r\?c*J¡ wV23

PORÍAPVEU DELS AMICS DEL KÍOVI¥Sj>T SOCIALISTA . DE CATALUNYA

.Segpn-i Época, no 1 6 ò octubre del 1946

ñ CLtrOsÇtcZl

FEDERACIÓ, DEMOCRACIA, SOCIALISME.

Heus ací la triple finalitat amb la cual ¡1 1'Es puma" torna a la palestxa. Molts recordaran, en-ra avui, la tenacitat amia la qual, en una època QUO ,ie. ens sembla rasicta, • 1 "'Espuma» defensava 16.3 aspiíx-.ci-ons populara ó aquell tesopa - derrocament us la sci'UAr* quia borbónica i implantació .de la Repu&J ï,ea, - i coa • desprès ¡3 'assolida aquesta finalitat, P l^spurs»" dei­xà de publicar-se, i"Joventut Esquerranay, g~\"-p poli-tic que 1 editava, es disolia tambe per integri un partit de classe- el B.O.C.-

.j--se a

dest Le tasca que ara ha de fer el nostre rao-

periòdic os Idéntica a la que va far on l'època preceooüt.. La »io de B 1 Espuma' »ta i j c l u ^ u o x w Uv J. ¿ o i j a i i í a - , 6 B a q u e s t a , parèixer als moments precin^s per tai d encendre len-tcsiasmo rictangr-.t del moviment popular, redreçar eia esperits i menar la lluita ideològica contra ele opre sors del -roblo. Si encertem a desarrollar aquesta ;-f-c:; amb l'èxit que ho feu • Joventut Esquerrana" ,

O O Y\ "*" "* 'ets, i quan demà complert ja el I militants del f u t u r i grr;.r> "» t i t

S o c i a l i s t a de Ca ta lunya , g i r e s l a mirada e n d a r r e r a , vcareai , amb o r g u l l , que e l s amics del MOVII- ~Á\r,¿ SOCI­AL I.-.TA D3 CA5ALUT¿YA han compler t en una va e l pa·'Jnr de c j o v o n t u t "gsQU3rrana8.

época distin-

PO-'-toera part de la ma.totx.-x genoracio quo va editar primerament H 1 E>=pamR », d^ la gene­ració del socialisme- por dir--o Büil los paiau--les encertades del%amic Comabolia a » Foadavant r-do França - do la generació quo va sentir parlar en la seva infantesa de la primera guerra mun­dial, deis desastres eoleràtzadors da la monar­quia espanyola al Marroc., de la Revolució Russa. "~ Seül la" generació que s'ba alimentat espirïtuaï-

--<- -, quí

'-Vi les fonts d aquets esdeveniments; la geno-« É ' A fí, de la segona República, la generació do la guerra civil rra mundiaj.» E£ cuaia, sos la goneraeio caneada de guerres,d opresions de tota que ara es redreça virilmont dispe^ Tamo mes entusiasmo quo mai, per t* al regia: franquista com a orina

la generació do la segona gee-que està classe i a lluitar acerrar

o-'joot.lUj evi---. rr tar..despros, el perill d una nova guerra .1 ma

xar decididament vors el Socialisme, mete fina do . v- O XxC< O tres :piracions.

Soi3 s o c i a l i s t e s . Concobiir. e l Socialismo no a la. marera b r i t án i ca o l a b o r i s t a , ni t&mpoc a l a marera russa* El social isme que v o l o ^ e a t a ^ , b l i r a l nost ra pa í s as. un soeiaJ is<rs que a r r e l i a loo t r ad i^ io rn i costums del r o s t ro ücblo cialÍJ-JIG, que s igu i ben l l i u r e d"i::¿orere: terrm-s. J>e.l mateix motiu que no admoóom 1 o ié íS fio I*o?-torior on e l s nos t r e s amortí, «tns abstindrem do blasmar dols a l t r e s , però propug­narem áfeb entusiasmo per a quo os t r o i : l a s í n ­t e s i errero lo concepció rag losa i russa dol £»•

r* SO 3 ¡3 3GC— ¡ H - " ",, -

tos i e c i a l iF nj e l :

absolutaj no l a tenen

Vaïesp r-r.'-c. r.

. l iber ta*. i i i u i \ 9 jOi

es postadme amí' o.: l l i u r o joc do .. a democràcia* La concepció ; - ar>:'. •:. t •?. do dic tadura d'm p r o l e t a r i a no l a conciS'oracj rrou j u s t a . En aquest aspecte som f r a r ' vuai sempre lo ment " i s áorifi. Li

' r ev i s ion i s t a s . , Volem e v i t a r por adora do grup que imposa b'ru«ai-«iontat sobre l a vcVrjxcat de l a ma­

fia--, l e s concepcions to ta l í tcvr ie í .•tes,.

Proconitzoc- le federació com a foxfc»ç* iásal de governar els diferenta grups ètnics <JU3 constitu­eixen el poble espanyol. Creiem que sols un eatat re­publicà organitzat fodorativameri, ofereix gara.'.ties de pau-i d estabilitat al nostre poole. rau i estabi­litat que li so.u forca necesaries per Kcupc:1 r-. o i incorporar-se a la marxa general dels pobles lliures.

Federació, Democràcia i Socialismo, son els nostres objectius del moment.

fi

7 ,o / /

>Var pOClhi /

<a7 e r -Me? /£¿7 Uí'ptçe Les concepcions dels economistes„de 1

nomimos regia Tt ca que hom -ïv vií

- l ' n • ' '

ce 1 elevació de un p e r i l l d íirf I¡ vida na augaoi^a"

' e l s jo rna l s e tvn gir. abans de : a -e q u i l i b r i evident! da i l a p o s s i a i ] ' dor, aSseigen i_: •: senten corn coses sen més que pobre d''audaç i a per a ç

•\, son JLQ cosa" mas p in to r e s -del r en . Lo son p a r t i d a r i a

I s , perquè a ixe , representa ns lgro t qan e l - c o s t de l a un 500j5,prGteno¿i mantenir to,- .juat sup f ior a l que r e ­re . t a l de, compensar el des-: ' nat ema,; ¿1 cost de la vi— n í s i t i v a loj. poble t r e b a l l a ­da &o : i elis, que ens p re ­ï s , quan , oa r e a l i t a t , no aciens.nano-des en absolut

Siguin exiciej

es un pon T - respoj capac i t a t

L piua 03 cargues t£ " ?s per GXOD .nt d ' ao l i cac io c^l l a r i fami l ia r

. prij n' a.. u a eadaa a n s la seva _er . i : fer l e s s-_a ¡Sessitats*

T?-"i o r * 11í2 Ct"t" r - -s"."và,"> *,/? r fy -r: - i - ^ - t - o fl 3 A ""* ~

se idees que no son ¿evos i que p i n : av ro l r i . . d règim f ranquis ta protón t reuren pro t ' l i , pero to te olí t r eba l l ador^ que ornan, no s 'han or ipá t fent l ' e s ­t r a p e r l o , saben que rr.b plus ds c n r r r ami i ia rs o

c í o lona cast ;. i mi tm so ufe { PScisa a «a pagi/na £ )

i i 18 ,.-«' -'-• :.>

> K

) a . ¿i

fí . *

peni neu l a cara antiaeri:

/i".

usurpar, t a t ? ov

p 31

La Rspu t e t g qv».

.OÍ

a¿Via3ri sc/ ra r:.j. O,: g e : - : - t i dec ce;c«

0'..

s i c o] B TJ. ravoiuo l'éxitvs

-t"

LG* ...' l_ O -v £! S a l a s t e :agi: nya, fó {j

p e l mat La d e r r l a ítepu i , f tibia

SÍ oí; • j . - -

ó , .•

d o r i o t-a 3

-p?. 12- snys que e l o¡ovi5?fefíit democrà t ic sr» l l i u r a v a l a pricrera. è r a r . T ^ è t a l ï a c o n t r a a r e a c c i o n a r i a i f e i x i s t a que , v e r m i t j a n s r!.'..ticH- t r a ï c i ó d s l p a r t i t R a d i c a l - Havia i p a c e r p e r . a n u l · l a r 3 os migSades 1 1 i b e r - ' gr»3 havia p o r t a t l a Repúbl ica d e i l-&?i« l e a p e r o , r e p r e s e n t a v a un m||Htm ¡3a l l i b e r -S&.& d o f e r o a r a t o t a c o s t a J'uÇer a i x o e l o b r o r , m a l g r a t have r s i g u t e n t o r p i t en l a a p e r l e s c o n t i n u e s i n t e r r u p t o r s de l e s constitucionals, que massa íree&aument a els governs de la República, a'nb ana vi-, os la situació, declarava la vaga general '¿aria e. tot espanya com a protesta per de Gi- Robles a l govern de l a J i e p a b i i o a .

ta á e l a ob ra ra , a 3 a a u e l s ' h i gama entü— e l

rae a ¿ ro l pula

r o m en £

; que : de:

'j-enera-j i ta v l ' e ' / t ? ' ' .

1 ,S3'i a dol ll·l- d a b r i l oagav

pe i ò ac uc- l i a del r o t a , -. . ncosa ' Se í ' u i

ce Catalu-G.

a É a p u r a r , e r a e l r r . / ju t que...

pe-is Kiu:- e r r o r s no f eu oae una

a lee.- p:i a AS

:\ a.fer-riosad;'faerit a - c t o r i a mora,: aCoMvanya-vats en aque? , a b a d a l 1 a

pa ro ia„ . .

&•• id J& p tí ' ef")'/ & rft &*9 >¿Ñ%J$? ,• (TM

<c/C «L- QAHH L ^'U ti / &*/ se l i : . "" /

Les causes d'aquàlÀa heroica, gasta, cal atribuir—les K l'existència eia* lx ¿li?nea Obrara i a la convergencia en una acció comuna, d'aquesta i el Govern de Catalunya. L'Aliança Obrera estava arrela-da principalment a Catalunya^ a Astúries i València, i , era catinguda pel P.S.O.S*, B.O.G. i Sitídicdui-étas--., la. convergència entre el movimenx obrer i el reu:, oi;. sa va. s-me català, establia un pacte PegoS^at amb l'p sar-g >:el 6 d'*ocï.ubre del 1.93<±, que ene havia de de.:-/; el tri'ot'í esclatant de les eleccions .del 16?'.5e: fr-brer àe.I Ti? '. Avui, S d'octubre del 1946, s&ta el signo do l"*'èscl,a';r vatge: franquista, vivim un nou període ds reagrupamerit. Les forces socialistes principalment, tendeixen a unir-se sií ún potent partit Socialista de Çtslu^ya, 3]. qus.I estaria integrat pel3 grups que actualment constita-ateea el KOVÏUEEÏ SÒCIALÏSÏft D3 CASAtóYA i P^l3 fcilS-' tants del P.S«0e.1?r .

Desprès a associes: la unitat aeis So­cial is ces, cosa perfectament possiple., haurem dorat un pas dfecisiu »3x\ l'esTsea de -coté'af.iea ío.rc •tiques, premis^indisoensabla per 1*establí règim democràtic a la nostra patria.

Gsn.cc l'C d U:

c £ Ve de la pàgina 3) nada, el dimecres, generalment, l'na gastad* to­ta i pueden encara tres dies fins 8.1 cfi£>3abtè.

Els cupons prima als obrex s de tercera categoria, estratagema per enriquir a proveedor? peo escrupulosos, nomos varen duarar un nies, d*u~ na manera indirecta els mateixos obrers haurien pagat bona part del- articles adquirit;-'; pe3 re­càrrec que ela llocs reguladora establia 1 pc?r la inferior cali tat ds los mercaderies* Ademes à'eiziè, oi sistema de cupons prima, fracasa per imprevisió i per manca de diners àrab que pagar la diferència de preu, que hauria portat a 1 econo­mia estatal a la i confusió.

I.a r batalla contra la codicia y los pre­cios" anua ÏO i platerets, ro ha sigut, tale ove. JU Lea batalla : k molins : de ve_~£ . Ela Snic ¡rsxperlistea eon mol estats , con els treballadora que cada fj ial da setmana v desdo Tari-a1-:.- a e una kilos do pa a 0a3 o a 1* L ! 3at de moro. Contra a _ a, però con- * tra el - li, £<• na. et...: contra el* fonc . per . mil pesi ?c gi-láncia q.. La poli­cia que \ governadors civii l'estraperlo i . i; con­tra a. usts no hi va ss. . . . lia i . ** , • -SÍOÍO."-- 0 3 ;: ,

que ív '.:••' Ltaria :

tai_ . . . acusat lla e"h començar.

7 .1 è^im yus a o í r u i x i i • ,

Lrpar i que e x t i r p a r

C o n t r a l l a demagogia f a l a n g i s t a / po ra l ' e s t r a p e r l o ! . Abaix F r a n c o ! I .

( Ve de l a pag ina 8 ) t e s i m p e r i a l i s t e s de tford Amèrica a I ' o r i e n t , A Occi ­d e n t , do l a mate ixa mans na que a l ' A l i a , ;:.ÍTTLT. R'QVOJB sen a 1 expans ió s o v i è t i c a amb mol ta ¡ses d e c i s i ó que A n g l a t e r r a . Amèrica, e s qui s o s t é a ï u r q u i a pe r t ? i que a q u e s t a n o - c e d e i x i a l a p r e t s n c i ó m s a a de, cem--p a r t i r e l conxrol d e l s e s t r e t s . Amlar ica os tamba, ".a que p r e c o n i t z a que l a navegac ió pol - f tanubi , a r t e r i a v i t a l do l ' E u r o p a C e n t r a l , s i g u i i n t e r v i n g u d a , c o n t r a e l c r i t e r i de l a OHSS cus v o l d r i a 1 . e x c l u s i v i t a t do

n r avegac ió l i m i t a d a a i s p a í s e s r i b o r ç a v e .

Fcdr ion c i t a r i n f i n i t a t mes ÚQ c . •: r sr> que e l s a^nr icar i s e s t a n en c o n f l i c t e amb i ..;, 'r. -l l a c e e l s c o n . ix t an b í com ros." ltr^s1^jpQX¿^Mf.corvo ígrioi«r-- l03 i l l o n ç a l ' a i m c í r i a l i s o a n g l e s , r • ,:o e l raon ro veq:; 9Íe ac

» me amer i cà . Imper ia l i smo n a i x e n t i égx'oei'i \z n J . p e r i l l , m 's formidable a l a i-c i e t a t , - - e r s formes s o c i a l s mee ¿ . . . , £ ,

EL PRCCBS D"¿ RD iHG.

g 'na acaba t oi T;TDC33 c o n t r a e la ¡ -". de Ivarcieerg na donat

de "bo:? ' ' l i Von p | o i r - . 7? r * "i 1 " • ' • • • ' .

r T 4 -É- 1 - '

c ... proo

—.,

que costi ,

mc ro

b

¿ í-, ,, '___,

í > * 1 r > i / r v 7 /' ' / / s ' / / /-

La disputa entra WalJace. Secretari de Comei'e , i Byrnea Secretari d'Estat, ens hauria desorientat, si no coneguéssim la frivolitat del primar, que es rc-cfecte.rr.ent coneixedor de tota la perfidia del capitalisme americà i de les seves inclinacions,imperialistes; no obstant això, silen­cia el perill del imperialisme del seu pele a la vegada que tranca una llança can-', ? ^r, •**»*-Wallace, s'ha colat lementabl^^ - fe _ . '.dia imperial està en fr&ncfi liquidació: la India, E-gipte i altres pateos en sen una proba inefable. Anglaterra es un imperialisme que mor lentament, i els anglesos, que tenen coneiaicia de la seva debilitat, adopten voluntàriament, com a poble pràctic les mesures que faran possible que el seu pals, que ja ha passat a la categoria fie tercera potència mundial,, os conseiv-i .s¡s&-.- '3-. . ¿-1 • per gracia de reformes socials que T' : ÍÍÚÍÍ.Ü I eco­nomia del país fins ara lliure, en una economia dirigida por l'Estat.

EE» UUl , es un imperialisme relativa-ment nou, no s&tè. desgastat i es avui per avui, la força més interessada en conservar 1 estat actual de coses,, Waileoe bavia cl3 trencar la primera llança contra l'imperi al i SS-J del seu peía. Si ell, com sembla, prenceitza un atansament a la URSS, havi i de veure qu:. el primer país que entra en col. lisió amb la URSS son els Edoü.

La desea-rada intervenció a la ¿uerra ci­vil xinesa; ia ma", eix a ocupació de Xina per aca-3.rar o"l mercat d aquell enorme poble; les discre-^

paneles amb la OR3S respecte a Corea, i la ocupació unilateral del ja.o, eoñ les pedres de toc dels ac-

'Passa a la fitina ?)