07-08 Curs Autocad

MECÀNICA AUTOCAD 1

Barres de treball:

ZOOM: tot; dibuix; ampliar; reduir; enquadrament.

Creació de capes i selecció de la capa de treball.

Color, tipus i gruix de línia.

Línia; polilínia; polígon; rectangle; arc; cercle; el·lipse; isocercle; ombrejat; text.

Copiar; simetria; equidistància; matriu; traslladar; gir; escala; retallar; partir;

xamfrà; empalmament; descompondre.

Punt final; punt mig; intersecció; centre; quadrant; tangent; pròxim; perpendicular.

Barra d’estat:

COMANDO: introducció de les ordres de dibuix.

REIXETA: es pot configurar la distància entre punts.

FORÇAR CURSOR: obliga a començar i acabar en els punts de la reixeta.

ORTO: traçat de línies verticals i horitzontals.

REFENT: referències a objectes activades.

GLN: permet mostrar el gruix real de les línies.

Metodologia de treball:

MECÀNICA AUTOCAD 2

- Dibuixeu a l’espai MODELO.

- Seleccioneu l’eina de dibuix necessària (línia, cercle, arc, etc.)

- Introduïu a la línia de comando les dades que us demana el programa. A

vegades també es poden introduir a la pantalla amb el ratolí.

- Sovint apareixen varies opcions. Cal triar l’opció posant la lletra majúscula

indicada.

- Per repetir una ordre de treball cal prémer INTRO.

- Per acabar amb una ordre de treball cal prémer ESC.

- Per eliminar una entitat de dibuix cal seleccionar-la i prémer SUPR.

Coordenades absolutes rectangulars:

- Seleccioneu línia.

- Introduïu el punt inicial (x,y). La coma separa els punts de la coordenada i el

punt serveix pels decimals.

- Aneu introduint successivament els punt del pla on voleu que vagi la línia.

Coordenades relatives rectangulars:

- Seleccioneu línia i introduïu el punt inicial en coordenades absolutes (x,y).

- Introduïu els següents punts en coordenades relatives (@x,y). [L’últim punt

és l’origen a partir del qual seleccioneu el punt següent].

Coordenades polars:

- Seleccioneu línia i introduïu el punt inicial en coordenades absolutes (x,y).

- Introduïu els següents punts en coordenades relatives polars (@x<y). [“x” és

la longitud de la línia i “y” l’angle. L’angle va creixent en sentit antihorari si

és positiu i en sentit horari si és negatiu].

- Podeu combinar coordenades polars i rectangulars.

Modes de referència:

Podeu introduir els punts del dibuix amb els modes de referència i sense necessitat

d’escriure les coordenades a la línia de comando:

- Punt final: marca el punt final d’una entitat de dibuix.

- Punt mig: marca el punt mig d’una entitat de dibuix.

- Punt proper: marca un punt qualsevol sobre l’entitat de dibuix.

- Intersecció: marca l’intersecció entre dues entitats de dibuix.

- Perpendicular: busca un punt d’una entitat que sigui perpendicular a la línia

executada.

- Centre: marca el centre d’un cercle o arc.

- Quadrant: marca un dels quatre quadrants d’un cercle.

- Tangent: marca el punt de tangència entre dues entitats de dibuix.

MECÀNICA AUTOCAD 3

Abans de començar a dibuixar!!!

Accediu al menú <Herramientas> <Opciones> <Abrir y guardar> <Guardar como>

i seleccioneu el format d’AutoCAD 2000 amb extensió “.dwg”.

EXERCICI 1.

Realitzeu el dibuix utilitzant modes de referència (punt final, mig i intersecció):

- Dibuixeu el quadrat exterior amb la primera cantonada al punt 120, 80 i la

segona al 240, 200.

- Utilitzeu els modes de referència per traçar les línies interiors.

EXERCICI 2.

Realitzeu el dibuix sense les acotacions. Es recomana dibuixar en coordenades

relatives rectangulars i polars. Utilitzeu el punt com a separador decimal.

EXERCICI 3.

MECÀNICA AUTOCAD 4



EXERCICI 4.



Rectangle:

- Seleccioneu l’ordre rectangle de la barra de dibuix.

MECÀNICA AUTOCAD 5

- Indiqueu l’origen a la barra de comando o directament a la pantalla. Si cal

podeu utilitzar modes de referència.

- Indiqueu la cantonada oposada en coordenades relatives, referències, etc.

- També podeu marcar el punt final escollint cotes (c): longitud (x) i alçada (y).

Per acabar d’ubicar el rectangle moveu el cursor i feu clic.

Xamfrà:

- Una cantonada d’un polígon es pot transformar en un xamfrà.

- Seleccioneu l’ordre xamfrà de la barra modificar.

- Marqueu distància a la barra de comando (d).

- Entreu la primera distància del xamfrà.

- Entreu la segona distància del xamfrà.

- Seleccioneu la primera línia a la pantalla.

- Seleccioneu la segona línia a la pantalla i observeu la creació del xamfrà.

- Un xamfrà també es pot crear entre dues línies que no estan unides.

Empalmament:

- Una cantonada d’un polígon es pot transformar en un empalmament corb

definit per un radi.

- Seleccioneu empalmament a la barra modificar.

- Seleccioneu radi a la barra de comando (ra).

- Entreu el valor del radi.

- Seleccioneu la primera línia a la pantalla.

- Seleccioneu la segona línia a la pantalla i observeu la creació de

l’empalmament.

- Un empalmament també es pot crear entre dues línies que no estan unides.

- Dues línies que es tallen es poden unir en angle recte indicant un

empalmament de radi zero.

Polígon:

- Seleccioneu l’ordre polígon de la barra dibuix.

- Indiqueu (comando) el número de costats del polígon regular.

- Seleccioneu inscrit (i) o circumscrit (c) en un cercle.

- Indiqueu el centre del polígon i el seu radi.

- També podeu triar l’opció costat (l). Marqueu el primer punt del costat i

després el segon. Podeu utilitzar coordenades relatives rectangulars i polars.

EXERCICI 5.

- Dibuixeu un rectangle de 50 x 80 unitats de dibuix.

MECÀNICA AUTOCAD 6

- Transformeu les quatre cantonades en corbes de radi 18.

EXERCICI 6.


- Transformeu les quatre cantonades en xamfrans de 15 unitats de dibuix.

EXERCICI 7.


- Transformeu les quatre cantonades en xamfrans de 20 x 30 unitats de

dibuix. [20 fa referència a la distància horitzontal i 30 a la vertical].

EXERCICI 8.

- Dibuixeu tres cercles de radi 40 unitats de dibuix amb els seus respectius

eixos. Per dibuixar cercles indiqueu el centre i el radi.

- En el cercle de l’esquerra s’ha de dibuixar un pentàgon inscrit.

- En el cercle del mig un pentàgon circumscrit.

- En el cercle de la dreta un pentàgon inscrit tal com es mostra al dibuix.

Utilitzeu l’opció quadrant per acabar el pentàgon.

EXERCICI 9.

Dibuixeu 6 octògons tal com es mostra a la figura. Utilitzeu l’opció LADO (30

unitats de dibuix) i el mode de referència punt final.

Cercle:

- Es pot indicar el punt central i el radi o diàmetre.

- Es pot triar l’opció cercle 2 punts (2p) i indicar dos quadrants del cercle.

MECÀNICA AUTOCAD 7

- Es pot triar l’opció cercle tres punts (3p). Aquest punts poden determinar-se

amb modes de referència, per exemple tres punts de tangència amb tres

línies.

- Es pot triar l’opció cercle tangent a dues entitats i amb un radi concret (ttr).

Arc:

Per dibuixar arcs cal donar tres punts. El programa va demanant quin són aquests

punts: inicial, centre o final. També podeu donar dos punts i l’angle de l’arc.

El·lipse:

- Indiqueu el centre de l’el·lipse.

- Indiqueu el punt final del primer eix.

- Indiqueu el punt final del segon eix.

Polilínia:

Permet generar un conjunt de línies i arcs units entre si. Per dibuixar arcs cal donar

les coordenades partint de l’últim punt de la polilínia (centre, punt final o angle).

Aquesta ordre ofereix moltes opcions que cal anar seleccionant segons la lletra

majúscula indicada.

Exemple: una vegada a l’opció polilínia/arc, per seleccionar centre cal introduir (e) i

no (c).

Ordre EDITPOL:

Permet convertir línies i arcs en polilínies.

- Escriviu EDITPOL a la línia de comando.

- Seleccioneu una de les entitats a unir.

- Confirmeu que voleu transformar-lo en polilínia.

- Seleccioneu l’opció JUNTAR (j).

- Confirmeu amb doble INTRO.

Ordre RESVISTA:

Si la visualització dels arcs i cercles no és prou definida, podeu escriure RESVISTA a

la línia de comando. Confirmeu que voleu ZOOM RÁPIDO i introduïu un valor de

10.000. Observeu l’efecte provocat.

EXERCICI 10.

- Dibuixeu una línia horitzontal amb l’opció ORTO activada.

MECÀNICA AUTOCAD 8

- Seleccioneu cercle 2 punts (2p) i dibuixeu un cercle que tingui com a

diàmetre la línia anterior.

EXERCICI 11.

- Dibuixeu un triangle qualsevol.

- Dibuixeu un cercle tangent als tres costats del triangle: cercle 3 punts (3p).

Cal activar l’opció de tangència al marcar cada punt. Apliqueu RESVISTA per

millorar la visualització.

EXERCICI 12.

- Dibuixeu dues línies perpendiculars (ORTO).

- Dibuixeu un cercle, de radi 45,8 unitats de dibuix, que sigui tangent a les

dues línies amb l’opció cercle 2 punts i radi (ttr).

EXERCICI 13.

Realitzeu el dibuix:

- Dibuixeu 4 cercles de 30 unitats de radi amb centre a les coordenades:

120,120; 190,180; 260,120; 190,60.

- Per dibuixar la resta de cercles utilitzeu l’opció (2p) i el mode de referència

centre.

EXERCICI 14.

Dibuixeu una el·lipse d’eix horitzontal 100 i eix vertical 50. Us podeu ajudar amb

dues línies auxiliars, horitzontal i vertical, de la mateixa longitud que els eixos.

EXERCICI 15.

MECÀNICA AUTOCAD 9

Dibuixeu els arcs. Us podeu ajudar amb un quadrat auxiliar de 100 unitats de costat

i les diagonals.

EXERCICI 16.

Feu el dibuix amb cercles de radi 30 i tangents.

EXERCICI 17.

Feu el dibuix seguint les indicacions.

EXERCICI 18.

MECÀNICA AUTOCAD 10

Realitzeu el dibuix sense les acotacions.

- Podeu treballar amb l’ordre polilínia.

- Podeu treballar amb línia simple i arcs. Després haureu d’unir les entitats

amb l’ordre EDITPOL/JUNTAR.

- Consulteu les característiques (HERRAMIENTAS/CONSULTA).

- Proveu DESCOMPONER de la barra MODIFICAR (separa entitats unides).

- Consulteu les característiques (HERRAMIENTAS/CONSULTA) i compareu.

EXERCICI 19.

Realitzeu el dibuix següent utilitzant les eines adequades. No cal acotar.

EXERCICI 20.

Realitzeu el dibuix següent utilitzant les eines

adequades. No cal acotar.

Desplaça:


- Seleccioneu els objectes a desplaçar. Si es volen seleccionar molts objectes

cal fer-ho arrossegant amb el botó esquerra del ratolí pressionat i fent clic al

final.

- Seleccioneu l’opció DESPLAZAR de la barra MODIFICAR.

- Indiqueu el punt base de desplaçament.

- Indiqueu el punt de destí. Podeu utilitzar coordenades, modes de referència

o clic directe a la pantalla.

Copia:

- Seleccioneu els objectes a copiar.

- Seleccioneu l’opció COPIAR de la barra MODIFICAR.

- Indiqueu el punt base de desplaçament.

- Indiqueu el punt de destí. Podeu utilitzar coordenades, modes de referència

o clic directe a la pantalla.

- També podeu triar còpia múltiple (m).

Escala:

- Seleccioneu els objectes a escalar.

- Seleccioneu l’opció ESCALA de la barra MODIFICAR.

- Indiqueu el punt base a partir del qual es modificaran els objectes

seleccionats.

- Introduïu el factor d’escala i confirmeu.

Gira:

- Seleccioneu els objectes.

- Seleccioneu l’opció GIRAR de la barra MODIFICAR.

- Indiqueu el punt base a partir del qual es girarà.

- Introduïu l’angle i confirmeu.

Partir:

- Seleccioneu PARTIR de la barra MODIFICAR.

- Seleccioneu primer punt (p).

- Seleccioneu segon punt. La part marcada entre els dos punts desapareix.

- Si marquem com a primer i segon el mateix punt, es crea una ruptura en

aquell punt.

Retallar:

Elimina la part d’una entitat delimitada per una altra entitat.

- Seleccioneu RECORTAR de la barra MODIFICAR.

- Marqueu les entitats que serveixen com a límit i confirmeu amb INTRO.


- Marqueu les entitats a retallar pel costat que voleu eliminar.

EXERCICI 21.

Realitzeu el símbol arquitectònic que representa una taula amb sis cadires. Es

recomana seguir les instruccions per practicar les eines estudiades.

- Dibuixeu un rectangle de 120 x 80 unitats de dibuix amb origen (0,0).

- Dibuixeu un segon rectangle de 116 x 76 amb el mateix origen.

- Traslladeu el segon rectangle (DESPLAZA) de manera que quedi centrat

respecte al primer (seleccioneu l’origen com a punt de trasllat; utilitzeu

coordenades relatives rectangulars: @ 2,2).

- Dibuixeu 4 circumferències de radi 60 amb centres a cadascuna de les

cantonades del rectangle exterior.

- Retalleu les parts sobrants per obtenir el dibuix de la taula (PARTIR). Obteniu

la taula.

- Dibuixeu un cercle de radi 20 amb una línia horitzontal de quadrant a

quadrant.

- Retalleu la meitat inferior del cercle (RECORTAR).

- Uniu la línia i el mig cercle (EDITPOL/JUNTAR). Obteniu la cadira.

- Copieu la cadira dues vegades (COPIA MÚLTIPLE). Com a punt de trasllat de

còpia utilitzeu el punt final esquerra de la línia recta de la cadira. Els punts

de destí són: (10,84) i (70,84).

- Gireu la cadira 90º (GIRAR). El punt de gir és el punt final esquerra de la línia

recta.

- Copieu la cadira al lateral corresponent. Com a punt de trasllat de la còpia

utilitzeu el punt central de la recta. El punt de destí és: (-4,40).

- Repetiu les operacions que calgui per acabar d’ubicar les cadires. La

separació entre cadires i taula és de 4 unitats. Les cadires estan centrades i

separades entre elles per 20 unitats.

- Feu dues còpies del conjunt.


- Seleccioneu una còpia i apliqueu-li una escala de reducció 1:2

(ESCALAR/0.5).

- Seleccioneu una còpia i apliqueu-li una escala d’ampliació 2:1 (ESCALAR/2).

Equidistància:

Aquesta ordre fa una còpia de les entitats seleccionades i les desplaça en el sentit i

distància indicats. Si es tracta d’entitats tancades o amb canvis de direcció,

s’amplien o redueixen segons el sentit.

- Seleccioneu EQUIDISTANCIA de la barra MODIFICAR.

- Introduïu el valor de desplaçament.

- Marqueu les entitats a copiar.

- Indiqueu el costat on voleu la còpia.

Simetria:

- Seleccioneu SIMETRIA de la barra MODIFICAR.

- Seleccioneu els objectes a copiar i confirmeu amb INTRO.

- Marqueu dos punts de l’eix de simetria.

- Indiqueu si voleu conservar o eliminar l’original.

Matriu:

Copia les entitats seleccionades i les distribueix en una matriu rectangular (files i

columnes) o en una matriu polar (al voltant d’un punt central).

Matriu rectangular:

- Seleccioneu MATRIZ de la barra MODIFICAR.

- Marqueu MATRIZ RECTANGULAR.

- Feu clic al botó SELECCIONAR OBJECTOS i seleccioneu les entitats a copiar.

Confirmeu amb INTRO per tornar al menú MATRIZ.

- Indiqueu el número de files (horitzontals) i de columnes (verticals)

desitjades.

- Indiqueu les distàncies entre files i columnes. Cal tenir en compte les

mesures dels objectes a copiar per evitar superposicions.

- Activeu VISTA PRELIMINAR i accepteu si el resultat és el desitjat.

Matriu polar:

- Seleccioneu MATRIZ de la barra MODIFICAR.

- Marqueu MATRIZ POLAR.

- Feu clic al botó SELECCIONAR OBJECTOS i seleccioneu les entitats a copiar.

Confirmeu amb INTRO per tornar al menú MATRIZ.


- Feu clic al botó CENTRO i indiqueu el punt central de la matriu. Si cal,

utilitzeu modes de referència. També podeu introduir les coordenades

directament o utilitzar coordenades relatives a la barra de comando.

- Indiqueu el número d’elements totals que voleu i l’angle a cobrir.

- Activeu VISTA PRELIMINAR i confirmeu si el resultat és el desitjat.

EXERCICI 22.

Realitzeu el dibuix de les butaques d’un teatre. Es recomana seguir les instruccions

per practicar les eines estudiades.

- Dibuixeu un quadrat de 50 x 50 unitats.

- Apliqueu EQUIDISTANCIA per generar el quadrat interior (desfasament de 10

unitats).

- Descomponeu el rectangle interior (DESCOMPONER).

- Elimineu la línia sobrant.

- Allargueu les línies laterals: seleccioneu la línia; feu clic al punt final; activeu

perpendicular; porteu el punt fins a la línia exterior; confirmeu amb clic.

Obteniu la butaca model.

- Activeu MATRIZ: mode rectangular; seleccioneu la butaca; 10 files; 5

columnes; distància entre files de 100 unitats; distància entre columnes de

60 unitats.

- Dibuixeu un eix vertical a 50 unitats de les butaques de l’extrem.

- Seleccioneu les 50 butaques i activeu SIMETRIA.

- Marqueu els dos punts finals de l’eix de simetria i confirmeu. Heu generat 50

butaques simètriques a les primeres.

EXERCICI 23.

- Dibuixeu un cercle de radi 80 unitats.


- Dibuixeu un cercle de radi 10 unitats amb centre al quadrant superior del

cercle de 80.

- Activeu MATRIZ: mode polar; seleccioneu el cercle de radi 10; marqueu com

a centre de la matriu el centre del cercle de radi 80; 8 elements; 360º de

cobertura.

Selecció d’objectes superposats:

Si dues entitats estan superposades cal seleccionar-les amb la tecla CTRL polsada.

Cada vegada que fem clic es selecciona una entitat diferent. Quan tinguem

seleccionada l’entitat que volem es confirma amb INTRO.

Ombrejat:

- Seleccioneu SOMBREADO de la barra MODIFICAR.

- Seleccioneu l’àrea a ombrejar amb DESIGNAR PUNTOS i marqueu un punt

intern.

- Pressioneu sobre MUESTRA i trieu el model d’ombrejat.

- Confirmeu amb INTRO. Si el resultat no és el desitjat, feu doble clic sobre

l’àrea i canvieu l’escala i l’angle si cal.

- El color es pot canviar a la barra de propietats.

Text:

- Obriu una pantalla de text amb l’eina TEXTO MÚLTIPLE de la barra DIBUJO.

- Seleccioneu tipus de lletra, grandària, justificació, etc.

- Escriviu i confirmeu.

Ordre DIVIDE:

Permet dividir un objecte en parts iguals. S’insereixen punts que marquen l’objecte

però no el fragmenten.

- A la finestra FORMATO/TIPO DE PUNTO seleccioneu un model de punt que

sigui visible.

- Escriviu DIVIDE a la línia de comando.

- Indiqueu el número de segments i confirmeu.

Ordre GRADUA:

Permet dividir un objecte en segments de longitud definida. S’insereixen punts que

marquen l’objecte però no el fragmenten.

- A la finestra FORMATO/TIPO DE PUNTO seleccioneu un model de punt que

sigui visible.

- Escriviu GRADUA a la línia de comando.

- Indiqueu el número de segments i confirmeu.


Creació de regions:

Les regions són àrees determinades del dibuix.

- A la finestra DIBUJO/CONTORNO seleccioneu REGIÓN (TIPO DE OBJETO).

- Feu clic al botó DESIGNAR PUNTOS i marqueu l’àrea.

- Confirmeu amb INTRO. Els objectes originals no s’han eliminat però s’ha

creat una regió superposada.

EXERCICI 24.

Realitzeu el dibuix d’un senyal de STOP:

- Dibuixeu un cercle de radi 60 unitats.

- Dibuixeu un octògon inscrit en el cercle.

- Dibuixeu un segon octògon aplicant

EQUIDISTANCIA (desfasament de 10).

- Pinteu l’àrea central de color vermell

(SOMBREADO). Apliqueu el patró SOLID.

- Canvieu el color a la barra de propietats (vermell). Recordeu que cal

seleccionar l’àrea ombrejada.

- Apliqueu color blanc o groc a l’àrea perifèrica.

- Obriu una finestra de text i escriviu STOP (arial; grandària 20; justificat

medio-centro).

- Seleccioneu el text.

- Feu clic al punt central i traslladeu-lo al centre del cercle (mode de

referència CENTRO).

- Esborreu el cercle.

EXERCICI 25.

- Dibuixeu un cercle de radi 50 amb centre a la coordenada (100,100).

- Dibuixeu un cercle de radi 50 amb centre a la coordenada (150,150).

- Genereu una regió en l’àrea d’intersecció dels dos cercles

(DIBUJO/CONTORNO).

- Amb la tecla CTRL polsada comproveu que es seleccionen alternativament la

regió o els cercles.

- Seleccioneu la regió creada i traslladeu-la. Observeu que els cercles queden

intactes.

- Apliqueu ombrejat model BRICK a la regió.

- Amb doble clic sobre l’àrea accediu de nou a les propietats d¡ombrejat.

Modifiqueu l’escala a 0.5 i l’angle a 30º. Observeu l’efecte provocat.


EXERCICI 26.

- Dibuixeu una línia horitzontal de 100

unitats (activeu ORTO i LINEA; marqueu

la direcció de la línia amb el ratolí i

introduïu el valor 100 a la barra de

comando; confirmeu amb INTRO; sortiu

amb ESC).

- Dividiu la línia en 6 parts (DIVIDE).

Recordeu seleccionar un format de punt visible.

- Seleccioneu PUNTO a la barra DIBUJO i inseriu un punt a la part superior de

la pantalla.

- Desactiveu REFENT a la barra d’estat.

- Traceu línies entre el punt superior i els punts de divisió de la línia (mode de

referència PUNTO de la barra REFERENCIA A OBJETOS).

- Canvieu el format de punt i observeu l’efecte (no cal seleccionar els punts).

EXERCICI 27.

- Dibuixeu una línia horitzontal de 100 unitats.

- Dividiu la línia en segments de 30 unitats

(GRADUA).

- Observeu que l’últim segment és més curt. El

programa comença a comptar per l’extrem de

la línia més proper a la selecció que hem fet (en el segment superior hem

seleccionat fent clic a la dreta; en el segment inferior hem seleccionat fent

clic a l’esquerra).

EXERCICI 28.

Realitzeu el dibuix sense les acotacions.


1. Dibuixeu un eix horitzontal de 200 unitats (tipus de línia TRAZO Y PUNTO X

2). Modifiqueu l’escalat de l’eix a 0,25 (PROPIEDADES).

2. Dibuixeu la meitat superior del bolígraf sense els detalls del caputxó.

Apliqueu simetria per obtenir la meitat inferior.

3. Modifiqueu el perfil per obtenir els detalls de la punta i de l’estrangulació.

4. Dibuixeu la pinça de subjecció.

5. Modifiqueu el caputxó tal com s’indica a la seqüència següent:


Capes:

Els elements d’un dibuix es poden distribuir en capes amb característiques

específiques: color, gruix i tipus de línia. Es pot desactivar la impressió i

visualització de capes específiques.

Creació i modificació de capes:

- Activeu la icona CAPAS de la barra de PROPIEDADES DE OBJETOS.

- A la finestra ADMINISTRADOR DE PROPIEDADES DE CAPAS seleccioneu

NUEVA.

- Anomeneu la capa.

- Seleccioneu color, tipus i gruix de línia.

- Repetiu les accions per cada capa nova.

- Accepteu per confirmar la creació de les capes.

- Per modificar les característiques d’una capa obriu la finestra

ADMINISTRADOR DE PROPIEDADES DE CAPAS, canvieu-les i confirmeu. Les

entitats de la capa canviaran automàticament.

Estat de les capes:

- Les capes poden estar activades (visibles) o desactivades (invisibles).

- Les capes es poden bloquejar per evitar eliminar els elements que en formen

part.

- Les capes es poden inutilitzar.

- Es pot seleccionar la impressió de les capes.

Treball amb capes:

- A la barra PROPIEDADES DE OBJETOS cal seleccionar POR CAPA el color,

gruix i tipus de línia.

- Al seleccionar una capa les característiques canvien automàticament.


- Per canviar de capa una entitat cal seleccionar-la i canviar la capa activa.

- La capa 0 no es modifica ja que s’utilitzarà per la creació de blocs (símbols).

- Capes habituals en plànols de peces: peça amb línia de gruix de 0,6 a 0,8

mm; eixos amb gruix de 0,4 a 0,2 mm (TRAZO Y PUNTO x 2); cotes amb

gruix de 0,2 mm; etc.

- Capes habituals en dibuix arquitectònic: parets amb gruix de 0,6 a 0,8 mm;

cotes amb gruix de 0,2 mm; diverses capes amb gruix d’uns 0,4 mm:

instal·lació d’aigua; instal·lació elèctrica; mobiliari; portes; finestres; etc.

Acotació:

- Acoteu utilitzant els modes de referència.

- Utilitzeu les icones de la barra ACOTAR:

Lineal; alineada; radi; diàmetre; angular.

- Lineal (cotes horitzontals o verticals) o alineada (cotes diagonals):

Seleccioneu l’eina adequada i feu clic als punts que delimiten l’acotació.

Ajusteu la posició de la cota amb un tercer clic o bé introduint el valor a la

barra de comando.

- Radi o diàmetre: Seleccioneu l’eina adequada i feu clic al cercle o arc que

voleu acotar. Moveu el cursor per posicionar la cota i confirmeu amb clic.

Introduïu el valor a la barra de comando si voleu precisar la posició exacta.

- Angle: Seleccioneu ANGULAR i feu clic a les línies que delimiten l’angle. Feu

un sol clic si es tracta de l’angle que delimita un arc. Posicioneu la cota amb

clic directe o introduint el valor a la barra de comando. Segons on posicioneu

la cota apareix el valor de l’angle o el seu complementari.

- Si voleu modificar l’estil d’acotació feu clic a ESTILO DE COTA. A la finestra

ADMINISTRADOR DE ESTILOS DE COTA podeu modificar les propietats de

l’estil actual o bé crear un nou estil. Les cotes realitzades amb aquest estil

canvien automàticament.

- Per actualitzar les cotes amb el nou estil creat: feu actual aquest estil; feu

clic a ACTUALIZAR COTA; seleccioneu les cotes que han de canviar i

accepteu.


- Una acotació sense unitats es considera que es refereix a mm. Si es vol

acotar en una altra unitat cal especificar-ho al plànol o posar la unitat:

ESTILO DE COTA/MODIFICAR/UNIDADES PRINCIPALES/SUFIJO.

- Si les acotacions són massa grans o massa petites respecte al dibuix cal

aplicar ESTILO DE COTA/MODIFICAR/AJUSTAR/USAR ESCALA GENERAL.

Doneu un valor apropiat d’escala.

- Si voleu substituir el valor de la cota per una lletra o text específic:

seleccioneu la cota; barra MODIFICAR/DESCOMPONER; seleccioneu el text i

modifiqueu-lo.

Vistes guardades:

Permet guardar vistes del dibuix i accedir-hi ràpidament: vistes globals, detalls

concrets, perspectives, etc.

- Enquadreu la vista que us interessa a la pantalla.

- Activeu la icona VISTAS GUARDADAS de la barra VISTAS.

- Creeu una vista nova.

- Anomeneu la nova vista i accepteu.

- Quan vulgueu accedir a una vista obriu el menú, seleccioneu-la i feu-la

ACTUAL.

EXERCICI 29.

Dibuixeu el plànol en planta de l’edifici:

- Creeu les capes següents:

Murs i pilars: color negre (blanc al programa); continu; 0,5

mm.

Escala 1: vermell; continu; 0,3 mm.


Escala 2: vermell; punts; 0,3 mm.

Ombrejat: negre; continu; 0,2 mm.

Cotes: blau; continu; 0,2 mm.

Auxiliar: verd; traços; 0,2 mm.

- Feu un pilar de 0,3 x 0,3 i ombregeu-lo (ANSI34; escalat 0,01).

- Apliqueu matriu rectangular per fer les altres columnes.

- Feu el contorn interior dels murs amb línia múltiple o EDITPOL/JUNTAR.

- Apliqueu equidistància per fer el contorn exterior.

- Ombregeu la façana (ANSI34; escalat 0,01).

- Dibuixeu la línia auxiliar (diagonal de columna a columna amb escalat 0,05).

- Dibuixeu tota l’escala a la capa ESCALA 1: centre al mig de la línia auxiliar;

radi interior de 0,50; radi exterior de 1,50; angle de 270º; 17 graons que es

poden dibuixar aplicant matriu polar (18 repeticions cobrint un angle de

270º).

- Partiu l’escala per la línia auxiliar i poseu la part de 131º a la capa ESCALA 2.

Escaleu les línies per fer visibles els punts (0,01).

- Realitzeu les acotacions. Per ajustar-les al dibuix apliqueu una escala adient:

ESTILO DE COTA/MODIFICAR/AJUSTAR/USAR ESCALA GENERAL 0,1.

- Escriviu el text (format de text 0,2) i centreu-lo sota del dibuix (capa

auxiliar).

- Realitzeu els enquadraments i guardeu les vistes següents: general; escala;

columna.

Simbologia:

L’eina BLOQUE permet la creació de dibuixos que es comporten com un bloc.

S’utilitza per crear biblioteques de símbols: mobiliari arquitectònic, electricitat,

pneumàtica, cinemàtica, etc.

Creació de símbols:

- Dibuixeu el símbol a la capa 0. El fet de dibuixar els símbols a la capa 0

permet que aquests agafin les propietats de la capa on s’inseriran.

- Activeu CREAR BLOQUE de la barra de DIBUJO.

- A la finestra DEFINICIÓN DE BLOQUE: anomeneu el símbol; seleccioneu-lo;

indiqueu el punt de designació (punt a partir del qual s’inserirà el bloc).

- Repetiu l’operació per la resta de símbols.

- Podeu eliminar els dibuixos originals.

- Guardeu l’arxiu amb el nom de la llibreria de símbols.

Inserció de símbols:

- Obriu l’arxiu llibreria.

- Deseu-lo amb un altre nom. Així es conserva la llibreria original.


- Activeu INSERTAR BLOQUE de la barra DIBUJO.

- Inseriu el bloc amb les característiques que creieu oportunes (menú).

- Aquest sistema només permet inserir blocs en el propi arxiu.

Utilització de símbols en qualsevol arxiu:

- Obriu el centre de disseny (DESIGNCENTER) a la barra d’eines

ESTÁNDAR

- Busqueu l’arxiu a la carpeta d’origen.

- Seleccioneu la subcarpeta BLOQUES.

- Inseriu els blocs.

EXERCICI 30.

Creeu una llibreria de símbols elèctrics. Us poden servir com a exemple els

següents símbols: alternador; amperímetre; làmpada; motor elèctric; commutador;

voltímetre; brunzidor; interruptor; final de cursa normalment obert (NO); LED;

contacte normalment tancat (NT); polsador NO; final de cursa NT; contacte NO;

polsador NT; pila; bobina.

Recordeu crear els símbols a la capa 0.

Tingueu en compte les proporcions aproximades entre els diferents elements.

Podeu crear altres símbols elèctrics: resistor; transformador; condensador; etc.

Deseu la llibreria i conserveu-la per a futures aplicacions.


EXERCICI 31.

Dibuixeu el circuit de control d’un ascensor:

Presentacions:

- Espai MODELO: S’utilitza bàsicament per dibuixar.

- Espais LAYOUT (PRESENTACIÓN): S’utilitzen per les presentacions del dibuix

destinades a la impressió. L’arxiu en presenta dues (Layout1 i Layout2) però

se’n poden crear més.

- Situeu el ratolí sobre la pestanya de la presentació triada i feu clic amb el

botó dret del ratolí. Seleccioneu l’opció <Cambiar nombre> i anomeneu la

presentació.

- Seleccioneu l’opció <Administrador de configuraciones de página> i

<Modificar>.

- Seleccioneu el traçador (impressora, plotter, etc.)


- Seleccioneu la grandària del paper i l’orientació del dibuix (vertical o

horitzontal).

- Accepteu i s’obrirà l’espai presentació amb una finestra delimitada per un

marc. Podeu eliminar-la i crear-ne una de nova (consulteu l’apartat següent

“Finestres”).

- Fent doble clic a dins de la finestra podreu accedir al dibuix.

- Amb les eines de ZOOM o ENCUADRE EN TIEMPO REAL (barra ESTÁNDAR)

ajusteu la visualització.

- Feu doble clic a fora de la finestra per sortir.

- Per protegir l’enquadrament realitzat: seleccioneu el marc de finestra amb

doble clic; a la barra de propietats demaneu que voleu INMOVILIZAR VISTA.

- Per crear una nova presentació: situeu el ratolí sobre la pestanya d’una

presentació existent; obriu el menú amb el botó dret del ratolí; demaneu

NUEVA PRESENTACIÓN.

Finestres:

- Una presentació pot tenir varies finestres amb característiques diferents.

- Per crear noves finestres accediu a la barra:

- Seleccioneu la finestra original de la presentació i elimineu-la.

- Podeu crear les finestres manualment: rectangulars (UNA VENTANA); forma

poligonal (VENTANA POLIGONAL); circular (dibuixeu un cercle i convertiu-lo

en finestra amb l’eina CONVERTIR OBJETO EN VENTANA.

- Podeu crear finestres utilitzant el quadre de diàleg (CUADRO DE DIÁLOGO).

- Activeu CUADRO DE DIÁLOGO/NUEVAS VENTANAS i seleccioneu la distribució

més adient (VENTANAS GRÁFICAS ESTÁNDAR).

- Seleccioneu CONFIGURACIÓN (2D o 3D).

- Les finestres creades poden coincidir amb les vistes guardades del dibuix:

seleccioneu la finestra a VISTA PRELIMINAR; seleccioneu la vista guardada

amb CAMBIAR VISTA A.

- Accepteu i situeu les finestres sobre l’espai presentació (feu clic,

arrossegueu el ratolí i confirmeu amb un segon clic).

Marc d’impressió:

- Donat que les impressores no poden imprimir tota la superfície del paper

(línia discontinua) cal establir un marc d’impressió.

- Per DIN A4 vertical (210 x 297 mm) podem establir un marc de 186 x 273

mm; marges esquerra i inferior de 14 mm; marges dret i superior de 10 mm.


- Podem dibuixar el marc a l’espai presentació (es pot utilitzar una capa amb

un gruix de línia de 0,2 a 0,4 mm segons la definició de la impressora). Com

a punt origen del marc agafeu (12,0). Si els marges queden desajustats

podeu canviar l’origen del marc.

Impressió de capes:

- Per defecte s’imprimeixen totes les capes del dibuix.

- Per evitar la impressió d’una capa en totes les presentacions cal desactivar-

la.

- Per evitar la impressió d’una capa en una finestra d’una presentació: feu

doble clic a dins de la finestra; barra de

PROPIEDADES/CAPAS/ADMINISTRADOR DE PROPIEDADES DE

CAPAS/INUTILIZAR EN LA VENTANA ACTUAL.

Escales:

- Cada finestra permet aplicar una escala diferent.

- L’escala d’impressió per defecte és 1:1 (1 unitat de dibuix = 1 mm). Es pot

modificar a CONFIGURAR PÁGINA.

- Per modificar l’escala del dibuix en una finestra cal situar-se dins de la

finestra.

- A la barra VENTANAS GRÁFICAS seleccioneu l’escala adient amb un valor

predeterminat o bé introduint l’escala directament. Observem que varia la

grandària del dibuix i que no es modifica el valor de la cota.

Càlcul de l’escala partint d’una escala d’impressió 1:1 (1 unitat de dibuix = 1

mm):

- Suposem que hem aplicat una escala 5:1 a la finestra. Això vol dir que hem

ampliat cinc vegades el dibuix. Per tant, una acotació de 4 unitats = 4 mm

ara farà 4 x 5 = 20 mm al paper tot i que el valor de l’acotació continuarà

essent 4.

- Si considerem que l’acotació està feta en mm, l’escala real a la qual

obtindrem el dibuix és d’ampliació 5:1 ja que 5 mm del dibuix corresponen a

1 mm real.

- Si considerem que l’acotació està feta en metres, l’escala real a la qual

obtindrem el dibuix és de reducció 1:200 ja que 20 mm del dibuix

corresponen a 4 m de la realitat (20 mm/4000 mm).

- Recordeu que si no s’especifica la unitat es considera acotat en mil·límetres.

- Si considerem que una acotació de valor 4 està en metres i la volem

expressar en mm, cal obrir MODIFICAR ESTILO DE COTA/UNIDADES


PRINCIPALES/FACTOR DE ESCALA. Doneu un valor de 1000 al factor d’escala

(1m = 1000 mm).

EXERCICI 32.

Dibuixeu el plànol en planta d’un sector d’un restaurant. Les acotacions estan en

metres.

- Capes:

Murs: negre; continu; 0,6 mm.

Taules: blau; continu; 0,4 mm.

Paviment: color 41; continu; 0,15 mm.

Text: verd; continu; gruix per defecte.

Auxiliar: negre; traços amb escala de 0,05 unitats; 0,15 mm.

Marc: negre; continu; 0,4 mm.

- Dibuixeu les línies principals dels murs i una paral·lela que determina el punt

A tal com es mostra a la figura:


- Dibuixeu l’arc AD, amb centre a B, de 270º; dibuixeu l’arc complementari a

la capa auxiliar:

- Dibuixeu el contorn exterior dels murs a 0,60 unitats cap a l’exterior

(equidistància).

- Dibuixeu l’arc de radi 2,63 a la capa auxiliar.


- Dibuixeu la primera taula rodona, de 1,25 unitats de diàmetre, amb sis

cadires (matriu polar) de 0,4 x 0,4 unitats. El centre de la taula és la

intersecció de l’arc de 2,63 amb la línia auxiliar CD.

- Dibuixeu les altres taules amb matriu polar (6 elements; angle de 270º):

- Dibuixeu dos cercles concèntrics amb el mur a la capa auxiliar (0,66 i 3,74

unitats de radi respectivament).

- Dibuixeu una línia entre els punts 1 i 2 i apliqueu-li matriu polar (x15 i 360º).

- Ombregeu el paviment entre els dos cercles anteriors. Paràmetres

d’ombrejat: DEFINIDO POR EL USUARIO; INTERVALO 0,60; ÁNGULO 75º;

DOBLE.

- Escriviu el text amb VERDANA i 0,4 unitats d’alçada.


- Apliqueu simetria a tot el dibuix (ajudeu-vos amb un eix que després

esborrareu). Observeu que el nou text es pot llegir.

- Dibuixeu les taules rectangulars: 1,2 x 0,8. Sis cadires de 0,4 x 0,4.

- Apliqueu matriu rectangular per generar les altres taules (3 files; 4

columnes; 2,4 unitats de separació entre taules).

- Centreu les taules i acabeu el dibuix.

- Ombregeu el sector central: PREDEFINIDO; GRATE; ESCALA 0,4.

- Anomeneu la presentació 1: VISTA GENERAL.

- Elimineu la finestra original.

- Dibuixeu un marc d’impressió a l’espai presentació: capa marc; rectangle

d’origen (12,0) i de 186 x 273 unitats. Observeu que no es veu a l’espai

model ja que no hem dibuixat dins d’una finestra.

- Afegiu un caixetí tal com es mostra a la figura. El text el podeu inserir

directament a l’espai presentació: la finestra de text ocupa tot el rectangle

(punto final); la lletra és arial de 3,2 unitats; justificat superior i esquerra;

deixeu un espai en blanc abans de començar a escriure. El caixetí tampoc es

veu a l’espai model.

- Inseriu una finestra que ocupi tot el rectangle del marc excepte el caixetí.

- Feu una presentació global a escala 5:1.


- L’escala de la vista general és 1:200 (1 unitat = 1 mm; considerem

l’acotació en metres; hem ampliat 5 vegades; 1 unitat = 5 mm al paper; 5

mm/ 1000 mm = 1: 200).

- Guardeu tres vistes: central (conjunt de taules rectangulars), rotonda i

general; feu una còpia de la presentació VISTA GENERAL; anomeneu-la

DETALLS; poseu tres finestres tal com es mostra a la figura; desactiveu la

capa d’ombrejat a la finestra de la taula rodona.

- Apliqueu escales de finestra: 15:1 per la zona central; 10:1 per la rotonda;

25:1 per la taula rodona. Calculeu les escales finals del dibuix per cada

finestra.

Dibuix tridimensional.

AUTOCAD permet definir punts en un espai tridimensional (x, y, z). El dibuix

tridimensional permet vistes 3D i 2D del mateix dibuix.

- La barra VISTA permet intercanviar les vistes d’un dibuix tridimensional:

vistes en 2D i 3D predefinides:

- La barra ÓRBITA 3D permet visualitzacions personalitzades:

- La barra SCP (sistema de coordenades personal) permet canviar l’origen i

l’orientació dels eixos: universal; SCP respecte a un punt de l’objecte; rotar

eixos x, y i z.


- La barra SOMBREADO permet diferents estils de visualització dels dibuixos

3D.

Coordenades rectangulars 3D:

- Activeu una vista isomètrica: apareix l’origen amb els tres eixos de

coordenades.

- Entreu el punt inicial en coordenades absolutes (x, y, z).

- Entreu els següents punts en coordenades relatives (@ x, y, z).

- Canvieu l’origen o roteu els eixos per dibuixar arcs, cercles, polígons, girar

objectes, simetries, etc. Cal treballar en el pla XY i prescindir de la

coordenada Z.

Ordre alinear:

Permet traslladar una entitat 3D utilitzant 3 punts de referència.

Finestres 3D:

- Es poden fer presentacions amb la perspectiva isomètrica i les tres vistes tal

com es mostra a la figura. Si es demana la mateixa escala de finestra per les

tres vistes, aquestes queden alineades i amb correspondència de mesures.

- Per evitar veure les línies ocultes cal aplicar ombrejat LÍNEAS OCULTAS de la

barra SOMBREADO. També es pot aplicar l’ordre OCULTA escrita a la barra

de comando. Aquestes ordres no funcionen amb dibuixos fets amb línies

simples.

IZQUIERDA FRONTAL

ISOMÉTRICA SO SUPERIOR

EXERCICI 33

- Dibuixeu la cadira de la figura. Fixeu-vos en la posició del SCP.

- Creeu una capa nova on dibuixareu el contorn de la cadira. Si treballeu en el

pla XY podeu prescindir de la coordenada Z.

- Activeu la vista isomètrica SE.

- Dibuixeu les línies del respatller i del seient a la capa 0.

- Transformeu el respatller i el seient de la cadira en dues regions. Recordeu

que cal treballar en el pla XY.

- Esborreu les línies de la capa 0.

- Acoloriu les dues regions.


- Proveu les opcions ÓRBITA 3D I ÓRBITA CONTINUA 3D.

- Creeu una nova capa d’acotació.

- Activeu la vista frontal i acoteu el perfil tal com es mostra a la figura (pla

XY).

- Feu una presentació amb dues finestres: isomètrica SE i frontal. Desactiveu

la capa d’acotació a la vista isomètrica SE.

EXERCICI 34

Dibuixeu la pilota de la figura.

- Creeu dues capes noves de colors diferents.

- Dibuixeu un pentàgon i un hexàgon de 42 unitats de costat a la capa 0.

Convertiu-los en regions. Situeu les regions a cadascuna de les capes (colors

diferents). Esborreu els polígons originals de la capa 0. El fet de treballar

amb regions permetrà aplicar ombrejats.

- Dibuixeu un cercle inscrit en el pentàgon (capa 0). Servirà com a suport per

fer el dibuix.


- Situeu l’SCP amb l’eix Z alineat sobre l’aresta d’unió entre els dos polígons.

Apliqueu un gir a l’hexàgon de 37,38º tal com es mostra a la figura.

- Apliqueu matriu polar per fer els altres hexàgons: 5 elements; 360º; centre

del cercle.

- Copieu un hexàgon i enganxeu-lo tal com es mostra a la figura. L’angle entre

els dos hexàgons és de 41,81º. Per fer el gir cal modificar l’SCP (eix Z sobre

l’aresta d’unió dels dos polígons).

- Apliqueu matriu polar per fer els altres hexàgons.

- Copieu un pentàgon i alineeu-lo respecte als punts 1, 2 i 3 tal de la figura.

(MODIFICAR/OPERACIÓN EN 3D/ALINEAR).

- Apliqueu matriu per dibuixar els altres pentàgons i obtindreu mitja pilota.

- Feu una còpia de la pilota i amb alineeu-la correctament. Obtindreu la pilota

sencera.

- Apliqueu ombrejat GOURAUD i observeu l’efecte provocat.

- Feu una presentació amb la vista més favorable.

Sòlids.

- Creació directa d’objectes 3D: prisma rectangular, esfera, cilindre, conus,

cunya i toroide. Els sòlids cilindre i conus també tenen l’opció de base

el·líptica.

- Extrusió: Creació d’un sòlid a partir d’un perfil pla.

- Revolució: Creació de sòlids de revolució a partit d’un perfil pla.

- Tallar: Permet tallar un sòlid en dues parts.

- Secció: Permet crear qualsevol secció del sòlid.


Edició de sòlids.

- Unió: Permet la unió de diversos sòlids o regions per formar-ne un de sol.

- Diferència: Permet extreure una part d’un sòlid o regió solapada amb un

altre sòlid o regió.

- Intersecció: Permet obtenir un sòlid o regió format per la intersecció de

diversos sòlids o regions.

- Extrudir cares d’un sòlid: Creació d’un sòlid a partir d’una cara d’un altre

sòlid. L’objecte resultant és un únic sòlid.

- Desplaçar i desfasar cares d’un sòlid: Permeten desplaçar les cares d’un

sòlid.

- Esborrar cares d’un sòlid: S’utilitza per eliminar cares. L’espai buit és ocupat

per les cares adjacents.

- Girar i inclinar cares d’un sòlid: Permeten el gir o la inclinació d’una cara

respecte d’un eix.

- Pintar cares i arestes d’un sòlid: Permet acolorir les cares i arestes dels

sòlids.

- Estampar cares d’un sòlid: Permet gravar objectes en les cares dels sòlids.

Els gravats es converteixen en noves cares que es poden extrudir, girar, etc.

- Funda d’un sòlid: Permet buidar un sòlid i deixar una funda del gruix

demanat.

- Les ordres empalmament i xamfrà també es poden aplicar a les arestes dels

sòlids.

EXERCICI 35.

- Reproduïu la figura amb les opcions de sòlids d’AUTOCAD. Us poden ajudar

les vistes d’alçat, planta i perfil.


- Creeu una capa per cada per cada tipus de sòlid: prisma, cilindre, toroide,

conus, esfera i cunya. Utilitzeu un color diferent per cada capa.

- Seleccioneu la vista isomètrica SO.

- Feu el prisma rectangular: origen (0,0); seleccioneu longitud (l); 100 unitats

de longitud (eix X); 200 unitats d’amplada (eix Y); 20 unitats d’altura (eix Z).

- Feu la cunya: origen (0,0); seleccioneu longitud (l); -40 de longitud (eix X);

200 d’amplada (eix Y); 20 d’altura (eix Z).

- Feu el cilindre: traceu una línia auxiliar, a la capa 0, des de la meitat del

costat curt del prisma (cara superior) fins a la cota relativa Z20 (@0,0,20);

situeu l’SCP a l’extrem superior de la línia tal com es mostra a la figura;

cilindre amb origen a l’extrem superior de la línia auxiliar; radi 10 (pla XY);

altura 200 (eix Z).

- Feu els conus: origen al punt indicat a la figura (línies auxiliars); radi 10 (pla

XY); altura 40 (eix Z). Podeu fer el segon conus per còpia (també cal copiar

les línies auxiliars per situar-lo).


- Feu l’esfera: línia auxiliar de 25 per situar el centre; esfera de radi 25.

- Feu els toroides: concèntrics al cilindre; radi de toroide 15; radi de secció 5.

Podeu fer el segon toroide per còpia de centre a centre.

- Esborreu les línies auxiliars.

- Proveu els diferents tipus d’ombrejat, òrbita 3D i totes les vistes.

- Feu una presentació amb quatre finestres que mostrin les vistes anteriors, a

la mateixa escala i centrades.

EXERCICI 36.

- Dibuixeu un cilindre de base el·líptica, de radis 100 i 200 i altura 200:

cilindre; el·líptic (e); centre (c) a (0,0,0); definim el primer eix amb la

coordenada relativa (@50,0,0) per obtenir un eix X de 100; entrem el valor

100 per obtenir un eix Y de 200; entrem el valor 200 per l’altura (eix Z).

- Dibuixeu un conus de base el·líptica, de radis 100 i 200 i altura 200, situat

sobre del cilindre: conus; el·líptic (e); centre (c) a (0,0,200); eix Z (@50,0,0);

100 per l’eix Y; 200 per l’eix Z.

- Podeu observar com, entrant el primer valor en coordenades relatives, els

dos objectes queden alineats.

EXERCICI 37.

Operacions amb regions:

- Dibuixeu un rectangle de 100 x 50 i un

cercle de radi 20 a la capa 0.


- Creeu una capa (color blau) i activeu-la.

- Creeu dues regions, una pel rectangle i una pel cercle.

- Esborreu els dibuixos originals de la capa 0.

- Situeu el cercle amb el centre en un dels vèrtex del rectangle.

- Feu tres còpies del conjunt.

- Primer conjunt: Unió de les dues regions (EDITAR SÓLIDOS/SUMA:

seleccioneu-los i confirmeu).

- Segon conjunt: Diferència entre les dues regions (EDITAR

SÓLIDOS/DIFERENCIA: seleccioneu el rectangle; confirmeu; seleccioneu el

cercle; confirmeu).

- Tercer conjunt: Diferència entre les dues regions (EDITAR

SÓLIDOS/DIFERENCIA: seleccioneu el cercle; confirmeu; seleccioneu el

rectangle; confirmeu).

- Quart conjunt: Intersecció entre les dues regions:

(EDITAR/SÓLIDOS/INTERSECCIÓN: seleccioneu-los i confirmeu.

EXERCICI 38.

Operacions amb sòlids:

- Creeu un prisma rectangular: 20 (X),

40 (Y) i 60 (Z) en una capa amb color

vermell.

- Creeu una cunya de 40 (X), 60 (Y) i 20

(Z) en una capa amb color blau.

- Copieu el conjunt 5 vegades.

- Primer conjunt: Apliqueu unió fent clic

primer sobre el prisma. El resultat és

un sòlid vermell.

- Segon conjunt: Apliqueu unió fent clic primer sobre la cunya. El resultat és el

sòlid anterior però de color blau.

- Tercer conjunt: Apliqueu diferència fent clic primer sobre el prisma.

- Quart conjunt: Apliqueu diferència fent clic primer sobre la cunya.

- Cinquè conjunt: Apliqueu intersecció fent clic primer sobre el prisma.

Resultat vermell.

- Sisè conjunt: Apliqueu intersecció fent clic primer sobre la cunya. Resultat

igual que el sòlid anterior però en blau.

EXERCICI 39.

Extrusió del perfil pla d’una roda dentada amb 12 dents:


- Dibuixeu tres cercles concèntrics de radis 40, 50 i 60 a la capa 0.

- Seleccioneu un format de punt visible (FORMATO/TIPO DE PUNTO).

- Creeu una capa nova (punts; color groc) i activeu-la.

- Dividiu el cercle de radi 40 en 24 parts (DIVIDE a la barra de comando).

- Dividiu el cercle de radi 60 en 48 parts.

- Traceu les línies entre els punts tal com s’indica a la figura.

- Retalleu la dent tal com s’indica a la figura. Utilitzeu el cercle de radi 50 com

a límit (RECORTA).

- Retalleu els cercles de radis 40 i 50 tal com s’indica a la figura (PARTIR).

Esborreu el cercle de radi 60. Esborreu els punts (podeu desactivar la capa 0

i seleccionar-los tots de cop).

- Apliqueu matriu polar a la dent i a l’espai entre dents: 12 còpies; 360º.

- Creeu una nova capa (roda; color verd) i activeu-la.

- Genereu una regió i esborreu la roda original.

- Apliqueu extrusió (SÓLIDOS/EXTRUSIÓN): altura 15; inclinació 0.

- Apliqueu ombrejat línies ocultes i gouraud.

EXERCICI 40.

Disseny d’una molla per extrusió amb recorregut.


- Activeu la vista isomètrica SO.

- Dibuixeu línies segons les coordenades: (0,0,0); (@20,0,2); (@0,20,2); (@-

20,0,2); (@0,-20,2); (@20,0,2).

- Apliqueu empalmament de radi 10 entre les línies.

- Esborreu la primera i última línies (trams rectes).

- Situeu l’SCP en relació amb el primer tram corb.

- Gireu l’eix X 90º.

- Dibuixeu un cercle de radi 1 al punt final del tram.

- Apliqueu extrusió al cercle (SÓLIDOS/EXTRUSIÓN). Seleccioneu el cercle i

confirmeu; seleccioneu extrusió segons eix (e) i confirmeu; seleccioneu el

tram corb com a eix.

- Canvieu el color i dibuixeu un cercle de radi 1 concèntric al cercle anterior.

- Extrudiu-lo segons el següent tram corb.

- Situeu l’SCP en relació amb el tercer tram corb.

- Gireu l’eix X 90º.

- Canvieu el color i dibuixeu un cercle de radi 1 concèntric al cercle final del

tram extrudit.

- Extrudiu-lo segons el següent tram corb.

- Repetiu el procés per l’últim tram corb.

- Esborreu les línies originals.

- Seleccioneu tots els trams extrudits i unifiqueu els colors.

- Uniu els quatre trams per formar-ne un de sol.

- Copieu el tram quatre vegades des de centre inicial a centre final.

- Uniu tots els elements de la molla.

- Apliqueu ombrejat Gouraud i òrbita 3D per observar la molla des de diferents

punts.

- Acoteu la molla per comprovar que el pas és homogeni.

EXERCICI 41.


Disseny d’un tub de cola aplicant extrusió per revolució.

- Creeu les capes següents: tub (blau, 0,3); tap (verd, 0,3); eix (blanc, trazo y

punto x2).

- Dibuixeu un eix horitzontal.

- Dibuixeu el tub (blau) i el tap (verd) segons les acotacions de la figura.

Utilitzeu polilínia.

- Apliqueu revolució al tap: SÓLIDOS/REVOLUCIÓN; seleccioneu el tap; objeto

(o); 360º; confirmeu.

- Repetiu el procés pel tub. Si apliqueu revolució a tots dos objectes a la

vegada, el resultat és un objecte del color actiu a la barra de propietats.

- Apliqueu FUNDA al tub: EDITAR SÓLIDOS/FUNDA; seleccioneu el tub;

indiqueu 2 pel gruix de funda; confirmeu.


- Foradeu el tub pel broc: EDITAR SÓLIDOS/EXTRUIR CARAS; seleccioneu la

cara exterior del broc i observeu com s’han seleccionat altres cares;

introduïu suprimir (s) i marqueu les cares no desitjades per eliminar-les de

l’extrusió; introduïu afegir (a) si la cara desitjada també s’ha esborrat;

confirmeu una vegada ha estat seleccionada únicament la cara adient;

introduïu -2 (el gruix de la cara) com a altura d’extrusió; 0 com a inclinació i

confirmeu. Observeu com s’ha generat una obertura en el broc.

- Dibuixeu un cercle concèntric al tub i situeu-lo aproximadament a la seva

meitat.

- Genereu una secció en aquest pla: SÓLIDOS/SECCIÓN; seleccioneu el tub;

indiqueu objeto (o); seleccioneu el cercle. Traslladeu la secció generada per

una millor visualització.

- Talleu el tub en dues parts: SÓLIDOS/CORTE; seleccioneu el tub; indiqueu

objeto (o); seleccioneu el cercle; indiqueu mantenir les dues parts (a) i

confirmeu. Esborreu el cercle i traslladeu les dues meitats per una millor

visualització.

- Apliqueu ombrejats i vistes per visualitzar el resultat. Desactivant les capes

oportunes podreu obtenir vistes més bones.


EXERCICI 42.

Dibuixeu l’escala de piscina de la figura.


EXERCICI 43.

Dibuixeu la frontissa de la figura.


PROJECTE.

Realitzeu el disseny d’una peça, objecte, habitatge, etc. El projecte ha de contenir

plànols en 2D i 3D.

07-08 Curs Autocad

Documents

Transcript of 07-08 Curs Autocad