Los Mandamientos de Dios · 2018. 4. 20. · Created Date: 4/20/2018 10:57:34 AM
metgesdecatalunya.cat · 2013. 6. 20. · metgesdecatalunya.cat ... 34
16
Les llistes d’espera als vuit hos- pitals de l’Institut Català de la Sa- lut (ICS) acumulen 55.409 perso- nes, un miler de les quals fa més de cinc anys que esperen ser inter- vinguts a l’Hospital de Bellvitge (Barcelonès), segons va denunciar ahir el sindicat Metges de Catalu- nya basant-se en dades facilitades pel mateix ICS. Amb dades del maig, l’Hospital Josep Trueta de Girona acumula una llista d’espera de 4.604 pa- cients. Però la majoria de malalts en aquesta situació, 12.846, eren de la Vall d’Hebron; 12.838, de Bell- vitge; 7.851, del Germans Trias i Pujol; 7.550, de l’Hospital de Vila- decans; 3.875, del Joan XXIII de Tarragona; 3.703, de l’Arnau de Vilanova de Lleida; i 2.142, del Verge de la Cinta de Tortosa. En canvi, l’ICS, dependent del Departament de Salut de la Ge- neralitat, va assegurar ahir que els pacients en llista d’espera a Catalunya ascendeixen a 16.682 –gairebé una tercera part de la xifra donada pel sindicat– i que han d’esperar una mica més de cinc mesos per ser operats, segons dades de desembre de l’any passat. Metges de Catalunya va com- parèixer ahir en roda de premsa a Barcelona, on diversos facultatius van reclamar al govern d’Artur Mas que no retalli més en la salut pública. El sindicat mèdic va as- segurar que si es confirma la nova retallada de 192 milions d’euros per a aquest any prevista a l’ICS, les llistes d’espera continuaran em- pitjorant, no es podrà mantenir el nivell de qualitat desitjat i la des- pesa de salut per habitant des- cendirà a Catalunya a menys de 1.000 euros, per sota de Grècia i Portugal. La doctora Teresa Fuentelsaz, vi- cepresidenta de Metges de Cata- lunya, va exigir que «salut quedi al marge» de noves rebaixes pressu- postàries perquè «ja s’ha tocat l’os» de la qualitat hospitalària i as- sistencial. La facultativa també va reclamar als partits amb repre- sentació parlamentària que «tin- guin en compte el cost humà de les seves decisions» en salut, i va in- formar que aquesta organització mèdica estudia si presenta una de- núncia per les retallades en salut pública, ja que poden «existir res- ponsabilitats penals». 1.150 euros per habitant El 2012, es van dedicar en salut a Catalunya 1.150 € per habitant, mentre la mitjana d’Espanya es va situar en 1.295, al País Basc es va arribar als 1.500 i a Extremadura, a 1.475. A més, la mitjana de la Unió Europea és de 2.094 € per ha- bitant,va precisar la representant de Metges de Catalunya. Fuentelsaz va denunciar la re- tallada de 192 milions d’euros en el pressupost de l’ICS que es pre- veu aplicar aquest any, quan el passat 2012 es va aconseguir tenir un superàvit de 100 milions d’eu- ros en aquesta institució. L’hospital de Bellvitge, centre de referència per més de dos milions d’habitants de l’àrea metropolita- na sud de Barcelona, Camp de Tar- ragona i Terres de l’Ebre, acumu- la esperes màximes de cinc anys per a intervencions quirúrgiques no garantides, com les operacions de mama no malignes (145 pa- cients), les cirurgies d’esquena (117) i les operacions de mà i re- paracions articulars (148). També a l’Hospital de la Vall d’Hebron (Barcelona) les opera- cions d’esquena acumulen espe- res de set anys i mig i de 36 mesos a l’Hospital Verge de la Cinta (Tor- tosa, Baix Ebre). Les intervencions de mama no malignes tenen un temps de demora de 48 mesos a l’Hospital Josep Trueta de Girona i les d’hèrnia de la paret abdomi- nal (eventracions), 28 mesos a l’Hospital Germans Trias i Pujol (Badalona, Barcelonès). Els pa- cients que esperen la col·locació d’una pròtesi de genoll han de fer-ho durant 24 mesos a l’Hospi- tal de Viladecans (Baix Llobregat) i 14 mesos a l’Hospital Arnau de Vi- lanova (Lleida), mentre que les ci- rurgies d’hèrnia pateixen demores de fins a 20 mesos a l’Hospital Joan XXIII (Tarragona). Pel que fa a les proves diagnòstiques, al Germans Trias i Pujol hi ha 2.749 pacients es- perant deu mesos per a un eco- cardiograma, mentre que a Bell- vitge, Vall d’Hebron i Viladecans el temps d’espera és d’un any. La doctora Fuentelsaz va re- cordar que aquestes llargues llis- tes comporten freqüentment do- lor que requereix analgèsics per poder suportar-lo, així com fre- qüents visites ambulatòries dels pacients i fins i tot repetició de pro- ves preoperatòries, quan ha passat un temps de la realització d’a- questes i la persona afectada no ha estat operada. La rèplica de l’ICS En un comunicat, l’Institut Cata- là de la Salut va rebatre les xifres fa- cilitades per Metges de Catalu- nya, afirmant que «les dades faci- litades per Metges de Catalunya no s’ajusten a la realitat». A més, l’ICS va responsabilitzar als professio- nals mèdics de donar prioritat, «sota criteri clínic», als pacients que esperen una operació. Pel que fa al pressupost d’a- quest any, l’ICS va indicar que «no es pot avançar cap dada con- creta sobre la reducció respecte a l’any anterior». «En cap cas –va afe- gir– arribarà a les xifres donades per Metges de Catalunya, ja que la reducció serà molt inferior». Per a l’ICS, les dades ofertes per Metges de Catalunya creen «desconfian- ça a la població i no beneficien en absolut la imatge dels centres as- sistencials i dels professionals de l’organització que, en l’actual si- tuació, estan realitzant un gran esforç per incrementar l’activitat i mantenir la qualitat». GIRONA | EFE/DdG Metges de Catalunya denuncia que l’hospital Trueta té 4.604 pacients en llista d’espera El sindicat diu que 55.409 persones estan pendents d’operació als hospitals públics i Salut les rebaixa a 16.682 LA XIFRA el 2012 als centres de l’ICS L’ICS va remarcar que els seus vuit hospitals van realitzar 100.887 ope- racions el 2012, un 4,8% més que l'any anterior; i entre gener i maig de l'actual 2013 s'han fet 47.257 inter- vencions, un 4,7% més respecte al mateix període de l'any passat. 100.887 OPERACIONS Les dades del sindicat mèdic mostren que cal esperar 48 mesos per a una operació de mama no maligna al Trueta O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área: Fecha: Sección: Páginas: 6131 58000 1764 € 672 cm2 - 60% 19/06/2013 COMARQUES 1,12 Hospital Doctor Josep Trueta de Girona; Hospital GermansTrias i Pujol; Hospital Joan XXIII de Tarragona; Hospita
Transcript of metgesdecatalunya.cat · 2013. 6. 20. · metgesdecatalunya.cat ... 34
Diari de Girona ■DIMECRES, 19 DE JUny DE 201312
COMARQUES CORREU ELECTRÒ[email protected]
Les llistes d’espera als vuit hos-pitals de l’Institut Català de la Sa-lut (ICS) acumulen 55.409 perso-nes, un miler de les quals fa més decinc anys que esperen ser inter-vinguts a l’Hospital de Bellvitge(Barcelonès), segons va denunciarahir el sindicat Metges de Catalu-nya basant-se en dades facilitadespel mateix ICS.
Amb dades del maig, l’HospitalJosep Trueta de Girona acumulauna llista d’espera de 4.604 pa-cients. Però la majoria de malaltsen aquesta situació, 12.846, eren dela Vall d’Hebron; 12.838, de Bell-vitge; 7.851, del Germans Trias iPujol; 7.550, de l’Hospital de Vila-decans; 3.875, del Joan XXIII deTarragona; 3.703, de l’Arnau deVilanova de Lleida; i 2.142, delVerge de la Cinta de Tortosa.
En canvi, l’ICS, dependent delDepartament de Salut de la Ge-neralitat, va assegurar ahir queels pacients en llista d’espera aCatalunya ascendeixen a16.682 –gairebé una tercera part dela xifra donada pel sindicat– i quehan d’esperar una mica més decinc mesos per ser operats, segonsdades de desembre de l’any passat.
Metges de Catalunya va com-parèixer ahir en roda de premsa aBarcelona, on diversos facultatiusvan reclamar al govern d’Artur
Mas que no retalli més en la salutpública. El sindicat mèdic va as-segurar que si es confirma la novaretallada de 192 milions d’eurosper a aquest any prevista a l’ICS, lesllistes d’espera continuaran em-pitjorant, no es podrà mantenir elnivell de qualitat desitjat i la des-pesa de salut per habitant des-cendirà a Catalunya a menys de1.000 euros, per sota de Grècia iPortugal.
La doctora Teresa Fuentelsaz, vi-cepresidenta de Metges de Cata-lunya, va exigir que «salut quedi almarge» de noves rebaixes pressu-postàries perquè «ja s’ha tocatl’os» de la qualitat hospitalària i as-sistencial. La facultativa també vareclamar als partits amb repre-sentació parlamentària que «tin-guin en compte el cost humà de lesseves decisions» en salut, i va in-formar que aquesta organitzaciómèdica estudia si presenta una de-núncia per les retallades en salutpública, ja que poden «existir res-ponsabilitats penals».
1.150 euros per habitantEl 2012, es van dedicar en salut aCatalunya 1.150 € per habitant,mentre la mitjana d’Espanya es vasituar en 1.295, al País Basc es vaarribar als 1.500 i a Extremadura,a 1.475. A més, la mitjana de laUnió Europea és de 2.094 € per ha-
bitant,va precisar la representantde Metges de Catalunya.
Fuentelsaz va denunciar la re-tallada de 192 milions d’euros enel pressupost de l’ICS que es pre-veu aplicar aquest any, quan elpassat 2012 es va aconseguir tenirun superàvit de 100 milions d’eu-ros en aquesta institució.
L’hospital de Bellvitge, centre dereferència per més de dos milionsd’habitants de l’àrea metropolita-na sud de Barcelona, Camp de Tar-ragona i Terres de l’Ebre, acumu-la esperes màximes de cinc anys
per a intervencions quirúrgiquesno garantides, com les operacionsde mama no malignes (145 pa-cients), les cirurgies d’esquena(117) i les operacions de mà i re-paracions articulars (148).
També a l’Hospital de la Valld’Hebron (Barcelona) les opera-cions d’esquena acumulen espe-res de set anys i mig i de 36 mesosa l’Hospital Verge de la Cinta (Tor-tosa, Baix Ebre). Les intervencionsde mama no malignes tenen untemps de demora de 48 mesos al’Hospital Josep Trueta de Gironai les d’hèrnia de la paret abdomi-nal (eventracions), 28 mesos al’Hospital Germans Trias i Pujol(Badalona, Barcelonès). Els pa-cients que esperen la col·locaciód’una pròtesi de genoll han defer-ho durant 24 mesos a l’Hospi-tal de Viladecans (Baix Llobregat)i 14 mesos a l’Hospital Arnau de Vi-lanova (Lleida), mentre que les ci-rurgies d’hèrnia pateixen demoresde fins a 20 mesos a l’Hospital JoanXXIII (Tarragona). Pel que fa a lesproves diagnòstiques, al GermansTrias i Pujol hi ha 2.749 pacients es-perant deu mesos per a un eco-cardiograma, mentre que a Bell-vitge, Vall d’Hebron i Viladecans eltemps d’espera és d’un any.
La doctora Fuentelsaz va re-cordar que aquestes llargues llis-tes comporten freqüentment do-
lor que requereix analgèsics perpoder suportar-lo, així com fre-qüents visites ambulatòries delspacients i fins i tot repetició de pro-ves preoperatòries, quan ha passatun temps de la realització d’a-questes i la persona afectada no haestat operada.
La rèplica de l’ICSEn un comunicat, l’Institut Cata-là de la Salut va rebatre les xifres fa-cilitades per Metges de Catalu-nya, afirmant que «les dades faci-litades per Metges de Catalunya nos’ajusten a la realitat». A més, l’ICSva responsabilitzar als professio-nals mèdics de donar prioritat,«sota criteri clínic», als pacientsque esperen una operació.
Pel que fa al pressupost d’a-quest any, l’ICS va indicar que«no es pot avançar cap dada con-creta sobre la reducció respecte al’any anterior». «En cap cas –va afe-gir– arribarà a les xifres donadesper Metges de Catalunya, ja que lareducció serà molt inferior». Per al’ICS, les dades ofertes per Metgesde Catalunya creen «desconfian-ça a la població i no beneficien enabsolut la imatge dels centres as-sistencials i dels professionals del’organització que, en l’actual si-tuació, estan realitzant un granesforç per incrementar l’activitat imantenir la qualitat».
GIRONA | EFE/DdG
Metges de Catalunya denuncia que l’hospitalTrueta té 4.604 pacients en llista d’espera
El sindicat diu que 55.409 persones estan pendents d’operació als hospitals públics i Salut les rebaixa a 16.682
El cap del Servei de Medicina In-terna de l’Hospital Vall d’Hebroni catedràtic de Medicina Interna dela UAB, Miquel Vilardell, va de-fensar la necessitat de generar un«debat social» ampli entre els ciu-tadans per conèixer quines són elsestructures sanitàries necessàriesi de quines es pot prescindir. Vi-lardell va argumentar que són «elsciutadans els que deleguen la ges-tió en els polítics» i també són elsusuaris últims dels serveis sanita-ris. La Plataforma de Defensa de laSanitat Pública Gironina organit-zava la primera jornada de debata favor del sistema públic, que vareunir una cinquantena de per-sones.
En la seva conferència, Vilardellva posar diverses qüestions sobreel model de salut pública catalana.El metge de la Vall d’Hebron, ambuna experiència de 40 anys, vareclamar que es plantegi als ciu-tadans si volen conservar la uni-
versalitat del sistema i va reclamarmantenir l’equitat que permet queals ciutadans que menys tenenpuguin tenir accés a tots els serveiscom els que més tenen. El presti-giós internista va recordar que enl’actualitat s’han de donar mésrecursos a la sanitat pública i va in-dicar la necessitat d’un millor fi-nançament per la Generalitat, amés de plantejar un augment de laparticipació dels impostos indi-rectes sobre productes que perju-diquen la salut, més enllà del tabaci l’alcohol. A més va afegir que calgestionar bé els recursos actuals.
El doctor Vilardell va plantejartambé no distingir entre gestióprivada i pública i valorar l’eficà-cia i l’eficiència. Considera que lafragmentació de l’ICS pot respon-dre a aquests criteris i que per-metria guanyar autonomia. Tam-bé va posar en relleu els interessosde la indústria farmacèutica i ca-len mecanismes per apaivagar-los.
En el torn obert de debat va po-sar en relleu que els professio-nals de la medicina estan donantel 100% i que en l’actualitat estanmolt al límit.
Vilardell va avisar que una re-forma del sistema de formació deresidents pot provocar una deva-
luació si no es donen recursos. Vaassegurar que la participació deprofessionals sanitaris en els con-sells d’administració no és dolen-ta i va lamentar que durant unacert temps els metges preferissinanar a l’àmbit acadèmic.
A l’acte van assistir, entre d’altres,
la diputada i exconsellera MarinaGeli; el diputat d’ICV-EUiA, MarcVidal; la portaveu socialista a Gi-rona, Pia Bosch i la candidatad’ERC a l’alcaldia de Girona, M.Mercè Roca; així com els repre-sentants sindicals Dolors Bassa oBartomeu Compte.
GIRONA | J. BADENES
Vilardell reclama un ampli«debat social» per decidirles estructures sanitàries
El doctor Vilardell durant la conferència i debat a la seu dels sindicats de Girona.
ANIOL RESCLOSA
LA XIFRA
el 2012 als centres de l’ICSL’ICS va remarcar que els seus vuithospitals van realitzar 100.887 ope-racions el 2012, un 4,8% més quel'any anterior; i entre gener i maig del'actual 2013 s'han fet 47.257 inter-vencions, un 4,7% més respecte almateix període de l'any passat.
100.887 OPERACIONS
Les dades del sindicat mèdicmostren que cal esperar 48mesos per a una operació demama no maligna al Trueta
O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:
Fecha: Sección: Páginas:
6131580001764 €672 cm2 - 60%
19/06/2013COMARQUES1,12
Hospital Vall d'Hebron; Hospital Arnau de Vilanova de Lleida; Hospital de Bellvitge; Hospital de Viladecans; Hospital Doctor Josep Trueta de Girona; Hospital GermansTrias i Pujol; Hospital Joan XXIII de Tarragona; Hospital Verge de la Cinta de Tortosa; Hospitals i Centres de Salut; Institut Català de la Salut (ICS); Política Sanitària
Diari de Terrassa Miércoles, 19 de junio de 2013 17
catalunya
��������������������� ����������������� ����������������� ����� ��� ������������������ ��������������������������������� ������������������������������!�������������!���"���������!�������������������������������������#
��������$�����%��������� ������������ ��������������&'� ����! ���(���� �� ������������������"������ �� �)�*�������������������������� ����������������������� ���������������!����������+� ���������������#
���������&,� ��-���� ��'.&/
����������������������%�#�/� ����������� ��������0������������������� �����������1���#� ������� ��23,�(�������� ������������*#
�����4�������1������
������������������� ��� ���&3���5� ��� ��33�����
���������
n e c r o l ó g i c a s
LaVal d’Aran, en emergencia porlas fuertes lluvias y las inundacionesLa cifra de vecinos evacuados tras desbordarse el río Garona se eleva a más de 300
�> El temporal afectaal suministro eléctricoy las carreteras, entreotros serviciosLleida Europa Press
El aguacero que azotó la Val d’Aran ylas comarcas del norte de Lleida obli-gó a evacuar a 312 personas en total,que según explicó el conseller de In-terior de la Generalitat, Ramon Espa-daler, se recomienda que no regresena casa hasta este miércoles cuando seprevé que remita.
En rueda de prensa, el conseller de-talló que en laVal d’Aran hubo 90 eva-cuados en Vielha, 200 en Arties, Les,Salardú y Bossòst, y en el Pallars, 10 enLlavorsí, nueve de un camping de Es-pot, tres en Mola de Tírvia y seis estánincomunicados en Aidí.
Los evacuados deVielha fueron rea-lojados en casa de amigos o familia-res y en los hoteles de Canejan y Uro-gallo, y los evacuados del resto de mu-nicipios fueron reubicados en la igle-sia de Arties, el polideportivo de Salar-dú y el hotel Edelweis de Arties, prin-cipalmente vecinos de las zonascercanas a los cauces de los ríos y enzonas amenazas por la crecida del río. Desbordamiento del río Garona, ayer.
En total, había unos 4.000 abonadossin luz, la mayoría, 2.180, en NautAran, 694 en Vielha y 234 en Bossòst,.Además,Vielha seguirá sin suministrode gas.
El conseller, que prevé visitar estemiércoles la zona afectada, ha confir-mado que no tienen constancia de de-saparecidos ni de que el Sistema deEmergencias Médicas (SEM) hayaatendido a ningún herido durante esteepisodio.
DERRUMBESLas intensas lluvias derrumbaron unacasa en Arties, una en Salardú y otrasdos en Casarill, dos muros de conten-ción en Arties y un puente de Salardú,y en el Pallars, se inundaron los bajosde dos casas y de un hotel, según losúltimos datos de Interior.
El conseller indicó que prevén quede cara a este miércoles amaine la si-tuación, aunque advirtió que debenser “tremendamente prudentes” por-que pueden haber zonas donde llue-va por segunda vez y se complique lasituación.
La tarde de este martes llovió entre 6y 10 litros por metro cuadrado, y porlo tanto desde el inicio del episodio sehan acumulado 116 litros por metrocuadrado enVielha y 102 en el Port dela Bonaigua.
b r e v e s
El Govern subiráel impuesto sobretransmisionespatrimoniales
El Consell Executiu aprobó ayerun anteproyecto de ley por elque se incrementará el impues-to sobre transmisiones patri-moniales, del actual 8% al 10%,con la previsión de que esté envigor a principios de agosto. Enel caso de las operaciones queafecten a familias numerosas,jóvenes de hasta 32 años, dis-capacitados y viviendas de pro-tección oficial (VPO), se man-tendrán los actuales tipos redu-cidos, de entre el 5 y el 7%. Conesta medida, la recaudaciónanual de la Generalitat se incre-mentará en 150 millones de eu-ros.
El Pacte Nacionalper al Dret aDecidir se firmaráel próximo día 26
El Govern, los partidos políti-cos que lo deseen y alrededorde 25 entidades cívicas “repre-sentativas” firmarán el próximo26 de junio en el Parlament elPacte Nacional per al Dret a De-cidir. En la rueda de prensaposterior al Consell Executiu, elconseller de Presidència y por-tavoz del Govern, FrancescHoms, ha concretado este mar-tes que el acto tendrá lugar enel Parlament a las 11.30 horasdel miércoles 26 de junio. La fir-ma de este Pacte Nacional erauno de los compromisos que elGovern adoptó en el acuerdoque firmó con ERC en diciem-bre, con el propósito de involu-crar en la defensa de la autode-terminación a la sociedad civily no solo a la clase política.
Detienen a laasesina de la mujerenterrada en unafinca de Lloret
La Policía Nacional, en colabo-ración con la policía argentina,ha detenido en Buenos Aires ala presunta asesina de Ana Ma-ría Martos, que desapareció en2004, después de que su cadá-ver apareciera el jueves sepul-tado bajo 180 toneladas de tie-rra en una finca de Lloret deMar. La detenida está acusadade homicidio y estafa, y ha sidoarrestada en la capital argenti-na junto a su hijo, a quien atri-buyen solamente un delito deestafa. La detenida y Martos te-nían en 2004 una relación co-mercial y al parecer la presun-ta homicida y el hijo la estafa-ron y después ella la mató.EP
Mil pacientesesperan más de 5años para operarseDatos del Sindicat de Metges
Barcelona Europa Press
El sindicato Metges de Ca-talunya (MC), mayoritarioen la sanidad pública cata-lana, acusó al conseller deSalut de la Generalitat, BoiRuiz, de“mentir” al minimi-zar las consecuencias de losrecortes presupuestarios ensalud y reducirlo todo a unconflicto laboral y salarial,y advirtió al presidente de laGeneralitat, Artur Mas, deque ya se ha tocado al tué-tano del sistema, por lo quees inviable que se puedanacometer más ajustes.
Boi Ruiz “miente al redu-cirlo todo a un tema de sa-larios” y es falso que la de-valuación del sistema seasolo económica y no de ca-lidad asistencial, aseguró ladelegada de MC en el Hos-pital de Bellvitge, TeresaFuentelsaz.
El sindicato aseguró, se-
gún datos del sistema infor-mático del ICS, que 55.400personas esperaban enmayo de 2013 a ser opera-das en Catalunya de algunode los 65 procedimientosque se monitorizan, de losque un millar hace más decinco años que esperan unaintervención en el Hospitalde Bellvitge (Barcelona) -300 de ellos una cirugía or-topédica o de traumatolo-gía-. De las operaciones quesí tienen un tiempo mínimogarantizado de medio año,las prótesis de cadera y ro-dilla acumulan esperas de24 y 18 meses y las herniashasta 15 meses en muchoscasos, y aunque reconocie-ron que se priorizan lasoperaciones más urgentescomo cánceres y cirugíascoronarias, dieron por he-cho que los recortes ya hanconllevado una reducciónde la calidad asistencial.
O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:
Fecha: Sección: Páginas:
4345No hay datos165 €229 cm2 - 20%
19/06/2013TERRASSA17
Boi Ruiz, conseller de Salut; Hospital de Bellvitge; Institut Català de la Salut (ICS)
13LLEIDASEGREMiércoles, 19 de junio de 2013
Imagen de archivo de un quirófano del Arnau.
SEGRE
M.MARTÍNEZ❘ LLEIDA ❘ El sindicato Metges deCatalunya (MC) denunció ayerlistas de espera de hasta 14 me-ses para someterse a una inter-vención de prótesis de rodilla enel hospitalArnau, una de las in-tervenciones no urgentes conplazo de espera de 6 meses ga-rantizado.Además, según cifrasrecogidas por el sindicato enma-yo, una operación de criptorqui-dia (por el descenso incomple-to de uno o ambos testículos através del canal inguinal haciael escroto), puede conllevar a es-peras de hasta 18 meses en elArnau, mientras que las inter-venciones de mamas no malig-nas, espalda y mano registranlistas de hasta un año. El sindi-cato, que definió las demoras deeste y otros hospitales del ICScomo“propias de un país tercer-mundista”, advirtió de que es-tas generan “un aumento delgasto social, en forma de mayorconsumo farmacológico,más re-
Denuncian esperas de 14meses enel Arnaupara unaprótesis de rodillaMetges de Catalunya afirma que hay demoras de un año para otras operaciones y elICS lo niega || EnBellvitge, haypacientes que llevan cinco años en lista de espera
SANIDADRECORTES
peticiones de pruebas diagnós-ticas y más prestaciones econó-micas por baja laboral”.
Por su parte,Marta Beberide,responsable de atención al ciu-dadano del ICS en Lleida, cali-ficó estas cifras de “estimacio-
nes”, y dijo que el ICS informa-rá sobre las listas oficiales estemes.Añadió que en Catalunyala media para las 14 operacio-nes no urgentes con un tiem-po de espera máximo garantiza-do está en 5 meses, aunque en
el el Arnau es incluso menor.Beberide reconoció, sin embar-go, que hay pacientes que sobre-pasan esa media. El sindicatoofreció ayer cifras sobre las lis-tas de espera de 8 hospitales delICS, ante la posibilidad de unnuevo recorte presupuestario deentre el 7 y el 10%, que se su-maría al del 15% que ya se hallevado a cabo desde que empe-zó la crisis.Así, según MC hay974 pacientes del hospital deBellvitge que hace más de cin-co años que esperan sometersea una operación, de los cuales391 están pendientes de una ci-rugía ortopédica o de traumato-logía.Además, los médicos de-nunciaron que las operacionesde espalda acumulan esperas desiete años y medio en el Valld’Hebron y de tres años en elVerge de la Cinta. Por último,MC aseguró que en los 8 hospi-tales del ICS hay 55.409 perso-nas pendientes de una opera-ción, 3.072 de ellas en elArnau.
CiU y PP recogenquejas sobre elbus en laMariolay PardinyesPiden recuperarparadas de la L-5
TRANSPORTE
❘ LLEIDA ❘ Los grupos municipa-les de CiU y PP se reunieronayer con representantes veci-nales de la Mariola y Pardin-yes respectivamente para tra-tar el nuevo rediseño de laslineas de autobús municipal.El jefe de la oposición y líderde CiU, Joan Ramon Zaba-llos, explicó que su grupo haempezado una ronda de con-tactos con las diferentes en-tidades vecinales para reco-ger propuestas y sugerenciassobre los autobuses.Además,insistió en que la Paeria con-voque una mesa de segui-miento para evitar “la impro-visación constante con las lí-neas”.Por su parte, el conce-jal y portavoz del PP, JoanVi-lella, pedirá a la Paeria recu-perar las paradas de la L-5en Pardinyes que se suprimie-ron con la nueva L-11, paraevitar que los vecinos que vi-ven en la zona de RamonAr-gilés y la Glorieta de Font iQuer tengan que desplazar-se “más de 800 m”.
O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:
Fecha: Sección: Páginas:
107881100001152 €336 cm2 - 40%
19/06/2013LLEIDA13
Hospital Vall d'Hebron; Hospital Arnau de Vilanova de Lleida; Hospital de Bellvitge; Hospital Verge de la Cinta de Tortosa; Institut Català de la Salut (ICS)
MUERTES POR INTOXICACIÓN EN EUROPA
Prohíben el uso de codeína a niños menores de 12 años
El Ministerio de Sanidad limitó el uso de la codeína como analgé-sico en pediatría solo para niños mayores de 12 años, después de conocer la evaluación del fármaco de la Agencia Europea de Medicamentos que notificó varios casos de niños que murieron o padecieron síntomas de intoxicación tras su administración. La recomendación, que se hará efectiva en los próximos meses, restringirá su indicación para el tratamiento del dolor agudo moderado en niños mayores de 12 años para los que no se considere adecuado el uso de ibuprofeno o paracetamol como único analgésico. La codeína es un opioide que se encuentra autorizado como analgési-co. Según el análisis, los niños tienen mayor riesgo de sufrir reacciones adversas tras su administración y pueden resultar muy graves en aquellos que son metabolizadores extensos o ultra-rápidos.
PODRÍA SER PROCLAMADO EN OTOÑO
Juan Pablo II, más cerca de su canonización
El beato Juan Pablo II podría ser canonizado este otoño. Su causa dio ayer un paso más después de que la Congregación para la Causa de los Santos aprobara un segundo milagro por intercesión del Papa polaco, según informaron a Efe fuentes vaticanas. Este reconocimiento deberá ser ahora confirmado por la comisión de
cardenales y posteriormente recibir el visto bueno definitivo del Papa Francisco. Juan Pablo II podría ser proclamado santo el próximo domingo 20 de octubre, fecha que ya se barajaba por su cercanía al 35 aniversario de su pontificado, entre el 16 de octubre de 1988 en que fue elegido papa y el 22 en que presidió la misa de entronización.
INTEGRAR LA INFORMACIÓN
La historia clínica se compartirá con la sanidad privada A.C MADRID
Si un madrileño se va de vacaciones a Santander y se rompe el pie, el médico que lo atienda puede consultar sus informes médicos a través del proyecto de historia clínica digital. Eso es posible porque actualmente hay en el Sistema Nacional de Salud 16,7 millones de historias clínicas digitalizadas y sólo faltan que se incorporen cuatro comunidades autónomas a la red. Pero ahora el sistema también permitirá la interoperabilidad de los informes médicos de la red privada. Así lo anunció ayer la ministra de Sanidad, Ana Mato. «Es una oportunidad de comple-mentar e integrar la información clínica de los pacientes, un ahorro de recursos y un incremento de la seguridad en la práctica asistencial», explicó. También permitirá la conexión con otros países europeos.
E. ARMORA
BARCELONA
Operarse de un tumor de mama no ma-ligno, de la espalda o de una lesión en la mano en el Hospital de Bellvitge de Barcelona puede suponer cinco años de espera. Si la operación de espalda la programas en el Vall d’Hebron, otro de los hospitales públicos de referen-cia en Cataluña, el tiempo que tardas en llegar al quirófano puede ser de has-ta siete años y medio. Así lo denunció ayer el Sindicato Médicos de Cataluña (MC), basándose, según dice, en datos del Instituto Catalán de la Salud (ICS).
Según los médicos, cerca de un mi-llar de pacientes (974) están actual-mente pendientes de una intervención quirúrgica que no implica riesgo vital en el Hospital de Bellvitge. Casi 400 de éstos, aguardan intervenciones de ci-rugía ortopédica o de traumatología, que limitan la calidad de vida. «Es la máxima cantidad de pacientes que tie-ne una espera tan elevada. En Vall d’He-bron, aunque la espera es más alta para algunos, en total son menos», preci-saron a ABC fuentes de MC.
Las listas de espera en los ocho hos-pitales del ICS acumulan, según el sin-dicato, 55.409 personas, cifra que po-dría agravarse si se materializa el re-corte de 192 millones que augura MC
para este año. Según la central, Bellvit-ge tiene cinco años de espera para las operaciones de mama no malignas (145 pacientes), las cirugías de espalda (117) y las operaciones de mano y repara-ciones articulares (148). También en Vall d’Hebron las operaciones de es-palda acumulan esperas de siete años y medio, y de 36 meses en el Hospital Verge de la Cinta (Tortosa, Tarragona).
Las intervenciones de mama no ma-lignas tienen un tiempo de demora de 48 meses en el Hospital Josep Trueta (Girona) y las de hernia de la pared ab-dominal (eventraciones), 28 meses en el Hospital Germans Trias i Pujol (Ba-dalona). Los pacientes que esperan una prótesis de rodilla (para las que el Govern garantiza una espera máxima de seis meses) deben hacerlo durante 24 meses en el Hospital de Viladecans (Barcelona) y 14 meses en el Hospital Arnau de Vilanova (Lleida), mientras que las cirugías de hernia sufren de-moras de hasta 20 meses en el Hospi-tal Joan XXIII (Tarragona).
La doctora Teresa Fuentelsaz, vice-presidenta de MC, acusó al consejero de Salud, Boi Ruiz, de «mentir» y ad-virtió al presidente Artur Mas de que «ha tocado el tuétano de la sanidad».
La Generalitat lo niega Por su parte, el ICS negó los datos del sindicato y aseguró que la demora en las 14 intervenciones monitorizadas por la consejería de Salud es de cinco meses. Respecto a las personas que es-tán actualmente en lista de espera para ser operados, matizó que no son 55.000 sino 16.000.
Siete años de espera para operarse en un hospital catalán
HEUTERS El hospital Vall d’Hebron registra la demora récord
∑ El sindicato Médicos de Cataluña cifra en 55.400 el número de pacientes pendientes de cirugía
abc.es/sociedad MIÉRCOLES, 19 DE JUNIO DE 2013 ABC44 SOCIEDAD
O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:
Fecha: Sección: Páginas:
20150460900010733 €455 cm2 - 50%
19/06/2013SOCIEDAD44
Boi Ruiz, conseller de Salut; Hospital Vall d'Hebron; Hospital Arnau de Vilanova de Lleida; Hospital de Bellvitge; Hospital de Viladecans; Hospital Doctor Josep Trueta de Girona; Hospital GermansTrias i Pujol; Hospital Joan XXIII de Tarragona; Hospital Verge de la Cinta de Tortosa; Hospitals i Centres de Salut; Institut Català de la Salut (ICS); Política Sanitària; Sanitat
23societatara DIMECRES, 19 DE JUNY DEL 2013
Salut nega que els vuit hospitals del’ICS acumulin més de 55.400 pa-cients en llista d’espera, com de-nuncia Metges de Catalunya. Re-baixa la xifra a 17.000 persones iacusa el sindicat de desinformar.
Pel que fa a les proves diagnòsti-ques, les colonoscòpies a Bellvitgei Viladecans acumulen 12 mesos deretard, mentre que a la Vall d’He-bron i al Josep Trueta l’espera és denou i sis mesos, respectivament.
Salut rebaixa les xifresL’ICS, però, va emetre un comuni-cat per “desmentir” les xifres apor-tades pel sindicat i va reiterar queels pacients en llista d’espera ascen-deixen a 16.682 i han d’esperar unamica més de cinc mesos per ser ope-rats d’algun dels 14 procedimentsmés comuns. També va destacarque són els metges els que priorit-zen les operacions en funció de l’es-tat del pacient i va lamentar la “des-informació” que segons l’ICS gene-ra Metges de Catalunya.
El sindicat majoritari del sectormèdic també va afegir que si es con-firma la retallada de gairebé 192 mi-lions d’euros en el pressupost del’ICS, les llistes d’espera continua-ran augmentant i no es podrà man-tenir el nivell de qualitat. El sindicatha avisat que la despesa de salut bai-xarà a Catalunya a menys de 1.000euros per habitant (l’any passat vaser de 1.150), per sota de països comGrècia i Portugal. Un fet que l’ICS vanegar i va argumentar que encara“no es pot avançar cap dada concre-ta sobre la reducció pressupostària”però que, en cap cas, arribarà aaquests extrems.
Fuentelsaz també va exigir que lasanitat quedi blindada de noves re-baixes pressupostàries perquè jas’ha tocat “el moll de l’os”.e
LARA BONILLA
BARCELONA. El sindicat Metges deCatalunya fa setmanes que reculldades per demostrar els efectes deles retallades en les llistes d’esperad’intervencions quirúrgiques i deproves diagnòstiques als vuit hospi-tals de l’Institut Català de la Salut(ICS). I ahir, amb les xifres a la mà,va acusar el conseller de Salut, BoiRuiz, de “mentir” sobre els efectesde la tisorada.
Segons va denunciar el sindicat,les llistes d’espera als vuit hospitalsde l’ICS acumulen un total de55.409 pacients. I alerta que una deles situacions més greus es viu al’Hospital de Bellvitge, on hi ha 974pacients que fa més de cinc anysque esperen per a una intervencióquirúrgica. D’aquests, 391 estanpendents d’una cirurgia ortopèdicao de traumatologia i 148 esperenper operar-se de la mà o per a repa-racions articulars. L’espera “provo-ca patiment i altera la qualitat de vi-da del pacient”, va explicar ahir ladelegada de Metges de Catalunya aBellvitge, Teresa Fuentelsaz, queva comparèixer amb delegats dequatres hospitals més. Fuentelsaztambé va advertir de les conse-qüències econòmiques, ja que aug-menta la despesa en farmàcia –elpacient ha de prendre medicacióper pal·liar el dolor– i s’han de repe-tir proves preoperatòries perquèhan quedat obsoletes.
Segons Metges de Catalunya, elsretards es repeteixen en diferentshospitals: esperes de set anys i miga l’Hospital de la Vall d’Hebron i de36 mesos a l’Hospital Verge de laCinta per a operacions d’esquena, ide 24 mesos a l’Hospital de Vilade-cans i de 14 a l’Arnau de Vilanovaper a operar-se de pròtesi de genoll.
“ESPERES TERCERMUNDISTES”Metges de Catalunya ha denunciat els efectes de les retallades sobre les llistes d’espera. El sindicat sosté que l’Hospital de
Bellvitge acumula esperes de cinc anys per a intervencions quirúrgiques no garantides, com les operacions de mama no malignes, ique a la Vall d’Hebron les operacions d’esquena tenen esperes de set anys. Ho qualifica de “tercermundista”. MANOLO GARCÍA
SANITAT
Guerra per les llistes d’esperaMetges de Catalunya denuncia que 55.400 pacients esperen per operar-se als hospitals de l’ICS
La Sindicatura insta arestablir la sostenibilitat
de l’Hospital de Sant Pau
SARA GONZÁLEZ
BARCELONA. La Sindicatura deComptes va instar ahir la Generali-tat de Catalunya, l’Ajuntament deBarcelona i l’Arquebisbat de Barce-lona a fer mans i mànigues perquèes restableixi “l’equilibri patrimo-nial i la sostenibilitat econòmica” del’Hospital de Sant Pau. L’informe defiscalització de l’exercici de l’any2009 que ha fet la Sindicatura de-termina que la Fundació de GestióSanitària presentava “una situacióeconòmico-financera molt desequi-librada” per l’elevat endeutament iperquè els fons propis i els de ma-niobra són negatius.
L’òrgan fiscalitzador constataque el retard en la fixació dels im-ports dels contractes que el CatSa-lut té signats amb la Fundació pro-voca “mancances en la planificaciói la gestió de l’activitat sanitària delmateix hospital”. Els treballadorsdel centre han denunciat reiterada-ment que l’hospital està infrafinan-çat i demanen que els recursos de laFundació Patrimonial serveixin percobrir el dèficit de l’hospital, que téun forat de 57 milions. El Patronaten bloc va dimitir fa deu dies en veu-re que la Generalitat no movia fit-
xa per intervenir els comptes i queels antics patrons eren imputats perprevaricació i malversació.
L’informe de la Sindicatura cons-tata que hi ha un desviament de 38,5milions en les obres del nou edificique va adjudicar la Fundació Patri-monial i que, de les quatre fases, du-es es van adjudicar sense concurs.La Sindicatura considera que l’hos-pital és “poder adjudicador d’admi-nistració pública”, però com que el2009 la Fundació va actuar creientque no ho era, l’ens ha fet la fisca-lització sota aquest convenciment.Això sí, va advertir que en el futursí que serà fiscalitzat com un orga-nisme més del sector públic.
Del futur patronat només se’n sapque la delegada de Salut de l’Ajun-tament de Barcelona, Cristina Inies-ta, que va dimitir el dia 7 amb la res-ta de la junta, tornarà a ser proposa-da pel consistori com a representanta l’òrgan de direcció.e
Protestes contra les retallades en matèria de salut alvestíbul de l’Hospital de Sant Pau. CÈLIA ATSET
DificultatsSegonsl’ens,elretardenelpagamentdelCatSalutafectalagestió
Mobilització per salvarl’Hospital de ViladecansTreballadors i usuaris de l’Hospi-tal de Viladecans s’han mobilitzatper exigir el manteniment del cen-tre amb els serveis actuals. Temenque la reestructuració dels serveishospitalaris suposi per a l’Hospitalde Viladecans baixar de nivell iconvertir-se en un hospital lleugerque faci només cirurgia major am-bulatòria, urgències i consultes ex-ternes. Ahir, un centenar de perso-nes es van concentrar a les portesde l’hospital en senyal de protestai tenien la intenció de passar-hi lanit. La reivindicació coincideixamb la reunió que avui tenen pre-vista els alcaldes afectats amb re-presentants de Salut.
O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:
Fecha: Sección: Páginas:
143531070003069 €756 cm2 - 90%
19/06/2013SINFIN23
Boi Ruiz, conseller de Salut; Hospital Vall d'Hebron; Hospital Arnau de Vilanova de Lleida; Hospital de Bellvitge; Hospital de Viladecans; Hospital Doctor Josep Trueta de Girona; Hospital Verge de la Cinta de Tortosa; Hospitals i Centres de Salut; Institut Català de la Salut (ICS); Política Sanitària; Salut
DIMECRES34 19 DE JUNY DEL 2013
Els metges afirmen que les llistes d’espera dupliquen la xifra oficial
ÀNGELS GALLARDOBARCELONA
El reiterat missatge del conse-ller de Salut, Boi Ruiz, asse-gurant que les profundes re-tallades aplicades en la sani-
tat pública des de fa dos anys no han afectat la salut dels ciutadans va ser posat ahir en entredit per cirurgi-ans dels vuit hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS), adscrits al sindicat Metges de Catalunya (MC), que van informar de les conseqüèn-cies d’estar en llista d’espera quirúr-gica molts més mesos dels que el cri-teri mèdic considera aconsellable. Els vuit centres de l’ICS mantenien en espera quirúrgica el mes de maig passat 55.400 pacients afectats per afeccions no urgents que, en algun cas, es demoren fins a «cinc o set anys», va informar MC, en al·lusió als usuaris que esperen cita per ser in-tervinguts d’una lesió de l’esquena. La direcció de l’ICS va replicar que les xifres de MC «no s’ajusten a la re-alitat» ja que, va indicar, són 16.682 els malalts pendents de quiròfan als seus vuit hospitals, amb una espera mitjana inferior als cinc mesos. «Les nostres xifres estan extretes del siste-ma informàtic de l’ICS, que registra els pacients que han estat validats per un cirurgià i estan a l’espera de quiròfan», va assegurar Rosa Boyé, ra- diòloga de la Vall d’Hebron. «Al meu hospital, hi ha en espera 12.846 ma-lalts que necessiten fins a 65 classes d’intervencions –va indicar–. En ge-neral, aquestes demores no posen en risc la vida, però moltes sí que dei-xen lesions greus». Els vuit centres de l’ICS –Vall d’He-bron, Bellvitge i Can Ruti, entre ells– absorbeixen més del 30% de l’activi-
L’Institut Català de la Salut rebaixa la xifra dels malalts pendents a 16.700
El sindicat MC diu que 55.000 pacients esperen ser operats en hospitals de Salut
tat quirúrgica que porta a terme la xarxa hospitalària de Catalunya. La col·locació de pròtesis de ma-luc o genoll acumula una demora d’entre 13 i 28 mesos als hospitals de l’ICS. L’espera és de 20 a 36 me-sos quan es tracta d’eliminar una hèrnia abdominal, indiquen les da-
des de MC. Als cen-tres de menys enver-gadura (Josep Trueta, de Girona; Arnau de Vilanova, de Lleida, o Joan XXIII, de Tarra-gona) les demores són inferiors.
CIRURGIA CARDÍACA / Les úniques intervenci-ons sense endarreri-ments són les lligades al càncer. Les del cor, en principi protegi-des per un decret que els garanteix quiròfan en els tres mesos pos-teriors a la indicació mèdica, també patei-xen retard, va advertir Boyé. «Els cirurgians de la Vall d’Hebron, que també realitzen intervencions de cor als centres hospitala-ris de Lleida i Girona, acumulen una espera de 280 malalts, dels quals 88 fa més de sis mesos que esperen », va afegir. «Les perso-nes que esperen cirur-gia cardíaca entren al quiròfan a mesura que empitjoren: així és com funciona el sis-tema d’accés», va asse-gurar Boyé. «Són ma-lalts que requereixen un canvi de vàlvula o pateixen estenosi aòr-tica –va prosseguir–. No poden fer esforços, però no són conside-rats casos urgents. Vi-uen malament». Qualsevol espera qui-rúrgica prolongada, superior a la recoma-nada pels tècnics de
Salut –que manté uns terminis te-òrics acotant aquests temps– dete-riora la salut i dóna lloc a un procés més complicat, van afirmar els met-ges. «No és cert el que diu el conse-ller Ruiz que les retallades només alteren l’economia sanitària: estan afectant les persones, i els metges no volem ser coresponsables d’aques-ta actuació», va dir Boyé. Estan afec-tant, va explicar l’especialista, nens que neixen amb una luxació congè-nita per la qual haurien de ser ope-rats de seguida i passen així mesos, amb risc de quedar coixos. O qui pa-teix sinusitis greu, no se l’opera i acaba amb paràlisi facial o un abs-cés al cervell. O qui té tancada la ure-tra i ha d’orinar per un catèter que li enllaça el ronyó i la bufeta, va rela-tar entre altres casos. Els metges van qüestionar el sis-tema de control que Salut manté so-bre aquestes llistes, basat a donar prioritat a qui va empitjorant. H
LES LLISTES D’ESPERA
HospitalVall d’Hebron
Hospitalde Bellvitge
RAMON CURTO
SEGONS EL SINDICAT DE METGES DE CATALUNYA
MALALTS MESOS D’ESPERA
OPERACIONSGARANTIDESEN 6 MESOS
PROVES DIAGNÒSTIQUES
OPERACIONSNO GARANTIDES
Hèrnia
318
110
110
3 Hèrnia digestiva
308
36
135
20
Colecistectomia
179
15
49 malalts
3 mesos
Pròtesisde maluc
270
24
241
24
Pròtesisde genoll
433
18
547
28
Ecocardiogrames
1.199
12
2.900
12
Ecografiesabdominals i pèlviques
1.222
12
500
12
Colonoscòpies
515
12
--
9
TAC
637
12
0
0
Mames no malignes
576
60
122
42
Esquena
781
60
425
90
508
60
74
12
Mà
Reparacionsarticulars i estructurals
771
60
--
--
Artroscòpia
188
12
152
18
Criptorquídia
--
--
20
11
Il·lustració: 123RF
J El pressupost dels vuit hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) serà retallat el 2013 entre el 7% i el 10%, segons les seves gerències. En total, disposaran de 194 milions d’euros menys que el 2012, ha calculat el sindicat Metges de Catalunya. Als 56 hospitals concertats, la retallada s’aplicarà rebaixant el 4,6% el preu dels actes mèdics contractats i eliminant especialitats als centres que tenien menys activitat, agrupant els pacients en el servei d’un hospital pròxim.
EL 10% MENYS PER AL 2013
els diners
El patrimoni de l’Hospital de Sant Pau, que l’Arquebisbat de Barcelona va oferir fa una setma-na amb l’objectiu de pal·liar el deute del centre sanitari (57 mi-lions d’euros) puja a prop de 200 milions, segons va afirmar ahir el síndic de Comptes Andreu Mori-llas al Parlament. Morillas va in-formar de la fiscalització corres-ponent al 2009 de les dues funda-cions de Sant Pau, la que controla el patrimoni i la que s’encarrega de gestionar l’atenció sanitària. El síndic va advertir que es trac-ta d’un càlcul aproximat, per-què no s’ha analitzat amb detall aquest patrimoni. L’oferta de l’arquebisbat, que és copropietari i fundador de l’hospital, que suposa un canvi de posició inesperat, va ser rebu-da al seu dia per la Generalitat amb certa fredor.
Ahir, en la comissió de la Sin-dicatura de Comptes, Morillas va desgranar dades de les irregula-ritats de les dues fundacions del Sant Pau el 2009. Sobre la que ges-tiona el patrimoni, la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el síndic va explicar que encara que la sindicatura ho considera un organisme amb po-der adjudicador d’Administració pública, amb les obligacions que això comporta, va actuar durant el 2009 com a no Administració pública. Tot seguit va afirmar que s’ha respectat aquesta segona na-turalesa al fiscalitzar les funda-cions, per creure que «altres doc-trines i informes jurídics» avala-ven aquesta elecció, i que aquesta es va prendre partint que fer-ho entrava dintre de la legalitat. No obstant, va precisar diverses vega-des que per a la sindicatura l’ad-judicació és en aquest cas la ma-teixa de l’administració pública.
SOBRECOST / L’organisme fiscalit-zador desgrana multitud de con-tractacions que no complien amb les normes durant aquell exerci-ci. Pel que fa a la construcció del nou hospital, Morillas va al·ludir a diverses desviacions de despesa, que van acabar en un cost total de 217 milions d’euros, 38,5 milions més del volum contractat. En el cas de la Fundació Privada de Ges-tió Sanitària de l’Hospital, que gestiona l’atenció sanitària, la sindicatura subratlla el catastrò-fic estat de les seves arques. H
La Sindicatura calcula en 200 milions el patrimoni de Sant Pau
TONI SUSTBARCELONA
Les dues fundacions de l’hospital van adjudicar irregularment el 2009
La situació de la sanitat catalana LLL
O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:
Fecha: Sección: Páginas:
1094526250006949 €627 cm2 - 59%
19/06/2013SOCIEDAD34
Boi Ruiz, conseller de Salut; Hospital Vall d'Hebron; Hospital Arnau de Vilanova de Lleida; Hospital de Bellvitge; Hospital Doctor Josep Trueta de Girona; Hospital Joan XXIII de Tarragona; Institut Català de la Salut (ICS); Política Sanitària; Salut; Sanitat
Cataluña
pacientes de la mano de Dios?», preguntó la delegada de MC en el Hospital de Bellvitge, Teresa Fuentelsaz. Y, añadió, «en Salud ya hemos tocado el tuétano» porque los recortes no se han quedado en un confl icto laboral, sino que ya han devaluado la calidad asisten-cial. En el Hospital de Vall d’Hebron, explicaron, los pacien-tes con una piedra en el riñón deben esperar un año para poder
BARCELONA- El sindicato Metges de Cataluña denunció ayer que, a 31 de mayo, un total de 55.409 personas aguardaban para ser operados, 1.000 de ellos hace más de cinco años que esperan para pasar por quirófano. La cifra dista mucho de la proporcionada por la conselleria de Salud y que el Instituto Catalán de la Salud (ICS) quiso recordar ayer. Según el Go-vern, las listas de espera a 31 de diciembre de 2012 ascendían a 16.682 con un tiempo de demora de 5,1 meses.¿Por qué existe una diferencia
tan abismal entre un dato y otro? Para entenderlo, hay que tener presente dos aspectos. Los profe-sionales expusieron las listas de espera de los 65 cirugías que el Instituto Catalán de la Salud tie-nen monitorizados, mientras que éste, anualmente, sólo da a cono-cer las cifras de las 14 intervencio-nes en las que, por ley, garantiza un tiempo máximo de espera. Asimismo, los médicos no presen-taron medias aritméticas para explicar cuál es el tiempo medio de espera a diferencia de lo que hace habitualmente el ICS. «¿Qué sentido tiene garantizar un tiem-po máximo si tienes al resto de
Ana Domingo Rakosnik
Los médicos denuncian que hay 55.409 pacientes en listas de espera y no 16.682Apuntan que 1.000 enfermos de Bellvitge llevan 5 años aguardando una cirugía
pasar por quirófano. Durante ese tiempo deben acudir al centro periódicamente para que se les sustituya el catéter que se les co-loca para no saturar el riñón. Las listas de espera, además de deses-perar a los pacientes, implican más gasto farmacológico y asis-tencial, denunciaron. Los médicos rechazan hacerse
corresponsables de esta situación e instan a todos los grupos políti-
Jesús G. Feria
Los médicos advierten
de que no van a
responsabilizarse
de la baja calidad
asistencial
cos a frenar los recortes. Estiman que este año, el ICS rebajará en 200 millones su presupuesto y eso sólo se logrará despidiendo per-sonal o cerrando servicios. «Mien-te el conseller cuando dice que el recorte es equivalente a una paga extra», dijo Fuentelsaz. Con todo, el sindicato está estu-
diando la posibilidad de quere-llarse contra el conseller de Salud Boi Ruiz.
LAS CLAVES
BellvitgeLa espera para ser operado
de la cadera es de 24 meses.
Más de 780 personas aguardan
para ser operadas de la espalda.
Vall d’HebronLa espera máxima para la
cirugía de espalda es de 90
meses y para un
ecocardiograma de 12 meses.
Can RutiLa lista para la intervención
de mama no maligna es de 27
meses y para recibir una
prótesis de cadera de 15 meses.
Josep TruetaLas operaciones de espalda
acumulan 28 meses de
demora y la de mama no
maligna 48.
Joan XXIIILa cirugía de hernia,
garantizada por ley, tiene una
espera de 20 meses.
Arnau de VilanovaLas intervenciones de
prótesis de rodilla tiene una
espera de 14 meses.
ViladecansPara operarse de la mano, la
espera es de 48 meses y de
más de 12 meses para pruebas
diagnósticas como el TAC.
Verge de la CintaLa demora de la cirugía de
espalda es de 36 meses y de 12
para la de prótesis de rodilla y
cadera.
La Sindicatura de Cuentas cifra en más de 200 millones el valor de los 900
inmuebles del Hospital de Sant Pau
BARCELONA- El síndic Andreu Morilla fue el encargado de pre-sentar ayer en sede Parlamentaria tres informes relativos al Hospital de Sant Pau que hizo públicos el pasado mes de enero. Tras su in-tervención, Morillas apuntó a que el patrimonio del centro podría tener un valor de unos 200 millo-nes de euros y que ese montante tendría «una incidencia impor-tante sobre el balance» de la ges-tión sanitaria. Es precisamente
este hecho el que vienen recla-mando los trabajadores para que cuadren la cuentas del hospital que históricamente han cerrado en negativo.El síndic puntualizó que en el
ejercicio estudiado de los balan-ces del centro sanitario, el año 2009, no existía un informe ex-haustivo sobre el valor de los in-muebles propiedad del hospital y que gestiona la Fundación patri-monial del mismo. Al parecer, entonces, la entidad barajaba di-ferentes criterios para contabili-
L. R. zar el valor de las fi ncas, como su valor catastral o el valor económi-co sin actualizar, por lo que era imposible determinar el total de forma homogenea. Pero la Sindi-catura de Cuentas estima que en 2009 el centro contaba con unos 900 inmuebles cuyo valor ascen-dería «probablemente» a más de 200 millones de euros.A preguntas de los parlamenta-
rios, Morillas señaló que «sin ninguna duda» el centro pertene-ce al sector público. Algo que, no obstante, niegan los empleados
que lograron que la Justicia reco-nociese que trabajan para una empresa privada y no sujeta a los recortes impuestos a la función pública. Por otro lado, el Ayun-
tamiento de Barcelo-na confi rmó que propondrá a la dele-gada de Salud muni-cipal, Cristina Inies-ta, como miembro del patronato de la Fundación de la ges-tión sanitaria del Hospital de Sant Pau. Iniesta ya formaba parte de la entidad cuando el patronato decidió dimitir el pasado 7 de ju-nio tras solicitar meses antes la intervención del Protectorado de Fundaciones de la Generalitat ante la imposibilidad de cuadrar
las cuentas del centro. Además, la dimisión del patronato, también formado por un representante de la Generalitat y de otro del Arzo-bispado de Barcelona, tuvo lugar
una semana después de que el juez que ins-truye presuntas irre-gularidades de ges-tión en el centro im-putara a nueve ex altos cargos más. La responsable de
Salud de Barcelona señaló el «fi rme com-promiso del gobier-no municipal de presente y futuro»
para garantizar la viabi-lidad y gobernabilidad del hospi-tal y consideró que la opción de dimitir fue la mejor a tenor de la indefensión jurídica de la institu-ción.
300millones
es el défi cit actual
que creen los
trabajadores que
acumula el Hospital
de Sant Pau
EL DATO
4 Miércoles. 19 de junio de 2013 • LA RAZÓNO.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:
Fecha: Sección: Páginas:
No hay datos200001836 €621 cm2 - 60%
19/06/2013CATALUÑA32
Boi Ruiz, conseller de Salut; Hospital Vall d'Hebron; Hospital Arnau de Vilanova de Lleida; Hospital Can Ruti; Hospital de Bellvitge; Hospital de Viladecans; Hospital Doctor Josep Trueta de Girona; Hospital Joan XXIII de Tarragona; Hospital Verge de la Cinta de Tortosa; Hospitals i Centres de Salut; Institut Català de la Salut (ICS); Política Sanitària
34 LAVANGUARDIA T E N D È N C I E S DIMECRES, 19 JUNY 2013
Vine aMadrida veureDalí
F orça barcelonins s’hauran sor-près aquests dies en veure alcarrer anuncis de l’exposicióantològica de Salvador Dalí al
Museu Reina Sofia de Madrid. La cam-panya té sorna: elmuseu d’art contempo-rani convida els barcelonins a despla-çar-se a la capital d’Espanya perquè pu-guin gaudir d’una mostra irrepetibled’un artista que va iniciar la seva carreracap a la fama a Barcelona, una ciutat,d’altra banda, que ha deixat que trans-correguessin trenta anys des de l’últimagran exposició que va dedicar a l’empor-danès. Salvant totes les distàncies (i ambpermís de Figueres), és com si el Macbas’anunciés a la Puerta del Sol de Madridamb el lema “Si vols veure Antonio Ló-pez, agafa l’AVE i vine a Barcelona”. Elproblema és que l’obra de l’artista deTo-melloso ha estat àmpliament reconegu-da a Madrid, mentre que Barcelona ésprobablement una de les ciutats delmónque té menys obres exposades del genide Figueres. Ni un trist carrer, se l’hi hadedicat.L’antològica de Dalí al Reina Sofia té
un atractiu indubtable i el museu famoltbé de tirar la canya allà on hi ha públicpotencial. La qüestió és per què elsmuseus barcelonins no fan el mateixquan organitzen una exposició interes-sant. Per què no s’anuncia al passeig dela Castellana l’espectacular exposició so-breTàpies que s’inaugura aquesta setma-na al MNAC i la Fundació Tàpies? Laresposta lògica és la manca de diners. ElMNAC disposa de la meitat del pressu-post del Reina Sofia (que també ha patitretallades) i, sens dubte, ha de donarprioritat a les campanyes publicitàriesque es realitzen a Catalunya mateix, onté el seu mercat natural. Però, més enllà
de l’obvietat, caldrà preguntar-se siaquesta renúncia a publicitar-se en ciu-tats com Madrid no respon a una certatendència col·lectiva a l’entotsolament.De les administracions, que no propi-cien que hi hagimés projecció en les ins-titucions que governen, però també dela societat civil, que darrerament semblahaver assumit amb total resignació queBarcelona ha deixat de competir ambMadrid en qüestions d’art.Unes quantes banderoles ben ubica-
des en carrers cèntrics i amplificadesper les xarxes socials tampoc no deuenser tan cares. I qui parla de Tàpies parla,per què no, de Pasolini, a qui el Centrede Cultura Contemporània de Barcelo-na dedica aquests dies una exposicióque, per la seva mirada renovadora, re-corda les dels seusmillors temps. Fa unsanys, les propostes del CCCB van trans-cendir l’entorn barceloní –recordem lesde les ciutats de Pessoa, Kafka, Joyce...–i vanmerèixer el reconeixement de la in-tel·lectualitat de la capital. Per què no?Seria una manera simpàtica de recollirel guant que llança el Reina Sofia: anun-ciar conjuntament la Barcelona trans-gressora i la Roma excessiva de Pasoliniplantant una banderola en aquest Ma-drid culturalment decantat per dècadesde governs conservadors.
Una intervenció oncològica a Can Ruti, la cirurgia més protegida de les retallades
ANA MACPHERSONBarcelona
Mil pacients fa cinc anys o més queestan apuntats en alguna llista d’espe-ra a l’hospital de Bellvitge, i aquestesllistes, en el conjunt dels hospitals del’Institut Català de la Salut, acumulen55.409 persones. Ho asseguren els re-presentants sindicals deMetges deCa-talunya, que han recollit les dades dediversos tipus d’intervencions als vuithospitals de l’ICS, entitatque contraposa les seves da-des –hi ha 16.682 pacientsen llista d’espera, segons da-des del desembre del 2012–i desmenteix el conjunt dexifres denunciades pelsmet-ges. “Ningú no s’espera cincanys perquè l’operin”, asse-nyala Jaume Benavent, res-ponsable d’afers assistenci-als de l’ICS.El sindicatMetges deCa-
talunya va presentar ahir laseva segona andanadade da-des sobre llistes d’espera enun mes per demostrar elque consideren que és unasituació dramàtica. “Si elpresident Mas va dir queles retallades no arribarienal moll de l’os, hem de dirque ja hi hem arribat. Noens fem coresponsablesd’aquesta situació, de l’efec-te de les retallades en la qua-litat assistencial i la salut dela població”, va declarar ladoctora Teresa Fuentelsazen nom del sindicat mèdic a l’ICS.Apel·len a tots els grups parlamenta-ris perquè evitin que hi hagi més reta-llades en sanitat: “La tercera retalladaque s’espera ens col·locarà en una des-pesa mitjana per habitant per sota deGrècia i Portugal, i a la cua a Espa-nya”. I citen que si a l’eurozona la des-pesa sanitària mitjana per ciutadà ésde 2.064 euros, a Espanya és de 1.296de mitjana, a Catalunya de 1.150 l’anypassat i arribaria a 1.000 aquest any.“Aquestes informacions basades en
dades falses només generen descon-fiança”, diuen a l’ICS. “I no beneficienen absolut la imatge dels centres assis-tencials i dels professionals que fan ungran esforç per incrementar l’activitati mantenir la qualitat”.Els metges admeten que és cert que
es prioritzen els casos més greus quehi ha a les llistes, que no hi ha esperaen oncologia i que s’intenta reduir almàxim en les operacions garantides(cataractes, vesícules biliars, túnel car-pià de la mà, pròtesi de genoll i ma-luc). “En aquestes llistes s’intenta nopassar gaire dels sis mesos obligatorisper la normativa i en alguns casoss’aconsegueix, però no en els que supo-sen més despesa, com les de pròteside genoll i maluc, en què segons les
nostres dades hi ha pacients que fa 18 i24 mesos que s’esperen”, explica ladoctora Rosa Boyé, representant deVall d’Hebron. “Però el problema estàen les altres operacions, les no garanti-des; n’hi ha que s’eternitzen anys ambun greu deteriorament de la qualitatde vida dels pacients”. Es refereix aoperacions de mà que no són de túnel
carpià, en què hi ha casos de quatreanys en espera a l’hospital de Vilade-cans, o també operacions d’esquenaamb 60 mesos d’espera a Bellvitge.Les dades de l’ICS no hi coincidei-
xen gens. “Nosaltres gestionem llistesdepurades; ningú no s’espera anys, esresol abans, es revisen els casos, se so-lucionen”, assegura Benavent. La in-formació que proporcionen els met-ges, a parer seu, no inclou aquestadepuració de dades i per això genera
tanta confusió. En un comunicat,l’ICS aclareix que els seus vuit hospi-tals van fer l’any passat 100.887 opera-cions, un 4,8%més que l’any anterior.I que aquest any es manté en índexssimilars: del gener al maig han fet47.257 intervencions, un 4,7% mésque aquell període de l’any anterior.La priorització de casos, defensal’ICS, és una tasca contínua en tots elshospitals, i si alguna àrea no dónal’abast s’incrementa l’activitat.“El volum de persones que entra en
llista d’espera quirúrgica o per a pro-ves diagnòstiques ens desborda, i aixíés impossible prioritzar. Hi ha massagent i detectem que la majoria de pa-cients en aquesta situació simplementes resigna. Ni tan sols no planteja quei-xes”, assenyalen els metges.c
Metges de Catalunyadenuncia la pèrduade qualitat assistenciali l’ICS els acusa degenerar desconfiança
ROSER VILALLONGA / ARXIU
BARCELONA Redacció
L’Agència Espanyola del Medicamentlimitarà en els propers quatre mesosl’ús de la codeïna com a analgèsic per anens per recomanació de l’Agència Eu-ropea de Medicaments (EMA) a causade diversos casos de menors que vanmorir o van patir símptomes d’intoxica-ció després d’haver-los-en adminis-trat. En nens majors de 12 anys es po-drà utilitzar únicament per al tracta-ment del dolor agut moderat quan nose’ls pugui administrar ibuprofèn o pa-racetamol. I estarà contraindicada des-prés de l’extirpació de les amígdales i
de les vegetacions en menors de 18anys que tinguin apnea obstructiva delson. En els menors de 12 anys, es reco-mana que, si s’utilitza, s’administri enles mínimes dosis. Durant aquests me-sos es posarà aquesta informació alprospecte.El problema el genera lametabolitza-
ció ultraràpida de la codeïna, un fetque passa en alguns nens (més fre-qüent en països africans) i que no éspossible detectar prèviament. Aquestdefecte genètic transforma la codeïnaen morfina més ràpidament, circums-tància que augmenta les possibilitatsd’intoxicació permorfina. Quan l’EMA
va revisar els casos en què hi va havermorts en nens que havien utilitzat co-deïna com a analgèsic, es va adonarque tots es van intoxicar per aquestaabsorció ràpida de l’opiaci. Per aixòs’ha decidit limitar-ne l’ús en menorsde 12 anys, que estan més exposats aaquesta reacció.Amés, l’agència espanyola recoma-
na als metges que tampoc no s’utilitzien dones durant la lactància, a causadel risc que presentaria el nen de pa-tir reaccions adverses greus en casque lamare fosmetabolitzadora ultra-ràpida.“Respecte a l’ús de codeïna com a
antitussigen en els nens”, indical’agència delmedicament, “ es procedi-rà a la revisió de les dades disponiblesi si aquests tenen un impacte en la se-va relació benefici-risc” i mentre aixòno finalitzi, es recomana les mateixesrestriccions que en l’ús analgèsic.c
Per què magnífiquesexposicions com les de Tàpiesi Pasolini no s’anuncien ala capital d’Espanya?
Lacodeïna s’utilitzaràennens excepcionalment
Milpacientsfa5anysqueestanenllistad’esperasegonsmetgesdel’ICSL’Institut Català de la Salut desmenteix les xifres sindicals
MiquelMolina
O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:
Fecha: Sección: Páginas:
1792857900006382 €567 cm2 - 50%
19/06/2013TENDENCIAS34
Hospital Vall d'Hebron; Hospital Can Ruti; Hospital de Bellvitge; Hospital de Viladecans; Hospitals i Centres de Salut; Institut Català de la Salut (ICS); Política Sanitària; Salut; Sanitat
2 BARCELONA DIMECRES 19 DE JUNY DEL 2013
SEGUNDOS
Los Mossos d’Esqua-dra detuvieron ayer por la mañana en Barcelona al presun-to asesino de A. C., la chica de 15 años que desapareció el pasa-do 27 de abril y que fue hallada ahogada en la playa de la Mar Bella 11 días después. Se trata de un joven de 19 años, de su gru-po de amigos, que la acompañó hasta la parada de metro de Virrei Amat la noche de su desaparición, según los Mossos.
Detenido por el crimen de la Mar Bella
55.409 pacientes en lista de espera Metges de Catalunya denunció ayer que hay 55.409 pacientes en lis-ta de espera para ser operados y que hay un millar con una demora de cinco años en el Hospital de Bellvitge. Salut, en cambio, cifró el número de pacien-tes en espera en 16.682.
Dan trabajo a 99 mujeres en riesgo Los programas de in-serción laboral de la agencia ABITS han aumentado en un 50% la cifra de muje-res que han encontra-do trabajo: 99 en 2012.
Gestión cerca del ciudadano El Ajuntament de Cor-nellà ha puesto en marcha el proyecto A prop teu, una iniciativa participativa para acer-car la gestión munici-pal a los ciudadanos.
Guía laboral para el extranjero La UGT y el Ajunta-ment de Barcelona ofrecen una web de recursos y seminarios para trabajadores que deciden emigrar a tra-bajar fuera del país: www.mobilitat.eu.
Carteristes i traficants de droga es traslladen al front marítim
NÚRIA BONET ICART [email protected] / twitter: @20m
20 minutos
Els carteristes, llauners i vene-dors de droga s’han traslladat al front marítim de Barcelona. Els locals d’oci nocturn tor-nen a ser un reclam tant a la Barceloneta com al Port Olímpic i els que viuen de les masses que surten de nit, sa-ben que aquestes zones tor-nen a estar de moda, com ja va passar a la Barcelona post-olímpica. En tan sols dos me-sos, la Policia ha detingut 39 persones i n’ha denunciades prop de 600, tant a tocar del mar com al Gòtic i el Raval.
Els lladres actuen de forma preferent on més gent hi ha i, evidentment, es concentren en bars i discoteques en ho-rari nocturn i caps de setmana d’estiu. És precisament en aquest escenari en què han in-tervingut Mossos i Guàrdia Ur-bana per dur a terme opera-cions específiques, que s’han saldat amb 39 detencions i 586 denúncies per incomplir les ordenances de civisme, ja si-gui per orinar al carrer, pel bo-tellón o per venda ambulant.
La droga, a la discoteca En aquestes dues interven-cions, que es van dur a terme entre el maig i el juny, es van detenir 24 persones per delic-tes de salut pública, és a dir, per portar o vendre droga, la major part d’ells a la zona del front marítim. Segons va con-firmar el sotscap de la comis-saria de Mossos a Ciutat Vella,
Josep Garcia, els traficants i lladres s’estan traslladant al passeig de la Barceloneta i ro-dalies i no han deixat de vol-tar pel Port Olímpic. Aquesta torna a ser una potent zona d’oci nocturn i és un reclam no només per als turistes, si-nó també per als barcelonins.
Mossos i Guàrdia Urbana han dut a terme tres disposi-tius especials en el marc d’un operatiu global batejat com a Eixos d’Oci Nocturn. Els agents han acudit als punts calents a partir de les quei-xes ciutadanes per insegure-tat i soroll. L’àrea del front ma-rítim concentra bona part d’aquestes activitats, però també el Gòtic i el Raval són zones de bars i discoteques.
En aquests punts és «on hi ha més oferta i demanda», co-
sa que fa que s’hi puguin tro-bar petits venedors de dro-ga. Aquesta activitat es dóna sobretot les nits de cap de set-mana, però Garcia admetia que també a les tardes, al Ra-val i al Gòtic i a bona part de la Rambla, s’ofereix haixix.
Altres detencions A banda de les denúncies per infgraccions de salut pública, l’operació Sabàtic es va dur a terme el 10 de maig i va per-metre denunciar tres persones per tinença d’arma blanca. Els quatre caps de setmana de maig, el dispositiu Front Marí-tim es va saldar amb 538 de-núncies per incomplir les or-denances i 24 més per infrac-cions de trànsit. Al Marítim, que fa un any que és en marxa, s’ha detingut 105 persones.
La Barceloneta i el Port Olímpic tornen a estar de moda. La Policia ha detingut 39 persones en dos mesos a la zona de bars
Els furts i robatoris també han disminuït al metro, si més no, a les parades de Ciutat Vella, se-gons confirmava Garcia. Enca-ra no s’hi ha detectat el Clan de las Bosnias, que operava fins fa poc al suburbà de Madrid. Tot i les bones xifres de principis d’any, aquesta és la tempora-da alta dels carteristes al metro, que aprofiten la gran afluència de turistes que baden. La Po-licia adverteix que ja coneix els delinqüents, tots ells reinci-dents. No són violents i es bene-ficien dels qui no controlen les bosses o són massa confiats.
Menys robatoris també al metro
Passatgers de la Línia 3 van retenir un grup de carteristes a la parada de Diagonal fa unes setmanes. E. GUERRERO
La Policia nega que hi hagi un trasllat a d’altres zones. Des del gener fins al maig, els furts van baixar un 11% al districte de Ciutat Vella, se-gons les dades policials. La delinqüència, en general, va baixar també un 11%, un fet que els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana atribuei-xen a una major vigilància, ja sigui amb agents uniformats o bé de paisà.
El sotscap de la comissa-ria de Mossos de Ciutat Vella, Josep Garcia, confirmava que «es resolen més casos» i que el fet que consti la multi-reincidència facilita que a la
llarga es pugui processar els delinqüents. Amb tot, els furts segueixen suposant el 70% del total d’actes delictius registrats a Ciutat Vella i és, de llarg, el problema més re-llevant, segons Garcia.
Ara bé, tant Mossos com Guàrdia Urbana neguen que els lladres hagin marxat del centre per anar-se’n a d’al-tres zones de la ciutat.
Què ha canviat, doncs, perquè hagi baixat la delin-qüència? Garcia ho atribueix a què hi ha «més presència policial». «L’estratègia és ge-nerar inseguretat als delin-qüents», conclou. N. B. I.
Baixen un 11% els furts i la delinqüència a Ciutat Vella
El detenido recibió golpes y empujones. Siete mossos d’es-cuadra resultaron heridos la noche de lunes al martes en Ba-dalona mientras procedían a la detención del presunto autor de abusos sexuales a un menor.
Los policías sacaron al de-tenido de su domicilio, pero se encontraron con centena-res de personas que los espe-raban a la puerta de casa. En aquel momento, la multitud intentó linchar al presunto
pederasta justo cuando salía de la finca para ser trasladado a la comisaría. De hecho, este trayecto se hizo bajo una llu-via de huevos, jarras y sillas, además de golpes y empujo-nes de los concentrados.
El detenido acabó con un corte en la parte posterior del cuello y un pómulo contusio-nado. Las lesiones de los agen-tes no son graves. El momen-
to más crítico se desencadenó cuando agentes y detenido re-corrieron la distancia que se-paraba el domicilio –situado en la calle Córdoba del barrio de Sant Roc– del coche patru-lla con el que se hizo el trasla-do. Aquí se abalanzaron sobre el detenido e intentaron arran-carlo de manos de los policías. Durante la lucha golpearon al arrestado en la cara.
Siete mossos heridos por la multitud al evitar el linchamiento de un presunto pederasta
300 vecinos de Sant Roc
atacaron al presunto pederasta arrestado, según
fuentes próximas al caso
� GRÀCIA Els pares no autoritzen l’examen de Primària. Els pares de l’Escola Turó del Cargol han tornat a negar-se a què els seus fills fessin la prova de competències de sisè de Primària en protesta contra les retallades.
� LES CORTS Més de 70.000 entrades venudes. L’organització del Concert per la Llibertat del 29 de juny al Camp Nou ja ha venut més de 70.000 entrades. Dilluns van posar-ne a la venda 30.000 després d’esgotar les 60.000 inicials.
� SANTS-MONTJUÏC El Mas i Mas s’estrena a la Sala Apolo. L’11è San Miguel Mas i Mas Festival oferirà prop de 400 actua-cions repartides per diver-ses sales i clubs a l’agost. Enguany s’hi incorpora un nou espai: la Sala Apolo.
� SANT ANDREU 16 equipaments oberts aquest mandat. L’Ajun-tament va fer balanç ahir de les actuacions al districte de Sant Andreu, on s’han obert 16 equipaments aquest mandat i s’ha reurbanitzat vàries places, entre d’altres.
� CIUTAT VELLA Persones sense sostre. El 2012, Arrels va atendre 1.287 sense sostre, un 23% més que fa 5 anys i el 35% de les quals van anar a l’entitat per primer cop. Hi ha 3.000 indigents, 800 al carrer i 700 en assentaments.
� SANT MARTÍ S’acaba la tancada a l’ESMUC. Els estudiants de l’Escola Superior de Mú-sica de Catalunya (ESMUC) han donat per acabada la tancada al centre, però continuaran les protestes contra les retallades.D
IST
RIC
TE
S
O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:
Fecha: Sección: Páginas:
1815453890001020 €90 cm2 - 10%
19/06/2013BARCELONA2
Hospital de Bellvitge; Hospitals i Centres de Salut
LOCAL 7la Mañana MIÉRCOLES 19 DE JUNIO DE 2013
UNIVERSIDAD
Doctorados industriales para fortalecer el tejido productivoLLEIDA • El Govern, a través de la Secretaria d’Universitats i Re-cerca, las universidades públi-cas y privadas, y las entidades patronales del mundo empre-sarial firman hoy el convenio para poner en marcha oficial-mente el Pla de Doctorats In-dustrials para impulsar y favo-recer la transferencia de conoci-miento de las universidades en el tejido productivo. Este pro-grama contribuirá a la compe-titividad e internacionalización de la indústria catalana, reforza-rá los instrumentos para retener el talento que genera el país y situará a los estudiantes de doc-torado en condiciones de desa-rrollar proyectos de R+D+I en una empresa.
LLEIDA M.ROMERALos recortes en sanidad han llegado al límite para el colectivo de médi-cos de Catalunya y así lo demostra-ron ayer al hacer públicas las listas de espera pertenecientes a los ocho hospitales del Institut Català de la Salut (ICS) del territorio, entre los que se encuentra el Hospital Uni-versitari Arnau de Vilanova de Llei-da. Según los datos publicados, en Ponent someterse a una operación de prótesis de rodilla puede llegar a tener una lista de espera de has-ta 14 meses.
El sindicato Metges de Catalunya aseveró ayer que actualmente hay en Lleida 102 pacientes en espera para someterse a este tipo de inter-vención. Cifra destacable si se com-para con la de las de prótesis de ca-dera donde hay 35 y un tiempo de seis meses o la de las hernias con 25 enfermos en la cola y dos meses de espera. Algunas pruebas diag-nósticas como las colonoscopias tie-nen una lista de hasta cuatro me-ses. Según afirmó ayer el sindicato, estas cifras son “tercermundistas” y alertan del gasto social que generan al incrementar el proceso de medi-cación de los pacientes, las tempo-
radas de baja laboral o más repeti-ciones de las pruebas diagnósticas. Por esto, pidió ayer al Govern de la Generalitat que cesen los recortes en sanidad, ya que de continuar su-
pondrían “una estocada definitiva a la calidad asistencial”.
Por su parte, el ICS desmintió ayer las cifras del sindicato y aseguró que los hospitales tienen una media de
espera de cinco meses, cifra similar a la de 2011. Además el ICS afirmó que son los profesionales los que priorizan o no las intervenciones se-gún el criterio médico.
SANIDAD / EL SINDICATO MÉDICO PIDE QUE CESEN LOS RECORTES EN EL SECTOR
Más de un año de espera en el Arnau para las prótesis de rodilla
LLEIDA • La Escola Balàfia estre-nó ayer el mural que decora la pa-red del centro que da a la calle Va-lls d’Andorra y que está dedicado al cuento El Petit Príncep, con el cual el alumnado ha estado trabajando en el marco de un proyecto del Cen-tre de Recursos Pedagògics. En el nuevo mural han colaborado dife-rentes alumnos de la Escola Muni-cipal de Belles Arts Leandre Cris-tòfol que han ayudado a los niños de P-3 a reflejar diferentes mensajes que han extraído del trabajo realiza-do a partir de este cuento. La prime-ra teniente de alcalde, Marta Camps, destacó el buen trabajo que han rea-lizado todos juntos y explicó que el Ayuntamiento da apoyo a este tipo de iniciativas que contribuyen a la mejora del barrio.
La Escola Balàfia estrena el mural exterior de ‘El petit príncep’
EDUCACIÓN / CON LA COLABORACIÓN DE ALUMNOS DE BELLES ARTS DE LLEIDA
La Escola Balàfia estrenó ayer el mural de una pared exterior del centro perteneciente a la calle Valls d’Andorra
HERMÍNIA SIRVENT
LLEIDA • La dirección de la Clínica de Ponent ha llegado a un acuerdo con los facultati-vos del centro para adaptar el gasto salarial y fijar el conve-nio de clínicas privadas como el convenio de referencia para los próximos años. El acuerdo supone un importante avance en las relaciones laborales en-tre la dirección de la clínica y sus profesionales, y una deci-dida apuesta por ambas par-tes por la continuidad y, so-bretodo, por el futuro de la clínica. El consenso y la bue-na voluntad de las partes ne-gociadoras hace que los profe-sionales facultativos del centro pasen a regirse por el conve-nio de Clíniques Privades (al igual que el resto de clínicas y centros asistenciales privados de Catalunya). El Plan de Via-bilidad establece tres ejes de actuación para garantizar la viabilidad de la clínica como adaptar el gasto salarial y esta-blecer el convenio de clíncas privadas como el de referen-cia, fijar un plan de obras e in-versiones y reorganizar áreas y servicios con la incorpora-ción de una renovada y actua-lizada cartera de servicios y de nuevos profesionales para dar respuesta a las necesida-des del territorio.
L’Aliança acuerda con los médicos un nuevo convenio
] El ICS desmiente los datos y asegura que el tiempo medio es de cinco meses
] Metges de Catalunya define la situación de “tercermundista”
FUENTE: METGES DE CATALUNYA
O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:
Fecha: Sección: Páginas:
4039No hay datos900 €526 cm2 - 50%
19/06/2013LOCAL6,7
Hospital Arnau de Vilanova de Lleida; Institut Català de la Salut (ICS); Política Sanitària; Salut
SALUT
Denuncien esperes de finsa cinc anys per ser operar[] Metges de Catalunya alerta que als hospitals de I’ICS hi ha 55.500 pacientspendents d’intervenció [] Salut nega les xifres i diu que I’activitat ha augrnentat
Redacció / M.C.BARCELONA
Representants del sindi-cat Metges de Catalunya(MC) van denunciar ahirque les llistes d’espera alsvuit centres que gestional’Institut Catal~ de la Salut(ICS) acumulen 55.~t09pacients pendents de seroperats. El sindicar va re-cordar que les xifres quesemestralment ofereix elDepartament de Salut no-més es refereixen als pa-cients que esperen per seroperats d’algun dels 14procediments amb tempsde garantía i va alertar quehi ha moltes més personespendents d’altres inter-vencions no urgents.
Alguns d’aquests pa-cients, segons MC, fa anysque esperen, per exempleper a operacions d’esque-na. Com a casos extremsvan denunciar la situaciódel miler de pacients quefaria cinc anys que espe-ren una operació a lqaospi-tal de Bellvitge.
Els representants deMC van alertar que no espot reta]lar més el pressu-
L’actlvitat quirúrgica a I’lCS
post de Salut i van denun-ciar que el departamentpensa reduir el pressupostde I’ICS pel 2013 en 192milions (el 2012 va ser de2.600 milions).
Per la seva banda, fontsde I’ICS van assegurar queno hi ha cap pacient quenecessiti ser operar que fa-ci cinc anys que s’espera."Són casos que sqaan tor-nat a avaluar", hi van afe-gir. Segons l’entitat, elsvuit hospitals van aug-mentar l’activitat un 4,8%l’any passat i un 4,7% delgener al maig de 2013. I
ha augmentat el 2012 i el 2013, segons la institució I L SERRAT
Sant Pau, una entitat públicaLa Sindicatura de Comptesconsidera que tant la Funda-ció Privada com la Fundacióde Gestió San~ria de l’Hos-pital de Sant Pau són, pel seufinar~ment i per la compo-sició dels seus patronats, en-titats del sector públic, i queaixí han de ser consideradesa efectes legal& El s[ndic An-dreu Morillas, que ahir va pre-sentar al Parlament rinformede fiscalitzaciÓ de I’exercicidel 2009 de les dues funda-
cions, va deixar ben claraaquesta consideració en re-cordar les irregular’rlats quehi va haver durant les obresdel nou hospital, amb fasesadjudicades sense concursque van suposar un sobre-cost total de 38 milions d’eu-ms. Contr~riament, un tribu-nal laboral va considerar, fapoc, Sant Pau una entitat pri-vada on no s’haurien d’a-plicar les rebaixes salañalsdel sector públic.
O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:
Fecha: Sección: Páginas:
180141520002540 €344 cm2 - 41%
19/06/2013SOCIETAT27
Hospitals i Centres de Salut; Institut Català de la Salut (ICS); Política Sanitària; Salut
CATALUNYA
Miércoles 19 junio 20136 Expansión
Expansión. Barcelona El Institut Català de la Salut (ICS) aseguró ayer que el re-corte presupuestario de 192 millones de euros que el sin-dicato Metges de Catalunya asegura que el Govern aplica-rá en la empresa pública no se ajusta a la realidad. La enti-dad, que agrupa a los ocho principales hospitales públi-cos catalanes, afirmó que “no se puede avanzar ningún dato concreto sobre la reducción”, aunque se esforzó por dejar claro que “en ningún caso lle-gará a las cifras dadas por Metges de Catalunya; ya que el recorte será muy inferior”, informa Efe.
Si finalmente se cumple el ajuste de 192 millones que di-ce conocer el sindicato, el gas-to medio por habitante en sa-nidad caería por debajo de 1.000 euros, una cifra inferior a la de España y Portugal. El ICS también señaló ayer que hay 16.682 pacientes en lista de espera en Catalunya, fren-te a los 55.409 que ha cuantifi-cado el sindicato de médicos.
El ICS niega un recorte de 192 millones en 2013
“Venimos a explicar que somos un operador ferroviario de mercancías alternativo a Renfe”, aseguraron ayer los directivos José Miarnau y Miquel Llevat en el espacio que tiene Comsa Emte en el Salón Internacional de la Logística (SIL). Aunque coinciden en que este certamen es ahora mucho más pequeño que antes de la crisis, las empresas que han acudido aseguran que es una buena oportunidad para ver y ser vistos.
Es, por ejemplo, el caso de Trans-portcobro, una empresa de Málaga nacida al calor de la crisis, hace tres años, que se presenta como una vía alternativa a la legal para cobrar im-pagos, especializada en el sector del transporte, según explicó su respon-sable, Pilar Valladares.
Un buen espacio, en primera línea, puede costar unos 15.000 euros por día. Uno de los stands más vistosos es el del Ministerio de Fomento, que
reúne la oferta de Puertos del Estado, Renfe y Aena Aeropuertos y que pre-senta los 471.000 metros cuadrados de instalaciones intermodales que tiene en torno a la capital catalana. Tampoco se queda atrás el del Con-sorci de la Zona Franca, con parcelas disponibles de hasta 110.000 metros cuadrados. La presencia pública se
completa con la Generalitat (Cimal-sa) y puertos como los de Barcelona, Tarragona, Valencia y Andalucía.
Entre las novedades que se presen-tan hasta mañana en el recinto de Montjuïc de Fira de Barcelona figura una carretilla retráctil de Junghein-rich rediseñada, más ergonómica, que ahorra gasolina y que permite
mover más palés por hora, según des-tacó el director comercial de la firma alemana en España, Jaume Jorba.
El país invitado es Marruecos. Su ministro de Transporte, Aziz Rabbah, explicó ayer a EXPANSIÓN que la cita de Barcelona es “muy im-portante para buscar actores públicos y privados”. Su Gobierno está impul-sando 16 plataformas logísticas y pre-vé construir cinco nuevos puertos.
Marmedsa, del grupo valenciano Noatum, se vende como agencia ma-rítima y logística. Saba –que hoy cele-bra junta de accionistas– muestra su oferta de suelo, lo mismo que Prolo-gis, cuyo director comercial en Espa-ña, Pere Morcillo, destacó que el SIL es una buena oportunidad para dife-renciarse de la competencia que no está presente en el certamen.
SIL/ EL SALÓN INTERNACIONAL DE LA LOGÍSTICA, INAUGURADO AYER EN BARCELONA, EXPONE LAS NOVEDADES Y LA OFERTA EN EL
TRANSPORTE, LA TECNOLOGÍA Y LA MAQUINARIA EN EL SECTOR. LA CRISIS HA REDUCIDO EL NÚMERO DE EXPOSITORES.
Polígonos industriales, ferrocarriles y camiones en un salón venido a menosANÁLISIS
Comsa Emte, Saba, el Consorci o el Puerto de Barcelona, algunos de los expositores en la feria
por A. Zanón
El SIL se celebra en el recinto de Montjuïc de Fira de Barcelona y fue inaugurado ayer.
O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:
Fecha: Sección: Páginas:
753530000293 €107 cm2 - 10%
19/06/2013CATALUNYA6
Institut Català de la Salut (ICS); Política Sanitària; Salut
SALUD ̄ EL SINDICATO DENUNCIA QUE LOS OCHO HOSPITALES DEL ICS ACUMULAN 55.000 OPERACIONES PENDIENTES
Las hernias son lascirugías que acumulanmas retrasos en
La lista de espera suma 6.017 pacientesen Joan XXlII y la Cinta, según Metges
Hospital Joan XXIII Hospital Verge de la CintaIntervencions quirúrg|cas Pacientes Tiempo m,tximo Pacientes Tiempo máximo
y l garantizadas a 6 meses en espera de espera en espera de esperaTarragona, asde p" ¯rotests de muñeca......................................... 85 6 MESES 59 12 MESESespalda, manosy Prótesis de rodilla ............................... 282............ 7 ME;Es .............. 122 ........ t 2"MESESarticulares en Tortosa Coiè-cistect¿mia ..........................................17~ ............. 8 MEsEs ............ 21 .................6üEsES¯ ILC,
Herñias ............................................................. :17;) ........ 26 M~S[r$ ..........35 6 MESES
Intervenciones quirúrgicas
El sindicato Metges de Catalun- no garantizadasya denunció ayer que hay un to- Eventraciones................................... 73 14MESES 28 6MESEStal de 55-4°9 personas en lista de Mamas no mali~nas .............................. 6~ ............................................................espera pendientes de ser opera- F:spaJdas ......................................................................NO LISTA ESPERA SIN SERVICIO SIN SERVICIOdos en los ocho hospitales públi-cos del Institut Catalh de la Sa-lut (ICS). Elhospital JoanXXIIIde Tarragona registra 3.875 pa-cientes enesperayelVergede laCinta de Tortos a un total de z.z4z.Así, los dos hospitales del ! C S enel sur de Catalunya acumularían
Pacientes Tiempo maximo Pacientes Tiempo máximo6.017 ciudadanos en espera de Pruebas diagnósticasen espera de espera en espera de esperauna intervención quirúrgica de Ecocarqliqg(amas
¯ . ............ 138 ] MES S N DATOS SIN DATOSalgunos de los 65 procesos mo- Ecograflas abdominales)~p~ivJc-a; ............ )~5 ....... 2 MESES ........... 372 ......... S Ñ-DATOS .....nitorizados porla Conselleria de Coioños¿opias ...................................... ~~2 ............... i MES ...... S;N DATOS S"N DmóSSalut de la Generalitat, según los TAc ................................................. ¿94 ........... 3 MESES ....... 850 SIN DATOSdatos recogidos por Metges de Fuente:SindieatoMetgesdeCatalunyaCatalunya el pasado mayo.¯ Las cirugías de hernia acumu-lan demoras de hasta zo mesesen el hospital Joan XXIII, mien-tras que las de espalda, mano yarticulares yestructurales regis-tran retrasos de hasta 36 meses enel Verge de la Cinta.
Por lo que respecta a los res-tantes hospitales del ICS, Valld’Hebron tiene 1z.846 pacientespendientes de entrar en quirófa-no, una cifra muy similar a la deBellvitge, que tiene zz.838. Ger-mans Trías i Pujol tiene 7.851, Vi-ladecans %550, el Josep Truetade Girona 4.6o4yelArnau de Vi-lanova de Lleida 3.703.
Además, Metges de Catalun-ya asegura que hay pacientes quehace cinco años que esperan pa-ra ser operados. Es el caso de 974pacientes del Hospital de Bellvit-
.............................. 199 ............. ii MESES .......... i02 ~ ....... 36 MESES "O erac onesdemano ................................................................................................~.~ ......................................... SIN DATOS S N DATOS 139 6 MESE~~ej?arac. articulares y estructurales- siÑ DAT¿S ........... ~i,. ~~~:,,~- ..... ~,,~ ......... 3 ..........Ar;~~..2~. 2i7~ ................................................................~,,,.~~~~~ ...... ?u~ ....... 36 MESES.. ~’Y~’-~H’~,~_ ............................... 234 8 MESES 133 1:) M¿~~~Llrugla Deo{at rica - "~’, ..........
~- .......................................... ~--" .................................................................. ~1 ........ ~ MESES SIN SERVICIO SIN SERVICIO
Total de pacientes en espera 3.875 2.142
’No se ajustan a la realidad’, asegura el ICS¯ El Institut Catal¿ de la Salud(ICS) aseguró ayer que la demorapara ser intervenido en alguna de los14intervenciones monitorizadas porb Conselleria de SaJut de la General/~tes de cinco meses,y n egó las cifrasdel sindicato Metges de Catatu nya.
Según el iCS, en diciembre de2o~~ había 19-477 personas el lis-ta de espera en sus ocho hospita-
les, con una media de 5,8 meses dedemora, mientras que en diciem-bre de 2012 había 16.682, con S,~ me-ses de retraso. Los datos para el pri-mer semestre de 2013, que se fa-cilitarán próximamente, seránsimilare a esta última cifra, asegu-ra el ICS, para quien «los datos fa-cilitados por Metges de Catalun.ya no se ajustan a la realidad>>.
El ICS remarcaque«son los pro-fesionales del ICS los que priori-zan, bajo criterio clínico,alas per-sonas que esperan una opera-ción, teniendo en cuenta laevolución de la patolo~a que se [esdebe tratar>>. Ha señalado quelos ocho hospitales del ICS lleva-ron a cabo ~oo.887 operaciones en2012, un 4,8% más que en 2o11.
ge que esperan una intervenciónquirúrgica de algunos de los 65procesos monitorizados por elDepartamento de Salud, 39z de
los cuales están pendientes deuna cirugía ortopedia o de trau-matoiogía. Según el sindicato,las intervenciones quirúrgicas
garantizadas con más demorason las prótesis de cadera v de rodilla, con z4y z8 meses de espe-ra respectivamente.
i .................... I ............................
................. REACC ONES
O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:
Fecha: Sección: Páginas:
105031010001815 €540 cm2 - 60%
19/06/2013TARRAGONA9
Hospital Vall d'Hebron; Hospital de Bellvitge; Hospital de Viladecans; Hospital Doctor Josep Trueta de Girona; Hospital GermansTrias i Pujol; Hospital Joan XXIII de Tarragona; Hospital Verge de la Cinta de Tortosa; Institut Català de la Salut (ICS); Política Sanitària; Salut
EL PUNT AVUIDIMECRES, 19 DE JUNY DEL 201316 | Comarques Gironines |
El sindicat Metges de Ca-talunya (MC) va denun-ciar ahir que tots els hospi-tals gestionats per l’Insti-tut Català de la Salut(ICS), entre els quals el Jo-sep Trueta de Girona, acu-mulen uns temps d’esperaper a operacions “propisd’un país tercemundista”a causa de les retallades.Concretament, i en el casdel Trueta, segons les da-des de MC, recollides elmaig passat, la situaciómés flagrant la pateixenels pacients (87) que hand’esperar fins a 48 mesosper a una intervenció demama no maligna. Tambévan destacar els pacients(250) que han d’esperarfins a 28 mesos per seroperats de l’esquena; elsmalalts (54) que es veuenobligats a esperar 19 me-sos per a reparacions arti-culars i estructurals i elsque fa dotze mesos que es-peren per fer-se una ar-troscòpia (250). Això pelque fa a les operacionssense temps de garantia.En relació amb les inter-vencions que tenen untemps de garantia de sismesos, les que acumulenmés temps de demora són,segons MC, les de pròtesisde genoll, amb 14 mesos i280 pacients en llista d’es-pera, i les de pròtesi de ma-luc, amb 13 mesos i 80 pa-cients en llista. El sindicatalerta que aquestes espe-res “generen un augmentde la despesa social” enforma d’un consum far-macològic més gran, mésvisites mèdiques, més re-peticions de proves dia-gnòstiques i més presta-cions econòmiques perbaixa laboral del pacientque està pendent de ser in-tervingut. MC exigeix algovern català que no reta-lli el pressupost de Salutde 2013, ja que, segons ar-gumenta, una nova tisora-da als centres públics “su-posaria una estocada gai-rebé definitiva a la qualitat
assistencial”. MC calculaque la retallada pressupos-tària als hospitals de l’ICSserà d’entre el 7% i el 10%.
Per la seva part, l’ICSmanté que les operacionsno urgents tenen, en elsvuit hospitals gestionats
per aquesta organització,una mitjana de demora decinc mesos. I que des delgener fins al maig d’aquestany, els vuit hospitals del’ICS han fet 47.257 inter-vencions, un 4,7% mésrespecte al mateix períodedel 2012. L’ICS afegeixque la retallada respecte al2012 serà inferior a les xi-fres donades per MC. I valamentar la “desinforma-ció” que MC genera en re-lació amb la situació delshospitals de l’ICS. ■
Núria AstorchGIRONA
a Metges de Catalunya manté que l’hospital de Girona té un total de 4.604pacients pendents d’una intervenció a L’ICS desmenteix les xifres del sindicat
Denuncien que el Trueta faesperar quatre anys per auna operació de mama
SALUT
L’acte de presentació de la plataforma, ahir a la tarda a la seu dels sindicats ■ LLUÍS SERRAT
250pacients estan pendents deser operats de l’esquena, unaintervenció que té un tempsd’espera de 28 mesos.
14mesos és el temps que hand’esperar els pacients que ne-cessiten una pròtesi de genolli 13, els de maluc.
Professionals sanitaris, elssindicats UGT i CCOO i repre-sentants del PSC, ICV i EUiAhan creat la Plataforma deDefensa de la Sanitat PúblicaGironina, que té com a objec-tiu fer un front comú per re-ivindicar i salvaguardar el sis-tema públic de salut. La pla-taforma es va donar a conèi-xer ahir oficialment amb unaconferència, i un debat pos-terior, que es va celebrar a la
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Les xifres
sala d’actes dels sindicats deGirona i que va tenir com aprotagonista el doctor Mi-quel Vilardell, cap del serveide medicina interna de l’hos-pital de la Vall d’Hebron deBarcelona i catedràtic de me-dicina interna de la UAB. Vi-lardell va defensar la necessi-tat de fer un pacte de tots elsgrups polítics catalans per lasanitat a través de consen-suar aquells mínims que es
consideren imprescindiblesper oferir un servei de quali-tat. Vilardell creu que la polí-tica sanitària que practica elgovern de CiU crea “ten-sions” dins del sistema sani-tari perquè pretén aconse-guir una major eficàcia senseaugmentar els recursos eco-nòmics que s’hi destinen.Una cinquantena de perso-nes van assistir a l’acte depresentació de la plataforma.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Neix una plataforma en defensa de la sanitat pública
El ple de la Diputació deGirona va aprovar ahir perunanimitat crear un òr-gan anomenat consell decoordinació i de gestió,adscrit a l’àrea de règimeconòmic i noves tecnolo-gies. Les principals fun-cions d’aquest òrgan sónvetllar per impulsar el tei-xit empresarial de les co-marques gironines i en es-pecial les empreses expor-tadores del sector no turís-tic, crear la marca de pro-ducte empresarial gironí icrear plataformes de pro-ducció amb la participacióde les empreses. El presi-
dent de la Diputació, JoanGiraut, va explicar queaquest òrgan es posa enmarxa després d’un in-tens treball amb la Cam-bra de Comerç de Girona iamb l’objectiu principald’intentar generar ocupa-ció posant l’accent, inicial-ment, en el sector agroali-mentari i, en una segonafase, en el sector del tèxtil.La portaveu del grup delPSC a la Diputació, PiaBosch, va celebrar la posa-da en marxa d’aquest nouòrgan i va demanar que, amés de disposar del suportde la Cambra de Comerç,també es demani l’opinióde les patronals i dels sin-dicats. ■
a El consell de coordinació i de gestiós’ha posat en marxa amb el suport dela Cambra de Comerç de Girona
La Diputaciócrea un òrganper promourel’ocupació
Núria AstorchGIRONA
SERVEIS
El procediment que la Diputa-ció ha iniciat per contractaruna empresa que ajudi elsajuntaments més petits aconfeccionar una pàgina webva ser motiu ahir d’una pica-baralla entre la portaveu delPSC a la Diputació, Pia Bosch,i el vicepresident Miquel No-guer. Bosch va demanar quese suspengués el procedi-ment negociat i es convoqués
Els diputats de la Diputació de Girona, amb la mà alçada enuna votació, en una imatge d’arxiu ■
un concurs públic per tal dedonar més possibilitats peraccedir-hi a les empreses gi-ronines. Nogué va rebutjar laproposta de Bosch adduintque si s’havia optat pel proce-diment negociat, convidanttres empreses a participar-hi,era perquè les empreses enqüestió havien treballat jaamb la Diputació amb resul-tats satisfactoris.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Les pàgines web dels ajuntaments
O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:
Fecha: Sección: Páginas:
12047850001860 €504 cm2 - 60%
19/06/2013GIRONA16
Hospital Vall d'Hebron; Hospital Doctor Josep Trueta de Girona; Hospitals i Centres de Salut; Institut Català de la Salut (ICS); Política Sanitària; Salut
AMB LA COL·LABORACIÓ DE DdGDiari de GironaSuplement mèdic
A/E [email protected] COORDINA: FRANCESC BENEJAM
ALERTALa meitat de persones que pateixen un trastorn bipolarha intentat suïcidar-se alguna vegada a la seva vidaEl diagnòstic precoç és clau per combatre una malaltia crònicabastant desconeguda tot i patir-la bastants famosos> PÀG 3
ENTREVISTA Pablo de la Cueva«La psoriasi s’hauria de normalitzar i noestigmatitzar aquells que la pateixen» PÀG 2
DIJOUS, 20 DE JUNY DE 2013
Una investigació en la qual haparticipat el Centre de RegulacióGenòmica (CRG) de Barcelonaha descobert que les secrecions se-nescents que deixen a les cèl·lulessense poder de reproducció tam-bé poden propagar-se a cèl·lulesveïnes tumorals, amb l’envelli-ment de les quals es deté l’avançdel càncer.
Segons ha informat el CRG, al fi-nal de la seva vida, després d’ha-ver-se dividit cinquanta vegades omés, la cèl·lules descansen i es «ju-bilen», entrant en un estat conegutcom a «senescència» en el qual se-gueixen actives, però no poden du-plicar-se més.
Mantenir les cèl·lules a ratllaEncara que sempre s’ha associat al’envelliment, aquest fenomentambé s’activa mitjançant onco-gens que mantenen a ratlla lescèl·lules que estan danyades o
són perilloses i eviten, així, la sevapropagació.
Investigacions recents haviendemostrat que aquesta podria seruna tècnica efectiva per a la pre-venció del càncer, ja que la senes-cència pot ser induïda durant lesprimeres etapes del desenvolu-pament de la malaltia, reprimintd’aquesta manera el creixement tu-moral.
Ara, una investigació del MRCClinical Sciences Centre al RegneUnit, en el qual ha participat el la-boratori del doctor Salvador Aznar-Benitah al Centre de RegulacióGenòmica (CRG), revela un noudetall: mitjançant la secreció d’uncòctel de factors les cèl·lules se-nescents poden transmetre el seuestat de «jubilació» a d’altres cèl·lu-les pròximes.
La investigació, que s’ha publi-cat aquesta setmana en la revistaespecialitzada Nature Cell Biologyi que ha dirigit Jesús Gil (del Grup
de proliferació cel·lular en MRC-CSC), és fruit d’una col·laboracióinternacional que inclou grupsd’investigadors provinents d’Ale-manya, l’Estat espanyol i el RegneUnit, i confirma per primera ve-gada que les cèl·lules poden trans-metre l’estat senescent als seusveïns.
Els efectes d’aquest conjunt desecrecions, coneguda com a fe-notip secretor associat a senes-cencia (SASP), no són senzills.«En funció de les cèl·lules i l’am-bient, el fenotip senescent potpromoure o suprimir el desenvo-lupament de tumors», va explicarGil.
L’equip que dirigeix Jesús Gil haconfirmat que aquest «secreto-ma» o conjunt de secrecions cau-sa senescència en altres cèl·lulespròximes.
«Hem trobat que tant en culti-us de laboratori experimental comen teixits reals, les cèl·lules senes-cents estan envoltades per cèl·lu-les normals que han adoptat el fe-notip senescent», va informar l’ex-pert.
Amb l’existència d’aquest «en-velliment paracrí» confirmat, elsegüent pas va ser utilitzar pro-teòmica quantitativa –una tècnicaper analitzar en detall el contingut
de proteïnes d’una mostra– jun-tament amb una selecció de fàr-macs per identificar que múltiplesfactors secretats estaven causant latransmissió de la senescència.
«Hem descobert que l’inflama-soma –un multicomplex de pro-teïnes relacionat amb infeccions–també és important en la regula-ció del secretoma i en el control delcomportament de les cèl·lules se-nescentes», va revelar l’investiga-dor.
Responsables de la propagacióEls científics també han identificatfactors produïts per les cèl·lules se-nescents que són responsablesde reforçar la propagació. «Aquestsfactors són, en la seva majoria, dia-nes fàcils i solubles per als fàrmacs.Això significa que podem inhi-bir-los o activar-los usant medi-caments que ja estan disponi-bles», segons va manifestar l’in-vestigador.
BARCELONA | EFE/DdG
Descobreixen un mecanisme que envelleixles cèl·lules tumorals perquè deixin d’actuarEl Centre de Regulació Genòmica de Barcelona ha participat en una investigació fruit de la col·laboració internacional
La descoberta consisteixa aprofitar les secrecions deles cèl·lules que es «jubilen»i ja no es reprodueixen
Aquestes es poden propagara cèl·lules veïnes tumoralsi envellint-les es deté l’avenç del càncer
La recerca, dirigida per JesúsGil, s’ha publicat aquestasetmana en la revista«Nature Cell Biology»
El Departament de Salut de laGeneralitat va assegurar ahir queles llistes d'espera en els vuit hos-pitals de l'Institut Català de la Sa-lut (ICS) han descendit el 2012 res-pecte a 2011 –contradint la de-
núncia feta dimarts pel sindicatMetges de Catalunya–, mentreque el temps de demora per a in-tervencions quirúrgiques s'hamantingut o també ha disminuït.
Pel que fa a l’Hospital Doctor Jo-sep Trueta de Girona, l’ICS va in-
formar ahir que té 1.132 personesen llista d’espera i va xifrar en 3 me-sos el temps de demora el2012 –per 1.184 el 2011 i 7 mesos.
En un comunicat, Salut va faci-litar una taula en la qual s'indica elnombre de persones en llistes
d'espera, a desembre de 2012,que, amb relació a l'any anterior, hadescendit en 2.795 persones i que,globalment, va ascendir a 16.682 atot Catalunya al desembre de 2012(19.477 el 2011), la mateixa que vafacilitar ahir l'ICS també en unanota informativa.
Així, l'ICS i Salut rebaten amb lesseves dades les xifres facilitadesahir pel sindicat Metges de Cata-lunya, els representants del qualvan assegurar que 55.409 personescontinuen en llista d'espera en elsvuit hospitals d'aquest institut.
Tal com ja va afirmar dimarts,
ahir l’ICS va reiterar en el seu co-municat que «les dades facilitadesper Metges de Catalunya no s'a-justen a la realitat».
Pel que fa al pressupost d'a-quest any de l'Institut Català de laSalut, i que Metges de Catalunya vaindicar que pot retallar-se en 192milions d'euros, Salut va reiterat elque ja va dir l’ICS dimarts i ésque «no es pot avançar cap dadaconcreta sobre la reducció res-pecte a l'any anterior». «En capcas –va afegir– arribarà a les xifresdonades per Metges de Catalunya,ja que la reducció serà molt infe-
GIRONA | EFE/DdG
Salut contesta que el Trueta té unallista d’espera de 1.132 personesEl Departament informa que la demora per intervencions és de set mesos
O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:
Fecha: Sección: Páginas:
613158000588 €224 cm2 - 20%
20/06/2013ESPAÑA-MUNDO1
Hospital Doctor Josep Trueta de Girona; Hospitals i Centres de Salut; Institut Català de la Salut (ICS); Política Sanitària; Salut
ESPAI SALUT
Coloquio sobre clases de inglés para niños con hiperactividadLLEIDA • El Espai Salut-GSS Llei-da acogerá el próximo jueves a las 18.00 horas de la tarde un co-loquio-presentación sobre las ap-titudes que pueden tener los ni-ños con Transtorno por Déficit de Atención con o sin Hiperac-tividad (TDAH) en el aprendiza-je del inglés. Yes, we can english! será la entidad encargada de in-formar a los interesados sobre es-te tipo de clases personalizadas y adaptadas a las necesidades de este colectivo. Varias asociacio-nes como Aspros o DownLleida también apuestan por el fomen-to del inglés entre discapacitados intelectuales y físicos. El acto es-tará abierto a todos los integran-tes del Espai Salut interesados.
LLEIDA • “Casi me atropellan”. Mer-cesdes, una vecina de Gualda, tras-ladaba ayer el riesgo de muchas per-sonas que han optado por ir de esta partida a Lleida a pie a raíz del re-corte de servicios de bus tras la re-forma de las líneas impulsada por el Ayuntamiento.
Con el nuevo trazado, la línea L8 efectúa paradas en la zona de la harinera y frente al IES Manuel de Monstuar, pero los coches alter-nan este trayecto con un giro en la glorieta de Balàfia. Además, la fre-cuencia de paso ha subido de unos quince minutos antes de la reforma a media hora en estos momentos, lo que impulsa a muchas personas a
buscar alternativas como el vehículo privado o, incluso, caminar.
Es el caso de los alumnos del cen-tro de secundaria, que ayer apunta-ban que en temporada de exáme-nes, si salen antes, tienen que espe-rar cerca de una hora.
También se quejan los usuarios del Club Natació, que han perdido la conexión habitual con el trans-porte público.
Finalmente, el nuevo trazado ha dejado sin cubrir el polígono de To-rrefarrera, que tenía demanda de
trabajadores que se desplazan cada día desde la ciudad y que ahora tie-nen que realizar cuatro viajes en co-che. No obstante, ayer el autobús de la mañana acabó la primera jornada con apenas una decena de billetes sencillos vendidos.
] Los usuarios del Club Natació se quejan de que tienen que caminar por aceras sin arcén y con riesgo
Los vecinos de Gualda reclaman más servicios tras la reforma del bus
TRANSPORTE PÚBLICO / CRITICAN EL AUMENTO DEL TIEMPO DE ESPERA EN LA PARADA
La línea L8 cubre el trayecto hasta la partida con una frecuencia menor
TONY ALCÁNTARA
JUEVES 20 DE JUNIO DE 2013 la Mañana8 LOCAL
SANIDAD
El ICS asegura que las listas de 2012 en los hospitales disminuyeronBARCELONA • El Departamento de Salud de la Generalitat asegu-ra ayer que las listas de espera en los ocho hospitales del Instituto Catalán de la Salud (ICS) descen-dieron en 2012 con respecto a 2011, mientras que el tiempo de demora para intervenciones qui-rúrgicas se mantuvo o también disminuyó. En el Arnau de Vila-nova de Lleida hay 922 personas y tres meses (951 y tres meses en 2011). El ICS publicó ayer los da-tos después de que el sindica-to Metges de Catalunya anuncia-ra listas para una operación de prótesis de rodilla en el Arnau de hasta 14 meses. De esta manera, el ICS dice que “lo que dijeron no se ajusta a la realidad”.
LLEIDA • GlobaLleida organizó ayer una jornada para dar a conocer los incentivos fiscales a los que se pue-den acoger las empresas que tra-bajan en proyectos de R+D+I. El consejero delegado de GlobaLleida, Oriol Oró, presentó la el acto y dio la bienvenida al responsable de AI-DIT, entidad líder en la certificación del I+D+I del mercado español. El objetivo principal fue dar a conocer los incentivos fiscales que pueden permitir recuperar entre un 12 y un 42% de los gastos de un proyecto de este tipo y hasta un 17% adicional para los casos de personal investiga-dor en exclusividad con actividades R+D. Ricardo Gómez, de AIDIT, fue el ponente que explicó las caracte-rísticas de los incentivos.
Jornada sobre incentivos fiscales para proyectos dedicados al R+D+I
GLOBALLEIDA / PARA RECUPERAR ENTRE EL 12 Y EL 52 DE LOS GASTOS DE UN PROYECTO
El Palau de la Llotja acogió ayer la jornada sobre incentivos fiscales organizada por GlobaLleida y AIDIT
SELENA GARCÍA
en Barcelona
En sus desplazamientos a Barcelona también podrá adquirir la Mañana en los siguientes puntos de venta
Bruc / Provença, s/n
Comte Borrell / Londres
Bailén, 199 / Monistrol
Muntaner, 447 / Pça. Adrià
Gràcia / València -ft boulevard
Catalunya / Rivadeneyra
Francesc Macià, 10 / Urgell
Catalunya / El Corte Inglés
Portal de l’Àngel / Canuda
Rambles, 44
Comte d’Urgell / París / Còrsega
Gràcia, 50-52 / Aragó
Rambles / Unió
Tuset / Trav. de Gràcia
Gràcia / Provença
Rambles / Carme, 14
Catalunya, 86 / Mallorca
Gràcia, 107 / Palau Robert
Rambles, 114
Princesa / Via Laietana
Rambles / Tallers
Rambles frt. 2
Manuel Girona, 8 / Marqués Mulhacén
Rossello, 122 / Villarroel
Gran Via, 670 / Llúria
Francesc Macià / Tarradellles
Trav de Gràcia, 96 / Gal.la Placidia
Catalunya, 4
Taquígraf Garriga, 121
Andana Estació de Sants
Consell de Cent, 425 / Passeig St. Joan
Aragó, 388 / Roger de Flor
Sant Jaume, 2
Vila Universitaria, Edif K local 10 (Cerdanyola del Vallès)
Del Pi (front Estació FFCC) (Cerdanyola del Vallès)
José María Jujol, 28 (Sant Joan Despí)
O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:
Fecha: Sección: Páginas:
4039No hay datos180 €105 cm2 - 10%
20/06/2013LLEIDA8
Institut Català de la Salut (ICS); Política Sanitària
