Apunts Teologia Fonamental

8/19/2019 Apunts Teologia Fonamental

http://slidepdf.com/reader/full/apunts-teologia-fonamental 1/63

TEOLOGIAFONAMENTAL

Centre d'Estudis Teològics de Mallorca

2015 – 2016, Segon

Pere Antoni Amer Canelles

Teologia !onamental, "lic# $oan Carles C%no&es Miranda



La Teologia Fonamental no és

un tractat pre-teològic, sinó que és la pedra angular

que fonamenta el discurs vers Déu.

$#C# C()*AS

Què és un cristi!

"quell que seguei# un con$unt de dogmes

o aquell que %a decidit seguir a &rist!

$#C# C()*AS



TE)")+A !)(AME(TA"

ÍNDEX

P-ESE(TAC.##############################################################################################################################################1

/ (TAT 0#####################################################################################################################################################

0#1# / 3S "A TE)")+A !)(AME(TA"4##################################################################################################

0#1#1# einici7######################################################################################################################################

0#1#2# Caracter8sti9ues###########################################################################################################################:

0#1## ;reu <istòria###############################################################################################################################:

/ (TAT 1#####################################################################################################################################################=

1#1# TE)")+ES ')-E(TAC. T-A(SCE(E(TA"#####################################################################################=

1#1#1# El m>tode de correlaci7 de P# Tillic?###########################################################################################=1#1#1#1# 'iografia##############################################################################################################################=1#1#1#2# (ignificativitat de la )evelació############################################################################################=1#1#1## &onclusió###########################################################################################################################10

1#1#2# "'e@istencial sorenatural de B# -a?nner##################################################################################101#1#2#1# 'iografia############################################################################################################################101#1#2#2# *nfinitud finita####################################################################################################################111#1#2## +#istencial sorenatural ####################################################################################################121#1#2#:# Lauto-comunicació de Déu###############################################################################################12

1#1## El m>tode de la imman>ncia AlaroD#######################################################################################11#1##1# )elació de la persona am el món#####################################################################################1:

1#1##2# )elació de la persona am les altres persones##################################################################1:1#1### )elació de la persona am la mort ####################################################################################151#1##:# )elació am la %istòria am el sentit de /0######################################################################16

1#2# TE)")+ES ')-E(TAC. A"CTCA#############################################################################################16

1#2#1# "a gestalt de l'Amor de <# /# *on ;alt?asar############################################################################161#2#1#1# *ntroducció#########################################################################################################################1=1#2#1## )educció cosmològica#######################################################################################################201#2#1#:# )educció antropològica#####################################################################################################201#2#1#5# Tercera via1 via de lamor ##################################################################################################20

1## TE)")+ES ')-E(TAC. P)"TCA##################################################################################################221##1# "a memoria passionis de $# ;# MetF#########################################################################################2

1##1#1# *ntroducció#########################################################################################################################21##1#2# +liminant pre$udicis###########################################################################################################2:1##1## +l concepte de 2memòria de la reserva escatològica3######################################################25

1##2# "es teologies de l'allierament americanes i asi%ti9ues############################################################2G



TE)")+A !)(AME(TA"

1##2#1# *ntroducció#########################################################################################################################2G1##2#2# 'iografia############################################################################################################################2=1##2## Teologia#############################################################################################################################2=

/ (TAT 2###################################################################################################################################################1

2#1# TE)")+A E "A - E*E"AC.############################################################################################################1

2#1#1# ntroducci7#################################################################################################################################1

2#1#2# )Heccions a la re&elaci7###########################################################################################################:2#1#2#1# Fries###################################################################################################################################:2#1#2#2# 4arl 5asper ########################################################################################################################:2#1#2#2# 6asqal ################################################################################################################################6

2#1## "'e&oluci7 de la comIrensi7 de la -e&elaci7############################################################################62#1##1# *ntroducció#########################################################################################################################62#1##2# 7istòria del concepte 2)evelació3####################################################################################6

2#1#:# *erns una no&a comIrensi7 de la -e&elaci7#############################################################################G2#1#:#1# Desplegament %istòric de la )evelació##############################################################################G2#1#:#2# Favoritisme del pole d*srael!#########################################################################################J2#1#:## &arcter universal de 5esucrist #########################################################################################:02#1#:#:# &arcter emergent i intensificador del cristianisme#########################################################:0

2#2# C-ST)")+A E( C"A/ !)(AME(TA"###############################################################################################:1

2#2#1# EtaIes de la in&estigaci7 sore el $esKs <istòric######################################################################:1

2#2#2# Criteris d'?istoricitat Irimaris i secundaris################################################################################::2#2#2#1# *ntroducció#########################################################################################################################::2#2#2#2# &riteri 8loal ####################################################################################################################::

2#2#2## &riteri de diferència i de contradicció##############################################################################:52#2#2#:# &riteri de testimoni m9ltiple##############################################################################################:52#2#2#5# &riteri de co%erència#########################################################################################################:52#2#2#6# &riteri de reuig ################################################################################################################:52#2#2#G# )erefons arameu################################################################################################################:52#2#2#=# "mient palestinenc###########################################################################################################:62#2#2#J# :ivesa narrativa#################################################################################################################:62#2#2#10# &riteri de levolució de la tradició sinòptica###################################################################:6

2#2## ades relle&ants sore HesKs ?istòric# El $esKs de (atFaret######################################################:62#2##1# *ntroducció#########################################################################################################################:62#2##2# Data de nai#ement #############################################################################################################:G

2#2### 'aptisme############################################################################################################################:G2#2##:# ;issatge de 5es9s##############################################################################################################:=2#2##5. +ls <= dei#eles#################################################################################################################:=2#2##6# ;iracles#############################################################################################################################:=2#2##G# )elació de 5es9s am el Temple########################################################################################:=2#2##=# T>tols cristològics associats al 5es9s pre-pasqual #############################################################:J2#2##J# ?s o o dolent que %i %agi una resistència a conèi#er a 5es9s de @atAaret!####################50



TE)")+A !)(AME(TA"

UNITAT 0LA TEOLOGIA FONAMENTAL COM A DISCIPLINA TEOLÒGICA. IDENTITAT I ÀREES D'ESTUDI.

0#1# / 3S "A TE)")+A !)(AME(TA"4

0#1#1# E!(C.

"a cristologia, l'eclesiologia s7n tractats sectorials de la teologia# "a inalitat de la teologia onamenL

tal s estudiar els IrinciIis gloals del cristianismeN la teologia onamental () s un tractat IreLteolòL

gic, no IreIaram ilosòicament o ?istòricament el discurs teològic, sin7 9ue Ha ens troam inserits dins

el discurs teològicN no IreIaram unes condicions Ir>&ies Ier a9uest discurs, sin7 9ue Ha ens troam dins

un Iunt de &ista creient#

"a teologia onamental OIensa els continguts de la e de manera autocr8tica am la inalitat de troL

ar els onaments de la se&a crediilitatN la teologia onamental rele@iona sore les condicions 9ue oL

namenten l'airmaci7 dogm%tica, rele@iona sore les condicions de la igura de $esucrist 9ue en IermeL

ten la se&a crediilitat#

Com a teòlegs creim en la igura de $esKs de (atFaret, Ierò cal cercar les Iedres onamentals 9ue

?an orHat a9uesta igura i tota la se&a realitat# Per tant, tot i 9ue sigui des d'una IersIecti&a Ha creient,

cal retornar als or8gens d'a9uesta igura ?istòrica Ier tal de &eure 9u> s el 9ue ?a creat les condicions

9ue ?an Ierm>s a9uesta airmaci7 tan radical 9ue eim els creients de 9u> $esKs s el !ill de u#

"legirem les dades 8li9ues a la llum Kltima del dogma sense 9ue a9uest sigui el nostre Iunt de IarL

tida, analitFant un $esKs ?istòric al 9ue mai Iodem accedir de manera oHecti&a# Tam estudiarem el

enomen de la -e&elaci7Q 9u> &ol dir 9ue u es re&ela4 "a re&elaci7 s el Iunt de Iartida de totes les

dems airmacions# u no es maniesta dins la ?istòria, sin7 9ue u es a ?istòria#

Lo$ectiu de la Teologia Fonamental és retre comptes i raó del Logos de lesperanEa. @o sols es tracta de

satisfer la curiositat del qui demana, sinó que %a de ser el propi Logos la resposta. @o és una tasca reservada

als teòlegs, sinó que és una feina encomanada a tot cristi, donar raó de la pròpia fe.<

1 R (+E" C)-)*""A, La lógica de la fe. ;anual de Teolog>a Dogmtica, I# 1=#

1



TE)")+A !)(AME(TA"

"ra é, en sentit rigorós, la tasca daprofundir en els continguts de la revelació precedei# a qualse-

vol mediació de resposta. 6rimer cal aprofundir en els fonaments de la feG cal aprofundir i esclarir els

propis fonaments i continguts de la fe aans de proposar-la.=

0#1#2# CA-ACTE-ST/ES

• 3s Ilenament cristològica#

• T un car%cter dialogal#

• 3s una disciIlina rontissa#

• Disciplina estructuradaC

• +structurada pedagògicament

0#1## ;-E/ <ST-A

A l'Edat Antiga, en temIs dels Iares $ust8, reneu i Agust8, en contra de les males interIretacions del

cristianisme 9ue l'amenaa&en, sorg8 la Irimera aIologiaN Ierò no una aIologia negati&a, d'atac, sin7

una aIologia d'aclariment, una aIologia Iositi&a#

A l'Edat MitHana, en temIs de -amon "lull i d'A&elard, no ?i ?a&ia una aIologia en sentit estricte, siL

n7 9ue i ?a&ia un di%leg am el m7n musulm%#

"'aIologia comena en el -enai@ement, am el sorgiment del Protestantisme, de la -eorma, del la

ContraLreorma i el sorgiment del nou conceIte de Ore&elaci7D, del deisme 5 i de l'ateisme es IroIicia

el nai@ement de l'aIolog>tica cl%ssica, 9ue nei@ no am la inalitat de dialogar am a9uests altres ei@os,

no am la inalitat de clariicar Iostures, sin7 am la missi7 de contrarestar a9uests altres enòmens,

am la inalitat de deensar la teologia#

'a9uesta aIolog>tica cl%ssica en nai@er% una triIle Demostratio Ier tal de deensarLse contra

2 R (+E" C)-)*""A, La lógica de la fe. ;anual de Teolog>a Dogmtica, I# 26.

-# "AT)/-E""E, -# !SC<E""A, S# P3 (()T , Diccionario de Teolog>a Fundamental, I# 1::5

: id#, I# 1::6

5 Deisme: doctrina 9ue conceI un u no Iro&ident, 9ue ?a creat el m7n de manera ordenada i 9ue se n'?a desIreocuIat,"einitF# -# "AT)/-E""E, -# !SC<E""A, S# P3 (()T, Diccionario de Teolog>a Fundamental, I# 2G0

2



TE)")+A !)(AME(TA"

a9uests tres enòmensQ

1D Per deensarLse del UUU, la Demostratio religiosa argumenta l'e@ist>ncia de u#

2D Per deensarLse del de8sme, la Demostratio c%ristiana argumenta l'e@ist>ncia de la re&elaci7#

D Per deensarLse del Irotestantisme, la Demostratio cat%olica deensa 9ue la &ertadera esglL

sia s la catòlica#

Entorn al C*, l'aIolog>tica cl%ssica adoIta el nom de Teologia !onamental, tot i 9ue sense Ierdre

a9uest caire aIolog>tic# Al &oltant del S UU, sorgei@en els Irimers autors de T# !onamentalQ $o?ann

Seastian Tre i Perrone# El Modernisme accentuar% a9uest car%cter aIolog>tic, car intentar% racionalitL

Far el conceIte de u a Iartir de la teologia llieral# /n dels grans reIresentants d'a9uesta corrent s

Bant, 9ui conceI el cristianisme dins els l8mits de la ra7 i $esucrist com a model >tic#

El C* reacciona contra a9uesta l8nia modernista, a Iartir d'una actitud dialògica, 9ue es relectei@

en 8audium et (pes, tot una re&oluci7 si ?o comIaram am el C*, 9ue condemna&a l'actitud moderL

nista am (HlausB # Am el C*, tot i 9ue no Iarla directament de la doctrina de la Teologia !onamenL

tal el Irimer document IostLconciliar 9ue en Iarlar% ser% (apiencia &%ristiana, 9ue ordena els estudis

teològicsD, es Iroduiran una s>rie de grans can&isQ

A Iartir del C*, es concer% la -e&elaci7 no com un dictat, sin7 com un u sal&ador 9ue es

a ?istòria, de manera 9ue el et i el contingut de la -e&elaci7 s7n el matei@# "es conse9V>ncies

sore l'acte creient s7n enormes, es d7na una conceIci7 Iersonalista de la eN Ha no s l'ad?esi7 a

una doctrina, sin7 l'ad?esi7 a una Iersona, a $esucrist, 9ui s l'autoLmaniestaci7 de u# El

C* s clarament cristoc>ntric# A Iartir d'ara, la e s un acte de tot l'indi&idu, no sols un OsenL

timent#

"a Teologia !onamental IostLconciliar IlanteHa una crediilitat sint>tica sore el cristianisme,

un nou conceIte de crediilitat# "'aIolog>tica cl%ssica IlanteHa&a uns arguments Ier a creure Ire&is a la e, Iretenia demostrar l'e@ist>ncia d'un u de manera racionalN de manera 9ue ?om

9ueda Iredeterminat a creure#

6 SylabusQ os conHunts de IroIosicions 9ue contenen errors religiosos moderns condemnats Ier Pius U i Pius U,resIecti&ament#



TE)")+A !)(AME(TA"

"'oIci7 sint>tica gloalD ens mostra una s>rie de signes 9ue si no s'ilWluminen des de la e, si no

ad9uirei@en un signiicat a Iartir de la e, no signii9uen res# Tots a9uests signes constituei@en

la crediilitat# Tots els signes 9ue en un IrinciIi no tenien caI sentit, ara es &an aHuntant sint>tiL

cament# /n dels grans Iromotors d'a9uesta idea, $o?n <# (eXman, deiaQ OCada signe s un ilele i Ietit 9ue de Ier si matei@ no cont l'acte creient, Ierò 9uan els aHuntam tots, otenim una

Iea sòlida#

Es constata 9ue les Demostratios no imIli9uen una con&ersi7# Es Iassa a Iarlar de ;ostratio,

de er signiicati&a i sensata l'oIci7 creientN en lloc d'intentar demostrar 9ue e@istei@ u##

» De;ostratio )eligiosaQ $a no es tracta de demostrar u, sin7 de erLlo signiicatiuN de

connectar la Iregunta Kltima del sentit de l'?ome am una resIosta, de connectarLla am

u# AIarei@en tres no&es &ies a Iartir de les 9uals es Iot tractar la crediilitat de la e

cristianaQ $a no es tracta de troar uns arguments de ra7, sin7 de troarLne uns de crediL

ilitat#

– Transcendental o antroIològicaDQ totes les &ies 9ue s'inclouen dins a9uesta categoria

Iartei@en de l'estructura antroIològica del ser ?um%, una estructura 9ue est% estrucL

turalment oerta a u# -a??ner, Tillic?, Alaro, ;londelG# Es caracteritFa Ier9u> es

onamenta sore l'a@ioma 9ue considera 9ue el ser ?um% s un ser init encaminat

caI allò ininit# El ser ?um% est% caracteritFat Ier la se&a ininitud inita# A9uest conL

licte 9ue sorei@ l'?ome, d'estar encaminat caI a la ininitud Ierò degut a la se&a iL

nitud no la Iot aconseguirN t la clau en dei@ar 9ue un altre el reconcilii, t la clau en

u# Constatar el conlicte ?um% s la &ia d'oertura caI a la re&elaci7# Pascal s el

Iare remot de tota a9uesta aIolog>tica#

– Dialèctica# eensada Ier *on ;alt?asar, insIirat en la T# ial>ctica de B# ;art?# $a

no s l'e@Ieri>ncia antroIològica per se 9ue Iermet la crediilitat del cristianisme

G Blonel# Autor Irecursor de la T# Transcendental am la se&a ora Lacció# Sense ;londel, no ?i ?a B# -a?nner#

eensa 9ue l'?ome s un ser encaminat 9ue desitHaD caI a la OIlenitud necess%ria Ierò imIossile de donarLseLla

a s8 matei@N Ier tant, l'?a d'esIerar d'algK# *endria a ser el matei@ 9ue el conceIte Oininitud inita de -a?nner# -#

"AT)/-E""E, -# !SC<E""A, S# P3 (()T, Diccionario de Teolog>a Fundamental, I# 152#

:



TE)")+A !)(AME(TA"

Barl -a?nnerD, sin7 la igura de $esucrist, d'un amor 9ue es uida a dalt d'una creu,

una igura 9ue romI els es9uemes, la 9ue Iermet en Irimer lloc modiicar la idea

9ue Iodem tenir de u, 9Vestionar a l'?ome i inalment, donarLli sentit a la se&a

&ida a tra&s d'un u creador 9ue s'?a et ?ome# Segons ;alt?asar no s'?a de seguir una &ia antroIològica, car ?i ?a el Ierill d'acaar deormant el conceIte Ou en

una IroHecci7 de l'?ome, el Ierill de la &ia antroIològica s acaar construint un u

a la mida de l'?ome#

– 6ol>tica# El undador de la teologia Iol8tica i Iare de totes les teologies de l'allieraL

mentD s MetFN tam s destacale +utirreF# "'ei@ troncal d'a9uestes teologies s

com Iarlar de u en la necessitat# Per tant, u s'?a de mostrar com una resIosta a

a9uesta situaci7 d'inHust8cia estructural, IlanteHant un u a a&or dels Iores, dels

oIrimits, dels necessitats# El 9ue la distingei@ de la Teologia antroIològica s 9ue la

Irimera ens IlanteHa un 9Vestionament marcadament e@istencial# T el matei@ inconL

&enient 9ue la Irimera &ia, crear un u a mesura de l'?ome, Ierò t una gran a&anL

tatge, desLIri&atitFa la e, or la e a una 9Vesti7 comunit%ria#

» De;ostratio &%ristianaQ $a no es tracta de demostrar 9ue $esucrist s u, Ha no es tracL

ta de demostrar la -e&elaci7# Ara es tracta de er signiicati&a la Iresentaci7 de $esucrist

Ier a l'?ome d'a&ui Ier tal de 9ue li Iugui remetre les Ireguntes Kltimes# Ara caldr% er

una no&a Teologia de la -e&elaci7# /n coI Ha ?em et signiicati&a la Iregunta Iel misL

teri Mostratio -eligiosaD, cal er signiicati&a la -e&elaci7#

» De;ostratio &atòlicaQ Es suIrimei@, car e@istei@ una disciIlina anomenada YEcumenisL

meY encarregada del di%leg interconessional#

5



TE)")+A !)(AME(TA"

UNITAT !NO"A MOSTRATIO R ELIGIOSA

1#1# TE)")+ES ')-E(TAC. T-A(SCE(E(TA"

1#1#1# E" MT)E E C)--E"AC. E P# T""C<

(anomena ai#> perquè el sistema teològic de Tillic% est pensat sore lesquema duna elIlipse ifo-

cal. "quests dos focus són la ra7 cr>tica que interroga i contempla i la re&elaci7 de la teonomiaJ i del

misteri, que respon a les qKestions 9ltimes de l%ome a través dels grans 2s>mols religiosos3 del cristi-

anisme. La correlació teològica fonamental consistei# en l%ome i DéuG en l%ome que pregunta i en

Déu que respon.

1#1#1#1# 'iografia

Tillic? s un teòleg Irotestant d'origen aleman 9ue es caracteritFa Ier una orta inlu>ncia de la iloL

soia e@istencial de Camus# Perseguit Iels naFis, s'e@ili% als E/A# Per tant, si &olia er signiicati&a la

Iregunta Ier u, calia erLla dins a9uest %umus e@istencial 9ue &i&ien EuroIa i Estats /nits en a9uell

moment#

1#1#1#2# (ignificativitat de la )evelacióTillic? demostra la relaci7 entre ra7 i -e&elaci7 teoria de la correlaci7D i ?o a demostrant 9ue els

conlictes 9ue es donen en la ra7 ser&ei@en d'oertura caI a la -e&elaci7# "a ra7 des de la IersIecti&a

?umana est% en conlicte en si matei@a i sols la -e&elaci7 Iot solucionar a9uest conlicte#

"'?ome, com a ser racional, &iu en una situaci7 de conlicte interiorQ

aD Autonomia &s <eteronomia – Teonomia

*endria a ser el conlicte entre lliertat i deIend>ncia# "a ra7 autònoma s a9uella 9ue no reL

9uerei@ d'una tradici7 o autoritat e@terior, Ier si matei@a es asta# "a ra7 ?eterònoma s la 9ue

= Teonomi#: Iro&e de les Iaraules gregues Ot%eos, 9ue signiica Ou i O gnomos, 9ue signiica Ollei# Per tant, OteoLnomia signiica O"lei de u# ;ercaa. "utonomia i Teonomia Zen l8nia[,\XXX#mercaa#org]icTM]TM^autonomia^^teonomia#?tm_ ZConsultaQ 2G octure 2015[

J Humus: Zllat8[ en terra, sustrat# Diccionario Latino-+spaMol, :G5

6

http://www.mercaba.org/DicTM/TM_autonomia_y_teonomia.htm

http://www.mercaba.org/DicTM/TM_autonomia_y_teonomia.htm



TE)")+A !)(AME(TA"

s'emIara en una tradici7 o autoritatN s la 9ue imIosa una llei a una o totes les uncions de la

ra7# /na ra7 massa autònoma es IerdN una ra7 massa ?eterònoma no s ella matei@a#

<i ?a un conlicte Iermanent 9ue ?a nascut a Iartir de la lWlustraci7, un conlicte 9ue ?a sorgitam l'aIarici7 de l'autonomia moral car aans, l'autoritat no era 9VestionadaD# "'?ome, Ier si

matei@, no Iot resoldre a9uest conlicte# Per tant, si l'?ome no Iot resoldre a9uest conlicte Ier

si matei@, caldr% 9ue s'ori a un agent e@terior 9ue el Iugui resoldre#

"a soluci7 s la teonomia, la llei de u# Segons Tillic?, la soluci7 d'a9uest conlicte s la -eL

&elaci7 inal, en un sentit Kltim, no ara immediat en les condicions de la nostra e@ist>ncia# Com

ms ens donam a u, com ms gran s l'actitud de coniarLse a u, ms lliures som, car u

s asoluta lliertat# Per tant, a9u8 ?i ?a la soluci7 al conlicte ?um%Q una disIosici7 incondicioLnal 9ue t'alliera# )eir a u no s ont d'escla&atge, no s ont d'?eteronomiaN s ont de lliL

ertat#

D -elati&isme &s Asolutisme – Amor Asolut

El relati&isme, com element din%mic de la ra7, s el Ioder de la ra7 Ier actualitFarLse racionalL

ment durant la &ida# Es caracteritFa Ier l'as>ncia d'una &eritat asoluta 9ue Iot desemocar en

l'esceIticisme#

"'asolutisme, com element est%tic de la ra7, e&ita 9ue la ra7 Ierdi la se&a identitat durant la

&ida# Es caracteritFa Ier l'e@ist>ncia sols duna &eritat asoluta 9ue Iot desemocar en el anatisL

me#

"a -e&elaci7 ens Iermet e&itar relati&itFar tant la realitat 9ue caiguem en l'esceIticisme i asoL

lutitFar tant la realitat 9ue caiguem en el anatisme#

"a -e&elaci7 s una &eritat uni&ersal semIre &%lida Ierò concreta en cadascun dels moments de

la ?istòria# El conlicte aIarei@ia 9uan els 8dols s'asolutitFa&enN Ierò am la -e&elaci7, tot allò

9ue Iodia ser relatiu, 9ueda sacriicat en la -e&elaci7N car $esucrist sacriica tot allò relatiu, $eL

sucrist, com a mediador, es sacriica Ier la -e&elaci7 dei@ant caI reste idol%tric# $esucrist s'?a

sacriicat Ier amor dalt de la creu# "'amor s a9uella realitat 9ue Iermet 9ue no caiguem en el

G



TE)")+A !)(AME(TA"

anatisme ni en el cinisme# "'amor s uni&ersal &al Ier a totes les situacionsD Ierò al matei@

temIs s'?a de concretar en cada momentN Ier ai@ò s un uni&ersal concretN Ier ai@ò troam en

l'amor la resoluci7 del conlicte entre anatisme i cinisme# Per tant, s a9uesta la manera en la

9ue la -e&elaci7 resol el conlicteQ el mediador ?o sacriica totN ins i tot ell matei@N Ier tal 9ueno ?i ?agi mediaci7N Ier tal de 9ue no ?i ?agi caI residu de relati&isme 9ue Iugui ser asolutitL

FatN tot allò 9ue Iugui ser relatiu, 9ueda al ser&ei del misteri de uN com a re&elador, ?o sacriL

ica tot Ier la mediaci7 dei@ant caI mediaci7N no 9ueda caI rastre d'ell 9ue Iugui ser idolatrat,

al contrari del 9ue Iassa am la maHoria de mediadors ?istòrics# Per tant, el mediador de la -eL

&elaci7, de caI manera es Iot asolutitFar#

cD !ormalisme i emocionalisme

El ormalisme s l'Ks lògic, l'Ks ormal de la ra7 sense tot sentiment# El ormalisme s el racioL

nalisme oHectiu# "'emocionalisme s l'irracionalisme emotiu# "'Ks de la ra7 Iurament lògica,

on no ?i entra caI tiIus d'aecteN desemoca en la m%@ima irracionalitat# "'Ks de la ra7 Iurament

emocional, tam desemoca en la irracionalitat#

"a e no s'oIosa a la ra7, sin7 9ue la e s allò 9ue or ?om a una altra dimensi7 de la ra7# "a e

ens Iermet entrar dins un conei@ement ms Iround de la realitat#

1#1#1## &onclusió

Tillic? ens ?a Iresentat la -e&elaci7 com a &ia de crediilitat# Tillic? ens demostra la correlaci7 9ue

?i ?a entre u i l'?ome, u resol el conlicte ?um%, no s un agent e@terior a l'?ome#

1#1#2# "'EUSTE(CA" S);-E(AT/-A" E B# - A<((E-

1#1#2#1# 'iografia

+n la seva activitat docent,4arl )a%ner e#erc> com a professor de dogmtica a *nnsrucN,, 6ullac% i ;Knster i a ;unic% ensenH filosofia de la religió. "ra é, la Teologia Fonamental tengué una impor-

tncia cadal per al seu pensament i viceversa, la seva contriució influ> profundament en levolució

de la Teologia Fonamental.<O

10 -# "AT)/-E""E, -# !SC<E""A, S# P3 (()T , Diccionario de Teolog>a Fundamental, I# 10JG

=



TE)")+A !)(AME(TA"

Dos mits clssics de la prova tradicional de la Teologia Fonamental $a atragueren el seu interès

els anHs de la guerra i els posteriors1 el prolema de Déu, que ell aorda des de la teologia >lica, i

la qKestió de l+sglésia, que aorda des de la perspectiva prctica de la Teologia 6astoral. "ra é, no

podem dei#ar de anda els intents de la Odemonstratio religiosa i de la Odemonstratio cat?olica, tot ique no apareguin en un primer pla.<<

1#1#2#2# *nfinitud finita

-a?nner deinei@ Oe@Ieri>ncia transcendental12 de u com a e@Ieri>ncia atem%tica de u, una

e@Ieri>ncia 9ue Iertan a l'estructura ?umana, una e@Ieri>ncia no e@clusi&a dels cristians, una e@IeriL

>ncia en la 9ue u es Iresenta en orma de Iregunta en l'?ome, una e@Ieri>ncia comIartile Ier totL

?om sigui creient e@Il8citament o noD# uan a9uesta e@Ieri>ncia adoIta un cos doctrinal, esde& e@IeL

ri>ncia tem%tica o categorial1#

Per a -a?nner, l'?ome s e@istencial sorenatural, car Ier a ell, l'?ome no sols s antroIologiaN l'?oL

me est% creat am l'estructura atem%tica 9ue el mant oert a u# "'?ome no sols s antroIologia O8siL

ca, sin7 9ue a ms, s una antroIologia oerta a u, s antroIologia teològica, est% antroIològicaL

ment oert a u# "a re&elaci7 no s una realitat e@terna a l'?ome, la re&elaci7 s allò 9ue Ileniica a

l'?omeN l'?ome s un esser 9ue s ms 9ue allò 9ue aIarentaN s un ser 9ue com ms descorei@ la se&a

intimitat ms descorei@ a u# <om descorei@ a u mentre es descorei@ a si matei@# uan ?om arLria a saer O9ui ?a de ser, descorei@ a u#

Tot?om &iu l'e@Ieri>ncia, atem%ticament, del conlicte d'estar orientat caI a l'ininit des de la initud#

A9uest conlicte sols Iot ser resolt des de la -e&elaci7# El desig d'ininitud 9ue t l'?ome matei@ no Iot

Iro&enir d'ell matei@, car el s init# El conlicte es d7na Ier9u> l'?ome tot i est% orientat a la ininitud

no la Iot assolir, cal 9ue sigui realitFat Ier un altre# Ai@ò ?om ?o descorei@ 9uan s'or a la -e&elaci7#

Tot?om t Iossiilitat d'e@Ierimentar l'e@Ieri>ncia transcendental, Ierò cal 9ue a9uesta e@Ieri>ncia siL

gui tematitFada i no sols des de la IersIecti&a cristiana, sin7 9ue tam Iot ser tematitFada a tra&s del

11 -# "AT)/-E""E, -# !SC<E""A, S# P3 (()T , Diccionario de Teolog>a Fundamental, I# 10J=#

12 E$%e&in(i# )&#ns(enen)#lQ e@Ieri>ncia tem%tica comuna a tots els ?omes# SP( 20G# -a?ner ?a mostrat com a 9ualLse&ol e@Ieri>ncia esIec8ica ens e@Ierimentam al matei@ temIs a nosaltres matei@os i a la nostra oertura al ser asoluti ilWlimitat# id#, I# :G1#

1 E$%e&in(i# (#)e*o&i#lQ esde& 9uan l'e@Ieri>ncia transcendental adoIta un cos doctrinal# SP( 20G#

J



TE)")+A !)(AME(TA"

udisme o de l'islam# "'e@Ieri>ncia transcendental re9uerei@ d'uns rituals 9ue no ?em d'asolutitFarD,

d'unes mediacions Ier tal de Ioder ser desen&oluIada#

;alt?asar criticar% a -a?nner 9ualiicantLlo d'e@cessi&ament antroIològic#

1#1#2## +#istencial sorenatural

u no s una suIerestructura estrana a l'?ome sin7 9ue s la realitat ms 8ntima de l'?ome# El Iare

"adaria ?o anomena Oe@istencial creatural# -eLdesen&oluIant a9uesta intimitat Kltima, l'?ome es troa

am u#

7om, $a aans de la $ustificació a través de la grcia Z###[ comunicada o no0 per un sagrament, $a

es troa ai# la voluntat salv>fica de Déu. "questa situació, independentment de lacció lliure de l%o-me, no sols e#istei# en el pensament i voluntat de Déu, sinó que a més es troa constitutivament en el si

matei# de la persona, és una determinació e#istencial de l%ome matei#. 7om, fins i tot enmig de la

perdició i del reuig de la grcia, mai pot ser su$ectiva i ontològicament indiferent en relació a la

seva destinació sorenatural.<

1#1#2#:# Lauto-comunicació de Déu

u aIarei@ en l'?ome en orma de Iregunta# "a transcend>ncia s l'esIai d'autoLcomunicaci7 de

u# "'?ome est% Ouit, en conlicte, Ier9u> u l'?a Ouidat, l'?a Ouidat Ier tal de IoderLse coL

municar a ell matei@ en a9uest Ouit# "'amor de u caI a a l'?ome, caI a la se&a creaci7, s tal 9ue

crea un Ouit dins l'?ome 9ue &ol omIlir am lliertat# u ens d7na sentit a la nostra &ida, u actua

dins la nostra &ida, ai@ò s la gr%cia15#

"'autoLcomunicaci7 di&ina s un do gratu`t, el 9ue no dei@a de signiicar 9ue sigui e@tern# "'?ome

est% encaminat a la transcend>ncia, l'?ome t en el ms 8ntim del seu cor un desig de &eure u, est%

encaminat a la *isi7 eat8ica16

# "'?ome, mogut Ier la gr%cia, est% encaminat caI a la &isi7 eat8ica deu# Cal a&anar de manera assimItòtica sense aturar i sense retrocessosD caI a la Ilenitud, caI a

1: - A<(E- , B A-", (acramentum ;undi &ol , I# 66#

15 G&+(i#Q do gratu`t 9ue consistei@ en l'acci7 de u dins la nostra &ida# -# "AT)/-E""E, -# !SC<E""A, S# P3 (()T, Diccionario de Teolog>a Fundamental, I# 50#

16 "isi, -e#)/i(#Q &isi7 Kltima de u ms enll% de la &idaD# Sacramentum Mundi *, :5J#

10



TE)")+A !)(AME(TA"

l'eternitat, caI a la &isi7 eat8ica , caI a u#

+ran Iart de la societat anestesia a9uest conlicte 9ue tots sorim, ignorantLlo, cononent elicitat

am tran9uilWlitat i conort, Ierò l'E&angeli no ens IroIorciona semIre tran9uilWlitat, els cristians seLguim a un cruciicat, Ierò s8 9ue ens IroIorciona elicitat, 9ue origin%riament s'associa&a a Ilenitud,

"'E&angeli s caIa de donar solidesa a la nostra e@ist>ncia# Si can&iam OIlenitud Ier Osentit, comL

Irenem 9ue l'E&angeli ens d7na sentit a la nostra &ida, ens autoLrealitFa#

1#1## E" MT)E E "A MMA((CA A"!A-)D

5uan "lfaro és potser un dels teòlegs espanHols de ma$or renom fora de les nostres fronteres, no sols

per %aver dedicat tota la seva vida a lensenHanEa de la teologia en un centre tan internacional com és

la Pniversitat 8regoriana de )oma, sinó tamé per la seva participació en les grans ores teològiques

del nostre temps.

La teologia d"lfaro, $a des dels inicis de la seva ora, est marcada per una qKestió fonamental1 el

misteri de lauto-comunicació de Déu a l%ome i la resposta-acollida daquest en loediència de la fe.

"lfaro no %a restat impassile davant el gir antropològic que anava cursant la teologia, sinó que més

aviat ell tamé s%i %a sumat1 la fonamentació antropològica del seu discurs teològic ocupa un lloc

central en vista de les dificultats de l%ome actual de pegar el 2ot3 a la transcendència.

+l carcter antropològic del seu discurs queda patent soretot en el sue esforE per mostrar la in-

consistència, la immanència radical de l%ome. @o %i a% resposta possile a la pregunta què és l%ome

des de la pura facticitat dallò finit, des de la 2perfecta instalIlació en la finitud3. ?s en aquest conte#t

en el que sorgei# la qKestió de Déu com a qKestió am sentit per a l%ome.1G

Teòleg esIanol de resson%ncia internacional# (o s gaire dierent a -a?ner, s un dei@ele seu# ParL

tei@ de l'e@Ieri>ncia antroIològica de l'?ome i de cinc relacions 9ue desen&oluIa l'?ome, cinc relacions9ue Iro&o9uen oertura al transcendent#

1G -# "AT)/-E""E, -# !SC<E""A, S# P3 (()T , Diccionario de Teolog>a Fundamental, I# 55#

11



TE)")+A !)(AME(TA"

1#1##1# )elació de la persona am el món

A tra&s de la se&a relaci7 am el m7n, l'indi&idu e@Ierimenta 9ue s una realitat distinta al m7n, s

sent dierent al m7n, l'e@Ieri>ncia del m7n ens a sentir dierents al m7n, ?i ?a alguna cosa dins mi 9ue

no s reductile dins el m7n, ai@ò s la nostra consci>ncia i lliertatN am l'e@Ieri>ncia del m7n, sentim

la nostra dier>ncia del m7n degut a l'e@Ieri>ncia de la consci>ncia i la lliertat# "'?ome es troa llanat

a l'e@ist>ncia, el 9ue el con&ertei@ en algK destinat a ser, algK a construir# A Iartir del m7n, ?om s

conscient de 9ue s una realitat distinta d'allò 8sic, una realitat 9ue s'interroga dins una condici7 esIiriL

tual# A9uesta e@Ieri>ncia am el m7n material ens a conscients de 9ue som alguna cosa ms 9ue mat>L

ria, 9ue som alguna cosa 9ue transcendei@ el m7n material# L%ome transcendei# al món i el transcen-

dei# perquè no est su$ecte als processos immanents de la naturalesa0 perquè es transcendei# a si ma-

tei# és aquesta transcendència vers la naturalesa que transcendei# tamé a l%ome0.1=

<om s lliure, t lliertat de, lliertat de moure's com &ulgui, lliertat d'e@Iressi7, Ier e@emIle# Però

tam t lliertat OIer a, lliertat d'actuar encaminat# "a lliertat asoluta, sense onament, s'acaa e@L

tra&iantN la lliertat re9uerei@ un onament#

6er "lfaro, la resposta a la qKestió del sentit 9ltim de l%ome implica que la resposta no podr ser

e&ident i que per tant, la resposta ser donada ai# la lliertat personal. La possiilitat duna demonsL

tratio evident del sentit 9ltim de la vida queda e#closa, no sols per les dificultats que plante$a la raó, sinó més aviat per la situació dinterpelIlació responsailitat que la qKestió imposa a la lliertat. ?s a

dir, levidència caracter>stica de la demonstratio no dei#a lloc per a la lliure opció. Le#istència de Déu

no es demostra, sinó que es creu.<

1#1##2# )elació de la persona am les altres persones

A tra&s de la relaci7 am els dems, a tra&s de la relaci7 indi&iduLcomunitat e@Ierimentam la

transcend>ncia# Segons Alaro, ni l'indi&idu d7na sentit a la comunitat, ni la comunitat d7na sentit a

l'indi&idu# <i ?a una realitat 9ue transcendei@ allò indi&idual i allò comunitariN si no es d7na a9uesta

transcend>ncia, la relaci7 es desaHusta# "a comunitat s a9uest Otercer 9ue resol el conlicte indi&iduL

societat "a comunitat, mediadora entre l'indi&idualisme ms e@agerat i l'anonimat de la societat, genera

1= $# A"!A-), De la cuestión del %omre a la de Dios, II 201L21G#

1J id#

12



TE)")+A !)(AME(TA"

la Iossiilitat d'oertura al transcendent# Per no ser asolutitFades les relacions entre indi&idu i comuniL

tat, cal una realitat 9ue transcendei@i a9uestes realitats#

+n les relacions interpersonals vivim una e#periència nova, radicalment diversa de le#periència in-closa en la relació am el món. Laltre constituei# alg9 a qui %e dacceptar com a valor en si matei#G

laltre constituei# una realitat inviolale. +l vincle que unei# dues persones les transcendei#, cadascu-

na est cridada a reconèi#er el valor de laltra i per ai#ò és transcendent respecte de laltra. +. Levinas

%o anomena allò ininit de laltre.

?s a dir, %om és lliure igual que %o és laltre memre de la relacióG però les relacions interpersonals

es fonamenten sore la lliertat e#-cèntrica, no centrada en ella matei#a sinó cap al més all, cap al

centre com9 transcendent. De la matei#a manera, am la seva vinculació a la comunitat, la persona estranscendei# talment com la comunitat es transcendei# am la seva vinculació a laltra persona. 20

1#1### )elació de la persona am la mort

A tra&s de la relaci7 am la mort, l'?ome e@Ierimenta l'esIerana, tot i 9ue saI 9ue tots els seus esL

oros el conduei@en a la mort# <eidegger diu 9ue l'?ome s un sser Ier a la mort# A9uesta condici7

estructural d'aocament ine&itale a la mort s &iscuda en l'?ome des de l'esIeranaN la 9ual genera una

relaci7 de temor am la mort# 3s l'esIerana onamental, l'esIerana esIerantN radicada dins l'?ome, la

9ue genera temor a la mort#

A9uesta esIerana es onamenta en el transcendent# 3s l'esIerana la condici7, el sòlid sore el 9ual

es onamenta la transcend>ncia# Segons Alaro, l'e@Ieri>ncia de la initud sols t sentit si es &iu des de

l'esIerana esIerantN la 9ual ens a constatar l'asurditat de la mort# Sense l'estructura de l'esIerana esL

Ierant, estar8em tan condicionats Ier la mort 9ue sols actuar8em Ier instints animalsN s l'esIerana la

9ue ens mou a actuar#

A9uesta estructura no sols es troa en els creients, es troa en la maHoria de la Iolaci7N car 9uan no

ens 9ueda sentit Ier a la &ida, encara Iodem donar sentit a la mort# El conlicte 9ue e@Ierimentam dins

nosaltres matei@os ens remet a la 9Vesti7 Ier l'origen d'a9uesta estructuraN i el seu origen es troa en el

20 $# A"!A-), De la cuestión del %omre a la de Dios, II 21JL2=#

1



TE)")+A !)(AME(TA"

transcendent#

La mort és una e#periència com9 a totes les persones que e#pressa la irreversiilitat de la vida. La

impotència total de l%ome per superar per si matei# el poder de la mort, podria fer parèi#er que lamort representa laniquilació de la vida %umana. "ra é, la mort no pot ser laniquilació de la vida %u-

mana, car si %o fos no tendrien sentit ni la vida en al seva totalitat ni lesperanEa radical de l%ome. ?s

lesperanEa,no fonamentada sore cap realitat mundana o %istòrica, és lesperanEa com esperanEa més

enll de la mortG és lesperanEa-esperant transcendent el sentit 9ltim de la vida.

La mort ens revela que és aquesta esperanEa-esperant sols pot estar fonamentada sore una )eali-

tat transcendent que escapa a les mans de l%ome. ?s la mort la que ens mostra lesperanEa al més en-

ll de la vida que transcendei# tota la nostra e#istència.=<

1#1##:# )elació am la %istòria am el sentit de /0

A tra&s de la relaci7 am la ?istòria, a tra&s de la recerca del sentit darrer de la ?istòria, l'?ome e@L

Ierimenta la transcend>ncia a tra&s de la Iregunta Iel uturN car la matei@a ?istòria no Iot resoldre la

Iregunta Iel matei@ sentit de la ?istòriaQ "l final de la %istòria es resoldr el sentit de la %istòria! Cal

9ue ?i ?agi alguna realitat metaL?istòrica 9ue doni sentit a tot el conHunt, a totes les etaIes, a totes les

generacions 9ue ?an Iassat Ier la ?istòria# Per tant, el sentit de la ?istòria no el Iot donar la ?istòria maL

tei@a# Cal una realitat metaL?istòrica Ier tal de donar sentit a la ?istòria i a cadascuna de les generacions

9ue la conormen, car sin7 la ?istòria no s ms 9ue una s>rie de successos lineals#

La %istoricitat constituei# una dimensió espec>fica de l%ome, qui es pregunta pel futur de la %uma-

nitat. Doncs é, el cam> de la %istòria sols és possile grcies a lesperanEa que transcendei# tota eta-

pa %istòrica concreta, a lesperanEa que ens dóna al )evelació &rist-cèntrica.22

1#2# TE)")+ES ')-E(TAC. A"CTCA1#2#1# "A 8+(T"LT E "'AM)- E <# /# *)( ;A"T<ASA-

'alt%asar no escrigué una Teologia Fonamental Oe@ Iroesso, però s> que tract temes espec>fics

21 $# A"!A-), De la cuestión del %omre a la de Dios, II 2JL25:

22 id#, II 255L2G0

1:



TE)")+A !)(AME(TA"

de la Teologia Fonamental.

+l seu discurs destaca per un carcter estrictament teològicG és a dir, en lloc de realitAar una refle-

#ió asada en lestricte rigor filosòfic-escolstic, fa una refle#ió a la llum de la fe. 6er tant, la seva teo-logia tendr com a ase epistemològica aquell conei#ement provinent de la fe i que, en virtut dela, po-

dria recuperar el saer filosòfic. La seva doctrina partei# duna sèrie de principis epistemològics1

a0 OPulc?rum2 requerei# 2percepció3. +l que perceem com a 2pulc%rum3 és el que és. 7i %a

una indissoluilitat entre la figura de laparició i el que és ella en si matei#a. 6er tant, la veri-

tat de la ellesa no pot reduir-se a ales diverses interpretacions que lindividu en fa. +l serés

transparent.

0 +l Iulc?rum ens dóna la relació entre o$ecte i su$ecte. 'asant-se en (ant Toms, deduei# que

el su$ecte no pot romandre actiu front al ser però s> que manté una actitud passiva. ?s a dir,

que el su$ecte no pot $ut$ar la O+estalt2: , no la pot definir ni operar racionalment.

c0 @o podem o$ectivar, per tant, la +estalt si no voem perdre el conei#ement real daquestaG car

la +estalt és allò que e#pressa lasolut, remetent a la profunditat que e#pressa.+n la seva im-

manència, la +estalt és una garantia de#pressió de la transcendència, la qual constituei# la

singularitat de la +estalt# +l centre de la +estalt , degut a la seva gratuitat, cal que sigui acollit sense cap pretensió su$ectiva.

Daquesta manera, comprenem que Déu es revela gratuita i lliurement per amor. Déu escull a 5es9s

com el seu alfaet i llenguatge personal des del qual tota forma cultural o lingK>stica el pot

e#pressar .6odem comprendre a Déu grcies a 5esucrist, en el qual Déu es revela sols per amor. 5esu-

crist ens permet fer e#periència de Déu, daquell del qual res més gran pot ser pensatG és a dir, que no

el podem comprendre racionalment.

2 Pulchrum: autoreIresentaci7 de la +lòria de u, ellesa teològica# -# "AT)/-E""E, -# !SC<E""A, S# P3 (()T , Diccionario de Teolog>a Fundamental, I# 1::# ;alt?asar e@Ilica la re&elaci7 a Iartir de la relaci7 din%mica i rec8Irocadels tres transcendentalsQ pulc%rum, onum dram%ticaD i verum lògicaD# ;# " MA- SA"AMA(CA, OEncuentro entreTeolog8a Esttica, I :J2#

2: Gestalt: !orma singular del u 9ue es re&ela# -# "AT)/-E""E, -# !SC<E""A, S# P3 (()T, Diccionario de Teolog>a Fundamental, I# 1::# En la gestalt , $esKs de (atFaret s el re&elador i la re&elaci7 del misteri trinitari# ;# " MA- SA"AMA(CA, OEncuentro entre Teolog8a Esttica, I :J6#

15



TE)")+A !)(AME(TA"

5esucrist és signe del misteri de la seva e#istència. "i#ò és lindici de la vertadera lliertat que no

condiciona ni 2violenta3. 5esucrist implica l su$ecte en la dinmica de lamor que permet comprendre

la misteri trinitari. ?s la forEa de lamor la que troam en elmisteri pasqual. Lamor que en aquest %i

veim és el model damor. "quest amor del Déu que mor a la creu ens permet comprendre la seva trans-cendència.

La resposta a aquest amor de Déu és la Fe. 2Déu és amor3 és ellesa, la ellesa és la :eritatG, la

:eritat és que aquest amor és digne damor, de resposta, de fe.=

1#2#1#1# *ntroducció

3s un dels grans Irecursors de la &ia dial>ctica ell l'anomena &ia est>ticaD, la &ia del contrast# "a &ia

dial>ctica insistir% soretot en la dier>ncia# ;alt?assar criticar% la &ia antroIològica, car es corre el IeL

rill d'antropologitAar e@cessi&ament a u, erLlo deIendre massa de l'?omeN l'?ome corre el Ierill

d'e#igir l'e@ist>ncia de u degut al seu Iermanent conlicteN la &ia antroIològica corre el Ierill de cre-

ar un du massa ?um%#

Per tal de conutar a9uest Ierill, nei@ la &ia dial>cticaN de la 9ual n's ms Irocliu la teologia IrotesL

tant# ;alt?assar ou caIell% d'estudiants i tengu gran contacte am B# ;art? 26, Iroessor de teologia

Irotestant a ;asilea Su`ssaD# Per tant, ;alt?assar reI una orta inlu>ncia d'a9uests teologia Irotestant

de B# ;art?#

;alt?assar t un enorme inter>s Ier l'est>tica Ier ai@ò estudi% german8sticaD# Son Iare era una ar9uiL

tecte enamorat de l'>Ioca arroca# Tot ai@ò l'inlu8 enormement en el terren art8stic i de la ellesa# Sa

mare era una Iedagoga 9ue tenia la intenci7 d'introduir un sistema Iedagògic asat molt ms en la tenL

dresa caI als inants, una Iedagogia asada en l'amor i en el resIecte# Ai@ò tam inlu8 ;alt?assar# /n

gruI de dones es reugi% a la se&a Iarrò9uia durant la guerra so&i>tica i un dels seus cosins mor8 m%rtir#

nlu>ncia, Ier tant, del seu cos8# ;alt?assar considerar% el testimoni &ital Ier al cristianismeN el cristiaLnisme nei@ a Iartir de la igura de $esucrist, igura mediada Iels testimonis ins als nostres temIs# Per

tant, una igura dignament testimoniada, ens arriar%#

25 -# "AT)/-E""E, -# !SC<E""A, S# P3 (()T , Diccionario de Teolog>a Fundamental, II# 1:0L1:6#

26 . B#&)1: teòleg reormat 9ue, reutHant la t8Iica teologia lieral Iredominant, Irengu un nou rum, el de la teologiadial>ctica# -# "AT)/-E""E, -# !SC<E""A, S# P3 (()T , Diccionario de Teolog>a Fundamental, I# 1:6#

16



TE)")+A !)(AME(TA"

;alt?assar no Iartir% de la interioritat de l'?ome, sin7 de l'e@terioritat del testimoni, d'a9uell testimoL

ni 9ue ens imIacta i 9ue ens re&ela la orma de $esucrist en la se&a orma d'actuar i en la se&a entrega a

l'altre#

/na de les se&es ores ms reIresentati&es s (olo el amor es digno de fe, di&idida en IartsQ +lòL

ria, Teodram%tica recerca de u Ier Iart de l'?omeD i Teologia#

;alt?assar, Ier tant, no seguei@ la &ia antroIològica, sin7 9ue es decanta Ier Iartir de l'alteritatQ a

Iartir de la igura de Crist descorim algK l'amor del 9ual s tan asolut 9ue no s comIrensile ?uma L

namentN tant amor sols Iot &enir de u# Per tant, el cristianisme s cre`le Ier si matei@, Ier la se&a diL

er>ncia radical en tot l'?um%, no Ier9u> em sigui immanent antroIològicament# A9uest amor 9ue es

uida dalt de la creu no Iot &enir de l'?ome, sols de u, es massa dierent de l'?um% com Ier no testi Lmoniar el misteri de l'asolut# A9uesta &ia s'anomena dial>ctica Ier9u> es centra en la realitat de $esKs

de (atFaret, 9ue s totalment altra dierentD d'allò ?um%, ens Iresenta una &isi7 de u tan Ioc Ire&isiL

le, un u 9ue demostra la se&a imIot>ncia radical i am ai@ò demostra la se&a Iot>ncia, un u 9ue

ens conon am la igura d'un cruciicat, un u tant distint dels ilòsos, un u 9ue se'ns d7na Ier

amorN un u 9ue ens Iro&oca una e@Ieri>ncia de @oc tan orta 9ue ens a ser conscients de la nostra

radical initud, una ininitud d'amor 9ue ens a ser conscients de la nostra initud, de la nostra imIerecL

ci7, 9ue ens remet a nosaltres matei@os, 9ue ens a entendre la nostra initudN 9ue ens crida a ser com

Ell#

"'?ome s'or a l'e@Ieri>ncia de u a Iartir de l'e@Ieri>ncia de contrast# ue u, 9ue el ms gran,

s'?agi maniestat en el ms Ietit, en la ms asoluta deilitat, ens mostra un u imIre&isile racional

ment# u ens a ser conscients de la nostra Ioresa del nostre Iecat# ;alt?assar seguei@ el cam8 antroL

Iològic al re&sQ no s l'?ome 9ue re&ela la identitat de uN sin7 u 9ue re&ela la identitat de l'?ome#

u ens Iresenta un amor tan asolut 9ue ens 9Vestiona la nostra identitat antroIològica#

;alt?assar mant la Iregunta Iel sentit de u, Ierò es dierencia de les tres &ies en el Iunt de IartiL

da de la re&elaci7#

1G



TE)")+A !)(AME(TA"

1#2#1## )educció cosmològica

3s la &ia emIrada Iels Pares de l'Esglsia al IrinciIi# S'aHunta&a teologia i ilosoia, car com la &eriL

tat era u, tot el 9ue es digus es diria a Iartir de u# El reIresentant m%@im d'a9uesta &ia cosmolòL

gica seria Sant Tom%s am les se&es 5 &ies# Ell seria el Iaradigma de com arriar a u a Iartir del cosL

mos#

A9uest m>tode cosmològic s un m>tode e@tern a l'?ome# A9uest m>tode cosmològic Iresenta una

IersIecti&a e@tr8nsecaQ encara 9ue a mi em mostrin 9ue ?i ?a d'?a&er una causa del m7n, Ho no tenc IerL

9u> ad?erirLme a res# A9uesta Iregunta no inclou la IersIecti&a Iel sentit# Am a9uestes &ies, u no

t sentit Ier ell matei@, u s una ra7 del m7nN la se&a e@ist>ncia no t sentit Ier ell matei@#

1#2#1#:# )educció antropològica

"'?ome, a Iartir del seu conlicte interior Iot accedir a u# ;alt?assar no ser% tan cr8tic com am la

&ia cosmològica# A9uesta &ia t el seu origen en BantQ l'?ome t el deure moral, Ierò se'n tem 9ue reaL

litFant a9uest deure moral no s eliN a9uesta moral l'encamina a uN Ierò u no ?a de ser el toc de

gr%cia de la nostra realitFaci7, sin7 la ase#

A9uesta &ia s intrincesistaQ Ier donar sentit a la &ida de l'?ome, e@igim l'e@ist>ncia de u# u esL

de& una IroHecci7 dels desitHos de l'?ome# "'?ome no descorei@ al totalment altre sin7 9ue sols es troL a am si matei@# A9uesta &ia sols s un indici de l'e@ist>ncia de u, no un accs#

1#2#1#5# Tercera via1 via de lamor

*on ;alt?asar, es demana com es Iot er signiicati&a la Iregunta del cristianisme sense reduir la

-e&elaci7 a mesures ?umanes# "'amor 9ue u ens d7na s un miracle, un acte gratu`t, no deri&a d'una

necessitat, semIre s una acte 9ue sorIr>n 9ue algK m'estimi, no Iuc deduir a9uest amor de mi matei@#

Ai@ò s el IrinciIi de l'alterioritat#

;alt?assar tam descriu el IrinciIi de l'est>tica, un IrinciIi irreductile# "a ellesa no s Iresenta

am un caire de necessitat, sin7 am un caire gratu`t, no Iot deri&ar de caI Iremissa, no es Iot entendre

la ellesa en termes conceItuals, Ierò en can&i Ho l'entenc, l'entenc Ierò no des d'una IersIecti&a lògiL

ca, s una orma distinta de con>i@er, Ier ai@ò allò 9ue s ell ens Iot comunicar l'e@Ieri>ncia de u,

1=



TE)")+A !)(AME(TA"

Ier9u> ens d7na un conei@ement 9ue mai s'entn del tot i 9ue mai es Iot aIre?endre del tot# (o s un

conei@ement reductile a ormes lògi9ues# "'est>tica s una e@Ieri>ncia de transcend>ncia de u , una

e@Ieri>ncia d'oertura al conei@ement 9ue no es dei@a traduir en ormes, 9ue semIre ens remet a un

ms enll%#

es de l'amor descorim a l'altre, Irecisament Ier9u> l'altre se'ns Iresenta com amor# Sols des de

l'amor s Iossile donar com a resIosta l'amor# Sols Iodem resIondre am lliertat a a9uest amor# Per

ai@ò, 9uan u se'ns Iresenta com amor, es Iresenta com algK 9ue ens oerei@ la Iossiilitat d'una resL

Iosta lliureN si es Iresent%s com a &eritat asoluta, ens treIitHaria com a indi&idus, negaria la nostra lliL

ertat# Si se'ns Iresenta com amor, Iodem acollir lliurement la resIostaN Ier ai@ò no estem condicionats

Ier la re&elaci7 de u, no esteim condicionats a ad?erirLnos a a9uesta re&elaci7, Ierò si 9ue tenim lliL

ertat Ier a donar una resIosta da&ant l'amor#

Per ai@ò l'amor s com u se'ns IresentaQ Ier9u> no ens &iolenta i resIecta la lliertat ?umana# Per

ai@ò, es mant el dogma teològic de l'inernQ s la Iossiilitat de la lliertat en la negaci7 de l'amor de

u, s el Ono a u, si Ho no em &ull sal&ar no m'?a d'oligar u matei@ a sal&arLme, Ier ai@ò ?i ?a

l'inern#

Cal anar alerta a no deri&ar l'e@Ieri>ncia de l'amor de la nostra e@Ieri>ncia antroIològica de l'amor#

"'e@Ieri>ncia de l'amor de u s'e@Ierimenta en $esucrist, car s'e@Ierimenta com l'asolutament altre,

s un amor 9ue soreIassa tota consideraci7 ?umana, s un amor 9ue no es Iot deri&ar de caI Iremissa

?umana, s un amor 9ue mor a la creu, ningK ?agus esIerat un amor tan gran# 3s un amor tan gran 9ue

no el Iodem deri&ar de la nostra e@Ieri>ncia d'amor, car el nostre amor semIre t un reducte d'amor

egoista# a&ant un amor tan asolut descorim l'altre, constatam la nostra Ioresa amatòria, a9uest

amor no ens conirma, sin7 9ue ens Iosa en crisi, ens a &eure la dier>ncia entre l'altre i Ho# A9uest

amor el Irimer 9ue ens constat s la nostra dier>ncia ontològica am u, no la nostra identitat# Ai@ò

?o descorim en el @oc de la nostra Ioresa amatòria i la ininitud de l'amor de u i a tra&s d'a9uestadial>ctica entram en relaci7 am el u &iu, am a9uell totalment altre, 9ue no deri&a de mi# A9uest

amor tan asolut no resIon a una necessitat de l'?ome, no deri&a de la se&a condici7 ?umana#

"a dial>ctica entre l'amor ininit i el nostre amor init s un imIuls, car ai@8 tenim un ?oritF7 caI al

1J



TE)")+A !)(AME(TA"

9ual anam caminantN la santedat# (osaltres Ha saem 9ue som limitats i imIerectes, Ier ai@ò necessiL

tam la ora de u# El contrast no ens ?a d'enonsar, ens ?a d'imIulsar# u se'ns Iresenta com un moL

del seguileN u es Iresenta com un ser&ent cruciicatN no s un model de les altures, s un model de

les ai@uresN car no ens aIissona la se&a santedat, sin7 9ue ms a&iat ens estimula# El u 9ue s'?amostrat a la creu no s el u del Sina8, 9ue ens dei@a atemoritsN sin7 9ue es mostra a la Ietitesa de la

creu#

"a re&elaci7 d'a9uest amor asolut btotalment altreD s un amor 9ue mor a la creu Iermetent 9ue

l'?ome init resIongui a l'amor ininit# Mentre no tenguem en comIte a9uesta dier>ncia, u Iot ser

una IroHecci7 ?umanaN cal Irendre consci>ncia Irounda de la dier>ncia Ier tal de no caure en l'error

de IroHectar un u e@cessi&ament antroIològic# ui s'in&entaria un u 9ue mor a la creu4 Seguim a

un cruciicat, s ascinant, ?a de ser real# A9uesta &ia ens IroIosa troar un sentit Iround a la nostra

e@ist>ncia# A9uest amor ens remet al totalment altre Ierò no ens dei@a en una uidor de la teologia aIoL

%tica del netti netti netti#

<i ?a alguna cosa 9ue em ascina dins mi, ?i ?a alguna cosa 9ue es a signiicati&a# (o s una &ia

antroIològica, Ierò s a signiicati&a Ier mi# $a no s &iale Iresentar el cristianisme am arguments

d'e@ist>ncia 9ue no aIelWli al sentitN car un u 9ue no es signiicatiu Ier a mi no signiica res Ier a mi#

"es demostratio ?an Iassat a la ?istòria# 3s l'?ora de les mostratioN l'?ora de les IroIostes de sentit# "a

IroIosta del testimoni Iertan a la &ia alt?assarianaN dur un alWlot a escalar una muntana o er un acte

de ser&ei en un ?osIital ens conduei@ a la conclusi7 de 9ue ?i ?a alguna cosa 9ue ens suIeraN tot

a9uests tiIus d'e@Ieri>ncies, ms a&iat transcendentals, de l8mitN serien e@Ieri>ncies cate9u>ti9ues ranL

nerianes#

PQ dial>ctica b contrast#

1## TE)")+ES ')-E(TAC. P)"TCA"es T# Pol8ti9ues tam s'anomenen teologies de la pra#is, car el seu Iunt de Iartida s la pra#is# SeL

gons a9uestes teòlegs, la pra#is d'a9uests cristians s la ortopra#is Ir%ctica onaD, al costat dels emIoL

rits, dels oIrimitsN car a9uesta ou la pra#is de $esKs de (atFaret# Sols a Iartir de la pra#is de $esKs de

(atFaret Iodem entendre el misteri de la e ade9uadament#

20



TE)")+A !)(AME(TA"

Es Iartei@ de la conceIci7 de Iecat com a Iecat estructural, ?i ?a estructures inHustes de IecatN cal

con&ertir, transormar les estructures 9ue ?an cristalWlitFat les inHust8cies d'un go&ern dictatorial, no sols

l'indi&idu s'?a de con&ertir, tam les estructures# 3s a Iartir d'a9uest marc de la ortopra#is 9ue el Iecat

s'entn am tota la se&a magnitudQ no Ier9u> les Iersones es con&ertei@in el Iecat estructural desaIaLrei@# 3s un Irocs circularQ la ortopra#is ilWlumina els continguts de la e i i la e reLilWlumina la pra#is#

A9uesta noci7 de Iecat ens aHuda a re&isar el conceIte antroIològic cl%ssicQ ?i ?a una dimensi7 sociL

al 9ue cal resoldreN sin7 no es sal&a l'?ome# Per ai@ò es diu teologia de lallierament , Ier9u> no sols

?em d'allierar la interioritat dels indi&idus sin7 tam tota la dimensi7 social# "a am, la mis>ria, l'esL

cassetat de eina### imIedei@en la con&ersi7# Per tant, la sal&aci7 Iassa Ier la integritat de l'?ome, no

sols Ier la &ida Iri&ada# Si no sal&am, si no allieram de les inHustes condicions materials, no Iodem

Iarlar d'una sal&aci7 esIiritual#

El Ierill 9ue corre a9uesta teologia s 9ue es Iugui 9uedar sols am la dimensi7 immanent i olidi la

sal&aci7 esIiritual# "a religi7 no Iot ser un oIi del Ioli 9ue adormi les consci>ncies, la teologia Iol8tiL

ca nei@ Ier a desaiar el IlanteHament de Mar@ sore la religi7# (o Iodem olidar el caire social i Iol8L

tic de la religi7#

1##1# "A ;+;R)*" 6"((*R@*( E $# ;# MET

A9uest aIartat &a ser e@Iosat Ier l'alumne# Per tant, 9ueda imIl8cit en el discurs el treall d'amIliaL

ci7 Iersonal# En a9uest cas, s'?a eectuat a Iartir de la corresIonent entrada al icionario de Teolog8a

!undamental#

1##1#1# *ntroducció

Conta $o?an ;aItist MetF, en un Ietit diari en el 9ue narra els escrits am el seu amic ;loc?N com, al

inal d'un deat am el ilòso mar@ista Mac?o&ec, a9uest li deman% si es Iodia resar a u desIrs de

la cat%stroe d'Ausc?XitF# Ans ms tard, MetF coness% 9ue l'?olocaust d'Ausc?iXtF es9uei@% la se&a

traHectòria intelWlectual# Ai@ò el moti&% a demanarLse Ier la Iregunta clau de la teodicea, el Ier9u> del

mal en un m7n creat Ier u# "a resIosta ad9uir8 una dimensi7 Iol8ticaQ ms 9ue la mort indi&idual, el

9ue interIelWla a u s el dolor i el soriment dels Iores#

21



TE)")+A !)(AME(TA"

MetF, el dei@ele Iredilecte de -a?nner, a Iartir del marc de la ra7 ms Ir%ctica de Bant, i inluenciL

at Ier Mar@, alter ;enHamin i ;loc?, don% tal imIort%ncia a la Iol8tica dins la rele@i7 teològica 9ue

se'l considera el Iare d'allò 9ue ms tard desemocaria en la Teologia de lallierament #

1##1#2# +liminant pre$udicis

Molts de nosaltres ens escandalitFam da&ant l'e@Iressi7 Oteologia Iol8ticaN Iossilement, la Irimera

cosa en la 9ue Iensem sigui la ms radical i alienada de les teologies de l'allierament o Iotser ins i tot

el rac%s comunistaN en deiniti&a, O"a Teologia Iol8tica s Iura ideologia# "a segona cosa en la 9ue

Iossilement Iensem s O"'Esglsia s una instituci7 neutra# "a tercera cosa 9ue segurament Ha ?%gim

Ironunciat en la nostra consci>ncia s O"'Esglsia no ?a de tenir res a &eure am la Iol8tica# oncs ,

MetF ens &ol dei@ar molt clar el 9ue Iensa de tot ai@òQ

L+sglésia no %a de tenir res a veure am la pol>tica.

e en segur 9ue ms d'un i de dos coIs ?em sentit a9uesta e@Iressi7# MetF, da&ant ai@ò, ens e@IliL

ca 9ue com a teòlegs, ens ?em dei@at endur Ier la Iretensi7 de 9ue a9uells Irolemes IlanteHats Ier la

lWlustraci7 Ha oren suIerats gr%cies al -omanticisme i a l'dealisme i a les se&es institucions Iol8ti9ues#

oncs , no ens ?em de dei@ar enganar# A9uests Irolemes estan ms &ius 9ue mai i actualment,

comItam am unes armes suicientment Ioderoses com Ier a desemmascarar les idees 9ue ?i ?a darreLre en els conte@ts ?istòricLsocials# /na teologia 9ue &ulgui ser resIonsale cr8tica de la e cristiana no

Iot taIarLse els ulls da&ant a9uesta situaci7# "'Esglsia no Iot girar el caI com ?o eim nosaltres cada

coI 9ue &eiem alguna cosa en la T*, a les @ar@es socials, al carrer### 9ue aIelWla a la nostra resIonsailiL

tat Ierò 9ue en el ons no ?o &olem recon>i@er# /na Esglsia 9ue es des&incula dels Irolemes socials

s una Esglsia 9ue es des&incula del seu conte@tN una Esglsia 9ue es des&incula del seu entorn s una

Esglsia 9ue olida a a9uell $esKs 9ue lluit% contra les diicultats del seu IroIi temIs# "'Esglsia ?a esL

tat semIre, i de et ?o seguei@ essent, una realitat Iol8tica#

L+sglésia és una institució neutral.

A? si4 (eutral4 ('est%s segur4 Si Iegam una ullada a la ?istòria moderna, &eurem 9ue Irecisament

no s ai@8N &eurem 9ue ms a&iat s una ?istòria de antis, de tradicions en contra de la lliertat Iol8ticaQ

22



TE)")+A !)(AME(TA"

Contrareorma, Contrare&oluci7, ContraLilWlustraci7### 3s una ?istòria de enòmens restauradors#

/na Esglsia am a9uesta ?istòria no s Irecisament Oneutral

La Teologia pol>tica és pura ideologia

AcceItar a9uesta realitat 9ue acaam d'esmentarN acceItar 9ue l'Esglsia s una instituci7 9ue no s

Irecisament neutral, signiica e&itar el Ierill de 9ue l'Esglsia sigui utilitFada al ser&ei d'ideologies Iol8L

ti9ues molt deinides# Per tant, la teologia Iol8tica no s l'intent d'encomanar altre coI a l'Esglsia una

Iol8tica en deinida, sin7 aans 9ue res, e&itar tal cosa#

1##1## +l concepte de 2memòria de la reserva escatològica3

El conceIte de Omemòria s crucial en el cristianisme# El cristianisme no est% asat en una idea, siL

n7 en la ?istòria, en la memòria de $esucrist#

!a 2000 ans, el *er es &a er ?ome# !a 2000 ans, el !ill de u s'encarn% entre nosaltres# a 2000

ans, $esKs actu% entre els marginats i oIrimitsN a 2000 ans, $esKs s'aIroI% als Iores, a a9uells 9ue

esta&en mancats de ens materialsN a 2000 ans, $esKs acoll8 un Iulic%, un corador d'imIostos, entre

els seus MateuDN a 2000 ans, $esKs allier% als endimoniats del seu IatimentN a 2000 ans, $esKs cuL

r% als malalts# +r%cies a $esKs, el regne de u comena a imIlantarLse entre els ?omes# $esKs anunci%

l'arriada del -egne de u com a l'arriada del Ioder allierador d'un amor ininit# esIrs de tot aiL

@ò, com ?em et tants de coIs am els Iersonatges allieradors, el &arem assassinar# Però el tercer dia,

u el ressuscit% d'entre els morts# $esucrist s &iu i du el seu missatge d'allieraci7 a les &8ctimes de la

inHust8cia actual#

Solem dir 9ue la memòria transigura, 9ue la memòria can&ia# /n clar e@emIle d'ai@ò s7n els Pa`sos

;ai@os, en els 9ue les inestres no tenen cortines# Conten, 9ue desIrs d'un temIs de l'ocuIaci7 esIaL

nola, els esIanols se'n temeren de 9ue, curiosament, els natius es reunien a ca se&a i conta&en cosesals seus ills d'a9uell temIs en 9u> els esIanols encara no ?a&ien arriatN els conta&en coses d'a9uell

temIs en 9u> encara es Iodien ensumar certs rastres de lliertat ci&il# Els Ho&es es sentien identiicats

am a9uests relats i es eien reels# a&ant ai@ò, els esIanols Iro?iiren a9uestes reunions i Ier tal de

IoderL?o controlar rigorosament, Iro?iiren 9ue les inestres 9uedassin taIades Ier cortines# Ai@8 de

2



TE)")+A !)(AME(TA"

Ierillosa Iot ser la memòria Ier un sistema Iol8tic#

esIrs de $esKs, els Irimers cristians acaaren am el culte a l'emIerador dels romans# A9uest culL

te aca% gr%cies a la inter&enci7 directa de la e, no Ier intencions Iol8ti9uesN a9uest culte s'aca% gr%ciLes a l'atac des del cor de la e a un ordre Iol8tic 9ue s'?a&ia asolutitFat a si matei@N a un ordre Iol8tic

9ue ?a&ia marginat la lliertat ?umana# 3s a9u8 on comen% la ?istòria de la lliertat occidental#

A9uests cristians actuaren moguts Ier la memòria de $esucristN moguts Ier la memòria, Iel record de

la lliertat 9ue $esucrist Iort% a la societat del seu temIs# El cristi%, a memòria del Iassat en atenci7 al

Iresent i al utur# Ai@8, l'anunci del -egne de u 9ueda directa i indirectament immers dins la ?istòria

de la societatN en la mesura 9ue a9uest signiica 9ue caI orma de go&ern 9ue conei@em Iot 9uedar ora

de la lliertat ?umana#

"'Esglsia seria la orma de &ida IKlica d'a9uesta memòria# 'a9uesta memòria s d'on l'Esglsia

?a de treure la se&a caIacitat cr8tica Ier enrontarLse a atots els sistemes totalitaris de Ioder i a totes les

ideologies 9ue an com si la ?umanitat ?agus d'estar semIre ilWlustrantLse sore si matei@a Ier tal d'arL

riar a una lWlustraci7 asoluta# !er Iresent la consci>ncia de 9ue l'ideal de la ilWlustraci7 ?a racassat i

9ue la ?istòria est% se&erament amenaada si ens dei@am emIortar Ier ell, s tasca de l'EsglsiaN 9ue

?aur% de treure les orces i les energies Ier dedicarLse als dems i soretot a les minories de l'oraci7#

"'Esglsia ?auria de ser la reIresentaci7 institucionalitFada d'a9uesta lliertat i deensarLla de les ameL

naces radicals 9ue la Iosen en Ierill nit i dia#

Si no ?o eim ai@8, si la ?istòria de la lliertat es a sense la memòria de la reser&a escatològica es a

sense uN o cal cercar un suHecte classe, raa, naci7###D 9ue lideri a9uesta ?istòria, o 9ueim dins l'esL

Iiral eterna d'una ?istòria de la lliertat en la 9ue lluitam un i altre coI Ier aconseguir una lliertat Ha

aconseguida#

Com Esglsia, no Iodem caure en l'error de Iarlar in&ocant la lliertat si no eim res Ier ella i la deiL

@am desaIar>i@erN Ha 9ue l'Knic testimoni 9ue donam si ai@8 ?o eim, s el testimoni de la ?iIocresia#

(o ens ?a d'estranar 9ue ens troem en una situaci7 de minoria si caca coI ens a ms Ior Iredicar enL

mig de les nostres &ides am les nostres Iors i am les nostres esIerances# (o ens ?a d'estranar 9ue de

cada coI ms desaIaregui la identiicaci7 &ital am l'Esglsia# (o ens ?a d'estranar 9ue ?i ?a algK 9ue

2:



TE)")+A !)(AME(TA"

digui 9ue som una Osecta, encara 9ue ?o aci Iossilement sense gaire onamentN Ha 9ue s caI on ens

encaminam, dei@ant d'escoltar els Irolemes del nostre conte@t ir romIent el di%leg am la ?istòria moL

derna ens estem tirant de caI a la sectaritFaci7 i no &al l'e@cusa de 9ue som minoria, no &al l'e@cusa de

9ue som IocsN Ier9u> el 9ue en deiniti&a a 9ue una secta sigui secta, no s la 9uantitat, sin7 la mentaLlitat#

Si &olem seguir semIre enda&ant i no Irecisament caI enrereN no ens Iodem limitar a er una reLinL

terIretaci7 del Iassat de l'Esglsia# Si &olem dei@ar clar al m7n e@traLcristi% 9ue ens mira i ens critica

9ue no som l'Esglsia 9ue s'alia de manera sosIitosa am els Ioderosos, ni l'Esglsia 9ue els engan%, ni

una religi7 sustituta d'ella matei@a# Si no dionem una cultura de la lliertat, ?em de tenir en clar 9ue

?em Ierdut el nostre IaIer en la ?istòria de lliertatN si no ?o eim ai@8, estem condemnats a acaar de

Ierdre la nostra unci7 a la societat#

Pel et de ser minoria, no Iodem tenir ni &ergona de diondre una cultura com a9uestaN Ier ser

Iocs, no Iodem tenir ni Ior ni &ergona de ser els e@ecutors en el m7n de la ?istòria de la lliertat alliL

erada de $esucrist# Ser Iocs Iot ser una sort# Ser Iocs, ens Iot Iermetre concentrarLnos en les OcaIes

ai@es i Iotser un Ioc olidadesD de l'EsglsiaN ser Iocs, ens Iot donar ms moilitatN ser Iocs, ens

Iot treure de les estructures IaraestatalsN ser Iocs Iotser sigui el Iurgatori Iel 9ual ?em de Iassar Ier

tal de ser testimonis de la lliertat de $esKs, testimonis d'a9uell memorial al 9ual no Iot renunciar el uL

tur de la lliertat ?umana#

1##2# "ES TE)")+ES E "'A"";E-AME(T AME-CA(ES AST/ES

1##2#1# *ntroducció

En els Ia`sos mens desen&oluIats, on la Ioresa arria ins al J0, s imIossile no erLse la IreL

gunta del Ier9u> d'a9uesta Ioresa eclesialmentN si no ?o eim, caiem en la ideologia# Si l'Esglsia IeL

ruana Iassa IlaneHant materialmentD Ier PerK, desconnectada de la realitat i del conte@t 9ue l'en&olta,est% condemnada a la sectaritFaci7# Cal tenir una oIci7 Ireerencial Iels Iores en els llocs on sols ?i

?a Iores# Si no eim a9uesta elecci7 Ireerencial Iels Iores, eim l'elecci7 Ier la minoria dels IodeL

rosos#

25



TE)")+A !)(AME(TA"

Si l'Esglsia no es situa ortoLIr%cticament i sols ?o a ortodo@ament, no uicam correctament

l'E&angeli, no comunicam correctament l'E&angeli a a9uella gent 9ue no t ni Ier menHar# /na inadeL

9uada ortoIra@is des&irtua la ortodo@ia# El Irimat el t la pra#is, car ens uica correctament Ier tal

d'uicar els continguts de la e# "a pra#is s el Iunt de Iartida i el Iunt d'arriada# AcomIanar els IoL res, a9uesta pra#is, ens Iermet desIrs llegir la e am un ade9uat Irisma de lectura#

1##2#2# 'iografia

Peru% d'or8gens natius militant d'Acci7 Catòlica i estudiant de Isi9uiatria 9ue a mitHana ormaci7

Irengu la decisi7 d'entrar al Seminari# S'encarreg%, desIrs de la ormaci7 d'una Iarrò9uia de classe

IoIular i ou conciliari general d'Estudiants Catòlics2G# /na de les ms grans ores s Teologia de la li-

eración. 6erspectivas, escrita en una de les >Io9ues ms cruels de PerK#

1##2## Teologia

/na de les 9Vestions 9ue ms el IreocuIa s com er teologia Ier als Iores# Per a Iarlar de u,

emIra de dues intu`cions# "a Irimera est% di&idida en 2 Iarts# /na s la contemIlaci7, a u se'l conL

temIla i es Iosa en Ir%ctica la se&a &oluntat# "'altra s la solidaritat#

"a segona Iart, enri9uida Ier la Irimera, s la IersIecti&a del Iore, la Ioresa s ?umanament

e&ang>lica# A u no se l'entn sense el Iore i al Iore tamIoc se l'entn sense u, Ier ai@ò la T# el'allierament t Ireer>ncia Ier als Iores, Ier9u> &enen de $esKs#

"a T# e l'allierament s Iosterior al C* i Ier tant nei@ am una eclesiologia del C*, 9ue conL

ceI l'Esglsia com a OPole de u i ai@ò ?o a Ier tal d'e&itar el conceIte OEsglsia b Herar9uiaN ?o

a Ier tal de onamentar l'eclesiologia de comuni7N els ministres ordenats ?o s7n Ier al Pole de u#

Ai@ò ou assumit Iels teòlegs de l'allierament, a tra&s d'una conceIci7 de l'Esglsia 9ue Iartei@ del

Iole d'aai@ i no de dalt# 'a9u8 radica la imIort%ncia de les comunitats eclesials Ode ase, les comuL

nitats ?an de ser ascendents, no descendents# Cal escoltar al Pole de u Ier9u> dins ell ?i ?a un sen-

sus fidei, cal escoltar les comunitats de ase#

2G Es)2i#n)s C#)3li(s: la /ni7 (acionals d'Estudiants Catòlics /(EC Ds un mo&iment uni&ersitari catòlic undat el1J:1 ailiat al Mo&iment nternacional d'Estudiants Catòlics MECD i 9ue t com a oHectius e&angelitFar la /ni&ersiLtat, ormar Ho&es comIromesos am el seu Ia8s i am l'Esglsia i acomIanar als seus memres a comIrometre's am elm7n uni&ersitari des de la e# ?ttIQ]]XXX#unecIeru#org]node]1

26



TE)")+A !)(AME(TA"

Com anunciar el -egne de *ida en una societat ?umana amargada Iel soriment4 Com Iarlar de u

a a Iartir del Soriment de l'nnocent4 'ai@ò tracta la teologia de l'allierament# "a e s soretot pra-

#is allierantLla# "a T# e l'allierament s una teologia 9ue es &a er Ier Irimer coI ora dels centres

d'estudi, ortament Iromoguda Iel C*#

En l'allierament ?i ?a ni&ellsQ un allierament 9ue ens oerei@ la e, un allierament Iersonal i un

allierament del Iecador#

"'allierament Iersonal es d7na da&ant la sensaci7 d'utoIia, cal s Iossile er o com a m8nim treL

allar IerD el -egne de u en la ?istòria# (o es tracta sols d'interIretar el m7n, tam cal transormarL

lo caI al -egne de u# encara 9ue ens encaminem Iersonalment caI al -egne de u, tam cal er

un can&i de les estructures de Iecat, tam ?an de ser transormades# Si no eim a9uest can&i, Ier molt9ue can&iem el cor de les Iersones, a9uest treall ser% inKtil Ier9u> a9uest m7n seguir% IroIiciant el

Iecat#

"'allierament ens sal&a# "'allierament del ceg es Iroduei@ Ier9u> la se&a e l'?a sal&at# (o ?i Iot

?a&er sal&aci7 si Ir>&iament no ?i ?a ?agut una transormaci7# Cal una transormaci7 caracteritFada

Ier una teologia del signes del temIs2=, la relaci7 ?umana com a Iunt de Iartida de tota rele@i7, inluL

encia del Iensament mar@ista, re&aloraci7 de la teologia antroIològica, aIroIament de l'escatologia###

Tots a9uests actors ens aIunten caI al ser&ei als dems i an Iossile la teologia de l'allierament#

"a T# e l'Allierament ?a reut dures cr8ti9ues# /na d'elles la relaciona am el mar@isme# +utirreF

diu 9ue Iartei@ de la realitat i de l'an%lisi de les relacions ?umanesN el mar@isme tam ?o a Ierò no

Ier ai@ò se'l Iot tat@ar de Omar@ista Tam se l'?a tat@at de 9ue sols s una sociologia, no una teolo L

giaN Ierò +utirreF resIon am la imIort%ncia de la e i airma 9ue els teòlegs no s7n els amos de la &eL

ritat# "'an%lisi de la &eritat &e de l'intent de con>i@erLlo i a9uest an%lisis no s merament mar@ista i sols

e@clusiu#

2= Teolo*i# els si*nes el )em%s: Osignes del temIs s una e@Iressi7 antiga d'origen e&ang>lic 9ue remet a la necessitat9ue ?a de tenir el creient d'escrutar constantment el m7n el 9ue &iu Ier tal de Ioder comIrendre les e@Iressions IositiL&es o negati&es 9ue en ell s'?i donenN &eriicar les orientacions 9ue 9ue donen a9uestes e@Iressions i inalment, actuarinluint en el m7n am la ora de l'e&angeli a Iartir d'a9uests signes# -# "AT)/-E""E, -# !SC<E""A, S# P3 (()T , Diccionario de Teolog>a Fundamental, I# 160#

2G



TE)")+A !)(AME(TA"

Però com el soriment desIerta el sentiment de u4 Si a una Iersona ai@ò no li lle&a les se&es conL

dicions de Ioresa, s imIossile 9ue a9uesta Iersona s'ori com a Iersona i tam religiosament# Si

tenim una llosa a sore 9ue a 9ue sols ens Iodem IreocuIar Ier sore&iure s imIossile 9ue ens IoL

dem desIlegar com a cristians# Si no allieram a la gent d'a9uestes condicions estructuralment neastes,com Iot desIlegar la gent totes a9uelles dimensions ms transcendentals de l'?ome4 "a Knica manera

de er cre`le la re&elaci7 s treallant am el Irocs d'allierament, sin7 s imIossile 9ue sigui cre`L

le la nostra condici7 com a cristians# A9uesta s una teologia 9ue no sacriica l'indi&idu a a&or del

colWlectiuQ la &8ctima d'a9uest sistema inHust semIre tendr% una resIosta Ier Iart de u, 9ue la rei&inL

dicar% i la traur% de la mort# A9u8 troam el motiu ms alt de crediilitat d'una teologia Iol8tica, 9ue

tam rei&indica les &8ctimes de la ?istòria#

"a T# e l'allierament soretot es desen&oluI% als Ia`sos anomenats Osudesen&oluIats Pa`sos

9ue sols es consideren ai@8 en unci7 dels Ia`sos ?iIerLdesen&oluIatsD# Es 9Vestiona&a IròIiament

9uins continguts ?a&ia d'aastar la T# e l'allierament, la se&a relaci7 am el -egne de u###

"'allierament s un Irocs gloal, s'alliera a l'?ome de la Ioresa real, de totes les oIressions sociL

als, Iol8ti9ues, religioses, allierant del Iecat, reno&ant la se&a relaci7 am u, s tracta d'una allieL

raci7 ?istòrica# Es d7na, igual 9ue en MetF, una oIci7 Ireerencial Iels Iores, car s7n els destinataris

del missatge de $esKs, s7n els destinataris del missatge escatològic# Crist s'identiica am el Ia de l'euL

caristia i am els Iresos, am els 9ue Iassen set, am els 9ue no tenen de menHar### A9u8 ?i troam una

identiicaci7 real, $esKs s'identiica comIletament am a9uestes realitats# Ai@ò s simItom%tic, car s7n

dues realitats 9ue ?an d'estar connectades#

El motiu teològic darrere a9uesta Ireerencialitat Iels Iores s 9ue u s'?a re&elat Ier i caI als

Iores, u ?a et una oIci7 Ireerencial caI als Iores#

3s signiicati&a la T# e l'allierament en la nostra era4 El Irolema no s 9ue ?i ?agi Iores, sin7

9ue de cada &egada ms, ?i ?a ms dier>ncia entre rics i Iores, de cada &egada ms s'ei@amIla l'aisL

me entre ri9uesa i Ioresa# "a gloalitFaci7 del m7n ?a Irodu`t un m7n sense cantons, un m7n en el

9ue s imIossile o&iar les coses,Ha no s7n o&iales les dier>ncies#

2=



TE)")+A !)(AME(TA"

UNITAT 4NO"A MOSTRATIO C5RISTIANA

2#1# TE)")+A E "A -E*E"AC.

2#1#1# (T-)/CC.

En a9uest tema estudiarem la -e&elaci7 en si matei@a# Primer ens centrarem en les oHeccions iloL

sòi9ues i en el sentit de la -e&elaci7# <i ?a autors com B# $asIersD 9ue airmen 9ue si a9uesta -e&elaL

ci7 es Irodu8s, la lliertat ?umana 9uedaria coartadaN la -e&elaci7 s'inantilitFaria l'?omeN l'?ome IerL

dria el seu car%cter transcendental#

/na &egada enrontats am la realitat de les oHeccionsN ?aurem de rec7rrer la ?istòria del conceIte

de la -e&elaci7N com s'?a conceut la -e&elaci7 des de l'AT ins a la Dei :erum# +r%cies a la reno&aL

ci7 actual dels estudis 8lics, tenim una noci7 reno&ada de la re&elaci7 a la SSEE# Tam estudiarem

la noci7 de la -e&elaci7 en els dierents Pares de l'Esglsia i en l'Edat MitHa, en la 9ue no ?i ?a caI canL

&i imIortantN de la matei@a manera 9ue en el Modernisme#

Am la reorma luterana i el IrinciIi de (ola (criptura, am el 9ue la -e&elaci7 sols s'acceIta des

de la Sagrada EscriIturaN romIr% la tradici7 teològica ins al Iunt d'accentuar una dole ont de -e&elaL

ci7# Am Trento s'intenta recuIerar la transcend>ncia de la Sagrada EscriItura, 9ue esde&indr% cr8tica

Iermanent de l'Esglsia#

El conceIte )evelació no aIarei@er% ins al s# UU, en la Dei Filius C*D# A Trento s'emIra&a el

conceIte E&angeli, norma de e### En el C* s'airma 9ue la u es re&ela en Iaraules i gestos# A9uesL

ta 7rmula est% darrere de tot el deat sore la ?istoricitat de la re&elaci7#

Per tant, Trento, Dei Filius i Dei :erum s7n els IrinciIals documents 9ue tracten la -e&elaci7# "es

9Vestions onamentals 9ue mar9uen a9uest recorregut s7nQ

El Irolema de les onts de la -e&elaci7, el 9ual dei@a d'alguna manera desarticulada la -e&elaL

ci7, al 9ual ?aur% de resIondre la Dei :erum# "a * Iarlar% d'una sola ont i de dos modes de

transmetre el matei@ contingut# Per tant, no Iodem Iarlar d'un contingut 9ue surt a la Tradici7

2J



TE)")+A !)(AME(TA"

Ierò 9ue no surt de la SSEEN car el contingut s el matei@# S'airma com a Knica ont la SSEE,

O"a SSEE s el llire Znormatiu, 9ue ?a de ser &ist Iermanentment com a ont Ierò 9ue tam

?a de ser interIretat dins la Tradici7 de l'Esglsia i 9ue a la &egada actualitFa la Tradici7[ de

l'Esglsia#El C* es asar% soretot en la SSEEN en la litKrgia es Iotenciar% la lectura de laSSEE# Tradici7 i SSEE es troen en un &incle indissolule#

El segon Irolema s la naturalesa IròIia de la -e&elaci7# Tant Trento com la Dei Filius ens

Iresenten una -e&elaci7 de caire intelWlectual i naturalista marcadament doctrinalN ms 9ue una

autoLmaniestaci7 Iersonal de u es deinei@ la -e&elaci7 com una Iroclamaci7 de &eritats i

regles# El C* remarcar% el caire Iersonal, car aans s'?a&ia ematitFat e@cessi&ament allò docL

trinari#

El tercer Irolema s el car%cter sorenatural de la -e&elaci7# "a -e&elaci7 no Iot ser un aegiL

t7 9ue no connecti am les necessitats ?umanesN la -e&elaci7 ?a de Iartir de l'e@Ieri>ncia ?uL

mana i ?a de Iartir de les 9Vestions de l'?omeN ?a de ser resIosta Ier l'?ome# Per ai@ò la *, en

lloc d'emIrar el terme Osorenatural, emIra altres adHectius Ier tal d'e&itar 9ue la -e&elaci7

caigui com una Iesada llosa sore l'?ome# En lloc de Osorenatural s'emIra O-e&elaci7 SuIreL

ma o O-e&elaci7 Sal&8ica#

A ms, la * reairma el car%cter antroIològic de la -e&elaci7, el *er Encarnat esde& la soluL

ci7 al criItograma ?um%N a Iartir de $esucrist s'entn a l'?ome# A9uesta dimensi7 sal&8ica no

esta&a suicientment e@Ilicitada en els documents anteriors# Alerta, s'accentua el car%cter antroL

Iològic, Ierò no l'antroIoc>ntric#

/n altre element onamental de la * s el cristocentrisme# "a * Iarla de la -e&elaci7 semL

Ire des de la centralitat de $esucrist# En documents anteriors no es Iarla&a directament de $esuL

crist com el centre de la -e&elaci7# $esucrist s Omediador i Ilenitud de la -e&elaci7# arrerea9uesta ormulaci7 ?i ?a&ia el conceIte de 9ue no $esucrist no sols s re&elador, sin7 9ue s "A

-e&elaci7N Ier ai@ò es Iarla de Ilenitud# Ai@8 s'intenta comatre l'intelWlectualismeN $esucrist no

s un transmissor de &eritats dogm%ti9ues sore u

0



TE)")+A !)(AME(TA"

/n altre Irolema 9ue es tracta s el dels signes de la -e&elaci7# u> s el 9ue a cre`le a $esuL

crist4 Els miracles4 "a -esurrecci74 En la Dei Filius a9uests signes s7n el 9ue eien cre`le a

$esucrist, Ierò Irecisament Ier9u> s cre`le a a9uests signes# $esucrist s el signe, els signes

s'?an de llegir a la llum del Osigne $esucrist, no indeIendentment# El 9ue a cre`le a $esucristno s7n a9uests signes, sin7 tota la se&a Iersona# "'Knic 9ue a $esucrist s maniestar en signes

el 9ue sN no s7n els signes 9ue donen sentit a la Iersona, sin7 la Iersona 9ue d7na sentit als sigL

nes#

A ms de tot ai@òN es remar9uen altres asIectesN com Ier e@emIle el de la ?istòria i la -e&elaL

ci7# "a -e&elaci7 no succeei@ dins la ?istòria, la -e&elaci7 s la ?istòria# Tam es remarca 9ue

la -e&elaci7 s Ogestos i Iaraules# Pannenerg ?o diu ai@8Q O(o s 9ue u es re&eli dins la

?istòria, sin7 9ue s la ?istòria la 9ue ens re&ela a u# u es a Iresent dins tota la ?istòria#

/n e@emIle s la ?istòria de l'allierament del Iole d'srael 9uan uig d'EgiIte, una ?istòria a

tra&s de la 9ual es descorei@ la sal&aci7# (o ?i ?a uns elements esIecials dins la ?istòria d'sL

rael, no ?i ?a uns elements 9ue no &euria un oser&ador imIarcialN el 9ue Iassa s 9ue algK, un

?ermeneuta am una sensiilitat esIiritual esIecial, s caIa de llegir la ?istòria i troarL?i la

IetHada del u amor# u no es comunica dins la ?istòria, u es comunica com a ?istòria,

mostrantLnos Irogressi&ament el seu interior com asolut# u s'or cam8 des de la receIti&itat

?umana# "a -e&elaci7 s ?istòria llegida, gestos i Iaraules, ai@ la llum creient# "a -e&elaci7de u com a ?istòria re9uerei@ d'una lectura creientN els esde&eniments ?an de dir alguna cosa

a algK# 3s tota la ?istòria, no uns elements concrets on u es &ulgui er IatentN el 9ue succeei@

s 9ue ?i ?a un colWlectiu am una sensiilitat determinada i unes aItituds 9ue descorei@en la

ma de u, no s 9ue u trii un Iole, sin7 9ue el Iole d'srael s ms receItiu, tot?om &eu el

matei@, el 9ue can&ia s la sensiilitat# Tot s re&elaci7, tota e@Ieri>ncia ?umana s re&elati&aN

Ierò no semIre ?i ?a la matei@a sensiilitat, la matei@a Irounditat###

u es re&ela en la ?istòria ent sorgir a la llum a9uest rereons di&8 9ue troam en l'?ome#

Si no eim una lectura de la re&elaci7 ade9uada als temIs, 9ue Iugi d'alguna manera aHustarLse a una

comIrensi7 moderna del m7n, ales?ores el missatge de la -e&elaci7 no es a cre`le, esde& un missatL

ge 9ue no connecta am el m7n#

1



TE)")+A !)(AME(TA"

es del C* es d7na un can&i en la IerceIci7 de u dins la creaci7, resIosta la Iregunta si Iodem

arriar a u a Iartir de la ra7# El C* &a insistir molt en un asIecte, Irecisament airmant 9ue u Iot

ser conegut am certesa Ier la llum de la ra7 ?umana Iartint de les coses creades#

El C* no diu res d'ai@ò# Circumscriu el terme O-e&elaci7 sols a la ?istòria, Ier la resta d'%mits

emIra el mot Omaniestaci7, ins i tot 9uan Iarla de Iarusia, a reer>ncia a la Omaniestaci7 Kltima#

;alt?assar critic% Iroundament la &ia cosmològica, i la * recoll8 a9uesta cr8tica, airmant la dimensi7

Iersonalista i antroIològica de la -e&elaci7

2#1#2# );$ECC)(S A "A -E*E"AC.

2#1#2#1# Fries

!ill maHor d'artesans i caIell%, es doctora en ilosoia, esIecialitFantLse en (eXman# !unda l'institut

Ecum>nic# octrina deista, 9ue es asa en airmar l'e@ist>ncia de u Ierò negar la re&elaci7, car disL

minuei@ la condici7 de lliertat#

2#1#2#2# 4arl 5asper

4arl 5aspers fou un psiquiatra i filosof alemanH que tengué una forta influència sore la teologia, la

psiquiatria i la filosofia moderna. ?s associat a la filosofia e#istencialista degut a que partei# de les

arrels e#istencialistes de @ietAsc%e i 4ierNegaard i perquè el tema de la individual constituei# una

constant a la seva ora. +n quant a teologia, és el concepte de 2transcendència3 el més propi de 5as-

pers. La Transcendència,per 5aspers,és le#pressió m#ima de la no-o$ectivitatG el que e#istei# més

enll del món del temps i de lespai.=

Per ell, la re&elaci7 s la maniestaci7 directa de u# Am les se&es oHeccions intenta deensar la

transcend>ncia, car 9uan se't mostra una re&elaci7 tan transcendent 9ue no la Iots negar, el teu actuar

9ueda determinat# Si ?om es &eu orat a assumir unes &eritats dogm%ti9ues sore u, on 9ueda la lliL ertat de descorir a9uestes &eritats4 "'?ome 9ue s cam8, no metaN si se'l Iresenta directament la meta,

on 9ueda la dimensi7 del descoriment de la IersonaN on 9ueda la lliertat4 ueda susIesa, et troes

orat a donar una ad?esi7 a a9uestes &eritats# $asIer lluita contra el car%cter constringent de la -e&elaL

2J ?ttIsQ]]es#XiiIedia#org]Xii]Barl^$asIersfContriuciones^a^la^!iloso#C#Aa^^la^Teolog#C#Aa

2



TE)")+A !)(AME(TA"

ci7#

$asIer no acceIta una re&elaci7 de caire dogm%tic, car negaria i disminuiria la lliertat ?umana#

"a transcendència inequ>voca disminuei@ la lliertat # $asIer airma 9ue la veritat s el Irocsd'aIroIiaci7 de la &eritatN si Ho no em Iuc aIroIiar de la &eritat, si no Iuc er 9ue allò sigui &eriL

tat Ier a mi, no s &eritat# 3s el cam8 caI a una &eritat semIre Iarcial# Si no em Iuc aIroIiar de

la &eritat, no s &eritat, la &eritat desaIarei@#

"a &eritat Iot ser oHecti&ament &era, Ierò si no me la aig me&a, autom%ticament dei@a de ser

&eritat, car no em transorma, no m'imIacta# (oms a Iartir del moment en 9ue dei@ d'estar en

tensi7 am la &eritat, 9uan adoIt uns continguts assumits Ier semIre, ales?ores m'instal en la

&eritat i em dogmatitF# nstalWlarLse en la &eritat en realitat s instalWlarLse en la mentida# "a &eriLtat no s suHecti&a, la &eritat s la suHecti&itat en 9uant la &aig aIroIiant i introduint dins la

me&a &ida# Ai@ò no nega l'e@ist>ncia d'una &eritat Kltima, sin7 9ue sols en reairma el seu aIroL

Iiament i la se&a suHecti&itat# Si t'instalWles en al &eritat, no tens la &eritat, car la &eritat Kltima

no la Iots tenir# (o s la me&a &eritat, sin7 la &eritat 9ue aig me&a# PersonalitFar s estar semL

Ire en Irocs caI a la &eritat#

Per tant, com Iodem Iresentar la re&elaci7 sense &iolentar la lliertat de l'?ome4 A Iartir de la

?istòria#

<i ?a una -e&elaci7 Kltima i uni&ersal# $asIers es Iregunta com una re&elaci7 Kltima dei@aria

l'?ome est%tic i com una re&elaci7 uni&ersal arriaria a tot el m7n, carregantLse la se&a lliertat#

$asIers 9Vestiona com a Iartir de la materialitat d'un ?ome anomenat $esKs, es d7na la re&elaci7

i com a Iartir d'ell es d7na la transcend>nciaN un du 9ue es des&ela comIletament no ens dei@a,

Ier9u> semIre dei@a un cert rastre en tota la creaci7#

$asIers oHecta 9ue si es don%s una -e&elaci7 en la ?istòria, a9uesta s'acaariaN de la matei@a

manera 9ue si es don%s dins un ?ome, a9uest s'acaaria# Si la -e&elaci7 ens d7na unes claus Ier

a comIrendre l'?ome i Ier saer caI on ?e d'anar, si la -e&elaci7 es Iresenta com la &eritatN

ales?ores la me&a lliertat es &eu coaccionada#



TE)")+A !)(AME(TA"

Però la -e&elaci7 de u no es Iresenta am a9uestes caracter8sti9ues# (o es Iresenta com una

realitat tancada, 9ue es carrega la lliertat de l'?ome# Ms a&iat es Iresenta am car%cter IersoL

nal $esucristDN u s'?a mostrat no am uns continguts teòrics, sin7 am una Iersona, am $eL

sucrist# "a -e&elaci7 no &iolenta la lliertat ?umana, es Iresenta com l'oIci7 a l'ad?esi7 a una Iersona, a $esucrist# A ms, Ier altra Iart, la -e&elaci7 s Irogressi&a#

2#1#2#2# 6asqal, Tillic% i (amt "gust>

Airmen 9ue ?om t Iart de l'ininit dins ell, car sin7 no seria conscient de la se&a initud#

2#1## "'E*)"/C. E "A C)MP-E(S. E "A - E*E"AC.

2#1##1# *ntroduccióSal&ador PiL(inot, nascut a ;arcelona, internacionalment s un dels ms coneguts eclesiòlegs i acL

tualment Iroessor de la !acultat de Teologia de ;Arcelona# +ran Iart de la se&a ora tracta sore la

-e&elaci7, tot i 9ue tam ?a colWlaorat en di&erses re&istes i ?a Iulicat dierents tractats#

2#1##2# 7istòria del concepte 2)evelació3

O-e&elaci7 s la descriIci7 de la Iersona de u, de la se&a acti&itat i del seu ensenament# "a -eL

&elaci7 cristiana es Iresenta com una &eritat uni&ersal i Kltima#

En l'AT mai ?i ?a una re&elaci7 com a &isi7 de uN u no es Iot re&elar Ier la &isi7N de et Mois>s

es taIa els ulls 9uan se li aIarei@ u# "a &isi7 semIre t una estructura oHecti&ant de la realitat# <om,

9uan &eu, oHecti&a el 9ue &eu# En can&i, la Iaraula, t una caIacitat distinta de coIsar l'Altre, car no

&iolenta la te&a &oluntat, sin7 9ue et Iermet actuar des de la te&a lliertat# Per ai@ò, la Paraula s l'insL

trument Ier mitH% del 9ual es re&ela u a l'AT, Ier9u> d7na oIci7 a resIondre des de la lliertat# "a

iconograia de u dins l'AT s una iconograia del u in&isileQ u com a oc, com a nigul### Per aiL

@ò l'AT d7na tanta imIort%ncia a la Paraula# Ai@ò s imIortant Ier9u> la * recuIera a9uesta noci7 8L lica Iersonalista, u se'ns re&ela a cadascun de nosaltres des de la Paraula de u#

En el (T, troam di&erses reer>ncies a la -e&elaci7Q OIredicar, anunciar la ;ona (o&a, l'E&angeli,

la ;ona (ot8cia# A9uesta s l'e@Iressi7 Ireerida dels sinòIticsN mentre 9ue $oan emIra l'e@Iressi7

:



TE)")+A !)(AME(TA"

una &eritat ?istòrica Iot esde&enir &eritat uni&ersal4

Ai@ò ens Iorta a una conceIci7 un tant estrana d'uni&ersalitat, cal concretar 9ue s allò uni&ersalitL

Fale# El Irolema real s si la IroIosta, sigui 9uina sigui, t una mediaci7 ?istòrica# "'autor Irocuradonar co?er>ncia sore el desIlegament de la re&elaci7 cristiana# Com una &eritat de et es Iot con&erL

tir en &eritat de ra74 Com una &eritat ?istòrica es Iot con&ertir en &eritat uni&ersal4 El Irimer 9ue a s

negar un Ocristianisme &oluntarista 9ue cau dins un Iluralisme religi7sQ critica un cristianisme 9ue Ier

tal de sal&aguardar la uni&ersalitat de la religi7 cristiana airma la uni&ersalitat de les dems religions,

Iosa al matei@ ni&ell totes les religions Ai@ò s el &oluntarisme del Iluralisme religi7sD#

(o Iodem entendre la religi7 cristiana com un e@clusi&isme, com un Iri&ilegi dels cristians, sin7

9ue u ?a troat un Iole IredisIosat, oert i 9ue ?a arriat ins a $esucrist, un Iole 9ue ?a Iogut Iroduir una indi&idualitat 9ue s'ori a u matei@# Ai@ò s gr%cies a una ?istòria, ai@ò no s una Iredi L

lecci7 d'un Iole a ulls de u sin7 una receIti&itat esIecial, 9ue u emIra Ier a re&elarLse sense desL

cartar els altres Ioles cultures i religions# (o s 9ue u es re&eli en tot moment am el seu m%@im

esIlendor, sin7 9ue la nostra receIti&itat s limitada#

"a conceIci7 de la ?istòria del Iole d'srael lineal, am origen i dest8D Iermet deinir un u 9ue

ens remet caI a una Ilenitud semIre maHor, ens Iermet Iroduir les categories com la de Irogrs# A9uesL

ta tradici7 ens Iermet Iresentar l'Asolut com el dest8, com allò del 9ual &enim i caI al 9ual anam#

A9uesta realitat s ms %cilment IerceItile dins el Iole ?ereu 9ue no dins el m7n oriental, com

dins la religi7 ?indKN Ierò a9uestes religions estan dotades d'un d>icit d'?istoricitat#

Allò IroIi del cristianisme s l'asolutesaQ Ierò no l'asolutesa de OHo tenc la &eritat i tu no la tens,

sin7 d'una asolutesa 9ue s'escaIa a les nostres mans# $esKs airma la suIrema uni&ersalitat de la sal&aL

ci7 sacriicant tota IarticularitatN caI Iarticularitat oIaca el misteriN donantLse dalt d'una creu or a la

uni&ersalitat el misteri de la sal&aci7N la Knica uni&ersalitat dins la ?istòria s el soriment, el no tenir

res, el tenirL?o totN sols s uni&ersal l'amor asolutN ai@ò s &alid Ier tota religi7 i cultura#

Cal recordar tam 9ue totes a9uelles Iresentacions 9ue diuminen la Iresentaci7 ?umana de $esuL

crist# En lloc d'anar en contra del Concili de Calcedònia el 9ue an s destruir la se&a maniestaci7 di&iL

naN car troam el di&8 de $esKs en l'?um%# Per tant, s ?umanitat el 9ue ?em de contemIlar# 3s des@iL

6



TE)")+A !)(AME(TA"

2#1#:## &arcter universal de 5esucrist

Per9u> la -e&elaci7 en $esucrist es d7na tan tard i tan prest 4 Per9u> ?om re9uerei@ d'un Irocs ?isL

tòricN ?om re9uerei@ d'unes condicions m8nimes Ier9u> es Iugui uni&ersalitFar la ;ona (ot8ciaN aans

ai@ò no era Iossile# (o s'?a re&elat Oara Ier9u> ?a esIerat les condicions m8nimes de la ?umanitat

Ier9u> la -e&elaci7 os uni&ersal i a9uestes condicions %sicament m8nimes es donaren a l'an 0# Es

tracta no d'emIrar un alta&eu ms Iotent Ier tal d'arriar a la uni&ersalitFaci7 dels continguts de la -eL

&elaci7N sin7 d'emIrar l'alta&eu en el moment Irec8s# $esucrist es Iresenta com uni&ersal Ier9u> es desL

Iosseei@ de tota Iarticularitat, Ier9u> es Iresenta en la se&a m%@ima alteritatN Ier9u> es mostra com aL

solut Ier9u> s asolutament amorN Ier9u> no ?i ?a caI rastre d'egoicitat dins ellN Ier9u> s'?a et asoL

lutament transIarent dins ellN Ier9u> s'?a et transIarent al misteri de u dalt de la creu# 3s una uniL

&ersalitat 9ue &e des de ai@N no des de daltN una uni&ersalitat 9ue &e sols des de l'entrega asoluta Ier l'altreN una uni&ersalitat 9ue es d7na Ier9u> es a des de la NenosiCO# $esucrist no es IerceI com una &eL

ritat 9ue s'imIosa sin7 com una &eritat 9ue es disIosa a Iotenciar la ?umanitat en tots els ni&ells i 9ue

Ier tnt, or tots els ni&ells de &eritat 9ue ?i ?a dins l'altre#

El mot universal &ol dir 9ue $esucrist maniesta d'una manera Knica el misteri de u# Podem seguir

Iarlant actualmentN des de 9uina òItica Iodem Iarlar de la uni&ersalitat de Crist en un m7n en el 9ue

cadascK rei&indica la se&a IròIia cultura4 "a resIosta la troam en la teologia de les religions 1#

2#1#:#:# &arcter emergent i intensificador del cristianisme

SemIre ?i ?a la temItaci7 de Iri&ilegiar allò Iarticular# Ens els Ioles en els 9ue encara no ?a arriL

at la -e&elaci7 cristiana, 9uan arri%s de sote, ?auria de ser asorida com 9uelcom ali>, com una

imIosici7, contradient la lliertat ?umana# Si nosaltres comIrenem la religi7 cristiana com una imIosiL

ci7 des de ora 9ue no d7na resIosta a les 9Vestions de cada Iole, seria una imIosici7#

a&ant ai@ò, la doctrina cristiana airma 9ue totes les cultures tenen un Iart de e, deensa 9ue tota

religi7 t un car%cter transcendental# Segons l'autor, tamIoc la soluci7 es troa en un uni&ersal astracL

te# )gden airma 9ue Crist sols &a agaar un element de cada religi7 Ier tal d'esde&enir ai@8 la -e&elaL

0 enosi: Zgrec[ OuidamentN uidament 9ue realitFa Crist de la IròIia &oluntat Ier tal d'arriar a ser comIletament reLceItiu a la &oluntat de u# -# "AT)/-E""E, -# !SC<E""A, S# P3 (()T, Diccionario de Teolog>a Fundamental , I#=16#

1 Teolo*i# e les &eli*ions:

=



TE)")+A !)(AME(TA"

ci7 uni&ersal# Trac deensa 9ue ms 9ue el &alor ?istòric de $esucrist, el 9ue comIta Ier nosaltres s el

&alor simòlicN la idea 9ue reIresenta## ueiruga ad&ertei@ 9ue no Iodem seIarar idea i Iersona ?istòriL

caN sin7 9ue s'?an d'agaar amd7s#

"a -e&elaci7 cristiana sols ser% uni&ersal si tenim en comIte a9uest rereons transcendent de cada

religi7 semina veriD# El cristianisme aHuda a les altres religions a descorir la Ires>ncia de u i ai@8

arriar a la -e&elaci7 a Iartir de la semina veri#

El cristianisme, Ier ser uni&ersalN no Iot ser com un et e@tern a cada culturaN sin7 9ue a Iartir del

m>tode mai>utic, el cristianisme ?a de ser&ir d'aHuda a totes les altres cultures Ier agaar el contingut de

cada Iarticular Ier arriar a la e@Ieri>ncia de u i a la *eritat 9ue ens Iorta $esucrist#

El cristianisme s uni&ersal en el sentit 9ue u es re&ela uni&ersalment i cada cultura ?o descorei@

des de la se&a IròIia e@Ieri>ncia i des de la del cristianisme# El cristianisme s emergentN sorgei@ des

de dins la IròIia cultura# El cristianisme s intensiicador Ier9u> comIartei@ la se&a intensa e@Ieri>nL

cia de la -e&elaci7N contriuint a la germinaci7 des de la IròIia cultura#

2#2# C-ST)")+A E( C"A/ !)(AME(TA"

2#2#1# ETAPES E "A (*EST+AC. S);-E E" $ESS <ST-C

Seguirem el matei@ itinerari 9ue seguiren els Irimers dei@elesQ ens aIro@imarem a a9uell galileu

9ue &i&8 a 2000 ans Ier &eriicar si s el !ill de u# Però nosaltres no emIrarem la ?istòria com a

ont de eN sin7 9ue &e de la declaraci7 creient del cristianisme IostLIas9ual# El 9ue intentarem er s

9ue a9uesta declaraci7 Iugui ser Ilausile des de les coordenades ?istòri9ues# -econstruirem a9uest itiL

nerari no Ier tenir ms eN sin7 Ier9u> a9uesta declaraci7 de e estigui sostinguda Ier la ?istòria#

!ins al s# U*N no es 9Vestiona&a el $esKs ?istòricN sols el seu Nerigma# "a IreocuIaci7 Iel $esKs

?istòric arranca el s# U*N 9uan els te@tos e&ang>lics eren interIretats literalment# "'accs a allò Hesu%L

tic indeIendentment de les airmacions de e comena el s U* am la igura de -eimarus, un IersoL

natge 9ue &a &iure a inals de s# U* IrinciIis de U*# -eimarus Iosa en mar@a el motor de la in&esL

tigaci7 ?istòrica de $esKsN tot i 9ue el 9ue a s airmar 9ue l'Esglsia Irimiti&a ?a&ia in&entat la igura

de $esKs de (atFaretN sent ai@8 una creaci7 de l'Esglsia originaria# -eimarus airma&a 9ue da&ant la

J



TE)")+A !)(AME(TA"

crucii@i7 d'un galileu, els seus seguidors s'in&entaren la resurrecci7# Però allò Iositiu s 9ue -eimarus

IroIici% la seIaraci7 de les airmacions de e de la se&a iograia ?istòricaN car els E&angelis s'escriuen

a la llum del -essuscitat i ens Iresenten una cate9uesis se&a# Per tant, tot est% contaminat Ier la lectura

IostLIas9ual# (o Iodem llegir els ets ?istòrics a la llum dels E&angelis Ier9u> a9uests s7n una Irocla Lmaci7 negatiu# El negatiu de -eimarus s 9ue Iensa 9ue tot ai@ò s un in&ent# Els te@tos de -eimarus

oren Iulicats Iòstuma i anònimament Ier un comIan seu# -eimarus IroIici% la recerca del ons ?isL

tòric dels e&angelis, 9ue no Ioden ser considerats ?istòrics# Ai@ò s el 9ue s'anomena Rld Quest #

-eimarus ou Irecedit Ier StraussN en el ell mig del loriment de la teologia llieral# Però a9uesta

recerca Iarei@ arriar a un carrer7 sense sortida, car els autors es donen comIte de la diicultat de troL

ar unes ases 9ue onamentin la recerca ?istòrica# Com dir% Sc?XeiFer, el Irolema ser% 9ue cada au L

tor IroHectar% damunt el seu treall la se&a IròIia &isi7 sore $esKs de (atFaret, otenint ai@8 mKltiIles

imatges de $esKs# A ms, en a9uell temIs, es &a descorir la Irioritat de l'E&Mc i es &a IroIiciar la idea

9ue el $esKs ?istòric es troa&a en Marc# Per troar el $esKs ?istòric sols calia seguir a Marc, el ms anL

tic i el 9ue tenia un rereons ms &inculat a la igura ?istòrica de $esKs#

Malauradament, es descor8 9ue Marc tam Iresenta&a a9uest asIecte NenòticN 9ue Marc tam s

una lectura IostLIas9ual# A9uest colWlaIse 9ue es Iresenta da&ant a9uest et Iro&oca l'aturada de la inL

&estigaci7 sore $esKs ?istòric#

A inals del s# UU comena la @ot Quest. A9uesta etaIa destaca Ier ;ultmann, 9ui, da&ant a9uesta

crisi 9ue &iu la Rld Quest Ier9u> no tenim documents am els 9ue treallarN IroIosa deturar la recerca

?istòrica i sols &incularLnos a al Crist de la !e# Sols interessa el Crist de la e#

Ai@ò es &a mantenir ins a l'an 5, 9uan es &a dur a terme una Coner>ncia Ier Iart d'un dei@ele

de ;ultmann, Bhsseman# A9uest, en una reuni7 d'antics alumnes de curs, &a con&idar a reLiniciar la reL

cerca Iel $esKs <istòricN &a airmar 9ue d'alguna manera ?i ?a&ia d'?a&er algun &incle entre la &ida del

$esKs IreLIas9ual i les airmacions de e IostLIas9ual# Bhsseman airma 9ue s Iossile troar airmaL

cions sore la &ida de $esKs a Iartir del (T# S'inicia, ai@8, l'oertura a la @eS Quest # (o s Iossile troL

ar les airmacions 9ue s7n les matei@es accions de $esucristN Ha no Iodem airmar 9ue els E&angelis

s7n ?istòrics# (o ?o Iodem er Ier9u> l'e@egesi ?a a&anat molt, els estudis i l'ar9uitectura interLtestaL

:0



TE)")+A !)(AME(TA"

ment%ria descorei@en els anomenats E&angelis CoItes apòcrifsD omenten una caIacitat in&estigadora

de la ?istòria# El conei@ement ?istòricLcr8tic 9ue tenim ara matei@ de la ;8lia Iro&e d'a9uesta ase#

Com a criteri d'?istoricitat onamental, els autors de la @eS Quest emIraran el criteri de la semlanLaQ ser% ?istòric a9uell et 9ue d'alguna manera contradiu els Iostulats de l'Esglsia Irimiti&a# Els estuL

diosos de la @eS Quest Iretenien demostrar la ?omogene`tat de $esKs enront al Hudaisme#

Ara ens troam en la T%ird Quest Q els estudis ms recents ens donen a entendreN intenta recuIerar el

rereons Hueu de $esurist# En lloc de cercar el $esKs de la ?istoria en contra del Hudaisme, Irocura cercar

el $esKs ?istòric dins el HudaismeN car $esKs onamentalment era un HueuN s'intenta recuIerar la igura

d'un $esKs Hueu# Però no entram en a9uesta etaIa aandonant l'anterior, sin7 9ue sols s un nou rum

9ue destaca IerQ

Procs de HudaitFaci7 de $esKs de (atFaretN en el sentit 9ue la T%ird Quest insistei@ molt en inseL

rir a $esKs en el seu conte@t# "a T%ird Quest , el grui@ dels seus estudis, s'?a Irodu`t en els ans

J0# El criteri no ser% tant marcar o destacar tant la dier>ncia, com en el criteri d'?istoricitat, siL

n7 marcar la discontinu`tat en la continu`tatN allò 9ue T?eissen anomena OIlausiilitat ?istòriL

caQ si ?em de descorir allò dierencial de $esucrist, ?o ?em de descorir en el Hudaisme, ?em

de descorir la discontinu`tat dins la continu`tat# Cal Iresentar a $esKs dins el seu conte@t#

MKltiIles onts sore $esKsN no sols les onts canòni9ues, sin7 tam les e@traLcanòni9ues# <i

Iodem incloure, Ier e@emIle, la literatura interLtestament%ria o la ilioteca de (aamai, descoL

erta recentment i 9ue cont onts e@traLcanòni9ues E& Tom%s i E& PereN amarats d'una mentaL

litat gnòsticaD# Tam s destacale el descoriment dels manuscrits de umr%n, 9ue ens ?an

ser&it Ier a conte@tualitFar molt ms la igura oHecte del nostre estudi, car umrn ens Iresenta

un Hudaisme comIletament contemIorani a $esKs# 3s destacale, a ms, la literatura aIòcria

cristiana, una literatura no canònica interLtestament%ria Hudeocristiana# Tot a9uesta literatura,ms 9ue sore la &ida de $esKsN ens oerei@ &aluosa inormaci7 sore la ormaci7 dels te@tos 9ue

s8 9ue contenen dades iogr%i9ues de $esKs#

A ms de la literatura e@traLcristiana, no Iodem olidar la literatura e@traLcristiana# "'Knic relleL

:1



TE)")+A !)(AME(TA"

&ant 9ue ens IroIorciona s el testimoni molt antic de $esKs i de la comunitat cristiana# estaL

9uen els te@tos de !la&i $ose, de T%cit i de Plini# A9uests te@tos, el 9ue ens Iermeten s tancar

la Iol>mica sore l'e@ist>ncia o no de $esKsN car s7n documents e@traLcristians# Ara , aIortar

dades concretes sore $esKs, no# En can&i, els te@tos e@traLcanònics s8 9ue ens IroIorcionen inLormaci7 addicionalQ discursos, airmacions lleugerament dierent e@Iressades###

(o Iodem olidar la interLdisciIlinarietat dels estudisQ s'emIren altres metodologies, com la soL

ciologia, l'antroIologia cultural### en orma de deat, en un clima de deat IroIi del m7n nordL

americ% on es desen&oluIa maHorit%riament la T%ird Quest # Tradicionalment la in&estigaci7 soL

re el $esKs ?istòric ?a&ia estat en mans del Irotestantisme alemanN Ierò sore els =0, Ier

9Vestions de recursos inancers, el centre gra&itacional s'?a desIlaat als E/AD

2#2#2# C-TE-S '<ST)-CTAT P-MA-S SEC/(A-S

2#2#2#1# *ntroducció

Aans de res, cal recordar 9ue mai Iodem emIrar un criteri d'?istoricitat en solitari# Per tal de disL

cernir si un dit de $esKs s ?istòric o no, es sol emIrar una acci7 cominada de criteris# Per tant, ser%

ms ?istòric un dit de $esKs 9ue comIlei@i ms criteris d'?istoricitat# SemIre Iarlam d'una acci7 entreL

creuada dels criteris# Meier distingei@ cinc criteris IrinciIals i tres de secundaris#

2#2#2#2# &riteri 8loal

T?eissen l'anomena Ocriteri de Ilausiilitat# S'airma la ?istoricitat d'una dita de $esKs 9uan encai@a

en el conte@t Heu d'a9uell temIsN car $esKs era un Hueu# El Irolema rau en el limitat conei@ement 9ue

tenim del Hudaisme 9ue tenimQ el Hudaisme s molt distint, s molt ?eterogeni, no ?i ?a un sol Hudaisme i

a damunt, en tenim un limitat conei@ement# Per tant, a9uest criteri aIlicat de manera autom%tica, 9uan

distingim massa a $esKs del seu conte@t, Iodem c7rrer en errors# T?eissen airmaQ Ointentem entendre la

dierencialitat de $esKs no en contra del Hudaisme sin7 dins el Hudaisme# Cal distingir el 9ue eia IecuLliar a $esKs no en contra del Hudaisme, sin7 des de dins del Hudaisme, $esKs era un Hueu, no el Iodem

desarrelar ni treure del seu conte@t# E@emIleQ es deia 9ue $esKs s el Irimer 9ue diu OAa a u# SeL

gons umr%n, ai@ò Ha es eia aans# Seria el criteri IroIi de la T?ird uest#

:2



TE)")+A !)(AME(TA"

2#2#2## &riteri de diferència i de contradicció

Tot allò 9ue desconcerta a l'Esglsia Primiti&a seria ?istòric# Tot allò 9ue sigui reormulat Ier9u>

crea una diicultat a l'Esglsia Irimiti&a# E@emIleQ Ier9u> $esKs s atiat Ier $oan ;aItista# Ai@ò no li

aria caI gr%cia a l'Esglsia Irimiti&aQ Ier9u> $esKs s'?a&ia unit a un gruI del 9ual $oan n'era el l8der4

Per ai@ò, Ier9u> &a desconcertar i ?o &aren escriure seria considerat ?istòric# Seria el criteri ms IroIi

de la (eX uest, tot i 9ue cal anar alertaN car elements 9ue ara Iodr8em considerar desconcertants o

&ergonosos, Iotser Ier l'Esglsia d'a9uell moment no ?o era2#

2#2#2#:# &riteri de testimoni m9ltiple

Es onamenta en considerar &ertader un dit de $esKs 9uan el troam en ms d'una ont liter%ria indeL

Iendent i]o en ms d'una orma o g>nere literari# Tot i ai@8, cal ser IrudentsN car el et 9ue un una dita oun et sols aIaregui en una ont no signiica 9ue succe8sN no Iodem emIrar un sol criteri de manera meL

c%nica#

2#2#2#5# &riteri de co%erència

A Iartir d'?a&er estalert un nucli de coses 9ue s7n Ilausiles ?istòricament, tot alljo 9ue sigui coL

?erent am a9uest nucli, ser% ?istòric#

2#2#2#6# &riteri de reuig

Airma 9ue tot allò 9ue e@Ilicaria l'e@ecuci7 de $esucrist, tot allò 9ue e@Ilicaria les tensions entre

$esKs i les autoritatsN seria ?istòric# Ara , a9uest criteri no es Iot aIlicar a les matei@es Iaraules de $eL

sKs o als matei@os ets de $esKs car no els tenim disIonilesD, Ierò s8 9ue Iodem accedir a les Iaraules

dels e&angelistes#

A9uests criteris no es Ioden aIlicar a`lladament, sin7 9ue s'?an d'aIlicar de manera cominada# A

Iartir d'ara &eurem els cinc criteris secundaris

2#2#2#G# )erefons arameu

Allò 9ue relectei@ un cert sustrat o rereons arameu, allò 9ue aci reer>ncia a un rereons arameu,

2 AIunts amIliats a Iartir del manual de $# P# Meier

:



TE)")+A !)(AME(TA"

seus dei@eles com $esKs de (atFaret#

2#2##2# Data de nai#ement

ion8s l'E@igu ou 9ui &a er el c%lcul sore la data de nai@ement de $esKs# Malauradament, el c%lculno est% Irecisament aHustat# "a T%ird Quest s'?a et &aler de totes les onts disIoniles Ier al c%lcul# iL

on8s calcula 9ue l'anunci de l'%ngel es &a er el G5: de la undaci7 de -oma# A9uesta ou la data 9ue

emIram Ier determinar l'an Fero#

Ara , saem 9ue les dates 9ue consideram no s7n del tot certes# Meier airma 9ue &a ni@er com a

m8nim aans del : aC# Saem 9ue $oseI i Maria es censaren a $udea i saem 9ue a9uest cens est% relaL

cionat entre el 6 i el : aC#

Tam saem 9ue es relaciona&a a $esKs am (atFaret, lloc 9ue en l'AT es relaciona&a am l'ATN Iel

9ue Iarei@ 9ue s astant racional airmar 9ue &a ni@er a (atFaret enlloc de ;etlemN car s'airma 9ue

&a ni@er en un &iatge de ;etlem caI a (atFaret mentre deugien d'<erodes#

Curiosament, en els E&angelis no aIarei@ gaire inormaci7 sore la in%ncia de $esKs, Iossilement

Ier9u> no ou relle&ant, Ier9u> no ?i ?a&ia res a recordar# Ara , en els E&angelis ?i troam certes reL

er>ncies, com el relat del TemIle# Sore la ?istoricitat d'a9uests relats Iarei@ ser 9ue s7n elaoracions

teològi9ues# Partei@en de Mc, l'e&angeli ms antic, 9ue misteriosament no a caI reer>ncia a la in%nL

cia de $esKs i tant Mt com "lc tenen &ersions molt distintes sore la in%ncia# Per tant, caI dels criteris

dels 9uals disIosam en Iosarien da&ant uns te@tos ?istòrics# El Hudici gloal 9ue an els estudiosos s,

Ier tant, 9ue els E&angelis sore la in%ncia de $esKs s7n una lectura teològica IostLIas9ual# A9uest si L

lenci ens indica

2#2### 'aptisme

3s 9uan comenam a tenir dades ?istòri9ues sore $esKs# "a maHoria dels e&angelistes es9ui&en 9ue$oan ?auria de ser maHor 9ue $esKs# El et 9ue ou atiat Iel ;aItista, ?istòricament ens conduei@ a IenL

sar 9ue $esKs ou dei@ele del ;aItista i 9ue en orm% Iart delseu mo&iment# Tam ens conduei@ a

Iensar 9ue el &a er romIre am a9uest mo&iment# El missatge del ;aItista 9ue transmet $esKs s sore

el Hudici de u# $esKs ens transmet la Ires>ncia d'un u misericordi7s, ondad7s###

:5



TE)")+A !)(AME(TA"

2#2##:# ;issatge de 5es9s

$esKs ens anuncia el -egne de u, ens anuncia la ;ona (o&aQ recon>i@er $esKs com a Iroeta# $oan

anuncia 9ue el missatge s el missatger i la comunitat cristiana Irimiti&a comena a er a9uesta interL

Iretaci7 soretot 9uan comena a ?a&er una dilaci7 de la Iarusia# $esKs ens anuncia el -egne de u i

Irogressi&ament es &a donant un desIlegament d'a9uesta &i&>ncia, car si acceItam la ?umanitat de $eL

sKs ins la darrera conse9V>ncia, a9uesta s la se&a naturalesaQ no nei@ saentL?o tot# $esKs no s un suL

IerL?um%, sin7 un ?um% tan ?um% 9ue ens Iresenta una ?umanitat distintaN no cal soreL?umanitFar $eL

sKs sin7 descorir la se&a radical ?umanitat#

2#2##5. +ls <= dei#eles

Parei@ ser 9ue s ?istòric 9ue reun8 a 12 dei@eles i semla 9ue am a9uest nomre Iretn reunir atot el Iole d'srael i sal&arLlo#

2#2##6# ;iracles

Tres tiIus d'accions miraculoses 9ue aIarei@en en el (TQ naturals $esKs caminant sore les aigVesD,

donaci7 Ians i Iei@os, resurreccionsD, taumaturgs curacionsD# Meier entn els miracles de naturalesa i

els de donaci7 com recursos teològics# "a maHoria dels estudiosos conluei@en en airmar l'acti&itat ?isL

tòrica dels miracles taumatKrgics# El consens maHoritari dels estudiosos s airmar l'e@ist>ncia d'algun

nucli ?istòric de les accions taumatKrgi9uesN car la maHoria dels e&angelistes tendei@en a anarLles suIriL

mint, Ier tant tenen un rereons molt antic# Cal airmar 9ue accions d'a9uest tiIus no eren e@clusi&es de

$esKs, sin7 9ue eren astant re9Vents en altres IersonatgesN tota Iersonalitat carism%tica tenien atriu`L

des accions taumatKrgi9ues# En a9uell temIs, el simIle acte de tocar un leIr7s, al 9ual se'l considera&a

castigat Ier u, imIlica&a la restituci7 de la se&a condici7 natural, la se&a condici7 de noLIecador#

uan $esKs toca&a un leIr7s es considera&a 9ue u inter&enia a a&or d'a9uesta Iersona#

2#2##G# )elació de 5es9s am el TempleParei@ ser 9ue a9uell 9ue en&i% a $esKs a Pilat era sacerdot del TemIle# Tam cal tenir en comIte

9ue els romans no e@ecuta&en Ier9u> s8, no ?o eien Ier 9ualse&ol comentari# A ms, tam cal remarL

car 9ue els te@tos Iosteriors sua&itFa&en la Ires>ncia dels Hueus# $esKs de&ia ?a&er IlanteHat alguna cosa

molt cr8tica sore el Hudaisme Ier tal 9ue els romans Iensassin 9ue ?i Iodia ?a&er alguna mena de reL

:6



TE)")+A !)(AME(TA"

de u# A ms, cal tenir en comIte 9ue en a9uell moment regna&a el llenguatge i la conceItualitFaci7

intelWlectual &eterotestament%ria# Es llegei@ la &ida de $esKs a la llum de l'AT#

"a cristologia e@Il8cita s ruit d'un treall teològic, la imIl8cita la troam Ha en temIs de $esKs# en9uant a la consci>ncia messi%nica de $esKs4 es de la IersIecti&a dels Hueus del seu temIs, noN car la

se&a consci>ncia messi%nica no es resIon amla conceIci7 messi%nica del seu temIs# A ms, la consciL

>ncia messi%nica s 9uelcom 9ue es &a ad9uirint Irogressi&ament# Ara , semla ser 9ue ?i ?a un rereL

ons ?istòric dins a9uesta condici7 messi%nicaN car la gent es troa&a en e@Iectati&a messi%nica, esIeraL

&en un Messies# esIrs de la se&a mort, se l'anomena $esucrist Crist b MessiesD#

2#2##J# ?s o o dolent que %i %agi una resistència a conèi#er a 5es9s de @atAaret!

Per9u> seguim intentant er un aIroIament al $esKs ?istòric saent d'entrada 9ue racassarem4 Per

tal de lle&ar a $esKs de tota ideologia i de tota conceIci7 ?istòrica, necessitam en tot moment seguir inL

&estigant al $esKs ?istòric, car d'a9uesta manera eim un e@ercici deautoLrele@i7 teològica# CaI teoloL

gia Iot encaIsulara $esKs# (ecessitam el $esKs ?istòric Ier9u> ens aci de Iermanent cr8tic a les nostres

teologies# A9uest e@ercici de do#a ignorantia sore $esKs s el 9ue ens Iermet arriar a ell#

2#2#:# - EPE(SA- "A C-ST)")+A

2#2#:#1 *ntroducció

Andrs Torres ueiruga, caIell% catòlic de +al8cia s un dels ms imIortants i Irestigiosos teòlegs

esIanols actuals# Conegut Ier Irocurar actualitFar nocions com les de Omal, Ore&elaci7 i OresurrecL

ci7 al conte@t actualN algunes de les se&es ores oren discutides Ier la Comisi7 Ier la octrina de la

!e de la CEE mitHanant una notiicaci7 emesa el 2012N notiicaci7 9ue segons alguns mitHans e9ui&alL

dria a la 9ualiicaci7 de Torres ueiruga com O?eretge#

2#2#:#2# Don venim*enim d'una llarga cristologia asada en la soreL?umanitFaci7 de l'?ome $esKs Ier tal de IoderLli

atriuir la se&a di&initat# *enim d'una llarga cristologia 9ue conceI $esKs com a9uell OsuIerL?ome 9ue

?o saI tot# esIrs de dis9uisicions sore si era guaIo o lleig, o si esta&a tot irat o ms a&iat era oo

?a arriat l'?ora de comenar a comIrendre $esKs dins el seu conte@t, dins el si del Hudaisme am tot el

:=



TE)")+A !)(AME(TA"

9ue ai@ò imIlicaDN ?a arriat el moment de comIrendre la initud de la naturalesa ?umana de $esKs#

S'?a acaat l'era de la nostra idea Ireconceuda i Irearicada Ier nosaltres matei@os 9ue s u 9ue

seguei@ dictant el 9ue ?a de ser $esKs, de manera 9ue a9uest acaa sent Ouna lWlustraci7 del u Ha coL

negut i no la se&a re&elaci7 no&a, 9ue ens ilWlumina en el tKnel de l'e@ist>ncia#

2#2#:## &ap on %em danar

esIrs d'a9uesta dis9uisici7 inicial, con& comenar el discurs recordant 9ue $esKs mai es &a IreL

sentar com un suIerL?ome, sin7 9ue Hustament &a &oler ser un ?ome com els demsN un ?ome 9ue menL

Ha&a, e&ia i sua&a am els seus dei@eles# Els dei@eles ?a&ien con&iscut am ell, com un ?um% igual

9ue la resta de mortalsN Ierò lo di8cil ?a&ia estat Irecisament trasIassar a9uesta ?umanitat ins a caItar

la se&a transcend>ncia# uan els dei@eles airma&en lo Odi&8, ?o sentien Iroundament anclat dins la

?umanitat de $esKs, no com a 9uelcom des&irtuat d'a9uell m7n#

oncs , el 9ue Irocura la cristologia actual s crear les condicions Ier reIroduir a9uesta e@Ieri>nL

cia# !a alta IalIar, manuclar la ?umanitat de Crist Ier tal de Ioder ascendir als conceItes 9ue e@IresL

sen la se&a di&initat#

Però Oaccentuar la ?umanitat de $esKs no deilitaria la se&a di&initat4 oncs no, Ha no ens troam a

l'era Medie&al, en la 9ue el conte@t i la orma de Iensar d'a9uell moment Iermetien satiser la necessiL

tat racional am dogmesN no, ara ens troam en la PostLModernitat, en la 9ue estam aIrenent a &eure en

la ?umanitat de $esKs el rostre del PareN estam aIrenent a &eure en la ?umanitat de $esKs el sentit aut>nL

tic de la se&a di&initat# Si ;o est%s a9u8, ens diriaQ OCom ms ?ome se'ns Iresenta $esKs, ms es maniL

esta u# Com ms u s $esKs, ms es re&ela l'?ome#

$esKs, en tota la se&a ?umanitat, se'ns Iresenta com a model de la nostra Ira@is cristiana i de la nosL

tra comIrensi7 de u# Per tant, en l'era daurada de la IostLmodernitat, $esKs en tota la se&a ?umanitat

se'ns mostra com a reerent moral en un m7n on regna l'oscura tirania del ni?ilisme#

A ms, en un m7n interconnectat i multicultural, un cristianisme Ha OconceItualitFat, Ha Irearicat

am conceItes occidentals, molts coIs resulta inassimilale Ier altres cultures com l'aricana o l'asi%tiL

ca# En can&i, si els intentam oerir la realitat matei@a com engendradora d'e@Ieri>ncia i tradici7, es IoL

:J



TE)")+A !)(AME(TA"

den orir moltes Iortes, a ms 9ue el IroIi cristianisme es Iot enri9uir am no&es IersIecti&es molts

coIs ens creim 9ue sols ?i ?a la nostraD

2#2#:#:# &om %o %em de fer Ara 9ue Ha saem caI on ?em d'anarN ara 9ue Ha saem 9uin cam8 ?em d'escollirN sols ens manca saL

er com dur el nostre IroIòsit a termeN sols ens manca escollir el mitH% de transIort#

Aans 9ue res, cal tenir en comIte 9ue els m>todes cognoscitius 9ue s'estilen a&ui en dia no s7n els

matei@os 9ue esta&en de moda 9uan es conce Iart de la cristologia tradicional# En l'>Ioca medie&al,

regna&a el m>tode deductiuQ Osi Crist tenia una YnaturalesaY ?umana ales?ores#### 'a9uesta manera,

molts coIs s'arria&en a conclusions 9ue esta&en en comIleta disson%ncia am els E&angelis#

A Iartir de la modernitat, trioma la inducci7, es Iartei@ esIont%niament des de ai@Q es cer9uen i

analitFen cuidadosament les dades Ier tal d'anar construint Ioc a Ioc la tesi# Era ine&itale 9ue a9uest

m>tode cal%s Iroundament a la cristologiaN moti&antLla a cercar, des de les dades 9ue Iacientment anaL

&a acumulant la cr8tica 8licaN moti&antLla a reconstruir a9uella igura ?umana de $esKs# A9uesta s la

cristologia Odes de da&all, la cristologia d'a&ui i de dem%#

A9uest s l'Knic cam8 Ier a una aut>ntica reno&aci7N s l'Knic cam8 Ier la suIer&i&>ncia de la cristoL

logia# Sols en 9ueda el retorn a l'e@Ieri>ncia Ier tal d'orir una comIrensi7 &ertaderament actual de

Crist#

;, si ens ?agussim de 9uedar am dues Iaraules d'a9uest discurs, sens dute serien a9uestesQ ONe-

nosis es plerosis# S7n de -oinson, teòleg 9ue intenta e@Iressar la intu`ci7 de ons 9ue es troa en la

ase de tots els intents#

4enosis s 6leròsis. El uidament s la Ilenitud# u se'ns re&ela el ?um% dels ?umansN i en el ms

?um% dels ?umans, en $esKs i am totes les se&es limitacions ?umanes, s on troam la di&initat del !ill

de uN les limitacions ?umanes no s7n un retall de la di&initat de $esKs#

u s'?umilia entLse el ms ?um% dels ?umans, u s'?umilia morint a la creuN i l'Knic 9ue a 9ue

sigui e@emIle a seguir i la IrinciIal declaraci7, l'Knic 9ue &en la imIot>ncia de ser ininitament ?um%

50



TE)")+A !)(AME(TA"

la creu reIresenta el rac%s desIrs del 9ual els dei@eles traicionarien el seu Mestre i recuIerarien la e

soretot am les aIaricions#

;, doncs darrerament es Iarla del 9ue s'anomena a Isicologia una dissonncia cognitiva# /na disLson%ncia cogniti&a es d7na 9uan dues idees entren en conlicte# Els sers ?umans estan IredisIosats a

donar Irioritat a a9uella inormaci7 9ue conirma les se&es creences i a minimitFar la inormaci7 9ue

reuta el 9ue creuen# uan la inormaci7 9ue reem &a en contra del 9ue creim, s esIecialment doloroL

sa i ens Iermet mentirLnos a nosaltres matei@os# Anem a traduirL?oQ

A((i, Fumes tot i que saps que et pot matar +ls dei#eles viuen 5es9s, qui genera granse#pectatives

Con/li()e (a teva alIlota t%o remarca ;or escandalosament a la creu. Fracs

Res%os)# Tauto$ustifiques o lenvies a porgar fum La resurrecció com a superació del contrast

"a resurrecci7 actua com a llum 9ue ilWlumina el tKnel del contrastN la mort no Iot ser el dest8 inal

de $esKs# "a crucii@i7 actua com el gran catalitFador 9ue Iromou la e en la resurrecci7# Per9u>4 PerL

9u> el u 9ue inter&enia a a&or dels Husts no Iodia aandonar $esKs, el Hust Ier e@celWl>ncia# !ou en

a9uest contrast escandal7s en el 9ual ?agueren de mudar la se&a conceIci7 i no en la mort de $esKs en

si# Ara , cal tenir molt Iresent 9ue assumir el contrast com un dels actors onamentals 9ue Iorta al

Odescoriment de la resurrecci7 no imIlica con&ertirLla en una simIle IroHecci7 suHecti&a#

Si oser&am atentament els relats e&ang>lics 9ue tracten sore la resurrecci7, contemIlarem 9ue %L

sicament s'inicien am el seIulcre uit# oncs , Ier a comIrendre a9uesta tradici7, cal traslladarLnos

al conte@t IroIi de a 2#000 ans, en el marc de l'antroIologia ?erea# "'antroIologia 8lica, marcada

Iel seu car%cter unitari, di8cilment Iermet concere i reIresentar al resurrecci7 sense contar am el cos

8sic i Ier ai@ò s'insistei@ en l'element &isile i sensile# Per tant, era estrictament lògic 9ue les narraciL

ons oIerassin am a9uest elementQ era el 9ue de manera natural resIonia a a9uell conte@t# Ara , cal

ser conscients de 9ue actualment la e en la resurrecci7 no deI>n de la resIosta 9ue donem a a9uesta

Iregunta#

2#2#5## &ap on %em danar

Els dei@eles comIrengueren la resurrecci7 i sols ai@8 Iodien comIrendreLla, donats el seu conte@t

natural i la se&a antroIologiaD, com un succs O8sic, en el sentit de transormaci7 del cad%&er, de maL

52



TE)")+A !)(AME(TA"

nera 9ue, dei@ant el seIulcre uit, $esKs &a assumir un nou cos, un cos tan 8sic 9ue el -essuscitat Iodia

ser &ist i tocat i menHa&a am ells#

El nai@ement de l'Esglsia &a re9uerir Irecisament de la resurrecci7 real i de la e en ellaN Ierò ai@òno imIlica 9ue ?agi de ser una resurrecci7 emI8rica# Si entenem la resurrecci7 de manera literal, tam

?o ?em de er ai@8 am l'ascensi7, siguem co?erents# $ustament Ier9u> la conceIci7 origin%ria de la reL

surrecci7 s ruit d'una Onecessitat cultural, no s un IreceIte Ier una cultura i un conte@t distints com

el nostre#

!inalment, no ser&ei@ d'argument el deensar 9ue noms la resurrecci7 de $esKs entesa d'a9uesta maL

nera e@Ilica 9ue el mo&iment de $esKsos l'Knic en continuar desIrs de la mort del seu undadorN car el

motiu real ou 9ue es &a constituir a si matei@ com a mediaci7 realitFadora del -egne 9ue anuncia, a diLer>ncia d'altres igures Omessi%ni9ues anteriors# 3s en a9uesta dier>ncia i no en suIosades Iro&es 8L

si9ues i miraculoses on una consideraci7 cr8tica Iot recolFar la re&elaci7 de la resurrecci7 com a real i

Ilena#

u> &a ser, doncs, el 9ue origin% la e en la resurrecci74 *a ser el cam8 intens, lent i Iround 9ue &a

rec7rrer una comunitat 9ue Ha Iartia de la e en la resurrecci7 en general# *a ser una comunitat IrounL

dament commoguda Ier la e en $esKs, en 9ui ?i reconegueren la Ires>ncia sal&8ica de u # *a ser una

comunitat 9ue &a &iure la terrile inHust8cia de l'assassinat d'a9uell en 9ui creien, 9ue &a &iure el rac%s

de la creuN una comunitat 9ue suIerant el desconcert inicial i romIent tota e@Iectati&a, &a saer recoL

n>i@er la Ires>ncia ressucitadora de uN d'un u 9ue esta&a all%, Ierò no com ells l'esIera&enN d'un

u 9ue actua&a en la ?istòria, Ierò no com ells esIera&enN d'un u 9ue era el Pare del Cruciicat i el

sostenia am el seu amor, Ierò 9ue no el ai@a&a de la creu# 'un u 9ue sense inter&enir emI8ricaL

ment, no &a dei@ar caure al seu !ill en el noLres, en el uit de la mortN sin7 9ue el Iort% a la Ilenitud de

la se&a &ida, el Iort% a a la m%@ima transcend>ncia#

Irecisament Ier ai@ò, Ier9u> la &ida no&a de $esKs transcendei@ radicalment l'esIaiLtemIs i IreciL

sament Ier ai@ò, no cal Irendre's al Ieu de la lletra les aparicions com a ets ?istòrics, car no ?i Iot ?aL

&er IerceIci7 sensile d'una realitat transcendent# Ara , ai@ò no imIlica la negaci7 del reerent real

9ue s'anuncia en a9uestes e@Ieri>ncies suHecti&es de la matei@a manera 9ue no el negam 9uan deim

5



TE)")+A !)(AME(TA"

9ue Iodem Iercere u en les realitats creades i mai el Ierceem en si matei@Q no Iodem O&eure

uD#

e la matei@a manera, comItar am el seIulcre uit no signiica negar la resurrecci7, Ier9u> a9uesLta no deI>n de la desaIarici7 del cos 8sic# "a &ida no&a i la identitat gloriicada de $esucrist transcenL

dei@en radicalment l'esIaiLtemIs# El nou conceIte de resurrecci7 tal i com es re&ela en el dest8 de $esuL

crist, no necessita rec7rrer a accions di&ines de car%cter inter&encionista i miracul7s# El nou conceIte

de resurrecci7 9ue troam en $esucrist, es realitFa llegintL?o tot dins l'e@Ieri>ncia gloal de la no&a siL

tuaci7 9ue Iartei@ de la mort a la creu# (o es tracta d'una interruIci7 emI8rica en el Ila ?istòric, sin7 de

la culminaci7 re&eladora de tot un Irocs anterior 9ue es desen&oluIa en el si del seu conte@t contemL

Iorani# "a comunitat descor8 la resurrecci7 de $esKs Ier9u> eecti&ament, tot el seu ser ?o esta&a diL

ent# "a &ida de la comunitat esta&a ara animada Ier la Ires>ncia &i&a del -essuscitat#

en 9uant a la 9Vesti7 sore la identitat de $esKs desIrs dels dies en el seIulcre, cal tenir Iresent

9ue s $esKs matei@, ell en Iersona, 9ui ressuscita#

2#2#6# "A /(*E-SA"TAT E( "A TE)")+A E "ES -E"+)(S

=.=.B.<. La postura e#clusivista

-eIresentada Ier l'e#tra ecclesia# Actualment Ioc sostinguda, Iotser Ier B# ;art?#

=.=.B.=. Linclusivisme i les seves modalitats

Airma 9ue u sal&a Ier $esucrist a 9ualse&ol 9ue s'or a la ellesa i a la &eritat sigui de la cultura

9ue sigui i ins i tot en contra de la se&a cultura# <i ?a una acci7 de $esucrist a tra&s de l'EsIerit Sant

dins cada cultura i religi7#

-eIresentada Ier la maHoria de teòlegs# $a des del C* s'?a intentat concere 9ue on ?i ?a una acci7

sal&8ica ?i ?a $esucristQ s'intenta incloure al m7n e@traLcristi% dins la nostra IersIecti&a# Tam ?i ?a

una altra conceIci7 ms recent 9ue airma 9ue tam s la tradici7 la 9ue sal&a, s l'ES el 9ue actua

dins cada tradici7, no sols dins cada indi&idu#

El Irocs de crei@ement de les dems religions deI>n de la se&a relaci7 am el cristianisme# "es reL

5:



TE)")+A !)(AME(TA"

ligions Ioden ser sal&8i9ues en elles matei@es tra&s de l'ES, Ierò mai al marge de $esucrist# A9u8 es

situaria el Magisteri ms recent de l'Esglsia# Ara , el Irolema d'a9uesta Iosici7 s 9ue no resol el

Irolema del di%leg religi7s#

=.=.B.C. 6luralisme simètric i asimètric

El Iluralisme sim>tric deensa 9ue no es &incula caI religi7 a CristN totes les religions aIunten al

matei@N Ierò caI d'elles arria a Iosseir a9uest IuntN totes estan en recerca#

Tam Iodem Iarlar d'un Iluralisme asim>tricQ no totes les religions s7n igualsN algunes ?an desIunL

tat uns elements 9ue altres no ?an aIuntat# Però totes tenen un ni&ell de &eritat# $esucrist aIunta al -egL

ne de uD# 3s la soluci7 9ue ens IroIosa Torres ueirugaQ Iluralisme asim>tric# (o es &ol situar ms

enll% de l'inclusi&isme i tamIoc comrega Ilenament am el Iluralisme, Ier ai@ò Iarla de Iluralisme

asim>tric# e recent aIarici7# $a es romIen les regles del HocQ Ha no ?i ?a una directa relaci7 am el crisL

tianisme sin7 9ue les IròIies religions no s7n sal&8i9ues Ier se sin7 Ier la relaci7 9ue Iuguin tenir am

el misteri cristi%# El cristianisme, en el ons, no Iosseei@ a $esucrist, semIre est% en Iermanent recerca

de u a Iartir de la recerca de $esucrist# En a9uest sentit, totes les religions comIartei@en una e9uidisL

t%ncia d'a9uest matei@ centre#

ueiruga ens ad&ertei@ de certs Ierills com la uni&ersalitFaci7 de les religions i conceIci7 d'una

no&a &eritatQ totes les religions ens sal&en de la matei@a manera# (o, no ?em de consensualitFar la salL

&aci7, no es tracta de consensualitFar la &eritat de cada religi7# 3s normal 9ue l'uni&ersalisme triomi

ms 9ue l'e@clusi&isme, Ierò no totes les religions tenen el matei@ grau de maduresaQ n'?i ?a 9ue encara

e@ecuten sacriicis ?umans### CaI religi7 s suIerior a caI altre, Ierò en les 9Vestions ms imIortants

otendrien una gran similitud

A9uesta e9uidist%ncia entre religions Iot ser ormulada de di&erses maneresQ ?i ?a religions 9ue neL

cessiten IuriicarLse# El Iluralisme com a tal, Ier tantN no s sim>tric# Per ai@ò Torres Iarla d'un IluraLlisme asim>tric# Per a9u8, Irecisament no &a la Iosici7 oicial de l'Esglsia# "es dems religions conteL

nen elements 9ue ens Iermeten amIliar la nostra IersIecti&a cr8stica# "es dems religions no sols s7n

sal&8i9ues Ier elles matei@es sin7 9ue a ms s7n sal&8i9ues Ier nosaltres# P# E@Q de la ecosop%ia, de la

sensiilitat dels ?indKs Ier la naturalesa, Iodem aIroundir la notara e@Ieri>ncia cristiana del creat#

55



TE)")+A !)(AME(TA"

Per tant, 9uins criteris ?em d'emIrar dins el Iluralisme asim>tric4 Criteri ?umanistaQ all% on ?i ?a

una religi7 aut>ntica, s'?a de IroIiciar el crei@ement ?um%, car Irecisament on ?i ?a una &i&>ncia IroL

unda del religi7s, es desIerten tots els &alors de l'?um%# (ingK s'aIunta a una religi7 Ier des?umanitL

FarLse# Ara , cal anar alerta a con&ertir a9uest criteri en deIenent de l'antroIologia i soretot euroL IeaD# "a religi7 ?a de desIlegar totes les dimensions de Ilenitud de l'?ome# Ara , cal anar alerta a no

caure en el Ierill d'antroIologitFar la religi7#

El di%leg religi7s no es Iot er des de la IersIecti&a de construir una religi7 a l a cartaN el di%leg s'?a

de onamentar des de l'alteritat, des de la dierencialitat, sols ai@8 es Iot donar una aut>ntica teologia

Iluralista de les religions, all% on es &iu ermament la IròIia identitat# (o es tracta de dir tot s igual,

Ier9u> ?i ?agi di%leg ?i ?a d'?a&er identitat i dierencialitat# A Iartir de la dierencialitat i resIectant la

identitat de l'altre, Iuc descorir 9uins asIectes de l'altre em Ioden enri9uir# El di%leg no sols ser&ei@

Ier enri9uirLme, sin7 Ier a desinstalWlarLme de la me&a e inaut>nticaN ai@8 com la recerca del $esKs ?isL

tòric ens desinstalWla Iermanentment d'una cristologia 9ue Iod8em dir Oideològica, les dems religions

ens desinstalWlen de &isions estretes del cristianisme#

Ara , cal anar alerta a no caure en l'imIerialisme cristi%, el cristianisme no s l'Knica religi7 suIeriL

or a les dems, a les altes tam ?i ?a elements de &eritat# "'Knica cultura no s l'eurocentrisme cristi%,

car si ens dei@am emIortar Ier a9uesta corrent Iodem desemocar en una autoritari imIerialisme cultuL

ral, en una dictadura del cristianisme euroc>ntric#

=.=.B.. &omparativisme

;alauradament, no %e saut troar aquest concepte ni al iccionario de Teolog8a !undamental , ni

al manual de 6ie-@inot ni al manual de dogmtica de &ordovilla.

56



TE)")+A !)(AME(TA"

UNITAT 7ANAL8SIS FIDEI

# 1# "'ASSE(TME(T -E"+.S

!e i ra7 es troen en una relaci7 de comIlementarietatQ sense raons, el nostre acte de e s un acte irL

racional# /n coI s'?a et l'acte de et, Hustiicat sore raons, la e d7na sentit a tots a9uells elements 9ue

del contrari s7n massa eles Ier tenir sentit Ier ells matei@osN ilWlumina la eN ilWlumina l'assentiment de

e 9ue de Ier si no t la certesa asoluta# Ara , la e no s el resultat d'una conclusi7 racionalN Ierò un

coI ?a eectuat a9uest mo&iment sore raons# "a e t a9uesta caIacitat de, a totes a9uelles raons 9ue

de Ier si matei@es no ens conduei@en a assentir res, ilWluminarLles i sint>ticament, donarLlis sentit#

A9uestes raons, n'?i ?a de contradictòriesQ estem seguint a un cruciicat# Però un coI donat el ot a

la e, a9uestes raons 9ueden ilWluminades Ier una no&a ra7Q 9ueden ilWluminades Ier l'amor 9ue ens d7L

na conianaQ es d7na una con&erg>ncia de sentit d'a9uestes raons 9ue Ier si matei@es s'oIosa&en a alL

tres# Al inal, la e s un acte de conianaQ les raons ens conduei@en ins a9u8, Ierò desIrs cal donar el

ot de la e# El ot, l'e@Ieri>ncia de e, ens d7na un nou conei@ement sore les raonsQ en conHunt, ens

donen la caIacitat de donar un assentiment incondicional#

"es Iersones estem aricades Ier la coniana asoluta, Ierò com 9ue som inits i no ens Iodemdonar a9uesta coniana Ilen%ria, ales?ores a9uesta caracter8stica antroIològica ens remet a u#

5G

Apunts Teologia Fonamental

Documents

Transcript of Apunts Teologia Fonamental