Post on 14-Feb-2020
Taula de contingut
El Flórez més variat brilla a Palau 100El Periódico de Catalunya - Catalán - 19/04/2018
Flórez y la eleganciaABC Cataluña - 19/04/2018
TOP 3 CLÀSSICATime Out Barcelona - 19/04/2018
“Està bé que pobles petits fem coses grans i no quedem tancats”El Punt Avui Catalunya Central - 19/04/2018
El semàforoDiari de Tarragona - 19/04/2018
Sara Blanch, 'Reina de la Noche; de la Orquestra Camera MusicaeDiari de Tarragona - 19/04/2018
CANÇONSDiario de Mallorca - 19/04/2018
La lluita contra les trames de poder i dinersDiari de Sabadell - 19/04/2018
Noces d’or i jazzEl Punt Avui - 19/04/2018
El Festival de Jazz cumple 50 años con grandes homenajesLa Razón Cataluña - 19/04/2018
El llegat de Dexter Gordon, al Festival de Jazz de BarcelonaAra - 19/04/2018
La cantera del Orfeón cruza fronterasEl Diario Vasco - 19/04/2018
El Festival de Jazz celebra els 50 anys amb 50 propostesEl Periódico de Catalunya - Catalán - 19/04/2018
Chucho Valdés abrirá el Festival de Jazz de BarcelonaABC Cataluña - 19/04/2018
Santa Tecla, premiada por su calidad en atención primariaDiari de Tarragona - 19/04/2018
La marca Barcelona, más allá del frente judicialExpansión Catalunya - 19/04/2018
Veolia se centra en eficiencia y crecerá un 30%Expansión Catalunya - 19/04/2018
3
4
5
6
7
8
10
11
12
14
15
16
17
18
19
20
21
P.2
espectacles DIJOUS54 19 D’ABRIL DEL 2018
El Flórez més variat brilla a Palau 100CRÒNICA El tenor entusiasma amb àries de Mozart, Gluck, Donizetti, Massenet i Verdi
CÉSAR LÓPEZ ROSELL BARCELONA
Nova cita amb Juan Diego Flórez a Palau 100 i pocs canvis en l’estruc-tura dels seus aclamats recitals. El carismàtic cantant peruà elegeix el programa i el serveix amb l’estruc-tura sonora que considera més con-venient. Aquest any ha vingut acom-panyat per l’Orquestra de Valèn-cia, dirigida per Riccardo Minassi, el mestre que s’ha responsabilitzat al capdavant de La Scintilla del nou
disc de l’astre amb àries de Mozart. El cantant només va incloure dues peces de la gravació entre les 10 ele-gides en el concert per salvaguardar la varietat del programa.
Flórez tornarà la temporada que ve i, tal com va succeir dimarts, tor-narem a assistir al mateix ritual: el de la presència d’un públic fan que espera que el tenor d’elegant i im-maculat fraseig llueixi les floritures en els seus hits belcantistes, registre en què segueix sent imbatible, i re-
corri a alguns clàssics populars que ofereixen poc risc per a ell. Però la seva veu ha guanyat en cos i per això està assumint de mica en mica rep-tes que el porten a interpretar òpe-res, per exemple, de Verdi.
De Mozart diu que és un amor de joventut, de quan se sentia fascinat cantant a la coral a Perú La flauta mà-gica. Precisament va interpretar en l’inici la càndida i lluminosa ària de Tamino Dies Bildnis…, encara que no va arribar a enlluernar amb ella. A
Si spande el sole in faccia, d’Il re pastore sí que va exhibir el seu genial virtu-osisme. Flórez s’esforça a controlar la tessitura central perquè la seva vocalitat no es desbordi en el reper-tori mozartià. Molt espectacular va resultar la interpretació de les du-es àries d’Orphée et Eurydice de Chris-toph W. Gluck, amb la brillant colo-ratura de L’espoir renair dans mon âme i l’emotiva J’ai perdu mon Eurydice. Amb Tombe degli avi miei… de Lucia di Lammermoor, va lluir tot el poder
expressiu de la seva línia de cant pro-vocant un tsunami d’emocions. En les dues peces de Massenet va exhi-bir lirisme romàntic posant èmfasi en el cromatisme del captivador Po-urquoi me réveiller de Werther. Questa o quella i Parmi veder le lagrime de Rigo-letto van mostrar que ja ha assumit aquesta òpera en el seu repertori, i a Lunge da lei… de La traviata va brillar la musicalitat del seu registre coro-nada amb un impactant agut final.
Com a propines, acompanyant-se a la guitarra, va oferir una cançó de Chabuca Granda i l’explosiva Grana-da. L’Orquestra de València, dirigida amb nervi per Minassi, va sobrepas-sar en alguna ocasió el volum en les peces d’acompanyament. Però res va alterar la felicitat dels seguidors d’un comunicatiu Flórez. L’any que ve, més. H
bri. Altres persones de la seva gene-ració no poden dir el mateix. Escriu d’això a Drayton Manored.–Aquella cançó tracta sobre el que significa destruir-se a un mateix. Molts homes i dones d’Anglaterra segueixen fent el mateix que als 90: sortir de nit, fotre’s una droga po-tent, regar-la amb alcohol… És una carnisseria. És el caos. I, tot i això, sembla una cosa acceptada.
–A Feel so wrong escriu sobre l’èpo-ca que va decidir deixar la droga.–Volia escriure sobre el que significa viure en un entorn perniciós, amb gent al voltant en qui no pots confi-ar. Comences a sentir-te distanciat de tu mateix.
–He llegit que anava per a actor. ¿Per què va canviar de camí?–És una professió difícil. Jo no era prou disciplinat. Per un altre costat tampoc em podia permetre les des-peses de matrícula. Després va ar-ribar la carrera en solitari de Paul Weller, The Stone Roses… Coses mu-sicals que m’agradaven, que eren re-alment interessants.
–Però va ser el hip-hop el que el va dur on és ara. En una fàbrica on va treba-llar sonava molt Wu-Tang Clan. Des-prés va tenir una epifania amb The Streets, perquè parlaven el seu idio-ma. ¿A qui deu més la seva carrera?–A tot el hip-hop en general, real-ment. Encara avui m’inspira més que qualsevol altra música. Fixi’s en tot el que ha sortit en els últims deu anys. És una font constant d’inspi-ració.
–¿Rapers actuals que li agradin?–A$AP Rocky, Lil B, Drake… Coses així.
–¿Cap on van Sleaford Mods, musi-calment parlant? ¿Els ha temptat al-guna vegada incorporar forces or-questrals i potser un cor?–Intentem que, dins del nostre es-til minimalista, cada cançó tingui la seva pròpia personalitat. Per a mi escriure coses com Feel so wrong ha sigut un canvi important. En reali-tat, sempre canvia alguna cosa. De les últimes, també em sembla curio-sa Messy anywhere [que sona al dub te-nyit de postpunk d’ESG].
–¿Què podem esperar demà?–¡Tres tasses del mateix! H
JUAN MANUEL FREIREBARCELONA
Aquest duo anarco-punk-hip-hop de Nottingham ha guanyat fans en els últims anys amb els seus ritmes contagiosos i diatribes contra la vida moderna, la britànica en particular. Demà presenten English tapas, el seu disc postbrexit, a Razzmatazz 2 (21.30 h). Parlem amb el seu vocalista i lle-trista, Jason Williamson.
–¿D’on ve el títol English tapas? Cu-riositat de spaniard.–Andrew [Fearn; productor] va veu-re aquest suggeriment a la pissarra del menú d’un pub. Tapes angleses, ¿pots creure-t’ho? I totes les opcions es reduïen a mig scotch egg, un bol de patates xips i cebes en vinagre. Ens va semblar divertit. Cada vegada hi ha més restaurants de tapes a Angla-terra, cosa que em sembla curiosa, estant enmig del brexit.
–Hi ha algunes referències al bre-xit en el disc, però aquest sembla el seu disc menys polític i el més indi-vidual.–Això passa perquè començo a veu-re que el món no canviarà. En ter-mes polítics, vull dir. La gent sempre vol que faci cançons polítiques, pe-rò aquest tipus de música ha acabat sent part del mateix teatre. Una part més d’una cosa que no millorarà. He començat a rentar-me’n les mans. He preferit escriure sobre mi o sobre gent que conec, encara que no sabia si algú estaria interessat per les me-ves històries.
–En els seus primers discos esco-pien ràbia de classe obrera. Ara són més rics, segons han dit. ¿Canvia això la forma d’escriure cançons?–No n’estic segur. Jo crec que hau-ria escrit sobre el mateix si continu-és arruïnat. He canviat en els últims
«Molts anglesos segueixen fent el mateix que en els 90: sortir de nit, drogar-se, beure… És una carnisseria»
anys, però no pels diners. Si hi ha una cosa que m’ha canviat ha sigut viatjar pel món. Tenir experiències, obrir-me a altres cultures… En cer-ta manera he madurat. Ja no m’inte-ressa cultivar les vendettes personals.
–El que no canvia gaire és l’estil mu-sical. Segueixen fidels al minimalis-me. Però potser vostè canta més.–Definitivament, sí. Canto molt més. Sempre havia volgut cantar, però fins aquest disc no havia trobat la forma de fer que encaixés amb les parts spoken word. També va ajudar la classe de bases que estava enviant Andrew.
–¿Acostuma a ser primer la música i
després la lletra?–La música acostuma a anar primer. Ara ja estem preparant el següent disc. Andrew m’envia la música i jo escric a partir del que ell em passa.
–El frenesí rítmic d’Army nights semblava ideal per escriure sobre un gimnàs.–Em va inspirar un paio a qui veia en-trenar-se entre setmana per després lligar el cap de setmana. És un retrat positiu i no estereotipat. Està fent una cosa positiva. No sé per què hi ha gent que ho veu patètic. Per a mi hi ha una cosa molt més patètica: el culte a la figura de l’artista decadent.
–Vostè va al gimnàs i està net i so-
33 Jason Williamson (esquerra) i Andrew Fearn, els dos integrants de Sleaford Mods.
SIMON PARFREMENT
«El culte a la figura de l’artista decadent és patètic»SLEAFORD MODS Duo hip-hop
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
ESPECTACULOS
457000
72662
Diario
245 CM² - 23%
4620 €
54
España
19 Abril, 2018
P.3
Flórez y la elegancia
JUAN DIEGO FLÓREZ Obras de Mozart, Gluck, Donizetti,
Massenet y Verdi. J. D. Flórez,
tenor. Orquestra de València.
Dirección: R. Minasi. Ciclo Palau
Grandes Voces. Lugar: Palau de la
Música Catalana, Barcelona.
Fecha: 17-04-18.
PABLO MELÉNDEZ-HADDAD
Regresó puntual a su cita anual con
el público del ciclo Palau Grandes
Voces el tenor peruano Juan Diego
Flórez, ejemplo del mejor canto lí-
rico, siempre impregnado de belle-za en el fraseo, en el saber decir. Una
vez más llenó el auditorio moder-
nista hasta la bandera con sus mu-
chos seguidores, conocedores de las
virtudes de este cantante inmenso,
orgullo del Perú. El programa, en
todo caso, no pre-
sentaba mayores
novedades, sal-
vo por las sec-
ciones de
«Orphée et
E u r y d i c e » ,
ópera que el
cantante inter-
pretó en Milán hace
unas semanas. El resto ya lo había
interpretado a piano o con orques-
ta en el propio Palau, en el Liceu o
en Peralada.
Sabedor de sus dominios, Flórez
comenzó con Mozart, dotando a las
arias –especialmente a su Tamino–
de una humanidad única y desco-
nocida gracias a un canto cargado
de sensibilidad. A pesar del éxito mi-
lanés, su Orfeo gluckiano no con-
quistó ni por la poco transparencia
de la coloratura ni por la poca rela-
ción de su canto con la palabra. En
todo caso, se llevó una ovación.
Su escena de «Lucia» con la que
cerró la primera parte, mostró un
Edgardo más maduro que el que se
le vio en el Liceu, aunque siempre
con los graves sordos, lejos de sus sonoros agudos. Su Werther y su es-
tupendo Des Grieux fueron asimis-
mo ovacionados, y con toda justicia,
aunque sus incursiones en Verdi, es-
pecialmente su Alfredo Germont,
no convencieron porque a la voz le
sigue faltando cuerpo.
La otra novedad fue el acompa-
ñamiento de la Orquestra de Valèn-
cia, atreviéndose a propuestas muy
arriesgadas, como esa casi decons-
trucción de la obertura de «Don Gio-
vanni», comenzada con el acelera-
dor a fondo. Sorprendió que se in-
cluyera la alegre danza militar de
«L’asedio di Corinto» como preludio
de la triste escena final de «Lucia».
El ímpetu del director, Riccardo Mi-
nasi, hizo que la orquesta sonara
poco matizada y a menudo cargada
de decibelios.
Canto
P. MELÉNDEZ-HADDAD
BARCELONA
Al final el Demonio llegará al Liceu in-
terpretado por Egils Silins y no por Dmi-
tri Hvorostovksy, el barítono ruso falle-
cido en noviembre del año pasado trun-
cando una exitosa carrera operística
internacional. «Demon» (1875), la poco
conocida ópera del compositor ruso An-ton Rubinstein que el cantante inter-
pretó en Moscú y propuso para montar-
la en Barcelona a la directora artística
del Liceu, Christina Scheppelmann,
quien afirma que Hvorostovsky «que-
ría darle difusión porque la considera-
ba una obra maestra muy poco conoci-
da fuera de Rusia».
El proyecto, contando con una pro-
puesta teatral del director de escena
Dmitry Bertman, por fin verá la luz este
lunes, cuando se estrene bajo la batuta
de Mijaíl Tatarnikov al mando de un re-
parto integrado por Alexander Tsym-
balyuk, Asmik Grigorian, Igor Morosow,
Antoni Comas y Yuriy Mynenko. Para
Scheppelmann es lógico que el estreno
se le dedique al desaparecido artista, ya
que, explica, «con él hablamos mucho
sobre el proyecto, sobre el director de
escena más adecuado para llevarlo a
cabo e incluso del reparto ideal para in-
terpretarla». Se trata del estreno en Es-
paña de su versión original –«Demon»
se había cantado en italiano en el Tea-
tro Novedades de Barcelona en 1905–,
una coproducción liceísta con la Heli-
kon Opera de Moscú y los teatros de Bur-
deos y Núremberg con la figura de Sa-
tán como protagonista, un ángel caído
que incluso se arrepiente de ser un chi-
co malo, evidentemente, por amor. La
Simfònica y el Coro del Liceu se enfren-
tan a una partitura aquí desconocida,
en un montaje bastante estático a peti-
ción del propio Hvorostovsky –un tu-
mor cerebral le provocaba continuos
mareos– que se basa en una pintura del
Bosco en la que se unen modernidad y
tradición.
La tabla «Ascensión al Empíreo», del
retablo «Visiones del más allá», inspi-
raron a Dmitry Bertman, director tam-
bién del Teatro Helikon moscovita en el
cual Hvorostovsky cantó la obra en 2015,
y a su escenógrafo, Hartmut Schorgho-
fer, quienes proponen «un túnel que co-
necta los mundos en los que se desarro-
lla la acción», la Tierra, el cielo y el in-
fierno. La partitura, de gran melodismo,
bebe de las modas imperantes en Euro-
pa, escrita «con verdadera inspiración
romántica» según explica. Para el «re-
gista», se trata de «una obra sobre la se-
ducción, la pasión, en la que se trans-
mite que en cada uno de nosotros vive
un demonio y un ángel, y cómo van cam-
biando uno y otro, y cuál es el poder que
tienen en el mundo y cómo las perso-
nas se comportan en ese mundo».
Un Demonio en honor de Hvorostovsky en el Liceu ∑ El teatro estrena la
ópera de Rubinstein en memoria del barítono ruso
A. BOFILL El montaje llega el lunes al Gran Teatre del Liceu
D. C. BARCELONA
El pianista cubano Chucho Valdés abri-rá el 26 de octubre en el Palau de la Mú-
sica el Festival de Jazz de Barcelona, cita
que llega a su edición número 50 con
una avalancha de estrellas entre las que
destacan Madeleine Peyroux, Brad Mehl-
dau, Vicente Amigo, Avishai Cohen y
John Scofield, entre otras. En su actua-
ción, Valdés rendirá homenaje a su pa-
dre revisando el proyecto de su trío Jazz
Batá, puente entre el revolucionario ba-
tanga que propuso Bebo Valdés y la ex-
perimentación salvaje que condujo a
Irakere.
Por su parte, Madeleine Peyroux ate-
rrizará con su nuevo disco, John Sco-
field estará con su Combo 66; Brad Mehl-
dau actuará como solista y compositor
de la Orquestra Simfònica de Barcelo-
na i Nacional de Catalunya; y el festival
acogerá el debut liceísta de Vicente Ami-
go. Andrea Motis, valor al alza del jazz
catalán, protagonizará un dúo inédito con Ignasi Terraza, quien además será
protagonista del «Retrato de Artista»
de este año.
Coincidiendo con el festival, la viuda
de Dexter Gordon, Maxine Gordon pre-
sentará en primicia mundial la biogra-
fía del saxofonista, «Sophisticated Giant:
The Life and Legacy of Dexter Gordon»
el próximo mes de noviembre, un mes
antes de la presentación oficial en el mí-
tico Village Vanguard de Nueva York.
«Le hice la promesa a Dexter que ter-
minaría la autobiografía que él había
comenzado y finalmente lo he conse-
guido. Será un honor inmenso presen-
tarla en la ciudad de uno de los grandes
amigos de Dexter, Tete Montoliu», ex-
plicó ayer Gordon durante la presenta-
ción de este primer avance del festival
en el que también destacan nombres
como Beth Hart, Bill Frisell, Stacey Kent,
Kyle Eastwood, Ethan Iverson, Mark
Turner, Dave Liebman, Marc Copland,
Amadou & Mariam, Kiki Morente, Ro-
sario La Tremendita, Marlango, Jorge
Pardo o Bill Evans & Randy Brecker, en-
tre otros.
Chucho Valdés abrirá el Festival de Jazz de Barcelona
Bodas de oro del festival
REUTERS Chucho Valdés
abc.es/cultura JUEVES, 19 DE ABRIL DE 2018 ABC54 CULTURA
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
15000
2263
Diario
200 CM² - 22%
816 €
54
España
19 Abril, 2018
P.4
TOP 3 CLASSICARecitals, concerts, bpera... Pere Andreu
Jariod tria el millor de la setmana
¯ R~quiem de MozartLa temporada de concerts d’lbercamera dedica un programa
monogr~fic a la m~sica de Mozart. S’hi podran sentir les instrumentalsAdap, io i Fu~,a i la $imfonia n(~m. 39, i el R~quiem, en format integre. Laversi6 ser~ de I’Orquestra Nacional d’Hongria, arab la col.laboraci6 del
Cor Madrigal, dirigits per J~nos Kov~cs.--) L’Auditori. M: Marina. Dilluns 23.20.30 h. 23-98
¯ Camera Musicae + Sara BlanchLa soprano tarragonina ~s la gran protagonista d’aquest concert,centrat en la m~sica de Mozart (Don Giovanni, La flauta m~,ica)i Beethoven (Simfonia ndm. 2). La direcci~ musical anir~ a c~rrec
d’Edmon Colomer, un dels directors catalans de m~s prestigi.-> Palau de la M~sica Catalana. M: Urquinaona. Diumenge 22.17.30 h. 24-45
¯ Dalia QuartetEl cicle Interprets Catalans, organitzat per la Fundaci~ Orfe~ Catal~-
Palau de la M~sica Catalana,ens porta aquest concert d’un delsquartets de corda arab m~s talent nascut aquests ~ltims anys a
Catalunya.AI programa, composicions de Haydn, Guinovart i Brahms.--> Palau de la Mdsica Catalana. Petit Palau. M: Urquinaona. Dr. 24.20.30 h. 10
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
NOTICIAS
63000
Semanal
198 CM² - 38%
4210 €
46
España
19 Abril, 2018
P.5
Dipòsit legal: GI-217-2016
om es coordinen 800 in-fants per cantar junts?El Cantem Junts té moltes
complicitats. A la base hi ha lesmestres de música de totes lesescoles, amb qui he tingut abso-luta connexió i sintonia. Van re-bre aquest projecte molt apas-sionadament des que vam co-mençar la primera edició.Aquesta és la tercera i s’hi po-sen al màxim, tant en les re-unions prèvies com en els assa-jos. Saben motivar els nanos,els expliquen molt bé que anema fer una cosa molt important.També hi ha tot el ventall degent a voltant, des de munta-dors d’escenaris, tècnics de so,els alcaldes, els claustres de lesescoles, etc. Jo simplementm’he de posar al davant i procu-rar amb energia fer-los enten-dre que compartim una cosamolt bonica.
Quants mesos fa que ho orga-nitzen?Es fa cada dos anys, però un anyabans ja comencem a fer bullir
C
Directora musical del tercer Cantem Juntsque fan 800 nens de sis escoles d’Osona
● Santa Eugènia de Berga s’omplirà demà perescoltar 800 nens cantar temes del gènere delsmusicals en un projecte educatiu consolidat quetambé fomenta la cooperació entre petits municipis
Buia Reixach
Jordi AlemanySANT JULIÀ DE VILATORTA
“Està bé quepobles petits femcoses grans i noquedem tancats”
l’olla, decidir de què anirà el te-ma, però el treball més intens elcomencem a la tardor, quantriem el repertori, el fil conduc-tor, i a partir d’aquí elles es posena treballar en les classes de genera març. Hi ha molta feina perquèel concert també ha de començard’una manera, tenir un punt cul-minant i ser una sorpresa.
Incorporen novetats?Més que novetats, intentem mi-llorar coses. Musicalment sem-pre es pot fer més, però potserles millores que es busquen sónen la part tècnica i logística.Costa molt sonoritzar un acted’aquest tipus i s’ha de tenir encompte els accessos per a 2.000persones en aquest cas al campde futbol de Santa Eugènia deBerga, i com es fa pujar 800criatures a l’escenari amb ordrei serenitat.
Enguany va de musicals. De quèvan anar els altres anys?El primer any era el conte de Notinc temps de ser feliç, que eraun personatge que sempre deiaque no a tot i els nanos el con-vencien; el segon any es va dir
Amb ulls de nen, basat en unconte de Francesco Tonucci,que tractava la vivència d’unnen des que entra a l’escola a P3fins que es fa gran, il·lustrantamb una cançó tots els senti-ments que passa, des de l’enyo-rança dels pares, la felicitat, lafrustració, l’alegria, l’enamora-ment... Ara es diu Viatge al cordels musicals, posant-nos en ungènere molt definit i important,i vam creure que ens havíemd’assessorar amb algú que hientengués. I vam tenir la com-plicitat del mestre dramaturg,director i cantant Antoni Font-Mir, que ens va ajudar a buscarel repertori. Teníem ganes quesortissin temes coneguts coml’Himne dels pirates, de Mar icel; d’El rei lleó, La bella i la bès-tia, però també obrir una fines-tra als nanos d’aquest teatremusical, que és amplíssim. Jotambé en tenia una visió limita-da i he conegut molts composi-tors i temes importants dins lahistòria del genere.
No hi haurà un fil conductor?A través d’una actriu, l’AndreaAlfredo, mostrarem que qualse-
vol obra artística, que pot ser unconcert, un llibre o una obra deteatre, esdevé un viatge a travésde la ment i les cançons. Potsanar a molts llocs diferents sen-se moure’t de la cadira.
Quin objectiu es persegueix perals nanos?Els encanta perquè aquest any ésun repertori molt llaminer per aells, però també està bé que po-bles petits puguem fer cosesgrans, que no ens quedem tan-cats. Per als nens és molt engres-cador, gràcies a les complicitatsdels ajuntaments, poder fer unacosa tan bèstia. El primer dia queels ajuntem al pavelló de Folgue-roles és molt emocionant per atots perquè veuen la magnitudde la tragèdia [riu], veuen que so-na igual i suma. Al cap d’anys,quan coincideixen a l’institut deCalldetenes, ho recorden.
Com va sorgir el projecte?Abans del 2014 vaig fer un con-cert en la inauguració de la pla-ça de Manlleu amb mil nens,també portava les meves filles al’escola Bellpuig, i va coincidirque sortia d’aquest concert i en
parlava amb la seva professorade música per veure si fèiem al-guna cosa així ajuntant-nos, icom que també havíem parlatamb la de Folgueroles, va sorgiri vam anar dient-ho a les altres.Vam fer la proposta i el projec-te, i els alcaldes s’hi van agafarde seguida.
I ho ampliaran en el futur?No hi ha cap ajuntament quehagi manifestat aquesta volun-tat i la idea és acabar la ronda depobles. Vam començar a SantJulià de Vilatorta; després, aFolgueroles; ara, a Santa Eugè-nia; ens falta Calldetenes i anara Vilanova de Sau si podem.
I ha rebut ofertes per fer-ne enaltres indrets del país?De cantades grans, se’n fan, pe-rò no sé si amb tants nens a lavegada. Ves a saber si no es potexportar arreu del país, per quèno? Potser amb un altre nom osegell. En els pobles petits gene-ra complicitats entre els ajunta-ments, amb la logística, totesles brigades municipals són allà,la gent s’arremanga i ho fa ambganes. ■
Buia Reixach és directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català i dels cors de l’Escola de Música de Manlleu ■ J.A.
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
ULTIMA
44000
8508
Diario
687 CM² - 64%
2629 €
44
España
19 Abril, 2018
P.6
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
OPINION
67000
8076
Diario
117 CM² - 13%
475 €
6
España
19 Abril, 2018
P.7
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
PORTADA
67000
8076
Diario
495 CM² - 55%
2466 €
1,51
España
19 Abril, 2018
P.8
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
PORTADA
67000
8076
Diario
495 CM² - 55%
2466 €
1,51
España
19 Abril, 2018
P.9
CANÇONS�Costa de creure veure els dipu-tats del PDCAT (antiga CDC, JordiPujol, fills i Companyia, , Palaude la Música, cómplices de FelipeGonzáles i Aznar) cantar Grando-la, Vila Morena del portuguésZeca Afonso aprofitant la visitadel president de la Republica lusaal Congrés dels Diputats. De fet,veient el vídeo ni es sabien la lle-tra. De fet, ni són conscients delque significa aquesta cançó. Elmeu pare, abans de morir, ens vademanar a tots els germans quel’enterressim amb la bandera dela República mentres una xere-meia tocava La internacional. Jo,aprofitant l’avinentesa, els vaig dirals meus fills que una de les can-
�
�
�
�
çons que triaria entre d’altres seriaGrandola, Vila Morena. Ara quehe vist que els de PDCAT són in-capaços de cantar-la, em triaréuna altra.
� Miquel Vicens Escandell.Esporles.
�
�
�SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
OPINION
89000
10971
Diario
115 CM² - 10%
387 €
28
España
19 Abril, 2018
P.10
La lluita contra les trames depoder i diners
~La LIei 9/203.7, de
contractes del sectorpdblic, va entrar en vi-gor el passat 9 de marg.Aquesta Ilei incorporaalgunes novetats, per6
LLu[s continua sent marcada-Perarnau ment continuista arab [a
* legislaci6 anterior. Entre[es novetats trobem: nc-ves obligacions de trans-parencia, la creaci6 d’un
or~anisme de vigil~ncia i la prioritzaci6dels convenis sectorials respecte delsd’empresa, a difer6ncia de la ReformaLaboral del 203.2 (encara vigent), permirar de reduir la precarietat laboral enles empreses subcontractades per I’ad-ministraci6 pdblica.
~s una IIei que s’ha presentat cam uninstrument de IIuita contra la corrupci6.Per6 en el pals del fabul6s rescat de labanca, el rescat de les autopistes depeat~e deficit~ries, el Castor i les pen-sions pdbliques de miseria per afavorirels plans de pensions privats, seria for-ga il.lds creure’s que una sola Ilei podr~canviar la realitat queens tenalla.
La contractaci6 pdblica
EIs recursos pdblica implicats en lacontract~aci6 pdblica a la UE represen-ten el 14% del PIB. L’any passat, el50% de les [nvestigacions de I’OficinaAntifrau de Cata[unya per pr~ctiquescorruptes tenien corn a objecte la con-tractaci6 pdblica. D’altra banda, I’Ob-servatori de la Contractaci6 Pdblicadenuncia que al 40% dels concursosnora,s s’hi presenta una soia empresa(falta de publicitat). La mateixa entitatestima en uns 20.000 milions d’eurosel cost de la corrupci6 en la contracta-ci6 pdblica a I’Estat espanyol. La delssobrecostos ~s una de les qSestionsm~s recurrents, resultat d’unes ofertestemer~ries propiciades per una legisla-
ci6 que ha posat fins ara I’~mfasi en elpreu. Despr~s, un cop resolta la conces-si6, s’ha permes ales administracionsexercir una incomprensibIe i injustifi-cada m&niga ampla en I’execuci6 delscontractes. La nova Ilei pret~n corre~iraix6, per6 es queda curta, molt curta,si es pret~n que constitueixi un instru-ment de Iluita contra la corrupci6.
La nova Ilei incorpora el principi d’in-te~ritat (prioritzar I’inter~s pdblic persobre dels interessos privats), que es-
"La nova Ilei es quedamolt curta si pret n
constituir un instrumentde Iluita contra la
corrupci6"
tar~ al costat dels altres principis ja pre-sents: Ilibertat d’acces ales licitacions,publicitat, transparencia, ne-discrimina-ci6, igualtat de tracte. Considera tamb~mesures especffiques per a la preven-ci6 de conflictes d’interes. I suprimeix elprocediment negociat sense publicitatper ra6 de quantia, que havia arribat arepresentar el 50% de les adjudicacionsde les administracions m6s properes.
El canvi legislatiu obliga els rnunicipisa fer tot un seguit de canvis i a adap-tar-nos ales noves obIiSacions. Des delGovern de transformaci6, a Sabadell,estem treballant per a una guia de con-tractaci6 social, amb especial atenci6ales cl~usules d’inclusi6 laboral (per-sones amb diversitat funcional i altrescol.lectius).
Per descomptat, les escletxes queobre la Llei 9/203.7, de contractes delsector pdblic, les aprofitarem per impul-sar ]es millores que considerem impres-
cindibles en ares d’una societat ruesjusta i equitativa. Per6 hem de pmcurartambe que els arbres no ens impedeixinveure e[ bosc. En conjunt, aquesta Ileies completament insuficient.
Des d’una visi6 global, no podem ig-norar la creixent interdependencia deI’Estat i el capital corporatiu. En aquestpro~s de transformaci6 del diner pdblicen diner privat a traves dels contractes,veiem corn Brans grups empresaria]sde construcci6 d’obra pdblica ban anatampliant des de fa lustres el seu campd’acci6 cap a un conjunt de serveis: ne-teja d’equipaments, gesti6 de residus,subministrament de rai~ua, atenci6 a ladependencia...
Un marc d’interdepend~ncia
l~s en aquest marc d’interdepend~n-cia Estat - capital corporatiu que s’haanat desenvolupant una "poliYica de pri-vile~is" en qu~ s’ha anat produint i re-produint la immunitat de les persones iels grups immersos en trames de poderi diners. El mateix marc que ha acabatamnistiant els infractors de les Ileis quehan estat condemnats (que s6n benpocs). Mentrestant, per exemple, desde Treball se segueix impedint I’accesa la Renda Garantida de Ciutadania,el cas Palau, que implicava Ferrovial iCDC en un cas flagrant de bianquei~ decomptes i finan~ament il.legal, al generpassat va arribar a sentencia 9 anysdespr~s d’iniciar-se el proc~s judicial,arab condemnes de pres6 nora,s pera Millet, Montull i Os&car. La sent~n-cia encara no ~s ferma perqu~ se~ueixpendent d’un recurs de cassaci6 i elsdirectius de Ferrovial van ser absolts enhayer prescrit els delictes que se’ls im-putaven. A aix6 ens referim quan parlemde pol~ica de pdvilegis. ¯
* ReE, idor de Serveis Municipals deI’Ajuntament de Sabadell
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
OPINION
4438
Martes a sábados
416 CM² - 45%
428 €
12
España
19 Abril, 2018
P.11
Chucho Valdés, MadeleinePeyroux, John Scofield,Avishai Cohen, BradMehldau amb l’OBC i l’es-trena d’un projecte a duoentre Andrea Motis i Igna-si Terraza formen part del’avançament –en formade “50 concerts i una co-da”– del 50è Voll-DammFestival de Jazz de Barce-lona, que abans de la sevacita habitual de la tardorcelebrarà concerts comara els del trio de CameronGraves la setmana vinenta Luz de Gas o els que, en elmarc del Festival Grec, al
juliol, oferiran SnarkyPuppy, Pat Metheny, CoryHenry & The Funk Apos-tles, R + R = Now i CécileMcLorint Salvant. El festi-val s’inaugurà el 21 d’octu-bre amb el recurrent Chu-cho Valdés (padrí del festi-val i embarcat, aquesta ve-gada, en el reviscolamentde Jazz Batá, un projectedel 1972 que esdevindrial’embrió d’Irakere) i, finsal desembre, serà el marcde produccions exclusivescom el Let’s dance d’Avis-hai Cohen (un espectacleamb el públic dempeus,format inusual per al repu-tat contrabaixista israe-lià); l’aliança entre el pia-
nista Brad Mehldau i l’Or-questra Simfònica de Bar-celona i Nacional de Cata-lunya; un duo entre An-drea Motis –talent del jazzcatalà a qui el festival haseguit sempre de ben aprop– amb Ignasi Terraza,protagonista del Retratd’Artista de l’edició d’en-guany, i un concert deJoan Chamorro en home-natge al llegendari saxofo-nista Dexter Gordon, dequi la seva vídua, MaxineGordon, presentarà a Bar-celona, en rigorosa estre-na mundial, una biografia.“Li vaig proposar a en Joan[Chamorro] fer un con-cert al voltant de Dexter
Gordon i em va convidar acasa a dinar. Tenia alsprestatges 250 discosseus, molts dels quals nohavia vist mai!”, s’excla-mava ahir Joan Anton Ca-rarach, director artísticdel festival. També ahir,Maxine Gordon, vella co-
neixedora del festivald’ençà que, l’any 1975,pocs dies abans de la mortde Franco, va visitar la ciu-tat en funcions de roadmanager de la cantant iorganista Shirley Scott,avançava part del contin-gut de Sophisticatedgiant, un llibre que el seumarit va començar a es-criure poc abans de la sevamort, fa ja 28 anys. “Hi haparts dedicades a TeteMontoliu [músic estreta-ment vinculat a Gordonen els anys que el saxofo-nista va passar a Copenha-guen]. Sempre deia cosesmolt boniques d’ell...” Laimmersió en l’univers de
Dexter Gordon es comple-tarà amb la projecció a laFilmoteca, en presènciadel cineasta Bertrand Ta-vernier, de Round mid-night, la pel·lícula amb laqual, l’any 1987, DexterGordon va competir ambPaul Newman, JamesWoods, Bob Hoskins i Wi-lliam Hurt per l’Oscar amillor actor.
Especial interès culturalLa cinquantena edició dela mostra jazzística, d’al-tra banda, coincideix ambla recent catalogació de“festival d’especial interèscultural” per part del mi-nisteri, la qual cosa reper-
El Festival de Jazz de Barcelona celebra 50 edicions amb concerts de ChuchoValdés, John Scofield, Madeleine Peyroux i Andrea Motis amb Ignasi Terraza
Noces d’or i jazzGuillem VidalBARCELONA
Chucho Valdés,padrí del festival,recuperarà elprojecte Jazz Batáel 21 d’octubre alPalau de laMúsica. A la dreta,Andrea Motis iIgnasi Terraza, queactuaran perprimer cop com aduo el 12 dedesembre, tambéal Palau ■ J.
LOSADA / M. LLADÓ
La vídua deDexter Gordonestrenaràmundialment aBarcelona unabiografia
50è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
102000
21081
Diario
998 CM² - 93%
6363 €
30-31
España
19 Abril, 2018
P.12
cutirà en beneficis fiscalsper a les empreses que hidonen suport. “Ens servi-rà d’impuls i de gran ajudaen la difícil tasca de capta-ció de patrocinis”, assegu-rava Tito Ramoneda, di-rector del festival.
The Bad Plus, MarkTurner & Ethan Iverson,Beth Hart, Jorge Pardo,Bill Evans & Randy Brec-ker, Bill Frisell, TigramHamasyan, Stacey Kent,Kyle Eastwood, Amadou& Mariam, Marlango i LaLocomotora Negra, entrealtres artistes, completenel programa i, en el cicle Decajón, hi desfilaran figu-res flamenques com Rosa-rio La Tremendita i Vicen-te Amigo. El Palau de laMúsica, finalment, seuemblemàtica del festivaldes de la primera edició,será el marc de l’exposicióEl Palau del jazz, en laqual es deixarà constànciadel pas de Django Rein-hardt, Ella Fitzgerald, Du-ke Ellington i Miles Davis,així com quasi tots elsgrans noms de la històriadel jazz, per l’escenari mo-dernista. ■
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
102000
21081
Diario
998 CM² - 93%
6363 €
30-31
España
19 Abril, 2018
P.13
Cataluña
El Festival de Jazz cumple 50 años con grandes homenajesChucho Valdés inaugurará un ciclo que acogerá la presentación de la biografía de Dexter Gordon
Carlos Sala- Barcelona
Son 50 años y la fi esta será gorda.
El Festival de Jazz llega este año
a sus bodas de oro y lo hace con
un programa de 50 conciertos con
lo bueno y mejor de presente,
pasado y futuro del género. Chu-
cho Valdés, padrino del festival
desde el 2014, abrirá el 26 de octu-
bre en el Palau de la Música una
próxima edición que incluirá
masterclass, mesas redondas,
exposiciones, eventos especiales,
e incluso la presentación en ex-
clusiva mundial de la biografía
de Dexter Gordon, «Sofi sticated
Giant: The life and legacy of
Dexter Gordon», escrita por su
viuda, maxime Gordon. «Le hice
la promesa a Dexter de que ter-
minaría la autobiografía que él
mismo había empezado y estoy
muy satisfecha de haber podido
conseguirlo. Presentarlo en Bar-
celona, casa de su buen amigo
Tete Montoliu, será todo un ho-
nor», señaló ayer Gordon.
Bebo Valdés inaugurará el
festival con una revisión de su
trío Jazz Batá, un proyecto capi-
tal que hace de puente entre el
revolucionario batanga que pro-
puso Bebo Valdés y la experimen-
tación salvaje que condujo a
Irakere. El concierto servirá,
además, de homenaje por el cen-
tenario de su padre, que siempre
tuvo una relación estrecha con el
festival de jazz.
Entre el resto de nombres des-
tacados del programa fi guran
ases como Madeleine Peyroux,
Brad Mehldau, Vicente Amigo,
Avishai Cohen o John Scofi eld,
entre otros. De esta forma, Avis-
hai Cohen estrenará proyecto,
«Let’s Dance», pensado especial-
mente para celebrar las 50 edicio-
nes del festival (Sala BARTS, 1 de
noviembre); Madeleine Peyroux
actuará con su nuevo disco (3 de
noviembre, Palau); Brad Mehl-
dau será el solista y compositor
de la OBC (9 de noviembre,
L’Auditori) y Vicente Amigo de-
butará en el Liceu el 21 de no-
viembre.
De Eastwood a Bad PlusCon un 70 por ciento de la progra-
mación confi rmada, destacan
nombres como Beth Hart, Bill
Frisell, Stacey Kent, Kyle East-
wood, Ethan Iverson, Mark Tur-
ner, Dave Liebman, Marc Co-
pland, Mallu Magalhães, Ama-
dou & Mariam, Kiki Morente,
Rosario La Tremendita, Marlan-
go, Grupo Compay Segundo,
Aaron Parks, Jorge Pardo o Bill
Evans & Randy Brecker, entre
otros.
Además, los afi cionados al jazz
también podrán ver a Andrea
Motis protagonizando un dúo
inédito con Ignasi Terraza, quien
además será protagonista del
«Retrato de Artista» de este año,
con cinco conciertos programa-
dos. Por último, La Locomotora
Negra, la Sant Andreu Jazz
Band, Joan Chamorro y Dàmaris
Gelabert estrenarán proyectos.
Chucho Valdés volverá a inaugurar el festivalo en otoño
REUTERS
Brah Mhdau volverá a ser uno de los grandes nombres del cartel del festival de jazz
Madeleine Peyroux se ha ganado ser cabeza de cartel en todos los festivales en los que participa
Vicente Amigo tocará dentro de DeCajón, la rama fl amenca del festival
El Conca recomienda al TNC que mejore sus infraestructuras
intelectuales. El Conca también
recomienda potenciar a jóvenes
creadores y apoyar al sector tea-
tral emergente con el estableci-
miento de residencias para direc-
tores y compañías, la cesión de
espacios para ensayar, y ampliar
la posibilidad de colaboración
con proyectos del equipamiento,
equipamiento», y priorizar la
programación educativa, el apo-
yo al sector teatral emergente y
la participación del público jo-
ven, después de la evaluación que
ha hecho del equipamiento tea-
tral desde el 2014 hasta el 2016, y
que ha concluido con 20 recomen-
daciones.
L. R.- Barcelona
El Consell Nacional de la Cultura
i de les Arts (Conca) ha recomen-
dado al Teatre Nacional de Cata-
lunya (TNC) mejorar sus infraes-
tructuras, «adecuando la Sala
Gran y la Sala Tallers a las nece-
sidades artísticas y operativas del
Además, la miembro del plena-
rio del Conca Mercè Gisbert,
instó ayer al TNC a incorporar un
área pedagógica, que desarrolle
actividades formativas y familia-
res, así como proyectos sociales
de forma continuada, y un área
jurídica que coordine la contra-
tación y la gestión de los derechos
así como establecer vinculacio-
nes con redes de programación
teatral internacionales.
Entre las adecuaciones de las
infraestructuras propuestas se
remarcó ayer «considerar el
arreglo de los espacios auxiliares
para que se puedan realizar acti-
vidades paralelas».
5LA RAZÓN • Jueves. 19 de abril de 2018
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CATALUÑA
11000
69601
Diario
622 CM² - 60%
16082 €
33
España
19 Abril, 2018
P.14
MÚSICA
El llegat de Dexter Gordon, al Festival de Jazz de Barcelona
la Maxine. De fet, Montoliu també serà recordat en el concert de Cha-morro. A més, al voltant de la figu-ra de Gordon hi haurà un cicle jaz-zístic a la Filmoteca de Catalunya. Evidentment, es projectarà Round midnight (1986), la pel·lícula prota-gonitzada pel saxofonista i dirigida per Bertrand Tavernier, que vindrà a Barcelona per parlar-ne.
Entre les novetats d’aquesta cin-quantena edició hi ha encàrrecs es-pecials: Tots els colors del jazz, a càrrec de la Sant Andreu Jazz Band i sota la direcció de Chamorro; 50 anys i a tota màquina, de La Loco-motora Negra, i l’espectacle famili-ar És l’hora del jazz, de Dàmaris Ge-labert. I per completar la celebra-ció, dues exposicions: una sobre el jazz al Palau de la Música i una altra a l’estació de metro de Diagonal.
Entre les joies de la programa-ció internacional destaca un any més Chucho Valdés, que aquest cop commemorarà el centenari del naixement del seu pare, Be-bo Valdés, amb un nou projecte basat en la revisió del trio Jazz Batá, que va liderar a principis dels 70. Tanmateix, tal com ja es va anunciar fa unes setmanes, el festival s’escampa més enllà de la tardor. Per exemple, amb el con-cert de Cameron Graves a Luz de Gas el 27 d’abril, amb el Jazz & Food al Festival de Porta Ferra-da, que protagonitzaran The Ori-ginal Blues Brothers Band, Ray Cuza & Sonora Sazonando i Bo-kanté el 5 d’agost, i amb el cicle Jazz al Grec del juliol (amb Pat Metheny i Snarky Puppy, entre d’altres).e
01. El saxofonista nord-americà Dexter Gordon. FRANCIS WOLFF / MOSAIC IMAGES / THE PROJECT
02. Madeleine Payroux. SHERVIN_LAINEZ / THE PROJECT 03. Andrea Motis i Ignasi Terraza. THE PROJECT
La 50a edició inclou John Scofield, Madeleine Peyroux i Chucho Valdés
El llegat de Dexter Gordon (1923-1990) serà un dels eixos de la 50a edició del Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona, que inaugurarà Chucho Valdés el 26 d’octubre al Palau de la Música i que s’allargarà fins al desembre. “Volem marcar-nos el full de ruta cap al futur”, asse-gura Tito Ramoneda, cofundador de The Project, la promotora que orga-nitza el festival des del 1989. Aquest futur el van començar a construir ja fa uns anys pensant precisament en una 50a edició que aplega noms com Madeleine Peyroux, Avishai Cohen, John Scofield, The Bad Plus, Bill Frisell, Kyle Eastwood, Amadou & Mariam i Brad Mehldau amb l’OBC. De moment hi ha confirmats una cinquantena de concerts, el 70% del cartell.
Un dels objectius que es va plan-tejar The Project era singularitzar la programació; és a dir, sense renun-ciar als artistes internacionals que estan de gira, mirar d’oferir, i fins i tot produir, concerts especials. Ai-xò ho va aconseguir, d’una banda, amb la creació de la figura del padrí del festival (Chucho Valdés des del 2014), que cada any arriba a Barce-lona amb un projecte diferent; i de l’altra, amb el retrat d’artista, que aquest any estarà dedicat al pianis-ta barceloní Ignasi Terraza, prota-gonista de cinc concerts amb cinc formats i repertoris diferents. Una d’aquestes actuacions serà a duo amb Andrea Motis, i una altra dins l’homenatge a Dexter Gordon que dirigirà Joan Chamorro a la sala Luz de Gas el 22 de novembre.
Recordar el saxofonista de Fila-dèlfia no obeeix a cap aniversari, si-nó a la publicació del llibre Sophisti-cated giant. The life and legacy of Dexter Gordon, escrit per la seva ví-dua, Maxine Gordon. “Li vaig pro-metre al Dexter que acabaria l’auto-biografia que ell havia començat”, recorda Maxine Gordon, que ha tre-ballat a partir del material que havia escrit el seu marit i l’ha completat en un llibre que “va molt més enllà d’unes memòries”, segons assegura el director artístic del festival, Jo-an Anton Cararach. Finalment, la biografia es presentarà al novembre a Barcelona, “en primícia mundial”, recorda Cararach, unes setmanes abans de la presentació a Nova York, prevista per al 9 de desembre. “Serà un honor presentar-lo a Bar-celona, la ciutat de Tete Montoliu, un dels grans amics del Dexter”, diu
BARCELONAXAVIER CERVANTES Retrat
El festival programa cinc concerts del pianista barceloní Ignasi Terraza
01
03 02
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
115000
11982
Diario
512 CM² - 61%
2714 €
31
España
19 Abril, 2018
P.15
El Orfeoi Gazte recibirá la próxima semana al Coro de Jóvenes de la Orquesta de París, tras haber actuado juntos en la capital francesa
:: IDOIA DÁVILA UZKUDUN SAN SEBASTIÁN. El Orfeoi Gaz-te, siguiendo la política de intercam-bio que mantiene el Orfeón Donos-tiarra con otros coros infantiles y ju-veniles, cantó el domingo 8 de abril en la iglesia parisina de Saint Eusta-che, junto al Coro de Jóvenes de la Orquesta de París.
La visita que el Orfeoi Gazte hizo a la agrupación parisina tendrá su se-gunda parte el 24 de abril, cuando los jóvenes franceses mostrarán su repertorio en el salón de plenos del Ayuntamiento donostiarra. «Este concierto lo haremos sin organista, y al no realizarse en una iglesia, a di-ferencia del de París, puede que ten-ga algún cambio en el repertorio», explica el director del conjunto, Es-teban Urzelai. «Por lo demás el con-cierto será muy parecido, ya que no suele ser fácil cambiar la programa-ción de una semana a otra en coros jóvenes como éste».
Ambos coros ofrecieron en la ca-pital francesa un programa diverso que no distará mucho del que inter-pretarán en Donostia. Aquel concier-to estuvo compuesto por obras sa-cras francesas y canciones del folclo-re vasco, «para que ellos también pu-diesen conocer nuestra cultura», puntualiza el director de la agrupa-ción juvenil del coro donostiarra. Tras la actuación del Coro de Jóve-nes de la Orquesta de París, los do-nostiarras cantaron su repertorio de obras vascas, «tanto modernas como tradicionales», entre las que desta-caba el ‘Txoria Txori’ de Mikel Laboa.
Después, ambos coros interpre-taron juntos obras «representativas» de sus respectivas culturas: dos adap-
taciones del cancionero popular fran-cés, propuestas por los entonces an-fitriones, y ‘Maite’ de Pablo Soroza-bal y ‘Maitia nun zira’, escogidas por el Orfeoi Gazte.
Es la primera vez que la cantera del orfeón actúa en el extranjero, pero no es el primero ni será el últi-mo intercambio que los jóvenes or-feonistas realicen. Solamente este año, la iniciativa ya ha llevado al Or-feoi Txiki al Palau de la Música de Barcelona para intervenir en el Ci-clo Coral Orfeó Català el 3 de mar-zo, junto al coro infantil del Orfeó Català y la Orquesta del Conserva-tori del Liceu. Asimismo, el Orfeoi Gazte recibió el 24 de febrero al Jo-
ven Coro de la Fundación Princesa de Asturias, junto al cual ofreció un concierto en el salón de plenos del Ayuntamiento de Donostia. Esta cita constituyó la segunda parte del in-tercambio establecido el año pasa-do con la formación coral asturiana.
Una formación completa Formado en el año 2006, el Orfeoi Gazte, dirigido por Esteban Urzelai y Leticia Vergara, forma a 62 jóve-nes de entre 14 y 18 años que termi-nan su etapa en el Orfeoi Txiki. Así, dan continuidad a la educación co-ral de la principal cantera del Orfeón Donostiarra, con el cual también co-laboran en ocasiones puntuales. No
sólo desarrollan sus voces, sino que además comparten experiencias con jóvenes de distintas ciudades de Es-paña, y ahora, del mundo.
Para Urzelai, estos intercambios entre distintas agrupaciones son «una bonita oportunidad de cono-cer distintos sitios, coros y gentes», más allá del propio viaje que se rea-liza. «De esta manera, los jóvenes ven que cantar en un coro no es tan raro, descubren que hay alrededor del mundo gente de su edad que com-parte esta afición», destaca Urzelai. El director del Orfeoi Gazte también cree interesante que sus integran-tes vean el funcionamiento interno de otras agrupaciones: «El coro pari-sino, por ejemplo, al ser la ciudad tan grande, ensaya en cuatro grupos se-parados que se juntan una vez al mes», explica.
Estos intercambios suelen ser bre-ves; para el concierto de París, los do-nostiarras llegaron a la ciudad un viernes por la noche, y el lunes por la mañana emprendían ya su regre-
so. Sumado a los ensayos que reali-zaron el sábado y al propio concier-to del domingo, les quedó muy poco tiempo para confraternizar con los coristas franceses. Por ello, acostum-brados ya a la dinámica de estos in-tercambios culturales, los jóvenes «suelen ser mucho más abiertos des-de el principio, para aprovechar el poco tiempo que tienen con ellos», relata Urzelai. «Ahora suelen estar deseosos de vivir esta experiencia», continúa, «pero antes, las primeras veces, les costaba muchísimo poner-se en contacto y hablar con los de-más».
Y es que acumulan ya mucha ex-periencia. Además de los recitales ofrecidos este año, el joven coro ha interpretado también conciertos en distintos escenarios con otras agru-paciones juveniles como el Coro Jo-ven de la Orquesta Sinfónica de Ga-licia, el Cor Jove Amics de la Unió de Granollers, Pasaia Gazte Abesba-tza o el Coro de Jóvenes de la Comuni-dad de Madrid.
La cantera del Orfeón cruza fronterasEl coro juvenil de la formación realiza por primera vez un intercambio internacional
Los jóvenes integrantes del coro ensayan bajo la batuta de Esteban Urzelai. :: DV
En el concierto del día 24 interpretarán obras sacras francesas y canciones del folclore vasco
«Para los jóvenes es una bonita oportunidad de conocer distintos coros y gentes», dice Urzelai
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
197000
47484
Diario
723 CM² - 63%
5980 €
47
España
19 Abril, 2018
P.16
espectacles 19 D’ABRIL DEL 2018 55DIJOUS
El Festival de Jazz celebra els 50 anys amb 50 propostes3Chucho Valdés, John Scofield i Madeleine Peyroux se sumen al cartell
MARTA CERVERABARCELONA
El Voll-Damm Jazz Barcelona celebrarà amb tota la pom-pa el seu 50è aniversari amb mig centenar de pro-
postes. El festival internacional va presentar ahir el 70% de la progra-mació, un impressionant cartell que suma primeres espases ja anuncia-des com Brad Mehldau i Pat Met-heny i altres grans artistes de dife-rents èpoques, com el pianista cubà Chucho Valdés (Palau de la Música, 26 d’octubre), el veterà guitarrista i compositor nord-americà John Sco-field (Barts, 6 de novembre), la can-tant canadenca Madeleine Peyroux (Palau de la Música, 3 de novembre) i el mag de la guitarra Vicente Ami-go. Aquest últim presentarà al Liceu Memoria de los sentidos, el seu nou
disc, el 21 de novembre. Destaca també la presència del potent sextet Bill Evans& Randy Brecker Soul Bop, que celebrarà el seu 16è aniversari (Barts, 10 de novembre) amb Simon Philips a la bateria, i d’Avishai Co-hen, que ja ha actuat anteriorment en el festival i que proposa aquesta vegada un set pensat per ballar, Let’s dance (Barts, 1 de novembre). El festival de jazz, obert a un am-pli ventall d’estils, servirà de pla-taforma de presentació d’Albayzín, primer disc de Kiki Morente, fill de l’enyorat mestre del flamenc Enri-que Morente, que segueix l’estela de les seves germanes Estrella i So-leà. Una altra jove revelació del fla-menc, Rosario La Tremendita, ac-tuarà a Luz de Gas (27 d’octubre). I Marlango, grup de Leonor Watling i Alejandro Pelayo, presentarà el seu
últim treball, Technicolor (Barts, 29 de novembre).
IGNASI TERRAZA ES MULTIPLICA / Aquest any, el festival posarà un focus espe-cial en Ignasi Terraza (Barcelona, 1962), una llegenda del piano que protagonitzarà diversos concerts que li permetran desplegar la seva amplitud de registres. El 29 de no-vembre tocarà amb el saxofonista Luigi Grasso (Luz de Gas), el 5 de de-sembre s’unirà a l’harmonicista An-tonio Serrano a l’Auditori i el 12 de desembre oferirà un concert a duo amb la multiinstrumentista Andrea Motis al Palau de la Música. L’exposició El Palau del jazz, al Foyer del Palau de la Música, i un ci-cle de pel·lícules relacionades amb el gènere a la Filmoteca se sumaran a la celebració. Un dels protagonistes
MIG SEGLE D’HISTÒRIA del cicle serà Dexter Gordon, la viu-da del qual, Maxine, presentarà el lli-bre biogràfic titulat Sophisticated gi-ant. The life and legacy of Dexter Gordona finals de novembre. A més a més de les classes magistrals al Conservato-ri del Liceu, aquest any el centre aco-llirà, del 13 al 15 d’octubre, un con-curs de jazz organitzat per Joventuts Musicals. El termini d’inscripció al concurs finalitza el 3 de setembre vi-nent.
Aquestes són algunes de les 50 propostes anunciades fins ara. No-més falten algunes sorpreses més per a un festival que arrencarà amb un concert extraordinari per des-cobrir Cameron Graves Trio a Luz de Gas (27 d’octubre), pianista a qui Kamasi Washington qualifica com a «geni». I aquest estiu obriran bo-ca altres sonats concerts com els de Snarky Puppy, Cory Henry i Cécile McLorin Salvant, entre altres. Les en-trades ja estan a la venda a la web del festival.
El 1966 van actuar en la primera edició, entre altres, Tete Montoliu, Stan Getz i Astrud Gilberto i Sonny Rollins. «El repte aquest any ha si-gut expandir el festival del jazz a tot l’any», reconeix Joan Anton Cara-rach, director artístic del certamen. «Farem més de cent concerts i seran de tota mena, perquè ens agrada fer actuacions per a poca gent». Des de la intimitat del Harlem Jazz Club fins a sales com el Palau, l’Auditori o el Liceu. H
El mag de la guitarra Vicente Amigo presentarà el seu nou disc, ‘Memoria de los sentidos’
33 Ignasi Terraza i Andrea Motis.
MARTINA HOUDEK / ALEJANDRO PEREZ
33 El pianista cubà Chucho Valdés.33 El veterà guitarrista i compositor John Scofield.
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
ESPECTACULOS
457000
72662
Diario
670 CM² - 63%
16130 €
55
España
19 Abril, 2018
P.17
Flórez y la elegancia
JUAN DIEGO FLÓREZ Obras de Mozart, Gluck, Donizetti,
Massenet y Verdi. J. D. Flórez,
tenor. Orquestra de València.
Dirección: R. Minasi. Ciclo Palau
Grandes Voces. Lugar: Palau de la
Música Catalana, Barcelona.
Fecha: 17-04-18.
PABLO MELÉNDEZ-HADDAD
Regresó puntual a su cita anual con
el público del ciclo Palau Grandes
Voces el tenor peruano Juan Diego
Flórez, ejemplo del mejor canto lí-
rico, siempre impregnado de belle-za en el fraseo, en el saber decir. Una
vez más llenó el auditorio moder-
nista hasta la bandera con sus mu-
chos seguidores, conocedores de las
virtudes de este cantante inmenso,
orgullo del Perú. El programa, en
todo caso, no pre-
sentaba mayores
novedades, sal-
vo por las sec-
ciones de
«Orphée et
E u r y d i c e » ,
ópera que el
cantante inter-
pretó en Milán hace
unas semanas. El resto ya lo había
interpretado a piano o con orques-
ta en el propio Palau, en el Liceu o
en Peralada.
Sabedor de sus dominios, Flórez
comenzó con Mozart, dotando a las
arias –especialmente a su Tamino–
de una humanidad única y desco-
nocida gracias a un canto cargado
de sensibilidad. A pesar del éxito mi-
lanés, su Orfeo gluckiano no con-
quistó ni por la poco transparencia
de la coloratura ni por la poca rela-
ción de su canto con la palabra. En
todo caso, se llevó una ovación.
Su escena de «Lucia» con la que
cerró la primera parte, mostró un
Edgardo más maduro que el que se
le vio en el Liceu, aunque siempre
con los graves sordos, lejos de sus sonoros agudos. Su Werther y su es-
tupendo Des Grieux fueron asimis-
mo ovacionados, y con toda justicia,
aunque sus incursiones en Verdi, es-
pecialmente su Alfredo Germont,
no convencieron porque a la voz le
sigue faltando cuerpo.
La otra novedad fue el acompa-
ñamiento de la Orquestra de Valèn-
cia, atreviéndose a propuestas muy
arriesgadas, como esa casi decons-
trucción de la obertura de «Don Gio-
vanni», comenzada con el acelera-
dor a fondo. Sorprendió que se in-
cluyera la alegre danza militar de
«L’asedio di Corinto» como preludio
de la triste escena final de «Lucia».
El ímpetu del director, Riccardo Mi-
nasi, hizo que la orquesta sonara
poco matizada y a menudo cargada
de decibelios.
Canto
P. MELÉNDEZ-HADDAD
BARCELONA
Al final el Demonio llegará al Liceu in-
terpretado por Egils Silins y no por Dmi-
tri Hvorostovksy, el barítono ruso falle-
cido en noviembre del año pasado trun-
cando una exitosa carrera operística
internacional. «Demon» (1875), la poco
conocida ópera del compositor ruso An-ton Rubinstein que el cantante inter-
pretó en Moscú y propuso para montar-
la en Barcelona a la directora artística
del Liceu, Christina Scheppelmann,
quien afirma que Hvorostovsky «que-
ría darle difusión porque la considera-
ba una obra maestra muy poco conoci-
da fuera de Rusia».
El proyecto, contando con una pro-
puesta teatral del director de escena
Dmitry Bertman, por fin verá la luz este
lunes, cuando se estrene bajo la batuta
de Mijaíl Tatarnikov al mando de un re-
parto integrado por Alexander Tsym-
balyuk, Asmik Grigorian, Igor Morosow,
Antoni Comas y Yuriy Mynenko. Para
Scheppelmann es lógico que el estreno
se le dedique al desaparecido artista, ya
que, explica, «con él hablamos mucho
sobre el proyecto, sobre el director de
escena más adecuado para llevarlo a
cabo e incluso del reparto ideal para in-
terpretarla». Se trata del estreno en Es-
paña de su versión original –«Demon»
se había cantado en italiano en el Tea-
tro Novedades de Barcelona en 1905–,
una coproducción liceísta con la Heli-
kon Opera de Moscú y los teatros de Bur-
deos y Núremberg con la figura de Sa-
tán como protagonista, un ángel caído
que incluso se arrepiente de ser un chi-
co malo, evidentemente, por amor. La
Simfònica y el Coro del Liceu se enfren-
tan a una partitura aquí desconocida,
en un montaje bastante estático a peti-
ción del propio Hvorostovsky –un tu-
mor cerebral le provocaba continuos
mareos– que se basa en una pintura del
Bosco en la que se unen modernidad y
tradición.
La tabla «Ascensión al Empíreo», del
retablo «Visiones del más allá», inspi-
raron a Dmitry Bertman, director tam-
bién del Teatro Helikon moscovita en el
cual Hvorostovsky cantó la obra en 2015,
y a su escenógrafo, Hartmut Schorgho-
fer, quienes proponen «un túnel que co-
necta los mundos en los que se desarro-
lla la acción», la Tierra, el cielo y el in-
fierno. La partitura, de gran melodismo,
bebe de las modas imperantes en Euro-
pa, escrita «con verdadera inspiración
romántica» según explica. Para el «re-
gista», se trata de «una obra sobre la se-
ducción, la pasión, en la que se trans-
mite que en cada uno de nosotros vive
un demonio y un ángel, y cómo van cam-
biando uno y otro, y cuál es el poder que
tienen en el mundo y cómo las perso-
nas se comportan en ese mundo».
Un Demonio en honor de Hvorostovsky en el Liceu ∑ El teatro estrena la
ópera de Rubinstein en memoria del barítono ruso
A. BOFILL El montaje llega el lunes al Gran Teatre del Liceu
D. C. BARCELONA
El pianista cubano Chucho Valdés abri-rá el 26 de octubre en el Palau de la Mú-
sica el Festival de Jazz de Barcelona, cita
que llega a su edición número 50 con
una avalancha de estrellas entre las que
destacan Madeleine Peyroux, Brad Mehl-
dau, Vicente Amigo, Avishai Cohen y
John Scofield, entre otras. En su actua-
ción, Valdés rendirá homenaje a su pa-
dre revisando el proyecto de su trío Jazz
Batá, puente entre el revolucionario ba-
tanga que propuso Bebo Valdés y la ex-
perimentación salvaje que condujo a
Irakere.
Por su parte, Madeleine Peyroux ate-
rrizará con su nuevo disco, John Sco-
field estará con su Combo 66; Brad Mehl-
dau actuará como solista y compositor
de la Orquestra Simfònica de Barcelo-
na i Nacional de Catalunya; y el festival
acogerá el debut liceísta de Vicente Ami-
go. Andrea Motis, valor al alza del jazz
catalán, protagonizará un dúo inédito con Ignasi Terraza, quien además será
protagonista del «Retrato de Artista»
de este año.
Coincidiendo con el festival, la viuda
de Dexter Gordon, Maxine Gordon pre-
sentará en primicia mundial la biogra-
fía del saxofonista, «Sophisticated Giant:
The Life and Legacy of Dexter Gordon»
el próximo mes de noviembre, un mes
antes de la presentación oficial en el mí-
tico Village Vanguard de Nueva York.
«Le hice la promesa a Dexter que ter-
minaría la autobiografía que él había
comenzado y finalmente lo he conse-
guido. Será un honor inmenso presen-
tarla en la ciudad de uno de los grandes
amigos de Dexter, Tete Montoliu», ex-
plicó ayer Gordon durante la presenta-
ción de este primer avance del festival
en el que también destacan nombres
como Beth Hart, Bill Frisell, Stacey Kent,
Kyle Eastwood, Ethan Iverson, Mark
Turner, Dave Liebman, Marc Copland,
Amadou & Mariam, Kiki Morente, Ro-
sario La Tremendita, Marlango, Jorge
Pardo o Bill Evans & Randy Brecker, en-
tre otros.
Chucho Valdés abrirá el Festival de Jazz de Barcelona
Bodas de oro del festival
REUTERS Chucho Valdés
abc.es/cultura JUEVES, 19 DE ABRIL DE 2018 ABC54 CULTURA
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CULTURA
15000
2263
Diario
237 CM² - 26%
964 €
54
España
19 Abril, 2018
P.18
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CIUTATS
67000
8076
Diario
486 CM² - 54%
1972 €
18
España
19 Abril, 2018
P.19
La marca Barcelona,m is alibi del frentejudicialREPUTACION/El reciente rechazo del Supremo al registro de la marca pot parte delAyuntamiento reabre el debate y los agentes econOmicos piden a Colau celeridad.
David Casals. BarcelonaLos agentes econ6micos de lacapital catalana apremian algobierno local a presentarcuanto antes un plan que de-talle c6mo tiene que gesfio-narse la marca Barcelona y sureputaci6n a nivel intemacio-nal. Hay consenso entre laspartes sobre cu/des deberlanser las lineas de la nueva es-trategia que seguir, pero aflnno hay ningtma fecha exactasobre en qu6 momento lostrabajos estarian encarrila-dos.
Mateu Hern/mdez, direc-tor general del lobby empre-sarial Barcelona Global, recla-ma celeridad y cree seria tmerror dejar esta cuesfi6n parael pr6ximo mandato, comohicieron los predecesores dela alcaldesa Ada Colau en elcargo, Jordi Hereu (PSC)yXavier Trias (CiU). Recuerdaque es una cuesfi6n que lleva
CASO PIONERO
Barcelona Obertura,la iniciativa deBarcelona Global,L’Auditori, el Liceu yel Palau de la MOsicapara promocionar laoferta de mOsica cl~-sica de la ciudad enel exterior podr(aservir como ejemplopara actuaciones enotros ~mbitos.
"seis o siete afios pendiente",y"ahora es mil necesario quenunca" afrontarla, tras elatentado terrorism del rues deagosto en La Rambla y la crisisdel 1-O. "Amsterdam nos lle-va afios de ventaja, lleva milde diez afios trabajando en lamateria", explic~
La cuesti6n ha adquiridorelevancia en las filtimas se-manas, despu6s de que a me-diados de marzo el TribunalSupremo (TS)viese fuera la ley la pefici6n municipal deregistrar el nombre de la ciu-dad como marca colectiva.Entonces, el PSC pidi6 alequipo de gobierno que con-cretase qu~ haria a parfir deahora, pero afln no ha respon-dido por escrito su pefici6n deinformaci6n.
Fuentes municipales expli-can que esta sentencia "no esdeterminante" a la hora depromocionar internacional-mente a la ciudad y que su ob-jetivo es trabajar "de formacoral" para tener un plan detrabajo "atres afios vista". Pa-ra hacerlo, colabora con unaagencia especializada enbranding, Summa, para hacerun listado de qu6 atnqgutos yvalores deberian potenciarse,
y tambifin con un consultorintemacional. Su objetivo esque la reputaci6n de la ciudaden el exterior "potencie laeconomla local y el empleo".
HemLndez indica que yaha habido dos reuniones conagentes del sector desde prin-cipios de afio y celebra que elconsistorio mantenga las ll-neas de trabajo que puso enmarcha el exteniente de alcal-de Jaume Collboni (PSC) su etapa en el gobierno. En-tonces, se impttls6 un plan depromoci6n econ6mica inter-nacional y se design6 a una es-pecialista en city branding,Consol Vancells, como coor-dinadora de una nueva ofici-
El consistorio ultimaun plan de trabajosobre mputaci6nexterior de la ciudada tres a~os vista
Vista de Barcelona, que pretende saber explicarse mejor al mundo.
na de gesfi6n de la marc&En su opini6n, Barcelona
deberia gesfionar su reputa-ci6n de forma"no polifizada"y "profesionalizada" median-te un consorcio "pflblico-pri-vado" similar a la Fira. Tam-bi~n deberia incorporar a losayuntamientos de la primeray la segunda coronas metro-politanas como hace Londres.Ademfis de campafias, debe-r~a tener una actitud "acfiva"para que la ciudad no s61o seasocie a nivel internacionalcon el sol, el turismo o el ocio,como pasa ahora, sino con va-lores que ya tiene pero queafln son desconocidos como
"su industria, sus centros deinnovaci6nylas start up".
La pol~mica sobre la ges-fi6n de la marca arranc6 hacechaco afios, cuando el consis-torio recurri6 contra un des-pacho que se inscribi6 en elregistro mercanfil como Peri-tos Judiciales Barcelon& ’%aley no permite alas adminis-traciones registrar una marcaporque no son empresa, elconsistorio pretendla tenerun monopolio", dice el sociode la compafila, Pedro Co-rre~ Barcelona Global pide irmils alkl del debate juridico ycentrarse en c6mo hay quegesfionar la reputaci6n.
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
CATALUNYA
25000
5079
Lunes a sábados
376 CM² - 35%
1610 €
6
España
19 Abril, 2018
P.20
Veolia se centra en eficiencia y crecerfi un 30%Veolia Serveis Catalunya -ladivisi6n de la multinacionalfrancesa Veolia en Barcelo-na- intenta acelerar en pro-yectos de eficiencia energ6ti-ca para empresas. Su objetivopasa por incrementar su fac-turaci6n en la comunidad un30% en dos afios. Su cifm denegocio en 2016 fue de 30 mi-llones de euros y espera al-canzar los 40 millones esteejercicio. Ademfis, la compa-illa quiere ganar tamafio enCatalunya en los sectores delaguaylos residuos. P5
¯ La compafi|a ha invertido 100 millonesde euros en cuatro afios en proyectos deahorro energ~ico para varias empresas
¯ El gmpo galo participa en Ecoenergies, elcentro penicentiario de Quatre Camins y lasplantas de residuos de Matar~ y Constarrb"
Miquel Angel Cerd&, director general de Veolia Serveis Catalunya.
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
PORTADA
25000
5079
Lunes a sábados
612 CM² - 57%
2884 €
1,5
España
19 Abril, 2018
P.21
Veolia se centra en eficiencia yprev6 facturar 40 millones en 2018MULTINACIONAL FRANCESA EN CATALUNYA/La compaGa ha invertido unos 100 millones en los Oltimos cuatroejercicios en proyectos de ahorro energ6tico en la comunidad y prev6 crecer un 30% en dos a~os,
A.Zan6n. BarcelonaLa divisi6n del grupo ~anc~sVeolia en Catalunya, que en-globa tambi~n las Islas Balea-res, cerr6 el pasado ejerciciocon una facturaci6n de 35,2millones de euros, cinco mi-llones m~s queen 2016. Suprevisi6n para 2018 es alcan-zar los 40 millones, lo que su-pondr/a un salto de130% en lacifra de negocio en apenas dosejercicios. Casi todo el impor-te corresponde a Cataluny~_
En Espafia, la compafila tie-ne unos 3.000 empleados, delos que unos 565 correspon-den a Veolia Serveis Catalun-ya, la delegaci6n que encabe-za Miquel ~mgel Cerdk E1 di-rector comenta que la recupe-raci6n del mercado y la faltade personal t~cnico hace cadavez m~s complicado retenerel talento, especialmente des-de hace un afio.
La principal actividad deVeolia corresponde a centrossanitarios, con ingresos de 15millones en 2017; la compafilatrabaja habitualmente enmantenimiento de instalacio-nes en hospitales como elSant Joan de D6u de Esplu-gues, el Mois6s Broggi, el deBlanes o la Cllnica Plat6n.
E1 sector terciario, conclientes como la Torte deCollserola, el Parc de RecercaBiombdica de Barcelona, el
Edificio de Ecoenergies Barcelona, en el que Veolia participa en un 75%.
Proyecto a la espera en La Marina del Prat Vermeil
Veolia participa en un75,43% en Ecoenergies,sociedad en la que el otroaccionista de referencia esB:SM. La empresa, cuyaactividad no estd incluida enVeolia Serveis Catalunya,nacib en 2009 pareconstruir, gestionar y
mantener la red de frio y decalor de Barcelona y deL’Hospitalet. La empresaasume la quema de la podade los jardines de Barcelonay recupem el ffio residual deEnagds en el Puerto deBarcelona. Otto proyecto,como el de conectar unas
11.000 viviendas en el flJtumbarrio de La Marina del PratVermeil, estd parado. Lacompafifa fmncesa tambienparticipa en Catalunya enlas planta de residuos deMatarb (Maresme) ConstanU (Tarmgon~s) y la cdrcel de Quatre Camins.
Palau de la Mflsica y la Uni-versitat de Barcelona, supusounos 14 millones de euros deingresos en 2017 para Veolia.
La otra pata de negocio es laindustrial, con seis millones
de euros y clientes como No-vartis, Sando, Europastry,Bellsol~, Damm o San Miguel.
A todo ello hay que afiadirel ~ea de eficiencia energ~fi-ca, que trabaja para las otras
tres divisiones, con clientescomo Laboratorios Almirall,el Hospital de Sitges y Jtmc~Gelatines, donde ha realizadouna inversi6n de 1,2 millonesde euros para poner en mar-
cha una planta de cogenera-ci6nparad~
"En eficiencia queremoscrecer especialmente en elsector industrial, incorporan-do renovables como solar ybiomasa, y las de alta eficien-cia (cogeneraci6n y redes defrio y calor)", indica Cerdk
Inversi6nE1 ~ea de eficiencia energ&i-ca es una de las que est~i cre-ciendo a mayor velocidad y lacompafila ha invertido unpromedio de 25 millones deeuros al afio en los fikimoscuatro ejercicios (100 millo-nes en total); Veolia analizaunas 15 empresas cada afio."Son contratos a largo plazode mantenirniento y a vecesfinanciamos la renovaci6n delas instalaciones", indica~
Entre las llneas de creci-miento futuro de la firma enCatalunya, figura, adem~s, lade gesti6n de agua y residuos."Somos muy pequefios toda-via en estos ~nbitos, pero esun reto crecer en los pr6xi-mos afios", dice Cerdh. "Setrata de proyectos de econo-rnla circular: optimizar proce-sos industriales para consu-mir menos liquidos y recupe-rar fangos para transformar-los en energla primaria, yenresiduos, valorizarlos", sostie-ne Cerdk
SECCIÓN:
E.G.M.:
O.J.D.:
FRECUENCIA:
ÁREA:
TARIFA:
PÁGINAS:
PAÍS:
PORTADA
25000
5079
Lunes a sábados
612 CM² - 57%
2884 €
1,5
España
19 Abril, 2018
P.22