01 ESTRATEGIA Distingir allò fonamental

8/2/2019 01 ESTRATEGIA Distingir all fonamental

1/6

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura.

1

CICLE SUPERIOR DE PRIMRIA

TALLER DE LECTURAEstratgia lectora treballada: Distingir all que s fonamental dall que s poc rellevant

LES DONES A LA BARCELONA MEDIEVALQuan estudieu lassignatura de Coneixement del Medi Social i Cultural, potser us

pregunteu don surten les afirmacions i les idees que es llegeixen en els llibres de text.

s probable que fins i tot alguna vegada us hgiu preguntat: I aix, com ho saben?

Vs a saber si no sho inventen!. Aquesta exclamaci s lgica. Per, mireu, jo us

asseguro que els historiadors no sinventen la histria, sin que abans han consultat

les fonts histriques (que no hi brolla pas aigua!). Qu sn, les fonts? Doncs sn tots

els documents o objectes a partir dels quals podem esbrinar el que feia o pensava la

gent que va viure fa molts i molts anys.

ELS TESTAMENTS

Perqu ho entengueu millor, posarem lexemple dels testaments. El treball de recerca

al qual ens referim es limita a Barcelona i al segle XIII. Ens basem en documentsescrits en pergamins de lArxiu de la Catedral de Barcelona. Un 32% de tots els

testaments sn de dones, la meitat delles casades, una quarta part vdues i la resta,

solteres.

Antigament, com sovint es fa ara, una persona feia testament abans de morir. Potser

estava malalta i es pensava que es moriria aviat, o potser tenia molts diners i volia

deixar-ho tot ben lligat en cas de morir de cop i volta. El cas s que cridaven un notari,

feien venir uns testimonis i anomenaven uns marmessors, que, quan shagus de fer

efectiu el testament, s a dir, quan shagus mort el testador, serien els encarregats de

fer les reparticions.

Fins al segle XIV la dona no va poder actuar com a marmessora i s per aix que en el

segle XIII noms hem trobat dues ocasions que les dones facin les funcions prpies

daquesta designaci. En un daquests testaments, que est escrit de pressa i corrents

(era el 29 doctubre de 1292), Elisenda Colrat, que anava de part, veient que sestava

complicant la cosa, va decidir fer testament i, per lemergncia, va nomenar una dona,

Berenguera, perqu actus com a marmessora dels seus bns. Malauradament,

lElisenda va morir poc desprs.


2/6


2

Un cop dictades les ltimes voluntat, el notari en prenia nota i, finalment, ho feia signar

per lautor i pels testimonis. El testament shavia dobrir dins els sis mesos segents a

la mort i en presncia dun jutge i un capell (tal com diu el testament de Guillema

Dufort, casada amb Cervera, de lany 1244).

Ja veieu si sen pot treure, dinformaci, daquests tipus de documents!

HEREUS I LLEGATS

En els casos consultats, es pot afirmar que els testaments es feien amb tota llibertat,

nomenant hereu qui es volia (designant normalment un dels fills que no era lhereu del

pare) i satorgaven els bns amb tota llibertat. La dona acostumava a disposar del dot o

aixovar, que eren els bns (en diners o objectes) que els seus pares li havien donat en

el moment del casament. Encara avui ens trobem amb moltes societats primitives, o en

pasos del Tercer Mn, que conserven aquest costum.

En alguns testaments (escrits en llat, si b alguns incorporen paraules o frases en un

catal primitiu) hi podem veure com la vdua, que normalment ens la imaginem com a

feble i desvalguda, ens molts casos posseeix una fortuna i en disposa lliurement. Com

una executiva davui en dia, vaja...

Crida latenci el cas de moltes dones, vdues i pobres, amb fills orfes que snveritables pobres que demanen caritat o els fa vergonya de demanar-ne, i que

sobreviuen amb les deixes dalguna dona rica. Un exemple s el de Fresca Bou (s, s,

s aix, hi havia noms molt diferents dels nostres, en aquells temps!) que, el 1268, va

deixar tots els seus vestits a les dones pobres de la ciutat.

LES DONACIONS

En tot testament, un cop escollit el marmessor i designat el lloc de la sepultura,comencen les donacions i els primers a rebre els bns sn les institucions religioses.

Aix us pot sorprendre a vosaltres, nois i noies del segle XXI, per heu de tenir en

compte que en el segle XIII la religiositat era molt profunda i que ning no hauria gosat

no deixar res a cap instituci a fi devitar la condemna de la seva nima i que ans a

parar a linfern! ja que -com molt b diu Guillema Suau, lany 1283, cap dels mortals

coneix el termini de la seva fi....

Per aix, moltes dones importants volien ser enterrades a les esglsies i deixaven

importants sumes de diners amb aquest fi. Una de les esglsies preferides era Santa

Maria del Mar.


3/6


3

Tamb s curis llegir sobre els deutes que tenien. Ja en aquell temps hi havia qui

estirava ms el bra que la mniga! Fins i tot trobem algunes dones que confessen

deure diners als seus criats perqu no els han pagat el sou! Hi ha qui fa constar que

sha de tornar el que havia demanat per menjar quan el marit no era a casa (any 1212);

i altres, ms capritxoses, van fer-se vestits i encara els devien en el moment de fertestament.

UNES DEIXES EXHAUSTIVES

Els que signen els documents

sn majoritriament eclesistics,

ja que aleshores eren els que

havien pogut aprendre a llegir iescriure. Latorgament de bns a

la prpia famlia supera en molt a

la famlia del marit. Els objectes

que es deixen sn diversos.

Primer, les peces de roba: vestits,

capes i fins i tot pells, encara que

hi trobem, de tant en tant, alg

que deixa joies guarnides ambpedreria. Desprs, el parament

de la llar, que nhi ha de dos

tipus: el que fa referncia a la

cuina i el que fa referncia al

dormitori, on el principal moble

era el llit. Hem de tenir en

compte, per, que a les cases pobres aquestes tres funcions (cuinar, menjar i dormir)

es feien a la mateixa cambra i que, fins i tot a les cases riques, els mobles eren benpocs. La majoria de la gent dormia a terra, a sobre de palla per tal dallar la humitat i

mantenir-hi lescalfor. Habitualment es deixava a les filles la roba per cobrir el llit i fins i

tot el mateix llit. Les dones riques donaven diners en quantitat, cases i terrenys.

Com hem pogut comprovar, amb aquesta breu exposici, la documentaci privada, en

concret els testaments sn una font molt valuosa per elaborar la histria i val la pena

considerar-la quan analitzem altres perodes histrics.

Marta Palomares, Les dones a la Barcelona medieval (Adaptaci), Cavall Fort, nm, 824, pg. 8 i 9


4/6


4

CONNEXI:

- El testament s un document que dna fe de quines sn les ltimes voluntats de lapersona, abans de morir.

- Els testaments, normalment, expliquen a quines persones deixa els seus bns lapersona que testa.

- La lectura dels documents antics ens ajuden a conixer els costums i la manera deviure daltres poques.

- Aquesta lectura ens aporta dades de la vida de lEdat Mitjana fixant-se en elstestaments de les dones.

MODELATGE:

Presentaci de lestratgia:

Distingir all que s fonamental dall que s poc rellevant.- En un text no tot s igual dimportant. Normalment, la persona que lescriu t algunes

idees clau i les complementa amb altres informacions i dades que ajuden acomprendre les idees importants, per que no sn imprescindibles.

- Normalment, en cada pargraf, hi ha una o dues idees importants.

- La resta solen ser idees que preparen per a entendre les idees importants o que lescomplementen: aportant-hi detalls, exemples, etc.

- Una bona manera de saber si les idees seleccionades sn les realment importants s

provar de llegir el text, un cop tretes aquestes idees, i comprovar a veure si t sentit ob si shi troben a faltar i el text perd el sentit.

Modelatge dels pargrafs seleccionats:

Selecci de les idees fonamentals:

- El ttol ens diu que el text parlar del paper deles dones a Barcelona, durant lpoca medieval.

- Les informacions que apareixen en els llibres deMedi Cultural i Social estan fonamentades en lesfonts de la histria.

- Les fonts sn els documents o objectes a partirdels quals podem esbrinar el que pensava o feiala gent que va viure fa molts anys.

1r pargraf:

Quan estudieu lassignatura de Coneixementdel Medi Social i Cultural, potser us pregunteu

don surten les afirmacions i les idees que esllegeixen en els llibres de text. s probable quefins i tot alguna vegada us hgiu preguntat: Iaix, com ho saben? Vs a saber si no shoinventen!. Aquesta exclamaci s lgica. Per,mireu, jo us asseguro que els historiadors nosinventen la histria, sin que abans hanconsultat les fonts histriques (que no hi brollapas aigua!). Qu sn, les fonts? Doncs sn totsels documents o objectes a partir dels qualspodem esbrinar el que feia o pensava la gentque va viure fa molts i molts anys.

Selecci de les idees poc rellevants:

- Ens podem preguntar com ho saben elshistoriadors per posar tot el que escriuen alsllibres de text de Coneixement del Medi Social i

Cultural. Pot ser que sho inventin?


5/6


5


- En aquest text farem referncia a all que es diuals testaments fets per dones, a Barcelona, en elsegle XIII.Els testaments: 1r pargraf

Perqu ho entengueu millor, posarem lexempledels testaments. El treball de recerca al qualens referim es limita a Barcelona i al segle XIII.Ens basem en documents escrits en pergaminsde lArxiu de la Catedral de Barcelona. Un 32%de tots els testaments sn de dones, la meitatdelles casades, una quarta part vdues i laresta, solteres.


- Els documents consultats sn diversos escritsen pergam de lArxiu de la Catedral deBarcelona.

- El 32% de tots els testaments sn de dones, lameitat delles casades, una quarta part vdues i laresta, solteres.


- El testament es feia davant dun notari i detestimonis, i es nomenava uns marmessors(encarregats de dur a terme el contingut deltestament, un cop la persona que lhavia fethagus mort).

- Fins al segle XIV, les dones no acostumaven afer de marmessors.

Els testaments: 2n pargraf

Antigament, com sovint es fa ara, una personafeia testament abans de morir. Potser estavamalalta i es pensava que es moriria aviat, opotser tenia molts diners i volia deixar-ho tot

ben lligat en cas de morir de cop i volta. El cass que cridaven un notari, feien venir unstestimonis i anomenaven uns marmessors, que,quan shagus de fer efectiu el testament, s adir, quan shagus mort el testador, serien elsencarregats de fer les reparticions.


- Antigament, com ara, el testament es feia abansde morir.

- El testament el solia fer una persona que estavamalalta i que tenia bns i ho volia deixar tot benlligat abans de morir.


- Fins al segle XIV, les dones no acostumaven afer de marmessores.

Els testaments: 3r pargraf

Fins al segle XIV la dona no va poder actuarcom a marmessora i s per aix que en elsegle XIII noms hem trobat dues ocasions queles dones facin les funcions prpies daquestadesignaci. En un daquests testaments, queest escrit de pressa i corrents (era el 29doctubre de 1292), Elisenda Colrat, que anavade part, veient que sestava complicant la cosa,va decidir fer testament i, per lemergncia, vanomenar una dona, Berenguera, perqu actuscom a marmessora dels seus bns. Malaurada-ment, lElisenda va morir poc desprs.


- Un dels pocs casos que sha trobat, en el segleXIII, duna dona que fa de marmessora, s el deBerenguera, nomenada per Elisenda Colrat(abans de morir precipitadament de part).


6/6


6


- El testament es feia davant dun notari, qui enprenia nota, i el feia signar per lautor i pels

testimonis.

- El testament shavia dobrir dins els sis mesossegents a la mort, en presncia dun jutge i uncapell.

Els testaments: 4t pargraf

Un cop dictades les ltimes voluntat, el notarien prenia nota i, finalment, ho feia signar perlautor i pels testimonis. El testament shaviadobrir dins els sis mesos segents a la mort ien presncia dun jutge i un capell (tal com diuel testament de Guillema Dufort, casada ambCervera, de lany 1244).


- Aix es diu en el testament, de lany 1244, deGuillema Dufort, casada amb Cervera.

01 ESTRATEGIA Distingir allò fonamental

Documents

Transcript of 01 ESTRATEGIA Distingir allò fonamental