3r l'aparell circulatori
48
L’aparell circulatori
-
Upload
belenvarela -
Category
Education
-
view
367 -
download
0
Transcript of 3r l'aparell circulatori
L’aparell circulatori
1. L'aparell circulatori humà
És l'encarregat de:
Distribuir l'oxigen i els nutrients a totes les cèl·lules del cos.
Recollir el diòxid de carboni i els productes d'excreció procedents de les cèl·lules.
Està format per: Un líquid circulatori: la
sang. Una bomba que
l’impulsa: el cor. Uns conductes:
els vasos sanguinis – artèries, – venes i – capil·lars sanguinis
i els vasos limfàtics.
Els components de l’ap. circulatori
El cor
Els vasos
La sang
2. La sang
Formada per un líquid: plasma sanguini i per diversos tipus de cèl·lules: els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes.
El plasma està format per aigua i per substàncies dissoltes (sals minerals, glucosa, lípids i proteïnes).
El plasma sense proteïnes es denomina sèrum sanguini.
Cèl·lules sanguínies
(Imatge basada en un dibuix del llibre "Biología y Geología" de 3r d'ESO. Editorial Santillana. 2002)
Glòbuls vermells=eritròcits=hematies Els glòbuls vermells,
eritròcits o hematies són cèl·lules sense nucli i plenes d'hemoglobina, que és una proteïna que conté ferro i és capaç de captar i alliberar oxigen.
Nº: 4,5-5,5 milions/ml Origen: medul·la dels ossos
llargs. Vida mitjana: 120 dies
Eritròcits=Hematies=G.vermells
Més glòbuls vermells
Estructura de l’hemoglobina
Glòbuls blancs=leucòcits
Els glòbuls blancs o leucòcits poden tenir funció: fagocítica (neutròfils, eosinòfils, i monòcits),
generadora d'anticossos (limfòcits)
productora de vasodilatadors (basòfils).
Nº: 8 000/ml Origen: medul·la òssia Vida mitjana: h/dies/anys
Glòbuls blancs
Més glòbuls blancs
eosinòfil
limfòcit
monòcit
neutròfil
Macròfag fagocitant bacteris
Plaquetes=Trombòcits Les plaquetes són
fragments de citoplasma que contenen proteïnes que inicien la coagulació de la sang.
Nº: 260.000/ml Vida mitjana: 5-11 dies. Origen: medul·la òssia,
melsa, pulmó.
Plaquetes
3. Els vasos sanguinis Es diferencien tres tipus:
capil·larsartèries venes
Artèries Vasos que duen sang
que prové del cor, a altres parts del cos.
Són elàstiques gràcies a tenir una gruixuda capa muscular intermèdia.
Totes, menys l'artèria pulmonar, duen sang rica en oxigen.
La sang hi circula a alta pressió.
Més artèries
Venes Vasos que duen sang
que retorna cap al cor. Són molt poc elàstiques,
per tant tenen unes vàlvules internes per a evitar el retorn de la sang.
Totes, menys la vena pulmonar, condueixen sang pobra en oxigen.
La sang hi circula a baixa pressió.
Capil·lars sanguinis
Vasos extremadament prims que uneixen el final de les artèries amb el principi de les venes.
Les seves parets són tan primes que permeten l'intercanvi de gasos en els pulmons, l'entrada de nutrients a l'intestí i la sortida dels productes de excreció en els ronyons.
4. L'aparell circulatori. Conjunt de tots els vasos
sanguinis. L’aparell circulatori és
doble i complet. Doble perquè comprèn
dos circuits, que són el pulmonar i el general.
Complet perquè en el cor no hi ha barreja de sang oxigenada i no oxigenada, la sang oxigenada passa per la part esquerra del cor i la no oxigenada passa per la part dreta.
5. Parts del cor
Aurícula dretaAurícula esquerra
Ventricle dret
Ventricle esquerre
Vàlvula tricúspide
Vàlvula mitral
Artèria aorta
Vena cava sup
Artèria pulmonar
miocardipericardiendocardi
Vàlvules semilunars
Vena pulmonar
Vàlvules mitral i tricúspide
Vàlvula tricúspide
Vàlvula mitral
Mitra episcopal
Moviments del cor (1)
El cor funciona com una bomba aspirant-impel·lent.
Realitza moviments de relaxació (diàstoles) seguits de moviments de contracció (sístoles).
El cicle cardíac (batec) dura 0,8 segons i presenta 3 etapes:
Diàstole (relaxació)
Les parets de les aurícules i dels ventricles es relaxen i aspiren la sang, la qual arriba per les venes caves i pulmonars.
La sang que omple les artèries no retrocedeix gràcies que les vàlvules semilunars o sigmoidees estan tancades.
Aquesta fase dura 0,35 segons.
Sístole auricular Les parets de les aurícules
es contreuen. S'obren les vàlvules
auriculo-ventriculars (mitral i tricúspide) i la sang passa als ventricles.
Aquesta fase dura 0,15 segons.
Sístole ventricular Les parets dels ventricles
es contreuen. La sang del ventricle
esquerre passa a l'artèria aorta, cap a la resta del cos.
La del ventricle dret passa a l'artèria pulmonar cap als pulmons.
Aquesta fase dura 0,3 segons.
Sístole i diàstole
AD = Aurícula dreta, AE = Aurícula esquerra, VD = Ventricle dret, VE = Ventricle esquerre
(Imatge basada en un dibuix del llibre "Biología y Geología" de 3r d'ESO. Editorial Santillana. 2002)
El cor
El cor
6. Principals artèries i venes
Les principals venes són les venes pulmonars que porten sang procedent dels pulmons a l'aurícula esquerra, i la vena cava (superior e inferior) que porta sang de la resta del cos a l'aurícula dreta.
Les principals artèries són l'artèria pulmonar que des del ventricle dret porta sang als pulmons i l'artèria aorta que des del ventricle esquerre porta sang a la resta del cos.
L’aparell circulatori
7. El sistema limfàtic Constituït pels vasos limfàtics i pels ganglis limfàtics. El líquid
que conté es denomina limfa. Els vasos limfàtics són cecs, és a dir no tenen sortida. Per les seves parets absorbeixen part del líquid intersticial i el condueixen als vasos sanguinis.
El sistema limfàtic realitza tres funcions: Retornar a la sang una gran part del plasma que, a causa de
la pressió, ha sortit dels capil·lars sanguinis. Transportar els greixos absorbits en l'intestí evitant així que
arribin massa concentrats al cor. Produir anticossos. En els ganglis limfàtics es generen
limfòcits, els quals produeixen anticossos. Els principals ganglis limfàtics es troben el coll, aixelles i engonals. La seva inflamació és símptoma de patir una infecció.
El sistema limfàtic
Qui vediamo un macrofago che ingloba due globuli rossi ormai vecchi e inutili.Il globulo rosso ha una vita media di 90 giorni. Uno dei sintomi sua obsolescenza è il cambiamento della sua forma, che da lenticolari diventa sferica.Tutto il materiale di cui il glóbulo rosso è constituito verra poi riutilizzato dal corpo humano.
In questa fotografia al microscopio eletronico a scansione, vediamo al centro una cellula cancerosa aggredita da un grupo di linfociti T Killer.
Qui vediamo in una fotografia come awiene il passaggio dei globuli bianchi attraverso la parete del vaso sanguigno. E’ evidente come i globuli bianchi modificano, come contorzionisti, la propria forma per poter passare. Una volta passati i globuli bianchi riassumono la forma originaria.
