PERIODIC POLLENCI

ANY I - NO 18 - JULIOL - PREU 25 PTS. BUTLLETÍ EDITAT PER O.C.B.POLLENÇA, C/. SANT ISIDRE, NO, 3. D.LJP.M. 503-79.

IMPRIMEIX EDITORA BALEAR, S.A.

El dia 2 d'Agost el nostre periòdic fa un any, aprofitamaquesta date per agrair, a tots els que han fet possibleles 18 publicacions, les seves col·laboracions i esperamil·lusionats que el nombre de gent augmenti a mesura

que passi el temps

LA MnONA 1779

MOLTSANYS ALSPOLLENCINS

tOVUD FiKMUTIMI Kl »VIlEiuKEi numeram« Nueu il Huau

•fc-**-

fumeiiLiun

CARRERS DE POLLENÇAES HORA Q« ES CMVIIN DE NOM

El PREUS DE LES BOTIGUES

DEL MOU, ABUSIUS

at tini«9!1 H0111»»I Vit!«11 BÍUitíilüili! un uti

n ricini»in/ iimmuni

W

*

EDtroüUU1*1.4

IT I

•'* r«.:J. Ii* w*

MESI8E UÏHS 103 Í»Y5 El

PíDIl DE POUEBÇA

vam Mita Imi Itu rati

LI

JU-

BONES FIRES I

MOLTS ANYS!

^ ( I»»*S»¿- < : • , -v»

-jfRTi.-». •*• -s '• 'fri* • ,-••

a DÍA 2 D'AGOST CONTINUARÀESSENT UNA DE LES DUES

FESTES ABONABLES. MALGRATLA PROPOSTA DE C.C.0.0.

D'APLAÇAIUA

EL POLLENÇA MOLT MALAMENTHa Dimitit L'antranodorí

4.» TROBADA

DE PINTORS

A SA POBLA

-.yrrí.· .·ajjas;ÍÏT7AS.—

APROVAT EL DECRETDE BILINGÜISME

""'»"»"'««"»"Nii"."1'"' ' MI-'-STHK PACO

ATRAC A MA ARMADA•.szçs

:S2S=SSSsE I

PARLA BERNAT ROTGEFt.PRIMER SECRETARI DEL

P.S.O.E A POLLENÇA

COTXE ATROPELLA A

UNA PARELLA I FUIG

IMMINENT CREACIÓ D'UNAREVISTA SATÍRICA AMB

COL·LABORACIÓ DE "EL GALL"

.-*r?5f.

H

,,1.=* ^

» ROBO A CA'N RJUANA

f £j)ÍCi

¿•i>:'o 1

/i-/T®:./'

BESTIEU.BERTI, »ORÍ1POLLFÍCSILS «i '«S

GRAN IMPROVISACIÓAL COMENÇAREI. CL'HS ESCOLAR

^m

PRÍNCEP AFABLEK LA DOCTA LIRA

ELS RESIDENTS DE ST.DOMINGO D'EXCURSIÓ

~: PROPER NÚMERO.EXTRAORDINARI EN HONOR DED. GWLLEM CIFRE DE COLONYA.

SORTIRÀ DIA 31 D'OCTUBRE

MANOLO COSTAS FINA-LISTA DEL CONCURS

DE DISC—JOKEB

POSSIBILITATS D'UNPEMATBA A POLLENÇA

JOAN BATJCA,ELMARATONIADE POLLENÇAL'ONADA DE BOBOS

ENGREIXA

S- EL BATLE PARLA AMB' EL NOSTRE REDACTOR

D.H. C ^^

-AMBA VEGADA A CAT -BUSSO"

EL MONUMENT DENCOSTA HA CAIGUT

^^Sí5" ^^ ÍÍES -1?^":;S?.!~sj~ • _~:r í1 ; •

CLUB POLLETCA

PRIMÍCIA INFORMATIV'*:PER PRIMERA VEGADALA 'MOFIS URINÀRIA"ES DESCRITA PE8 UNCOL·LABORADOR DE

"EL CALL'

oarasaaAKnoH -c«,- CAL^^^^Cr^f^T

«EKSJX&ÏSSSF itSeSSSgftS^m. rorotxL sx. ALWmi

GUH1EM OPRE DE COLONYA

1S52- 19C6

SANT ANTONI

i SANT SEBASTIÀUNES FESTES POPULARS

HA MOST EL FILLDE D. GUILLEM CIFRE nj ravraoM

TAULA RODONA SOBREEL FORT ESPORTIU

ORGANITZAT PER "EL CALL"ILO-CB.

CRAN õmuaoCOL·LECTIVA A BENEFICI

DE "EL CALL"

K Çh£9.ÉluJ

lí

ifc^M^

•*»4F^s:®

'. BSCAVAJJJ^»:MVT<»»ASTIA

UN OVNI ENCALCA UNCOTXE PER LA

(CARRETERA DE LLENAIRE¿ïrrsjrr

n. votvws

COMFIBX104AHVS

UN POU

WT«V1ST*M OUt VA

. PUJADA!.P1WSAW

ANTONI

FTOülí Jk Ü

L'O.C B. de Pollmci compiei»d im primer u ni vcniri

—T""=mElgg°rJM—Jt- S-ESTABLE« ¿N RECORDHOMENATGE I .¿IS. I DE P"J*DA AL^PUIC A PEU

AL-TTOIUAN- I — ' **'

J™®'".=s"e; SíAÜ; =eaüü

=.=="i¿=; -=ss= 2=stt SSSS î-i'SS:; g^í^= - .ïHï iSHJíH =ÎS=S ííSIi-S: =£É-- ~-

~~í~" Hi^ltri ÍHL

I \»in.\i (¿tauooDVMvam-T1j »i:n.(.r AryiujNc\ J

&$$*

KOIO1 EEATAJUaO DEI. NOSTÏf CAU.

/Ç5i1Í i\ rr .rJïI·.·E··E.íSir^^k/711 tjL. II ALTONATTVA A U V1UMTUCKUB II .K VS K L-ALKJnXITAF'" ™¿«. „KiTt, r«Nj.i.|iJi.i.ini..lii —

LA PLAÇANECESSITAM DOWES AULES

D'EDI CACÓ ESPECIAL

V|I>TAMENT AL PQWT ï3K»Tn'i.l.-- ; - - -, Y'

•Tgv.::: .·==rv ?....,.—

A PARTIR D'AQUEST NUMERO, 12 PAGS.L'HAN FET POSSIBLE ELS NOSTRES

LECTORS I AMICS

EDITORIAL

EL NOSTRE GALL COMPLEIX UN ANY(Pág. 7)

11 JULIOL 1980-PAG. 2

THI1H N A PtBI . ICA

No volem fer abstracció fiel nombre d'aturats i lescircumstàncies temporals i socials d'aquest fet, massa greuper deixar-lo de banda, però hem de limitar el nostre sermód'avui, estimats germans, i per tant anem a veure la in-fraestructura mental on se mou el problema.

Tant sols si entenem fets com el que suposa quel'Ajuntament de Pollença mantengui actualment mitjadotzena de places vacants, qualcunes ben qualificades,tant sols perquè això suposa un estalvi pressupostari a lamunicipalitat, entrendrem que això precisament és inadmi-sible a un país on prest tendrem dos milions d'aturats.

Més greu es, encara, que aquets estalvis no existeixen ique les corresponents quantitats són destinades indiscrimi-nadament a necessitats que no generen noves fonts d Ingres-sos per l 'Ajuntament, no potencia el denvolupament eco-nòmic de la localitat, ni comporta cap inversió concretad'un programa econòmic globalitzador i progressista; queno existeix.

Presumim de la bona voluntat de tots els nostres po-lítics, amics nostres on Déu, però questionam la capacitatde qualcuno d'ells i això suposa exigir-los fer una políticaen el més net sentit del concepte: que el govern del poble,de la comunitat, sigui efectivament govern, no mera admi-nistració formal, com ui l'Ajuntament for un "missus" delsinteresóos econòmics de certes minories.

L'Ajuntament ha de governar i això suposa generarlloc« de feina al nostre poble, en la mida de les seves possi-bilitats, que són moltes; agilit/.ant preferenlement els expe-dients d'Obres, serveis i industriós que contemplin aprecia-bles incrementí de llocs de feina, o ajudi a mantener elsexistents. Ha d'aplicar criteris restrictius front al "plu-riompleo", penieguir el mercat negro de ma d'obra resi-dual mitjançant una gestió administrativa adequada; sol.li-citnr i aconseguir dels poders públics superiors subvencionsi ajudeu per a invertir al nostre patrimoni paisagístic, his-tòric i monumental fins l'objectiu d'aturar les destroces igenerar nous lloco du treball que possibilitin noves fontsd'ingresaos a l 'Ajuntament i al poble on genoral, s'ha do re-cuperar i reconstruir, convertin-los on atraccions culturalsi turístiques, los memorables ruines del Castell del Rei,

EL SERMÓ DEL "PARO?>Per J.A. Encinas S.

NOTES DEL P.S.M.Kl no poder dispondré do l'espai o l'o rit per 15 L

(¡ALL i quo <;l l'SM va sol.licitar, que posteriormentno fou concedit pel comité de reducció, ens limita lesnostres posibilitáis d'expresió i comunicació amb elpoble. La manca de representació del nostre partit al 'Ajuntament agreuja me* aquesta diferència de po-ilbíntuti d'exprMÍo respecta delt altres partits, i ai afe-gim que el« nostres escrits enviats n l'ajuntnmont son. ' . i l c i i i - i n l . ' i i ignorats ens trobam nmb inferioritat decondicions.

Aprofitant i agraint aquest breu espai, volemaprofitar per a tratar uns quan« tomes locals d'inte-rès general.

A) L'AJUNTAMENT I EL CATALÀ.- Eninstància enviada oi 15 de maig a la corporació lo-cal on ta que se sol·licitava l'ús del català a l'ajunta-ment, on totes les soves activitats, topònims geogrà-fics i noms de carrers --de la quals no hem rebut con-testa fou tratada «n el darrer ple municipal segonsproposta del PC i r e f u n d a pels vots de UGO i PSOE.Esperam resposta u la nostra petició, presentarci lanostra més enèrgica protesta on aquesta actuaciódiscriminatòria i castollanitzadora del PSOE i UCDcap a la nostra llengua. De no ésser presa en consi-deració la nostra sol·licitud recolzada pel real decretUll/1979 del 10 de maig por el que se regula l'us delcntnlà al ajuntament, en veurem obligats a demanarlaDlMKSSIO.DEL RUGIDOR DE CULTURA del nos-tre ajuntament, per oposar-se al recobrament de lanostra llengua i per la seva incapacitat en el coneixe-ment de la legislació vigent.

B) SOBRE ELS FETS DEL PRIMER D15MAIO.— Degut a la campanya de desprestigi cap elnostro partit d'una forma personal i des de la premsas'ha orquestal per desacreditar suposades actuacionsdel PSM quoll (Ïcnnt4e8 de radicals i racistes, per part depolítics locals naturalment n títol personal— (MartiCifre, "Baleares" i Marti X. March en El dau núm.17), hem do manifestar el següent: I) I,'alteració del'ordre públic no fou provocada ni executada por capmembre del PSM 2) Cap membr« del PSM ha publi-cat amb anterioritat cap escrit, article, comunicat,etc. referent en aquest fet, ja que consideràvem queaixò no serviria més que per agr«uj«r la situació. 3)El PSM vol manifestar una vegada més que si bé dc-fensain i lluitan per el recobrament de la nostra iden-titat nacional, no estam en contrn de cap traballa-dor peninsular; es més les portes del nostro partit es-tan obertes també' per ells, per ajudamos a aconse-guir una millor convivència l col·laboració.

C) GUARDERIES.— amb un escrit dirigit algrup promotor de les Escoles d'Infants, el PSM escomprometé a recolzar qualsevol iniciativa que esprengués amb aquest sentit.

D) La nostra agrupació, enterada de les subven-cions del CONSELL de MALLORCA, 28 milions pera bandes de música i coros, 18 milions per poliespor-tius, B milions per a beques de 100.000 pts. als ajun-taments per a investigació de Cultura Mallorquina, 5milions en llibres, (1.500 per a cada biblioteca muni-cipal) i altres subvencions per festes populars, ha diri-git escrits a les comisions de cultura, esports, festespopulars i patronat de música i coro perqué es doniples passes per a obtenir aquestes subvencions. s>

Comisió executiva del PSM

La Fortalesa d'Albercut, els Molins d'aigua de Llinàs, l'Es-glésia del Roser-vell, qualque tafona i possessió represen-tativa d'una economia ja històrica; s'ha d'obrir, s Tia d'alli-berar, pel públic, tots els camins del camp i de la nostra cos-ta per facilitar al nostre futur turístic competitiu dequalitatel conèixer lo nostre; per això els serveis de policia hand'agarantir la pau i l'ordre als propietaris de les finques,com traten d'agarantir-lo als carrers de la Vila.

Però no tota la culpa la tenen l'Ajuntament i els nos-tres polítics, germans pecadors. L'empresariat ha d'ésservalent i seriós, emprant la mà d'obra necessària, no restrin-guint el seu negoci en base a la por, sinó cercant noves for-mes de riqueses, noves formes de vendre el seu producte;nous disenys per les velles produccions; recuperant artesa-nies ja quasi desaparegudes i modemizant-les; construintmillor, amb terminis seriós i responsables, al preu just i abastament; cobrant al seu moment i no tractant que els in-teressos dels mals pagadors ho paguin els seus obrers, me-diant, les trampes socials de sempre.

Eia treballadors s'han de fer forts als seus sindicats,no fer ni una tant sols d'hora extra, i fer durar les vaguesel temps necessari, perquè el salari arribi per viure, i pelcotxe, i per la tele i les necessitats pròpies del nostre temps,això sense haver d'arriscar la pell o rebre la malaltia quevindrà sobre els 40 anys d'edat. Ademes, hem d'entendre,que la solució no es fer-se empresari, sobre tot si no se téla preparació, la vocació i els medis per arribar a tenirempreses sèries. Se pot ésser un bon obrer, orgullós del seulloc en la societat, unit sempre als seus companys, a sindi-cats forts i, també, seriós.

Els pròxims anys, o viurem un període de renaixe-ment en tots els aspectes o ens anirem tots a fer punyetesi, estimats meus, aquest poble té capacitat per sortir enda-vant i gent que sap com ho hem de fer, tot és, i això mateixes lo difícil, que cada un sapi on és el seu lloc, i s'acabin lesbatallóles, les travetes, les capelletes, i les illetes, per comen-çar un període vertaderament democràtic, amb el reconeixe-ment del dret a la crítica, i garantitzant que els poders pú-blics no s'utilitzin per coartar, amenaçar, xantatgar o ficarla por en els ossos de la gent, en lloc de servir i governar al

poble, per al poble i amb el poble; mai contra el poble.Els empresaris honrats i progressistes stiande decan-

tar ben a les clares dels lladres i dels aventurers, denun-cian-! os.

Els obrers amb coneixement s'han de fer respectar iestimar, però sense necessitat de regalar res que sigui seu.

Els pagesos han de fer un bon pensament i sercar for-mes cooperativistes.

Els estudiants han d'estudiar i els professors en-senyar.

Les dones s'han de moure lluitant pels seus drets i noacceptar cap feina que no sigui en les mateixes condicionsde l'home.

S'ha de poscriure a tot tipus de delinqüent i no tantsols al que convé a certa classe política i social.

Els intelectuais i les seves litúrgies, que hi tenen, imolta, han de prende consciència del seu paper i deixar lesditades de mel pels infants i els beneits.

Hem d'entrar a una dinàmica de recobrament cultu-ral, econòmic i polític, i totes les forces són necessàries. Elsque se constituesquin en obstacles seran arrabassats, perquèla gent vol viure bé, i viure bé, i viure avui i no passat demà.

Necessitam feina per a tots; feina qualificada i conti-nuada, digna i profitosa. Si no hi ha feina l'administracióno podrà administrar, les lleis tornaran velles abans de po-sar-les en pràctica; els reglaments burocràtics hauran d'em-prar-se de paper higènic ; els polítics tornarán guerrers i elsgerrers morts.

"El Paro" du sensació de fracàs, decepció, misèria,desesperació. Es el problema més gros i el que mereix aten-ció prioritària. I no val encubrir "el paro" amb negocis queno són negoci, amb salaris-llimosna, amb barcos de requillapels "pûtes forasters", amb el manteniment d'empreses queno poden ésser mai profitoses, amb la crisis de l'energia,etc. etc...

Cal que "el paro" només sigui el refugi dels que novolen traballar. Res més. Aneu en pau, estimats germans.Cercau i trobareu, i si no trobau: Emigreu. Emigreu delsvostres llocs de responsabilitat.

CRONICA MUMCIPAI

V AJUNTAMENT EN CONTRA DE L'OBLIGATORIETATDE L'ÚS DE LA NOSTRA LLENGUA

Els regidors comunistes (P.C.I.B.) varen propossar quel'Ajuntament se pronuncias fent obligatori l'ús de la nostrallengua de Les Illes, conjuntament amb el castellà, en totesles competències municipals, noms de carrers, documentsoficials, oficis, actes, etc. En altres paraules va proposarl'aplicació oficial a Pollença del bilingüisme Català-castellà,com ja, ara, se està aplicant en altres organismes oficials deLes Illes. La U.C.D. se va opossar amb tota decisió i se vadonar lectura a un dictamen de la Comissió de Cultura,que dirigeix Mateu Cerdà. L'Informe, pie d'inconcrec-cions. Incorreccions i evident mala fe, no va convèncerals regidors, i el mateix Batle, per fer front a la propostaComunista, va haver de recórrer, com darrera mida d'a-vant les inqüestionables argumentacions i repliques comu-nistes, al Decret de Bilingüisme, fent una interpretació ul-tramontana d'una legalitat entesa com a mecanisme re-pressiu i no com eina d'enteniment social.

Va argumentar, la U.C.D., que el Decret de Bilin-güisme, si bé es ver, que parla de la normalització de la llen-gua i reconeix el fet de la cooficialitat del Català, condicio-na l'ús de la nostra llengua al que determini el corres-ponent Estatut d'Autonomia i, segons ells, com les DiesBalears no tenim, encara, Estatut, no cal parlar d'aplica-ció del Decret de Bilingüisme.

Dins el grapat dels pocs seriós i lamentables argu-ments d'U.C.D. per oposar-se a la normalització de la sevapròpia llengua, se varen dir coses com que l'Ajuntament nodispossa de gent qualificada per escriure en Català. Tal afir-mació, gratuita, supossa la subvaloració de la capacitatd'adaptació professional del funcionaria t i el despreci amolts de pollencins que sf poden col·laborar amb l'Ajun-tament en fer realitat aquesta necessitat cultural, tasca fo-namental, que hauria d'ésser objetiu per aquesta ja trsitaComissió de Cultura que presideix un home, un Mestred'Escole (o professor, si tant vols), que sap escriure en Ca-talà, però que pareix que no sap res de dignitat, res de polí-tica, res de patriotisme i molt menys del paper de pallassoque li fan fer, 1 que en justícia no l'hauria de correspondre.

El P.S.O.E. va votar a favor de la U.C.D.; i el PartitComunista no va exposar en cap moment que la s«va peti-ció en realitat recolzava i pràcticament reproduía, pa-raula per paraula, un escrit del P.S.M. que havia tengutentrada a L'Ajuntament de Pollença dates abans, sol.li-citant l'obligatorietat de l'ús del Català.

Auqesta jugada d'escats, aquesta insolidaritat de l'es-querra i aquesta actitud electoralista del P.C.I.B. de Pollen-ça permet que la U.C.D. continui consolidant el seu "feu-do" de Pollença i mantenint el seu aparell inquisitorial.

APROVAT L'INSTITUT DE POLLENÇADonada lectura al B.O.E. en que sortia la concesió

de l'Institut de Pollença, se va constituir una comissió deregidors per cercar els terrenys adequats per a construir elnoy centre.

Hem de recordar que aquesta concesió de l'Institut dePollença ha estat possible gràcies a les gestions públiquesrealitzades i recolzades per totes les institucions pollenci-nes, segons acord que al seu moment se va prendre entre elrepresentant de l'Ajuntament, el Sr. Batle, els representantsde les associacions de pares d'alumnes de totes les escoles dePollença i la majoria d'entitats culturals i socials pollenci-nes. Exemple d'una política en benefici del poble, per da-munt dels pressuposts simplement electoralistes a que enstenem acostumats els partits. Cal, ara, que la U.C.D. no ca-pitalitzi en el seu exclusiu profit l'èxit de tots, al manco perrespecte al mateix poble i a les seves entitats. Pel moment jahaurian d'haver previst la participació d'altres institu-cions pollencines en la Comissió encarregada de aconseguirels terrenys per a la construcció del Centre.

Les obres hauran de començar el proper any 1981.Tots els possibles alumnes de l'Institut que vulguin

preicriure's, ho poden fer.

SERRA NORD, PARC NATURAL

Se va informar del rebut del avant-projecte del Parcde Tramuntana (Serra Nord), enviat per ICONA a fi de queels Ajuntaments afectats se pronunciïn. Aquest avant-projecte és a disposició del públic, pel seu estudi i posi-sibles objeccions.

També cal recordar que aquest Parc Natural de la Se-rra Nord, si se arribas a fer, suposa cobrir unes aspira-cions cions ja generalitzades a tota Mallorca, però que undia, fa ara un grapats d'anys, varen impulsar un grup dejoves pollencins enamorats de la seva Serra.

L'Exercici de memòria, a vegades, podria enquirira qualque polític.

Jerónimo Riusech Bisafiez & Hijos SA.CONSTRUCCIÓN Y OBRAS PUBLICAS

ROSERVELL, 9 - POLLENSA (MALLORCA) Tolfs: 530208 - 530212

11 JULIOL 1980-PAG. 3

CARTA OBERTAAL REGIDORDE CULTURAI AL SR. BATLE

Lamentable i avergony-dor espectable el que estanoferint aquets senyors quecobren un sou per afomen-tar, promocionar, coordi-nar les activitats culturalsdel nostre poble. Pollença,un dels pobles mes ricsamb activitats culturals detot l'estat espanyol, resultaque té un ajuntament queen lloc d'ésser el capdevan-ter amb aquestes activitatsés ub obstacle pel desenvo-lupament de la nostra cultu-ra. Perquè supòs, que el Sr.regidor de cultura, D. MateuCerdà, sab molt bé que elconeixement de la nostrallengua és una peça impor-tant de la nostra culturai una eina per el seu conei-xement.

Cal demanar al Sr. Batlei al regidor de cultura, qui-na és la cultura que teòrica-ment defensen i per tantquina és la llengua queutilitzen per fer-ho?

Després del darrer plemunicipal, aquesta pregun-ta va quedar prou aclarida,quan l'UCD no volgué in-troduir el català oficialmentdins l'ajuntament. La pro-posta presentada per el PSMel 15 de maig i duita al pledel 29 de maig pel PCIB,

fou debatuda el 26 de junyi refuada per l'UCD i elPSOE.

Crec que aquesta vegadas'han passat amb el seu de-sig d'oposar-se a tot allòque no sigui fruit de la se-va mostia imaginació i ane-mica iniciativa.

Desgraciadament el Sr.Mateu Cerdà tenia raóaquesta vegada... els funcio-naris, no estan preparats.S'ha fet un curset de cata-là i segueixen sense estarpreparats, el Sr. Mateu Cer-dà dona classes de catalàals seus alumnes i no tétemps ni ganes de dedicarpart de les seves ensenyan-ces al funcionaris. No seràque ell tampoc té massainterès en saber-ho, per-què de les tres hores de ca-talà que ha de donar obli-gatòriament al seu curs—segons els decret de bilin-güisme, Sr. batle-només endona dues i una de religió?no resà que tampoc te mas-sa capacitat per fer aques-ta tasca, ja que sabem queels exercicis dels seus alum-nes els hi ha de corregir unprofessor de català? Compot estar la comissió decultura d'un ajuntamentd'un poble cult com és Po-llença en mans d'una perso-na inepta i manipulada perles gerarquies del seu partit?Com és posible que.tot unregidor de cultura, quan esva crear una entitat cultu-ral a Pollença —que si llui-ta per la nostra cultura-nò tan sols no la recol/.às,sinó que a l'acte de presen-tació mostras el "plumero"indicant públicament queno veia la necessitat de lacreació d'aquesta societat?

Un altre que és va pas-sar for el Sr. Batle, quan di-gué que això no esta legislati que haviem d'esperar que

l'estatut d'autonomia hocontemplas.

Jo no som un espert enlleis, pero el batió si queho es i si és llegueix elREAL DECRET 1111/1979de 10 de maig, pel qual esregula l'us de les distintesllengües espanyoles en lesactuacions de les corpora-cions locals, veurà que si esposible que l'ajuntamentescrigui i parli en català. Lallei també preveu que si nohi ha personal qualificat,com per exemple el secreta-ri, es pugui habilitar altrespersona per ajudar-li.

Segur Sr. Batle que aPollença en trobarà que lidonaran una mà, sense co-brar-li res. Com podem veu-re no es tracta de que la lleino doni facilitats, ES QUENO ES VOL FER.

Per acabar deman al re-presentant de la comissióde cultura de l'Ajuntamentque acepti un debat públicsobre aquest tema, el dia illoc que més li convengui,en participació de les enti-tats interesades. Esperantla seva contesta, em despe-desc atentament, demanantal Sr. Batle que vagi cercantun sustituí, mes d'acordamb els temps actuals, mescapacitat i que un momentdonat pugui donar una ex-plicació al poblo de les sevesdecisions.

TOMEU PAYERAS

PROBLEMATICADE LA

DEPURADORAEsperant sigui publicada

aquesta carta, ja que el temaes des del nostre punt de vis-ta bastant greu.

Des de l'any passat hi ha

un problema en la depura-dora sobre el qual s'han pu-blicat articles a Ultima Horai El Gall, denunciant el malfuncionament de la mateixa.•Però fent referència al da-•rrer escrit en U.H. en que'parla de que os va entregar.un pleg de firmes dels més

• perjudicats i interessats.. Així l'encarregat o enginyer•de la depuradora on lloc de'tenir un debat com es vademanar a l'ajuntament per

•a convocar una taula rodonaò quadrada composta per elballe, per l'encarregat o en-ginyer, el "jefe" territorialde sanitat i una representa-ció de veinats. En lloc d'ai-xò es passan els plens sensetractar el problema però sipresionan! o debutint —poruna part que és la de sem-pre— per que es concedes-quin permisos d "urbanitza-cions que es d'allà a on estreuen els... per a repartir-los entre els... Endemésd'això els dos treballadorsde la depuradora s'atrevei-xen —no sabem baix quinesdirectrius— a censurar i in-sultar al corresponsal deU.H. tractant-la d'antipo-llencina i altres subtilesesque més val no reproduir.Em deman com és possibleque un problema tan greucom és lu contaminació delspous d'aigua potable, degutals vessants en el llit dol to-rrent de Sant Jordi, de lesaigües no depurades ni tansols tractades por la deixade-sa del conjunt de personalja que les anomalies en elfuncionament de la depura-dora es poden solucionar enmedis i dedicació i no fenthort per el personal, sabentque el temps que es fa hortes deixen de treure els sedi-ments de les áreos de sccat(cor del sistema de la depu-radora) i per tant el tracta-

ment de fang és nul en loqual es vessan tot el contin-gut d'impureses al llit del to-rrent sense altre procés queel de batre o mesclar les in-feccioses impureses al ma-teix, per unes turbines ino-perants. Aquestes turbinestenen piles en sec que qual-sevol que no sigui entès enla matèria - hi ha fotos qusho comproven— s'acrivellani es rompen. Em demanmós, en els anteriors escritses denuncien les causes is'apunten solucions per alfuncionament normal comentubar fins n la mar, apro-fitament de les mnteixos perregadiu que ós el més lògic,poro en qualsevol eas siguil'alternativa que os prenguis'han de donar unes garan-ties de que les aigües hansigut tractades. Recordamque el màxim d'impuresesdesprés del tractament sónde 15 a 20 miligrams i quede lo contxari es dóna eltractament com a nul, pun-tualitzant que ni tan solsaixí el Ministeri do Sanitataccepta aquestes aigües perregar hortalises, és u dir queen lògica s'han d'utilitzarper arbres.

Sabem que el bolletí del'Ajuntament parla d 'unprograma de regadiu, moltlloable, però que "a priories tractin les aigües i no ensenverinin de sals i soses Icsterres a tractar.

Per acabar, quanta pa-ciència se li pot demanar alveinut ja que duini un anyen males olors, moscarts ivegent nigüu que al conta-

minar-se en el millor delscasos ens pot causar malal-ties irreparables? Sr. Vila noamagui més el cap davalll'ala i enllestesqui el proble-ma amb decisió ja que no-més es monetari i de dedica-ció al mateix i no obligui alsveinats a prendre decisionsque u tots ens sabrà greu jaque de tots els pollencinsés el problema.

Podro Gonzales Gallego

Jo sí* que rl (riunii' no é»solsnmeiit guanyar, se qnc noc's solsiinieiil una ' inrs iID d'arriliar rl primor.

lo pens, com il "MARQUESI)K OOtlRKRTAlN", que l'im-portant ¿s participar.

Ja sí que «m prenguéremavantatge, tanta avantatge, quevaig ilir, que ilo la "l'laca" del'ollenra fins al "l'uig". Fniprea-rion nié,« di' 1/2 h o i . i .

Jo i i n i - que confettar davnnttothom nue el "JUAN" Mim[u anyal.

I rom a l i n a i , noln diré qnc,rom wmprr, indii* en les olim-piade.s clafliqucs l ' I n t u i r guanya alos maquineu.

Jo, home, cncalivnl de la mà-quina, ara, i aquí vull aaliidarl'home que m'hu agiianyat.

l 'KKKl 'AYKKAS

NOTA

Poi bon funcloïKimiînt fin la succiò, cai quo lus curtosno tonguln mós d'un loll dVxtmisio. Aix l Limbo 6s condi-ció indispensable por n la sova publicació, quo vnmniin f i r-mados, amb nom i mìni, dui DNI. A sor posslhl« coiivi-ndri.iposar un Hlol a la caria.

és una promoció de la caixa d'estalvisde pollenpa "colonya"

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE D'EN JOSEP MUNTANER "FUSTERET"

; ] • • ' • . Un. nou poeta ha nascut per el poble de Pollença. La veu novella d'en Josep. Muntaner i Cerdà "en Pep Fusteret" s'ha ajuntat a l'ample nombre de poetes pollen-cins que fan bo això .tant manejat de "pollença... terra d'artistes".

I de passada hem de dir, perquè sabem que els poetes —ni cap artiste— tenenedat—, que aquest primer llibre "Gotes de Mel" d'en Josep Muntaner, ha sigut fetquan l'autor ja resquilla els setanta, encara que recull poemes de la seva joventut, comel que reproduïm:escrit a la presó provincial de Palma el 4 de Maig de 1941, quan elpoeta estava empresonat —que no condemnat— per motius "polítics".

"GRAT RECORD"

Closos els ulls, jo somniavaque, ajaguda al costat meuamb tos llavis de gitanaTot besant-mem'adoraves com un Déu.Somrient, dins tes caricies,hi trobava un gran consolDe ta boca amb les delicies,que dins l'ànimatu em treies tot el dol.Dins tos ulls meravellososmirant-me, veia el destí.Amb Hambreigs esplendorososTos cabellseran l'a uba del matí.Del moment passat anitguardaré sempre el recordSi despertar ha d'ésser trist,¿no és millor somniar fins a la mort?

Hem d'afegir que la presentació del llibre tingué lloc en el saló d'actes de laCaixa de Colonya, en un simpàtic i emotiu acte, en el que En Bernat Gfre, amb unparlament senzfll i sentit, sintetitzà la vida d'en Josep Muntaner i Cerdà, intercalantpetites anècdotes relacionades amb la seva obra poètica. Així mateix En Miquel Botallegí un poema dedicat al novell autor.

Per la nostra part reiterar l'enhorabona i desitjar que aquest llibre "Gotes deMel" que avui saludam, no sigui el darrer.

EN TOMEU CERDÀ I REINES 'TOMEU XIMET", HA MORT

En Bartomeu Cerdà i Reines, més conegut com En "Ximet", tan vinculat i du-rant tant d'anys a la vida esportiva del nostre poble, s'ha mort. Era un personatgeentranyable, una institució a dins l'ambient futbolístic pollencí, i un bon amic detots els joves.

Des d'aquí, al temps que donam el condol a tots els seus familiars, voldríemque aquesta petita recordança fos un petit homenatge a la seva memòria.

CURSET D'EN ANDRE TORCQUE SOBRE HIGIENE VITAL

Atenent les demandes d'un grup, cada dia més nombrós, de joves poDencins in-teressats per les activitats naturistes, la Caixa de Colonya ha patrocinat un curset, dic-tat per el prestigiós naturista André Torcque, impulsor de la Institució "PUERTASABIERTAS". Aquest curset, impartit cada divendres des del 20 de Juny fins al 11 deJuliol, abarca tots els aspectes relacionats amb la salut, des de l'alimentació fins a lapau espiritual, explicat d'una forma senzilla i amena, una de les màximes d'aquestnaturista és que tot el que és complicat d'assimilar o econòmicament car -relacionatamb la salut— no serveix.

Juliol 1980

11 JULIOL 1980-PAG. 4

ELS NOSTRES NUMEROS

<«»« »-•**> vm

LA CAPELLA MALLORQUINAEN EL CLAUSTRE DE POLLENÇA

(Fragment)Càntic de recordança i homenatge

en complir-se els deu anys de la seva creació.

Quan l'hanno nia, que les veus ajusta,curullà els cors de musical dolcesa,l'amor de la Capella Mallorquina,amb la potència universal dels genis,signà camins de pau inexhauribleper als homes oberts a la concòrida;i les notes més pures renasquerencom la claror de dins els ulls de l'alba,perquè el miracle cap al mon creixiades de l'encís del Claustre de Pollença,amb el batec i l'ànsia de Beethoven,la plenitud de Bach, la gravidesaromàntica de Schubert i la gràcilfidelitat de Mozart a l'essènciadel missatge de l'art que renovellales arrels de la vida i l'esperança.

MIQUEL BOTA TOTXOPollença, 1976-PAU

PREGO DE FESTESi CONCERT la CAPELLA

MALLORQUINA

L'AJUNTAMENT dePOLLENÇA i LA CAI-XA D'ESTALVIS DELES BALEARS -SANOSTRA- vos convidenal PREGO de FESTES, acàrrec de Joana Serra deGayeta, Llicenciada enFilologia; i al concert dela CAPELLA MALLOR-QUINA, dirigida per Ber-nat Julià, dia 25 de juliol.

ALTRES ACTES DE LES FESTESDE LA PATRONA 1980

També tenim el gust d'anunciar-vos la celebra-ció dels següents concursos:

De RANDES i BRODATS -Exposició en elConvent dels Sagrats Cors-

De VENTALLS -Exposició a la Residència So-cial-.

Amb UN CARAMULL DE PREMIS. Animeu-vos a participar-hi.

IGUALMENT, vos convidam a la sessió de cinededicat a TRADICIÓ i CULTURA POPULAR MA-LLORQUINA -Cavalllets de Felanitx, Cossiers d'Al-gaida i Montuíri les Àguiles de Pollença i Simulacrede Moros i Cristians, de Pollença-, del realitzador Vi-cenç Matas.

ESPAI PATROCINAT PER LA

fà CAIXA D'ESTALVISV DE LES BALEARS

"SA NOSTRA'

11 JULIOL 1980-PAG. E

EXCURSIÓ PER L'ILLADE MALLORCA

Pere Llobera i Cariaves

Amb la intenció de donar a conèixeruna mica més la sava activitat, la Secció deMuntanya del Club Pollença vol oferir allector una sèrie d'itineraris d'excursions perl'illa i centrant-nos una mica més al termede Pollença.

Hem volgut començar amb un article

que va publicar el nostre company PereLlobera a la revista VÈRTEX, de Catalunyaamb la finalitat de mostrar a la gent de fonde l'illa les possibilitats muntanyenques dela nostra estimada "Roqueta".

Secció de Muntanya del Club Pollença.

En una sortida que vaig fer als Pirineus em va sorprendremolt que un grup d'excursionistes em fessin la pregunta se-güent: "A Mallorca, hi ha muntanyes per a poder practicarel muntanyisme o l'escalada?"

Molta gent de la península que no ha visitat rftai les Illeses creu que només són un tros de terra amb hotels, xalets,platges i turistes. De tot això, n'hi ha, però també hi hamuntanyes.

En aquest espai que m'ofereix la revista VÈRTEX vulldonar a conèixer la Serra de Tramuntana de l'illa de Mallor-ca, on es poden trobar verticals absolutes de 500 a 700 m. imuntanyes de 1.443 m. com el Puig Major.

Aquest itinerari que descriuré cobreix quasi tota la Serrai les elevacions més importants de l'Illa.

PRIMER DIA(Posem per cas que la sortida sigui de Ciutat de Mallor-

ca). A primeres hores del matí agafarem un tren que hau-rem de deixar a Inca, i des d'aquí un autobús ens durà finsal poble de Pollença, poblet antic de fundació romana, ro-dejat de restes de poblats talaiòtics, i poble nadiu del poetamossèn Costa i Llobera.

Sortint de Pollença ens trobem amb la Vall de SonMarch; al fons es veu el Puig Tornir, de 1.102 m. En 5 horesde camí arribem a dalt d'aquest puig; des d'aquí es pot veu-re tota la comarca de Pollença, Port de Pollença, Formentori Badia d'Alcúdia. Després baixarem a Lluc, on hi ha un mo-nestir que ve a ésser el "Montserrat de Mallorca". Aquí seràon podrem passar la nit i dormir.

SEGON DIADesprés de deixar Lluc ens dirigim cap al "Puig de Massa-

nella" de 1.352 m. El camí de pujada es bastant costerut,però està ben senyalitzat fins a dalt.

Des d'aquí dalt oi paisatge és meravellós; es veuen les ba-dies de Palma, Alcúdia, Pollença; i els dies de bona visibili-tat també es poden veure les illes de Menorca i Cabrera. Uibaixada, la farem per les Casetes de la Neu, i des d'aquí aga-farem un caminet que per dintre d'un espès bosc d'alzinesi pins ens durà fins a la Font del Prat, un lloc ideal per a di-nar-hi. Al capvespre, un eiiminet ben mareat ens durò finsal Gorg Blau. Com la mateixa paraula diví, abans era un pe-tit gorg, ara és una presa artificial on los aigües han cobertimportants construccions talaiòtiques. Després anirem al Plade Cuber, convertit fa poc, per mitjà d'una presa, en llac.

Aquestes dues embassades estan sota la vigilància del ma-jestuós Puig Major (de 1.443 m.), coronat amb els radars dela Base Militar Hispanoamericana que destrossen la salvatgesilueta d'aquest puig, on tot és roca calcària sense quasi gensde vegetació.

Seguint .el camí del Pla de Cuber ens trobarem amb elPuig de l'Ofre, de 1.090 m. S'hi pot pujar a dalt en mitjahora; després baixarem a les cases de la Possessió de l'Ofre.Des d'ací al refugi on dormirem només hi ha mitja hora decamí. Aquest refugi es diu "Joaquín Quesada" i és propie-tat del Foment del Turisme. A cinc minuts d'aquest refugihi ha un mirador que és a dalt de tot del "Cornador", unamuntanya de 955 m. amb una gran vertical on s'han obertun parell de vies d'escalada. El panorama des del miradorés impressionant; just a baix es veu el barranc de Biniaraix,els poblets de Fornalutx, Biniaraix, Sóller i el seu port.

TERCER DIADeixem la caseta-refugi i ons dirigim cap a les munta

nyes que tenim davant els nostres ulls: In Serra d'Alfàbia, d«900 a 1.100 m. En aquesta altura també ens trobarem ami'l'estació de la Telefònica i un repetidor de TVE, que amiles seves antenes i renous estranys destrueixen el paisatgela soledat d'aquestes muntanyes.

Baixarem al Coll de Sóller per poder agafar el camí qu<puja al Teix (de 1.003 m.). Des de dalt. veurem tots els camins i totes les muntanyes que hem pujat des de Pollençifins a q u í , la vista és senzillament impressionant. La baixadala farem en direcció a Valldemossa, pels camins que va fe:construir el gran enamorat de Mallorca i de les seves muntanyes, l 'arxiduc Lluís Salvador. A mig camí, sota uns granpolls, ens trobarem amb una font, i serà el lloc adequat pea dinnr.

Al capvespre arribarem al poble de Valldemossa, on epot visitar la Cartoixa, que va ésser un hivern la residenci:d'En Chopin i Na (ìeorge Sand.

QUART DIADeixarem Valldemossa, i pol camí de Sa Baduis pujaren

fins a Sa Mola, i hnixarum cap a Esporles pel camí de So:Cabaspre. Després d'haver visitat el poblet pujarem a Feimita Maristella, després a la fita d'Es Hom, de 833 m. Ba!xaroïn al poble de Puigpunyent, i îles d'aquí, per prendrcomiat de les muntnnyes de Mallorca, pujarem al Puig dCialatzó de 1.02(5 m. Dos de dalt d'aquesta muntanya pedrom veure tota l'illa, des d'Alcúdia fins al Port d'Andrat>

La baixada del (ìalal/.ó, la farem en direcció a Galileique és un petit poblet de muntanya. Des d'aquí un autibus ens tornarà a Ciutat.

LA FESTA DELS PAUMERS, UNA TRADICIÓ A RECUPERARPer Miquel Àngel March

Pocs paumers deuen que-dar a Pollença, un, dos, perventura tres. D'aquí un pa-rell d'anys tal volta cap. Elspaumers o collidors de pau-mes, desapareixen. El plàsticha arraconat aJ garballó quedurant segles i més segles ha-via constituït un element bà-sic del viure de la nostra te-rra. Els paumers al llarg delstemps han tengut una im-portància econòmica innega-ble. Hi ha notícies que ensdiuen que abans de la con-questa ja existia a. la nostravila una indústria casolanade transformació de la pau-ma.

I per Sant Jaume, elspaumers feien festa. La dia-da de Sant Jaume era una deles festes més típiques i tra-dicionals de Pollença. El ballde bot hi era ben present ala Plaça de L'almoina, plenade gent i on l'olor d'alfabe-guera marcida i murta calci-gada ho envaia tot. La plaçaera el centre de la festa il'ambient era d'allò mesgran.

Ramon Picó i Campamar(1848-1916), poeta de Po-llença, Mestre en Gai Saber,fill ü.lustre de la vila, guar-donat en moltes ocasionsper les seves creacions, té unpoema escrit en llenguatgepopular pollencí, autènticajoia de la poesia popular, ti-tolada "Eu Celle". Aquestacomposició reflexa d'unamanera esplèndida l'ambientde la Festa de Sant Jaume,sobre tot el ball de bot de laplaça de l'Almoina. Pel seuinterés i per la seva bellesa,val la pena reproduir-lo sen-cer:

EU CELLE

Berganteils, fel-vós la clenxa,posau-vos eu vestit nou,que la plaça està enramadade canyes verdes i poll.

Anau-tií només que siaper sentir la bona olord'eus brots de murta floridaqu'han escampat p'eu trispol.

Eus festers estan encesos,i a la clara resplendorcom lluen les Creus de Malta,cordoncillos i botonsl

Batle i obrers ja se'n vénenamb una guarda d'atlotsque duen faies encesescorreguent i pegant bots

Les xeremies ja s'inflani grunyen a poc a poc;¿no sentiu eu tamborinocom ressona i fa renou?

Ala, atlots, cap a la plaça,que vos crida'u fabiollsus correu! Aqueixa és bonal¿Qué hi anau sense sarró?

Mirau qu'eu bâtie ja encantala primera, i són ben moltseus qui la volen: ja hi diuenper dotze lliures i sous!...

¿No trobau que dotze lliuresper la primera és ben poc?pujau-la fins a cinquanta,què cinquanta! a cent i totl

De lleuger sabeu que hi botaisabeu que hi volta d'airósun bergant amb les butxaquesbuides, ben buides del totl

¿I qui no tira cent lliuresper pegà un parei de botsi per suar la paletai fer-se anà eu cap entorn?

Ja comencen!... Xeromles,tamborino i fabiol,tot gruny, yemega i grinyola,volta i boteja tothom I

Berganteils, cap a la placafalta gent, i fora soniAla, atlots, a batre murtafins demà que surti el soll...Jo, mentrestant, com un frareque viu retirat del món,dins eu celle xano, xano,me'n irà a tastà ou v/i dolç.

I assegut ran d'un bota,com romeu prop d'una font,ompliré i buidaré alogreeu cadaf més gran de tots.

I me'n riuré de to« voltrosqu'anau darrera l'amo,fins que eu montona m'ageguii acluqui eus meus uis la son.

Fa molts d'anys que lafesta es va perdre. Crec quepoca gent encara se'n recor-da d'ella. Jo supùs que lapèrdua d'aquesta tradicióanà lligada a la pèrdua d'im-portància de la indústria ca-solana del garballó i lògica-ment dels paumers. Així itot, Miquel Bota Totxo, de-gà dels poetes pollencins, vacompondre una poesia tito-lada "La Festa de Sant Jau-me", que comença així:

"Avui és Sant Jaume, tradi-ció i festa.

El vespre a la plaça la dançariurà;

la gent, enllestida, hi aniràxal esta,

i l'or brillarà.

LA FESTA D'ENGUANY

Quasi no hi ha collidorsde paumes, però si gent que

no vol deixar passar l'ocasióde recuperar una festa i unatradició més per Pollença.Es evident que ja no tendrael sentit originari. Els tempshan canviat, ja no hi ha co-llidors. D'altra banda elmateix ball de bot, centrede la diada, ha canviat desentit i formes. Avui en diael ball de pagès ha passat aser, en la majoria de casos,un simple espectacle, sotaformes folklòriques, mirantmés la pesseta que res, obli-dant i arraconant el caràcterde diversió i a la vegada demedi d'expressió d'una cul-tura, com succeïa en aquelltemps.

Enguany la festa delspaumers tornarà a ser reali-tat a Pollença. Evidentmentnomés es conservaran lesformes, ja és molt. El dia deSant Jaume tornarà a ésserfesta major. La Plaça del'Almoina romandrà estiba-da de gent, i plena de murtai alfabeguera. El ball de botserà una altra vegada pilarde la diada, a falta de qual-que cosa més.

La poesia de Ramon Picói Campamar semblarà ésserrealitat una altra vegada.

La Festa dels Paumers notendra el sentit originari queli pertoca i la va fer néixer.Ara bé, conservarà el seucaràcter festiu, encara quenomés tengui aquest. LesFestes sempre venen bé, isempre seran font i expres-sió de l'alegria d'un poble.

Enguany, si Déu vol, Po-llença recobrarà una tradi-ció i una festa perduda famolts d'anys i això s'ha decelebrar i s'ha d'alabar i re-

colzar.Per cloure, val la pena re-

cordar un grapat d'estrofesde "Eu Celle", animant aljovent a participar-hi:

"Berganteils, fel-vos la clenxa,posau-vos eu vestit nou,que la plaça està enramadade canyes verdes i poll.

Anau-hi només que siaper sentir la bona olord'eus brots de murta floridaqu'han escampat p'eu trispolBergantells, cap a la plaçafalta gent I fora soniAla ntiots, a batre murtafins demà que surti el sol...

Miquel Àngel Mat

11 JULIOL 1980-PAG. 6

CULTURA POPULARXERRADA AMB ELSANGUILERS

UNA FAMÍLIA AMB TRADICIÓ MUSICALEn aquesta secció de Cul-

tura Popular hem trobat dedonar a conèixer un poc lahistoria d'una família quepodríem anomenar; eminent-ment musical.

Vàrem passar una vetlla-da que durà fins a les 12.quasi bé el personatge quecentrà aquesta xerrada fouel germà Anguiler: Pep Cla-dera Gamundí.

Ell fa un parell d'anys vadeixar d'estar entre nolstros,concretament 8. Els altresdos germans, Jordi i Toniamb el nebot Joan (Fillde Mestre Pep) ens expli-caren tot això del seu parei padrí respectivament.

LA GUITARRA ESTOCAVA D'UNA ALTRAFORMA

Per passar el temps da-vant el foc, el meu pare enscontava qualque conçonetaacompanyant-se de la guita-rra, per cert que en aquellstemps, la guitarra no se to-cava com ara, és a dir. La

forma d'agagarla era distin-ta, en lloc de sostenir-lade forma horitzontal (comara es fa) es tocava vertical-ment.

MESTRE PEP. ELSGERMANS LI DEIEN"EL JEFE"

Mestre Pep va anar aBons Aires quan tenia 25anys, amb ell se'n va dur totel que sabia de música ipoques coses més.

El Mestre allà va feramistat amb un músic ga-llec, "Chimago" es deia.Aquest Mestre li va en-senyar moltes coses que ig-norava, (en matèria musicals'entén).

A part d'aprendre novesnotes també va fer de ca-marer a un restaurant. Aquíva ésser on va perdre la mei-tat dels cabells, a resultesd'una cremada de cafetera.

Cinc foren els anys quepassà a Bons Aires desprésaltra volta cap a Pollença.

La gent major se'n pot

RIEGO POR GOTEOLA SOLUCIÓN À SUS PROBLEMAS AHORRANDO AGUA YMANO DE OBRA, ES MUY ECONOMICA, USTED MISMOPUEDE INSTALARLO, SE LE FACILITARA TOO A INFOR-MACIÓN. MATERIAL NECESARIO CON MANGUERAS GA-RANTIZADAS.

ESTUFA - CHIMENEA -FRANKLIN

MARTORELL TORRANDELLTODO PARA LA CONSTRUCCIÓN -TRANSPORTES

Agente Pinturas "RIPOLIN"TITO CITTADINI, 8 - TEL. 53-0549 • Pollenia (Mallorca)•PAVIMENTOS GRES Y CERÁMICOS•REVESTIMIENTOS•AISLANTES•FIBROCEMENTOS•TUBOS DE P.V.C. RÍGIDOS Y DE PO LIETI LEÑO

BLANDO ESPECIAL PARA RIEGOS PO R GOTEO•IMPERMEABILIZANTES

o »REFRACTARIOS•CEMENTOS, PREFABRICADOS•MANGUERAS Y ASPERSORES

PRECIOS ECONÓMICOS

recordar d'un bar que abansera una barberia, es deiaCa'n Benito, situat a la Pla-ça Martorell i també d'unaltre que es deia Ca'n Su-crer. Doncs a tots dos elsva posar mestre Pep An-guiler. D'aquests dos bars elque tengué darrer va ésserel que més va disfrutar ambla guitarra., aquí s'hi tira-ren una guarda de soldats,(la majoria eran bascs), icada dia s'organitzaven fes-tes, cantant i sonant passa-ven el temps. Amb aixòva entrar el moviment is'acabaren les cançons i tam-bé les rialles, més que resperquè no eren de l'agratdels Falangistes. Degut a totaixò, l'enviaren a demanarde l'Ajuntament i li ferenun interrogatori de pinyolvermell, sort que se'n va des-fer bé i se va saber defen-sar, prova d'això, el deixa-ren fugir a ca seva. Si nohagués estat així, no n"ha-guesin cantat galls ni galli-nes d'ell. Deixat el bar ten-gué que cercar un a al tra for-ma de vida per guanar-seles sopes, la primera que livengué davant fou fer feinaa la carretera del Farò deFormentor i més tard a lacarretera de Lluc. Més enda-vant va fer feina de carbo-ner, també va estar de do-nat al roser-vell, després eljubilaren.

Tot i amb això ens hemoblidat de dir que es va ca-sar, la qual cosa passa quantenia 31 anys, l'afortunadafou Aina Seguí Alca!, delmatrimoni rengueren tresfills, na Maria, na Magdale-na i en Joan.

L'ESBART POLLENCI.— L'esbart pollencí es vaformar a l'any 1958 fouquans els Anguileres, no totsperò si dos dels seus repre-sentants; Mestre Pep i el seu

fill, anaren a Santander pera participar a un concurs demúsica popular. Abans hihavia hagut una espècied'eliminatori a nivell de Ma-llorca i quedaren els pri-mers. Allà aconseguiren elsegon premi nacional.

No era la primera vega-da que sortiren de l'Dia aconcursar, dos anys abanshavien estat a Madrid, ambun grup de la secció feme-nina del moviment; aconse-guiren un gran triomf.

Mestre Pepe es va dedi-car un parell d'anys a en-senyar a tocar la guitarra,els seus alumnes eran gene-ralment gent jove, d'aquíque se formas la tuna.Ocorregué à l'any 63 i ac-tualment ha desapereguda.

EL GERMÀ JORDI-Mestre Jordi era te 72 anys,igual que l'altre garmà mespetit Toni ha fet quasi sem-

De fonts generalment ben informades, ens haninformat que han començat unes negociacions desti-nades a aconseguir la fusió dels equips de fútbol Po-llença i Cultural. Sembla ésser que el Club Culturaldel Moll ha enviat una sol.licitud de fusió dels dosequips en unes condicions dignes i accpetables pertots dos. Ara la directiva del R. Pollença té la parau-la. A l'hora.de redactar la notícia encara no podemdonar a conèixer cap resultat concret que suposamse produira en dates properes.

CARNISSERIACHARCUTERÍA

L'HORT NOUVIA POLLENTIA, 11

COMANDES Tel. 53 03 55

GRAN VARIEDAD DE PLANTAS

GABRIELMARTI VENSALA

PLANTACIÓN Y CONSERVACIÓNDE JARDINES

Alhucasim/3 VIVEROS: Carretara de Lluc km. 1,100POLLENSA • Mallorca Tel. 53188S

pre de picapedrer. L'instru-ment que sempre li ha anatbé és la bandurria. L'any1960 convidaren l'abans es-mentada Secció Femeninaal festival de Niza als An-guilers, llevat de MestreJordi. Els altres germans,trobaren que no s'havien defer parts i quarts i de copdigueren: "si en Jordi no venoltros no hi anam. Així vaésser com la Secció va tenir-se que presentar al Festivalsense els Anguilers.

La guitarra va tenir un re-presentant dins la familia,ens referim a mestre ToniCladera (Anguiler) que vanéixer l'any 1915 i que maiha faltat a les festes de ballde bot. Encara amb el seugermà Jordi i el nebot Joanforma part de l'Esbart Po-llencí.

Ens contà que abans sor-tien a tocar a la mala hora.

De vegades eren les dues dela nit, la gent obria les fi-nestres i deien "calla queara sonen". Després ens hafet un poc de memòria i ensha explicat el que signifi-cava la guitarra per ells quaneren nins i els altres instru-ments musicals que semprehi solia haver per ca-seva.Mos diu: "la música de laguitarra va servir per a man-tenir junta a la familia".

Nota.— No hem anat acercar les dades dels altresgermans, perquè saben queson molts (deu), i ara si elscomptes no mos engañenn'hi ha vuit de vius. Desit-jam que la música els sabímantenir junts, no nomésals tocadors sino a tots elsaltres.

Pep BordoyJoan Líompart

VENC SEAT 850 PM-A. 2603Informes, 530308

Plaza Ca les Munnars, 22,2.°

AGRAÏM ALS CLIENTS

LA SEVA COL·LABORACIÓ

i ESPERAM ATENDRE'LS

DE LA MILLOR MANERA

ESPAflOLNOI X131

; v-"\.- \f

Afc' -a

PLAÇA MAJOR, 2TEL. 530002

POLLEPÎÇ

11 JULIOL 1980 "PAG. 7

TOROS, AIGUA I FESTAMolta de gent es va con-

centrar a la finca d'En Ber-nat Redó a veure torejar unavaqueta, amb motiu d'havertrobat aigua en quantitat,tal com van prometre quanva començar a fer el pou.Després se va rostir i tothomque va voler va estar convi-dat.

* * *

ROMPUDA DEL'EMISARI SUBMARÍDE SANT VICENÇ

La setmana passada seva rompre l'emisari subma-ri que duu les aigües resi-duals de la Cala Sant Vi-cenç lo que provocà l'afluen-cia de brutor a la platja,amb greu perill de contami-nació.

AMENAÇA DE BOMBAA

FORMENTORDimecres dia 25 de juny el demà ü hi va haver una veu

femenina que va telefonar anunciant que s'havia col·locatuna bomba. De l'hotel es va cridar a la guardià civil que es va-ren presentar en gran número.

A l'hotel durant 24 hores hi ha un guardià jurat queveda, aquest guardià va agafar la gent de confiança i els hidonà l'ordre de cercar i callar, perquè no hi hagués pànic coml'any passat, el dia de la Patrona. Una vegada haver rcstrejatl'hotel de cap a peus i no haver trobat res es va doblar la vi-gilància per l'exterior amb personal propi, procurant que novingués ningú desconegut o sobre a on volien anar els que allàarribaven.

El dijous 26, la mateixa cridada amb la mateixa veudel dia abans. L'hotel estava prou recercat i com la possibili-tat de que hi hagués passat qualcú o qualque cosa per alt eraquasi nulJa es va restrejar a fons el jardi, voltans i a l'interior.Tot això, amb la col·laboració de la guardià civil.

El President de Govern ha de tomar pel mes d'agosti és per aquest motiu que es seguirà extremant la vigilància.

EL DIA 25,SANT JAUME, EXCURSIÓEN BICICLETA

Enguany, la Patrona començarà espor-tivament. Així el dia de Sant Jaume, pri-mer dia de festa, tendra lloc el dematí, unamarxa ciclista o una passejada en bicicle-ta. L'itinerari encara no està fixat, peròsegurament anirem per Ca'n Cap de Bou,Llenaire, El Moll i Pollença.

No hi haurà premis. No se faran carrers.Només volem colear en bicicleta i passargust i res més (quasi res). La partida serà

del Club Pollença a devers les deu i mitjadel matí. Supós que a mig dia ja podrantornar a esser per aquí qui vulguin. Els al-tres quedaran a dinar per devall qualquepi de la ribera. Per si fa bon temps, convédur banyadors.

La Caixa d'Estalvis de les Balears "SaNostra", ens ha comunicat que oferiràrefresc per a tots els corredors.

MAM.

TRES ENTITATS LOCALS, CONTRALA URBANITZACIÓ DE L'ALBUFERETA

Dins el période d'infor-mació pública i de presenta-ció d'al·legacions i recursosen relació al Pla Parcial d'ur-banització de l'albuferetade Pollença, tres entitats lo-cals, varen presentar les se-ves respectives impugna-cions al projecte. Es tractade l'agrupació Comunista dePollença (PCIB), la Uniólocal de Comissions Obre-res, i la Secció de Defensade la naturalesa del ClubPollença (GOB-PoUença).

Les tres entitats en els

seus escrits, feien referènciaa la degradació ecològicaque sofriria l'albufereta encas d'ésser urbanitzada. Aixítambé feien referència alsefectes negatius damunt elturisme, i a les nombrosescontradiccions amb la le-gislació vigent (Pla Generald'Alcúdia, Pla Provincial,Llei del Sòl.... Fen refe-rència a la privatització d'unbon tros de costa que supo-saria la seva aprovació, elsescrits acaben assenyalant la

necessitat de comptar ambespais naturals verjos, i pro-tegits.

Sobre el Pla parcial,l'ajuntament d'Alcúdia en-cara no ha aprovat res. Abui tot hem d'assenyalar quedins l'inventari d'espais Na-turals a Protegir que ha rea-litzat ICONA, es troba l'al-bufereta de Pollença. Dinsaquest inventari, que afectaa 15 zones de Mallorca, tam-bé hi ha inclòs el Puig deMaria de Pollença i tota laSerra de Tramuntana.

ELS ESCOLARS I LA NÀUTICALa setmana que va del 23

al 29 ha estat dedicada Ín-tegrament a valorar i estimarel mar. Els escolars del Portde Pollença varen ésser elsmàxims protagonistes realit-zant i/ participant activa-

ment a tots els actes i con-cursos organitzats pel Col.le-gi Miquel Capllonch. Dinsaquesta setamana coincidienla Festa de Sant Pere i elfinal del curs 1979-1980.

Així mateix se està pre-

EL CAMAMENT D'ESTIU-80A CALA MURTA

La Secció de Muntanya del Club Pollença com cadaany, organitza el Campament d'Estiu-80 "Sant Jaume",pels dies'24, 25, 26 i 27 de juliol. Enguany el campamentes farà a Cala Murta.

La inscripció, que costarà 500 pessetes, se podrà feral local de la Secció fins al dia 22 de juliol a la nit.

parant una exposició de ma-quetes de vaixells ert minia-ture i a escala, copies devaixells que ja formen partde la història naval, els llaütsestaran representats comsempre. Aquesta exposicióes fruit de l'aportació icol·laboració de les següentsentitats : Institut Nacionalde la Marina, Caixa d'Es-talvis "Sa Nostra" i direc-ció del Col.legi NacionalMixte "Miquel Capllonch",aixf com les aportacions dediverses cases comercials.

Ultima Hora/(Correspon-sal Angelo)

El dia 30 "El Gall" commemorael seu primer aniversari

ES PRESENTARÀ UN NUMEROEXTRAORDINARI DEDICAT A DIONIS RENNASSAR

Recordant que el vespre de La Patronade l'any passat aparagué el primer númerodel nostre periòdic, es celebrarà un actesenzill en el que es commemorarà aquestprimer any de servei periodístic a Pollença.Si bé al començar aquest tipus d'empre-ses ja resulten difícil i complicades, da-da la manca de subvencions econòmiquesi de personal especialitzat, més encara re-sulta el continuar i mantenir una regulari-

tat, sense obtendré altre benefici que la sa-tisfacció moral d'haver servit a Pollença.

A l'esmentat acte que es celebrarà allocal de la Caixa de Colonya, l'OCB oferi-.rà un refresc als assistents, al temps que espresentarà el número dedicat Íntegramenta DIONIS BENNASSAR, el número de-dicat a les festes i una col.lecció d'enqua-dernacions dels GALLS apareguts fins enaquest moment.

OCB

«.s-fíc o'-MoUi'Tt ¿'esf^s^*<*b U ¿fue fqrè £c> *j.S^rtr*^

J>OC\Y\

m U TC-L_^r-<S-i.

FOTO COMENTADA

Ja s'acosten ela Moros.Podria ser que enguany

vinguessin més afuats,per si acàs convindràcomençar a llevar-elsla cánfora als vestitsno fos cosa que ens

trobin amb el calçonsdesfets.

11 JULIOL 1980-PAG. 8

Sorteig de 1.300 viatges.(2 per Oficina).

Números finsel 31 de juliol.

DepeNSiONs

"la Caixa"Per això som els primers.

k

11 JULIOL 1980-PAG. 9

RACÓ DE SALUlHIGIENE VITAL Per Joan March

RESUM DEL CURSET D'ANDRE TORCQUE SOBRE HIGIENE VITALI AUTOGESTIÓ DE LA SALUT

La Higiene vital s'ocupade l'estudi de la ciència deviure naturalment. Els seusprincipis estan basats en fetcientífics dictats per les lleisnaturals. Manifesta que lasalut és l'estat normal de lavida. No té per objecte"curar" unes malatiesdeterminades, ni utilitza capremei. Les úniques einesque considera útils o efica-ces son els factors naturalsde salut: L'alimentació i eldijune, la activitat i el re-pòs, el sol, l'aigua pura,l'aire pur, i l'equilibri emo-cional.

LES MALALTIESNo hi ha malalties per sí

mateixes. Les pretengudesmalalties no son més quesíntomas complexes d'un es-tat toxèmic constitucional.Són les conseqüències de lestoxines —residuus del meta-bolisme— retenguts en lasang, les quals produeixenuna crisi, ja que la sevaquantitat és major a la queel cos pot eliminar a travésdels seus conductes normals.Aquests residus —toxines—en quantitats normals sónnaturals i provoquen una es-timulació necessària. Peròcom tots els estimulants,quan una quantitat excessi-va se queda dins l'organismecrea una sobreexcitació que

provoca un "enervament" iuna posterior embriaguesaorgànica o "toxemia".

Qualsevol òrgan que setroni per davall del grau deresistència orgànica vitalserà afectat en un momentde saturació toxèmica. Perexemple, si els pulmons sonòrgans vulnerables, la tu-berculosi, la pulmonia, l'as-ma o la bronquitis repre-senteran el caràcter d'aques-ta crisi. En aquest sentit,tot el ventall de malalties,des de les més simples finsles més complicades no se-rán més que símptomes quese presenteran segons el graude toxemia d'un momentdonat, que depèn aixíma-teix del nombre de malal-ties que abans de la presents'haguin reprimit. En aquestsentit se pot dir, idò, quela malaltia és la maillor ami-ga de l'home, ja que és elcmf que la Naturalesa ha es-collit per normalitzar l"in-dez de toxemia del cos. Pertant lo més lògic davant unamalatia és fer tot allò quefaciliti el seu desenvolupa-ment, o xerrant en termesmés precisos: fer tot allòque faciliti la desintoxica-ció: abstenir-«e d Ingerir ali-ments, ja que tots són enmajor o menor grau unafont de toxines, apart deque la seva digestió i assimi-

lació suposa un importantdespesa d'energia vital queen aqeusts moments neces-sitam per coses més urgents;beure abundant aigua pura(uns 2 1. diaris) lo que fa-cilita en molt el procés.Procurar estar en repòs ab-solut, en el llit, amb el ta-pament necessari com perno tenir gens de fred, per-què de lo contrari obliga-ríem a l'organisme a ge-nerar més calor i per tanta gastar més energia. Evi-tar .totes aquelles coses quepuguin ésser causa de l'ener-vament, de tensions, (re-nous, discusions, lectures...)I prendre conciencia de loque està passant en elpropi cos en cada mo-ment.

ELS MICROBIS I LESMALALTIES

Normalment so pensaque els microbis poden ori-ginar malalties. La HigieneVital no ho creu així: con-sidoru quo les bactèries oels virus son conseqüènciesde la malaltia ja que nomósse presenten en quantitat,perillosa quan s'ha arribat aun determinat grau d'into-xicació. L'explicació del fe-nomen està en que els tanmalaits microorganismoss'alimenten dels restes delmetnmolisme, de les toxi-nes.

Si no hi ha toxines no hiha microbis.

Una falta d'higiene a ni-vell de comunitat, a nivell

NATURA MITJA DOTZENA DE CRANCS

1) PACHYGRAPSUS MARMORA-TUS.— Anomenat pelj mariners de lesnostres voreres: cranc Judeu, en català:cranc* de roca o bicicleta, en castellà:cangrejo corredor. Te uns 3 cm. d'am-ple. Es troba sobre les roques de la vo-rera t sol sortir de l'aigua. Molt actiu Icorredor, té bona vista I s'amaga quanveu mica de fressa. Té un color marrófosc i no ei apreciat pels pescadors decrancs, deu esser per això que és moltabundant.

2) CALAPPA GRANULATA.— Esel crane real o cranc rel. Sol tenir uns9 cm. d'ample. Es troba enterrat al'arena entre uns 30 i 150 mtes. de fon-dar!. Quan veu perill es tapa la caraamb les dues mordales que són moltgrosses I planes. Es de color rosat ambclapes vermelles. Es poc freqüent Imolt apreciat per les antigues cuineresa l'hora de fer un arròs de peix.

4) ERIPHIA SPINI F RONS.—Es elconegut cranc pelut, en castellà: can-grejo moruno. Arriba als 10 cm. de dià-metre I es troba entre les encletxes deles roques. Es troba aprop del litoral,les mordales tenen les pinces negres I elcos cobert de pels grulxats. El colormarronenc. Té molta força en les mor-dales I si te pot apiega te pegará unabona mosegada.

3) CARCINUS MAENAS.— No técap nom particular, cranc verd o cran-ca, en castella: cangrejo común. Esmolt abundant a tot el Mediterrani.Sol arribar a tenir 5-6 cm. I ei trobaaprop dels molls I ports amb fons d'are-na I fang * poca fondarla. Sempre té ga-na I menja de tot, Inclus als teus ger-mans quan no té rés més. Es d'un colorverdós oscur, I per foglr a vegades s'en-terra devait l'arena.

m/'m5) XANTHO HIDROPHILUS.—

L'anomenen cranc sabater, en castellàés "el cangrejo de pinzas negras". Soltenir 3-4 cm. No es gens afeccionat a lallum, és per això que si el volem veurede dia hem d'aixecar qualque pedra; eltrobarem amb les mordales replegades.El color negre de les pinces contrastaamb el gris clar del seu cos.

-cr:

6) MAJA ESQUINADO.— Se II diucranca, cabra, en castellà: centollo. Soltenir de 13-15 cm.de diàmetre del cos.A la part del front té la closca acabadaen dues puntes. Cames llargues I pri-mes. Es troba sobre fons d'arena I fanga partir de 20 mtrs. Solen fer un bonbrou.

social, origina el ràpid pro-grés d'un determinat mi-crobi i l'estat toxi-mio do lamajoria de persones facilitala seva penetració i expan-sió on els seus cossos. Aixís'originen les epidèmies.

K L niJUNIEs lo que fnn la majoria

dels animais periòdicnmeut,segons els seus biorritmos, ilo que feien els luîmes quanconservaven l'instint na tu-ral. Es un -factor natural desalut que facilita enorme-ment els procesos de desin-toxicació, de la "malaltia"en el ens de que l'ajunantestigui malalt.

Durant el dijuni te. llocel fenomen do li» nutòlisi,que és un procés de diges-tió dels teixist de roservapels ferments (o enzimes)intraccl.lulars el cos es capaçde digerir les seves reservesdirectament, sense emprar elsistema digestiu, i a l i m e n t a i -los parts més esencials i im-portants. Inclus cuan s'hanesgotat les reserves amb losque acaba l'autolisi i comen-ça la inanició, tomant Infam, en el cas de que se se-guesqui sense menjar oxis-teis un estricte control delprocés i els teixits continuenessent utilitzat«, "digerits",en relació a la sova impor-tància. Així s'explica comalgunes persones han fetdeseperèixer tumors cance-rosos mitjannant un dijunija que aquestes formacionstenen una menor vitalitatque els teixits normals i sonmés fàcilment destruït».

S'c n ten que un dijuni oscomplet quan dura fins quecomença la inanició, una ve-gada esgotades totes les re-serves. El símptoma que ensindica el fi del dijuni é's lareaparició de la fam i pottenir lloc un pereil de set-

manes després del comença-ment, segons les reserves deque so dispongui.

Hospros d'uns pocs diesile començar l 'ajuni (2, 3, 4)les funcions digestivos està ntotalment paralitzades i lafam desapareix.

Lo primor que s'ha de sa-ber del d i juni complet ésquo no es un estat, normalen l'homo i sols s'ha de prac-ticar en el moment precísi per unes raons determi-nades. Ks bàsic estar mon-talitzat sobre lo que se volfer, decidir emocionalment,i mai s'ha de començar tot-sol, sino que hi ha que ro-detjarse do l'ambient ade-cuat. amb l'nssesoramentconstant d'una persona ex-perta. Els perills d'un ajuniincorrecte son molts i gros-sos, així, l'aturar-lo abansd'horn, o el prendre qualquemedicament o droga pot te-nir conseqüències dramàti-ques.

CONCLUSIÓLa salut es l'estat normal

de In vida.Senso toxemia no hi pot

haver malaltia. Els residusdol metabolisme son tòxicsi la unica rnò per la que noens envcrninen os que soneliminats de l'organisme apartir de la sova creació. Lestoxines estan retenjfudes enla sani; solament cuan seprodueix un retràs de la se-va eliminació, causât pelenervament. Iji retenció delos toxines on la sang —to-xemia—, es la única causa«le tota mainiti«. La únicaforma ile mantenir In salut0 de recuperarla cuan s'haperduda consisteix en servir-se dels factors naturals desalut: la alimentació i l'aju-ni, l'activitat i el repòs, elsol, l'aigun pura, l'aire pur,1 l'equilibri emocional.

ECOCAVIL·LACIONS PERQUÈ no hum do pus-

car "nacres"? Quina ós la se-va acció sobre los aigües?

PERQUÈ (|unn nedam aun riu suram menys quequan ho feim a la mar?

PERQUÈ a on hi ha mol-tus abelles els arbres tan mésfruit?

CURIOSITATS

Vet aquí la cussa "poi-ter" d'en Tomeu SeguíVives. No es un animalqualsevol: en el seu pri-mer part va treure a llumquinze cussets. L'esdeve-niment va durar set horesi nasqueren tots vius. Alcap de dos dies en mori-ren dos; una setmana des-prés, un altre. Feia esto-na que no se tenia notí-cia d'un part cussëf tantextraordinari.

FORN i PASTISSERIA

BISANYESPrimer aniversario de la apertura de Ca'n

BISANYES, les comunica que el 17 de Julio

en todo el género en pastelería se hará

un descuento del 10%

C/. Temple n.° 4

C/. Roca Tomas n.° 4 Telf. 531147

BAUERCINECAMERES per a filmar

sense problemes

MICEREls seus millors preus

C/ Alcudia, 14 - Tali. 530346 Pollanca - Mallorca

TEI: POLLïKçA

f t iWuîi te^ CAINI RER

ENSA<MALLOÄ:*>T£: £300/

eléctrica

tertîmeCOMPRE AHORA LAMPARAS,

APLIQUES Y PLAFONESA PRECIOS DE FABRICA.

DECÍDASE VD. MISMO.TIEMPO LIMITADO

C. Monjas, 20 - Tel. 531690 - Puerto Pollensa

TALLER REGAREPARACIONES ELÉCTRICAS

AUTOMÓVILES Y EMBARCACIONES

Prolongación Lorenzo Cerda, 22 - Tel. 331031POLLENÇA

y*y*i*.>

CAW CABRERMIEMBRO FUNDADOR DE LA ASOCIACIÓN

ESPAÑOLA DE GEMOLOGIAAGENCIAS OFICIALES

OMEGA - TISSOT PERLAS MAJORICAPORCELANAS LLADRÓ

Temple, 13 Paseo Saralegui, 80Telf. 530241 Telf. 531309POLLENSA PUERTO POLLENSA

11 JULIOL 1980-PAG. 11

ACTIVITATS DE LESGALERIES NORAI

Contínuament amb lesactivitats de les galeries po-llencines, són de molt d'in-terés les desenvolupades perles Galeries Norai, unagaleria que s'ha mantingutdins una línia puramentavanguardista i ens ha per-mès contemplar obres d'au-tèntica categoria i moltaqualitat. No podem oblidarnoms de personatjes tan im-portants dins el món de l'artque per les seves sales handesfilat, con Nils Burwitz,Gerard Matas, Daniel Meri-no, Quijada, Ahmed Nav-war, Guitérrez Montiel, Ten-dero, Toni Riera, Ben Ca-brera, Alcón, Fuentetaja,Laborda, Villalta, Castaido.M. Royo i molts d'altres.

Per tant seguint amb lesseves activitats ens informael seu director en MiquelCerdà Salas, que acabadal'actual Mostra de Castaido,obrirà una exposició de laseva obra de dibuixos i es-

cultures i coincidint amb lainauguració se presentarà unllibre de poemes de MiquelBota Totxo dedicades al'obra del nostre artista,amb reproduccions de les se-ves obres, titulat "CerdàSalas, línia i Universalitat".Continuarà desprès una ex-posició d'un altra joves ar-tista pollencf, Amador Ma-graner amb una col.lecciód'obres de tècniques mix-tex, després una Mostrad'olis dins el nou realismede n'Alexandro, més enda-vant en Joan Guerra, un delsmés purs naifs de la pinturaespanyola.

Com abans he dit, unagaleria que els pollencinspoden estar satisfet, ja queper les seves postres podemveure les millors obres artís-tiques que passen per la nos-tra terra sense tenir res quedesitjar davant de les mi-llors galeries de Ciutat. Quecontinui, doncs, amb aques-tes activitats.

JOAQUIM CHAVARRIAA LA GALERIA DART

Escultures-ceràmiques, oceràmiques-escultures ésl'obra que ens ofereixaquest ceramista Joa-quim Chavarria, un artistaque poc de nosaltres segu-rament coneixem, però ésuna artista amb una aprofi-tada carrera, de la seva obrapeces tractades amb unagran delicadesa en quant aformes i que estan treba-llades amb un material proudifícil, com é's el gres i cu-bertes amb una esmalt igual-ment delicat, és un ceramis-ta que sap treballar el fang,el sap fer pujar dins les se-

ves mans damunt el torn,en canvi s'ens ofereix fort ivalent, quasi brusc amb al-tres peces que essent deconstrucció ceràmica sem-blen escultures de formescubistes que surten desa-fiant la força i la rudesad'una roca esperant l'escar-para i el punxo de l'artista-escultor o bé el ferro quese moldeja a força de foci cops de mai damunt del'encrulla. No per això deixaque l'obra demostri la sevagran sensibilitat amb unesformes sensibles i delica-des.

NOTÍCIESD'ARTS PLÀSTIQUESGaleria Dart: Fins dia 28 de juliol, exposició de

ceràmiques de Joaquim Chavarria.Galeria Bennàssar: Exposició de Farreres fins

dia 10, i a partir de dia 12, exposició d'en Peinado,amb tècniques mixtes i gravats.

Galeries Norai: Exposició de dibuixos i escul-tures de l'artista pollencf Miquel Cerdà Salas.

Sala d'Exposicions Guillem Cifre de Colony a:Fins dia 10 de juliol, exposició naif de la pintoraMaggie Eyre, i a partir de dia 12, Mostra d'olis de Na-tivitat Garabain Pedrós.

L'escultor Miquel Cerdà Salas està realitzantuna gran esculture per passar a bronze de 2'50 me-tres de llargària

El pintor pollencf Marquet Pascual obrirà unaexposició de la seva obra a una Galeria de Cala d'Or,del primer al quinze d'agost.

ESPAI SUBVENCIONAT PER"SALVADOR", "LACRATS,DAURATS I POLICROMATS"

C/. Philip Newman, 5Telf. 530768

FRANCISCO FARRERAS,A LES GALERIES BENNÀSSAREs una tasca difícil per

un crític professional par-lar de la pintura d'un artis-ta com es Francisco Fa-rreras, degut a l'avançadai perfecta tècnica d'aquestartista, per tant impossibleper un modest aficionatcom jo, me conformariapoder expresar l'impacteque me produeix la sevacontemplació, sensació quecrec experimenta tot ob-servador més o manco sen-sible, per tant no impor-ta parlar de tècniques ni deperfecció en la creació de lesseves formes totalment abs-tractes, perquè ell utilitzaun llenguatge propi i qualli permet expresar-se i co-municarse amb l'espectador.

En quant a l'home, Fa-rreras com tot gran profes-sional és un home senzillde caràcter ober disposatsempre a parlar, sobre totd'art, la seva gran inquie-tut. Parla un correcte ca-talà encara que des de l'edatde dotze anys visqui en.di-ferents punts d'Espanya de

parla castellana, m'explicamoltes aventures de la sevajoventut, la seva mipraciójunt amb la seva familiadins la post-guerra, oi co-mençament dels seus estu-dis, essent deixeble de Ma-riano de Cossio fins a lacompletació dels seus estu-dis artístics com a pintorfiguratiu a l'escola de Be-lles Arts de San Fernandode Madrid. A partir de l'any55 es converteix amb undestacat pintor abstracto,utilitzant nmb la tècnicamixta del Colage que seràsegons em sembla a mi laque el destacarà davant elsaltres artistes. També meparla de les tècnicques queempra actualment per donarformes a troços de paperajudat per coles i pinturesacríliques i tintes obtenintcom tots sabem aquestesmaravelloses obres, dignesde tots els que estimaml'art plàstic ens aturem aanalitzat i contemplar.

TONI MARQUET

ENCONTRE COMPOSITORSQuan Moliere afirmava

que "sense la música el po-der no pot subsistir" estarecordant l'importància queper el poder té l'imagina-ció creadora. Si en aquestcas la música, queda dinsuns marges que el propipoder manipula i domina ique no ha duptat mai enbuidaria d'elements màgics,descafeïnant la seva forçadionosiaca, s'està convertintamb un espectacle asèptic.(Llorenç-Ritme 1979).

Dins aquest caire comple-tament diferent del que finsara s'ha donat —al manco ales nostres latituds— de cer-taments musicals, estanda-ritzats, oficialitzats, compe-titus, alla a on els novellsvalors eran sempre oblidatsen favor de les "velles glò-ries", es desenvoluparà el IENCONTRE DE COMPO-SITORS. Aquesta trobadatindrà lloc els dies 20 al 23de juliols a SA POBLA.

Podran participar-hi com-positors de qualsevol ten-dència musical i en qualse-vol instrument. Hi hauràtambé un concert-coloqui

allà hon el mateix compo-sitor parlarà de la seva obra.La comisió organitzadorapagarà el desplaçaments, es-tancia i manteniment delsmúsics. Cada obra serà inter-pretada pel mateix compo-sitor o grup que tengui percostum interpretar les se-ves obres. Totes les obrespresentades tindran dret aésser escoltades per ordrecronològic d'inscripció. Estrata per tant d'evitar lacompetitivitat, i propagan-da, es trata en definitivade donar un lloc als novellsi a les noves tendènciesd'arribar al públic i aquestal músic evitant al màximels obstacles burocràtics isocials.

En principi esta previstal'actuació pel dia 20 de Am-paro Rosselló amb el BalletContemporani i música fol-klòrica de Sa Pobla. El dia21 en Llorenç Balsach, el 22Llorenç Barror, el 23 Ama-deu Marin. Des de aques-tes pàgines els hi desitjamèxit i continuïtat.

TOMEU PAYERAS

FI DEL MONBurgès! — s'envolta ta gorra del cap agut,Enlaire hi ha pertot arreu gran crits,Picapedrers cauen i es rompen els pits.A les costes — hom llegeix— el flux ha crescut. "

Vet aquí la tempesta; el mar ha saltatA la terra per a fondre dics infràgils.Dels viaductes tomben els ferrocarrils.

Pseudònim de Hans Davidson. Va néixer a Berlín el 1887.Estudià arquitectura, grec i filosofia. De 1909 a 1911un dels fundadors del "Club Nou" i del "Cabaret Neopa-tètic". 1918 "Fi del món", poema considerat com a "Mar-sellesa de la rebel.lió expressionista". Des dels anys vint almanicomi; 1942 deportat i assassinat pels nazis.

Traducció: MATTHIAS SOHN

¿¡aterías VicensL'ARTESANIA DE ROBES DE LLENGÜES

DE POLLENÇA AMB PRESTIGI INTERNACIONALCONFECCIÓ; ANTICS i OBRES DMT

JOAQUIM CHAVARRIA

Galeria DARTC dei M;ir. osijunu P.iriïv Vivos

W S3 14 ii;i

POI L ENÇA (Mallorca)

mm

fv\J"V

v*

CERDÀESCULTURES I DIBUIXOS

BnUERIES NDRni InaUgUraelÓ: dia li) dt Juliol a los 21 horesExposició: 19 Juliol a 14 Agost 1U8U

11 JULIOL 1980-PAG. 12

ESPÜfíTS

L'INFANTIL POLLENÇA,GUANYADOR DE LA"COPA PRESIDENT"

La temporada 79/80 no hagués po-gut acabar millor pel Pollença Infan-til. D'una manera digna 5 rotunda se'nha duit el títol de campió de la "CopaPresident", que disputaven 6 equipsde la comarca d'Inca, tots ells del grupA de la segona divisió Infantil.D'aquesta manera s'ha pogut llevarl'espina de la lliga, en que nomésva poder quedar en tercer lloc. Perdarrere ell han quedat, Consell iConstància. Precisament en el darrerpartit de lliga, el Pollença guanyà alConstància per quatre a zero.

La classificació definitiva de la Co-pa va ésser el següent:

PollençaConsellSineuConstànciaB.R.LlullD'Es Pla

J G E P GF GC Pts.10 710 7

1 2 231 2 19

6 159 15

10 6 1 3 18 11 1310 4 2 4 12 14 1010 2 O 8 6 25 410 1 1 8 . 4 17 O

(Al D'Es Pla li han llevat tres puntsper no comparèixer al darrer partit).

Corn veim, Pollença i Consell hanacabat empatat de punts. Per golave-ratge directa el campionat ha quedat aPollença, ja que aquí de dins el Pollen-ça li havia guanyat per 2 a O i allà, ha-vien empatats a zero.

ELS JUGADORS

La Plantilla actual dels Infantils e%ta formada pels següents al.lots, en to-tal 25: Joan Cerdà, Toni Perelló, Ra-fel Palou, Jaume Vives Mèlia, LluisGonzález, Gabriel Vich, Carles Gonzá-lez, Joan Ma. Ordonez, 'Pere Daniel,Josep Ma. Bota, Rafel Valls, Pere Ben-nàssar, Toni Segui, Josep Ma. Gadea,Jordi Albis Ferragut, Jordi Albis Vi-ves, Bartomeu Alcal, Guillem MorroCastanyer, Pere Nadal, Llorenç Amen-

guai, Gabriel Perelló, Domingo Ló-pez, Joan Daniel, Ramon Cabane-llas, Antonio Colom.

En Pere Bennàssar Ros, ha estatel màxim goletjador del Pollença.Entre la lliga i la Copa ha totalitzat21 gols (11 a la lliga i 10 a la copa).A la lliga, els 43 gols del Pollença s'harepartit així: Pere Bennàssar 11, PereDaniel 7, José Àngel Gadea 6, GabrielVich 9, Carlos González Moreno 3,Jospe Ma. Bota 1, Rafel Valls 2, JoanMa. Ordonez 2, Jordi Albis Ferragut 1,i Jordi Albis Vives 1.

A la Copa els vint-i-tres gols marcatscorresponen al jugadors següents: PereBennàssar 10, Rafel Valls 4, GabrielVich 4, Jordi Albis Ferragut 2, JosepMa. Bota 1, Pere Daniel 1, BartomeuAlcalà 1, Joan Ma. Ordonez.

LA JUNTA DIRECTIVA

• L'actual Directiva del Pollença estàcomposta per: Francesc B. Aguilócom a- president; Miguel Cabanellassecretari-tresorer; Miquel Alçamora vi-ce-secretari-tresorer; Vocals: Rafel So-cfas, P. Felip Cerdà, Pedró Amezcua,Martí Vives i Joan de Ca'n Guillo. EnMarti Vives és l'entrenador.

A nosaltres no ens resta més quedonar l'enhorabona a jugadors, direc-tius i afició en general. Confiem quel'any que ve l'equip vagi a més, malda-inent molts passin a l'equip jovenil delPollença. Es evident que una de lestasques dels infantils, és en part la deservir de "cantera" pels jovenus igrans.

MIQUEL ÀNGEL MARCH

MOLT D'ESPORT A LES FESTES DEL CLUB POLLENÇADurant els dies 27, 28 i 29 de juny

tengueren lloc les Festes d'aniversa-ri del Club Pollença. L'esport hi ten-gué un paper més que important jaque en aquets tres die's se celebrarenquatre manifestacions esportives,tres partits de futbol i un Cross:

II CROSS POPULAR

Un centenar de persones, entrepetits i grans participaren en les dis-tintes corregudes organitzades ambel suport de la Caixa. Es feren trescategories segons l'edat.

La primera carrera va ésser pels in-fants fins a set anys d'edat. Hi parti-ciparen 20 xics que donaren una voltaper un circuit réduit. El resultat fou elsegüent: 1, Antoni Galán Orejuela; 2,Francesc Xavier Torrella Cifre; 3, Mar-tí Bennàssar Torrandell; 4, Josep Bo-tello; 5, Isidre Botello; 6, SalvadorRequera Ramírez; 7 Ramón CifreL·lompart; 8, Maria A. Pericas Rot-ger; 9, Cati Mateu Torrandell; 10,Diego Rosado Roja.

39 al.lots participaren a la carre-

ra reservada per a nins i nines de 7 a 14anys. L'ordre d'arribada fou el següent:1, Teodoro Sánchez; 2, Antonio Mu-ñoz; 3, Antonio Casas Ors; 4, Fran-cisco Domingo Muñoz; 5, Josep Ma-rí Francés; 6, Bernat Autonell; 7,Luis María Ortega Reina; 8, Tòfol Cà-naves Cifre; 9, Rafel Fuster Cifre; 10,Sebastià Crespí.

La carrera reservada pels grans con-centrava el màxim interès del públic,malgrat la participació hagués pogutésser més grossa. Hi participaren untotal de 35 atletes que correguerenquatre kilometres aproximadament. Elguanyador va fer un temps de 12'34".L'ordre d'arribada va ésser el següent:1, Joan Marí; 2, Francisco Subires; 3,Vicente Orgazón Marí (13'15"); 4,Manuel.Quirós; 5, Romero Galera; 6,Sebastià Cànaves; 7, Jaume Vives Mè-lia; 8, Biel Perelló; 9, Toni Pons; 10,Antoni Vallejo; 11, Jordi Ternilla; 12,Joan March; 13, Pep Torrandell; 14,Lluis Canals; 15, Miquel Seguí.

Na Maria Cerdà va guanyar el pre-mi de dones, seguida per MagdalenaVilanova.

Al final, tots els participants fo-ren obsequiats amb un magnífic di-

buix del jove pintor pollencf JoanMarch.

FUTBOL

Com hem dit abans, tres partits defútbol se celebraren durant les Festesdel Club Pollença. En total se marca-ren 20 gols, lo que ens dóna una mit-ja de quasi 7 gols per partit.

El divendres dia 27, s'enfrontarenCasats contra fadrins. El resultat foude Casats, 4 Fadrins, 5. El partit vaésser molt disputat i entretengut. Eldiumenge dos partits més. A les cinc,L'infantil Pollença donava una pa-llissa al Beato Ramón Llull. Al finalel resultat fou de Pollença 5, RamónLlull, O, lo que demostrà el ben me-rescut trofeu aconseguit pel Pollençaa la Copa President. Curiosament, enel partit d'anada de la Copa, el B. Ra-món Llull, havia guanyat al Po-llença per O a 1.

Per acabar, "las viejas glorias" delfútbol pollencf jugaren contra l'ac-tual equip de Primera del Pollença. Elresultat del partit va esser de Vetera-nos 1, Pollença, 5.

MIGUEL ANGEL MARCH

Llegeixi i col·leccioni

QUINZEN ARI POLLENCI

ENCARANO ESTA

SUBSCRITA

"EL GALL"?informació

Telf. 531674C/. Sant Isidre

n.p 3-ft

CLASSES

D'IDIOMES

i GONTADILITAT

MELCHOR BOSCHSALAS

Professor Mercantil

Cecilio Mételo, 101.Telf. 530531

Pollença — Mallorca

L'ESPERÓNo vos pasi per el cap encendre cap cigarret

devall un estractor d'aire que doni al carrer si no aneuarmats d'un bon paraigo, que l'aigo i el foc no sonmolts amics.

Tampoc vos aconsell que "fasseu l'hora" pels en-virons d'un dels esmentats aparats: un borino mal dematar vos emprenyarà tot el temps.

Si els xinesos conquerissen l'illa de Mallorca esmolt probable que batiassin el nostro nom amb el nounom de New-Shangai. Al manco per caos circulatorino estarien...

HflUHAMTlAdló UlHCÜISTltA• • • " . • • • • A . .. • •t.'. ' ' •' • *^ • ' . "¿. ' . * • " .

.; .:.- • L»/uu«TAHfcNT '. ': .

BÏTADADE MEL

Molt ben fet. El Regidor d'U.C.D., senyor Peri-cas s'ha cuidat de renovar cl contracte l'agrenador delMoll Joan P. Candell. Com recordau, al passat núm de"EL GALL" varen informar de la situació d'aquestassumpte, que ara ja està arreglat.

Un punt positiu a favor del senyor Pericas. Sí,senyor.

Diven que els pagesos tenen en marxa el projec-te d'una cooperativa a Pollença. Fins i tot ja tenen unbon local i l'assessorament ereditici i tècnic de coope-rativistes d'altres pobles. Envat! Amunt ànima for-ta!.

Martí Vicenç, el nostre admirat i bon amic"Bon-Jesus", ha comprat una casa que val un munt demilions i... l'ha posat a disposició d'un grup de genti professionals pollencins de l'ensenyament, per mun-tar una guarderia de nins. La cosa està en marxa i pa-reix que va pel camí que pertoca.

Gràcies, Martí, en nom de tots els nins de Po-llença, gràcies.

El Bar de Ca'n Moixet ha fet reforma, i l'ha fetabé, meravellosament; no han espenyat res. S'ha con-servat la mateixa estètica, el mateix ambient, i s'hamillorat un parell de cosas. Això és un exemple deconservació i restauració d'un espai, fent4o compati-ble amb un adequat servei al seu públic. Mereix unpremi.

* * *Sopes de marisc, parrillada de cap-roig i mabre,

gran traca final d'acudits, rialles a rompre, i darreraronda de "Whisky", fins molt tard; fou la festa decompanyerisme del final del curs escolar de l'Asso-ciació de Pares d'Alumnes del CoUegi Costa i Llobe-ra de Pollença.

Eren una trentena, entre membres de la JuntaDirectiva i familiars respectius i, això sí: cada un vapagarlo seu; no faltaria més.

El President s'havia presentat amb l'ansiada no-tícia de que a la fí, els Estatuts ja eran aprovats.

Enhorabona per tot. Per lo dels Estatuts, pelsopar mariner, per la festa i per la feinada que respon-sablement s'ha fet a l'escola al llarg de tot el curs.