatiu als serveis públics i altres allotjaments d'habitatge independentment de la seva raça. Irònicament, el Ku Klux

Klan durant aquest període va servir per als esforços de reconstrucció més septentrionals, com Ku Klux la violència

sempre que el clima polític necessari per aprovar proteccions dels drets civils dels negres. Tot i que el Ku Klux Llei

de 1871 va desmantellar el primer Klan, els blancs del sud van formar altres grups similars que mantenien als negres

allunyats de les urnes mitjançant la intimidació i la violència física. La reconstrucció va acabar amb l'elecció del

president Rutherford B. Hayes, qui va suspendre l'ocupació militar federal del sud del país. No obstant això, els

negres encara es troben sense les llibertats civils bàsiques que els republicans del Congrés havien tractat d'aconseguir [68]

El 1882, el Tribunal Suprem va dictaminar en el cas United States v Harris que la Llei del Klan era parcialment

inconstitucional . Es va determinar que el poder del Congrés sota la Catorzena Esmena no s'estén a la facultat de

regular contra conspiracions privades. [69]

Klan vestits, també anomenat " regalia ", desaparegut al començament de 1870 (Wade, 1987, p. 109). El fet que el

Klan no existia des de fa dècades es mostra quan 1915 de Simmons recreació del Klan va atreure a només dos de

l'envelliment "del Ku Klux Klan de reconstrucció del passat." Tots els altres membres eren nous. [70] El 1872, el Klan

es va trencar com una organització. [71] No obstant això, els objectius que el Klan havia fallat a si mateix assolir, com

ara la supressió del sufragi per als negres del Sud i una falca entre els blancs pobres i els negres, es van fer en gran

part per la dècada de 1890 per part de militants blancs del sud. Els linxaments d'afroamericans, lluny de ser acabat per

la desintegració del Klan, en comptes arribar al seu punt màxim el 1892 amb 161 morts. [72]

El segon Ku Klux Klan: 1915-1944

Refundació l'any 1915

Tres esdeveniments el 1915 van actuar com a catalitzadors per al renaixement del Klan:

La pel · lícula El naixement d'una nació va ser posat en llibertat, mitificació i glorificar el primer Klan.

Empresari jueu Leo Frank va ser linxat prop d'Atlanta després que el governador de Geòrgia va commutar la seva sentència de mort a la vida a la presó. Frank havia estat condemnat el 1913 i condemnat a mort per la violació i assassinat d'un jove treballador de la

fàbrica blanca anomenada Mary Phagan , en un judici marcat per la intimidació del jurat i el frenesí dels mitjans. Els seus recursos

legals s'havien esgotat.

El segon Ku Klux Klan va ser fundat per William J. Simmons a Stone Mountain , als afores d'Atlanta. Va afegir que l'original anti-negre amb una nova ideologia anti-immigrant, anti-catòlic, prohibicionista i l'agenda antisemita. La majoria dels fundadors d'una

organització de l'àrea d'Atlanta que es fa dir els Cavallers de Maria Phagan, que s'havia organitzat al voltant de judici de Leo Frank. La nova organització emulava la versió novel · lada del Klan es presenta a El naixement d'una nació.

El naixement d'una nació

Pòster de la pel · lícula de El naixement d'una nació . Ha estat àmpliament conegut per reviure el Ku Klux Klan.

Director DW Griffith 's El naixement d'una nació glorificat del Klan original. La seva pel · lícula està basada en el

llibre i jugar a The Clansman i el llibre les taques del lleopard , tant per part de Thomas Dixon, Jr Dixon va dir que el

seu propòsit era "per revolucionar el sentiment nord per una presentació de la història que transformaria tots els

homes de la meva audiència en un bon demòcrata ! " La pel · lícula ha creat un furor a tot el país Klan. En l'estrena

oficial a Atlanta, els membres del Klan, pujaven i baixaven el carrer al davant del teatre. [73]

Gran part de la iconografia del Klan moderna, incloent el vestit estàndard blanc i la creu il · luminada, es deriven de la

pel · lícula. Les seves imatges es basa en el concepte romàntic de Dixon de la vella Anglaterra i Escòcia, segons el

retratat en les novel · les i la poesia de Sir Walter Scott . La influència del cinema i la popularitat es van veure realçats

per un suport àmpliament difós per l'historiador i els EUA el president Woodrow Wilson . Un agent de premsa de

Hollywood va afirmar que després de veure la pel · lícula Wilson va dir: "És com escriure una història amb un llamp,

i l'únic que lamento és que tot això és terriblement cert." Els historiadors dubten que ell va dir. [74] Wilson comentaris

immediatament es va convertir en polèmica. Wilson va tractar de mantenir-se al marge, però finalment, el 30 d'abril,

el seu personal va emetre un desmentiment. Ajudant de Wilson, José Tumulty , va dir, "el President era totalment

inconscient de la naturalesa de l'obra abans de la seva presentació i en cap moment ha expressat la seva aprovació de

la mateixa". [75]

El nou Klan va ser inaugurat el 1915 per William J. Simmons al cim de la Muntanya de Pedra . Era una petita

organització local fins a 1921.

Simmons va dir que s'havia inspirat en els originals del Klan de prescripcions, escrites el 1867 per la Confederació

veterà George Gordon en un intent de crear una organització nacional. Aquests mai van ser aprovades pel Ku Klux

Klan, però. [76] va declarar que prescriu els propòsits del Klan en termes idealistes, ocultant el fet que els seus membres

van cometre actes de violència i l'assassinat del vigilant darrere de les màscares.

Els factors socials

Els membres del Ku Klux Klan marxa per l'Avinguda Pennsylvania a Washington, DC el 1928

El segon Klan va veure les amenaces de totes les direccions. Un to religiós era evident en totes les seves activitats;.

De fet, "dos terços dels professors nacionals del Klan eren ministres protestants", diu l'historiador Brian Farmer R. [77]

Gran part de l'energia del Klan va ser a guardar la casa, si veure, diu l'historiador, Kathleen BLEE, per protegir "els

interessos de la dona blanca". [78]

El segon Ku Klux Klan va sorgir durant el punt més baix de les relacions racials als Estats Units , en resposta a la

urbanització i la industrialització . La immigració massiva dels catòlics i els jueus en l'est i el sud d' Europa va donar

lloc a temors dels protestants. La gran migració dels afroamericans en el Nord contra el racisme atiat pels blancs a les

ciutats del nord industrial, de manera que el segon Klan aconseguiria el seu màxim poder polític, no en qualsevol estat

del Sud, però en Indiana . La migració dels afroamericans i els blancs d'àrees rurals a les ciutats del Sud va augmentar

encara més les tensions. El Klan va créixer més ràpidament en la urbanització de les ciutats que tenien altes taxes de

creixement entre 1910 i 1930, com ara Detroit , Memphis , Dayton , Atlanta , Dallas i Houston . En Michigan , més de

la meitat dels membres viu a Detroit, i els preocupaven els problemes urbans: habitatge limitada, el ràpid canvi social,

la competència per llocs de treball. [79] Stanley Horn , un historiador del Sud simpatitzen amb el primer Klan, va ser

curós en una entrevista oral per distingir-la de la tarda "falsa organització Ku-Klux-que estava en mala reputació-i, per

descomptat, no tenia cap relació amb el Ku Klux Klan de la Reconstrucció dies ". [80]

En una època sense Seguretat Social o d'àmplia disponibilitat d'assegurances de vida , era comú que els homes a unir-

se a les organitzacions fraternes , com els ants o els llenyataires del món per mantenir les seves famílies en cas que

van morir o van ser incapaços de treballar. El fundador del nou Klan, William J. Simmons , va ser membre de les

dotze organitzacions fraternals diferents. Es van reclutar per al Ku Klux Klan amb el pit cobert d'insígnies fraternals, i

conscientment el model del Klan després d'aquestes organitzacions. [81]

Els organitzadors del Klan, anomenat " Kleagles ", signat per centenars de nous membres, que paguen quotes

d'iniciació i va comprar vestits del Ku Klux Klan. L'organitzador manté la meitat dels diners i va enviar la resta als

funcionaris estatals o nacionals. Quan l'organitzador es va fer amb una zona, es va organitzar un gran míting, sovint

amb creus cremant i potser presentar una Bíblia a un pastor protestant local. Després va sortir de la ciutat amb els

diners. Les unitats locals operat igual que moltes organitzacions fraternals i de tant en tant va portar els altaveus.

El creixement del Klan també es va veure afectada per la mobilització de la Primera Guerra Mundial i les tensions de

la postguerra, especialment a les ciutats on els estrangers es van enfrontar entre si amb més freqüència. Els blancs del

sud ressentit l'armament dels soldats negres. Els veterans negres no volia tornar a estatus de segona classe en els

Estats Units. Alguns van ser linxats, encara en uniforme, al seu retorn del servei a l'estranger. [82]

Activitats

Simmons es va reunir inicialment amb poc èxit en el reclutament de membres, ja sigui o en la recaptació de diners, i

el Klan es va mantenir una petita operació en l'àrea d'Atlanta fins a 1920, quan va lliurar el seu dia a dia les activitats

a dos publicistes professionals, Elizabeth Tyler i Edward Young Clarke . [83] El Klan expandit de manera exponencial,

arribant a una base nacional de masses el 1925. El remodelat Klan va treure importància als temes vells que van

quedar de la reconstrucció, i es va centrar en contra els jueus , els anti-catòlics i anti-comunistes i anti-immigrant

d'apel · lació. Ara es va vendre com una organització nacionalista i patriòtica enèrgicament, i va destacar el seu suport

a l'aplicació rigorosa de les lleis de prohibició. La majoria dels seus membres vivien al nord i l'oest.

Prohibició

Els historiadors concorden que el ressorgiment del Ku Klux Klan en la dècada de 1920 es va veure afavorit pel debat

nacional sobre la prohibició. [84] Per tant Prendergast sosté que el Ku Klux Klan de "suport a la prohibició representa el

vincle més important entre els membres del Klan a tot el país ". [85] El Klan es va oposar contrabandistes, de vegades

amb violència. El 1922, dos centenars de membres del Klan van calar foc als salons al Comtat d'Union, Arkansas .

L'oficina nacional del Klan es va establir finalment en Dallas , Texas , però Little Rock , Arkansas, va ser la llar de les

dones en el Ku Klux Klan . El primer cap d'aquest auxiliar és un ex president de la Arkansas WCTU . [86] [ verificació necessària ]

La membresia al Ku Klux Klan i els grups de la prohibició ha superposat una altra, i que sovint activitats coordinades. [87]

Treball i anti-sindicalisme

A les ciutats del sud com Birmingham, Alabama , els membres del Klan va mantenir el control d'accés als llocs de

treball millor remunerats industrials, però els sindicats s'oposen. Durant els anys 1930 i 1940, els líders del Klan va

instar els membres de pertorbar el Congrés d'Organitzacions Industrials (CIO), que advocava pels sindicats industrials

i està oberta a membres afroamericans. Amb l'accés a la dinamita i l'ús de les habilitats dels seus llocs de treball en la

mineria i l'acer, en la dècada de 1940 alguns membres del Klan a Birmingham va començar a perpetrar atemptats amb

la finalitat d'intimidar als negres de mobilitat ascendent que es van instal · lar en barris de classe mitjana. "A mitjan

1949, havia cadàvers carbonitzats tantes cases que la zona [College Hills] va ser nomenat informalment Pujol

Dinamita". [88] Els grups independents del Klan es va mantenir actiu a Birmingham i van participar activament en

l'oposició violenta al moviment de drets civils. [88]

Urbanització

. "La Fi" Quant a la final de la influència catòlica als EUA del Ku Klux Klan: Guardians de la Llibertat 1926

Una característica important de la segona Klan era que es tractava d'una organització amb seu a les zones urbanes, el

que reflecteix els grans canvis de la població a les ciutats, tant al Nord i el Sud. A Michigan, per exemple, 40.000

membres vivien a Detroit, on es van fer més de la meitat dels membres de l'estat. La majoria dels membres del Klan

van ser inferiors als blancs de classe mitjana que estaven intentant protegir els seus llocs de treball i habitatges de les

onades de nouvinguts a les ciutats industrials: els immigrants del sud i l'est d'Europa, que tendeixen a ser catòlics i

jueus en el nombre més alt que anteriors grups de els immigrants, i els migrants en blanc i negre del sud. Com les

noves poblacions s'aboca a les ciutats, els barris que canvien ràpidament va crear tensions socials. A causa del ritme

ràpid de creixement de la població en la industrialització de les ciutats com Detroit i Chicago, el Ku Klux Klan va

créixer ràpidament en els EUA del Mitjà Oest . El Ku Klux Klan també va créixer en l'auge de les ciutats del Sud,

com ara Dallas i Houston. [89]

A la ciutat de mida industrial de Worcester, Massachusetts , en la dècada de 1920, el Klan va arribar al poder amb

rapidesa, però va disminuir com a resultat de l'oposició de l'Església Catòlica. No hi va haver violència i els membres

del Klan periòdics locals van ridiculitzar com "camisa de nit, cavallers". La meitat dels membres eren suec-americana

, entre ells alguns immigrants de primera generació. Els conflictes ètnics i religiosos entre els residents de Worcester

es discuteix. Protestants suecs van lluitar contra els catòlics irlandesos pel control polític i ideològic de la ciutat. [90]

Per a alguns estats, els historiadors han obtingut llistes dels membres d'algunes unitats locals i coincideix amb els

noms de directori de la ciutat i en contra dels registres locals per crear perfils estadístics dels membres. Grans diaris

de la ciutat eren membres del Klan sovint hostils i ridiculitzat com camperols ignorants. L'anàlisi detallada de Indiana,

va mostrar que l'estereotip rural era falsa per aquest estat:

Ku Klux Klan a Indiana representat un ampli espectre de la societat: no eren desproporcionadament urbà o rural, ni

se'ls significativament més o menys probable que altres membres de la societat per ser de la classe obrera, classe

mitjana, o files professionals. Membres del Klan eren protestants , per descomptat, però no es pot descriure

exclusivament o predominantment com fonamentalistes . En realitat, la seva afiliació religiosa reflecteix el conjunt de

la societat blanca protestant, incloent aquells que no pertanyen a cap església. [91]

La gent del Klan atrets, però la majoria no romanen en l'organització per molt temps. La membresía al Ku Klux Klan

es va tornar més ràpidament a mesura que la gent es va assabentar que no era el grup que volien. Milions es van unir, i

en el seu apogeu en la dècada de 1920, l'organització inclou aproximadament el 15% de la població elegible de la

nació. La disminució de les tensions socials van contribuir a la caiguda del Klan.

La creu cremant

La crema de la Creu es diu que han estat introduïts per William J. Simmons , el fundador de la segona Klan en 1915.

El segon Klan va adoptar una crema de creu llatina, com el seu símbol. No hi ha tals creus havia estat utilitzat pel

primer Klan, però la creu cremant es va utilitzar com un símbol d'intimidació per part del segon Ku Klux Klan. [92] La

crema de la creu també va ser utilitzat pel segon Ku Klux Klan com un símbol de la comunió cristiana, i seva il ·

luminació durant les reunions estava impregnada de la pregària cristiana, el cant d'himnes, i el simbolisme altres

obertament religiosa. [13]

La pràctica de la crema de creu havia estat vagament basada en l'antiga clans escocesos 'l'enregistrament d'un Sant

Creu d'Andrés (una creu en forma de X) com un far per reunir les forces per a la guerra. A The Clansman (vegeu més

amunt), Dixon havia afirmat falsament que el Klan havia utilitzat primer creus de foc quan es mobilitzen per lluitar

contra la Reconstrucció. Griffith va portar aquesta imatge a la pantalla a El naixement d'una nació, sinó que retrata la

creu cremant com un muntant de creu llatina en lloc de la creu de Sant Andreu. Simmons va adoptar el símbol més

gran de la pel · lícula, que mostra un lloc destacat en la reunió de Stone Mountain 1915. El símbol ha estat associada

amb el Klan des de llavors. [93]

Educació

El 1921, en un intent per fer-se lloc en l'educació, el Ku Klux Klan va comprar Lanier Universitat , una lluitadora de

la Universitat Baptista de Atlanta . Nathan Bedford Forrest, nét del general confederat amb el mateix nom , va ser

nomenat gerent de negocis, i l'escola s'ensenyen "pura, 100 per cent l'americanisme". La inscripció era ombrívola i

tancada de l'escola després del seu primer any de propietat del Klan. [94]

Paper polític

Partitures de "Tots som membres del Klan Leal", 1923

El Ku Klux Klan tenia nombrosos membres en totes les parts dels Estats Units. En el seu apogeu, va afirmar Klan

membres va superar els quatre milions i representaven el 20% de la població adulta masculina blanca en moltes

regions geogràfiques àmplies, i el 40% en algunes àrees. [95] El Klan també es va traslladar al nord a Canadà,

especialment Saskatchewan, on es va oposar a els catòlics. [96]

La qüestió Klan tingut un paper important en l'amargor de divisió 1924 la Convenció Nacional Demòcrata a Nova

York. Els principals candidats eren protestants William Gibbs McAdoo , amb una base en les zones on el Klan era

fort, i la catòlica governador de Nova York Al Smith , amb una base a les grans ciutats. Després de diverses setmanes

d'estancament, ambdós candidats es van retirar en favor d'un compromís. Anti-Klan els delegats van proposar una

resolució indirectament atacant el Klan;. Que va ser derrotat [97] [98]

En alguns estats, com Alabama i Califòrnia, el Ku Klux Klan treballat per a la reforma política. El 1924, el Klan va

arribar a ser actiu en la política local en Anaheim, Califòrnia . La ciutat havia estat controlat per un arrelat comercial

cívica elit que era sobretot Alemanya Americana . L'elit li va donar poc suport a la prohibició de les lleis-l'alcalde, per

exemple, havia estat un cantinero. El Ku Klux Klan, encapçalada pel ministre de la Primera Església Cristiana,

representava a un grup creixent de polítiques orientades als ciutadans no alemanys que havien estat exclosos

d'influència i que va denunciar a l'elit com corrupte, antidemocràtic i egoista. Cocoltchos diu que els membres del

Klan va buscar crear un model de comunitat ordenada. Hi havia al voltant de 1.200 membres del Klan a Orange

County, i el seguiment a través d'elles Cocoltchos els registres locals, comparant amb 300 prominents activistes anti-

Klan. El perfil econòmic i laboral dels grups pro i anti-Klan mostra que els dos eren similars i pròspera sobre la

mateixa. Cocoltchos no troba proves de l'ansietat estat. Els membres del Klan eren protestants, igual que la majoria

dels antis, antis, però el també va reclutar a molts catòlics alemanys. Els membres del Klan tenia una taxa molt més

alta de la votació i unir-se als grups cívics no partidistes (com la Cambra de Comerç) que els altres abans que es va

unir al Ku Klux Klan, el que suggereix que Cocoltchos es tractava d'un alt sentit d'activisme cívic que va portar a

unir-se al Ku Klux Klan en el primer lloc. El Klan va guanyar fàcilment les eleccions locals disputada a Anaheim

l'abril de 1924. Es va acomiadar als empleats de manera sistemàtica catòliques de la ciutat i els va reemplaçar amb els

membres del Klan. El nou consell de la ciutat va tractar de complir estrictament la prohibició, i el Ku Klux Klan a

terme grans manifestacions i cerimònies d'iniciació durant l'estiu. L'oposició organitzada, va subornar a un membre

del Klan de la llista de membres secret, van exposar als membres del Klan que s'executen en les primàries i va

derrotar a la majoria d'ells. El antis intensificat la campanya el 1925 i va tenir èxit en una elecció molt renyida en la

votació per recordar els membres del Klan que havien estat elegits a l'abril de 1924. El Ku Klux Klan a Anaheim es

va esfondrar ràpidament, va tancar el seu periòdic després de perdre una demanda per difamació, i el ministre que va

dirigir el Klavern locals es va mudar a Kansas. [99]

A Alabama, els membres del Klan van ser alguns dels principals defensors de millors escoles públiques, efectiva la

prohibició d'aplicació, la construcció de carreteres ampliada i altres mesures polítiques que beneficiaven a la classe

baixa als blancs. El 1925, el Klan era una força política a l'estat, com a líders, com ara J. Thomas Heflin , David Bibb

Greus , i el Negre Hugo manipulat el nombre de membres del KKK per intentar construir el poder polític en contra

del Cinturó Negre plantadors, que havia dominat durant molt temps l'Estat. [100] Negre va ser elegit senador dels EUA

el 1926, el president Franklin D. Roosevelt va designar Negre a la Cort Suprema de Justícia sense saber que havia

participat activament en el Ku Klux Klan en els anys 1920. El 1926, amb el suport del Ku Klux Klan, Bibb Greus va

guanyar l'oficina del governador d'Alabama. Ell era un ex cap del Klan capítol. Va empènyer al finançament major

educació, millor salut pública, la construcció de carreteres noves, i la legislació a favor de la mà d'obra. Com que la

legislatura de l'estat d'Alabama, es va negar a redistrict fins a 1972, però, fins al Ku Klux Klan va ser incapaç de

trencar els hisendats i les zones rurals "mantenir-se en el poder legislatiu.

El seu predecessor havia estat una organització democràtica exclusivament partidista al Sud. El segon Klan va créixer

en el medi oest, on per un temps, els seus membres van ser cortejats pels republicans i els demòcrates. Els organismes

de l'Estat l'aprovació del Ku Klux Klan els candidats de qualsevol de les parts que van donar suport els seus objectius,

la prohibició, en particular, va ajudar que el Klan i alguns republicans per fer causa comuna en el Mig Oest. Al sud,

però, el Klan es va mantenir sud Democràtica, estretament vinculada amb la policia, xèrifs, demòcrates i altres

funcionaris del govern local. Amb privació de drets contínua de la majoria dels afroamericans i molts blancs pobres,

l'única activitat política es va dur a terme dins del Partit Demòcrata.

La resistència i la disminució

DC Stephenson , el Gran Drac del Ku Klux Klan d'Indiana . La seva condemna per l'assassinat d'una mestra d'escola blanc jove el 1925 va devastar el Klan d'Indiana.

El Ku Klux Klan va saltar a la fama a Indiana la política i la societat després de la Primera Guerra Mundial es compon

de nascuts als Estats Units, els protestants blancs dels ingressos i nivells socials. A nivell nacional, en la dècada de

1920, Indiana tenia la més poderosa del Ku Klux Klan. Tot i que comptava amb un gran nombre de membres en tot

l'estat (més del 30% dels seus ciutadans blancs masculins [101] ), la seva importància va arribar al seu màxim amb

l'elecció de 1924, Edward Jackson per al governador. Poc temps després, l'escàndol que envolta el judici per

assassinat de DC Stephenson va destruir la imatge del Ku Klux Klan com a defensors de la llei i l'ordre. El 1926 el Ku

Klux Klan va ser "paralitzat i desacreditat". [102] DC Stephenson va ser el Gran Drac d'Indiana i 22 estats del nord. Va

liderar als estats sota el seu control a separar-se de l'organització nacional de Ku Klux Klan el 1923. En el seu assaig

1925, va ser condemnat per assassinat en segon grau per la seva participació en la mort la violació i posterior [103] de

Madge Oberholtzer . Després de la condemna de Stephenson en un judici sensacional, el Klan es va reduir

dràsticament a Indiana. L'historiador Leonard Moore va arribar a la conclusió que un fracàs en el lideratge va

provocar el col · lapse del Klan:

Stephenson i els altres venedors i els sol · licitants d'oficina que maniobraven pel control de l'Imperi Invisible

d'Indiana no tenia la capacitat i el desig d'usar el sistema polític per dur a terme els objectius declarats del Klan. Ells

no estaven interessats en, o potser desconeixen, les preocupacions de base dins del moviment. Per a ells, el Klan havia

estat res més que un mitjà per obtenir riquesa i poder. Aquests homes marginals s'havia elevat a la part superior de

l'ordre amb caputxa, ja que, fins que es va convertir en una força política, el Klan no havia necessitat un lideratge fort

i dedicat. Els polítics de major prestigi i amb experiència, que van subscriure el Ku Klux Klan, o que persegueix

alguns dels interessos dels seus electors del Klan, també es va aconseguir poc. Faccionalisme creat una barrera, però

molts polítics havien donat suport al Klan simplement per conveniència. Quan els càrrecs de delinqüència i la

corrupció va començar a tacar el moviment, els qui estan preocupats pel seu futur polític tenien menys motius per

actuar en nom del Klan. [104]

Molts grups i líders, entre ells prominents ministres protestants, com Reinhold Niebuhr a Detroit, es va pronunciar

contra el Ku Klux Klan. En resposta a mitigar els atacs contra els nord-americans d'origen jueu i de la campanya del

Klan a les escoles privades fora de la llei, la mongeta Lliga Anti-Difamació es va formar després del linxament de Leo

Frank. Quan un grup cívic va començar a publicar les llistes dels membres del Klan, el nombre de membres es va

reduir ràpidament. L' Associació Nacional per a l'Avanç de la Gent de Color realitzades en les campanyes d'educació

pública per tal d'informar la gent sobre les activitats del Klan i va pressionar contra els abusos del Klan al Congrés.

Després del seu apogeu el 1925, els membres del Klan en la majoria de les àrees del medi oest començar a declinar

ràpidament. [89]

En Alabama , els vigilants del KKK, pensant que tenien protecció del govern, van llançar una onada de terror físic en

1927. Es van dirigir a negres i blancs per la violació de les normes racials i de percepció dels lapses morals. [105] Això

va portar però a un principi de gran reacció en els mitjans de comunicació. Grover C. Hall , Sr, director de l'

Montgomery Advertiser , va començar a publicar una sèrie d'editorials i articles que van atacar el Ku Klux Klan per la

seva "intolerància racial i religiosa". Hall va guanyar un Premi Pulitzer per la seva croada. [106] Altres periòdics van

mantenir un atac constant, fort al Ku Klux Klan, en referència a l'organització com violent i "antiamericà". Sheriff

reprimit. A la elecció presidencial de 1928 , l'estat va votar pel candidat demòcrata Al Smith, tot i que era catòlica.

Membres del Klan a Alabama es va reduir a menys de 6.000 el 1930. Les petites unitats independents continuar sent

actiu a Birmingham, on a finals de 1940, els membres va llançar un regnat de terror, bombardejant les cases de

mobilitat social ascendent dels afroamericans. L'activisme per part de grups del KKK independents augmentat com

una reacció contra el moviment de drets civils dels anys 1950 i 1960.

Imperial Wizard Hiram Wesley Evans, va vendre l'organització el 1939 de James Colescott , d'Indiana veterinari , i

Samuel Green , un d'Atlanta obstetra . Van ser incapaços d'aturar el declivi de membre. El 1944, l' IRS va presentar

un embargament preventiu per $ 685.000 en impostos endarrerits contra el Klan, i Colescott es va veure obligat a

dissoldre l'organització en 1944. Els grups locals del Klan va tancar en els anys següents. [107]

A causa en part al terror Klan dirigida a ells, cinc milions de negres van deixar el sud de les ciutats del nord, centre-

oest i l'oest de 1940 a 1970.

Després de la Segona Guerra Mundial , folklorista i escriptor Stetson Kennedy es va infiltrar en el Ku Klux Klan i

proporcionar informació als mitjans de comunicació i agències de la llei. També va donar les paraules secretes de codi

per als escriptors de la Superman programa de ràdio, donant lloc a episodis en els quals Superman va tenir en el Ku

Klux Klan. La intenció de Kennedy per despullar mística del Klan i trivialitzar els rituals del Klan i les paraules de

codi poden haver contribuït a la disminució en la contractació de Ku Klux Klan i la composició. [108] En la dècada de

1950, Kennedy va escriure un best-seller sobre les seves experiències, el que va danyar encara més el Ku Klux Klan. [109]

La següent taula mostra el canvi en la membresía estimada del Klan en el temps. [110] (Els anys que figuren en la taula

representen períodes aproximats de temps.)

Any Afiliació 1920 4.000.000 [111] 1924 6000000 1930 30.000 1980 5000 2008 6000

Més tard, a través Klans, 1950 1960 El nom de "Ku Klux Klan" va començar a ser utilitzat per diversos grups independents. A partir de la dècada de 1950,

per exemple, els diferents grups del Klan a Birmingham, Alabama , va començar a resistir-se al canvi social i els

negres "per millorar les seves vides per les cases dels bombardejos als barris de transició. Hi havia tants bombardejos

a Birmingham de les llars dels negres per part de grups del Klan en la dècada de 1950 que el sobrenom de la ciutat era

"Bombingham". [24]

Durant el mandat de Bull Connor , com a comissionat de la policia a la ciutat, grups del Klan es va aliar estretament

amb la policia i operat amb impunitat. Quan els Genets de la Llibertat va arribar a Birmingham, Connor li va donar

quinze minuts els membres del Klan per atacar els pilots abans de poder a la policia per sufocar l'atac. [24] Quan les

autoritats locals i estatals no protegeixen els Genets de la Llibertat i activistes, el govern federal va establir efectiva

intervenció.

En estats com Alabama i Mississippi , els membres del Klan forjat aliances amb les administracions dels governadors. [24] A Birmingham i en altres llocs, els grups del Ku Klux Klan va bombardejar les cases dels drets civils activistes. En

alguns casos s'utilitza la violència física, intimidació i assassinats directament en contra dels individus. Molts

assassinats no van ser denunciats i que no van ser processats per les autoritats locals i estatals. Continuant amb

privació de drets dels negres al Sud vol dir que la majoria no podia servir en jurats, que eren tots blancs.

D'acord amb un informe del Consell Regional del Sud d' Atlanta , les llars de 40 famílies del sud de negres van ser

bombardejats durant 1951 i 1952. Algunes de les víctimes dels bombardejos eren activistes socials el treball exposats

al perill, però la majoria eren o bé persones que es van negar a sotmetre a les convencions racistes o van ser víctimes

innocents, víctimes innocents de la violència a l'atzar. [112]

Tres dels drets civils segrestats i assassinats per membres del Ku Klux Klan.

Entre els assassinats més notoris dels membres del Klan:

El bombardeig de la vigília del Nadal 1951 de la casa de l'Associació Nacional per l'Avanç de la Gent de Color (NAACP) els activistes de Harry i Harriette Moore en Mims, Florida , resultant en la seva mort. [113]

L'assassinat de 1957 de Willie Edwards , Jr Klan obligat Edwards a saltar a la seva mort des d'un pont al riu Alabama . [114]

L'assassinat el 1963 de la NAACP organitzador Medgar Evers a Mississippi. El 1994, l'ex Ku Klux Klan, Byron De La Beckwith va ser condemnat.

El 1963 els bombardejos de la 16 ª Església Baptista del Carrer a Birmingham, Alabama, que va matar quatre afroamericans joves. Els autors eren membres del Klan Robert Chambliss , condemnat el 1977, Thomas Blanton, Edwin Jr i Bobby Frank Cherry , condemnat el 2001 i 2002. El quart sospitós, Herman Cash , va morir abans que ell va ser acusat.

Els 1964 assassinats de tres activistes de drets civils, Chaney, Goodman i Schwerner , a Mississippi. Al juny de 2005, membre del Klan Edgar Ray Killen va ser declarat culpable d' homicidi sense premeditació . [115]

L'assassinat el 1964 de dos adolescents negres, Henry Hezekiah Dee i Charles Eddie Moore a Mississippi. L'agost de 2007, sobre la base de la confessió de membre del KKK Charles Marcus Edwards , James Ford Seale , un prestigiós del Ku Klux Klan, va ser

declarat culpable. Seale va ser condemnat a tres penes de cadena perpètua. Seale va ser un expolicia de Mississippi i el diputat de

l'agutzil. [116]

El 1965 Alabama assassinat de Viola Liuzzo . Ella era una criats al sud de Detroit, mare de cinc fills, que estava de visita a l'estat per tal d'assistir a una marxa de drets civils. En el moment del seu assassinat Liuzzo transportava manifestants de drets civils.

El bombardeig 1966 la mort de líder de la NAACP Vernon Dahmer , pare, de 58 anys, a Mississippi. El 1998 l'ex assistent del Ku Klux Klan Sam Bowers, va ser condemnat pel seu assassinat i sentenciat a cadena perpètua. Dos membres del Klan van ser

processats amb Bowers, però un va morir abans del judici, i l'altra acusació va ser desestimada.

També hi va haver resistència al Klan. El 1953, l'editor de diaris W. Horace Carter va rebre un premi Pulitzer per

informar sobre les activitats del Ku Klux Klan. El 1958 a Carolina del Nord incident, el Ku Klux Klan va cremar

creus a les cases de dos Lumbee dels nadius americans que s'havia associat amb la gent blanca, i van amenaçar amb

tornar amb més homes. Quan el Ku Klux Klan van realitzar una manifestació durant la nit propera, que ràpidament

van ser envoltats per centenars de Lumbees armats. Hi va haver intercanvi de trets, i el Ku Klux Klan va ser derrotat

en el que es va conèixer com la Batalla de Hayes Pond . [117]

Mentre que la Oficina Federal d'Investigacions (FBI) havia pagat els informants en el Ku Klux Klan, per exemple, a

Birmingham, en la dècada de 1960, les seves relacions amb les agències policials locals i del Klan van ser sovint

ambigua. El cap de l'FBI, J. Edgar Hoover , semblava més preocupat pels vincles comunistes als activistes de drets

civils que sobre el control dels excessos del Klan contra els ciutadans. El 1964, l'FBI, COINTELPRO, el programa va

començar els intents d'infiltrar i desbaratar els grups de drets civils. [24]

Com del segle 20 sentències del Tribunal Suprem va estendre l'aplicació federal dels ciutadans dels drets civils , el

govern va restablir la Llei de la Força i de la Llei del Klan dels dies de la reconstrucció. Els fiscals federals utilitzen

aquestes lleis com a base per a les investigacions i acusacions en els 1964 assassinats de Chaney, Goodman i

Schwerner , [118] i l'assassinat el 1965 de Viola Liuzzo . També van ser la base per a l'enjudiciament el 1991 a la Clínica

de Salut Bray v Alexandria de la Dona .

Contemporani Klan: 1970-present

La violència en una marxa Klan en Mobile, Alabama , 1977

Una vegada que els afroamericans va assegurar la legislació federal per protegir els drets civils i la votació, el Ku

Klux Klan va canviar el seu enfocament per oposar ordenada per la cort per eliminar la segregació transport escolar

les escoles , la acció afirmativa i més oberta d'immigració . El 1971, els membres del Ku Klux Klan utilitza bombes

per destruir 10 autobusos escolars en Pontiac, Michigan .

Altercat amb Comunista Partit dels Treballadors

Article principal: Greensboro massacre

El 3 de novembre de 1979, cinc manifestants van ser assassinats per Ku Klux Klan i del Partit Nazi d'Amèrica

membres de la massacre de Greensboro a Greensboro, Carolina del Nord . [119] Aquest incident va ser la culminació

dels intents del Partit Comunista dels Treballadors d'organitzar als treballadors industrials, predominantment negre, a

la zona. [120]

Jerry Thompson, la infiltració

Jerry Thompson, un periodista que es va infiltrar en el Ku Klux Klan el 1979, va informar que l'FBI COINTELPRO

esforços van tenir un gran èxit. Les faccions rivals del Ku Klux Klan s'acusaven els uns als altres líders de ser

informants de l'FBI . Bill Wilkinson, l'Imperi Invisible, Cavallers del Ku Klux Klan, es va revelar que han estat

treballant per l'FBI. [121]

Thompson, el periodista que va dir que s'havia infiltrat en el Ku Klux Klan, va relatar que els líders del Ku Klux Klan

que semblaven indiferents a l'amenaça de la detenció va mostrar una gran preocupació sobre una sèrie de demandes

civils presentades pel Southern Poverty Law Center pels danys de milions de dòlars. Aquests es van presentar després

que membres del KKK van disparar contra un grup d'afroamericans. Membres del Klan reduït les activitats per

conservar els diners per a la defensa contra les demandes. El Ku Klux Klan també s'utilitzen com a eines de

demandes, sinó que va presentar una demanda per difamació per impedir la publicació d'una edició de butxaca del

llibre de Thompson.

Tennessee tir

El 1980, tres membres del KKK van disparar quatre dones grans negres (Viola Ellison, Evans Lela, Jackson i Johnson

Katherine Opal) a Chattanooga , Tennessee , arran d'una reunió d'iniciació del KKK. Una cinquena dona, Fannie

Crumsey, va ser ferit per vidres que volen en l'incident. Càrrecs per intent d'assassinat es van presentar en contra dels

tres membres del Ku Klux Klan, dos dels quals-Bill Església i Larry Payne-van ser absolts per un jurat blanc, i l'altre

dels quals-Thrash-Marshall va ser condemnat pel mateix jurat de nou mesos de menor càrrecs. Va ser posat en

llibertat després de tres mesos. [122] [123] [124] El 1982, un jurat va atorgar a les cinc dones $ 535.000 en un judici de drets

civils. [125]

Michael Donald linxament

Després de Michael Donald va ser linxat el 1981 a Alabama , l'FBI va investigar la seva mort i dos membres del KKK

locals van ser declarats culpables de tenir un paper, incloent Henry Francis Hays , qui va ser condemnat a mort. Amb

el suport dels advocats de Morris Dees i José J. Levin, del Southern Poverty Law Center (SPLC), la mare de Donald,

Beulah Mae Donald, va demandar el Ku Klux Klan en un tribunal civil a Alabama. La seva demanda contra el Klans

Units d'Amèrica va ser jutjat al febrer de 1987. El jurat blanc trobat el Klan responsable del linxament de Donald i va

ordenar que el Ku Klux Klan que pagar 7 dòlars EUA milions de dòlars. Per pagar la sentència, el Ku Klux Klan va

lliurar tots els seus actius, inclosa la seva seu nacional a Tuscaloosa . Després d'esgotar el procés d'apel · lació, Hays

va ser executat per la mort de Donald a Alabama el 6 de juny de 1997. Era la primera vegada des de 1913 que un

home blanc havia estat executat a Alabama per un delicte contra un afroamericà.

Neo-nazis aliances i Stormfront

Article principal: Stormfront (lloc web)

El 1995, el senyor Negre i Chloe Hardin, l'ex Gran Mag del KKK David Duke 's ex-dona, va començar un petit

sistema de tauler d'anuncis (BBS) anomenat Stormfront . Avui dia, Stormfront s'ha convertit en un fòrum en línia

prominent per al nacionalisme blanc , el neonazisme , el discurs de l'odi , el racisme i l'antisemitisme . [126] [127] [128] Duke

té un compte Stormfront que utilitza per publicar els articles de la seva pròpia pàgina web , així com els membres de

votació en el fòrum d'opinions i preguntes, en particular durant les seves emissions per Internet. Duke ha treballat amb

Don Negre en nombrosos projectes, incloent l'Operació de Xarxa Dog el 1980. [129] [130]

L'evolució actual

El KKK modern no és una organització, sinó que es compon de petits capítols independents als EUA [131] La formació

de capítols independents, ha fet que els grups del Ku Klux Klan més difícil d'infiltrar, i els investigadors els resulta

difícil calcular el seu nombre. S'estima que prop de dos terços dels membres del Ku Klux Klan es concentren al sud

dels Estats Units , amb una altra tercera situada principalment a la part inferior del Mig Oest . [132] [133] [134]

Divisions del Klan dissidents va créixer considerablement després de les eleccions de 2008 del president dels EUA ,

Barack Obama , el primer afroamericà a ocupar el càrrec. [135] [136] El Klan ha ampliat els seus esforços de reclutament als

supremacistes blancs a nivell internacional. [137] No obstant això, en el llarg termini, els números del Klan estan caient

constantment. Aquesta disminució s'ha atribuït a la falta del Klan de la competència en l'ús d'Internet, la seva història

de violència, la proliferació de grups d'odi de la competència, i una disminució en el nombre de joves activistes

racistes que estan disposats a unir-se a grups en absolut. [ 11]

Les últimes campanyes d'afiliació s'han basat en qüestions com ara l'ansietat de la gent sobre la immigració il · legal ,

la delinqüència urbana i el matrimoni del mateix sexe . [138] Molts grups del Ku Klux Klan s'han format fortes aliances

amb altres grups de supremacia blanca, com els neonazis . Alguns grups del Ku Klux Klan s'han tornat cada vegada

més "nazificada", adoptant l'aspecte i els emblemes dels caps rapats blanques de l'energia . [139]

La American Civil Liberties Union (ACLU) ha proporcionat suport jurídic a les diverses faccions del Ku Klux Klan

en defensa dels seus de la Primera Esmena dret a realitzar manifestacions públiques, desfilades i marxes, així com el

seu dret a presentar candidats polítics. [140]

Les actuals organitzacions Klan

La llista és mantinguda per la Lliga Anti-Difamació (ADL): [141]

Bayou Cavallers del Ku Klux Klan, que preval en Texas , Oklahoma , Arkansas , Louisiana i altres zones del sud-est dels EUA

Església dels Cavallers Americans del Ku Klux Klan [132]

Imperial Klans d'Amèrica [142]

Cavallers de la Camelia Blanca [143]

Cavallers del Ku Klux Klan, encapçalada pel director nacional i autoproclamat pastor de Thom Robb , i amb seu a Zinc, Arkansas . [144] S'anuncia com la major organització Ku Klux Klan a Estats Units avui.

Altres països

A part de Canadà, hi ha hagut diversos intents per organitzar capítols KKK fora dels Estats Units. A Austràlia a finals

de 1990, l'ex Una nació membre fundador Peter Coleman establert sucursals a tot el país, [145] [146] i en els últims anys, el

KKK ha intentat infiltrar-se en altres partits polítics, com ara Austràlia Primera . [147] l'activitat de contractació té

També s'ha informat a la Gran Bretanya. [148] [149]

Vocabulari La membresía al Ku Klux Klan és un secret. Igual que moltes organitzacions fraternals, el Klan ha signes que els

membres poden utilitzar per reconèixer a un altre. Un membre pot utilitzar el Ayak acrònim (És vostè un membre del

Klan?) En la conversa de manera subreptícia es va identificar a un altre membre potencial. La resposta AKIA (un

membre del Klan que sóc) completa la salutació. [150]

Al llarg de la seva variada història, el Klan ha encunyat diverses paraules [151] que comença amb "KL", incloent:

Klabee: tresorers

Klavern: organització local

Imperial Kleagle: reclutador

Klecktoken: quota d'iniciació

Kligrapp: secretari

Klonvocation: reunió

Kloran : ritual de llibre

Kloreroe: delegat

Imperial Kludd: Capellà

Tot l'anterior terminologia va ser creat per William Simmons, com a part de la seva recuperació de 1915 el Klan. [152]

El Klan de l'era de la Reconstrucció utilitzar diferents títols, els únics títols de pròrroga eren " Assistent "per al líder

de la general del Ku Klux Klan i "Night Hawk" per al funcionari encarregat de la seguretat.

El Kludd Imperial era el capellà de la Klonvokation Imperial i va actuar "altres accions que poden ser requerits per

l'Auxiliar per Imperial". El Kaliff imperial era la segona posició més alta després que el Assistent d'Imperial . [153]

Vegeu també Història del Ku Klux Klan a Nova Jersey

Història dels Estats Units (1865-1918) # El descontentament social

Cavallers del Cercle Daurat

Ku Klux Klan, insígnies i distintius

Ku Klux Klan a Inglewood, Califòrnia

Ku Klux Klan a Maine

Els membres del Ku Klux Klan als Estats Units la política

Ku Klux Klan de contractació

Els líders del Ku Klux Klan

Llista de les organitzacions designades pel Southern Poverty Law Center, com a grups d'odi

Llista d'organitzacions nacionalistes blanques

Llista de Ku Klux Klan, organitzacions

L'Ordre (grup)

Cronologia de la tensió racial a Omaha, Nebraska

Tulsa carrera de disturbis

Cavallers Blancs del Ku Klux Klan

Notes 1. ^ McVeigh, Rory. "Els incentius estructurals per a la mobilització dels conservadors: devaluació d'energia i el sorgiment

del Ku Klux Klan, 1915-1925" de les Forces Socials, Vol. 77, N º 4 (juny de 1999), p. 1463.

2. ^ Al-Khattar, Aref M. (2003) La religió i el terrorisme. El punt de vista interreligiós. Westport, CT: Praeger. pp 21,

30, 55.

3. ^ Miguel, Roberto, Felip i Rosen. Diccionari de l'antisemitisme des dels primers temps fins al present. Lanham,

Maryland, EUA: Scarecrow Press, 1997, p. 267.

4. ^ Potok, Mark. "Informe d'Intel · ligència, Primavera 2012, Edició Número 145" . Southern Poverty Law Center . Consultat el 25 de març de 2012.

5. ^ Terroristes per primera vegada O'Donnell, Patrick (Editor), 2006. Ku Klux Klan dels Estats Units exposada, p. 210. ISBN 1-4196-4978-7 .

6. ^ . Chalmers, David Mark, 2003 Backfire: Com el Ku Klux Klan va ajudar al moviment de drets civils, p. 163. ISBN

978-0-7425-2311-1 .

7. ^ Berlet, Xip , Lió, Mateu Nemiroff (2000). El populisme de dreta a Amèrica: massa a prop per a la comoditat . Guilford Press . pàg. 60. ISBN 978-1-57230-562-5 .

8. ^ Rory McVeigh, l'augment del Ku Klux Klan: els moviments de dreta i les organitzacions polítiques nacionals. Universitat de Minnesota Press. 2009.

9. ^ 1 b Charles Quarles, el Ku Klux Klan i organitzacions relacionades amb Amèrica racistes i antisemites: una història i

l'anàlisi , McFarland, 1999.

10. ^ Tant la Lliga Anti-Difamació i el Southern Poverty Law Center l'inclouen en les seves llistes de grups d'odi. Veure

també Brian Levin, "Ciberodio: una anàlisi jurídica i històric de l'ús dels extremistes de les xarxes d'ordinadors als Estats Units" a

Perry, Barbara, editor de L'odi i el crim Biaix:. Un lector. pàg. 112 p. Google Books .

11. ^ 1 b Palmer, Brian (8 de març de 2012). "Ku Klux Kontraction: Com va ser el Ku Klux Klan perdre gairebé un terç dels

seus capítols en un any" . revista Slate . Consultat el 25 de març de 2012.

12. ^ Elaine Frantz Parsons, "Midnight Rangers: Vestit i el rendiment en la reconstrucció-l'era del Ku Klux Klan", Journal

of American History 92.3 (2005):. 811-36, en Història de la Cooperativa .

13. ^ 1 b Wade, Wyn Craig (1998). La creu de foc: el Ku Klux Klan a Estats Units . EUA: Oxford University Press. pàg. 185. ISBN 978-0-19-512357-9 . Consultat el 03 de maig 2011.

14. ^ Michael Newton, L'Imperi Invisible: l'Ku Klux Klan a la Florida.

15. ^ 1 b "Ku Klux Klan - L'extremisme a Amèrica" . Adl.org. Consultat el 20 de febrer 2011.

16. ^ "Ku Klux Klan en l'era de la reconstrucció" . Nova Enciclopèdia Geòrgia. 3 octubre 2002. Consultat el 20 de febrer

2011.

17. ^ Terror Trelease, Blanco (1971), p. 18.

18. ^ "Ku Klux Klan, la Llei (1871): Els actes principals del Congrés" . Enotes.com. Consultat el 20 de febrer 2011.

19. ^ Thomas R. Pegram, cent per cent d'Amèrica: El Renaixement i el declivi del Ku Klux Klan en els anys 1920 (2011),

pp 47-88.

20. ^ Kelly J. Baker, l'Evangeli d'acord amb el Ku Klux Klan: Recurs de cassació El Ku Klux Klan de l'Amèrica protestant,

1915-1930 (2011), p. 248.

21. ^ Jackson 1992 ed., Pp 241-242.

22. ^ Lay, Shawn. "Ku Klux Klan al segle XX" . L'Enciclopèdia de Nova Geòrgia . Col · legi Coker .

23. ^ Julian Sher, caputxes blanques: Ku Klux Klan de Canadà (1983), pp 52-53.

24. ^ 1 b c d i McWhorter 2001.

25. ^ 1 b "Sobre el Ku Klux Klan" . Anti-Defamation League. Consultat el February 19, 2010.

26. ^ "Investigació, iniciat el 2 Llaços Klan cada icona a Virgínia Tech" . NY Times. 16 novembre 1997. pàg. 138. Consultat el 02 de gener 2010.

27. ^ Llegeix, Jennifer (6 de novembre de 2006). "Samuel Bowers, de 82 anys, líder del Klan condemnat per atemptat

mortal, mor" . NY Times. Consultat el 02 de gener 2010.

28. ^ Raspall, Pete (28 de maig de 2002). "tribunal revisarà prohibir la crema de la Creu" . CBS News. Consultat el 02 de gener 2010.

29. ^ El terrorisme domèstic pel Ku Klux Klan segueix sent una preocupació clau. Dallas.FBI.gov .

30. ^ "Klan anomenat organització terrorista a Charleston" . Reuters. 14 octubre 1999. Consultat el 02 de gener 2010.

31. ^ "Prohibir el Ku Klux Klan? El professor té l'estratègia de la cort" . Associated Press. 21 maig 2004. Consultat el 02 de

gener 2010.

32. ^ Forns 1939, p. 9. Els fundadors van ser John C. Lester, John B. Kennedy, James R. Crowe, Frank O. McCord, Richard

R. Reed, i J. Calvin Jones.

33. ^ Fleming, Walter J., Ku Klux Klan: els seus orígens, el creixement i la dissolució, p. 27, 1905, Neale Publishing.

34. ^ Forns 1939, p. 11, estableix que Reed proposta κύκλος (Kyklos) i Kennedy va afegir clan. Wade 1987, pàg. 33 diu que

Kennedy va venir per amunt amb les dues paraules, però Crowe va suggerir transformar κύκλος en kuklux.

35. ^ WEB Du Bois, Negre Reco NSTRUCCIÓN als Estats Units: 1860-1880, Nova York: Oxford University Press, 1935;

reimpressió, The Free Press, 1998, pp 679-680.

36. ^ WEB Du Bois, Negre Reconstrucció als Estats Units: 1860-1880, Nova York: Oxford University Press, 1935;

reimpressió, The Free Press, 1998, p. 671-675.

37. ^ "Ku Klux Klan, organització i principis de 1868" . Universitat Estatal de Nova York a Albany .

38. ^ Testaments, Brian Steel (1992) una batalla des del principi: La vida de Nathan Bedford Forrest. Nova York, Nova

York: HarperCollins Publishers. pàg. 336. ISBN 0-06-092445-4 .

39. ^ Cincinnati Comercial, 28 d'agost de 1868, citat en Wade, 1987.

40. ^ Forns 1939, p. 27.

41. ^ Parsons 2005, p. 816.

42. ^ 1 b Foner 1989, pàg. 425-426.

43. ^ Foner 1989, pàg. 342.

44. ^ WEB Du Bois, Negre Reconstrucció als Estats Units: 1860-1880, Nova York: Oxford University Press, 1935;

reimpressió, The Free Press, 1998, pp 677-678.

45. ^ Eric Foner, Reconstrucció: La revolució inconclusa d'Amèrica, 1863-1877, Nova York, clàssics de sempre, 1989, reimprès 2002, p. 432.

46. ^ WEB Du Bois, Negre Reconstrucció als Estats Units: 1860-1880, Nova York: Oxford University Press, 1935;

reimpressió, The Free Press, 1998, pp 674-675.

47. ^ WEB Du Bois, Negre Reconstrucció als Estats Units: 1860-1880, Nova York: Oxford University Press, 1935;

reimpressió, The Free Press, 1998, pp.680-681.

48. ^ Bryant, Jonathan M. "Ku Klux Klan en l'era de la reconstrucció" . L'Enciclopèdia de Nova Geòrgia . Geòrgia Southern University .

49. ^ Michael Newton, L'Imperi Invisible: l'Ku Klux Klan a la Florida, pp 1-30. Newton cites dels testimonis recollits per

la Comissió Especial Conjunta per Preguntar a l'estat de coses als Estats tarda insurreccional, vol. 13. Washington, DC: Oficina

d'Impressió del Govern dels EUA de 1872. Entre els historiadors del Ku Klux Klan, en aquest volum també es coneix com El

testimoni Ku Klux Klan.

50. ^ Rhodes 1920, pp 157-158.

51. ^ 1 b Forns 1939, p. 375.

52. ^ Wade 1987, pàg. 102.

53. ^ Foner 1989, pàg. 435.

54. ^ Wade 1987.

55. ^ Forns 1939, p. 373.

56. ^ Wade 1987, pàg. 88.

57. ^ 1 b Scaturro, Frank (26 d'octubre de 2006). "La presidència de Ulysses S. Grant, 1869-1877" . El Col · legi de Santa

Escolàstica . Consultat el 05 de març 2011.

58. ^ 1 b Wormser, Richard. "Auge i caiguda de Jim Crow-els actes d'execució (1870-1871)" . Public Broadcasting Service .

59. ^ "Terror Blanc: El Ku Klux Klan i Conspiració de Reconstrucció del Sud per Allen W. Trelease (Louisiana State

University Press, 1995)" . Isbn.nu. Consultat el 20 de febrer 2011.

60. ^ Trelease 1995.

61. ^ Cotitzacions de Wade de 1987.

62. ^ Forns 1939, p. 360.

63. ^ Forns 1939, p. 362.

64. ^ Wade 1987, pàg. 85.

65. ^ Wade, p. 102.

66. ^ Wade 1987, pàg. 109, escriu que per ca. 1871-1874, "Per a molts, el lapse dels actes d'aplicació es justifica, ja que la

seva raó de ser, el Ku-Klux-Klan, havia estat efectivament trencat com a conseqüència del dramàtic enfrontament a Carolina del

Sud".

67. ^ Wade 1987, pàg. 109-110.

68. ^ "Ku Klux Klan, la Llei de 1871". Drets Civils als Estats Units. 2 vols. Macmillan Reference EUA, 2000. Reproduït al

Centre d'Història de recursos. Farmington Hills, MI. Gale Galenet.Galegroup.com .

69. ^ Balkin, Jack M. (2002). "Lliçó d'història" (PDF). la Universitat de Yale .

70. ^ Wade 1987, pàg. 144.

71. ^ "La pujada i la caiguda de Jim Crow: Els Fets de fer complir, 1870-1871", Servei de difusió pública . Consultat el 05

d'abril 2008.

72. ^ . Varney, Blaine (1996) "Els linxaments en la dècada de 1890 (La inhumanitat del linxament)" Bgsu.edu .. Bowling

Green, Ohio : BGSU . Arxivat des l'original el 16 de març de 2011. Consultat el 24 de desembre 2009.

73. ^ Dray 2002.

74. ^ Dray 2002, p. 198. Griffith ràpidament va transmetre el comentari a la premsa, on es va informar àmpliament.

75. ^ Carta de JM Tumulty, secretari del president Wilson, a la sucursal de Boston de la NAACP , citat a John Milton Cooper, Jr (2011). Woodrow Wilson: Una Biografia . Random Digital House, Inc. pàg. 273.

76. ^ El Ku Klux Klan i d'altres organitzacions d'Amèrica racista i antisemita: Una història i una anàlisi per Chester L.

Quarles, p. 219. La constitució del segon Klan i el preàmbul, reimprès en el llibre de Quarles, va dir que el segon Klan estava en

deute amb prescripcions l'original Klan.

77. ^ Brian R. Farmer, el conservadorisme americà: història, teoria i pràctica (2005), p. 208.

78. ^ Kathleen M. BLEE, Dones del Klan: el racisme i el gènere en la dècada de 1920 (2008), p. 47.

79. ^ Jackson 1967, p. 241.

80. ^ "Entrevista amb Stanley F. Horn - Entrevistes d'Història Oral de la Societat d'Història Forestal" (PDF). Consultat el

20 de febrer 2011.

81. ^ "Nació: Les diverses vides de Shady El Ku Klux Klan" . TEMPS. 9 abril 1965. Consultat el 24 de desembre 2009.

82. ^ Maxine D. Rogers et al., Història documentada de Rosewood, Florida, al gener de 1923, op. . Cit, pp 4-6 , consultat

el 28 de març 2008, Clarence LuSane (2003), les víctimes negres de Hitler, p. 89.

83. ^ Michael Newton, El Ku Klux Klan a Mississippi: una història, p. 70.

84. ^ Pegram, cent per cent americà, pp 119-56.

85. ^ Prendergast 1987, pp 25-52, 27.

86. ^ Prestador et al. 1982, pàg. 33.

87. ^ Barr, 1999, p. 370.

88. ^ 1 b Diane McWhorter, Carry Me Home: Birmingham, Alabama, la batalla culminant de la revolució dels drets civils, Nova York: Touchstone Book, 2002, p. 75.

89. ^ 1 b Jackson 1992.

90. ^ Emily Parker, "la camisa de la Nit-dels Cavallers a la Ciutat: el Ku Klux Klan en la dècada de 1920 a Worcester,

Massachusetts", el New England Journal de la Història, la tardor de 2009, vol. 66 Nombre 1, pp 62-78.

91. ^ Moore 1991.

92. ^ D'efecte hivernacle, Linda (29 de maig de 2002). "Resum de la Cort Suprema, llibertat d'expressió o la incitació a l'odi

Tribunal Pesa ardent de la Creu" . New York Times. Consultat el 20 de febrer 2010.

93. ^ Cecil Adams (18 de juny, 1993). "Per què el Ku Klux Klan cremar creus?" . The Straight Dope. Consultat el 24 de

desembre 2009.

94. ^ "Forrest li diu als objectius del Ku-Klux-Col · legi" . New York Times. 1921.12.09. Consultat el 2011.06.08.

95. ^ Marty Gitlin, el Ku Klux Klan: una guia per a una subcultura americana (2009) p. 20.

96. ^ Julian Sher, caputxes blanques: Ku Klux Klan de Canadà (1983).

97. ^ Llegeix N. Allen, "La Campanya McAdoo per a la nominació presidencial el 1924", Revista d'Història del Sud, maig

de 1963, vol. 29 Nombre 2, pp 211-228.

98. ^ Douglas B. Craig, després de Wilson: La lluita pel Partit Demòcrata, 1920-1934 (1992), cap. 2-3.

99. ^ Christopher N. Cocoltchos, "L'Imperi Invisible i la recerca de la Comunitat Ordenada: El Ku Klux Klan a Anaheim,

Califòrnia"., En Shawn Lay, ed L'imperi invisible en l'Oest (2004), pp 97-120.

100. ^ Feldman 1999.

101. ^ "Indiana Història Capítol Set" . El nord d'Indiana Centre d'Història. Arxivat des l'original l'11 d'abril de 2008. Consultat el 07 d'octubre 2008.

102. ^ "Ku Klux Klan a Indiana" . Biblioteca de l'Estat d'Indiana. 2000-11. Consultat el 27 de setembre 2009.

103. ^ "DC Stephenson col · lecció de manuscrits" . Indianahistory.org. Consultat el 20 de febrer 2011.

104. ^ Moore, 1991, p. 186.

105. ^ Rogers et al., Pp 432-433.

106. ^ Rogers et al., P. 433.

107. ^ "Les comandes de Geòrgia acció de revocació de la Carta Klan. Lien Federal també fitxat per recaptar els impostos

d'ingressos data de l'any 1921. Governador adverteix d'un període extraordinari de sessions si és necessari per adoptar mesures 'De-

encaputxar als detinguts" diu sobre les amenaces telefòniques de Geòrgia Fets per aixafar la Klan. Gravamen per Impost Federal

també es presenta " . New York Times . 31 maig 1946. Consultat el January 12, 2010. "El Governador Ellis Arnall ha ordenat avui el

departament jurídic de l'Estat a iniciar accions per revocar la carta de Geòrgia del Ku Klux Klan ...." És la meva informació, a més,

que el 4 de juny de 1944, el Ku Klux Klan ... "

108. ^ von Busack, Richard. "Superman versus el Ku Klux Klan" . MetroActive.

109. ^ Kennedy 1990.

110. ^ "El Ku Klux Klan, una breu biografia" . El Registre afroamericà . Consultat el 19 de juliol de 2012. I Lay, Shawn. "Ku Klux Klan al segle XX" . L'Enciclopèdia de Nova Geòrgia . Col · legi Coker .

111. ^ "La vida de diversos de Shady El Ku Klux Klan" . TEMPS. 9 abril 1965. Consultat el 24 de desembre 2009.

112. ^ Egerton 1994, p. 562-563.

113. ^ "Qui va ser Harry T. Moore?" - The Palm Beach Post, 16 d'agost de 1999.

114. ^ Cox, el comandant W. (2 de març de 1999). "La justícia segueix absent en la mort del pont" . Montgomery anunciant . [ enllaç trencat ]

115. ^ Axtman, Kris (23 de juny de 2005). "El veredicte de Mississippi rebut per una bretxa generacional" . The Christian

Science Monitor .

116. ^ "Prestigiós membre del Klan, Ex-Cop, i el diputat del Xèrif del 1964 acusat per l'assassinat de dos joves afroamericans

els homes a Mississippi, EUA contra James Ford Seale" . 24 gener 2007. Consultat el 23 de març 2008.

117. ^ Ingalls, 1979; Graham, Nicolás (gener de 2005). "Gener 1958 - Els Lumbees enfrontar el Ku Klux Klan" . Universitat

de Carolina del Nord en Chapel Hill .

118. ^ Simón, Dennis M. "El Moviment de Drets Civils, 1964-1968" . Universitat Metodista del Sud .

119. ^ "Recordant la massacre de 1979 a Greensboro: 25 anys després els supervivents de Camp de la Veritat primera del

formulari i la Reconciliació" . Democracy Now . 18 novembre 2004. Consultat el 15 d'agost 2009.

120. ^ Marc Mà (18 de novembre de 2004). "La massacre de Greensboro" . Premeu Acció.

121. ^ Thompson 1982.

122. ^ El moviment separatista blanc als Estats Units: "Poder Blanc, White Pride", de Betty A. Dobratz i Stephanie L.

Shanks-Meile . 2000-11. ISBN 978-0-8018-6537-4 . Consultat el 20 de febrer 2011.

123. ^ "Crida de Dones per la Justícia a Chattanooga - EUA Departament de Justícia" (PDF). Consultat el 20 de febrer 2011.

124. ^ "L'advocat Victòria: Bons per Klan Sostingut" . News.google.com. 22 abril 1980. Consultat el 20 de febrer 2011.

125. ^ UPI (28 de febrer de 1982). "The New York Times: Història Al voltant de la Nació; Premi del Jurat a 5 negres van

saludar com cop a la Ku Klux Klan" . Tennessee, a Chattanooga (Tennessee): Nytimes.com. Consultat el 20 de febrer 2011.

126. ^ "RedState, la supremacia blanca, i la responsabilitat" , Daily Kos , 5 de desembre de 2005.

127. ^ Bill O'Reilly , "Donant voltes els vagons a Geòrgia" , del canal Fox News , 8 de maig de 2003.

128. ^ "Centre d'Arbitratge i Mediació: Cas N º DTV2001-0023" , Organització Mundial de la Propietat Intel · lectual , 13 de

gener de 2002.

129. ^ Captmike treballa encobert amb el Govern dels EUA per aturar la invasió de l'illa de Dominica , manana.com.

130. ^ Operació de Xarxa Dog: Canadà neonazis van ser fonamentals per a la planejada invasió de Dominica el 1981 , [ enllaç trencat ] canadiancontent.ca.

131. ^ "Sobre el Ku Klux Klan - L'extremisme a Amèrica" . Anti-Defamation League . Segons l'informe, la grandària

benvolguda del Ku Klux Klan, llavors va ser "No més d'uns pocs milers, organitzat en poc més de 100 unitats."

132. ^ 1 b "Església dels Cavallers Americans del Ku Klux Klan" . Anti-Defamation League . 22 octubre 1999. Consultat el

28 de juliol 2010.

133. ^ "Actius d'Estats Units grups d'odi" . informe d'intel · ligència. Southern Poverty Law Center .

134. ^ "Sobre el Ku Klux Klan - L'extremisme a Amèrica" . Anti-Defamation League . Consultat el 28 de juliol 2010.

135. ^ Mangus, Rhonda J. (1 de febrer de 2009). "victòria d'Obama Combustibles del Ku Klux Klan de membres" . NowPublic (de news.com.au ). Consultat el 28 de juliol 2010.

136. ^ "EUA por de la policia després d'Obama del Ku Klux Klan campanya de reclutament després de la dona està 'mort a

trets quan ella li va preguntar a abandonar ritual d'iniciació" . Daily Mail (Regne Unit). 13 novembre 2008.

137. ^ "Ku Klux Klan adverteix guerra racial si Obama guanya" . Sify News . 3 novembre 2008. Consultat el 28 de juliol

2010.

138. ^ Knickerbocker, Brad (9 de febrer de 2007). "sentiments anti-immigrants de combustible ressorgiment del Ku Klux

Klan" . The Christian Science Monitor .

139. ^ "Ku Klux Klan - Afiliacions - L'extremisme a Amèrica" . Anti-Defamation League . Consultat el 28 de juliol 2010.

140. ^ Vegeu, per exemple, "demanda de l'ACLU recolza Klan En la recerca de permís per a la Creu" . The New York Times . 16 desembre 1993 (consultat l'agost del 2009);. "ACLU defensa Ku Klux Klan, guanya" . Channel3000 . 4 gener 1999. Consultat

el 28 de juliol 2010. La ACLU professa la missió de defensar els drets constitucionals de tots els grups, ja sigui a l'esquerra , centre o dreta.

141. ^ "Ku Klux Klan - L'extremisme als Estats Units - Grups d'actius (per estat)" . adl.org. Anti-Defamation League . 2011. Arxivat des l'original el 15 de març de 2011. Consultat el 15 de març 2011.

142. ^ "N º 2 del grup Ku Klux Klan a judici a Kentucky pallissa adolescent" . Associated Press. 11 novembre 2008. Consultat el 22 de novembre 2008.

143. ^ "Camelia Blanca Cavaller de la Ku Klux Klan - Pàgina d'inici" wckkkk.org .. Camelia Blanca Cavallers del Ku Klux

Klan. 2011. Arxivat des l'original el 15 de març de 2011. Consultat el 15 de març 2011.

144. ^ "Arkansas Klan grup perd la batalla legal amb el nord de Carolina del diari" . Anti-Defamation League . 9 juliol 2009. Consultat el 15 d'agost 2008.

145. ^ "Ku Klux Klan estableix branca australiana" . BBC. 2 juny 1999. Consultat el 19 de juliol de 2012.

146. ^ Ansley, Greg (5 de juny de 1999). "mística fosca del Ku Klux Klan" . The New Zealand Herald . Consultat el 19 de

juliol de 2012.

147. ^ . Jensen, Erik (10 de juliol de 2009) "Ens han infiltrat en les parts: Ku Klux Klan" . Sydney Morning Herald . Consultat el 19 de juliol de 2012.

148. ^ Hosken, Andy (10 de juny de 1999). "Ku Klux Klan planeja" infiltració "del Regne Unit" . BBC News . Consultat el 19 de juliol de 2012.

149. ^ Parry, Ryan (19 d'octubre de 2011). "Exposem ciclista vil racista com el líder britànic del Ku Klux Klan" . Daily Mail . Consultat el 19 de juliol de 2012.

150. ^ "Una base de dades visual de símbols extremistes, logos i tatuatges" . Anti-Defamation League . Consultat el 19 de

juliol de 2012.

151. ^ Axelrod 1997, p. 160.

152. ^ Wade 1987, pàg. 142. "" Va ser bastant difícil, de vegades, perquè les dues cartes encaixar, ', va recordar més tard,

"però ho vaig fer d'alguna manera.'"

153. ^ Chester L. Quarles (1999). El Ku Klux Klan i organitzacions relacionades amb Amèrica racistes i antisemites . McFarland Publishing . ISBN 0-7864-0647-X . "Imperial Kludd: és el capellà de la Klonvokation Imperial i exercirà les altres

funcions que poden ser requerits per l'Auxiliar Imperial ..."

Referències Axelrod, Alan (1997). L'Enciclopèdia Internacional de les Societats Secretes i ordres fraternals. Nova York: Facts on File.

. Barr, Andrew (1999) Bec: Una història social d'Amèrica. Nova York: Carroll & Graf.

Chalmers, David M. (1987) amb caputxa americanisme:. La història del Ku Klux Klan. Durahm, NC: Duke University Press . pàg. 512. ISBN 978-0-8223-0730-3 .

. Chalmers, David M. (2003) Backfire: Com el Ku Klux Klan va ajudar al moviment de Drets Civils. ISBN 0-7425-2310-1 .

Dray, Felip (2002) a mans de persones desconegudes. El linxament de Negre Llatina. Nova York: Random House .

. Egerton, John (1994) Speak Now per al dia: la generació anterior al Moviment de Drets Civils al Sud. Alfred Knopf Inc, i.

Feldman, Glenn (1999). Política, la societat i del Klan a Alabama, 1915-1949. Tuscaloosa, Alabama: University of Alabama Press .

Fleming, Walter J., Ku Klux Klan: els seus orígens, el creixement i la dissolució, p. 27, 1905, Neale Publishing.

Foner, Eric (1989) Reconstrucció:. Revolució inconclusa d'Amèrica, 1863-1877. Perenne (HarperCollins).

. Fox, Craig Klansfolk Cada dia: La vida blanca protestant i el Ku Klux Klan en els anys 1920 Michigan (Michigan State University Press, 2011), 274 pàg ISBN 978-0-87013-995-6 .

Franklin, John Hope (1992) Raça i història. Select Essays 1938-1988. Louisiana State University Press .

. Horn, Stanley F. (1939) Imperi Invisible: La història del Ku Klux Klan, 1866-1871. Montclair, New Jersey: Patterson Smith Publishing Corporation.

. Ingalls, Robert P. (1979) Campanes: La història del Ku Klux Klan. Nova York: GP Putnam Sons.

Jackson, Kenneth T. (1967, edició de 1992). El Ku Klux Klan a la Ciutat, 1915-1930. Oxford University Press .

Kennedy, Stetson (1990). The Klan Unmasked. Premsa de la Universitat de la Florida .

McVeigh, Rory L'ascens del Ku Klux Klan. Moviments de dreta i de la política nacional (2009), en la dècada de 1920.

Prestador, Mark E.;. James K. Martin (1982) Beure als Estats Units. Nova York: Free Press.

. Levitt, Stephen D., Stephen J. Dubner (2005) Freakonomics: Un economista Políticament Incorrecte Explora el Costat Ocult de Tot. Nova York: William Morrow.

. McWhorter, Diane (2001) Carry Em Home: Birmingham, Alabama, la batalla culminant de la Revolució dels Drets Civils. Nova York: Simon & Schuster .

. Moore, Leonard J. (1991) del Ku Klux Klan ciutadana: El Ku Klux Klan a Indiana, 1921-1928. Chapel Hill: University of North Carolina Press .

Newton, Michael, Judy Ann Newton (1991) El Ku Klux Klan: una enciclopèdia .. Nova York i Londres: Garland Publishing.

Parsons, Elaine Frantz (2005). "Midnight Rangers: Vestit i el rendiment en la reconstrucció-l'era del Ku Klux Klan". The Journal of

American History 92 (3): 811-836. DOI : 10.2307/3659969 .

Prendergast, Michael L. (1987). "Una Història dels esforços de prevenció de l'alcoholisme problema als Estats Units". En titular, Harold D. Problemes de control en matèria de prevenció de l'Abús d'Alcohol: Estratègies per als Estats i les comunitats. Greenwich, Connecticut: JAI Press

Rhodes, James Ford (1920). Història dels Estats Units des de l'Acord de 1850 a la Campanya de McKinley-Bryan de 1896. 7. El guanyador del 1918 del Premi Pulitzer de la història .

. Rogers, William, Robert Ward, Atkins Leah i Wayne Flynt (1994) New York: La història d'un fons de l'Estat del Sud. Tuscaloosa, Alabama: University of Alabama Press .

Steinberg, Alfred (1962) L'home de Missouri;. La vida i obra de Harry S. Truman. Nova York:. Putnam OCLC 466366 .

Taylor, Joe G. (1974). Louisiana Reconstruït, 1863-1877. Baton Rouge.

Thompson, Jerry (1982). La meva vida al Ku Klux Klan. Nova York:. Putnam ISBN 0-399-12695-3 .

Trelease, Allen W. (1995) Terror Blanc. El Ku Klux Klan i Conspiració de Reconstrucció del Sud. Louisiana State University Press .

Wade, Wyn Craig (1987) La Creu de Foc:. El Ku Klux Klan a Estats Units. Nova York: Simon and Schuster .