------------------------------------------~------------------------------------------------------------I ••

tEl Corren delDíious

. . . .

SUPLEMENT DE EL CORREO CATALAN- , NUM. 70 - 3 JUNY 1976

Reunió amb el doctor Alexandre Deulofeu

ICATALUNYA I'LA CULTIURA E,UROPE'AUna fmpressió superficial del

doctor Alexandre OeuJofeu enspodria menee 8 la conclusló quacns trobem dsvant d'un cnvr ptn,toresc. dectlcat a escriure 111-bres en el seu M~s o'Orrls, des-prés de la seva tasca quctldie-na de faernaceuttc de Flqueres.Tot barrejant la matemáuca ambl. hlstórta I la blologla amti elfuturlsme. l'empordenés de se-tanta-dos anys ens expticu ombentusiasme [ovenfvol el contin-gut del .eté volum d. 18 col-leccló •Matemática de la histo-ria •., 'tntttulet Catalunya, maredo la cultura europea. .Al ritme que encetem la con.

versa I 60S endtnsem en la pro-blemánce de l. cultura sumérl-ea, egipcio. 9rc98, i »neüucn-els lrnperia IIUCH, austrtae i ttlgpobles nórdtcs I eslaus m 'he sen-lit capttu dets seu s amples co-nefxements I l'esforc tltanlc es-mercar en el món árld I comoplex de la Invcstlgació.

ELS PROCEsSOS olOLOGICS IMATEMATICS DE LA HISTORIA

-Com I per qué relacloneuels processos biologics umh lomatemática i la historia?~ hlstória es mou en unes

fites de temps, d'épcques, ~I~milars als processos biolOgicsi aquests queden ccmuerecetepor la matemática. TIngucm encompre que tots els irnperisque han exlstit en el món hanseguit prccesscs blologlc$ perofcctes. Es més, tots els impo~rls han passat por les matolxcstases: una clotal hegcmOnlcaamplia la suva preponderánclasobre fa clulsta vQ;nes enunprocé s é'exaensté. Després SUr'

tsu els factor!i Intems que pro-duelxen les gr.:l1lS denecsstcusmotivedea p:J:1 capJtalislTItl I elpeoleterlet, la pugna entre lesciutats I els pobles que valenalllberaf.se 1, sobretot, el de~sig d'un poder personal. Aqueststres factors produeixen una de-pressió enorme, I'imperf s'enfon~sa; emergeix de nou, neixla decadencia fins qua de!>preslIe 550 anys ve la des integra·eló total.El doctor Deuloleu m'expllca

com els seus estudis de clim·cie~ qufmiques el menaren a laconclusló que els processos bio-16glcs os ,regcixen per lIeis Ola·tematiques, com en el fenomonde la reproduccló de les diver-ses especies~Als clcles coUec.Uus ha aplicat els processosbiológico. després d·estudlar lescultures més importants de "es.pécle humana. Va COllJenC3r ambla grega, on van domlnar suc-

II

cestvament I'artstoceac¡a sacar-dotal, l. d. la rlquesa. la de-mocrauca. la •polls- I la olas,SICH cultura 9rega que es pro-dueix en un fans de fraqrnen-taclé politlca total; després nefxuna hegemonla en rots concep-tes -economlc. poi ític, social,filosOflc- que es manté durantSi3 segles. Prlmer Intenta f'he.

. gemonia Atenes, en segon lIocésperra 1. flnalment. Tebes deMacedOnia, que queda sotrnesá-desp¡'és del desastre militaresmentat en el procéa blolOgic3eneral- a rlmperi roma. Emdemostra la seva teorla deisctcles hletórtcs en el desenvo-tupament de fa cultura egea. lapreponderancia [óntca i dortcaI strntlars. I explica molt exten-sarnent la denominada culturasumaria de l' antlga Mesopota·mla, entre el Tlgrls r t'Eufrates.on també es constaten ets trescícles 19U91 que en r egipcia.

CATALUNYA, MAREDE LA CULTUnA EUROPEA

-Catalllnya, díeu, és la pro-genitora de la cultura d'Euro-pa. En que us baseu. gulns sónels fonaments. les premlssesdel vostre hlpotétlc slHogisme?Culna és la vostra argumenta_cló7 _

-Tohtom dGla, al prlncipl, que13 nostre cultura -la que diemromanfca- venia d'ltliJia o Fran·~a, i més concretament, de Mon-te Casslnot de -lombardía. Ales.hores valg cerCQr els primersmonumenls roménics; a MonteCa~lno no hl valg trobar res,ear tot era neoclbs:5ic. Fin.s 1tot vaig estudiar unes exca~vaclons en els fonament~: resde roménlc. Ni alié ni en elscontorns. l'any següent valgan!lr a Toscana.-Ouln any era?-Ata sí que m'ha fotut -em

Captairesd'en CPAt

L'autor de la Matemotica de la Historia pro-nostica:

• LA DECADENCIA D'EE. UU.

;. DESINTEGRACIO DE LA URSS

• l'HEGEMONIA D'ALEMANYA

• ElS CATALANS, PROTAGONISTES

respongué tot serlcsarnent el famós rnonestlr per 8 la nostradoctor-, lo pee a les dates cultura catalana?són moh dificiL Bé. devla tenlr -Sant Pere de Roda repre-Uf\a vlnl-i-tres enys." NI a Pi- senta el bressot de 'a nostra$8, ni a floréncla valg --trabar cultura I és el rués antic munu-un románlc pro u pur, Finalment, ment románlc, car data deis se-en un tercer viatge al nord d'1t. gles VI J VJI. Allí es constatalIa, fou el. meu objectlu I'Esqlé- I'~Opu5 splgatumlO, és a dlr, obrasla da Sant Ambros da MUA, feta en forma d'esplgues, srm-d'estJl rcmentc: perO era' un bol crlstié. Aquestes dejíes cens-rcménle de 1'8ny 1080. Després ten en eJs document.s de la con-vlngu6 .el meu exili, que valg sagració d'aquesta esqléala i es-passar 8 Franca, perqul\ era un peclalmenl -c-perque té un lnte-politlc d'esquerres. O'aquests res extracrdlnarl-e- en les actesnou anys, quetre vaig treballar del ecnetí! en temps de Bonlfacla la uoíversnet do Montpeller, IV, que va fer construir aqueatInvestlgant, i els cinc anys se- temple per guardar les restes degUents tot guanyant-me la vida Sant Pere i altees relíqules. En-com a muatc professlonal en cara que en prlncipl s'esperaval'crquestra del Conservatcr¡ de penar-les a Franca, en baver deMont.peller I fsnt toumées per descansar, el, monjes, del lIar9tot franca, especlalment al sud. vletge prop de Rodea, verenEra en el temps de la Invasl6 creure que era un lloc molt Ido-hltlerlan8 i, als alemanvs, els ni per dehcar-les-hl. Tornaran aogradava molt la música. En el Roma 1 Bonlfaci IV sproy' eqees-temns IIlure valg reeórrer tots la declsló I va manar construire~ monuments i esolé.sies rela- als monjos aquest célebre cano-etcnades amb el romanle. 'rcta-, bi. Aquest mcnestlr feu un cenola meve finalitat era trobar el .•tre d'lrradlacló de cultura I alxicentre del segon etele de la tenlm I'esmentada biblia de flo_nustea cultura occidental, des- des, que es guarda en la 81-prés de la Ibérica establerta a blioteca Nacional de París, EnAlmeria, Alaeant I Andalusla. el campana.r encar~ os podenOesprés d'estudiar moltes es' yeure una sirena I un cap d'ho--gléslBs romilnlques de Calalunya, me barout, que 56" de les pri·valg compravar que el nostre meres escultures flgurallvespais és el Uac on va nt~lxer el que es conclxcn.romanic. S6n catalans els pri-mers arquitectes del romilnic

;:~i~;~b~te ~:~¡~~Sr:~;o~so:: El FUTUR ESPLENDOROS1 eseultors con Ramon de Di": - .DE CATALUNYAnya; els primers filosofs, RamonlIull i Ramon Marti. Podem afir.mar· que Catafunva manlé' 'apr66mlnencfa creadora fins a fI·nals del segle XV.

'-Oieu que 8mb el conelxe-ment del procés bloloOlc deisimperls es pot precisar els felSque es produiran els anys pro-pers I en els segles venidors.Quin és el futur de Cotalunyacom a pa(s I estat?-En la cultura occillental, en

el segon clele que comprén desdel 800 .1 1479, Espan)'8 és frac-cionada en regnes, mentre qua

sANT PERE' DE RODA, 'BRESsOL Del ROMANIC

-M'ha menclonat Sant Pero'de Roda, que representa aquest

Calzllunya és I representa elcentre de la cultura per a Espa-nya i la rosta. d'Eurepe. Oesprésdel 1479 nelx el eicle Imperialis-ta =-concretarnent el de Casta·110, 01 franch, rO"916:>- I tolOoqueet Jmporli 1\611 de durar550 .nys. ~e.r, f.OI. of'any 2.029canvlarán les estructures, perbno significarA l. Ulbertot comoplerta por a Cataluny., No obs-tant, tlndra. un gran p.~8r en totel m6n, qua reconolxori que elRostra país ha e.'at el centre defa cultura europea. ~Bntras:tantes d.slnlegrara I·UR5S I el.pobles alUberats paasararf al se-gan crete do 4a cultura e.lava.USA entrarb en la gran depres~51ó. Alemany. aceanluar. la se-va hegemonla sobre Europa; An·gloteu8 I Franca es tornaran ea-d. vegada mó. tebles. Xlno 1Japó tlndren el pr.domlni al'Asia. I el tercer clcle porlar~per 8 Cotalul1Yu.l. recupe:rackítotal i tornarA a ser el centrecultural d'Europa i del mén een-cer,

CONsEOUENCIEs PEA ALsGOVERNANTS I I'OUTICs

La conversa amb l'ex-alcaldede Flguere. I escrlptor s'ha tor-nat viva, quosl upassfcoede. Jano és .1 to del clantille. slnódo I'horne que sont la polüiceen 01 mós profund doJ seu és-ser, SI fa decadéncla da fun-ea. Allglaterra, Estats. Units Ila URSs 5Ón un fet futur, peroIrreversible, cal que tlnguem encompte aqucsta futura realitat,per evitar catllslrofcs o, si másno evitar esdevenlments seesenl~dlflc,f\r el luocés Immulable·de I'hlstbrla, ern lUU, Comen-teru .1 í'Estatur del 32 ser.evlat un Iot o no, si en' el tercerclcle -serem repubtlcans o mo-ntuqulcs; deis hc:.lJl1ullts d'altresplano.os, del let blol091e i laIlIbertot del homo_ De la t~cnleadeis u!)lpclS, del seu coneixe·menl de I'clectrlcltal. deis reac-tors del temps d. Moisés 1 dela destruccló de BalJlIbnla 'Perbombos utbmlques. Qul"s 5ónel limits de lu cléncla? On arri·ba la cio"cI. flccló I la real!-tal? El fulur I el prasent? Leshipótesis I les tosls? Ens vA-rolO prometrc omb el doctorDeulolcu que Ilquesta seria lOa·térla d'un aUra lIIuro o pOlsertI'una ultra colleccló, O simple·menl d'una lIargu COnversa 01Mas tI'Orrls, a pocs qullbmetresde la copltal de I'Empord~_

J. Barcon i Prebostí

Copyrlgh'Ed. Lumon - Cesc