Post on 30-Jun-2015
El paisatge vegetal a Catalunya
Iago VázquezAgents Cíviques 2008
Joan Miquel, 2008
Zones de vegetació a la península
El paisatge vegetal. Els factors biòtics del paisatge
Les comunitats vegetals Dominis de vegetació Caracterització de les formes del paisatge
vegetal
L'alzinar La màquia Pinedes i brolles Prats Conreus
Les comunitats vegetals El paisatge vegetal està constituït per diverses
comunitats. Una comunitat vegetal és “un conjunt d’espècies
que solen tendir a aparèixer cada vegada que es donen unes determinades condicions ecològiques”. Entre els factors ambientals que condicionen les plantes i comunitats presents, cal tenir en compte els següents:
Els factors climàtics El substrat geològic (tipus de roca i sòl) La història de l’indret i l’acció
transformadora de l’home sobre l’entorn
Els factors climàtics Temperatura, precipitació i vent. Són els principals responsables de la distribució
de la vegetació. En cada zona de clima homogeni tendirà a
aparèixer una comunitat més o menys homogènia (comunitat clímax) que és la comunitat que cal esperar normalment en les zones històricament estables i poc alterades.
El substrat geològic
També juga un paper important i poden aparèixer altres “comunitats permanents” compatibles amb el clima i el substrat (comunitats de roques, de zones litorals, de llocs salats o inundats,...).
Aquestes comunitats, juntament amb les climàciques, s’anomenen comunitats primàries.
L’acció de l’home Conreant, urbanitzant, explotant el bosc, etc. La vegetació primitiva es transforma, desapareix
en els indrets més alterats, es fragmenta en altres, i és substituïda per diverses comunitats en evolució permanent.
L’acció de l’home Tenen lloc processos de simplificació, com les
roturacions del sòl, els incendis, les tales, etc. (regressions) o de transformació progressiva cap a noves organitzacions més estables (successió).
Aquestes noves comunitats s’anomenen comunitats secundàries o transitòries, i amb el temps, si les noves condicions ho permeten, poden convertir-se de nou en comunitats climàciques més o menys semblants a les inicials.
Els dominis de vegetació
Els dominis de vegetació
rouredafageda
L’alzinar- Bosc amb arbres de fulla perenne. Dominat per l'alzina- No massa alt, de 5 a10 m.- El sotabosc té un aspecte dens i atapeït l’estrat herbaci poc abundant a causa de la manca de llum.- S’identifica bé, ja que cobreix completament el territori que ocupa i es pot observar de lluny pel color verd fosc que manté tot l’any.
Estrat Nom vulgar Nom científic
Arbori Alzina Quercus ilex
Arbustiu alt
Aladern Rhamnus alaternus
Aladern fals Phillyrea latifolia
Arboç Arbutus unedo
Enfiladisses
Arítjol Smilax aspera
Vidiella Clematis flammula
Lligabosc Lonicera implexa
Englantina Rosa sempervirens
Heura Hedera helix
Arbustiu baix
Galzeran Ruscus aculeatus
Esparraguera Asparagus acutifolius
Marfull Viburnum tinus
Herbes Falzia negra Asplenium onopteris
Camedrís Teucrium chamaedrys
Viola boscana Viola alba
marfull
Alzina
arítjol
aladern fals aladern
L’alzinarBosc dens amb una gran varietat d'arbusts i lianes llenyoses. Viu en ambients poc humits i assolellats, doncs tolera molt bé el calor i les sequeres del clima mediterrani. Per aquest motiu les espècies que hi viuen disposen de nombroses adaptacions per a rendibilitzar al màxim l’aigua, a través d’enginyosos mecanismes com, tenir les fulles persistents i petites o les arrels profundes per captar l’aigua del subsòl.
Màquia Comunitat arbustiva esclerofil·la alta, de 3 o 4 m, densa.
Actualment són molt més baixes, degut a la degradació que han patit per causa dels incendis. Són comunitats transitòries que corresponen a un estat avançat dins de la successió que porta cap als alzinars o les rouredes seques
És una vegetació zonal adaptada a una reserva d'aigua molt escassa.
Era el lloc on s'amagaven els maquis.
MàquiaEstrat Nom
vulgarNom científic
Arbori, amb arbres espaiats
Garrofer Ceratonia siliqua
Pi blanc Pinus halepensis
Arbustiu Margalló Chamaerops humilis
Garric Quercus coccifera
Ullastre Olea europaea var. sylvestris
Arçot Rhamnus lycioides
Roja Rubia peregrina
Matabou Bupleurum fruticosum
Bruc h'hivern Erica multiflora
Càdec Juniperus oxycedrus
Herbes llistó Brachypodium retusum
Càrex Carex halleriana
Matabou
Garric
Bruc h'hivern
Brolles Les brollesbrolles són comunitats dominades per arbusts baixos i
subarbusts, a vegades molt menuts. Ocupen gran part de les valls del Llobregat. Per evitar la
pèrdua d’aigua poden reduir la superfície de les fulles, marcir-se durant el període més crític o bé tenir olis essencials com les plantes aromàtiques.
Brolles La brolla és una comunitat vegetal associada als sòls rics en carbonat de calci en què predominen els petits arbustos, amb una alçària d'entre 0,4 i 1 m. Si van acompanyades d'arbres s'anomenen brolles arbrades. En enclavaments més humits, amb predomini de lianes punxents i arbusts espinosos s'anomenen bardisses. Si predominen els arbusts molt baixos, com la farigola, s'anomenen timonedes.
Farigola Bardisses
Estrat Nom vulgar Nom científic
Arbori Pi blanc Pinus halepensis
Arbustiu Romaní Rosmarinus officinalis
Esteperola Cistus clusii
Farigola Thymus vulgaris
Botja d'escombres Dorycnium pentaphillum
Argelaga Genista scorpius
Garric Quercus coccifera
Gatosa Ulex parviflorus
Llentiscle Pistacia lentiscus
Atractilis Atractilis humilis
Herbes Llistó Brachypodium retusum
Sanadella Stipa juncea
Coelèria Koeleria vallesiana
Avena de brolla Avena bromoides
Llentiscle
Gatosa
Brolles
Romani
Els pins són ara tan abundants per la seva gran capacitat de dispersió, el seu creixement relativament ràpid i les seves escasses exigències pel que fa a la qualitat del sòl. Totes aquestes característiques fan que siguin molt eficaços en la colonització de les grans extensions agrícoles que han estat abandonades, sobretot al llarg del segle XX. A més, els humans tradicionalment els han afavorit directament plantant-los i fent estassades que sovint han consistit a tallar tot el que creix sota els pins.
Pinedes
pi blancpi pinyer
PinedesLes nostres pinedes són comunitats vegetals transitòries, és a dir, que si no són alterades tendeixen a desaparèixer i esdevenir boscos d'alzines i roures, són els següents:
a) Sota els boscos espessos de pins vells no creixen pins joves, però en canvi hi creixen roures i alzines joves.
b) Sota els boscos densos d'alzines i roures és molt difícil trobar un pi jove; si en trobem algun és sempre en indrets que, pel motiu que sigui, són poc ombrejats.
pinassa
Prats Són formacions vegetals on dominen plantes
herbàcies. Els prats que creixen en terrenys cultivats s'anomenen comunitats de males herbes dels cultius.Borratja
Corretjola
Conreus La superfície destinada a l'agricultura al
Collserola s'estima actualment en un 6,4 % del territori (unes 800 ha). Es tracta d'una agricultura de mitjana qualitat que tradicionalment ha estat amenaçada pel creixement dels nuclis urbans.
L'espai agrícola es concentra en les feixes sedimentaries que envolten el massís de Collserola als vessants del Vallès i Llobregat.
Conreus El vessant del Llobregat, més escarpat ofereix un
seguit de feixes de conreu on dominen oliveres, fruiterars -ametllers i cirerers- i algunes vinyes i cereals de secà.
Els conreus són una important font d’aliment per moltes aus: sobretot rapinyaires i ocells hivernals.
Les basses del rec propicien la reproducció de molts amfibis i els murs de pedres i les antigues barraques són amagatall d’animals petits.
Conclusions Si no hi ha cap intervenció humana, la
vegetació d’un lloc està determinada per factors com la altitud, la disponibilitat d’aigua i la proximitat al mar; i aquestes comunitats s’anomenen “climàciques”.
Una comunitat vegetal ha evolucionat conjuntament adaptant-se al medi i està composta per distintes especies característiques.
Algunes de les comunitats més habituals del nostre entorn són els alzinars, les màquies, les pinedes, les brolles, els prats i els conreus.