..«í-

La Veu del

Publicació mensual Obradors, 6-8 baixos • 08002 Barcelona N^36 Novembre 1995

CARTES

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Amics del Raval 442 60 58 (dx)

Badal, Brasil i Bordeta 422 80 30 (dm)

Baix Guinardó 436 81 80 (dl)

Barceloneta 300 13 45(dm)

Baró de Viver 311 41 93 (dx)

Barri del Call 302 29 01

Bon Pastor 346 46 18 (dl)

Camp d'en Grassot 457 01 30 (dl)

Camp Nou 339 91 70

Can Caralleu 204 68 73

Can Clos 332 02 44 (dl)

Can Ensenya 359 06 80

Canyelles 427 66 11 (dx. dv)

Carmel 357 57 48 (dl)

Casc Antic 319 75 65 (dm)

Cases Barates E. Aunós

223 23 94 Ciutat Meridiana

276 30 94

Clot-Camp de l'Arpa 232 46 10 (dm)

Coll-Vallcarca 357 01 04

Congrés 352 24 54

Diagonal Mar 303 32 85 (dj)

Dreta Eixampla 302 25 31

Esquerra Eixample 453 28 79 (dx)

Estrelles Altes 331 34 98

Font Castellana 219 46 90

Font d'en Fargues 357 25 65 (dv)

Font Guatlla-Magòria 424 85 06

Fort Pius 265 33 84

Galvany 209 65 74

Gòtic 315 74 05

Gràcia 213 80 58 (dm)

Gran Via 454 51 97

Gran Via-Perú-Espronceda

308 77 34 Guineueta

428 46 23 (dj)

Horta 420 90 06

Hostalrancs 424 32 90 (dm)

Joan Maragall 347 73 10 (dx)

Juan Antonio Parera 307 46 84 (dj)

La França 325 08 93

La Llacuna 300 74 05

La Mercè 203 81 19

La Palmera 305 37 05

La Pau 313 28 99 (dm)

La Satàlia 441 96 49

La Vinya 331 44 40

Les Corts 330 74 36

Mare de Déu del Port 431 30 16 (dx)

Maresme 266 18 56 (dl)

Mont d'Orsà-Vallvidrera

406 84 53 (dm) Montbau

428 29 34 (dm.dv) Navas

340 62 49 (dm,dj)

I<i Veu del

CARRER Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 412 76 00 Fax: 412 58 88

Consell de direcció Roser Argemí, Andrés Naya, Àngel Valverde

Consell de redacció Marc Andreu, Marta Bach, Jordi Baroja, Carol Biosca, Ciielo Losada, Rosa Maria Palència, Marc Pérez. Marta Pluja, Tito Ros, Carme Sànchez

Consell assessor Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez del Moral, Joan 8, Isart, Alfons López, Eugeni Madueflo, Oriol Martí, F ep Martí, Pep Martínez, Maríano Meseguer, Pep Miró. José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Juan Antonio Reyes, Ferran Sagarra, José Manuel Salgado, Mercè Tatjer, Ole Thorson, Pau Virías, Goya Vivas

Novembre de 1995

Secretària de redacció Isabel Sànchez

Administració Marga Parramon

Publicitat Isabel Mancebo

Maquetació i autoedició José Àngel Borlàn Joan Carles Magrans

Fotografia Escarlata Blanco, Miguel López, Joan Moran, Ferran Paredes, Rubén Pérez, Marc Vives

Fotomecànica Pacmer. S.A. (T. 491 48 47)

Impressió Grinver, SA. (T. 373 68 61)

Distribució General Servei, Trèvol Missatgers

La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col.lectius. Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: B - 21300 -1995 ®

Nou de la Rambla 329 74 16

Paraguai-Perú 314 89 97

Parc 221 04 87 (dl)

Parc de l'Escorxador 325 00 44(dm,d|)

Parc Vall d'Hebron 428 09 32

Pedralbes 204 53 43

Penitents-Teixonera 41701 12

Poblenou 266 44 41 (dl)

Poble Sec 441 36 79

Polvorí 432 36 42 (dm)

Porta 359 44 60

Prosperitat 276 30 15 (dl)

Provençals de la Verneda

307 46 95 (d|) Racó de les Corts

334 64 00 Rambles

317 29 40 Ramon Albó

357 13 33 (dx) Raval

441 77 21 (dv)

Roquetes 359 65 72 (dx)

Sagrada Família 246 53 19 (dm)

Sagrera 408 13 34 (dl)

Sant Andreu 345 96 98 (dj)

Sant Antoni 423 93 54 (dm)

Sant Cristòfol 331 61 85

Sant Genis 418 35 20 (ds)

Sant Gervasi 417 90 65 (dm)

Sant Gregori 201 22 80

S. Marti de Provençals

314 17 04 Sant Ramon Nonat

440 14 50 Sants

331 10 07 (dl) Santuari N.Sra.Salut

280 32 42 Sarna

204 90 58 (dl) Sudoest Besòs

278 18 62(dj) Taulat

307 08 11 (dx) Torre Baró

350 72 88 (dv)

Torre Llobeta 429 07 06 (dl)

Tres Torres 205 77 89 (dm)

Triangle de Sants 431 75 45 (dl)

Trinitat Nova 353 88 44 (dl)

Trinitat Vella 346 10 38 (d|)

Turó de la Peira 358 06 95 (dl)

Vallbona 354 89 82 (ds)

Verdum 276 02 30 (dx)

Verneda Alta 314 58 13 (dm)

Verneda Baixa 314 25 87 (dv)

Zona Sud Sant Andreu 346 85 75 (dv)

Zona Universitària 203 85 48

Canvis: Isabel Sànchez. Telèfon 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 20.000 exemplars, i la seva distribució és gratuïta

Electoralitis en les institucions

Un conegut personatge de la ciutat, amb una sana, esperem, intenció aclaridora ens demana per què no hem criticat els llibres editats per Adigsa en el seu desè aniversari. "No hi veieu una clara acció electoralista, pagada amb diners institucionals?", s'ha queixat. Ens n'hem informat i pel que sabem, els llibres han estat elaborats amb total llibertat. Entre els seus autors apareixen alguns col·laboradors de CARRER i quan els ho hem preguntat, les respostes han estat contundents que no han tingut cap pressió. Però en can-vi, n'han fet les presentacions en plena campanya. La Favb mateixa, sense anar més lluny, ha editat en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona i La Vanguardia un llibre, "Barcelona Retrats", que vam presentar just abans de les passades eleccions municipals.

I no diguem de "Barcelona 10", que sembla els ulls del Guadiana, perquè apareix uns mesos abans d'eleccions locals i desapareix just després.

El problema és que en els períodes pre-electorals, tots els grups polítics des de les institucions que dominen, utilitzen els mitjans i recursos públics que tenen a l'abast per fer exposicions, organitzar actes diversos, publicar llibres i biografies dels candidats, editar publicacions i diaris que envien a casa de tots els ciutadans i ciutadanes. I tot això en dates pre-electorals i amb diners públics.

Aquest sistema habitual i generalitzat no permet als ciutadans i ciutadanes avaluar objectivament el treball realitzat des de les institucions.

Nosaltres pensem que només podrem evitar aquesta pràctica viciada regularitzant i modificant la legislació electoral vigent. Per exemple: caldria prohibir que sis mesos abans de qualsevol elecció les institucions puguessin fer cap mena de campanyes, col·locar banderoles, realitzar macro-exposicions, publicar obres, etc. Amb això ens estalviaríem unes bones quantitats de diners, els opositors deixarien d'atabalar el ciutadà, i cada candidat explicaria el que ha realitzat o allò que pensa realitzar a càrrec de les campanyes electorals del seu partit.

Podríem acabar suggerint que "el que estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra". L'electoralisme institucional afecta totes les institucions i la solució passa per prohibir-lo els mesos anteriors a les eleccions, unificar els diferents processos electoralistes, garantir un calendari que es compleixi, llevat de situacions realment greus que no tenen res a veure amb els interessos partidistes.

Voldríem que el nostre interlocutor es tranquil·litzés. Té publicada la nostra denúncia a l'electoralitis existent, però si pretenia que la força política denunciada fos només una, al nostre entendre no és així ja que afecta tant les que van manar ahir, les que governen aquests dies o les que regnaran en alguna institució el dia de demà....

D'üM mm.

CARTES DELS

LECTORS

Assignatura pendent El dissabte 30 de setembre vaig assistir a la Festa de la Diversitat a l'estadi de Montjuïc.

L'espectacle dels Comediants ens va alliçonar sobre la bona en­tesa entre races i cultures. És trac­tava d'èpoques passades quan àrabs, jueus i cristians tractaven d'entendra'ns i conviure tot cer­cant el respecte mutu.

També ahir l'església catòlica celebrava el Dia de l'Immigrant, insistint sobre la bona entesa que hem d'assumir uns i altres. Molt bé, Catalunya multiètinica, multicultu-ral, solidària, no racista, oberta al món. I ara que hem treballat tant aquest tema, ens falta donar un altre pas, del tot necessari i urgent.

S'han de realitzar trobades cul­turals, lúdiques, informatives i di­versificades amb els altres pobles que formen el mosaic mal anome­nat Espanya. Si volem ser lliures hem de saber-ho explicar, i si no ens coneixem, cada cop estarem més distanciats, i la distància, com

diu la cançó és l'oblit, i l'oblit porta recels i pors injustificats.

És més fàcil parlar de jueus, àrabs i cristians i de fer viatges juvenils a Estrasburg que parlar de madrilenys, estremenys, andalu­sos, gallecs, riojans, bascos o manyós i viatjar a les Alpujarras, per exemple.

No sabem res de res d'aquests pobles i ells no saben res de res de nosaltres. SI no ens apropem sem­pre existirà la por al desconegut, (de fet ja està passant amb el cas dels madrilenys). Si no hi posem remei immediatament, mai no acon­seguirem la nostra llibertat, ni ells la seva.

Rosa Potnareda

Estem de sort? Hem estat de sort alguns pares de l'Eixample que tenim fills en edat escolar. Vam començar a estar de sort l'any passat, quan els nostres petits van entrar en una llar d'in­fants municipal, després de molta expectació perquè hi havia quatre 0 cinc places per a dotzenes de sol·licituds. Els fills grans els vam haver de dur al seu temps a una llar d'infants privada de les que tant abunden pel barri, sempre amb

l'angoixa de pagar mensualitats tan elevades.

Aquest any hem tornat a estar de sort perquè hem trobat lloc a l'escola pública per a tots els nos­tres fills. Hi havia un parell de sol·licituds per plaça, i més enda­vant serà encara més difícil d'en­trar. Sí, som alguns dels pares que hem estat de sort..., però no ho volíem dir davant dels altres pares que s'han hagut de quedar fora. No fos cas que, entre tots, ens ha­guéssim de preguntar si, realment, estem de tanta sort els pares de l'Eixample. Josep M.Romero i Josep Campos

Pares d'Alumnes de l'Eixample

Fe d'errades Al passat número de CARRER, pàgina 19, apareixia un article inti­tulat "Ecoconcern, l'ONG de les idees", signat per Rosa Maria Pa­lència. Correspon a la secció on donem a conèixer altres associaci­ons que es mouen a la ciutat. Sem­pre afegim les dades de referència pels que es vulguin posar en con­tacte amb l'entitat. En la fitxa amb l'adreça i el telèfon hi ha un error que volem rectificar: el número de telèfon correcte és el 317 81 21 .

L A FOTO DE LA PORTADA CORRESPON A L'ESCULTURA " E L PETÓ DE LA MORT", DE J . BARRA, I ES TROBA AL CEMENTIRI DE POBLENOU

Novembre de 1995

la VfU del

CARRER CRÒNICA

Espanyol, 1 - Barcelona, 0 MANEL CALPE

La requalificació dels terrenys del camp de Sarrià es portarà a ter­me abans de l'estiu. L'Ajuntament i el Reial Club Esportiu Espanyol semblen d'acord a tirar endavant una operació que té encara molts interrogants.

La venda de Sarrià és la solu­ció que contempla l'Espanyol per tal de resoldre els seus greus pro­blemes econòmics. El deute del club blanc-i-blau supera els 8.000 milions de pessetes, i s'incremen­ta cada any. A diferència d'altres clubs de futbol de Primera Divi­sió, que tenen ciutats esportives, l'únic patrimoni de l'Espanyol són el camp i els terrenys contigus de la Xatarra. El Consell d'Adminis­tració de l'entitat té assumit que amb els actuals recursos difícil­ment poden fer front a la situació econòmica, i la venda de Sarrià apareix com l'única via de sorti­da.

Les gairebé tres hectàrees de l'estadi estan qualificades com equipaments, fet que impossibili­ta a l'Espanyol obtenir qualsevol rendiment. El club pretén la re­qualificació dels terrenys, que passarien a ser zona residencial. Des de l'Ajuntament s'insisteix que ciutat i club en sortiran bene­ficiats. En opinió del regidor d'Es­ports, Albert Batlle, "a la ciutat li interessa tenir dos equips com­petitius a Primera Divisió. No hi ha cap altre remei que considerar l'ús dels terrenys de Sarrià. Barcelona en pot treure un bene­fici. Es farà a partir d'un sistema de permutes , i a canvi de l'edificabilitat l'Espanyol cedirà a la ciutat un espai per a equipa­ments".

• L'ombra de l'especulació L'aprofitament urbanístic que pre­tén el club, però, fa inevitable re­cordar les irregulars requalifi-cacions de l'època Porcioles, i especialment la de l'antic estadi de les Corts del FC Barcelona, que va donar llum verda a uns edificis d'unes alçades desorbita­des.

Batlle vol defugir qualsevol greuge comparatiu. "Les circum­stàncies llavors eren complexes, la ciutat era un caos, era l'època del creixement econòmic i es van

La ciutat s'empassarà uns pisos que no necessita, perquè el club de Sarrià eixugui el seu enorme dèficit

La gespa "perica"s'ompllràde blocs de pisos

fer barbaritats urbanístiques, amb l'agreujant de la manca de control democràtic". L'ombra de l'espe­culació, però, és allargada, i no tothom creu que a Sarrià s'hagin de construir habitatges.

Mariano Meseguer, membre de la Junta de l'Associació de Veïns de Sarrià, diu que "estaríem d'acord a fer-hi equipaments sa­nitaris, docents o lúdics, entesos com a equipaments no de barri sinó de ciutat. No entenem com és possible que cap administra­ció no necessiti un solar de 30.000 metres quadrat en una zona com Sarrià. El que és segur és que no hi fan falta 800 habitatges més. El Barca es va aprofitar d'un mo­ment polític en què el règim fran­quista no es volia enfrontar amb Catalunya. Repetir una operació d'aquell estil seria equivocar-se".

En la mateixa línia, l'arquitecte Ferran Navarro creu que "la re­qualificació no es farà per una necessitat de la ciutat, sinó per

resoldre el problema d'una entitat privada". I pronostica: "servirà perquè els rics puguin rentar el seu diner negre. Es com si la meva empresa tingués problemes i jo demanés aixecar un edifici de dinou plantes per recaptardiners. No es pot fer pagar a la ciutat la mala gestió d'un club".

• Perquènozonaverda? Navarro assenyala que "el pla ge­neral metropolità diu que si uns terrenys no són necessaris per a equipaments, s'han de convertir en zona verda". Precedents com l'antiga Torre Melina, el nou hotel de la Vall d'Hebron o l'edifici de FECSA del Paral·lel demostren que terrenys en principi destinats a zones verdes poden ser con­vertits en edificables, a través de modificacions urbanístiques que, en molts casos, els jutges decla­ren il·legals amb posterioritat.

El regidor d'Esports considera que la crítica situació financera

RUBEN PERE2

de l'Espanyol no és fruit exclusi­vament d'una gestió negativa. "L'Espanyol no és un equip d'una ciutat mitjana, com el Valladolid o la Real Societat, per exemple, que tenen les institucions i les empre­ses al darrera perquè són clara­ment senyal d'identitat". Els res­ponsables de l'Espanyol volen deixar clar que cap entitat ni par­ticular no pot lucrar-se amb l'ope­ració. "El meu primer contacte des que sóc a la regidoria va ser amb el màxim responsable de l'àrea esport iva, José Manuel Lara Bosch, i em va remarcar que ac­cepten com a premissa que els resultats econòmics aniran desti­nats a recursos propis no distri­buïbles mai, i si el club desapare­gués, els diners no es dividirien entre els socis", explica Batlle.

Per procedir a la requalificació dels terrenys de Sarrià s'han de seguir uns tràmits que es porta­ran a terme als pròxims mesos. En primer lloc, cal elaborar un

pla, que ha d'aprovar el consistori (de moment, l'Espanyol no ha pre­sentat oficialment cap proposta). Després s'obrirà un període d'in­formació pública, caldrà un altre vist-i-plau municipal, i en darrera instància el pla haurà de ser apro­vat per la Generalitat, organisme competent en aquesta matèria.

El club manté un hermetisme gairebé total, però ja ha fet saber que demana una edificabilitat de 2'75 metres quadrats de sostre per cada metre quadrat de sòl, és a dir, uns 80.000 metres quadrats. Amb un preu de venda de 150.000 metres quadrats, els ingressos es­tarien a l'entorn dels 12.000 mili­ons. Aquesta xifra es podria veu­re sensiblement disminuïda, si l'Ajuntament i la Generalitat re­baixen el coeficient. A més, el preu de venda del metre quadrat podria baixar més si es considera que el comprador hauria d'assu­mir les despeses de tirar l'estadi, cedir vials i urbanitzar l'entorn.

El consistori manté, pel moment, una altra postura. Per Albert Batlle, "un 2'75 no és un disbarat, però segons els nostres tècnics d'urba­nisme és desitjable una menor edificabilitat. Es tracta d'un proble­ma tècnic urbanístic. No podem obligar l'Espanyol a fer una opera­ció al final de la qual continuïn amb deutes, però tampoc no poden te­nir uns beneficis exorbitants".

• Sí, però... Les forces polítiques municipals han arhbat a un grau de relatiu consens. Només Iniciativa per Catalunya s'havia oposat a l'ope­ració, però Eulàlia Vintró ha mati­sat recentment que l'aprovarien amb unes condicions determina­des. Esquerra Republicana consi­dera que el coeficient no hauria de sobrepassar el 2'2, i demana que la meitat dels terrenys que haurà d'aportar l'Espanyol per compen­sar la pèrdua d'equipaments es­portius sigui d'ús públic. Conver­gència i Unió aposta per un 2, men­tre que el Partit Popular es mostra d'acord amb la requalificació.

En definitiva, el grau màxim de reticència podríem considerar-lo com un "sí, però...". Si no hi ha un autèntic daltabaix, veurem més pi­sos a Sarrià. Només és qüestió de temps.

Destinació: Montjuïc

• La desaparició de Sarhà només s'evitaria si els socis i accionistes reunissin els 10.000 milions ne­cessaris, un objectiu impossible s'assolir per qualsevol societat es­portiva del país. Es fa necessari, doncs, un canvi d'escenah per als partits del primer equip de l'Espa­nyol. A les grans ciutats europees, com Roma, Milà o Lisboa, els dos clubs de la ciutat comparteixen estadi, que acostuma a ser de pro­pietat municipal. La dècada dels cinquanta, en què Kubala va dei­xar materialment petit el camp de les Corts, hauria estat el moment ideal per reconstruir l'estadi olím­

pic i fer que Barca i Espanyol el compartissin. Ara, però, cal una altra solució. Per al consistori, aquesta no passa en cap cas per­què Barcelona tingui tres grans estadis. L'opció proposada és Montjuïc, que aquesta temporada ja té una utilització esportiva supe­rior al Camp Nou i a Sarrià: hi juguen l 'equip de rugbi del Mercabarna BUC i els equips de futbol americà Bòxers (lliga esta­tal) i Dragons (lliga mundial).

Els Dragons, igual que fa dos anys, quan van prendre part a la darrera lliga mundial, juguen el diu­menge a la tarda, i tenen un volum

de públic semblant al que va a Sarrià: al voltant d'uns 30.000-40.000 espectadors. El fet que aquesta temporada l'horari dels partits s'hagi situat a les cinc de la tarda permet acabar d'experimen­tar els problemes de trànsit i segu­retat que comportaria el trasllat a Montjuïc, previst en principi pel 1997. El club, però, considera l'es­tadi olímpic només com una opció temporal, i estudia les situacions urbanístiques i de comunicacions d'un munt de terrenys -un solar de la Vall d'Hebron es perfila com el favorit- que podrien acollir un nou camp en el futur.

ARXIU

• VistaaèriaderEstadiOlímpicdeMontju'íc

La Veu del

CRÒNICA CARRER Novembre de 1995

En paraules

m m m » m m

Campanya contra revistes nazis i la llibreria Europa La campanya engegada per diferents col·lectius ciutadans contra la llibreria Europa, especialitzada en publicacions neonazis, continua endavant. Sos Racisme, la Coordinadora Gai-Lesbiana, associacions de veïns i entitats juvenils reclamen el canvi de nom del carrer Sèneca de Gràcia, on hi ha la llibreria Europa, pel d'Anna Frank, autora del famós diari que narra les seves experiències durant la persecució nazi. Darrera d'aquesta reivindicació hi ha un problema més de fons, i és el de la permissivitat legal que la difusió de propaganda feixista troba a l'Estat espanyol. Degut a això Barcelona s'ha convertit en un dels grans centres editorials a nivell internacional de literatura nazifeixista. La llibreria Europa i l'autodissolt Círculo Espaflol de Amigos de Europa (Cedade) formarien part d'aquesta xarxa.

•

Desacord entre la Generalitat i les Ong pel Consell del 0,7% La coordinadora del 0,7 per cent ha quedat exclosa de la composició del Consell Assessor de Cooperació, un organisme creat de nou per la Generalitat que no tindrà poder decisori i només podrà assessorar, fer informes i propostes. El consell, una de les reivindicacions de l'acampada del 0,7 per cent de l'hivern passat, no acaba de fer el pes a les organitzacions no governamentals (Ong). L'organisme no és paritari: sobre un total de 19 membres, la majoria designats per les administracions, només hi ha cinc representants de la Federació Catalana d'Ong. A banda d'això, les Ong tampoc no veuen clar perquè la Conselleria d'Indústria i Energia ha de formar part del consell.

1.300 firmes volen la dimissió del jutge Manzanares La Plataforma de Suport a Presos i Preses de Catalunya va presentar a principis de tardor davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya un escrit signat per 1.300 ciutadans que demanava la "destitució immediata" del magistrat José Ramon Manzanares, jutge de vigilància penitenciària. Manzanares ha estat denunciat reiteradament per la seva política restrictiva a l'hora de concedir permisos als presos malalts terminals de sida.

"Basta de burlas en el recibo del agua"

REDACCIÓN

Este grito presidirà la manifestación que han convocado las asocia-clones de vecinos el próximo dia 5 de novlembre. La lucha del agua continua, lo cual no quiere decir que no hayamos avanzado. Cada dia somos mas, y cada dia las adminlstraciones dudan mas en seguir sin dar soluciones.

El dia 28 de septiembre era el primer aniversario de la firma de la "falsa paz" que protagonizaron partides, adminlstraciones, sindi-catos y organización de consumi­dores. Firmaron hace un ano y no han cumplido ni una sola de sus promesas. El pasado 5 de octubre Iniciativa per Catalunya retiraba su firma. El pacto hace aguas. La asamblea de la Confederació d'As­sociacions de Veïns de Catalunya (Confavc) aprobó una resolución que cali f icaba de "irrisorio y patético" el papel de la comisión del Parlament.

• Ayuntamiento de Barcelona Por su parte, la Federació d'As­sociacions de Veïns de Barcelona (Favb) remitió una carta al alcal­de en la que se solicitaba que se retirarà la tasa del alcantarillado del recibo. El alcalde contesto el 6 de octubre y manifesto; "La tasa a la cual usted se refiere està directamente vinculada al cicló

hidràulico, ya que la alcantarilla es un complemento indispensa­ble". Es decir, Barcelona, su ayuntamiento, sigue siendo el único que cobra el alcantarillado en el recibo del agua.

El gobierno de la Generalitat presento hace unas semanas a la Confavc una propuesta en la que, junto a suprimir la red bàsica "sin perjuicio de que la futura ley de reforma conf igure definitivamente esta tarifa", defendía la creación de una autoridad única, recomen-daba la eliminación de la cuota tarifa, el establecimiento de un bloque de consumo de agua basado en los 100 litros, perso-na-día, y la revisión del contrato con los concesionarios del Servi­cio.

La propuesta f ue valorada como positiva por la organización vecinal, però insuf iciente para firmaria como "acuerdo" entre la Generalitat y la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc).

Estando disuelto el Parlamento los interrogantes son muchos y los temas pendientes importantes: Tamgrem, alcantarillado, Tege-sum, aprobación de las leyes... Avanzamos, però los acuerdos parciales no son valorades como suficientes.

El 5 de novlembre Barcelona serà testigo de una nueva manifes-

11:30H. PI.URQUINAONA S DE NOVEMBRE

DE 1995

C O N V O Q U E N : uoQra9'^( BwcMOMif wMvmyoMi/ ConMlMf Moiricada, b U , SMt Adrii M B«òt, SOM M , Sorto Soal M i l , Sart Jo« Dnpí, Sort J«st, VllodKan.

4* V IMB d* Catahmia (CONFAVC) d* Wïas d*: I O M O M , lodia, Baix

Eiyiq^Mi, El Pnrt, 6avà, L'Hoipital·l, dt Camll i , Sania CohMMi d* GraaMMl,

tación. La "guerra del agua" conti­nua. Esperemos que las fuerzas políticas reaccionen. Para las familias en lucha de las barriadas

de Barcelona, su ayuntamiento no reacciona, sigue siendo el único que mantiene en el recibo del agua el alcantarillado. Tiempo al tiempo.

Indignació per la masacre de Guatemala ACOMPANYANTS INTERNACIONALS

D'INTERMÓN A AURORA 8 DE OCTUBRE

L'exèrcit de Guatemala ha masacrat deu persones, població civil, campe­rols, dones, homes i infants. Un acte de brutalitat extrema que no es veia a Guatemala des de la dècada dels anys vuitanta quan l'exèrcit predica­va la política de 'lierra arrasada": acabar amb la guerrillaapartird'aca-bar amb tot el seu entorn.

El dijous 5 d'octubre de 1995, menys d'un any després de la seva arribada des dels camps de refugi­ats a Mèxic, la gent de la comunitat d'ex-refugiats de guerra instal·lats a Aurora 8 de Octubre es reunia al migdia per preparar els actes per celebrar l'any de vida del poble. No­més faltaven tres dies per a la Festa del Primer Aniversari. De sobte, ve­uen una companyia de vint-i-sis sol­dats, armats fins a les dents. Els soldats s'apropen i els demanen de parlar amb ells. La gent, davant de la demanda, es reuneix. Quan estan tots aplegats, els soldats comencen a disparar, indiscriminadament.

La carnisseria es produeix cinc dies després de la marxa de l'últim equip d'Acompanyants Internacio­nals enviats per Intermón al llarg de tot l'any i en el primer moment des de la formació de la comunitat en terra que els pertany que no hi ha entre ells presència internacional: només resta una infermera de Médicos del Mundo Espana lluny del lloc dels fets. Ella serà qui llençarà SOS al món.

Els ferits són testimonis de la masacre. L'exèrcit escriu un comu­nicat on afirma que no era una com-

.VJ'-·

JUAN VALGANON (EL PERIODICO)

Concentració davant el consolat a Barcelona

panyia de soldats, sinó un "grupo de descontrolados". Ara, en una sego­na comunicació, admet que foren soldats, però afirma que atacaren "en defensa pròpia". Nosaltres com a acompanyants internacionals d'Intermón que hem estat tot l'any acompanyant el retorn dels ex-refu-giats a Aurora 8 de Octubre, neguem aquesta possibilitat. La Missió de Nacions Unides a la zona també denuncia la masacre.

La brutal agressió es produeix a un mes vista de les properes elecci­ons presidencials. En aquestes elec­cions per primer cop des de fa tant i tant de temps es presenta una alter­

nativa de vot que podríem, si més no, considerar diferent a les dreta­nes i ultradretanes candidatures dels partits de sempre. A Guatemala no s'ha acabat la guerra civil que fa més de trenta anys que dura; tampoc no s'han acabat els assassinats, les desaparicions i les violacions als drets humans. Aquest acte que avui ja condemna les Nacions Unides i que Ramiro de León Carpio, President de la República de Guatemala, as­segura que no quedarà sense escla­rir, pot esdevenir de nou un munt de paper sense tramitar ni jutjar. Molt de soroll en els diaris nacionals i res més.

Si en aquest món encara es pro­dueixen actes brutals com aquesta masacre és per l'extrema desigual­tat d'un món escindit en dos. D'un món que no vol mirar-se a si mateix de cara. Que prefereix viure d'es­quena, sense veure l'estret lligam existent entre la realitat de tots els països: la vida pobra, la fam, les violacions als drets humans... en l'anomenat tercer món no són més que el reflex de la violència estructu­ral de la vida que, més o menys folgadament, vivim en el nostre pri­mer món.

Aquesta agressió és un acte que, després de tants anys, sembla voler recordar al país qui és qui encara mana i què els pot passar a tots els qui, senzillament, intentin organit­zar-se per sobreviure. Una agressió que recorda encara que l'imperi del terror continua viu.

Si tu, que llegeixes aquestes rat­lles et sents una mica indignat o vols solidaritzar-te activament amb les famílies víctimes de la masacre, pots passar per la seu d'Intermón a Barcelona, c/ Roger de Llúria, núm. 15, tel. 482.07.00, i signar el plec de queixes per mostrar la teva indigna­ció al govern guatemaltec i sol·licitar que es castigui l'agressió i s'acabi la impunitat. Plec de queixes que tam­bé es farà arribar al govern espanyol per tai que s'estengui l'abast de la pressió 0, si més no, de la comunica­ció. Fent-ho col·laboraràs amb els agredits i els mostraràs la teva soli­daritat activa. La pressió Internacio­nal organitzada trenca barreres! No et quedis tancat a casa.

Novembre de 1995

la Veu del

CARRER CRÒNICA

Districtes: la reforma avança amb una lentitud extrema

CATHERINA AZÓN

Els canvis pactats en l'organització dels dis­trictes han aixecat una forta polseguera Els socialistes contesten la reforma del seu alcal­de. Entre els polítics, les trifulgues han estat importants. Un cop nomenats els responsa­bles, estan pendents de pactar les funcions d'uns i altres. Els gerents de districte encara no han estat designats i entre els funcionaris hi ha confusió i por a un trasllat massiu a les xarxes dels districtes. Mentrestant no es fan reunions i, llevat dels petits temes administratius, la paràlisi és general. La situació suggereix al­guns comentaris.

• Qui manarà? Governaran els regidors designats per l'alcal­de. Els presidents del districte, també desig­nats per Pasqual Maragall a proposta dels consellers dels seus districtes, tindran funci­ons de caràcter representatiu i presidiran els plens del Consell del Districte. A cada districte hi haurà un gerent (abans anomenat "coordi­nador de districte"). El seu paper serà aplicar al territori la política del govern de la ciutat, és a dir manaran molt i Maragall s'atribueix el dret de nomenar-los, encara que sembla que ha arribat a un acord amb Miquel Roca per consensuarels deu nomenaments. Només ha estat designat Ramon Gironès (CiU) per al districte de Sarrià-Sant Gervasi, que ha fet sortir butllofes; l'agrupació socialista d'aques­tes barriades ha manifestat el seu desacord amb la decisió de l'alcalde. El passat 19 d'oc­tubre l'alcalde va confirmar els coordinadors de districte fins al 31 de desembre. Els gerents nous arribaran el 1996.

• Reglament, participació i legalitat L'article 9 de les normes reguladores de l'orga­nització dels districtes fixa les competències dels presidents dels Consells. Al desdoblar aquest càrrec en dos, cal concretar quines funcions correspondran al regidor i quines al president del Consell. És a dir, s'han posat

d'acord en la filosofia, però queda pendent una norma que assigni les diferents competències.

El Reglament de Participació es va aprovar el 1986, precedit d'un intens procés de partici­pació. Avui, nou anys després, es modificarà sense que s'hagin debatut i aprovat els canvis en el ple del consistori. La seva legalitat plan­teja seriosos dubtes i la participació ha brillat per la seva absència. És veritat que l'alcalde va citar la junta de la Favb a una reunió informativa per explicar-li els acords presos. És d'agrair, però no és bo que redueixi la participació a informar algú a posteriori. La democràcia esdevindrà més consistent si apro­fundim també la democràcia municipal.

• Guerres de palau Les guerres, els petits combats han estat nombrosos. L'alcalde va dipositar en Joan Clos la tasca de negociar els regidors de districte entre els elegits a les urnes. L'escena­ri de les conteses és zona socialista. Un dels criteris escollit era canviar de regidor a tots els districtes. El criteri no està malament si tenim en compte que algun ja portava molts anys a la mateixa seu. I el pas del temps fomenta els hàbits, les manies, petits o grans servilismes, vicis de funcionament, etc. Doncs bé, és públic i notori que Albert Batlle es va resistir a aban­donar el Districte d'Horta i aparentment ha guanyat el pols i hi ha estat designat. A Sant Andreu es nomenava regidor Eugeni Forradellas (IC-Els Verds) i continuava Santiburcio de president de Districte, però manant menys que Forradellas. A Nou Bar­ris, Xavier Casas arribava des de la Barcelona Vella i Laii Vintró presidiria els Plens. La revolta va ser d'escàndol als districtes. L'agrupació socialista de Nou Barris va ame­naçar de no votar Eulàlia Vintró i a Sant Andreu les pressions van ser importants perquè Santiburcio ocupés un lloc de poder. Maragall era a Sarajevo i, mentre allà arriba­va la desitjada pau, Joan Clos era setjat per l'organització socialista de Barcelona. De-

Sarria-Sant Gervasi

Jaume | | | i ^ ^ Josep M. Ciurana | | i 8 g | Vegara

Nú/mo de ansejeios por pMkIo

màmmm

'[ A la i/quit>üa A la úerecha PartiíJoy Partidoy •:

, presideníe presideníeüel '' pjecutivn consejo plenaiio

Les Corts

Miquel Llongueras

Numero de consejeros por psitiúo 5 6 4

^ÜÍSEE

Horta-Guiaartió

l l l l i ^ Albsit \\\'éÜ Maravillas I J ! ^ Batlle \ ^ Ro|o

Núivero de consejeios porpaitido

mémàm Nou Barris

_ LPS

Cort!

Sarna-Sant

Gervasi

Horta Giimardo

ra

t 5

Nou Barris

Sant Andreu

\\'é^ Antoni jjïSa Santiburcio

Eulàlia Vintró

Número de cormjeros por paitido 9 3 2 1 -

1 W

Sants-Moniuïc

I^Pere .gÜAIcober

{i|ç^ Enric Usa Truna

Número de consums por pirtído

mmààà

Nürma dsaxissjefíjfporpíitiís)

mmmmm • Composició del govern dels districtes

fensaven el seu cap. Hi va haver canvis i Santiburcio va rebre el comandament de Nou Barris, Xavier Casas va ser desplaçat, amb el seu beneplàcit, i a Sant Andreu Maragall mantenia com a regidor el d'Inicia­tiva i donava el càrrec de President al seu germà Ernest.

Un altre regidor desallotjat ha estat Trunó, qui de ser amo i senyor en Esports i Joventut, passa a dependre de diverses tinents d'alcal­de i cedeix el poder de Sants-Zona Franca al seu company Pere Alcover. Al districte de Sant Martí l'espectació és gran per saber quines formes i maneres prendrà la cohabitació entre Nadal i Narvàez. Tots dos són socialistes, però amb diferents sensibilitats, per dir-ho de ma­nera suau i poètica.

• Grans àrees A l'anterior número de Carrer vam publicar el llistat de les Comissions i Ponències i els respectius titulars, avui podem informar que

Núrnera de consejeros por

kmmmm EL PERIODICO

les àrees de l'anterior consistori s'han des­mantellat i s'han creat cinc "àrees centrals" que pilotaran cinc gerents. Nomenats, no cal dir-ho, per l'alcalde, els noms que sonen són: Josep Marull que seguirà a Serveis Personals, Josep Maria Alibés a Urbanisme, que també repeteix i que els darrers quatre anys va treballar a les ordres de Lucchetti; Manuel Turii romandrà a l'àrea de Serveis i Manteniment. La novetat ens la proporciona l'àrea de Via Pública, on assumirà la gerèn­cia Jordi López, peracol.laboraramb Carme San Miguel d'igual manera com ho va fer en el COOB.

Es pretén que els càrrecs polítics facin política, que estiguin més en contacte amb barris i districtes i el treball de gestió, i que la concreció de les polítiques sigui obra dels tècnics. Tot un enigma. Qui pot pensar que Alibés o Tufii es limitaran a ser tècnics? Tècnica i política aniran per separat? Tot un repte.

CRÒNICA DEL PLE

El mar de la tranquil·litat MARC ANDREU

El ple municipal del passat 6 ^oc^ tubre va començar amb molta pun­tualitat i força expectació. Dic això perquè a mi, que hi anava per pri­mer cop a cobrir la informació, no em van respectar el quart d'hora acadèmic de retard i, a més, vaig estar a punt d'haver de seure aterra. La tribuna de premsa, plena de gom a gom, i la de públic, també. Sort que, com va recordar l'alcalde, d'aquí a poc l'Ajuntament tindrà una nova sala de plens amb les mínimes con­dicions i comoditats que ara no reu­neix el saló de la Reina Regent.

Feta la prèvia, anem per feina. La primera cosa que vaig poder constatar va ser el plàcid clima de diàleg i col·laboració que hi ha en­tre el govern municipal (Psc, Inici-ativa-Els Verds i Erc) i la teòrica oposició de Convergència i Unió. En aquest mar de la tranquil·litat només el Pp s'escapa de l'òrbita lunar, sobretot quan retrona en castellà la potent veu del seu por­taveu, Alberto Fernàndez Díaz.

Els populars no han volgut en­trar a negociar la composició dels districtes (tot i que durant el ple Maragall va tornar a insistir-hi, per

aconseguir alio del consens), i ara aprofiten la conjuntura per presen­tar-se com a única oposició. En la discussió sobre la descentralitza­ció i el nou model organitzatiu mu­nicipal, que va durar una bona es­tona, darrera de Fernàndez Díaz hi va intervenir Lacalle, que va fer alguna confessió ("més d'un cop m'he quedat sol al despatx de l'al­calde perquè aquest n'ha sortit enfadat") i una concessió a la de­magògia: "Els nous consells de dis­tricte seran un guirigall i a mi no m'hi podran obligar a anar amb l'argument de la proximitat al ciuta­dà, perquè jo ja estic permanent­ment en contacte amb la gent". Maragall, però, se'n va sortir bé. Entre d'altres motius, perquè va tenir la inestimable col·laboració de Pilar Rahola (vestit-jaqueta co­lor cafè amb llet), Eulàlia Vintró (vestit verd poma molt cridaner), i Miquel Roca (calba molt morena).

Després, Teresa Sandoval va informar sobre l'onzè districte de la ciutat, Sarajevo (Barcelona i d'al­tres ciutats intentaran obrir una ambaixada de la democràcia local ala capital bòsnia); Ernest Maragall sobre la xarxa Internet (l'any que

RUBEN PÉREZ

Eulàlia Vintró i Pilar Rahola en un moment (de relax) al ple

ve tots els centres cívics hi estaran connectats); Joan Clos sobre el contracte-programa del transport (aquí Maragall va sortir al lavabo); i Josep Maria Vegara sobre les telecomunicacions per cable (mol­ta tecnologia però l'alcalde va ha­ver de cridar l'atenció als respon­sables de megafonia del ple, que no acabaven d'aclarir-se).

• Moltes unanimitats La resta de punts de l'ordre del dia van anar succeint-se un darrera l'altre amb rapidesa. L'acte proto-colari de presentació de tots els

consellers de districte, previst per després del ple, urgia. Tant, que tots els grups van acceptar apro­var els comptes de 1994 postpo-sant-ne el debat per a la següent sessió plenària. A banda dels números, es van aprovar diferents acords amb bastantes unanimi­tats i poques oposicions: iniciar estudis per treure totes les pre­sons de la ciutat; demanar a la Generalitat la concessió d'una fre­qüència de ràdio per crear una emissora municipal; tornar a la Generalitat els arxius que entre 1936 i 1939 es van guardar a la

Casa de l'Ardiaca; destinar ajuts als més afectats per l'aiguat del 21 de setembre; donar el nom de Ramon Trias Fargas al tram de l'actual carrer Francesc Aranda entre Ramon Turró i el mar, i restituir el de Sardenya a la resta de tram, tal i com demanaven els veïns; retirar, també per demanda veïnal, la concessió del projecte de cons­trucció de dos pàrquings, un a la plaça de la Virreina (Gràcia) i un a la de Garrigó (Nou Barris); expul­sar cinc agents de la Guàrdia Urba­na per haver comès alguns delic­tes; l'estudi de detall corresponent a l'antic solar de Fabra i Coats (Sant Andreu-Sagrera), on es construiran 400 pisos...

Acabat el ple vam passar tots al Saló de Cent, on esperaven els 150 consellers i conselleres de districte. Davant d'aquesta parrò­quia, i abans d'atacar el refrigeri protocolari, cada regidor de dis­tricte va fer la pertinent declara­ció de bons propòsits. A destacar la d'Antoni Santiburcio (Nou Bar­ris), que va desfilar molta nostàl­gia per Sant Andreu, i les de Teresa Sandoval i Joan Fuster, que es van confessar veïns dels districtes respectius (Gràcia i Ciu­tat Vella).

I vet aquí un gat, vet aquí un be, que aquí acaba la crònica del ple.

la VfU í/W

CRÒNICA CARRER Novembre de 1995

Calles rigurosamente peligrosas OLE THORSON

La Ciudad se mueve impulsada por reflexiones y acciones de tipo económico. Todos sabemos que la economia es importante, però solo si està al servicio de los ciudadanos y si se halla supeditada a las necesidades de tipo humanitario y sanitario de la población. Las prioridades del Consistorio son bastante inamovibles, y se tienen que ver con esta àrea econmica. Seria deseable sin embargo una mayor discusión abierta para descubrir otras prioridades.

Pondre un ejemplo. Cuando se convoca una manifestación ciuda-dana, las autoridades estatales y locales movi l izan dotaciones policiales y antidisturbios para prooteger los bienes materiales de la Ciudad. Bien, gestos bienes no podrían protegerse de una manera màs barata y eficaz con un seguro? En las manifestaciones tampoco se prevé la atención a heridos o accidentades. En vez de policías, osustituyendoa estos, i,nodebería haber ambulancias, y equipes médicos con el instrumental necesario a punto?

• Accidentes de trafico En el àrea de la movilidad hay muchos objetivos que compiten entre ellos, como reducir el tiempo invertido en viajes, minimizar los efectes ecelógicos negatives del trafico, mejorar la seguridad vial, hacer màs competitives los trans­portes públicos... Hasta ahora en Barcelona ha tenide total prioridad una pequena parte del objetivo de mejorar el tiempo de viaje. Se ha concentrado en los tiempos de viaje de los peces, menos de un tercie, que utilizan su autemóvil para desplazarse. Todos les demàs objetivos: los accidentes de trafico, morir en los viajes, tiempo gastade

Un centenar de personas mueren cada aho en la ciudad por accidentes de trafico, y 25.000 sufren heridas de consideración

IMuertos en las calles: pérdidas absurdas debidas al trafico

por pasajeros de autobús y por peatones..., han cedide al de hacer màs ràpida la circulación en ceche privado.

El resultade es que cada aho mueren entre 60 y 100 personas en el accidentes de trafico en las calles de Barcelona, sin que las administraciones creen un equipo de trabajo prefesienal para acabar 0, en su caso, para minimizar esta pérdida absurda de vidas. Hay otras 15.000 a 25.000 personas, según les anés, que sufren heridas, màs

0 menos graves, por el mismo motivo. Estàs cif ras de heridos son màs altas que las oficiales, dado que las administraciones no tienen conocimiente de tedas las desgra-cias que ecurren en las calles las 24 heras del dia.

Una parte sustancial de estos muertos y heridos son peatones, incluyende ancianes y nines, que no reciben trate prioritarie en su movilidad, y que en muchos cases ne tienen otra manera de meverse que a pie.

FELIP GONZALEZ

Los conductores también cazan y matan conductores; principal-mente por tener tanta prisa que no pueden pararse o afiojar la veleci-dad en las intersecciones de las vías urbanas. En parte de los ca­sos esta peca atención a los demàs se debe a haber ingerido unas cuantas copas extras.

• Otras secuelas Muchas veces nos olvidames que el trafico ne solamente produce lesiones y muertes directas a raíz

de los accidentes de circulación. Especialmente la contaminación, causada por los vehículos con motor de explosión, agrava el estado de personas con el sistema respiratorio debilitado. Habrà que exigir una sustitución en diez o quince ahos de los vehículos que utilizan combustible con base de petróleo por los de tracción elèctrica, solar u otras posibi-lidades.

Para rizar el rize del riesgo de los vehículos a motor, se puede afirmar que utilizar tanto el ceche y andar tan poco, debilita el orga­nisme y la salud. Andar màs en condiciones de trafico seguro cambiaría a mejor las probabilida-des de vida en Barcelona.

• Recomendaciones La conducción temerària, con lesi­ones a etros ciudadanos, debe tratarse con màs severidad que en la actualidad. Hay muchos con­ductores que piensan que herir a etros (también matar) mientras conducen es resultado de la "Fuerza Mayor" y también del "azar", y que por elle ne se debe castigar con sevehdad.

Esta actitud de ligereza con que se valora la vida de los demàs debe cambiar. Se precisa un debaté en profundidad de este asunto durante este mandato municipal.

Un aumento de la atención al peatón, al ciudadano de a pie, bajo el lema de la convivència, implica un control de la velocidad del trafico en las zonas urbanas, necesario para salvar vidas y daries personales.

El municipio también debe ofrecer un transporte publico adecuado las 24 heras del dia, de mode que puedan desaparecer las excusas para utilizar el coche par­ticular. Este reduciría el riesgo de morir en las calles.

MANIFESTACIONS Més solidaritat amb Bòsnia

MAYCA SOTO

Nuclears? No, gràcies El passat 1 d'octubre més de 10.000 persones van sortir als carrers de Barcelona per dir "no" a les nuclears. Ni a les proves (es facin a Muru-roa, a la Xina o a qualsevol altre lloc), ni a les centrals d'energia atòmica que tenim a casa nostra. Poc dies després d'aquesta manifestació, França feia la segona prova atòmica a IMururoa. Les manifestacions antinuclears a Catalunya van continuar el 22 d'octubre amb el tren ecologista a Vandellòs. Coincidint amb el sisè aniversari de l'accident al grup I d'aquesta central nuclear, més d'un miler de persones es van concentrar davant de Vandellòs I per exigir la sortida de l'era nuclear.

REDACCIÓ

Tot és a punt perquè el Tribunal Permanent dels PoblesAvança la preparació de la reunió del Tribu­nal Permanent dels Pobles, que se celebrarà a Barcelona els propers dies 7, 8, 9 i 10 de desembre. Els organitzadors, entre els quals hi ha la federació d'Associacions de Ve­ïns de Barcelona (Favb), han fet públics els noms de les tretze per­sones que formaran el tribunal. Són Victòria Abellan, catedràtica de Dret Internacional a la Universitat de Barcelona; Elmar Alvater, profes­sor d'economia ala Universitat Lliu­re de Berlín; Fateh Azzam, mem­bre de la Comissió Independent Palestina pels Drets dels Ciuta­dans; Madjid Benchick, professor de dret a la Universitat Ben Aknoun d'Algèria; LucianaCastellina, mem­bre del Parlament Europeu; t^oni-que Chemillier-Gendreau, profes­sor de dret internacional a la Uni­versi tat de París VI I ; Freda Meissner-Blau, professor de soci­ologia a la Universitat de Viena; Andrés Ibàíiez Perfecte, jutge; AntonioPigrau, professor de dreta

la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona; Guiliano Pentara, pro­fessor de Filosofia a la Universitat de Steckhelm; Salvatore Senese, jutge i parlamentari italià; Phillipe Texier, president de la cort d'ape-l.lació de París; i Jee Verho-ven, professor de dret internacional a la Universitat Lliure de Lovaina.

Aquestes tretze persones ela­boraran un dictamen sobre quatre qüestions. Les dues primeres afec­ten, per una banda, les responsa­bilitats dels règims i dirigents polí­tics causants dels crims de guerra i la neteja ètnica a Bòsnia, i per altra les responsabilitats de la co­munitat internacional. També s'emetran sentència sobre el pa­per dels mitjans de comunicació en la guerra a l'ex-lugoslàvia, i sobre el dret a l'autodeterminació i els nacionalismes xenòfobs. Tots aquests dictàmens es faran pú­blics l'11 de desembre en l'acte de cloenda del tribunal Permanent dels Pobles que es farà al Palau d'Es­ports de Barcelona.

IParal.lelament a la sessió del Tribunal dels Pobles es faran tau­

les rodones sobre diverses ves­sants del conflicte. Totes les per­sones interessades a assistir-hi, també a qualsevol de les sessions, han d'adreçar-se a la comissió or­ganitzadora que té la seu al carrer Pau Clans 89, entresol. Hauran d'abonar 3.000 pessetes en con­cepte de drets de participació i do­cumentació. La organització ha obert també un compte corrent per ingressar totes aquelles aportaci­ons voluntàries: 2100-3000-17-2201592321.

D'altra banda, diferents col·lec­tius i associacions de Barcelona continuen posant en marxa diver­ses mostres de selidahtat amb Bòsnia. Cada dilluns a les vuit del vespre hi ha convocada una con­centració per la pau a la plaça de Sant Jaume, i a mitjans de novem­bre té prevista l'arribada a la ciutat un vaixell que carregarà ajuda hu­manitària amb destinació a Tuzia i Sarajeve. Per col·laborar amb aquest vaixell d'ajuda internacio­nal, les entitats amb material per enviar han de posar-se en contac­te amb la Iviarga de la Favb.

Novembre de 1995

Itl VfU cl fi

CARRER REPORTATGE

Quan la feina mata Més de seixanta treballadors moren anualment

a Barcelona d'accident laboral

RosANA SAMPAIO, SALVADOR MONCADA,

LucÍA ARTZACOZ Els accidents de treball són un problema de salut important dels països desenvolupats i un dels factors que contribueixen notablement a les desi­gualtats socials. A Euro­pa en passen prop d'on­ze milions cada any, i vint-l-un mil treballadors en moren.

El nostre país ocupa un lloc destacat en mor­talitat al treball entre els països de l'OCDE. Fa pocs dies que tornem a sentir notícies de miners morts, i potser estem tots un xic massa acostumats a creure que això dels accidents és una fatali­tat, que ja se sap, treba­llant de miner un s'arris­ca a la clatellada, però que d'això aquí no n'hi ha. Però les dades no ens diuen exactament això. Els accidents no són con­seqüència del fet de tre­ballar en una o altra pro­fessió, sinó de les condi­cions en què es treballa, i a la nostra ciutat també n'hi ha.

Entre el 1988 i 1993 s'han notificat a la ciutat una mitjana de 653 acci­dents de treball greus i 63 mortals cada any, cor­responents a 4.296 per­sones que s'accidentaren tottreballanta Barcelona. No hi comptem els acci­dents lleus. La majoria (el 87 per cent) d'acci­dents fou entre els ho­mes, corresponent aquesta diferència no no­més a la major presència d'homes en el món del treball sinó també al fet que hi ha treballs amb alta accidentalitat on quasi bé no hi treballen dones (com la construcció, per exem­ple).

Més de la meitat dels accidents (el 58 per

La majoria dels accidents són entre els homes i a la construcció

cent) varen ser traumàtics i durant les hores de treball. La quarta part foren accidents en el trajecte d'anar de casa al treball o a l'inrevés, el 12 per cent foren accidents de trànsit du­rant les hores de treball, ocorreguts entre persones que s'han de desplaçar molt mentre treballen, i un 5 per cent varen ser accidents per "causes naturals", normalment infarts i altres problemes càrdio-vasculars durant la jornada laboral.

L'anàlisi per sectors d'activitat econòmica ens mostra les activitats on hi ha més: trans­ports i comunicacions (el 20 per cent del total d'accidents), entre diversos serveis (16 per cent) i la construcció (que hi contribueix amb el 15 per cent). Això pel que fa als accidents totals. Si mirem només els accidents traumà-

# El treball temporal a la construcció ha incrementat els accidents

tics mortals, la construcció hi contribueix amb el 41 per cent. Aquesta distribució de l'acci­dentalitat no és aleatòria, perquè aquests sectors no són, ni de lluny, els que ocupen més treballadors. Ans el contrari: la construc­ció, per exemple, és un sector relativament petit (ocupa poca gent, aproximadament el 7 per cent dels treballadors barcelonins), i un dels que més contribueix, sobretot per caigu­des, als accidents de treball.

Caldria veure quin pes hi pot jugar en l'accidentalitat a la construcció l'increment de la contractació temporal. Sense cap preten­sió de treure'n conclusions tremendistes, les taxes de mortalitat per accident de treball traumàtic mortal a la construcció segueixen una línia paral·lela a la de l'increment de la proporció de treballadors temporals.

Pel que fa al sector de transports i comuni­cacions hi ha una dada que crida fortament l'atenció: més del 60 per cent són accidents de trànsit ocorreguts en hores de treball entre missatgers, normalment treballadors molt jo­ves.

Aquests treballadors estan fortament ex­posats al risc de patir un accident de trànsit, perquè el seu treball consisteix a anar amunt i avall, com més ràpid millor, damunt una petita motocicleta repartint paquets. Hi ha algunes conductes de risc que són més fre­qüents entre els treballadors molt joves, és

cert, però és innegable que les formes de con­tractació i de retribució que pateixen representen un incentiu pel risc. El mateix problema existeix en el sector del comerç i la restauració, i afecta tre­balladors que es dedi­quen a la venda ambu­lant i, sobretot, al reparti­ment a domicili.

La formació i l'experi­ència poden jugar un pa­per important en els acci­dents. Això sembla si te­nim en compte que el 20 per cent dels accidents fou entre persones que no feia ni tres mesos que treballaven (i sembla for­ça improbable que, amb l'atur que hem tingut du­rant aquest període, el 20 per cent dels treballadors de Barcelona porti menys de tres mesos treballant). Més del 42 per cent de les persones que varen tenir un accident de tràn­sit en hores de treball feia menys d'un any que tre­ballaven.

També crida l'atenció que el 55 per cent dels accidents varen passar en petites empreses, de cinquanta treballadors o menys, i que d'aquests, la majoria varen ser acci­dents traumàtics. Evi­dentment, la proporció de treballadors que s'ocupen en petites empreses és més gran que la que tre­balla en les grans, dona­des les característiques econòmiques del nostre país; però tot i això és

remarcable que moltes vegades s'ha posat de manifest les dificultats, de diferents ordres, que tenen aquestes empreses: menys recur­sos, menys formació i experiència, menys afiliació sindical... Creiem que aquest és un tema clau al que caldrà dedicar-li una atenció creixent.

RUBEN PÉREZ

Prevenir els accidents vol dir millorar les condicions de treball

Els accidents de treball són, en tot cas, fets evitables. La seva existència denota l'exposi­ció de persones a diferents factors de risc mentre treballen, i donat que en coneixem l'existència (cada notificació d'un accident ens indica on i quan hi ha un risc), estem en condicions d'evitar-los.

Prevenir els accidents vol dir millorar les condicions de treball, donar més formació als treballadors i controlar decididament l'aplica­ció de les mesures preventives que, en molts casos, preveu la nostra legislació. En tot cas, la responsabilitat dels empresaris a mantenir unes condicions de treball no nocives és cla­ra, i de la participació d'aquests i dels propis treballadors en depèn en gran mesura l'èxit de les polítiques preventives.

EL CUARTO Fosc

Pilar Rahola, flamant tinent d'alcalde La condemnem al cuarto fosc per les seves prioritats: La primera. Entossudir-se a iniciar una croada amb l'objec-tiu de posar ordre entre els animals engabiats als quios­cos de la Rambla. La segona. Exigir als seus com­panys de consistori l'abandó dels seus cotxes oficials, de marca francesa, com a protes­ta per les proves nuclears a Mururoa. Nosaltres coincidim en el motiu de la protesta, però també compartim els temors dels treballadors de la Renault de Valladolid, on s'han fabricar els cotxes, a perdre els seus llocs de treball. La tercera. Per portar la guerra de les banderes als mercats municipals. Per això va encar­regar la fabricació de metres i metres de banderes que des­prés no es van posar perquè Maragall va dir que calia espe­rar. L'alcalde, conciliador, va optar per posar només la se­nyera.

José Maria Merlos, jutge "ecològic" Condemnem aquest senyor per una sentència seva dicta­da recentment. Merlos ha ab­solt l'empresa "Montplet y Estaban" de l'acusació d'haver comès un delicte ecològic con­tra la salut i el medi ambient en llençar al riu Besòs quantitats importants de crom, mercuri i coure, molt per damunt dels límits legals. Sorprenentment encara avui, el jutge Merlos va deixar escrit en la sentència que "a l'endemà dels vessa-ments el riu estava tan mort com el dia abans". Per enten­dre'ns: que el riu ja baixava ple de merda i l'empresa esmenta­da l'únic que va fer va ser afe­gir-ne de més. El senyor jutge ignora que aquests vessa-ments passen entre barris, horts i empreses per anar a parar a un mar que té platges amb milers de banyistes cada estiu. És increïble que una per­sona amb criteris com aquests exerceixi una professsió com la de jutge.

OPINIÓ CARRER Novembre de 1995

Jordi Llimona Sacerdot Es obligatori donar els òrgans?

es del moment que les persones constituïm, per reflexió i per participació en la mateixa naturalesa biològica, una gran família humana, no ens podem des­entendre de les necessitats de ningú, sigui veí 0 visqui en les antípodes. Per això, constitueix una exigència ètica col·laborar a la curació i a la guarició de qualsevol malalt, si disposem de possibilitats. De vegades aquesta col·laboració demana l'aportació de la nostra capacitat tècnica o econòmica, altres cops exigeix que ens do­nem nosaltres mateixos, que oferim no sols part del que tenim sinó del que som. Donar els òrgans, com donar sang, forma part d'aquest oferiment. Permeteu-me que hi faci algunes consideracions.

Tota aquesta qüestió és més fruit de l'èxit de la medicina que de les seves limi­tacions. Fa cent anys hauria estat impen­sable un transplantament. Per tant no s'haurien plantejat ni la política sanitària que comporta, optar per una medicina ci­mal o una més extensa, ni les qüestions ètiques que suscita. Cap d'aquestes dues qüestions no es poden oblidar a l'hora de proposar-nos un transplantament. Aquest constitueix una mica un privilegi, perquè s'opta per orientar uns recursos, sempre limitats, a un sol usuari, els quals si fossin destinats a terapèutiques menys costoses podrien beneficiar un nombre molt més gran de malalts. Haurem de decidir quina política sanitària promocionem. S'haurà de prioritzar, i prioritzar és escollir, i esco­llir és plorar pel que deixem. Per tant, cada malalt a qui se li faci un transplantament, cal que sigui molt conscient de l'esforç que la societat fa per ell. També cal que ens pregun­

tem si, en segons quines condicions, edat del pacient o improbable èxit, val la pena de procedir a una operació tan costosa.

En ell mateix crec moralment correcte un transplantament. Però la seva eticitat exigeix unes condicions. Veiem-les: Pri­mer, que la despesa sigui proporcional als recursos sanitaris i a les necessitats dels pacients; segon, que el receptor en tingui veritable necessitat; tercer, que el receptor accepti conscientment i lliurement el transplantament i el risc de l'operació; quart, que es disposi del mitjans tècnics necessaris i d'un equip mèdic capaç; cin­què, que el t ransplantament no alteri la naturalesa ni la personalitat del recep­tor. Donades aquestes condicions, el t ransplantament és èticament correcte. Encara podríem afegir-hi una sisena con­dició: que el malalt ofereixi raonables esperances d'èxit.

iiunn \mi\í'ín doiinr íin òrgan? Per tal que hi pugui haver un transplan­tament, cal un donador de l'òrgan corres­ponent. Ara anem a parlar de la seva licitud. Ho és sempre? Un òrgan necessari, el cor, per exemple, no és mai lícit de desprendre-se'n si un creu en el valor su­prem de la vida; si no es creu en aquest valor, penso que no seria bo que fos con­templat per la llei, per l'angoixa que produiria. Un òrgan no necessari pot ser ofert, però cal anar amb compte per les conseqüències que pot comportar per al donant. Sempre és lícit èticament donar els òrgans dels difunts. Respecte a l'ús d'òrgans d'accidentats morts, no hi ha problema i llurs òrgans són generalment els mes ap­

tes. Però quan ens hem d'encertir que el donant sigui mort, la cosa és diferent.

Si la nostra activitat intel·lectual, base del jo, del subjecte humà, se centra en el cervell, mort aquest desapareix aquella. Si se centra en un principi espiritual subsis-tent, dit ànima, la seva inserció i la seva activitat es fa a través del cervell. D'on, tant en un cas com en l'altre, mort el cervell cessa l'activitat intel·lectual i mor l'home. Llavors, fet un electroencefalogra-ma amb r e su l t a t isoelèctric o/i un angiograma amb resultat de nul·la irriga­ció sanguínia al cervell (les neurones mo­ren als tres minuts de no rebre sang), es pot moralment procedir a interrompre l'as­sistència artificial, extreure els òrgans ne­cessaris per a transplantaments i inter­

rompre directament el procés vital de l'or­ganisme restant. Com més aviat es faci l'ablació d'un òrgan, més èxit podrà tenir el transplantament. En cap d'aquest casos no es pot parlar d'homicidi, puix s'actua en un organisme vegetatiu, no en un home.

Crec que, en bé de la humanitat, tot cadà­ver ha de poder ser subjecte de donacions o d'investigacions. Penso que aquesta afir­mació la podem fonamentar en les següents consideracions. La vida se'ns ha transmès, i tot el que som biològicament ho devem a la naturalesa i a la cadena biològica huma­na. També tot el que som com a persones i com a membres conscients del grup humà, ho devem a la família, a la societat i a l'educació. Per tant és lògic que, si som deutors del que som, siguem també dona-dors del que som. I això, no solament per solidaritat sinó també per estricta justícia. Efectivament, si som el que som gràcies als altres, és de justícia que retornem als al­tres allò que ens han donat.

Si la cosa és així, i estic fermament persuadit que és així, no és èticament lícit oposar-se a la donació d'òrgans. La llei hauria de contemplar aquesta obligació, i no limitar-se a establir que tot difunt és un virtual donador d'òrgans si no s'hi ha opo­sat en vida o no s'hi oposen els seus fami­liars, com és establert avui a Espanya, sinó afirmar taxativament que tot difunt és un donador d'òrgans o un donador del cos per a la investigació.

La solidaritat es demostra, no exigint-la per a un mateix, sinó oferint-la als altres.

Carles Carbonell i Juan Ortega Comissió de Drogues Prosperitat Drogues: una opció veïnal

1 fet de consumir abusivament una droga no només és un problema sani­tari vinculat als efectes bioquímics de la substància consumida. Al darrera sempre hi trobem una història personal i un con­text social que ajuda moltíssim la seva comprensió. També és cert que els proble­mes socials derivats del consum de dro­gues són un tema de preocupació de molta gent i que acostumen a afectar negativa­ment la convivència als barris.

En el cas del consum d'heroïna aquest tipus de problemes es troben més drama-titzats i alarmen més, ja que la seva prohi­bició provoca o estimula la marginació i la delinqüència, les infeccions i les intoxica­cions, la corrupció i la intolerància. Aques­ta situació ha facilitat l'aparició de respos­tes veïnals força destructives, més preocu­pades per demandes de repressió i d'oposi­ció a l'obertura de centres de tractament que per articular respostes constructives potenciadores d'un clima social més soli­dari i tolerant per tal d'alleugerar la pro­blemàtica. Tots hem viscut alguna experi­ència amarga als nostres barris. Però com dels errors s'aprèn, cada cop més associa­cions de veïnes i veïns comencem a reivin­dicar en clau de solidaritat: reivindicació

de recursos públics de tractament, infor­mació i formació sobre drogues, programes de disminució de risc per a la gent consu­midora, prevenció comunitària de drogode-pendències, normalització del tema de les drogues, ...

La nostra associació de veïns de Prosperi­tat, conjuntament amb la de Trinitat Nova, està donant suport des de setembre de 1994 a un projecte de mitjancer comunita­ri nascut gràcies a la iniciativa dels profes­sionals que gestionen el Centre d'Atenció i Seguiment (CAS) de drogodependències de Nou Barris. I ho fem amb el convenci­ment que ens dóna l'experiència que la mediació comunitària és una bona eina per a la resolució de conflictes socials. Aquest projecte està finançat, pensem que insufi­cientment, amb subvencions del Pla Muni­cipal de Drogodependències i del Departa­ment de Benestar Social de la Generalitat.

El mediador, en aquest cas personalit­zat en un veí del barri ex-consumidor abu­siu d'heroïna i membre de la nostra comis­sió, és una figura que fa de pont entre les entitats i les activitats del barri, la xarxa assistencial i les institucions, i el món de la drogodependènciamarginalitzada. La seva tasca, supervisada per professionals del

I,acta « ) | j fiM's iisst>eicicii>iis d e v€*ïïies i veïris eoinencein a i'eivinclicíii* €*ii clíiii cie scï l idari tat : r e c u r s o s piililics clc tracítaiïitiiit, iiif<irnia€*ió i fo rmac ió , pi·og'i·aiïies de disni ir iueió de r i sc , pr t iveneió coi i iu i í i tàr ia , i iorn ia l i tzac ió del t e m a de les d r o g u e s , ... CAS, ha estat orientada a:

. Assessorament i estimulació de situa­cions que facilitin o consolidin un procés de recuperació de la dependència a les dro­gues (contactes al carrer; permanències al local de l'associació de Prosperitat; hort comunitari a un solar de Trinitat Nova).

. Participació i/o col·laboració de perso­nes usuàries del CAS en activitats socio-culturals de la zona (monitors al Carnaval Infantil; Festa Major de Trinitat Nova; acampada urbana pel "0'7 i -i-").

. Treball de sensibilització solidària i

normalitzadora de les entitats a l'entorn del tema de les drogues.

. Intentar consolidar un equip de perso­nes mediadores al districte de Nou Barris.

El seguiment del projecte es fa des d'una comissió composada pels grups de drogues de les associacions de veïns de Prosperitat i Trinitat Nova, professionals del CAS i el mediador comunitari. També hi ha una estreta coordinació amb el Pla Municipal de Drogodependències.

Cal destacar que el mediador, en el poc temps que porta exercint les seves funci­ons, ha comprovat un baix nivell de rebuig social entre les entitats dels nostres bar­ris.

La provada eficàcia d'aquesta figura ens ha portat a exigir de l'Administració l'estabilitat i consolidació d'aquesta expe­riència als nostres barris, tot i respectar el caire comunitari i participatiu necessari per parlar de mediació comunitària.

En un context demagògic de "lluita con­tra la droga", el compromís institucional amb projectes com aquest o similars és una obligació moral per a les administracions. Un suport insuficient ens obligaria a par­lar, un cop més quan tractem sobre dro­gues, de la hipocresia.

Novembre de 1995

^ ^ ^ ..^___^ i" ^*'"*'*''

CAJRRER CRÒNICA

Un reportatge de l í^ l '?T^

Lorena Van den Berg i Núria Gonzàlez

La polèmica envers el monopoli de l'Ajuntament en matèria de serveis funeraris segueix encara vigent a l'espera d'una nova reglamentació. Però

líi una cosa està clara: morir-se surt molt car.

El monopoli municipal de la mort

ii.i ii)«aós j ü í i ï II I lots, un dia o altre, ens morirem. I si la cosa no canvia, tots haurem de passar, un dia o altre, per les dependènci­es de l'Institut Municipal de Ser­veis Funerai 'is de Barcelona (Imsf). L'Ajuntament manté a tra­vés d'aquesta entitat pública el monopoli de la mort a Barcelona, Mentrestant, alti-es oi-ganismes i associacions clamen per la definiti­va liberalització d'aquest sectoi'.

L'Institut Municipal de Ser­veis Funeraris (Imsf) ostenta el monopoli sobre tots els enterra­ments, incineracions i altres ser­veis funeraris que es realitzen diàriament a Barcelona. A això s'afegeix l'exclusivitat de la ges­tió de tots els cementiris barcelo­nins. Aquesta situació de mono­poli, emparada per la Llei de Rè­gim Local de l'any 1987, ha estat molt criticada per diverses asso­ciacions de consumidors.

En concret, l'Organització de Consumidors i Usuaris de Cata­lunya (Ocuc) ha denunciat reite­radament el control absolut que l'Imsf té ,sobre tots els serveis funeraris a la ciutat de Barcelona, sense donar opció a una lliure competència amb altres empre­ses vinculades al sector.

El director de la revista de l'Ocuc, Lluís Serrano, assegura que amb un mercat lliure "el con­sumidor sortiria clarament bene­ficiat" i podria gaudir d'uns preus "fins a un 30 per cent més barats pels mateixos serveis que ofereix rimsf.

• Quatre mil persones aproxima­dament opten a Barcelona per la incineració, un 5% del total de defuncions que es registren cada any a la ciutat. El nombre d'inci­neracions ha augmentat notable­ment en els últims anys i, tot i que el cost econòmic és un 20 per cent més barat que el d'un enterra­ment tradicional, les motivacions principals que porten a la tria d'aquesta alternativa responen més a raons de caire ecològic o ideològic.

Curiosament, solen ser perso­nes de classe mitjana i alta els que més es decanten per aquesta

Tothom que mor ha de passar per 'Pompas Fúnebres" MAYCA SOTd

Fins ara, tots els informes ela­borats per l'Ocuc amb la intenció de denunciar el monopoli munici­pal sobre els serveis mortuoris han estat rebutjats o ignorats per les institucions oficials.

Aquesta situació de monopoli

no només es dóna a Barcelona. La majoria d'ajuntaments de Cata­lunya atorguen una llicència d'ac­tivitat a una sola funerària -que pot ser de titularitat privada- per tal que operi de forma exclusiva dins del municipi, en detriment

d'altres empreses de la mateixa naturalesa.

Totes aquestes funeràries s'in­sereixen dintre del Gremi Regio­nal d'Empreses de Pompes Fúne­bres de Catalunya, que d'aquesta forma empara tots els monopolis municipals i fixa els preus dels serveis funeraris a nivell regio­nal.

• Taxes polèmiques L'Ocuc denuncia des de fa temps que les taxes imposades per l'Imsf doblen les establertes pel Gremi Regional de Pompes Fúnebres. El gerent de l'Imsf, Josep ('ornet, justifica aquest fet al·legant que a Barcelona, a diferència d'altres municipis, l'Institut també s'ocu­pa del manteniment i gestió dels cementiris pels que ha de pagar un cànon, circumstància que afec­ta posteriorment els preus.

FVr altra banda, tant l'Ocuc com altres associacions han criti­cat les elevades xifres que anual­ment ingressa l'Institut en clara contradicció amb la seva natura­lesa de servei públic. En referèn­cia als alts ingressos de l'Imsf, (Jornet assegura que "no s'han traduït en beneficis ja que s'han efectuat grans inversions en un millor acondicionament de les instal.lacions i en una millora general de tots els serveis. Els nostres beneficis només constitu­eixen un 2 per cent dels ingres­sos". Això no obstant, l'Ocuc de­fensa que els impostos que pa­guen els ciutadans ja haurien de cobrir les despeses de l'Ajunta­ment en matèria de cementiris.

L'Ocuc també ha acusat l'Imsf d'imposar "unes tarifes abusives a uns consumidors que, de vega­des, es troben desinformats res­pecte a possibles alternatives més

La incineració: una alternativa en alça

opció, que, sens dubte, resol cada vegada més els problemes d'espai als cementiris.

Aquesta nova tendència ha portat a invertir 360 milions de pessetes en la construcció el prò­xim any de dos nous forns crema­toris al cementiri de Montjuïc, que s'afegeixen als quatre que funcionen actualment al cemen­tiri de Collserola.

Incinerar un cadàver costa 25.000 pessetes. Aquesta quanti­tat pot pujar fins a les 66.000 pessetes si s'opta per incloure-hi el trasllat de les despulles en un taüt especial.

M A \ ( ^ SOTO

L'Imsf incinera un 5% de les defuncions que s'hi registren

econòmiques". FA servei obligato­ri que l'Imsf ofereix al públic in­clou només el taüt, el cotxe fúne-lire, el dret a tanatori i el cemen­tiri. L'Institut té el monopoli ex­clusiu d'aquests serveis, però no d'esqueles, recordatoris, cotxes d'acompanyament, corones i flors. Però, si el consumidor opta per contractar aquestes prestacions al mateix Institut, aquest es co­bra un 20 per cent pels drets de tramitació i agenciat amb empre­ses alienes. El regidor del Partit Popular a l'Ajuntament, Alberto Fernàndez Díaz, ha presentat queixes al respecte a diferents plens municipals tot demanant la

• • •

Un enterrament mitjà oscil·la

entre les 150.000 i 200.000 pessetes,

això només incloent el taüt, el

cotxe i poc més

supressió del cobrament d'aques­tes comissions alhora que dema­na que els preus dels serveis apa­reguin desglossats per a una ma­jor informació a l'usuari.

L'Imsf recull diferents tipus i nivells en els serveis obligatoris que efectua. Un enterrament mit­jà oscil·la entre les L'ïO.OOO i 200.000 pessetes, això només in­cloent el taüt, el cotxe i poc més. La resta de coses poden augmen­tar la xifra fins a les 300.000 o 400.000 pessetes. Hi ha serveis especials de beneficència, com­pletament gratuïts, i enterra­ments subvencionats, però cons­titueixen un percentatge mínim dels prop de vint mil serveis efec­tuats anualment.

La t i nen t d 'alcalde Pi lar Rahola afirma en aquest sentit que els serveis funerar i s barcelonins "no són cars", sobre­tot en comparació amb altres ciu­tats europees. El gerent de l'Imsf assegura que cada vegada "es ten­deix més a oferir un millor servei" i que els preus en canvi "mai no han pujat per sobre de l'IPC". Des de l'Ocuc, pel contrari, opinen que el realment important no és que els preus pugin per sota de l'IPC, sinó que la base a la qual s'aplica l'augment és excessiva des d'un principi.

(segueix a la pàgina 10)

CRÒNICA

1.1 } rii i/el

CARRER Novembre de 1995

(ve de la pàgina 9)

• Possible liberalització No només \es associacions de con­sumidors lian denunciat el mono­poli que exerceix l'Ajuntament. Convergència i Unió reflectia en el seu últim programa electoral municipal la voluntat de "aupri-mi)" el l'ègim de monopoli donant pas a la incorporació de la inicia­tiva privada a la gestió del servei amb la intenció de reduir preus".

• • •

Sigui com signi, la mort no deixarà

mai de ser un negoci amb la

clientela assegurada

De fet, per a l'any que ve es preveu la confecció d'un projecte de reforma dels serveis funeraris que suposaria un tímid primer pas cap a la seva futura liberalit­zació. La polèmica ha sorgit a l'hora de decidir qui, com i des d'on s'efectuarà la nova regula­rització. D'una banda es troben els partidaris de portar a terme el projecte des de l'Estat, seguint el model imperant a França, El ge­rent de rimsf, Josep Cornet, es decanta en canvi per l'opció municipalista, és a dir, per "la liberalització regulada des del municipi i no des de l'Estat". Aquesta opinió és compartida per la tinent d'alcalde responsable de rimsf. Pilar Rahola, que també es partidària de la privatització dels serveis funeraris a Barcelona, "però no d'immediat" sinó que primer ha de consolidar-se el ser­vei "amb un pi·ojecte que existeix i que ha de realitzar-so des de l'Administració",

A partir d'aquí s'obren nombro­sos interrogants de cara al futur sobre com es durà a terme la regu­larització dels serveis funeraris i si s'arribarà a una autèntica ruptura del monopoli. Afavorirà realment al consumidor la lliure competèn­cia? Sigui com sigui, la mort no deixarà mai de ser un negoci amb la clientela assegurada.

PüMolistval legarr inst i tut Mental deia Santa Creu. L'especutaciópolit icaelvareconvertrrenseudeldistr icte

Llegats com a última voluntat ANTONI VmAL

EI llegat és una figura força arre­lada en el nostre ordena"ment ju­rídic i és per això que el codi de successions el regula d'una ma­nera completa i detallada fïns a l'extrem de dedicar-li cinquanta-cinc articles.

Però, malgrat tot, encara avui el llegat és vist com una modali­tat de te.star i com una modalitat de rebre una herència no gaire diferenciada d'altres formalitats, i tot quedar confós amb la pròpia figrn·a de l'hereu.

La filosofia del l legat és inicialment simple. El disposant vol atorgar un pati'imoni deter­minat a una persona concreta, física 0 jurídica, t gairebé sempre sota unes condicions i un termi­nis. Per tant, els seus elements bàsics són:

A, El disposant, que ho pot se]-qualsevol persona que tingui ca­pacitat per atorgar el títol, és a dir, que sigui realment la titular

del patrimoni i estigui en plenes condicions psíquiques i jurídiques per instituir el llegat.

B. En segon lloc el gravat, que serà qualsevol persona adquirent per causa de mort sempre i quan obtingui algun benefici patrimo­nial,

C. Finalment, el legatari, que és aquella persona o entitat en favor de la qual s'estableix el pa­trimoni a títol particular.

Quan el disposant fa aquest acte de voluntat, similar a Tacte de repartir l'herència 0, en defini­tiva, de disposar dels seus béns, ei que fa és considerar la possibi­litat de diferenciar allò que vol que sigui la continuïtat del seu patrimoni, i, per tant, que està vinculat a la seva sang, d'allò al­tre amb una clara finalitat en principi més altruista que hagi d'afavorir un valors determinats normalment lligats al món de la ciència, l'educació, etc.

Així doncs, no és estrany que

siguin les institucions les més beneficiades pels llegats, ja que, per la seva trajectòria, mitjans o rigor, són les que amb més proba­bilitat poden realitzar les tasques condicionals per a les quals han estat triades. La condició del des­tí del llegat (l'entrega d'una casa, per exemple, amb la condició que es destini a museu a benefici de la ciutat de Barcelona) és la clau que fa que aquest llegat s'atorgui a algú i no a un altre. El destí és l'objecte del llegat i el legatari no és més que l'agent necessari per fer complir el destí. Per això al llarg dels anys els llegats han estat assignats a institucions pú­bliques i privades, religioses i se-glars però sempre representati­ves en els àmbits tradicionals ja esmentats de la ciència, la medi­cina, l'educació i l'art, tot i que pot abastar altres àmbits, com l'es­port, per posar un exemple més modern.

Es per això que cal aixecar la

veu per demanar respecte a la voluntat dels disposants. tota ve­gada que les seves darreres vo­luntats han estat, en massa oca­sions, oblidades o al terades. Exemples concrets, com el llegat Comes i Solà a Barcelona, estan encara a la memòria recent de tots.

És cert que actualment les fun­dacions han canalitzat el senti­ment dels qui en una altra època haguessin llegat. Aquí no parlem de l'aspecte fiscal, perquè potser tindríem més d'un ensurt. Fins i tot ara es poden crear fundacions en vida, és a dir, veure i controlar un mateix la seva pròpia funda­ció, el que ha suposat una prolife­ració d'aquestes i la seva exhaus­tiva regulació en una llei singu­lar. En qualsevol cas el llegat re­presenta encara ara la darrera voluntat d'una persona que tenia un patrimoni, per ser la mort in­alterable, aquesta voluntat és impossible de rectificar.

FLECA ^BRIOIXOS IPANETS^

CROISSANTERIE

OïilendCisiiias,!/

Banos Nuevoi, 3

P.' Uffulia, 92

Cdl,}3

Femomío, 13

Hospilal, "10

Pi. Buensuceso, 2

AGRAÏM lA SEVA

ÍTdèU 3 1 8 ^ 8 )

T6lGfor318829^

Telèfon 354 54 28

Tdéfor 302 32 49

Telèb 302 75 39

Telèfon 302 74 88

Te!è!Qn3]78702

COMPRA

P A R Q U E T S Suministro, Instaíación y Restauración de todo

tipo de Parquets

EXPOSIC ION Y VENTA

Benavent, 31 Tel, 333 32 15 BARCELONA

Crta. Barcelona, 4 Tels. 658 10 83 / 658 43 15 VILADECANS (Barcelona}

T/^NTARANtANA, 16

08003 BARCELONA

TELÉrON 319 41 5 8

73 m

GUAJA Des de 1985

Artesania ètnica dels cinc continents

Peces de col.leció, regal i decoració

Articles de gfan originalitat i de

qualitat contrastada

C/Carme, 25 (cantonada Jerusalem)

08001 BARCELONA Tel. 317 61 87

REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPIÍAIS, HOTELS, BARS, COL.IEGIS, ETC. Rosselló, 260 • Tel. 457 74 74

, 08031, BAECELONA, .

Gabinete A.G.L JV. Abre su curso acadèmic» con

los cursos a distancia de:

• TAROT • NUMEROLOGÍA • MÀGIA BLANCA

Preciós L'con óm i cos

ParainformaciónTel. 4 1 0 7 4 8 0

Sr. Franciscà

COLOCACION

INMEDIATA DE

CRISTALES

NACIONAL

IMPORTACIÓN

15 % DTO.

Tels. 231 45 08-232 20 76 Tels. 274 08 12-274 10 32

B A R

AUTO

MONTAJE DE

CRISTALES

GRABADO DE

MATRÍCULAS

TECHOS

SOLARES

C

Aragón, 4S9{esquina Castillejos) Meridiana, 384 (Fabra i Puig)

E L 0 N A

Novembre de 1995 CARRER CRÒNICA

Basar de la mort: res a 100 J^

\ ^ Vt

Taüts Llns t i tu t Municipals de Serveis Funeraris ílmsf) disposa d'una àmplia gamma de taüts, els preus dels quals oscil·len entre les 8.700 pessetes (el de beneflciència) i el mig milió (el més luxós), En darrer terme, a la tercera fila, sarcòfag ibèric de capçalera rodona, envernis­sat especial, entapissat encoixinat, creu damunt la tapa i crist i nances metàl·liques. El seu preu és de 138.700 pessetes. Per a infants hi ha taüts de mida reduida entre 8,700 i 71.000 pessetes.

Aquest subsector del negoci de la mort és un dels més rendibles. Els clients poden trobar la

làpida més sencilla per 40.000 pessetes. Apartir d'ací, els preus de les diferents modalitats s'in­

crementen, en funció del material i la forma desitgades, fins a les 300.000 pessetes. Aquest preu no inclou els impostos corresponents i les

taxes municipals.

Corones i flors Una corona funerària va inclosa en el preu dels serveis complerts que ofereix rimsf, però els usuaris en poden contrac­tar a qualsevol üoristeria per la seva banda. En aquest cas, preus i models varien molt en funció de si són flors natu­rals 0 artificials.

•3

^

o '10

Recordatoris Es poden contractar a través dels dos ser\'eis

complerts de l'Inisf amb un total de cent uni­tats per cadàver. Amb tot, els usuaris poden

també contractar un nombre il·limitat de recor­datoris a través d'impremtes de barri. En

aquest cas, els preus oscil·len entre les 15 i 24 pessetes per unitat en funció de la qualitat i forma desitjada més el preu de la impressió

(entre ISOO i 3000 pessetes).

Nínxols Llogar un nínxol sense làpida com aquest per 50 anys, en un cinquè pis, costa 81.490 pessetes, i 106.490 si se li posa una làpida de marbre. Aquesta és l'opció més bara­ta. A partir d'aquí els preus van pujant fins a xifres astronòmiques; una tomba de terra tipus americà al cemen­ten de Collserola pot costar mig milió de pessetes, i un panteó privat per 99 anys, un milió i mig de taxes d'adjudi­cació més 192.800 pessetes. per cada metre quadrat que sobrepassi els sis primers.

Sales de vetlla

A Sancho d'A\àla i Collserola''" una estada no

superior a 36 hores suposa 10.550 pessetes. Per cada

• 12 hores de més es cobra­ran 5.120, A les corts, en

canvi, l'estada mínima de 36 hores costa 26,470 pes­

setes, més 13.240 pessetes. per cada dotze hores

extres. '''Llogar una sala per a l'exposicit) del uadàvfr

Trasllat Aquest servei inclou només el trasl lat des de la camera mortuòria fins al cementiri. Els altres desplaçaments complementaris es regei­xen per un mínim de 5.000 pessetes per la contractació del cotxe funei-ari més 110 pts per quilòmetre recorregut. Demanar altres cot­xes d'acompanyament

Urna per a cendres Una urna de metall pavonat per guardar cendres com aquesta costa 10.160 pessetes. És l'article més senzill. A partir d'aquí se'n poden trobar de metall o ceràmica ornamentades, per unes 30.000, o de marbre natural amb tapa metàlica per 48.760 pessetes. Abans, però, caldrà incinerar el cadàver, operació que costa 25.000 pessetes, o 66.000 si s'opta per incloure-hi el trasl lat de les despulles en un taüt especial,

Preus de l'ordenança fiscal de Tlinsf de 1995.

CRÒNICA

La Veu iiel

CARRER Novembre de 1995

W^ÍMM Els pobres viuen menys que els rics ANNA ALABART

En el mateix origen de l 'expansió de Barcelona més enllà de les se­ves muralles hi havia ja la idea de la lluita contra la mortalitat i sobre­tot de la lluita contra la mortalitat de la classe trebal ladora. En un as­saig titulat "Abajo las murallas" Pere Felip Monlau expl icava, l'any 1842, la necessitat d'enderrocar la c intu­ra de Barcelona, i la raó de més pes de totes les que esgrimia era l 'elevada mortalitat que enregistra­va la ciutat.

La Barcelona de mitjà segle XIX cont inuava tancada dins les mura­lles medievals, malgrat que la in­dustrial i tzació plena, la derivada de la instauració de la màquina de vapor, feia quatre lustres que s'ha­via imposat. La densif icació i la contaminac ió ambienta l conver t i ­en la ciutat comta l en una de les més "per i l loses" del món . Sovint les ep idèmies hi feien estral ls. A fec taven pr imer els obrers que, so tmesos a una explotac ió abso­luta, es taven mal a l imentats , mal ubicats i supor tant unes condic i ­ons de trebal l dep lorab les. D'al­tres malal t ies com la tubercu los i , les pu lmonies o la bronqui t is i el reuma eren també f reqüents en­tre la c lasse t rebal ladora. La con­ven iènc ia d 'expandi r Barce lona per la p lana era no sols una qües­tió urbaníst ica sinó sobretot una necessi tat h ig iènica.

• Diferenciesespectaculars I ldefons Cerdà en el volum II de la seva Teor ia General de la Urbanit­zació, on recollia el material que ara s'inclouria dins la memòria jus­

tificativa d'un pla d 'urbanisme, do­nava les xifres de la mortalitat epi­dèmica des de 1821 tot compa-rant-les amb les d'altres ciutats i, a més, incloïa el càlcul de l 'esperan­ça de v ida que, en néixer, ten ien els barce lon ins . Les d i ferències segons c lasse social eren espec­tacu lars : mentre que els homes de c lasse rica pod ien esperar v iu ­re 38-39 anys; els de c lasse me­nestral 25-44 anys i els jorna lers 19-68 anys. Entre les dones les d i ferències es mi t iguen: les de c lasse alta 3 4 - 1 1 ; les de c lasse menest ra l , 24-90 i les c lasse jor­nalera 27-43 (1).

Des de l lavors l 'esperança de v ida de la poblac ió ha fet avenços espectacu lars i Cata lunya és un dels països que gaudeix d 'una esperança de v ida més al ta: 74 anys per als homes ; 81 anys per a les dones (2). Tanmate ix , aques­tes són xifres g lobals . Quan ens a tansem a una població concre­ta, tot tenint en compte les di fe­rències en la seva compos ic ió d 'edats, comprovem que ara, com en el segle XIX, la mortal i tat no està uni formement distr ibuïda. Els rics v iuen més que els pobres.

Un estudi recent sobre la mor­tal i tat als barris de Barce lona (3) posa de mani fest que les d i ferèn­c ies són notables i depenen de la c lasse social i de Fàrea geogràf i ­ca en la qual es v iu : "Tant les c lasses socials baixes com les àrees geogrà f iques depr im ides soc ia lment i econòmicament pre­senten una major mortal i tat que les c lasses socials al tes i les àre­es benestants" (4). La corre lac ió

La tradició del mutualisme català ara

amb les associacions de veïns

SINERA Mutualitat Veïnal SINERA, M.P.S.

És una mutualitat de previsió social per a defuncions,

fundada per les associacions de veïns agrupades a la Confavc

Anota't el telèfon 278 25 33 o bé passa per la teva associació de veïns.

AMB CONFIANÇA

MIGUEL LÓPEZ

• Ensegieimlgl 'esperançadevidadelsbarcelonlnss'hadupl icat

entre la mortal i tat i les caracter ís­t iques sòc io -econòmiques resul­ta ser a l tament s igni f icat iva per a la major ia d ' indicadors sòc io-eco-nòmics que l 'estudi cons idera : anal fabet isme, atur, antiguitat dels t u r i smes (d i r ec tamen t co r re la -c ionats : com més atur més mor­tal i tat); consum telefònic, po tèn­cia mit jana dels tur ismes, va lors cadastra ls ( inversament corre la-c ionats : com més consum telefò­nic menys mortal i tat) .

Els resultats concrets obt inguts mostren que "hi ha hagut una dife­rència de 10-55 anys en l 'esperan­ça de vida dels homes entre els barris amb valors extrems, Con­

grés 75-32 anys; Montjuïc, 64-77. Les dones han presentat una es­perança de vida més elevada que els homes, però amb diferències menys acusades entre els barris. Congrés, 81 -51 anys; Montjuïc, 75-04··.

• Més vida a les dones La comparació entre els resultats actuals i els recollits per Ildefons Cerdà suggereixen algunes refle­xions. En pnmer lloc, l 'espectacu­lar augment de l 'esperança de vida: en un segle i mig s'ha més que doblat el nombre d'anys que una persona en néixer pot esperar viu­re. En segon lloc, la comparació

entre l 'esperança de vida femeni­na i mascul ina posa de manifest que un dels pr incipals èxits de la medic ina actual és la intervenció posi t iva en l 'atenció dels parts. Aques ta és la raó que expl ica que l 'esperança de v ida femen ina si­gui avui molt super ior a la mascu­lina mentre que en el segle XIX es manten ia c la rament per sota (ex­cepte en el cas de la c lasse t reba­l ladora). I, f ina lment , permet com­provar que malgrat tots els aven­ços de la medic ina i la tècn ica, la desigual tat entre els c iu tadans es manté , tot i que apa ivagada, i també afecta els anys de v ida.

Efect ivament , els resul tats per al con junt de barr is donen un mapa molt similar al que apareix quan es graf ien d'al tres indica­dors s ò c i o - e c o n ò m i c s , la qua l cosa ens indica, no podia s e r d ' a l -tra manera donada la corre lació e x i s t e n t , q u e a la n o s t r a Barce lona, els anys de vida es reparteix com la major ia dels al ­tres bens mater ia ls i immater ia ls : des igua lment i en idènt ica direc­ció.

Notes (1) Les dades estan recollides al

segon volum de la Teoria General de la Urbanització d'Ildefons Cerdà, però ha­vien estat calculades per Laureano Figuerola. El càlcul fet correspon a la mortalitat barcelonina registrada entre 183711849.

(2) La dada correspon a l'any 1990. Anuari Estadístic de Catalunya 1991. Ed. Institut d'Estadística de Catalunya.

(3) Carme Borrell, Antoni Arias: "Desigualtats de mortalitat als barris de Barcelona i la seva relació amb indicadors sòcio-econòmics" a Barcelona Societat núm. 2. Ed. Ajunta­ment de Barcelona 1994.

(4) Pera l'estudi de les diferències de mortalitat els autors han utilitzat Ires indicadors: la Raó de Mortalitat Com­parativa (RMC); la Raó d'Anys Poten­cials de Vida Perduts (RAPVP) i l'es­perança de vida en néixer. Tres indica­dors paral·lels, referits al període 1983-1989, dels quals aquí sols s'ha utilitzat el darrer i el seu mapa corresponent, extret del mateix article (pàg. 66)

A MIGOS lei HOGAR

Servicios sociales y domésticos Llevar compra, ir al medico

Gestiones a domicilio y encargos Personal limpieza y compaüía

j C o n ó z c a n o s !

T e l . 3 7 2 9 7 6 7

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

BARNA TAXI

357 77 55

SEGUROS ECONÓMICOS COCHES,FURGONETAS,MOTOS

CARAVANASYAUTOCARAVANAS VIVIENDAS,INDUSTRIASYCOMERCIOS

PRECIOSMUYASEQUIBLES PARAPÚBUCOJOVEN

CONCARNETRECIENTE FACILIDADESDEPAGO

T.2138912FAX2138062

Travessera de Dalt, 25-27 etlo. 1. esc. B

08024BARCELONA(metroLesseps) Sólo por vlsitarnos ya tendra un obsequia

COOPERATIVA Ofrece: Ayuda a domicilio. Servicios

puntuales. Atención en clínica. Limpieza del hogar. Personal titulado. Trabajadoras familiares. Auxiliares de

Clínica. Auxiliares de Geriatría. Empleadas de hogar

Tel. 455 80 08. De8a15h.

^^ï^

ADMINISTRACION INMOBILIARIA COMPRA-VENTA

ASESORIA JURÍDICA Y FISCAL

RNCASFUSTER Av. Meridiana, 382 ent.4

08030 Barcelona -Tel. 311 61 53

RESIDÈNCIA CLARA ENBARCELONA(HORTA)LOQUE VD.BUSCAPARASUSMAYORES:

CASA-TORRENUEVA

24 plazas en 16 habitaciones y 9 bahos, todas con ventana exterior. Luz, sol, terrazas, ascensor, cocina pròpia, medico y otros servicios. Trato esmerado y familiar con personal cuaüficado

Véala:tegustara.SantaOtilia,13-15

T. 420 95 62 Pregunte por la Sra. CLARA

N o v e m b r e d e 1995

i.u l'fM tu'l

CARRER ENTREVISTA

Aurora Pampín Xexúndez Membre de l'associació Dret a Morir Dignament

'Perquè no m'ajuden a morir els que no em curen?'

:l

Jiíer^<>j»p.irlern dol passat, del prcbent o dol futur > ^ Parlem del present. Jo no tinc futur, i rememorar el passat em resulta difícil: la malaltia està acabant amb la meva memòria.

" Quan va saber que tenia esclerosi múltiple? ^ La tinc des dels 15 anys, però no la van diagnosticar fins als 35, és a dir, quan ja estava casada i amb una fïlla.

— Què va pensar quan ho va saber? ^ Em vaig terroritzar que la meva filla fos hereditària.

— No va pensar en vostè? ^ Sí. Quan vaig descobrir que els metges no podien fer res per mi, perquè la meva malaltia és incu­rable, vaig decidir allunyar-me d'ells. Prefereixo que em deixin en pau, que no m'emmetzinin amb les seves radiografies, els seus remeis inservibles. Així ho vaig dir al meu neuròleg; "Oblideu-vos de mi".

— Però vostè està malalta. IB Si, és clar, que estic malalta. En aquest moment el veig doble. Tinc les mans adormides. Tinc un cansament enorme, inexplicable. Llevar-me del llit em suposa un esforç desmesurat. I aquí em té... No vull sentir-me malalta. El dia que em senti malalta serà el final. El dia que no pugui valer-me per mi mateixa...

Tots sabem com acabem els malalts d'aquesta malaltia. En una cadira de rodes, sense poder veure, sense poder parlar, i, el que és més terrible, amb tota la teva capacitat de raciocini intac­te. El més cruel d'aquesta malal­tia és que no mata. Els malalts d'esclerosi poden viure, ^viure? durant molts anys.

— Aleshores... ^ Quan vaig ser conscient del meu futur fins i tot creia que ha­via arribat el moment del suïcidi. Però en les condicions que em trobaré no em resultarà fàcil. Després he anat madurant la idea, i em vaig preguntar per què he de fer-ho jo sola, per què no poden

Una entrevista d'Eugeni Madueno

Aurora Pampín és la primera dona que ha demanat públicament que el Codi Penal reconegui el dret dels malalts com ella a escollir el moment de la seva mort

Aurora Pampín,acasa seva

ajudar-me a morir els metges que no poden curar-me. Em sembla que és el més raonable i el més just.

— La nostra cultura ignora la mort i s'aferra a la vida. H És cert. Tothom creu que el valor suprem és viure. Jo res­pecto aquesta opinió i les perso­nes que la sustenten. Però em dol que elles no respectin la meva. Li explicaré el que em va passar l'altre dia a una tenda. J o h avia sortit en un programa de televisió sobre l 'eutanàsia, i una de les clientes en va reco­nèixer. No pot vostè imaginar-se el que em va a dir. M'insultà de tal manera, em va cridar tant,

PEDRÓ MADUENO

va desitjar tant que m'empreso­nessin, que em vaig espantar tant que me'n vaig anar a casa, al meu sofà.

— Donar la cara perquè et reconeguin el dret a morir va en contra del seu propi interès, ja que cap metge s'atrevirà, arribat el moment, a practicar-li l'euta­nàsia passiva. IB Si, és clar, és el mateix que li passa al senyor Sanpedro. Podí­em haver pactat amb un metge amic que ens ajudés a morir, que aquesta és l 'eutanàsia ver­gonyosa que es practica aquí. Però creiem que hi ha alguna cosa més que els nostres propis interessos ^no? Perquè avui

RETRAT Passeig per

ramor i la mort

A u r o r a P a m p í n X e x ú n d e z t é 4 3 a n y s , u n a f a m í l i a , m o l t o r g u l l , m o l t a d i g n i t a t i u n a m a l a l t i a i n c u r a b l e . U n a d e l e s p i t j o r s . E s c l e r o s i m ú l t i p l e . C o n e i x el f u t u r q u e l ' e s p e r a . I l l u i t a p e r q u è , a m é s a m é s d e t e r r i b l e , n o vol q u e t a m b é s i g u i h u m i l i a n t . A u r o r a " m i l i t a " e n l 'Assoc i ac ió al D r e t d e M o r i r D i g n a m e n t , u n c o l · l e c t i u f o r m a t p e r 1 3 0 p e r s o n e s q u e r e c l a m e n el r e c o n e i x e m e n t l e g a l d e l ' e u t a n à s i a . E s l ' a n h e l d ' a c o n s e g u i r a q u e s t o b j e c t i u d 'on A u r o r a P a m p í n t r e u l e s fo rces p e r p r e s e n t a r - s e d a v a n t e l s l e c t o r s i e x p l i c a r l e s r a o n s q u e li p o r t e n a m a n t e n i r a q u e s t a p o s t u r a , e s p e c i a l m e n t a r a q u e s ' e s v a e i x l ' e s p e r a n ç a d e q u e el n o u C o d i P e n a l l e s r e c u l l i .

l'afectat sóc jo, però demà pot ser la meva filla.

— Quan s'ajeu al seu sofà ^en què pensa? H Ah!, en tot. Jo soc molt frívola. Penso en la meva filla, en els seus problemes, en els seus estudis. En el que em posaré demà. Les tristeses les deixo per als mo­ments forts.

— En pots contar alguna ^ Penso que m'agrado més com sóc ara que com era quan no esta­va malalta. — La malaltia li ha fet veure les coses de diferent manera? ^ Sí, però no en el sentit que vostè creu. No m'he tornat mes

bona i abnegada, al contrari. Es­tic cabrejada per tenir aquesta malaltia.

— Pensava que em parlaria de la mort. IB Jo no tinc por a la mort, a la que moltes vegades veig com a una aliada. Pitjor que la mort és saber que en qualsevol moment, ara mateix, dintre de mitja hora, puc tenir un brot i quedar-me invàlida, cega, impedida per co­municar-me amb els altres.. . Perquè aquesta malaltia produ­eix una disàrtria i al final en lloc de paraules tan sols emets so­rolls estranys. És en això, en la degradació més que en la mort, en què no puc pensar-hi massa, perquè, en arribar a aquest punt, em suïcidaria.

— Es vostè creient? • • No en sóc, però aclareixo que això no justifica que hagi dema­nat l 'eutanàsia. A Europa, el 50 per cent de les persones que te­nen signat un testament vital són creient i catòlics.

— Què faria si demà es desco-briren un remei per a curar-la? ^ Ja, ja , moltes coses, la majo­r ia inconfessables, així que per­doni que no les expl iqui.

— Kublèr-Ros, la doctora dels moribunds, assegura que cap malalt terminal demana morir quan se sent tractat amb amor. ^ Li vaig dir que els malalts irre­versibles són molt egoistes. Pen­sen en ells, però no en els que els cuiden. Jo veig aquest assumpte d'altra manera. Penso en el meu marit, que té 47 anys; en la meva filla de 18, i que ells no tenen la culpa del que em passa a mi. Ells tenen la seva pròpia vida. Així que, si vull morir, no és perquè no em senti estimada per ells, sinó més bé al contrari. Espero que ho entendran. Al senyor Sanpedro li passa el mateix que a mi. Si ell no es mou de casa no és, com han dit alguns, perquè manca de gent que l'estimi i que cuidi d'ell, sinó per­què considera que ja han fet bas­tant per a ell i no vol seguir com­plicant-los la vida.

— Vist d'aquesta manera, l'eutanàsia és un acte d'amor. ^ És el que em va dir el caputxí Jordi Llimona durant un debat sobre l 'eutanàsia. És clar que, si tots els capellans fossin com aquest, crec que jo seria creient.

— Què significa viure? • i Participar. La vida no té sen­tit si un no pot viure-la. Hi ha gent que pensa que Ramon Sanpedro, el paraplègic gallec que demana l'eutanàsia està viu. Però és mentida. Està mort. Una persona mor quan mor el seu cos. 1 el cos d'aquest home va morir fa vint-i-cinc anys.

— Però li queda intacte el seu esperit, el cervell... IB Per això precissamenty el se­nyor Sanpedro vol morir. Si ac­ceptem que un mor quan mor el seu esperit, perquè no acceptar que sigui també al revés, que es mor quan es mor el cos? No hi ha dos senyors Sanpedro, un cere­bral i un altre físic. Si se li ha mort un part també deu morir l'altre.

la I CM íUI

PUBLICITAT CARRER Novembre de 1995

' ^ '9J^.^&^ cryj^^

^e/c. J> cr:.·-i/^'C'<3rt:í-i^.c^

VENDA DE TOT T IPUS D'ARTICLES DE VIATGE

FABRICACIÓ PRÒPIA

ESPECIALITAT EN MOSTRARIS

Distribuïdor

CONSOLAT DE MAR. 27 AL 31 T. 3 1 0 4 3 9 1 - 3 1 0 4 4 15

PL. ANTONIO LÓPEZ. 3 T. 3 1 9 3 6 2 0 BARCELONA

pastisseria

«UL'ESTELT^ escudellers, 21

telèfon 317 95 84 barcelona-2

9dí3021W 3171479 A\N I-

( AF[T[RIA AL y)TA\i '

IÍVLUSI\i I

lA''21 lli 'RAS

/micm^y ^WHtSQUERIA ^

COCKTAILS

1 i [ j

PERFUmEmn TITÚEÍ\ ae

PERFUMERIA TABER

Call, 26 - Tel 301 07 34 BARCELONA

RESÍAURANTE-CAFETERIA

oosmoc RAMBLAS, 34 jPlaza del ïeatro)

Teis, 318 9? 2/ - 318 2/ 20

08002-BARCElONA

RESTAURANTE LOS CARAGOLES

Casa Bofarull

Fundada el ano 1835

Abierto todos los días de 1 mediodía a 12 noche

C/ Escudellers, 14 - 08002 Barcelona Tel. 302 20 41 Fax 302 07 43

; > S. A. CLAUSOLLES

Productes Mèd ics , Or topèd ics i Veterinaris

Des d e 1830

DEDICACIÓ ESPECIAL PRÒTESI DE MAMA I BANYADORS APARELLS ORTOPÈDICS A MIDA

Ferran, 8 08002 Barcelona Tel. 317 47 87

S'M

^^^^

Avinyó, 9 - 08002 Barcelona Tel. 318 79 86

comercial bdsera TOT EN ENVOLTORII EMBALATGE

TOT PER LES SEVES FESTES FUNDADA L'ANY 1919

Xuclà, 15 T. 3171428 Paral·lel, 115 T. 4416675

gELATlHIA

4 rio cH^ Casa fundada l'any 1912

FABRICACIÓ PRÒPIA

I ARTESANA

Obert tot l'any

-Pa cruixent amb tomàquet i..

- Gofres

Rambla del Poble Nou, 44-46

Tel. 30818 72-Barcelona

DEJA DE FUMAR

EN DOS DÍAS Para el bien de tu saiud,

descubre el método

"leBBAC-END" SAGRADA FAMÍLIA

SIN DOLOR, SIN EFECTOS SECUNDARIOS

^ A V Q t j , . ^

95%

EFICÀCIA

CENTRO PARA DEJAR DE FUMAR

Eli 456 05 83 C:. Rosellón, 436-438 Pral. 3a. BARCELONA

S E T A N T A

TOT EN RETOLACIÓ

^ 284 81 40 C/ Congost, 36 baixos 08024 BARCELONA

PRESSIFOST OS SENSECOMPROMÍS

A C n P E S ÚNICS, SL lops

ORGANITZACIÓ I ANIMACIÓ DE

CONVENCIONS, FESTES I TOTA MENA D'ACTES

LÚDICS Major de Sarrià, 170 baixos

08017 Barcelona Tel. 280 48 45 - Fax 280 47 85

ASSISTF.NCIA F A M I L I A R S I , .

SERVICIO INTEGRAL A DOMICILIO

24 HORAS ATENCION A U TERCERA EDAD

• Enfermeras • F is io terapeutas • Aux. Geriatría • Podólogos , Pe luqueros ,

• Puer icul toras - Cangtiros

C/ Brusi, 39 Local 55 Tel. 414 01 14 - 908/59 02 93

DECORAMOS CON GLOBOS TU CASA 0 RESTAURANTE DESDE 15,000 PTAS.

GRAUPE'S Globos publicitarios CONIMPRESIÓN PERSONALEADA PARATUSFIESTASY CELEBRACIONES C/ Virgen del Carmen, 13-15 PREMIÀ DE MAR TF. y FAX (93) 751 25 50

-CUMPLEANOS,BODAS, COMUNIONES.

TARIFA:

EN 24 HORAS

50 GLOBOS: 100 GLOBOS: 500 GLOBOS,

2.500 Ptas, 4,500 Ptas

12.500 Ptas,

HAZ TU PEDIDO POR TELEFONO AL NÚMERO 751 25 50

Novembre de 1995

la V'pu det

CARRER REPORTATGE

Un reportatge de

Marta Pluja

Els cementiris (dormitoris) ^ són les ciutats silencioses, oblidades, que només es trepitgen un cop l'any, per Tots Sants, com a senyal del nostre vincle amb el destí fatal

Passeig per les ciutats silencioses

ps ciutats dels morts ajuda a entendre com devia haver estat la seva vida terrena. Aquests dies he recorregut cinc dels deu cementiris que hi ha a la ciutat de Barcelona: Motjuïc, Poblenou, les Corts, Sant Gervasi i Sarrià. L'única diferència entre ells és la grandària, però el seu contingut és, en essència, el mateix: la competitivitat pel poder en l'exis­tència després de la mort.

• Sota el nivell del mar El cementiri de l'Est, popularment conegut com el del Poblenou, és el més antic. Fou inaugurat l'any 1775 pel bisbe Josep Climent. A l'any 1818 s'hi féu la primera ampliació i les despulles dels petits cementi­ris parroquials de Sant Cugat, Sant Just, Sant Miquel i del Pi, van passar al cementiri general.

Aquest recinte fou enginyat per l'arquitecte Antoni Ginesi. Es qua-drilong, dividit en quatre parts que aboquen a una plaça. Com a nota anecdòtica diré que la part més vella del cementiri està construï­da sota el nivell del mar, i per això, quan plou les tombes d'aquest sector queden inunda­des. S'hi ha hagut de posar bom­bes per treure'n l'aigua.

Com a tots hi regna un eclecti­cisme total, influït principalment pel neoclassicisme. L'escultura més destacable és l'Angel del Judi­ci Final de l'entrada, obra de l'es­cultor Venanci Vallmitjana. És un cementiri petit, fàcil de recórrer a peu en un matí, observant els de­talls dels pocs mausoleus i pante­ons dignes d'esment. El seu nínxol més famós és el del Saníeí (Francesc Canal Ambrós), dependent dels magatzems "El Siglo", que segons explica la llegenda, fa miracles. Cal destacar el panteó de la família Prim (recinte central, departament 2on.) i el de Josep Anselm Clavé, al mateix recinte.

• La muntanya sagrada Per darrere de l'Anella Olímpica, entre Can Tunis i l'estació de mercaderies del Port, s'erigeix majestuós el cementiri del Sud-Oest, conegut pel nom de Montju­ïc perquè ocupa una gran part del territori d'aquesta muntanya. El va inaugurar, el març de 1883, l'alcalde Rius i Taulet.

És un laberint de carrers i pla-

- • ' • ' • J n

" ' ' ": '•

\i^\

MAYCA SOTO

La figura dels àngels, una imatge que es repeteix al cementiri de Les Corts

ces enorme, replè de columbaris, panteons i mausoleus, que escri­uen, en silenci, la història de la ciutat. Artistes, polítics, anarquis­tes, capellans, poetes i ciutadans anònims... La flor i nata de la societat barcelonina, comparteix residència amb els plebeus des­nonats per la pobresa i la malal­tia.

És, potser, el més eclèctic, però també el més ric. Té mostres de tots els neos artístics: egipci, bi­zantí, romànic, gòtic i també del modernisme més florit. El disse­nyà l'arquitecte Leandre Alba-reda, qui també hi té algunes tom­bes de renom, juntament amb Puig i Cadafalch, Llimona, Subi-rachs o Clara.

Cenotaf i : monument sepulcral erigit a la memòria d'un personatge il,lustre, però que no en conté les despulles. Columbari : monument funerari amb sèries regulars de nínxols de forma semicircular a les parets, que s'acostuma a utilitzar per a una mateixa família. Cripta : capella subterrània que serveix de camera sepulcral. Estela : monument monolític en forma de pilar o làpida destinat generalment fer-hi una inscripció. Hipogeu : sepulcre excavat sota terra. Làpida : llosa de marbre o de pedra que clou un sepulcre i que sol dur una inscripció.

Fa bo de passejar-hi cercant l'art, la història o simplement la pau del Fossar de la Pedrera. Assegut en un banc, al peu de l'estany, sota un desmai, hom no diria mai que es troba al bell mig d'una fossa comuna amb qui sap quants cadàvers sota els peus.

D'entre les moltes personalitats que hi ha enterrades, en citaré unes quantes en forma d'itinerari:

-Via Sant Josep: Joan Vinyoli (Hipogeu n- 18, ler. pis)

-Via Santa Eulàlia: Ramon Casas (3»); Santiago Rusifiol (3% panteó n- 16)

-Plaça de l'Esperança: Fran­cesc Cambó (n° 40); Ildefons Cer­dà; Josep Carner (3" n- A-363)

-Via Sant Oleguer: Família

GLOSSARI FUNERARI

Mausoleu : tomba monumental. Monòlit : monument de pedra d'una sola peça. Necrològica : notícia d'una persona notable, morta de poc. Necròpolis : ciutat dels morts. Cementiri. Lloc disposat per a servir de seu a les sepultures dels membres d'una comunitat. Nínxol : concavitat realitzada en un mur, especialment per col.locar-hi un mori en posició fioritzontal. Obelisc : monument en forma de pilar. Panteó : sepultura monumental on reposen els diversos membres d'una família. Ploranera : dona que antigament era llogada en les cerimònies fúnebres, sobretot a l'enterrament, per acompanyar el dol d'un membre destacat de la societat.

Albareda (5% n" 1); Dr. Bartomeu Robert (5% panteó n- 22)

-Via Sant Agustí: Salvador Puig Antich (columbari B, n-2737)

-Plaça de la Fe: Francesc Macià (9")

-Via Sant Francesc: Àngel Guimerà (2"); Família Godó (6^); Joan Miró (9», n^ 33)

-Via Sant Carles: Ferrer i Guàr­dia i Durruti

-Via Sant Joan: Jacint Verda­guer (9»)

-Fossar de la Pedrera: Lluís Companys (vora l'estany).

• El gol nord El cementiri de les Corts fou in­augurat l'any 1897 i consta de vuit departaments. Està situat

Sarcòfag : arca sepulcral feta en pedra o terracota per contenir un cadàver. Sepulcre : construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o fiistòric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi fia enterrades. Per extensió, construcció aixecada del terra on hi reposa un cadàver. Sepultura : acció d'enterrar un mort, enterrament, inhumació. Lloc d'enterrament d'un o més cadàvers, sepulcre, tomba. Taüt: caixa, ordinàriament de fusta, on es posa el cadàver per enterrar-lo. Tomba : lloc de sepultura d'un o més morts.

Font Aguado, Neus: "Guia del cemen­tiri de Montjuïc".IMSF.Barcelona 1992

rere el camp del Barca, prop de les facultats universitàries, en un entorn verd i acurat.

És l'iinic que té una part jue­va, tot i que no s'hi pot accedir a l'interior perquè hi ha hagut for­ça actes de vandalisme que han obligat a tancar-la.

No hi ha grans obres d'art malgrat que hi proliferen els àn­gels i les creus modernistes. Cal destacar el monument funerari als repatriats d'ultramar (Cuba i Filipines), que sembla un castell ambfossat. I, per damunt de l'art, hi ha la passió pel futbol, molts dels jugadors que van passar pel Barca hi estan enterrats, alguns de cara al camp: Julio César Benítez, Josep Samitier, To-reski,...

• Una escala cap al cel El cementiri de Sant Gervasi és molt petit, de forma escalonada. A la part més alta té una balcona­da que fa de mirador cap a la ciutat que s'estén als seus peus fins al mar.

Just davant la porta d'entrada s'enfila una escalinata. A cada replà un cercle de mosaic amb una xifra romana representant una estació del Via Crucis (XIV en total).

Les seves petites dimensions obliguen els columbaris i els pan­teons a una mena d'amuntega­ment quasi caòtic.

Hi ha una gran varietat de panteons modernistes i nínxols amb reixes de ferro forjat. També hi trobem molts àngels i algunes imatges de verges i sants tallades en pedra.

La concepció de la tomba de l'il.lustre poeta Joan Maragall, trenca amb l'esquema que hi im­pera. És un gran banc de pedra, protegit per una paret a tres vents amb inscripcions. El con­tingut sembla convidar al repòs i a la meditació.

• El racó perdut És molt fàcil de perdre's per arri­bar al cementiri de Sarrià. Enmig de la civilització de l'asfalt, enca­ra queda un petit senderol de ter­ra en forma d'ela que mena a l'entrada del recinte.

Els primers documents que fan referència a aquest cementiri da­ten del 1922. Està dividit en dos departaments en els que no hi ha grans mausoleus. Tan sols desta­ca el panteó dels poetes Carles Riba i Clementina Arderiu. A la mateixa filera de panteons n'hi ha quatre més, modernistes, que també tenen una bellesa especi­al. La visita ha valgut la pena.

BARCELONÈS

la Veu del

CARRER Novembre de 1995

CINEMA

Guantanamera ROSA M ÀRIA P ALENCIA

No és gens fàcil avui trobar a les cartelleres una bona pel·lícula que ens faci gaudir del doble plaer que significa riure sense desconnectar de la reali­tat. Riure per no plorar, però riure com a símptoma d'espe­rança i no pas de cinisme. Això és el que un altre cop ha aconse­guit Gutiérrez Alea amb el seu últim: "Guantanamera". Com que en aquest número anem de mort (no és pas una vanitat sinó una literalitat) hem dit: "comen­tem una pel·lícula que lligui amb el tema". Malgrat que Guantanamera gira a l'entorn de la mort d'una vella diva del bell cant i les peripècies d'un grup de personatges diversos per enterrar-la després de creuar de cap a cua, amb sarcòfag inclòs, l'illa cubana, (juantanamera no és una pel.lícula de mort, sinó de vida.

Com ja va fer amb Fresa y Chocolate, el director fa un retrat de l'actual societat cubana, de les seves preocupaci­ons, de les seves carències, però també de les seves esperances.

i.y.<,«^„mi% ï CHOCOUTE

JOneí pifWWRRà

MRTHAOMU

CDRlOSCfluI

<a iilMi !• TOMÀS eUTÍf m a I <1E< V JiMN MmOS TABÍa

Hi ha el funcionari de pompes fúnebres, Adolfo, per a qui la mort de la tieta no és pas més que la seva darrera oportunitat per pujar a l'escalafó de la burocràcia mitjançant la demos­tració de la viabilitat del seu nou pla de trasllats de difunts. El seguici fúnebre haurà de canviar de cotxe a cada ciutat per tal d'estalviar energia. Així és com Guantanamera es converteix en una veritable "road movie" que permet la trobada del típic camioner trencacors que té una dona a cada poble (Mariano/Jorge Perugorría), amb la seva ex-professora de dialèctica, Georgina (Mirtha Ibarra), dona del funcio­nari i neboda de la difunta.

A favor del masclisme de Mariano cal mencionar la seva capacitat per reconèixer el veritable amor i de tenir clar que la dialèctica materialista no és el mateix que el "marxisme cientí­fic" que també ensenyaven a la universitat, que la vida és més a prop de la primera i massa lluny del segon. Per això al final Georgina i Mariano acaben gaudint d'aquesta veritat mentre Adolf, el funcionari burocratitzat, acaba predicant en el desert.

LLIBRES

Desapareixen les restes mortals de Cerdà CHRISTIAN ANDREU

La desaparició de les despulles d'Antoni de Capmany ofereix a Perucho l'oportunitat de fer un retrat de la cultura catalana dels dos darrers segles. El descobriment final de la mateixa sort per a les restes de Bona­ventura Carles Aribau és només el prefaci d'una se­gona edició en què també es denuncia la desapari­ció dels ossos de dos al­tres destacats personat­ges catalans: Miquel de Boera i Ildefons Cerdà.

Aquesta nova obra de Joan Perucho és un exemple més de les crítiques constants a les nostres administraci­ons. I amb coneixement de causa. El baró de Maldà i les bèsties de l'infern ens relata detalladament el procés d'enterrament que va seguir un dels més il·lustres personatges catalans del segle XVIII; l'historiador Antoni de Capmany. I és resseguint la pista de les seves despulles i el seu suposat enterra­ment anys més tard que el lector s'endinsa en la vida i obres dels contemporanis i posteriors d'aquest il·lustre pare de la Pàtria.

Serà la desaparició de les despulles d'Antoni de Capmany i d'un altre personatge català com Bonaventura Carles Aribau que centraran l'objectiu d'aquest llibre-denúncia de Perucho. Però la inclusió de dos personatges històrics més en aquestes misterioses desaparicions en la propera segona edició del llibre afegeixen més valor encara a aquesta crítica de la manca de memòria històrica dels catalans.

Miquel de Moera, almirall que va lluitar a les ordres d'Alfons el Catòlic i Carles I de coneguda participació en la batalla de Ravena (1512) va

• Portadadelllibrede Joan Perucho

ser enterrat suposadament a l'església de Santa Anna de Barcelona. Han estat les peripècies detectivesques de Joan Perucho, que, després de passar per Santa Anna, el Museu Marítim (on

només es troba la rèplica del seu sepulcre) i l'Arxiu Diocesà, han pogut treure crèdit a l'encara actual emplaçament de la seva tomba definit per la Gran Enciclopèdia Catalana.

Més conegut, potser, pels barcelonins és Ildefons Cerdà, arquitecte i disse-nyador del districte de l'Eixample, principi del creixement de Barcelona. Les seves restes van ser entregades a l'Ajuntament després d'estar-se molts anys al despatx de Favià Estapè i ara són, com les de Boera, Capmany i Aribau en parador desconegut.

L'única pista fictícia aportada per Perucho podria ser un ésser diminut anomenat Zoror que es va venjar de passades discussi­ons amb l'il·lustrat Capmany emportant-se les seves restes a l'infern. Però lluny de la realitat, aquesta explicació literària contras­ta amb les conclusions personals del mateix

Perucho que, intuint l'acte conscient d'algun funcionari administratiu de tirar certs ossos a les escombraries, denuncia la profunda manca de memòria històrica de la gent del nostre país. I per això mateix, fa un repàs de les dones i homes cultes del nostre passat més recent. A l'espera que la indiferència general desaparegui en un futur no gaire llunyà.

• El Baró de Maldà i les Bèsties de l'Infern. Joan Perucho Editorial Columna 1994. 137 pàgines

ESTABLIMENTS

Corones, sudaris i taüts artesanals MARCANDREU

Si hi passes pel costat, amb cotxe o caminant, segur que no te n'adones. I és que l'entrada és ben discreta. Al vidre de la porta, anunciant alguna oferta, hi ha penjat algun cartell escrit a mà, i damunt ,un rètol mig esborrat pel pas del temps ens diu el nom de la botiga: Panadès. La primera impressió és que entres en un antic establiment de barri, mig taller i mig botiga, que llanguideix per no morir. Però és només això, la primera impressió, perquè Hereus de Joan Panadès és una empresa amb molta vida. I, paradoxalment, el seu negoci és la mort.

Situada al número 195 del carrer Diputació, aquesta botiga que fabrica i ven a l'engròs tot tipus d'accessoris per a la mort va ser fundada el 1900 per Joan Panadès. Com que un oncle de Panadès tenia una merceria, el nebot va comen­çar el negoci propi fent-ne un derivat específic: passamaneria de funerària. Aquesta és la raó per la qual al taller-botiga del carrer Diputació es van començar a fabricar borles, serrells i tot tipus d'ornaments per als taüts. Després van venir nanses, tiradors i creus metàl·liques, i tota classe d'aplics i articles de cartró. El següent pas, ja definitiu, fou la fabricació de taüts vernissats i tapissats. Tan bons, que fins i tot se'n van arribar a exportar alguns cap a Alema­nya. Durant la guerra, i encara que sembli contradictori, el sector va patir una forta crisi, ràpidament superada amb la implantació del nacionalcatolicisme. Més tard, a través de la

RUBEN PÉREZ

CasaPanadèssónelsartesansdelamort

cinta mortuòria que feien per les floristes, els Panadès van introduir-se al subsector de la flor artificial, que actualment és un dels pilars de l'empresa.

Tot això ens ho explica Joan Xifra Panadès que, amb la seva germana, és la tercera generació d'una família dedicada en cos i ànima a la seva professió. Mentre parla (ara, per Tot Sants, hi ha molta feina) enllesteix una corona de flors artificials. "Abans teníem gent que ens feia la roba de les flors, però avui dia tot és tela de poliester made in Taiwan ". Tot i això, la feina no ha perdut el seu caràcter artesanal. En total, al carrer Diputació 195 hi ha set treballadors, algun dels quals és el besnét del fundador de la botiga.

LLIBRES

Epitafis REDACCIÓ

Escrit sobre la sepultura o com Javier Rodríguez assenyala, "La voz de los cementerios", és un llibre divertit i recomanable per llegir abans de gaudir del seu epitafi. Llegint les pàgines d'aquesta entretinguda obra recordem aquella pintada que el 1977 il·lustrava les tàpies del cementiri de Sant Andreu: "iLevan-tàos!, La tierra para el que la trabaja". Els mateixos difunts es van despertar de l'ensurt. No entenien el modern anarquista.

EPITAFIOS LA v o z DE LOS CEMENTERIOS

Javler Rodríguez Coria

• Portadadelllibrede Javier RodríguezCoria

El llibre passeja pels cemen­tiris barcelonins. El seu autor ens informa que en el cementiri del Poblenou, sobre la tomba de l'alcalde constituent Cayetano Dom, que va morir en plena epidèmia de 1821, hi ha molts textos escrits a la pedra. En el mateix cementiri hi ha la tomba de Cassen, on s'hi pot llegir: "Quién te quiere te harà reir".

A Montjuïc, al panteó de la família Jodorovich, procedent d'Hongria i assentada a la Mina, hi ha enterrats dos joves morts en enfrontaments amb la policia l'any 1975. S'hi pot llegir: "Yo te hablaré llorando y tú me diràs: No Hores".

L'epitafi més curt el podem llegir en el modern cementiri de Collserola, (el que té "tombes sota la gespa amb tres departa­ments, d'estil americà i pante­ons familiars amb sis dipòsits") damunt una tomba anònima, i diu: "Camí del sol".

Per acabar, l'autor no oblida els animals. Visitant el cementi­ri que es va inaugurar el 1972 a Torrelles de Llobregat, també s'hi poden llegir coses com aquestes:

-"Pulgoso"(1980-1994) "Comida, mucha comida,

mirada tierna, siempre gozoso. Vuestras alegrías cotidianas

también las tenemos presentes" -"Chispita" (1989-1994) "Te quiero, mi amor. Sé feliz. Parte de mi se fue contigo Tu mamà".

• "Epitafios. La voz de 1 Cementerios". Javier Rodríguez Coria. Ed. Vosa. Madrid 1994.

os

Novembre de 1995

la Veu del

CARRER ALTRES ASSOCIACIONS

Donar vida CHELO LOSADA

Moltes són les persones que espe­ren una donació d'òrgans o teixits per poder millorar la seva qualitat de vida o per poder seguir visquent.

També són molts els homes I dones que estan disposats a fer una donació. I cada vegada la xifra de donacions augmenta. Per exem­ple, el primer semestre de 1995 es van realitzar a Catalunya 298 tras­plantaments d'òrgans sòlids, un 3 per cent més que el mateix període de 1994. Actualment, segons infor­ma l'oficina de premsa del Depar­tament de Sanitat i Seguretat Soci­al, a Catalunya hi ha 860 persones que estan pendentes d'un trasplan­tament.

Però, què s'ha de fer per fer-se donant d'òrgans? La resposta és molt senzilla. Només cal trucar per telèfon 0 anar a la seu de OCATT, ADER 0 ALCER i manifestar-ho. Una vegada allà s'ha d'omplir un carnet on diu que aquella persona és donant i ja està.

Abans de fer això, l'OCATT re­comana que aquella persona que sigui donant o vulgui ser-ho, ho digui als familiars i als amics. En cas de mort molt probablement serà a ells a qui es consultarà la possi­bilitat de la donació d'òrgans.

Tothom pot ser donant d'òrgans, sempre que no hi hagi manifestat en vida la seva oposició. Pel que fa als menors i als disminuïts psí­quics es respectarà la voluntat de les persones que tinguin la pàtria potestat.

LLOCS ON LA GENT ES POT FER DONANT EN VIDA

OCATT: Organització Catalana de Trasplantaments. C. Mejía Lequerica, 1. Pavelló Hèlios 3. 1a planta. Tel. 339 83 03 ADER: Asociación de Enfermos del Rihón. C. Pintor Tapiró, 4. Tel. 440 88 00 ALCER: Asociación de Lucha Contra las Enfermedades Renales. Avinguda del Carrilet, 78. Entresols 1 i 2. Hospitalet. Tel. 331 03 31

Per poder donar els òrgans sò­lids s'ha de morir en un hospital perquè allà és més fàcil mantenir artificialment el cos fins que es fa l'extracció. Quant a les còrnies, no cal morir a l'hospital, simplement s'ha d'avisar al Banc d'Ulls perquè un professional es desplaci a fer-ne l'extracció.

Així doncs, es pot dir que "la donació és un acte generós i altruista pel qual una persona manifesta la voluntat que, a partir del moment en què mor, qualsevol part del seu cos apta per al trasplantament pugui ser utilitzada per ajudar altres per­sones", com explica l'Organització Catalana de Trasplantaments dins de la seva campanya "La teva do­nació pot completar una vida"

Sinera: la mútua d'enterraments dels veïns que ja té 18.000 beneficiaris

ROSA MARÍA PALÈNCIA

La mutualitat d'enterraments pro­moguda per la Confavc compleix un any de vida amb 18 mil bene­ficiaris del seu servei. El que va començar fent la més elemental solidaritat entre veïns, s'ha con­vertit en un servei seriós i digne.

Una cosa tan natural com mo­rir-se pot convertir-se en un veri­table trenca caps. No per el di­funt, és clar, però a per la família que es troba que ha de fer front a unes despeses extraordinàries i importants. Ningú com les associ­acions de veïns per a detectar aquest problema com una neces­sitat més de la comunitat. Aquesta sensibilitat va ser l'origen de "La Sinera", la mutualitat de previsió social per a enterraments que, sen­se cap ànim de lucre, ara fa un any va néixer amb el suport de la Con­federació d'Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc).

• Vocalies d'enterrament Davant el problema econòmic de les defuncions, els veïns espon­tàniament es feien costat mitjan­çant col·lectes. Poc a poc els ve­ïns més sensibles començaren a adonar-se que al voltant d'un fet natural i dolorós com la mort hi havia tot un negoci. Així és com es van organitzar les vocalies d'enterrament. Pura Velarde, pre-s identa de la Federac ió de Cornellà i una de les pioneres d'aquesta iniciativa, recorda ara: "Al principi semblava una mica estrany que ens preocupéssim per un tema com la mort, però davant del problema que significava per a molts veïns i el negoci que hi havia darrera, vam decidir tirar endavant els grups de treball ara fa cinc anys".

Els veïns de Cornellà van fer un llistat dels socis de les distin­tes entitats que es van interessar pel tema. Segons els seus comp­tes, necessitaven al menys 400 socis per aconseguir la viabilitat del projecte. IVIalgrat que només eren 250, l'assemblea va decidir tirar el projecte endavant. Ales­hores, només quan hi havia una defunció es produïa una derrama amb la que entre tots pagaven l'enterrament. Les coses van anar bé, però la tasca administrativa era cada cop més grossa. Això i la guerra oberta que els van decla­rar les companyies d'asseguran­ces impulsant una nova legislació que prohibia aquesta tasca solida­ria, va animar les associacions, ara fa un any, a constituïr-se en una mutualitat de provisió social sense ànim de lucre.

Amb el suport de la Favb, la Fav

CANAL 39 - TELEVISIONS LOCALS

TV Ciutat Vella (dilluns,18/21h)

TV Eixample (dilluns, 21/24h)

TV Nou Barris (dimecres,18/21 h)

TV Sant Andreu (dimarts,21/24h)

TV Gràcia (dimecres, 18/21 h)

TV Sarrià-St Gervas i (dimecres, 21/24h)

TV Horta-Guinardó (dijous, 18/21h)

Ràdio Clot TV (dijous,21/24h)

TV Les Corts (divendres,18/21 h)

TV Sants-Montjuïc (divendres 21/24h)

de l'Hospitalet, la Fav del Baix Llo­bregat i la Confavc, ara gairebé 18 mil persones son beneficiaries de "La Sinera" Per una quota d'ins­cripció de tres mil pessetes per unitat familiar i una mensual de 200 per persona, els socis i bene­ficiaris tenen dret a un enterrament que al mercat costa entre 250 i 300 mil pessetes.

• Servei estable Pura Velarde, ara també vice-pre-sidenta de La Sinera, està con­tenta amb la resposta dels veïns i amb el servei que la mutualitat els dóna. "És el primer cop que les associacions ofereixen un servei estable, és una cosa nova. Però com que ha funcionat bé, el crei­xement ha estat extraordinari. Estem satisfets perquè continu­em treballant democràticament. Són els mutualistes, des de la base, els que decideixen què es fa amb els diners. Com que es una entitat sense ànim de lucre, tothom sap que si som més paga­rem menys o tindrem millors ser­veis, com ara el servei de trasllat si la mort es produeix fora de Catalunya, una cosa que no po­dríem permetre'ns amb les voca­lies d'enterraments".

La mutualitat funciona només amb dos administratius remune­rats i la resta de tasques, com ara les relacions amb les funeràries o la publicitat, es reparteix en grups de treball voluntari.

Un beneficiari té dret a un en­terrament "mig", segons les tari­fes de les empreses de pompes fúnebres. L'enterrament cobreix el taüt, el cotxe fúnebre, dos ta­xis, dues corones mortuòries, trà­mits parroquials o civils, cent re­cordatoris, vestir i preparar el di­funt, nínxol, despeses de cemen-

MONICA CASTELLÓ

Amb Sinera, la mort deixa de ser negoci

tiri, sala mortuòria i trasllats si la mort es produeix fora de Cata­lunya 0 incineració per a qui ho desitgi.

Com que la mutualitat cada cop creix més, a l'informe del proper trimestre es plantejarà la possibi­litat de comptar amb més serveis

o reduïr les quotes. La Sinera, així, fa honor al seu nom: el mític i utòpic escenari de l'obra de Sal­vador Espriu, si no en el més enllà, sí en una manera de tenir un enterrament digne amb l'es­calfor que sempre proporciona la solidaritat.

G e n e r a l , el t e u t a n c é s m é s for t q u e u n co txe , a r r a s a u n bosc i a i x a f a 100 h o m e s . P e r ò t é u n de fec t e : n e c e s s i t a c o n d u c t o r .

G e n e r a l , el t e u b o m b a r d e r é s p o d e r ó s , vo la m é s r à p i d q u e la t e m p e s t a i p o r t a m é s c à r r e g a q u e u n e l e f a n t . P e r ò t é u n de fec te : n e c e s s i t a p i lo t .

G e n e r a l , l e s p e r s o n e s s ó n m o l t ú t i l s , p o d e n v o l a r i p o d e n m a t a r . P e r ò t e n e n u n defec te : p o d e n p e n s a r .

B e r t o l d B r e c h t

PROU JUDICIS A INSUBMISOS! ABSOLUCIÓ EDU SEGURA Nom: D.N.I.:

| ^ % · · >

Jutge Penal n° 3 de Barcelona Pg. Lluís Companys, 1-5 08003 BARCELONA

FREQÜÈNCIES RÀDIOS LOCALS

CoUserola Ràdio 106.3(575 27 14)

Contrabanda Ràdio 91.0 (412 47 10)

Distrito 3 Ràdio 102.4(432 36 42)

Onda 9 Ràdio 94.3 (278 27 27)

Ràdio Bronka 92.3 (359 65 72)

Ràdio Ciutat Vella 106.8(442 97 01)

Ràdio Clot 101.3(232 03 17)

Ràdio Gràcia 107.6(285 01 38)

Ràdio Línia 4 91.0 (350 21 79)

Ràdio Ona de Sants 92.0 (431 84 08)

Ràdio Pica 96.3 (217 57 47)

Ràdio Poble Sec 107.5(442 31 93)

Ràdio RD7 107.0(420 91 32)

Ràdio RSK 107.0 (358 56 14)

Ràdio Trinitat Vella 92.2 (345 70 16)

VEÏNS

la \eu ttfl

CARRER Novembre de 1995

I De t o t s e ls bar r is La Vemeda

POBLE SEC

Refug i ant iaer i de la guer ra civil L'Ajuntament està estudiant la possibilitat de rehabilitar el refugi antiaeri de la guerra civil que va ser descobert accidentalment fa uns mesos en unes obres a la confluència del carrer Nou de la Rambla amb el passeig de Montjuïc. L'Institut Municipal d'Història ha elaborat un informe on, després de cor roborar el bon estat de conservac ió dels túnels subter ran is , proposa la seva rehabi l i tac ió i ober tura com a lloc de v is i ta. El refugi ant iaer i número 307 del Poble Sec, que té uns dos-cents metres de ga ler ies subter ràn ies , és un dels 150 refugis que es van constru i r a Barce lona durant la guerra per protegir la població civi l dels bombarde jos f ranqu is tes .

CIUTAT VELLA

Passarel · la amb fusta no ecològica La passare l · la del Port de Barce lona, coneguda com a Rambla de Mar, està const ru ïda amb fusta procedent de la desforestac ió dels boscos t rop ica ls , segons han denunc ia t d iversos grups eco log is tes i de sol idar i tat amb el tercer món , entre els quals hi ha l 'assemblea de solidaritat Amazònia, Sodepau i Ameríndia Cooperació. En concret la fusta emprada a la Rambla de Mar és de l'espècle bolondo, Erythrophieum ivorense, importada del Camerun. Segons els grups ecologistes que coordinen la campanya contra el comerç irresponsable de fustes tropicals, "'és un greu precedent que una ciutat com Barcelona, solidària en molts aspectes, col·labori en la destrucció de les selves tropicals". Altres exemples d'util ització de fusta tropical a la ciutat són el passeig d'Itaca, els ponts del parc del Poblenou, al parc Nou de la Trinitat, el velòdrom d'Horta i els bancs del passeig de Sant Antoni.

Nou BARRIS

Tanca Nou Barris 9, que podria reaparèixer sota un altre nom La publ icac ió mensual Independent Nou Barr is 9 ha deixat de sort ir al carrer aquesta tardor per p rob lemes econòmics de la seva empresa ed i tora. Edic ions Improbables . La desapar ic ió d 'aquest mitjà in format iu de barr i , que sort ia als qu ioscos del Distr ic te 8 des del 1991 , és una greu pèrdua pel món comunicat iu de la c iutat de Barce lona. Molt arrelat als barris i a la realitat veïnal i associat iva, l'equip de redactors i col· laboradors del Nou Barris 9 està treballant ara al marge de l'editorial i les dificultats econòmiques per mirar de fer reviure la publicació. És possible, doncs, que d'aquí a poc temps Nou Barris disposi d'una nova revista informativa. Des de CARRER volem manifestar el nostre suport als treballadors del Nou Barris 9 i a qualsevol iniciativa de comunicació de barri que engeguin.

Obres interminables a la rambla Guipúscoa CHELO LOSADA

El carrer Guipúscoa es va perforar per construir els túnels de la línia II del metro i aquesta situació va du ­rar més de dos anys. Ara ja s'han cobert els túnels però s'ha d'urba­nitzar la Rambla. I sembla ser que ningú no es recorda de fer-ho ja que ha passat gairebé un any i tot cont inua igual. Segons el districte de Sant Martí la urbanització de la Rambla de Guipúscoa està pen­dent de la signatura d'un conveni entre la General i tat i l 'Ajuntament, i molt problament s ' inaugurarà al mateix temps que la resta de la línia I I , cap a f inals de 1997.

El president de l'Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals, Manuel Martínez, va declarar que els petits comerciants de la Rambla de Guipúscoa han patit molt amb les obres del metro i actualment patei­xen el mal estat en què es troba el carrer: "no és còmode ni fàcil transi­tar pel carrer Guipúscoa, i és molt difícil que la gent s'apropi a aquestes tendes per comprar".

Fent referència a la situació co­merc ia l de l ca r re r G u i p ú s c o a , Martínez va dir que "potser hi ha un acord entre ei complex comercial de les Glòries i l 'Ajuntament de Barcelona per fer que la Rambla de Guipúscoa continuï degradada i d 'aquesta manera afavorir tots els grans comerços que s'han ubicat a la zona de les Glòries"

• Altres afectats Per altra banda, un col·lectiu que també ha patit les obres del metro ha estat la comunitat de propietaris de l n ú m e r o 149 de l c a r r e r Guipúscoa. Aquest edifici es va esquerdar mentre es construïen

RUBEN PÉREZ

• Detall de l'estat actual de la rambla Guipúscoa

els túnels de la línia II. Els veïns van portar a terme

diverses mobil i tzacions i van acon­seguir que el Districte de Sant Martí encarregués un estudi del perill d 'enderrocament de l'edifici a l'Ins­titut de Tecnologia de la Construc­ció de Catalunya (Itec). La Genera­litat, com administració afectada, també va dur a terme una anàlisi de l ' immoble. Ambdós estudis di­uen que l'edifici no corre cap perill d'enderrocament. Malgrat tot, acon­sellen fer un seguiment durant els pròxims tres anys per tal d'esbrinar si la construcció patirà o desenvo­luparà més desperfectes.

• Urbanització Aquests veïns també estan preo­cupats per la urbanització de la Rambla. Ara per ara no tenen cap notícia de quan es començarà a urbanitzar. Segons Manuel Martí­nez, l'alcalde de Barcelona li va en­

viar una carta on li comunicava que no se sap quan es començaran les obres per arreglar el carrer Guipús­coa, però que molt probablement s' inaugurarà al mateix temps que el tram de la línia II La Pau-Sagra-da Família cap a finals del 1997.

• Mobil i tzacions Els veïns de la zona afectada no estan disposats a continuar patint l'estat actual de deixadesa en què es troba el carrer. És per aquest motiu que l 'Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals ha pre­parat pel dia 4 de novembre, en plenes festes del barri, una sardi-nada popular a la mateixa Rambla.

Amb això, i aprofitant que al novembre seran les eleccions a la General i tat, volen pressionar una mica l 'Ajuntament i la General i tat perquè arribin a un compromís i decideixen urbanitzar la Rambla de Guipúscoa.

Revistes de barri

La Vall de Vidre Cara i creu d'un estiu

Sant Antoni 2000

El número de tardor de l'informatiu de Sant Antoni obre portada parlant del "celler de l'Estevet", un local amb 25 anys de tradició, ara renovat, que acull totes les veïnes i veïns del barri que volen anar de tasques. L'editorial es felicita per la bona entesa entre administració, asso­ciacions i la Fundació Pi Sunyer a l'hora de donar vida a Can Golferichs. És divertida la pàgina 11 o "pàgina rosa": un casament i unes noces d'or són la informació del cor generada al barri.

La Vall de Vidre

El número 14, corresponent a octubre, de l'informatiu mensual de l'Associació de Veïns de Valtvidrera omple bona part de les seves pàgines amb un reportatge gràfic de la festa major. Al costat de l'editorial, que fa una valoració dels dies de gresca viscuts i anima els veïns i veïnes a participar a l'associació, hi ha un extracte dels comptes de la festa major. Tot un exemple de transparència informativa molt lloable en els temps que corren.

SANT 12000

"CELLER DE L'ESTEVET"

. „ . ™,„.t I

m C A T A L U N Y A ^ · *"" R E S I S T E N T

Editorial

B £ / Pueblo que oi vida.

mHa muerto Cipriami García.

mRacÓ Poètic uNuva Junla

mTodavia Yugostavi

mVivencias

MHace 50 afíos...

Catalunya Resistent

Portada del butlletí que edita l'associació catalana d'ex-presos polítics. Aquest número, corresponent al tercer trimestre d'enguany, és el segon de la nova etapa que ha iniciat la publicació. Un dels objectius, plantejats en l'editorial, és la revitalització d'aquesta entitat membre de la federació internacional de resistents anti­feixistes. Juga un paper de testimoniatge d'un període històric que no s'ha d'oblidar: la guerra civil i la postguerra.

GRÀCIA

Et p à r q u í n g de la p laça de la Virreina no es f a rà L 'Ajuntament, en el ple celebrat el 6 d 'octubre passat , s'ha fet enrera en el projecte de constru i r un pàrquing subterrani a la plaça de la Vir re ina després de valorar les a l · legacions presentades en contra per part de l 'Associació de Veïns i Comerc ian ts de la Vi r re ina. Els veïns d 'aquesta zona de Gràcia han argumentat des de bon pr incipi la inexistència de cap estudi que just i f iqués la const rucc ió del pàrqu ing, i a més han denunciat que després de les obres no es podia garant i r el rep lantament dels cinc arbres centenar is que hi ha a la p laça.

BARCELONETA

Mercat de peix fresc al passeig Nacional Els pescadors del port de Barcelona han elaborat un projecte per instal·lar al passeig Joan de Borbó un mercat diari on només es vengui el peix fresc capturat per la flota barcelonina. Aquesta proposta, que ja ha estat enviada a la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, consisteix a si tuar davant de la confrar ia de pescadors una fi la de furgonetes mòbi ls amb most radors o carpes on es vendr ia el peix de platja capturat a les costes de Barce lona. La inic iat iva es benef ic iar ia de la quant i tat de gent que passa ara per la zona, veïna del complex lúdic i comerc ia l del Port Vel l .

POBLENOU

El front mar í t im, en mans de Holsa L'Ajuntament ha ressusci tat l 'empresa Holding Ol ímpic (Holsa) encarregant - l i el projecte de reforma del front marí t im del Pob lenou. Holsa, empresa públ ica que, tres anys després dels Jocs Ol ímp ics , estava en procés de l iquidació, serà la responsable de redactar i t rami tar el projecte previst pels 200 .000 metres quadra ts de terreny del front mar í t im. L 'Ajuntament espera així agi l i tar l 'apl icació del pla que preveu constru i r uns 2.000 p isos, el 60 per cent dels quals han de ser de protecció of ic ial o de preu taxat.

VALLVIDRERA

El pàrquing de la torre de Col lserola cont inua tancat Més de quatre mesos després que f ina l i tzess in les obres , el pàrquing construï t per l 'Ajuntament a la torre de Col lsero la cont inua tancat al públ ic perquè no hi ha cap empresa que assumeix i la gest ió de la insta l · lac ió. Mentrestant, la falta d'un lloc adequat on estacionar els cotxes i autocars dels visitants de la torre continua creant problemes de trànsit perquè la carretera de Vallvidera és molt estreta i la majoria de gent aparca a les seves voreres i marges.

N o v e m b r e d e 1995

í 14 Veu del

CARRER ASSOCIACIÓ J9 EL COR ROBAT Quinze anys de "Cap a peus"

PAU VINYES

ÀNGEL VALVEHDE

Pepita Ferrer Ex-presidenta de l'AV Porta

"Les dones participen poc perquè no tenen massa llibertat"

Vint-i-cinc anys al peu del canó. Aquesta dona, filla de l'Eixample i modista de professió, ha dedicat gran part de la seva vida, i més ara que és pensionista, a lluitar per arreglar els descosits d'un barri que encara avui segueix embastat.

— Perquèestrenquenescultures? — Per impotència. Els joves veuen a la televisió tot allò que no poden aconseguir i quan s'ajunten, desfoguen totes les seves impotències.

— QuèfanelsveïnsdePortaeIsdiumengesalmatí? — Se'n van a la torre o passegen pel barri.

— QuèseparalaMeridiana? — És una frontera. Encara que estem més a prop de Sant Andreu, tirem més cap a Nou Barris.

~ QuinésI'orgulldePorta? — La plaça Sóller, encara que està molt abandonada.

— Recomani'm unrecorregutturísticperconèixerelseu barri? — La plaça Sóller, el cementiri de Sant Andreu, Can Dragó i les masies de Can Verdaguer i Can Valent.

— Per què hi ha tan poques dones a les associacions de véiins? — La majoria no tenen massa llibertat. Conec vídues que m'ex­pliquen que senten a faltar els seus marits però que ara tenen més llibertat. A més els fills són molt egoistes.

— Està d'acord amb la moda de les barres que indiquen masculíi femení? — Està bé. Abans tot es feia en masculí.

-—Els noms dels carrers de Porta fan referència a Mallorca i lessevesgents.Hitenenalgunagermanament? — No, però l'hauríem de tenir. Només quan es va inaugurar la plaça Sóller va venir el seu alcalde i ens va portar un taronger.

— PortatétantshabitantscomTerol.Téelsmateixos equipaments? — No. I tot el que hi ha s'ha aconseguit per la tenacitat de l'associació de veïns.

— Desprésdetantsanysd'ajuntamentsdemocràtics, "era això,companys,eraaixò,..."? — No. Penso que no. Ara es fa tot pensant en les eleccions. Sempre estem en estat de precampanya electoral.

— Sitomésanéixer,tornariaaestarenunaassociacióde veins? — Sí. No ho puc deixar.

— Tenimeisgovernantsqueensmereixem? — Quasi que sí. La gent vota els qui fan la LAU i després es queixen.

— I els dirigents veïnals...? — Jo crec que sí. Es molt sacrificat i hi ha gent molt maca.

— Són lesassociacionsoficinesdequeixesde l'Ajuntament? — L'Ajuntament prefereix tenir intermediaris en la seva relació amb els veïns.

— Hihacorrupcióalmovimentveïnal? — Només conec un cas.

El "Sant Andreu de cap a peus", neix ri 1 d'octubre de 1980 com "un sim­ple full d'anuncis i avisos. Ni tan sols una revista o butlletí..." de l'associa­ció de veïns de Sant Andreu de Palomar, l'entitat que l'edita. La idea va néixer d'aquesta manera. A Sant Andreu hi ha molta vida associativa i força activitats interessants. Però la feina és, per als organitzadors d'un acte determinat, fer-ho saber a tot­hom, i per als veïns assabentar-se de tot allò que es fa. Què costaria recollir-ho tot en un full quinzenal i repartir-ho de franc a tothom? Ben poca cosa: un equip que redacti, uns establiments que ho reparteixin i el suport d'alguns comerciants del bar­ri. D'aquesta manera s'encapçalava l'Editorial del primer Sant Andreu de capa peus. D'això ja fa quinze anys, i aquest octubre ho celebrarem d'allò més bé i cap entrebanc ens ho priva de fer-ho.

Des de l'any 1980 fins al 1986 el "Sant Andreu de cap a peus" surt primerament cada quinzena i poste­riorment cada setmana, un díptic de quatre pàgines amb informacions de

les diverses activitats que es fan al barri i notícies breus sobre la realitat de Sant Andreu de Palomar. Els aspectes més reivindicatius de l'as­sociació de veïns de Sant Andreu de Palomar tenen prioritat periodística, i són tractats àmpliament en el but­lletí.

D'ençà el 1987 (el número 222 del "De cap a peus") el butlletí es

transforma en revista quinzenal i passa a tenir dotze pàgines. A partir d'aquest moment l'Equip de Redac­ció s'amplia i neixen noves seccions, sobretot d'esbarjo. Les informacions punyents són tractades amb més espai informatiu així com amb un rigor més seriós. Per la Festa Major de Sant Andreu de Palomar del no­vembre de 1988 surt el primer "Sant Andreu de cap a peus" amb la porta­da i contraportada en color. Tot se­guit, i des de l'any 1989, surten nú­meros extraordinaris en color (Nadal, primavera, estiu i Festa Major). Aquests números passen atenir més pàgines, entre 24 i 32 planes, i el nombre d'exemplars creix.

Des de l'octubre de 1993, la cap­çalera i la compaginació de la revista canvia radicalment. Un nou disseny per a una nova època. S'editen 4.000 exemplars en blanc i negre i 6.000 en color. Distribuïts per botigues i entitats col·laboradores, i a les seus de les entitats i centres del barri. S'envia per correu als socis de l'as­sociació de veïns i es fa arribar a les administracions, associacions de veïns i entitats de la ciutat.

FIRA DE CORNELLÀ Del 9 al 12 de Mov iembre de 1995

En AGROrUR'95 Ud. encontrarà una viüimíTOfeSSf mundo rural, que interesa tanto al profesional como a todas aquellas personas que sienten pasión y respeto por ia naturaleza.

En los 8.000 m2 de exposición se centra toda una amplia y variada oferta en:

ALIMENTACION: Con la presencia de productos artesanaies que responden a las recelas de elaiwración tradicional y cuya forma de comercialización se aleja de

los canales habiíuales de distrilwción y venta. Productos con certificación de calidad, productos con indicación geogràfica protegida y productos con denominación de origen protegida.

ALOJAMIENTOS: Hoteles, Paradores, Càmpings, Monasterios, Albergues, Balnearios, Casas Rurales,...

ACTIVIDADES RURALES; Rafting,trekking,piragüismo, senderismo, rulasacaballo,ciclóturismo, parapente,...

EQUIPAMIENTO; Material especializado.

A;iinUiri<rtii A< CoxntWi àt l.lobri·|}al QCDDCnQQS[S> FIRA DE CORNELLÀ

Í Generalitat de Catalunya Departament de Comerç, Consum i Tunsme Dlrecctú Gmnmnl de Turisme

1Generalitat de Catalunya Departament d'AipIcultufa, Ramaderia I Pesca

Avda. de la Fama / Tirso de Molina Tel. (93) 474 02 02 Fax. (93) 474 39 86 - 08940 CORNELLÀ DE LLOBREGAT Bartelona

POR R O N D A S , S A L I Ü A 1 5

CARRER Novembre de 1995

Txiki: rúl t ima pena de mort a Barcelona

MARC l'ALMKS

Sal i pebre L'acudit

Los Difuntos

"Ellos viven, porqué ellos tienen paz; eílos tienen libertad, la única libertad posible sobre la tierra, la que da la muerte; ellos no pagan contribucíones que no tienen, ellos no seran avisades ni movilizados; ellos no son presos ni denunciades; ellos, en fin, no gimen bajo la jurisdicción del celador del cuartel; ellos son los únicos que gozan de la libertad de imprenta, porqué ellos hablan al mundo. Hablan en voz bien alta, y que nlngún Jurado se atrevería a encausar y a condenar"

M a r i a n o J o s é L a r r a (1836)

ARXLL' EPC

L'Últ ima p e n a d e m o r t

Jon Paredes Manot, "Txiki", va ser afusellat pel franquisme el 27 de setembre de 1975, en la que seria

l'última pena de mort executada al cementiri de Collserola

Fusilado tiro a tiro

"Por encima de los seis tricomios pudimos ver su cara y cómo sonrió al vernos. E inmediatamente se puso a cantar el Eusko Gudariak (el himno del Soldado Vasco). El sargento dio la orden de fuego. Yo me esperaba una descarga cerrada, però en su lugar iba sonando un disparo t ras otro. Txiki iba cayendo, desapareció de nuestra vista y nosotros veíamos cómo los hombros de los guardias iban bajando a medida que segxiían apuntando. Txiki siguió cantando en el suelo, hasta que le pegaron el tiro de gràcia. I Mikel, el hermano, soltó un hijos de la gi'andísima puta, que resonó por toda la montana a la vez que se abalanzaba sobre el pelotón de fusilamiento. Magda y yo tuvimos que agarrarlo. Y al acercarnos al cuerpo j^a sín vida, vimos que tenia 11 balas, todas ellas a la altura del estómago"

Declaracions de l'advocat de Txiqui, Marc Palmes, publicades pel "Periódico de Catalunya" del 24 de setembre de 1995

Fer