Entrevista aEduard Ribera

xercavinsrevista independent de Verdú any XI abril de 2011 núm. 45

Terralada 2011

Fotos Ricard Gilabert i Francesc Corpas i Gaudó

3

Número 45 · abril de 2011 · Preu 4 ¤

EDICIÓ:Associació Cultural XercavinsPlaça de la Verdura, s/n - 25340 Verdúrevistaxercavins@yahoo.es

PRESIDENT: Ramon Cardona

DIRECTOR: Ricard Gilabert

CONSELL DE REDACCIÓ: Josep M. Castelló,Àngels Escolà, Joan Fornsubirà, Guiu Sanfeliu

PORTADA: Ricard Gilabert

PUBLICITAT: Xercavins

ARXIU FOTOGRAFIA: Xavier Ramell i RicardGilabert

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Montse Minguell

MUNTATGE I IMPRESSIÓ:SALADRIGUES SL - Tel. 973 32 23 53Ctra. de Preixana, s/n - 25250 Bellpuig

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Generalitat de CatalunyaDepartament de la Presidència

AJUNTAMENT DE VERDÚ

editorial

Els continguts dels escrits que publiquem no sónforçosament compartits per l’Associació CulturalXercavins i només reflecteixen el parer de quiels signa.

Dipòsit legal: L-138-2000

Col·laboradors i col·laboradoresL’admissió d’articles per al proper número de XERCAVINS (núm. 46) es tancarà el dia 3 dejuliol de 2011. Passada aquesta data els articles rebuts quedaran per al número següent.Només s’admetran originals picats en tractament de textos a l‘ordinador (Word o similar),amb una extensió màxima de 450 paraules.És convenient que tots els articles vagin acompanyats d’una fotografia (lliurada fora de l’arxiude text) i amb una introducció/resum de tres línies.

PublicitatLa continuïtat de Xercavins depèn en bona mesura de les col·laboracions publicitàries. Sivoleu anunciar-vos-hi, truqueu al telèfon 649 38 99 00.

Per a contactar amb la revista o enviar-nos originals utilitzeu el correu electrònic:

revistaxercavins@gmail.com

Sumari

EDITORIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

NOTÍCIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

OPINIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

RACÓ DEL LECTOR . . . . . . . . . . . . . . 15

ENTREVISTA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

HISTÒRIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

CREACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

EDUCACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

ART . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

SOCIETAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

DES DE CAL JAN . . . . . . . . . . . . . . . . 30

CULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

MÚSICA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

ENTRETENIMENTS . . . . . . . . . . . . . . 35

TURISME. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

EL RACÓ DEL TEMPS . . . . . . . . . . . . 37

DE FA ALGUN TEMPS.... . . . . . . . . . . 38

Amb C de cultura

En època de retallades no és gaire normal veure com l’oferta cultural dels

pobles es veu incrementada i menys amb la quantitat i qualitat que l’hem

viscut els darrers mesos al nostre poble.

I és que des de principi d’any, la nostra vila ha gaudit de la preestrena de

l’espectacle Univers, de la companyia Microcosmos Teatre; l’actuació de

El Xarlatan, de Teatre de Guerrilla; l’actuació de l’Orquestra Julià Carbonell

de les Terres de Lleida amb el seu clàssic concert en el qual barreja cine-

ma i música sincronitzada en directe amb la pel·lícula Speddy de Harold

Lloyd i finalment amb la celebració del VIII Festival Intercultural Terralada

en el marc incomparable del Castell, monument emblemàtic que ha estat

notícia durant l’últim trimestre.

A finals de març es va publicar al BOE l’anunci de licitació de la quarta

fase de les obres del Castell, amb una inversió total d’1 milió d’euros pro-

cedents de la Secretaría de Estado de la Vivienda; aquesta fase es durà a

terme paral·lelament a la tercera, que anirà a càrrec de l’Incasòl i ascendeix

també a 1 milió d’euros.

Faltarà tan sols la cinquena fase, amb un valor de 400.000¤, que es finan-

çarà a través de l’1% del fons cultural del Segarra Garrigues.

Un cop finalitzada aquesta obra faraònica tan necessària, el Castell obrirà

de nou les portes a verdunins i verdunines per poder realitzar multitud

d’actes festius, lúdics i culturals.

El Castell, que es va adquirir l’any 1988 per part de l’Ajuntament, ha estat

escenari de multitud d’actes diversos. A vegades les pèssimes condicions

de la instal·lació elèctrica així com la falta d’un sistema de calefacció i una

bona il·luminació han deslluït els actes celebrats a les estances del mateix.

D’aquí poc temps l’edifici s’obrirà de nou amb un ampli ventall de possibles

actes o esdeveniments: des de la continuïtat de la Mostra Gastronòmica

de les Terres de Lleida fins a la permanència del Festival Terralada...

Caldrà veure si el teixit associatiu de la nostra vila estarà a l’altura de les

circumstàncies i continuarà amb l’empenta necessària per poder perdurar

activitats culturals del nivell que ha viscut aquesta primera part d’any el

nostre poble.

4

Festa Major d’hivernVerdú celebra la seva Festa Majord’Hivern el cap de setmana del 29 i30 de gener. Seguint la tradició, elsactes religiosos es feren en honora sant Flavià i el sant Crist amb lapresència de les autoritats de lavila, concelebració de l’eucarísticapels sacerdots de l’arxiprestat i delresponsable de la prèdica: mossènEduard Ribera, capellà de Cervera.Veneració de les Relíquies del Sant,trasllat i veneració del sant Crist deVerdú amb la solemnitat acostuma-da. Cantaren l’Ofici Solemne el Cor

Associació “DonesArgila de Verdú”L’exposició organitzada per l’As-sociació de Dones Argila amb elsuport de l’Institut Català de lesDones i de l’Ajuntament de Verdú,es va poder veure del 29 de ge-ner al 13 de febrer d’aquest any2011, a la Sala Abat Copons delCastell de Verdú, tots els dissabtesi diumenges. L’exposició és el re-coneixement de l’Institut Català deles Dones a les aportacions quealgunes escriptores han fet a la lite-

ratura catalana i universal. Trobemnoms com la reina de Mallorca,Isabel de Villena, Pilar Maspons,Dolors Monserdà, Aurora Bertra-na, Caterina Albert, ClementinaArderiu, Montserrat Roig i MariaMercè Marçal. El dia 12 de febrervaren celebrar la tradicional Festade santa Àgata amb un sopar degermanor on varen participar 43dones amb animació de màgia ibon ambient. Posteriorment, varentenir una conferència a càrrec dela professora Àngels Escolà sobre

d’Homes de la vila sota la direcciódel mestre Josep M. Salisi ambacompanyament d’orgue per partde la professora Cristina Marimon.Actes per a la mainada organitzatspel Grup Escolta Marinada ambxocolatada inclosa, i també actesmés lúdics, com el ball. Cal desta-car especialment les actuacions deldissabte nit, amb l’actuació del grupvocal Mezzos, i després de sopar,actuació de El Charlatan –QuimMasferrer–, al Casal verduní.

notícies

Verdú al puntJosep M. Castelló

5

“Dones escriptores catalanes”. Eldijous dia 17 de febrer, va tenir llocl’Assemblea General de l’Associa-ció amb la renovació dels càrrecsde la junta amb incorporació desàvia nova. L’acte fou acompanyatd’una conferència sobre alimenta-ció a càrrec de personal tècnic de lacasa Danone. El dissabte dia 12 demarç, la Sra. Mercè Solè va fer unademostració de cuina i l’elaboracióde pastissos que feren les delíciesdel assistents. Aquesta Associaciótambé va col·laborar amb MansUnides amb un berenar solidari iuna conferència a càrrec de la de-legada de Mans Unides al bisbat deSolsona, M. Aurora Ubach.

Museu de Joguets deVerdúEl dissabte dia 12 de febrer el Mu-seu de Joguets va obrir un nou es-pai dedicat al futbol on destaquengrans peces de la col·lecció delfutbol, com l’espectacular banderadel Manchester United, que home-natja les morts dels futbolistes alsanys 50 amb un accident d’avió, iun rètol anglès lluminós de gransdimensions corresponent al partitLiverpool–Everton. També es podenveure samarretes de grans juga-dors, l’escultura de Diego ArmandoMaradona i altres. Els millors fut-bolistes del món, mereixedors dela “Pilota d’or”, són representats iadmirats al Museu de Joguets deVerdú, ja que aquest insigne edificiverduní, exposa les botes de Xavi,Iniesta i Messi jugadors emble-màtics del Futbol Club Barcelona iamb aquesta representativitat, ensmostren el sentiments humanitarisi esportistes d’aquests jugadors ialhora l’esforç d’en Jordi Mayoral,director adjunt del Museu, per po-der exposar aquesta insigne mostraque ben segur farà les delícies depetits i grans. El Museu ha anun-ciat la creació, juntament amb laGaleria d’Art Mayoral de Barcelona,

d’un fons d’art per vendre al públicpintures, litografies i escultures degrans artistes com Miró, Picasso,Barceló, Mariscal, Guinovart i MagíPuig entre altres.

Centenari de les“Hermanitas delos Pobres de SanPedro Claver – MadreMarcelina”La congregació “Hermanitas delos Pobres de San Pedro Claver”han celebrat, el divendres dia 11de febrer, el primer Centenari dela seva Fundació per la serventade Déu Luisa Marcelina Aveledo“Mare Marcel·lina” nascuda a Ca-

racas (Venezuela). L’acte centrald’aquesta efemèride fou la celebra-ció eucarística concelebrada per atots els sacerdots i religiosos del’Arxiprestat de Tàrrega i presidida

notícies

6

per mossèn Joan Canals, vicarigeneral del bisbat de Solsona. Elsant pare els ha concedit l’honorde ser Any Jubilar per aquest Cen-tenari. Aquesta celebració fou moltparticipada pels resident i personalde servei de la Residència d’Avis,acompanyats d’una gran represen-tació del poble de Verdú encapça-lats per l’alcalde de la vila.

Actuació del QuartetPRYSMAEl dissabte dia 26 de febrer, sota eltítol “Una nit a l’òpera”, gaudíremd’un especial concert a càrrec delquartet PRYSMA, format pels pro-fessors Marta Garcia, Joan Sancho,Eduard Boleda i Marta Llona, queinterpretaren un recull de preludisd’àries d’òpera. L’Església Parro-quial que, per les seves condicionsacústiques ningú dubta comparar-laamb un digne auditori, fou el marcidoni per acollir aquest acte patro-cinat per la Fundació Tekhnikós, ala qual hem d’agrair l’organitzaciótant d’aquest acte com d’altresque programa al llarg de l’any. Undels tallers més significatius és elque imparteix el professor CarlosCalderón, juntament les audicionsde Josep Lluís Boleda. Tampocno podem ometre, en cap cas, elsconcerts en directe, programats perla Fundació, com el del dia 26.

La cabana de pedraLa construcció d’una cabana depedra, que podem contemplar al

parc escolaresportiu de la nostravila, és la reconstrucció d’una deles cabanes afectades pel pasdel Canal Segarra Garrigues i queREGSEGA, empresa responsable,ha volgut refer perquè pugui seradmirada al parc.

Sentida pèrdua pelsAmics de Verdú i deSant Pere ClaverEl dia 5 de març moria a la inferme-ria que la Companyia de Jesús téa Sant Cugat del Vallès, l’enamoratde sant Pere Claver i de Verdú, elP. Joan Canet i Llobet S.J., un delsjesuïtes que la Companyia de Jesúshavia destinat a la Junta de l’Associ-ació Amics de Sant Pere Claver. ElP. Canet, amb el seu caràcter comu-nicatiu i afable, el consideràvem unmés de la nostra família verdunina.Ja molt avançada la seva malaltia,

va voler venir a acomiadar-se deSant Pere Claver acompanyat del P.Jordi Portabella. No puc allargar lanotícia, però sí que vull deixar cons-tància d’una expressió natural quela pronunciava molt freqüentment;“Verdú m’encanta i sant Pere Claverés el seu tresor!”. Et trobarem afaltar P. Canet.

Art-Visió – Cal Talaveró

Art-Visió Cal Talaveró, la nostragaleria d’art, inicia temporada ambuna mostra d’autors consagrats id’un prestigi important. El dissabtedia 5 de març s’inaugurà l’exposicióART-VISIÓ, amb un total de 25 edi-cions realitzades. Els artistes queformen part d’aquesta col·lecciósón: Artigau, Guinovart, Victor P.Pallarès, Subirachs, Artur Duch,Josep Minguell, Perico Pastor, Anto-ni P. Vidal. La Galeria ens manifestaque treballa amb la confecció d’unalitografia dedicada al poeta JoanMaragall ja que aquest any és l’anyMaragall. El dissabte dia 2 d’abrilvaren inaugurar una exposició del’Agustí Penadès, un artista quebusca la interconnexió de les coses,primer amb ell mateix i desprésamb els altres, la societat, a travésd’esgotar les infinites possibilitatsmaterials.

notícies

7

“Llums, càmera,acció” Cloenda deldesè aniversaris deXercavinsEl diumenge dia 6 de març, en la ce-lebració dels deu anys de vida de laRevista “XERCAVINS” i l’AssociacióCultural que porta el seu nom, ambla finalitat de desitjar llarga vida a lanostra publicació, vàrem organitzarun concert de pel·lícula ni més nimenys que amb l’Orquestra Sim-fònica Julià Carbonell de les Terresde Lleida. Es projectà la pel·lículaSpeedy i l’Orquestra va sincronit-zar-hi la música. El Casal de Verdús’omplí de verdunins i amics de Xer-cavins que gaudiren d’un magneconcert amb la satisfacció de deixarpalesa una satisfacció musical i debons desitjos.

CarnavalCom ja és tradicional a l’inici de laQuaresma es desvetlla la rauxa ila imaginació de la disfressa persimular allò que no som i alhorapassar una estona de gresca ianimació veïnals. El dissabte dia12 de març, grans i petits feren lesdelícies d’aquest carnaval 2011amb disfresses ben vistoses, ele-gants i alegres.

notícies

8

Inauguració de laDeixalleria i CentreLogístic de VerdúEl dilluns dia 14 de març amb lapresència del secretari de Medi Am-bient i Sostenibilitat, Enric Llebot,el director de l’Agència de Residusde Catalunya, Josep Maria Tost, lapresidenta del Consell Comarcal del’Urgell, Rosa Maria Mora, l’alcaldede Verdú, Josep Riera, el directortècnic de l’Agència de ResidusFrancesc Giró, alcaldes de lespoblacions veïnes, representantspolítics, personal tècnic i adminis-tratiu, es va inaugurar la Deixalleriai Centre Logístic de Verdú. Desprésd’unes paraules de salutació i ben-vinguda de les diferents autoritatses va procedir a descobrir la placacommemorativa de la inauguració.La Deixalleria estarà a la disposiciódels usuaris, tots els divendres de10,00 a 13,00h i de 16,00 a 19,00hores. Seguidament es va com-partir una xocolatada i coca per atots els assistents. La deixalleria deVerdú és una instal·lació que per-metrà recollir selectivament aquellsresidus municipals que la poblacióno pot dipositar a les zones derecollida selectiva. La deixalleriadonarà servei a un total de 2.015habitants i ha tingut un cost de250.000 euros. La nova instal·lació,que és titularitat de l’Ajuntament deVerdú, està situada a la carretera deMontornès de Segarra (LV-2010)i té una superfície aproximada de1.134,67 m2. Donarà servei tant als

construcció que el portarà a fer-lomés visitable en totes les sevesdependències. En aquest mo-ment està obert el procés delicitació, aviat s’adjudicaran lesobres per començar amb la III.Fase. El passat dia 15 de març varebre la visita de Josep M. Verdúi València, subdirector general degestió d’ajudes i subvencions delMinisteri de Foment, que s’ha inte-ressat personalment per les obres

habitants de Verdú com als veïnsdels municipis de Ciutadilla, Gui-merà, Nalec, Montornès de Segarrai Sant Martí de Maldà, és a dir, untotal de 2015 habitants.

La restauració delCastell de Verdúsegueix per bon camí

El Castell de Verdú està a puntper iniciar una nova fase de re-

notícies

9

del Castell de Verdú. En dos anysaquest finalitzarà el seu pla directordissenyat el 1997 per Antoni Martí iJosep Esteve. En conjunt, aquestamola de 1.700 metres quadratsen les seves tres plantes, hauràaconseguit una inversió total de3,5 milions d’euros, així ho anun-ciat el nostre Ajuntament en lacircular informativa núm. 91 en laqual, també es manifesta que hanaconseguit tancar el finançamentde la 4a fase del castell amb elqual aquest noble edifici quedariacompletament acabat.

Millores a la plaçaMajor

El dia 4 d’abril de 2011 varen co-mençar les obres de millora delpaviment de la plaça Major de Ver-dú. L’Ajuntament ha confeccionatuna partida de diners per realitzar

aquesta millora, que sens dubteconvenia, però que alhora ajudaràa donar més relleu a aquest marcmagnífic de concentració de vila-tans i visitants.

notícies

10

TerraladaEl dissabte dia 9 d’abril de 2011va tenir lloc al Castell el FestivalIntercultural de Verdú Terralada,amb un objectiu clar de continuïtati d’augment constant tant de laqualitat com del missatge que voltransmetre a la gent nouvingudaa la nostra terra. Una gent que vaaugmentant cada cop més i quetambé conformarà el paisatge delsnostres municipis. El programaes va desenvolupar de la següentmanera: de primer, el sopar ambfruits secs, amanida, cócs de Verdú,postres, vi de Verdú, aigua i cafè;seguidament, actuació d’un grupde danses d’Ucraïna de l’Associa-ció d’Ucraïnesos de Guissona;

a continuació l’Esbart Sant Martíde Torrelles de Llobregat ambl’espectacle Els Almogàvers, amb

coreografia de Gerard Palet i, perfinalitzar, l’actuació conjunta endirecte dels grups Aljub i Kramaque ens presentaren el seu noutreball Aixadar. Com cada any, esva sortejar el cartell anunciador delFestival confeccionat enguany perEduard Boleda.

notícies

11

opinió

Fa unes setmanes enrere miraval’entrega dels premis Goya de cine,estirat al sofà amb poques ganesde fer res. De fet no m’interessamassa el cinema però la gala eramínimament passable. El presen-tador o conductor de la gala era,un any més, l’Andreu Buenafuentei cal dir-ho trobo que ho va fer moltbé donat que fer aquestes tasquesno és gens fàcil. D’altres presen-tacions i números de la gala elsamenitzaven els mateixos actors iactrius, alguns fent veure que eraimprovisat, i d’altres molt ben tre-ballat i realment molt reeixit.

El que va ser del tot improvisatva ser l’aparició de l’espontaniper excel·lència en Jimmy Jump.Mentre anunciaven, em semblarecordar, el Goya al millor actorva aparèixer en Jimmy, passanttranquil·lament per la sala i col-locant una barretina a l’estatuetadels Goya, fins i tot crec que va diralguna cosa abans que el serveid’ordre se l’emportés cap a l’inte-rior de l’escenari.

De fet aquesta escena va ser totamolt fluida, molt normal, que si unno hi estava molt afeccionat a lagala gairebé podia semblar que enformava part. Fins aquí tot normal,dins de la “gracieta” de l’espontani,el que realment em va sorprendrevan ser les declaracions posteriorsde l’Andreu Buenafuente, dientque com a català s’avergonyiade l’actuació d’en Jimmy Jump, ique era intolerable, gairebé excu-sant-se de ser català i recriminantgrollerament l’espontani.

Aquesta actuació del presentadorsí que va ser sorprenent, sí que vatrencar la gala i més d’un va dir

Buenafuente & Jimmy JumpEduard Boleda

coi que ha passat aquí. De fet emva indignar i veig que no vaig serl’únic, amb companys de feina hovàrem comentar, i després tambén’he llegit algun article.

Primer de tot, no sé per què l’An-dreu va fer referència al fet deser català, que té a veure que unespontani salti a l’escenari amb elscatalans, potser per la barretina,però conec pocs catalans que enportin. Si l’espontani hagués portatbigoti segur que l’Andreu no hagu-és dit res dels bigotuts.

I ai d’aquell que no s’ho agafi bé,perquè aleshores diuen que no tésentit de l’humor.

El quart pensament que vaig te-nir va ser que segurament quanaquest espontani va saltar l’anypassat a la final de la gala d’Euro-visió quan estava cantant el repre-sentant espanyol, m’hi jugaria unpèsol que aleshores ho va trobarbé o xocant, en veritat va ser elfet més comentat d’aquella gala.De fet, ja va ser en Buenafuente elprimer a fer “gracietes” a la Galad’Eurovisió quan van presentaren Chiquilicuatre. Ell en els seusprogrames ha creat per exemple lafigura del follonero que representaun espontani que sempre està a laque salta. És a dir ell és el primera entrar en aquests joc, però clarestà bé quan ell ho domina, en cascontrari molesta.

En segon lloc, l’Andreu va de-mostrar no tenir cintura, i en llocde recriminar d’aquella manera al’espontani hauria d’haver-se apro-fitat de l’ocasió, i dir que la gala ésun gran esdeveniment ja que finsi tot té espontanis, com els gransesdeveniments.

La tercera reflexió que em vaigfer és que l’Andreu és una de lespersones que menys es podriaqueixar d’una actuació com lad’en Jimmy Jump, donat que moltdels seus “actors-reporters” s’handedicat, es dediquen i segura-ment es dedicaran, a jugar amb larealitat, a fer preguntes absurdesen escenaris reals, a jugar en de-finitiva amb la bona fe de la gent.

Finalment no fóra d’estranyar i defet ho proposo, que en properesgales convidessin directament enJimmy Jump i li donessin un gag,potser seria la manera que aquestespontani estigués una mica quiet,i segurament que amb tota la lli-bertat del món aleshores no sabriaquè dir ni què fer.

De fet ja va ser enBuenafuente el primer

a fer “gracietes” ala Gala d’Eurovisió

quan van presentar enChiquilicuatre.

12

opinió

El proppassat mes de maig, elnostre l’Ajuntament, va passar unfull informatiu especial dedicat alCastell. En ell cal destacar l’apor-tació d’un milió d’euros, que esdestinaran preferentment per apoder accedir en ascensor a lesdiferents plantes del Castell i tambéde la Torre.

Podríem dir que aquesta facilitatper poder accedir a totes lesplantes, sense pujar cap escala,és una comoditat que pocs edi-ficis històrics gaudeixen. Pujaral cim més alt de la nostra Torreés una curiositat que un nombremolt elevat de verdunins no hopogut realitzar mai. Per als jovesés un repte que s’assumeix ambalegria, sense pensar massa ambel risc que comporta i sort n’hi ha,si no fos així qui penjaria la nostrasenyera quadribarrada cada onzede setembre a la nit?

Alguns per l’edat, altres pel vertigeni altres si no fos pel perill i la porque comporta “emprendre aquesta

La Torre, el símbol de VerdúGuiu Sanfeliu i Rochet

aventura” els agradaria de pujar a laTorre, el dia que l’ascensor ja fun-cioni no hi ha dubte que hi pujaranper veure acomplerta aquesta vellacuriositat, de contemplar el termedes del punt més alt de la vila.

Un altre punt important és el fet quehistoriadors i arqueòlegs podran

Part dels grafits de la part interior de la torre.

contemplar, copiar i estudiar la granquantitat de grafits que cobreixenbastants metres quadrats de lesparets interiors, en els quals esveuen reflectits tota mena de di-buixos, persones, eines de treball,noms i sobretot creus. Amb unail·luminació correcta, sens dubtees podran apreciar detalls d’aquetsgrafits, que a simple vista avuipassen desapercebuts per la faltad’iluminació.

És molt probable que, a mida quees conegui, el fet que es puguivisitar l’interior d’una torre cobertade grafits, augmenti el nombre depaleògrafs que tinguin interès aestar-hi. I sens dubte el nom de laTorre de Verdú molt aviat podriaconstar en els tractats de paleogra-fia, per la seva quantitat i varietatde grafits, contrastables en unesdades bastant fiables.

Escala d’accés a la part superior de la torre. Vegeula precarietat de la mateixa.

Sense cap mena de dubte però, elcol·lectiu més interessat en pujar-hitorre seran els nens i nenes de Ver-dú i dels nombrosos col·legis quevisiten la nostra vila, un atractiu mésque poques poblacions del nostrecontorn els poden oferir.

Esperem que cap contratempsimpedeixi que aquest bon projectearribi aviant a bon fi.

Pujar al cim més altde la nostra Torre ésuna curiositat que un

nombre molt elevat deverdunins no ho pogut

realitzar mai.

13

Podem continuar tractant el món

en què vivim d’aquesta manera?

Podem continuar devorant els

nostres recursos al ritme que ha

anat creixent aquestes últimes

dècades? Continuarem mirant cap

a un altre lloc, el primer món, per

a continuar el nostre nivell de vida

sabent que estem deixant sense

recursos i malvivint el tercer món?

Era necessari un Harrisburg, un

Chernòbil i ara un Fukushima?

És segura l’energia atòmica? Les

energies renovables poden subs-

tituir les “energies brutes”? Hi ha

tecnologia per aplicar nous siste-

mes d’energia, en lloc del petroli,

per al transport? Podem permetre

que “els mercats” dirigeixin l’eco-

nomia dels països? És cert que

es conreen milions d’hectàrees

al món de plantes per a produir

combustible mentre moren de fam

35 milions de persones a l’any?

Com es pot injectar tant de diners

als bancs i que els ciutadans i les

empreses no tinguin dret al crèdit?

Com és que hi ha tanta diferència

en el “fracàs escolar” entre l’es-

cola pública i la concertada? No

es pot “retallar” d’altres llocs i no

tocar l’ensenyament i la sanitat

públiques? És cert que al ritme

de creixement demogràfic que

anem l’any 2050 el planeta tindrà

el doble d’habitants que ara té?

Sabem que hi ha més de 1000

milions de persones que no tenen

accés a l’aigua potable? És l’home

un ésser violent? Sabrà algun dia

la nostra civilització viure en pau?

...o desapareixerem?

Tenim dret a l’esperança?

Preguntes que ningú respon...Xavier Ramell

opinió

14

opinió

Rebia un e.mail en el qual un bonamic em deia :

Però sobretot estic content per-què, ¡per fi!, s’ha reconegut(mitjançant uns enormes senyalsa la carretera C-14, des de Tàr-rega en direcció Reus a prop dela benzinera de la Portella i desde Belltall en direcció a Tàrregaa prop de Ciutadilla), a Guime-rà com a poble singular, coma conjunt històricoartístic, coma joia medieval de l’interior deCatalunya!

Tenia ocasió el dissabte 12, sotauna pluja incessant de veure undels cartells mentre conduïa capa Guimerà, on estava convocatcom a membre de l’associacióguimera.info

Els cartells corregeixen una in-justícia històrica, el 20 de junyde 1975 Guimerà fou declarat

conjunt històricoartístic; d’ales-hores ençà, el país va passarde la democràcia orgànica a la“democraciola”, que ara patim,i de la bonança econòmica al’absoluta ruïna.

En el feixisme –el primer– elsministres acostumaven a ser “elsprimers de la seva promoció”,això va permetre –mal que mal–consolidar un cert creixementeconòmic; la “democraciola”,contràriament, ha propiciat l’as-cens de la mediocritat, quan node l’estultícia més clamorosa, iaixò en un país profundamentcorrupte, ens ha portat a la situ-ació en què ens trobem ara, alvagó de cua d’ Europa. El pitjor,però, és que no tenim ‘ferro’ demillor qualitat!

Estic content perquè quasi 36anys després l’administració faci

el correcte, i esmeni una injustíciaamb la vila de Guimerà.

Quan haurem d’esperar enca-ra perquè el Patrimoni Monu-mental de l’Urgell, que XavierMayora i Tebé, i Manel Sala iFlotats, van revisar i definir enun excel·lent treball, http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/168991/251919 que justa-ment acaba amb les següentsparaules:

“Seria la clau de l’èxit fer unabona promoció perquè, com hemdit abans, els nostres monumentssiguin més una font de recursosque una preocupació.”

L’Urgell , i tots i cadascuns delsterritoris de la “Catalunya interior”,han de potenciar els seus actius–que son molts– i oblidar-se demirar a Barcelona, o a Madrid;d’un i altre lloc únicament vénendesgràcies: impostos, abocadorstòxics, línies d’alta tensió,.....

Reparar una injustícia: els cartellsinformatius de GuimeràAntonio Mora - Conèixer Catalunya

15

Era un temps que anàvem a peu ique anar en cotxe -que llavors endeien automòbil- era un luxe reser-vat a molt pocs.

Joan, de cal Janet

El què diranNo sé pas d’on ho vaig treureni quan ni qui ho va contar;mes és cert i ho podeu creurecom tinc cinc dits a la mà.

No és cap somni de versaireni un fantasma del magí,ha passat no fa pas gairetal com ara us vaig a dir:

Diu que un dia a trenc de l’alba,per més senyes en dejúvan sortir en Pau Ridaurai son fill cap a Verdú.

D’anar-hi a vendre es tractavaun ruc gris tan alt i grosque ell tot sol quan treballavafeia tant treball com dos.

Perquè arribés sense penai fent goig, la pobra bèstia,no duia res a l’esquenaque li pogués dar molèstia.

Xino-xano llarga estonacaminà la bona gent,fins que troben una donacom una ximple rient.

–De què rieu?– Menys no puc,de vosaltres. No veieuque tenint com teniu ruc,camineu tots dos a peu?

Rondalla de quan jo era petitEscrit publicat a la revista MARGARIDÓ núm. 2, editada per l’Ajuntament de Sant Martí de Sesgueioles

–Mestressa, teniu raó.Apa, noi, puja a cavall.–Pugeu, vós.–Ja hi pujaré més avall.

I camina que caminatroben al poc temps un homeque d’un cop s’encatarinai al fill diu: –Que estàs de broma?–De broma? Què dieu ara?

–Escolta, gandul, escolta,Tu, a cavall i a peu, ton pare?Sí que en deus ésser de gos...Féu-lo baixar de seguida,bon home i pugeu-hi vós.

No em desagrada la idea–Gràcies mestre, de l’avís.–Ho veieu? Jo ja us ho deia.–Què hi faràs? Ha de ser així.

I caminen buits de tripaben contents cap a Verdúmentre dura la xiripade no trobar-se amb ningú.

Al poc temps nou entrebancvan topar-se amb un pastorque cridava: -Mala sang,sens entranyes, sense amor...

–I per què? Però, què dieu?–Això és estimar el fill,fent-lo caminar a peu,de la salut en perill?

–Mira noi, fem una cosa:baixo; a un arbre l’ase duci entretant que ell reposanosaltres matem el cuc.

–Ben pensat. A mi la panxaja fa temps que em diu que és meva–Mare noi, quina rodanxa de pernil...Alça, que és teva!

Vénen traginers. M’empipenja els homes amb tantes tretes.–Mira tu, aquells com s’atipeni el pobre ruc fent dentetes.

–Mira que és una desgràcia,ni un morral pel ruc portar;almenys li féssiu gràciad’algun rosegó de pa. Ho fa.

–Quina gent més burra!–diuen passant dos pagesos,–Jo els donaria una surra,donar pa al ruc... ni marquesos!

–Mira, això és molt fastigós,veig que aquests mai callaranQuè farem? Pugem tots dosvejam si ens criticaran.

Arri!... Passen dos i diuen:–No deu ésser seu, és clar;I encara els beneits se’n riuen;és que el volen rebentar.

–Mira, noi, jo ja no puc,perquè, vaja, això ja és massaque es faci repicar el ruci tota la gent que passa.

Anem al nostre plaeri si amb tanta càrrega sua,el millor que podrà ferés fer-se un nus a la cua.

–Ben pensat; prou de cançonsfem el que hem de fer i fora;no escoltem mai les raonsde la gent murmuradora.

Veus aquí un una prova grandel molt beneits que tots somquan fent cas del què diran,volem acontentar tothom.

racó del lector

16

entrevista

Entrevista a Eduard Ribera PujolRicard Gilabert i Xavi Ramell

—On tens els teus orígens i capa on has anat creixent?

—Vaig néixer a Balaguer i em vaigcriar allí; als 30 anys em vaig casaramb la Carme i vam viure a Molle-russa durant set anys, fins que vamvenir a Verdú.

—Va ser casualitat acabar vivinta Verdú?

—No va ser premeditat. Volíem viureen un poble i havíem mirat diversesopcions a l’entorn de Mollerussa ide Balaguer. Un dia, el cunyat ensva dir que havia vist l’anunci d’unacasa a Verdú. Vam veure la casa ino va fer falta pensar-nos-ho. L’any1998 la vam comprar, el 2000 vamcomençar les obres i des del 2002hi vivim.

—El fet que vinguéssiu a viurea Verdú ve donat en part per lavostra feina?

—De fet, sí. La proximitat a la nostrafeina va ser un factor a considerar al’hora d’escollir la residència. Treba-llem els dos a la Fira de Teatre deTàrrega. Jo sóc el responsable decomunicació de la Fira: m’encarregode la difusió, la imatge, els suportsgràfics, la premsa, la informació alpúblic, la venda d’entrades...

—Creus que la Fira s’està profes-sionalitzant cada cop més?

—La Fira té 30 anys d’història i s’haprofessionalitzat gairebé per obliga-ció. S’ha fet tan gran i aixeca tantesexpectatives que els requerimentsorganitzatius demanen dedicacióexclusiva. Actualment som 10 per-sones que hi treballem tot l’any. Jovaig començar a treballar-hi com aautònom, per encàrrecs específics,però a mesura que anaven passantels anys cada vegada m’anaven en-comanant més feines, fins que emvan plantejar d’entrar en plantilla.

Aquest any que la festa de Sant Jordi ha caigut en plenaSetmana Santa, i coincidint un any més amb la publica-ció del número d’abril de la nostra revista, hem cregutoportú parlar amb un veí que dedica part del seu tempsa l’escriptura.

Ell és Eduard Ribera, un verduní més des de fa gairebé10 anys. Escriptor 2.0 combina la literatura a la xarxa ambl’edició d’algunes de les seves obres en paper.

Hem aprofitat una estoneta per conversar amb ell sobretemes més o menys propers.

17

entrevista

—Pel que fa al certamen, creusque Verdú podria establir algunacol·laboració amb la Fira?

—La política actual del Conselld’Administració que regeix la Fira éssobretot de vincular-se amb els po-bles agregats de Tàrrega. Es tractad’una qüestió més política que degestió. Des d’un punt de vista mu-nicipal interessa més cohesionar-seamb els agregats.

—Quin impacte té la Fira?

—Hi ha un estudi de la Universitatde Lleida que es va fer l’any 2000−i es va repetir el 2004 amb resul-tats molt similars− que mesuraval’impacte econòmic que té la Fira,i crec recordar que en aquell mo-ment era de 3 milions d’euros. Aixònomés tenint en compte l’impactedirecte. Una altra cosa important ésel flux de negoci que genera la Firaen el sector de les arts escèniques.Al marge de l’aspecte més festiu,la Fira és bàsicament un lloc decompravenda d’espectacles. Lescompanyies de teatre saben quesi vénen a Tàrrega i agraden elsprogramadors, acabaran tenintactuacions. La Fira és el mercat deles arts escèniques més importantde l’Estat espanyol, amb un volumde negoci molt alt.

—Els pobles del voltant es be-neficien d’aquest impacte eco-nòmic?

—Durant els dies de la Fira, se-gur. El radi d’ocupació arriba finsa Lleida, Igualada, Montblanc...Afecta principalment el sector de larestauració i l’hostaleria en generalen un radi de 40 quilòmetres a larodona. Evidentment, també afectala vila de Verdú de forma directa iindirecta.

—Moltes vegades la cultura ésdeficitària, per tant és molt fàcilque en moments de crisi es retalliallò que no és econòmicamentviable...

—La cultura no ha de ser sempredeficitària. Ja s’ha explicat l’im-

pacte econòmic que té la Fira enel seu entorn immediat. Per tant,la fira genera economia. Nosaltrestenim molt clar que la Fira tambéés un instrument econòmic, nonomés un instrument cultural. Hiha una part important del sectorcultural que s’està manifestant encontra que es retalli en cultura. Eldia 21 de març hi ha convocadauna manifestació a Barcelonajustament per reivindicar queen un moment de crisi és quanmenys s’ha de retallar en cultura.La cultura ha d’estar auspiciadapels pressupostos públics, de lamateixa manera que ho estan elstransports públics, perquè és unservei a la ciutadania. La cultura,com l’educació, és un dels pilarsfonamentals de la societat.

—Opines, doncs, que en mo-ments de crisi s’han de continuarmantenint les ajudes.

—Evidentment. S’ha de mantenir lacultura i sobretot s’ha de mantenirun bon sistema educatiu. Si no do-nem eines a les noves generacionsperquè reinventin el món, estemperduts. I això és fa bàsicament através de l’educació i també de lacultura.

—Ja que parlem de l’educació;quina és la teva opinió sobrel’escola que tenim a Verdú?

—Considero que és una bona esco-la. Dubto que actualment sigui gairediferent d’una altra escola de ciutat,tot i que té unes particularitats dedimensió que la fan més humanai permeten una atenció més gransobre els alumnes. Possiblementanys enrere, quan era escola uni-tària i amb una vocació rural, teniaunes característiques que potser lafeien més diferent.

—Ja que estem parlant d’educa-ció, quina és la teva formació?

—Vaig estudiar Filologia Catalana.No he exercit mai com a professord’institut, que seria la sortida es-tàndard per a un filòleg. He fet decorrector, de redactor, traductor,maquetador de revistes i llibres iesporàdicament he fet classes decatalà per a adults i també en uncentre de formació ocupacional.La meva formació extraacadèmicava més enllà: he fet música, he fetteatre, m’he interessat en temes re-lacionats amb la literatura sobretotdes del punt de vista de la creació...En aquest moment em dedico bà-sicament a la literatura.

—És el que més t’omple o és unaqüestió econòmica?

—No, no és una qüestió econòmi-ca, perquè si hagués de viure delque escric difícilment viuria. El que

18

entrevista

passa és que anem cremant etapesa la vida. Una de les primeres vaser fer teatre a Balaguer. Aquestaja la vaig abandonar fa molts anys.Vaig seguir fent música, durantmolts anys: la música és una de lesmeves passions. Vaig començar enuna coral, després en una cobla du-rant set anys, he fet patxanga i tam-bé he tocat en diversos grups fentblues, pop, jazz... Però va arribar unpunt en què, vist el recorregut, vaigdecidir deixar-ho estar i em vaigcentrar en una cosa que ja veniafent de sempre, que era escriure,però a la qual no m’havia dedicatmai d’una manera continuada.Actualment, a banda de treballar iconviure amb la meva família, emdedico a escriure.

—Has editat diversos llibres...

—Tinc alguns llibres de narrativaeditats. El primer és La casa per lafinestra, un volum de contes que vaaconseguir el Premi de NarrativaCiutat de Balaguer l’any 1987. Elsegon és Oficis específics, que vaquedar finalista als Premis Octu-bre el 1993 i va ser editat per unaeditorial de Lleida el 1996. M’hanpublicat també narracions en unvolum col·lectiu d’humor negreque es diu Alt Risc que va publicarLaertes l’any 2000 i en el volum Lacatosfera literària, que va publicarCossetània l’any 2008...

tinc acabat. Es diu A que no perquèhomenatja l’escriptor francès Ray-mond Queneau i l’ha de publicarPagès Editors aquest any 2011.Tinc diversos originals que esticmovent en premis i editorials i queconfio que veuran la llum en un futurno massa llunyà.

—Al teu bloc a Internet, en granmesura s’hi pot llegir crítica so-cial i textos de reflexió.

—És possible. Al bloc (http://eribera.blogspot.com) hi difoncsobretot textos de creació i articlesi opinions i he de reconèixer quem’ha marcat molt, literàriamentparlant. Crec que puc establir unabans i un després. A partir delmoment en què començo a es-criure al bloc l’any 2005, em vaigposar en contacte directe amb elsmeus lectors. En certa manera heconnectat amb els meus lectorsa través d’una tipologia narrativasovint pròxima a la reflexió del’actualitat. Però això no treu que alllarg d’aquest 5 anys he anat pas-sant per diverses etapes. El blocm’ha permès provar moltes coses,experimentar a nivell literari. En elmón d’internet −no només al blocsinó també ara que tinc Facebooki Twiter− es produeix un intercanvigairebé automàtic. Tu veus si allòque estàs fent agrada o no agrada,si interessa o no interessa.

—Així doncs, com a usuari actiu,quina és la teva opinió sobresles noves xarxes de comunica-ció...?

—Estrictament des del punt de vistaliterari ho trobo molt interessant. Joutilitzo les noves tecnologies comuna eina literària. Em permet teniruna identitat digital literària i per miaixò és molt positiu. Puc dir que lameva etapa més prolífica com aescriptor han estat els últims 5 anysgràcies a les noves tecnologies.

—T’obliga més de cara als teuslectors?

—En certa manera adquireixes uncompromís de presència continua-da. Des del moment que encetesun bloc t’obligues a mantenir-lo, acobrir les expectatives dels teus lec-tors. Si no, t’arrisques a perdre’ls.El bloc funciona en la mesura quetu l’alimentes. Actualment mantincel bloc, el Facebook i el Twiter. Totconnectat. El Twiter són 140 caràc-ters i això és un exercici de síntesimolt important. Jo m’hi sento moltcòmode, sóc molt sintètic, tan lite-ràriament com personalment. Sóchome de poques paraules, perentendre’ns. I això literàriament pera mi té molt rendiment. La capaci-tat de síntesi per a mi és un valorafegit. De fet connecta molt amb lamanera de funcionar actual. Vivimen un món en què el temps és moltimportant, perquè tothom en té moltpoc. I els formats breus lliguen molten aquest context.

—Tu vas estar al consell de re-dacció de Xercavins. Quina ésla teva opinió que un poble comVerdú pugui treure una revistacada tres mesos?

—Avui en dia gairebé és un miracleque un poble com Verdú pugui teniruna revista que surt cada tres me-sos, i en la qual s’expliquen cosessovint prou interessants. Quan vaigformar part del consell de redaccióde la revista, una de les coses quevaig intentar va ser fer-li un rentat decara. La voluntat era que Xercavins

Vaig dissenyarla capçalera que

actualment té la revista,que ara també és el

logotip de l’associació.

—Algun projecte entre mans?

—L’any 2009 vaig guanyar el PremiLleida de Narrativa, que bàsicamentconsistia en una beca de creacióque em va permetre, prèvia pre-sentació d’un projecte de confecciód’un llibre, dedicar-me durant 10mesos a escriure un llibre que ja

19

entrevista

És un poble actiu,fins i tot de vegades

hiperactiu.

fos una revista molt digna. Un delsaspectes era donar-li una imatgemoderna i més viva. Jo vaig disse-nyar la capçalera que actualmentté la revista, que ara també és ellogotip de l’associació.

—Que penses del fet que Xerca-vins hagi passat de ser una revis-ta a una associació impulsora del’activitat cultural de Verdú?

—Està molt bé. Generalment alvoltant de les revistes dels pobless’aglutina gent interessada a ferque la cultura del poble funcioni.I en aquest sentit és com unaevolució lògica que la revista hagipassat de ser només una revista atenir una projecció més enllà de laque té impresa, programant actesde tot tipus.

—Creus que Verdú ha de conti-nuar essent l’eix fonamental de

revista o s’ha d’obrir una micamés?

—En tant que revista local, crec queel seu gruix hauria de centrar-se enVerdú. No crec que pugui competiramb revistes d’altres àmbits, comper exemple Nova Tàrrega. La sevadinàmica pròpia, el seu referent, ésVerdú, tot i que està bé encabir-hialtres informacions més globals.

va desconnectar del dia a dia deVerdú. Però anem participant en lamesura que és possible en la vidacultural de Verdú.

—Creus que la vida cultural oassociativa del poble fa de Verdúun poble actiu?

—Jo considero que sí. És un pobleactiu, fins i tot de vegades hipe-ractiu. Amb tot el que això implica,de bo i de dolent. Probablement,si es concentrés més l’energiaes podrien fer coses encara mésinteressants.

—Per acabar, vols comentar al-gun tema?

—Hi ha coses que em preocupen,com a escriptor i també com a per-sona. Una d’elles és sobretot queactualment la societat es regeixbàsicament des d’un punt de vistaeconòmic i això em fa pensar mol-tes vegades que anem per un camíequivocat. Em preocupa aquest fet.Vivim en un món en què només estenen en consideració les qüestionsmercantils i s’obvien altres aspectesmolt importants de la condició hu-mana. Em preocupa moltíssim. Coma persona, com a escriptor i com apare que està intentant educar un fillen una sèrie de valors. De tota mane-ra hi ha un espai per a l’esperança...un món regit per l’economia noméspot conduir al desastre. L’esperançasón les noves generacions, ques’adonin com va el món i el vulguincanviar...

—Ha estat tot un plaer, Eduard.

Si voleu enquadernar la revista, penseu en l’enquadernador artesà

Major, 1225218 EL CANÓS – Tel. 973 53 31 06

RELLIGATS ARTÍSTICS S.L.U.Maria Camps Pàmies

Llibreria Bufavents – C/ Major, 2325300 TÀRREGA – Tel. 973 50 21 54

—Estàs al dia més o menys de lescoses que es fan al poble?

—Vaig seguint, però molt des delluny. En el seu moment vaig deixarde participar a la revista i això em

20

història

El Patronat i Sindicatde Sant Pere Claver (XV)La Joventut Social i la Federació deJoves Cristians de CatalunyaRamon Boleda Cases

Les atribucions de l’òrgan fun-dacional del Patronat van anarperdent protagonisme a causa dela creixent activitat de les diferentsseccions del Sindicat de tal maneraque, passada la revolta, el Patronatva deixar de funcionar, donant lasupremacia al Sindicat. El que noes va perdre fou el tradicional nomdel Patronat que el poble atorgavaquan es tractava d’algun acte cul-tural, tant del cant com del teatre iencara més del cafè que, en tots elstemps, fou el “Cafè del Patronat”, al’igual que els seus conserges quesempre foren “el Manel i el Ramondel Patronat”. En canvi, es donaval’atribut de Sindicat a les seccionsagrícoles del celler, del molí defarina i especialment al molí d’olidel Sindicat.

La creació de la Joventut Social(1928/29) també va rellevar l’acti-vitat teatral que cuitava el Patronat,tot i que en els programes del teatredels primers anys sempre figurava

com a titular el Patronat de SantPere Claver i en segon terme el nomde Joventut Social, com a filial delprimer. Passada la revolta, havent-se extingit el Patronat, amb boncriteri s’agregà al nom de JoventutSocial el de Sant Pere Claver, comuna continuïtat del Patronat, delqual moralment era l’hereva.

Passats dos anys i escaig de lafundació de Joventut Social naixiaa Catalunya la Federació de JovesCristians que s’estengué ràpida-ment per tot el territori català, desde les populoses ciutats fins alsínfims nuclis parroquials, la qual,malgrat de proclamar-se apolítica,no s’escapava de les suspicàciesde les dretes que l’acusaven decatalanista i “modernista” i de lesesquerres que la veien en la línia delfeixisme pel desplegament de reu-nions i trobades multitudinàries.

Es definia com Acció Catòlica Ca-talanista i a l’any de la fundació

comptava amb 5.315 afiliats i uns14.000 al juliol de 1936, i prop de400 grups.

A Verdú -com deia a l’anteriorcapítol- ens visitaren el Rnd. Dr.Albert Bonet i Fèlix Millet Maristanyper conèixer el funcionament deJoventut Social i després de veurei sentir les explicacions dels nostresdirigents digueren: “Vosaltres ambJoventut Social us heu avançat alnostre moviment. Tot això que feua Verdú anem ara a estendre-ho aCatalunya.”

Al principi hi hagué el recel d’al-guns dirigents i socis de la JS idel Patronat, que temien que elnou organisme fos en detrimentde la mateixa. Ben aviat s’arribà auna bona entesa. El bon seny delsdavanters va primar el voler del bécomú per damunt dels localismesde “capelleta”.

Joventut Social continuaria amb elmateix funcionament, sens privacióque els socis que ho desitgessinpodien afiliar-se a la FJC. Cadagrup tenia un nom que el distingiai un número d’afiliació. A Verdú, elnom escollit fou el de JOVENTUTSOCIAL-VERDÚ i fou inscrit en elGRUP 51. Un grup que reunia a unstrenta joves de Verdú dirigits pelsmateixos consiliari i president deJS Rnd. Rafel Boix i Josep M. PontCases respectivament. L’única dife-rència era que els fejocistes rebienper subscripció el periòdic FLAMA,òrgan de la Federació.

Joventut Social va sortir-ne refor-çada, obrint-se a l’exterior ambintercanvis de les activitats desen-volupades pels grups dels diferentspobles de la comarca. S’organitza-ven tandes d’exercicis i recessosespirituals, excursions col·lectivesi partits de futbol. L’esport fou unade les bases de reforçament delsgrups de la FJC, especialment elfutbol i el bàsquet. També el grupde J.S. va formar el seu equip defutbol. Això fou a l’any 1934. Primervaren comprar uns jerseis barrats

1-Recés dels fejocistes de Verdú, Guimerà, Sant Martí de Maldà i Rocafort.

21

història

amb els colors marró i verd prenentcom a model els bancals agrícolesd’aleshores; marró el llaurat i verd elsembrat, que no agradaren a ningú;i sens estrenar-los els adquirí el FCVERDÚ per variar, en cas d’igualtatamb els colors dels contrincants.En compraren uns altres de grocsamb els punys i coll de color verd,tenint com a base, els mateixoscolors de llur bandera que feia pochavien estrenat.

A partir de 1932 es creà la secciódels avantguardistes, que com-prenia els nois de 10 a 14 anyspromoguda pels capellans joves,que sorgí a la ciutat de Solsona,essent el Rnd. Dr. Antoni Llorensl’entusiasta promotor, assolint la xi-fra de uns 8.000 xicots a Catalunyai la fundació de més de 300 grups,connectats pel nostre periòdicL’AVANT.

El grup de Verdú fou dels primersa adherir-s’hi, amb el número 19,estrenat el dia 21 de maig de 1933amb motiu de la “Magna Diada Fe-jocista” que aplegà a joves de totala comarca i tot l’estat major de laFederació General de Catalunyapresidit pel Consiliari Dr. Albert Bo-net i pel president Fèlix Millet. L’acteprincipal fou el “Míting d’afirmació

fejocista al local del Patronat...”,que obrí el president local Josep M.Pont. Aquell diumenge 21 de maigtambé s’inaugurava la bibliotecade Joventut Social, avalant la bonasincronització que deia abans, i dela qual dóna fe el paràgraf inseriten el programa d’aquell dia ondiu: ..”I avui, com els camps fetsubèrrims de les pluges silenciosesde l’hivern, la nostra Joventut Socialcelebra esplendorosament la inau-guració del nou estatge biblioteca idel grup Avantguardista, esperançano llunyana de la pàtria.”

La bandera delsjoves i el banderí delsAvantguardistesPosseir sa pròpia bandera era unade les aspiracions més anheladesde tots els grups per poder-leslluir en les sovintejades concentra-cions. I vingué el jorn esperat pelsjoves Fejocistes i Avantguardistesde Verdú. Fou el dia 25 de marçde 1934 diumenge de Rams. ElGabriel de cal “Valent” ho escriviaaixí: “Avui però, amics d’arreu, anema simbolitzar la nostra obra. JoventutSocial, fejocistes i avantguardistes,d’avui en endavant ja tindrem lanostra bandera.

2-Benedicció de la bandera dels fejocistes i la dels avantguardistes. 25 de març de 1934. Hi figuren d’esquerraa dreta: Dr. Francesc Gener, metge president del grup local; els padrins de la bandera, Dolors Segarra de Rosi Aureli Joaniquet; al fons, Flavià Realp “Andreuet”, al seu darrera Josep Bellart, Antoni Boleda “Senyoretes”,Mn. Josep Binefa, Anton Pont “Llorenç del Riera”, Mn. Rafel Boix, i Lluís Capdevila “Fusteret”, els escolansJaume Puig-gros “Xanxo” i Ramon Mestres “Bonetó” i els padrins del banderí, Manuel i Francesca Colom“cal Martí”.

3-A la sortida de l’església. Hi podem veure, aprimer terme esquerra, Ramon Boleda, Blai Sans“Mixonets”; darrera del banderí, Anton Roca“Colau”, els germans Ramon, Eusebi i FrancescHuguet “Segarra”; darrera d’aquests, Manuel Rierai Pere Pijoan.

5-Els avantguardistes al pati del cantirer “Tonet del“Gravat”. D’esquerra a dreta: Ramon Cases “Trenca”,Ramon Boleda, Ramon Albareda “Guidó”, Josep Sa-lisi, Josep Esqué “Carles”, Josep Realp “Andreuet”,Manuel Riera, Francesc Alavedra “Groc”, ¿:::? IPere Pijuan; al davant: Eusebi Huguet, Eusebi Martí“Barra”, Ramon Huguet i Antoni Roca “Colau”.

La bandera la composaren i labrodaren a cal “Sarralet” les núviesi germanes dels fejocistes, la qualfou beneïda, juntament amb elbanderí dels avantguardistes, pelsconsiliaris Rnd, Rafel Boix i pel Rnd.Josep Binefa i apadrinada pel Sr.Aureli Joaniquet (Ca l’Upont) i perla Sra. Dolors Segarra (Cal Ros); iel banderí dels avantguardistes fouapadrinat i costejat pels germans

22

Aquell any 39 no hi hagué pas-torets; però sí caramelles per laPasqua de l’any 1940. Unes granscaramelles amb més d’un cente-nar de cantaires dirigits per Mn.Rafel Torres, Mn. Josep Cases iMn. Josep Binefa, que a la vegadaassajaren la solemne missa a tresveus del mestre Goicoechea quedesprés de tants anys se segueixcantant per les festes dels patronsde la vila.

Una relíquia musical, l’única guspiraque perdura d’aquella gloriosa Jo-ventut Social de Sant Pere Claver.

història

7-Cantada de caramelles davant de Casa de la Vila 1940.

6-Equip de futbol dels avantguardistes: AgustíCastelló “Mitgés Bonet”, Manuel Riera, Antoni Roca“Colau”, J. Realp “Andreuet”, F. Alavedra “Groc”,Ramon Boleda i Eusebi Huguet; al davant: BlaiSans “Mixonets”, Salvador Balcells “Tano” i RamonHuguet.

4-Processó de l’octava de Corpus. Barri Major amb la bandera de la F.J.C. 1940.

Manuel i Mercè Colom residentstemporalment a cal Martí

Poc temps després, vingué la guer-ra; el banderí que es guardava ales estances de la casa - esglésiade Sant per Claver- fou crematjuntament amb els altars, robes iobjectes religiosos, prop la Fontde Santa Magdalena. La banderadels joves tingué més sort. Aquestaera dipositada al Patronat i d’allífou recollida i amagada en unapallera juntament amb la banderadel sometent.

Acabada la borrascada, hi haguéun temps de desconcert. El Sindi-cat va funcionar però sota ordresdonades de més amunt. De mo-ment recordo que tot el poble haviade portar-hi els seus productes.Tampoc Joventut Social va reeixird’immediat. Donava la sensacióque la “Falange” havia d’absorbirtota l’activitat juvenil -com ocor-ria en altres pobles-, cosa que aVerdú no assolí, a excepció delfutbol que radicava al “seu local”a cal Camí, que era on es penjavala pissarra d’anuncis dels partitsi alineacions. Recordo que a laprimavera-estiu d’aquell any 1939,una colla de joves endegarem elsprimers partits, i que precisamentlluíem els jerseis que havien estatdels fejocistes que es guardaventots reunits mentre els clàssics

primitius del Verdú vàrem haverde recollir-los per les cases. Per ademés, la “Falange” no va quallarentre el jovent de Verdú.

Al començament de l’any 1940,en la intimitat del Patronat es mo-gueren els vells i fidels socis deJoventut Social, amb els germansPont (Llorenç del Riera) al davant,Josep Bellart Gassull (que fou ele-git president) i tota una llarga llistade gent gran, dels fundadors i denosaltres la nova generació quede nens, passarem a adults ambla guerra entremig.

23

Mites heroics. Herois mitificatsEduard Ribera. http://eribera.blogspot.com

No he sigut mai d’anar a demanarautògrafs als cantants de moda, nisignatures als escriptors de guàrdiael dia de sant Jordi, cavaller llegen-dari que, ara que ho penso, no tincmolt clar si és un mite, un heroi obé un simple pretext comercial.De fet, hi ha mites i mites, de lamateixa manera que hi ha heroisi superherois. I després hi ha elsantiherois, que som la majoria denosaltres, ciutadans pedestres,simples consumidors compulsiusi pagadors d’impostos que portemuna vida discreta, alguns més qued’altres. Quan penso en mites,em ve al cap Plató i la caverna i elrelat d’aquells pobres presonerslligats de peus i mans que, quanobservaven les ombres de figureshumanes projectades sobre la pa-ret, creien que estaven contemplantla realitat. I això em fa pensar en lameva padrina Antònia, que teniauna parada de fruita i verdura almercat de la plaça de Balaguer iels dissabtes es quedava a dinar acasa nostra. A l’hora del cafè ensassèiem al sofà i compartíem la pel-lícula, generalment de pistolers. Lameva padrina vivia la història comsi allò estigués passant de veritat i,quan un vaquer estava a punt deser atacat pels dolents, cridava il’advertia de la imminència de l’atac.La meva padrina Antònia, nascudaa Preixens i amb uns ulls blaus es-plèndids, vivia la ficció com si fosrealitat, com els pobres presonersdel mite de la caverna. I, ara queparlo de presoners, evoco el meupadrí Josep que, potser sense vo-cació d’heroi, va lluitar a la guerracivil i la va perdre i va patir camp deconcentració i garjoles successivesmentre la padrina Antònia s’havia

de buscar la vida per tirar enda-vant la casa, movent fils invisibles,heroicament. Els meus padrins vanviure aquella realitat com si fos unmalson projectat sobre les paretsde la caverna, però allò no era capmite sinó que era veritat veritable.Una veritat cavernícola i antiheroi-ca en la qual van créixer els meuspares, als quals els van distreureamb els herois monocroms i cen-surats del Hollywood daurat, quetenien noms difícils de pronunciar:Clark Gable, Katharine Hepburn,Kirk Douglas, Humphrey Bogart,Gene Kelly, Ginger Rogers, CaryGrant, Lauren Bacall, John Wayne...i que, juntament amb la música deGlenn Miller i de Xavier Cugat, els

alimentaren l’imaginari en la traves-sa d’aquell desert implacable queconduïa cap a la ignota transició.En aquells dies grisos no n’hi haviagaires d’herois autòctons, sobretotperquè els jugadors de futbol enca-ra eren simples persones. Però hihavia antiherois que, soterradamenti en veu baixa, aconseguien mante-nir l’esperit heroic i el foc col·lectiuque il·luminava la caverna mítica.Van ser protoherois resistents ianònims, dels quals avui gairebéningú no es recorda. En aquellmoment vam aparèixer en escenaels de la meva generació. Corrienels anys seixanta de la nostra era,un decenni en què es van trencarmolts mites i van caure algunesestàtues dels seus pedestals pú-blics. Els primers herois oficials vansortir a la conquesta de l’espai: YuriGagarin, Alan Shepard, ValentinaTereshkova, Neil Armstrong, BuzzAldrin, Michael Collins... I aquí baixens vam quedar encantats mirantla lluna, mentre anaven arribant totde superherois des de l’altra ban-da de l’Atlàntic, l’oceà que segonsalgunes fonts amaga l’Atlàntida,el continent mític per excel·lència,del qual parlen entre molts altresJules Verne, Jacint Verdaguer i elmateix Plató.

Després d’aquest recorregut circu-lar que no condueix enlloc, m’ado-no que realment la meva mitologiaprivada no és molt extensa, potserperquè no he sigut mai d’anar ademanar autògrafs als cantants demoda, ni signatures als escriptorsde guàrdia el dia de sant Jordi,cavaller llegendari que, ara que hopenso, no tinc molt clar si és unmite, un heroi o bé un simple pretextcomercial.

creació

24

creació

Caríciesd’amorFlavià Mateu

Ella, em va agradar tant!jo la recordo encara;junts no vam travessaruna porta tancada.

Ella, com us ho podré dirdel “Vallet” era el meu món llavors,quan a Verdú cremàvemnomés carícies d’amor.

Carícies d’amor senzilles i tendresno en sabíem gens, teníem dotze anys;-Provem ajaguts, d’això n’hem d’aprendre;tot just despertàvem, sols érem infants.

En teníem prou amb joc de manetesque havíem après d’antics refugiatsni somnis d’amor, ni res de poetes,no en sabíem gens, teníem dotze anys.

Ella sí que sé on és;jo, la recordo encara;es va casar i mai mésvaig tornar a trobar-la

Però sovint en fer-se foscquan ella senti la cançóse’n riurà un altre copen no trencar plat ni tassó.

Carícies d’amor calentes i tendres,i en confessar-m’ho amb mossèn Rafelem preguntava: -Hi va haver derrama?Explica-m’ho tot si vols anar al cel.

En teníem prou amb quatre manetesque havíem après d’antics refugiats;ni somnis d’amor, ni res de poetes,no en sabíem gens, teníem dotze anys

Amor sincer. És normal,és seriós, és pràctic?Què en treu el món de 2 personesque viuen en un món propi?

Col·locats al mateix pedestal sense cap raó aparent,triats a l’atzar entre milions però convençutsque havia de ser així – com a premi de què?De res.La llum prové d’enlloc.Per què damunt d’aquests i no en d’altres?No insulta la justícia? Oi tant!No desbarata els nostres principis, bastitsamb penes i treballs, i fa caure la moral des del seu cim?Sí, en ambdós casos.

Guaiteu la parella feliç.Almenys podrien amagar-s’ho,fingir tristesa i mostrar respecte cap als amics.Escolteu com riuen – és insultant.Les seves paraules - falsament entenedores.i les seves celebracions banals, rituals,les rutines mútues tan elaborades.És una conspiració a esquenes de la raça humana!

Fins i tot és difícil de preveure com acabarienles coses si tothom seguís el seu exemple.La religió i la poesia, amb què confiarien?Què es recordaria? A què renunciaríem?Qui voldria romandre dins d’aquests límits?

Amor sincer. És realment necessari?El tacte i el sentit comú ens recomanen passar-hi pel damunten silenci, com un escàndol en els cercles més alts de la Vida.Els nens perfectament sans neixen sense el seu ajut.No podria augmentar la població del planeta en milions d’anys,és tan insòlit el seu progrés.

Deixeu cantar als que no han trobat mai

l’amor sincer: “Això no existeix!”

La seva esperança els ajudarà a viure i a morir.

Amor sincerde Wislawa SzymborskaTraducció de Montserrat Aloy i Roca, 19 de març de 2011

25

creació

Qualitat de vida

“Il·lusió desbocada”Montserrat Aloy i Roca.http://cantireta.blogspot.com

CaramellesVerdú 1954

Musica: De l’himne Nacional deColòmbia.

Lletra: Original de Mn. Josep Casesi Gener

Adaptació al cant de Caramellesde Verdú any 1954, en la celebraciódel III Centenari de la mort de SantPere Claver.

Celebrem verdunins la victòriadel triomf de sant Pere Claver,celebrant sa entrada en la Gloriaen aquest Centenari tercer (bis).

Verdú, vila ditxosa,Xavier dels catalans,la fita gloriosade tots els cristians.

Som els hereus del poble,heralds d’aquest Centenari,que amb les cançons de Pasquaavui fem el pregó:

Tots els carrers i placesés ample Santuaripel Fill i Compatricino hi ha Palau millor.

Benvolguts lectors del Màrius Serrai consumidors de blocs,

S’acosta una nova era. Una en quèel sentit comú predominarà per da-munt dels nostres caps, i s’oloraràl’ozó de l’atmosfera sense por alselements químics que faran delsfuturs pobladors del planeta ésserstrastornats per la culpa, el progrési l’avarícia. Una era en què ningútremolarà de temor a pesar de lessotragades tel·lúriques, en què lagent es banyarà dins dels marsdels quals vam sortir i s’endurà elmoviment amb ells cap a casa, itindran els quadres del Katsushi-ka Hokusai penjats al menjador,sense remordiments de cap mena.Una era en què les mentides i lesmitges veritats seran abolides perllei de tots els parlaments i estatsdel món, i es podrà beure aigua del’aixeta cada dia, tants cops comes desitgi.

Una era en què l’integrisme nomésestarà relacionat amb anar vestit delmateix color del coll fins als talons,i la paraula “heretge” esdevindrà“té metge”, perquè tothom tindràaccés a la sanitat pública i gratuïta.Un temps en què la plaça Tahrir sor-tirà fotografiada a tots els àlbumsdels turistes amb seny del món,juntament amb la de Tiananmen i laplaza de las Madres de Mayo. Unaèpoca durant la qual els homes nomataran les dones, ni es venjarand’elles per cremar el dinar, anar(massa) escotades o negar-se alsexe preceptiu de cada setmana.Un temps en què nosaltres, lesdones, cobrarem el 80% del soudurant la maternitat del primerany i se’ns respectarà el lloc de

treball; farem la mateixa feina queels homes i la cobrarem per igual,ningú ens assetjarà i ens farà sentirmalament perquè l’altre sexe sesenti superior en força i nombre; nohaurem de donar explicacions delperquè portem DIU o volem prendrela píndola anticonceptiva, ni perquèdesitgem a altres que no siguin desexe diferent al nostre.

Una era en la qual el senyor Campsposarà Clicks de Playmobil com aquota lúdica en el seu govern, elsportadors d’iPods escoltaran cantsd’alliberament en forma d’himnes irapsòdies dins de pantalons moltamples i dessuadores amb caput-xa; les hipoteques no satisfetesdegut a problemes econòmics moltgreus seran tornades als bancscorresponents sense càrrecs deconsciència per part dels honestospagadors, i el Govern sabrà per ficom esborrar la llei que diu que si johereto alguna cosa, el més proba-ble és que acabi maleint el difunt enaquesta vida i li faci vudú en l’altra.Un temps en què els botiguers enstrauran del cap la idea de fer graonsd’accés als seus establiments perles quatre gotes que cauen aquí al’Urgell quan (diuen que) plou. Elsgoverns assenyats sabran comconvèncer la sinyora Sin-de-fectoperquè tragui l’impost sobre la cul-tura, i tothom podrà escampar lamúsica arreu perquè se’n faci l’úsmés adient que vulgui.

Un temps en què els poetes anirempel carrer ensenyant el nostre no-ble art a tothom amb ulls a la cara,i no ens amagarem en bars demala mort, confegint sonets cutre-pútrids i hendecasíl·labs súper-

mega-avorrits als nostres il·lustresconciutadans...

Però espereu... Ai, si em semblaque fa estona que parlo sola! Deuser que l’altre dia va ser el diamundial de la POEsia, i que m’haposseït l’esperit del Màrius Torres...Sí, teniu raó, matem els poetes. Sónuns pesats!!

26

Socialisme: Tu tens dues vaques.L’estat t’obliga a donar-ne una alteu veí.

Comunisme: Tu tens dues va-ques. L’estat se les queda i etdóna la llet.

Feixisme: Tu tens dues vaques.L’estat te les pren i et ven la lleta tu.

Burocratisme: Tu tens dues va-ques. L’estat en perd una, munyl’altra i se li vessa la llet per terra.

Economia iraquiana: Tu no tensdues vaques. Ningú creu que notinguis vaques, et bombardegeni t’envaeixen el país. Tu encara notens vaques.

E c o n o m i a s u ï s s a : H i h a5.000.000.000 de vaques. Ésobvi que tenen amo però ningúsap qui és.

Economia espanyola: Tu tensdues vaques, però no saps onsón. Com que és divendres, bai-xes a esmorzar al bar que tenenl’Sport. Ja et posaràs a buscar-lesdimecres després del pont deSant Josep.

Economia catalana: Tu tens duesvaques i l’estat s’encarrega derepartir tal riquesa entre les au-tonomies més pobres. Per això,l’estat et lliura un cartró de llet del“Dia” i si protestes et diuen insoli-dari. Mentrestant, les autonomiespobres es mengen a la brasales vaques i després protestenperquè no tenen llet i necessitentenir vaques, perquè els catalansho volen tot per a ells…

S’han acabat els temps de lesvaques “grasses”. Ara és el temps

creació

de les “famèliques”… Per això,hem de fer com el ratolí de la fo-tografia: Plantar cara a la més queevident derrota. Però no morir degenolls, sinó amb el cap ben dreti amb l’orgull propi del que no téaltra sortida, si no vol fugir i caurecom un covard.

Amb dur esforç, els nostres paresi avis, varen guanyar-se la vaca.Ara ens la van prenent; primer, lallet. Després aconseguiran també,la vaca. Sols ens deixaran la cua,per fer memòria que, un dia tení-em dignitat… Ja em direu què enfarem de la cua, sinó que, fer-laservir de fuet i empaitar els es-pavilats ”responsables” del 80%d’aquesta maleïda crisi que aravolen que pagui la majoria, ambsilenciós sacrifici i resignació.

És trist que torni a renéixer el feu-dalisme… Crec que mai s’haviaextingit del tot i la prova més realsón els temps que corren.

La revolta per la justícia socialno pot ser mai per la força deles guerres… Exemples: païsosàrabs i altres.

La guerra és sempre per motiuseconòmics i de poder. Hi moreninnocents. És esgarrifosa. De-mostra la vertadera naturalesade l’esser humà. I sols hi fan

negoci els voltors oportunistesde sempre…

Jo proposaria una guerra deveritable democràcia. Com, perexemple, la que està tenint lloca Islàndia i de la que ningú enparla, perquè no interessa, jaque demostra un fet irrefutable:“El poble també és intel·ligent”…Com veiem avui, s’ha fet realitat elque van dir dels “Srs. Banquers”,fa més de dos-cents anys, el lla-vors, president dels Estats UnitsThomas Jefferson.

Els mercats monetaris són ara elmonopoli dels que mouen el dinera nivell mundial. Van jugar amb lacreació de l’euro. Després amb elcrèdit hipotecari i ara els guanysestan amb el crèdit als països.Tenim una crisi orquestrada perfer negoci a gran escala. Esperemamb ganes que no tardi massatemps en caure aquesta piràmidediabòlica.

La política és l’eina que el poderveritable utilitza segons els con-vé. Un govern farà la feina brutade l’altre i, així, anar canviantsense canviar res. Sempre higuanyen els mateixos. És molttrist que els interessos de pocscollin tan fort la majoria. Quel’economia faci rutllar el móndiu molt poc a favor de la raçahumana. Els politics construeixenmolts cops ponts on no toca. Sivolen fer teatre, que el facin alsescenaris…

Breus apunts per “reflexionar”…

Cada espanyol ha col·laborat(sense ser consul tat ) amb

El conte de la vacaJosep M. Sanfeliu i SambolaVerdú–Tàrrega, març 2011

27

educació

5.000,00 euros que ha posatl’estat, en nom seu, per a “resca-tar” la Banca. Suma que equivalal 20 % del PIB anual o el dobleque aquest mateix estat destinaa pensions. Cada dia que passaens gastem 50 mil euros en es-tructura militar (em sembla queen són més), quatre vegadesmés que el que dediquem a de-senvolupament… En la guerra deLíbia, per exemple, els aliats, elsquatre primers dies han llençat162 míssils tomahawk a un milióde dòlars cada un. Hem venutarmes al dictador i ara els venemals revolucionaris. El negoci ésel negoci.

L’energia nuclear és també unabona inversió. L’os dels residus éspassa a l’administració. Resumint:Privatització de beneficis – Socialit-zació de problemes. Nosaltres nopodem preveure la caiguda d’unmeteorit de l’espai, però sí els riscsde l’energia nuclear. “La ciènciaens ha fet déus fins i tot abans demerèixer ser homes.” Jean Ros-tand, historiador francès.

La mare terra demostra de tant entant qui mana aquí. L’home sols ésun aprenent de màgic, capaç dedominar parcialment els elementsal seu favor per explotar-los per elseu benefici, sacrificant seguretati futur. I deixar una herència de

prosperitat vinculada a una de-pendència total als seus invents iles seves contradiccions.

Tornem a les vaques?...

Capitalisme tradicional: Tu tensdues vaques. En vens una i etcompres un brau. Fas més va-ques. Vens les vaques i guanyesdiners…

Si us plau, no us quedeu sols ambla cua. Diu una molt antiga ditacatalana: “Si caus set vegades,aixeca-te’n vuit”.

Trobada de Zer: Jocs de patiAlumnes de l’Escola Jardí de Verdú.

El dia 23 de març tots els alum-nes de l’Escola Jardí de Verdúvam anar a Ciutadilla a celebrar“Jocs de pati” amb tota la ZerGuiCiVerVi. Ens vam trobar ambles escoles de Ciutadilla, Guimerài Vilagrassa i vam relacionar-nosamb tots els nens i nenes.

En arrribar vam gravar una partdel Lip dup, un vídeo amb la

cançó “Qualsevol nit pot sortir elsol” d’en Jaume Sisa i interpre-tada pels Manolos. Després vamanar a la plaça del poble a fer els“Jocs de Pati” que aquest anyestan relacionats amb el cinema,ja que el projecte d’aquest curss’anomena Z3r, 2, 1...Acció. Vamjugar al joc de les pel·lícules, al jocdels autos bojos, al joc del cau, al

joc del bombardeig, no em cridisque no et veig i la fotografia. A latarda, un dissenyador gràfic quetreballa al Club Super 3 ens vaexplicar coses sobre els dibuixosanimats i les pel·lícules. Va estargenial, esperem que l’any que vesigui així!

creació

28

L’article de Cal TalaveróLaura Zubiaur

art

Una exuberant primavera ha escla-tat a Catalunya. La calor omple elsdies de Verdú convidant els vila-tans a viure a l’exterior: passejantpels carrers, ocupant les places,compartint estones agradables,respirant aires de renovada vida.Ja sabem que “la primavera la sangaltera” per tant... deixem-nos portarpel bon temps!.

Per això a Cal Talaveró us convidema gaudir de l’Art Contemporani:

Fins el 21 de maig podeu venir aCal Talaveró de Verdú per assabo-rir una bona exposició d’AGUSTÍPENADÈS. La llarga trajectòriad’aquest artista avala més de 40anys d’experimentació en l’Artcontemporani.

profund subconscient amb tota lacàrrega mental, emotiva i sensiti-va, donen com a resultat les sevesobres. Buscar noves possibilitats,experimentar amb els materialsaconseguint tot el seu potencial,són les constants preocupacionsde Penadès.

A Verdú trobareu una excel·lentsèrie d’obres pictòriques amb quèpodreu gaudir de la potència creati-va i l’entusiasme que traspuen.

Del 4 de juny al 23 de juliol: DO-LORS BOSCH, amb aquesta artistapolifacètica participem a la Fira dela Ceràmica. La Dolors fa que enmoltes de les seves exposicionss’englobin tota un sèrie de diferentsdisciplines: ceràmica, escultura,pintura sobre seda, gravat i pintura

sobre tela, normalment acompa-nyat d’una acció performance so-bre la idea que ha treballat. SegonsCarles Hac Mor i Ester Xargall: “LaDolors malda per aconseguir l’obrainacabada, que, per incompleta,reté l’alè insalubre del sentit ambestirabots sublims.”

NÚRIA GUINOVART ens presentales seves obres de “silencis”, comun dia va dir Raimond Maragall,galerista amb qui col·laborem enmoltes ocasions i amb qui treballemestretament promocionant l’obrad’aquesta artista. L’observació deles composicions de la Núria enstransmet una gran sensació depoesia. Nues de superficialitat, sónsòbries i austeres, sense espai perfloritures inútils. El missatge és tanpersonal, subtil, sensible i emotiu

Força, passió, seguretat, autentici-tat... són alguns dels adjectius queet vénen al cap quan veus l’obrade Penadès, en la qual preval lallibertat en el gest, de traç segur, onel protagonisme de la matèria que-da al servei de subtils sentimentsexpressats amb valentia.

D’abstracció pura i sense conces-sions, per l’artista tot el procés derealització és el que dóna sentit ales obres, és a dir: els momentsíntims, efímers i inexplicables ver-balment que ell viu al crear; la con-centració màxima a la qual arribaen el moment de l’execució; la com-penetració intensa entre persona,materials i resultat que surt del més

que l’artista voluntàriament fuig detòpics, utilitzant ciment i quitrà commaterials creatius. Sobre fons deciment, on respiren diferents mati-sos de grisos, realitzarà traços dequitrà negre i contundent amb elsquals deixa la petjada reveladora.Lirisme fet imatge o imatge lírica,com vulgueu, Núria Guinovart sapexpressar-se íntimament a travésde la plàstica.

Un recull d’art de gran qualitat aVerdú que no podeu deixar devisitar.

29

societat

Un Lip Dub, en català: doblatgelabial, és un tipus de video musicalque combina sincronització labial idoblatge de so.

Per fer-ho es filma una successiócontinua d’una persona o grup depersones que vocalitzen la lletra dela cançó de manera que en sobre-posar-hi el so original sembla que lapersona gravada canti la cançó.

Per fer-ho cal espontaneïtat, ver-semblança, humor i participació. Isobretot cal una cançó força anima-da que ajudi al procés creatiu delprojecte. I això va ser el que vamfer el dissabte 26 de març a la casade colònies Cal Petit de Vilanovade Meià.

El dissabte al matí, un cop vamser a la casa de colònies, ens vam

Lip DupEls caps i capes de l’AEIG Marinada

separar per grups per descobrirl’entorn de la casa, agafar idees pelvideo i escollir les localitzacions dela gravació.

Després de fer la posada en comúi escollir les millors idees pel LipDup vam assajar per saber quinera la part on apareixeria cadascú.Finalment, després de molta coor-dinació, una mica de nervis i unabona dosi d’humor ens vam atrevira gravar.

Per sort, ni la falta de llum, ni l’escàsnivell de bateries van ser obstacleper poder fer la gravació d’una solavegada.

Com que tots teníem moltes ganesde veure el resultat final, dos capsvan baixar fins a Tàrrega per editarel video i substituir el canal de so

de l’enregistrament per la cançóoriginal. D’aquesta manera, els noisi noies van poder veure el resultatabans d’anar a dormir.

El diumenge després de fer elsjocs amb els pares i mares i fer laimposició de fulards, abans de di-nar i anar a veure el FC Verdú Valldel Corb jugant contra l’Angulària,vam passar el Lip Dup als pares imares.

Si voleu veure el resultat d’aquestprojecte, podeu fer-ho visitant elnostre blog: www.aeigmarinada.blogspot.com

30

des de cal Jan

La inauguració de l’EspaiTallers culmina el projected’ampliació que, a més,incorpora una nova Boti-ga Màgica i un nou espaitemporal, on actualments’exposa la mostra “DeBarceló a Sixeart”.

El nou Espai Tallers es con-verteix en un espai poliva-lent on les escoles realitzentallers didàctics, el públicfamiliar pot realitzar activi-tats participatives i es fantambé activitats per a grupsd’adults com per exemple,cates de vins dels Costersdel Segre.

El Museu de Joguets i Autòmatsde Verdú ha inaugurat el projected’ampliació dels nous espais ideats

L’Espai Tallers finalitza les ampliacionsdel Museu de Joguets de VerdúMuseu de Joguets i Autòmats de Verdú.

pels arquitectes Joan Sibina i Ar-mand Solà. L’objectiu principal del’ampliació és dotar el Museu demés serveis per a complementarl’experiència dels visitants. Així, elcentre turístic i cultural passarà atenir 700 m2 més, on els nens i elsmés grans podran participar, mitjan-çant jocs i activitats didàctiques. Amés, en un ambient absolutamentmàgic, es podrà trobar productesde primera qualitat del territori iregals a la nova Jugorium BotigaMàgica.

En paraules de Manel Mayoral,“Estem molt satisfets de les obresd’ampliació que fan que el Museude Joguets de Verdú faci un gransalt en serveis i qualitat de cara alsmilers de visitants que anualmentgaudeixen del nostre centre turístic.Estem davant d’un nou punt d’infle-xió en la història de l’equipament iesperem que contribueixi a la dina-mització de Verdú i del territori”.

El Museu de Joguets de Verdú, queha rebut 144.000 visitants al llargdels 6 anys i mig des de la sevainauguració, s’ha consolidat comun dels museus més destacats enla seva temàtica.

Les xifres de les ampliacions

Ampliació: 700 m2

Formigó: 340 m3

Pedra: 320 m2

Acer laminat: 26.370 Kg.Acer corrugat: 38.100 Kg.

31

cultura

El dissabte dia 9 d’abril alvespre el Castell de Verdúes va omplir de sons i dan-ses, des de la Mediterràniaa Ucraïna, des de Valènciaal país dels hel·lens, tot enel marc incomparable deles sales gòtiques de la queva ser durant molts anysresidència dels abats dePoblet. L’edició d’enguanydel festival ha sabut barrejarde nou fang i folk, tal commolt bé recull la nota d’en-derrock.cat sobre el festival,una combinació de culturalocal i folk de qualitat.

El desig de l’Associació CulturalXercavins és que la primavera siguisinònim a Verdú de música d’arreltradicional. Aquest és l’objectiuque mou a organitzar ja per vuitenavegada un festival que vol ser puntde trobada de músiques i folklored’aquí i d’arreu. Per primera vegadael festival s’ha celebrat al Castell,adquirint així el segell de qualitatque donen les pedres quan s’hantornat patrimoni. Patrimoni és tam-bé la música i la dansa que hem

VIII Festival Intercultural TerraladaRamon Cardona i Xavi Ramell

heretat dels nostres avantpassats,però no perquè la repetim una i altravegada tal com abans la gaudien,sinó per extreure’n l’essència iadaptar-la als nous temps. La millormetàfora del que estem dient larepresenta el nou espectacle delsgrups valencians que van actuar aVerdú, Aljub i Krama, titulat Aixa-dar, és a dir cavar o fer anar l’aixa-da, removent la terra i airejant-la alsnous vents com el Terralada.

El treball d’Aljub i Krama traçaponts de diàleg entre les músiquesd’arrel valenciana i grega, tal comja es va poder evidenciar en el seuprimer treball en comú Afluències(Picap, 2009, Premi Ovidi Montlloral millor disc de l’any). Ara el seusegon treball junts, Aixadar, segueixcapitanejat pel guitarrista grecSpyros Kaniaris i el percussionistavalencià Joansa Maravilla.

Abans del recital d’Aljub i Krama,però, van haver-hi les actuacionsdel Grup d’Ucraïnesos de la Segar-ra, amb un petit tast de les melodiesi danses del seu país, i l’espectacleAlmogàvers, protagonitzat perl’Esbart Sant Martí de Torrelles de

Llobregat. L’espectacle Almogàversva constar de deu balls, que volenrepresentar en un ordre cronològicels fets més destacats d’aquestspersonatges que van recórrer laMediterrània en època dels reiscatalanoaragonesos, segons honarra Ramon Muntaner, cronistade l’època.

El primer ball ens introduí a Mun-taner com a fil conductor de totl’espectacle, ens ensenya com ell,ja gran, intenta fer memòria i recor-dar totes les vivències passades. Elcos de l’espectacle ens va acostar,per una banda, als personatgesdels almogàvers: camperols, pas-tors amb molt pocs recursos eco-nòmics que acaben lluitant a lesordres dels nobles per poder-se ali-mentar ells i llurs famílies. Gent mésaviat salvatge i sense escrúpols;per altra banda, ens van explicardiferents fets i batalles relaciona-des amb ells. A l’últim ball es vanpoder veure les disputes internes ila dissolució de la companyia. Totsels balls van anar precedits d’unspetita introducció on es narravendiferents fragments de La Crònica.

32

música

En el passat número de Xercavins,amb el Cant de la Sibil·la vaig en-cetar un ampli tema que s’aniràdesgranant en diversos númerosde la revista. En el present número,i essent fidel al títol que encapçalaaquestes ratlles, esmentaré unade les altres representacions me-dievals que, com el cant sibíl·lic,ha perdurat en el temps. Es tractadels drames litúrgicomusicals ques’anomenen “assumpcionistes” ique representen el moment de la“dormició” i el “trànsit” o “assump-ció” de la Mare de Déu.

A dia d’avui encara podem gaudirde la representació de dos dels di-versos drames assumpcionistes quehavien existit: els que es coneixencom a “Misteri d’Elx” -que pràctica-ment no s’ha deixat de representaren el decurs dels segles- i el “Mis-teri de la Selva”, recuperat fa unatrentena d’anys i que es representaanyalment a la tarragonina poblacióde la Selva del Camp.

Els drames litúrgicomusicalsmedievals a l’antiga Corona d’Aragó:les representacions assumpcionistes (II)Josep M. Salisi i Clos

De drames assumpcionistes me-dievals a l‘antiga Corona d’Aragóse’n coneixen d’altres a més delde la Selva del Camp -el segle XIV- idel d’Elx -de mitjans de segle XV-:és el cas del “misteri” de València-de primers de segle XV-; i el mésantic: el de Santa Maria de l’Estany-de principis del segle XIV-. Aquestdarrer escrit en llatí, mentre queels altres tres estan en català, elsmés puristes dirien que els dramesvalencians estan escrits en llemosí,fet que aquí no discutirem.

Què és, doncs, un drama assump-cionista? Tal com he dit abans ésla representació de la “dormició”-no entesa com a mort- de Mariaacompanyada pels apòstols iels àngels, i el “trànsit” o trasllatper part dels àngels o del mateixJesús de l’ànima de Maria cap alcel, deixant el cos mortal a la terra.Les dues representacions s’inicienamb la intenció que té Maria -veientpropera l’hora de la seva mort- dereunir-se amb el seu fill al cel; sesegueix amb l’aparició de l’àngelanunciant-li la complaença de Je-sús envers el desig de la seva mare,i al final Maria mor i la seva ànimaés conduïda cap a la “glòria”. Laidea del drama està extreta de laLlegenda Àuria, una compilació derelats hagiogràfics -de la vida delssants- escrits per Iacopo de Varazzeel 1260 i que, en l’època medievalgaudí d’una gran difusió arreu delmón catòlic.

A la representació d’Elx, els perso-natges que s’hi troben són: Maria,Maria Salomé, Maria Jacobé, àn-

gels, apòstols i un col·lectiu de ju-eus que acaben passant-se al cris-tianisme. En aquesta representacióel text s’inicia recitat i gradualmentpassa a ser tot cantat. Al Misteri dela Selva hi apareixen com a perso-natges: Jesucrist, Maria, els apòs-tols, patriarques, profetes, àngelsi arcàngels, un grup de jueus quevolen avortar l’enterrament de Maria-que també acaben convertint-se- iun estol de dimonis que amb malesintencions volen apoderar-se delcos de Maria. El text del “Misteri”de la Selva alterna el recitat ambel cant.

Així com a les consuetes d’Elx estroba la música escrita en partitu-res, a la consueta de la Selva no hiapareix ni una sola nota musical, encanvi la major part de l’obra és can-tada. Això és degut a les didascà-lies que s’hi troben inserides i queFig. 1. Misteri d’Elx. Descens de la “magrana”.

Fig. 2. Misteri d’Elx. Ascensió de l’ànima de Maria.

33

diuen en quin “to” s’ha de cantarla lletra. És a dir, que la didascàliaespecifica quina melodia de cantpla o gregorià s’ha d’usar per acantar el text: “cantis en to de VexillaRegis” (o de “Pange lingua”, o de“Veni creator”...). Aquesta forma decantar un text sobre una melodiaconeguda es diu “contrafacta”, ipermetia, i encara permet -i aixòés el més important-, que el text deldrama selvatà es pugui cantar ambla música original que es cantava alsegle XIV, per tant, aquest fet permetaproximar-nos en gran mesura a larepresentació primigènia i al seusentit artístic i musical. Justamentsobre el “Misteri de la Selva” pucparlar amb suficient coneixementde causa, ja que fa uns pocs anysvaig dur a terme un estudi musico-lògic sobre el drama i el manuscrit–consueta- que es conserva a l’Ar-xiu Arxidiocesà de Tarragona.

ha desaparegut) i la música originals’ha anat modificant segons elsgustos, les modes i les estètiquesde cada moment. Per reafirmar elque dic, només cal escoltar les gra-vacions de la representació actuali comparar-les amb les gravacionsque s’han fet partint de la consuetamés antiga conservada (de 1709),la diferència és considerable. Aixòno vol dir que el que actualments’interpreta sigui ni millor ni pitjor,senzillament que és una realitatmusical que s’ha anat modificant enfunció de les preferències artístiquesde cada moment.

Possiblement, els dos momentsmés esperats i espectaculars deldrama de la ciutat alacantina es re-presenten a l’aire: quan