Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

1

ELS DÉUS OLÍMPICS

Dotze és el nombre canònic dels principals déus grecs i romans, els anomenats déus olímpics perquè quasi tots ells vivien a l'Olimp. Però els llistats dels dotze déus varien segons els autors antics i, si es compten tots els que són inclosos en uns o altres autors, en surten... catorze (quinze si hi afegim Eros).

Segons Hesíode, aquí es presenten sintèticament els déus olímpics:

nom grec

nom llatí

competències representació i atributs

Zeus Júpiter Déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics, de la justícia. Déu suprem.

Barbut, assegut en un tron, amb un llamp o el ceptre a la mà. Àguila.

Hera Juno Deessa del matrimoni. Asseguda en un tron. Diadema. Paó.

Posidó Neptú Déu del mar i dels terratrèmols.

Barbut. Trident, peix, cavall i carro.

Hades Plutó Déu dels inferns: regna sobre els morts.

Barbut, assegut en un tron o conduint un carro. Sosté un ceptre, una cornucòpia o una forca bident. El sol acompanyar el ca Cèrber (de tres caps).

Demèter Ceres Deessa de l'agricultura. Donà el blat i les lleis als homes.

Porta espigues de blat, falç i torxa. Serp.

Hèstia Vesta Deessa de la llar familiar i la pàtria.

La flama. Un ase.

Afrodita Venus Deessa de l'amor, de la sexualitat i de la bellesa.

Normalment va nua, sobre una petxina. Una poma, coloms i pardals.

Ares Mart Déu de la guerra. Sense barba, porta cuirassa, casc, escut i llança. El gall.

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

2

Hefest Vulcà Déu del foc i dels ferrers.

És lleig, coix i brut. Porta el tors nu. Les tenalles, el martell i l’enclusa.

Atena Minerva Deessa de la guerra, de la saviesa, la intel·ligència i dels artesans.

Porta un casc, llança i un escut.

L’olivera i l’òliba.

Àrtemis Diana Deessa de la caça i els boscos, la virginitat i els parts i de la lluna.

Arc i carcaix. Porta mitja lluna. L’acompanyen cérvols, gossos i nimfes.

Apol·lo Apol·lo Déu de la bellesa, la música, les arts, la raó, l'endevinació i el sol.

És un jove bell i sense barba. Porta una lira o bé un arc i un carcaix. La corona de llorer i el corb.

Hermes Mercuri

Missatger dels déus. Déu del comerç i dels lladres. És el guia dels morts als inferns.

Sense barba, amb sandàlies i barret amb ales. El caduceu i la capa.

Eros Cupido Déu de l'amor. És un jove o nen nu. Porta un arc, fletxes i ales a l'esquena.

Dionís Bacus Déu del vi, de l'irracional i del teatre.

Una copa, vinya, pàmpols de raïm i una pantera. Va acompanyat dels sàtirs i de les bacants.

Font: http://www.xtec.cat/%7Esgiralt/labyrinthus/index1.htm

Hesíode, a la seva Teogonia, ens explica que, abans de la creació, el món no era altra cosa que el Caos, del qual procedeixen Urà (Cel) i Gea (Terra). Entre els fills més importants d’aquesta parella van sobresortir Cronos (Saturn) i Rea o Cíbele. Cronos, després de destronar el seu pare, prengué possessió de l’autoritat divina. Cronos, per tal de no perdre el tron, tal i com va passar al seu pare, devorava tots els fills que la seva esposa infantava.

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

3

Finalment, però, Rea va salvar el seu fill, Zeus, de ser engolit per Cronos. Al petit el va criar la cabra Amaltea i, anys a venir, va desposseir el seu pare del tron suprem i va esdevenir el sobirà de l’Olimp, la muntanya més alta de Grècia.

Heus aquí el quadre que resumeix l’arbre genealògic dels déus olímpics: