Semàntica II. Sinònims totals, parcials i parònims (falsos

sinònims)

Frederic SentandreuC2-Semàntica

I. Sinònims totals, parcials, parònims II. Geosinònims totals i parcials

III. Argot i eufemisme . Col·loquial IV. Llenguatge tècnic o formal

V. Llenguatge connotatVI. Llengua i onomatopeies

VII. Llengua literària: figures retòriquesVIII. Sinònims i llengua antiga

IX. Cerca de sinònims al diccionari general

Semàntica II

I. Distinció sinònims totals, parcials o parònims (falsos sinònims)

Semàntica II

Els sinònims totals tenen coincidència exacta en el

diccionari, és a dir, un mot remet a l’altre directament. La diferència

és la preferència d’ús d’un mot, aquell al qual s’adreça la remissió,

dins del model d’estàndard establert en la llengua.

Sinònims totals

• ÀBSIDA & [AQ] [LC] [AR] ABSIS [AQ] [LC] [AR]Part d’una església, comunament de planta semicircular, que sobresurt de la façana posterior i que conté un altar.

Els sinònims parcials comparteixen una o diverses accepcions al diccionari,

però no totes. Per tant hi trobarem una remissió parcial d’un mot envers una

accepció o diverses de l’altre. La remissió també pot donar-se entre

accepcions de diferents mots.

Sinònims parcials

• AVENA | CIVADA- avena civada (acc. 1 1)- civada 1 1 f. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les gramínies, cultivada per a l’alimentació humana i animal (Avena sativa). 2 f. [LC] [AGA] [BOS] Gra de la civada.

civada

avena o civada

Variants que comparteixen etimologia, morfologia o fonètica però no tenen cap

significat en comú. Per tant, no trobarem cap remissió d’un mot envers l’altre.

alà1 m. [ZOM] Gos de presa.al·là (DECAT) Allāh (ar) Nom amb què hom designa Déu a l’islam.

Falsos sinònims (o parònims)

ABORIGEN | INDÍGENA | NADIU - aborigen 1 adj. i m. i f. Originari del país en què viu, indígena. Plantes aborígens. 2 aborígens m. pl. Primers habitants d’un país, per contraposició als que s’hi han establert posteriorment. Els aborígens d’Àsia.- indígena adj. i m. i f. Nat en el país que habita. Els indígenes americans.- nadiu –a 1 adj. i m. i f. Que és fill de tal poble o nació.

Sinònims què???

Variants lexemàtiques. S’agrupen d’acord amb el grau de correspondència o similitud tant en la forma com en la significació entre les arrels.

Doblets nominals, adjectivals i verbals:a) Substantius i adjectius. Són els més productius.b) Verbs i participis en funció adjectival.

Resta de categories: a) Determinants: (article, demostratiu, possessiu, numeral, quantitatiu, indefinit). b) Pronoms personals febles, relatius, interrogatius i exclamatius. c) Preposicions, conjuncions, interjeccions, adverbis i pronoms adverbials.d) Unitats sintagmàtiques nominals, adj o vbals que formen doblet amb una unitat lèxica. e) Frases fetes o expressions) que formen doblet a una altra frase feta o amb altres unitats lèxiques.

Sinònims: variants lexemàtiques

Doblets

a) accent (general/valencià): aliè / alié.b) accent (variació tònica): dòmino / dominó.c) grafies: matalàs / matalaf; cabana / cabanya, fals / falç. d) grafia + geografia: ametlla / ametla.e) ortografia: infinitius –a/-e: traure/treure, etc. En la majoria de casos solen ser sinònims totals.

Sinònims totals: variants foneticoortogràfiques

Morfemes de formació de gènere i nombre

En general no aporten variació de significat del mot. Solament ho fan en aquells casos en què el mot sol ser d’ús invariable bé en singular, bé en plural (ànsia / ànsies).

O bé els casos en què l’afegiment del morfema de gènere femení ha suposat un canvi de referent:

(pal/pala).

Sinònims: variants morfosintàctiques

Variants derivacionals: sufix, prefix... Doblets nominals i adjectivalsa) (doble forma femení): –a/-essa; -eua/-eva: jueua / jueva. b) (mots - / –us, - /-um: aquari / aquàrium. c) (noms d’oficis) (-aire/-ari/-er/-or): arrosser / arrossaire,  d) (doble forma plural -sc, -st, -xt, -ig: -s/-os): discs o discos, desigs o desitjos, raigs o rajos, texts o textos.e) (doble forma plural: –e àtona): home: -s/-nsf) noms propis recategoritzats: dinasties, malnoms. g) sinonímics compostos de tipus: prototip(-) / prototip(us).h) topònims - mot comú: Carlet / carlet, la sénia / la Sénia. i) antropònims - mot comú: Aigües / aigües; Empar / empara, Roc /  roc.j) hipocorístics - mots plens: Sento / Vicent.k) gentilicis sinonímics: castelloner / castellonec.l) forma abreujada - forma completa: tele / televisió.(els casos, a), b), c), d), g), h), i) solen donar sinonímia total).m) amb diferents sufixos: (fals. sin.) - /-ment*, blau / blauet, rojor / rogencor, xic / xiquet / xicotet; (sin. tot.) ensenyança / ensenyament, intrepidesa / intrepiditat,. 

Sinònims: variants morfosintàctiques

Variants derivacionals: sufix, prefix... Doblets verbals

a) Falsos sinònims verbals: abaixar / baixar, acórrer / córrer, apujar / pujar, engroguir / esgrogueir. O amb sufixos: aromar / aromatitzar, ploure / ploviscar / 

plovisquejar. b) Doblets verbals amb diferent prefix (sin. tot.): aponar / emponar, 

empentar/espentar. c) Doblets verbals amb diferents sufixos o sense sufix: agilitar / agilitzar, anguniar 

/ anguniejar, corcar / acorconar.

Altres categories:a) Doblets numerals ordinals: cinqué/quint, etc.,

b) Doblets verbals d’infinitiu –er/re: caler/caldre, venir/vindre, vore/veure.

Sinònims: variants morfosintàctiques

II. Variació diatòpica. Geosinònims totals o parcials

Semàntica II

W. E. Collinson (9 possibilitats de sinònims, pv. variació lingüística:1) Terme general - inclòs.  pluja - xàfec (diferència objectiva) (sembla hiperonímia)2) Intensitat (+/-). Reventar - esclafar (factors objectius i emotius). També periodicitat, grandària3) Emotivitat (+/-). evocar – recordar.4) Aprovació o censura moral - neutralitat.  garrepa, gasiu – frugal  (frugal: ‘que s’acontenta d’aliments simples’) (factor emotiu)5) Especialitzat - general. amígdala – glàndula, oftalmòleg-oculista.6) Literari - general. llur - seu (efecte evocador)7) Col·loquial- estàndard. amollar - marxar (efecte evocador)8) Dialectal-estàndard. gos, gossa -ca, cussa  9) Parla infantil – parla adults. ma - aigua.

Sinonímia i variació lingüística

Geosinònims totalsmés usual en valencià altres dialectesgranera escombrabambolla Bombolla, butllofapitxer gerroxiquet noi, allotforquilla forquetaeixida sortidafardatxo llangardaixfraula maduixa, fragaviudo, viuda vidu, víduaescaló, graó esglaóservici servei ++

Geosinònims parcialsmés usual en valencià

Altres dialectes + valencià

iaio avi ‘familiar’voler estimar especialització

semàntica (‘estimar =preferir’, ‘voler sense implicació amorosa’)

burro ruc burro ‘insult’agarrar agafar agarrar ‘amb força’

més

III. Variació diastràtica: argot i eufemisme. Llenguatge col·loquial

Semàntica II

L’ús dels eufemismes o disfemismes també origina sinònims: a) mot marcat / mot neutre: bagassa, puta / prostituta.b) Les noves professions o maneres d’anomenar les velles professions.c) El llenguatge polític, de l’economia i la societat també ha creat eufemismes per amagar realitats. 

Sinonímia i eufemisme

Sinonímia i eufemisme

camp semàntic

paraula evitada eufemisme

trets físics, edat, raça

cecmoribundParalític

morirnegrelleig, lletja

vellesapersona major

invidentmalalt terminalMinusvàlid

passar a millor vidapersona de colorpersona poc agraciada

tercera edatvell

Sinonímia i eufemisme

camp semàntic

paraula evitada

eufemisme

funcions biològiques

copular, fer-hocagar, pixar,

menstruar

fer l’amoranar de cos, fer de ventre, anar al vàtertindre la regla, el mes

parts del cos humà

culmamelles

anuspits

Sinonímia i eufemisme

camp semàntic

paraula evitada eufemisme

oficis poc valoratsque prenen més valor canviant el referent

policia nacional, municipal

mestre, músiccriadaperruquer, -era

manetesagranador, escombriaireguardabosc, guàrdia rural

cossos i forces de seguretat, agent pol.

professorempleada domèsticaesteticista

tècnic de mantenimenttècnic en netejatècnic forestal

Sinonímia i eufemisme

camp semàntic

paraula evitada eufemisme

política, economia societat

(I)

defraudacióambulatoricamp d’exterminipresócrisi, pèrdues econòmiquesvíctimes civilsaturdocument secretautodeterminaciódesocupats, aturatsviolènciaguerrapres

amnistia o perdó fiscalcentre d’assistència sanitàriacamp de concentraciócentre penitenciaricreixement negatiurecessió (estacionària);danys col·lateralsdesocupaciódocument classificatdret a decidirexcedents laboralsextorsióenfrontament armatintern

Sinonímia i eufemismecamp paraula evitada eufemisme

política, economia societat

(II)

terrorismeministeri de la guerragenocidimatar l’enemicnació

apujada de preusacomiadamentsrepressió o privació del dret de manifestació o vaga

fem, brossa, porqueriaespionatgesuborn, corrupciótransvasamentviolència contra les dones

lluita armadaministeri de defensaneteja ètnicaneutralitzar l’enemicrealitat nacional

reajustament de preusreducció de plantillaregulació del dret de manifestació o vaga

residus urbansservei d’intel·ligènciatràfec d’influènciestransferència d’aiguaviolència de gènere

Sinonímia i argot

argot estàndard camp

bòfia, pasmaburrapenya, bascapipaquelinevera

policiamotocolla, gentpistolacasapresó

joventutmarginaljoventutmarginalcalómarginal

3. Sinonímia i argot

Llenguatge col·loquial

Llengua col·loquial Llengua comuna o estàndard comentari

perol, cabolo (m.) Testa (f.), cap (m.)

afaitapobres (m.) humil (m. o f.)

asperges (m.) corredisses (f.)

anglès (m.) creditor, creditora despectiu

cabró (adj.) Que fa males jugades

caganera comú, vàter

cangueli por (tenir o passar)

cigala, cuca penis

clòtxina vulva, vagina

apallissar estomacar

Llenguatges tècnicsLlenguatge tècnic o d’especialitat

Llengua comuna

oftalmòleg oculista Sin. potal

dentrifici (?) -> pasta de dent Sin. total

úvula campaneta Sin. total

abillament Vestiment, vestimenta

Sin. parcial

abis abisme Sin. parcial (SF, avís)

acrimònia acritud Parònims

addició suma, afegitó Sin. totals

adagio adagi parònims

ABÍS | ABISME (VG. AVERN) (DIEC2)- abís abisme (acc. 1 i 2). - abisme 1 1 m. [LC] [GL] Profunditat immensa, insondable. Els abismes de la mar. 1 2 m. [LC] per ext. Un abisme de penes. 2 m. [LC] En la religió cristiana, infern. 3 m. [HIG] En heràld., punt o part central de l’escut.

Llenguatges tècnics

ACRIMÒNIA | ACRITUD (DIEC2)- acrimònia f. [LC] Qualitat d’acre. L’acrimònia de la sang. L’acrimònia d’aquestes paraules.- acritud 1 F.  acrimònia. 2 F. [EI] Qualitat d’un metall que ha esdevingut poc mal·leable o trencadís a causa de l’augment de mida dels cristalls.

Llenguatges tècnics

ADAGI | ADAGIO [IT.] (DIEC2)

- adagi m. [LC] sentència (acc. 1.2). Com diu l’adagi.- adagio [it.] 1 adv. [MU] [LC] En mús., amb un temps lent. 2 m. [MU] [LC] Part musical en aquest temps. L’adagio d’una simfonia.

Llenguatges tècnics

Llenguatges formal o culteLlenguatge formal Llengua comuna (o

circumloquis)Relació semàntica

defunció, decés mort sin. total

deglutir Empassar-se (aliments) Sin. total

natges Galtes del cul sin. Total, circumloqui

narius forats del nas sin. Total, circumloqui.

nafra Ferida (ús extens) sin. Parcial amb ús extens

aversió rebuig (‘violent’) sin. parcial

tedi avorriment Sin. Parcial (tb. Aversió)

V. Llenguatge connotat i sentits figurats

Semàntica II

Llenguatges connotatsLèxic sense usos connotats Lèxic amb significats

connotats o extensosSignificat extens o connotat

aliment aliment Donar aliment a les esperances

atzucac atzucac La discussió es troba en un atzucac

nafra ferida Ferides del cor

por, basarda terror intensitat

pluja, ploure plugim, xàfec..., plovisquejar

Intensitat (+/-)

estimar adorar Intensitat (+/-)

Sentit figuratLèxic amb sentit figurat significat

sang blava sang noble o reial

Punt mort sense solució de continuïtat

Guerra freda Estat de tensió, de conflicte somort

Papers mullats Sense valor

Lluna de mel Dies posteriors a les noces

Foc d’encenalls Cosa de durada curta

Carn de canó Exposat deliberadament a l ‘foc’ enemic

Llàgrimes de cocodril Plors falsos o fingits

VI. Llenguatge i onomatopeies

Semàntica II

+ a Rodamots: mots d’origen onomatopeic

Llenguatge i onomatopeiesLèxic Onomatopeiaclec ‘tipus de botó’

Soroll sec, tancador de pressió

put-put (‘ocell’) Put-putbafarada (còmic) Baf, alenada de vaporguirigall Cridars confusosdring So quan colpegem

vidre o metall

zumzeig Remor somortatic Moviment compulsiu,

especialment de la cara

VII. Llenguatge literari

Semàntica II

Llenguatge literariLèxic literari

Llengua estàndard Relació semàntica

abatre matar sin. parcial

bonhomia caràcter afable Circumloqui

Infame, vil indigne Sin. Parcial

turba gentalla, gent de baixa estofa

Estàndard, col·loquial

nafra ferida sin. parcial

emanar brollar, sorgir sin. parcial

embriac borratxo sin. parcial

VIII. Sinonímia i llengua antiga

Semàntica II

Llenguatge literariLèxic antic o en desús Lèxic d’ús comú o actual Comentari

alegratge alegria (acc. 1) antic

paor por antic

apotecari Farmacèutic En recessió

cafre Indígena de... Indígenes del sud d’Àfrica

ferment enzim obsolet

glicerina (acc. 2 glicerol) glicerol obsolet

aldea llogaret antic

amistança amistat (acc. 1) antic

còmic, còmica actor, actriu antic

IX. Cerca de sinonímia al diccionari

Semàntica II

Com busquem sinònims al diccionari general?1. Pel sistema de remissions d’un mot a un altre (total o parcial).2. Dins de la mateixa definició, pot ser sinonímica total o aproximada.3. Afinació de la cerca (permet buscar sinònims tot. O aproximats d’acord amb diferents variables.

Semàntica II

Cerca avançada al DIEC2ll

DIEC2 en xarxaRodamots: cada dia un mot

OptimotTermcat: neoloteca

DNV (AVL)

Semàntica II: recursos