EL REGNE PROTIST

El regne dels protists ve a ser una mena de calaix de sastre pendent de coneixements futurs. Inclou organismes eucariotes que no són clarament ni animals, ni plantes, ni fongs. La veritat és que no hi ha res que permeti relacionar estretament tots els protists: és un regne extremament divers que demostra la nostra incapacitat actual per destriar-lo correctament.

Els protists són en la majoria de casos unicel·lulars i microscòpics, però també n’hi ha molts de pluricel·lulars (formen colònies, filaments, làmines), encara que en general no arriben a formar teixits pròpiament dits. Tanmateix, l’excepció són moltes algues brunes, en les quals pot parlar-se ja amb tota propietat de teixits veritables, comparables als de les plantes superiors.

Els grans grups de protists són les algues i els protozous. La separació es basa en l’estratègia alimentària o nutritiva: les algues són fotoautotròfiques i, per tant, mostren afinitat amb els vegetals, i els protozous són quimioheteròtrofs i mostren afinitat amb els animals.

El nom informal d’algues s’aplica, de fet, a un grup molt heterogeni d’organismes, ja que l’única cosa que tenen en comú, a més de ser eucariòtiques, és que fan la fotosíntesi i que viuen en ambients aquàtics o humits.

El nom de protozou vol dir 'els primers animals' i com a tal foren considerats originalment, però com en el cas de les algues agrupa organismes molt diversos que només tenen en comú el fet de ser eucariotes heteròtrofs i unicel·lulars.

Molts protists no poden considerar-se ni algues ni protozous, fet que demostra una vegada més l’artificialitat de tota classificació de la natura. Això aconsella parlar de tipus diversos i no d’algues o de protozous. Un exemple d’això és el cas dels euglenòfits (euglena) en què les espècies fotosintetitzadores presenten un cert grau d’heterotròfia.

Els protists més antics que es coneixen, i, per tant, els eucariotes més antics, tenen una antiguitat de més de 1.500 milions d’anys (encara que s’han trobat molècules lipídiques eucariotes de 2.700 milions d’anys). Van aparèixer quan ja l’aigua i l’aire disposaven d’oxigen lliure dissolt. Això vol dir que tots els eucariotes presenten un metabolisme oxidatiu amb respiració aeròbica la qual cosa representa un major rendiment energètic que no pas el metabolisme anaeròbic fermentatiu (en què no s’utilitza l’oxigen per respirar).

Els protozous: són organismes unicel·lulars que tenen nutrició heteròtrofa i que són capaços de capturar partícules alimentàries; per tant, s’assemblen a les cèl·lules animals.

Tenen capacitat de desplaçament, responen davant de determinats estímuls externs, i algunes espècies són capaces de formar colònies.

El desplaçament dels protozous es pot efectuar amb pseudòpodes, cilis, flagels o amb contraccions del cos. Els pseudòpodes són expansions de la membrana plasmàtica, que constantment es deforma. Els cilis i els flagels són expansions filiformes de la membrana que tenen una estructura fibril·lar interna. Els cilis són curts i nombrosos, i es poden presentar homogèniament al voltant de tot el cos del protozou o tan sols en determinades zones. Els flagels, que són llargs, es presenten de forma única o en nombre reduït.

Els protòfits: les algues són protoctists unicel·lulars o pluricel·lulars, capaces de dur a terme la fotosíntesi, i que viuen en medis aquàtics o en simbiosi amb fongs per tal de formar líquens. El cos de les algues pluricel·lulars s’anomena tal·lus, i pot ser de forma aplanada, filamentosa o ramificada. En cap cas les cèl·lules de les algues pluricel·lulars s’associen formant teixits veritables, tot i que moltes algues macroscòpiques aparenten ser plantes superiors, ja que disposen de falses fulles, falses tiges i falses arrels. Les algues figuren entre els habitants més antics de la Terra. Es creu que foren els primers éssers capaços de realitzar la fotosíntesi, i d’aquesta forma proporcionaren aliments a altres éssers heteròtrofs, iniciant-se així el cicle de la vida, essent per tant les precursores de tot el regne vegetal.

Estratègies Reproductives

Ciliat. Marta Hidalgo de 2on d’ESO any 2001

3000 MA