La Biologia és la ciència que estudia la vida (bios significa vida; logos significa estudi).

La VIDA és el conjunt de qualitats pròpies dels éssers vius. Aquests es defineixen com a éssers que posseeixen una estructura material complexa i que són capaços de nodrir-se, relacionar-se i reproduir-se, les tres funcions vitals.

La Biologia és una ciència mare que està formada per moltes ciències molt més específiques i que en faciliten el seu estudi i investigació.

1.1. La Biologia: una gran ciència

1. Biologia2. Zoologia3. Entomologia4. Mirmecologia

1.2. Els nivells d’organització

Tots els éssers vius estem formats per cèl·lules que es poden agrupar i formar estructures complexes com ara teixits, òrgans, etc.

Però les cèl·lules estan constituïdes per components més petits. Aquests components, al seu torn, estan formats per altres unitats encara més petites.

S'anomenen nivells d'organització cadascun dels diferents graus de complexitat en què s'organitza la matèria.

En aquesta organització, els elements de cada nivell s'agrupen per formar altres nivells més complexos, amb característiques i propietats noves que van més enllà de la simple agrupació dels elements del nivell anterior.

NIVELLS BIÒTICS

NIVELLS ABIÒTICS

Nivells d'organizació abiòtics dels éssers vius són:

oNivell subatòmic. Correspon a les partícules que formen els àtoms: els protons, els neutrons i els electrons.

oNivell atòmic. Està format pels àtoms, que són els constituents més petits de la matèria que mantenen les seves propietats. Per exemple, l'àtom d'oxigen o el de carboni.

oNivell molecular. Són les molècules resultants de l'enllaç de diferents àtoms. Algunes són relativament senzilles, com l'aigua, i d'altres són molt més complexes, com les proteïnes. Les molècules que formen els éssers vius es coneixen amb el nom de principis immediats, i poden ser:

oInorgànics. Es troben tant en la matèria viva com en la inerta. Són l'aigua i les sals minerals.

oOrgànics. Es troben exclusivament en la matèria viva. Acostumen a ser polímers, és a dir, cadenes formades per la unió d'un mateix tipus de molècula que s'anomena monòmer. Els principis immediats orgànics són els glúcids, els lípids, les proteïnes i els àcids nucleics.

Nivells d'organizació biòtics dels éssers vius són:

Nivell cel·lular. És el primer nivell biòtic, és a dir, amb vida. Hi pertanyen, per exemple, les cèl·lules epitelials, les musculars i les òssies.

Nivell de teixit. Són conjunts de cèl·lules especialitzades amb una mateixa funció i un mateix origen. Per exemple, el teixit epitelial, el muscular i l'ossi.

Nivell d'òrgan. Els òrgans estan formats per diferents teixits que s'agrupen per fer una funció determinada. L'estómac, el cor i els ossos, per exemple, són òrgans.

Nivell de sistema. Un sistema és un conjunt d'òrgans semblants que fan una funció i que estan formats per un mateix tipus de teixit. Per exemple, el sistema esquelètic, el sistema muscular o el sistema nerviós.

Nivell d'aparell. Correspon a un conjunt d'òrgans diferents, cada un amb una funció determinada i que participen en una o diverses funcions superiors. Per exemple, l'aparell locomotor o l'aparell digestiu.

Nivell d'organisme. Correspon a l'ésser viu en conjunt. Un ésser humà, per exemple, pertany a aquest nivell. S'hi inclouen tant els organismes pluricel·lulars (formats per moltes cèl·lules) com els organismes unicel·lulars (formats per una única cèl·lula). En els organismes unicel·lulars, el nivell cel·lular i el d'organisme coincideixen.

EL MEDI INTERN:

Els organismes pluricel·lulars, a diferència dels unicel·lulars, necessiten un fluid intern que envolti a cadascuna dels seus milers o milions de cèl·lules i que els permeti fer els intercanvis de materials. Aquest medi possibilita el transport de substàncies entre totes les cèl·lules que constitueixen l’organisme viu.

El medi intern doncs, banya les cèl·lules i conté els nutrients i l’oxigen que les cèl·lules necessiten per viure, i rep els productes nocius resultants de l’activitat cel·lular.

Els líquids del medi intern humà són: la sang, la limfa, el líquid intersticial, el LCR, el líquid sinovial, la endolimfa, els humors vitri i aquós...

HOMEÒSTASI: és el conjunt de processos produïts a l’organisme que tenen com a finalitat mantenir constants les condicions internes:

• la coagulació de la sang

• l’eliminació dels excedents d’aigua, tot vigilant les concentracions de sals

• la regulació de la temperatura corporal

Un tros de teixit vist amb microscopi òptic:

(A) artèria

(V) vena

(L) vas limfàtic

(N) Nervi

El Medi Intern

També hi ha altres nivells que estan formats per l'agrupació de diferents organismes, com per exemple les poblacions, les comunitats, etc.

1.3. Com són les cèl·lules?

L'ésser humà pertany al regne animal i, per tant, les cèl·lules humanes presenten les característiques típiques de la cèl·lula animal que has estudiat en els cursos anteriors. Totes les cèl·lules humanes són eucariotes, és a dir, tenen un nucli dins del qual hi ha protegit el material genètic.

La Forma de les cèl·lules - MOLT DIVERSA SEGONS LA FUNCIÓ

http://www.youtube.com/watch?v=8BHgBsSTp9M&feature=relatedSN elèctric (Mr Bean)

La Mida de les cèl·lules

1MICRA A DIVERSOS METRES (NEURONA

DE LA BALENA)

Microscopi òptic

El Microscopi Òptic - Microbiologia

Cèl·lules Procariotes - BACTERIS DEL REGNE MONERA

CÈL·LULES EUCARIOTES REGNES dels Protists, Fongs, Animals i Vegetals

Totes les cèl·lules eucariotes presenten unes estructures comunes: membrana, citoplasma i nucli

La membrana plasmàtica. És una capa prima que envolta la cèl·lula, la protegeix i en regula l'entrada de nutrients i la sortida de substàncies de rebuig. Està formada, principalment, per lípids i proteïnes. Totes les membranes de les cèl·lules tenen aquesta mateixa estructura.

Permeabilitat Selectiva

Tipus de Transport

Endocitosi

El citoplasma. És una solució aquosa que es troba dins la membrana plasmàtica. Conté nombroses substàncies dissoltes i fibres de proteïnes que constitueixen el citosquelet.

A l'interior del citoplasma hi ha els orgànuls cel·lulars: els ribosomes, responsables de la síntesi de proteïnes; els mitocondris, encarregats de la respiració cel·lular; el reticle endoplasmàtic, responsable de l'emmagatzematge i el transport de proteïnes i lípids; el complex de Golgi, que secreta diverses substàncies; els vacúols, amb funció d'emmagatzematge; els lisosomes, que contenen substàncies amb funció digestiva; el centrosoma, que controla el moviment de la cèl·lula i participa en la divisió cel·lular; etc.

Relació Cel·lular - Citosquelet

RIBOSOMES: Biosíntesi de Proteïnes

Els Mitocondris

Respiració Cel·lular (oxidació de la

matèria orgànica)

Els Reticles Endoplasmàtics

Xarxa de distribució

La Síntesi Proteica: les proteïnes fabricades pels ribosomes penetren dins el RE rugós on es guarden i es transporten

Fabricació de Greixos : transport pels tubs o amb vesícules.

L’Aparell de Golgi

V. secreció

V. intercisternes

V. transició

Els Vacúols Magatzem de substàncies

Els Peroxisomes Desinfecció

Els Lisosomes Digestió dins dels Vacúols

Centrosoma – moviment de la cèl·lula i divisió cel·lular

Flagels dels espermatozoides

Cilis d’un microbi

pseudòpodes

Paret Cel·lular

Els Cloroplasts

Fotosíntesi - magatzem del midó

La Nutrició Cel·lular

El nucli. És una estructura esfèrica composta per:

La membrana nuclear: és doble, envolta el nucli i està plena de porus.

El nucleoplasma: és una solució aquosa que està dins del nucli.

La cromatina: és un conjunt de llargues fibres d'ADN (àcid desoxiribonucleic) associades a proteïnes que constitueixen el material genètic que controla les funcions cel·lulars. Quan la cromatina es condensa, forma els cromosomes.

El nuclèol: està format per ARN (àcid ribonucleic) i proteïnes, i s'encarrega de la formació de ribosomes.

El Nucli

nucleoplasma

ADN

ARN i proteïnes

ADN

Cromatina

Interfase

Cromosomes

Divisió cel·lular

CROMOSOMA

Cariotip