LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del...

32
LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 LA MEDUSA del Lluis Vives PORTADA 01 DIA DE LA DANSA 02 NANS I CAPGROSSOS 04 "ME ALQUILO PARA SOÑAR" 06 APA, QUIN ÀPAT 11 PASSATEMPS / CROSSWORDS 12 NOVA JUNTA AFA 16 CANTÀNIA 2019 18 CUENTOS DEL MUNDO 20 GUANYADOR II PREMI DE POESIA 23 LECTURES RECOMANADES 24 20 COSAS QUE UN NIÑO DEBERÍA HACER EN VERANO 28 ARRIBA L'ÚLTIM DIA D'ESCOLA 30 I A LA PROPERA REVISTA ... 32 INDEX BENVINGUT ESTIU, T'ESTÀVEM ESPERANT! GAUDIU DE LES VACANCES! ¡BIENVENIDO VERANO, TE ESTÁBAMOS ESPERANDO! ¡DISFRUTAD DE LAS VACACIONES! WELCOME SUMMER, WE’LL WAIT YOU! ENJOY THE HOLIDAYS!

Transcript of LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del...

Page 1: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 1

Abril - Juny 201 9

LA MEDUSAdel Lluis Vives

PORTADA 01DIA DE LA DANSA 02NANS I CAPGROSSOS 04"ME ALQUILO PARA SOÑAR" 06APA, QUIN ÀPAT 11PASSATEMPS / CROSSWORDS 12NOVA JUNTA AFA 16CANTÀNIA 2019 18CUENTOS DEL MUNDO 20GUANYADOR II PREMI DE POESIA 23LECTURES RECOMANADES 2420 COSAS QUE UN NIÑO DEBERÍAHACER EN VERANO 28ARRIBA L'ÚLTIM DIA D'ESCOLA 30I A LA PROPERA REVISTA ... 32

INDEX

BENVINGUT ESTIU, T'ESTÀVEM ESPERANT!GAUDIU DE LES VACANCES!

¡BIENVENIDO VERANO, TE ESTÁBAMOSESPERANDO! ¡DISFRUTAD DE LAS VACACIONES!

WELCOME SUMMER, WE’LL WAIT YOU! ENJOY THEHOLIDAYS!

Page 2: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 2

QUÈ ÉS EL DIA INTERNACIONAL DELA DANSA ­ DID?

FONT: http://xtec.gencat.cat/ca/centres/celebracions/2019/dia­internacional­dansa­2019/

El Dia Internacional de la Dansa el va proposar el Comitè de l’ ITI (InternationalTheatre Institute), perquè fos celebrat anualment el 29 d’abril. És la data quecoincideix amb aniversari del naixement de Jean-Georges Noverre, considerat elcreador del bal let modern.

El Dia Internacional de la Dansa vol celebrar-la i donar a conèixer la universal itatd’aquesta forma d’expressió artística, vol travessar totes les barreres polítiques,culturals i ètniques per acostar la tota ciutadania a través d’un l lenguatge comú.

El Dia Internacional de la Dansa té com objectius principals:• Promoure les manifestacions artístiques de dansa arreu del món.• Conscienciar la ciutadania del valor d’aquesta forma d’art.• Donar suport a la comunitat de la dansa per promoure la seva tasca a gran escala,i per tal que els líders d’opinió en els governs i l ’esfera política prenguin consciènciadel seu valor, i hi donin suport.• Gaudir i compartir la joia de la dansa amb tothom.

Per aconseguir-ho, cada any es llença arreu del món un missatge escrit per undestacat ballarí, bal larina, coreògraf o coreògrafa. Aquesta persona és escoll ida pelITI a proposta del seu comitè de dansa (www.international-dance-day.org). Aixímateix, es programen activitats arreu del món, impulsades des de lesorganitzacions locals.

Page 3: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 3

Així ho hem celebrat a la nostra escola:

Ball de la Civada

Ball dels Cascabells

Ball de les CintesBall de Bastons

L'indiot

Ball de les Pedretes

Ball del Patatuf

Peu Polidor

El petit vailet

Page 4: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 4

NANS I CAPGROSSOS

LA CAPGROSSA LLUISETA

Nans, capgrossos, capets, cabuts, cabeçuts. . . : molts noms, segons la parla de cada indret, pera denominar un element festiu poc conegut. De fet, les referències documentals encara ara noens permeten de seguir-ne l 'evolució dins la festa. Malgrat que normalment usemindistintament la paraula nan i capgròs per anomenar-los, si fi lem prim veurem que hi hadiferències entre els uns i els altres.

Els nans són aquells caps, de vegades amb cos inclòs, que amb una persona a dins fan lasensació d’una figura humana escurçada. Per a produir aquest efecte l 'espiera del portador ésal front o al barret de la figura.

El capgròs, en canvi, és una pròtesi en forma de cap, generalment humà, que es col· locadamunt les espatl les del portador i fa l ’efecte d’un personatge estrafet, amb el cap desmesurat.El portador acostuma a veure-hi per la boca o pel pap.

La funció que tenen dins la festa és diversa. N'hi ha que obren pas i mantenen l’ordre a lesprocessons i als seguicis; per això alguns dels capgrossos més antics duen o han dutxurriaques, fustes i bufetes per a fer aquesta funció. Alguns altres han representat personatgesconcrets, en comparses teatralment orquestrades expressament. Una tendència recent ésd’uti l i tzar un capgròs com a element d’homenatge local.

Majoritàriament, nans i capgrossos són elements vinculats a les colles de gegants, per bé quen’hi ha que pertanyen a comparses totalment autònomes.

A Barcelona tenim constància de l’existència de capgrossos des del 1 769. Una taulapolicromada de Joan Amat representa una comparsa de cinc capgrossos participant en laprocessó de Corpus. La ciutat va disposar de comparsa municipal fins els primers anys delsegle XX. A principi dels anys vuitanta del segle XX, l ’ajuntament va voler recuperar aquestselements. Joan Guil lén va construir una nova comparsa composta d'una parel la de burgesos iuna altra de menestrals, que van tenir una vida al carrer efímera.

Actualment moltes colles disposen de nans i capgrossos, si bé, malauradament, la majoriatenen un paper secundari dins les colles.

FONT: http://lameva.barcelona.cat/culturapopular/ca/ambits­festius/imatgeria­festiva/nans­i­capgrossos

Page 5: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 5

I com a la nostra escola tambévolem que els nostres infantsconeguin les tradicions, uspresentem a la CapgrossaLluiseta.

La Capgrossa Lluiseta ha estatcreada pels nostres alumnes decinquè i sisè curs. El ls l 'handissenyat i amb l'ajut d'unprofessional l 'han convertit enrealitat.

Però tenim un problema: La nostraCapgrossa Lluiseta està molttrista (tot i que no ho sembla). Ensha dit que està mooooolt sola, i ael la l i agrada sortir a ballar benacompanyada.

T'animes a formar part de la sevacolla de ball?Serem la Colla de la CapgrossaLluiseta. L'acompanyarem quanella surti a ballar per les festes delpoble. Ara a l 'agost l 'ha batejaran.T'ho perdràs?

Si vols formar part d'aquestacolla, escriu­nos un correuelectrònic [email protected],indicant el numero de personesque sereu (els infants han devenir acompanyats pels seuspares o altres familiars).

Y como en nuestra escuelatambién queremos que nuestrosalumnos y alumnas conozcan lastradiciones, os presentamos a laCabezuda Lluiseta.

La Cabezuda Lluiseta ha sidocreada por nuestros estudiantes dequinto y sexto curso. El los y ellas lahan diseñado y con la ayuda de unprofesional la han hecho realidad.

Pero tenemos un problema:Nuestra Cabezuda Lluiseta estámuy triste (aunque no lo parece).Nos ha dicho que está muuuuuysola, y a ella le gusta salir a bailarbien acompañada.

¿Te animas a formar parte de suagrupación de baile?Seremos la Agrupación de laCabezuda Lluiseta. Laacompañaremos cuando ella salgaa bailar por les fiestas del pueblo.Ahora en agosto la bautizaran. ¿Telo vas a perder?

Si quieres formar parte de estaagrupación, escríbenos uncorreo electrónico [email protected],indicando el número depersonas que seréis (los niñoshan de venir acompañados porsus padres u otro familiar).

Page 6: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 6

A LAS NUEVE de la mañana, mientrasdesayunábamos en la terraza del HabanaRiviera, un tremendo golpe de mar a pleno sollevantó en vilo varios automóviles que pasabanpor la avenida del malecón, o que estabanestacionados en la acera, y uno quedóincrustado en un flanco del hotel. Fue como unaexplosión de dinamita que sembró el pánico enlos veinte pisos del edificio y convirtió en polvo elvitral del vestíbulo. Los numerosos turistas quese encontraban en la sala de espera fueronlanzados por los aires junto con los muebles, yalgunos quedaron heridos por la granizada devidrio. Tuvo que ser un maretazo colosal, puesentre la mural la del malecón y el hotel hay unaamplia avenida de ida y vuelta, así que la olasaltó por encima de ella y todavía le quedóbastante fuerza para desmigajar el vitral.Los alegres voluntarios cubanos, con la ayudade los bomberos, recogieron los destrozos enmenos de seis horas, clausuraron la puerta delmar y habil itaron otra, y todo volvió a estar enorden. Por la mañana no se había ocupadonadie del automóvil incrustado en el muro, puesse pensaba que era uno de los estacionados enla acera. Pero cuando la grúa lo sacó de la tronera descubrieron el cadáver de unamujer amarrada en el asiento del conductor con el cinturón de seguridad. El golpe fuetan brutal que no le quedó un hueso entero. Tenía el rostro desbaratado, los botinesdescosidos y la ropa en piltrafas, y un anil lo de oro en forma de serpiente con ojos deesmeraldas. La policía estableció que era el ama de llaves de los nuevos embajadoresde Portugal. En efecto, había l legado con ellos a La Habana quince días antes, y habíasalido esa mañana para el mercado manejando un automóvil nuevo. Su nombre no medijo nada cuando leí la noticia en los periódicos, pero en cambio quedé intrigado por elani l lo en forma de serpiente y ojos de esmeraldas. No pude averiguar, sin embargo, enqué dedo lo usaba.Era un dato decisivo, porque temí que fuera una mujer inolvidable cuyo nombreverdadero no supe jamás, que usaba un anil lo igual en el índice derecho, lo cual eramás insólito aún en aquel tiempo. La había conocido treinta y cuatro años antes enViena, comiendo salchichas con papas hervidas y bebiendo cerveza de barri l en unataberna de estudiantes latinos. Yo había l legado de Roma esa mañana, y aún recuerdomi impresión inmediata por su espléndida pechuga de soprano, sus lánguidas colas de

"ME ALQUILO PARA SOÑAR",de Gabriel García Márquez

Page 7: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 7

zorros en el cuello del abrigo y aquel anil lo egipcio en forma de serpiente. Mepareció que era la única austríaca en el largo mesón de madera, por el castel lanoprimario que hablaba sin respirar con un acento de quincallería. Pero no, habíanacido en Colombia y se había ido a Austria entre las dos guerras, casi niña, aestudiar música y canto. En aquel momento andaba por los treinta años mall levados, pues nunca debió ser bella y había empezado a envejecer antes detiempo. Pero en cambio era un ser humano encantador. Y también uno de los mástemibles.Viena era todavía una antigua ciudad imperial , cuya posición geográfica entre losdos mundos irreconcil iables que dejó la Segunda Guerra había acabado deconvertirla en un paraíso, del mercado negro y el espionaje mundial. No hubierapodido imaginarme un ámbito más adecuado para aquella compatriota fugitivaque seguía comiendo en la taberna estudianti l de la esquina sólo por fidel idad asu origen, pues tenía recursos de sobra para comprarla de contado con todos suscomensales dentro. Nunca dijo su verdadero nombre, pues siempre la conocimoscon el trabalenguas germánico que le inventaron los estudiantes latinos de Viena:Frau Frida. Apenas me la habían presentado cuando incurrí en la impertinenciafel iz de preguntarle cómo había hecho para implantarse de tal modo en aquelmundo tan distante y distinto de sus riscos de vientos del Quindío, y el la mecontestó con un golpe:— Me alquilo para soñar.En realidad, era su único oficio. Había sido la tercera de los once hijos de unpróspero tendero del antiguo Caldas, y desde que aprendió a hablar instauró en lacasa la buena costumbre de contar los sueños en ayunas, que es la hora en quese conservan más puras sus virtudes premonitorias. A los siete años soñó queuno de sus hermanos era arrastrado por un torrente. La madre, por purasuperstición rel igiosa, le prohibió al niño lo que más te gustaba, que era bañarseen la quebrada. Pero Frau Frida tenía ya un sistema propio de vaticinios.— Lo que ese sueño significa — dijo— no es que se vaya a ahogar, sino que nodebe comer dulces.La sola interpretación parecía una infamia, cuando era para un niño de cinco anosque no podía vivir sin sus golosinas dominicales. La madre, ya convencida de lasvirtudes adivinatorias de la hija, hizo respetar la advertencia con mano dura. Peroal primer descuido suyo el niño se atragantó con una canica de caramelo que seestaba comiendo a escondidas, y no fue posible salvarlo.Frau Frida no había pensado que aquella facultad pudiera ser un oficio, hasta quela vida la agarró por el cuel lo en los crueles inviernos de Viena. Entonces tocópara pedir empleo en la primera casa que le gustó para vivir, y cuando lepreguntaron qué sabía hacer, el la sólo dijo la verdad: “Sueño”. Le bastó con una

Page 8: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 8

breve explicación a la dueña de casa para ser aceptada, con un sueldo apenas suficientepara los gastos menudos, pero con un buen cuarto y las tres comidas. Sobre todo eldesayuno, que era el momento en que la famil ia se sentaba a conocer el destinoinmediato de cada uno de sus miembros: el padre, que era un rentista refinado; la madre,una mujer alegre y apasionada de la música de cámara romántica, y dos niños de once ynueve años. Todos eran rel igiosos, y por lo mismo propensos a las supersticionesarcaicas, y recibieron encantados a Frau Frida con el único compromiso de descifrar eldestino diario de la famil ia a través de los sueños.Lo hizo bien y por mucho tiempo, sobre todo en los años de la guerra, cuando la realidadfue más siniestra que las pesadil las. Sólo el la podía decidir a la hora del desayuno lo quecada quien debía hacer aquel día, y cómo debíahacerlo, hasta que sus pronósticos terminaronpor ser la única autoridad en la casa. Su dominiosobre la famil ia fue absoluto: aun el suspiro mástenue era por orden suya. Por los días en queestuve en Viena acababa de morir el dueño decasa, y había tenido la elegancia de legarle aella una parte de sus rentas, con la únicacondición de que siguiera soñando para lafamil ia hasta el fin de sus sueños.Estuve en Viena más de un mes, compartiendolas estrecheces de los estudiantes, mientrasesperaba un dinero que nunca llegó. Las visitasimprevistas y generosas de Frau Frida en lataberna eran entonces como fiestas en nuestrorégimen de penurias. Una de esas noches, en laeuforia de la cerveza, me habló al oído con unaconvicción que no permitía ninguna pérdida detiempo.— He venido sólo para decirte que anoche tuve un sueño contigo —me dijo —. Debes irteenseguida y no volver a Viena en los próximos cinco años.Su convicción era tan real, que esa misma noche me embarcó en el último tren paraRoma. Yo, por mi parte, quedé tan sugestionado, que desde entonces me he consideradosobreviviente de un desastre que nunca conocí. Todavía no he vuelto a Viena.Antes del desastre de La Habana había visto a Frau Frida en Barcelona, de una maneratan inesperada y casual que me pareció misteriosa. Fue el día en que Pablo Neruda pisótierra española por primera vez desde la Guerra Civi l , en la escala de un lento viaje pormar hacia Valparaíso. Pasó con nosotros una mañana de caza mayor en las l ibrerías deviejo, y en Porter compró un libro antiguo, descuadernado y marchito, por el cual pagó loque hubiera sido su sueldo de dos meses en el consulado de Rangún. Se movía por entrela gente como un elefante inválido, con un interés infanti l en el mecanismo interno decada cosa, pues el mundo te parecía un inmenso juguete de cuerda con el cual seinventaba la vida.

Page 9: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 9

No he conocido a nadie más parecido a la idea que uno tiene de un Papa renacentista:glotón y refinado. Aun, contra su voluntad, siempre era él quien presidía la mesa. Mati lde,su esposa, le ponía un babero que parecía más de peluquería que de comedor, pero erala única manera de impedir — que se bañara en salsas. Aquel día en Carvalleiras fueejemplar. Se comió tres langostas enteras descuartizándolas con una maestría decirujano, y al mismo tiempo devoraba con la vista los platos de todos, e iba picando unpoco de cada uno, con un deleite que contagiaba las ganas de comer: las almejas deGalicia, los percebes del Cantábrico, las cigalas de Alicante, las espardenyas de la CostaBrava. Mientras tanto, como los franceses, sólo hablaba de otras exquisiteces de cocina,y en especial de los mariscos prehistóricos de Chile que llevaba en el corazón. De prontodejó de comer, afinó sus antenas de bogavante, Y me dijo en voz muy baja:— Hay alguien detrás de mí que no deja de mirarme.Miré por encima de su hombro, y así era. A sus espaldas, tres mesas más allá, una mujerimpávida con un anticuado sombrero de fieltro y una bufanda morada masticaba despaciocon los ojos fi jos en él. La reconocí en el acto. Estaba envejecida y gorda, pero era ella,con el anil lo de serpiente en el índice.Viajaba desde Nápoles en el mismo barco que los Neruda, pero no se habían visto abordo. La invitamos a tomar el café en nuestra mesa, y la induje a hablar de sus sueñospara sorprender al poeta. Él no le hizo caso, pues planteó desde el principio que no creíaen adivinaciones de sueños.— Sólo la poesía es clarividente —dijo.Después del almuerzo, en el inevitable paseo por las Ramblas, me retrasé a propósitocon Frau Frida para refrescar nuestros recuerdos sin oídos ajenos.— Me contó que había vendido sus propiedades de Austria y vivía retirada en Porto,Portugal, en una casa que describió como un casti l lo falso sobre una colina desde dondese veía todo el océano hasta lasAméricas. Aunque no lo dijera, en suconversación quedaba claro que de sueñoen sueño había terminado por apoderarsede la fortuna de sus inefables patrones deViena. No me impresionó, sin embargo,porque siempre había pensado que sussueños no eran más que una artimañapara vivir. Y se lo dije. El la soltó sucarcajada irresistible. “Sigues tan atrevidocomo siempre”, me dijo. Y no dijo más,porque el resto del grupo se habíadetenido a esperar que Neruda acabarade hablar en jerga chilena con los loros dela Rambla de los Pájaros. Cuandoreanudamos la charla, Frau Frida habíacambiado de tema.

Page 10: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 10

Autor: Gabriel García Márquez

Ilustraciones: Mª Jesús, madre de Emma (2º) y Judit (5º)

—A propósito —me dijo—: Ya puedes volver a Viena. Sólo entonces caí en la cuenta deque habían transcurrido trece años desde que nos conocimos. — Aun si tus sueños sonfalsos, jamás volveré —le dije. Por si acaso.A las tres nos separamos de ella para acompañar a Neruda a su siesta sagrada. La hizoen nuestra casa, después de unos preparativos solemnes que de algún modorecordaban la ceremonia del té en el Japón. Había que abrir unas ventanas y cerrarotras para que hubiera el grado de calor exacto y una cierta clase de luz en ciertadirección, y un silencio absoluto. Neruda se durmió al instante, y despertó diez minutosdespués, como los niños, cuando menos pensábamos. Apareció en la sala restaurado ycon el monograma de la almohada impreso en la meji l la.— Soñé con esa mujer que sueña —dijo. Mati lde quiso que le contara el sueño.— Soñé que ella estaba soñando conmigo —dijo él.— Eso es de Borges —le dije. Él me miró desencantado. —¿Ya está escrito?— Si no está escrito se va a escribir alguna vez —le dije . Será uno de sus laberintos.Tan pronto como subió a bordo, a las seis de la tarde, Neruda se despidió de nosotros,se sentó en una mesa apartada, y empezó a escribir versos fluidos con la pluma de tintaverde con que dibujaba flores y peces y pájaros en las dedicatorias de sus l ibros. A laprimera advertencia del buque buscamos a Frau Frida, y al fin la encontramos en lacubierta de turistas cuando ya nos íbamos sin despedirnos. También ella acababa dedespertar de la siesta.— Soñé con el poeta —nos dijo. Asombrado, le pedí que me contara el sueño.— Soñé que él estaba soñando conmigo —dijo, y mi cara de asombro la confundió—¿Qué quieres? A veces, entre tantos sueños, se nos cuela uno que no tiene nada quever con la vida real.No volví a verla ni a preguntarme por el la hasta que supe del anil lo en forma de culebrade la mujer que murió en el naufragio del Hotel Riviera. Así que no resistí la tentación dehacerle preguntas al embajador portugués cuando coincidimos, meses después, en unarecepción diplomática. El embajador me habló de ella con un gran entusiasmo y unaenorme admiración. “No se imagina lo extraordinaria que era”, me dijo. “Usted no habríaresistido la tentación de escribir un cuento sobre ella”. Y prosiguió en el mismo tono, condetal les sorprendentes, pero sin una pista. que me permitiera una conclusión final.— En concreto —le precisé por fin—: ¿qué hacía?—Nada —me dijo él, con un cierto desencanto—. Soñaba.

Page 11: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 11

APA, QUIN ÀPAT!

Dijous 9 i di jous 23 de maig, a la sala de mestres del 'escola vam assistir a la Xerrada APA, QUIN ÀPATamb l'objectiu d'Incrementar i consolidar el consum defruites i làctics i mil lorar els hàbits al imentaris de lapoblació infanti l . Per tal d'aconseguir-ho ens vandonar eines per introduir les fruites, hortal isses i l let enel menú setmanal dels nostres infants de formacorrecta i divertida i, a més a més, vam realitzar unSHOWCOOKING (mostra de cuina) on vam feraquestes dues receptes. Us animem a fer-les ara al 'estiu!

CARPACCIO DE CARBASSÓ

Amb poma, kiwi, fruits secs i formatge fresc.

Preparació: Rentar bé el carbassó i tal lar-lo a làmines ben primes. Tallar la poma i elkiwi també en làmines i colocar-ho al damunt del carbassó. Al damunt de tot posarformatge fresc i fruits secs. Per últim posar ol i , sal i vinagre de mòdena al gust.

GASPATXO DE MADUIXES

Amb maduixes, pebrot verd, ceba, cogombre, aigua, ol i d'ol iva verge extra, vinagre, sali pebre.

Preparació: Netejar, tal lar i trossejar les maduixes, el cogombe i el pebrot. Ho afegimtot a la batedora juntament amb la ceba, l 'aigua, i la resta d'ingredients. Servir fred.

Page 12: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 12

PASSATEMPS / CROSSWORDS

Page 13: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 13

Page 14: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 14

Page 15: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 15

Page 16: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 16

CANVIS A LA JUNTA DE L'ASSOCIACIÓDE FAMILIES (AFA)

El passat divendres 24 de maig, va tenir l loc l 'Assemblea de Famil ies a la bibl ioteca de l'escola.

A més a més dels punts que habitualment es toquen (estat dels comptes, resum de les tasques fetesper les diferents comissions de l 'escola, . . . ), en aquesta reunió hem hagut de renovar la junta del 'AFA després de 4 anys d'una feina intensa, sempre en benefici dels nostres infants.

Aquí us presentem al nou equip de l 'AFA amb l'antic:

Començant per dalt a l'esquerra:

Susana Ribera (nova Presidenta de l'AFA), Laura Pifarré (Vocal), Maria Badia (nova Sots­Presidenta), Yolanda González (Sots­Presidenta sortint), Raquel Aranda (Tresorera sortint) iRosa (Secretària de l'AFA a l'escola).

Començant per baix a l'esquerra:

Àngela Rubí (nova Tresorera), Patricia Leandres (Vocal), Mònica Molina (Presidenta sortint) iElisabet Boch (Secretaria de l'AFA a la junta sortint i a la nova).

Page 17: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 17

Us passem l'escrit de comiat que la junta sortint ha volgut fer arrivar a totes les famil ies del 'escola:

Estimades famíl ies, alumnes i mestres,

Aquest últim trimestre tan intens, posen fi a tots aquests anys de compromísd’aquesta directiva de l’AFA del Lluis Vives.

Volem dirigir-nos a tots vosaltres que heu format part d’aquesta comunitat.Han sigut uns anys plens de projectes, molt treball i reptes.

Durant tot aquest temps hem volgut portar totes les nostres accions amb laintenció de mil lorar el benestar de tots els nostres alumnes.Hem gauditpreparant totes les celebracions col· lectives, l luitant en algunes ocasionsamb institucions públiques per aconseguir la qualitat a les instal· lacions ieducació dels nostres nens i nenes.

Esperem que el nostre treball hagi estat del vostre gust, de ben segurpodem assegurar que hem intentat fer-ho el mil lor que sabíem i sempremirant pels beneficis dels protagonistes, els nostres alumnes.

Volem agrair a tots els que en algun moment heu col· laborat amb l’AFA:comissions, delegats i delegades i voluntaris. Així mateix volem estendreaquest agraïment a tots els que heu treballat amb nosaltres: secretàries,conserge, servei de menjador, extraescolars i neteja.

També volem fer menció a tota la junta directiva de l’escola i a tot elprofessorat que han estat en tot el que els hem proposat i necessitat; hemsigut un bon equip que ha anat en una mateixa direcció amb el benestar ieducació dels nostres fi l ls.

Per final itzar volem desitjar molta sort a aquesta nova junta que començaamb aquesta gestió complicada i enriquidora alhora. Podreu comptar amb elnostre suport sempre que el necessiteu.

Fer-vos saber que la junta que actualment marxa, farà el traspàs a la novajunta pel que resta de curs, tot i que treballarem conjuntament fins al 21 dejuny.

En nom de tota la junta MOLTES GRÀCIES.

Equip AFA: Yolanda, Raquel, El isabet i Mònica

Page 18: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 18

CANTÀNIA 2019:

UN HOMENATGE AL POETA JOAN BROSSA

Ja ha arribat el dia!

Els nens i nenes de l’escola porten tot el curs assajant, amb un secretisme total.Estan molt nerviosos, nosaltres, els pares també.

Ens diuen: “És una experiència única”, “no tornareu a viure una experiència aixíprobablement mai”. Però les paraules es queden curtes quan arriba el moment i hovius des de dins.

L’Auditori de Barcelona és ple a vessar. Els pares, mares, germans, avis i àvies, . . .esperem amb il· lusió. Com deuen estar el ls i el les, els veritables protagonistes deldia?

I comença la 30a edició de la Cantània: Per ambdós costats de l’escenari i per lesgrades laterals comencen a aparèixer nens i nenes. L’escenari i els voltants s’omplende color: una marea vermella i grana ho inunda tot.

Unes paraules de la presentadora i comença la màgia: A les veus de les dues solistes,la coneguda Beth Rodergas i la rubinenca Carolina Alabau, s’uneixen l ’orquestra i elcor de nens i nenes vinguts/-des d’arreu de Catalunya.

La temàtica de la Cantània d’enguany gira entorn al poeta català Joan Brossa, i portael títol d’“A de Brossa”.

La història comença quan la Blanca i la Bruna, entren de nit amb dues llanternes alsarxius històrics d’una gran bibl ioteca. La Blanca té una mirada poètica i l i l legeixalguns fragments a la seva amiga Bruna que d’entrada no té aquesta mirada poètica.La l letra A és la porta de l’abecedari, i si la gires hi pots veure un cap de bou. Així laBruna va descobrint com les l letres, els dibuixos, les imatges l ’ajuden a veure el móndes d’una mirada més creativa, curiosa com la de Joan Brossa.

Moltes gràcies Rossi per la gran feina que has fet i per animar a tot l ’alumnat a gaudiri participar d’aquest dia. Gràcies per animar a les famíl ies a venir i fer-nos partícipsd’aquesta experiència única i irrepetible. Moltes gràcies de debò.

Aquí us deixem un recull de fotografies per al record.

Page 19: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 19

Page 20: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 20

EL TIEMPO DEL SUEÑO

(MITOLOGÍA ABORIGEN AUSTRALIANA)

CUENTOS DEL MUNDO

En el origen de los tiempos no había nada. Nada, excepto el Gran Espíritu Creador de la Vida.Por mucho tiempo no hubo nada. Entonces, un día, el Gran Espíritu empezó a soñar…

En la vacía oscuridad soñó con el Fuego, que ardía fulgurante en la mente del Gran EspírituCreador de la Vida. Tras esto, soñó con el Aire y el Fuego cobró vida bailando y girando en sucompañía. Luego vino la Lluvia. Por mucho tiempo, la batal la entre el Fuego, el Aire y la Lluviacausó estragos en el Sueño pero al Gran Espíritu le gustó, así que continuó soñando.

Cuando la batal la se calmó, aparecieron en el Sueño el Mundo, el Cielo,la Tierra y el Mar. Su hegemonía se alargó por mucho tiempo, tanto que elGran Espíritu creador empezó a aburrirse del Sueño, aunque quería quecontinuara. Así que envió la Vida al Sueño para hacerlo real y para que losEspíritus Creadores continuaran soñando por él.

De esta forma, el Gran Espíritu Creador de la Vida hizo l legar al mundo elSecreto del Soñar con el Espíritu de Barramundi, el pez.

Y Barramundi nadó en las aguas profundas y… comenzó también a soñar. Soñó con olas y arenamojada pero Barramundi no comprendía el Sueño y quería seguir soñando sólo con las aguasprofundas . Así que Barramundi pasó el Secreto del Soñar al Espíritu de Currikee, la tortuga.

Page 21: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 21

Y Currikee surgió de las olas, se posó sobre la arena mojada y… comenzó también a soñar. Soñó conrocas y sol pero Currikee no comprendía el Sueño y quería seguir soñando sólo con las olas y laarena mojada. Así que Currikee pasó el Secreto del Soñar al Espíritu de Bogai, el lagarto.

Y Bogai, subido a una roca, sintió el cál ido sol en su espalda y… comenzó también a soñar. Soñó concielo y viento pero Bogai no comprendía el Sueño y quería seguir soñando sólo con las rocas bajo elsol. Así que Bogai pasó el Secreto del Soñar al Espíritu de Bunjil, el águila.

Y Bunjil se alzó sobre el cielo abierto sintiendo el viento en sus alas y… comenzó también a soñar.Soñó con árboles y cielo nocturno pero Bunjil no comprendía el Sueño y quería seguir soñando sólocon el cielo abierto y el viento. Así que Bunjil pasó el Secreto del Soñar al Espíritu de Cooneran, lazarigüeya.

Y Cooneran subió a lo alto de un árbol, miró al cielo nocturno y… comenzó también a soñar. Soñó conhierba amaril la y extensas l lanuras pero Cooneran no comprendía el Sueño y quería seguir soñandocon los árboles, bajo el cielo nocturno. Así que Cooneran pasó el Secreto del Soñar al Espíritu deKangaroo, el canguro.

Y Kangaroo se irguió sobre las l lanuras de hierba amaril la y… comenzó también a soñar. Soñó conmúsica, canto y risa pero Kangaroo no comprendía el Sueño y quería seguir soñando sólo con lasamplias l lanuras de hierba amaril la. Así que Kangaroo pasó el Secreto del Soñar al Espíritu delHombre.

Page 22: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 22

FUENTE: https://cuentosdelmundo.wordpress.com/2014/10/28/el­sueno­mitologia­aborigen­australiana/

Y el Hombre, caminando sobre la tierra, vio todas las obras de la Creación. Escuchó el canto delos pájaros al amanecer y vio el rojo sol del atardecer y… comenzó también a soñar. El Hombresoñó con compartir la música de los pájaros al amanecer, la danza del emú y el ocre rojo de lapuesta de sol. Pero soñó también con la risa de los niños y el Hombre comprendió entonces elSueño.

Así que continuó soñando con todas las cosas que se habían soñado antes. Soñó con lastranquilas aguas profundas, con las olas y la arena mojada, con las rocas y el cielo abierto, con losárboles y el cielo nocturno y con las l lanuras de hierba amaril la. Y el Hombre supo que, con elSueño, todas las criaturas estaban espiritualmente hermanadas y que él debía proteger su Soñar.Y soñó con cómo contaría este Secreto a sus hijos que aún no habían nacido.

Entonces el Gran Espíritu Creador de la Vida supo que, al fin, el Secreto del Soñar estaba asalvo y, cansado del Sueño de la Creación, se retiró bajo la Tierra para descansar. Así que, desdeentonces, cuando los espíritus de todas las criaturas se cansan de Soñar, se unen al GranEspíritu Creador de la Vida bajo la Tierra. Esta es la razón por la que la Tierra es sagrada y elhombre debe ser su protector.

FIN

Page 23: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 23

II PREMI DE POESIA LLUIS VIVES

ALEGRIA

CONTENTA I DIVERTIDAJA HAARRIBAT L’ALEGRIAES MOLT ARRISCADAPERÒ POC RESERVADA

LI AGRADA LA FESTAI SEMPRE ESTÀ CONTENTAAJUDAA LA TRISTESSA

MENTRES PENSA EN LA GRESCA

ÉS MOLT AMISTOSAI MOLT GRACIOSA

L’ALEGRIA ENS CONTROLAI A VEGADES S’EMOCIONA

Autor: Joel Garcia Boch (5è A)

I aquesta és la poesia guanyadora del II Premi de Poesia Lluis Vives. Moltes gràciesa tots els participants.

Page 24: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 24

LECTURES RECOMANADES

PER ALS MÉS PETITS (de 3 a 5 anys)

BERRIO, Juan. EL ZOO DE ANTÓN. Barcelona: Mamut, Mi primer cómic

A l’Antón l i agrada molt dibuixar. Un dia mentre dibuixa una marieta s’esdevéquelcom màgic: l ’animaló comença a volar. La marieta juga amb l’Antón i amb el seuvol forma una ovella que cobra vida. Descobriu com s’aniran sumant un munt denous amics.

PARME, Fabrice. ASTRID BROMURO. Cómo aniquilar al Ratoncito Pérez.Madrid: Dibukks

Astrid viu en un palauet al capdamunt d’un gratacels d’una gran ciutat. Els seuspares estan molt enfeinats i el la viu amb un majordom i una majordona, un gos denom Fitzgerald i un gat anomenat Gatsby. És una nena amb molta imaginació i estàconvençuda que el Ratolí Pérez no existeix. Com està a punt de perdre una dent del let, es proposa demostrar-ho amb una trampa. ¡Està clar, res no sortirà com haviapensat! .

DERIB, Job. YAKARI. Barcelona: Norma Còmics

Yakari és un petit indi sioux que aviat descobrirà que no és un indi normal,perquè… pot parlar amb els animals!

ARANDOJO, Diego. EN MANU A LA PLATJA. Barcelona: Mamut, El meu primercòmic

En Manu coneix per primera vegada la platja de vacances amb els seus pares. Quèfa tota aquesta sorra entre els meus dits? Per què m'he de posar aquesta crema?On és la tele? Quin animal és aquest vermell i amb pinces que es mou decostat?Aquests són alguns dels misteris que en Manu anirà descobrint amb l'ajudade la seva petita pala, un dia assolel lat de jul iol .

DE 6 A 8 ANYS

Page 25: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 25

STEVENSON, Noelle. LEÑADORAS. Barcelona: Sapristi

Cinc amigues passen l’estiu de campaments desafiant yetis hipsters, l lops de tres ul ls ifalcons gegants mentre resolen misteris. Jo, Apri l , Mal, Molly i Ripley són les Leñadoras,exploradores guerreres, divertides i una mica cíniques. Segueix les Leñadoras en lesseves aventures èpiques sense descans.

OHBA, Tsugumi / OBATA, Takeshi. DEATH NOTE. Barcelona: Norma Editorial

Light Yagami, un excel· lent estudiant a punt de començar la universitat, es troba unbon dia un estrany quadern tirat pel carrer amb una inscripció “Death Note” i ambunes instruccions a l’ interior on s’explica que aquell que escrigui el nom completd’una persona a les seves pàgines mentre en visualitza la cara aquest morirà. Light,en adonar-se del potencial del quadern, intenta eliminar tots els criminals i crear unmón sense mal; en canvi, un misteriós detectiu privat famós mundialment per haverresolt grans casos en el passat, intentarà frustrar-ne els seus plans.

DE 12 A 14 ANYS

DE 9 A 11 ANYS

TELGEMEIER, Raina. SONRÍE. Barcelona: Astronave

Raina només vol ser normal. Però una nit, després d’una reunió d’escoltes,s’ensopega i es trenca les pales. Els mesos següents seran una tortura per el la: esveurà obligada a passar per una operació, posar-se brackets metàl· l ics, portar unhorrible casc i fins i tot dents falses.

URASAWA, Naoki. 20th CENTURY BOYS. Barcelona: Planeta de Agostini

Kenji es veu involucrat en un misteriós cas quan la seva germana acaba dedesaparèixer. Tot sembla dirigit per una secta d’un tal "Amigo" que cerca dominar elmón. El més estrany és que el símbol de la secta va ser creat per Kenji i els seusamics quan eren nens. . .

Page 26: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 26

TOTS ELS LLIBRES QUE APAREIXEN EN AQUESTA SELECCIÓ ELS PODEU TROBAR A LA XARXA DEBIBLIOTEQUES MUNICIPALS

Lourdes, mare d'Aleix (4rt)

CASAS, Alfonso. EL FINAL DE TODOS LOS AGOSTOS. Barcelona: Lunwerg

A vegades el passat deixa assumptes per resoldre, interrogants que persegueixen el nostrefutur. Això és el que li passa al protagonista d’aquest l l ibre, Dani. Just abans de casar-se,amb l’excusa d’un projecte fotogràfic sobre el pas del temps, viatja al poble on estiuejavadurant la seva infància. Un viatge físic, però sobretot interior, per intentar respondre lainsistent pregunta: «I si…?». Una història punyent, dotada d’una tendresa excepcional, quereviu en nosaltres la nostàlgia per tot al lò que deixem enrere.

ZAPICO, Alfonso. LOS PUENTES DE MOSCÚ. Bilbao: Astiberri

El primer dia d’hivern de 201 6 es van ajuntar a Irun Eduardo Madina i Fermín Muguruza.L’excusa era una entrevista pel magazine Jot Down, tot i que qualsevol excusa haguésestat bona per reunir en la mateixa taula a aquests dos bascs amb trajectòries vitalsaparentment distants. Madina, polític social ista que va sobreviure a un atemptat d’ETA al2002, i Muguruza, històric líder de Kortatu i referent musical d’Euskadi, van compartircafè i conversa mentre el dibuixant Alfonso Zapico retratava el moment en el seuquadern. Aquells esbossos són la gènesi de Los puentes de Moscú, que és el relat devàries generacions de joves bascs la història dels quals es dibuixa en blanc i negre.

ADULTS

Page 27: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 27

Page 28: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 28

20 COSAS QUE UN NIÑO DEBERÍAHACER EN VERANO

Vuelve a tu infancia y empatiza con tus hijos con estas 20 cosas que todo niño debería dehacer en verano y disfruta de un imprimible gratis para inmortal izar las aventuras del verano yvalorar lo vivido.

El verano ya está aquí y para mí esta época del año significa un momento especial para lafamil ia pero sobre todo para mis hijos. Es como la época en que los niños se merecen más quenunca permitirse ser niños y disfrutar de su tiempo a su gusto. No quiero decir que el resto delaño no lo deban hacer, ¡ni mucho menos! Pero después de un curso intenso, repleto deaprendizajes, esfuerzos, horarios, obl igaciones, extraescolares, acostarse y levantarsetemprano,… necesitan bajar el ritmo e invertir gran parte de sus horas en aquellas cosas querealmente les apetezcan!

Y nosotros también, bajar el ritmo y recordar nuestra infancia para empatizar en profundidadcon ellos y disfrutar de este momento que es único y fundamental para esa personita que seestá formando.

Recordando mi infancia y observando a mis hijos, me vienen a la mente 20 cosas mínimasque todo niño, tenga la edad que tenga, debería de experimentar en verano sin problema,como lo hemos hecho nosotros cuando éramos pequeños.

1 .- Salir del agua con los dedos arrugados.2.- Ansiar locamente comer helados.3.- Acostarse tarde.4.- Leer un buen libro con calma.5.- Conocer niños nuevos.6.- Ensuciarse.7.- Caminar descalzos.8.- Experimentar la belleza de una puesta de sol.9.- Encontrar tesoros naturales.1 0.- Descubrir un lugar nuevo.11 .- Embadurnarse de arena.1 2.- Aburrirse.1 3.- Dibujar a lo grande o pequeño.1 4.- Relajarse.1 5.- Jugar l ibremente.1 6.- Descubrir que son capaces.1 7.- Llevar a cabo una idea.1 8.- Jugar con los amigos.1 9.- Hacer un maratón de pelis.20.- Olvidarse de los deberes.

Fuente: http://rejuega.com/juego­aprendizaje/juego­libre/20­cosas­que­un­nino­deberia­hacer­en­verano­con­

imprimible­para­los­ninos/

Page 29: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 29

Page 30: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 30

ARRIBA L'ÚLTIM DIA D'ESCOLA

Ja arriba l ’últim dia d’escola, 21 de juny i amb ell , nens i nenes de sisè i mestres dela comunitat educativa ens diran adéu. Potser alguns els podrem tornar a veure alsetembre, a d’altres els veurem aviat a l ’ institut o pel poble, i d’altres podran gaudird’una nova etapa a la vida, sense matinar potser.

Sigui d’una manera o d’una altra, els que aquí ens quedem us trobarem a faltar deben segur.

Fins aviat:

Abdelkader Ben AayadAlejandro FigueredoÀlex AnguloAriadna CaballeroAriel GonnetArnau CarbóArtem LeontyevçCarlos LópezClara GonnetClara PrataDarina HapovaDavid MuñozDidac GinésEloy AlsendoEnzo RioloEva DomingoIngrid RomeroIngrid PratsIria SaezIria Yue LatorreIsmael BouryIsona AlmarchaJan CutiéJoan Balsel lsJoaquin RuizJuan Carlos Viteri

Laura CabezasLucía CaroMª Del Mar AcostaMª Eduarda GruberMartin De La CruzMartina EspinalesMartina MurugóMaximil iano GuisadoMohamed AkhnikhMohamed OuladNicolás TostaNicole BonoraNoa EhizeleNouhaila MaadaniOna VezoleRocío GarcíaRoger EstradaSebastian KadochnikovSergi GonzálezThomas DevougeValentina Simoniel loVictoria Le HirVlada IancovskiYarom-José PerezYasmina El MossaouiZhi Hang Lin

i especialment a la nostra estimada mestra Amor.

Bon estiu i mireu sempre endavant, cap al futur.

Page 31: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 31

Adéu a l’escola!

Avui és l 'últim diaja me n'he d'anar,

sóc mes alt, sóc més gran,que quan vaig arribar.

Les coles s’assecaran,les tisores no tal laran,els fol is reposaran,

i els colors no pintaran.

Me'n vaig però porte amb miels meus mestres,els meus amics,

i tot el que he après aquí.

Adéu, escola, adéu!

Font: http://mestreacasa.gva.es/web/hernandez_mar36/15

Page 32: LA MEDUSA - Escola Lluís Vivesescolalluisvives.cat/web/wp-content/uploads/2019/07/...LA MEDUSA del Lluis Vives Pàgina 1 0@7: C

LA MEDUSAdel Lluis Vives

Pàgina 32

AFA Lluis VivesPasseig del Ferrocarril, 26608860 CASTELLDEFELS

Telf: 93.665.63.53www.escolalluisvives.cat

Alumnes, mestres, families!!!

Aquesta revista és la vostrarevista.

Teniu una recepta que voleucompartir? Escriviu poesia ocontes? Heu fet una sortidaúltimament i ens la voleurecomanar? Us convidem afer­ho mitjançant aquestaadreça de correu electrònic:[email protected]

Animeu­vos!!

EQUIP AFA SORTINT:

Mònica Molina (Presidenta)

Yolanda González (Sots-Presidenta)

Raquel Aranda (Tresorera)

Elisabet Boch (Secretaria)

I A LA PROPERA REVISTA .. .

Amb un estiu per endavant, tenim uns mesos perdescansar i tornar a agafar energia.

Aquest és el meu comiat particular per les que fins fa unsdies eren les meves companyes en aquest projecte derevista.

Ha sigut una feina molt dura, de vegades una micadesesperant per la manca de col.laboració. Tot i així, hemtirat endavant aquesta revista, hem creat seccions fixescom les lectures recomanades (gràcies a la Chus i a laLourdes), i hem publicat articles gràcies a altres familiesque ens han anat enviant idees per a publicar.

Heu estat unes companyes de feina meravelloses. Hemtreballat molt però també ens ho hem passat molt bé. Heaprès molt al vostre costat i us trobaré a faltar.

Però ens seguirem veient, i aviat tornarem a treballarplegades. N'estic segura.

Fins aviat i que tingueu un bon estiu. Us ho mereixeu.

Bon estiu també a tothom!

EQUIP AFA (Eli)

NOU EQUIP AFA:

Susana Ribera (Presidenta)

Maria Badia (Sots-Presidenta)

Àngela Rubí (Tresorera)

Elisabet Boch (Secretaria)

Laura Pifarré (Vocal)

Patricia Leandres (Vocal)