JOAN COLLELL CUATRECASAS

ViC

Al carrer Sant Hipòlit 27hi viu la família

Collell Cuatrecasas.

El 20 de gener de 1864rep el Baptisme a la catedral de Vic.

En Joan creixia com tots els nens. Era inquiet, juganer,

intel·ligent i estudiós.

Prat de la riera, on anava a jugar.

Cada matí anava, ben d´hora, a la capella de les Davallades, al convent de les monges de clausura, per ajudar al seu tiet fent-li d´escolà. Ja sentia a Déu dins el seu petit cor.

La mare d´en Joan, veient la sensibilitat del seu fill per les coses de Déu, li va demanar al seu

germà capellà, Vicens Cuatrecasas, que comencés l´acompanyament espiritual del seu

nebot.

A la tardor de 1873 comença els seus estudis al Seminari de Sant Just, a dues passes de casa seva.

Antic Seminari de Vic

“Sí,Bon Jesús,

sívull

seguir-vos…Vull

servir-voson Vós

volgueu!”Joan Collell

Antiga entrada al Seminari.

El joveseminarista experimenta:

Rep les ordres menors i el

subdiaconat a la capella del

Palau Episcopal.

El 19 de març Mons.

Morgades l´ordena diaca.

Capella del Palau Episcopal

Mireu que sóc pobre i em fa falta,però confio en que Vós m´ajuda-reu a aconseguir-la... Jo, per la meva part, correspon-dré a la vostra inspiració.”

“Oh Senyor! ja que m´heu escollit com a ministre vostre, doneu-me la santedat que es necessita.

El 18 de desembre

de 1886 és ordenat

sacerdot pel bisbe

Morgades.

“ El sacerdot ha de ser sal de la terra,

llum posada sobre el candeler, ciutat

construïda dalt d´una muntanya; és a dir, el

sacerdot ha de ser exemple en el que es

pugui mirar tot el poble.”

Joan Collell.

Quina realitat va viure i va veure Joan Collell i el va interpel·lar?

La revolució industrial va suposar la progressiva substitució del treball animal pel de les màquines.

Èxode de població del camp…

a la ciutat.

A finals del segle XIX i principis del

XX hi havia a Espanya més d´un

mil·lió d´obrers treballant a les

fàbriques. El 67% treballava al

sector tèxtil tan característic de

Catalunya.

Homes, dones i nens

treballaven de 12 a 14 hores diàries en llocs

insalubres; sense cap tipus de seguretat en els contractes, i

on les reivindicacions

eren molt difícils de dur a

terme.

A mitjans del segle XIX més del 40% de la població obrera de Barcelona eren dones. La majoria filadores i teixidores.

El 1905, la indústria textil de Barcelona ocupava a 30.000 dones i 12.000 homes. Però els salaris de les dones eren més baixos que els

dels homes i les seves feines menys valorades.

No es difícil imaginar els seus problemes i perills en un ambient dominat pels homes, la mala alimentació i la falta d´higiene.

Els nens i les nenes també eren contractats, des de molt petits, a les fàbriques per a realitzar les feines que els grans no podien fer, però els

seus sous eren encara més baixos que els de les dones.

Per altra banda, molts nens i nenes que treballaven no

rebien cap retribució econòmica; a canvi del seu

treball se’ls donava aixopluc i menjar.

La revista “La Plana de Vic” parlava de nenes que començaven a treballar a la fàbrica amb deu o dotze anys i havien de treballar entre

dotze i catorze hores diàries.

Els nens i les nenes passaven gran part del seu

temps a les màquines amb molt poc temps per a sortir

a l´aire lliure o

jugar. Fins i tot, part del dissabte el passaven

netejant les màquines.

Patien seriosos accidents. Molts resultaven ferits quan els seus cabells s´embolicaven amb la màquina o aquesta els enganxava els dits. Alguns nens morien quan, vençuts per la son, queien dins la màquina.

Joan Collell va viure i va veure aquesta realitat i, com Jesús, se li commovien les entranyes i es preguntava: i jo, què puc fer davant de tant patiment?

I li deia a Déu: “Parleu que el vostre servent us escolta! Vull fer la vostra voluntat!”

Quina va ser la resposta que l´Esperit va suscitar a en Joan davant d´aquesta realitat?

El dia 2 de febrer de l’any de la Nativitat del Senyor

de 1891,...al rebedor del seminari

ens reunim Mn. Josep Clará,

la Sra. Roseta Sobrerriba i el que escriu aquestes línees...

per tractar d’obrir una casa i fundar una congregacióamb la finalitat de crear uns tallers cristians, on les joves

obreres, alhora que el pa material, hi trobessin el pa de l’ànima…”

Van començar llogant un pis al Carrer Nou i

allà, les primeresGermanes: Pia Criach

i Carme Soler, van començar recollint als

fills de les noies treballadores i donant aixopluc a aquestes

quanno podien tornar a casa després de la

feina.

M. Pia Criach, primera Serventa del Sagrat Cor i cofundadora.

Tot va començar amb molta pobresa i amb dificultats. La ciutat sencera se’n reia de la Petita Obra del Sagrat Cor, però la plena confiança en Déu d’en Joan i la Pia i el seu amor per a les noies obreresvan superar els obstacles.

Amb l’ajut del bisbe deVic es va poder comprar una casa més gran: la casa del Llorito.

I la Congregació anava creixenti donant testimoni de l’Amor del Cor de Jesúsper a les noies obreres i els pobres en general.

Per ajudar les noies treballadores en Joan i les germanes van obrir un taller de corbates.

Una cuina econòmica a Manresa i cases perquè les noies hi poguessin anar a menjar i a dormir si no tenien temps de tornar a casa des de la fàbrica.

Guarderies pels seus fillets.

escoles I escoles.

I, a poc a poc, el que semblava un somni irrealitzable es va anar convertint en realitat.

I AVUI NOSALTRES SOM AQUÍ!

GRÀCIES

Presentació realitzada per Trinidad GonzálezNúria Monteis

Mínima Congregació de Serventes del Sagrat Cor de JesúsVic