1r de Batxillerat: Biologia

Moltes estructures de la cèl·lulaestan constituïdes per membranes. Les membranes biològiquesestableixen fronteres que permeten no només separar sinó també posar en comunicació diferents compartiments a l’interior de la cèl·lula i a la pròpia cèl·lula amb l’exterior.

Cèl·lula eucariota animal vista amb el

microscopi electrònic (20.000 X)

Doble capa de fosfolípids: Fluida Colesterol (animals): Estabilitza la bicapa Proteïnes.

Proteïnes extrínsiques: Adosades a la bicapa Proteïnes intrínsiques: Englobades en la

bicapa. Les que travessen la bicapa s’anomenen proteïnes transmembranoses

Glicolípids i glicoproteïnes: Receptors de membrana. Les cadenes d’oligosacàrids s’anomenen glicocàlix (només animals)

Membrana plasmàtica cnice

Representació tridimensional

1. Fosfolípid.

2. Glicoproteïna.

3. Fosfolípid, cara interna.

4. Proteïna transmembrana.

5. Proteïna transmembrana amb canal.

6. Proteïna transmembrana.

7. Cues dels fosfolípids.

8. Colesterol.

9. Glicolípid.

Defineix l'extensió cel·lular. Separa el medi intern de l'extern. Transport molecular: controla l'entrada i

sortida de molècules i ions i transporta molècules de l'interior a l'exterior de la cèl·lula.

Participa en la transmissió de l'impuls nerviós, recepció d'estímuls.

Estableix unions amb altres cèl·lules Reconeix mol.ècules i d’altres cèl.lules.

Les hormones i neurotransmissors, alliberades per grups de cèl·lules especialitzades actuen sobre determinades cèl·lules diana; únicament sobre d'aquelles cèl·lules que tenen a les seves membranes receptors adequats

Desmosomes.

Els desmosomes tenen molta importància en el sistema immunitari , ja que permet establir unions molt resistents evitant la separació de la cèl·lules epitelials per acció mecànica o per pressió. Així la pell s'ha convertit en una barrera mecànica de protecció.

No deixen espai intercel.lular. Formades per proteïnes transmembrana

formant fileres reforçades per proteïnes filamentoses

Unions Gap: Espai intersticial molt petit però ofereixen canals per intercanviar ions i grans molècules

Connexines

Les unions gap es troben pràcticament en tots els teixits animals, (exepcions: espermatozoides o eritròcits). Les uniones gap són el fonament de las sinapsis elèctriques i en relació amb aquesta funció es troben en el teixit cardíac, neurones i musculatura

Exercici Unions intercel.lulars

1.3- Passiu: Procés espontani de DIFUSIÓ, de substàncies a favor de gradient. No hi ha despesa energètica.3 tipus de gradients:- De concentració: quan hi ha diferències de concentracions a l’interior i exterior de la cèl·lula.- Elèctric: diferència de càrregues.- Electroquímic: diferència de concentració i càrregues.De dos maneres: difusió simple i facilitada

TIPUS DE TRANSPORT PASSIUTIPUS DE TRANSPORT PASSIU

1.Difusió simple: A través de la bicapa :Petites molècules lipídiques i molècules dèbilment polars (OSMOSI en el cas de l´aigua).

- A través dels canals proteics: Ions (Na+, K+, Ca 2+...)

2. Difusió facilitada.Té una especificitat més gran que la

difusió a través de canals(Proteïnes transmembrana específiques: PERMEASES) i es transporten molècules més grans (proteïnes, glucosa i sacarosa)

1.4 TRANSPORT ACTIU: Consum d’energia1.4 TRANSPORT ACTIU: Consum d’energia

Exemple: Exemple: Bomba Na-K: Proteina que : Proteina que bombeja 3Na+ cap a l’exterior i 2K+ cap a bombeja 3Na+ cap a l’exterior i 2K+ cap a l´interiorl´interior

Exemple Na-K

BOMBA SODI-POTASSI Juga un paper en la conservació del

potencial de repòs de les cèl·lules nervioses, musculars i cardíaques. La bomba permet intercanviar ions de sodi (Na+) provinents del medi intracel·lular per ions de potassi (K+) provinents del medi extracel·lular en una proporció precisa (3 Na+/2 K+). Aquesta bomba s'encarrega de restablir l'equilibri inicial després d'un potencial d'acció.

NEURONES

Característiques

Despesa energètica (ATP) Permet que determinades substàncies

puguin entrar dins la cèl.lula S’origina una diferència de potencial

(Potencial de membrana: + exterior i – interior)

Teixit nerviós

1.5- EXOCITOSI I ENDOCITOSI1.5- EXOCITOSI I ENDOCITOSI

ENDOCITOSI.ENDOCITOSI.

Resum transport membrana

FUNCIÓ: nexe d’unió, omplir els espais intercel·lulars i donar consistència als teixits i els òrgans (teixit connectiu)

ESTRUCTURA:- Fibres proteiques:

- col·lagen: Resistència- elastina: Elasticitat- fibronectina:Adhesió

- Substància fonamental amorfa: Proteoglicans, format per àcid hialurònic, unit a proteïnes filamentoses. Molt hidròfiles

Estructures químiques

PROTEOGLICÀ

Teixit ossi

Teixit ossi microscopi

Cartílag de les articulacions

Teixit cartilaginós microscopi

Coberta gruixuda i rígida que envolta les cèl·lules vegetals.

El component més abundant és la cel·lulosa.També hi ha pectina (retè aigua) També hi trobem una matriu, que es pot impregnar de diferents substàncies: Lignina: Rigidesa (tronc) Suberina (Suro) i cutina: Impermeabilitza Carbonat càlcic i sílice: Rigidesa a les fulles

Funció: Donar forma i rigidesa a la cèl.lula

Paret primària

Pectina: “melmelades”

Lignina: Troncs dels arbres

Suberina

És el medi intern del citoplasma. Hi trobem el citoesquelet i els orgànuls

cel·lulars. 85% d’aigua Dispersió col.loidal: Proteïnes, lípids,

glúcids, àcids nucleïcs (RNAt i RNAm), nucleòtids (ATP), sals minerals.

Contingut enzimàtic important: hi tenen lloc moltes reaccions metabòliques.

Xarxa de filaments proteics que es troben a l’interior de la cèl·lula.

3 tipus:Microfilaments.Filaments intermedis.Microtúbuls.

Funcions:Mantenir formaPseudòpodesContracció muscularOrganitzar orgànuls

Video citoesquelet

MICROFILAMENTSMICROFILAMENTSSón polímers de la

proteïna actina que tenen forma filamentosa. Apareixen localizats en vàries regions del citoplasma. Por exemple, sota la membrana

plasmàtica.

Funció: Moviment contràctil cèl.lules musculars (Actina-miosina)

FILAMENTS INTERMEDISFILAMENTS INTERMEDIS

Els filaments intermedis com les queratines s’observen al citoplasma pròxims al nucli .

-Neurofilaments: axons de les neurones

-Vimetina: Teixit conjuntiu

-Desmina: Cel.lules musculars

MICROTÚBULSMICROTÚBULSEls microtúbuls estan constituïts per

dímers de tubulina. Són uns polímers que tenen forma cilíndrica i que estan buits.

Funcions: Moviment cel.lular (cilis i flagels), base del citoesquelet, determinen la forma cel.lular, organitzen els orgànuls, mobilitzen els cromosomes (fus acromàtic)

Orgànul que es troba al citoplasma, proper al nucli i que conté el centre organitzador de microtúbuls (COM).

2 tipus:Sense centríols:

Fongs Plantes

Amb centríols: Algues Protozous Animals

COM:Fus acromàtic

COM: Cilis i flagels

Prolongacions citoplasmàtiques mòbils.CILIS: en gran nombre, longitud: 5-10umFLAGELS: un o dos, longitud: 100um

Estructura: 9 + 2

Estructura cilis i flagels

-Contenen: 80% H2O, 10% proteïnes i 10% RNAr)

- Síntesi proteica: eucariotes i procariotes

Animació Síntesi proteïca

Ribosomes animats

Protein Sintesis

WEBS Histologia UB