Post on 30-Oct-2014
description
Tema 16El modelatge fluvial, costaner i
glacial. Les aigües subterrànies.
Els impactes en les costes.
1. Les aigües continentals.•Definició i distribució. Xarxa de drenatge. Conca hidrogràfica.•Cicle de l’aigua en una conca hidrogràfica.
2. Modelatge torrencial.•Característiques del torrent. Rieres.•Estructura del torrent: conca de recepció, canal de desguàs, con de dejecció.•Acció geològica. Formes erosives (marmites de gegants, cascades i ràpids). Formes de sedimentació.
3. Modelatge fluvial.•Característiques d’un sistema fluvial. Hidrogrames. Capacitat i càrrega.• Perfil d’equilibri del riu i nivell de base. Erosió regressiva i erosió remuntant.•Acció geològica dels rius. Erosió. Tipus de transport. Sedimentació.• Formes fluvials: curs alt, curs mig i curs baix. Fenòmens de captura. Planes anastomòtiques i meàndriques. Terrasses fluvials.
4. Aigües subterrànies.•Aqüífers. Porositat i permeabilitat de les roques.•Moviment de les aigües del subsòl. Nivell freàtic. Nivell piezomètric. Pous artesians.
5. Modelatge costaner.• Factors que influeixen en el modelatge de la línia de costa.•Erosió marina: abrasió. Penya-segats. Plataforma d’abrasió. Erosió diferencial.•Transport del material: deriva de platja.• Formes de sedimentació: cordons litorals, platges, deltes, estuaris, maresmes, fletxes, tómbols.•Evolució de les costes: costes de tipus pacífic i de tipus atlàntic.
6. Modelatge glacial.• Localització i formació de les glaceres. Tipus de glaceres: per temperatura i per forma•Acció geològica de les glaceres. Erosió (exaració). Formes d’erosió glacial: circ, vall, valls penjades. Estries. Nunataks i drumlins. Transport: morenes. Sedimentació: blocs erràtics, llacs glacials.
7. Els impactes en les costes.•Causes de l’impacte: increment de la població, construcció d’infraestructures, contaminació marina, escalfament global.•Mesures per mitigar l’impacte.
Les aigües continentals
En els continents només es troba el 2,7 % del total de l’aigua existent a la hidrosfera. Aquesta aigua es troba a la superfície
en forma líquida (torrents, rius i llacs), o sòlida (gel a les glaceres), o bé com a aigües subterrànies.
Aigües superficials
Xarxa de drenatgeConjunt de cursos
d’aigua que desguassen en un riu.
Conca hidrogràficaSuperfície de terreny
ocupada per una xarxa de drenatge, és a dir, la
superfície de terreny les aigües de la qual
desemboquen en un mateix riu.
L’aigua que entra a la conca per precipitació pot sortir-ne de tres maneres: per evapotranspiració, per drenatge
superficial i per drenatge subterrani. El volum de drenatge subterrani dependrà del tipus de terreny drenat
per la conca; així, una conca amb una roca mare impermeable tindrà un drenatge subterrani petit o nul, i tota l’aigua líquida que surti de la conca ho farà per la
riera.
Modelatge torrencial
Conca de recepció
Canal de desguàs
Con de dejecció
Erosió
Marmites de gegants
Erosió
Sedimentació
Modelatge fluvial
Hidrogrames
La capacitat d’un corrent és la quantitat de material que pot transportar per a un cabal i una velocitat
determinats. Com més cabal i més velocitat, més gran serà la capacitat.
La càrrega és la quantitat real de materials que el corrent transporta en un moment determinat.
Perfil d’equilibri i nivell de base
Acció geològica dels rius
Erosió
• Erosió produïda per l’acció de l’aigua: arrancada, arrossegament i desgast de materials, del fons i de les parets
de la llera.
• Erosió química: hidròlisi, hidratació, oxidació-reducció, etc.
• Erosió mecànica: pel xoc entre partícules. Si es realitza sobre les parets de la llera es denomina abrasió, i si es produeix
entre la càrrega suportada s’anomena atricció.
Transport
• Les partícules més grosses constitueixen la
càrrega de fons. Són transportades per arrossegament,
rodolament i saltació sobre el fons de la llera.
• Les partícules més fines (llims i argiles) formen la càrrega en suspensió que enterboleix l’aigua.
• Les sals i els minerals solubles constitueixen
la càrrega en dissolució, que depèn més de la solubilitat
dels materials que de l’energia cinètica de
l’aigua.
Sedimentació
• Per precipitació: quan se sobrepassen els límits del producte de solubilitat la càrrega es precipita sobre el fons del canal.
• Per decantació: en disminuir la velocitat, disminueix també la capacitat de sustentació i el material “cau” al fons.
• Per abandó de la càrrega de fons: el descens energètic del corrent redueix la seva capacitat de transport, abandonant la
càrrega de fons que transporta.
Formes fluvials
Curs alt
Curs mitjà
Curs baix
Aigües subterrànies
Aqüífer Formació geològica de dimensions variables, però
d’explotació rendible, capaç d’emmagatzemar en els seus porus o fissures un fluid, o de permetre el seu
moviment sota l’acció de la gravetat.
PorositatRelació entre espais buits i el volum total de la
roca
PermeabilitatCapacitat de deixar circular l’aigua
Modelatge costaner
La dinàmica marina depèn de tres tipus de moviments: els corrents marins, les marees i les onades.
L’energia que actua sobre les costes prové fonamentalment de les onades i les marees. Les onades realitzen la principal acció erosiva, bé
per elles mateixes o mitjançant els materials que remouen.Les marees amplien el camp d’actuació de les onades en variar la línia
de costa.
En el modelatge de les costes
influeixen factors diversos:
Acció de l’aigua i de les partícules que transporta.
Composició de les roques costaneres.
Estructura dels materials de la
costa.
Erosió litoral
Fiords Ries
Erosió litoral
Erosió litoral
Erosió litoral
Transport i sedimentació
Transport i sedimentació
Evolució de les costes
Modelatge glacial
Formació d’una glacera
Classificació tèrmica.
Glaceres polars o de base freda.
Glaceres temperades o de base calent.
Classificació
morfològica.
Glaceres de circ o
pirinenques.
Glaceres de vall o
alpines.
Glaceres de peu de
muntanya o alaskianes.
Casquets glacials o inlandsis
Plataformes de gel
Erosió glacial (exaració)
Erosió glacial (exaració)
Erosió glacial (exaració)
Paviment estriatRoques aborregades
NunataksDrumlins
Transport i sedimentació
Blocs erràticsLlacs glacials
Els impactes en les costes
Increment de la població
El consum d’aigua es multiplica durant l’estiu per la presència d’una població augmentada i uns hàbits
malbaratadors.
Increment del nombre i l’extensió dels incendis de boscos i bosquines a causa de la freqüentació dels espais naturals
per part d’un gran nombre de persones.
La destrucció total de la vegetació de platja a la majoria de les grans àrees d’estiueig.
L’us indiscriminat dels rius com a abocadors de residus de tota mena sense prèvia depuració
Construcció d’infraestructures
Ports esportiusEspigonsEmbassamentsEsculls artificialsPasseigs marítims
Contaminació marina
Les marees negres produïdes pels naufragis i accidents de grans petroliers que transporten cru, produeixen uns problemes ambientals difícils i costosos de reparar.
El vessament de petroli en pous marins oberts per a extraure el petroli de la plataforma continental.
Els abocaments de mines
El dipòsit els residus radioactius procedents de centrals nuclears.
Escalfament global
Mesures de correcció
Gestió Costanera Integrada (GCI) encarregada de planificar, regular i limitar els diferents usos d’aquest territori.
Prevenció i correcció en costes erosionades. Les accions més importants a implantar serien les següents.
• Prohibir les extraccions d’àrids en les platges per la Llei de Costes.
• Estudiar les canalitzacions de manera que no redueixin l’aportació de sorra de les conques.
• Considerar i avaluar els costos mediambientals i econòmics de la presència dels embassaments, amb vista a contribuir a les despeses que ocasionin amb la disminució d’aportacions
a les platges.• Revisar de forma global i en conjunt els Plans i Projectes de
construcció de vies de transport així com els Plans Municipals d’Ordenació Urbana de manera que pertorbin el
menys possible les aportacions d’àrids de les conques.