01bverda127 30/12/09 10:00 Página 1 - Barcelona · 2018. 7. 16. · Vicenç Ferrer, Montse Rivero,...

Barcelona verda. Desembre 2009 núm. 127

01bverda127 30/12/09 10:00 Página 1

Publicació bimestral

Núm. 127 Desembre del 2009

Presidenta

Imma Mayol i Beltran

Vicepresidenta

Montserrat Sánchez Yuste

Edita

PARCS I JARDINS DE BARCELONA INSTITUT MUNICIPALTarragona, 173. 08014 Barcelonatel.: 93 413 24 00fax: 93 413 24 24e-mail: [email protected]/parcsijardins

Director

Jordi Campillo

Coordinació

Noelia Rubio

Cap de redacció

Maria Rosa Salvadó

Consell de redacció

Maite Estrada, Patricia Falcone, Teresa Franquesa,M. Alba Fransi, Dani García, Maria Molins, Margarita Parés,Vicenç Ferrer, Montse Rivero, Coloma Rull

Gestió, producció editorial i impressió

El Tinter, S.A.L.(empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS)tel.: 93 357 00 50

Col·laboradors d’aquest número

Imma Mayol, Observatori del Paisatge de Catalunya, Luis A.

Orive, Albert Punsola.Assessor lingüístic

Marià Pou Nadal

Fotografia

Dani García, Alonso José Fernández, Manel Raya

Foto portada

Dani García

Disseny i direcció d’art

Ruiz+company

Publicitat i patrocinis

José Luis Almudí

Secretaria i subscripcions

Núria Ugena

Tiratge

10.500 exemplars

Barcelona Verda no comparteix necessàriament les opinionsexpressades pels autors dels articles publicats.

Copyright: Reproducció autoritzada amb indicació de lafont. Se’n sol·licita còpia.

Aquesta revista utilitza la família tipogràfica Fedra.

Paper reciclatCyclus print Torras de 115 i 170 g

2 B verda 127. Desembre 2009

El pessebre sempre fascina.Aquest any,el de

la plaça de Sant Jaume recupera les figures

tradicionals de mida gran,situades en un

espai enjardinat,acollidor i hivernal que ha

estat creat amb la col·laboració de futurs jar-

diners: els estudiants de l’IES Rubió i Tudurí.

LA PORTADA

3 EditorialAvançar definint estratègies

4 Notícies

11 Opinió Renovar-se per seguir endavant

12 Agenda 21 de BarcelonaPremis a l’acció

14 El personatgeGenoveva Català,directora de l’Agència de Residus de Catalunya

16 B verda

20 Espai metropolitàEl Parc de la Muntanyeta

22 Reportatge Ciutats biodiverses

26 Paisatgisme Jardins històrics i botànics del món

28 Eduquem per a la sostenibilitat Seguint la pista a l’Orgànica

30 Apunts de jardineria Fer les plantes a casa (3)

32 Fulls tècnics Un patrimoni viu

35 Pàgines verdes

01bverda127 30/12/09 10:00 Página 2

B verda 127. Desembre 2009 3

EditorialAvançar definint estratègies

Quan s’acabi el 2009 ja farà dos anys imig que l’Ajuntament de Barcelona, através d’un acord de govern, va apostarper la creació d’una Àrea de MediAmbient que permetés integrar la gestióconjunta dels espais verds, l’energia i laqualitat ambiental, la neteja i la gestióde residus, l’aigua, la biodiversitat o laqualitat de l’espai públic. Un àmbitsd’actuació que s’estan desenvolupantmitjançant estratègies ambientals quehan de fer possible el gran objectiu deBarcelona: ser una ciutat sostenible.

Un bon exemple, i recent, d’aquestagestió integrada és la nova etapa deneteja i gestió de residus, que ha per-mès estendre l’orgànica a tota la ciutat iincorporar l’ús de vehicles ambiental-ment més eficients i la utilització gene-ralitzada d’aigua freàtica. I és que elconsum aigua municipal ja fa anys quees gestiona amb més eficàcia ambientali econòmica, igual que l’enllumenatdels carrers de la ciutat, en què s’hansubstituït 6.600 punts de llum, amb ladescontaminació lumínica i l’estalvienergètic consegüents. Sense oblidar lesaccions per a la millora de la qualitat i elfoment d’energies més sostenibles o lesactuacions municipals a favor de la bio-diversitat a la ciutat. Mesures concretesque sumen per un entorn de qualitat.

El 2010 serà un any en què l’avenç cap auna Barcelona més sostenible es mate-rialitzarà amb el desenvolupament dediferents plans estratègics: del verd, dela biodiversitat, de l’energia, dels ani-mals o dels recursos hídrics, entre d’al-tres. Uns plans que permetran, des de

l’anàlisi i el diagnòstic de necessitats,planificar amb rigor les estratègies defutur. Per fixar cap on volem anar com aciutat i quines són les actuacions quehem de fer per arribar-hi. Unes actua-cions que a hores d’ara ja tenen moltspunts de coincidència amb les recoma-nacions de l’informe Cambio Global España2020/50. Programa ciudades, presentat aSevilla el 30 de novembre, en la terceraTrobada Local CONAMA. En trobareu unampli resum en el reportatge d’aquestnúmero de B verda.

El 2010 també renovarem B verda, ambla voluntat de recollir l’herència del queha esdevingut aquesta revista d’ençàdels seus inicis, l’any 1992, com apublicació de l’Institut Municipal deParcs i Jardins, i donar-li un nouimpuls amb un projecte editorial revi-sat que aporti una visió àmplia i globaldel que representa avui la sostenibilitata Barcelona. És per això que, temporal-ment i de manera excepcional, deixa-reu de rebre B verda, amb el compromísferm de tornar aviat a les vostres mansamb una revista de divulgació ambien-tal renovada.

No vull acabar aquest editorial sensedesitjar-vos unes bones festes i propo-sar-vos que les visqueu refermant elcompromís amb la qualitat ambiental ila sostenibilitat del nostre entorn.Perquè entre tots contribuïm a fer unfutur millor.

Jordi Campillogerent de Medi Ambient

01bverda127 30/12/09 10:00 Página 3


NotíciesFent camí cap a unes festes més sostenibles

Just encetar el desembre, amb els prepa-ratius del Nadal, arriba la il·lusió per laproximitat d’un nou any, amb nous rep-tes i fites per aconseguir. Tots formulembons propòsits perquè l’any vinent siguimillor i més profitós per a nosaltres i peral nostre entorn. És, doncs, un bonmoment per al compromís personal afavor d’un planeta més sostenible.Perquè podem canviar hàbits i aprendrea viure bé sense fer malbé el nostreentorn. És tan senzill com seguir el lemadel pessebre que hi ha a la plaça de SantJaume: “...fent camí”.

Aquest any, el pessebre recupera lesgrans figures de personatges clàssics del’any passat i les col·loca en una plaça semicircular que convida tothom a visi-tar-la i compartir un sentiment d’uni-versalitat. La vegetació evoca els paisat-ges hivernals, amb un camí vorejat per unpetit rierol que guia els visitants per anarfent camí tot descobrint les escenes i elspersonatges que envolten el naixement.

El projecte i la direcció d’obra els ha dut aterme l’Àrea de Medi Ambient, i, en l’e-xecució de tot l’espai enjardinat, hi hancol·laborat els alumnes de l’Escola de Jar-dineria IES Rubió i Tudurí.

DIES DE RECICLATGE

Els dies de Nadal són una bona ocasió peral reciclatge. El cartró i els papers queemboliquem els regals i paquets d’obse-quis cal dipositar-los als contenidorsblaus, plegats perquè ocupin menys es-pai i es pugui optimitzar el transport finsa les plantes de tractament. Podem re-duir la utilització de plàstics d’un sol úsfent servir bosses reutilitzables, i diposi-tant els plàstics (envasos, bosses, etc.) alcontenidor groc donarem un nou ús aaquest material. Els taps de suro de lesampolles de vi i cava i les restes dels àpatsde Nadal cal llençar-los al contenidormarró, que és el que recull els residus or-gànics, i les ampolles s’han de dipositaren el contenidor verd. A la xarxa de

Aquest any, el pessebrerecupera les grans figuresclàssiques de l’any passat

Treballs d’instal·lació del pessebre a la plaça de

Sant Jaume. El projecte i la direcció d’obra els

ha dut a terme l’Àrea de Medi Ambient, i, en

l’execució de tot l’espai enjardinat, hi han

col·laborat els alumnes de l’Escola de Jardineria

IES Rubió i Tudurí.

01bverda127 30/12/09 10:00 Página 4

punts verds de la ciutat, s’hi poden dei-xar tots els residus que no es llencen alscontenidors de carrer.

ELS ARBRES DE NADAL

Un any més, un cop acabades les festeses poden deixar els arbres de Nadal als220 punts de recollida d’arbres que l’A-juntament de Barcelona posa al serveide la ciutadania (els emplaçaments fi-guren a la pàgina 34 d’aquest número deB verda). Els arbres recollits es transpor-taran al viver municipal per reciclar-los.L’arbrat serà convertit en encoixinat omulching, un residu vegetal triturat quees diposita en capes a sobre del sòl deplantació per millorar-ne la retenció d’-humitat i l’aireig i evitar l’aparició demales herbes.

FESTIVAL DE LA INFÀNCIA

Des del 27 de desembre fins al 4 de gener,l’estand que l’Àrea de Medi Ambient ins-tal·larà al Saló de la Infància oferirà alsnens i nenes un espai de joc i reflexió alvoltant de la sostenibilitat i el medi am-bient. Aquest any, les activitats que s’hiduran a terme se centren en la nova eta-pa de neteja de la ciutat i en la importàn-cia dels bons hàbits en la gestió dels resi-dus domèstics i el reciclatge. Així, les ac-tivitats lúdiques d’educació ambientalpermetran saber en què consisteix el re-ciclatge, quins són els seus avantatges iquè es fa amb les diferents fraccions deresidus que es recullen. Per aconseguir-ho, els nens i nenes “viatjaran” a travésdel cicle que segueix la matèria orgànicades del cubell marró de les nostres cui-nes fins que es converteix, de nou, en re-curs aprofitable (ja sigui biogàs o com-post orgànic). I es divertiran trobantnous usos als plàstics, el cartró i el vidre.A més a més, pedalant en una bicicletalligada a una dinamo, els nens i nenescontribuiran a encendre els llums delsdos arbres de Nadal interactius que ja es

van instal·lar l’any passat als carrers deBarcelona. Perquè l’energia que ensmou també fa moure el món! Els altresquatre arbres de Nadal amb energies re-novables, que s’encenien mitjançantcèl·lules fotovoltaiques, s’instal·laranals districtes de Nou Barris, les Corts,Sarrià-Sant Gervasi i Sant Andreu.

BONS PROPÒSITS

En el seu primer Nadal, la Fàbrica del Solens fa arribar aquests “bons propòsits”per al nou any: Mou-te amb seny: fes servir el trans-port públic, camina i mou-te amb bici-cleta.Compra responsablement: pensa elque realment necessites, compra pro-ductes estacionals i locals, tria produc-tes etiquetats que tinguin la informacióque necessites i decanta’t pels productesecològics i de comerç just.Respecta les “4 R”: redueix els residusque generes, recupera els envasos perdonar-los un segon ús, i recicla i repensaels teus hàbits i actituds per un consumresponsable.Optimitza energia: amb accions commantenir la calefacció entre 19 i 21 °C,utilitzar electrodomèstics d’eficiènciaenergètica A o B i bombetes de baix con-sum i apagar els llums en sortir d’unahabitació.Estalvia aigua: dutxa’t en comptes debanyar-te, utilitza sistemes d’estalvid’aigua en cisternes de vàters i aixetes,no rentis la roba innecessàriament i fesservir el rentaplats i la màquina de ren-tar roba quan estiguin plens.Tingues cura del teu entorn: respectaels espais públics i utilitza les papereresi contenidors de brossa corresponents.Estima els animals: practica la tinen-ça responsable identificant adequada-ment el teu gos, passejant-lo lligat iportant-lo a jugar a les zones destinadesa aquest ús.


Aquestes festes són unabona ocasió per alreciclatge

1. Punt de recollida d’arbres de Nadal

2. L’alcalde, Jordi Hereu, i la tinenta d’alcalde de

Medi Ambient, Imma Mayol, el 2 de desembre,

en l’acte d’inauguració del pessebre

1. 2.

01bverda127 30/12/09 10:00 Página 5


Retrobament ciutadàamb el Park Güell

L’Ajuntament de Barcelona ha organitzattres actuacions adreçades a la ciutadaniaamb l’objectiu que es pugui retrobar ambel parc després de les recents feines de re-cuperació de la vegetació, que va quedarafectada per les ventades de primersd’any. Les actuacions de recuperació fo-restal han tingut el suport de Volkswa-gen, en el marc del programa Plantemper al Planeta de les Nacions Unides. El 17de novembre, tres-cents trenta alumnesde deu escoles firmants de l’Agenda 21 Es-colar van fer una plantada d’un centenard’exemplars d’espècies autòctones, comel llentiscle (Pistacia lentiscus), i flors de l’a-mor (Agapanthus africanus) a sota del Pontdels Enamorats amb l’ajut dels jardiners

de la ciutat; el 25 de novembre, prop d’u-na vintena d’entitats firmants de l’Agen-da 21 de Barcelona van plantar flors de l’a-mor a prop del Turó de les Tres Creus, i latinenta d’alcalde de Medi Ambient,Imma Mayol, i un representant de Volks-wagen van plantar un cirerer (Prunusavium). Finalment, el 29 de novembre esva celebrar una jornada per acostar a to-thom les intervencions fetes al ParkGüell, que han permès una major fideli-tat al projecte original, concebut per l’ar-quitecte Antoni Gaudí. Coincidint ambaquestes accions, l’Àrea de Medi Ambientha editat un llibret dedicat al projecte ori-ginal del Park Güell i la seva evolució, ti-tulat Park Güell, natura i arquitectura.

Nou dic submergital litoral de BarcelonaSegueixen a bon ritme les obres de cons-trucció d’un nou dic submergit davant laplatja del Bogatell, començades l’octubrepassat. Aquesta estructura forma part delPla d’Estabilització de les Platges de Barce-lona, a càrrec del Ministeri de Medi Am-bient i Medi Rural i Marí per protegir la fa-çana marítima de la ciutat i evitar la pèr-dua de sorra causada pels temporals.Prèviament a la construcció del dic s’ha fetun estudi ambiental per analitzar l’impac-te sobre el medi marí de les obres d’estabi-lització de les platges de la ciutat. L’estudiconclou que les obres fetes fins ara (dicsubmergit de la Mar Bella, dic de Llevantdel diapasó de Bac de Roda i prolongaciódel de Selva de Mar) no han alterat el pro-cés de recuperació i millora de la qualitatambiental que estan experimentant les

platges del litoral barceloní des de finalsdels anys noranta. D’altra banda, en el se-guiment ambiental fet des del 2008 no s’han detectat desviacions en l’ecosistemamarí i s’ha apreciat una ràpida colonitza-ció de l’espigó submergit de la Mar Bella ila creació d’un biòtop i s’ha comprovat quela columna d’aigua no ha experimentatimpactes perdurables per efecte de lesobres. Quant a la qualitat de l’aigua, se-gons el programa anual de vigilància i in-formació de l’estat de les platges i zones debany interiors de Catalunya, que duu a ter-me l’Agència Catalana de l’Aigua, durantel període d’estiu del 2009, l’estat de lesplatges barcelonines i la zona de bany delFòrum ha estat “excel·lent” pràcticamenten tots els controls fets.

La tinenta d’alcalde de Medi Ambient, Imma

Mayol, plantant un cirerer al Park Güell, acom-

panyada d’un representant de Volkswagen. L’acte

es va celebrar el 25 de novembre passat i hi van

participar prop d’una vintena d’entitats firmants

de l’Agenda 21 de Barcelona

01bverda127 30/12/09 10:00 Página 6


Els carrers més nets són cosa de tots!

Des del novembre passat, Barcelona téun nou servei de neteja de la via pública,amb més efectius tant humans com tèc-nics, que actua amb més freqüència ique és ambientalment més respectuós.L’objectiu és que els barcelonins i barce-lonines gaudeixin d’uns carrers i placesmés nets, i, per tant, de més qualitat, onvingui de gust passejar-se i estar-se. Peraconseguir-ho, l’Àrea de Medi Ambientde l’Ajuntament de Barcelona ha invertitun total de 1.994 milions d’euros en lanova contracta de neteja 2009-2017, un63% dels quals estan destinats a la netejade l’espai públic, i la resta, a la gestiódels residus urbans. Una inversió que,perquè sigui realment efectiva, reque-reix la col·laboració de la ciutadania, jaque una ciutat més neta no és la que esneteja més, sinó la que s’embrutamenys. Gaudir d’un espai públic de qua-litat és, doncs, una tasca compartida.

MÉS I MILLORS RECURSOS

El nou servei de neteja, que s’anirà im-plantat arreu de Barcelona fins a finalsdel febrer vinent, incrementa en un 7,5%el nombre de treballadors directes (de3.778 a 4.061) i en un 20% els vehicles (de 949 a 1.140), que s’estan renovant demanera progressiva i facilitaran la me-canització de les feines, per la qual cosauna part del personal laboral es podrà de-dicar a tasques més específiques.Els nous vehicles permetran augmentaren un 20% la neteja de la via pública, i in-clouen 116 unitats de cisternes i altres ve-hicles per a l’aigualeig dels carrers (59més que en l’anterior contracta) i 128 es-combradores (44 més), a part d’altres ve-

hicles o màquines específiques, com són264 recol·lectors, 486 vehicles auxiliars,48 netejacontenidors i 323 carrets, entred’altres. Un aspecte que cal destacar del nou parcmòbil per a la neteja viària és la incorpo-ració d’energies més sostenibles per fer-lo funcionar: un 35% dels vehicles fun-cionen amb gas natural comprimit; unaltre 35%, amb biodièsel, i el 30% res-tant, amb sistemes elèctrics. Una altra novetat és l’augment dels cen-tres de treball i instal·lacions associadesal servei de neteja de l’espai públic, quepassen de 23 a 34, la qual cosa millorarà,per proximitat, la presència arreu de laciutat tant dels vehicles com del personalde neteja, i reduirà la distància dels des-plaçaments. Així mateix, Barcelona dis-posa de quatre grans parcs centrals perals grans vehicles de neteja.

ADEQUAR EL SERVEI

Aquest és un aspecte clau del nou serveide neteja de Barcelona, que preveu l’equi-tat en la neteja dels carrers en funció del’ús. És a dir, que la neteja s’adequarà acada carrer o zona segons quines siguinles necessitats generades, entre altresfactors, pel tràfec de persones i vehicles,l’activitat comercial o cultural, o si estracta d’àrees d’oci o d’esbarjo, algunesde les quals es netegen diverses vegadesal dia. En qualsevol cas, la mitjana diàriaa la ciutat és d’una escombrada manual imecànica i un aigualeig amb aigua freà-tica sis dies a la setmana. Quant al buidatde papereres, es pot arribar fins a dotzecops al dia a les zones més cèntriques.

Camió de neteja per a l’aigualeig de la via pública

Els nous vehiclespermetran augmentaren un 20% la neteja dela via pública

Equip per aspirar xiclets

01bverda127 30/12/09 10:00 Página 7


Obres ambientalmentmés sostenibles

El 14 d’octubre passat, l’Ajuntament deBarcelona va aprovar un decret que técom a objectiu que totes les obres promo-gudes per operadors municipals, orga-nismes autònoms i empreses munici-pals amb un pressupost estimat igual osuperior a 450.000 euros presentin obli-gatòriament una memòria ambiental enla fase de redacció dels projectes d’obres.Amb aquest decret, Barcelona incorporauna mesura que afavoreix la reducció del’impacte ambiental i social de les obresen execució a partir d’un pla d’ambien-talització de l’obra, la qual cosa incideixen una millor qualitat ambiental de l’es-pai públic i, per tant, en la consecuciód’una ciutat més sostenible.El nou decret d’alcaldia, impulsat perl’Àrea de Medi Ambient, intervé en totesles parts del procés de l’obra: projecte,contractació i execució; disposa de mèto-des, procediments i eines comunes per atotes les àrees municipals, i sistematitzael desenvolupament de les actuacionsque cal seguir. A través del procés de lici-tació, el contingut de la memòria am-biental passarà a formar part del plad’ambientalització de l’obra, que el con-tractista haurà d’elaborar prèviament icomplir durant tota l’execució. Ambl’ambientalització de les obres, el que espretén és que el projectista repensi nous

mecanismes, procediments i accions perminimitzar l’impacte ambiental des delprojecte bàsic, ja sigui simplificant pro-cessos o introduint nous procediments icriteris per afavorir d’estalvi de recursos iel menor impacte a l’entorn.

La mesura permetrà reduir l’impacte ambiental i

social de les obres

Instal·lació fotovoltaica de la Fàbrica del Sol

L’Ajuntament promoul’energia solar fotovoltaica

L’Ajuntament de Barcelona vol donar unnou impuls al foment de la producciód’energies renovables amb una nova or-denança que regularà la instal·lació decentrals fotovoltaiques en edificis denova planta, tant de titularitat públicacom privada. Aquesta ordenança formapart de l’estratègia del govern per al des-envolupament i desplegament de xarxesde producció d’energies netes, així comel foment de l’ús de les energies renova-bles, i s’orientarà específicament a pro-moure la generació d’energies renova-bles en grans comerços, oficines, edificispúblics, poliesportius, escoles, hospi-tals, clíniques i hotels. Els titulars po-dran decidir si l’energia generada és peral seu consum intern o si injecten la po-tència generada a la xarxa elèctrica con-vencional. Actualment, la potència de lageneració d’energia solar fotovoltaica aBarcelona (el novembre del 2009) és deMW. L’ordenança s’aplicarà a les novesedificacions i construccions i també enles rehabilitacions integrals d’edificis

quan hi hagi un canvi d’ús superior al80% de la superfície útil. La mesura té elconsens de la Taula Solar, que integratots els agents socials implicats.

01bverda127 30/12/09 10:00 Página 8


Barcelona es dota d’un PlaEstratègic d’Animals de Companyia

Des de l’octubre passat, Barcelona disposa

d’un pla estratègic en l’àmbit de la gestió

dels animals de companyia. El pla té com a

funció ser el marc de referència que orienti

les polítiques municipals relatives als ani-

mals de companyia en els pròxims anys,

durant el període 2009-2014.

L’objectiu del Pla Estratègic d’Animals deCompanyia és garantir la protecció i el benestar dels animals de companyia maxi-mitzant els beneficis que aporta la seva con-vivència amb les persones i minimitzant elsproblemes de convivència amb la ciutada-nia i de conservació de la biodiversitat.Aquest document és hereu de les actua-cions municipals dutes a terme en matèriaanimalística i recull les aportacions fetes alllarg de l’últim any per entitats, organis-mes i experts del món animalista sota el li-deratge de l’Àrea de Medi Ambient. El Plad’Animals de Companyia implica un puntd’inflexió en les polítiques municipals enaquest àmbit, ja que posa l’èmfasi no tansols en la salut, la protecció i la cura delsanimals de companyia, sinó també en laseva integració en la vida de la ciutat valo-rant els beneficis socials i ambientals quecomporten. El desenvolupament d’aquestpla l’encapçalarà l’Oficina de Protecció delsAnimals de Barcelona (OPAB), que es va po-sar en marxa el gener del 2009 com a òrgangestor i impulsor dels programes i accionsrecollits en el pla.

LES XIFRES

Segons l’enquesta Òmnibus Municipal(OM), l’any 2007 s’estimava que a Barcelonahi havia 192.000 animals de companyia:106.301 gossos i 85.699 gats, dels quals no-més estaven censats el 9,28%. El setembre del 2009, la mateixa enquestava posar de manifest que la població d’ani-mals de companyia s’havia reduït a 108.858gossos i 60.870 gats, un 12% dels quals esta-ven censats. Per tant, en dos anys, la pobla-ció estimada d’animals de companyia s’hareduït al voltant d’un 11,6%. Atenent les da-des de l’OM, s’estima que la ràtio d’abandóde gats i gossos a la ciutat se situa l’any 2009

entre el 0,75 i l’1% (a l’estat espanyol, la ràtiogeneral és del 2%). Fins a l’1 de setembre de2009 s’han recollit a Barcelona 848 gossos,206 menys que en el mateix període de l’anyanterior. Quant a les adopcions, l’1 de se-tembre de 2009 s’havien adoptat 477 gossos,un 17,9% menys que en el mateix període del’any anterior.

LÍNIES ESTRATÈGIQUES

El Pla Estratègic d’Animals de Companyiarecolza sobre tres línies estratègiques. Laprimera té com a objectiu fomentar la ti-nença responsable promovent entre la ciu-tadania –especialment entre els propietarisd’animals– actituds responsables, solidà-ries i que afavoreixin la convivència en rela-ció amb les seves mascotes. La segona líniaestratègica està destinada a promocionarles colònies controlades de gats i fomentarl’experiència d’aquestes colònies tant percrear-ne de noves com per controlar les exis-tents, tenint en compte els múltiples bene-ficis que comporten. La funció de la terceralínia estratègica del pla és preparar les basesque regiran el futur Parc d’Acollida d’Ani-mals de Companyia (PAAC) potenciant elpaper sensibilitzador de l’actual Centre d’A-collida d’Animals de Companyia (CAAC)com a punt de trobada entre la ciutadania iels animals i aplicant les pautes d’educacióambiental i sensibilització que guiaran elfutur PAAC.

BENEFICIS DEL PLA

El Pla d’Animals de Companyia 2009-2014permetrà unificar i donar coherència a lesaccions que duen a terme l’administració,les entitats col·laboradores i la ciutadaniaen general respecte a la correcta manuten-ció de les mascotes de la ciutat. Un treballconjunt ha de permetre garantir que Barce-lona té cura i protegeix els animals de com-panyia respectant les normatives i tambéuna ètica de protecció i garantia del seu benestar, i que vetlla perquè es garanteixi laconvivència i s’evitin les incidències quepuguin sorgir, tant a causa d’animals decompanyia ensalvatgits com de conductesincíviques dels propietaris d’animals.

L’objectiu del pla ésgarantir la protecció i elbenestar dels animals decompanyia i minimitzarels problemes deconvivència ciutadana

Segons dades recollides per l’Òmnibus Municipal,

el setembre d’aquest any, a Barcelona hi ha al

voltant de 108.800 gossos i 60.800 gats

01bverda127 30/12/09 10:00 Página 9


Llarga vida als arbres!

El 22 de novembre passat es va trasplan-tar un lledoner (Celtis australis) de gransdimensions situat en un solar municipala la Via Favència, al barri de la TrinitatVella, que estava afectat per les obres deconnexió de la ctra. de Ribes amb l’av.Meridiana, promoguda per Bagursa. Estracta d’un arbre singular de grans di-mensions, amb un tronc de prop de qua-tre metres de perímetre i una edat d’en-tre 70 i 90 anys.L’operació la va dur a terme l’adjudicata-ri de les obres, sota la supervisió de l’Àreade Medi Ambient de l’Ajuntament i se-guint els protocols municipals previstosen aquests casos, d’acord amb el que es-tableix l’Ordenança General de MediAmbient Urbà, per garantir la qualitatdel verd de la ciutat i preservar els benefi-cis que ofereix sobre l’entorn urbà.

UN GRAN PA DE TERRA

El trasplantament va anar a càrrec d’es-pecialistes i es va fer mitjançant la tècni-ca Tree Platform, que consisteix a exca-var un gran pa de terra, en aquest cas de30 m2 i d’una fondària d’1,5 m, i que vacomportar l’elevació de 60 t de pes (l’ar-bre i el pa de terra). Per mitjà d’una gruai una gòndola de gran tonatge, l’arbre esva traslladar el mateix dia al nou empla-çament, al costat de la pèrgola de la plaçade Josep Andreu i Abelló, molt a la voradel solar on era inicialment.Al llarg dels pròxims dos anys, el lledonerserà objecte d’una especial observació i,passat aquest període, s’estudiarà la possi-bilitat d’incloure’l, si s’escau, en el Catà-leg d’Arbres d’Interès Local, integrat perexemplars que són remarcables per crite-ris com la rellevància històrica, la raresa,la grandària o la longevitat, entre d’altres.

REINSTAL·LAR PER CONSERVAR

A causa de l’afectació per obres, en els úl-tims cinc anys, a Barcelona s’han can-viat d’emplaçament al voltant de tresmil arbres, i la tècnica Tree Platform s’hafet servir en una desena d’ocasions. Ellledoner de la Trinitat Vella és l’exemplarde dimensions més grans que fins aras’ha trasplantat a la ciutat, juntamentamb un exemplar de plàtan (Platanus xhispanica) al c. Buïgas. En cas de no disposar d’un nou espai im-mediat per instal·lar-los, els arbres afec-tats per obres i que presenten un bon es-tat vegetatiu es traslladen als vivers mu-nicipals per replantar-los posteriorment,ja sigui al mateix lloc o en un nou espai dela ciutat. Si el trasplantament no és via-ble, els arbres es reaprofiten en forma decompost per als espais verds.Actualment, Barcelona té 154.000 arbresviaris, una xifra excepcional, que la situaentre les ciutats europees amb més arbres

al carrer; això fa que siguin un importantpatrimoni vegetal. En els últims anys,aquesta xifra s’ha mantingut estable isuposa més del doble dels que tenia laciutat fa trenta anys (71.000 el 1978).

El trasplantament va requerir una grua de grans

dimensions

01bverda127 30/12/09 10:01 Página 10


Renovar-se per

seguir endavant Opinió

La revista que teniu a les mans és unade les publicacions d’àmbit municipaldeganes a la nostra ciutat, i, possible-ment, una de les més rellevants dedica-des a la divulgació de tot el que té aveure amb el verd i la qualitat am-biental a casa nostra. Primer com aBarcelona Verda, després com a B verda,aquesta capçalera, amb més de dissetanys d’existència i cent vint-i-setnúmeros publicats, s’ha dedicat desdels inicis a divulgar tot el que té rela-ció amb el verd urbà i el paisatge desd’una visió sostenibilista i ambiental-ment responsable, alhora que ha estatuna plataforma d’intercanvi d’expe-riències i difusió d’accions i iniciativesambientals exemplars. Perquè el conei-xement és la porta d’entrada des de laqual adoptem i incorporem actituds derespecte cap al que ens envolta, B verdaha fet arribar als lectors i lectores elpresent i el futur del medi ambient a laciutat.Al llarg de la seva dilatada trajectòriaha estat testimoni de l’evolució de lagestió municipal del verd i l’espaipúblic i ha divulgat amb rigor científici d’una manera amena el patrimoniverd de la ciutat. Les pàgines de B verdaens han permès, entre altres coses,conèixer les tècniques i innovacionsmés significatives en jardineria, lesespècies més destacades de la ciutat iels seus parcs i jardins o com garantir elbon estat de les espècies que tenim acasa, i també ens han tingut informatsde l’evolució i la millora de la realitatdel verd a la ciutat. Tot això amb l’a-companyament privilegiat d’experts iprofessionals del sector que amb lesseves idees i reflexions han contribuït afomentar el respecte i l’estima pel verd.Els diferents equips que han formatpart del consell redactor de B verda desd’aquell primer butlletí mensual internpublicat l’any 1992 han treballat per ferpossible una revista amb contingutseditorials d’interès i un format àgil idinàmic. Al llarg de la seva història, larevista ha anat evolucionant progressi-vament fins a l’actual format, sempreamb la vocació de ser una eina de

comunicació de temàtica ambiental ensintonia amb els seus temps.Durant aquest mandat municipal hi hahagut una important reorientació deles polítiques de gestió dels àmbits rela-cionats amb el medi ambient al’Ajuntament de Barcelona. Davant d’a-quest nou model de ciutat –que té coma eixos principals la transversalitat i lagestió pública integral feta amb criterisde sostenibilitat econòmica, ambientali social– és el moment de revisar elscontinguts de la revista B verda perquèreflecteixi i difongui aquesta nova con-cepció de la gestió pública del mediambient a Barcelona.Així, l’actual aposta municipal per unmodel sostenible de ciutat ha poten-ciat, d’una manera natural, novestemàtiques d’interès dins la revista,com ara l’energia i la qualitat ambien-tal, les polítiques relatives als animalsde companyia i la conservació de la bio-diversitat, la gestió integral de l’aigua ide l’espai públic, la participació o l’edu-cació ambiental. Si bé aquestes novesdimensions han estat recollides en lespàgines de B verda els darrers dos anys,ara pertoca fer una reflexió profunda deles necessitats de coneixement i divul-gació de l’actual panorama ambiental,tant a escala local com global. D’altrabanda, el nou paradigma del sector edi-torial, amb una creixent presència onli-ne de les capçaleres tradicionals, enscondueix cap a una reflexió de la qual B verda no ha d’estar exclosa.Hem iniciat, doncs, un procés per rea-justar B verda als requeriments ambien-tals i socials actuals de Barcelona i elsseus ciutadans. Es tracta d’un necessariimpàs de debat i reflexió, que ens per-metrà fixar, des de l’anàlisi i la pros-pecció necessàries, com evoluciona B verda. Des del convenciment que es tractad’una eina privilegiada per a la divulga-ció del medi ambient, ben segur que lapròxima B verda que tinguem a les nos-tres mans ens acostarà, novament, anous coneixements que ens ajudaran afer possible una ciutat més sostenible.

Imma Mayoltinenta d’alcalde de Medi AmbientAjuntament de Barcelona

01bverda127 30/12/09 10:01 Página 11

Premisa l’acció


Agenda 21

Els guardonats amb els premis

Acció 21 2009, amb la tinenta

d’alcalde de Medi Ambient,

Imma Mayol

L’acció és fruit de la iniciativa. Aquestapodria ser una de les divises dels PremisAcció 21, que aquest any han celebrat lasetena edició. Uns guardons que tenencom a objectiu estimular iniciativesdels diferents col·lectius ciutadans quesuposin una contribució efectiva alsobjectius del Compromís Ciutadà per laSostenibilitat en el marc de l’Agenda 21 deBarcelona.

En aquesta setena edició dels Premis Ac-ció 21, s’hi han presentat un total devint-i-dos projectes. El jurat ha valoratpositivament la qualitat, la diversitat il’interès de les iniciatives, ja que supo-sen un esforç per millorar la sostenibili-tat de la ciutat. En els cinc projectesguardonats, hi conflueixen simultània-ment qualitats rellevants, com el seu ca-ràcter exemplificador, generalitzable iinnovador. El jurat també ha atorgattres mencions especials.

ENGINYS

La gotimplora, creada a la Universitat Au-tònoma de Barcelona (UAB), és un envàsdoble reutilitzable. Està compost peruna ampolla amb tap hermètic i nansa i

un got adherit a la base, apte per fer-loservir a les màquines de cafè. La gotim-plora pot substituir tant les ampolles deplàstic d’un sol ús –es pot reomplir ambfacilitat a les fonts d’aigua dels edificisuniversitaris– com els gots expedits a lesmàquines automàtiques de begudes ca-lentes. En el desenvolupament del pro-jecte de disseny i elaboració de la gotim-plora, iniciat per la UAB l’any 2005, hihan participat la Fundació ASCAMMEdp., S. A., Bericap, S. A., Qprint Oso-na, S. L. i la Fundació Prodis.

ANAR AMB BICI

“Mai és tard per aprendre a conduir eltransport del futur.” Aquesta és la divisade la Biciescola, creada l’any 2002 pel Bi-cicleta Club de Catalunya (BACC) ambl’objectiu d’ensenyar a conduir un vehi-cle amb un 0% d’emissions i 100% salu-dable i de fomentar hàbits de transportmés sostenibles. A Girona, Mou-te en bicitambé ha creat una Biciescola. Fins ara,per la Biciescola de Barcelona, hi hanpassat més de tres mil persones, sobre-tot dones (un 82%) i d’uns 45 anys, i elnombre de nous ciclistes supera el mig

En aquesta setena ediciódels Premis Acció 21, s’hihan presentat un total devint-i-dos projectes

02bverda127 30/12/09 10:02 Página 12


1. Recollida Oli-Verd

2. Gotimplora

3. Cartell de l’edició 2009 de Drap-Art

2. 3.

Els premis volenestimular iniciativesque afavoreixin elsobjectius de l’Agenda 21

miler anual. La cooperativa Biciclot faci-lita les bicicletes i diversos centres cívicscol·laboren en l’organització dels cursos.

RECICLAR AMB ART

Drap-Art és una associació fundada el1995 amb l’objectiu de promoure el reci-clatge creatiu mitjançant l’organitzacióde festivals, exposicions i tallers, i quetreballa amb diferents artistes d’arreudel món. També col·labora amb l’escolad’aparadorisme i disseny Artidi i amb elmàster d’intervencions en l’espai públicde la Universitat de Barcelona. Des del’any 2004 celebra el Festival Internacio-nal de Reciclatge Artístic. Per al desenvo-lupament del festival compta amb lacol·laboració de xarxes veïnals i cultu-rals, equipaments culturals, associa-cions i entitats, i també amb les escoles iinstituts de l’Agenda 21 Escolar. Aquestany, el festival ha tingut una edició d’es-tiu a Girona i en celebrarà una d’hivern aBarcelona, Drap-Art 09, que tindrà llocal Pati de les Dones del CCCB i a la plaçadels Àngels del dijous 17 de desembre de2009 al diumenge 10 de gener de 2010.

LLARS VERDES

Llars Verdes és un programa educatiu ide participació col·lectiva organitzat perl’associació Barnamil que busca acom-panyar els participants en el procés decanvi cap a una gestió més responsabledel seu habitatge promovent l’autocon-trol del consum domèstic d’aigua i ener-gia, introduint mesures i comporta-ments estalviadors, ajudant a fer unacompra més ètica i més ecològica i pro-movent la mobilitat sostenible. El pro-grama s’està desenvolupant des del marçdel 2008 a diversos barris de Barcelonaamb diferents grups i entitats. Des del’octubre passat, Llars Verdes s’ha estès

més enllà de Barcelona i s’ha implantat aSant Cugat del Vallès, Mira-sol, la Flo-resta, Caldes de Montbui i Viladecans.

RECUPERAR

Des de l’any 2007, l’associació Laboris re-cull porta a porta pels barris de Gràcia il’Eixample els residus d’oli vegetal. Larecollida es fa amb el sistema Oli-Verd,que consisteix a deixar a les llars i tambéals petits establiments hostalers unaampolla de plàstic Oliklak, dissenyadaespecialment per recollir l’oli d’ús do-mèstic. Periòdicament, l’ampolla es re-cull, es renta i es torna a lliurar als usua-ris del servei. L’oli recollit es ven als fa-bricants de biodièsel. El servei derecollida s’ofereix mitjançant visites fe-tes per parelles de persones amb discapa-citat en què s’explica el sistema de reco-llida i els seus avantatges ambientals.Laboris es va constituir l’any 1989 amb lafinalitat d’afavorir la integració social ilaboral de les persones que pateixen dis-minució psíquica.

MENCIONS

Aquest any, el jurat ha atorgat mencionsa l’elaboració de llibretes sosteniblesprojecte per a la sostenibilitat ambientali la tasca social, a càrrec, conjuntament,de Gràfiques Ortells, S. L., Intermón-Oxfam i el CEIP Eulàlia Bota; a la Cursade Transports, que des de l’any 2004 or-ganitza l’Associació per a la Promoció delTransport Públic (PTP), en el marc de laSetmana de la Mobilitat Sostenible i Se-gura, i a la calçotada de l’Hort Urbà, or-ganitzada des del 2005 per l’AMPA delCEIP La Sedeta al barri del Camp del Gras-sot, a Gràcia.

Eulàlia Masdeu

1.

02bverda127 30/12/09 10:02 Página 13

GenovevaCatalà


El personatge

directora de l’Agència de Residus de Catalunya

“El comportament responsable ambels residus és un terreny consolidat”

Genoveva Català va estudiar Ciències de

la Comunicació i és postgraduada en

Comunicació Política i Electoral per la

UAB. Abans de situar-se al capdavant de

l’Agència de Residus de Catalunya (ARC),

l’any 2006, havia ocupat la Secretaria

General del Departament de Medi

Ambient i Habitatge. La trajectòria polí-

tica de Genoveva Català prové del món

local, ja que va ocupar diverses regido-

ries a l’Ajuntament de Molins de Rei, la

seva vila natal, i va ser vicepresidenta

primera del Consell Comarcal del Baix

Llobregat del 1999 al 2003.

Quin balanç en fa, de la Setmana Eu-

ropea de la Prevenció de Residus?

La Setmana té vocació de continuïtat, afi d’estimular la societat catalana –i nonomés l’administració– a prendre ini-ciatives per fer visibles diferents mesu-res de prevenció. L’ARC va convocar ambèxit una Conferència Europea a Girona,que ens ha permès conèixer experièn-

cies en àmbits com el consum responsa-ble o l’allargament de la vida dels pro-ductes.Dintre de la prevenció, quines són les

pràctiques amb més potencial?

Hi ha molt consumibles que poden ser re-parats i així continuen sent útils. L’altralínia de treball és concebre i dissenyar elsproductes perquè al final de la seva vidafacin menys residus. Jo crec que les dueslínies són importants. Una de les fites deles polítiques en aquest camp és desvin-cular el creixement econòmic de la gene-ració de residus. Per fer-ho hem de treba-llar intensament en tots els fronts.

La frase que ha fet forat és “el millor

residu és el que no es genera”.

Jo no hi estic gaire d’acord, ja que en lavida humana és impossible no fer residus.Del que es tracta és de generar només elsresidus que calgui, mantenint el nostremodel de vida, però no es pot pensar unasituació de residu zero. Jo prefereixo la fra-

Cal desvincular elcreixement econòmic de lageneració de residus

02bverda127 30/12/09 10:02 Página 14


se “menys és més”, que significa fer menysresidus i recuperar-ne més. Cal que renun-ciem a productes que tenen una vida molt,com les bosses de plàstic, que són un sím-bol de la cultura d’usar i llençar. El valorafegit d’un producte incorpora aspectescom el disseny, però potser no encara eldisseny que té en compte el cicle de vida.Hauria de ser així, i, en aquest sentit, no-saltres hem anat convocant biennalmentels Premis Disseny per al Reciclatge, quetenen l’objectiu de reforçar aquestes lí-nies; sense oblidar el packaging. L’adminis-tració també ha de fer plans de gestió, comel Progremic 2007-2012.

Què significa aquest pla per als muni-

cipis?

Un compromís ferm d’adequar la gestiódels residus a Catalunya en l’àmbit mu-nicipal a la normativa europea: la novadirectiva marc, que entrarà en vigor el2010. Aquesta directiva posa molt d’èm-fasi en els objectius quantitatius, iaquest programa ho recull. Volem que, el2012, la generació de residus municipalss’hagi reduït en un 10% respecte al 2006.Volem valoritzar un 48% dels residus mit-jançant la recollida selectiva i tractar-neel 100% . I, a més, les infraestructuresque tindrem per al tractament es dimen-sionaran en funció de dues variables: elsobjectius quantitatius, d’una banda, i lesestimacions de creixement de població,de l’altra. El Progremic també comportael compromís de no portar res energèticque no hagi estat tractat prèviament endipòsit o en instal·lacions de valoració.

Com valora la tasca feta fins ara en els

municipis que, per les seves caracte-

rístiques, presenten dificultats afegi-

des, com Barcelona?

Cal subratllar que no és el mateix feraquest esforç amb una ciutat de més d’unmilió i mig d’habitants que en altres in-drets. La comunicació per incorporar elshàbits i les bones pràctiques té una com-plexitat molt gran, i, per tant, jo aplaudei-xo la iniciativa de Barcelona. Tots volemuna ciutat neta, però de vegades ens preo-cupem poc dels nostres hàbits.

El Progremic té les persones com una

de les seves prioritats.

S’ha d’entendre un principi senzill: que,igual que endrecem els productes quehem adquirit quan arribem a casa nos-tra, també quan no els volem ens n’hemde desprendre de manera endreçada.

Però això no acaba de funcionar...

Bé, és molt fàcil fer una foto amb un des-bordament en un punt de contenidorsconcret, i que surti al diari, però això noens permet veure els centenars de puntson les coses han funcionat perfecta-ment, perquè aquests ja no són fotogra-fiables. Tot i això, cal continuar esta-blint llindars de qualitat i hem de ser ri-gorosos tot mantenint el diàleg amb la

ciutadania.

La ciutadania ha respost molt bé en el

reciclatge. Des de la situació actual,

quines serien les pròximes fites?

A Catalunya estem en el 34% de recollidaselectiva. La mitjana de l’OCDE és del30%, i a l’estat, del 17%. Però, sobretot,cal remarcar l’evolució, ja que el 2004ens situàvem en un 25%. I això s’ha fetamb voluntat política: campanyes desensibilització i el manteniment de laqualitat del servei públic amb uns parà-metres alts d’exigència. Perquè, de vega-des, el que més ens costa és manteniraquests llindars elevats. No ens podemrelaxar. La recollida selectiva encara potcréixer molt: en alguns pobles s’estàarribant al 80%. Però l’objectiu global devalorització per al 2012 és del 48%.

Per què es considera la fracció orgànica

com la columna vertebral del sistema?

La UE ha legislat per reduir de maneraimportant el percentatge de fracció orgà-nica que vagi a dipòsit perquè ocasionaemissions relacionades amb el canvi cli-màtic. I també perquè, si les personess’acostumen a fer la separació de l’orgà-nica, els serà molt més fàcil separar laresta de fraccions.

Què en pensa, del creixement de la

“cultura del no” en relació amb l’obs-

taculització de noves infraestructu-

res relacionades amb els residus?

Jo no tinc la sensació que la “culturaNIMBY” creixi. El Pla d’Infraestructurespermet superar aquest problema, ja queles noves instal·lacions són millores oampliacions de les que ja estaven en fun-cionament, i així no cal obrir nousfronts. Un dia, un alcalde em transme-tia inquietud pel fet que s’havia d’ins-tal·lar en el municipi una empresa de re-ciclatge de pneumàtics. Vaig assistir auna assemblea local i vaig plantejar alpúblic si ho veurien diferent en el cas quefos una fàbrica de pneumàtics, per fer-los reflexionar sobre el fet que el tracta-ment dels residus no és pitjor que la pro-ducció; en tot cas, és igualment necessa-ri.

Dels temes que té ara mateix damunt

d’aquesta taula, quin li dóna més tran-

quil·litat i quin li causa més preocupació?

Em dóna tranquil·litat el fet que, avui,una majoria de les persones sap que hade tenir comportaments ambientalmentresponsables pel que fa als residus iaquest és un terreny consolidat. M’in-quieta la crisi que vivim i que, en lloc d’a-profitar-la com una oportunitat per créi-xer, ens faci tornar a mals hàbits relacio-nats amb una falsa idea de competitivitat.Aquest és el bon moment per prendre de-cisions estratègiques.

Albert Punsola

Avui, la majoria depersones saben que han detenir comportamentsambientalmentresponsables pel que fa alsresidus

Les èpoques de crisi són unbon moment per prendredecisions estratègiques

02bverda127 30/12/09 10:02 Página 15


B verda La feina dels jardiners de Barcelona

Abèlia (Abelia grandiflora)

03bverda127 30/12/09 10:03 Página 16


CIUTAT VELLA

Parc de la Ciutadella

Una vegada acabades les obres de rehabi-litació de l’Umbracle i de l’Hivernacle delParc de la Ciutadella, s’han condicionatels parterres, s’han retirat les plantes enmal estat i s’han fet noves plantacions. A l’Umbracle s’han plantat, entre un to-tal de 23 espècies, exemplars de Monsteradeliciosa, Fittonia verschaffeltii, Schefflera acti-nophylla, Philodendron selloum, Nephrolepisexaltata i Cissus antarctica. A l’Hivernacles’han plantat exemplars de 30 espèciesvegetals; entre d’altres, Spathiphyllum wa-llisii, Calathea ornata, Columnea hirta, Co-diaeum variegatum, Saintpaulia ionantha, Pe-peromia caperata i Dracaena marginata.

Parc de la Barceloneta

La Fàbrica del Sol, el nou equipamentd’educació ambiental de Barcelona, estàsituada en un dels extrems del Parc de laBarceloneta. Els parterres que envoltenl’edifici s’han enjardinat amb 665 uni-tats de plantes vivaces, com l’agapant(Agapanthus africanus), Ajuga reptans, Salviagrahamii i Coreopsis grandiflora.

EIXAMPLE

Plaça de Catalunya

El roser és un arbust excepcionalmentornamental, que a Barcelona sovint es faservir per enjardinar parterres. Un delsllocs on últimament s’han plantat rosersés la pl. Catalunya, on també s’han reta-llat les tanques vegetals que n’envoltenel perímetre.

Feines de tardor

La tardor és temps de poda, retallada ientrecavat per airejar el sòl. Aquestesfeines s’han fet, entre altres llocs de laciutat, a la Ronda de Sant Pere, al parter-re que envolta el monument de RafaelCasanova, al Passeig de Gràcia i a la pl. Urquinaona.

SANTS-MONTJUÏC

Plaça de Sant Jordi

En aquesta plaça del Parc de Montjuïc hiha 12 alzines (Quercus ilex) amb la capçadaretallada de manera cilíndrica. Perquèconservin aquesta forma geomètrica tanornamental s’hi han fet feines de retallada.

Jardins de Joan Maragall

La instal·lació de reg programat i la conne-xió a la xarxa d’aigua freàtica als Jardins deJoan Maragall ha fet necessàries actua-cions generalitzades de condicionamentde les zones afectades per les obres de mi-llora i modernització del sistema de reg, so-bretot parterres i camins. Quant a l’enjar-dinament, s’han tornat a sembrar ambgespa 3.000 m2de parterres i s’han plantatmés d’un miler d’arbustos i vivaces, ambespècies com Ophiopogon jaburan, fulles desaló (Aspidistra elatior), Cyrtomium falcatum iLantana camara, entre d’altres. També s’hanesporgat els 28 til·lers (Tilia tomentosa) ambforma geomètrica que hi ha a banda i ban-da de l’esplanada amb parterres de broderieque s’estén al davant del Palauet Albéniz.

Avinguda de la Reina Maria Cristina

Aquesta avinguda està ornamentadaamb una important quantitat de xiprers(Cupressus sempervirens). Per mantenir laqualitat de l’enjardinament s’han plan-tat 57 nous exemplars per substituir elsque no havien prosperat.

LES CORTS

Plaça de la Reina M. Cristina

Les feines de posada a punt que s’han feten aquesta plaça han consistit en la reta-llada de 35 llorers (Laurus nobilis), la podad’aixecament de capçada de 5 Elaeagnuspungens i l’eliminació de males herbes il’entrecavat dels parterres enjardinatsamb agapants (Agapanthus africanus).

Roserar de Cervantes

Els 200 m lineals de tanca de xiprer (Cu-pressus sempervirens) que envolten el Rose-rar de Cervantes han estat objecte de fei-nes de retallada.

Jardins de Josep Munté

En aquests jardins de les Corts s’ha fetuna poda de formació dels 120 m linealsde tanca vegetal feta amb Ligustrum japoni-cum.

Jardins del Marquès de Sentmenat

Amb l’objectiu de millorar l’espai s’hanressembrat 600 m2 de parterres de gespaque hi ha al costat de Can Cuiàs, s’hanredistribuït els bancs i s’ha aportat saulóals camins.

SARRIÀ-SANT GERVASI

Carrer de Calvet

Aquest carrer està enjardinat amb 110mèlies (Melia azedarach), a les quals s’hafet una poda de formació.

Carrer de Carme Serrallonga

Per millorar l’entorn d’aquest carrer deSarrià-Sant Gervasi s’han desbrossat, s’han netejat de males herbes i s’ha fet laretallada de vorades a 600 m2 de parter-res. També s’han pintat els bancs i s’hannetejat els pictogrames.

Turó Park

En aquest parc, s’hi ha instal·lat un nousistema de reg automatitzat.

Umbracle del Parc de la Ciutadella

J

p

b

p

03bverda127 30/12/09 10:03 Página 17


1.

4.

7.

2.

5.

8.

3.

6.

9.

1. Plaça de Catalunya

2. Plaça de Sant Jordi

3. Plaça de la Reina M. Cristina

4. Carrer de Calvet

5. Jardins del Mestre Balcells

6. Túnel de la Rovira (nord)

7. Carrer de Rodrigo Caro

8. Plaça de Massana

9. Plaça de la Palmera

03bverda127 30/12/09 10:03 Página 18


GRÀCIA

Jardins del Mestre Balcells

En aquests jardins s’han retallat els ar-bustos de l’espècie Escallonia illinita que hiha en els 300 m2 de parterres. Tambés’han eliminat les branques seques i mas-sa desenvolupades i les males herbes.

Plaça de Nicolás Salmerón

Les accions vandàliques han obligat a re-novar els arbustos que ornamenten elsparterres d’aquesta plaça, on s’han plan-tat 30 Juniperus oxycedrus. L’actuació s’hacompletat amb l’eliminació de les malesherbes, l’entrecavat del sòl i la neteja ge-neral de l’espai.

Park Güell

S’han plantat cinc oliveres (Olea europaea)a diversos llocs de les Tres Creus, unazona del parc que va resultar molt casti-gada per les ventades del gener passat.Aquesta zona s’està recuperant amb laplantació d’espècies tan semblants comha estat possible a les que es van fer ser-vir originàriament i, al mateix temps,de bona adaptació al clima de Barcelona.Els 5 exemplars d’olivera s’han recuperatd’altres zones verdes de la ciutat. Tambés’han desbrossat i condicionat els 500 m2

de parterres situats entre la Casa Tries i elpont dels Enamorats, i s’hi ha instal·latreg per aspersió.

HORTA-GUINARDÓ

Túnel de la Rovira

A tots els arbustos que ornamenten lazona nord d’aquest túnel se’ls ha fet unapoda de formació i rejoveniment. L’ac-tuació s’ha completat amb l’entrecavatdel sòl i l’eliminació de les males herbes.

Parc del Guinardó

A la pl. de la Mitja Lluna, situada a l’en-trada que hi ha a la part superior delparc, s’ha desbrossat la superfície fores-tal, s’han eliminat les males herbes,s’han tallat les branques baixes i sequesdels pins pinyers (Pinus pinea) i s’ha fetuna neteja general de tot l’espai.

Parc del Laberint d’Horta

S’ha fet una retallada geomètrica als1.700 m2 de tanca vegetal de xiprer (Cu-pressus sempervirens) que envolten la zonad’aparcament propera al Velòdrom d’Horta i s’han eliminat les branques se-ques de 300 m2 d’arbustos. Al Jardí Ro-màntic, els 737 m2 de parterres amb aga-pants (Agapanthus africanus) s’han netejatde flors i fulles.

NOU BARRIS

Carrer de Rodrigo Caro

Al jardí que hi ha en aquest carrer, les úl-times feines de manteniment i milloraque s’hi ha fet han consistit en la poda ila retallada de 1.500 m2 d’arbustos, lapoda d’aixecament de capçada de l’ar-brat i els desherbat de 1.159 m2 de caminsde sauló i de 2.800 m2 de parterres.

Carrer de les Agudes

Les actuacions que s’han fet en aquestcarrer han consistit en la plantació de200 Ligustrum texanum en un parterre i de200 unitats de romaní (Rosmarinus officina-lis), 2.500 de Phyla nodiflora i 100 d’Atriplexhalimus al talús que hi ha al costat de lesescales que comuniquen amb el c. Costa-bona, per estabilitzar-lo, i en la poda del’arbrat que hi ha en un interior situat alnúmero 134-140 del c. Agudes.

SANT ANDREU

Plaça de Massana

L’anglesina (Wisteria sinensis) que orna-menta la pèrgola d’aquesta plaça ha es-tat objecte de treballs de poda. Les matei-xes feines s’han fet en 12 alzines (Quercusilex).

Plaça de la Modernitat

L’enjardinament d’aquesta plaça l’hanremodelat els estudiants de l’IES Rubió iTudurí. Els treballs han consistit en l’eli-minació dels murs d’arliblock, la sembrade 500 m2 de gespa i la plantació de 125Juniperus chinensis var. pfitzeriana.

Plaça de Portabella

S’han esporgat els 145 m lineals de tan-ques vegetals de llorer (Laurus nobilis).

SANT MARTÍ

Plaça de la Palmera

Els últims treballs de manteniment i mi-llora de l’enjardinament d’aquesta plaçahan consistit en l’eliminació de les ma-les herbes i de les branques baixes de l’ar-brat i en la neteja dels escocells.

Rambla de Prim

Per mantenir la qualitat de la vegetaciód’aquesta rambla s’han retallat 16 xi-prers (Cupressus sempervirens) i 500 m2 detanques vegetals.

Parc de Carles I

Aquest és un dels parcs que es van cons-truir a la Vila Olímpica amb motiu delsJocs del 92. Recentment s’hi han plantat80 acàcies de tres punxes (Gleditsia triacan-thos).

Parc de Sant Martí

El llac que hi ha en aquest parc s’ha bui-dat per poder-ne netejar el fons. Un copnet, s’ha reomplert. L’aigua que hi havias’ha aprofitat per regar l’espai.

03bverda127 30/12/09 10:03 Página 19


Espai metropolitàEl Parc de laMuntanyeta

El Parc de la Muntanyeta, a Sant Boi de

Llobregat, és en un petit turó a tocar de

la muntanya del Montbaig, amb l’ermita

de Sant Ramon al cim. El lloc, coronat

per la pineda d’en Puig, fa uns anys cons-

tituïa el límit natural de la vila per la

banda de ponent i era ben bé als afores.

Avui dia, però, ha quedat totalment

envoltat pels barris que han anat crei-

xent al seu entorn i s’ha convertit en el

parc central de Sant Boi.

Les primeres referències històriques dela Muntanyeta ens arriben de moltlluny. En efecte, alguns segles abans deCrist, els pobles ibers ja la trepitjaven.L’existència d’un jaciment ibèric i romàés coneguda des d’antic per prospeccionssuperficials i confirmada més recent-ment per l’excavació feta l’any 1984. Pro-bablement, l’assentament va existir en-tre els segles VI-I aC, però les restes mate-rials trobades a l’excavació esmentadademostren la seva presència durant els

segles IV, II i I aC. Actualment, el quequeda del jaciment està molt degradatper segles d’erosió acumulada.Aquest petit turó, tan lligat a la gent deSant Boi, ha tingut al llarg del tempsusos molt diversos, gairebé sempre vin-culats a l’acció humana sobre el paisat-ge: l’agricultura, la vegetació, les ma-niobres militars (que van provocar im-portants episodis d’erosió) i, mésrecentment, l’ocupació urbana han estatprotagonistes de la història més o menyspropera de la Muntanyeta.

EL PARC

La Muntanyeta, al bell mig de Sant Boi, amés de ser-ne el pulmó verd, inclou unconjunt d’equipaments, com ara una pis-cina exterior, una biblioteca, un camp defutbol i escoles. Tot plegat dóna respostaa una important demanda ciutadana decultura i de lleure a l’aire lliure.La part nord-oest del turó és més natu-ral, amb zones de prats i arbustos i una

Un llac de formes irregulars és la peça principal

entre el passeig de les Palmeres i la ronda de

Sant Ramon

La convivència del parcamb diversos equipa-ments el converteix enexemple d’un modeld’espai públic

03bverda127 30/12/09 10:03 Página 20

abundant vegetació arbòria, amb predo-mini de pinedes i garrofers. Aquests dar-rers són una mostra dels antics conreusde secà que hi havia a la Muntanyeta. Elparc ha incorporat els camins existents in’ha millorat l’estat i el recorregut. Elsector sud-est té un caire totalment urbài compta amb una important presènciad’equipaments escolars i esportius i ambel parc urbanitzat. Atenent les seves pe-culiaritats, podem dir que el parc metro-polità de la Muntanyeta es divideix, bà-sicament, en quatre espais o zones de ca-racterístiques diferenciades.

LA BIBLIOTECA I LA PINEDA

La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer ocu-pa la part central del parc, juntamentamb la pineda dels Poetes, una pineda depi blanc que separa la biblioteca de les es-coles. La pineda, de forma allargada iirregular, està coberta de prat i té l’as-pecte d’un bosquet de pins joves. Entreels pins hi ha una olivera, l’únic arbre di-ferent d’aquest sector.

EL JARDÍ DE LA DEESSA

Aquesta zona, a sota de la biblioteca, sibé té una clara continuïtat física, marca-da, en part, per la línia de pollancres illedoners que l’envolten, consta de duesparts bastant diferents. La part més pro-pera a l’avinguda de les Palmeres és unaesplanada amb zones de joc i arbres del’amor, tipuanes, pruneres de fulla ver-mella i acàcies de Constantinoble en elsespais interns. A l’altra meitat hi hal’amfiteatre i un petit estany en formad’ull i amb brollador, on viu la Deessa del’Aigua, una bonica escultura de bronzeobra de Josep Aldomar. En aquest sector,hi trobem els pollancres més alts del

parc, juntament amb lledoners, troanesarbòries, que voregen els dos parterresamb palmeres, i alguns exemplars aï-llats de taronger agre, cedre i xiprer.

EL LLAC

Entre el passeig de les Palmeres i la rondade Sant Ramon, un llac de contorns irre-gulars, amb una petita illeta, és la peçacentral d’aquest sector, que també in-clou la piscina i el camp de futbol. Entreaquests elements i el passeig de les Pal-meres hi ha un espai de vegetació medi-terrània. Conté, sobretot, pins blancs ipins pinyers, al costat de garrofers, alzi-nes, lledoners i freixes. Formant tan-ques irregulars i homogènies hi ha grupsd’arbustos poc freqüents en altres parcs,com el lliri groc, el canyís, el boix baleà-ric o la valeriana rosada.

ELS PASSEJOS ELEVATS

El parc disposa de dos grans passejos ele-vats. Les elegants washingtònies emmar-quen el passeig de les Palmeres, entre lazona del llac i la de la biblioteca. El passeigdel Mirador, antic camí de Sant Ramon,separa la zona urbanitzada del parc de lazona forestal. Són espais molt utilitzatsper gaudir d’una passejada, córrer o anaramb bicicleta mentre es contempla unpaisatge d’amplis horitzons. La convivèn-cia del parc amb diversos equipaments elconverteix en exemple d’un model d’“es-pai públic” que pretén, a més de generarels espais lliures necessaris, dotar-losd’un grau d’ús ciutadà i cívic que els famés apreciats i confortables.

Text: Lurdes Planes i Sant-romàFotografies: Ernest Costa i Savoia


Des dels passejos elevats es fa salut i es gaudeix

del paisatge

Algunes dades del parc

Inauguració: 1993

Superfície: 12,5 ha

Equipaments del parc: fonts, jocs infantils, cafe-

teria i WC

Altres equipaments: biblioteca, piscina i camp

de futbol

Podeu consultar la guia del parc a:

www.amb.es/web/mmamb/parcs/muntanyeta

La pineda del parc recorda un bosquet de pins joves

03bverda127 30/12/09 10:03 Página 21


Ciutatsbiodiverses

Reportatge

Tot i els avenços cap a una major consciència ambien-tal, el cas és que la biodiversitat en general encara éspercebuda com una cosa aliena o fins i tot antagònica ala realitat urbana. L’informe ‘Cambio Global España2020/50. Programa Ciudades’, presentat a Sevilla, el 30de novembre, en la tercera Trobada Local CONAMA,planteja els temes clau de la ciutat espanyola davantdel canvi global. L’informe, del qual oferim la part debiodiversitat, proposa escenaris i línies estratègiquesdels principals temes de sostenibilitat.

Actualment, quan parlem de biodiversitati ciutat, massa vegades sembla que ens es-tiguem referint a conceptes contraposats.En les últimes dècades, el model de desen-volupament territorial a Espanya ha mos-trat probablement el perfil més destruc-

tor. En són algunes conseqüències evi-dents l’ocupació indiscriminada del sòl, lapèrdua d’hàbitats i de biòtops d’alt valorecològic, la fragmentació del territori i eldesplaçament i fins i tot la desaparició depoblacions singulars de flora i fauna.

Jardins de Joan Brossa, a la muntanya de

Montjuïc. L’enjardinament d’aquest espai verd es

va fer amb espècies mediterrànies o molt ben

adaptades al clima de Barcelona

04bverda127 30/12/09 10:04 Página 22

D’altra banda, les conseqüències del can-vi climàtic sobre les espècies i els seus hà-bitats són cada cop més notables. El pro-grama internacional Avaluació dels Eco-sistemes del Mil·lenni, promogut per lesNacions Unides, sobre com afectaranaquests canvis el benestar humà, estimaque, a finals d’aquest segle, l’escalfa-ment global serà la causa principal de lapèrdua de biodiversitat. Per les seves con-dicions fisiogràfiques i climatològiques,Espanya és un territori especialment sen-sible als efectes d’aquests canvis.

L’ALLUNYAMENT

Als impactes directes ja esmentats, coml’ocupació del sòl o la pèrdua d’hàbitats,cal afegir-n’hi d’altres que poden ser finsi tot més perniciosos. Un exemple para-digmàtic és la instal·lació de grans su-perfícies comercials i complexos espor-tius (com parcs temàtics o camps de golf)en el territori contigu a les ciutats, queen molts casos comporta la transforma-ció de grans superfícies de terreny. D’a-questa manera, la natura “s’allunya”cada cop més dels espais urbans i els seushabitants es van apartant progressiva-ment del coneixement i la vinculacióamb el medi natural que els envolta.Les ciutats espanyoles no acaben de tro-bar el seu paper en l’actual pèrdua gene-ralitzada de biodiversitat, ja que per auna gran majoria d’urbanistes –i fins itot d’ecòlegs– sembla que la natura se-gueixi estant fora muralles. Dins la ciu-tat són acceptats les places i els passejosarbrats, o els parcs i jardins, sempre quecompleixin unes normes estètiques ifuncionals determinades. Dit d’una ma-nera gràfica: una natura bonica, domes-ticada... i que gairebé sempre s’adaptamalament a les condicions locals.Tanmateix, aquesta situació té la seva lò-gica. Llevat de grans ciutats com Barce-lona o Madrid, les nostres urbs de cairemediterrani han tingut el camp a l’a-bast, a una passejada per a la majoria deciutadans. Per tant, la ciutat, de portes

endins, volia estar “lliure” de bestioles ide males herbes, i va oblidar les granspossibilitats dels ecosistemes urbanscom a suport d’una biodiversitat rica ipositiva. En general, a Espanya s’ha op-tat per les línies més dures en la concep-ció de la ciutat i, específicament, en eldisseny i la dotació dels espais verds pú-blics.

BIOCAPACITAT

Aquesta és una qüestió clau per a la qua-litat de vida a les ciutats, que cal afegir ales reflexions anteriors sobre la situacióactual, perquè és escassament reconegu-da com a concepte global, i poc valorada,per no dir gens, a l’hora de decidir el pla-nejament urbà. Es tracta de la funciód’embornals de CO2 i depuradors de ga-sos nocius que tenen els espais lliures ur-bans, que també actuen com a filtrantsde l’aigua de pluja en el sòl, com a regu-ladors de les temperatures extremes icom a amortidors del soroll urbà. Tot ple-gat, com ja s’ha assenyalat, són aspectesencara poc valorats des de les ciutats. Enel millor dels casos, són consideradesqüestions teòriques, amb escassa pre-sència en la planificació dels espais ur-bans, que massa vegades no tenen encompte el valor, per petit que sigui, de lapresència d’espais encara naturals dinsla ciutat.Evidentment, no es tracta de reconvertirels parcs i jardins i els espais lliures ur-bans en una mena de petits zoològics, nid’incorporar una mena d’“efecte Juman-ji” a les nostres ciutats. El destí final d’a-quests espais ha de ser, evidentment, elseu ús públic, però amb el benentès quehan d’estar correctament planificats igestionats perquè puguin proporcionarels seus importants beneficis ambien-tals al conjunt de la ciutat. Això inclou lavida silvestre, que ha de tenir-hi el llocque li pertoca, i que generarà una majorqualitat de vida a la ciutadania i una ma-jor consciència dels valors de la natura. Cal dir, tanmateix, que en algunes ciu-


Xoriguers nascuts en un dels nius artificials ins-

tal·lats a Barcelona per l’Àrea de Medi Ambient

La natura “s’allunya” cadacop més de les ciutats, i elsseus habitants, del medinatural que els envolta

Cal que els plansd’ordenació incorporin lapotenciació de labiodiversitat i de lacapacitat biològica

04bverda127 30/12/09 10:04 Página 23


tats espanyoles –com és el cas de Sant Se-bastià, Vitòria i Barcelona– ja s’està tre-ballant en l’estudi de l’efecte embornalde CO2 dels seus parcs i jardins i en lacontribució dels espais verds a una mi-llor gestió de l’aigua o es reciclen els resi-dus orgànics dels espais verds conver-tint-los en adob.

BIODIVERSITAT

En aquest context d’oblit de la natura,algunes ciutats espanyoles han comen-çat a fer passos en la direcció adequada.Així, l’any 2007, la Federació Espanyolade Municipis i Províncies (FEMP) va im-pulsar la Xarxa de Governs Locals + Bio-diversitat 2010, de la qual Barcelona ésmembre, amb l’objectiu de fomentarpolítiques locals que tinguin com a fi-nalitat la conservació i l’ús sosteniblede la biodiversitat i la conservació delpatrimoni natural. Actualment formenpart d’aquesta xarxa 161 entitats locals,que representen més de 17 milions depersones.Tot i això, encara hi ha molta feina a ferper aconseguir que a les ciutats la biodi-versitat sigui considerada en tota la sevadimensió, és a dir, com un dels elementsque cal tenir presents en el planejamenturbà i dels espais lliures. A l’hora de tro-bar solucions s’ha de tenir en compte queavui encara no hi ha la consciència socialsuficient que afavoreixi la implantaciód’un model urbà que promogui amb ri-gor la protecció i millora de la biodiversi-tat a les ciutats, ja que partim d’un nota-

ble dèficit de cultura ecològica. El que calés, doncs, un profund canvi cultural i, almateix temps, un lideratge polític.

ESCENARIS I OBJECTIUS

Avui dia sembla que tothom vulgui viureen una “ciutat verda”. La demanda ciuta-dana de parcs i espais lliures va augmen-tant, sobretot a partir de la crisi ambientalque es va iniciar en la dècada dels vuitan-ta, i també augmenta la correlació ques’estableix entre aquests espais i unamajor qualitat de vida.L’aposta de les ciutats espanyoles, enaquest sentit, ha de ser promoure espaisverds de caràcter essencialment medi-terrani, que es vagin acostant progressi-vament a un model més naturalitzat idissociat dels parcs més convencionals,de caire anglosaxó. Caldrà, a més, pro-mocionar mecanismes de mantenimenti gestió dels espais verds sostenibles, iintentar transformar el model de jardi-neria tradicional, de criteris fonamen-talment estètics, per un altre de criterismés naturals i funcionals i que integriels principis de l’ecologia.Però el que és fonamental és que s’inci-deixi en les etapes prèvies de planeja-ment, a fi que els documents d’ordena-ció urbanística –especialment els plansgenerals d’ordenació urbana– recone-guin la valuosa contribució de la biodi-versitat en la qualitat de vida ambiental iel seu pes específic en la configuració deciutats més saludables i atractives perviure, treballar o visitar.

Els espais lliures hand’estar correctamentplanificats i gestionatsperquè puguinproporcionar els seusbeneficis ambientals a laciutat

La biodiversitat a lesciutats ha de ser un delselements del planejamenturbà i dels espais lliures

Colònia de bernats pescaires del Parc de la

Ciutadella. És la colònia estable de cria d’aquesta

espècie més gran de Catalunya

04bverda127 30/12/09 10:04 Página 24


El que és desitjable és reconduir la funciódels espais verds i l’arbrat d’alineació capa una major harmonia biològica i cap aun compromís amb els diferents ciclesmetabòlics urbans, de manera que con-tribueixin a la reducció dels impactes ala ciutat. Així, els parcs i jardins, a mésde ser espais per a l’oci, la trobada i eldescans accessibles per a la major part dela població, han de poder incrementar lacapacitat d’absorció de CO2 (fins a un30% el 2050) augmentant la coberta ar-brada i arbustiva amb espècies que re-quereixin molta menys aigua que la quees fa servir actualment per al seu mante-niment (reducció d’entre un 50% i un80% entre el 2020 i el 2050), i també calque els residus vegetals generats pelmanteniment es redueixin a un màximdel 20% respecte als actuals.

ESTRATÈGIES

En el marc polític, tant estatal com auto-nòmic, cal traslladar als diferents ins-truments d’ordenació urbana i territo-rial l’exigència d’incorporar plans espe-cials de potenciació de la biodiversitat ila capacitat biològica en l’àmbit de lesciutats i el seu entorn més proper. Quantal marc de les estratègies locals pel que faa conservar els valors naturalístics pre-sents a la ciutat i a facilitar-hi la presèn-cia de noves espècies vegetals i animalsautòctones, cal una progressiva natura-lització dels espais verds, especialmentels grans parcs, mitjançant la incorpora-ció d’espècies vegetals natives i l’elimi-nació de biocides i fitocides; la reversiódel procés de pèrdua contínua de biodi-versitat en els àmbits d’influència urba-na, i la protecció i promoció de la biodi-

versitat en els espais verds privats.En matèria de biocapacitat, cal reduirsubstancialment el consum d’aigua dereg. També s’ha de reforçar substancial-ment l’efecte embornal de CO2 dels es-pais verds (amb increments superiors al10% el 2020 i al 30% el 2050), així com laregulació tèrmica i sonora que propor-ciona la vegetació urbana, augmentantla coberta vegetal d’arbres i arbustos enun 40% abans del 2050. Pel que fa a orde-nances, cal reglamentar els criteris i ob-jectius de potenciació de la biocapacitaturbana esmentats, tant als espais pú-blics com als privats.La fiscalitat local és una altra eina valuo-sa si promou les autoritzacions i llicèn-cies que considerin la incorporació demesures de conservació i millora de labiodiversitat urbana i que discrimininpositivament els esforços adreçats a lareducció neta dels impactes ambientalsa la ciutat en els projectes d’urbanitzaciói edificació.El complement imprescindible de totplegat és donar a conèixer mitjançantprocessos de sensibilització i educacióciutadana els valors de la natura urbana ila contribució que pot representar unadeterminada manera de fer ciutat en lareducció de la càrrega ambiental global.I també aconseguir la implicació dels go-vernants, juntament amb els sectors so-cials i els agents econòmics locals, per al’establiment d’un marc d’acció i norma-tiu que aposti per la transformació a mit-jà termini de la ciutat amb l’objectiu depotenciar-ne la biocapacitat i la diversi-tat biològica.

Luis A. Orive

El reg del verd urbà de Barcelona es fa amb aigua

freàtica, amb una xarxa de captació cada cop

més estesa per la ciutat

Per accedir al document:www.sostenibilidad-es.com/Observatorio+Sostenibilidad/esp/plataformas/urbana2/temas/Ciudad/Programa+Ciudades

04bverda127 30/12/09 10:04 Página 25


Jardins històrics i botànics del món

Paisatgisme

L’Observatori del Paisatge de Catalunya acabade presentar ‘Jardins’, un dossier ‘online’ quepretén ser un espai de referència a internetsobre aquest tema per a persones especialitza-des i per al públic interessat en general, i queanirà creixent i actualitzant-se periòdicament.

Els jardins tenen avui un significat cul-tural notable. Són espais distingits, mo-delats i transformats pels humans, on lavegetació és l’element de composicióprincipal. Constitueixen un patrimonide primer ordre a casa nostra, modelenel paisatge i contribueixen a la millora dela qualitat de vida dels habitants. Enaquest sentit, catalogar-los, conservar-los i promocionar-los són tres prioritatsimprescindibles.Estretament vinculat al seu web, l’Ob-servatori del Paisatge de Catalunya, ensd’assessorament de les administracions

catalanes i de sensibilització de la pobla-ció en matèria de paisatge, ha creat eldossier Jardins, consultable en català,castellà, anglès i francès, on es recull, esclassifica i s’ordena la principal infor-mació sobre jardins de qualsevol part delmón present a internet, que fins ara es-tava dispersa i fragmentada. La finali-tat, doncs, és fer més proper un patrimo-ni sovint poc conegut i valorat. El dossieres pot consultar en aquesta adreça:http://www.catpaisatge.net/dossiers/jardins/cat.

Pèrgola dels Jardins de Laribal, a la muntanya de

Montjuïc. Els va dissenyar J. C. N. Forestier i es

van construir amb motiu de l’Exposició

Internacional del 1929

Els jardins constitueixenun patrimoni de primerordre a casa nostra

04bverda127 30/12/09 10:04 Página 26


JARDINS HISTÒRICS

Un jardí històric és, segons la definició dela Carta de Florència, redactada pel Comi-tè Internacional de Jardins Històrics (ICO-MOS-IFLA) i impulsada per la Unesco,“una composició arquitectònica i vegetalque, des del punt de vista de la història o del’art, té un interès públic i que, com a tal,és considerada un monument”. En aquestsentit, un jardí històric és un paisatge cul-tural reduït, modelat per la mà de l’ésserhumà, que s’ha mantingut al llarg deltemps fins a arribar als nostres dies, i alqual atribuïm un significat social, històrico artístic rellevant. Més enllà d’aquestadefinició sintètica, la Carta de Florènciaatribueix una dimensió transcultural alsjardins històrics, ja que els considera “l’ex-pressió de les estretes relacions entre la ci-vilització i la naturalesa, un lloc per al gau-di, propici a la meditació o el somni”. Leslegislacions catalana, espanyola i interna-cional en matèria de patrimoni inclouenentre les seves figures de màxima protec-ció els jardins històrics.

JARDINS BOTÀNICS

Els jardins botànics són institucions ha-bilitades amb finalitats d’estudi, conser-vació i divulgació de la diversitat vegetal,de manera que exhibeixen col·leccions deplantes vives. En coherència amb aquestobjectiu, centrat en la recerca i la divulga-ció, els jardins botànics també solen cus-todiar col·leccions documentals, com her-baris, biblioteques especialitzades i altresmostres museogràfiques relacionadesamb la botànica o la biologia. Molts delsjardins botànics més importants del móncontenen recreacions de paisatges d’estilsi èpoques diversos, així com edificis, pa-laus o elements arquitectònics singulars,com hivernacles monumentals, que re-flecteixen la seva dilatada història i elsconverteixen en jardins històrics.

EL DOSSIER ‘JARDINS’

La recopilació d’informació i webs d’a-quest dossier es presenta estructurada se-gons si es fa referència a jardins històrics,botànics o institucions i entitats dedica-des al món del jardí a Catalunya, l’estatespanyol i la resta del món. A més a més,el dossier també inclou un apartat ambuna llista bibliogràfica on es recullen elsdocuments disponibles al centre de docu-mentació de l’Observatori del Paisatge endiversos formats (llibres, articles, capítolsde llibre). Un altre apartat que, igual quela bibliografia, apareix a tots els dossierstemàtics de l’Observatori és l’anomenat“Informació a la premsa”, que consisteixen un recull de notícies sobre jardins his-tòrics i botànics incloses a l’hemerotecadel web de l’Observatori del Paisatge i quehan estat publicades en diferents mitjansde comunicació escrits d’arreu del móndes del setembre del 2005.

REFERENT TEMÀTIC

Aquest nou dossier del web de l’Observa-tori del Paisatge de Catalunya es vol con-vertir en un espai de referència sobre elsjardins per a les persones especialitzadesi per al públic interessat en general. Calfer notar que només s’hi han inclòs lesinstitucions, centres i iniciatives que te-nen un web actiu. Per desgràcia, aquestcriteri exclou, inevitablement, altra in-formació sobre els jardins històrics i elsjardins botànics de gran interès, peròque no és consultable des del web.El dossier Jardins és el tercer que publica ainternet l’Observatori del Paisatge, des-prés dels dedicats als paisatges de la pe-dra seca i als arbres monumentals i sin-gulars. L’Observatori del Paisatge estàpreparant en aquests moments altresdossiers sobre temes diversos, que difon-drà en els pròxims mesos.

Observatori del Paisatge de Catalunya

Glorieta del Parc del Laberint d’Horta.

Aquest espai verd, que va passar a ser

públic l’any 1971, permet saber com eren

els jardins de finals del segle XVIII

El dossier ‘Jardins’del web de l’Observatoridel Paisatge vol fer mésproper un patrimonisovint poc conegut i valorat

04bverda127 30/12/09 10:04 Página 27


Seguint lapista a l’Orgànica

Eduquem per ala sostenibilitat

Què tenen en comú un tap de suro i una pell de plàtan? I una espina de peix i una bosseta d’infusions? Què li passaa una poma quan l’enterres durant vint-i-un dies? I a un tros de paper d’alumini? Què és la matèria orgànica?Quanta en produïm cada dia i a quin contenidor l’hem dellençar? Aquesta i moltes altres preguntes són les que tro-ben resposta en el nou taller adreçat a totes les escoles de

la ciutat que ofereix el programa d’activitats escolars deMedi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona.

Des de fa més de deu anys s’agrupen sotael nom Com funciona Barcelona? els tallers,les activitats i les visites educatives im-pulsades per l’Ajuntament de Barcelonaamb l’objectiu que els escolars coneguinel funcionament ambiental de la ciutat.Les activitats del programa, que s’adre-cen a tots els centres d’ensenyament deBarcelona i estan adaptades als diferents

cicles educatius, permeten reflexionarsobre temes com els nivells de soroll il’impacte de les nostres activitats sobrela qualitat de l’aire, alhora que ajuden acomprendre els fluxos d’aigua, energia iresidus, qüestió, aquesta última, en quès’emmarquen les activitats de “Seguintla pista a l’Orgànica”. Les activitats te-nen com a objectiu final que l’alumnat

El taller “Seguint la pista a

l’Orgànica” és una de les novetats

d’aquest curs

05bverda127 30/12/09 10:04 Página 28


repensi i canviï els seus hàbits i que co-negui la gestió ambiental de la ciutat deBarcelona i s’hi comprometi.

‘SEGUINT LA PISTA A

L’ORGÀNICA’

Es tracta d’un dels tallers teoricopràcticsdirigits per un educador o educadora am-biental i desenvolupats a l’aula en unasessió d’una hora. S’adreça a tot l’alum-nat d’Educació Primària i es pot portar aterme de dilluns a divendres durant totel curs escolar.L’activitat està dividida en tres parts, ambl’objectiu que els nens i nenes aprenguinquins residus corresponen a la fracció or-gànica, comparin com és el cicle de la ma-tèria orgànica a la natura i a la ciutat, i en-tenguin la importància de separar de ma-nera correcta aquests residus en origenper optimitzar-ne el reciclatge posterior.La primera part del taller consisteix enun joc conjunt participatiu en què l’a-lumnat classifica diversos tipus de resi-dus en les seves fraccions i aprèn de ma-nera pràctica a quin contenidor s’hand’abocar. En segon lloc, es divideix laclasse en petits grups i es desenvolupauna doble tasca paral·lela: mentre unsgrups porten a terme una dinàmica edu-cativa mitjançant materials didàcticsdissenyats específicament per a aquesttaller, amb els quals els nois i noies apre-nen com és el cicle de la matèria orgàni-ca, uns altres enterren un seguit de ma-terials de diferent tipologia en torretesper estudiar l’evolució de la seva degra-dació: des de materials orgànics fins aplàstics i alumini, passant per paper decuina i de diari.D’aquesta manera, l’activitat no s’acabadesprés dels seixanta minuts que dura eltaller, sinó que es planteja un treball

continuat perquè l’alumnat acabi d’en-tendre, a través de la seva pròpia expe-riència, què és la matèria orgànica, enquè es pot transformar a través del reci-clatge i per què és important separar-lade manera selectiva a les nostres llars.

CAMPANYA CIUTADANA

El taller “Seguint la pista a l’Orgànica” ésuna de les novetats d’aquest curs dins delprograma d’activitats escolars de mediambient de l’Ajuntament, juntamentamb la visita guiada a la Fàbrica del Sol,el nou equipament d’educació ambien-tal de referència a la ciutat. I és que, aquest any, el tema de l’orgàni-ca té una rellevància especial a la ciutatde Barcelona. S’està portant a terme larenovació dels contenidors de recollidaselectiva a la ciutat, que incorporen unmodel més còmode i accessible per a laciutadania, i s’està estenent la recollidade matèria orgànica a tots i cadascundels barris de Barcelona, mitjançant elnou contenidor de color marró. Hi hauna campanya d’informació i educacióper barris, amb diferents punts informa-tius instal·lats en mercats, centres cívicsi altres equipaments de la ciutat on espot passar a recollir un cubell i altres ma-terials (bosses compostables, receptari iimant de frigorífic) per aprendre a sepa-rar aquesta fracció a la llar i poder-ho ferde la manera més adequada. De tot ple-gat, la comunitat educativa no en podiaquedar al marge. És per això que s’haideat l’activitat escolar “Seguint la pistaa l’Orgànica”, un recurs educatiuexcel·lent per complementar aquestacampanya, que es porta a terme a escalaglobal a tota la ciutat. Per a més infor-mació i reserves: www.bcn.cat/medi-ambient.

1 i 2. L’objectiu de l’activitat és que els nens i

nenes aprenguin quins residus corresponen a la

fracció orgànica, comparin com és el cicle de la

matèria orgànica a la natura i a la ciutat, i enten-

guin la importància de separar de manera correc-

ta aquests residus en origen per optimitzar-ne el

reciclatge posterior

La recollida de la fraccióorgànica de residus té unarellevància especial aBarcelona

1.

2.

05bverda127 30/12/09 10:04 Página 29

Fer les plantes a casa (3)

La capficada és un tipus de reproducció ve-getativa en què, com en el cas dels esquei-xos, tractats en els apunts de l’anterior nú-mero, s’estimula la formació d’arrels d’untros de planta, però en aquest cas abans deseparar-la de la planta mare. Es fa servir enplantes llenyoses difícils de multiplicar peresqueix. Per induir la formació d’arrels es faun tall o es treu un anell d’escorça en unabranca i es recobreix amb terra o substrat.La branca de la planta es doblega i s’enterraen el sòl (preparat perquè tingui un bon dre-natge i aireig) per la part on s’ha fet el tall ise subjecta a terra amb un clavilla o posant-hi un pes que la mantingui ajaguda. Quanfa arrels es pot tallar i separar de la plantamare per obtenir una nova planta indepen-

dent. En les capficades aèries, la branca nos’enterra, sinó que el tall es recobreix ambun substrat lleuger i humit, com la torba,que s’embolica amb un plàstic opac per evi-tar l’assecament. Es fa servir, per exemple,en la multiplicació de camèlies, arbres frui-ters, Ficus elastica i magnòlies a la primave-ra, quan la planta està activa. La capficadaestarà llesta per separar-la de la plantamare a la tardor o l’hivern.

L’EMPELT

És una tècnica que requereix experiència, ique consisteix a unir una part d’una plantaamb capacitat per desenvolupar la partaèria amb un altra d’arrelada o que arrelaràper formar en conjunt una nova planta que


Apunts de jardineria

En els darrers números de ‘B verda’ hem expli-cat diferents tècniques de reproducció deplantes. En aquest últim article de la sèrie ensreferirem a quatre tècniques de reproduccióvegetativa: la capficada, l’empelt, la divisió demata i els òrgans especials.

La divisió es fa quan les plantes

encara no són actives, a principis

de la primavera. Es fan tantes

seccions com permet la grandà-

ria de la planta

05bverda127 30/12/09 10:04 Página 30

combina les característiques desitjades detotes dues. Només es poden empeltar plan-tes emparentades, com són els cultivarsd’una espècie o bé espècies d’un mateix gè-nere. S’utilitza, entre d’altres, per multi-plicar plantes de difícil reproducció per al-tres mètodes o per conrear espècies d’arrelssensibles a determinades plagues o malal-ties. Exemples de plantes obtingudes perempelt són els rosers, els xiprers, les more-res, Raphiolepis indica i arbres fruiters, entrealtres.El portaempelt, també dit peu o patró, és laplanta que desenvoluparà les arrels sobre laqual s’empelta la que formarà la tija. Els em-pelts poden ser de pua o agulla, de gemma oullet i d’aproximació. El de pua consisteix ainserir un tros de branca que porta una odues gemmes en l’espai que deixa un tall fetsobre una branca o tija del peu. N’hi ha dediversos tipus: laterals, a l’anglesa, dobles,etc. Per fer l’empelt de gemma, un dels méshabituals, es talla, amb un tall net, un trosd’escorça de la planta a empeltar que duguiuna gemma amb una làmina dels teixits in-terns. Aquesta gemma s’insereix a la super-fície del portaempelt que ha quedat a l’airedesprés d’haver fet una incisió a l’escorça ihaver-la aixecat i separat dels teixits in-terns. És molt important que els teixits in-terns especialitzats en el creixement engruix, o càmbium, de les dues plantes que-din en contacte íntim perquè es puguin sol-dar. Per facilitar la soldadura es lliga amb rà-fia o amb un altre sistema i en alguns casoses cobreix la unió amb material impermea-ble per impedir la deshidratació.En els empelts d’aproximació es posen encontacte dues branques que finalment que-den soldades. És un procés que de vegadeses dóna a la natura espontàniament. En pa-tis i passejos es poden veure moreres, plà-tans i altres arbres que tenen les branquesunides formant un enreixat natural. La mi-llor època per fer-ho és la primavera, quanla saba està en moviment.

DIVISIÓ DE MATA

Lesplantes herbàcies vivaces de tiges curtesque fan rebrots a la base i arrels abundantsen forma de cabellera es poden dividir perobtenir-ne de noves. És el cas de Spathiphy-llum, Agapanthus, Clivia, les cintes, les falgue-res i les fulles. La divisió es fa quan les plan-

tes encara no són actives, a principis de laprimavera. Es fan tantes seccions com per-met la grandària de la planta i, de cadascu-na, se n’eliminen les arrels mortes per obte-nir plantes més joves.

TIGES I ARRELS ESPECIALS

Els bulbs són tiges subterrànies amb fullestransformades carnoses on s’acumulen lesreserves per brotar en el bon temps. Sónplantes bulboses les tulipes, els narcisos iels jacints. Molt semblants al bulbs són elscorms, que no tenen fulles carnoses i acu-mulen les reserves a la tija, en forma de discgruixut, com és el cas del gladiol, Freesia xhybrida i el safrà. Aquest tipus de plantes for-men petits bulbs i corms al costat del princi-pal, que són els que s’utilitzen per repro-duir-les. Es planten i es fan créixer durantdues o més temporades fins a obtenir lagrandària suficient per poder-los utilitzarcom a planta de flor. Algunes plantes bul-boses produeixen bulbs aeris a les axil·les deles fulles. La formació dels petits bulbs ocorms es pot estimular fent incisions a labase dels grans un cop han florit i es desen-terren per guardar-los en un lloc sec i frescfins al moment de la plantació.Els rizomes també són tiges subterràniesque acumulen reserves, generalment decreixement horitzontal. Les gemmes d’a-questes tiges es desenvolupen formant lapart aèria, com és el cas d’algunes gespes, lacanya o el lliri blau. Les plantes rizomatoseses poden reproduir plantant trossos dels ri-zomes, sempre que portin com a mínimuna gemma.Els tubercles, com la patata i Cyclamen sp.,són tiges subterrànies que també es repro-dueixen plantant-ne trossos que portin unagemma. Hi ha plantes, com les peònies i lesdàlies, d’arrels tuberoses que porten gem-mes a la part superior, per la qual cosa calfer-ne fragments tallant-les longitudinal-ment perquè cada tros porti gemmes.Les maduixeres, les cintes i algunes gespesfan estolons. Són tiges llargues que creixensobre el terra i fan brots que arrelen.Aquests brots es poden tallar i plantar perfer noves plantes.

M. Alba FransiCentre de Formació del Laberint


1, 2, 3, 4 i 5. Procés per fer un empelt

Dibuixos: Mercedes Delso

1. 3.

4.

5.

2.

05bverda127 30/12/09 10:04 Página 31


Fulls tècnicsUn patrimoniviu

El 17 de febrer de 1994, la Comissió de

Govern de l’Ajuntament de Barcelona va

aprovar la catalogació dels primers cin-

quanta arbres del Catàleg d’Arbres

d’Interès Local de la ciutat. Des d’aleshores

ja són cent quaranta-set els arbres o grups

d’arbres que formen part d’aquest catàleg.

El Catàleg d’Arbres d’Interès Local de Barce-lona recull els exemplars arboris i les plan-tacions d’arbres més valuosos de la ciutatdes del punt de vista ecològic i històric. Lainclusió d’un arbre o grup d’arbres en el ca-tàleg suposa la seva preservació, tant si estracta d’un exemplar de propietat munici-

pal com si és de propietat privada. L’Àrea deMedi Ambient de l’Ajuntament de Barcelo-na vetlla pel manteniment del catàleg is’encarrega d’afegir-hi noves incorpora-cions i de restar-ne les baixes.La catalogació dels arbres és competènciadel Consell Plenari de l’Ajuntament, que, aproposta d’una comissió de catalogació,inicialment formada per tècnics de Parcs iJardins de Barcelona, Institut Municipal, i experts en agronomia, biologia, històriade la ciutat i gestió dels espais verds, ana-litza paràmetres com la longevitat, la rare-sa o l’interès botànic, emblemàtic i histò-ric. A causa de la importància que té en

El Catàleg d’Arbresd’Interès Local inclou elsexemplars i lesplantacions més valuososde la ciutat

Casuarina (Casuarina cunninghamiana), situada al

Parc de la Ciutadella (Ciutat Vella). Núm. de catà-

leg: 0051-01-94. Té una alçària de 22,50 m, 5,50 m

de volta de canó a 1,3 m, i 18 m de diàmetre de cap-

çada. Edat aproximada en el moment de la catalo-

gació: 115 anys

05bverda127 30/12/09 10:04 Página 32


l’àmbit públic la protecció dels arbres d’in-terès local, l’any 2008 es van incorporar aaquesta comissió entitats, institucions,professionals i ciutadans relacionats ambl’entorn acadèmic, tècnic i professional dela jardineria i l’urbanisme.

PROCÉS DE CATALOGACIÓ

L’Àrea de Medi Ambient registra totes lespeticions que arriben per a la catalogaciód’arbrat. L’origen de les propostes pot sermolt divers: tècnics, ciutadans, associa-cions de veïns o institucions particulars ipúbliques. En cas d’arbres privats, la pe-tició l’ha de fer el propietari de l’espai onhi ha l’arbre o bé el mateix Ajuntament.Els arbres proposats per formar part delCatàleg d’Arbres d’Interès Local son visi-tats in situ per poder avaluar-ne la viabi-litat, redactar l’informe corresponent inotificar-ho al Districte. Els serveis jurí-dics redacten la proposta de resolució de-finitiva i l’envien al Consell d’Adminis-tració de Parcs i Jardins perquè la presi-dència ho elevi al Consell Plenari del’Ajuntament, que és el que ho aprovadefinitivament.

FITXES DEL CATÀLEG

Cada arbre catalogat disposa d’una fitxaon consta el número de catàleg, la iden-tificació de l’arbre o grups d’arbres (nomcientífic i nom català, mides d’alçada,volta de canó i capçada, i edat estimada),la seva localització a la ciutat, la justifi-cació dels paràmetres que s’han valoraten la catalogació, una fotografia i el plà-nol de situació. Els exemplars catalogatsse senyalitzen amb una placa perquè laciutadania els pugui identificar.Pot passar que un arbre perdi la singula-ritat que el caracteritzava; en aquest cas,la Comissió de Catalogació decidirà reti-rar-lo del catàleg i arxivar la fitxa en l’ex-pedient i en la llista històrica de baixes.La llista d’arbres catalogats retirats espot consultar al web de Parcs i Jardins.L’Àrea de Medi Ambient és la que vetllapel bon estat dels arbres catalogats, tant

dels públics com dels privats, a través del’aplicació del Pla de Manteniment delsArbres Catalogats. També controla l’es-tat de l’entorn de l’arbre.

CRITERIS DE VALORACIÓ

Els paràmetres que es valoren a l’horad’incloure un arbre dins del Catàleg d’Ar-bres d’Interès Local són, principalment,l’edat, la història, les seves qualitats estè-tiques, la singularitat, l’interès botànic ialtres punts excepcionals. La longevitatés un aspecte molt variable, ja que està enfunció de l’espècie de què es tracti, però,generalment, l’edat mínima d’un arbreque ha evolucionat sense patir malures nialtres agressions alienes es calcula encinquanta anys. Quant a l’edat màxima,a la ciutat n’hi ha alguns que sobrepassenels cent anys. Respecte al valor històric oemblemàtic, sovint els arbres són elsúnics testimonis vius de la història delsbarris i de la ciutat. Amb la seva cataloga-ció es pretén protegir-los i preservar-losper a la memòria popular. A vegades,exemplars d’arbres i plantacions proce-dents d’altres zones climàtiques s’handesenvolupat extraordinàriament a lanostra ciutat, gràcies a un microclima es-pecial. Aquests exemplars adults merei-xen ser conservats com a patrimoni de laciutat mitjançant la inclusió en el Catà-leg d’Arbres d’Interès Local. La biodiversitat, a més de ser necessàriaper assegurar la continuïtat de la flora i lafauna del planeta en un medi ambientnatural, també és important dins d’unaciutat, com a mostra de la vegetació prò-pia del país i d’altres zones geogràfiques.En altres ocasions, la singularitat pot sig-nificar la presència de l’únic exemplard’una espècie en un districte, en un barrio fins i tot a Barcelona. Els exemplars ca-talogats com a arbres d’interès local espoden consultar al webwww.bcn.cat/parcsijardins.

Alzina (Quercus ilex) situada als Jardins de Bacardí

(les Corts). Núm. de catàleg: 0063-04-94. L’alçària

d’aquest arbre és de 14,50 m, amb una volta de

canó a 1,3 m de 2,04 m i 8 m de diàmetre de cap-

çada. Edat estimada en el moment de la catalo-

gació: 105 anys.

Bellaombra (Phytolacca dioica) situat a la

pl. Francesc Macià (Eixample). Núm. de catàleg:

0061-02-94. Té una alçària de 10 m, 3,5 m de volta

de canó a 1,3 m i 20 m de diàmetre de capçada.

Edat estimada en el moment de la catalogació:

80 anys.

05bverda127 30/12/09 10:04 Página 33


CIUTAT VELLAParc de la Ciutadella i zoo, al cos-tat de pg. Picasso / av. Marquès del’ArgenteraParc de la Ciutadella i zoo, al cos-tat de c. Wellington / pg. PujadesJardins de Sant Pau del CampPl. Vicenç MartorellPl. CucurullaPg. BornPl. Carles Pi i SunyerAv. Francesc CambóPl. Emili VendrellPl. CatedralPl. CastellaPl. Pes de la PallaPl. Catalunya / av. Portal de l’ÀngelLa Rambla, davant dePompeu FabraPl. Josep M. Folch i TorresPl. La MaquinistaPl. Ramon Berenguer el GranJardins del Doctor FlemingPl. Poeta BoscàPl. Pau VilaC. Almirall Cervera / Passeig Marítim de la Barceloneta Pl. Mar / pg. Joan de Borbó Comtede Barcelona

EIXAMPLE Parc de Joan Miró, a la banda de c. Aragó / c. Vilamarí Parc de Joan Miró, a la banda de c. Vilamarí / c. Diputació Parc de l’Estació del Nord, a la banda de c. Almogàvers / c. Wellington Parc de l’Estació del Nord,al costat de la Guàrdia Urbana C. Castillejos / c. RibesRbla. Catalunya / c. València Rbla. Catalunya / c. Còrsega Placeta Diagonal / c. Diputació /c. Padilla Av. Diagonal / pg. Sant JoanPl. Doctor Ferrer i Cajigal Pl. Doctor Letamendi, costatmuntanya Jardins de la Reina Victòria C. Enric Granados, entre av. Diagonal i c. ParísAv. Roma, entre c. Borrell i c. UrgellAv. Roma - c. CasanovaAv. Roma - c. Rocafort Av. Josep Tarradellas / c. Calàbria Jardins de Sebastià Gasch (c. Ro-cafort, 87, interior d’illa) Pg. Sant Joan - Gran Via, bandamuntanya-Besòs Pg. Gràcia / c. DiputacióPg. Gràcia / c. ProvençaPg. Gràcia / pl. CatalunyaJardins de la Torre de les Aigües (c. Roger de Llúria, 56)Pl. UniversitatPl. UrquinaonaAv. Mistral / c. EntençaAv. Mistral / c. ViladomatC. Tamarit / c. Urgell Jardins de Montserrat Roig

Jardins de la IndústriaPl. GaudíPl. Sagrada FamíliaJardins de MontserratJardinets de l’AlguerAv. Josep Tarradellas / pl. Francesc Macià

SANTS-MONTJUÏCParc de Can SabatéPl. Teresa Claramunt amb c. Ferrocarrils CatalansJardins de Sant Cristòfol /pg. Zona FrancaParc de l’Espanya IndustrialMirador del Poble-sec - controlMontjuïc Parc de la Font FloridaC. Alts Forns / c. Mare de Déu dePort / c. Aviador Ruiz de Alda Jardins de Sant Cristòfol amb c. MecànicaJardins de Can MantegaPl. SortidorPl. Joan CorradesPl. NavasPl. FargaPl. Sants (dos punts)C. Brasil / c. Creu CobertaJardí de Celestina Vigneaux C. Vilardell / c. Moianès Pl. OlivaretaC. Vilardell / c. Sant Roc C. Tarragona amb pg. Sant Antoni Pl. Bonet i Muixí C. Badal / c. Constitució

LES CORTSParc de Cervantes (Roserar) Av. Diagonal / c. Entença Parc de les CortsJardins del Doctor Dolça C. Doctor Ferran / pg. Manuel Gi-rona / c. Capità Arenas / c. Manila Jardins de Clara CampoamorPl. CentreJardins de les InfantesJardins de Joaquim RuyraJardins de BacardíC. Gelabert Pl. Can RosésC. Torrent de les Roses, davant del núm. 54 Travessera de les Corts - c. LesCorts C. Cardenal Reig - c. Pintor Ribalta

SARRIÀ-SANT GERVASI Pl. AdriàPl. Consell de la VilaPl. Joaquim Folguera Parc de MonterolsJardins de MoragasJardins del Turó del Putget / c. Marmellà Jardins de la Vil·la Amèlia / c.Eduardo Conde C. Prats de Molló / c. Hercegovina Av. Pau Casals / c. Bori i Fontestà Av. Pau Casals / c. Mestre Nicolau C. Santa Fe de Nou Mèxic /

c. Escoles Pies Jardins de Can CastellóC. Doctor Roux / c. Pau Alcover Pl. Roig i RaventósJardins de Ca n’Altimira Jardins de la Tamarita Pl. ArtósPl. Manuel Corachan Pl. Pep Ventura (Vallvidrera) Pl. SarriàPl. Ferran Casablancas Jardins de Maluquer Pl. Molina

GRÀCIAPl. Gal·la Placídia (dos punts)Pl. Lesseps, al costat de la Parrò-quia dels Josepets Pl. SanllehyParc de la Creueta del Coll Park Güell / c. Olot Pl. Alfonso Comín C. Pi i Margall / c. Ca l’Alegre de Dalt Pl. John LennonJardí de la SedetaPl. TrillaPl. NordVia Augusta / c. Luis Antúnez Jardins de Salvador Espriu, bandaDiagonal / c. Gran de Gràcia Pl. Revolució de Setembre de 1868 Pg. Sant Joan / Travessera de Gràcia (dos punts)Pl. Joanic

HORTA-GUINARDÓParc de les AigüesParc de l’Amistat, per c. Coïmbra Jardins del Príncep de Girona / c. TaxdirtParc del GuinardóPl. CatalanaPl. Eivissa (dos punts)Pl. MaragallRbla. Carmel amb c. DanteCtra. Carmel / c. Can XirotAv. Jordà / c. IdumeaC. Poesia / c. Àngel MarquèsC. Jorge Manrique / c. VenturaRodríguezC. Campoamor / c. RembrandtC. TenerifeC. LisboaPg. Maragall, 295-297Pg. Maragall / c. Segle XX

NOU BARRISVia Júlia / Via FavènciaParc de la Guineueta, al costat dela pl. LlucmajorParc de la Guineueta, davant delc. Castor, 21Parc del Turó de la Peira, bandapg. Fabra i PuigParc del Turó de la Peira, bandapg. Turó de la Peira / c. BeretParc de Josep Maria Serra MartíC. Baltasar Gracián / pge. ArgullósVia Júlia / c. Conflent

C. Vèlia amb c. EscòciaPg. Fabra i Puig, entre c. Santa-pau i c. MalgratPl. LlucmajorPl. Virrei AmatPl. RojaPl. SóllerC. AiguablavaC. Ramon Albó / CotxeresPg. Ciutat de MallorcaHeron City, costat av. Rio de Ja-neiro / pg. Andreu NinPg. Valldaura (davant del mercat)Pg. Fabra i Puig / c. Pere d’Artés

SANT ANDREUPl. TaxiPl. OrfilaC. Gran de Sant Andreu / c. Rubén DaríoC. Gran de Sant Andreu / pl. ComerçPl. Assemblea de CatalunyaC. Portugal / c. PegàsC. Rovira i Virgili / c. Gran de Sant AndreuC. Acàcies / c. Garcilaso / pg. MaragallJardins de Can FabraJardins de la Casa Bloc (c. ValentíIglésias / c. Eiximenis)Av. Meridiana / c. Garcilaso (cos-tat mar)Pl. Ferran Reyes (dos punts)Pl. General MoraguesC. Lima / c. Sas / pg. GuayaquilPl. PalmeresPl. TrinitatC. Sant Adrià / c. LlinarsPl. Congrés EucarísticPl. Doctor ModregoPl. Ramon RieraCentre Comercial La Maquinista

SANT MARTÍ Av. Diagonal / c. Ciutat de Grana-da / c. La LlacunaParc del Clot (dos punts)Parc de Carles IC. Pere IV / c. Agricultura / c. TreballParc del PoblenouParc de Sant Martí (dos punts) Can Miralletes (c. Conca / c. SantAntoni Maria Claret / c. Indústria)C. PerúRbla. Prim, entre c. Llull i c. PallarsRbla. Prim / c. GuipúscoaRbla. Prim / c. SantanderPl. VernedaAv. Icària / Centre de la VilaAv. Icària / c. ÀvilaPl. Doctor TruetaJardins de Mercè Plantada C. Trinxant / av. MeridianaPl. Doctor SerratPl. Mare Nazària MarchPl. PorxosC. Taulat / c. Selva de Mar

Un any més, un cop acabadesles festes, pots deixar el teuarbre de Nadal als 220 puntsde recollida d’arbres que l’A-juntament de Barcelona posaal teu servei.

Tots els arbres es portaran areciclar. L’arbrat es trituraràper convertir-lo en encoixinato mulching, un residu vegetaltriturat que es diposita en ca-pes sobre la terra vegetal (àre-

es d’arbustatge, talussos o al-tres espais) i que millora la re-tenció d’humitat i l’aireja-ment del sòl, i dificulta l’apa-rició de males herbes. Buscael punt més proper i col·labo-

ra en el reciclatge d’arbres permillorar la qualitat dels es-pais verds de la ciutat. Del 7 al17 de gener trobaràs els puntsde recollida als següents em-plaçaments.

Punts de recollida d’arbres de Nadal

06bverda127 30/12/09 10:41 Página 34


Pàgines verdesCENTRE DE FORMACIÓ

DEL LABERINT

Cursos per a aficionats

Pràctic bàsic de jardineria:

del 14 de gener al 27 de maig,el dijous, de 10 a 13 h o de 16 a19 h. Bàsic de jardineria: del15 al 17 d’abril, el dijous, de 18a 20.30 h o el divendres, de 10a 12.30 h. Rosers: identifica-

ció i manteniment, els dies14, 15, 21, 22 i 28 de gener, de10 a 12.30 h, i visita al Roserarde Cervantes el dia 6 de maig.Les plantes de casa: els dies8, 11, 15 i 18 de març, de 10 a12.30 h. Hort ecològic: crite-ris i tècniques de conreu: elsdies 11, 16, 18, 23 i 25 de març,de 10 a 12.30 h.

Cursos tècnics especialitzats

Maneig de motoserra (1):

manteniment de la motose-rra i els seus dispositius deseguretat. 21 i 22 de gener, de9 a 15 h. Poda de fruiters: 28i 29 de gener, de 16.30 a 19.30 i 30 de gener, de 8 a 15 h. De-

mostració de tala d’arbres

(1): 29 de gener, de 8.30 a 15 h.Cobertes i murs vegetals

per a la millora ambiental

en edificacions i en l’ecosis-

tema urbà: 9, 10,16 i 17 de fe-brer, de 17 a 20 h, i 18 de fe-brer, de 9.30 a 13.30 h. Pato-

logies de coníferes

ornamentals: 11 i 12 de fe-brer, de 16.30 a 20.30 h. Ma-

neig de desbrossadora (1):

18 de febrer, de 16.30 a 20.30

h, i 19 de febrer, de 8.30 a14.30 h. Plantació d’arbrat

viari (1): causes de la mancade desenvolupament de lesplantacions d’arbrat viari icriteris tècnics per reeixir enles plantacions. 23, 25 i 26 defebrer, de 16.30 a 20.30 h. Ba-

ses per projectar les tècni-

ques de bioenginyeria (2):

anàlisi prèvia, diagnòstic icaracterístiques dels projec-tes de bioenginyeria. Tècni-ques de bioenginyeria per al’estabilització de talussos izones fluvials. 25 de febrer,de 15.30 a 19.30, i 26 de fe-brer, de 9 a 13 h i de 15.30 a19.30 h. Disseny, construc-

ció i manteniment d’es-

tanys al jardí amb criteris

ecològics: 1, 3, 4, 8 i 9 demarç, de 17.30 a 20.30 h, i 11de març, de 10 a 15 h. Pla-

gues i malalties dels princi-

pals planifolis ornamen-

tals: 11, 12, 18 i 19 de març, de16.30 a 20.30 h. Gespes: ba-

ses per a la implantació i el

manteniment: 16, 17, 23 i 24de març, de 17.30 a 20.30 h, i25 de març, d’11 a 14 h. Pràc-

tiques i processos en jardi-

neria relacionats amb l’ori-

gen de patologies en plan-

tes ornamentals: 25 i 26 demarç, de 16.30 a 20.30 h.

Centre de Formació del Laberint: c.Germans Desvalls, s/n. Parc del La-berint d’Horta - 08035 Barcelona.Tel.: 93 428 25 00 i 639 62 05 18, fax: 93 428 61 98, [email protected]/parcsijardins

ACTIVITATS A

LA FÀBRICA DEL SOL

20 de gener:“Estem gastantel planeta?” Taller pràctic i vi-sita guiada a l’exposició tem-poral Un planeta per compartir: lapetjada ecològica. De 18 a 20 h.23 de gener:“El sol ens mou!”Vine a conèixer les possibili-tats de l’energia del sol i t’em-portaràs un petit cotxe solarfet per tu. Activitat familiar(a partir de 8 anys). D’11.30 a13.30 h. 29 de gener:“Del Po-blenou industrial al 22@”. De10 a 12 h. 30 de gener i 27 de

febrer: visita a un tram delclavegueram de Barcelona.De 10 a 11 h o d’11 a 12 h. 3 de

febrer:“Estalviem energia ala llar”. De 18 a 20 h. 10 de fe-

brer: conferència sobre lamillora ambiental dels auto-busos i visita a la central deseguiment de la flota d’auto-busos de Barcelona. De 10 a 12h. 13 de febrer: contes infan-tils amb l’energia del sol, l’ai-gua, el vent i la terra. Activi-tat infantil. De 12 a 13 h. 16 de

febrer: “Projecte Rius: la ges-tió del territori”. De 18 a 19.30h. 18 de febrer: “L’aire querespirem”. Els efectes de lacontaminació atmosfèrica so-bre la salut. De 18 a 20 h. 23 de

febrer: visita a la central tèr-mica de cicle combinat del Be-sòs De 9.30 a 11.15 h. 24 de fe-

brer:“Cuinant el planeta”.Visió crítica dels efectes delsistema alimentari global so-bre el canvi climàtic. De 18 a20 h. 3 de març:“El soroll de

la ciutat”. De 18 a 19.30 h. 6 de

març: taller de construcció deforns solars amb aperitiu so-lar. Activitat familiar, a par-tir de 8 anys. D’11 a 14 h. 13 de

març: itinerari amb bicicletafàcil i saludable a prop delmar, amb exercicis de relaxa-ció i estiraments. Servei delloguer de bicicletes. D’11 a 14 h.18 de març: visita a la centralde la xarxa urbana de distri-bució de fred i calor, que obtél’energia de la incineraciódels residus urbans. De 10 a 12h. 20 de març: ruta a peu desdel Parc de l’Oreneta fins alParc de Cervantes-Roserar.De 10 a 13 h. Exposicions

temporals: Un planeta per com-partir: la petjada ecològica, de l’11de gener al 13 de febrer, i Gra-dua’t en energia, del 16 de febreral 20 de març. Exposició per-

manent: un recorregut per lahistòria de les energies. Visi-tes guiades per a grups, ambreserva prèvia.Totes les activitats són gra-tuïtes. Les inscripcions s’o-bren catorze dies abans defer-se l’activitat. Més infor-mació i inscripcions: tel. 932564 430, a/e: [email protected], web:www.bcn.cat/mediambient.

La Fàbrica del Sol: pg. Salvat Pa-passeit, 1 - 08003 Barcelona. Tel.: 93256 44 30, web: www.bcn.cat/me-diambient. Horaris d’atenció al pú-blic: de dimarts a divendres, de 10 a14 i de 16 a 20 h, i dissabte, de 10 a 14 ide 16 a 19 h.

LA LLUNAPlena: el 2 de desembre a les

07.30 (plujós) i el 31 de desembre a

les 19.13 (calma),i el 30 de gener a

les 06.17 (variable).Minvant: el 9

de desembre a les 00.13 (temps

rúfol) i el 7 de gener a les 10.40

(calma).Nova: el 16 de desembre

a les 12.02 (variable) i el 15 de ge-

ner a les 07.11 (vents freds).Crei-xent: el 24 de desembre a les 17.36

(bon temps) i el 23 de gener a les

10.53 (temperatures baixes).

EL SOLL’1 de desembre,el sol va sortir a les

06.57 i es va pondre a les 16.23,i el 31

de desembre sortirà a les 07.17 i es

pondrà a les 16.32.L’1 de gener,el sol

sortirà a les 07.17 i es pondrà a les

16.33,i el 31 de gener sortirà a les

07.04 i es pondrà a les 17.06.

PLUJA I TEMPERATURAEl desembre del 2008 es van recollir

a l’Observatori Fabra de Barcelona

96,8 l per m2 d’aigua de pluja,i el ge-

ner del 2009,67,6 l per m2.La tempe-

ratura mitjana en aquest observa-

tori va ser,el desembre del 2008,de

7,5 0C,i el gener del 2009,de 7,2 0C.

JARDINERIAAl desembre se sembren anemo-

nes,tulipes,jacints i narcisos,i

també clavells xinesos,crisan-

tems,pensaments i malva flori-

da.El mes de gener és el temps bo

per sembrar malves,violers i ro-

selles dobles,que floriran a la pri-

mavera.A les explotacions florals

se sembren les cabeces de flors

primerenques,com el gladiol de

primavera i la tulipa.

06bverda127 30/12/09 10:41 Página 35


El valorde la informació

ArboPlan, Sistema Integralde Gestió Urbana• Inventaris informatitzats• Aplicació informàtica de gestió• Control de qualitat de les tasques de

manteniment• Documentació tècnica i normativa• Avaluació de l’arbrat• Anàlisi de l’arbrat• Testificació instrumental i informes

ArboMap.Net, l’EinaInformàtica de Gestiód’Elements Urbans, com ara:

• Zones verdes i arbrat• Mobiliari urbà• Jocs infantils• Ferms i paviments• Xarxes i conductes• Residus urbans

L’aplicació informàtica més implantada als ajuntaments de:

Àvila, Fuenlabrada (Madrid), Osca, Las Rozas (Madrid), Lekeitio

(Biscaia), Madrid, Pamplona, Parc de Vallparadís (Terrassa),

Parque del Buen Retiro (Madrid), Parque de María Luisa (Sevilla),

Pinto (Madrid), Segòvia, Sevilla i Vitòria

Príncipe deVergara, 210 - esc. A - 1º D. 28002Madrid

Tel.: 915 618 400 / Fax: 915 618 447

[email protected] / www.tecnigral.es

C O N S U L T O R I A M E D I A M B I E N T A L

06bverda127 30/12/09 10:41 Página 36


CLD, Neteja i Gestió AmbientalGran Via de Carles lll, 98, 3a. planta08028 Barcelonatel.: 93 330 85 18/19, fax: 93 330 85 23

a. e.: [email protected] web: www.grupcld.com

06bverda127 30/12/09 10:41 Página 37


06bverda127 30/12/09 10:41 Página 38

06bverda127 30/12/09 10:41 Página 39

06bverda127 30/12/09 10:41 Página 40

01bverda127 30/12/09 10:00 Página 1 - Barcelona · 2018. 7. 16. · Vicenç Ferrer, Montse Rivero,...

Documents

Transcript of 01bverda127 30/12/09 10:00 Página 1 - Barcelona · 2018. 7. 16. · Vicenç Ferrer, Montse Rivero,...