t ... · 2014. 11. 14. · pobles nórdtcs I eslaus m'he sen-lit capttu dets seus amples...
1
------------------------------------------~------------------------------------------------------------I •• t El Corren del Díious . . . . SUPLEMENT DE EL CORREO CATALAN - , NUM. 70 - 3 JUNY 1976 Reunió amb el doctor Alexandre Deulofeu ICATALUNYA I 'LA CULTIURA E,UROPE'A Una fmpressió superficial del doctor Alexandre OeuJofeu ens podria menee 8 la conclusló qua cns trobem dsvant d'un cnvr ptn, toresc. dectlcat a escriure 111- bres en el seu M~s o'Orrls, des- prés de la seva tasca quctldie- na de faernaceuttc de Flqueres. Tot barrejant la matemáuca amb l. hlstórta I la blologla amti el futurlsme. l'empordenés de se- tanta-dos anys ens expticu omb entusiasme [ovenfvol el contin- gut del .eté volum d. 18 col- leccló • Matemática de la histo- ria •., 'tntttulet Catalunya, mare do la cultura europea. . Al ritme que encetem la con. versa I 60S endtnsem en la pro- blemánce de l. cultura sumérl- ea, egipcio. 9rc98, i »neüucn- els lrnperia IIUCH, austrtae i ttlg pobles nórdtcs I eslaus m'he sen- lit capttu dets seu s amples co- nefxements I l'esforc tltanlc es- mercar en el món árld I como plex de la Invcstlgació. ELS PROCEsSOS olOLOGICS I MATEMATICS DE LA HISTORIA -Com I per qué relacloneu els processos biologics umh lo matemática i la historia? ~ hlstória es mou en unes fites de temps, d'épcques, ~I~ milars als processos biolOgics i aquests queden ccmuerecete por la matemática. TIngucm en compre que tots els irnperis que han exlstit en el món han seguit prccesscs blologlc$ pero fcctes. Es més, tots els impo~ rls han passat por les matolxcs tases: una clotal hegcmOnlca amplia la suva preponderáncla sobre fa clulsta vQ;nes enun procé s é'exaensté. Després SUr' tsu els factor!i Intems que pro- duelxen les gr.:l1lS denecsstcus motivedea p:J:1 capJtalislTItl I el peoleterlet, la pugna entre les ciutats I els pobles que valen alllberaf.se 1, sobretot, el de~ sig d'un poder personal. Aquests tres factors produeixen una de- pressió enorme, I'imperf s'enfon~ sa; emergeix de no u, neix la decadencia fins qua de!>pres lIe 550 anys ve la des integra· eló total. El doctor Deuloleu m'expllca com els seus estudis de clim· cie~ qufmiques el menaren a la conclusló que els processos bio- 16glcs os ,regcixen per lIeis Ola· tematiques, com en el fenomon de la reproduccló de les diver- ses especies~Als clcles coUec. Uus ha aplicat els processos biológico. després d·estudlar les cultures més importants de "es. pécle humana. Va COllJenC3r amb la grega, on van domlnar suc- I I cestvament I'artstoceac¡a sacar- dotal, l. d. la rlquesa. la de- mocrauca. la • polls- I la olas, SICH cultura 9rega que es pro- dueix en un fans de fraqrnen- taclé politlca total; després nefx una hegemonla en rots concep- tes -economlc. poi ític, social, filosOflc- que es manté durant Si3 segles. Prlmer Intenta f'he. . gemonia Atenes, en segon lIoc ésperra 1. flnalment. Tebes de MacedOnia, que queda sotrnesá -desp¡'és del desastre militar esmentat en el procéa blolOgic 3eneral- a rlmperi roma. Em demostra la seva teorla deis ctcles hletórtcs en el desenvo- tupament de fa cultura egea. la preponderancia [óntca i dortca I strntlars. I explica molt exten- sarnent la denominada cultura sumaria de l' antlga Mesopota· mla, entre el Tlgrls r t'Eufrates. on també es constaten ets tres cícles 19U91 que en r egipcia. CATALUNYA, MARE DE LA CULTUnA EUROPEA -Catalllnya, díeu, és la pro- genitora de la cultura d'Euro- pa. En que us baseu. gulns són els fonaments. les premlsses del vostre hlpotétlc slHogisme? Culna és la vostra argumenta_ cló7 _ -Tohtom dGla, al prlncipl, que 13 nostre cultura -la que diem romanfca- venia d'ltliJia o Fran· ~a, i més concretament, de Mon- te Casslnot de -lombardía. Ales. hores valg cerCQr els primers monumenls roménics; a Monte Ca~lno no hl valg trobar res, ear tot era neoclbs:5ic. Fin.s 1 tot vaig estudiar unes exca~ vaclons en els fonament~: res de roménlc. Ni alié ni en els contorns. l'any següent valg an!lr a Toscana. -Ouln any era? -Ata sí que m'ha fotut -em Captaires d'en CPAt L'autor de la Matemotica de la Historia pro- nostica: • LA DECADENCIA D'EE. UU. ;. DESINTEGRACIO DE LA URSS • l'HEGEMONIA D'ALEMANYA • ElS CATALANS, PROTAGONISTES respongué tot serlcsarnent el famós rnonestlr per 8 la nostra doctor-, lo pee a les dates cultura catalana? són moh dificiL Bé. devla tenlr -Sant Pere de Roda repre- Uf\a vlnl-i-tres enys." NI a Pi- senta el bressot de 'a nostra $8, ni a floréncla valg --trabar cultura I és el rués antic munu- un románlc pro u pur, Finalment, ment románlc, car data deis se- en un tercer viatge al nord d'1t. gles VI J VJI. Allí es constata lIa, fou el. meu objectlu I'Esqlé- I'~Opu5 splgatumlO, és a dlr, obra sla da Sant Ambros da MUA, feta en forma d'esplgues, srm- d'estJl rcmentc: perO era' un bol crlstié. Aquestes dejíes cens- rcménle de 1'8ny 1080. Després ten en eJs document.s de la con- vlngu6 .el meu exili, que valg sagració d'aquesta esqléala i es- passar 8 Franca, perqul\ era un peclalmenl -c-perque té un lnte- politlc d'esquerres. O'aquests res extracrdlnarl-e- en les actes nou anys, quetre vaig treballar del ecnetí! en temps de Bonlfacl a la uoíversnet do Montpeller, IV, que va fer construir aqueat Investlgant, i els cinc anys se- temple per guardar les restes de gUents tot guanyant-me la vida Sant Pere i altees relíqules. En- com a muatc professlonal en cara que en prlncipl s'esperava l'crquestra del Conservatcr¡ de penar-les a Franca, en baver de Mont.peller I fsnt toumées per descansar, el, monjes, del lIar9 tot franca, especlalment al sud. vletge prop de Rodea, veren Era en el temps de la Invasl6 creure que era un lloc molt Ido- hltlerlan8 i, als alemanvs, els ni per dehcar-les-hl. Tornaran a ogradava molt la música. En el Roma 1 Bonlfaci IV sproy' eqees- temns IIlure valg reeórrer tots la declsló I va manar construir e~ monuments i esolé.sies rela- als monjos aquest célebre cano- etcnades amb el romanle. 'rcta-, bi. Aquest mcnestlr feu un ceno la meve finalitat era trobar el .•tre d'lrradlacló de cultura I alxi centre del segon etele de la tenlm I'esmentada biblia de flo_ nustea cultura occidental, des- des, que es guarda en la 81- prés de la Ibérica establerta a blioteca Nacional de París, En Almeria, Alaeant I Andalusla. el campana.r encar~ os poden Oesprés d'estudiar moltes es' yeure una sirena I un cap d'ho-- gléslBs romilnlques de Calalunya, me barout, que 56" de les pri· valg compravar que el nostre meres escultures flgurallves pais és el Uac on va nt~lxer el que es conclxcn. romanic. S6n catalans els pri- mers arquitectes del romilnic ;:~i~;~b~te ~:~¡ ~~Sr:~;o~so:: El FUTUR ESPLENDOROS 1 eseultors con Ramon de Di": - .DE CATALUNYA nya; els primers filosofs, Ramon lIull i Ramon Marti. Podem afir. mar· que Catafunva manlé' 'a pr66mlnencfa creadora fins a fI· nals del segle XV. '-Oieu que 8mb el conelxe- ment del procés bloloOlc deis imperls es pot precisar els felS que es produiran els anys pro- pers I en els segles venidors. Quin és el futur de Cotalunya com a pa(s I estat? -En la cultura occillental, en el segon clele que comprén des del 800 .1 1479, Espan)'8 és frac- cionada en regnes, mentre qua sANT PERE' DE RODA, ' BRESsOL Del ROMANIC -M'ha menclonat Sant Pero' de Roda, que representa aquest Calzllunya és I representa el centre de la cultura per a Espa- nya i la rosta. d'Eurepe. Oesprés del 1479 nelx el eicle Imperialis- ta =-concretarnent el de Casta· 110, 01 franch, rO"916:>- I tolO oqueet Jmporli 1\611 de durar 550 .nys. ~e.r, f.OI. of'any 2.029 canvlarán les estructures, perb no significarA l. Ulbertot como plerta por a Cataluny., No obs- tant, tlndra. un gran p.~8r en tot el m6n, qua reconolxori que el Rostra país ha e.'at el centre de fa cultura europea. ~Bntras:tant es d.slnlegrara I·UR5S I el. pobles alUberats paasararf al se- gan crete do 4a cultura e.lava. USA entrarb en la gran depres~ 51ó. Alemany. aceanluar. la se- va hegemonla sobre Europa; An· gloteu8 I Franca es tornaran ea- d. vegada mó. tebles. Xlno 1 Japó tlndren el pr.domlni a l'Asia. I el tercer clcle porlar~ per 8 Cotalul1Yu. l. recupe:rackí total i tornarA a ser el centre cultural d'Europa i del mén een- cer, CONsEOUENCIEs PEA ALs GOVERNANTS I I'OUTICs La conversa amb l'ex-alcalde de Flguere. I escrlptor s'ha tor- nat viva, quosl upassfcoede. Ja no és .1 to del clantille. slnó do I'horne que sont la polüice en 01 mós profund doJ seu és- ser, SI fa decadéncla da fun- ea. Allglaterra, Estats. Units I la URSs 5Ón un fet futur, pero Irreversible, cal que tlnguem en compte aqucsta futura realitat, per evitar catllslrofcs o, si más no evitar esdevenlments seese nl~dlflc,f\r el luocés Immulable· de I'hlstbrla, ern lUU, Comen- teru .1 í'Estatur del 32 ser. evlat un Iot o no, si en' el tercer clcle -serem repubtlcans o mo- ntuqulcs; deis hc:.lJl1ullts d'altres plano.os, del let blol091e i la IlIbertot del homo_ De la t~cnlea deis u!)lpclS, del seu coneixe· menl de I'clectrlcltal. deis reac- tors del temps d. Moisés 1 de la destruccló de BalJlIbnla 'Per bombos utbmlques. Qul"s 5ón el limits de lu cléncla? On arri· ba la cio"cI. flccló I la real!- tal? El fulur I el prasent? Les hipótesis I les tosls? Ens vA- rolO prometrc omb el doctor Deulolcu que Ilquesta seria lOa· térla d'un aUra lIIuro o pOlser tI'una ultra colleccló, O simple· menl d'una lIargu COnversa 01 Mas tI'Orrls, a pocs qullbmetres de la copltal de I'Empord~_ J. Barcon i Prebostí Copyrlgh' Ed. Lumon - Cesc
Transcript of t ... · 2014. 11. 14. · pobles nórdtcs I eslaus m'he sen-lit capttu dets seus amples...
------------------------------------------~------------------------------------------------------------I ••
tEl Corren delDíious
. . . .
SUPLEMENT DE EL CORREO CATALAN- , NUM. 70 - 3 JUNY 1976
Reunió amb el doctor Alexandre Deulofeu
ICATALUNYA I'LA CULTIURA E,UROPE'AUna fmpressió superficial del
doctor Alexandre OeuJofeu enspodria menee 8 la conclusló quacns trobem dsvant d'un cnvr ptn,toresc. dectlcat a escriure 111-bres en el seu M~s o'Orrls, des-prés de la seva tasca quctldie-na de faernaceuttc de Flqueres.Tot barrejant la matemáuca ambl. hlstórta I la blologla amti elfuturlsme. l'empordenés de se-tanta-dos anys ens expticu ombentusiasme [ovenfvol el contin-gut del .eté volum d. 18 col-leccló •Matemática de la histo-ria •., 'tntttulet Catalunya, maredo la cultura europea. .Al ritme que encetem la con.
versa I 60S endtnsem en la pro-blemánce de l. cultura sumérl-ea, egipcio. 9rc98, i »neüucn-els lrnperia IIUCH, austrtae i ttlgpobles nórdtcs I eslaus m 'he sen-lit capttu dets seu s amples co-nefxements I l'esforc tltanlc es-mercar en el món árld I comoplex de la Invcstlgació.
ELS PROCEsSOS olOLOGICS IMATEMATICS DE LA HISTORIA
-Com I per qué relacloneuels processos biologics umh lomatemática i la historia?~ hlstória es mou en unes
fites de temps, d'épcques, ~I~milars als processos biolOgicsi aquests queden ccmuerecetepor la matemática. TIngucm encompre que tots els irnperisque han exlstit en el món hanseguit prccesscs blologlc$ perofcctes. Es més, tots els impo~rls han passat por les matolxcstases: una clotal hegcmOnlcaamplia la suva preponderánclasobre fa clulsta vQ;nes enunprocé s é'exaensté. Després SUr'
tsu els factor!i Intems que pro-duelxen les gr.:l1lS denecsstcusmotivedea p:J:1 capJtalislTItl I elpeoleterlet, la pugna entre lesciutats I els pobles que valenalllberaf.se 1, sobretot, el de~sig d'un poder personal. Aqueststres factors produeixen una de-pressió enorme, I'imperf s'enfon~sa; emergeix de nou, neixla decadencia fins qua de!>preslIe 550 anys ve la des integra·eló total.El doctor Deuloleu m'expllca
com els seus estudis de clim·cie~ qufmiques el menaren a laconclusló que els processos bio-16glcs os ,regcixen per lIeis Ola·tematiques, com en el fenomonde la reproduccló de les diver-ses especies~Als clcles coUec.Uus ha aplicat els processosbiológico. després d·estudlar lescultures més importants de "es.pécle humana. Va COllJenC3r ambla grega, on van domlnar suc-
II
cestvament I'artstoceac¡a sacar-dotal, l. d. la rlquesa. la de-mocrauca. la •polls- I la olas,SICH cultura 9rega que es pro-dueix en un fans de fraqrnen-taclé politlca total; després nefxuna hegemonla en rots concep-tes -economlc. poi ític, social,filosOflc- que es manté durantSi3 segles. Prlmer Intenta f'he.
. gemonia Atenes, en segon lIocésperra 1. flnalment. Tebes deMacedOnia, que queda sotrnesá-desp¡'és del desastre militaresmentat en el procéa blolOgic3eneral- a rlmperi roma. Emdemostra la seva teorla deisctcles hletórtcs en el desenvo-tupament de fa cultura egea. lapreponderancia [óntca i dortcaI strntlars. I explica molt exten-sarnent la denominada culturasumaria de l' antlga Mesopota·mla, entre el Tlgrls r t'Eufrates.on també es constaten ets trescícles 19U91 que en r egipcia.
CATALUNYA, MAREDE LA CULTUnA EUROPEA
-Catalllnya, díeu, és la pro-genitora de la cultura d'Euro-pa. En que us baseu. gulns sónels fonaments. les premlssesdel vostre hlpotétlc slHogisme?Culna és la vostra argumenta_cló7 _
-Tohtom dGla, al prlncipl, que13 nostre cultura -la que diemromanfca- venia d'ltliJia o Fran·~a, i més concretament, de Mon-te Casslnot de -lombardía. Ales.hores valg cerCQr els primersmonumenls roménics; a MonteCa~lno no hl valg trobar res,ear tot era neoclbs:5ic. Fin.s 1tot vaig estudiar unes exca~vaclons en els fonament~: resde roménlc. Ni alié ni en elscontorns. l'any següent valgan!lr a Toscana.-Ouln any era?-Ata sí que m'ha fotut -em
Captairesd'en CPAt
L'autor de la Matemotica de la Historia pro-nostica:
• LA DECADENCIA D'EE. UU.
;. DESINTEGRACIO DE LA URSS
• l'HEGEMONIA D'ALEMANYA
• ElS CATALANS, PROTAGONISTES
respongué tot serlcsarnent el famós rnonestlr per 8 la nostradoctor-, lo pee a les dates cultura catalana?són moh dificiL Bé. devla tenlr -Sant Pere de Roda repre-Uf\a vlnl-i-tres enys." NI a Pi- senta el bressot de 'a nostra$8, ni a floréncla valg --trabar cultura I és el rués antic munu-un románlc pro u pur, Finalment, ment románlc, car data deis se-en un tercer viatge al nord d'1t. gles VI J VJI. Allí es constatalIa, fou el. meu objectlu I'Esqlé- I'~Opu5 splgatumlO, és a dlr, obrasla da Sant Ambros da MUA, feta en forma d'esplgues, srm-d'estJl rcmentc: perO era' un bol crlstié. Aquestes dejíes cens-rcménle de 1'8ny 1080. Després ten en eJs document.s de la con-vlngu6 .el meu exili, que valg sagració d'aquesta esqléala i es-passar 8 Franca, perqul\ era un peclalmenl -c-perque té un lnte-politlc d'esquerres. O'aquests res extracrdlnarl-e- en les actesnou anys, quetre vaig treballar del ecnetí! en temps de Bonlfacla la uoíversnet do Montpeller, IV, que va fer construir aqueatInvestlgant, i els cinc anys se- temple per guardar les restes degUents tot guanyant-me la vida Sant Pere i altees relíqules. En-com a muatc professlonal en cara que en prlncipl s'esperaval'crquestra del Conservatcr¡ de penar-les a Franca, en baver deMont.peller I fsnt toumées per descansar, el, monjes, del lIar9tot franca, especlalment al sud. vletge prop de Rodea, verenEra en el temps de la Invasl6 creure que era un lloc molt Ido-hltlerlan8 i, als alemanvs, els ni per dehcar-les-hl. Tornaran aogradava molt la música. En el Roma 1 Bonlfaci IV sproy' eqees-temns IIlure valg reeórrer tots la declsló I va manar construire~ monuments i esolé.sies rela- als monjos aquest célebre cano-etcnades amb el romanle. 'rcta-, bi. Aquest mcnestlr feu un cenola meve finalitat era trobar el .•tre d'lrradlacló de cultura I alxicentre del segon etele de la tenlm I'esmentada biblia de flo_nustea cultura occidental, des- des, que es guarda en la 81-prés de la Ibérica establerta a blioteca Nacional de París, EnAlmeria, Alaeant I Andalusla. el campana.r encar~ os podenOesprés d'estudiar moltes es' yeure una sirena I un cap d'ho--gléslBs romilnlques de Calalunya, me barout, que 56" de les pri·valg compravar que el nostre meres escultures flgurallvespais és el Uac on va nt~lxer el que es conclxcn.romanic. S6n catalans els pri-mers arquitectes del romilnic
;:~i~;~b~te ~:~¡~~Sr:~;o~so:: El FUTUR ESPLENDOROS1 eseultors con Ramon de Di": - .DE CATALUNYAnya; els primers filosofs, RamonlIull i Ramon Marti. Podem afir.mar· que Catafunva manlé' 'apr66mlnencfa creadora fins a fI·nals del segle XV.
'-Oieu que 8mb el conelxe-ment del procés bloloOlc deisimperls es pot precisar els felSque es produiran els anys pro-pers I en els segles venidors.Quin és el futur de Cotalunyacom a pa(s I estat?-En la cultura occillental, en
el segon clele que comprén desdel 800 .1 1479, Espan)'8 és frac-cionada en regnes, mentre qua
sANT PERE' DE RODA, 'BRESsOL Del ROMANIC
-M'ha menclonat Sant Pero'de Roda, que representa aquest
Calzllunya és I representa elcentre de la cultura per a Espa-nya i la rosta. d'Eurepe. Oesprésdel 1479 nelx el eicle Imperialis-ta =-concretarnent el de Casta·110, 01 franch, rO"916:>- I tolOoqueet Jmporli 1\611 de durar550 .nys. ~e.r, f.OI. of'any 2.029canvlarán les estructures, perbno significarA l. Ulbertot comoplerta por a Cataluny., No obs-tant, tlndra. un gran p.~8r en totel m6n, qua reconolxori que elRostra país ha e.'at el centre defa cultura europea. ~Bntras:tantes d.slnlegrara I·UR5S I el.pobles alUberats paasararf al se-gan crete do 4a cultura e.lava.USA entrarb en la gran depres~51ó. Alemany. aceanluar. la se-va hegemonla sobre Europa; An·gloteu8 I Franca es tornaran ea-d. vegada mó. tebles. Xlno 1Japó tlndren el pr.domlni al'Asia. I el tercer clcle porlar~per 8 Cotalul1Yu.l. recupe:rackítotal i tornarA a ser el centrecultural d'Europa i del mén een-cer,
CONsEOUENCIEs PEA ALsGOVERNANTS I I'OUTICs
La conversa amb l'ex-alcaldede Flguere. I escrlptor s'ha tor-nat viva, quosl upassfcoede. Jano és .1 to del clantille. slnódo I'horne que sont la polüiceen 01 mós profund doJ seu és-ser, SI fa decadéncla da fun-ea. Allglaterra, Estats. Units Ila URSs 5Ón un fet futur, peroIrreversible, cal que tlnguem encompte aqucsta futura realitat,per evitar catllslrofcs o, si másno evitar esdevenlments seesenl~dlflc,f\r el luocés Immulable·de I'hlstbrla, ern lUU, Comen-teru .1 í'Estatur del 32 ser.evlat un Iot o no, si en' el tercerclcle -serem repubtlcans o mo-ntuqulcs; deis hc:.lJl1ullts d'altresplano.os, del let blol091e i laIlIbertot del homo_ De la t~cnleadeis u!)lpclS, del seu coneixe·menl de I'clectrlcltal. deis reac-tors del temps d. Moisés 1 dela destruccló de BalJlIbnla 'Perbombos utbmlques. Qul"s 5ónel limits de lu cléncla? On arri·ba la cio"cI. flccló I la real!-tal? El fulur I el prasent? Leshipótesis I les tosls? Ens vA-rolO prometrc omb el doctorDeulolcu que Ilquesta seria lOa·térla d'un aUra lIIuro o pOlsertI'una ultra colleccló, O simple·menl d'una lIargu COnversa 01Mas tI'Orrls, a pocs qullbmetresde la copltal de I'Empord~_
J. Barcon i Prebostí
Copyrlgh'Ed. Lumon - Cesc
