)f)SSI ~

Poblenou i la reconversi de les fbriques

Sembla que parlar avui dia del Poblenou s fer-ho de regeneraci, de nova economia, de ciutat del coneixe-ment i de les tecnologies de la infor-maci i de la comunicaci. Noms d'esquitllada el passat industrial d 'a-quest barri t cabuda en les diferents reflexions que el nou canvi est provo-cant. Unes reflexions lligades a la man-ca d'equipaments i a les necessitats que els habitants d'aquest barri tenen.

Un passat industrial que ms enll de la seva simple definici amaga unes formes de vida, un patrimoni i, en definitiva, una cultura que, a hores d'ara, desapareix sota les excavadores o engolida per les dinmiques de la nova economia.

Aquest passat desapareix indocu-mentat i desconegut per gaireb tot-hom i amb sentiment de no haver estat mai valorat. El present treball s una aproximaci limitada per l'espai de qu disposem en aquesta cultura industrial que s'ha allotjat al Poblenou des de fa gaireb 200 anys. Una aproximaci feta amb clau de regeneraci, transforma-ci i canvi i que pren com a eix princi-palla fabrica. Aquesta s la protagonis-ta annima capa d'allotjar empreses, transformar-se en equipaments i habi-tatges, reconvertir-se en empreses de la nova economia, compartimentar-se en pimes i tallers o sofrir el desmuntatge, l'abandonament i l'enderroc, perqu, tal com deia el poeta Miquel Mart i Pol al seu poema La fbrica el 1959: "No cal que us preocupeu / hi ha lloc per a tots. / La fabrica s un ventre enorme / garantit, altrament, per anys i panys, / que digereix tot all / que es presenta lentament, / potser s, i amb rebombo-ri, / per amb una eficcia indubtable; / som innombrables a testificar-ho."

4

El Vapor L/l/li, al/tiga fbrica de Mass i CarDI, ell obra (ROBERT NEIIOT)

Fbriques fetes habitatge

El Vapor Llull, d'indstria qumica a lofts premiats1 C. de Llull, 133

La fabrica rebatejada com a Vapor Llull s fruit d'una rehabilitaci duta a terme pels arquitectes Cristian Cirici i Carles Bass des del gener de 1996 fins al mar de 1997. Aquesta rehabilitaci, guardonada amb el pri-mer premi Ciutat de Barcelona d 'ar-quitectura i urbanisme i el premi Bonaplata de rehabilitaci de 1997, va permetre la reconversi de l'antiga fabrica de productes qumics Mass i Carol en un conjunt de 18 mduls multi s, destinats a tallers, oficines, estudis i espais habitables.

L'edifici conservat mant les tres plantes originals. S'hi accedeix pel pati interior comunitari, on s'han installat tres ascensors amb parets de vidre i revestiment lleuger de xapa met].lica. Els murs s'hi aixecaren amb fabrica de ma vist i permeten la partici vertical

en mduls d'uns noranta metres qua-drats.

A banda de les caracterstiques tc-niques de la rehabilitaci/la llista d'al-guns dels ocupants dels nous [ofts cer-tifica un exemple de la diversitat professional, d'usos i d'estratgies pr-pies del futur del Poblenou. Aquests sn: Ana Coello Llobet, arquitecte, Cristian Cirici Associats, SA, empresa d'arquitectura, Gakusei, SL, empresa d'estudis de mercat i immobiliria, Nous Espais Arquitectnics, SL, dedi-cada a obres d'enginyeria civil, i Zindara Producciones, SL; productora de cinema, vdeo i espectacles.3

La nova valoraci de l'edifici, els premis i la polmica que la incon-gruncia normativa va produir no han d'amagar la trajectria empresa-rial de la firma de distribuci de pro-ductes qumics Mass i Carol que, al llarg de noranta anys, va ocupar l'e-difici.

El 25 de febrer de 1902 es constitua R. Mass y Ca, Sociedad Colectiva. Els dos socis fundadors de la compan-

yia foren Ramon Mass i Marcer, que va aportar 10.000 pessetes del capital social, i Ildefons Carol i Grau, que en va aportar 5.000 pessetes ms. L'objecte d'aquesta empresa, que tenia fixada la seu social a l'en tresol del nmero 16 de la plaa de Tetuan, era la compra i la venda de drogues, productes qumics i similars.

A finals de l'any 1920, es van afegir a la companyia tres nous socis, Joan Mass i Soler, germanastre de Ramon Mass, i els fills d'Ildefons Carol, Joan i Jos Carol i Comas, que suposaren una injecci de capital, que en aquests moments sumava ja les 500.000 pes-setes. Durant la Guerra Civil, els dos socis principals varen morir. Ramon Mass, el4 d'agost de 1936, i Ildefons Carol, el 18 de juliol de 1937. Aleshores, van quedar al capdavant de l'empresa els socis restants. Al mar de 1956 va passar a ser soci eta t annima amb el nom de Mass y Carol, SA, es va traslladar la seu social al nmero 13 del carrer de Casp i es va fer un nou augment de capital, que

Aprestos de Sederns, arn Forl1ll1ci ; Trebnll, Jbrica lIIodemistn (JOSEP /1..1. HUEIU"\S)

va passar a ser de 12 milions. El crei-xement de l'empresa era evident si tenim en compte que a la reuni extraordinria de la junta d'accionis-tes, feta el 9 de desembre de 1957, es va acordar per unanimitat tornar a ampliar el capital social amb 8 milions ms. El m untant total del capital social era, aleshores, de 20 milions. En aquells anys, la firma t excellents relacions amb firmes ame-ricanes del sector com ara Dupont i d'altres que, segons sembla, van temp-tejar la possibilitat de compra de la fir-ma. Eren anys on la indstria qumica, de la m de Ciba i Bayer, s'estava posi-cionant en el mercat catal i firmes autctones del sector dels colorants, com sn Nubiola, Colores Hispania i Mass Carol, intentaven obrir-se cam i posicionar-se al mercat nacional.1

Als anys seixanta va entrar al consell d'administraci la tercera generaci de la famlia Ca roL El president era Manel Carol i Quero, i com a vocal hi havia la seva dona Elisa Vila Novoa, mentre que el germ d'aquesta, Antoni, n'era

)( I-'S I~I

el vicepresident. A finals dels setanta, al llarg dels vui tan ta i fins al 1992, la quarta generaci de la famlia Carol, Josep Manel i Antoni Carol i Vila-Coro, es van incorporar a la direcci de la firma. El 1992 decideixen marxar cap a Santa Coloma de Cervell, on es mantenen les installacions, encara que amb una altra activitat empresariaL En el moment de la marxa la firma tenia 82 treballadors, les seves vendes se situaven en un segment d'entre 1.000 i 2.000 milions i produa matries pri-meres per a la indstria txtil, la cosmtica, la perfumeria, els deter-gents i els adobs.5

Fbriques fetes equipament

D'Aprestos de Sedera a la Fundaci Formaci i Treball C. de Cristbal de Moura, 125-133

El 3 de novembre de 1905, Cebri Pags i Capar comprava a Andreu Gili i Guardiola, empresari fariner del Poblenou, i a Salvador Casanovas i Carulla un solar de 4.710 metres qua-drats, situat entre els carrers de Vilanova - actualment Cristbal de Moura- i del Treball. Els nous terrenys eren per a con.struir una fa-brica dedicada a l'aprest i l'acabat de teixits, especialment de sedes i mes-cles, de la societat mercantil Sociedad Mercantil Pags y Capar. La societat havia estat constituda per Cebri Pags i molt probablement pel seu nebot Llus Capar, i utilitzava com a nom comercial Aprestos de Sederas.

5

))()SS) ~I

El primer edifici, iniciat el 1906 i obra de l'arquitecte Juli Maria Fossas, s considerat iJ.iegal. Malgrat aix, destaca la seva senzilla per efectiva decoraci de clara orientaci moder-nista. Especialment significatius sn els forjats de les finestres i dels bal-cons i les obertures de les finestres amb forma d'hiperblica. Entretant, el 1907, Pags installa un generador de vapor de sis atmosferes, que com-porta paraJ.lelament l'edificaci de la xemeneia de vint metres d'alada.

Finalment, a l'abril de 1908 es lega-litzen les obres de construcci de l'e-difici i ben aviat, el 1913, s'afegeix un primer pis a la planta ja existent, obra signada pel mateix tcnic. Una prova indirecta de l'xit de la proposta empresarial.

A la dcada dels anys trenta, la fir-ma es constitueix com a Pags i Pags, ja que s'incorpora al negoci Joan Pags i Millet, fill de Cebri Pags que, passada la Guerra Civil, n'assumeix la direcci. El 1933, l'empresa figura entre els cent pri-mers contribuents industrials de Sant Mart.6

A la dcada dels quaranta i dels cin-quanta, el desenvolupament de l'em-presa, constituda com a societat an-nima, facilita successives ampliacions dels locals, totes signades per l'engin-yer industrial Antoni Grau Pals, que hi afegeix annexos o en modifica els existents. Aquestes modificacions sn proves indirectes d'una bona marxa de la firma. Malgrat aix, la manca de documentaci no permet consta-tar ni fer conixer amb ms detall aquesta trajectria empresarial que, a principis de la dcada dels vuitanta, desapareix, fruit de la crisi del txtil

6

7~.::~: -,,-:~~ . .-

-.

El Vapor de la L/a/1a, al carrer de Sant Joall de Malta

d'aquells anys. Llavors, s'instaJ.ia Sealizacin y Accesorios Yorka, SL, dedicada a la fabricaci d'accessoris lumnics, com ara pilots, plafons i bandes de senyalitzaci. La necessitat de majors espais va fer que aquesta firma tamb ocups una nau indus-trial propera al carrer de Veneuela, on encara est, i establs all les seves oficines.

El 1997, l'antiga fbrica de Cebri Pags s llogada a la Fundaci Formaci i Treball, una entitat de carcter social nascuda el 1992 i asso-ciada a Critas. A travs de l'organit-zaci de tallers d'oficis es dedica a la formaci de persones de difcil assi-milaci professional i beneficiries de la renda mnima d'inserci. Amb la formaci s'intenta reinserir-les en el mercat laboral per poder resoldre la seva situaci de precarietat. Una altra lnia de treball que afronta la funda-ci s la de la venda de roba, mobles i altres productes de segona m a preus molt baixos, a partir d'una xar-xa de centres de vendes anomenada Farcells, amb l'objectiu d'assortir d'a-quests productes persones amb greus mancances econmiques. Aquesta fundaci, fa poc, va llustrar i pintar

d'un suggeridor color salm l'antiga fbrica d'Aprestos de Sederas.

El Vapor de la Llana, una futura escola de formaci d'oficis C. de Sant Joan de Malta, 62

El 1860, Joan Jaumeandreu feia edifi-car una gran fbrica d'estampats al Prat de les Febres. De fet, Jaumeandreu ja s'hi havia installat amb prats d'in-dianes el 1840. Tretze anys desprs, el 1853, Antoni Escubs i Roure7 s'ins-tallava tamb a Sant Mart per tal de produir teixits de llana i estam per ves-tits de dona. Escubs, associat amb Claudi Ara, va aixecar el 1873 un nou edifici, la fbrica avui dia conegu-da amb el nom de Ca l'Arany, al carrer de la Llacuna. El 1880 Claudi Ara -Escubs ja s'havia retirat-comprava Can Jaumeandreu, conegut popularment com el Vapor de la Llana, amb la bonica xemeneia troncal de 38 metres. Ambdues fbriques s'acumu-laven a les que tenien a Mollet i Santa Perptua de Mogoda. El Vapor de la Llana va continuar produint com a mnim fins a la dcada dels anys se-

I/6 - Can Waldes, al carrer de Ra/J1on Turr

tanta sota la denominaci d'Ara i Companyia, SA, moment en qu va ser llogada a diverses empreses i tallers, com ara Can Benguerel. La reforma de la Rambla del Poblenou, tocant a l'e-difici, marca un nou canvi d's de la m de l'empresa municipal Barcelona Activa. Passa a formar noies i noies en branques tan oblidades com sn la fus-teria, la installaci de pannells solars, fontaneria, lampisteria, pintura de faanes, serralleria, ]' ofici de paleta i guixeria, entre altres.

Fbriques amb empreses de tota la vida

Els fermalls i gafets de Waldes c. de Ramon Turr, 135

Les ms de les vegades, la fabrica ama-ga la vida d'emprenedors que, creient

fermament en el seu produc-te, inicien aventures em-presarials d'xit. El txec Jindrich Waldes s un d'aquests. Havia nascut el2 de juliol de 1876 a la

petita localitat txeca de Nemysl. El 1893 es traslla-

da a Praga on entra a treballar com a aprenent de serraller a Lokesch & Son. Amb 26 anys i desprs d'un viatge que el duu per l'Europa de l'Est, els Balcans, Turquia, el nord d'frica, Espanya i Frana, decideix independit-zar-se. El motiu d'aquest pas s la fer-ma convicci que la base del negoci de les peces de metall i serralleria s la proximitat al client i el tracte directe per saber les seves necessitats. Per tant,

segons ell, la proximitat del centre pro-ductor s bsica per assolir el mxim de qualitat en la relaci client-empre-sa. Aix, juntament amb Hynek Puc i Eduard Merzinger funda Waldes and Co., empresa que es dedica a la fabri-caci i la comercialitzaci de peces de metall aplicades al txtil (tanques, fer-malls, cremalleres i gafets) i al mn sanitari. El 1904 obren una factoria a Dresden, al cap de tres anys obren una

Obrers de Call Waldes a/llb l'amo, el din de Sallt Eloi, patr del ralli, 1958 (DONACIO DE L/\ r\\IILI,\ VALLE)

7

) SS 1~ll

nova planta a Praga i l'any segent una oficina comercial a Varsvia.

El 1909, Waldes compra la fbrica on havia treballat de jove. El 1910 insta'a una tbrica a Pars i el 1912 fa el mateL"X a Nova York. Aquesta fulgurant expan-si, fruit dels seus criteris empresarials, el porta a recollir nombrosos guardons en diferents fires europees i fa que la seva marca comercial Waldes Kohinoor sigui coneguda arreu. Una altra vessant de l'activitat de Waldes s la de mece-nes d'artistes txecs. A tall d'exemple, estableix forts lligams amb Frantisek Kupka, pintor, primer impressionista, desprs fauvista i ms tard abstracte, instaHat des de 1894 a Pars.B Parallela-ment, interessat profundament en els productes que venia, va finanar un recull enciclopdic sobre el mn de les tanques, els botons, els fermalls i altres elements, que el 1918 va veure la llum en un museu temtic obert a Praga. All es combinaven colleccions d'a-quests elements amb les peces d'art que havia anat colleccionant. Igualment, s impulsor de diferents clubs d'esport de la seva ciutat.

L'aventura barcelonina de Waldes s'i-nicia oficialment el 1924. La installaci a la ciutat s el resultat d'una nova fase d'ampliaci del negoci, com ho demostra el fet que el 1921 construeixi una nova planta a Long Island, Nova York. Waldes adquireix un edifici situat al carrer de Ramon Turr, on tamb hi ha l'empresa Grfiques Cantn, que el 1935 pateix un atemptat amb bomba.

La vida professional de Jindrich Waldes es trunca amb la invasi nazi de Txquia. Ell, jueu, s empresonat i deportat el 1940 al camp de concentra-ci de Jena i, ms tard, al de

8

(DONr\Cr DE LA F,\MfLlA VAI.lF.,

Buchenwald. La familia , que havia fugit cap als Estats Units, va haver de pagar per treure'l d'all. En el viatge de retro-bament va morir, vctima del deterio-rament fsic.

Les empreses de Waldes van haver de reestructurar-se a l'altre costat de l'Atlntic, i la de Barcelona s l'nica factoria europea que els quedava. Aquest redreament no s definitiu fins que els nts de Waldes, Harry i Sigmund, agafen les regnes de les empreses.

El 1960 es constitueix a Nova York Waldes y Ca., SA, per dotar amb auto-nomia la firma de Barcelona. George Lawrence, resident al carrer de Sant Gervasi i sbdit britnic, actua en representaci de Sigmund Waldes, i Josep Maria Anglada Descarrega, enginyer industrial, representa Harry K. Waldes. El capital de l'empresa va ser d' 1.032.000 pessetes, que es va dividir en 1.032 accions. Aquestes es van repartir entre Sigmund Waldes (619) i Harry K. Waldes (413). Van ser nome-nats administradors de la societat

George Lawrence i Josep Maria Anglada.

Waldes va produir tota mena d'arti-cles derivats del filferro i altres mate-rials metllics com ara el llaut, que s'aplicaven a la indstria txtil, espe-cialment per a camises, llenceria i marroquineria. Entre el 1955 i el 1970, la firma patent ms de una cinquan-tena de productes nous. Entre els seus articles van destacar els que es van dis-tribuir amb el nom de les marques Koh-i-noor i Noblern, amb les quals comercialitz baguetes, fermalls a pres-si i agulles de capi una altra marca, Kin-Waldes, agrup la comercialitzaci de cremalleres. Aquesta firma va obrir delegacions a Madrid, Sevilla, la Corunya, Saragossa i Alacant. Aquesta expansi explica que els seus produc-tes siguin fora coneguts entre modis-tes, botigues de merceria i altres punts. de venda al detall, cosa que fa que el logotip de la firma, un oval vermell amb una cara femenina amb un fer-mall a pressi a l'ull dret com si fos un monocle, sigui mpliament conegut.

Actualment, l'empresa es dirigeix sota el rgim de cooperativa, ra per la qual es va passar a anomenar Industrias Waldes, SCCL. La cooperativa neix el 1981 com a conseqncia de la fallida de la societat annima. Tot el patrimoni moble i immoble va passar a mans dels treballadors, la meitat dels quals decidi-ren tirar endavant l'actual empresa. Aquest canvi de titularitat va ser possi-ble pel deute que els empresaris havien acumulat en concepte de sous als seus treballadors i de pagaments a la Seguretat Social. Actualment, la coope-rativa consta de 53 socis, una quarante-na dels quals provenen de l'antiga socie-tat annima. Tot i que la principal producci de l'empresa continuen sent les fornitures metHiques per al mn de la confecci txtil, des de fa uns cinc anys s'ha diversificat la producci indus-trial, tot utilitzant la mateixa tecnologia, i l'empresa s'ha introdut en el sector de la indstria auxiliar de l'automoci, amb la fabricaci de peces metHiques dels retrovisors. La major part de la seva producci es destina al mercat interior i noms el 5% es destina a l'exportaci a l'estranger. Respecte als Waldes, la quar-ta generaci s propietria de la firma de peces metJ.liques Waldes Truarc Inc. a Somerset, Nova Jersey. El 1996, el nou govern txec de Havel restitueix el patri-moni artstic i les peces del museu als Waldes, que les cedeix al nou estat txec.

La Unin Metalrgica, un segle treballant el metall C. de Pamplona, 103

Les primeres referncies d'aquesta fir-ma es remunten al 1885, quan certifi-quem que Dionisio Bobn Sirot inscriu una patent d'una escombra-raspall per

a netejar carrers.9 Aquest invent havia nascut del taller que Bobn tenia al Poblenou, sota la denominaci Dio-nisio Bobin y Ca. Al juny de 1891, dues noves patents registrades al seu nom semblen marcar l'inici definitiu de la seva trajectria empresarial. Es trac-tava del denominat sistema Bobn que, en paraules recollides dels expedients de patent, era "un nuevo sistema de roscar e imprimir metales sin merma por medio de barras cuchillas curvas formadas de una o varias piezas de movimientos curvilneos contrarios continuos o alternativos" i "un siste-ma de enroscar y laminar metales sin merma por medio de cuchillas rectas formadas de una o varias barras de movimientos rectilneos, alternativos y encontrados".'o Sembla probable que, sustentat sobre la possessi d'a-questes patents, amb una duraci de vint anys cadascuna, es llancs a la recerca de capitals per crear la seva propia empresa on pogues desenvolu-par els seus invents. Bobn deuria veu-re les possibilitats dels seus invents i realitz algunes millores al seu taller, com demostra el canvi d'una caldera al juny de 1892." Deu anys ms tard, va trobar el capital necessari grcies a l'associaci de cinc inversors, que van crear La Unin Metalrgica. La socie-tat annima neix al novembre de 1903 per dedicar-se a la compra, la venda i la fosa de materials i objectes de ferro i altres metalls. Els membres del consell d'administraci foren Elas Ovadia i David, Enrique COllltin i Roses, Juan Sapere i MOl'avat, Felipe Kupfer i Bieler i Francisco de Paula Romaa i Mart, i el seu director industrial fou Dionisio Bobn Sirot, que aport les seves patents i el coneixement del negoci.

J)OSSII~ll

La societat comena amb fora a partir d'un capital social d'I mili de pessetes que, als pocs mesos, augmen-ta fins als 3 milions amb noves apor-tacions i la incorporaci de nous lnversors.

Entre el 1899 i el 1906 l'empresa s denunciada perqu algunes de les construccions que realitzava eren 'legals, com tantes noves fabriques poblenovines afectades per la trama de Cerd. Posteriorment, l'assumpte es resol favorablement i, entre el 1908 i el 1914, l'edifici de la nova fabrica es remodela amb quadres, cobertes i nous edificis. Entre aquestes obres, destaca la caracterstica faana del carrer de Pamplona, signada per l'ar-quitecte Josep Maria Plantada, al juliol de 1914.

La Guerra Civil obre un parntesi en la trajectria de La Unin Meta-lrgica. El 31 de desembre de 1936 es constitueix com a collectivitat obre-ra. Els representants de la coHectivitat eren els treballadors Enric Corteran Martnez -com a director-, Joan Sur Aragons, Joan Martnez Avoriz, Emeteno Mitj Badosa, Senualdo Prez Salamanca, Rafael Serrat Aulet, ngel Soler Guillem, Manuel Huguet Barrals i Anastasio Ballejo Lopera. En aquests anys , sabem poc o gens de la seva producci. La seva especialitat fa suposar una destinaci per a la inds-tria de guerra.

Durant els anys posteriors no trobem ms dades sobre La Unin Metalrgica fins al 1952, any en qu l'empresa amplia el seu capital amb 5 milions de pessetes ms. Aix ens fa pensar que durant la postguerra l'empresa va pas-sar uns temps difcils, fins que la inicia-tiva de diversos industrials aconsegueix

9

I OSSII~II

l/lterior de la fbrica Frigo (\NDII::U :"IITJ:\NSl

reimpulsar-la. Aix, el 2 d'agost de 1953 el consell estava format per diversos professionals: el metge Daniel Echarte Ezcurra, Miquel Bans Fanado, l'advo-cat Salvador Sorjus Pauchet i l'indus-trial Ramon Mas Bag, que operava al Poblenou des de feia temps.

D'aquest grup cal destacar el nom de Salvador Sorjus Pauchet, si tenim en compte que, actualment, la famlia Sorjus Pauchet controla La Unin Metalrgica. De fet, el 1925, el ban-quer Julio Pauchet Hattrait ja figurava al consell d'administraci. s molt probable que el director de banc Pauchet sigui un onde de Salvador i de Julio Sorjus Pauchet, que formaren el nou consell d'administraci el 1966.

La Unin Metalrgica i la famlia Sorjus Pauchet arriben fins als nostres dies i destaquen dins del seu sector mitjanant la compra, la venda, l'ela-boraci, la fosa i la fabricaci de materials i objectes de ferro, acer i metalls diferents, a ms d'altres an-legs de metalls tils per a la construc-ci, les indstries i els ferrocarrils.

10

La Frigo, fbrica de gelats C. del Per, 84

Al juliol de 1995 es concedia a Frigo, SA, la patent per a un nou procedi-ment de fer gelats. Es tractava d'una patent d'un "producto alimenticio helado y procedim ien to para obten-cin del mismo. A partir de una mez-ela apropiada, de las que comnmente constituyen un helado o sorbete, debi-damente configurada, este ncleo de helado incorpora un fino recubri-miento a base de una mezela de gelati-na, azcar, jarabe de glucosa y agua, con un punto de fusin bastante mas alto que el del helado y que acta como protector que evita su desconge-lacin ante el contacto con los dedos de la mano dmante su consumo. La gelatina se hidrata en parte del agua a 70 g; paralelamente, el azcar se disuelve en el agua restante, a tempe-ratura de ebullicin. Seguidamente, al azcar disuelto se aade el jarabe de glucosa y la gelatina hidratada, se deja reposar hasta una temperatura de 60-65 g, se aaden aditivos -tales como el acido ctrico- y se le da color yaroma. Este producto se moldea y se congela, en su seno se deposita la dosis corres-

pondiente del helado constitutivo del neleo y, con la insercin del palito o soporte correspondiente, el producto queda acabado, y su cobertura resulta transparente e irrompible".12 No era ni la darrera ni la primera patent que Frigo, empresa pionera en la fabricaci de gelats a Espanya, pre-sentava. De fet, abans, 25 patents ms testimoniaven la continuada preocupa-ci per innovar i millorar tots aquells aspectes relacionats amb el gelat, no solament el producte, sin tamb els receptacles, les caixes, les terrines, les neveres i altres aspectes tan necessaris per vendre i consumir gelats.

La companyia Frigo es va crear el 1927 sota el nom de Industrias Frigorficas de Alimentacin, per pas-sar a denominar-se el 1941 Productos Frigo, SA. Des de 1973, Frigo forma part del Grup Unilever, multinacional que fabrica i comercialitza diferents productes, establerta a Espanya des de 1948. La seva instal laci al Poblenou data de 1957, quan deixa l'Eixample i es construeix l'edifici a l'illa situada entre els carrers de Per, de Lope de Vega i de Bilbao.

En un principi, Frigo produa gelats, flams i iogurts. Per, ja durant els anys seixanta, va deixar de treballar en aquests dos ltims productes per cen-trar-se en els gelats. Al comenament, s'utilitzaven tcniques molt senzilles, que a poc a poc es van anar sofisticant fins a arribar a incorporar la ms alta tecnologia. Actualment, Frigo t, a la seva fabrica de Barcelona, una capaci-tat de producci per sobre dels 48 milions de litres.

El nombre de treballadors de la Frigo s'ha incrementat a mesura que han passat els anys. Actualment, hi ha 225 treballadors amb contracte fix i 240 fixos discontinus, als quals caldria

afegir el personal que treballa a les oficines i el que s'incorpora a l'em-presa amb carcter eventual. El 1999 sumaven la xifra de 64 treballadors.

Les fbriques que tenen molts usos

Palo Alto, llana, smoles i disseny C. dels Pellaires, 33

A principis dels anys noranta, el dis-senyador valenci Javier Mariscal va establir el seu estudi de dissenyen una antiga fabrica que batej amb el nom de Palo Alto, ja que seguia un model

?nla Alto. In jurien que nm s estl/di de Jn vier Mnrisenl (El.ISE ND:\ PONS )

.. O .. 'lS' ~Il

provat a aquella zona de Califrnia. Tot i aix, la histria d'aquell complex fabril t les primeres referncies documentals al juny de 1875, quan Ramon Gal i Juan Puigsech, dedicats a la manufactura del txtil, sol liciten perms per a aixecar un llarg edifici de planta baixa i pis, que es volia emplaar a l'interior de l'illa, amb una situaci parallela al carrer dels Pellaires. L'edifici, aixecat per Antoni Vila i Bruguera, s' integra dins d'un conjunt ms ampli format per altres dependncies construdes amb ante-riOl'itat a la data esmentada. El 1877, l'empresa dels Gal i Puigsech consta ja dins la cinquantena d'empreses amb la quota fiscal ms elevada a Sant Mart. I'1 Aix no obstant, un any ms tard, Agust Coll i Torn compra l'empresa. El nou propietari demana perms per aixecar un pis en una de les quadres de planta baixa de l'antiga fabrica per a establir-hi un asseca-dor. IS Odn Cabrera s el mestre d'o-bres escollit per realitzar l'ampliaci i la reforma d'aquest edifici.

El 1902, s'obre un expedient de san-ci a l'empresa Juan Ribas y Ca., pro-pietria del complex com a mnim, des de feia deu anys, que estava fent en aquella casa-fbrica un seguit de reformes i ampliacions sense perms. Tamb, aquell any, es construeix una nau, projectada per Ramon Ribera, parallela al carrer dels Ferrers i que fa xamfr amb Taulat per la seva part posterior; originriament, era un assecador i, en l'actualitat, la nau encara existeix. Altrament, la com-panyia de Juan Ribas tenia una altra fbrica de cot entre la plaa de la Uni i els carrers de Castanys i de l'Amistat.

11

)OSSII~1

El 1927, August Ramoneda i Riu compra les instal-lacions amb les quals avala les seves accions de la societat annima constituda un any ms tard juntament amb Alfonso de Olano Tinckler com a SA Ramoneda. La nova empresa s'havia de dedicar a la fabricaci de fcules, smoles i glu-cosa. Sembla que ambds empresaris volien entrar en la fabricaci de pro-ductes dextrinats i de l'alimentaci en pols i en un moment donat lligaren al seu negoci a la smola de tapioca. Per les contnues ampliacions de capital que es fan des de la creaci de la socie-tat, es podria deduir que s una empresa que funcionava i que estava en constant creixement o b que necessitava continuades injeccions de capital amb motiu de la tecnologia que havia d'emprar. El cert s que l'empresa de Ramoneda es va dissol-dre el 1940, a causa de les "cuantiosas prdidas sufridas", prdues que no s'han atribuir noms a la mateixa

Telers de La Escocesa en [ullcionament, al1)'5 1l0rr1l1{n (Xt\\'IEl{ UPOLL)

12

producci sin, probablement, als efectes dels bombardeigs que afecta-ren aquella zona durant la Guerra Civil. 16 Entre el 1940 i el 1990, l' edifi-ci va ser ocupat per diversos tallers. Amenaat d'enderroc per la renova-ci de la zona durant el jocs olmpics, es va salvar amb la instal-laci, pri-mer, de Pierre Roca i, desprs, de Javier Mariscal i altres artistes, com ara Xavier Medina-Campeny. Els darrers deu anys s'han localitzat altres empreses de caire divers: disseny de decorats i escenografies, illuminaci i so, serveis fotogrfics, confecci en srie de roba i complements, serveis de publicitat i relacions pbliques i l'interiorista Fernando Salas Sierra.

Aquesta tnica professional i empre-sarial contrasta amb l'activitat desen-volupada per la segona sucursal de la Winchester School of Arts, implanta-da all el 1995 i present a Barcelona des de 1990, quan instaH la seva primera seu a Ciutat Vella. La Winchester

School of Arts ha collaborat en les pla-taformes antigaleria impulsades pel col lectiu d'artistes del Poblenou, que pretenien, al marge dels circuits ofi-cials, omplir un buit dins de la difusi de l'art contemporani.

Vicente Illa, de castell del txtil a espai multiindustrial C. de Bolvia, 340

El primer apunt existent al Registre Mercantil de Barcelona de l'empresa Vicente Illa, SA, data del mes de setembre de 1942. Aquesta societat tenia la seva seu social al carrer d'Ausis Marc, just tocant a la riera d'Horta, i el seu objectiu social era "[ ... lla industria de blanqueo, tintes, aprestos y mercerizados en madejas y en piezas, as como estampa dos en todas sus formas y actividades como to do lo que de ella sea anexo y conse-cu en cia [ ... ]".

Vicent Illa Cerd, principal accionis-

ta i gerent de la nova societat annima, va aportar tota una srie de mercade-ries, diners en efectiu i maquinria procedent de l'antiga societat que havia fundat entre finals de la dcada dels anys vint i principis de la segent. Una empresa que el 1933 ja figura entre els cent primers contribuents industrials de Sant Mart. 17

Aquesta societat va iniciar la seva activitat amb un capital social de 2.500.000 pessetes, repartides en 401 accions. A Vicent Illa n'hi pertocaven un total de 391, mentre que els seus dos fills Vicent i Jaume Illa Sanz noms en posseen cinc cadascun. Anys ms tard, hi ha un augment d'ac-cionistes i de capital social fixat en

2.495.000 pessetes, que representa un total de 499 noves accions de 5 pesse-tes. Al llarg de la dcada dels anys qua-ranta, la firma fa augments continuats de capital fruit d'un procs d'expan-si i creixement. Hi destaca la cons-trucci, entre el 1941 i el 1948, de la magnfica fabrica situada al carrer de Bolvia, 340, obra de l'arquitecte Carlos Martnez Prez, coautor junta-ment amb Luis Gutirrez Soto del gra-tacels de la plaa d'Urquinaona.

Durant la vaga de tramvies del mar de 1951, treballadors de la fabrica van tallar el trnsit del carrer de Pere IV i va haver intents de represlies per part de la direcci de la firma contra l'obrer Pere Ruiz, per l'actitud solidria dels

La Escocesa, all}'s nomllta (XAVI Elt RIPOLL)

J)OSSI ~

seus companys va avortar la seva de-tenci. ls Illa era un patr molt intran-sigent, que polemitzava amb els obrers sobre la nova llei de convenis collectius de 1958, fins i tot, a les planes dels diaris.

Des del 1960 fins al 1982, van ser administradors de la companyia tres dels fUls de l'empresari, Vicen, Antoni i Enric Illa S.anz, per, a partir d'a-questa cl-ata, Enric va assumir el crrec d'administrador nic. Al novembre de 1964 s una data determinant per a l'expansi de la firma. L'empresa i Hilaturas Noguera, amb seu al carrer de Bailn, 19, van aconseguir una patent d'introducci d'un "procedi-miento para la produccin de hilados de algodn dotados de e1asticidad pro-pia", a la qual s'afeg una altra per introduir teixits fets amb el mateix filat. 19 Aquest factor d'innovaci creiem que va ser determinant per al creixement de la firma, que s'atur en sec el 1973, arran d'un incendi que oblig a reconstruir la fabrica. L'incen-di va marcar el declivi de l'empresa que, tot i ser cancellada el 1993, va deixar de tenir activitat a mitjan anys vuitanta. Llavors, l'edifici va ser llogat a diverses empreses, autnoms i tallers que, actualment, superen la cinquan-tena20 i que sn l'exemple perfecte de molts dels casos de compartimentaci d'espais fabrils que hi ha al Poblenou

La Escocesa, un establiment d'artistes efmer? C. de Pere IV, 345

AI febrer del 2000 s'inaugurava al Centre Cvic de Can Felipa, dins del projecte Art P,21 una exposici coJ.lectiva que recollia l'obra dels artistes que produen i s'allotjaven a

13

Passatge il1dustrial de La Escocesa (X\VIEI{ RIPOLL)

14

les restes de La Escocesa, una fabrica situada al carrer de Pere IV, 345. El 4 de juny segent, en una visita a la fabrica dmant les jornades dels Tallers Oberts del Poblenou, es podia constatar la vitalitat de molts dels artistes que ocupaven els diferents espais de la fabrica. 22 Uns dis-senyadors grfics, llogaters nous, encara endreaven i altres, des de feia temps ins-tallats, reaprofitaven les restes de les plantilles que les mquines de teixir feien servir. En una de les estances encara es trobaven apilades els catlegs de mostres de la firma La Escocesa, Johnston, Shields, Jansen and Cd3 La firma s'ha-via installat al Poblenou el 1894 proce-dent de Newlins (Esccia), una poblaci on encara es mant viu l'esperit del clan Johnston i la seva especialitzaci en la manufactura de la llana. Un dels seus socis, John Shields, tenia la patent per al "procedimiento industrial de fabricacin medmica de los tejidos con oci dos gene-ralmente con el nombre vulgar de punto de crochet':z1 Aquest fet fou aprofitat per a dedicar-se a la producci de cortines i cortinetes de tul.

L'estratgia laboral inicial de la firma de fer venir d'Esccia 40 obrers perqu ensenyessin la tcnica a 40 homes i 52 dones d'aqui, de ben segur, va servir pel seu xit posterior a la dcada dels cin-quanta, quan hi havia 200 obrers que tre-ballaven tres torns. Un xit que dura fins a principis de la dcada dels noranta, quan la finna abandonales installacions, que sn llogades a, com a mnim, dues empreses, la comercialitzadora de pro-ductes qumics amb seu a Biscaia Foseco Espaola, SA, i a Lace Bobinet, SAL, del sector del txtil. Des de 1999 s'hi installen artistes, alglms dels quals pro-venen d'El Submar, una antiga fabri-ca del carrer de Fernando Poo.

Fbriques amb noves empreses

Can Gili Nou, una farinera amb seguretat integral C. del Taulat, 5-11

Can Gili Nou, farinera del Poblenou, s un conjunt industrial que va ser eri-git entre el 1877 i el 1880, moment en qu tenim la primera documentaci de la nova empresa. El seu propietari era Josep Gili i Guardiola, membre d'una familia de fariners establerts al Poblenou des de la dcada dels seixanta del segle XlX. La nova fabrica era ben a prop d'u-na altra farinera, La Fama (Doctor Trueta amb passatge de Mas de Roda), tamb coneguda per Can Gili Vell, que havia estat regentada pels tres germans Gili i que, en el moment de la inde-pendncia empresarial de Josep Gili, va restar a mans d'Andreu Gili.25

A la primera meitat de la dcada dels vuitanta del segle XIX, es realitzaren obres de millora i d'ampliaci dels edi-ficis i es constatava la insta'aci de maquinria, fets que fan suposar el seu bon desenvolupament econmic. La situaci de la farinera era idnia i pri-vilegiada, a tocar del port i amb una exce'ent comunicaci amb les esta-cions ferroviries, cosa que permetia l'aprovisionament de matries prime-res i la distribuci dels seus produc-tes.26 La incorporaci del sistema aus-trohongars en el procs d'elaboraci de les farines que port a terme Can Gili Nou a finals de segle va permetre a la farinera entrar en el mercat de la farina de qualitat, ja que obtenia una farina blanca i fina ms apreciada, alhora que es millorava el rendiment de la mlta i s'aconseguia una varietat

. ms mplia quant a qualitat i condi-cions de conservaci.

A la dcada dels setanta, la inds-tria farinera de Sant Mart entr en crisi per la competncia d'altres mer-cats i la manca de renovaci dels equips industrials. Els edificis fabrils passaren a ser ocupats per altres tipus d'empreses i a orientar-se sovint cap al sector serveis. '

Can Gili Nou va ser comprada per l'empresa de seguretat ESABE, que el 1989 va reformar i ampliar l'interior de l'edifici principal per tal d'adaptar-lo com a oficines. El projecte fou encarregat a l'arquitecte Jos Antonio Esteban Compaire. Donat que el con-junt fabril estava catalogat com a patrimoni arquitectnic, es va exigir que la seva rehabilitaci respects al mxim possible l'aspecte original. ESABE va ser adquirida el 1993 per l'empresa sueca Securitas.

Actualment, Securitas t a Barcelona 1.300 treballadors, 10.000 a tot Espanya i 145.000 a tot el mn.27 Tot plegat, cal destacar la rehabilitaci externa del conjunt, que ha perms mantenir la composici original de la faana. L'interior, en canvi, ha sofert una transformaci gaireb radical de l'espai, fins al punt d'acollir un gimns per a l'entrenament dels agents de seguretat de l'empresa a l'ltima plan-ta de l'edifici principal.

Focus, l'espectacle s'installa al Poblenou C. d'laba, 145

El 1986, tres membres del grup Gnesis Teatral, del Tur de la Peira, van crear una empresa de serveis per al mn de l'espectacle. Havia nascut

)OSSII~ll

Focus. En els primers moments, Fo-cus oferia muntatge i lloguer de mate-rial tcnic i de personal per a la pro-ducci d'espectacles, a ms d'un servei de representaci d'actors. Amb el pas dels anys, aquell projecte va anar creixent i es va anar transfor-mant fins a esdevenir el que s actual-ment: una de les empreses capdavan-teres del pas en la producci i la distribuci d'espectacles.

Serveis de l'Espectacle Focus, SA, s una empresa jove en comparaci de moltes altres del barri del Poblenou. No s la indstria ms habitual de la zona per, en canvi, t molt a veure amb el que ha de ser el Poblenou en el futur.

Gaireb des dels inicis, van ubicar-se al passatge de Trulls, des d'on van abandonar gradualment la represen-taci d'actors i van consolidar la sec-ci de material tcnic i d'infraestruc-tures. D'altra banda, van comenar amb l'organitzaci d'actes i es van dedicar cada cop ms a produir els seus propis espectacles. Per el local de lloguer del passatge de Trulls es va quedar petit i de seguida van passar al carrer d'vila, 145, en un local ocupat fins aleshores per la firma Ineco, SA.

Ineco, SA, actualment ubicada a Lli de Vall (Valls Oriental), havia estat constituda el 1980. Aquesta fr-mula societria era reflex de la tra-jectria professional de l'empresari Josep Clos Subarroca. Clos, el 1957, install el seu taller de manufactura d'envasos i embalatges i de paper i cartr ondulats al carrer de Tnger, per, de mica en mica i en el trans-curs de la dcada segent, va anar ampliant les seves installacions fins a completar l'edifici que va comprar Focus el 1998.

15

nOSSI ~Il

Focus gestiona actualment diversos teatres de Barcelona, organitza actes emblemtics per a la ciutat com s la Cavalcada de Reis, produeix festes, fa el muntatge tcnic d'espectacles i dis-tribueix teatre arreu de Catalunya. Grans xits com ara Rent, Amadeus, La extrai'la pareja o La jaula de las locas els avalen per, a ms, actualment estan oferint un nou producte: l'organitza-ci de grans esdeveniments. Van comenar amb el Primer Festival Internacional de Msica de Galicia i el Festival de los Ocanos de Lisboa, per volen consolidar aquesta secci de l'empresa i fer-se un forat en el mercat.

Per a la realitzaci dels encrrecs que els encomanen, Focus t uns 100 treballadors en plantilla (productors, ajudants de producci, tcnics, admi-nistratius i crrecs directius) per, sobretot, treballa amb molta gent contractada de manera eventual.

Fbriques que es desmonten

Talleres Oliva Artes, creadors de maquinria28 C. de Pere IV, 327

Andreu Oliva Gallam va fundar el 1880 la Constructora de Maquinas. Es tractava d'una fabrica taller dedicada a la reparaci, la construcci i la com-pravenda de mquines diverses. Tres anys ms tard documentem la installaci d'un generador de vapor. Andreu Oliva era un enginyer mec-nic que experiment amb la feina del dia a dia millores contin uades per a aplicar a la construcci de les mqui-nes que li encarregaven. Prova d'aix

16

Grall /J(lll d'Oliva Arts, el J977 (rEre [NCINt\S )

sn les dues patents d'invenci que present el 1891: es tractava d'un engreixador mecnic i automtic i d'una vlvula de doble efecte per a motors de gas.29 Aquest fet i la conti-nuada demanda van fer que el taller creixs fins a necessitar una srie d'ampliacions el 1910. A la mort del seu fundador, el seu fill, Andreu Oliva Lacoma, i el seu gendre, Pau Arts Oliva, van posar-se al capdavant del negoci. Aix, l'empresa va passar a dir-se Hijo y Yerno de Andrs Oliva.

El 8 d'abril de 1923 van decidir engrandir el capital, no solament amb l'emissi d'accions, sin tamb amb la revaloritzaci d'uns terrenys que tenien en propietat al carrer de Pere IV, l'anomenat Pou d'en Guito, i una porci de sl al carrer d'Espronceda. Per aix, el capital social va ascendir a un total d'l.100.000 pessetes, deu vegades superior a deu anys enrere.

Malgrat la situaci econmica fruit de la postguerra, hi ha un aspecte deci-

siu per entendre el floriment de l'em-presa en aquest moment: les bones relacions i la situaci social d'Andreu Oliva. Cal recordar que, ja abans del conflicte i tot just en acabar-se, Andreu Oliva era membre del Consell Nacional del Foment Nacional del Treball, el 1938 fOll nomenat presi-dent honorari de la recuperada Cambra de Comer i Navegaci de Barcelona i entre el 1943 i el 1949 va ser vicepresident de la Diputaci de Barcelona. Lgicament, aquesta posi-ci va suposar un avantatge competi-tiu per a la seva empresa.30 En el terreny empresarial aix es fa prou evident: es van modificar els estatuts i es van emetre obligacions a amortit-zar durant els anys segents. El 26 d'octubre de 1940, Pau Arts Oliva va sol licitar la construcci d'un nou cobert per a la installaci de maquinria. El 1946 el capital social era d'I mili de pessetes, desglossat en 1.000 accions de 1.000 pessetes cadas-

Obrers d'Oliva Arts rell/lits ell assemblea, 1977 (PI:PE ENCIN,\S)

cuna. El negoci, el 30 de gener de 1948, va conferir representaci i poder a Josep Arts Oliva, germ de Pau Arts Oliva, i a Andreu Oliva Feliu, fill d'Andreu Oliva Lacoma, moment en qu l'empresa va passar a anomenar-se Talleres Oliva-Arts i, posteriorment, Olivarts.

El 1951, amb la nova Llei de socie-tats annimes, l'empresa es va con-vertir a societat annima, amb el corresponent canvi d'estatuts. El 1952, el capital social es va triplicar i va arribar als 3 milions de pessetes. Durant aquests anys, Andreu Oliva Lacoma desenvolup una intensa activitat social, vinculat als grups d'empresaris que reclamaven la fi de l'autarquia. Catlic practicant, el 1952 form part del primer consell d'administraci del Patronat dels Habitatges del Congrs Eucarstic.

Amb l'arribada de la crisi indus-trial, la construcci del nou polgon industrial de la Zona Franca i, per

tant, l'xode fabril vers aquests nous espais, la demanda de nova maquin-ria va disminuir considerablement, fins al punt que se'n va reduir la pro-ducci i la venda. Davant d'aix, el 27 de novembre de 1963 es van vendre les finques del Pou d'en Guito per 338.714 pessetes, i la del carrer d'Espronceda, per 150.000 pessetes. Tan sols restava actiu el taller ms gran, situat al carrer de Pere IV.

Tot plegat va motivar una reestruc-turaci empresarial que adeqs l'empresa a la realitat. El 26 d'abril de 1967, Pau Arts Oliva i Andreu Oliva Feliu van incorporar la tercera gene-raci a la firma per mitj de les figu-res de Josep Antoni Arts Alesan i Juan Andrs Arts Alesan, com a nous representants de l'empresa. L' 11 de juny de 1974, Pau Arts Oliva va renovar com a gerent, per l'any segent, concretament l' 1 de juliol, va presentar la dimissi com a adminis-trador de la companyia i fou substi-

)OS~' 1

tut per Juan Andrs Arts Alesan. El 9 de febrer de 1976, Andreu Oliva Feliu va crear un nou comit adjunt, format per ell mateix, per Manuel Ravents Arts i Joan Arts Alesan. Aquell mateix any mor Andreu Oliva Feliu i s'integrava al comit adjunt MOJtserrat Arts Alesan. Aquest comit fou l'encarregat d'executar l'expedient de suspensi de paga-ments que s'inici el 1978 i que fou motivat per un abundant deute a la Seguretat Social.

Aix va fer esclatar una situaci enormement conflictiva per als treba-lladors, que es van tancar a la fabrica per demanar als propietaris que no venguessin la maquinria i, d'aquesta manera, poder continuar treballant. El 1979 es va constituir una societat cooperativa, Toasci Tallers Olivarts, Societat Cooperativa Industrial, inte-grada en un primer moment per divuit persones.

Aquesta nova societat va adquirir la maquinria i els terrenys a l'antiga fir-ma i va reiniciar la producci de maquinria, calandres per al paper i el cot, premsadores vulcanitzadores, premsadores polimeritzadores, de tall, d'extrusi i embaladores, recan-vis i laminats. Va trobar un forat al mercat amb la fabricaci de maquin-ria destinada a la fosa de l'alumini, fet que va obrir a la cooperativa tota una srie de mercats internacionals i li va permetre associar-se amb Toasci, una firma italiana que li subministrava peces d'acer de cert volum, impossi-bles de realitzar a la factoria del Poblenou. El 1992 la firma tenia 29 treballadors i les seves vendes estaven entre els 200 i els 500 milions de pes-setes.31

17

Faana de Titln

18

La mlta de gralls va ser l'origen d'Indstries TitllI

La histrica empresa va tancar a l'a-bril del 2000, afectada pel PERI de Poblenou-Diagonal. Una part dels treballadors es van traslladar a un altre espai productiu per constituir-se en societat limitada. Altres accediren a la jubilaci anticipada.

Industries Titan, SA, una marxa anunciada Av. del Bogatell, 47

A principis de segle van sorgir a Barcelona tota una srie d'entitats empresarials com ara l'Instituto Fsico Qumico, l'Instituto Qumico Tcnico, la Revista de la Industria Qumica o Productos para Industrias Metalarias Titan, SA, les quals duien a terme tant tasques d'investigaci cientfica encaminades a l'elaboraci i el perfeccionament d'un gran nom-bre d'articles -vernissos, resines, pin-tures, alcohols i altres dissolven ts-com serveis d'assessorament tecnico-professional a tercers o la simple comercialitzaci d'alguns dels pro-ductes esmentats.

El 1917 t lloc la creaci de la So-ciedad Annima Novellas, amb seu al carrer de Pamplona, de la m de Francesc Novellas Roig, Francesc Dou, Ramon Montaner i, especial-

ment, Ricard Rosa, director tcnic de la firma en els primers anys. A la dcada segent, aquesta societat pas-sar a anomenar-se Indstries Titan.

Emplaada a l'avinguda d'Icria, tenia una plantilla d'una trentena de treballadors i podia fabricar 500 tones de pintura. A la dcada dels anys tren-ta, l'empresa inicia una forta embran-zida amb la incorporaci de Joaquim Folch Girona, que va abastir el comer espanyol amb esmalts i pintures que fins aleshores tan sols s'havien pogut obtenir mitjanant la importaci. Els primers avenos es produeixen en les arts grfiques, on l'elaboraci de tin-tes destinades a la impressi serigrfi-ca i l'fset igualen i, fins i tot, superen la qualitat dels productes forans.

Aquest xit est estretament lligat a la incorporaci d'una maquinria altament avanada a l'poca. Es trac-ta d'un mol quadricilndric per a tin-tes i un altre mol tricilndric per a pintures. A aquesta mecanitzaci cal afegir els treballs d'investigaci i cre-ativitat duts a terme per Ricard Rosa Montaner, que, al seu laboratori, aconsegu elaborar l'esmalt sinttic Titanlux. Un producte exits que ara coneixem com un genric per desig-nar pintures. Durant els anys de la guerra, t lloc l'elaboraci dels colors

a l'oli Titan com a resposta a la man-ca de materials per a pintors.

Passats els anys de la guerra i amb la lenta recuperaci de l'economia nacio-nal, s'inicia un nou procs expansiu que es materialitza en la creaci de nous edificis. L'empresa rep la incor-poraci d'Albert Folch Rusiol. Ell i el seu pare feren possible la inauguraci, el 1955, de les noves insta'acions, segons el projecte de l'enginyer Marc Torroella, a l'avinguda del Bogatell.33

Aqu es traslladaren les oficines i la fabrica, mentre que l'antiga factoria de l'avinguda d'Icria qued com a fabri-ca de tintes, magatzem de matries primeres i centre d'activitats auxiliars.

No obstant aix, la construcci del nou edifici, sotms a successives arn pliacions des del 1959 fins al 1969, no va posar fi a les necessitats d 'espai derivades d'una indstria en expansi. Les noves insta'acions de l'avinguda del Bogatell suposaren una nova inver-si en maquinria tecnolgicament avanada.34 Aquesta mecanitzaci vin-gu acompanyada de la insta'aci d'una estaci prpia de dissolvents, dotada amb dipsits subterranis que en permetien l'emmagatzematge.

Entre els diversos processos produc-tius que es millora durant aquests anys destaca la fabricaci de l'oli ,de llinosa. Aquest oli don lloc a la pintura Faro Verde, emprada a l'poca tant a les drassanes i els tallers de reparaci d'embarcacions de tot el litoral espa-nyol com a les construccions rstegues de l'mbit rural. En aquests anys, l'em-presa es consolida com a lder del sec-tor i, novament, l'onada expansiva ve acompanyada d'una reestructuraci industrial. Posa punt i final a la reor-ganitzaci empresarial dels anys se i-

Antiga fbrica de Casa Jover

xanta el trasllat dels magatzems al polgon industrial del Prat del Llobregat. Les necessitats d'espai expli-quen la construcci d'aquesta nova planta que entra en funcionament el 1983. Sis anys ms tard t lloc la inau-guraci de la fabrica destinada a l'ela-boraci de resines sinttiques, en un moment on ja s'ha produt el relleu de la direcci de l'empresa a causa de la defunci del seu president, Albert Folch i Rusiol. Ara s Joaquim Folch-Rusiol Corachan qui n'ocupa el crrec. El 1992, la plantilla s de 638 treballadors i la producci anual s de 35.000 tones. El complex del Prat del Llobregat ocupa 64.000 metres qua-drats i s'ha projectat per assumir futu-res ampliacions, com ara la derivada del trasllat de la fabrica de l'avinguda

J)OSSII~ll

del Bogatell. La nova fbrica, total-ment automatitzada, s'habilita per poder doblar la capacitat de producci de la del Poblenou. La pressi de la ve-na Vila Olmpica i les possibles plusv-lues han possibilitat una marxa anun-ciada des de feia temps i que, des del maig del 2000, ja s un fet consumat.

Colores Hispania, pigments i colorants al Poblenou c. de Pere IV, 484

La firma es va constituir el13 de juliol de 1923. Els membres del consell d'ad-ministraci foren Emilio Heydrich Martnez, president de la companyia, Jos Maria Cobo Lpez, administra-dor, Adolfo Martn Pags, director gerent, i Jos Macas Fernandez, direc-

19 .

)OSSII~ll

tor tcnic. Els socis, que coincideixen amb les persones que formen el con-sell d'administraci, van aportar 504.000 pessetes distribudes a parts iguals. El domicili social s'establ al carrer de Londres, 86.

L'objecte establert en els estatuts ini-cias fou la fabricaci, la compra i la venda, tant per compte propi com a comissi, de colors, pintures, vernis-sos, drogues i productes qumics, i l'adquisici, la producci, la transfor-maci, l'aprofitament i la venda de primeres matries, accessoris, produc-tes i residus de l'expressada indstria.

EI4 d'octubre de 1927, Jos Maria Cobo sol licita perms per construir un establiment industrial format per quatre naus i dos patis. Signa el pro-jecte el mestre d'obres Josep Graner Prat i constitueix encara bona part de la faana principal (carrer de Pere IV), com tamb de la resta d'insta'acions. Durant la Guerra Civil, els treballadors van collectivit-zar l'empresa. S~gons l'acta feta, en el procs de legalitzaci de la collecti-vitzaci del 9 de juny de 1937 inter-vingueren: Jos Macas Fernandez, Jos Udina Martorell, Pedro Alfonso Udina Martorell, Jos Lozano Calvo i Andrs May Tubau, com a membres del consell d'empresa nomenats pel personal de la companyia en assem-blea general realitzada els dies 9 i 10 d'abril de 1937.35

Poques dades ms tenim del seu desenvolupament al llarg de 55 anys. Segons el Directori Industrial de Catalunya del 1992, la societat tenia 100 empleats i les seves vendes se situaven entre els 201 i els 500 milions anuals. Entre el productes que utilit-zava es trobava l'xid de ferro, el de

20

plom, el format i el micromat sdic. L'nica marca comercial que mante-nia era Colores Hispania. El 1998 feia suspensi de pagaments, amb 82 empleats. Tot i la suspensi, continua en actiu. El seu edifici est protegit pel Catleg de Patrimoni Historico-artstic de l'Ajuntament de Barcelona.

Les fbriques que el vent es va endur

Valls, Teixidor, Jordana i Cia., fbrica d'apsits antisptics c. de Pere IV, 473-485

Al nmero 485 del carrer de Pere IV s'aixeca, encara que per poc temps -ja t posat el cartell d'enderroc-, una fabrica de planta baixa, amb una entrada ms o menys grandiloqent fistonada amb decoracions moder-nistes i unes creus a les cantonades, smbol de la seva producci. La fabri-ca encara conserva la casa del porter, una corbada xemeneIa I una excellent disposici en planta baixa. El conjunt va ser construt el 1909, sota el projecte de l'enginyer Emili Lluch, per la ra Valls, Teixidor, Jordana i Cia., societat en comandi-ta. 36 Aquesta firma fou constituda a l'abril d'aquell any per Ignasi Teixidor Xalabarder, Eugeni Jordana Clausolles, Camil Valls Ventura, Jos Maria Maci Bonaplata i Antonio Novals i Rierola i s'iniciava en el negoci dels articles i els productes sanitaris, els instruments de cirurgia, els braguers, els ,a parells ortopdics, els aparells per a la higiene i els ap-sits esterilitzats, dels quals tenia una

patent. Continuaven la tradici d'una anterior empresa denominada J. Clausolles. El 1916, en un anunci a la Barcelona artstica i industrial, es pre-sentava la marca registrada Hispania d'aquests elements. La publicitat asse-gurava la capacitat en el muntatge de sales d'operacions quirrgiques com-pletes i el tractament d'elements fets amb goma i impermeables.

Aquell any, la firma tenia el despatx al carrer de Santa Anna, 30, i mante-nia delegacions a Madrid, Valncia, Sevilla i Bilbao. Poques notcies ms tenim de la seva activitat fins al novembre de 1955, quan apareix inscrita dins d'uns terrenys propietat de Metales y Platera Ribera. Aquesta propietat s'acumulava a altres propie-tats que la coneguda empresa tenia al Poblenou i que adquiria a travs de dues empreses immobi liries, Construcciones Granada i Construcciones Sevilla. La trajectria de la fabrica, que sabem que estigu ocupada per diverses empreses al llarg d'aquests anys, entre elles Domingo Cant, SA, va anar canviant de propie-tari, sempre vinculada a les empreses patrimonials dels Ribera. Ara el signe dels canvis que viu la zona reportar els guanys de les inversions fetes gai-reb fa mig segle.

Can Casas i Can Paul, la resta fabril ms antiga del Poblenou? C. de Pere IV, 295

Amagada sobre la llinda d'una de les portes d'accs a les antigues depen-dncies de la fbrica de la famlia Casas, encara es conserva una placa que recorda la visita del rei Carles IV,

Antiga indstria de material sallitari, a Pere IV, 485

el 1804. Probablement, aquest aban-donat edifici sigui la resta fabril ms antiga del Poblenou i probablement de la ciutat. Francesc Cabana ja va intentar aportar el mxim de llum sobre la trajectria histrica d'una de les nissagues fabrils ms longeves del pas.37 Nascuda el 1785, encara a la dcada dels anys seixanta del segle XX facturava sota la denominaci de Casas i Jover, SA. Va ser des del 1869 fins al 1900 quan adquir enorme prestigi de la m de Joaquim Casas i Jover, propietari de diverses patents, per estampar sobre batista i sobre mocadors de llana, cot i estam. 38

Una especialitzaci que li va valer la medalla d'or de l'Exposici Universal de 1888.

La trajectria dels Casas va estar lligada, si ms no, per venatge a la de la famlia Pau\. Els germans

Eduard i Aquiles Paul i Pimont s'ha-vien instaHat en unes quadres tocant a la fabrica dels Casas, vers el 1847. Provinents de Frana van installar una fbrica d'estampaci. Eduard Paul tenia, des del desembre de 1856, una patent per 5 anys sobre un "siste-ma para estampar las telas de lana por medio de n11quinas cilndricas perro-tinas",39 per ben aviat s'especialitza-ren en la producci de colorants necessaris per al procs estampador, especialment quan Aquiles Paul pren-gu la direcci del negoci. Aquiles Paul era propietari de diverses patents per a l'obtenci d'olis bsics per a la producci de colors, especialment el denominat "rojo turco o Andrino-polis"40 Al tombant del segle, els seus fills Enric i Claudi continuaren la tra-jectria empresarial, com a mnim, fins a la Guerra Civil. Avui dia, el con-

)OSSI ~ Il

junt que acull les dues antigues fabri-ques resta oblidat i amenaat d'ende-TOC. Una prospecci arqueolgica, a hores d'ara, s'estima totalment ade-quat per redescobrir els secrets de l'establiment fabril ms antic del Poblenou.

Adobs Alesan, pasts per a immobiliries C. del Cam Antic de Valncia, 55-57

L'entrada d'un grup d'olcL/pes, a travs d'una de les finestres, a les restes de la indstria situada al Cam Antic de Valncia, cantonada amb el recent-ment obert carrer de Bilbao, un diu-menge del mes de juny del 2000 s un fet habitual. Segurament, sn aliens a l'indubtable valor histric de l'edifici. L'esberlada indstria va ser constru-da el 1853, a prop del Llatzeret, per

21

J)OSSII~ lt

Joan Carles Alesan, un pioner de la producci d'adobs i fertilitzants. 41 Ell i el seu germ Francesc installaren una fbrica de polvoritzaci de dro-gues i elements per tinta per a aplicar a la indstria txtil i a l'adoberia. L'any segent, hi van posar dues cal-deres de vapor per efectuar la polvo-ritzaci. Amb el temps, iniciaren el tractament i la comercialitzaci d'a-dobs i fertilitzants amb l'aplicaci de guano i fosfats. Aquesta trajectria empresarial continu fins al 1899. Les dades posteriors sn enormement escadusseres i fora inconsistents. L'nic del cert s que la finca va anar passant de m en m dels hereus dels Alesan -un d'ells poeta-, fins que el 1992 la va comprar Desarrollos Urbanos de Barcelona, SA (Dursa), que l'any segent la va vendre a dues immobiliries, Inmobiliaria Farigola, SA, i Promociones Duret, SA. El 1998, fruit de l'especulaci que pateix el Poblenou, va passar a mans de Promotora Catalunya Mediteminea, SA, i a Necso Entrecanales Cubiertas, SA. Com es pot comprovar, un pasts immobiliari fora sucs.

22

MART CHECA

NEUS ALBERICH

NRIA CLAVER MARIA FERNNDEZ DELKADER

RICARD FERNNDEZ VALENT ANNA GELL

MARA JOS GATNAU XAVIER LLOBET

BIBLIOGRAFIA GENERAL CONSULTADA

DD.AA. Pla especial de protecci del patrimoni arquitectnic i catleg. Districte JO-Sam Mart. Barcelona: Sector d'Urbanisme, Ajuntament de Barcelona, octubre de 1999. DD.AA. Gent del Poblenou, Memria grfica. Barcelona: AHPN, 1998. DD.AA. Estudi per la reutilitzaci dels edificis industrials d'inters dins de les rees industrials del Poblenou. Barcelona: rea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, 1998. NADAL, J.; TAFUNELL, X. Sant Mart de Provenals, pulm industrial de Barcelona, 1991.

NOTES

I. Documentaci sobre el Vapor Llull: Arxiu Municipal Administratiu. Expedients d'obres, nm. 23405. Regis tre Mercantil de Barcelona, foli 52 I 8, volum 56, pg. 117 I volum 99, pg. 21 volum 144, pg. 41 I volum 170, pg. 641 volum 9 I I, pg. 184 i 194 I volum 1445, pg. 168 I volum 1988, pg. 262 I volum 4589, pg. 148, full 49197-NG I volum 27535, pg. 105, full B-61586.

2. Xavier OLiVA, "La rehabilitaci del Vapor Llull", a L'Informatiu, Quadern del CoUegi d'Arquitectes Tcnics (maig de 1999). Tamb: Rosario FONTOVA, "Fabrica de sueios", El Peridico (15 de febrer de 1998).

3. Dades ext retes d'InfopY111e, Ajuntament Barcelona, 1999.

4. N. PUIG, "Los orgenes de una multinacio-nal alemana en Espaa: fabricacin de colo-rantes y explosivos, 1881-1965". Documentos de Trabajo, nm. 9904, Fundacin Empresa pblica, abril de 1999.

5. Directori indtlStrial de Catalunya de J992, IMPI&CIDEM, 1992.

6. . NADAL, J ; X. TAFUNELL, Sant Mart de Provenals, pulm industrial de Barcelona, 1991

7. Ms informaci a F. CMANA, Fbriques i empresaris, vol. 2, Barcelona, 1994, p.166-176.

8. Per a ms informaci sobre la relaci entre Kupka i Waldes, vegelL: D.A ., Kupka- Waldes. Artist and col/ector. Praga, 1998 o el lloc web www.kupka.com.

9. Ex.p. nm. 5451: Patentes, Archivo Histrico. Oficina Espaola de Patentes y Marcas (www.oepm.es).

10. Exp. nm. 12181 i 12 182. Patentes, Archivo histrico. Oficina Espaola de Patentes y Marcas (www.oepm.es).

11. Expedients Indstria. Arxiu Municipal del Districte de Sant Mart.

12. Nm. de Sol licitud P9300515, Expedientes Oficina Espaola de Patentes y Marcas ( www.oepm.es).

13. Nm. de Sollicitud UOl54355 Expedientes Oficina Espaola de Patentes y Marcas ( www.oepm.es).

14. Op. cito nota 6.

15. Documentaci sobre Palo Alto : Arxiu Municipal Administratiu, expedients d'obres. Expedients d'obres: exp.14119, any 1902. Arxiu Municipal del Districte de Sant Mart: expedients d'obres: exp. 1526, 685.

16. J.M. HUERTAS CLAVERIA, J. FABRt. "Els barris de Sant Mart". A: Els barris de Barcelona, vol IV, Barcelona: Enciclopdia Catalana: Ajuntament de Barcelona, 2000, p. 241.

17. Op. cito nota 6.

18. Op. cit., nota 16. p. 243.

19. Nm. de Sollicitud P0305086 i P0303049, respectivament. Expedientes Oficina Espaola de Patentes y Marcas (-www.oepm.es).

20. Dades extretes d'Infopyme, Ajuntament Barcelona, 1999.

21. L'exposici "La Escocesa" va tenir lloc al Centre Cvic de Can Felipa entre el 24 de febrer i el 25 de mar. 22 . Sobre la utilitzaci de fbriques com a espai d'artistes, vegeu: Andreu MIT/ANS i Montserrat SINTES, "Les ltimes petjades fabrils del Poblenou esdevenen espais de crea-ci artstica", a la revista Icria, papers de l'Arxiu Histric del Poblenol/, nm. 2, 1997.

23. Sobre La Escocesa, vegeu F. CABANA, Fbriques i empresaris, vol. 3, Barcelona, 1994, p.253.

24. Patentes, Archivo Histrico. Oficina Espaola de Patentes y Marcas (www.oepm.es).

25. El tercer germ, Jacint Gili, es va associar amb Antoni Pals i va instaJ.lar la seva farinera La Esperanza a la Sagrera.

26. Per ms informaci sobre les farineres martinenques, vegeu M. ARRANZ, "La inds-tria farinera de Sant Mart de Provenals a la segona meitat del segle XIX", dins El pla de Barcelona i la seva histria. 11 Congrs d' hist-ria del Barcelona. Edicions La Magrana i Institut Municipal d'Histria de l'Ajuntament de Barcelona. 1984. .

27. Podeu trobar informaci sobre Securitas a www.securitas.com.

28. Consultes registre mercantil per TOASA: volum 490. foli 148, full 9193; volum 246. foli 138, full 9193, secci 2a; volum 89. foli 24, full 9193. inscripci 213, secci 2a; volum 246. foli 138, full 9193, secci 2a. Consulta sobre obres: Arxiu Municipal Administratiu. Expedients d'obres. Nm. 602 especial (1910), 20877 (1920),63156 (1936) i 4116 (1941).

29. Exp. nm . 11735 i 12632. Patentes, Ar-chivo Histrico. Oficina Espaola de Patentes y Marcas (www.oepll1.es).

30. Sobre aquest aspecte, podeu consultar C. MOLINERa. i P. YSs Els industrials dl/rant el franquisme, nm. 13, Vic Eumo, 1993, i I. RIERA, Els catalans de Franco. Barcelona: Plaza & Jans, 1998.

31. Directori Industrial de Catalunya de 1992, IMPI&CIDEM, 1992.

32. Una amplssima informaci sobre aquesta empresa la podeu trobar a: Indstries Titn, SA, 1917-1992, Taller Ed. Montserrat Mateu, Barcelona, 1992 i tamb: www.titanlux.es/cor-pora.html.

33. Arxiu Municipal Administratiu. Expe-dients d'obres: exp. 46049, exp. 23562-52

34. D'aquesta cal destacar dotze reactors per a la fabricaci de resines sinttiques, el mol de quatre cilindres de Buhler, el de tres cilindres Lehman, la refinadora lbsequer, la premsa Krupp i altres peces de fabricaci nacional de les marques Morro i Turu.

))()SSII~ ll

35. El rgim interior de la societat fou apro-vat el 22 de maig de 1937 per la Junta de Control Sindical Econmic de la Conselleria d'Economia, en aplicaci de la normativa establerta en el Decret del 24 d'octubre de 1936. Els Estatuts establien, entre altres dis-posicions, que el consell regiria per dos anys compost per un representant dels treballa-dors de fabricaci, dos administratius, un treballador tcnic, un treballador d'intercan-vis i un interventor de la Generalitat; que aquest es reuniria un cop cada any per donar compte de les seves actuacions als treballa-dors; i que els beneficis es repartirien segons el segent percentatge: el 50% per a la Caixa de Crdit Industrial de Catalunya, el 15% per a accions socials de carcter col lect iu, el 15% a la disposici dels treballadors i el 20% res-tant destinat a fons de reserva. Finalment, per Ordre del 8 de febrer de 1939, el Mi-nisteri de Justcia del nou rgim va anul lar la col lectivitzaci.

36. Exp. 835 especial Arxiu Administratiu Ajuntament de Barcelona.

37. Per a ms informaci, vegeu: F. CilBANA, Fbriques i empresaris, vol. 2, Barcelona, 1994, p.65-67.

38. Nm. 13675, 15608 i 15688 Patentes, Archivo Histrico. Oficina Espaola de Paten-tes y Marcas (www.oepm.es).

39. Nm . 1528 Patentes, Archivo Histrico. Oficina Espaola de Patentes y Marcas ( www.oepm.es).

40. Nm . 68, 385 i 1390 Archivo Histrico. Oficina Espaola de Patentes y Marcas ( www.oepll1.es) .

41. Per a ms informaci, vegeu: F. CABilNA, Fbriques i empresaris, vol. 4, Barcelona, 1994, p.313-314.

23