03 l'aparell digestiu
-
Upload
naturaenviu -
Category
Documents
-
view
2.287 -
download
0
Transcript of 03 l'aparell digestiu
L'aparell digestiu s'encarrega, d'una
banda, de transformar els aliments en
substàncies més senzilles perquè les
cèl·lules els puguin absorbir i utilitzar, i
d'una altra, d'eliminar les restes no
digerides.
L'aparell digestiu està format per dos tipus
d'elements:
El tub digestiu. És un conducte,
d'uns deu metres de longitud,
constituït per la boca, la faringe,
l'esòfag, l'estómac, l'intestí prim,
l'intestí gros i l'anus.
Les glàndules digestives. Són un
conjunt de glàndules annexes que
secreten diferents substàncies que
són necessàries per descompondre
els aliments. Són les glàndules
salivals, el fetge i el pàncrees.
L'aparell digestiu és
l'encarregat de fer les
funcions digestives. Aquestes
funcions comprenen els
processos següents:
La ingestió. És l'entrada
d'aliments al tub digestiu
a través de la boca.
Durant la ingestió els
aliments són triturats per
les dents i mesclats amb
la saliva.
La digestió. És la
transformació dels
aliments en substàncies
més senzilles,
anomenades nutrients,
perquè les cèl·lules els
puguin aprofitar.
La digestió es produeix per
mitjà de dos tipus d'accions:
Mecàniques. Consisteixen
a tallar, triturar i mesclar els
aliments. Es duen a terme,
principalment, a la boca i a
l'estómac. Provoquen canvis
físics en els aliments, com
ara reduir-los de mida i
mesclar-ne els components,
per facilitar les accions
químiques.
Químiques. Consisteixen
en la transformació dels
aliments en compostos més
senzills, gràcies a l'acció de
substàncies que provoquen
canvis químics en els
aliments.
L'absorció. És el procés per
mitjà del qual els nutrients
obtinguts en la digestió
travessen la paret del tub
digestiu fins als vasos
sanguinis. Aquest procés
permet transportar els
nutrients per la sang a tot el
cos.
L'egestió. És l'eliminació a
l'exterior de les substàncies
no digerides o no
aprofitables dels aliments.
Les funcions digestives
permeten que els aliments, a
mesura que passen pel tub
digestiu, es transformin en
nutrients perquè puguin ser
transportats fins a les cèl·lules,
on seran utilitzats.
Les dents:
digestió
mecànica
El procés digestiu comença
amb la ingestió d'aliments a
través de la boca. A l'interior de
la boca comença la digestió
per mitjà de dos processos:
La masticació. És una
acció mecànica per mitjà
de la qual els aliments
s'esmicolen gràcies a la
participació de les dents i
dels músculs que mouen
els maxil·lars on estan
situades les dents.
Gl. salivals
Pre-digestió
química
La insalivació. Elsaliments es mesclenamb la saliva, que hiprodueix una accióquímica. La saliva éselaborada per tresparells de glàndules:les paròtides, lessublinguals i lessubmaxil·lars.
papil·les gustatives
Aquests dos processos els facilita la
llengua, un òrgan musculós en el qual
també hi ha el sentit del gust.
papil·les
mecàniques
Els aliments, mastegats i amarats de saliva, formen el bol alimentari, que és
empès cap a la faringe i d'aquesta a l'esòfag per mitjà de la deglució.
L’epiglotis
L'esòfag impulsa el bol alimentari
fins a l'estómac per mitjà d'uns
moviments de contracció i
relaxació dels músculs que formen
les seves parets i que s'anomenen
moviments peristàltics.
El bol alimentari entra a
l'estómac a través del
càrdies. A l'estómac el
bol alimentari
s'acumula i sobre ell té
lloc la digestió
gàstrica, que comprèn
les dues accions
següents:
Una acció
química, produïda
pels sucs gàstrics
secretats per les
parets internes de
l'estómac. Els sucs
gàstrics contenen,
entre altres
substàncies, àcid
clorhídric, que
actua químicament
sobre els aliments.
Una acció
mecànica, que
consisteix en
moviments
peristàltics de les
parets de
l'estómac, que
mouen els
aliments i els
mesclen amb els
sucs gàstrics.
Com a resultat
d'aquesta digestió, es
forma una massa
semilíquida, espessa i
molt àcida, anomenada
quim, que surt a poc a
poc de l'estómac, a
través d'un esfínter, el
pílor, i passa a l'intestí
prim.
Al duodè, el quim es mescla amb la bilis, substància produïda pel fetge; amb el
suc intestinal, produït per les parets de l'intestí, i amb el suc pancreàtic, produït
pel pàncrees. La bilis ajuda a digerir els greixos, i els sucs intestinal i pancreàtic
completen la digestió química. El resultat final és una massa blanquinosa,
anomenada quil, que conté aigua, substàncies nutritives resultants de la digestió i
altres productes no digerits.
Trencar els principis immediats
Jejú i Ili : absorció amb Vellositats intestinals
Com a resultat de la digestió s'obtenen nutrients, la mida petita dels quals els
permet travessar les parets del tub digestiu i passar a la sang. Aquest procés
s'anomena absorció.
La major part de les substàncies s'absorbeixen al jejú i a l'ili. En aquests trams, les
parets internes de l'intestí prim estan molt plegades formant les vellositats
intestinals.
A l'interior d'aquestes vellositats hi ha vasos sanguinis que recullen les substàncies
digerides i les reparteixen a totes les cèl·lules del cos.
http://es.geocities.com/biohumana2002/digestiu.html
Intestí Gros: reabsorció aigua i ions. Flora
Les substàncies que no han estat absorbides passen a l'intestí gros gràcies als
moviments peristàltics de les seves parets. En aquesta part s'absorbeixen gairebé
tota l'aigua i les sals minerals; això fa que els residus de la digestió es vagin
compactant fins a formar la femta.
A l'intestí gros hi ha, a més,
una gran quantitat de
bacteris simbiòtics, que
fermenten i descomponen
algunes de les restes
alimentàries que no s'han
digerit. En aquest procés, els
bacteris sintetitzen algunes
vitamines, com ara la B12 o la
K, que també s'absorbeixen, i
produeixen gasos intestinals,
que són els causants de la
mala olor de la femta.
La femta s'acaba acumulant
durant un temps a l'últim tram
de l'intestí, el recte. Una
vegada la femta és al recte,
és eliminada i expulsada
periòdicament a l'exterior a
través de l'anus per mitjà de
l'egestió.
Cèl·lules de l’intestí
gruixut amb
descamacions
• La càries
• El restrenyiment
• Les úlceres
• La gastroenteritis
• La cirrosi hepàtica
• Els paràsits intestinals
La càries. És una malaltia infecciosa produïda per bacteris que afecta els teixits
durs de les dents (l'esmalt, la dentina i el cement). Els bacteris presents a la boca
s'alimenten dels glúcids ingerits i produeixen àcids, que causen cavitats a les dents.
Reduir el consum de dolços, raspallar-se bé les dents després de cada àpat i abans
d'anar a dormir, i anar al dentista de manera regular són els millors mètodes per
prevenir l'aparició de càries.
Les úlceres. Són ferides que s'obren a les parets internes del tub digestiu. Es
produeixen, principalment, a l'estómac i al duodè. Tenen causes molt variades,
entre les quals destaquen l'estrès i la infecció pel bacteri Helicobacter pylori.
La cirrosi hepàtica. És una malaltia crònica que consisteix en una mort
progressiva del teixit del fetge, fet que comporta que aquest òrgan funcioni
malament. Una gran part dels casos de cirrosi són deguts a un consum excessiu
d'alcohol
La gastroenteritis. És una
inflamació de les membranes
internes que recobreixen
l'estómac i l'intestí. És deguda,
principalment, a una infecció
causada per virus o bacteris.
Provoca vòmits, diarrees i
malestar a l'abdomen. Aquesta
inflamació fa que una gran part de
l'aigua i les sals minerals no
s'absorbeixin a l'intestí, i per
aquest motiu la femta es fa molt
líquida.
El restrenyiment. És un trastorn
que dificulta l'evacuació de la
femta. És degut a l'absorció
excessiva d'aigua per l'intestí
gros, fet que origina una femta
seca i dura. Té causes diverses,
entre les quals destaquen l'estrès,
determinats fàrmacs i les dietes
pobres en fibra vegetal.
.