REVISTA CULTURAL D'ALAIORI

EDITORIALGener 1.991 - N° 5/ O.L. MH.: 407 - 1.990 - Edila: S'UII de Sol S.C. - Coordinador: Pere Reurer - PREU 150 PIes. (IVA inc.) - Imprimeix J. Pons - Alaior

La- "infraestructura cultu-ral" comprèn tots aquells lo-cals i immobles on es desen-volupen activitats lúdiques,creatives, culturals en definiti-va, sense les quals no podemparlar amb propietat de "qualitatde vida". Ens hem de demanarsi les necessitats de caire cul-tural que pugui tenir lapoblació alaiorenca estan bencobertes i més encara, si desde les institucions públiques -començant per l'ajuntament- iles entitats privades es fomen-ten aquestes activitats, oferintbons locals on poder desenvo-lupar-les. Fent una ràpida rela-ció dels mateixos, podemcomençar p els dos col.lcgis,perl 'institut, i seguir amb l'Es-cola d'Adults, les dues biblio-teques, l'Escola Municipal deDibuix i de Música, l'arxiumunicipal, el teatre de "La Salle"i el del "Centro Cultural", etc.Convé analitzar, però, en qui-nes condicions es troben aquestsimmobles, on estan situats, sisón funcionals per a l'ús a quèsón destinats. Cadascú treuràles seves conclusions; ara bé,des d'aquesta tribuna públicamanifestam un cert malestar perla situació que veim i una in-quietud per adreçar-la.

Com a característiquescomunes, definitòries de l'ac-tual infraestructura cultural,tenim:a) la precarietat i mancad'espai existent a moltes deles dependències que s'em pren:l'escola de música, la d'adults,la biblioteca de "La Caixa", elcoLlegi públic, ...b) l'actual dispersió de lesmateixes: no hi ha cap nucli onuclis que aglutinin les diver-ses i variades activitats ques'organitzen i d'altres que

INFRAÉSTRUCTURA CULTURALpodrien dur-se a terme. Enaquests moments, hem de diramb veu clara i forta que,com a conseqüència de lanuLla sensibilitat demostradaper les autoritats municipalsen el cas del "Cine España", la

observam, al costat d'esforços. lloables per a mantenir en

funcionament aquests centres,situacions criticables, com laque es dóna a la biblioteca de"La Caixa", a la qual, ambmés de vuit mil volums, només

una mínima part es troba a l'a-bast del públic lector. Aixímateix, la sala d'exposicionsd'aquesta entitat, a part de peti-ta, està tancada quasibé tot 1'any;que la Biblioteca PúblicaMunicipal tengui la seva seu a

població va perdre l'ocasióimmillorable per a reconvertiraquest estat de coses.e) la vellesa i manca de funcio-militat d'algunes instal.lacions:"ca's Corvu", l'Escola Muni-cipal de Música.d) hem de [er esment a les greusmancances existents, com aralad'una sala d'audicions musi-cals en bones condicions, unespai on el jovent dugui aterme activitats sanes i creati-ves, sala de projeccions audio-visuals, sala de conferències,escola de natura, ludoteca,museu etnològic, etc.

Des d'aquesta visió globa-litzadora, podem davallar aanalitzar individualment lespeccs d'aquest conglomeratdivers. Sense ànim sistemàtic,

COL.LABORACIONS:- MACARENA RAMOS

"Entrevista als Reis Mags"- MIQUEL A. LIMÓN

"El primer rector de Sant Cristòfol"- JOAN MERCADAL

Pàg. 2

Pàg. 3

"Dibuix" Pàg. 7- Las obras en el sótano del Ayuntamientopuedcn costar unos 40 millones- U.G.T.

"Gana las elecciones sindicales enAlaior"

- Entrevista a D~ Laieta Pons Josefa- Exposició de caricatures de D. Liberto Pons- PACO FLORIT

"Energía Solar"-GOB

"La solució als fems: recollida selectiva Pàg. 16- MARIA JOSEP MASCARÓ SINTES (3er. Inst. d'Alaior)

"Menorca" Pàg. 17

Pàg. 8

Pàg. 8Pàg. 10 y 11Pàg. 11

Pàg. 12

Després d'aquestes festesnadalenques i amb un any nouacabat d'encetar, vam veurel'interès que podria tenir pu-blicar una entrevista que vamtenir l'oportunitat de fer a aquestsreials personatges durant la sevaestada a les nostres terres.

Acordàrem un dia per a ferl'entrevista i després d'una micade disbauxa començàrem ambles preguntes del nostre qües-tionari.

-¿Quèésel que més usagra-da de la vostra feina?

Ens agrada tot, perquè ho feimamb molta il.lusió i entusias-me, que es transmet als al-tres. Ens fa feliços veure queels nens i els grans estan tancontents!

-Quin ha estat el regal mésdesitjat?

Analitzant les diferents car-tes rebudes dels petits, ensadonam que ens demanenmassa joguines cares o que hofan tot per si mateixes.Pensam que no són les mésadequades per a estimularl'aprenentatge dels infants,costen molts doblers i nor-malment s'arraconen prest.Nosaltres estam més contentsquan ens demanen poques

..

ENTREVISTA ALS REIS MAGScoses, que es podran gaudirmillor, i sobretot repartintaquelles joguines que fan fun-cionar la imaginació, la fan-tasia, la màgia.

-¿Què pensau de la publici-tat que es fa durant aquestesdates?

Veritablement, el bombar-deig és exagerat, els nenss'iLlusionen amb tot, molteseconomies no es poden per-metre gastar tant, els fancreure coses que a la realitatno són així. Pensam que lafeina dels pares consisteix enfer comprendre als fillets queno podran tenir sempre tot elque demanin o desitgin en lavida, ensenyant-los a valorarles coses més mínimes.

Els fillets poden passarestones molt agradables iestimulants amb unes sim-ples tisores, goma de ferrar,revistes passades, troços deteles, llanes, pintures, folis.Els pares poden donar-losidees, més endavant ja no faràfalta.

Ens agrada molt repartircontes i jocs de manualitats,com argila, plastilina, guix,perquè estimulen la creació.Els nens estan actius i apre-

S'ULL DE SOLEdició n? 5: 20 pàginesCOORDINADOR: Pere ReurerEQUIP DE REDACCIÓPere Alzina Bartomeu PonsIsabel Ferrer Anselm BarberMiquel Marquès Serafí Pons BarroDISSENY I PUBLICITAT: Pau SintesEDITA: S'ULL DE SOL S.C. C/. Baixamar, 24 - AlaiorIMPRIMEIX: J. PONS Ctra. Nova, 137 - Alaior

NOTES: La revista S'ull de Sol no es fa responsable delsarticles d'opinió dels coLlaboradors eventuals, ni de les cartesde la secció d'Opinió.

Qualsevol persona interessada en remetre articles o col.laboracionsa aquesta revista les pot enviar a la següent direcció:S'ULL DE SOLC/. BAIXAMAR, 2407730 - ALAIOR (MENORCA)

LES COL.LABORACJONS S'ACOMPANYARAN AMB ELNQDE DNI.

nen. Molts jocs dels anuncispublicitaris fan que s'aLlotestigui més bé passiu, contem-plant la joguina que ho fa toti açò els cansa molt aviat.

-¿Què pensau de com esviuen aquí les festes nada-lenques?

Consideram que la gent esdeixa endur massa pel consu-misme, es gasta sense mesuraen menjars, robes i regals.Creiem que amb tot aquesttrui, s'obliden una mica delmissatge que es celebra.També pensam que Nadal potesser sempre si la gent estàcontenta i sap valorar allòque té. No són feliços aquellsque sempre desitgen més imés coses materials. Tampochem d'oblidar que al món hiha molta gent que viurà aques-tes dates d'una forma moltdiferent, els països del Ter-cer Món, on la pobresa matade fam i aq uelles famílies am bgent malalta o amb proble-mes.

Heu de sentir-vos privile-giats per poder gaudir de totel que teniu. Si els gover-nants de totes les nacions dela Terra acordessin destinarnomés una tercera part del

COL.LABORACIONS

que es gasten amb armament,els països pobres podriensortir de la misèria, revisco-lar, iniciar un nou camí.

¡Ens faria tan feliços veu-re que a tot el món regnàsla pau!Ens entristeix veure la

violència que hi ha pertot. Lagent ha d'aprendre a estimarels altres i la Natura, que éstot el que ens envolta.

-Ja per acabar, ¿podríeudonar-nos alguns consells peresser més feliços?Estimar la gent i la Naturale-sa.Posar il.lusió en tot el que feu.Ensenyar a valorar als filletsles coses petites.Mesurar allò que gastam.Analitzar els missatges publi-citaris.No oblidar-vos dels que nopodran viure aquestes festescom vosaltres.Aconseguir entre tots queNadal pugui perdurar sem-pre, aportant cadascú el seugranet d'arena per erradicarla violència.

Prest ens veurem, inten-tau fer feliços els altres i totsho serem!MACARENA RAMOS PONS

EDITORIAL (SEGUEIX DE LA PÀG.l)

un primer pis, compartint localamb el Club de Jubilats, cons-titueix un fet denunciable, benigual que les pèssimes condi-cions en què es troba l'edificique acull l'escola de música.L'arxiu municipal, malgrat lesmillores d'acondicionament, nopot ser consultat més que enhores d'oficina, restant barrata la curiositat de l'investiga-dor durant els capvespres.

Malgrat la situació exposa-da, hem de dir que, indubta-blement, també hi ha la vessantpositiva; en qualsevol cas,existeixen possibilitats reals demillorar la "infraestructuracultural" del poble, ja siguimitjançant l'adequació i reha-bilitació d'immobles existents-antic coLlegi "La Salle", quar-ter de la Guàrdia Civil i casot

del costat, ca's Corvu, etc.-, jasigui mitjançant la nova edi-ficació d'un centre -o centres-neuràlgic (veus autoritzadesaconsellen l'existència de dife-rents punts autonòms ben equi-pats). Ara bé, la proposta no vapel camí de construir un pro-jecte faraònic -l'anomenat"policultural"-, allunyat delcentre, pensat només per a sa-tisfer la megalomania d'alguns,sinó veure quines són les ne-cessitats i estudiar conscient-ment les propostes de solució.En aquest sentit, propugnamnovament la rehabilitació delpati de "Sa Lluna" com acentre cultural aglutinador icohesionador de la dispersaoferta actual. Ningú no hauriade quedar al marge d'aquestdebat.

COL.LABORAC/ONS

EL PRIMER RECTOR DE SANT CRISTÒFOL

Francesc Sintes és un per-sonatge ben desconegut per lesnostres generacions. Fins i tot,l'abundància del nom Francesci el llinatge Sintes, fa que, deprimer antuvi, no sapiguem benbé de qui parlam.

En aquest cas, ningú no potfàcilment reconstruir els tretsde la biografia de FrancescSintes, perquè ningú no se n'haocupat mai, d'ella. Aquesta éspotser la primera vegada quequalcú ho fa públicament ambintencions divulgatives. La vidade Francesc Sintes va transcó-rrer entre les darreries del segleXVIII i els primers decennisdel XIX. La seva no va ser unavida d'altre tipus que la d'unhumil capellà de poble. Nol-tros, però, l'hem de recordarperquè li escaigué l'honor -modest, si tant voleu- d'exer-cir de primer rector de la parrò-quia de Sant Cristòfol d'EsMigjorn Gran. Circumscrit al'àmbit de la particular histò-ria eclesiàstica d'aquest poble,el fet mereix, si més no, unacerta atenció, ni que sia petita.Penso que es dóna certa analo-gia entre haver estat el primerrector d'una parròquia i haverfruït, per exemple, el títol deprimer alcalde o primer mestred'escola.

Són, tanmateix, ben ma-gres les dades que he pogutarreplegar. L'únic autor clàssicque l'esmenta és Rafael Oleo iQuadrada, a la seva "Historiade la Isla de Menorca". En elsegon tom, pàgina 316, escri-ví l'erudit ciutadellenc: "En1.812 se erigió en parroquiala iglesia de San Cristóbal,antes sufraganea de la deFerrerías, (...), siendo suprimer rector el Rdo. Dr. D.Francisco Sintes de Alayor".Únicament aquestes paraulestenim, idò, per a creure -comaixí s'escau que ho fem- en lacondició d'alaiorenc del nostrepersonatge en el record d'avui.La gran mancança de llibres al'arxiu de la Cúria de Ciuta-

della, destruïts durant la guerracivil, no han permès d'establirles dades d'identitat personaldel capellà Sintes. Malgrat tot,hem consultat el prevere Fe-rran Martí i Camps, responsa-ble de l'Arxiu Diocesà de Me-norca i n'hem 'pogut esbrinaralguna cosa. En fullejar elsllibres sagramentals hom de-termina el període en què mos-sèn Sintes va signar enqualitat de rector. La primerasignatura porta com a data el29 de novembre de 1.812; i ladarrera, el 9 d'abril de 1.815.Açò significa, és clar, que fourector una mica més de dosanys i mig. Altrament, el seunom apareix tot seguit a la pa-rròquia de Santa Maria de Maó,entre el5 de maig de 1.815 i el5 de setembre de 1.818, ocu-pant -ne tam bé aq uí el càrrec derector. Més enllà d'aquestesdades, hom perd la seva pistavital. No ha estat possibletampoc saber res sobre la sevamort. Val a dir, tanmateix, queen la condició de rector de SantaMaria intervingué activamenten la posada en servei delcementeri catòlic de Maó, uncop s'havia superat la fase deforta polèmica popular d'opo-sició a que els morts descanses-sin fora de les esglésies. Laprimera pedra es coLlocà el 30de març de 1.815, tot beneintel lloc reservat per a cementeri.Una any més tard, el 7 de juliolde 1.816, el recinte va ser con-sagrat en una solemne cerimò-nia. La presidí el bisbe de lla-vonces, Mn. Jaume Creus iMartí. Tal i com pot llegir-seen un treball sobre els fets pu-

SE ALQUILANAVE EN EL POLlGONOLA TROTXA DE ALAIOR

P.35-CINFORMES: TEL. 371035

blicats a la "Revista de Menor-ca" al1.914, "en la Iglesia deSanta María, a las nueve, seorganizó una procesión, cuyonúcleo lo formaban el clerosecular y regular, los magní-ficos jurados con el restantepersonal del Ayuntamiento,el gobernador militar de laplaza, las congregaciones ci-viles y militares y los mayor-domos de los gremios con an-torchas encendidas, precedi-dos y seguidos de un crecidísi-mo número de gente. Presi-día la procesión el reverendodon Francisco Sintes, rectorde Mahón, y la música decapiIIa alternaba sus fúnebressonatas con el canto patéticode las comunidades". Natu-ralment, aquest rector de Maóera el nostre paisà alaiorenc.

A tall de recordatori,vegem-ne tot seguit les fites,de la proclamació de Sant Cris-tòfol com a parròquia. La fà-brica va ser inaugurada el 3 dejuliol de 1.769; unes obresque varen promoure, entred'altres habitadors de lescontrades d'Es Migjorn, enCristòfol Barber, que haviarebut les aigües baptismals a laparròquia de Santa Eulàliad'Alaior. Durant els primersanys, Sant Cristòfol va ser atesapels clergues d'Alaior i El Toro,encara que, en casos d'admi-nistració dels sagraments, ca-lia tenir en compte el rector deFerreries. L'any 1771 el tem-ple va ser ampliat, i el desem-bre de 1.774 els migjornersinstaren el bisbe de Mallorca -aleshores amb jurisdicció ecle-siàstica sobre Menorca- per tal

de permetre la intitulació del'església com a vicaria tem-poral. L'autoritat eclesiàsticaho aprovà el 16 de maig de1.775. El 3 d'agost següents'entronitzà la Sagrada Forma irestà instal.lada de la pila bap-tismal. El 4 de setembre de1.776 va ser declarada vicariapermanent; emperò l'status nodurà pas gaire, perquè fousuprimida la declaració el 17de desembre de 1.777. Final-ment, però, s'eleva a la cate-goria de parròquia amb datadel 20 de setembre de 1.812.Llavors el nom de mossènFrancesc Sintes ja hi figuravacom a rector, el primer de lahistòria. En traslladar-se forad'Es Migjorn, el substituíLlorenç Pelegrí Pons, naturaldel propi poble, entre 1.815 i1.816. El tercer en ocupar elcàrrec es va mantenir deu anys,entre 1.816 i 1.826. El rectornomia Pere Villalonga, deFerreries.

Fins a hores d'ara són 15 elsrectors que hi han passat per laparròquia de Sant Cristòfolincluint-hi n'Antoni Fullana,l'actual, i amb l'ajud del qualhe pogut reconstruir l'enfiladadels primers rectors amb llursdates corresponents. També calenregistrar tres capellansregents, és a dir, aquells queocuparen accidentalment laplaça per- impossibilitats deltitular. Aquests regents foren,per ordre cronològic, Joan Boschi Orfila, Joan Gamés i Salord iJosep Salord i Farnés, l'últimdels quals acabaria per ser rec-tor titular entre 1.943 i 1.948.

MIQUEL A. LIMON PONS

"SANOST~'CAJA DE BALEARES

~"f!?A_~ 4 ~ P_A_T_R_IM_O_N_I_N_O_S_T_R_E

~~

UN PROJECTE DE PARRÒQUIA A SANT DIEGO D'ALAIOR(lI!!PART)

Com que l'assumpte corriapressa, i els correus funciona-ven bé, fra Joan Brocardo Car-dona el dia 22 responia al Bis beMateu Jaume rectificant la datadel memorial que presentà ales autoritat superiors i espe-cificant detalladament les pecesque havia demanat per a laconstitució de la parròquia:

" ...Mi venerado Prelado;tengo a la vista la apreciabilísi-ma de Vuestra Scñoría Ilus-trísima de 19 corrientes: pormas diligencias que he practi-cado no he podi do dar con elborrador del memorial quepresente al Señor GobernadorCivil, para obtener parte delconvento de San Diego para laiglesia que esta a mi cuidado,algo mas tarde de lo que, porequivocación, dixe a VuestraSeñoría Ilustrísima de 19 co-rrientes: por mas diligencias quehe practicado no he podi do darcon el borrador del memorialque presente al Señor Gobcr-nador Civil, para obtener partedel convento de San Diego parala iglesia que esta a mi cuidado,algo mas tarde de lo que, porequivocación, dixe à VuestraSeñoría Ilustrísima pues segúnalgunos apuntes que casual-mente he hallado íue en di-ciembre de 1955, o enero de1856. En él pedía para el ser-vicio de la Iglesia y para la casarectoral, caso de erigirse enParroquia la iglesia, la porteríadel convento que esta à unossiete pasos de la puerta princi-pal de la iglesia, con las celdasque hay sobre dicha portería,los corredores arrimados a lapared de la iglesia y todas laspiezas que se hallan sobre ydebajo de la sacristía, con unaceldita que hay à su lado ydebía haber pedido lo menosuna celda mas à la portería. Elmotivo principal en que fundémi petición fue ahorrar alGobierno la compra de localpara Rectoría, cuando llegaseel caso, que entonces parecióprócsimo de erigirse en Parro-quia la iglesia y la inconve-niencia de que se diese à la

iglesia.Incluyo copia del oficio

que recibí este señor Alcaldedel COmisionado de BienesNacionales de esta isla y delparrafo ò clausula, constesta-cion del Ayuntamiento sobrela venta del convento de SanDiego. Ambos documentos danlugar a pedir para la cesión quese desea de parte del conventopara casa rectoria.

Seria muy conveniente quealgun inteligente demarcasela porción necesario del con-vento para dicha casa. Lo queyo pedía, no a instancias, comodice el Ayuntamiento, del Ilus-trisimo Señor Obispo, sinó demi propio movimiento, y quese dignó esforzar dicho señorObispo es muy reducido pararectoria. Yo queria pedir mas,y me lo disuadió el Señor Al-calde temeroso de que si pedíamucho, tal vez no lograrianada. El convento, aunquemuy deteriorado, no se hallaen estado ruinoso; y si lo queha producido de alquilcres deceldas, desde la supresión delconvento se hubiese ernplea-do convenientemente sc halla-ria en mejor estado del que levemos ahora ..."

El Bisbe posà mans a 1'obrai el dia 28 escrivia al Governa-dor de la prov incia una carta enels següents termes:

"El custos encargado de laiglesia del suprimido conventode San Diego de la villa deAlayor me ha manifestado queel scñor Comisario principalde ventas de Bienes naciona-les de esta provincia pororden de V.S. ha dispuesto quese instruya el oportuno expe-dientc para la enagenacion devarias fincas de propios dedicha viIIa, comprendiendoentre ellas el cdificio del refcri-do convento à excepción de laiglesia, y que al efecte se hacomunicado orden al Alcaldepara anunciar su venta.

La iglesia sirve actualrnen-te de ayuda de parroquia y segünel plan de arreglo parroquialformado por mi Anteccsor que

esta pendiente de la aproba-ción de S.M., debe erigirse enparroquia propia por exigirloasí la numerosa población deAlayor en conformidad con lodispuesto en las bases señala-das por el Gobierno de S.M.

pasos de la misma iglesia, dosceldas situadas sobre la mismaporteria, los corredores conti-guos à la iglesia, y todas laspiezas que hay debajo yencimade la sacristía con una pequeñaceldita que esta à su lado. Todo

para la conformación de dichoarreglo. Si el edificio conti-guo se enagenase y pasase àmanos de particu1aressin quedarreservada à beneficio de la igle-sia la porción que rec1aman lasnecesidades del servicio de unaparroquia, seria un perjuicioirreparable para aquella feli-gresía y se frustarían al mismotiempo las piadosas intencio-nes del gobierno de S.M. Ya en1856 con ocasion de tratarsede la enagenación del mismo .edificio, mi antecesor remitiócon fecha de 4 de febrero alGobierno del digno cargo deV.S. un expedicnte instruidoà instancias del custos de dic haigIesia, en que habia sido oidoel Ayuntamiento de Alayor y elFiscal eclesiàstico, solicitandoque se destinase para el servi-cio de la iglesia la portería delconvento que dista unos siete

este local, cuando menos,aparec e necesario no solo paralos usos de la nueva parroquia,habitación del sacristàn y delpàrroco ò su tenien te y dernàsoficinas indispensables, mastambién para que la iglesia semantenga con la debida inde-pendencia y aislamiento de casasparticulares.

Según los informes que mehan dado no llegó à recaer reso-lución en este expediente, sinduda por que seguia su cursocuando se decretó suspensióndelaleyde 1Qdemayode 1855.

Si por mi parte hubiesepodido prever ò sospechar si-quiera que tan pron to había detratarse de la enagenación delmencionado edificio, en cum-plimiento de mis deberes pas-torales me hubiera anticipadoà renovar la susodicha instan-cia y hubiera soliciLado à mas

PATRIMONI NOSTRE

de la porción indicada en bene-ficio de la Iglesia la entregade otra celda inmediata à laportería, que considero igual-mente necesaria. Los términosen que esta concebido el RealDecreto de 2 de octubre delaño último y el contenido de laexposición que le precede, meinfundían la mas completa se-guridad de que continuaría ensuspensión has ta nueva órdenla venta de los edificios y bie-nes de conventos suprimidos,porque segun las palabras delartículo 1Q, el referido Decretose limita à poner de nuevo enestado de venta los prediosrústicos y urbanos de propie-dad del Estado, los del se-cuestro del ex-infante DonCarlos, los de beneficencia èinstrucción pública, los de lasprovincias, y propios ycomunes de los pueblos y lospertenecientes à manos muer-tas de caràcter civil. Es eviden-te que no pertenece à estas ela-ses el edificio del convento deSan Diego de Alayor, el cualfue entregado al ordinario Dio-

-..

cesano en virtud del Real De-creto de 8 de diciem bre de 1852junto con los demés bieneseclesiàsticos à que se referíanel pàrrafo cuarto del artículo35 y el sexto del art. 38 delConcordato. Por esta razón mepersuado que sólo porequivo-cación se habrà puesto el men-cionado edificio entre las fin-cas, cuya inmediata venta debellevarse à efecto con arreglo àlo dispuesto en el Real Decretode 2 de octubre próximopasado, siendo tan explícitaslas intenciones del Gobiernode S.M. en órden à los bieneseclesiasticos de toda clasc yprocedencia. Así que no puedomenos de rogar encarecida-mente A.V.S. tenga à biendisponer que se suspenda laventa del mencionado edifico,ya sea en el concepto de noestar comprendido en el citadoDecreto de 2 de octubre último,ya sea interinamente hastaque por lo menos haya recaidola oportuna resolucion en elexpediente incoado à principio sde 1856 de que llevo hecha

RÈQUIEM PER L'EDITORIAL MOLL?

Darrerement, el món dela cultura està rebent copsdurs. Si el mes passat ensplanyíem per l'incendi de lalliberia "Catòlica", ara vo-lem fer públic el nostre pesarper la crític situació en quèes troba l'Editorial Moll, dePalma de Mallorca, que pre-sentà suspensió de pagamentsel passat dia 11 de desembre.

És realment lamentableveure com, després de cin-quanta anys de difondre cul-tura arreu de les nostres elles,una empresa cultural d'aques-ta magnitud travessi mo-ment tan delicats. Suposaun disgust gros comprovarcom l'editorial que ha apor-tat una obra cabdal per a lanostra cultura, com és elDiccionari Català- Valencià-Balear (l'Alcover-Moll), queha publicat moltes obres

importants de la nostra llcn-gua.i literatura, que ha obertles portes a autors joves totdifonent IIurs obres -cntre lesquals destaquem les delsalaiorencs Pere Gomila("Refió Afòtica"l, 1978) iPonç Pons ("Vora un balcósotaunmarinaudible",1981i "Al Marge", 1983)-, nopugui continuar encavant laseva tasca, quan, indubta-blement, ha sabut fer fronta situacions més compro-meses a l'època de la dicta-dura franquista.

Abans que sigui massatard, apel.lam des d'aquí per-què les autoritats culturalsno permetin que clapeixi tanfredament un cos viu que haanat creixent amb els anys ique tan bons fruits estavadonant.

REDACCIÓ

mención, ò bien basta que sehaya deslindado y deterrninadomediante nuevo expediente laporción del mismo edificioindispensable para el serviciode aquella iglesia cuando sehaya de erigir en parroquia.

La ilustrada penetración deV.S. comprenderà que el dañosería irreparable, si no se re-sol vies e este punto importanteantes de sacar la finca à públicasubasta; y su notoria religiosi-dad no me permite dudar deque tendra una especial com-placencia en acceder à misruegos dentro del círculo de susatribuciones y en cuanto con-sientan los deberes de su eleva-do cargo".

El darrer document que hemtrobat a l'Arxiu Diocessà (3),d'on hem extret la informacióper a redactar aquest article, ésuna carta del bisbe al "custos"explicant-li les gestions efec-tuades per ell davant el Gover-nador, on li diu:

" ...En el caso de no suspcn-derse absolutamente la ventade ese edificio, espero à lo

menos seré atendida mi recla-macion en el segundo extre-mo, y entonces es probable quese pidan informes à ese Ayun-tamiento que no dudo seranfavorables. Si alga llega aoidos de Usted, le ruego setorne la molestia de informar-me de lo que ocurra con laposible prontitud ..."

Sigui per les ben fonamen-tades raons jurídiques del bisbe,sigui per altres raons, -és untema a investigar més profun-dament- el cas és que l'edificidel convent no va ser venut aNicolau Enrich, veí d'Alaior,fins l'any lS71, pagant pels1.505 palms quadrats 16.346pesetas. Probablement, si s 'ha-gués seguit el projecte previstde creació de la segona parrò-quia d'Alaior, l'immoble deSant Diego presentaria un as-pecte molt millor del que téactualment.Notes.(3) AD. me. B IV d-l

FLORENCI SASTREPORTELLA

Bar Ca'n Casas

ALAIOR

...•

COL.LABORACION5

MIGUEL DE CERVANTES I EL SEU MÓN

És en el passat on trobaml'escriptor que pot respondreamb escreix a aquesta espèciede retrat que únicament per-segeix dibuixar els trets es-sencials de l'autor creatiu:ens trobam en presència d'unhome de múltiples facetes,militar valerós i honrat -ambsi mateix i amb els seus ideals-i, sobretot, literat universalcom molt pocs ho han estat iamb els quals comparteix elsmàxims honors als quals tothumà aspira. Es tracta, commolts dels lectors hauranendevinat, del màxim expo-nent de la literatura castellanadel Segle d'Or, de l'homeque no va trobar en vida lafama que sí li donà la mort ila posteritat: el nostre perso-natge té el nom de Miguel deCervantes Saavedra (1547-1616).

Parlar dc Cervantes impli-ca, com a mínim, el fet detenir un coneixement més omanco exhaustiu de la sevaobra -objectiu força difícil d'a-conseguir fins i tot entre elspropis estudiosos de la litera-tura castellana-o Però comque la nostra intenció no ésaltra que establir unes po-ques, encara que significati-ves, relacions entre la vida il'obra del nostre autor, nocreiem necessari aprofundiren excés en alguns aspectesque se'n dirien erudits.

La biografia de l'au tor delQuijote és plena -com va dir,amb frase lapidària, un granpolític anglès contemporani-de "sang, suor i llàgrimes".Veritablement no es pot con-siderar, de forma objectiva,que la seva vida fos fàcil; lesprimeres obres no tinguerenressonància i un estat físicprecari, agravat per una situa-ció econòmica deficient queel va dur vàries vegades a lapresó, el decidiren a vestir

l'uniforme militar durant unabona part de sa vida. El valorse'n va endur la seva mà es-querra i va demostrar unànim poc freqüent durant elcaptiveri de cinc anys a l'Al-ger. A la presó va compondreobres de teatre -sobretot coma divertimentper als seus arniesi companys de captiveri- ialguns poemes.

Però el moment crucial,sens dubte, de l'existència licoincideix amb la vellesa -ve-llesa de geni-, que el durà aposar per escrit vivències ifrustracions, alegries, penes,odis i creences, fantasies se-culars i futures realitats, ambuna visió de la vida i deI'home avançada molts anysen relació a la seva època.

Cervantes intenta, comveim, defugir totes les possi-bles dificultats i comprèn, jades del primer moment, laneccsitat peremtòria d'oferiral món -al seu món- una obraque contengui en si mateixaun ingent univers vital, en elqualles experiències acumu-lades al llarg de molts anyss'hi boquin en forma denovel.la.

Neix, a partir d'aquestmoment, l'altre -jo cervantí:"El ingenioso hidalgo D. Qui-jote de la Mancha", de forma-ció- més real, si ho meditambé, que el propi Cervantes-d'un home considerable-ment normal, amb defectes ivirtuts comuns a la majoriadels mortals, que deixa de serpersona per convertir-se enpersonatge, en eix centrald'unes aventures que, per di-ferents i poc habituals, vanproduint al lector un cúmul desensacions difícils de trobaren cap altre llibre. Tot això,és clar, acompanyat d'unaconstant i moltes vegadesimperceptible moralitat, comu-na a tota l'obra cervantina.

L'interès fonamental delQuijote no estreba, compodria semblar, en el tema,ni en l'es tructura interna, niem l'argument; tots aquestsapartats se 'ns mostren a l'o-bra com a objecte d'una moltbona assimilació de les ten-dències literàries vigents ales-hores. La suma d'aquests tresfactors esmentats podrà clari-ficar-nos molt la postura ori-ginal del nostre autor, peròencara no ens concedirà elprivilegi de la introspecció aun tercer nivell -recordemque les obres literàries, a efec-tes de crítica conceptual,poden dividir les anàlisis entres nivellsdiferents:un primerestadi comprèn la lectura deltext en qüestió i la seva com-prensió; el segonja passa perallò que la crítica literàriadenomina comentari de text,és a dir, una aproximació alseixos fonamentals del llibre ofragment que desitj aestudiar-se: tema, estructura, argu-ment, personatges, recursosestilístics, estil utilitzat, trac-tament del temps i de l'espai,etc.; finalment, un tercer esta-di o nivell, vedat, per unasimple qüestió de capacitat ode comprensió, a aquells quevaren poder accedir als pri-mers, i que només permetl'accés a certs crítics especia-litzats i a experts la condicióprofessional dels quals aixího indica: professors, assai-gistes, filòlegs, filòsofs, psi-còlegs, etc.

Idb bé; és en aquest tercernivell que la crítica actual hacregut trobar el punt clau dela qüestió, que en el cas deCervantes radica en la savie-sa innata -d'una espontaneï-tat curiosament ben medita-da- que demostra pel fet deconstruir tot un món regitper la dualitat d'elements, ontot allò que és unilateral, a lallarga, es demostra com a ine-ficaç. Així sorgeix l'oposiciófonamental entre D. Quijote,prototipus de l'idealista nos-tàlgic que encara creu que viuen un temps passat -el de lesnovel.les de cavalleries- iSancho, el seu bon escuder,ancorat en una arrel popular icamperola, per boca de laqual raona i actua en conse-qüència.

Però la capacitat d'evolu-ció és tan important en Cer-vantesqueni ell mateix haguéspogut acceptar un finalnovel.lístic absolutament liniali conseqüent amb el comença-ment. Què succeix, aleshores?Allò que ningú, en un princi-pi, podia esperar es pro-dueix: les tomes, momentà-niament i fugaçment, es can-vien i D. Quijote, el valentlluitador en pro de les causesperdudes, recobra la raó en-front d'un Sancho Panzaomplert de projectes i aventu-res però conscient, alhora, dela crua i ineludible realitat.

BARTOMEU PONS PONS

XAFARDEJOS

SE DICE, SE COMENTA, SE RUMOREA ...

-Que en Bilbao, duranteun fin de semana de este últi-mo mes, sucediera, en su PlazaMayor, el siguiente hecho. Aaltas horas de la madrugadadel sabado, cuando las som-bras solitari as se apoderan deldesierto urbano, un personajeavanzaba en la oscuridad; ensentido contrario se acercabaotra sombrahumana. No pare-cía que existieran otras vidasni en la gran plaza ni en lainmensa ciudad. Arn bospersonajes se aproximabanqueriendo ignorarse. Cuan-do ya iban a cruzarse, repa-raron uno en el otro y ... "Bo,tu! És en Pons. Què fots peraquí, Sintes?" Y es que esinevitable, vayas donde va-yas, siempre te encuentras congente de Alaior. Ambos eranmiembros de la expedición quese desplazó hasta Bilbao para

celebrar el matrimonio de A.Pérez con una simpàticabilbaína.

-Que mas de uno hayaimaginado que el agujero delAyuntamiento es un refugionuclear y que al relacionarlocon la existencia de la coci-na-bar, que también se hahecho en las nuevas casasconsistorial es, haya creídoque el edificio va a convertir-se en un nuevo prototipo de"bunker". En cambio otrosapuestan por creer que setrata de excavar una especiede tumba-mausoleo para loshijos ilustres del presente. Nilo uno, ni lo otro. En s'Ull deSol encontraran la verdaderarespuesta.

-Que desde que el Cons is-torio Municipal instauró la

tradición de incluir a losconcejales entre los obsequia-dos con el lote navideño,algunos de los que no man-dan, por su parte, instaura-ron la tradición de entregar-selo, a su vez, a Càritas, quiencon muy buen criterio cam-bia los licores por productosmas necesarios y los reparteentre los necesitados.

-Que la segunda hoja del"Butlletí de la Sala" don deaparecen las fotografías delos miembros del consistoriole sugiriera a mas de unoque estaba ante la alinea-ción ideal de los campeona-tos de fútboI. La formacióndescubría una estrategia deataque: Cuatro, dos, cuatro.En la portería, Pons Timoner,el "paralotodo" puesto ideal paralos veteranos. En la defensa,

EL Q V [ fA S5A i S

QUE A QI)E 5rA E' '5S'ÚNICA MANER A

DE CA13EK- HI rOTS

los cuatro ten ien tes de alcaldedel partido conservador, paraproteger el resultado. Lateralderecho clàsico, de balonesfuera, Hilario Riudavets; cen-tral moderno, capaz de jugarfuera de la zona conservado-ra, Juana López. Líbero expe-rimentado, cubriendo los erro-res de los compañeros, Sebas-tian Florit. Lateral izquierdo,de los que se marchan y dejanla zona vacía, Juan Verger. Enmedio campo, Isabel Petrus in-tentando ordenar el juego,protegida por el medio rompe-dor, Juan Caules. En la delan-tera, los cuatro socialistasintentando mover el equipohacia su zona. Extremo dere-cho clàsico, de correr la banday con un habilidoso juego depiernas, Pere Alzina. En lapunta de ataque, los fichajesmillonarios, protestando deljuego de sus compañeros,Bienve Perca y Anselm Barber.De extremo izquierdo, jugan-do a lo Paco Gento, ToniRiudavets. En el banquillo,de míster duro e incomprendi-do por sus pupilos, Nofre Quin-tana. De encargado del mate-rial y con el botiquín, EduardRiudavets.

-La poca valentía de losindividuos que en la NocheBuena dejaron cuatro "xórics"muertos sobre el portal de lacasa donde habita el presiden-te del GOB. Esta especie estacomplctamente protegida. Actosde esta índole demuestran nosólo el incivismo de ciertaspersonas sino hasta que puntoson capaces de llevar a caboeste tipo de conductas maca-bras propias de sujetos dem en-tes. Se equivocan si piensanque van a con seguir con ello elaplauso de los cazadores. Unverdadero cazador no hace eso,porque eso sólo es propio dementes que por ignorancia sehallan muy próximas al cri-meno

~~ INFORMACiÓ LOCAL-~ 8 ~----------------------------------~!~

RESULTADOS PROVISIONALES DELAS ELECCIONES SINDICALES

Según fuentes sindicaleslas resultades globales de laselecciones sindicales san lassiguientes en Alaior:

UGT CCOOcalzado 9alimentación 12 1comercio 2 1construcción 12metal 4hostelería 3 1varios 3 6

TOTAL 45 9A pesar de que existen

dudas sobre si los resultadosdefinitivos seran los mismos,parcce clara que la u.G.T. habríaobtenido una gran vcntaja en elcómputo global de represcn-tantes. Por empresas, ofrece-mos a continuación los resulta-das de las mas numerosas en

cuanto a número de trabajado-res.

UGT CCOOMenorquina 5Coinga 4 1Calzados Melfor 3Consto Palliser 3Los Milanos 3 6Calz. Pons Gomila 5-3Ayuntarniento 1 3

A destacar que en otra delas empresas importantes decalzado, Pons Quintana S.A.,no se celebraran elecciones porfalta de rcprcsentantes de lostrabajadores,

Los resultados ofrecidospor UGT del total de Menorcason los siguientes:UGT 304, CCOO 256, USO 1,Otros sindicatos 11, No afilia-dos 17.

S'ULL DE SOL

LASOBRASACTUALESDELAYUNTAMIENTO PUEDEN COSTAR

UNOS 40 MILLONESLas obras que actualmente

se estan llevando a cabo en elAyuntamicnto, para la modifi-cación del ala izquierda, pue-den costar alredcdor de los39.579.771 de pcsetas. No existcun proyectoconcreto sino sóloun avance del proyecto, quedcbcra prescntar posteriormen-te el arquitecto Victorino To-lós. Parte de las obras cran laexcavación de una nucva plan-ta-sótano, que en un principiose preveia iba a resultar masfàcil y ràpido, por las catashechas del tipo de suelo quedebía excavarse. La realidad hasido otra y se ha encontradomaterial muy duro, que ha ra-lentizado la excavación.

Estas nuevas dependen-cias abarcarían la parte izq uier-da y el fondo, en forma de L.La planta sótano piensa desti-narse a los Servicios Técnicos,ubicación de un transformadoreléctrico y caja de escalcras.La planta baja podría destinar-se a acceso general, PolicíaMunicipal, despacho del Cabo,escaleras de acceso al sótanoy Sala de Exposiciones y mu-

seo. Esta Sala de Exposicionesocuparía una parte del ala iz-quierda y casi todo el fonda,con uno s 76 m2. En ella seinstalarà una reproducción delmolino prehistórico y mues-tras de los restos prehistóricosdescubiertos. En total se reha-bilitaran unos 152 m2. en laplanta baja y unos 108 m2. enel sótano. De toda s formas alno existir un proyecto definiti-vo no es segura que la distribu-ción y usa de inscritos scan lasfinales.

Las obras fueron aceptadaspor todos los grupos municipa-les, si bien la oposición criticóduramente la forma de reali-zarse éstas, sin proyecto re-suelto y con un aumento delos costes muy exagcrado, in-cumplicndo la lcgalidad quese exige a los particulares. Elgrup o del P.P. argumentó quelos inconvenicntcs habían sur-gido por lo complicado que eseste tipo de obras en edificiosantiguos y que el esfuerzovaldría la pena por los resul-tados que se obtendrían.

S'ULL DE SOL

LAS OBRAS DE CALA'N PORTERDEBERAN ESTAR TERMINADAS

EN ABRIL DE 1.992

Se aprobó unanimamente,en el pleno del 27 de Diciem-bre, el expediente de obras deCala'n Porter. En la mejormanera de resol ver dichoexpediente han trabajadoespecialmente la Secretaria,Luz Villarroya y el Ingeniero,Pac o Pons.

liquidar.Las contribuciones espe-

ciales se calcularan en relacióna un 85% del volum en edifi-cable de la parcela y en un 15%del uso de la edificación (pa-gando mas los edificios que su-ponen un uso mas intensiva,como hoteles y grupos de

Las obras de abasteci-miento de agua, red de sanea-miento, alumbrado pública yembellecimiento, deberàn ter-minarse como maximo enAbril de 1992. El total delcoste de las obra s menciona-das asciende a 661.327.000 ptas.Habiéndose producido un con-siderable ahorro respecto a loque ascendían los proyectos porseparado, por realizarse ahoraconjuntamente, evitàndose loscostes de excavaciones sucesi-vas.

De esta cantidad, laConsel1ería de Turismo apor-tara 159.000.000, el Ayunta-miento 50.232.682; y los veci-nos dcbcràn pagar en conceptode contribuciones especiales,452.014.120.

La parte correspondicntc alos vecinos puede verse rehaja-da si se consigucn mas subvcn-cioncs. De todas íorrnas elAyuntamicnto ha previst» quesea posible para los afectadesel realizar su pago medi.nueun préstamo que prorrogue enel tiempo la cantidad a

apartamentos). Aproximada-mente se calcula que una par-cela de 400 m2. para un chaletunifamiliar podría pagar unas220.000 ptas.; y una parceladestinada a zona extra-hotelerade unos 4.340 m2. pagaría unos9 mil1ones.

Posteriormente, los veci-nas podrían ver aumentados susgastos por la aplicación denue vas contribuciones, paracostear una parte de la nuevadepuradora y por incluir en lasobras actual es la conducciónde la red de teléfonos.

Debido a las característicasturísticas de la zona, se prevéque se realicen las obras en dosperíodos: de Enero a Abril del91 y de Octubre dcl91 a Abrildel 92. Se ha dividido laurbanización en dos zonas paraquepuedanrealizarse las obraspor dos empresas difcrentes, Laintención es completar cadatramo que se inicie antes deempezar en otra zona, evitan-do las molestias de afectar lar-gamente a todas las calles.

S'ULL DE SOL

INFORMACiÓ LOCAL

INTENTAN INCENDIAR UNA CASA

El día 19 de Diciembrepor la noche, uno o varios in-dividuos asaltaron la casapróxima al cementerio, en laesquina con el camino de Kane.Pravocaran un incendio queno se propagó pero que síconsiguió dañar el cornedor-cocina, un dormi torio y unahabitación destinada a ofici-na. No fue necesaria la inter-vención de los bomberos, perola casa quedó completamenteenmascarada por el humo.Resultaran quemados lanevera, la lavadora, el lava-platos y el horno. Junto a lacocina se hallaron restos decartón y materiales plasticos,que podrían habcr servido parainiciar el incendio, ya que fueen esta zona donde mayoresfueron los daños. Así mismo,dentro de una de las habita-ciones se halló un gato muer-to al que se le había cortado elcuello. Lo mas significativoes que no intentaran llevarseninguno de los objetos devalor allí existentes, como

una torre musical de alta fide-lidad, dos televisores de pan-talla plana, un ordenador conimpresora, una antena para-bólica y un descodificador deCanal Plus. Tampoco se no-taban señales de haber inten-tado revolver nada.

La alerta se dio por uno delos vecinos de la zona. LaPolicía Local se personó en ellugar y avisó a la Guardia Civilde Maó, que a los quince mi-nutos estaba aquí. Seguida-mente la Policía Local y laGuardia Civil, junto con la se-ñora encargada de la limpie-za de la casa, inspeccionaronlos daños. Según parece ac-ccdieron al interior forzandouna ventana. Y al no haber ro-bado nada se piensa si losmotivos pueden deberse a unintento de causar daño porvenganza. La Polida Judicialse ha hecho cargo del caso.Los propietarios de la casa sonunos franceses que no habíansid o localizados hasta elmomento.

S'ULL DE SOL

VARIO S ROBOS

Por otra parte, durante esteúltimo mes y segün las dili-gencias de la Policía Munici-pal, se han producido tresasaltos a la propiedad conintención de robar.

De todos ellos se ha rcali-zado el correspondiente expc-diente y se esta realizando lainvestigación pcrtinente porparte de la Policía Municipal.El mas importante de ellos seprodujo en una casa de EsCarreró donde se sustrajeronobjetos por valor de 400.000ptas. Los ladrones aprove-charon la ausencia de lospropietarios para sustracr deun armari o una cajita de dine-ro que contenía dinero y algu-nas joyas. Segun parcce nodejaron scñales de su presen-cia y su acción no fue

descubierta por los propi eta-rios hasta pasados unos días.

De otra casa de la calleRuiz y Pablo, en la noche del30 de Noviembre y entre las21 y las 8 horas, robaron porvalor de unas 65.000 ptas,Aquí accedieron por la venta-na que da a la misrna calle. Sellevaron un radiocasette, doslibretas de ahorro y dinero enmctàlico.

También en el polígonoacccdicron a un almacen, sinque hallaran nada que llevar-se, después de revolver loscajones y papeles. Aquí apro-vecharon una ventana sinscguro interior para entrar.Después hicieron saltar lacerradura de la pucrta de laoficina.

S'ULL DE SOL

ACTIVIDADES NAVIDEÑAS DE LAA.V.CALAMBUSQUETS . BASSA ROJA Y DE.

LA ASOCIACIÓN DE PADRESDE LA SALLE

La Asociación de Vecinosha pratagonizado diversas acti-vidades durante estas fiestas.Entre elIas cabe señalar laorganización de un concursode Belenes para todas las famí-lias de la zona que los hubiesenrealizado y con entrega de ob-sequios para todos en una fies-taacelebrareldía 12enelC1ubde Tenis. También, y comoviene siendo costumbre, se haadornada uno de los arboles dela Menorquina y se ha hecho elBelén de la vecindad a su pie.

Finalmente, cabe señalar queel domingo anterior a la Navi-dad se organizó la venida delPapa Noel con su carrito, querecorrió las calles y visitó unopor uno a los niños de lazona, obscquiàndoles concaramelos y golosinas. Las

gentes de la Asociación hancontribuido a hacerpartícipes alos demàs del espíritu de laNavidad.

La Asociación de Padresde La Salle ha contribuido unaño mas en los actos significa-tivos de estos días montando sutradicional pesebre, este añoen el local de la calle PorrassarVell. En ese mismo local seencontraban los amigos de losniños "en Periquet i na Nineta"que por una módica cantidadsorprendían a los niños con losmas diversos obsequios. En ellocal de Cas Corvu se hamontado la tradicional tómbo-la, que con el anterior han sidolos locales mas visitados porlos ciudadanos, que buscan vivirese espíritu propio de estasfechas.

S'ULL DE SOL

ENCARA NO ES PODEN VENDRE ELSLLIBRES EDITATS L'AGOST PASSAT

Sens cap dubte, la festa dereis és l'època de l'any en quèso1cm gastar més doblers enregals. Si qualcú ha pensat ferun present a un amic o cone-gut amb els llibres que esvaren editar el passat mesd'agost a Alaior (les conegu-des guies d'Alaior i la guiaarqueològica d'Alaior, a mésdels Records d'Alaior), la veri-tat és que ho tindrà difícil. Lesraons són ben senzilles: si anaua comprar-los a la papereria usdiran que no els poden vendre,abans per no tenir-ne i ara per

no saber el seu preu de venda.Creiem que el fet, després decinc mesos d'haver-se presen-tat a l'opinió pública Ciencarano poder gaudir d'ells per unacausa que, a primera vista,sembla tan trivial), ens dóna lamida de com es proposen ferles coses per aquesta banda delmón. Esperam que tothom quetengui garres de veure'ls i lle-gir-los ho pugui fer molt prestCino tan sols trobar-los a lesbiblioteques, que per altra ban-da és una cosa necessària).

REDACCIÓ

El biòleg alaiorenc TòfolMascaró va ser ratificat coma president del G.a.B.Menorca a l'assemblea queaquesta associació celebrà eldia 21 de desembre de 1990.

En el decurs de la mateixa,es donà compte de les diver-ses activitats desenvolupa-des durant l'exercici de 1990.

REDACCIÓ

Diumenge al matí. Ha-viem concertat l'entrevista unparell de dies abans per axerrar de "coses antigues". Se-gons ens confesa, poc desprésd'entrar, havia passat alguntemps pensant el que em diriaavui; havia de recordar tot unrecull d'idees i gloses que laseva mare li contava. La casaera endreçada i neta. A la cuinacoïa el dinar. Poc a poc enfilà-rem la conversa. Al principitenia poques coses per con-tar, però lentament sorgirenidees d'una llarga vida quecomença amb la seva mare.

La seva mare va néixer enuna familia molt rica de Maó.El seu naixement havia d'es-devenir una deshonra per aaquella família i la van dur atirar. Va ser recollida per "laCasa" (lloc d'acollida per ainfants orfes). Una famíliad'Alaior que patia una estran-ya malaltia va ser informadaper un visionari que els seusmals es guaririen si acollienun fill de "la Casa". I va seraixí com la mare de na Laietava venir a viure a Alaior. Elsseus autèntics pares es feienpassar per padrins i regular-ment l'anaven a veure.

A través de la seva mare,na Laieta va conèixer de pri-mera mà un important recullde testimonis orals.

-S'ull de Sol: Què recordade la seva juventut?

Laieta: Ara hi ha molta lli-bertat i abans no n'hi haviatanta. Anàvem al ball ambses mares i a les nou havíemde ser a ca nostra. De totesmaneres, ningú protestava.Ara tothom protesta per toti noltros ens conformàvemamb la nostra situació.

Al cinema hi anàvemtambé amb les mares i maipodíem sortir totes soles elvespre. Si festejaves, eni-

morat, mare i al.Iota sortienjunts.

-S'ull de Sol: Quins entre-teniments tenia la gentjove?

Laieta: Futbol, cinema i pas-seig. Passeig p 'es carrer Ma-jor fins a Sa Plaça. Uns hianaven i els altres en venien:homes i dones per separatpassejaven amunt i avall. PerNadal hi havia molta bulla:els homes encalçaven sesal.Iotes i hi havia música icant. Era molt polit!

Les tradicions es mante-nien molt vives. Per Nadales menjaven es pastissets, perPasqua ses formatjades i perSant Llorenç ses coquesbambes. Ningú podia men-jar aquests productes foratemps. Ara tothom esta fartde tot i moltes no en men-gen per no engreixar. Elscostums han canviat molt.

-S'ull de Sol: El tempsque les persones han anat al'escola són recordats demanera especial. ¿Com re-corda vostè aquells momentsi el seu pas per l'Escola Lai-ca?Laieta: Jo vaig anar a duesescoles; a ca "donya Mag-dalenita" i a l'Escola Laica,amb el mestre Duran. Mamare volia que tingués unabona educació i ella feia fei-na a l'Escola Laica. Per tantjo vaig entrar allà perquèma mare pagava la meva edu-cació amb la seva feina deportera i desa dora a l'esco-la.

Igualment pagà l'escolade música al meu germà Li-berto, per a evitar que to-qués les armes.

Els meus records de l' es-cola són molt bons. El mes-tre Duran feia comprendreses coses i ens ensenyava elbé i el mal. Sempre ens

ENTREVISTA

ENTREVISTA A t.

recordava que les personeshavien de tenir la conscièn-cia neta i actuar correcta-ment.

Vaig fer sis anys a l'Es-cola Laica i n'estic molt con-tenta. Allà hi assitíem al.Iotsi al.Iotes, per primera vega-da a Alaior, en un ambientde companyonia i coopera-ció i es feien excursions,lectures i comentaris i tre-balls manuals. Crec que lamanera de fer escola es vaavançar al seu temps.

Tothom estava enimo-rat del mestre Duran i ellera molt agradable i sincer;era un bon mestre i una bonapersona.

-S'ull de Sol: ¿Recordaalguna de les matèries o as-signatures que a l'escola esdonaven?Laieta: Record que ja te-níem un llibre per a apren-dre català i un llibre de lec-tures instructives de temesdiversos per a aprendre unpoc de tot. A més, teníem lesassignatures habituals dellengua, aritmètica, geogra-fia i història.

-S'ull de Sol: Quancomençàrem l'entrevista es-tava molt interessada en contartot un seguit de cançonetes igloses que des de petita haviasentit contar a la seva mare.¿Per què no ens conta aques-tes estrofes?Laieta: Jo no sé fer gloses nicançons, però de petita, es-coltant ma mare, n'apren-gué moltes sobre temes moltdiferents. N'hi ha algunesde "picants" i altres que ensexpliquen succeïts i curiosi-tats del poble d'Alaior.

Allà on és ara a Can BielRiudavets hi vivia un saba-ter que li deien en Toni Bonai sabia molt de cantar. Elsal.Iots quan passaven davant

casa seva, li deien:* En Toni Bona no cantaper dues intencions:una, que no té cantera,i s'altra, que no sap cançons.I ell els responia una micapicat:Si dius que no sé cançons,jo dic que en sé més de mil;les duc dins sa butxacaenfilades amb un fil.- Algunes fan referència atemes religiosos, que enaquell temps era un temapolèmic:* Oh quin nus fermat mésfort!que mai més es desfarà;sa firma d'un capellàel que l'esborra és la mort.* Maredeueta del Toro,capitana de Fornells,enviaume una bona aiguaper a regar es tres clavells* Darrere sa mata bonavaig sentir lladrar un cai va ser un capellàque confessava una dona.

-Encara en recordo méssobre curiositats i ditesiròniques:

* Te convit a menjar peressi sa perera en farà;si sa perera no en fate desconvit adeveres.* Si sa mare en ves fet cent,d'al.1otes com na Maria,tota Menorca estariarodada de bona gent.* Es dissabte de Nadal,quan sortien de matines,van trobar dues fadrinesque encalçaven un pardal.

ENTREVISTA

~TA PONS JOSEFA

* Aquesta costa m'aglaça;no sé si hi està ningú.Demà vindré per sa caixai demà passat per tu.* Quina lluna fa tan claraper anar a collir albercocs;en es portal de na Claran'hi ha de vermells i de grocs.* L'any mil vuit-cents i sisva venir es vell Lluís,fumant pipeta de canya,fumant "tabacu blancu",que no era de s'estancni tampoc de "contraban du"* Ma mare en pastar fa co-ques;tant si és fosc com si és de-jorn,

a sa casa hi ha un fornque té vint-i-quatre boques.

-S'ull de Sol: Aquest recullés molt interessant i crec queagradarà; ¿en recorda algunesmés?Laieta: Crec que sí. Aques-tes que vénen ara fan refe-rència a carrers d'Alaior i apobles de l'illa:* Costa d'es pou regalada,caminet per anar a Maó,he deixat s'amor posadaen es cap d'es regaló.* Jesús, Sant Antoni,quines banyes té aquest bouSes dones d'es camí nousón més lletges que el dimo-

ni.* La mare de Déu d'Algerdiuen que no té capella;ses dones de Ciutadelladiuen que n'hi volen feri en s'estiu de l'any que vepassaran la mà per ella.* A Ferreries m'han ditque unes orgues volen fer;que és un poble petiti de criança no en té.

Finalment en sé algunesd'amor i morals:

* ¿Saps que me va dir unadona?,sa qui em va posar al món,que si sa roba era bonaes pedasços també ho són.

* A poc a poc i en bones,a poc a poc t'ho diré,que són poques ses madonesque dins Alaior faixin pa-per.* Jo som fadrineta honradai en sortir p'es portalsa fona d'es davantalcobria sa meva rada.

-Crec que en sabria mésperò hauria de recordar-les.De totes maneres crec quejan'he dit prou.

-S'ull de Sol: Molt bé,creim que la seva aportació haestat molt valuosa is'harecu-perat un interessant recull decultura popular.

Moltes gràcies.

EXPOSICIÓN DE CARICATURAS DE LIBERTO PONS EN ELCLUB DE JUBILADOS

Liberto Pons Josefa haexpuesto durante estas últimassemanas una colccción decaricaturas en la bibliotecadel Club de Jubilados. Liber-to Pons tiene actualrnente 76años y es miembro de la Juntadel Club. Las caricaturas ex-pues tas no son originales sinoque han sido ampliadas y co-loreadas a partir de pequeñosrecorres que él ha ido reco-giendo de la prens a nacional.Son caricaturas de personajesconocidos del mundillo socio-cultural y político del presen-te, sin que deban relacionarsecon ningún tipo de caràctercrítico a los cargos y profe-siones que profesan. Entrelas 38 caricaturas expuestaspueden encontrarse las deSuarez, Pujol, Solchaga,Arzallus, Gorbachof, Hussein,Cela, La Pantoja, Butrague-ño, Sara Montiel, Mendoza,etc.

Liberto Pons nos cuentaque es la primera vez que rea-liza este tipo de tarea y querealmcnte no le ha llevado

descubre una mano expertaen el dibujo. Entonces nos co-menta que durante muchosaños había trabajado como

demasiado tiempo el hacerlo.Para realizarlas se ha servidode simples lapices de coloresde sus nietos, que ellos ya noutilizan. Pero en la obra se

patronista de zapatos, dibu-jando y diseñando a tinta paravarias empresas.

Muchos de nuestros ma-yorcs poseen un saber que

demasiadas veces es desa-provechado por nuestra so-ciedad de consumo que sólose preocupa de popularizarobjetos y conductas propiasde masas, útiles economica-mente y remozadas dejuven-tud (al ser ésta el primerobjeto de deseo), pera querefuerzan la pasividad cre-ciente de las gentes y dan laespalda a todo un saberacumulado en las años. Yesoes así, cuando desde la anti-guedad los filosofes predi-can que no es el consumo decultura sino laspequeñas re-alizaciones personales las queconforman la cultura quepueda tener un pueblo. No esimportante en sí que hayamuchos espectdculos cultu-rales, sino que haya muchosindividuos que hagan peque-ñas obras personales.

ANSELM BARBER

Rebem des Sol una granquantitat d'energia calorífica enforma de radiacions de què, ensa major part, no treim rendi-ment. Per a aprofitar milloraquesta energia disposam dediversos sistemes que retenen,emmagatzemen i centren espotencial tèrmic que duen elsraigs solars. Bàsicament, totamatèria respon davant saradiació solar de sa següentmanera:

-Segons ses característi-ques físiques des cos (natura-lesa i propietats des mate-rial): Es color d'un objecte eldóna sa seva capacitat d'ab-sorció. Un objecte de colorverd el veim així perquè estàcompost d'una matèria queabsorveix totes les radiacionsvisibles menys sa verda que éssa reflectida i és sa que veim.Quan tots els color són reflec-tits junts, veim objectes blancs.Quan totes ses ones de dife-rents longituds queden absor-vides, estarem davant d'unanomenat "cos negre". Es "cosnegre" ideal és aquell queabsorbeix sa totalitat de radia-ció sense limitació de longitudd'ona ni direccions d' incidèn-cia.

-Segons sa longitud d'onade sa radiació: així com esvidre deixa passar (és molttransparent) ses radiacionssolars -de curta longitud d' 0-

na-, tenim que ses radiacionstèrmiques -dc gran longitdd'ona-, hi són ref1ectides (ac-tua com si fos un mirall).Aquest fenòmen es diu "efectehivernacle".

Sabent, idò, allò més bàsic,anem a veure, un poc per da-munt, com són es sistemes quetenim per a aprofitar s'energiaque ve des Sol.

-Murs amb inèrcia tèrmi-ca: Sa paret orientada a Mig-jorn és de formigó pintada denegre per sa seva cara exterior icoberta amb un vidre. Mitjan-çant uns forats a ses parts supc-

ENERGIA SOLAR

rior i inferior des mur, i quans'escalfa s'aire, s'estableix unsistema de termosifó, p'esqual s'aire calent s'eleva per

convecció natural i passa a seshabitacions a través d'es foratsper a substituir s'aire fred quepassa per sa part inferior de sa

[~,...-----,,.¡:::1;:::.

paret. Part de sa calor es trans-met p'es mur i s'hi acumula.Durant sa nit es tanquen esforats per a evitar sa circulaciód'aire i es mur transmet calorcap a s'interior de s'estudi. Sescaracterístiques tèrmiques desformigó fan que sa propagaciósigui lenta, amb un retard de 8a 12 hores, entre s'absorció decalor i s'emissió cap a s'inte-rior.

-Acumuladors de grava:Sa utilització d'un dipòsit dematerial granular és un dessistemes més adequats -com abanc de calor- que podememprar en calefacció.

D'entre es materials quepodem utilitzar està sa grava,amb una mida que estiguientre 10 i 40 mm de diàmetre.Es sistema consisteix en ferpassar s'aire calent a través desa massa de grava, de maneraque l'escalfarà. Quan sa volcalor a s 'habitatge, s'inverteixes sentit de circulació i s'airefred s'escalfa, tot passant persa grava. Degut a sa inversióde fluxos, no es facil emma-gatzemar i consumir el mateixtemps. Quan hi ha necessitat

tèrmica, s'ha de fer circulardirectament s'aire de s'habi-tatge a's captadors solars, sen-se passar per s'acumulador de

COL.LABORACIONS

gua a escalfar). Tot es conjuntestà ben aillat de s'exteriormitjançant un marc i una co-berta transparent, que impe-deixen que sa temperatura dedins sa placa es perdi a s' exte-rior. S 'ha de posar sa placa demanera que capti sa màximaquantitat de radiacció: açósucceeix quan està situada per-pendicularment a's raigs solars.Noltros la podem col.locarorientada cap a' s Migjom i ambuna inclinació respecte a s'ho-ritzontal d'uns 41Q

• Es funcio-nament més sencill és pertermosifó (circulació natural):S'aigua s'escalfa en es capta-dor O placa solar, en ser menyspesada que s'aigua freda, a unmateix volum; s'aigua calentapuja i s'aigua freda quedarà asa part més baixa des dipòsiti tindrà tendència a baixar.Aquestes instal.lacions han detenir sempre es dipòsit perdamunt de ses plaques.

-Cèl.lules solars fotovoltài-ques: Són una aplicació pràcti-

Al Cu.V\'\ u Io.d LW'

d'O-~uo.,

grava. Es disseny de sa caixao dipòsit acumulador té moltaimportància, ja que d'ell depènen gran part s'eficiència des'emmagatzematge. És nor-mal fer ses caixes de fuste oformigó armat.

-Plaques solars per a es-calfar aigua: Són ses mesconegudes. Bàsicament consis-teixen en una superfície de colornegre o fosc, on hi ha fixat unserpentí (p'es qual passa s'ai-

ca de sa recerca espacial; con-verteixen directament s' ener-gia solar en energia elèctrica.Es procediment es basa en sautilització de semiconductorsque, en absorbir es fotons de saradiació solar, produeixen co-rrent elèctrica de tipus continu.De moment no donen grans po-tències i són bastant cares.

PACOFLORIT

~~,,~S13~---------------V-' -

U na vez fina1izado elperíodo de Fiestas N avi-deñas y en marcha ya elnuevo año 1.991 que de-seamos sea venturosa paranuestros Socios y susfamilias así como para losconsumidores y usuariosen general, se han inicia-do en la Cooperativa lostrabajos derea1ización delInventario y Balance anualque en su momento han deser sometidos a la aproba-ción de la AsambleaGeneral de Socios.

Durante el pasado mesde Diciembre, la Secciónde Cultura y Arte de laCooperativa organizó uncurso de Cocina que sedesarrolló en el ColegioPÚblico r.DL Comas y quecontó con una masiva par-ticipación de Socios, es-pecialmente amas de casaque siguieron con todointerés el Curso que estu-vo a cargo de los respon-sables de Cocina de losacreditados Restaurantes"GREGAL" de Mahón y"Es Barranc" de Cala Gal-dana. Igualmente la Sec-ción de Cultura y Arte

NOTICIAS COOPERATIVAS

organizó un interesanteconcierto a cargo de laCoral Sant Antoni deMaó bajo la dirección deD. Bartomeu Llompart.

Tuvo efecto en la Igle-sia de San Diego y asistióal mismo una gran concu-rrencia que se deleitó conla magnífica interpretación.

El Gobierno Balearinvertira 239 millones depesetas en el "Plan de Fo-mento y Desarrollo del Co-operativismo".

La Cooperativa deConsumo "Eroski" delGrupo Mondragón y laCooperativa francesa"Adour Pyrenees" consti-tuiran un holding finan-ciero.

El futuro ConsejoEco-nómico y Social (CES),contara con la presenciade representantes del Sec-tor Cooperativo.

La Cooperativa Ga-vía, del grupo Cooperati-vo Mondragón, ha suscri-to un acuerdo con la em-presa Donetsk, de Rostov

(URSS), para la venta deTecnología.

El Presidente de laUnión Nacional de Coo-perativas de Consumido-res y U suarios de España,D. Francisco Ceballo Re-ITero, ha sido elegido asi-mismo presidente de laSección de Medio Am-biente, Sanidad y Consu-mo del CES (Cómité Eco-nómico y Social) de Bru-selas, cargo que desempe-ñara durante los próximosdos años.

Ce ballo es el primermiembro español del CESque accede a la presiden-cia de una Sección comola del Medio Ambiente,cuyo trabajo y actitudvienen siendo destacadosen el entremado comuni-tario.

Nuestra cordial felici-tación a nuestro Presiden-te.

Las cooperativas y elmedio ambiente.

Resumen de la presen-tación de Roberto Rodrí-guez. Presidente de la Or-

ganización cooperativa delBrasil (OCB - BCO) Ymiembro del Ejecutivo delComité de Agricultura dela ACr.

-La protección delmedi o ambiente en elmundo y en América La-tina;

-La protección en el Bra-sil: la necesidad de que par-ticipen los agricultores enla elaboración de políti-cas de protección adecua-das en materia de:* Regiones agrícolas con-solidada s (Programa de rni-crocuencas del Brasil);* La Amazonia: partici-pación en encuestas y pre-paración de un modelo degestión de las selvas plu-viales (con los paises delpacto del Amazonas);

-PANTANAL (con Pa-raguay y Bo1ivia);-El cooperativismo y

la protección del medioambiente: los logros delBrasil;

-PROALCOOL;-La reforma agraria;-Matas Ciliares en elEstado de San Pablo.

COL.LABORACIONS

ANTONI PONS IALIMUNDO SABATERAnem a veure, idò, el con-tingut del llibre de mestreAntoni.En fer còpia de les seves

notes, ho faré tal com ell,respectant la seva grafia.

Va començar escrivint, alatapa del llibre, una recepta quediu: "Per fer tabach en pols -Eltabach se de cullir quant es bengranat i si es posible dexarIosecar a la tabaquera cullida.Despres enfilat ab fil de amplo-mary cuantes ben sech, posar-lo al sol, y esformicat y pulgar-lo ab un garbell y quant lo vol-dran moldrer se ha de torrar altuna boval, y despres se ha depozar a la serena dos o tresvespres o nits i despres lo podranpozar dintre las ancollas ablas

medicinas que se requirexen".El tabac en pols l' anome-

naven rapé, i era costum enaquells temps posar-se'n unpessic dins cada forat del nas iensumar-lo. Això produïa unesternut i deien que curava elmal de cap i, al mateix temps,l'aclaria.

A la primera pàgina va es-criure:"Llibre de notas -Perteñent

a mi Antoni Pons y Alimundo-Añy 1784-"

Vaig dir que, encara que elllibre comença l'any esmen-tat, escrigué notes d'anys mésendarrerits; així comença laprimera notícia; és una tempes-ta.

"Die 6 de agost de lo any

1775, sierque las 8 hores delmati es compongué une terribletempestat de trons, llamps venty ayugüa que va arrancar moltsabres sen portava lo blat de leseras y causa molt de danya lascasas tant de defora com dedins vila y dura cosa de mitjahora de temps".

Ara ens dóna a conèixer unesnotes de la història de Me-norca."Die 19 de agost de 1781

sirque las 4 horas de la tardedesembarcaren los primersEspañols a la Mesquida de Mahóy lo seu General fonch el Duchde Crillón.

Die 6 janer de 1782. Dona-ren principi los Españols a ferfoch sirque las sis horas del

mati tirant al Castell ahont es-taven los Inglesos y feren foehper lo espay de 28 dies.

Die 4 de fabre de 1782.Sirque laS 10 horas del matí losdos Generals español y Inglesferan las Capitulasions y die 5dits, los inglesos surtiren delCastellabarmasymusique finsal muly del Sr. Antoni Ali-mundo y los Españols prengue-ran posesori del dit Castell y losInglesos junts ab los Anove-riants vingeren lo mateix dieen Alayor y lo endemà lo Ano-verians sen anaren en Ciudade-lla.

Die 6 mars de dit añy losInglesos sen anaren de Alaioren Mahó per enbarcarse y die26 dits sen anaren de la Isla"

JOSE M~GlMENEZ V.

Alaior no ha sido nunca unpueblo prolífico en publicacio-nes, tanto en libros como revis-tas o diarios. La mayoría deaquellas fueron realizadas porentidades privadas, que gcne-ralmente daban a conocer a susasociados notícias sobre lamarcha de la entidad e infor-mación general de la villa.

Una de estas publicacio-nes es la que realizó durantealgún tiempo la Cooperativa"San Crispín", que en los nú-meros 1 y 2 se conoce como"Senda" y ya a partir delnúmero 3 sera"SendaNueva".Se le dió el subtitulo de "Bolc-tin de información de la Coo-perativa de Consumo SanCrispín". Vieron a luz 16números, desde la primaverade 1957 hasta el invierno de1960. Su director fue el scñorFernando Jansà Guardiola.

La estructura bàsica deeste boletín de informaciónfue bastante bien conseguida.Solía empezar con una edito-rial sobre temas interesantes,ya que la mayoría trataban delcooperativismo, aunque enocasiones se trató de otros

SENDA NUE VAasuntos (como el de "Las Casasde Menorca fuera de Menor-ca", en el último número). Enel contenido encontramos,adernàs, información de las ac-Lividades culturales que reali-zaba la sección cultural dedicha entidad. . También sedisfrutaba de secciones fijas;una de las mas interesan tes parasu lectura era la del "Rincónpoético", donde se podían en-contrar poesías o cuentos de lagente que los aportaba a la re-dacción, algunos de los cualeshoy día son reconocidos lite-ratios. Otras secciones fijasson la deporLiva, la del "Yo :opino, tu opinas, el opina".Ademàs se ponía informaciónde la cooperativa, informaciónrelativa al pueblo, temas deeconomía (como una serie deescritos que realizó el señorJaime Alzina Caules sobre la"Econornía Menorquina"). Devez en cuando también teníacabida algún reportaje o entre-vista con personajes o insti tu-ciones que eran noLicia en aquelmomento. La arqueologíaestaba presente así como unrincón para los pasatiempos

(crucigramas, preguntas sobreMenorca, ...); viendo todo esonos damos cuenta .del buengusto a la hora de su realiza-ción.

Cuando la Cooperativaconmemoró los diez años deexistcncia y el25Q aniversario,realizaron un número extra paracelebrarIo.

Con motivo de las bodasde plata se sacó a la luz unacompleta revista donde se ana-liza el cambio hecho por estaentidad durante los veinticincoaños de andadura, desde lasvcntas realizadas por las suc ur-sales hasta la opinión que deella tenía la gente de nuestropueblo. En ella observamoscolaboraciones de personajes tanintercsantcs como Juan Hcrnàn-dcz Mora, Arcadio Gomila,Pere Gomila, ...

Sin ser una publicaciónernincntemente cultural, lamayoría de la gente podíaencontrar en aquellas hojasartículos interesantes con losque pasar un buen rato.

En fin, que no esta de masconocer estos trabajos ya quenos enseñan y nos dan a

conocer un poco mas el estadode nuestro pueblo y su evolu-ción, ya que algo ha cambiado.

Observando que las poeaspublicaciones de que dispone-mos se han realizado en nuestrapoblación, nos pueden dar unasbreves .pero desconocidaspinceladas de nuestro pasado;sería grato poder disponer pú-blicamente de todas ellas ennuestras bibliotecas, para su con-sulta. Ya que estamos faltos deinformación, la propuesta se-ría que los responsables deCultura hiciesen fotocopiar to-das estas revistas y diarios paraque la gente tuviera un masamplio conocimiento y sitiodon de ir a consultar.MIQUEL MARQUÉS SINTES

INFORMACiÓ LOCAL

AGENDA CULTURALAl llarg del passat mes de

desembre, com sol succeir cadaany, han tingut lloc nombrosesactivitats culturals al nostre poble.Heus ací una mostra no sistemà-tica:

-De 1'1 al 14, a la sala decultura que "Sa Nostra" té a Maó,penjà els seus quadres el pintoralaiorenc Pere Pons, juntamentamb Fèlix Ovejero, d'Es Castell.En Pere, que actualment viu aMotril (Granada), no faltà a laseva cita anual amb el públicmenorquí. Quan la pintura s'estàconvertint en valor de canvi, ésde lloar una actitud con la seva,preocupada perquè cada quadresigui un reflexe de l'esperitcreador de l'artista. Un altreaspecte destacable és el progréstècnic que impregna la seva obramés recent.

-L'Ajuntament ha editat el"Butlletí de la Sala" n? 6, on essintetitzen Ics actuacions muni-cipals més destacades duites aterme durant 1.990.

-El "Centro Cultural" tembéha editat la "Circular informativapara el socio " n? 9, on es fainventari de Ics diverses activi-tats realitzades per l'entitat.

-Per tal de commemorar elDia de la Constitució, l'Ajunta-

ment organitzà una actuació dela banda de música "Nura", al'església de Sant Diego, aixícom la representació teatral del'obra "Paciència", a càrrec de lacompanyia Don Bosco, al saló-teatre del "Centro Cultural".

-Patrocinat per la secció deCul tura i Art de la Cooperativa deConsum "San Crispin", eldiumenge, dia 9, es celebrà, al'església de Sant Diego, unconcert a càrrec de la Coral" SantAntoni", de Maó, interpretantcançons d'autors tan variats comBrahms, Mendelsshon, Mom-pou, Juan del Encina, Lennon-McCartney i populars catalanes imallorquines.

-El diumenge, dia 16, LaCoral Mixta del "Centro Cultu-ral" oferí el primer concert de latemporada 1990-91. Dirigida pelSr. Lluís Ferrer i acompanyada alpiano per la Sra. Micaela Gal-més, oferí un repertori desarsuel.les.

-El dissabte, dia 22, la com-panyia Delfín Serra, de Ciutade-lla, dugué a terme la representa-ció, al teatre del "Centro Cultu-ral", de l'obra "Una altra Fcdra,si us plau", original de SalvadorEspriu.

REDACCIÓ

REUNIÓ, A ALAIOR, DE LES REVISTESLOCALS DE MENORCA

Dimecres, dia 12 de desem-bre, representants de les publica-cions locals no diàries que s'edi-ten a Menorca -"Revista de Fe-rreries", "Cap de Ponent","S'Auba", "El Iris", "AlaiorEsportiu" i "s'Ull de Sol"- enstrobàrem a la Biblioteca PúblicaMunicipal amb el Sr. SantiagoCortès Forteza, considerat coma parc de l'Associació de la

Premsa Forana de Mallorca. Elmotiu de la convocatòria eraescoltar el que ens pogués dir unapersona de la seva experiènciaen aquest món de la prensa depoble, amb la intenció de ferpasses envant de cara a constituiruna potencial "Associació dePremsa Local de Menorca".

REDACCIÓ

INICIADü EL EXPEDIENTE DE DE·CLARACIÓN DE "BIEN DE INTERÉSCULTURAL" PARA EL PATIO DE "SA

LLUNA"

El Plena del Consell Insu-lar de Menorca, reunida ensesión ordinaria celebrada eldía 17 de Diciembre, por una-nimidad de sus miembros,acordó iniciar el expedienteadministrativo para declararel patio de "Sa Liuna" (claus-tro de la iglesia de san Diego)Bien de Interés Cultural(B.LC.). Este expediente setramitara con caràcter deurgencia, dados los conti-nuos desperfectos cometi dosen el edificio sin que mediecontrol alguno por parte de

las autoridades responsables.Al no contar dicho edificiocon la necesaria declaraciónde B.LC., la Comisión delPatrimoni o Histórico-Artísti-co de Menorca no puede tomarcartas en ello. Con este pasoda comienzo un proceso que,si existe vol unt ad políticasuficiente, debera conllevarla definitiva y total protec-ción de uno de los monu-mentos emblemàticos de laciudad de Alaior.

REDACCIÓN

MATERIALESPARA LA CONSTRUCClON. .. Polígono Industrial- Mahón -------

Avenida Central. 1. Tels.363097 -J62279 - 362200·07714 MAHON

el~ COL.LABORACIONS-~ 16·WS-----------------------~1JIl'

LA SOLUCIÓ ALS FEMS, RECOLLIDA SELECTIVA

L'augment en el volum dedeixalles, així com la prolifera-ció de substàncies altamentcontaminants, és un fet que ningúpot eludir i al qual ens hemd'enfrontar d'una manera ra-cional.

Per noltros (i el movimentecologista en general) lessolucions apunten a una dismi-nució del consum, reutilitzarels materials i mides restricti-ves o prohibitives per a lesindústries que generen residustòxics o perillosos i de lesquals les conseqüències per almedi ambient i la salut siguinnegatives.

Els sistemes de tractamentde fems, es diguin abocadors,incineradores o plantes decompostatge (d'estil tradicio-nal) no només no han solucio-nat el problema sinó que n'hangenerat altres. .

L'única alternativa cohe-rent que és respectuosa amb elmedi i les persones és la reco-llida selectiva en origen(R.S.O.).

¿EN QUÈ CONSISTEIX.LARECOLLIDA SELECTIVAEN ORIGEN?

En la separació en origen,des de les nostres cases, de lesrestes de materials que for-men de manera habitual elsfems domèstics.

Els sistemes de selecciópoden variar sempre que es

Avda. J. MQ Quadrado, 45Tel. 360662/ Fax 366711

garan teixi que la matèria orgà-nica estigui lliure de contami-nants. Això significa, com apremissa bàsica, un contenidorexclusiu per a ella.

Així ja s'obté la primeraselecció:

-matèria orgànica-matèria inorgànica

Ara pasaríem a classificarla matèria inorgànica i d'ella -com a prioritari- hauríem deseparar les susbtàncies que perla seva composició siguin tòxi-ques o perilloses com és el casde les piles i medicaments.

Una vegada eliminatsaquests, seleccionam la restade materials, tots ells pràcti-cament inerts, i per tant noperillosos:-paper, cartró - vidre-metalls (ferro, llautó, plom,acer ...) - pedaços - plàstics -fustes - altres materials

El propòsit d'aquesta reco-llida selectiva és el de facilitarel màxim l'aprofitament detots els residus que composenels fems, així com assegurarque el [u tur compost (adob) ques'obtengui de la matèria orgà-nica tengui les qualitats òpti-mes per al seu aprofitamentsense perill que surti contami-nat per metalls pesats o perresidus sòlids com el vidre.

¿COM ES PODRIA REALIT·ZAR AQUESTA RECOLLI-DA SELECTIVA?

Comercial

De forma gradual i senseperdre l'objectiu, que seria, comja hem dit abans, separar almàxim els materials; s'hauria

separar-les de la resta dels fems.Els medicaments es podrien

recollir tant en les farmàciescom a centres hospitalaris,

....... ;.:' e :. '-Ò '. ~ .' i.' "

REcrctAT6E .' .EQUILIBRI RECURSOS-RESIDUS

de facilitar als ciutadans o bécontenidors especials o bé sis-temes de recollida periòdica,depenent en cada cas del tipusde susbstàncies a recollir (noés el mateix recollir piles quepaper, per posar un exemple).

De forma senzilla les cam-panes de recollida de vidre se-rien un primer pas, en distri-bució i nombre adequat per apoder aconseguir una recollidaefectiva.

La instal.lació de conteni-dors especials per a la recollidade piles en establiments i enel carrer seria un sistema de

ambulatoris, etc., on és mésfreqüent la utilització delsmateixos.

Paper, cartró, roba ... po-drien tenir un tractament mixt.Emmagatzamar-lo en localsespecífics, on els poguéssimdur directament, i/o recollidaper mitjà "dingenieria urbana"cada cert temps, de les cases.

Aquestes són algunes ideesa desenvolupar, ben igual quepodríem cercar solucions per ala resta dels materials.És Possible.

Val la pena intentar-hoGOB

s. a.=. ==SUMINISTROS PARA.

ALBAÑILERIA / BRICOLAGE / CARPINTERIA / ELECTRICIDAD / FONTANERIAINSTALACIONES / JARDINERIA / MECANICA / PINTURA / ETC.

Avda. Central, 74 / PoimaMAHON

COL.LABORACIONS

Estimats Menorquins:No us entenc!!Jo, La Natura, sóc una

dona vella que ja comença aestar cansada. M'he guanyattotes les arrugues a la cara ambl'esforç i el treball diari, peròem deprimeixo quan veig queno ha servit per a res. Hetreballat tants d'anys i ara vo-saltres ho llençau tot pel terra,ignorant l'esforç i tots els anys.Sóc vella. Per tant, sóc sàvia.

He passat per moltes eta-pes i us puc assegurar queestau a l'etapa més bruta. Familers i milers d'anys que visci mai no havia vist el món tanbrut.

MENORCA

Jo pa s d'això. Danse jo nopassaria tant perquè quan se-gueu grans i tingueu els vostresfills, llavors no sabreu comarreglar-ho. Encara teniu temps.

Feis-me un favor i aneu apassejar pels boscos, per lesplatges o simplement per lesvoreres de la carretera. Segu-rament us sorprendreu de lagran quantitat de llaunes, llos-ques, papers, plàstics ... que hiha.

El fems és un problemageneral que ens afecta a tothomi que sembla que tothom el volignorar. Els anys passen i lescoses van cambiant: la tecno-logia, els ordinadors, els vi-

El fems és el principalpaisatge. Prest es convertirà enun problema per al mediambient i un problema per anosaltres mateixos.

Menorca, estimats menor-quirrs, és -en general- un femeron tothom llença el fems on liplau, on tothom llença les cosespel terra i on ningú no es preo-cupa de netejar-me.

Jo no sé en realitat on voleuarribar, però el que us assegurés que no anireu gaire lluny.Heu pensat mai amb el meufutur? doncs fes-ho. Que voleuaconseguir: una Menorca urba-nitzada fins els recons o unaMenorca tranquil.la i neta.

Joves això és el vostre pro-blema. Ara us quedeu a con-templar-ho i sols sabeu dir: -

deos, els homes perfectes, elturisme... són les principalspreocupacions.

Ijo? Quan em tocarà? Sí,jaho sé, sóc la darrera i per ara nous faig falta. Però un dia d'a-quest us adonareu del que heufet i cm voldreu recuperar; però,segurament, ja serà tard. Tardper a recuperar la felicitat, elbenestar, la tranquil.Iitat, ... sóntantes coses que us perdreu.Sabeu realment el que feu?

Comja us he dit, la tecnolo-gia s'ha perfeccionat molt, imolts residus poden esser recli-clats i tornats, i tornats, itornats, ... a emprar, sense ado-nar-vos que es paper, el ferro ...ja havia estat emprat.

Els abocadors serien quasiinnecesaris.

Fixeu-vas-hi:Menorquins: amb tot el

que teniu, els abocadors noserien problema i la desapari-ció de la natura tampoc.

Fa unes quantes setmanesels alcaldes dels municipis deMaó, Es Castell, Sant Lluís iAlaior es van reunir per a trac-tar el problema de l'abocadord'Es Milà. Aquest es va tancarper ordre judicial i per trobar-se en els límits de la seva capa-citat. Es contruirà un altre femeren el terme d'Es Milà Nou. Ésa dir: fer malbé un altre lloc.

¿S'han reunit mai per adiscutir l'assumpte de la con-taminació del medi ambient?¿Per a cercar solucions, o solsper a remarcar el problema?

Escolteu: e170% d'allò querebutjau (fems) pot esser reci-clat i el 100 % pot esser aprofi-tat d'una manera o altra.

Molta part del fems podriaesser aprofitat; com?-Els residus orgànics. Poden

servir com a fertilitzants per ala terra. Molts pagesos paguenpels fertilitzants i nosaltres entirem més de la meitat.

-Cartró i paper poden esserutilitzats de nou gràcies alreciclatge.

-Ferro, vidre i plàstic po-den començar una nova vida,moltes i moltes vegades.

Jo no us vull omplir elcamp amb les meves idees; solsvull que us adoneu de les cosesque feu.

Presteu-me uns minutsllegiu:

-El Paper.Molts de vosaltres segura-

ment penseu sobre el reciclat-ge de paper: -És una bogeriareplegar paper per a reciclar,perquè el que jo pogui reple-gar és res comparat amb lagran quantitat d'arbres que estallen.

Tens raó; però el poc teu, elpoc meu, el poc d'ells ja fan unbon munt. Per què no ho inten-tes?

Llegei i t'adonaràs que sifas una obra bona:

-Una tona de paper vell estal via

la talla de 14 arbres adults ambedad de 20-25 anys.-Aporta un estalvi d'energia del60%. El volum d'aigua és el61 % menys si empram papervell.-Millora les condicions del mediambient.-73 % Menys de contaminacióatmosfèrica.-25% Menys de contaminacióen els rius.-45% De reducció de demandabilònica d'ozó en els vertits.Ho veus?

Per una altra banda, tenimel reciclatge del vidre. Per cadaKm. produït es gasta 0'5 1. depetroli.

El reciclatge del vidre noés tot bo, sinó que sols es potafegir fins a un 30% de vidrereciclat a la mescla del forn.

L'any 1934 es van estalviara Europa 135 milions de litresde petroli gràcies al reciclatgedel vidre.

Els menorquins no paraude queixar-vos i de dir que lesurbanitzacions lleven latranquil.litat, el benestar i unagran quantitat de bosc deMenorca. No sé perquè usqueixeu si sou vosaltres que hoheu volgut així; jo no he fet res.

Però si us hi fixeu, a Me-norca sols es parla de voler crearun turisme de més qualitat.Amb aquesta excusa sols cons-truïu més urbanitzacions quelleven espai natural. El nombrede visitants forasters ha dismi-nuïtaquestanyen 109.000 i lafacturació hotelera ha estat in-ferior a la de l'any 1986.

Tres-cents mil és el nom-bre de visitants que durant aquestan y no han triat les Balears coma destí turístic.

El turisme ha baixat el 6 '9%respecte a anys anteriors.Sols penseu en els diners ien el vostre benestar.Tothom és culpable de que

Menorca estigui així. ¿Per quèno intenteu recuperar-me?Encara teniu temps. Inten-teu-ho menorquins!SI US PLAUMARIA 1. MASCARÓ SINTES

3cr. Institut d'Alaior

El mundo esta inquieto ypreocupado, sobre todo laspersonas mayores, por lajuventud, por la insensataconducta de los muchachos: ladroga, el vicio, el gamberrismoy todo lo demàs que esto llevaconsigo.

¿Por qué estan inmersos entanto vicio?

Los padres, la familia y sobretodo los mayores, dcben tomarla decisión y tener la valentíade enfrentarse a tanta miseria yvicio que padece la juventudactual, porque los mayores sonel fiel espejo y molde dondese educan, porque en estemundo de inestabilidad, demiedo e inseguridad, ¿podraesperarse otra cosa de la con-ducta de los muchachos?

¿Qué ejemplo de amor alprójimo podran dar el día demañana? Porque la droga en

LA JUVENTUD Y LA DROGA

que estan inmersos es la degra-dación del ser humano, porqueincita al robo, al asesinato, a laviolación, con tal de conseguirdinero, sin tener un mínimo decompasión hacia las personasque han sido atracada s o asesi-nadas, con tal de seguir dro-gandose con el producto de susdesmanes, perpetrados a pobresinocentes, convirtiéndose endelincuentes peligrosos.

Qué serà de la futura gen e-ración, si la juventud va a laderiva a merced de la falta, lamayoría de veces, de educa-ción que han recibido y de laignorancia que vicne padecien-do gran parte de la generaciónactual.

¿Por qué se drogan losjóvenes?; muchas (o al menosalgunas) personas lo atribuyena la falta de trabajo, ocupación,etc.

¡Qué insensatez!; no conciboque, por falta de trabajo, lajuventud tenga que recurrir a ladroga como mucha gente cree.En todas las épocas la clasetrabajadora ha padecido la fal-ta de trabajo y nadie de migeneración llegó al extremo dedrogarse ni embrutecerse, sinotodo lo contrario.

Los padres deben tomar ladecisión de afrontar el proble-ma con serenidad y procurar,por todos los medios a su alcan-ce, atacar la raiz del mal, delque ellos también son respon-sables.

El ser humano, durante suexistencia, pasa por etapasmuy seria s y a la vez difíciles,como enfermedades de difícilcuración y desgraciadamentelos médicos se ven obligadosa prescribir, en los tratamien-tos, muy a pesar suyo, algún

COL.LABORAC\ONS

tipa de calmantes o drogas, paraali viar el sufrimiento y la ago-nía del enfermo, cuando suvida se va apagando, sin que laciencia haya podido evitar elfatal desenlace; en estos casoses indispensable recurrira todo.Para estos casos SÍ DEBEMOSRECURRIR A TODO.

La juventud actual nopodrà ser la esperanza delmañana si sigue con la irres-ponsabilidad de seguir destru-yéndose por su propia volun-tad.

¿ENFERMEDAD O VI-CIO? Dejo la respuesta a lavoluntad del lector, para quejuzgue sobre el tema expuesto,tan complicado y de difícilsolución.¿ENFERMEDAD?, ¿VICIO?

LIBERTO PONS

El reino de Granada, últi-mo baluarte de los musulma-nes en España, se sostiene porsu especial orografía, muy apropósito para mantenerse a ladefensiva, y por la escasa aco-metividad de los monarcascastellanos a partir de la m uertede Alfonso XI. Sin embargo,fue hostilizada frecuentemen-te por los cristianos la zona deAlgeciras, hecho que precipitala decadencia. Discnsiones in-

GRANADAternas desangran el pequeñoEstado mientras los cristianosavanzan. En 1410 tomaAntequera el infante D.Fernando. Finalmente, losReyes Católicos ultiman laobra de la reconquista, arran-cando Granada a Boabdil elChico en 1492.

El recuerdo mas imprcsio-nante de mi estancia en Grana-da (varios meses) es el palaciode la Alhambra y del Generali-

PROGRAMACION CINE CLUB,2Q TRIMESTRE

7 ENERO: "Los negros tam-bién comen". Marco F erreri14 ENERO: "Bajo el peso dela ley".Jimmy Jarmuch.21 ENERO: "Ariel".Aki Karanaki.28 ENERO: "Boom Boom".Rosa Vergés.4 FERRERO: "Calle sin retor-no". Samuel Fuller.

18 FERRERO: "Espera la pri-mavera, Vandini".D. Dervudere.25 FERRERO: "The mobcuablues". Spike Lee.4 MARZO: "Cómcte una tazade té". Wayne Warg.11 MARZO: "Monsieur Hire"18 MARZO: "He oid o cantar alas sirenas". Patricia Luzana.25 MARZO: "La teranya",A. Verdaguer

fe, joyas de la arquitectura deuna belleza incomparable.Muchas casas en Granada tie-nen un jardín delante de la en-trada y se les llama "carme-nes".

Hoy en día, Granada es unaciudad moderna, aparte los restosdel pasado, si bien tiene un cli-

ma no tan suave como el deBarcelona. La gente es amabley simpàtica y las mujeres muybonitas. Existe universidad convarias facultades (yo estudié enla de Farmacia). En resumen, elmayor placer de ver Granada esvolverla a ver.

JOSE M~ TIMONER

MUEBLES COC/NAMUEBLES BAÑO

MENAJE COC/NAART/CULOS DE BAÑOOBJETOS DE REGALOELECTRODOMEST/COS

SAN NICOLAS, 31 ALAIOR

~,,~---------------1S19~

~

RECORDS GRÀFICS

Fotografia de Sa Plaça devers els anys vint. Segurament representa una conmemoració del "Círculo Dcmocratico y Republicano"

Vista d'es Carrer Menor d'A-laior. Al fons Sa Plaça. Els ves-tits de les dones i l'empedrat delscarrers ens donen idea de la sevadata aproximada, finals del se-gle XIX, un diumenge al sortirde misa

-~,-----~--------~~~

l~ ~)

EN ALAIOR: ASESORlA FISCAL MASTIPL. NOVA, 10 - TELF. 37 26 50 - ALAIOR