Post on 23-Jul-2016
description
Sant BartomeuSanta Tecla
FESTA MAJOR DE SITGES2015
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.3
SumariSalutació del Batlle de SitgeS Pàg.4Miquel Forns i Fusté
Salutació de la regidora de tradicionS i feSteS Pàg.6Rosa Tubau i Llorià
Salutació de la PreSidenta de la coMiSSió
MuniciPal de feSta MaJor i Santa tecla Pàg.8Aroa Llorens i Pellicer
Salutació del rector de la Parròquia
de Sant BartoMeu i Santa tecla de SitgeS Pàg.10Mn. Josep Pausas i Mas
PendoniSta de Sant BartoMeu Pàg.12Josep Ramon Sentís i Julià
PendoniSteS de Santa tecla Pàg.14Rosa Mari i Juani Alexandre i Milà
Pregoner de la feSta MaJor i Santa tecla Pàg.16Sebastià Giménez i Mirabent
autorS del cartell de feSta MaJor Pàg.18Eva Martín, Ona Sales i Jordi Niubó
autora del cartell de Santa tecla Pàg.20Geòrgia Cosialls Puigcorbé
la feSta: un PatriMoni Pàg.22Joan Duran i Ferrer
el que enS faltaVa... un Ball de MoroS i criStianS Pàg.28Blai Fontanals i Argenter
conVerSa de feSta MaJor Pàg.32Carola Fernàndez
Per Lídia Gàzquez
la feSta MaJor durant elS anYS
de la Segona rePÚBlica eSPanYola Pàg.36Ventura Sella Barrachina
conVerSa de feSta MaJor Pàg.40Ricard Ruiz
Per Edwin Winkels
elS XiquetS de VallS Pàg.42Blai Fontanals i Argenter
conVerSa de feSta MaJor Pàg.46Josep Garcia, ‘Garci’
Per Elisabeth Puyoles
elS noStreS eStiMatS “cuBanitoS”
recull de recordS Pàg.48Tea Hill i Mia Muntané
en Miru, la diaBleSSa Vil i MalVada tan eStiMada Pàg.52Xavier Salmerón i Carbonell
PrograMa oficial Pàg.56Sant Bartomeu , Fes ta Major de SitgesPrograMa oficial Pàg.80Santa Tecla , Fes ta Major Petita de SitgesPlànolS de leS ProceSSonS i cercaVileS Pàg.88MarXandatge de la feSta Pàg.90leS ParadeteS de feSta MaJor
caStell de foc en calMa Pàg.91crèditS i agraïMentS Pàg.93
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.3
SumariSalutació del Batlle de SitgeS Pàg.4Miquel Forns i Fusté
Salutació de la regidora de tradicionS i feSteS Pàg.6Rosa Tubau i Llorià
Salutació de la PreSidenta de la coMiSSió
MuniciPal de feSta MaJor i Santa tecla Pàg.8Aroa Llorens i Pellicer
Salutació del rector de la Parròquia
de Sant BartoMeu i Santa tecla de SitgeS Pàg.10Mn. Josep Pausas i Mas
PendoniSta de Sant BartoMeu Pàg.12Josep Ramon Sentís i Julià
PendoniSteS de Santa tecla Pàg.14Rosa Mari i Juani Alexandre i Milà
Pregoner de la feSta MaJor i Santa tecla Pàg.16Sebastià Giménez i Mirabent
autorS del cartell de feSta MaJor Pàg.18Eva Martín, Ona Sales i Jordi Niubó
autora del cartell de Santa tecla Pàg.20Geòrgia Cosialls Puigcorbé
la feSta: un PatriMoni Pàg.22Joan Duran i Ferrer
el que enS faltaVa... un Ball de MoroS i criStianS Pàg.28Blai Fontanals i Argenter
conVerSa de feSta MaJor Pàg.32Carola Fernàndez
Per Lídia Gàzquez
la feSta MaJor durant elS anYS
de la Segona rePÚBlica eSPanYola Pàg.36Ventura Sella Barrachina
conVerSa de feSta MaJor Pàg.40Ricard Ruiz
Per Edwin Winkels
elS XiquetS de VallS Pàg.42Blai Fontanals i Argenter
conVerSa de feSta MaJor Pàg.46Josep Garcia, ‘Garci’
Per Elisabeth Puyoles
elS noStreS eStiMatS “cuBanitoS”
recull de recordS Pàg.48Tea Hill i Mia Muntané
en Miru, la diaBleSSa Vil i MalVada tan eStiMada Pàg.52Xavier Salmerón i Carbonell
PrograMa oficial Pàg.56Sant Bartomeu , Fes ta Major de SitgesPrograMa oficial Pàg.80Santa Tecla , Fes ta Major Petita de SitgesPlànolS de leS ProceSSonS i cercaVileS Pàg.88MarXandatge de la feSta Pàg.90leS ParadeteS de feSta MaJor
caStell de foc en calMa Pàg.91crèditS i agraïMentS Pàg.93
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.4
salutació
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.5
Miquel Fornsi Fustébatlle de sitges
Sitgetanes, sitgetans,
Ja tenim l’agost aquí, el mes més sitgetà de l’any.
El mes més sitgetà de l’any?... Els uns diran que potser sí, al-
tres diran que potser no, i encara uns altres diran que potser
depèn de cadascú. En qualsevol cas, convindrem que a Sit-
ges, des del Vinyet fins a finals d’agost, l’ambient en cada llar
i en cada barri, la intensificació dels costums i el pessigolleig
en molts de nosaltres agafa un protagonisme especial.
Són setmanes per retrobar-nos amb el que érem, som i se-
rem. Són setmanes per reviure el llegat dels nostres avant-
passats. Per tenir aquelles vivències úniques que repetim
any rere any i que concentrem fins l’èxtasi en 36 hores.
Balls i músiques populars, actes tradicionals i de nova for-
nada, petits i grans, tots plegats fluiran com un moviment
innat, transmès de generació en generació i nascut dels pri-
mers respirs de l’aire de Sitges.
Un patrimoni que enguany avança en la seva catalogació
oficial com a festa patrimonial d’interès nacional, com a pas
previ de la tramitació de la candidatura de la nostra Festa
Major com a patrimoni immaterial de la humanitat. Des
de la Mediterrània catalana és la nostra identitat i apor-
tació folklòrica a la globalitat. Potser alguns diran que la
Festa Major i Santa Tecla ja són un patrimoni molt nostre i
que no li calen més distincions. Potser altres diran que cal
fer més inventaris perquè les catalogacions són reconeixe-
ment, protecció i projecció. En qualsevol cas, podem com-
partir que aquest posicionament seria buit de contingut si
la festa hagués deixat d’estar farcida de vida, vivències i ac-
tualitat, quan aquest és precisament el seu tret diferencial.
Aquest és el valor més important del mes d’agost. L’experi-
ència viscuda, familiar, veïnal, col·lectiva, de sentir-nos tots
Vila a l’entorn del present i de la tradició de la Festa Major.
Pregoner, pendonistes, cordonistes, balls, grallers, banda,
cobla, orquestres ... nosaltres, totes, tots, calçats d’esparde-
nyes de vetes blava i vermella, enfaixats, vestits de blanc,
alfàbrega als llavis i preparats per la festa, per ser poble i
exercir, un any més, sitgetanisme i catalanitat.
I d’aquí quatre dies, ja tindrem el setembre aquí, el segon
mes més sitgetà de l’any.
El segon mes més sitgetà de l’any?... Els uns diran que pot-
ser sí, altres diran que potser no, i encara uns altres diran
que potser depèn de cadascú... Perquè Sitges se sent i és viu
tot l’any.
Com ens diu la Comissió... #Preparat ? #Preparada ?... Oi
que sí?... Doncs, sentim, vivim. Bona Festa Major de Sant
Bartomeu i Bona Festa Major Petita de Santa Tecla.
En l’horitzó de festa i país, visca Sitges i visca Catalunya!
Els diEs més sitgEtans
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.4
salutació
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.5
Miquel Fornsi Fustébatlle de sitges
Sitgetanes, sitgetans,
Ja tenim l’agost aquí, el mes més sitgetà de l’any.
El mes més sitgetà de l’any?... Els uns diran que potser sí, al-
tres diran que potser no, i encara uns altres diran que potser
depèn de cadascú. En qualsevol cas, convindrem que a Sit-
ges, des del Vinyet fins a finals d’agost, l’ambient en cada llar
i en cada barri, la intensificació dels costums i el pessigolleig
en molts de nosaltres agafa un protagonisme especial.
Són setmanes per retrobar-nos amb el que érem, som i se-
rem. Són setmanes per reviure el llegat dels nostres avant-
passats. Per tenir aquelles vivències úniques que repetim
any rere any i que concentrem fins l’èxtasi en 36 hores.
Balls i músiques populars, actes tradicionals i de nova for-
nada, petits i grans, tots plegats fluiran com un moviment
innat, transmès de generació en generació i nascut dels pri-
mers respirs de l’aire de Sitges.
Un patrimoni que enguany avança en la seva catalogació
oficial com a festa patrimonial d’interès nacional, com a pas
previ de la tramitació de la candidatura de la nostra Festa
Major com a patrimoni immaterial de la humanitat. Des
de la Mediterrània catalana és la nostra identitat i apor-
tació folklòrica a la globalitat. Potser alguns diran que la
Festa Major i Santa Tecla ja són un patrimoni molt nostre i
que no li calen més distincions. Potser altres diran que cal
fer més inventaris perquè les catalogacions són reconeixe-
ment, protecció i projecció. En qualsevol cas, podem com-
partir que aquest posicionament seria buit de contingut si
la festa hagués deixat d’estar farcida de vida, vivències i ac-
tualitat, quan aquest és precisament el seu tret diferencial.
Aquest és el valor més important del mes d’agost. L’experi-
ència viscuda, familiar, veïnal, col·lectiva, de sentir-nos tots
Vila a l’entorn del present i de la tradició de la Festa Major.
Pregoner, pendonistes, cordonistes, balls, grallers, banda,
cobla, orquestres ... nosaltres, totes, tots, calçats d’esparde-
nyes de vetes blava i vermella, enfaixats, vestits de blanc,
alfàbrega als llavis i preparats per la festa, per ser poble i
exercir, un any més, sitgetanisme i catalanitat.
I d’aquí quatre dies, ja tindrem el setembre aquí, el segon
mes més sitgetà de l’any.
El segon mes més sitgetà de l’any?... Els uns diran que pot-
ser sí, altres diran que potser no, i encara uns altres diran
que potser depèn de cadascú... Perquè Sitges se sent i és viu
tot l’any.
Com ens diu la Comissió... #Preparat ? #Preparada ?... Oi
que sí?... Doncs, sentim, vivim. Bona Festa Major de Sant
Bartomeu i Bona Festa Major Petita de Santa Tecla.
En l’horitzó de festa i país, visca Sitges i visca Catalunya!
Els diEs més sitgEtans
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.6
salutació
de la regidoraSant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.7
rosAtuBAu
i lloriàregidora de tradicions i festes
l ’estiu avança i ja ens trobem a la segona quinzena
d’agost a tocar per gaudir els dies més intensos i
sentits per a molts de nosaltres. Les darreres set-
manes, enlloc d’anar de viatge o traslladar-nos a un in-
dret menys calorós i més tranquil, ens hem quedat a casa
per preparar la Festa. Des de l’inici de l’estiu un continu
d’activitats van encaminades a pensar-la i organitzar-la.
Uns reprenen els assajos i altres repassen davant els ven-
tiladors tota la indumentària que lluiran els balladors,
perquè tots els detalls, per petits que siguin, estiguin ben
cuidats i tots fruïm de la imatge que ens ofereixen. Alguns
assisteixen a llargues reunions on tothom té un únic objec-
tiu, aconseguir que la propera Festa Major sigui la millor.
El grau d’implicació i compromís amb què es participa per
tirar endavant la Festa, mostra les possibilitats que tenim
com a comunitat quan treballem per un objectiu comú.
Arriba la vigília, dia tan esperat. Ens dirigim al carrer Sant
Francesc per sentir el primer toc de gralles. Buscarem els
músics de casa, que són els que més ens plauen i comenta-
rem com toquen de bé.
Trobarem amics, coneguts i a altres que no ho són tant.
Compartirem una petita conversa al voltant de quant temps
fa que no ens veiem i sort que tenim Festa Major per retro-
bar-nos. Anirem al carrer Major, al Cap de la Vila o a l’Hort
de Can Falç per veure i escoltar els balls. Farem un petit mos
a qualsevol casa d’amics o família i ens afanyarem per anar
a veure la Bandera i, tot just quan acabi, anirem d’una re-
volada a aquell lloc on sempre contemplem el castell de foc.
Anirem al ball, en què tots tenim alguna història particular
per recordar. Què seria de la Festa Major sense ball?
Cansats, però amb totes les ganes, començarà la matinal
amb el toc de matinades avançant pel Baluard. Sonaran
també els primers coets llançats en honor del Sant que des-
pertaran als que encara no ho han fet.
Sense un respir, escoltarem com les campanes anuncien
l’Ofici, i sortirem complaguts per haver assistit a l’ofrena
que enguany hauran fet ‘Les Cubanites’ per a celebrar el
50è aniversari del gegants Americanos . Però la intensitat
màxima de la celebració arriba a la sortida, a la plaça on no
hi cap ni una agulla, amb la representació de tota la festa
alhora. Ens retrobarem de nou al vermut concert i, tot se-
guit, a compartir el dinar de Festa Major i la sobretaula,
amb les anècdotes que sempre acostumem a sentir. Brin-
darem, pels que hi som i els que ja no, tenint uns instants
per recordar-los.
I som-hi! De nou cap a la Processó! Esperant que arribi
el moment solemne de l’entrada del Sant amb el Baluard
a esclatar, envoltats pel so de campanes, músiques, coets i
mirades d’emoció.
Sitgetanes i sitgetans, preparats un any més. Gaudim de la
Festa Major de Sant Bartomeu i de Santa Tecla amb civis-
me i intensitat.
Visca Sitges i visca la Festa Major!
salutació
diEs intEnsos, sEntits i dE rEtrobamEnt
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.6
salutació
de la regidoraSant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.7
rosAtuBAu
i lloriàregidora de tradicions i festes
l ’estiu avança i ja ens trobem a la segona quinzena
d’agost a tocar per gaudir els dies més intensos i
sentits per a molts de nosaltres. Les darreres set-
manes, enlloc d’anar de viatge o traslladar-nos a un in-
dret menys calorós i més tranquil, ens hem quedat a casa
per preparar la Festa. Des de l’inici de l’estiu un continu
d’activitats van encaminades a pensar-la i organitzar-la.
Uns reprenen els assajos i altres repassen davant els ven-
tiladors tota la indumentària que lluiran els balladors,
perquè tots els detalls, per petits que siguin, estiguin ben
cuidats i tots fruïm de la imatge que ens ofereixen. Alguns
assisteixen a llargues reunions on tothom té un únic objec-
tiu, aconseguir que la propera Festa Major sigui la millor.
El grau d’implicació i compromís amb què es participa per
tirar endavant la Festa, mostra les possibilitats que tenim
com a comunitat quan treballem per un objectiu comú.
Arriba la vigília, dia tan esperat. Ens dirigim al carrer Sant
Francesc per sentir el primer toc de gralles. Buscarem els
músics de casa, que són els que més ens plauen i comenta-
rem com toquen de bé.
Trobarem amics, coneguts i a altres que no ho són tant.
Compartirem una petita conversa al voltant de quant temps
fa que no ens veiem i sort que tenim Festa Major per retro-
bar-nos. Anirem al carrer Major, al Cap de la Vila o a l’Hort
de Can Falç per veure i escoltar els balls. Farem un petit mos
a qualsevol casa d’amics o família i ens afanyarem per anar
a veure la Bandera i, tot just quan acabi, anirem d’una re-
volada a aquell lloc on sempre contemplem el castell de foc.
Anirem al ball, en què tots tenim alguna història particular
per recordar. Què seria de la Festa Major sense ball?
Cansats, però amb totes les ganes, començarà la matinal
amb el toc de matinades avançant pel Baluard. Sonaran
també els primers coets llançats en honor del Sant que des-
pertaran als que encara no ho han fet.
Sense un respir, escoltarem com les campanes anuncien
l’Ofici, i sortirem complaguts per haver assistit a l’ofrena
que enguany hauran fet ‘Les Cubanites’ per a celebrar el
50è aniversari del gegants Americanos . Però la intensitat
màxima de la celebració arriba a la sortida, a la plaça on no
hi cap ni una agulla, amb la representació de tota la festa
alhora. Ens retrobarem de nou al vermut concert i, tot se-
guit, a compartir el dinar de Festa Major i la sobretaula,
amb les anècdotes que sempre acostumem a sentir. Brin-
darem, pels que hi som i els que ja no, tenint uns instants
per recordar-los.
I som-hi! De nou cap a la Processó! Esperant que arribi
el moment solemne de l’entrada del Sant amb el Baluard
a esclatar, envoltats pel so de campanes, músiques, coets i
mirades d’emoció.
Sitgetanes i sitgetans, preparats un any més. Gaudim de la
Festa Major de Sant Bartomeu i de Santa Tecla amb civis-
me i intensitat.
Visca Sitges i visca la Festa Major!
salutació
diEs intEnsos, sEntits i dE rEtrobamEnt
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.8
salutació de la
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.9
AroAllorens
i pellicerpresidenta de la comissió municipal de festa major
i santa tecla
e l so dels picarols a ritme lent i tranquil, algun so
de timbal esmorteït i el so de les gralles imparables
dins d’alguns caps.
Ulls vermells, llavis adormits, espatlles encarcarades, dits
adolorits, bessons enrampats i peus que no responen.
Pel terra carcasses i anelles i al menjador de casa esparde-
nyes, escut i faixa... roba per rentar i planxar, per repassar
amb fil i agulla, no és un dia qualsevol sinó l’endemà de la
nostra estimada Festa.
Surt ara el cansament després de ballar l’última sardana,
gaudir del vermut de Sant Llí, emocionar-nos a l’entrada
del Sant, buscar lloc per la calorosa sortida d’Ofici, veure
sortir el sol pel Portal de Santa Caterina, ensordir-nos amb
el magnífic castell de focs, veure com surt el Sant de casa
del pendonista, menjar un tall de síndria refrescant, escol-
tar els versos, l’entrada de grallers, el pregó oficialment ar-
renca la festa i doncs anem desencaixant i preparant tot el
necessari que ja comença. I tant a l’agost com al setembre
gaudim de les nostres estimades festes, tenint ben present
a totes aquelles persones que les fan possibles i en especial
als meus companys i a les meves companyes de Comissió,
gràcies per compartir amb mi aquesta experiència, pel vos-
tre esforç, el vostre temps, pel bon humor i la paciència,
la vostre imaginació, les ganes de treballar per la festa i el
vostre saber fer.
no és un dia qualsEvol
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.8
salutació de la
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.9
AroAllorens
i pellicerpresidenta de la comissió municipal de festa major
i santa tecla
e l so dels picarols a ritme lent i tranquil, algun so
de timbal esmorteït i el so de les gralles imparables
dins d’alguns caps.
Ulls vermells, llavis adormits, espatlles encarcarades, dits
adolorits, bessons enrampats i peus que no responen.
Pel terra carcasses i anelles i al menjador de casa esparde-
nyes, escut i faixa... roba per rentar i planxar, per repassar
amb fil i agulla, no és un dia qualsevol sinó l’endemà de la
nostra estimada Festa.
Surt ara el cansament després de ballar l’última sardana,
gaudir del vermut de Sant Llí, emocionar-nos a l’entrada
del Sant, buscar lloc per la calorosa sortida d’Ofici, veure
sortir el sol pel Portal de Santa Caterina, ensordir-nos amb
el magnífic castell de focs, veure com surt el Sant de casa
del pendonista, menjar un tall de síndria refrescant, escol-
tar els versos, l’entrada de grallers, el pregó oficialment ar-
renca la festa i doncs anem desencaixant i preparant tot el
necessari que ja comença. I tant a l’agost com al setembre
gaudim de les nostres estimades festes, tenint ben present
a totes aquelles persones que les fan possibles i en especial
als meus companys i a les meves companyes de Comissió,
gràcies per compartir amb mi aquesta experiència, pel vos-
tre esforç, el vostre temps, pel bon humor i la paciència,
la vostre imaginació, les ganes de treballar per la festa i el
vostre saber fer.
no és un dia qualsEvol
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.10
salutació
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.11
Mn. joseppAusAs
i MAsrector de la parròquia
de sant bartomeu i santa tecla de sitges
la Festa Major d’un poble es distingeix per ser la fes-
ta de tots, com més tots compartim la festa (prepa-
ració, economia, actuació, presència, etc.) més serà
la festa de tots. Cal admetre que la democràcia ha donat
un gran pas en aquest sentit, i és ben patent que les actu-
als festes s’han llançat al carrer, i la gent amb elles.
Salvant el respecte que ens mereix la vila, i ens mereixem
uns i altres, la festa serà variada, múltiple, rica, ja que sor-
geix sempre el millor, com allò que es guarda per un gran
dia i ho compartim amb els amics.
La Festa Major és exponent de la millor convivència, i com
fruit de l’esperit, ens fa sentir l’orgull de ser ciutadans lliu-
res, i l’aportació de cadascú al que és de tots logra que tot-
hom en participi, sense oblidar aquells que per circumstàn-
cies adverses no podran gaudir-ne amb alegria plena.
Les paraules de sant Lluc, que encapçalen aquest article,
foren escrites al recuperar un germà infeliç. Recordar els
Sants Patrons, Sant Bartomeu i Santa Tecla, és quelcom
més que un acte de culte als sants; és celebrar la magnani-
mitat amb que donaren la vida per Déu i pel homes i dones.
Que la nostra festa sigui una Festa Major ben reeixida.
“alEgrEm-nos i FEm FEsta”(LLuc, 15,32)
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.10
salutació
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.11
Mn. joseppAusAs
i MAsrector de la parròquia
de sant bartomeu i santa tecla de sitges
la Festa Major d’un poble es distingeix per ser la fes-
ta de tots, com més tots compartim la festa (prepa-
ració, economia, actuació, presència, etc.) més serà
la festa de tots. Cal admetre que la democràcia ha donat
un gran pas en aquest sentit, i és ben patent que les actu-
als festes s’han llançat al carrer, i la gent amb elles.
Salvant el respecte que ens mereix la vila, i ens mereixem
uns i altres, la festa serà variada, múltiple, rica, ja que sor-
geix sempre el millor, com allò que es guarda per un gran
dia i ho compartim amb els amics.
La Festa Major és exponent de la millor convivència, i com
fruit de l’esperit, ens fa sentir l’orgull de ser ciutadans lliu-
res, i l’aportació de cadascú al que és de tots logra que tot-
hom en participi, sense oblidar aquells que per circumstàn-
cies adverses no podran gaudir-ne amb alegria plena.
Les paraules de sant Lluc, que encapçalen aquest article,
foren escrites al recuperar un germà infeliç. Recordar els
Sants Patrons, Sant Bartomeu i Santa Tecla, és quelcom
més que un acte de culte als sants; és celebrar la magnani-
mitat amb que donaren la vida per Déu i pel homes i dones.
Que la nostra festa sigui una Festa Major ben reeixida.
“alEgrEm-nos i FEm FEsta”(LLuc, 15,32)
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.12
de Sant BartomeuPendonista
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.13
Josep RamonSentís i Julià
era l’any 2004 quan un grup de gent de la Comissió
de Festa Major sortint, convençuts del significat de
la Festa i conscients que calia potenciar la part més
feble, vàrem decidir anar a veure a Mn. Josep Nicolau i
Martí, aleshores Rector de la nostra Parròquia, per col·l-
aborar en la Processó i poder assistir-hi acompanyant el
Sant portant el ciri. Però la nostra gran sorpresa va ser
l’encàrrec que ens va proposar: el d’afegir-nos al grup de
persones que portaven el Tabernacle de Sant Bartomeu,
ja que calien reforços. No cal dir-ho: ho vàrem acceptar
tot seguit i amb molta il·lusió.
Els anys següents, fent pedagogia de la Festa, començàrem
a donar forma i a estructurar el nou grup. I ja a la Festa
Major de l’any 2009, amb l’arribada de Mn. Josep Pausas i
Mas, com a nou Rector de la Parròquia, es va oficialitzar i
constituir a nivell parroquial el nou grup del “Cos de Por-
tants del Tabernacle de Sant Bartomeu i Santa Tecla de la
Parròquia de Sitges”.
En l’actualitat, el nostre Pendonista d’enguany, és el mem-
bre més antic de tots els Portants, ja que en formava part
des de ben jove, i molt abans de la nostra arribada. És per
tot el col·lectiu de Portants un motiu d’alegria i d’orgull, i
creiem que amb molt d’encert, que la Parròquia enguany
t’hagi nomenat com a Pendonista de la nostra Festa Major.
T’ho mereixes.
Tu saps que des de temps immemorial els sitgetans cele-
brem la nostra Festa Major. Per nosaltres es la més gran,
la que ens esborrona la pell només de pensar-hi, la que ens
fa bullir la sang, la que ens emociona, la que ens fa riure i
també ens fa plorar, en definitiva la que ens dóna sentit al
fet de ser sitgetans.
De tots els actes organitzats, no cal destacar-ne cap per da-
munt de l’altre, som conscients que dins de les nostres 36
hores intenses, tots tenen el seu significat. Però vull incidir
en el fet que estem celebrant la Festa en honor a Sant Bar-
tomeu i tots, ja sigui com a públic o participants dels balls,
entremesos i les seves músiques, estem acompanyant i ve-
nerant al nostre Sant Patró.
Et vull recordar que des de la Festa Major de Santa Tecla
de l’any 1999, es va instaurar, com un acte més de la nostra
festa, l’exposició de les imatges dels nostres Sants Patrons
a casa dels Pendonistes. Amb aquest acte, que va començar
sense fer soroll i s’ha anat guanyant un lloc en el sí de la
festa, estem donant sentit al significat de Festa. No cal dir-
ho, que el fet d’exposar-los té un clar objectiu: posar en el
centre de la Festa aquells que són els autèntics protagonis-
tes, l’apòstol Sant Bartomeu i un mes més tard a la nostra
Patrona Santa Tecla.
D’aquest dia en guardaràs un record inesborrable que et
perdurarà al llarg de la resta de la teva vida. Gaudiràs d’u-
na alegria immensa com a Pendonista, amb tot el poble de
Sitges que et visitarà l’exposició del Sant i també t’acompa-
nyarà dedicant-hi unes hores a participar en la Processó de
Sant Bartomeu. Entre tots la farem gran i lluïda.
Visca Sant Bartomeu que de Sitges n’és Patró. Visca la nos-
tra Festa Major.
Josep carbonell alquezar,Membre del cos de Portants del Tabernacle
de Sant Bartomeu i Santa Tecla de la Parròquia de Sitges
PendonistaEl mEmbrE, En actiu, més antic dEls Portants
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.12
de Sant BartomeuPendonista
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.13
Josep RamonSentís i Julià
era l’any 2004 quan un grup de gent de la Comissió
de Festa Major sortint, convençuts del significat de
la Festa i conscients que calia potenciar la part més
feble, vàrem decidir anar a veure a Mn. Josep Nicolau i
Martí, aleshores Rector de la nostra Parròquia, per col·l-
aborar en la Processó i poder assistir-hi acompanyant el
Sant portant el ciri. Però la nostra gran sorpresa va ser
l’encàrrec que ens va proposar: el d’afegir-nos al grup de
persones que portaven el Tabernacle de Sant Bartomeu,
ja que calien reforços. No cal dir-ho: ho vàrem acceptar
tot seguit i amb molta il·lusió.
Els anys següents, fent pedagogia de la Festa, començàrem
a donar forma i a estructurar el nou grup. I ja a la Festa
Major de l’any 2009, amb l’arribada de Mn. Josep Pausas i
Mas, com a nou Rector de la Parròquia, es va oficialitzar i
constituir a nivell parroquial el nou grup del “Cos de Por-
tants del Tabernacle de Sant Bartomeu i Santa Tecla de la
Parròquia de Sitges”.
En l’actualitat, el nostre Pendonista d’enguany, és el mem-
bre més antic de tots els Portants, ja que en formava part
des de ben jove, i molt abans de la nostra arribada. És per
tot el col·lectiu de Portants un motiu d’alegria i d’orgull, i
creiem que amb molt d’encert, que la Parròquia enguany
t’hagi nomenat com a Pendonista de la nostra Festa Major.
T’ho mereixes.
Tu saps que des de temps immemorial els sitgetans cele-
brem la nostra Festa Major. Per nosaltres es la més gran,
la que ens esborrona la pell només de pensar-hi, la que ens
fa bullir la sang, la que ens emociona, la que ens fa riure i
també ens fa plorar, en definitiva la que ens dóna sentit al
fet de ser sitgetans.
De tots els actes organitzats, no cal destacar-ne cap per da-
munt de l’altre, som conscients que dins de les nostres 36
hores intenses, tots tenen el seu significat. Però vull incidir
en el fet que estem celebrant la Festa en honor a Sant Bar-
tomeu i tots, ja sigui com a públic o participants dels balls,
entremesos i les seves músiques, estem acompanyant i ve-
nerant al nostre Sant Patró.
Et vull recordar que des de la Festa Major de Santa Tecla
de l’any 1999, es va instaurar, com un acte més de la nostra
festa, l’exposició de les imatges dels nostres Sants Patrons
a casa dels Pendonistes. Amb aquest acte, que va començar
sense fer soroll i s’ha anat guanyant un lloc en el sí de la
festa, estem donant sentit al significat de Festa. No cal dir-
ho, que el fet d’exposar-los té un clar objectiu: posar en el
centre de la Festa aquells que són els autèntics protagonis-
tes, l’apòstol Sant Bartomeu i un mes més tard a la nostra
Patrona Santa Tecla.
D’aquest dia en guardaràs un record inesborrable que et
perdurarà al llarg de la resta de la teva vida. Gaudiràs d’u-
na alegria immensa com a Pendonista, amb tot el poble de
Sitges que et visitarà l’exposició del Sant i també t’acompa-
nyarà dedicant-hi unes hores a participar en la Processó de
Sant Bartomeu. Entre tots la farem gran i lluïda.
Visca Sant Bartomeu que de Sitges n’és Patró. Visca la nos-
tra Festa Major.
Josep carbonell alquezar,Membre del cos de Portants del Tabernacle
de Sant Bartomeu i Santa Tecla de la Parròquia de Sitges
PendonistaEl mEmbrE, En actiu, més antic dEls Portants
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.14
Pendonistesde Santa Tecla
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.15
Rosa Mari i Juani Alexandre i Milà
es va llevar un matí calorós. Es mirà al mirall i es va
rentar la cara. Es va passar la pinta pels cabells i es
va posar un xic de coloret a les galtes. El toc just i
discret, tal com és ella. Somriu i li diu, al seu reflex: “Avui
és el gran dia”.
I el mirall li respon eixerit: “I tant que sí: el millor dia!”.
Però... Com pot ser? Si els miralls... no parlen!
“Són com dues gotes d’aigua!”, diem en descobrir que dues
noies són gairebé idèntiques. Però tant sols és un miratge:
no hi ha dues gotes d’aigua exactament iguals. Ni dues per-
sones!
Deixeu-me que us ho expliqui tot parlant, breument, del
científic japonès Masaru Emoto, autor del llibre “Els mis-
satges de l’aigua”. El doctor Emoto estava convençut que
l’aigua era capaç de percebre els missatges rebuts i reac-
cionar-hi de diverses maneres, creant formes inesperades.
Per comprovar la seva hipòtesi va dissenyar i realitzar un
experiment: va sotmetre dos recipients iguals i plens d’ai-
gua a missatges positius en un dels casos, i negatius en l’al-
tre. Unes setmanes després, en va extreure unes gotes i les
observà amb un microscopi. El resultat fou sorprenent!:
l’aigua sotmesa a missatges negatius tenia un aspecte des-
agradable, com de florit, mentre que l’altra, tractada amb
missatges positius, d’amor i d’alegria, havia adquirit for-
mes meravelloses similars a una bella flor, a un estel, o a
un floc de neu com els que acostumem a penjar per decorar
les nostres llars quan arriba Nadal. El científic va repetir
l’experiment milers de vegades, amb músiques, amb notes
escrites amb un “t’estimo”, una bona notícia o un poema...
I aquelles gotes vibraven amb totes les sensacions boniques
que experimentaven, i esdevenien, finalment, ramificaci-
ons captivadores.
Doncs bé, tenint en compte que l’ésser humà conté, apro-
ximadament, un 70 % d’aigua, podem deduir que el nostre
cos també vibra i sent les emocions com les gotes del doctor
japonès. Si més no, d’una cosa sí que n’estic ben segura:
na Rosa Mari i na Juani Alexandre s’emocionen, senten,
vibren quan escolten un cuplet a l’Agrupació, o un poema
des del balcó d’en Jànio i la Sílvia quan arriba la Festa de
la Poesia, o un toc de gralles quan és Festa Major i Santa
Tecla. Però sobretot m’atreveixo a afirmar, i amb rotundi-
tat, que el 70% d’aigua dels seus cossos va vibrar d’alegria
en rebre la notícia que enguany serien les pendonistes de
Santa Tecla.
La nostra patrona no podrà estar més ben acompanyada, i
per partida doble! I elles, que no es perden mai res del que
passa al nostre poble, no s’ho poden merèixer més.
Quan es va llevar un matí calorós, es va mirar al mirall, es
va rentar la cara, va passar-se la pinta, es posà coloret a les
galtes i va dir “Avui és el gran dia”. I l’altra banda del mirall
li respongué: “I tant que sí: el millor dia... Avui tenim la
Santa a casa, estimada germana!”.
Bona Santa Tecla i moltes felicitats, Rosa Mari i Juani!
Mercè garcia
Pendonistescom duEs gotEs d’aigua
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.14
Pendonistesde Santa Tecla
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.15
Rosa Mari i Juani Alexandre i Milà
es va llevar un matí calorós. Es mirà al mirall i es va
rentar la cara. Es va passar la pinta pels cabells i es
va posar un xic de coloret a les galtes. El toc just i
discret, tal com és ella. Somriu i li diu, al seu reflex: “Avui
és el gran dia”.
I el mirall li respon eixerit: “I tant que sí: el millor dia!”.
Però... Com pot ser? Si els miralls... no parlen!
“Són com dues gotes d’aigua!”, diem en descobrir que dues
noies són gairebé idèntiques. Però tant sols és un miratge:
no hi ha dues gotes d’aigua exactament iguals. Ni dues per-
sones!
Deixeu-me que us ho expliqui tot parlant, breument, del
científic japonès Masaru Emoto, autor del llibre “Els mis-
satges de l’aigua”. El doctor Emoto estava convençut que
l’aigua era capaç de percebre els missatges rebuts i reac-
cionar-hi de diverses maneres, creant formes inesperades.
Per comprovar la seva hipòtesi va dissenyar i realitzar un
experiment: va sotmetre dos recipients iguals i plens d’ai-
gua a missatges positius en un dels casos, i negatius en l’al-
tre. Unes setmanes després, en va extreure unes gotes i les
observà amb un microscopi. El resultat fou sorprenent!:
l’aigua sotmesa a missatges negatius tenia un aspecte des-
agradable, com de florit, mentre que l’altra, tractada amb
missatges positius, d’amor i d’alegria, havia adquirit for-
mes meravelloses similars a una bella flor, a un estel, o a
un floc de neu com els que acostumem a penjar per decorar
les nostres llars quan arriba Nadal. El científic va repetir
l’experiment milers de vegades, amb músiques, amb notes
escrites amb un “t’estimo”, una bona notícia o un poema...
I aquelles gotes vibraven amb totes les sensacions boniques
que experimentaven, i esdevenien, finalment, ramificaci-
ons captivadores.
Doncs bé, tenint en compte que l’ésser humà conté, apro-
ximadament, un 70 % d’aigua, podem deduir que el nostre
cos també vibra i sent les emocions com les gotes del doctor
japonès. Si més no, d’una cosa sí que n’estic ben segura:
na Rosa Mari i na Juani Alexandre s’emocionen, senten,
vibren quan escolten un cuplet a l’Agrupació, o un poema
des del balcó d’en Jànio i la Sílvia quan arriba la Festa de
la Poesia, o un toc de gralles quan és Festa Major i Santa
Tecla. Però sobretot m’atreveixo a afirmar, i amb rotundi-
tat, que el 70% d’aigua dels seus cossos va vibrar d’alegria
en rebre la notícia que enguany serien les pendonistes de
Santa Tecla.
La nostra patrona no podrà estar més ben acompanyada, i
per partida doble! I elles, que no es perden mai res del que
passa al nostre poble, no s’ho poden merèixer més.
Quan es va llevar un matí calorós, es va mirar al mirall, es
va rentar la cara, va passar-se la pinta, es posà coloret a les
galtes i va dir “Avui és el gran dia”. I l’altra banda del mirall
li respongué: “I tant que sí: el millor dia... Avui tenim la
Santa a casa, estimada germana!”.
Bona Santa Tecla i moltes felicitats, Rosa Mari i Juani!
Mercè garcia
Pendonistescom duEs gotEs d’aigua
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.16
P regoner de la Fes ta Major
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.17
S i en Sebastià Giménez Mirabent -Sebas, o tià per
als amics- no vestís el discurs festamajorenc amb
una conya de sal gruixuda on no hi caben les subti-
leses, qualsevol conversa amb ell tindria tots els números
per acabar malament. La comissió s’ha decidit per un sit-
getà nascut el 22 d’agost del 1969, d’humanitat rebessu-
da, verb contundent, declamació atrafegada, i ex portant i
rapsoda del Drac, que podriem encabir dins del grup dels
irreductibles, dels ortodoxos, dels militants de la causa
de la tradició d’abans del concili, o d’abans de l’Agrupa,
i dels integristes de la pell de gallina. En definitiva, un
home del nucli dur.
I és que, si fos per en Sebas, encara hi hauria subhasta, es
faria el llevant de taula, cap ball sortiria repetit, en verru-
gueta acompanyaria al Drac, i la resta de la Tarasca roman-
dria a la corda fluixa... Vaja, que d’aplicar-se la Festa Major
ideal d’en Sebas estripariem les cartes dels excessos a la
recerca de les essències dels nostres avis, en un procés que
deixaria en no res aquell document dels dotze homes sense
pietat, antecessor de l’actual protocol de filfa. No em nega-
ran, doncs, que el protagonista del pregó d’enguany dóna
per a una sessió continua més enllà del pòrtic de la nostra
Festa gran, que no grossa. Però seria injust tancar el retrat
d’en Sebas aquí.
Clixés antics, fotos, videos, pel·lícules, programes, retalls de
diari i valuosa documentació de tota mena perfectament
ordenada i sistematitzada formen part de l’hàbitat natural
de l’home apassionat per Sitges en general, i per la seva
Festa Major en particular, que cerca, amb l’avidesa inesgo-
table del col·leccionista, qualsevol possibilitat d’aconseguir
millorar-ne el contingut. El pregoner forma part del petit
grapat de sitgetans als quals hom hi va a raure quan es trac-
ta de confirmar una dada, cercar una data, contextualitzar
un fet, o tenir una imatge de les que no sovintegen. I mai
hi ha un no. El pregó serà el millor testimoni del treball
que hi ha al darrera de la conversa de carrer, i nosaltres els
il·lusionats espectadors que, amb la curiositat renovada,
ens capbussarem en un apassionant viatge en el temps i
l’espai, que ens menarà un any més al Nadal d’estiu.
En honor al pregoner de la Festa Major del 2015, recitem
tots junts, i amb èmfasi infernal, aquella capçalera nascuda
de la inspiració d’un parell de germans a finals dels 80: Va
arribar per mar un dia de l’any 1922 i no té ni amo ni guia
perquè és un drac molt furiós....
Bona Festa Major!
Vicenç Morando i tarrés
Sebastià Giménez i MirabentP regoner
si Fos PEr En sEbas...
de la Fes ta Major
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.16
P regoner de la Fes ta Major
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.17
S i en Sebastià Giménez Mirabent -Sebas, o tià per
als amics- no vestís el discurs festamajorenc amb
una conya de sal gruixuda on no hi caben les subti-
leses, qualsevol conversa amb ell tindria tots els números
per acabar malament. La comissió s’ha decidit per un sit-
getà nascut el 22 d’agost del 1969, d’humanitat rebessu-
da, verb contundent, declamació atrafegada, i ex portant i
rapsoda del Drac, que podriem encabir dins del grup dels
irreductibles, dels ortodoxos, dels militants de la causa
de la tradició d’abans del concili, o d’abans de l’Agrupa,
i dels integristes de la pell de gallina. En definitiva, un
home del nucli dur.
I és que, si fos per en Sebas, encara hi hauria subhasta, es
faria el llevant de taula, cap ball sortiria repetit, en verru-
gueta acompanyaria al Drac, i la resta de la Tarasca roman-
dria a la corda fluixa... Vaja, que d’aplicar-se la Festa Major
ideal d’en Sebas estripariem les cartes dels excessos a la
recerca de les essències dels nostres avis, en un procés que
deixaria en no res aquell document dels dotze homes sense
pietat, antecessor de l’actual protocol de filfa. No em nega-
ran, doncs, que el protagonista del pregó d’enguany dóna
per a una sessió continua més enllà del pòrtic de la nostra
Festa gran, que no grossa. Però seria injust tancar el retrat
d’en Sebas aquí.
Clixés antics, fotos, videos, pel·lícules, programes, retalls de
diari i valuosa documentació de tota mena perfectament
ordenada i sistematitzada formen part de l’hàbitat natural
de l’home apassionat per Sitges en general, i per la seva
Festa Major en particular, que cerca, amb l’avidesa inesgo-
table del col·leccionista, qualsevol possibilitat d’aconseguir
millorar-ne el contingut. El pregoner forma part del petit
grapat de sitgetans als quals hom hi va a raure quan es trac-
ta de confirmar una dada, cercar una data, contextualitzar
un fet, o tenir una imatge de les que no sovintegen. I mai
hi ha un no. El pregó serà el millor testimoni del treball
que hi ha al darrera de la conversa de carrer, i nosaltres els
il·lusionats espectadors que, amb la curiositat renovada,
ens capbussarem en un apassionant viatge en el temps i
l’espai, que ens menarà un any més al Nadal d’estiu.
En honor al pregoner de la Festa Major del 2015, recitem
tots junts, i amb èmfasi infernal, aquella capçalera nascuda
de la inspiració d’un parell de germans a finals dels 80: Va
arribar per mar un dia de l’any 1922 i no té ni amo ni guia
perquè és un drac molt furiós....
Bona Festa Major!
Vicenç Morando i tarrés
Sebastià Giménez i MirabentP regoner
si Fos PEr En sEbas...
de la Fes ta Major
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.18
autorsdelcartell
de la Fes ta Major
Jordi Niubó, creatiu i membre de la colla Vella de Diables, va ser
l’ideòleg i impulsor del cartell. “Tinc una idea pel cartell guanyador!” va
dir a l’Ona Sales i a l’Eva Martín. L’Ona, molt vinculada a l’ABPS, va
ser la productora i qui va reunir tots els elements. La periodista, Eva
Martin, és l’autora de les fotografies i del disseny final del cartell que, en definitiva, és el resultat de la col·la-
boració de moltes persones.
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.19
enguany m’han demanat que comenti el cartell de
Festa Major. En primer lloc i personalment aquest
cartell m’agrada molt. No és fàcil sorprendre amb
una idea que cada any té com a tema central la Festa Ma-
jor, però crec que enguany sorprèn la idea de represen-
tació que engloba, hi són tots, crec que no s’han deixat
a ningú. L’efecte que em provoca és que l’espera d’un dia
important per fi arriba, un dia que fa temps que estàs pre-
parant i esperant amb la il·lusió d’un nen petit, un nen petit
al qui la mare li prepara la roba i que li deixa tot a punt
per aquest dia tan especial. També em desperta la curiositat
de la tècnica utilitzada, les noves tecnologies ens perme-
ten barrejar fotografia i efectes pictòrics donant un resultat
força atractiu i novedós, alhora que ens obre les portes a
noves manifestacions artístiques encara per explorar. Tra-
dició i modernitat, arrels i futur, un tret molt nostre. Els
colors, on identifiques l’ADN Sitgetà, els colors de la nostra
festa, la netedat del blanc, el blau, blauet tan intens de mar
i el vermell de clavell.
L’eslògan, PREPARAT? Sembla obvi pensar que com cada
any la festa es repeteix no cal fer grans esforços de prepara-
ció, però em consta que no és així, la Comissió treballa per
coordinar, innovar i vetllar per una festa atapeïda e intensa
que passa en un tres i no res. És una cursa rapida on tot ha
d’estar a punt, per això el primer PREPARAT? És per la
Comissió de la festa.
El segon PREPARAT? Els protagonistes de la festa, la gent
que integren tots els balls, sense ells no seria possible que
gaudíssim tots plegats de la nostra festa, orgull i diversió.
Als vespres quan es va acostant la festa major es respira
aquesta preparació, és fàcil trobar pastorets, bastoners, gi-
tanes, panderetes assajant per racons “tranquils de Sitges”.
La preparació dels versos per part de les colles de foc, els
vestits i pentinats de gegants i gegantes, els assajos dels
timbalers als espigons, etc.
El tercer PREPARAT? És per tota la gent a qui li agradi
gaudir d’ aquesta festa. Grans i petits que sense estar vin-
culats a cap grup de ball senten la festa molt seva i que la
viuen intensament, que s’enyoren dels que ja no hi són.
Està preparada la samarreta amb el disseny del grup d’a-
mics? Aquest fet s’ha convertit en un costum gregari, de
pertànyer a un grup, de ser diferents dins del conjunt i que
dóna com ha resultat una varietat d’interpretacions molt
divertides e enginyoses de la festa afegeixin color i simpatia.
Els barrets, ulleres, gorres, mocadors pel foc, una indumen-
tària que s’ha tornat imprescindible per tota la joventut que
li agrada estar molt a prop del foc de les feres i diables.
En definitiva crec que és un cartell molt representatiu,
cuidat amb la tècnica que s’ha triat, colors molt encertats i
amb la pregunta Preparat? que ho diu tot.
Està tot PREPARAT? I tu, estàs PREPARAT?
Bona Festa Major a tothom i que Sant Bartomeu gloriós
sigui generós.
Marta ferrer
Eva MartínOna Sales
Jordi NiubócartellEnguany cartEll més quE PrEParatde la Fes ta Major
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.18
autorsdelcartell
de la Fes ta Major
Jordi Niubó, creatiu i membre de la colla Vella de Diables, va ser
l’ideòleg i impulsor del cartell. “Tinc una idea pel cartell guanyador!” va
dir a l’Ona Sales i a l’Eva Martín. L’Ona, molt vinculada a l’ABPS, va
ser la productora i qui va reunir tots els elements. La periodista, Eva
Martin, és l’autora de les fotografies i del disseny final del cartell que, en definitiva, és el resultat de la col·la-
boració de moltes persones.
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.19
enguany m’han demanat que comenti el cartell de
Festa Major. En primer lloc i personalment aquest
cartell m’agrada molt. No és fàcil sorprendre amb
una idea que cada any té com a tema central la Festa Ma-
jor, però crec que enguany sorprèn la idea de represen-
tació que engloba, hi són tots, crec que no s’han deixat
a ningú. L’efecte que em provoca és que l’espera d’un dia
important per fi arriba, un dia que fa temps que estàs pre-
parant i esperant amb la il·lusió d’un nen petit, un nen petit
al qui la mare li prepara la roba i que li deixa tot a punt
per aquest dia tan especial. També em desperta la curiositat
de la tècnica utilitzada, les noves tecnologies ens perme-
ten barrejar fotografia i efectes pictòrics donant un resultat
força atractiu i novedós, alhora que ens obre les portes a
noves manifestacions artístiques encara per explorar. Tra-
dició i modernitat, arrels i futur, un tret molt nostre. Els
colors, on identifiques l’ADN Sitgetà, els colors de la nostra
festa, la netedat del blanc, el blau, blauet tan intens de mar
i el vermell de clavell.
L’eslògan, PREPARAT? Sembla obvi pensar que com cada
any la festa es repeteix no cal fer grans esforços de prepara-
ció, però em consta que no és així, la Comissió treballa per
coordinar, innovar i vetllar per una festa atapeïda e intensa
que passa en un tres i no res. És una cursa rapida on tot ha
d’estar a punt, per això el primer PREPARAT? És per la
Comissió de la festa.
El segon PREPARAT? Els protagonistes de la festa, la gent
que integren tots els balls, sense ells no seria possible que
gaudíssim tots plegats de la nostra festa, orgull i diversió.
Als vespres quan es va acostant la festa major es respira
aquesta preparació, és fàcil trobar pastorets, bastoners, gi-
tanes, panderetes assajant per racons “tranquils de Sitges”.
La preparació dels versos per part de les colles de foc, els
vestits i pentinats de gegants i gegantes, els assajos dels
timbalers als espigons, etc.
El tercer PREPARAT? És per tota la gent a qui li agradi
gaudir d’ aquesta festa. Grans i petits que sense estar vin-
culats a cap grup de ball senten la festa molt seva i que la
viuen intensament, que s’enyoren dels que ja no hi són.
Està preparada la samarreta amb el disseny del grup d’a-
mics? Aquest fet s’ha convertit en un costum gregari, de
pertànyer a un grup, de ser diferents dins del conjunt i que
dóna com ha resultat una varietat d’interpretacions molt
divertides e enginyoses de la festa afegeixin color i simpatia.
Els barrets, ulleres, gorres, mocadors pel foc, una indumen-
tària que s’ha tornat imprescindible per tota la joventut que
li agrada estar molt a prop del foc de les feres i diables.
En definitiva crec que és un cartell molt representatiu,
cuidat amb la tècnica que s’ha triat, colors molt encertats i
amb la pregunta Preparat? que ho diu tot.
Està tot PREPARAT? I tu, estàs PREPARAT?
Bona Festa Major a tothom i que Sant Bartomeu gloriós
sigui generós.
Marta ferrer
Eva MartínOna Sales
Jordi NiubócartellEnguany cartEll més quE PrEParatde la Fes ta Major
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.20
cartell autora del
de Santa Tecla
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.21
es veu que pels voltants del mes de juny es fa un
concurs a les escoles per escollir quin serà el car-
tell més maco per anunciar a tothom que s’acosta
la Festa Major Petita, vaja que s’acosta Santa Tecla. I pels
voltants del mes de juliol em van demanar si volia escriu-
re sobre el cartell guanyador, però abans de dir que sí, jo
vaig preguntar:
—Hi surten els gegants?
—I és clar que sí! —em van contestar.
—Coets? Hi surten coets? —vaig seguir preguntant.
—I és clar que sí! Hi ha pintat un castell de focs sencer! —
em van contestar.
—I els Castellers?
—I és clar que sí! No s’ha deixat cap ball!
—Doncs fantàstic, ja tinc ganes de veure’l!
Tot just em van passar el cartell guanyador, me’n vaig anar
a la parròquia tot corrent per ensenyar-li a Santa Tecla, ja
que era el cartell de la seva festa i jo volia saber què en pen-
sava ella. Em vaig posar davant el retaule de la Puríssima, ja
que ja fa un temps que Santa Tecla, quan no surt al carrer,
viu en aquest retaule al costat de Sant Bartomeu, que com
bé sabeu, de Sitges n’és patró.
—Mira quin dibuix et porto, Santa Tecla! Que t’agrada? —
Però Santa Tecla no contestava, no deia res.
—Tecla? Que no em sents? Mira què et porto, que no t’a-
grada? Vaja, que està adormida? —li vaig preguntar a Sant
Bartomeu que em mirava tot sorprès!
Però aleshores, amb els meus crits, va aparèixer mossèn
Pausas i em va baixar a Santa Tecla al meu costat, ja que es
veu que la Santa sordeja una mica des de l’últim castell de
focs. I així, les dues assegudes en un banc, vam anar xerrant
sobre el cartell.
—I qui dius que l’ha fet?
—Una nena que es diu Geòrgia
—La Georgina? La filla del Pep i l’Anna? Una altra vegada?
—No, no! Aquest any ha guanyat la GEÒRGIA!
—Ah! La Geòrgia de Can Cosialls?
—Si! Què la coneixes?
—Ja, ja, ja, ja… És clar que sí. Jo conec a tothom que pensa
en mi, i la Geòrgia, aquests dies, ha pensat molt en mi… I
ara ja sé per què!
—La Geòrgia fa poc que ha fet nou anys i veig que també
deu pensar que una Festa Major, per molt petita que sigui,
si no hi ha coets, no és festa, ni és res.
—Ai! Ja torno a patir per la meva sordera!
—Bé, Tecleta, què et sembla el dibuix?
—Montserrat, de Tecleta res de res… Que ara Tomeus i Te-
cletes són galetes! Mira, m’encanta aquest dibuix! Sembla
que tots els balls estiguin preparats perquè jo entri amb el
tabernacle a l’església. Veus com tots somriuen i estan con-
tens?!
—Sí, és veritat! I els colors que ha fet servir són vius com
la festa! El Drac i l’Àliga sembla que estiguin parlant! I a la
geganta li ha pintat un pentinat de moda!
—M’agrada la corona tant lluenta del gegant. Escolta, i
l’any vinent jo no podria participar en aquest concurs?
—Això, Santa Tecla, seria fer trampa! Que no recorda que
vostè té tres braços!!
Montse curtiada
GeòrgiaCosialls
PuigcorbécartellXErrant amb santa tEclade Santa Tecla
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.20
cartell autora del
de Santa Tecla
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.21
es veu que pels voltants del mes de juny es fa un
concurs a les escoles per escollir quin serà el car-
tell més maco per anunciar a tothom que s’acosta
la Festa Major Petita, vaja que s’acosta Santa Tecla. I pels
voltants del mes de juliol em van demanar si volia escriu-
re sobre el cartell guanyador, però abans de dir que sí, jo
vaig preguntar:
—Hi surten els gegants?
—I és clar que sí! —em van contestar.
—Coets? Hi surten coets? —vaig seguir preguntant.
—I és clar que sí! Hi ha pintat un castell de focs sencer! —
em van contestar.
—I els Castellers?
—I és clar que sí! No s’ha deixat cap ball!
—Doncs fantàstic, ja tinc ganes de veure’l!
Tot just em van passar el cartell guanyador, me’n vaig anar
a la parròquia tot corrent per ensenyar-li a Santa Tecla, ja
que era el cartell de la seva festa i jo volia saber què en pen-
sava ella. Em vaig posar davant el retaule de la Puríssima, ja
que ja fa un temps que Santa Tecla, quan no surt al carrer,
viu en aquest retaule al costat de Sant Bartomeu, que com
bé sabeu, de Sitges n’és patró.
—Mira quin dibuix et porto, Santa Tecla! Que t’agrada? —
Però Santa Tecla no contestava, no deia res.
—Tecla? Que no em sents? Mira què et porto, que no t’a-
grada? Vaja, que està adormida? —li vaig preguntar a Sant
Bartomeu que em mirava tot sorprès!
Però aleshores, amb els meus crits, va aparèixer mossèn
Pausas i em va baixar a Santa Tecla al meu costat, ja que es
veu que la Santa sordeja una mica des de l’últim castell de
focs. I així, les dues assegudes en un banc, vam anar xerrant
sobre el cartell.
—I qui dius que l’ha fet?
—Una nena que es diu Geòrgia
—La Georgina? La filla del Pep i l’Anna? Una altra vegada?
—No, no! Aquest any ha guanyat la GEÒRGIA!
—Ah! La Geòrgia de Can Cosialls?
—Si! Què la coneixes?
—Ja, ja, ja, ja… És clar que sí. Jo conec a tothom que pensa
en mi, i la Geòrgia, aquests dies, ha pensat molt en mi… I
ara ja sé per què!
—La Geòrgia fa poc que ha fet nou anys i veig que també
deu pensar que una Festa Major, per molt petita que sigui,
si no hi ha coets, no és festa, ni és res.
—Ai! Ja torno a patir per la meva sordera!
—Bé, Tecleta, què et sembla el dibuix?
—Montserrat, de Tecleta res de res… Que ara Tomeus i Te-
cletes són galetes! Mira, m’encanta aquest dibuix! Sembla
que tots els balls estiguin preparats perquè jo entri amb el
tabernacle a l’església. Veus com tots somriuen i estan con-
tens?!
—Sí, és veritat! I els colors que ha fet servir són vius com
la festa! El Drac i l’Àliga sembla que estiguin parlant! I a la
geganta li ha pintat un pentinat de moda!
—M’agrada la corona tant lluenta del gegant. Escolta, i
l’any vinent jo no podria participar en aquest concurs?
—Això, Santa Tecla, seria fer trampa! Que no recorda que
vostè té tres braços!!
Montse curtiada
GeòrgiaCosialls
PuigcorbécartellXErrant amb santa tEclade Santa Tecla
22 23
LA FEStA: uN PAtRiMONi
Si Sitges, com a paraula i com a idea, significa –per als sit-
getans, sí, però no només per a nosaltres– quelcom més
que el nom d’un poble a tocar d’un paisatge d’excepció és,
sobretot, perquè la seva gent ha sabut mantenir viu, al llarg
dels segles, el sentit de la seva tradició, de la seva idiosin-
cràsia. I perquè nosaltres –els sitgetans d’ara però també
els d’ahir– hem aprés, malgrat els errors i sovint remant a
contracorrent, a estimar el patrimoni material i immaterial
que ens afaiçona el caràcter i ens arrela al lloc d’on som.
La cultura popular sitgetana, el folklore que ens defineix i
la manera tan nostra d’entendre la festa i les relacions hu-
manes que se’n deriven, és frondosa i polièdrica. Però tots
els qui en som dipositaris hauríem d’assumir, amb respon-
sabilitat i prenent el relleu de molta gent que ha maldat per
llegar-nos-la, el compromís de preservar-lo, de seguir estu-
diant-lo, de divulgar-lo i de convertir-lo en un dels princi-
pals puntals del futur col·lectiu que construïm, indefecti-
blement, amb les accions que emprenem i les decisions que
prenem. Un compromís, aquest, que crec que ha de trans-
cendir el fet de viure la Festa, fugaçment i intensa, sempre
que, com ara, s’acosten, amb sentors de ritual embriagador,
el 24 d’agost i el 23 de setembre.
Gràcies al treball de molts investigadors de les nostres tra-
dicions, i seguint el Pla de Revalorització de la Festa que
aprovà l’Ajuntament de la vila, durant més d’un any de fei-
na s’ha redactat l’Informe per a la Catalogació de la Festa
Major de Sitges dins el Catàleg de Patrimoni Festiu de la
Generalitat de Catalunya.
El treball, dut a terme per Joana Fort i per qui signa aquest
article, comprèn més de mig miler de pàgines amb infor-
mació detallada –de caràcter històric però també actual–
sobre la Festa Major de Sitges i els actes que la regulen, i
sobre tots els balls, la imatgeria i els entremesos sitgetans.
L’Informe, que també comprèn una vasta col·lecció foto-
gràfica i la digitalització de programes, cartells i de les prin-
cipals monografies editades sobre el nostre folklore, serà
entregat, el proper 23 d’agost al migdia, al Director General
Joan Duran i Ferrer
Hem de preservar, estudiar, divulgar i convertir la festa en un dels principals puntalsdel futur col·lectiu
22 23
LA FEStA: uN PAtRiMONi
Si Sitges, com a paraula i com a idea, significa –per als sit-
getans, sí, però no només per a nosaltres– quelcom més
que el nom d’un poble a tocar d’un paisatge d’excepció és,
sobretot, perquè la seva gent ha sabut mantenir viu, al llarg
dels segles, el sentit de la seva tradició, de la seva idiosin-
cràsia. I perquè nosaltres –els sitgetans d’ara però també
els d’ahir– hem aprés, malgrat els errors i sovint remant a
contracorrent, a estimar el patrimoni material i immaterial
que ens afaiçona el caràcter i ens arrela al lloc d’on som.
La cultura popular sitgetana, el folklore que ens defineix i
la manera tan nostra d’entendre la festa i les relacions hu-
manes que se’n deriven, és frondosa i polièdrica. Però tots
els qui en som dipositaris hauríem d’assumir, amb respon-
sabilitat i prenent el relleu de molta gent que ha maldat per
llegar-nos-la, el compromís de preservar-lo, de seguir estu-
diant-lo, de divulgar-lo i de convertir-lo en un dels princi-
pals puntals del futur col·lectiu que construïm, indefecti-
blement, amb les accions que emprenem i les decisions que
prenem. Un compromís, aquest, que crec que ha de trans-
cendir el fet de viure la Festa, fugaçment i intensa, sempre
que, com ara, s’acosten, amb sentors de ritual embriagador,
el 24 d’agost i el 23 de setembre.
Gràcies al treball de molts investigadors de les nostres tra-
dicions, i seguint el Pla de Revalorització de la Festa que
aprovà l’Ajuntament de la vila, durant més d’un any de fei-
na s’ha redactat l’Informe per a la Catalogació de la Festa
Major de Sitges dins el Catàleg de Patrimoni Festiu de la
Generalitat de Catalunya.
El treball, dut a terme per Joana Fort i per qui signa aquest
article, comprèn més de mig miler de pàgines amb infor-
mació detallada –de caràcter històric però també actual–
sobre la Festa Major de Sitges i els actes que la regulen, i
sobre tots els balls, la imatgeria i els entremesos sitgetans.
L’Informe, que també comprèn una vasta col·lecció foto-
gràfica i la digitalització de programes, cartells i de les prin-
cipals monografies editades sobre el nostre folklore, serà
entregat, el proper 23 d’agost al migdia, al Director General
Joan Duran i Ferrer
Hem de preservar, estudiar, divulgar i convertir la festa en un dels principals puntalsdel futur col·lectiu
24
de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, per tal
de sol·licitar la catalogació de la nostra Festa com a Festa
Patrimonial d’Interès Nacional, que és el grau de cataloga-
ció més important que pot atorgar-se a una manifestació
festiva.
Per perseverar en aquesta voluntat de preservar i revalorar
el patrimoni immaterial de la vila, l’Ajuntament ha apro-
vat durant el 2015 el Reglament del Consell del Patrimoni
Festiu de la Festa Major de Sitges, un òrgan de participa-
ció ciutadana en el qual hi són representats tots els agents
implicats en la Festa. El Consell, un cop s’hagi constituït,
tindrà encarregada la funció d’assessorar la Corporació, de
formular propostes i suggeriments, d’adoptar acords i d’e-
xecutar-los en les matèries relacionades amb el Patrimoni
de Festa Major de la vila. Una tasca, la d’aquest Consell,
absolutament diferenciada de la que desenvolupa la Co-
missió, que assumeix la gestió de la festa de l’any en curs.
Però les iniciatives que enguany seran presentades no aca-
ben, ni molt menys, aquí: estrenarem, deu dies abans de la
vigília de Sant Bartomeu, el web oficial de la Festa Major
i el desenvolupament i les aplicacions del logotip que ha
de representar-la. En aquest sentit, la imatge que, a par-
tir d’aquest 2015, englobarà sota un únic referent visual
els diversos àmbits i publicacions de la Festa —cartells,
programes, web oficial, Centre d’Interpretació, Comissió
de Festes...— ha estat concebuda pels dissenyadors gràfics
Edu Sentís, Viki Gallardo i Xavi Huete, de l’estudi sitgetà
Pasgràfic. I la seva realització ha avançat motivada per dues
idees molt suggerents, integradores i d’essències inequívo-
cament sitgetanes. En efecte, en una única solució gràfica,
el nou logotip amalgama forma i colors de les tradicionals
espardenyes de veta que calcen els nostres balladors, i la
imatge atomitzada d’aquesta peça del vestuari festiu. Un
El Consell del Patrimoni Festiu assessorarà i formularà propostes en pro de la millora la Festa
Sol·licitem la catalogació de la nostra Festa com a Festa d’interès Patrimonial, el grau més important
que pot atorgar-se
captura del nou web ofi cial de la
Festa Major.
captura del nou web ofi cial de la
Festa Major.
25
total de trenta-sis punts que remeten a les trenta-sis hores
durant les quals se succeeixen els actes folklòrics i tradici-
onals que Sitges reviu, any rere any i amb intensitat des-
bordada, en honor als seus compatrons. Els objectius que
persegueix aquest treball de conceptualització han partit,
a més, d’una voluntat de sobrietat, de modernitat i de di-
namisme que han d’assegurar-li la pervivència en el temps
i, alhora, l’aplicabilitat en diversos formats i en projectes
o necessitats futures. Tot plegat per, finalment, assolir un
repte, ara sí, cabdal: el de destil·lar, en una sola imatge que
remeti clarament a la Festa, la singularitat i l’essència de la
celebració principal dels sitgetans.
El dia 13 d’agost es presenta públicament el web oficial de
la Festa, que culmina mesos de treball intens dut a terme
per un equip creatiu capitanejat per Ferran Verdejo (web-
mastering), Ferran Vilanova (muntatges audiovisuals) i
Joan Duran (textos, guions i disseny de continguts). Dins
del domini www.sitgesfestamajor.cat els internautes po-
dran navegar per un univers diàfan i extens d’informació,
d’imatges, de continguts audiovisuals i de materials digita-
litzats que volen, per una banda, satisfer la necessitat infor-
mativa de qui no vulgui perdre’s cap detall de la Festa Ma-
jor de l’any en curs i, per l’altra, la d’oferir un ampli corpus
genèric de continguts documentals, pedagògics i visuals
sobre la Festa Major sitgetana. El nou web, que pretén ser
un projecte en evolució, dinàmic, i que preveu anar-se en-
riquint, oferirà al navegant diversos nivells de lectura i d’a-
profundiment en funció dels interessos i les inquietuds de
cada visitant: des de clips de vídeo sobre cada un dels ele-
ments del seguici festiu sitgetà, fins a textos de caràcter his-
tòric sobre la Festa, els balls, els entremesos, la imatgeria o,
entre d’altres, l’entramat organitzatiu de la celebració; des
de programes i cartells digitalitzats, fins a fotografies dels
primers documents que demostren l’existència de la Festa
i els seus actes, passant per recorreguts visuals per l’evolu-
ció de la imatgeria i la història dels balls populars. Talment
una primera aproximació –virtual, en aquest cas– als con-
tinguts que han d’omplir de significat i han de justificar,
definitivament, la necessitat de comptar, a Sitges, amb un
Centre d’Interpretació de la Festa.
A partir d’ara, la Festa Major comptarà amb un web oficial i un logo que la representen
Seqüència d’imatges de l’evolució del nou logo que en 36 punts
representa les 36 hores i colors
de la Festa Major.
24
de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, per tal
de sol·licitar la catalogació de la nostra Festa com a Festa
Patrimonial d’Interès Nacional, que és el grau de cataloga-
ció més important que pot atorgar-se a una manifestació
festiva.
Per perseverar en aquesta voluntat de preservar i revalorar
el patrimoni immaterial de la vila, l’Ajuntament ha apro-
vat durant el 2015 el Reglament del Consell del Patrimoni
Festiu de la Festa Major de Sitges, un òrgan de participa-
ció ciutadana en el qual hi són representats tots els agents
implicats en la Festa. El Consell, un cop s’hagi constituït,
tindrà encarregada la funció d’assessorar la Corporació, de
formular propostes i suggeriments, d’adoptar acords i d’e-
xecutar-los en les matèries relacionades amb el Patrimoni
de Festa Major de la vila. Una tasca, la d’aquest Consell,
absolutament diferenciada de la que desenvolupa la Co-
missió, que assumeix la gestió de la festa de l’any en curs.
Però les iniciatives que enguany seran presentades no aca-
ben, ni molt menys, aquí: estrenarem, deu dies abans de la
vigília de Sant Bartomeu, el web oficial de la Festa Major
i el desenvolupament i les aplicacions del logotip que ha
de representar-la. En aquest sentit, la imatge que, a par-
tir d’aquest 2015, englobarà sota un únic referent visual
els diversos àmbits i publicacions de la Festa —cartells,
programes, web oficial, Centre d’Interpretació, Comissió
de Festes...— ha estat concebuda pels dissenyadors gràfics
Edu Sentís, Viki Gallardo i Xavi Huete, de l’estudi sitgetà
Pasgràfic. I la seva realització ha avançat motivada per dues
idees molt suggerents, integradores i d’essències inequívo-
cament sitgetanes. En efecte, en una única solució gràfica,
el nou logotip amalgama forma i colors de les tradicionals
espardenyes de veta que calcen els nostres balladors, i la
imatge atomitzada d’aquesta peça del vestuari festiu. Un
El Consell del Patrimoni Festiu assessorarà i formularà propostes en pro de la millora la Festa
Sol·licitem la catalogació de la nostra Festa com a Festa d’interès Patrimonial, el grau més important
que pot atorgar-se
captura del nou web ofi cial de la
Festa Major.
captura del nou web ofi cial de la
Festa Major.
25
total de trenta-sis punts que remeten a les trenta-sis hores
durant les quals se succeeixen els actes folklòrics i tradici-
onals que Sitges reviu, any rere any i amb intensitat des-
bordada, en honor als seus compatrons. Els objectius que
persegueix aquest treball de conceptualització han partit,
a més, d’una voluntat de sobrietat, de modernitat i de di-
namisme que han d’assegurar-li la pervivència en el temps
i, alhora, l’aplicabilitat en diversos formats i en projectes
o necessitats futures. Tot plegat per, finalment, assolir un
repte, ara sí, cabdal: el de destil·lar, en una sola imatge que
remeti clarament a la Festa, la singularitat i l’essència de la
celebració principal dels sitgetans.
El dia 13 d’agost es presenta públicament el web oficial de
la Festa, que culmina mesos de treball intens dut a terme
per un equip creatiu capitanejat per Ferran Verdejo (web-
mastering), Ferran Vilanova (muntatges audiovisuals) i
Joan Duran (textos, guions i disseny de continguts). Dins
del domini www.sitgesfestamajor.cat els internautes po-
dran navegar per un univers diàfan i extens d’informació,
d’imatges, de continguts audiovisuals i de materials digita-
litzats que volen, per una banda, satisfer la necessitat infor-
mativa de qui no vulgui perdre’s cap detall de la Festa Ma-
jor de l’any en curs i, per l’altra, la d’oferir un ampli corpus
genèric de continguts documentals, pedagògics i visuals
sobre la Festa Major sitgetana. El nou web, que pretén ser
un projecte en evolució, dinàmic, i que preveu anar-se en-
riquint, oferirà al navegant diversos nivells de lectura i d’a-
profundiment en funció dels interessos i les inquietuds de
cada visitant: des de clips de vídeo sobre cada un dels ele-
ments del seguici festiu sitgetà, fins a textos de caràcter his-
tòric sobre la Festa, els balls, els entremesos, la imatgeria o,
entre d’altres, l’entramat organitzatiu de la celebració; des
de programes i cartells digitalitzats, fins a fotografies dels
primers documents que demostren l’existència de la Festa
i els seus actes, passant per recorreguts visuals per l’evolu-
ció de la imatgeria i la història dels balls populars. Talment
una primera aproximació –virtual, en aquest cas– als con-
tinguts que han d’omplir de significat i han de justificar,
definitivament, la necessitat de comptar, a Sitges, amb un
Centre d’Interpretació de la Festa.
A partir d’ara, la Festa Major comptarà amb un web oficial i un logo que la representen
Seqüència d’imatges de l’evolució del nou logo que en 36 punts
representa les 36 hores i colors
de la Festa Major.
26
En aquest sentit, el 29 de juliol de 2013 el Ple de l’Ajun-
tament va aprovar, a iniciativa de l’Agrupació de Balls Po-
pulars de Sitges, la creació de la Comissió Ciutadana per a
l’aportació d’idees i la definició conceptual del Centre d’In-
terpretació. És a dir, d’aquest equipament cultural que ha
d’exalçar, en un futur que esperem proper, el valor patrimo-
nial del nostre folklore. Un lloc de llocs estructurat a partir
d’un discurs museogràfic modern que compti, a més, amb
espai polivalent dedicat a la pedagogia i la celebració de la
tradició. Un equipament que, a l’ensems, posi de relleu l’ex-
traordinari valor cultural i d’identitat de les nostres mani-
festacions festeres. Ara farà poc més d’un any, el 28 de juliol
de 2014, el Ple aprovà, per una àmplia majoria dels repre-
sentants del poble, la implementació del projecte de Centre
d’Interpretació redactat per la Comissió, i va assumir ins-
titucionalment la responsabilitat de fer-lo realitat. Des del
meu punt de vista, Sitges necessita aquest equipament si
és que vol fer un altre pas endavant –que se sumarà a tots
els avenços que col·lectivament hem anat assolint– en pro
de la protecció i la projecció –cap endins i cap enfora– de
la tradició i el folklore que marca el caràcter de la vila, amb
tots els valors de cohesió social, de celebració de la identitat
i de dinamització econòmica i cultural que aquestes duen
implícites.
En un temps marcat pel pas intrèpid dels dies i les per-
sones, és més que mai a les nostres mans l’oportunitat de
donar valor patrimonial als trets de la identitat cultural i
festiva de Sitges. Que sigui un repte i, sobretot, un estímul
col·lectiu aconseguir-ho per seguir celebrant-lo. Perquè la
tradició, malgrat la seva vitalitat, és un patrimoni fràgil que
enfonsa els fonaments només en la nostra voluntat de ser
poble. I ja ho va escriure el poeta Estellés: Allò que val és la
consciència / de no ser res si no s’és poble.
Sitges necessita un Centre d’interpretació de la Festa per posar en relleu l’extraordinari
valor cultural i identitaridel nostre folklore
El web és responsive i
s’adapta a tots els formats i dispositius.
1r Córrer per Santa TeclaLA PROCESSÓ MÉS RÀPIDA
19 setembreSORTIDA: 10 h BALUARD, DAVANT DE LA PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU I SANTA TECLA
INSCRIPCIONS:del 3 d’agost al 13 de setembre inclosos
OUTRUNFERRAN ESPORTS
PARADETA DE LA COMISSIÓPREU: 2 €
Inscripcions tancades a un màxim de 500 participants
SORTEIGS I PREMIS:Premis al primer home i a la primera dona.
Entre tots els participants, se sortejaran obsequis i marxandatge de la Festa Major de Sitges.
Els menors de 12 anys hauran d’anar acompanyats d’un adult
CLUBS I GRUPS COL·LABORADORS:ORGANITZA:
· TG TRIATLÓ SITGES ·
NoieSRunnerSitges
RECORREGUT PROCESSÓ DE SANT BARTOMEU / SANTA TECLA | 5 KMBaluard, Bernat de Fonollar, Sant Joan, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu,
Sant Gaudenci,Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, Passeig de la Ribera, Estàtua de El Greco,Passeig Marítim fins Estàtua Doctor Benaprès, tornada fins la Fragata, Nou, Major, Ajuntament, Baluard
de Santa TeclaC
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
26
En aquest sentit, el 29 de juliol de 2013 el Ple de l’Ajun-
tament va aprovar, a iniciativa de l’Agrupació de Balls Po-
pulars de Sitges, la creació de la Comissió Ciutadana per a
l’aportació d’idees i la definició conceptual del Centre d’In-
terpretació. És a dir, d’aquest equipament cultural que ha
d’exalçar, en un futur que esperem proper, el valor patrimo-
nial del nostre folklore. Un lloc de llocs estructurat a partir
d’un discurs museogràfic modern que compti, a més, amb
espai polivalent dedicat a la pedagogia i la celebració de la
tradició. Un equipament que, a l’ensems, posi de relleu l’ex-
traordinari valor cultural i d’identitat de les nostres mani-
festacions festeres. Ara farà poc més d’un any, el 28 de juliol
de 2014, el Ple aprovà, per una àmplia majoria dels repre-
sentants del poble, la implementació del projecte de Centre
d’Interpretació redactat per la Comissió, i va assumir ins-
titucionalment la responsabilitat de fer-lo realitat. Des del
meu punt de vista, Sitges necessita aquest equipament si
és que vol fer un altre pas endavant –que se sumarà a tots
els avenços que col·lectivament hem anat assolint– en pro
de la protecció i la projecció –cap endins i cap enfora– de
la tradició i el folklore que marca el caràcter de la vila, amb
tots els valors de cohesió social, de celebració de la identitat
i de dinamització econòmica i cultural que aquestes duen
implícites.
En un temps marcat pel pas intrèpid dels dies i les per-
sones, és més que mai a les nostres mans l’oportunitat de
donar valor patrimonial als trets de la identitat cultural i
festiva de Sitges. Que sigui un repte i, sobretot, un estímul
col·lectiu aconseguir-ho per seguir celebrant-lo. Perquè la
tradició, malgrat la seva vitalitat, és un patrimoni fràgil que
enfonsa els fonaments només en la nostra voluntat de ser
poble. I ja ho va escriure el poeta Estellés: Allò que val és la
consciència / de no ser res si no s’és poble.
Sitges necessita un Centre d’interpretació de la Festa per posar en relleu l’extraordinari
valor cultural i identitaridel nostre folklore
El web és responsive i
s’adapta a tots els formats i dispositius.
1r Córrer per Santa TeclaLA PROCESSÓ MÉS RÀPIDA
19 setembreSORTIDA: 10 h BALUARD, DAVANT DE LA PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU I SANTA TECLA
INSCRIPCIONS:del 3 d’agost al 13 de setembre inclosos
OUTRUNFERRAN ESPORTS
PARADETA DE LA COMISSIÓPREU: 2 €
Inscripcions tancades a un màxim de 500 participants
SORTEIGS I PREMIS:Premis al primer home i a la primera dona.
Entre tots els participants, se sortejaran obsequis i marxandatge de la Festa Major de Sitges.
Els menors de 12 anys hauran d’anar acompanyats d’un adult
CLUBS I GRUPS COL·LABORADORS:ORGANITZA:
· TG TRIATLÓ SITGES ·
NoieSRunnerSitges
RECORREGUT PROCESSÓ DE SANT BARTOMEU / SANTA TECLA | 5 KMBaluard, Bernat de Fonollar, Sant Joan, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu,
Sant Gaudenci,Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, Passeig de la Ribera, Estàtua de El Greco,Passeig Marítim fins Estàtua Doctor Benaprès, tornada fins la Fragata, Nou, Major, Ajuntament, Baluard
de Santa TeclaC
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
28 29
Per a qualsevol mortal mínimament curiós, la troballa
inesperada d’una cosa delectable que, potser, buscàvem
incertament des de feia temps o bé teníem en l’oblit, sol
provocar-nos un sentiment de satisfacció extraordinària.
Aquesta sensació l’he experimentat no fa gaire amb la tro-
balla d’un retall perdut de l’Eco en el qual, el nostre literat
Ramon Planes encetava, amb prosa fèrtil, la Festa Major
de l’any 1964.
Deia Planes en un text en castellà perquè, aleshores, el
“caudillo” encara condicionava la nostra manera pública de
ser: Hoy, en la víspera de San Bartolomé, cuando el Sitges
refinado y turístico, por bajo del cual corren, sin embargo,
las más puras esencias populares, va a celebrar su Fiesta
Mayor, reviviremos los tiempos de antaño, dando a la pu-
blicidad un sabroso documento que procede de los archivos
de Casa Bofill que, como es sabido, fue una de las familias
más destacadas en el “Sitges dels nostres avis”. Després d’a-
questa arrencada lírica, l’escriptor ja no s’entreté i comenta
la descoberta que ha fet. Ens diu que, el papel no lleva fec-
ha, aunque podemos conjetuar que data, cuando menos, de
cien años atrás, i afegeix, un fet molt important en aquests
casos, que el que transcribe no quita ni pone haches ni co-
mas. Amb aquests advertiments, Planes inicia la transcrip-
ció del document que diu així: A los Señores, Alcalde, y los
demás del Ayuntamiento Constitucional de esta Villa. Se les
pide con licencia de Vds. para selebrar la fiesta del patrón
Sn. Bartolomé con el vayle de la patera con la costumbre
de gratificar el dicho vayle con la compaciva de un cordero
de 40 carniceras o dos de 20, y demás 4 duros y 2 libras de
pólbora que se gasta entermedio del vayle que se recaresen
por los parlamientos, y un puesto por ensesarse (Tirant,
Eco núm. 3786 de 23-8-1964).
Renoi, què se sap del ball de La Patera? Certament, molt
poca cosa, i la poca que sabem la devem al folklorista Joan
Amades. D’entrada ens diu que, La Patera, és la representa-
ció més important d’aquest gènere a casa nostra de les que
ha assolit gairebé la nostra generació (Joan Amades, Cos-
tumari Català). Però, malgrat la importància susdita, en
l’obra cabdal de l’autor sols hi ha una única referència del
EL QuE ENS FALtAVA...
uN BALL DE MOROS i CRiStiANS
Blai Fontanals i Argenter
En la seva columna a L’Eco de la Festa Major de 1964, Ramon Planes destaca la troballa del ball de la Patera, entremés que hauria estat típic a Sitges i igualada
28 29
Per a qualsevol mortal mínimament curiós, la troballa
inesperada d’una cosa delectable que, potser, buscàvem
incertament des de feia temps o bé teníem en l’oblit, sol
provocar-nos un sentiment de satisfacció extraordinària.
Aquesta sensació l’he experimentat no fa gaire amb la tro-
balla d’un retall perdut de l’Eco en el qual, el nostre literat
Ramon Planes encetava, amb prosa fèrtil, la Festa Major
de l’any 1964.
Deia Planes en un text en castellà perquè, aleshores, el
“caudillo” encara condicionava la nostra manera pública de
ser: Hoy, en la víspera de San Bartolomé, cuando el Sitges
refinado y turístico, por bajo del cual corren, sin embargo,
las más puras esencias populares, va a celebrar su Fiesta
Mayor, reviviremos los tiempos de antaño, dando a la pu-
blicidad un sabroso documento que procede de los archivos
de Casa Bofill que, como es sabido, fue una de las familias
más destacadas en el “Sitges dels nostres avis”. Després d’a-
questa arrencada lírica, l’escriptor ja no s’entreté i comenta
la descoberta que ha fet. Ens diu que, el papel no lleva fec-
ha, aunque podemos conjetuar que data, cuando menos, de
cien años atrás, i afegeix, un fet molt important en aquests
casos, que el que transcribe no quita ni pone haches ni co-
mas. Amb aquests advertiments, Planes inicia la transcrip-
ció del document que diu així: A los Señores, Alcalde, y los
demás del Ayuntamiento Constitucional de esta Villa. Se les
pide con licencia de Vds. para selebrar la fiesta del patrón
Sn. Bartolomé con el vayle de la patera con la costumbre
de gratificar el dicho vayle con la compaciva de un cordero
de 40 carniceras o dos de 20, y demás 4 duros y 2 libras de
pólbora que se gasta entermedio del vayle que se recaresen
por los parlamientos, y un puesto por ensesarse (Tirant,
Eco núm. 3786 de 23-8-1964).
Renoi, què se sap del ball de La Patera? Certament, molt
poca cosa, i la poca que sabem la devem al folklorista Joan
Amades. D’entrada ens diu que, La Patera, és la representa-
ció més important d’aquest gènere a casa nostra de les que
ha assolit gairebé la nostra generació (Joan Amades, Cos-
tumari Català). Però, malgrat la importància susdita, en
l’obra cabdal de l’autor sols hi ha una única referència del
EL QuE ENS FALtAVA...
uN BALL DE MOROS i CRiStiANS
Blai Fontanals i Argenter
En la seva columna a L’Eco de la Festa Major de 1964, Ramon Planes destaca la troballa del ball de la Patera, entremés que hauria estat típic a Sitges i igualada
30
ball, per la qual cosa cal creure que ja s’hauria vo-
latilitzat de la memòria general. Malauradament,
per a nosaltres, la versió que recull el Costumari
Català en l’apartat de “danses dramàtiques”, no és
la desitjada versió sitgetana, sinó, un Entremès tí-
pic de la ciutat d’Igualada [que encara es ballava
al segle XVII], que participa de dansa i de com-
posició dramàtica i es representa cada any per la
diada de sant Bartomeu apòstol (A. M. Alcover i F.
de B. Moll. Diccionari Català-Valencià-Balear, op
cit Arxiu Municipal d’Igualada). El folklore, doncs,
torna a emparentar-nos amb els igualadins. Amb-
dues poblacions tenim Sant Bartomeu com a patró
i dansem, amb totes les diferències folklòriques
que es vulgui, uns balls comuns com són la Moi-
xiganga, els Cercolets, els Pastorets, els Diables,
(gegants i nans, per descomptat) i, ara, la Patera.
Però, no perdem Amades... A Igualada s’havia fet
una representació d’una brega entre moros i cata-
lans, qualificada amb el nom estrany de Patera de
significació recte desconegut. Una representació semblant
va fer-se a la primeria del segle XV, en ocasió de l’estada
en aquella ciutat de Ferran d’Antequera l’anomenaven la
Turquia, i simulava una acció de pirateria, la presa d’una
nau turca per part dels cristians i la defensa de la galera
pels otomans. Fou muntada una simulada nau al mig de la
plaça, la possessió de la qual es disputaven els dos bàndols.
Sembla que ben ençà de la XVIII.ª centúria, la representa-
ció va sofrir una reforma. Seguint els corrents del temps, fo-
ren dictats el parlaments en castellà i el sentit de la comèdia
fou alterat, de manera que, en lloc d’un episodi de pirateria,
vingué a figurar una escena de lluita per la reconquesta.
Intervenien en la masega un gran nombre de figurants
armats fins a les dents i vestits amb robes llampants, els
quals simulaven diversos càrrecs i dignitats de l’un i l’altre
partit, i pronunciaven llargs parlaments per tal de veure
si arribaven a un acord que no assolien, i després de molt
parlamentar acabaven per dirimir les diferències amb les
armes (Joan Amades, Costumari Català).
Sense cap altra alternativa, la versió igualadina de La
Patera és tot el que tenim per fer-nos una idea de com po-
dria haver estat la representació local. Però, perquè hi pu-
gueu dir la vostra, cal abans que transcrigui la part final de
la sol·licitud del cap de colla del ball. Preneu-vos la lectura
en calma perquè la prosa és cada cop més enrevessada.
Idm., se les pide con licencia de Vds. que dejen los vestidos
de los Reyes que llebaron los demás años que los sacaron
del Teatro y se les pide por el Rey moro una capa, y dos co-
tas una por el enbajador y otra por el general los poms del
manto de pilad por el Rey Cristiano bestido entero, y aran
la bondad de dejarnos las espadas que tienen en la misma
casa para aser el dicho vayle y sin rraver ningún daño. Y
aran la bondad de decir en el carpintero de la misma que
arregle seis vigas [biga: Carro tirat per dos cavalls usat
per a la guerra, les curses i el transport] con los caballos
guarnecidos lo mismo quel otro año para que la gente no se
meten adentro con nosotros adestorvarnos. Se les pide por
fabor que se distinga pronto porqué el tiempo es corto y se
Ambdues poblacions tenim Sant Bartomeu com a patró i dansem
balls comuns com la Moixiganga, els Cercolets, els Pastorets, els
Diables i, ara, la Patera
31
tienen que enseñar muchos individos aún que nos susede
como el año pesado. Dn. Juan Jon, alias, Bod. Director.” (Ti-
rant, Eco núm. 3786 de 23-8-1964).
Destriant pacientment el text, hom s’adona de la importàn-
cia del document en si. Per la forma d’expressar-se i, entre-
veient una connexió amb Igualada, a mi em sembla factible
datar les actuacions de La Patera sitgetana entre els segles
XVII-XVIII. Aquesta datació és una opinió ben personal
fonamentada en tres coses: El fet que 50 anys enrere ningú
tenia la més mínima notícia del ball. La forma d’expressió
del redactat en general. I, sobre tot, per l‘arcaica forma
de representar-se improvisant un escenari encerclant sis
carros amb cavalls, para que la gente no se meten adentro
con nosotros adestorvarnos. Una pràctica que, a Sitges, no
en teníem precedents.
Però, parlem del ball en si. Quines dades en tenim? És irre-
futable, pel que es diu, que les representacions se succeïen
formant part del programa de la Festa Major, això es des-
prèn de les frases: lo mismo quel otro año... i, con
la costumbre de gratificar el dicho vayle. Que era
un ball amb parlamientos, basat amb una brega
entre moros i cristians. El tipus de vestuari, l’ar-
mament sol, i els personatges que se citen (el Rey
moro, el Rey Cristiano, el enbajador i el general)
així ens ho confirmen. Ja fos amb vaixells o sen-
se, m’inclino a creure que l’argument de la nostra
Patera seria aquell de patró més antic que simu-
lava una acció de pirateria, de les quals la nos-
tra història n’està farcida i les nostres Costes de
Garraf i el record de les dues fragates de defensa
que teníem en són un bon testimoni. El fet de de-
manar una subvenció en metàl·lic de 2 libras de
pólbora que se gasta entermedio del vayle, con-
firma una baralla a trets entre els dos bàndols,
a cadascun dels quals hi hauria una tropa ben
nombrosa. Així ho evidencia la frase: se tienen
que enseñar muchos individos als quals caldria
en certa manera recompensar amb un cordero de
40 carniceras, és a dir, amb 16 quilos de carn.
Queden com a judici dubtós dues qüestions. Una
los vestidos de los Reyes. A què es refereix? Als
personatges de l’obra o, contràriament, a uns ves-
tits que s’utilitzarien, el 5 de gener, per a l’arriba-
da dels reis d’Orient? L’altra qüestió és aclarir qui
era el tal Dn. Juan Jon, alias, Bod. Director. Seria
un anglès perdut ja per aquestes terres?
I, per acabar, notis la pinzellada teatral que
el document aporta. Ja existia un Teatro. La frase: los
poms del manto de pilad, que, sens dubte, es refereix
al mantell del governador de Judea, Ponç Pilat, deixa
entreveure l’existència d’un vestuari propi que utilit-
zaria un elenc d’aficionats locals, que representarien
assíduament tot un clàssic, La Passió.
L’any 1964, la notícia de Ramon Planes, passà gairebé
sense pena ni glòria. Veurem, si ara, se’n pot treure més bon
profit. Bona Festa Major.
La Patera representava una brega entre moros i catalans, en la lluita per la reconquesta. La Patera sitgetana simularia una acció de pirateria de les Costes del Garraf entre els s. XVii-XViii
Fotografia antiquíssima de Gaietà Benaprés, que pertanyia
a la seva filla, Rita Benaprés, d’un ball de moros i cristians, que té totes les traces de ser
el ball La Patera. Procedència: Biblioteca-arxiu Frederic
Malagelada i Benaprés
30
ball, per la qual cosa cal creure que ja s’hauria vo-
latilitzat de la memòria general. Malauradament,
per a nosaltres, la versió que recull el Costumari
Català en l’apartat de “danses dramàtiques”, no és
la desitjada versió sitgetana, sinó, un Entremès tí-
pic de la ciutat d’Igualada [que encara es ballava
al segle XVII], que participa de dansa i de com-
posició dramàtica i es representa cada any per la
diada de sant Bartomeu apòstol (A. M. Alcover i F.
de B. Moll. Diccionari Català-Valencià-Balear, op
cit Arxiu Municipal d’Igualada). El folklore, doncs,
torna a emparentar-nos amb els igualadins. Amb-
dues poblacions tenim Sant Bartomeu com a patró
i dansem, amb totes les diferències folklòriques
que es vulgui, uns balls comuns com són la Moi-
xiganga, els Cercolets, els Pastorets, els Diables,
(gegants i nans, per descomptat) i, ara, la Patera.
Però, no perdem Amades... A Igualada s’havia fet
una representació d’una brega entre moros i cata-
lans, qualificada amb el nom estrany de Patera de
significació recte desconegut. Una representació semblant
va fer-se a la primeria del segle XV, en ocasió de l’estada
en aquella ciutat de Ferran d’Antequera l’anomenaven la
Turquia, i simulava una acció de pirateria, la presa d’una
nau turca per part dels cristians i la defensa de la galera
pels otomans. Fou muntada una simulada nau al mig de la
plaça, la possessió de la qual es disputaven els dos bàndols.
Sembla que ben ençà de la XVIII.ª centúria, la representa-
ció va sofrir una reforma. Seguint els corrents del temps, fo-
ren dictats el parlaments en castellà i el sentit de la comèdia
fou alterat, de manera que, en lloc d’un episodi de pirateria,
vingué a figurar una escena de lluita per la reconquesta.
Intervenien en la masega un gran nombre de figurants
armats fins a les dents i vestits amb robes llampants, els
quals simulaven diversos càrrecs i dignitats de l’un i l’altre
partit, i pronunciaven llargs parlaments per tal de veure
si arribaven a un acord que no assolien, i després de molt
parlamentar acabaven per dirimir les diferències amb les
armes (Joan Amades, Costumari Català).
Sense cap altra alternativa, la versió igualadina de La
Patera és tot el que tenim per fer-nos una idea de com po-
dria haver estat la representació local. Però, perquè hi pu-
gueu dir la vostra, cal abans que transcrigui la part final de
la sol·licitud del cap de colla del ball. Preneu-vos la lectura
en calma perquè la prosa és cada cop més enrevessada.
Idm., se les pide con licencia de Vds. que dejen los vestidos
de los Reyes que llebaron los demás años que los sacaron
del Teatro y se les pide por el Rey moro una capa, y dos co-
tas una por el enbajador y otra por el general los poms del
manto de pilad por el Rey Cristiano bestido entero, y aran
la bondad de dejarnos las espadas que tienen en la misma
casa para aser el dicho vayle y sin rraver ningún daño. Y
aran la bondad de decir en el carpintero de la misma que
arregle seis vigas [biga: Carro tirat per dos cavalls usat
per a la guerra, les curses i el transport] con los caballos
guarnecidos lo mismo quel otro año para que la gente no se
meten adentro con nosotros adestorvarnos. Se les pide por
fabor que se distinga pronto porqué el tiempo es corto y se
Ambdues poblacions tenim Sant Bartomeu com a patró i dansem
balls comuns com la Moixiganga, els Cercolets, els Pastorets, els
Diables i, ara, la Patera
31
tienen que enseñar muchos individos aún que nos susede
como el año pesado. Dn. Juan Jon, alias, Bod. Director.” (Ti-
rant, Eco núm. 3786 de 23-8-1964).
Destriant pacientment el text, hom s’adona de la importàn-
cia del document en si. Per la forma d’expressar-se i, entre-
veient una connexió amb Igualada, a mi em sembla factible
datar les actuacions de La Patera sitgetana entre els segles
XVII-XVIII. Aquesta datació és una opinió ben personal
fonamentada en tres coses: El fet que 50 anys enrere ningú
tenia la més mínima notícia del ball. La forma d’expressió
del redactat en general. I, sobre tot, per l‘arcaica forma
de representar-se improvisant un escenari encerclant sis
carros amb cavalls, para que la gente no se meten adentro
con nosotros adestorvarnos. Una pràctica que, a Sitges, no
en teníem precedents.
Però, parlem del ball en si. Quines dades en tenim? És irre-
futable, pel que es diu, que les representacions se succeïen
formant part del programa de la Festa Major, això es des-
prèn de les frases: lo mismo quel otro año... i, con
la costumbre de gratificar el dicho vayle. Que era
un ball amb parlamientos, basat amb una brega
entre moros i cristians. El tipus de vestuari, l’ar-
mament sol, i els personatges que se citen (el Rey
moro, el Rey Cristiano, el enbajador i el general)
així ens ho confirmen. Ja fos amb vaixells o sen-
se, m’inclino a creure que l’argument de la nostra
Patera seria aquell de patró més antic que simu-
lava una acció de pirateria, de les quals la nos-
tra història n’està farcida i les nostres Costes de
Garraf i el record de les dues fragates de defensa
que teníem en són un bon testimoni. El fet de de-
manar una subvenció en metàl·lic de 2 libras de
pólbora que se gasta entermedio del vayle, con-
firma una baralla a trets entre els dos bàndols,
a cadascun dels quals hi hauria una tropa ben
nombrosa. Així ho evidencia la frase: se tienen
que enseñar muchos individos als quals caldria
en certa manera recompensar amb un cordero de
40 carniceras, és a dir, amb 16 quilos de carn.
Queden com a judici dubtós dues qüestions. Una
los vestidos de los Reyes. A què es refereix? Als
personatges de l’obra o, contràriament, a uns ves-
tits que s’utilitzarien, el 5 de gener, per a l’arriba-
da dels reis d’Orient? L’altra qüestió és aclarir qui
era el tal Dn. Juan Jon, alias, Bod. Director. Seria
un anglès perdut ja per aquestes terres?
I, per acabar, notis la pinzellada teatral que
el document aporta. Ja existia un Teatro. La frase: los
poms del manto de pilad, que, sens dubte, es refereix
al mantell del governador de Judea, Ponç Pilat, deixa
entreveure l’existència d’un vestuari propi que utilit-
zaria un elenc d’aficionats locals, que representarien
assíduament tot un clàssic, La Passió.
L’any 1964, la notícia de Ramon Planes, passà gairebé
sense pena ni glòria. Veurem, si ara, se’n pot treure més bon
profit. Bona Festa Major.
La Patera representava una brega entre moros i catalans, en la lluita per la reconquesta. La Patera sitgetana simularia una acció de pirateria de les Costes del Garraf entre els s. XVii-XViii
Fotografia antiquíssima de Gaietà Benaprés, que pertanyia
a la seva filla, Rita Benaprés, d’un ball de moros i cristians, que té totes les traces de ser
el ball La Patera. Procedència: Biblioteca-arxiu Frederic
Malagelada i Benaprés
conversa de Festa major
32
Puntualíssima i amb nervi. Els seus
ulls blaus arriben abans que ella i s’im-
posen amb presència. Quedem davant
de l’Ajuntament amb la Marga Do-
mingo, que, igual de puntual, caçarà
alguns moments d’aquesta conversa.
Avui la Carola Fernández també es po-
sarà davant d’una càmera i a tir de les
meves preguntes, de manera semblant
i alhora diferent de com ho marca la
seva professió. I és que la Carola és
la narradora de la Festa Major des de
l’any 2006, quan va entrar a treballar
com a periodista de Maricel TV. Preci-
sament, es va estrenar com a locutora
en directe per a una sortida d’ofici. La
seva feina consisteix en explicar la Fes-
ta a aquelles persones que no hi poden
ser de forma presencial i perquè els
altres que sí que hi som, la puguem
gaudir també en diferit i reviure-la
tantes vegades com volguem durant
l’any. Parlem amb calma, en un racó
del Racó de la Calma, sota els xiscles
de les orenetes i l’objectiu de la Marga.
Els seus inicis a la televisió local van
estar marcats per la il·lusió: era el seu
poble, la seva televisió, la seva Festa
Major. Però la consciència de la gran
responsabilitat que tenia entre mans
li va venir després del primer directe,
quan, m’explica una anècdota, es va
equivocar amb el nom de la Gegan-
ta: En acabar la retransmissió van
venir nens, pares, molta gent a dir-
me que m’havia equivocat. Jo sabia
realment com es deia i m’ho havia
preparat, però en el moment del di-
recte, dels nervis, em vaig equivocar.
Quan vaig veure que em corregien,
fins i tot nens, vaig sentir el pes de
la responsabilitat i vaig entendre
la importància del rigor. I remarca
com, amb el temps, ha après que les
retransmissions folklòriques, les
que van lligades a la identitat i la
idiosincràsia d’un municipi i gene-
“per explicar la Fes ta , cal sentir -la”
per
Lídia Gázquezperiodista
conversa amb
CAROLA FERNáNDEznArrAdorA de lA FestA
conversa de Festa major
33
ren tant sentiment, han de ser espe-
cialment rigoroses.
Quan li pregunto com es viu aques-
ta experiència d’explicar la Festa, ella
no em parla tant de coneixement, que
també, perquè s’envolta dels millors
experts en folklore per retransmetre-
la, sinó sobretot de sentiments. És ben
cert, no sortim a veure la Festa, sortim
a sentir-la, amb tots els sentits i l’àni-
ma. I el gran repte, destaca la Carola,
és fer sentir allò que la narradora sent
a aquell que la veu des de casa, des de
lluny. Volem sentir l’olor de la pólvora,
el brogit de la gent, l’esclat de les gra-
lles, la calor del sol sobre els nostres
caps: La fita que em marco cada any,
des del primer moment fins a l’úl-
tim, és que qui està a l’altra banda de
la TV senti el que jo estic sentint. Per
a mi el gran premi és quan algú ve i
em diu: “Carola, ho he estat veient i
m’he emocionat”. Per a mi aquesta és
la gran recompensa.
I ella en pot parlar molt de sentiments
per la Festa. Com a sitgetana sempre
l’ha viscuda, ja des de ben menuda, i
més tard, com una de les primeres no-
ies que va sortir com a timbalera dels
Diables de l’Agrupació. L’any 1991,
quan la Carola tenia 14 anys, ella i unes
amigues, van proposar-se participar-hi
com a timbaleres de foc, quan encara
es podia sortir a la Festa sent menor
de 18 anys. Tot i que hi havia algunes
noies, no era gaire comú que hi sor-
tissin. Per exemple, recorda que lla-
vors el Drac no portava noies. Era tan
poc comú, que quan es van presentar
a l’Agrupació per manifestar els seus
desitjos, la colla de timbals de l’entitat
va tenir moltes discussions internes:
Però nosaltres, tossudes com mules,
amb aquella edat que et penses que
et menges el món, vam insistir-hi.
Després de moltes pegues, elles matei-
xes van fer-se les samarretes, van fer-se
amb el logo, el van imprimir, s’ho van
fer tot elles... i sí, ho van aconseguir.
Tot no van ser entrebancs, però. Al-
gunes persones de l’Agrupació els van
donar suport. I la Carola té un record
especial pels que, d’alguna manera, les
van apadrinar: en Miru i en Guirru. Ho
recordo com una cosa meravellosa. I
ho vaig mantenir, al 2006 encara
era timbalera, ens vam fer molt amb
la colla dels Diables de l’Agrupació. I
ens vam convertir una mica en “les
nenes” de la colla.
Tanmateix, a partir d’aquell any, la
relació amb la Festa canviaria, combi-
nant la seva feina com a periodista de
Maricel TV amb la de timbalera fins
que es va convertir en la directora de
la televisió i va haver de penjar el tim-
bal. És cert, que en uns anys ho hagués
acabat deixant, perquè com ella diu, no
li agrada eternitzar-se en res i totes les
coses tenen les seves etapes. Però tam-
bé em confessa haver-se quedat amb
l’espineta d’haver provat altres balls,
com per exemple, el de Gitanes.
La maternitat li ha canviat la vida i si
abans el sacrifici de treballar per Fes-
ta Major era no poder participar com
a timbalera, ara és esgarrapar més
temps per viure-la al costat de la Greta,
la seva filla. Però treballar a la televisió
també té les seves recompenses, reco-
neix: veure-ho tot des de primera fila
i comptar amb els millors experts que
li expliquen in situ tots els detalls de la
Festa i que, de forma altruista, li donen
suport durant els directes. Això és tot
un privilegi.
A la pregunta de fins quan creu que
estarà fent aquesta feina, em respon
que no ho sap, recuperant la seva vo-
luntat de no eternitzar-se en les coses i
amb una anècdota prou divertida amb
SEGuEI A LA PÀGINA SEGÜENT >
conversa de Festa major
32
Puntualíssima i amb nervi. Els seus
ulls blaus arriben abans que ella i s’im-
posen amb presència. Quedem davant
de l’Ajuntament amb la Marga Do-
mingo, que, igual de puntual, caçarà
alguns moments d’aquesta conversa.
Avui la Carola Fernández també es po-
sarà davant d’una càmera i a tir de les
meves preguntes, de manera semblant
i alhora diferent de com ho marca la
seva professió. I és que la Carola és
la narradora de la Festa Major des de
l’any 2006, quan va entrar a treballar
com a periodista de Maricel TV. Preci-
sament, es va estrenar com a locutora
en directe per a una sortida d’ofici. La
seva feina consisteix en explicar la Fes-
ta a aquelles persones que no hi poden
ser de forma presencial i perquè els
altres que sí que hi som, la puguem
gaudir també en diferit i reviure-la
tantes vegades com volguem durant
l’any. Parlem amb calma, en un racó
del Racó de la Calma, sota els xiscles
de les orenetes i l’objectiu de la Marga.
Els seus inicis a la televisió local van
estar marcats per la il·lusió: era el seu
poble, la seva televisió, la seva Festa
Major. Però la consciència de la gran
responsabilitat que tenia entre mans
li va venir després del primer directe,
quan, m’explica una anècdota, es va
equivocar amb el nom de la Gegan-
ta: En acabar la retransmissió van
venir nens, pares, molta gent a dir-
me que m’havia equivocat. Jo sabia
realment com es deia i m’ho havia
preparat, però en el moment del di-
recte, dels nervis, em vaig equivocar.
Quan vaig veure que em corregien,
fins i tot nens, vaig sentir el pes de
la responsabilitat i vaig entendre
la importància del rigor. I remarca
com, amb el temps, ha après que les
retransmissions folklòriques, les
que van lligades a la identitat i la
idiosincràsia d’un municipi i gene-
“per explicar la Fes ta , cal sentir -la”
per
Lídia Gázquezperiodista
conversa amb
CAROLA FERNáNDEznArrAdorA de lA FestA
conversa de Festa major
33
ren tant sentiment, han de ser espe-
cialment rigoroses.
Quan li pregunto com es viu aques-
ta experiència d’explicar la Festa, ella
no em parla tant de coneixement, que
també, perquè s’envolta dels millors
experts en folklore per retransmetre-
la, sinó sobretot de sentiments. És ben
cert, no sortim a veure la Festa, sortim
a sentir-la, amb tots els sentits i l’àni-
ma. I el gran repte, destaca la Carola,
és fer sentir allò que la narradora sent
a aquell que la veu des de casa, des de
lluny. Volem sentir l’olor de la pólvora,
el brogit de la gent, l’esclat de les gra-
lles, la calor del sol sobre els nostres
caps: La fita que em marco cada any,
des del primer moment fins a l’úl-
tim, és que qui està a l’altra banda de
la TV senti el que jo estic sentint. Per
a mi el gran premi és quan algú ve i
em diu: “Carola, ho he estat veient i
m’he emocionat”. Per a mi aquesta és
la gran recompensa.
I ella en pot parlar molt de sentiments
per la Festa. Com a sitgetana sempre
l’ha viscuda, ja des de ben menuda, i
més tard, com una de les primeres no-
ies que va sortir com a timbalera dels
Diables de l’Agrupació. L’any 1991,
quan la Carola tenia 14 anys, ella i unes
amigues, van proposar-se participar-hi
com a timbaleres de foc, quan encara
es podia sortir a la Festa sent menor
de 18 anys. Tot i que hi havia algunes
noies, no era gaire comú que hi sor-
tissin. Per exemple, recorda que lla-
vors el Drac no portava noies. Era tan
poc comú, que quan es van presentar
a l’Agrupació per manifestar els seus
desitjos, la colla de timbals de l’entitat
va tenir moltes discussions internes:
Però nosaltres, tossudes com mules,
amb aquella edat que et penses que
et menges el món, vam insistir-hi.
Després de moltes pegues, elles matei-
xes van fer-se les samarretes, van fer-se
amb el logo, el van imprimir, s’ho van
fer tot elles... i sí, ho van aconseguir.
Tot no van ser entrebancs, però. Al-
gunes persones de l’Agrupació els van
donar suport. I la Carola té un record
especial pels que, d’alguna manera, les
van apadrinar: en Miru i en Guirru. Ho
recordo com una cosa meravellosa. I
ho vaig mantenir, al 2006 encara
era timbalera, ens vam fer molt amb
la colla dels Diables de l’Agrupació. I
ens vam convertir una mica en “les
nenes” de la colla.
Tanmateix, a partir d’aquell any, la
relació amb la Festa canviaria, combi-
nant la seva feina com a periodista de
Maricel TV amb la de timbalera fins
que es va convertir en la directora de
la televisió i va haver de penjar el tim-
bal. És cert, que en uns anys ho hagués
acabat deixant, perquè com ella diu, no
li agrada eternitzar-se en res i totes les
coses tenen les seves etapes. Però tam-
bé em confessa haver-se quedat amb
l’espineta d’haver provat altres balls,
com per exemple, el de Gitanes.
La maternitat li ha canviat la vida i si
abans el sacrifici de treballar per Fes-
ta Major era no poder participar com
a timbalera, ara és esgarrapar més
temps per viure-la al costat de la Greta,
la seva filla. Però treballar a la televisió
també té les seves recompenses, reco-
neix: veure-ho tot des de primera fila
i comptar amb els millors experts que
li expliquen in situ tots els detalls de la
Festa i que, de forma altruista, li donen
suport durant els directes. Això és tot
un privilegi.
A la pregunta de fins quan creu que
estarà fent aquesta feina, em respon
que no ho sap, recuperant la seva vo-
luntat de no eternitzar-se en les coses i
amb una anècdota prou divertida amb
SEGuEI A LA PÀGINA SEGÜENT >
Conversa de Festa Major
34
la qual riem de valent entre bromes:
Són molts anys, Lídia, hi haurà gent
a qui li agradaré, dic jo, però segur
que hi ha gent que pensa: “No m’a-
grada aquesta noia”. I pobra aques-
ta persona a qui no li agrado! M’ha
passat més d’una vegada, que m’han
parat mares pel carrer i m’han dit:
“Mira no saps com n’estic de tu, dino
amb tu cada dia, estic farta de tu i
de la teva veu, farta! Jo em quedo
així com parada... I continuen: “És
que el meu fill/a només vol dinar
amb la FM. I vinga a posar el vídeo
una vegada i una altra...” Aleshores,
quan ho miro a casa, penso: és que si
s’han de passar 3 mesos, 1 any, no sé,
cada dia del món, amb la meva veu
de fons, jo potser també em cansaria.
Això sí, el dia que pengi el micròfon,
ho té claríssim, la Carola vol viure la
Festa al costat de la Greta, la seva fi-
lla: emocionar-se amb ella, ser la nar-
radora d’altres històries, però, ja com
a mare: Vull estar amb ella, no per-
dre’m cap detall, per exemple: quan
vingui el Drac abraçar-la, dir-li que
no passa res, explicar-li la història
de la bèstia, que és un Drac que ve
del mar... No m’ho vull perdre això. I
també voldrà ser una espectadora més,
que hi hagi un relleu a Maricel TV i
que l’equip que la substitueixi a ella i
als companys siguin capaços de co-
municar aquest sentiment del que ella
parlava: Que la sentin, perquè segur
que si la senten i són professionals,
sabran transmetre-la. Mentrestant,
continuarem escoltant la seva veu nar-
rant les imatges, dibuixant olors i sons,
històries de Festa Major. Una veu que
va més enllà d’unes cordes vocals i un
ofici, amb vocació de canalitzar un sen-
timent que porta ben endins i arrelat
des de sempre i que cada any aboca
també amb el cor a través de les nos-
tres pantalles.
CONCURSFOTOGRÀFIC DE FESTA MAJORA INSTAGRAM
3r
1r 2n 3r
Hashtag del concurs:
#fmsitgesABPS
PREMIS
del 19 al 29 d'agost de 2015
Les 30 millors fotografies s’exhibiran en una exposiciódel 18 al 22 de setembre a l’Escorxador
Consulta les bases del concurs a la web de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges:www.agrupasitges.cat
ORGANITZA: COL·LABORA:
Sopar per a dues persones al Restaurant La Salseta+ Llibre dels Falcons de Sitges+ Samarreta de l’ABPS
Sopar per a dues personesal Bar El Cable+ Llibre dels Falcons de Sitges+ Samarreta de l’ABPS
Llibre dels Falcons de Sitges + Samarreta de l’ABPS
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
Conversa de Festa Major
34
la qual riem de valent entre bromes:
Són molts anys, Lídia, hi haurà gent
a qui li agradaré, dic jo, però segur
que hi ha gent que pensa: “No m’a-
grada aquesta noia”. I pobra aques-
ta persona a qui no li agrado! M’ha
passat més d’una vegada, que m’han
parat mares pel carrer i m’han dit:
“Mira no saps com n’estic de tu, dino
amb tu cada dia, estic farta de tu i
de la teva veu, farta! Jo em quedo
així com parada... I continuen: “És
que el meu fill/a només vol dinar
amb la FM. I vinga a posar el vídeo
una vegada i una altra...” Aleshores,
quan ho miro a casa, penso: és que si
s’han de passar 3 mesos, 1 any, no sé,
cada dia del món, amb la meva veu
de fons, jo potser també em cansaria.
Això sí, el dia que pengi el micròfon,
ho té claríssim, la Carola vol viure la
Festa al costat de la Greta, la seva fi-
lla: emocionar-se amb ella, ser la nar-
radora d’altres històries, però, ja com
a mare: Vull estar amb ella, no per-
dre’m cap detall, per exemple: quan
vingui el Drac abraçar-la, dir-li que
no passa res, explicar-li la història
de la bèstia, que és un Drac que ve
del mar... No m’ho vull perdre això. I
també voldrà ser una espectadora més,
que hi hagi un relleu a Maricel TV i
que l’equip que la substitueixi a ella i
als companys siguin capaços de co-
municar aquest sentiment del que ella
parlava: Que la sentin, perquè segur
que si la senten i són professionals,
sabran transmetre-la. Mentrestant,
continuarem escoltant la seva veu nar-
rant les imatges, dibuixant olors i sons,
històries de Festa Major. Una veu que
va més enllà d’unes cordes vocals i un
ofici, amb vocació de canalitzar un sen-
timent que porta ben endins i arrelat
des de sempre i que cada any aboca
també amb el cor a través de les nos-
tres pantalles.
CONCURSFOTOGRÀFIC DE FESTA MAJORA INSTAGRAM
3r
1r 2n 3r
Hashtag del concurs:
#fmsitgesABPS
PREMIS
del 19 al 29 d'agost de 2015
Les 30 millors fotografies s’exhibiran en una exposiciódel 18 al 22 de setembre a l’Escorxador
Consulta les bases del concurs a la web de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges:www.agrupasitges.cat
ORGANITZA: COL·LABORA:
Sopar per a dues persones al Restaurant La Salseta+ Llibre dels Falcons de Sitges+ Samarreta de l’ABPS
Sopar per a dues personesal Bar El Cable+ Llibre dels Falcons de Sitges+ Samarreta de l’ABPS
Llibre dels Falcons de Sitges + Samarreta de l’ABPS
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
36 37
LA FEStA MAJORDuRANt ELS ANYS DE
LA SEGONA REPÚBLiCA ESPANYOLA
Ventura Sella Barrachina
El 14 d’abril de l’any 1931, com és prou sabut, s’instaurà
la segona República espanyola. El canvi de règim havia
d’incidir també en la nostra festa. A la primera festa major
que se celebrava sota el nou règim era alcalde de Sitges el
Sr. Josep Costa i Canal, del Partit dels Socialistes.
L’ambient del poble era dividit entre els defensors de la fes-
ta i les noves autoritats que no la veien bé. L’Ajuntament
encarregà l’organització de la festa a la Societat d’Atracció
de Forasters, presidida pel Sr. Manuel Sabater.
Indici que hi havia mala maror és un escrit de Josep Clarà i
Olivella, publicat al setmanari El Eco de Sitges, on descriu
entusiàsticament la festa major i acaba demanant als sit-
getans, amants de la tradició, que no deixin perdre aques-
ta festa que forjaren els avantpassats i que es facin dignes
successors d’ells.
Era sense mena de dubte una rèplica a la proposta pre-
sentada, en un anterior ple municipal, pels regidors Vidal,
Santaló i Curtiada, en nom dels que no simpatitzaven amb
els actes d’ostentació de fanatisme religiós i que demana-
ven que es prohibís d’una manera taxativa tota manifesta-
ció religiosa feta fora del clos de la jurisdicció eclesiàtica.
36 37
LA FEStA MAJORDuRANt ELS ANYS DE
LA SEGONA REPÚBLiCA ESPANYOLA
Ventura Sella Barrachina
El 14 d’abril de l’any 1931, com és prou sabut, s’instaurà
la segona República espanyola. El canvi de règim havia
d’incidir també en la nostra festa. A la primera festa major
que se celebrava sota el nou règim era alcalde de Sitges el
Sr. Josep Costa i Canal, del Partit dels Socialistes.
L’ambient del poble era dividit entre els defensors de la fes-
ta i les noves autoritats que no la veien bé. L’Ajuntament
encarregà l’organització de la festa a la Societat d’Atracció
de Forasters, presidida pel Sr. Manuel Sabater.
Indici que hi havia mala maror és un escrit de Josep Clarà i
Olivella, publicat al setmanari El Eco de Sitges, on descriu
entusiàsticament la festa major i acaba demanant als sit-
getans, amants de la tradició, que no deixin perdre aques-
ta festa que forjaren els avantpassats i que es facin dignes
successors d’ells.
Era sense mena de dubte una rèplica a la proposta pre-
sentada, en un anterior ple municipal, pels regidors Vidal,
Santaló i Curtiada, en nom dels que no simpatitzaven amb
els actes d’ostentació de fanatisme religiós i que demana-
ven que es prohibís d’una manera taxativa tota manifesta-
ció religiosa feta fora del clos de la jurisdicció eclesiàtica.
38
Al marge de la polèmica, la festa major d’aquest any 1931
seguí la pauta de les anteriors. Sortiren els gegants, els caps
grossos, la fera foguera i els balls tradicionals: els diables,
els bastons, els cercolets, els pastorets i la moixiganga.
Amb la particularitat que ni l’alcalde ni cap regidor assisti-
ren a cap acte religiós, és a dir als trasllat dels tabernacles,
el dia de la vigília, a l’ofici del dia del sant i a la processó.
Només hi figuraren l’autoritat judicial i la militar.
Els ànims antimonàrquics eren tan elevats que el gegant
sortí sense la corona que fou substituïda per un mocador
d’obrer camperol.
L’any 1932, cada vegada en un ambient més antireligiós i
anticlerical, es troba, per a la festa major, una solució eclèc-
tica. Sortiren els gegants, els nans i el drac junt amb els
balls tradicionals, els diables, els bastons els cercolets els
pastorets i la moixiganga. Però foren suprimits el trasllat
dels sants patrons el dia de la vigília a la Parròquia, com
també la sortida d’ofici i la processó de sant Bartomeu. I a
la matinal fou prohibida la presència de la bandera gremial
de sant Bartomeu.
Aquestes supressions desagradaren en gran manera a una
gran multitud de sitgetans.
Ara bé, com acostuma a succeir, l’Ajuntament organitzà ac-
tes paral·lels en substitució dels suprimits. A l’hora de la
sortida d’ofici una cercavila de tots els balls es dirigí des
del carrer Bonaire a l’Ajuntament per saludar les Autoritats
i aquestes obsequiaren els vilatans, adequadament convi-
dats, amb un vermut. A la tarda una altra cercavila per la
Ribera substituïa la Processó. Mentrestant, a l’interior del
temple se celebrà una funció religiosa solemníssima que
consistí en el rés del sant rosari i el cant de les vespres i
completes del sant patró.
Aquest any també organitzà la festa la Societat d’atracció
de forasters que va declinar d’organitzar-la en endavant
perquè no s’havia respectat l’acord de concedir permís per
celebrar la processó.
L’any 1933 l’Ajuntament va suprimir d’una manera dràstica
la sortida dels gegants, dels nans i de la fera foguera. També
se suprimiren els balls tradicionals, és a dir els diables, els
bastons, els cercolets, els pastorets i la moixiganga. Conse-
qüentment no va haver-hi el trasllat dels sants patrons a la
vigília, ni la matinal, ni la sortida d’ofici, ni la processó de
sant Bartomeu. Pràcticament no va haver-hi festa major,
car aquestes manifestacions que s’esdevenen al carrer són
les més característiques de la festa, les que li confereixen
singularitat i la distingeixen en gran manera de totes les
altres festivitats de l’any. En definitiva són l’essència de la
festa major.
Els vilatans no varen estar gens conformes amb la decisió
de l’Ajuntament i les crítiques en contra foren unànimes.
Això no vol dir que no fes un programa diferent que consis-
tí a respectar el castell de focs artificials, a la celebració de
diferents ballades de sardanes i a una invitació a un vermut
a les cases consistorials a l’hora, més o menys, que corres-
pondria a la sortida d’ofici i a l’hora de la processó, audició
de sardanes.
Contràriament, totes les Institucions de la Vila s’afanyaren
perquè la festa major en la part que els corresponia fos ben
lluïda. I així El Prado, El Retiro, el Gran Hotel Terramar,
els clubs de futbòl, de natació, de ciclisme, de pescadors,
es prodigaren a oferir un extens i variat programa d’actes.
També la Parròquia, i dins de les parets del temple, celebrà
amb gran solemnitat la festa del patró dels sitgetans.
L’any 1934 hi ha canvi d’Ajuntament. El presideix l’Alcalde
Sr. Salvador Olivella i Carreras, de la candidatura Concòr-
dia sitgetana. La festa major torna a la normativa anterior
i se celebra quasi igualment com sempre. Tornen a sortir
els gegants, els nans i el drac i els balls tradicionals de con-
suetud, però, no és permesa la processó de sant Bartomeu.
També aquest any començà el costum de baixar les danses tra-
dicionals per l’escalinata de la punta després del castell de focs.
A la festa major del 1931, ni l’alcalde ni cap regidor assistiren
a cap acte religiós i el gegant sortí sense la corona que fou substituïda
per un mocador d’obrer camperol
L’any 1932, foren suprimits el trasllat dels sants patrons el dia de la vigília a la Parròquia, com també la sortida d’ofici i la processó de sant Bartomeu
39
A l’any 1935 se celebra la festa amb gran esplendor i sense
cap restricció. A les danses tradicionals s’afegeix el ball de
les gitanes que no havia sortit des de l’any 1925. Cal des-
tacar que es restitueix la processó de sant Bartomeu que
havia estat reiteradament prohibida els quatre anys anteriors.
A causa de la procacitat dels versos dels diables se’ls prohi-
beix recitar-los i només poden actuar a les cercaviles. Tam-
bé les finances municipals deurien ésser molt estantisses
car a la matinal per comptes dels senyorials carruatges de
cavalls s’habilità el camió cisterna regadora de l’Ajunta-
ment com a carrossa des d’on obsequiar, amb dards i altres
flors , les dames sitgetanes.
L’any 1936 començà la tristíssima guerra civil. Tant en
aquest any com en els següents 1937 i 1938, la festa major
ni tan sols fou anomenada. Els dies 23 i 24 d’agost, en al-
tres anys, dies alegres i festius, passaren tristos i anodins.
Els vilatans tenien altres preocupacions més greus: la por
de la guerra, de les bombes de l’aviació i dels obusos dels
vaixells de guerra. I del front que cada vegada s’atansava
més. I els estralls de la fam. La majoria del sitgetans, per no
dir tots, passava gana.
L’any 1933, pràcticament no va haver-hi festa major,
l’Ajuntament va suprimir la sortida dels gegants, dels nans, de la fera
foguera i els balls tradicionals A l’any 1935 se celebra la festa amb gran esplendor i sense cap restricció. A les danses tradicionals s’afegeix el ball de les gitanes que no havia sortit des de l’any 1925 i es restitueix la processó de sant Bartomeu
A la Festa Major de 1931 el gegant sortir sense corona.
38
Al marge de la polèmica, la festa major d’aquest any 1931
seguí la pauta de les anteriors. Sortiren els gegants, els caps
grossos, la fera foguera i els balls tradicionals: els diables,
els bastons, els cercolets, els pastorets i la moixiganga.
Amb la particularitat que ni l’alcalde ni cap regidor assisti-
ren a cap acte religiós, és a dir als trasllat dels tabernacles,
el dia de la vigília, a l’ofici del dia del sant i a la processó.
Només hi figuraren l’autoritat judicial i la militar.
Els ànims antimonàrquics eren tan elevats que el gegant
sortí sense la corona que fou substituïda per un mocador
d’obrer camperol.
L’any 1932, cada vegada en un ambient més antireligiós i
anticlerical, es troba, per a la festa major, una solució eclèc-
tica. Sortiren els gegants, els nans i el drac junt amb els
balls tradicionals, els diables, els bastons els cercolets els
pastorets i la moixiganga. Però foren suprimits el trasllat
dels sants patrons el dia de la vigília a la Parròquia, com
també la sortida d’ofici i la processó de sant Bartomeu. I a
la matinal fou prohibida la presència de la bandera gremial
de sant Bartomeu.
Aquestes supressions desagradaren en gran manera a una
gran multitud de sitgetans.
Ara bé, com acostuma a succeir, l’Ajuntament organitzà ac-
tes paral·lels en substitució dels suprimits. A l’hora de la
sortida d’ofici una cercavila de tots els balls es dirigí des
del carrer Bonaire a l’Ajuntament per saludar les Autoritats
i aquestes obsequiaren els vilatans, adequadament convi-
dats, amb un vermut. A la tarda una altra cercavila per la
Ribera substituïa la Processó. Mentrestant, a l’interior del
temple se celebrà una funció religiosa solemníssima que
consistí en el rés del sant rosari i el cant de les vespres i
completes del sant patró.
Aquest any també organitzà la festa la Societat d’atracció
de forasters que va declinar d’organitzar-la en endavant
perquè no s’havia respectat l’acord de concedir permís per
celebrar la processó.
L’any 1933 l’Ajuntament va suprimir d’una manera dràstica
la sortida dels gegants, dels nans i de la fera foguera. També
se suprimiren els balls tradicionals, és a dir els diables, els
bastons, els cercolets, els pastorets i la moixiganga. Conse-
qüentment no va haver-hi el trasllat dels sants patrons a la
vigília, ni la matinal, ni la sortida d’ofici, ni la processó de
sant Bartomeu. Pràcticament no va haver-hi festa major,
car aquestes manifestacions que s’esdevenen al carrer són
les més característiques de la festa, les que li confereixen
singularitat i la distingeixen en gran manera de totes les
altres festivitats de l’any. En definitiva són l’essència de la
festa major.
Els vilatans no varen estar gens conformes amb la decisió
de l’Ajuntament i les crítiques en contra foren unànimes.
Això no vol dir que no fes un programa diferent que consis-
tí a respectar el castell de focs artificials, a la celebració de
diferents ballades de sardanes i a una invitació a un vermut
a les cases consistorials a l’hora, més o menys, que corres-
pondria a la sortida d’ofici i a l’hora de la processó, audició
de sardanes.
Contràriament, totes les Institucions de la Vila s’afanyaren
perquè la festa major en la part que els corresponia fos ben
lluïda. I així El Prado, El Retiro, el Gran Hotel Terramar,
els clubs de futbòl, de natació, de ciclisme, de pescadors,
es prodigaren a oferir un extens i variat programa d’actes.
També la Parròquia, i dins de les parets del temple, celebrà
amb gran solemnitat la festa del patró dels sitgetans.
L’any 1934 hi ha canvi d’Ajuntament. El presideix l’Alcalde
Sr. Salvador Olivella i Carreras, de la candidatura Concòr-
dia sitgetana. La festa major torna a la normativa anterior
i se celebra quasi igualment com sempre. Tornen a sortir
els gegants, els nans i el drac i els balls tradicionals de con-
suetud, però, no és permesa la processó de sant Bartomeu.
També aquest any començà el costum de baixar les danses tra-
dicionals per l’escalinata de la punta després del castell de focs.
A la festa major del 1931, ni l’alcalde ni cap regidor assistiren
a cap acte religiós i el gegant sortí sense la corona que fou substituïda
per un mocador d’obrer camperol
L’any 1932, foren suprimits el trasllat dels sants patrons el dia de la vigília a la Parròquia, com també la sortida d’ofici i la processó de sant Bartomeu
39
A l’any 1935 se celebra la festa amb gran esplendor i sense
cap restricció. A les danses tradicionals s’afegeix el ball de
les gitanes que no havia sortit des de l’any 1925. Cal des-
tacar que es restitueix la processó de sant Bartomeu que
havia estat reiteradament prohibida els quatre anys anteriors.
A causa de la procacitat dels versos dels diables se’ls prohi-
beix recitar-los i només poden actuar a les cercaviles. Tam-
bé les finances municipals deurien ésser molt estantisses
car a la matinal per comptes dels senyorials carruatges de
cavalls s’habilità el camió cisterna regadora de l’Ajunta-
ment com a carrossa des d’on obsequiar, amb dards i altres
flors , les dames sitgetanes.
L’any 1936 començà la tristíssima guerra civil. Tant en
aquest any com en els següents 1937 i 1938, la festa major
ni tan sols fou anomenada. Els dies 23 i 24 d’agost, en al-
tres anys, dies alegres i festius, passaren tristos i anodins.
Els vilatans tenien altres preocupacions més greus: la por
de la guerra, de les bombes de l’aviació i dels obusos dels
vaixells de guerra. I del front que cada vegada s’atansava
més. I els estralls de la fam. La majoria del sitgetans, per no
dir tots, passava gana.
L’any 1933, pràcticament no va haver-hi festa major,
l’Ajuntament va suprimir la sortida dels gegants, dels nans, de la fera
foguera i els balls tradicionals A l’any 1935 se celebra la festa amb gran esplendor i sense cap restricció. A les danses tradicionals s’afegeix el ball de les gitanes que no havia sortit des de l’any 1925 i es restitueix la processó de sant Bartomeu
A la Festa Major de 1931 el gegant sortir sense corona.
conversa de Festa major
40
De vegades ho oblidem, entre tanta
gresca, música i ball, entre tants focs,
diables, el drac i l’àliga, entre nits sen-
se dormir i matinals de ressaca. Però
enmig de tota aquesta moguda desen-
frenada de la Festa Major sempre apa-
reix un home impassible, tranquil i
observador. Un que no balla ni encén
carretilles i que, els dos dies d’agost
que el treuen al carrer, deu estranyar-
se de la festa frenètica que ha crescut
al seu voltant, la celebració en el seu
nom. Però segur que Sant Bartomeu
s’ho passa bé i la nit del 24 d’agost re-
torna feliç al seu lloc de sempre, dins
l’església, després de l’última i emotiva
salutació des del Baluard.
“No sóc religiós,” li dic a en Ricard Ruiz
Tudela, quan hem quedat perquè m’ex-
pliqui coses sobre la part litúrgica de
la Festa Major, “però com a periodista
sóc curiós.” La trobada és gairebé a l’at-
zar: l’any passat el vaig veure com un
dels portants del Tabernacle de Sant
Bartomeu, i el vaig reconèixer com el
“de sempre” a la farmàcia del davant
de l’estació, d’on enguany s’ha jubilat.
Abans, recordaran molts sitgetans, en
Ricard atenia en les ja desaparegudes
farmàcies dels carrers Illa de Cuba i
Major.
Tampoc creguis que sóc gaire de mis-
sa, jo, em contesta en una tauleta del
racó del bar Sirka, el seu lloc fix d’es-
morzar i s’espanta només dir-ho: això
millor que no ho digui, oi?. Quedaria
malament, pensa en Ricard Ruiz, que
ho digui un dels fidels portants de Sant
Bartomeu. Li contesto que simplement
és una mostra dels temps, en què la fe
no es practica necessàriament a missa,
sinó en aquest cas en el gest d’apropar
el Sant al poble
Sóc dels més novatos a la colla de
portants, un dels últims en arribar,
fa cinc anys, explica el farmacèutic
jubilat, que prèviament s’ha passat
tota la vida a la Colla Vella de Diables.
Però, arriba un moment que et fas
RiCARD RuizportAnt del tABernAcle de sAnt BArtoMeu
per
Edwin Winkelsescriptor i periodista
conversa amb
RiCARD RuizportAnt del tABernAcle de sAnt BArtoMeu
“El Sant pesa molt”
conversa de Festa major
41
gran per a això dels diables, i has de
saber retirar-te.
Dos anys va estar sense implicar-se en
la festa, però no li va agradar. Ni vaig
sortir de casa, no suportava veu-
re la festa des de fora. Així que es va
apuntar a la processó, quelcom de més
tranquil.
I tan tranquil, amb dos actes princi-
pals. El dia 23, la processó cívica recull
Sant Bartomeu de casa del pendonis-
ta per dur-lo a la parròquia regida per
Mossén Josep Pausas; i l’endemà, el
de la festivitat d’aquest apòstol que va
morir d’una forma terrible en ser espe-
llat de viu en viu, és el seu gran vespre
amb una segona i última processó pre-
cedida pels balls i els músics.
És una imatge bonica i discreta, la
de Sant Bartomeu, i el Tabernacle no
sembla pesar molt, li dic a en Ricard,
ja que el porten entre només quatre
homes. Sant Bartomeu no pesa gaire
si l’has de dur un moment d’un lloc
a un altre. Però tres hores i pico pels
carrers del poble es noten, contesta.
Per això la trentena de portadors es re-
lleven, en un ordre preestablert. Pro-
curem que els quatre que portin el
Sant alhora siguin més o menys de
la mateixa alçada.
Des de fa prop de vint anys, tots
aquests detalls els enllesteix el sacristà
Esteve Ferré, l’impagable enllaç entre
la festa i la parròquia, l’ànima mater
de les processons religioses. L’Estevito
ens va informant i instruint. Només
hem de presentar-nos un quart d’ho-
ra abans, tot està ja preparat. Abans,
per descomptat, els portants compar-
teixen un berenar o un vermut, per car-
regar energia.
El contrast sempre és gran, entre la fes-
ta i l’aparició del Sant, tot i que els de
La Moixiganga, amb el seu ball tranquil
i quasi espiritual, serveixin una mica de
transició entre una cosa i l’altra.
Malgrat tot, de vegades es fa estrany,
diu en Ricard, perquè arribes a car-
rers plens a vessar de gent, on acaba
de passar tota la gresca dels gegants i
les gralles, i aquell ambient hi conti-
nua present quan passa el Sant. Tot i
que es nota el respecte que molta gent
li té.
No és un recorregut molt litúrgic o si-
lenciós, com les processons de Setma-
na Santa. Malgrat l’horrible martiri de
Sant Bartomeu, se’l complimenta amb
alegria. Tot i no ser creient, crec que està
bé recordar als presents, entre els quals
cada vegada hi ha més gent de fora, que
l’origen de la Festa Major és religiós, en
honor al patró del poble. I que la gresca
i la litúrgia poden anar de la mà.
Per això, en Ricard Ruiz i els altres
portants tampoc es perden els altres
aspectes de la festa, no estan reclosos
a l’església, on han trobat en Mossén
Pausas un home molt obert. La Festa
Major s’ha fet cada cop més gran, diu
en Ricard Ruiz, que porta seixanta anys
celebrant-la. ¿Massa gran?, li pregun-
to. No, això no. Com més gent, millor.
I amb més gent també es refereix als
qui es continuen apuntant a les colles.
A mi em sorprén, li dic, que hi hagi
tantíssims joves del poble que parti-
cipin en balls tan tradicionals, d’altres
temps. Els sitgetans som així, ens ve
de família, passa de pares a fills. Hi
ha tant d’interès que ni es pot accep-
tar a tothom que vol entrar en una
colla. Sinó les processons arribarien
de l’església a Terramar.
conversa de Festa major
40
De vegades ho oblidem, entre tanta
gresca, música i ball, entre tants focs,
diables, el drac i l’àliga, entre nits sen-
se dormir i matinals de ressaca. Però
enmig de tota aquesta moguda desen-
frenada de la Festa Major sempre apa-
reix un home impassible, tranquil i
observador. Un que no balla ni encén
carretilles i que, els dos dies d’agost
que el treuen al carrer, deu estranyar-
se de la festa frenètica que ha crescut
al seu voltant, la celebració en el seu
nom. Però segur que Sant Bartomeu
s’ho passa bé i la nit del 24 d’agost re-
torna feliç al seu lloc de sempre, dins
l’església, després de l’última i emotiva
salutació des del Baluard.
“No sóc religiós,” li dic a en Ricard Ruiz
Tudela, quan hem quedat perquè m’ex-
pliqui coses sobre la part litúrgica de
la Festa Major, “però com a periodista
sóc curiós.” La trobada és gairebé a l’at-
zar: l’any passat el vaig veure com un
dels portants del Tabernacle de Sant
Bartomeu, i el vaig reconèixer com el
“de sempre” a la farmàcia del davant
de l’estació, d’on enguany s’ha jubilat.
Abans, recordaran molts sitgetans, en
Ricard atenia en les ja desaparegudes
farmàcies dels carrers Illa de Cuba i
Major.
Tampoc creguis que sóc gaire de mis-
sa, jo, em contesta en una tauleta del
racó del bar Sirka, el seu lloc fix d’es-
morzar i s’espanta només dir-ho: això
millor que no ho digui, oi?. Quedaria
malament, pensa en Ricard Ruiz, que
ho digui un dels fidels portants de Sant
Bartomeu. Li contesto que simplement
és una mostra dels temps, en què la fe
no es practica necessàriament a missa,
sinó en aquest cas en el gest d’apropar
el Sant al poble
Sóc dels més novatos a la colla de
portants, un dels últims en arribar,
fa cinc anys, explica el farmacèutic
jubilat, que prèviament s’ha passat
tota la vida a la Colla Vella de Diables.
Però, arriba un moment que et fas
RiCARD RuizportAnt del tABernAcle de sAnt BArtoMeu
per
Edwin Winkelsescriptor i periodista
conversa amb
RiCARD RuizportAnt del tABernAcle de sAnt BArtoMeu
“El Sant pesa molt”
conversa de Festa major
41
gran per a això dels diables, i has de
saber retirar-te.
Dos anys va estar sense implicar-se en
la festa, però no li va agradar. Ni vaig
sortir de casa, no suportava veu-
re la festa des de fora. Així que es va
apuntar a la processó, quelcom de més
tranquil.
I tan tranquil, amb dos actes princi-
pals. El dia 23, la processó cívica recull
Sant Bartomeu de casa del pendonis-
ta per dur-lo a la parròquia regida per
Mossén Josep Pausas; i l’endemà, el
de la festivitat d’aquest apòstol que va
morir d’una forma terrible en ser espe-
llat de viu en viu, és el seu gran vespre
amb una segona i última processó pre-
cedida pels balls i els músics.
És una imatge bonica i discreta, la
de Sant Bartomeu, i el Tabernacle no
sembla pesar molt, li dic a en Ricard,
ja que el porten entre només quatre
homes. Sant Bartomeu no pesa gaire
si l’has de dur un moment d’un lloc
a un altre. Però tres hores i pico pels
carrers del poble es noten, contesta.
Per això la trentena de portadors es re-
lleven, en un ordre preestablert. Pro-
curem que els quatre que portin el
Sant alhora siguin més o menys de
la mateixa alçada.
Des de fa prop de vint anys, tots
aquests detalls els enllesteix el sacristà
Esteve Ferré, l’impagable enllaç entre
la festa i la parròquia, l’ànima mater
de les processons religioses. L’Estevito
ens va informant i instruint. Només
hem de presentar-nos un quart d’ho-
ra abans, tot està ja preparat. Abans,
per descomptat, els portants compar-
teixen un berenar o un vermut, per car-
regar energia.
El contrast sempre és gran, entre la fes-
ta i l’aparició del Sant, tot i que els de
La Moixiganga, amb el seu ball tranquil
i quasi espiritual, serveixin una mica de
transició entre una cosa i l’altra.
Malgrat tot, de vegades es fa estrany,
diu en Ricard, perquè arribes a car-
rers plens a vessar de gent, on acaba
de passar tota la gresca dels gegants i
les gralles, i aquell ambient hi conti-
nua present quan passa el Sant. Tot i
que es nota el respecte que molta gent
li té.
No és un recorregut molt litúrgic o si-
lenciós, com les processons de Setma-
na Santa. Malgrat l’horrible martiri de
Sant Bartomeu, se’l complimenta amb
alegria. Tot i no ser creient, crec que està
bé recordar als presents, entre els quals
cada vegada hi ha més gent de fora, que
l’origen de la Festa Major és religiós, en
honor al patró del poble. I que la gresca
i la litúrgia poden anar de la mà.
Per això, en Ricard Ruiz i els altres
portants tampoc es perden els altres
aspectes de la festa, no estan reclosos
a l’església, on han trobat en Mossén
Pausas un home molt obert. La Festa
Major s’ha fet cada cop més gran, diu
en Ricard Ruiz, que porta seixanta anys
celebrant-la. ¿Massa gran?, li pregun-
to. No, això no. Com més gent, millor.
I amb més gent també es refereix als
qui es continuen apuntant a les colles.
A mi em sorprén, li dic, que hi hagi
tantíssims joves del poble que parti-
cipin en balls tan tradicionals, d’altres
temps. Els sitgetans som així, ens ve
de família, passa de pares a fills. Hi
ha tant d’interès que ni es pot accep-
tar a tothom que vol entrar en una
colla. Sinó les processons arribarien
de l’església a Terramar.
42 43
ELSXiQuEtS
DE VALLSBlai Fontanals i Argenter
Durant molt temps, dins de la primera quinzena d’agost,
entre mare de Déu i mare de Déu, (la del Vinyet i Santa
Maria), a Sitges, es treien a subhasta els balls populars que
haurien de lluir-se i fer lluir la Festa Major. L’any 1900...
En la mañana del domingo último era grande el bullicio
reinante en las Casas Consistoriales; adjudicáronse en
subasta las danzas callejeras Diables, Bastons, Moxiganga,
Pastorets, Cercolets, Gitanas, Malcasats y Criadas; confióse
manos hábiles la conducción de los Jigantes; contratáron-
se las Bandas de la localidad cargo de sus Directores don
Esteban Català y don José Carbonell para que, mediante la
acostumbrada subvención, tomen parte en los festejos de
este año (Eco núm. 755, del 19-8-1900).
Fins aquí, res d’extraordinari, si fa o no fa ve a ser el ma-
teix de cada any. Però, de sobte, algú advertí que calia fer
alguna cosa més, ja que es tractava d’una celebració excep-
cional reflectida en el programa, amb les inauguracions del
nou saló de sessions de la Casa de la Vila, costejat pel Dr.
Bartomeu Robert; la reforma de la Punta, amb la magna
escalinata; i la completa obertura del carrer de Santiago
Rusiñol. A més, era la darrera Festa Major del segle XIX.
Així, posteriormente, ha podido conseguirse que la «colla
vella;» se emprenda el popular baile Xiquets de Valls que
tanto contribuye a la animación de las tradicionales fiestas
catalanas, noticia que, estamos seguros, satisfará al vecin-
dario (Eco núm. 755, del 19-8-1900).
El popular baile Xiquets de Valls era en aquell segle la mar-
ca castellera per excel·lència. Però es donava el cas que,
lluny del caliu casteller, pocs eren els que distingien una
colla d’una altra. És més, algunes vegades s’anunciaven ar-
reu actuacions dels “Xiquets de Valls” quan, Valls, quedava
a molts quilòmetres del lloc de procedència dels castellers.
Un exemple d’això, passà a casa nostra l’agost de 1932,
quan el programa anunciava: Poètica i alegre Matinal en
la que, ultra les dances terrals, hi pendrà part una colla de
Xiquets de Valls i, de fet, la colla que vingué fou Els Nens
del Vendrell (Eco núm. 2412, del 14-8-1932).
42 43
ELSXiQuEtS
DE VALLSBlai Fontanals i Argenter
Durant molt temps, dins de la primera quinzena d’agost,
entre mare de Déu i mare de Déu, (la del Vinyet i Santa
Maria), a Sitges, es treien a subhasta els balls populars que
haurien de lluir-se i fer lluir la Festa Major. L’any 1900...
En la mañana del domingo último era grande el bullicio
reinante en las Casas Consistoriales; adjudicáronse en
subasta las danzas callejeras Diables, Bastons, Moxiganga,
Pastorets, Cercolets, Gitanas, Malcasats y Criadas; confióse
manos hábiles la conducción de los Jigantes; contratáron-
se las Bandas de la localidad cargo de sus Directores don
Esteban Català y don José Carbonell para que, mediante la
acostumbrada subvención, tomen parte en los festejos de
este año (Eco núm. 755, del 19-8-1900).
Fins aquí, res d’extraordinari, si fa o no fa ve a ser el ma-
teix de cada any. Però, de sobte, algú advertí que calia fer
alguna cosa més, ja que es tractava d’una celebració excep-
cional reflectida en el programa, amb les inauguracions del
nou saló de sessions de la Casa de la Vila, costejat pel Dr.
Bartomeu Robert; la reforma de la Punta, amb la magna
escalinata; i la completa obertura del carrer de Santiago
Rusiñol. A més, era la darrera Festa Major del segle XIX.
Així, posteriormente, ha podido conseguirse que la «colla
vella;» se emprenda el popular baile Xiquets de Valls que
tanto contribuye a la animación de las tradicionales fiestas
catalanas, noticia que, estamos seguros, satisfará al vecin-
dario (Eco núm. 755, del 19-8-1900).
El popular baile Xiquets de Valls era en aquell segle la mar-
ca castellera per excel·lència. Però es donava el cas que,
lluny del caliu casteller, pocs eren els que distingien una
colla d’una altra. És més, algunes vegades s’anunciaven ar-
reu actuacions dels “Xiquets de Valls” quan, Valls, quedava
a molts quilòmetres del lloc de procedència dels castellers.
Un exemple d’això, passà a casa nostra l’agost de 1932,
quan el programa anunciava: Poètica i alegre Matinal en
la que, ultra les dances terrals, hi pendrà part una colla de
Xiquets de Valls i, de fet, la colla que vingué fou Els Nens
del Vendrell (Eco núm. 2412, del 14-8-1932).
44
Fotografia, inèdita a Sitges fins el
maig passat, de l’actuació dels
Xiquets de Valls a la Festa Major de
l’any 1900.
45
A part d’aquestes inofensives errades, hom sap que, Sitges,
no va tenir traça de plaça castellera fins a l’aparició, per la
Festa Major del 1971, d’una colla local. Xavier Güell, ho de-
fineix bé: els sitgetans van assumir inicialment els castells
com un número per edicions extraordinàries (Xavier Güell
i Cendra, De quan uns Xiquets de Valls “autèntics” van ac-
tuar a Sitges el 1935; La Xermada, núm. 16, Festa Major,
2000). En aquest sentit, al segle XIX, sols tenim constàn-
cia d’exhibicions de torres humanes en tres ocasions, als
anys 1884, 1888 i 1900. Totes elles embolicades amb la cel-
·lofana fantasiosa de la Festa Major i protagonitzades per
la mítica Colla Vella dels Xiquets de Valls que, segons el
programa de l’època, alegraran ab sos castells y ab sas mú-
sicas la població, cridant forasters per visitarla (Programa
de la Festa Major de l’any 1900). Com veieu, la dèria de
cridar forasters no ens ve d’ahir.
La crònica d’aquella Festa Major del 1900 diu que, el dia
23, a las doce de la mañana… una salva de morteretes
anunció la entrada en la población de los populares Xi-
quets de Valls, cuya comparsería pasó a saludar a la autori-
dad local divulgando con sus tenoras y dulzainas el regocijo
entre el vecindario (Eco núm. 756, del 24-8-1900). Però,
retornem al present. El 26 d’abril d’enguany, després d’un
segle i escaig d’aquella festa major de fi de segle, la Colla
Vella dels Xiquets de Valls, ha tornat a Sitges convidada en
la cita clàssica de la diada de Sant Jordi. Al finalitzar la seva
esplèndida actuació, la colla va tenir el detall de lliurar a la
regidora de Cultura, Mireia Rossell i als Castellers de Sit-
ges un obsequi inesperat: una fotografia inèdita de la seva
actuació a la Festa Major de l’any 1900. Quina passada de
foto! (Eco núm. 6297, del 30-4-2015).
La instantània recull el moment apoteòsic de la Sortida
d’Ofici. La primera cosa que crida l’atenció de la corrua
folklòrica és el pilar de cinc de la Vella de Valls, amb els
castellers vestits de qualsevol manera, com s’estilava ales-
hores, i unificats solament per una faixa negra, element
imprescindible per l’esforç que havien de fer. Aquesta fal-
ta d’uniformitat contrasta amb la blancor impertèrrita de
la indumentària de les danses locals. Veiem que la pinya
del castell, tot i ser discreta, dificulta el pas de la comitiva
que encara no ha aconseguit passar per davant de la Casa
de la Vila. En primer terme, la curiosa presència d’alguns
personatges del ball de Malcasats, que es distingeixen pels
llustrosos barrets de copa duen, trets de qui sap on i, per
estar entremig d’un grup d’homes que, convenientment
disfressats de dona, havien acabat ja la representació del
ball de les Gitanes. Un xic més a la dreta, es veu algun vailet
esgarriat del ball de Pastorets. Seguint el seguici, darrera
els Malcasats, ve el ball de Cercolets que, curiosament en
aquesta sortida, els minyons no duen el cèrcols i van mun-
tats a semblança del ball de la Moixiganga, que s’entreveu al
fons, amb el misteri muntat de l’argolla. I, encara, si perse-
verem, entremig d’aquests dos darrers balls es distingeixen
alguns individus del ball de les Criades. Completa l’interès
de la foto la casa del fons. Es tracta de la finca dels Puig de
Galup, uns anys abans de que fos enderrocada per eixam-
plar la plaça i bastir el monument al Dr. Robert. L’edifici,
certament, ja ens era conegut, però, el que no s’intueix pas
en altres fotos és l’envergadura que es denota en aques-
ta que fins amaga el portal de la rectoria. I, finalment, un
detall de la moda del moment: tot el públic masculí, sense
distinció d’edats, llueix un variat mostrari de gorres i bar-
rets d’ús diari en aquell temps, la qual cosa contrasta, i de
quina manera, amb el desús generalitzat que es fa avui dia
d’aquest element. I, res, bona Festa Major!
La instantània recull el moment apoteòsic de la Sortida d’Ofici. En
primer terme, la curiosa presència d’alguns personatges del ball de
Malcasats, que es distingeixen pels llustrosos barrets de copa duen,
entremig d’un grup d’homes que, convenientment disfressats de dona,
havien acabat ja la representació del ball de les Gitanes
44
Fotografia, inèdita a Sitges fins el
maig passat, de l’actuació dels
Xiquets de Valls a la Festa Major de
l’any 1900.
45
A part d’aquestes inofensives errades, hom sap que, Sitges,
no va tenir traça de plaça castellera fins a l’aparició, per la
Festa Major del 1971, d’una colla local. Xavier Güell, ho de-
fineix bé: els sitgetans van assumir inicialment els castells
com un número per edicions extraordinàries (Xavier Güell
i Cendra, De quan uns Xiquets de Valls “autèntics” van ac-
tuar a Sitges el 1935; La Xermada, núm. 16, Festa Major,
2000). En aquest sentit, al segle XIX, sols tenim constàn-
cia d’exhibicions de torres humanes en tres ocasions, als
anys 1884, 1888 i 1900. Totes elles embolicades amb la cel-
·lofana fantasiosa de la Festa Major i protagonitzades per
la mítica Colla Vella dels Xiquets de Valls que, segons el
programa de l’època, alegraran ab sos castells y ab sas mú-
sicas la població, cridant forasters per visitarla (Programa
de la Festa Major de l’any 1900). Com veieu, la dèria de
cridar forasters no ens ve d’ahir.
La crònica d’aquella Festa Major del 1900 diu que, el dia
23, a las doce de la mañana… una salva de morteretes
anunció la entrada en la población de los populares Xi-
quets de Valls, cuya comparsería pasó a saludar a la autori-
dad local divulgando con sus tenoras y dulzainas el regocijo
entre el vecindario (Eco núm. 756, del 24-8-1900). Però,
retornem al present. El 26 d’abril d’enguany, després d’un
segle i escaig d’aquella festa major de fi de segle, la Colla
Vella dels Xiquets de Valls, ha tornat a Sitges convidada en
la cita clàssica de la diada de Sant Jordi. Al finalitzar la seva
esplèndida actuació, la colla va tenir el detall de lliurar a la
regidora de Cultura, Mireia Rossell i als Castellers de Sit-
ges un obsequi inesperat: una fotografia inèdita de la seva
actuació a la Festa Major de l’any 1900. Quina passada de
foto! (Eco núm. 6297, del 30-4-2015).
La instantània recull el moment apoteòsic de la Sortida
d’Ofici. La primera cosa que crida l’atenció de la corrua
folklòrica és el pilar de cinc de la Vella de Valls, amb els
castellers vestits de qualsevol manera, com s’estilava ales-
hores, i unificats solament per una faixa negra, element
imprescindible per l’esforç que havien de fer. Aquesta fal-
ta d’uniformitat contrasta amb la blancor impertèrrita de
la indumentària de les danses locals. Veiem que la pinya
del castell, tot i ser discreta, dificulta el pas de la comitiva
que encara no ha aconseguit passar per davant de la Casa
de la Vila. En primer terme, la curiosa presència d’alguns
personatges del ball de Malcasats, que es distingeixen pels
llustrosos barrets de copa duen, trets de qui sap on i, per
estar entremig d’un grup d’homes que, convenientment
disfressats de dona, havien acabat ja la representació del
ball de les Gitanes. Un xic més a la dreta, es veu algun vailet
esgarriat del ball de Pastorets. Seguint el seguici, darrera
els Malcasats, ve el ball de Cercolets que, curiosament en
aquesta sortida, els minyons no duen el cèrcols i van mun-
tats a semblança del ball de la Moixiganga, que s’entreveu al
fons, amb el misteri muntat de l’argolla. I, encara, si perse-
verem, entremig d’aquests dos darrers balls es distingeixen
alguns individus del ball de les Criades. Completa l’interès
de la foto la casa del fons. Es tracta de la finca dels Puig de
Galup, uns anys abans de que fos enderrocada per eixam-
plar la plaça i bastir el monument al Dr. Robert. L’edifici,
certament, ja ens era conegut, però, el que no s’intueix pas
en altres fotos és l’envergadura que es denota en aques-
ta que fins amaga el portal de la rectoria. I, finalment, un
detall de la moda del moment: tot el públic masculí, sense
distinció d’edats, llueix un variat mostrari de gorres i bar-
rets d’ús diari en aquell temps, la qual cosa contrasta, i de
quina manera, amb el desús generalitzat que es fa avui dia
d’aquest element. I, res, bona Festa Major!
La instantània recull el moment apoteòsic de la Sortida d’Ofici. En
primer terme, la curiosa presència d’alguns personatges del ball de
Malcasats, que es distingeixen pels llustrosos barrets de copa duen,
entremig d’un grup d’homes que, convenientment disfressats de dona,
havien acabat ja la representació del ball de les Gitanes
conversa de Festa major
46
conversa amb
JOSEP GARCiA, ‘GARCi’lluciFer de lA collA jove de diABles
boig pel foc
Em cito amb en Josep Garcia Gázquez,
més conegut com a ‘Garci’, Llucifer
de la Colla Jove. Ens saludem i quan
estic a punt de formular la meva
primera pregunta, em talla, tot
seriós, per puntualitzar-me una qüestió
important: aquesta entrevista és amb
el Garci o amb el Llucifer? Em quedo
sorpresa pel seu comentari dient-me
per dins: però no és la mateixa persona?
I és així com, amb menys d’un minut de
conversa, ja sé que davant meu tinc un
autèntic personatge de Festa Major.
Doncs no, aquest rei dels inferns que
pot arribar a tirar un miler de carretilles
durant una Festa Major, porta un
barret, capa i una actitud xulesca que
fa por, poc té a veure amb l’home que
seu avui davant meu. ‘Garci’ és molt
tranquil, parla pausadament i quan
rememora la seva infantesa amb el seu
germà Llorenç, la seva cara s’omple de
somriures tendres.
Precisament és el seu germà el ‘culpable’
que sigui un autèntic boig pel foc. Amb
només quatre anys, el disfressava de
dimoni amb un barret de copa i una
massa feta amb un simple pal i un coet
que es deia borratxo. Res a veure amb el
foc que tiren ara els nens, aquest coet
només durava tres segons, recorda
rient. No calia que fos Festa Major
o Santa Tecla, nosaltres sortiem al
carrer disfressats de dimonis igual,
explica. Un any, quan encara no existia
Santa Tecla, el seu germà va construir
un drac i van decidir presentar-se a
l’Ajuntament per demanar participar
a la Festa Major. Evidentment van
rebre un no com a resposta, i és que
fins al moment els nens no hi podien
participar. Al cap de pocs anys es va
instaurar Santa Tecla perquè els nens de
tot el poble també poguessin participar
en la seva particular Festa Major. Qui
sap si aquella agosarada demanda dels
Garcia Gázquez va contribuir a que fos
una realitat.
Si amb quatre anys ja portava un pal
amb un coet fet de manera casolana,
el foc ha estat una constant en la vida
del ‘Garci’. Recorda que, quan sortia
del col·legi, enlloc d’anar a comprar
xuxes amb els quatre duros que
teniem, anàvem a comprar coets per
tirar-los a la platja. Què tindrà de
màgic el foc que ens atrapa tant des de
ben petits?
Després de la seva incursió a Santa
Tecla amb el drac, en ‘Garci’ participa
per primera vegada a la Festa Major
quan té 15 anys com a timbaler, sempre
per
Elisabeth Puyolesperiodista
conversa de Festa major
47
acompanyat pel seu amic Oriol Julià,
actual cap de colla de la Colla Jove.
‘Pum, putum, putum, pum, pum,
pum’...un total de 15 anys tocant aquest
toc de foc que, segons ell, ha de ser
sempre lent, un ritme per acompanyar
el pas dels diables. Després de cobrir
algunes suplències de diables veterans,
esdevé diable de la Colla, on entra ja en
el món dels inferns i, per descomptat,
a sentir el seu estimat foc. Però en
‘Garci’ no en tenia prou amb aquelles
espurnes. Necessitava més canya,
confessa. El seu somni era provar
ser llucifer. I va arribar el moment: el
llucifer de l’època li ofereix l’oportunitat
de provar de portar el satró durant una
nit i per primera vegada fa la baixada de
les escales. Segurament és un moment
que no oblidarà mai. Allò era el que
realment volia fer. Quina adrenalina!
Exclama recordant aquell instant.
Després de 10 anys com a diable, el
llucifer d’aquell moment es jubila i ho
aconsegueix: es converteix en el llucifer
de la Colla Jove. M’ho vaig ‘currar’
moltíssim per arribar a ser llucifer,
adverteix. De fet, considera que ha de
ser així: tot llucifer o diable ha de ser
primer timbaler. Tot pas a pas, i sense
cap tipus d’influència familiar, diu
determinant.
I ara fa cinc anys que en ‘Garci’ és
llucifer de la Colla Jove, personatge
que li permet sentir una autèntica
adrenalina. El foc per a mi és com la
sang per a un vampir, quan l’oloro
ja em poso nerviós, diu, i el cor em
batega més ràpid. No és que sigui
un inconscient amb el foc, em fa
respecte, però no por, matisa. Això és
que t’agradi molt el foc”, considera.
Confessa que, de vegades, peca de
timidesa. En canvi, quan es posa la
capa i el barret de llucifer, pren un rol
que et fa tornar dolent i més atrevit.
Quan em vesteixo em fico molt en el
personatge i sóc capaç de tot, assegura.
El cert és que en ‘Garci’ admet que
alguna cosa de “trapella” sempre ha
tingut. Molt influenciat per la cultura
heavy metal, la seva personalitat
es defineix per una certa actitud
contestatària. I d’aquí la importància
també dels versos que protagonitzen els
diables durant la Festa Major. És una
oportunitat per fer saber al poble
si algú, -especialment els polítics-,
ha fet alguna cosa malament, opina.
Amb tot, nosaltres des de la Colla Jove
no busquem fer mal a ningú, afegeix.
I parlant de colles, assegura que a
Sitges hi ha una rivalitat sana, una
rivalitat que hi ha de ser. Tots som
amics, però jo sóc el millor, resumeix
rient amb picardia. I és que per a en
‘Garci’, la Colla Jove és la millor, diu
amb orgull.
Un total de 32 anys protagonitzant
la Festa Major i ara que en té 47 em
pregunto si aquest personatge que
porta aquesta tradició a la sang es
planteja retirar-se algun dia. Crec que
hi ha d’haver renovació, comenta al
respecte. Sense deixar-me clar quan té
pensat ‘jubilar-se’, em dóna la sensació
que en ‘Garci’ no preveu cap altra
manera de viure la Festa Major que amb
màxima plenitud. No sé quan, però de
ben segur que el dia que noti que no se
sent amb totes les energies per adoptar
el paper de llucifer, es retirarà. També
tinc ganes de viure la Festa Major
com a públic algun dia, diu.
Amb capa amb motius infernals i barret
o sense, en ‘Garci’ portarà sempre el foc
a les venes. Així que no és estrany que
acabem la nostra conversa desitjant
una bona Festa Major a tothom al crit
de: Salut i foc!
conversa de Festa major
46
conversa amb
JOSEP GARCiA, ‘GARCi’lluciFer de lA collA jove de diABles
boig pel foc
Em cito amb en Josep Garcia Gázquez,
més conegut com a ‘Garci’, Llucifer
de la Colla Jove. Ens saludem i quan
estic a punt de formular la meva
primera pregunta, em talla, tot
seriós, per puntualitzar-me una qüestió
important: aquesta entrevista és amb
el Garci o amb el Llucifer? Em quedo
sorpresa pel seu comentari dient-me
per dins: però no és la mateixa persona?
I és així com, amb menys d’un minut de
conversa, ja sé que davant meu tinc un
autèntic personatge de Festa Major.
Doncs no, aquest rei dels inferns que
pot arribar a tirar un miler de carretilles
durant una Festa Major, porta un
barret, capa i una actitud xulesca que
fa por, poc té a veure amb l’home que
seu avui davant meu. ‘Garci’ és molt
tranquil, parla pausadament i quan
rememora la seva infantesa amb el seu
germà Llorenç, la seva cara s’omple de
somriures tendres.
Precisament és el seu germà el ‘culpable’
que sigui un autèntic boig pel foc. Amb
només quatre anys, el disfressava de
dimoni amb un barret de copa i una
massa feta amb un simple pal i un coet
que es deia borratxo. Res a veure amb el
foc que tiren ara els nens, aquest coet
només durava tres segons, recorda
rient. No calia que fos Festa Major
o Santa Tecla, nosaltres sortiem al
carrer disfressats de dimonis igual,
explica. Un any, quan encara no existia
Santa Tecla, el seu germà va construir
un drac i van decidir presentar-se a
l’Ajuntament per demanar participar
a la Festa Major. Evidentment van
rebre un no com a resposta, i és que
fins al moment els nens no hi podien
participar. Al cap de pocs anys es va
instaurar Santa Tecla perquè els nens de
tot el poble també poguessin participar
en la seva particular Festa Major. Qui
sap si aquella agosarada demanda dels
Garcia Gázquez va contribuir a que fos
una realitat.
Si amb quatre anys ja portava un pal
amb un coet fet de manera casolana,
el foc ha estat una constant en la vida
del ‘Garci’. Recorda que, quan sortia
del col·legi, enlloc d’anar a comprar
xuxes amb els quatre duros que
teniem, anàvem a comprar coets per
tirar-los a la platja. Què tindrà de
màgic el foc que ens atrapa tant des de
ben petits?
Després de la seva incursió a Santa
Tecla amb el drac, en ‘Garci’ participa
per primera vegada a la Festa Major
quan té 15 anys com a timbaler, sempre
per
Elisabeth Puyolesperiodista
conversa de Festa major
47
acompanyat pel seu amic Oriol Julià,
actual cap de colla de la Colla Jove.
‘Pum, putum, putum, pum, pum,
pum’...un total de 15 anys tocant aquest
toc de foc que, segons ell, ha de ser
sempre lent, un ritme per acompanyar
el pas dels diables. Després de cobrir
algunes suplències de diables veterans,
esdevé diable de la Colla, on entra ja en
el món dels inferns i, per descomptat,
a sentir el seu estimat foc. Però en
‘Garci’ no en tenia prou amb aquelles
espurnes. Necessitava més canya,
confessa. El seu somni era provar
ser llucifer. I va arribar el moment: el
llucifer de l’època li ofereix l’oportunitat
de provar de portar el satró durant una
nit i per primera vegada fa la baixada de
les escales. Segurament és un moment
que no oblidarà mai. Allò era el que
realment volia fer. Quina adrenalina!
Exclama recordant aquell instant.
Després de 10 anys com a diable, el
llucifer d’aquell moment es jubila i ho
aconsegueix: es converteix en el llucifer
de la Colla Jove. M’ho vaig ‘currar’
moltíssim per arribar a ser llucifer,
adverteix. De fet, considera que ha de
ser així: tot llucifer o diable ha de ser
primer timbaler. Tot pas a pas, i sense
cap tipus d’influència familiar, diu
determinant.
I ara fa cinc anys que en ‘Garci’ és
llucifer de la Colla Jove, personatge
que li permet sentir una autèntica
adrenalina. El foc per a mi és com la
sang per a un vampir, quan l’oloro
ja em poso nerviós, diu, i el cor em
batega més ràpid. No és que sigui
un inconscient amb el foc, em fa
respecte, però no por, matisa. Això és
que t’agradi molt el foc”, considera.
Confessa que, de vegades, peca de
timidesa. En canvi, quan es posa la
capa i el barret de llucifer, pren un rol
que et fa tornar dolent i més atrevit.
Quan em vesteixo em fico molt en el
personatge i sóc capaç de tot, assegura.
El cert és que en ‘Garci’ admet que
alguna cosa de “trapella” sempre ha
tingut. Molt influenciat per la cultura
heavy metal, la seva personalitat
es defineix per una certa actitud
contestatària. I d’aquí la importància
també dels versos que protagonitzen els
diables durant la Festa Major. És una
oportunitat per fer saber al poble
si algú, -especialment els polítics-,
ha fet alguna cosa malament, opina.
Amb tot, nosaltres des de la Colla Jove
no busquem fer mal a ningú, afegeix.
I parlant de colles, assegura que a
Sitges hi ha una rivalitat sana, una
rivalitat que hi ha de ser. Tots som
amics, però jo sóc el millor, resumeix
rient amb picardia. I és que per a en
‘Garci’, la Colla Jove és la millor, diu
amb orgull.
Un total de 32 anys protagonitzant
la Festa Major i ara que en té 47 em
pregunto si aquest personatge que
porta aquesta tradició a la sang es
planteja retirar-se algun dia. Crec que
hi ha d’haver renovació, comenta al
respecte. Sense deixar-me clar quan té
pensat ‘jubilar-se’, em dóna la sensació
que en ‘Garci’ no preveu cap altra
manera de viure la Festa Major que amb
màxima plenitud. No sé quan, però de
ben segur que el dia que noti que no se
sent amb totes les energies per adoptar
el paper de llucifer, es retirarà. També
tinc ganes de viure la Festa Major
com a públic algun dia, diu.
Amb capa amb motius infernals i barret
o sense, en ‘Garci’ portarà sempre el foc
a les venes. Així que no és estrany que
acabem la nostra conversa desitjant
una bona Festa Major a tothom al crit
de: Salut i foc!
48 49
ELS NOStRES EStiMAtS
‘CuBANitOS’ RECuLL DE RECORDS
50è aniversariTea Hill i Mia Muntané
L’any 1994 tot prenent una cerveseta al Barón amb la Mia
Muntané comentàvem què bonic seria poder restaurar els
gegants Americanos tan macos que eren i el poc que lluïen.
Poc a poc ens vam anar engrescant i pensant que per què
no, que potser sí que seria possible fer una colla de dones
geganteres i recuperar-los. Ells pobrets anaven sempre dar-
rera dels gegants juntament amb els cabeçuts. Uns gegants
que passaven desapercebuts, els vam rentar la cara i els vam
donar alegria, feminitat i van passar a ser uns gegants més.
Els gegants cubanitos es van construir a El Ingenio, bo-
tiga centenària de Barcelona situada al carrer Rauric, en
ple casc antic, i que per cert tancarà definitivament les
portes aquest any. Van ser batejats el 1965 com s’apunta a
El Noticiero Universal de 28-08-1965: …bautizo dels “ge-
gantets” que representan a una pareja de indianos…Cola-
borando con Pepsi-Cola se contribuye a los nuevos Gigan-
tes. Es tractava de canviar els taps de Pepsi més una pesseta
per uns tiquets que et donaven dret a pujar a un helicòp-
ter que la Pepsi portaria a Sitges… És a dir, que a través
del Grup escolar els alumnes finançaven indirectament la
construcció de la nova parella de gegants.
Els primers portadors durant els dos primers anys van ser
quatre nens: Llorenç Baqués, Moisés Vallecillos, Andrés
Collados i Josep Porta Plana.
Al tercer any la colla va augmentar i el cap de colla era en
Regoro i el segon, n’Antoni Ciré. En Juan Barriga el 1983
va ser el nou cap de colla fins el 1991. A partir d’aleshores
en Ciré va tornar a fer-se’n responsable juntament amb en
Reina i amb l’ajut d’uns quants nanos fins el 1994, en què
ens hi vam afegir nosaltres, les noies.
Els gegants cubanitos es van construir a la botiga centenària de
Barcelona El ingenio. Els “gegantets” van ser batejats el 1965, tal com
apunta El Noticiero universal
Els primers portadors durant els dos primers anys van ser quatre nens: Llorenç Baqués, Moisés Vallecillos, Andrés Collados i Josep Porta Plana
48 49
ELS NOStRES EStiMAtS
‘CuBANitOS’ RECuLL DE RECORDS
50è aniversariTea Hill i Mia Muntané
L’any 1994 tot prenent una cerveseta al Barón amb la Mia
Muntané comentàvem què bonic seria poder restaurar els
gegants Americanos tan macos que eren i el poc que lluïen.
Poc a poc ens vam anar engrescant i pensant que per què
no, que potser sí que seria possible fer una colla de dones
geganteres i recuperar-los. Ells pobrets anaven sempre dar-
rera dels gegants juntament amb els cabeçuts. Uns gegants
que passaven desapercebuts, els vam rentar la cara i els vam
donar alegria, feminitat i van passar a ser uns gegants més.
Els gegants cubanitos es van construir a El Ingenio, bo-
tiga centenària de Barcelona situada al carrer Rauric, en
ple casc antic, i que per cert tancarà definitivament les
portes aquest any. Van ser batejats el 1965 com s’apunta a
El Noticiero Universal de 28-08-1965: …bautizo dels “ge-
gantets” que representan a una pareja de indianos…Cola-
borando con Pepsi-Cola se contribuye a los nuevos Gigan-
tes. Es tractava de canviar els taps de Pepsi més una pesseta
per uns tiquets que et donaven dret a pujar a un helicòp-
ter que la Pepsi portaria a Sitges… És a dir, que a través
del Grup escolar els alumnes finançaven indirectament la
construcció de la nova parella de gegants.
Els primers portadors durant els dos primers anys van ser
quatre nens: Llorenç Baqués, Moisés Vallecillos, Andrés
Collados i Josep Porta Plana.
Al tercer any la colla va augmentar i el cap de colla era en
Regoro i el segon, n’Antoni Ciré. En Juan Barriga el 1983
va ser el nou cap de colla fins el 1991. A partir d’aleshores
en Ciré va tornar a fer-se’n responsable juntament amb en
Reina i amb l’ajut d’uns quants nanos fins el 1994, en què
ens hi vam afegir nosaltres, les noies.
Els gegants cubanitos es van construir a la botiga centenària de
Barcelona El ingenio. Els “gegantets” van ser batejats el 1965, tal com
apunta El Noticiero universal
Els primers portadors durant els dos primers anys van ser quatre nens: Llorenç Baqués, Moisés Vallecillos, Andrés Collados i Josep Porta Plana
50
Doncs, dit i fet vam començar la feina que tot això com-
portava. El primer punt i més important era anar a par-
lar amb l’aleshores Alcalde, en Pere Junyent, per fer-li la
proposta. En Pere ens va donar via lliure i vam començar
a treballar. La botiga Mercedes del carrer Sant Francesc,
on despatxava la Mia, es va convertir en el lloc de trobada
i la il·lusió de Les Cubanites, seria el punt de referència.
La Mia va ser la Cap de Colla durant molts anys. Formà-
vem part del primer grup Mia Muntané, Tea Hill, Vinyet
Marcet, Ana Morillo, Marta Carbonell, Judit Miró, Vinyet
Paretes, Vinyet Capdet, Sandra Romà, Carmeta Milà…
en Ciré i en Reina. Els nostres grallers eren el grup La
Malvasia i el formaven els jovenets Jordi Martí, Pere Sella
i els germans de l’Eco, que els vam veure créixer, l’Albert i
en Josep. El primer any què vam sortir va ser el 1994 per
Santa Tecla. Com no vam tenir temps de fer-nos els monos,
vam sortir amb uns pantalons blancs, una samarreta grisa
amb l’escut de Sitges i una gorra que ens protegia el cap
del tortell que hi havia dins els gegants… sinó qualsevol hi
entrava… L’anècdota fou que es comentava: has vist els co-
llons del cubanito? Atès que els pits de les portadores anaven
col·locats precisament en aquest lloc tan delicat!!! No hi
havíem pensat!
A les sortides de Santa Tecla no hi faltava un pom de
tecletes a la mà de la Panchita. No deixàvem els gegants
ni a sol ni a ombra. Venien amb nosaltres a dinar, a fer
l’aperitiu i allà on calgués. Es va convertir en tradició la con-
vidada de la Colla Jove de Diables a fer l’aperitiu de Santa
Tecla a L’Estrella… Gràcies diables per aquells moments tan
entranyables i gràcies Pepe pel bon tracte que ens donaves.
I els Cubanitos amb nosaltres a fer l’aperitiu… Cap a dins,
hi falta gent!
També per Santa Tecla i en acabar la matinal ens convida-
va a esmorzar de cullera en Jordi Matas al jardí de la fa-
mília Coll Mirabent davant del Prado. Gràcies Jordi! I en
acabar la sortida de les dues, cap a casa de l’Alcalde on també
fèiem l’aperitiu i la Carme ens esperava i ens tractava com
de la família. El bastó d’en Panchito el va fer en Tomàs
Muntané i l’escut que li va clavar ens el va proporcionar en
Nacho Deó. En Pep Pascual es va fer càrrec de la restauració
i era de guàrdia les 24 hores per a qualsevol copet, rascada o
accident (un any es va perdre un dit de la geganta...).
Gràcies Pep!
Al tercer any la colla va augmentar i el cap de colla n’era en Regoro i el
segon, n’Antoni Ciré. En Juan Barriga el 1983 va ser-ne el nou cap de colla
fins el 1991
51
El 1997 vam fer uns vestits nous als gegants. Aconsellades
pel sastre de teatre Pep Romeu vam anar amb el fotògraf
Joan Iriarte al Museu Romàntic i vam triar una nina de
la col·lecció de Lola Anglada de l’època i vam recuperar
el típic polissó que fa a les dones el culet més respingón.
Volíem canviar el cabell del gegant i com no teníem diners
vam aprofitar la barba del gegant moro que li van canviar
i ens la van regalar i li vam fer una cua que era de l’època.
El 1998 els gegants Americanos van participar a l’exposició
Escolta Espanya, Catalunya Plora del Museu d’Història de
Catalunya en record de la pèrdua de les colònies de Cuba
i Les Antilles. El 2005 vam commemorar els 40 anys del
Cubanitos amb tot un seguit d’activitats.
Les Cubanites, d’alguna manera, vam fer una mica de pont
A partir el 1991 en Ciré va tornar a fer-se’n responsable juntament amb
en Reina i amb l’ajut d’uns quants nanos fins el 1994, en què ens hi vam
afegir nosaltres, les noiesL’anècdota fou que es comentava:…
has vist els collons del cubanito? Atès que els pits de les portadores anaven col·locats precisament en
aquest lloc tan delicat
entre els gegants Moros i Cristians. Es va canviar l’ordre
de sortida i ens van col·locar darrera els Cristians perquè
“érem de la Vila…”. El Ball de cabeçuts va fer-se indepen-
dent i es va crear com a grup i va passar a sortit darrera
dels Moros.
Amb nosaltres va néixer el nom de Les Cubanites i les
més antigues hem deixat pas a les generacions més joves.
Algunes hem tingut la sort que l’atzar hagi fet que algun dels
nostres fills hagi nascut en dates tan assenyalades com Santa
Tecla, patrona de la Vila. És el cas de la Mar, la filla gran de la
Tea i que ara també n’és portadora de segona generació, o del
Genís, fill de la Judit Miró. Les Cubanites som l’única colla
de dones geganteres de Catalunya, tot un honor.
50
Doncs, dit i fet vam començar la feina que tot això com-
portava. El primer punt i més important era anar a par-
lar amb l’aleshores Alcalde, en Pere Junyent, per fer-li la
proposta. En Pere ens va donar via lliure i vam començar
a treballar. La botiga Mercedes del carrer Sant Francesc,
on despatxava la Mia, es va convertir en el lloc de trobada
i la il·lusió de Les Cubanites, seria el punt de referència.
La Mia va ser la Cap de Colla durant molts anys. Formà-
vem part del primer grup Mia Muntané, Tea Hill, Vinyet
Marcet, Ana Morillo, Marta Carbonell, Judit Miró, Vinyet
Paretes, Vinyet Capdet, Sandra Romà, Carmeta Milà…
en Ciré i en Reina. Els nostres grallers eren el grup La
Malvasia i el formaven els jovenets Jordi Martí, Pere Sella
i els germans de l’Eco, que els vam veure créixer, l’Albert i
en Josep. El primer any què vam sortir va ser el 1994 per
Santa Tecla. Com no vam tenir temps de fer-nos els monos,
vam sortir amb uns pantalons blancs, una samarreta grisa
amb l’escut de Sitges i una gorra que ens protegia el cap
del tortell que hi havia dins els gegants… sinó qualsevol hi
entrava… L’anècdota fou que es comentava: has vist els co-
llons del cubanito? Atès que els pits de les portadores anaven
col·locats precisament en aquest lloc tan delicat!!! No hi
havíem pensat!
A les sortides de Santa Tecla no hi faltava un pom de
tecletes a la mà de la Panchita. No deixàvem els gegants
ni a sol ni a ombra. Venien amb nosaltres a dinar, a fer
l’aperitiu i allà on calgués. Es va convertir en tradició la con-
vidada de la Colla Jove de Diables a fer l’aperitiu de Santa
Tecla a L’Estrella… Gràcies diables per aquells moments tan
entranyables i gràcies Pepe pel bon tracte que ens donaves.
I els Cubanitos amb nosaltres a fer l’aperitiu… Cap a dins,
hi falta gent!
També per Santa Tecla i en acabar la matinal ens convida-
va a esmorzar de cullera en Jordi Matas al jardí de la fa-
mília Coll Mirabent davant del Prado. Gràcies Jordi! I en
acabar la sortida de les dues, cap a casa de l’Alcalde on també
fèiem l’aperitiu i la Carme ens esperava i ens tractava com
de la família. El bastó d’en Panchito el va fer en Tomàs
Muntané i l’escut que li va clavar ens el va proporcionar en
Nacho Deó. En Pep Pascual es va fer càrrec de la restauració
i era de guàrdia les 24 hores per a qualsevol copet, rascada o
accident (un any es va perdre un dit de la geganta...).
Gràcies Pep!
Al tercer any la colla va augmentar i el cap de colla n’era en Regoro i el
segon, n’Antoni Ciré. En Juan Barriga el 1983 va ser-ne el nou cap de colla
fins el 1991
51
El 1997 vam fer uns vestits nous als gegants. Aconsellades
pel sastre de teatre Pep Romeu vam anar amb el fotògraf
Joan Iriarte al Museu Romàntic i vam triar una nina de
la col·lecció de Lola Anglada de l’època i vam recuperar
el típic polissó que fa a les dones el culet més respingón.
Volíem canviar el cabell del gegant i com no teníem diners
vam aprofitar la barba del gegant moro que li van canviar
i ens la van regalar i li vam fer una cua que era de l’època.
El 1998 els gegants Americanos van participar a l’exposició
Escolta Espanya, Catalunya Plora del Museu d’Història de
Catalunya en record de la pèrdua de les colònies de Cuba
i Les Antilles. El 2005 vam commemorar els 40 anys del
Cubanitos amb tot un seguit d’activitats.
Les Cubanites, d’alguna manera, vam fer una mica de pont
A partir el 1991 en Ciré va tornar a fer-se’n responsable juntament amb
en Reina i amb l’ajut d’uns quants nanos fins el 1994, en què ens hi vam
afegir nosaltres, les noiesL’anècdota fou que es comentava:…
has vist els collons del cubanito? Atès que els pits de les portadores anaven col·locats precisament en
aquest lloc tan delicat
entre els gegants Moros i Cristians. Es va canviar l’ordre
de sortida i ens van col·locar darrera els Cristians perquè
“érem de la Vila…”. El Ball de cabeçuts va fer-se indepen-
dent i es va crear com a grup i va passar a sortit darrera
dels Moros.
Amb nosaltres va néixer el nom de Les Cubanites i les
més antigues hem deixat pas a les generacions més joves.
Algunes hem tingut la sort que l’atzar hagi fet que algun dels
nostres fills hagi nascut en dates tan assenyalades com Santa
Tecla, patrona de la Vila. És el cas de la Mar, la filla gran de la
Tea i que ara també n’és portadora de segona generació, o del
Genís, fill de la Judit Miró. Les Cubanites som l’única colla
de dones geganteres de Catalunya, tot un honor.
52 53
EN MiRu,LA DiABLESSA ViL
i MALVADAtAN EStiMADA
Xavier Salmerón i Carbonell
L’any 2010, la Junta Directiva de l’Agrupació de Balls Po-
pulars de Sitges, presidida per Joan Duran, va decidir re-
formular el Ball de Cabeçuts de la vila per convertir-lo en
un conjunt de cabeçuts inspirats en personatges populars i
reconeguts. Es partia de la idea que els cabeçuts sitgetans
tinguessin un segell propi i que, a poc a poc, es deixés la
imatge col·lectiva que els cabeçuts actuals es poden trobar
tant a Sitges com, per exemple, a la població més remota
del Vallès Oriental, amb tots els meus respectes. A més a
més, amb aquesta intenció es pretenia homenatjar els sit-
getans que han tingut una forta presència o bé en la festa, o
bé en la vida cultural i social del municipi.
Així doncs, la Cartrona i en Pep Capelles van ser els primers
a incloure’s en el conjunt, després va venir en Suàrez i, més
tard, l’Anita Julian. El 2013, quan jo ja era president de la
Junta de l’entitat, vam decidir donar-li continuïtat a la ini-
ciativa, però abans de presentar-ne de nous, vam acordar
recuperar els cabeçuts ja presentats l’any 1992 d’en Rusiñol
i l’Enric Morera.
El 2014, malauradament i per falta de pressupost, no vam
poder continuar aquesta iniciativa, però aquest any sí, i de
quina forma: homenatjant el personatge de la Diablessa
que ha deixat empremta aquí i fora de la vila.
52 53
EN MiRu,LA DiABLESSA ViL
i MALVADAtAN EStiMADA
Xavier Salmerón i Carbonell
L’any 2010, la Junta Directiva de l’Agrupació de Balls Po-
pulars de Sitges, presidida per Joan Duran, va decidir re-
formular el Ball de Cabeçuts de la vila per convertir-lo en
un conjunt de cabeçuts inspirats en personatges populars i
reconeguts. Es partia de la idea que els cabeçuts sitgetans
tinguessin un segell propi i que, a poc a poc, es deixés la
imatge col·lectiva que els cabeçuts actuals es poden trobar
tant a Sitges com, per exemple, a la població més remota
del Vallès Oriental, amb tots els meus respectes. A més a
més, amb aquesta intenció es pretenia homenatjar els sit-
getans que han tingut una forta presència o bé en la festa, o
bé en la vida cultural i social del municipi.
Així doncs, la Cartrona i en Pep Capelles van ser els primers
a incloure’s en el conjunt, després va venir en Suàrez i, més
tard, l’Anita Julian. El 2013, quan jo ja era president de la
Junta de l’entitat, vam decidir donar-li continuïtat a la ini-
ciativa, però abans de presentar-ne de nous, vam acordar
recuperar els cabeçuts ja presentats l’any 1992 d’en Rusiñol
i l’Enric Morera.
El 2014, malauradament i per falta de pressupost, no vam
poder continuar aquesta iniciativa, però aquest any sí, i de
quina forma: homenatjant el personatge de la Diablessa
que ha deixat empremta aquí i fora de la vila.
54
En Joan Plans i Roca, popularment conegut com en Miru,
va ser membre de la Colla Vella del Ball de Diables de Sitges
durant més de 60 anys, i va ser considerat el diable en actiu
més gran —vell— de Catalunya amb 80 anys.
I com era en Miru? En Lambert Gràcia comenta, en un
article de la revista de cultura popular El Fogall d’aquest
any, que en Miru «era una persona a qui li agradava molt la
broma, i la gent de la colla no parava de fer-li passar bones
estones en actitud simpàtica i, sobretot, amb respecte, ja
que alguna vegada també s’enfadava, sense raó, i és perquè
es pensava que se’n reien d’ell, i no era pas així».
Per als seus néts, «l’avi Miru no veia mai el moment de pen-
jar les espardenyes, encara no sabem com tenia la força,
amb 85 anys, per fer totes les processons de la festa. Mai
vam sentir que sortís de la seva boca un “estic cansat”; per
a ell, no suposava cap esforç fer totes les sortides, i mai vam
sentir que tingués una preferència, ans al contrari, parlava
de la màgia de cada una d’elles, totes amb el seu encant».
I per als seus fills, «era un home alegre i afectuós, pacient i
amic de tothom, bona persona i que demostrava com s’es-
timava la festa». La prova és que fins al final de les seves
En Joan Plans i Roca, popularment conegut com en Miru, va ser
membre de la Colla Vella del Ball de Diables de Sitges durant més de 60
anys, i va ser considerat el diable en actiu més gran —vell— de
Catalunya amb 80 anys
55
forces la va gaudir com a diable, i així aconseguí el reco-
neixement de diable més vell de Catalunya. Molts recorda-
ran que durant els últims anys de la seva vida, quan vivia a
l’Hospital, encara li feien l’honor de poder recitar el vers de
la Diablessa, i, tot i que es menjava paraules, la il·lusió no
la perdia».
Per tot plegat, el cabeçut d’en Miru està més que justificat,
i no només serà un homenatge a la seva persona, sinó que
també al Ball de Diables de Sitges, i això ho demostra el fet
que les tres colles actuals de la vila s’han unit per participar
en la presentació del cabeçut, que tindrà lloc el dia 20 d’a-
gost a partir de les 20 h.
La família del Ball de Cabeçuts de Sitges tindrà, doncs, un
nou membre, amb un toc malvat per la seva condició de
Diablessa, però amb un cor enorme per la seva condició de
persona. Des de l’Agrupació volem donar el nostre absolut
agraïment a la família per la seva bona disposició, i enda-
vant, que, sigui on sigui, segur que li encantarà i emocio-
narà!
Bona Festa Major, amics i amigues.
La família del Ball de Cabeçuts de Sitges tindrà, doncs, un nou
membre, amb un toc malvat per la seva condició de Diablessa, però
amb un cor enorme per la seva condició de persona
54
En Joan Plans i Roca, popularment conegut com en Miru,
va ser membre de la Colla Vella del Ball de Diables de Sitges
durant més de 60 anys, i va ser considerat el diable en actiu
més gran —vell— de Catalunya amb 80 anys.
I com era en Miru? En Lambert Gràcia comenta, en un
article de la revista de cultura popular El Fogall d’aquest
any, que en Miru «era una persona a qui li agradava molt la
broma, i la gent de la colla no parava de fer-li passar bones
estones en actitud simpàtica i, sobretot, amb respecte, ja
que alguna vegada també s’enfadava, sense raó, i és perquè
es pensava que se’n reien d’ell, i no era pas així».
Per als seus néts, «l’avi Miru no veia mai el moment de pen-
jar les espardenyes, encara no sabem com tenia la força,
amb 85 anys, per fer totes les processons de la festa. Mai
vam sentir que sortís de la seva boca un “estic cansat”; per
a ell, no suposava cap esforç fer totes les sortides, i mai vam
sentir que tingués una preferència, ans al contrari, parlava
de la màgia de cada una d’elles, totes amb el seu encant».
I per als seus fills, «era un home alegre i afectuós, pacient i
amic de tothom, bona persona i que demostrava com s’es-
timava la festa». La prova és que fins al final de les seves
En Joan Plans i Roca, popularment conegut com en Miru, va ser
membre de la Colla Vella del Ball de Diables de Sitges durant més de 60
anys, i va ser considerat el diable en actiu més gran —vell— de
Catalunya amb 80 anys
55
forces la va gaudir com a diable, i així aconseguí el reco-
neixement de diable més vell de Catalunya. Molts recorda-
ran que durant els últims anys de la seva vida, quan vivia a
l’Hospital, encara li feien l’honor de poder recitar el vers de
la Diablessa, i, tot i que es menjava paraules, la il·lusió no
la perdia».
Per tot plegat, el cabeçut d’en Miru està més que justificat,
i no només serà un homenatge a la seva persona, sinó que
també al Ball de Diables de Sitges, i això ho demostra el fet
que les tres colles actuals de la vila s’han unit per participar
en la presentació del cabeçut, que tindrà lloc el dia 20 d’a-
gost a partir de les 20 h.
La família del Ball de Cabeçuts de Sitges tindrà, doncs, un
nou membre, amb un toc malvat per la seva condició de
Diablessa, però amb un cor enorme per la seva condició de
persona. Des de l’Agrupació volem donar el nostre absolut
agraïment a la família per la seva bona disposició, i enda-
vant, que, sigui on sigui, segur que li encantarà i emocio-
narà!
Bona Festa Major, amics i amigues.
La família del Ball de Cabeçuts de Sitges tindrà, doncs, un nou
membre, amb un toc malvat per la seva condició de Diablessa, però
amb un cor enorme per la seva condició de persona
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.56
PROGRAMA OFiCiAL
Sant BartomeuFes ta Major de Sitges
del 19 al 26 d’agost de 2015
declarada festa tradicional d’interès nacional per la generalitat de catalunya
A partir de dos quarts de vuit del
vespre davant del Palau del Rei
Moro, carrer d’en Bosch, lectura del
PREGÓ SATÍRIC de Festa Major a
càrrec de Jordi Cubillos, Críptic. Tot
seguit es presentarà la Pubilla i l’Hereu
de l’entitat d’enguany i es durà a terme
el reconeixement al soci. La festa clou-
rà amb un petit refrigeri i una copa de
cava.
Acte organitzat per l’Agrupació de
Balls Populars de Sitges.
A les deu de la nit INAUGURACIÓ
DE LES BARRAQUES, organitzades
conjuntament per l’Agrupació de Balls
Populars de Sitges, l’Ateneu Popular,
la Colla Jove de Castells de Sitges, la
SACA (Sitgetana de Cultura i Anima-
ció), el Casino Prado Suburense i la
Societat Recreativa El Retiro, amb el
suport de la Comissió. Les Barraques
seran emplaçades a la Fragata.
Acte organitzat pel col·lectiu de les Bar-
raques.
A dos quarts d’onze de la nit, a la pla-
ça de l’Ajuntament, PREGÓ DE LA
FESTA MAJOR a càrrec de Sebastià
Giménez i Mirabent. El pregó esta-
rà interpretat en llengua catalana de
signes. En cas de pluja o mal temps, el
pregó es farà a l’església parroquial.
En acabar, i per celebrar l’inici de la
Festa Major, es servirà una copa de
cava i cervesa artesana.
Acte organitzat amb la col·laboració de
Perbacco i La Sitgetana.
Tot seguit, a la zona de Barraques, a la
Fragata, CONCERT amb la formació
La Màlaga i Els Baratos, que amenit-
zaran amb alegria la primera nit de la
festa.
Acte organitzat pel col·lectiu de les Bar-
raques i la Comissió de Festa Major i
Santa Tecla.
El Pregó
A dos quarts de set de la tarda, FES-
TA INFANTIL amb el grup d’animació
Los Pipos a la zona de Barraques, a la
Fragata.
Acte organitzat pel col·lectiu de les Bar-
raques.
A les vuit del vespre, PRESENTACIÓ
DEL CABEÇUT D’EN MIRU ‘JOAN
PLANAS I ROCA’. Des del Casino
Prado Suburense s’iniciarà una cerca-
vila d’autoritats, familiars i amics d’en
Miru acompanyats del Ball de Cabe-
çuts de Sitges i dels timbalers de les
tres colles del Ball de Diables de Sitges
que tocaran el Toc de Timbals tradici-
onal fins arribar a la Plaça de l’Ajun-
tament. La cercavila tindrà el se-
güent recorregut: Carrer de Francesc
Gumà, Jesús, Àngel Vidal, Barcelona,
Davallada, d’en Bosch, i plaça de l’A-
juntament. En arribar a l’Ajuntament,
una representació de diables veterans
de les tres colles escenificaran el Ball
de Diables de Sitges amb els versos
tradicionals.
Acte organitzat per l’Agrupació de
Balls Populars de Sitges amb la col·l-
aboració de la Colla Vella, la Colla Jove
i la Colla ABPS del Ball de Diables de
Sitges.
A partir de les deu de la nit, a la zona
de Barraques, FESTA SONORA amb
DJ’s locals i convidats. Bounce, Víc-
tor Bregante i Bruno Bleda, B2B Ion
Pananides i per acabar Gin’s time fins
altes hores de la nit.
Acte organitzat pel col·lectiu de les Bar-
raques.
19Dimecres
d’agos t 20Dijous
d’agos t
Acte organitzat pel col·lectiu de les Bar-
raques.
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.56
PROGRAMA OFiCiAL
Sant BartomeuFes ta Major de Sitges
del 19 al 26 d’agost de 2015
declarada festa tradicional d’interès nacional per la generalitat de catalunya
A partir de dos quarts de vuit del
vespre davant del Palau del Rei
Moro, carrer d’en Bosch, lectura del
PREGÓ SATÍRIC de Festa Major a
càrrec de Jordi Cubillos, Críptic. Tot
seguit es presentarà la Pubilla i l’Hereu
de l’entitat d’enguany i es durà a terme
el reconeixement al soci. La festa clou-
rà amb un petit refrigeri i una copa de
cava.
Acte organitzat per l’Agrupació de
Balls Populars de Sitges.
A les deu de la nit INAUGURACIÓ
DE LES BARRAQUES, organitzades
conjuntament per l’Agrupació de Balls
Populars de Sitges, l’Ateneu Popular,
la Colla Jove de Castells de Sitges, la
SACA (Sitgetana de Cultura i Anima-
ció), el Casino Prado Suburense i la
Societat Recreativa El Retiro, amb el
suport de la Comissió. Les Barraques
seran emplaçades a la Fragata.
Acte organitzat pel col·lectiu de les Bar-
raques.
A dos quarts d’onze de la nit, a la pla-
ça de l’Ajuntament, PREGÓ DE LA
FESTA MAJOR a càrrec de Sebastià
Giménez i Mirabent. El pregó esta-
rà interpretat en llengua catalana de
signes. En cas de pluja o mal temps, el
pregó es farà a l’església parroquial.
En acabar, i per celebrar l’inici de la
Festa Major, es servirà una copa de
cava i cervesa artesana.
Acte organitzat amb la col·laboració de
Perbacco i La Sitgetana.
Tot seguit, a la zona de Barraques, a la
Fragata, CONCERT amb la formació
La Màlaga i Els Baratos, que amenit-
zaran amb alegria la primera nit de la
festa.
Acte organitzat pel col·lectiu de les Bar-
raques i la Comissió de Festa Major i
Santa Tecla.
El Pregó
A dos quarts de set de la tarda, FES-
TA INFANTIL amb el grup d’animació
Los Pipos a la zona de Barraques, a la
Fragata.
Acte organitzat pel col·lectiu de les Bar-
raques.
A les vuit del vespre, PRESENTACIÓ
DEL CABEÇUT D’EN MIRU ‘JOAN
PLANAS I ROCA’. Des del Casino
Prado Suburense s’iniciarà una cerca-
vila d’autoritats, familiars i amics d’en
Miru acompanyats del Ball de Cabe-
çuts de Sitges i dels timbalers de les
tres colles del Ball de Diables de Sitges
que tocaran el Toc de Timbals tradici-
onal fins arribar a la Plaça de l’Ajun-
tament. La cercavila tindrà el se-
güent recorregut: Carrer de Francesc
Gumà, Jesús, Àngel Vidal, Barcelona,
Davallada, d’en Bosch, i plaça de l’A-
juntament. En arribar a l’Ajuntament,
una representació de diables veterans
de les tres colles escenificaran el Ball
de Diables de Sitges amb els versos
tradicionals.
Acte organitzat per l’Agrupació de
Balls Populars de Sitges amb la col·l-
aboració de la Colla Vella, la Colla Jove
i la Colla ABPS del Ball de Diables de
Sitges.
A partir de les deu de la nit, a la zona
de Barraques, FESTA SONORA amb
DJ’s locals i convidats. Bounce, Víc-
tor Bregante i Bruno Bleda, B2B Ion
Pananides i per acabar Gin’s time fins
altes hores de la nit.
Acte organitzat pel col·lectiu de les Bar-
raques.
19Dimecres
d’agos t 20Dijous
d’agos t
Acte organitzat pel col·lectiu de les Bar-
raques.
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.58
A dos quarts de set de la tarda, INAU-
GURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DE LA
IMATGE DE SANT BARTOMEU, a
càrrec de Mn. Josep Pausas, rector de
la parròquia, que romandrà exposada
al domicili del Pendonista, el senyor
Josep Ramon Sentís i Julià, al carrer
de Sant Pau núm. 28, fins el dia de la
Vigília a l’hora de la Processó Cívica.
Després de la inauguració, l’exposi-
ció romandrà oberta fins a les nou del
vespre.
A la mateixa hora, al Mercat Vell, ac-
tual Casa Bacardí, FESTA CUBANA.
Aquest acte té aforament limitat.
Acte organitzat per la colla Gegants
Americanos.
A dos quarts de nou del vespre, a
la zona de Barraques, CONCERT
ACÚSTIC de Veneno en la Piel.
Acte organitzat pel col·lectiu de les Bar-
raques.
A la mateixa hora, al Palau del Rei
Moro, gran ASSAIG DE FESTA MA-
JOR DE LA COLLA JOVE DE CAS-
TELLERS DE SITGES, obert a tots
els sitgetans i les sitgetanes. En acabar
l’assaig, es presentarà la Pubilla i l’He-
reu de la Colla Jove.
Acte organitzat per la Colla Jove de
Castellers de Sitges.
A dos quarts de deu de la nit, a la zona
de Barraques, SOPAR POPULAR
amb un preu de 12 euros i venda de
tiquets a la Societat Recreativa El Re-
tiro, Casino Prado Suburense i a l’Ate-
neu Popular de Sitges.
Tot seguit, també a la zona de Barra-
ques, CONCERT de La Terrasseta de
Preixens, Doctor Prats i PD Tubi&Ko-
llado.
Acte organitzat pel col·lectiu de les
Barraques.
D’onze del matí a dues del migdia i de
sis de la tarda fins un cop acabat l’acte
de lliurament de la Bandera, EXPO-
SICIÓ DE LA IMATGE DE SANT
BARTOMEU, patró de la nostra Vila,
al carrer de Sant Pau núm. 28.
A dos quarts de dotze del matí, davant
del Palau del Rei Moro, VESTIM ELS
GEGANTS MOROS, la La-hia i en Fa-
luch.
Acte organitzat per l’Agrupació de
Balls Populars de Sitges.
A partir de la una del migdia, VER-
MUT DE FESTA MAJOR al local de
l’Ateneu Popular de Sitges, al carrer
de Sant Bartomeu núm. 40. L’Ateneu
convida a tots els sitgetans i sitgetanes
a compartir aquest moment i a cele-
brar l’arribada de la festa.
Acte organitzat per l’Ateneu Popular de
Sitges.
A les cinc de la tarda, i davant de l’Es-
corxador, VESTIM ELS GEGANTS
DE LA VILA I ELS GEGANTS
AMERICANOS. A continuació aniran
en seguici fins a l’Escola Esteve Bar-
rachina.
21Divendres
d’agos t
22Dissabte
d’agos t
Dissabte
A dos quarts de sis de la tarda, a
l’Escola Esteve Barrachina, PLAN-
TADA DE GEGANTS amb motiu del
50è aniversari del Gegants America-
nos, amb la participació dels Gegants
Negritos de Tarragona, el Gegantó
Lladrefaves i la Gegantona de Valls,
els Gegants Nuvis d’Arenys de Mar, els
Gegants de la Vila de Sitges, els Ge-
gants Moros i els Gegants Americanos.
A dos quarts de set de la tarda, inici
del CERCAVILA DE GEGANTS. El
seguici farà el següent recorregut:
carrer d’Isabel Julià, Emili Picó, Jesús,
Cap de la Vila, Parellades, Sant Josep,
Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de
la Vila, Major i plaça de l’Ajuntament,
on es farà una petita ballada final.
Acte organitzat per la colla dels
Gegants Americanos i per l’Agrupació
de Balls Populars de Sitges.
A les deu de la nit a l’Hort de Can Falç,
CINEMA A LA FRESCA amb la pro-
jecció de la pel·lícula Grease sing alo-
ne, la mítica pel·lícula de Grease amb
karaoke en directe.
Acte organitzat per Cine Club Sitges.
A dos quarts d’onze de la nit, a la Par-
ròquia de Sant Bartomeu i Santa Te-
cla, acte de LLIURAMENT DE LA
BANDERA amb recital de poemes i
cant dels Goigs de Sant Bartomeu. A
continuació, i acompanyats de la sitge-
tana Agrupació Musical Suburband de
El Retiro, cercavila fins al domicili de
la Presidenta de la Comissió: Baluard,
plaça de l’Ajuntament, Major, Cap de la
Vila, Sant Francesc, passeig Vilafranca,
avinguda de les Flors, Mestre Antoni
Català i plaça Bonaventura Julià.
En arribar la Bandera, a la Plaça Bo-
naventura Julià, BALL-CONCERT
amb els Tuterako Gaiteroak de Tudela.
Durant la vetllada es podran adquirir
mojitos de fruites a preus populars.
Acte organitzat amb la col·laboració de
Tabernas El Donostiarra, Janio’s Bar i
Forcevital.
A partir de dos quarts de dotze de la
nit, al Passeig de la Ribera, DANCE
HOLI PARTY, música i colors. Holi
festival és un festival originari de la
Índia en el qual els seus assistents es
tiren líquids de colors per sobre per ce-
lebrar l’arribada de la primavera.
jecció de la pel·lícula Grease sing alo-
ne, la mítica pel·lícula de Grease amb
karaoke en directe.
Acte organitzat per Cine Club Sitges.
A dos quarts d’onze de la nit, a la Par-
ròquia de Sant Bartomeu i Santa Te-
cla, acte de LLIURAMENT DE LA
BANDERA amb recital de poemes i BANDERA amb recital de poemes i BANDERA
cant dels Goigs de Sant Bartomeu. A
continuació, i acompanyats de la sitge-
tana Agrupació Musical Suburband de
El Retiro, cercavila fins al domicili de
la Presidenta de la Comissió: Baluard,
plaça de l’Ajuntament, Major, Cap de la
Vila, Sant Francesc, passeig Vilafranca,
avinguda de les Flors, Mestre Antoni
En arribar la Bandera, a la Plaça Bo-
BALL-CONCERT
de Tudela.
Durant la vetllada es podran adquirir
Acte organitzat amb la col·laboració de
Tabernas El Donostiarra, Janio’s Bar i
A partir de dos quarts de dotze de la
DANCE
Holi
és un festival originari de la
Índia en el qual els seus assistents es
tiren líquids de colors per sobre per ce-
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.58
A dos quarts de set de la tarda, INAU-
GURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DE LA
IMATGE DE SANT BARTOMEU, a
càrrec de Mn. Josep Pausas, rector de
la parròquia, que romandrà exposada
al domicili del Pendonista, el senyor
Josep Ramon Sentís i Julià, al carrer
de Sant Pau núm. 28, fins el dia de la
Vigília a l’hora de la Processó Cívica.
Després de la inauguració, l’exposi-
ció romandrà oberta fins a les nou del
vespre.
A la mateixa hora, al Mercat Vell, ac-
tual Casa Bacardí, FESTA CUBANA.
Aquest acte té aforament limitat.
Acte organitzat per la colla Gegants
Americanos.
A dos quarts de nou del vespre, a
la zona de Barraques, CONCERT
ACÚSTIC de Veneno en la Piel.
Acte organitzat pel col·lectiu de les Bar-
raques.
A la mateixa hora, al Palau del Rei
Moro, gran ASSAIG DE FESTA MA-
JOR DE LA COLLA JOVE DE CAS-
TELLERS DE SITGES, obert a tots
els sitgetans i les sitgetanes. En acabar
l’assaig, es presentarà la Pubilla i l’He-
reu de la Colla Jove.
Acte organitzat per la Colla Jove de
Castellers de Sitges.
A dos quarts de deu de la nit, a la zona
de Barraques, SOPAR POPULAR
amb un preu de 12 euros i venda de
tiquets a la Societat Recreativa El Re-
tiro, Casino Prado Suburense i a l’Ate-
neu Popular de Sitges.
Tot seguit, també a la zona de Barra-
ques, CONCERT de La Terrasseta de
Preixens, Doctor Prats i PD Tubi&Ko-
llado.
Acte organitzat pel col·lectiu de les
Barraques.
D’onze del matí a dues del migdia i de
sis de la tarda fins un cop acabat l’acte
de lliurament de la Bandera, EXPO-
SICIÓ DE LA IMATGE DE SANT
BARTOMEU, patró de la nostra Vila,
al carrer de Sant Pau núm. 28.
A dos quarts de dotze del matí, davant
del Palau del Rei Moro, VESTIM ELS
GEGANTS MOROS, la La-hia i en Fa-
luch.
Acte organitzat per l’Agrupació de
Balls Populars de Sitges.
A partir de la una del migdia, VER-
MUT DE FESTA MAJOR al local de
l’Ateneu Popular de Sitges, al carrer
de Sant Bartomeu núm. 40. L’Ateneu
convida a tots els sitgetans i sitgetanes
a compartir aquest moment i a cele-
brar l’arribada de la festa.
Acte organitzat per l’Ateneu Popular de
Sitges.
A les cinc de la tarda, i davant de l’Es-
corxador, VESTIM ELS GEGANTS
DE LA VILA I ELS GEGANTS
AMERICANOS. A continuació aniran
en seguici fins a l’Escola Esteve Bar-
rachina.
21Divendres
d’agos t
22Dissabte
d’agos t
Dissabte
A dos quarts de sis de la tarda, a
l’Escola Esteve Barrachina, PLAN-
TADA DE GEGANTS amb motiu del
50è aniversari del Gegants America-
nos, amb la participació dels Gegants
Negritos de Tarragona, el Gegantó
Lladrefaves i la Gegantona de Valls,
els Gegants Nuvis d’Arenys de Mar, els
Gegants de la Vila de Sitges, els Ge-
gants Moros i els Gegants Americanos.
A dos quarts de set de la tarda, inici
del CERCAVILA DE GEGANTS. El
seguici farà el següent recorregut:
carrer d’Isabel Julià, Emili Picó, Jesús,
Cap de la Vila, Parellades, Sant Josep,
Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de
la Vila, Major i plaça de l’Ajuntament,
on es farà una petita ballada final.
Acte organitzat per la colla dels
Gegants Americanos i per l’Agrupació
de Balls Populars de Sitges.
A les deu de la nit a l’Hort de Can Falç,
CINEMA A LA FRESCA amb la pro-
jecció de la pel·lícula Grease sing alo-
ne, la mítica pel·lícula de Grease amb
karaoke en directe.
Acte organitzat per Cine Club Sitges.
A dos quarts d’onze de la nit, a la Par-
ròquia de Sant Bartomeu i Santa Te-
cla, acte de LLIURAMENT DE LA
BANDERA amb recital de poemes i
cant dels Goigs de Sant Bartomeu. A
continuació, i acompanyats de la sitge-
tana Agrupació Musical Suburband de
El Retiro, cercavila fins al domicili de
la Presidenta de la Comissió: Baluard,
plaça de l’Ajuntament, Major, Cap de la
Vila, Sant Francesc, passeig Vilafranca,
avinguda de les Flors, Mestre Antoni
Català i plaça Bonaventura Julià.
En arribar la Bandera, a la Plaça Bo-
naventura Julià, BALL-CONCERT
amb els Tuterako Gaiteroak de Tudela.
Durant la vetllada es podran adquirir
mojitos de fruites a preus populars.
Acte organitzat amb la col·laboració de
Tabernas El Donostiarra, Janio’s Bar i
Forcevital.
A partir de dos quarts de dotze de la
nit, al Passeig de la Ribera, DANCE
HOLI PARTY, música i colors. Holi
festival és un festival originari de la
Índia en el qual els seus assistents es
tiren líquids de colors per sobre per ce-
lebrar l’arribada de la primavera.
jecció de la pel·lícula Grease sing alo-
ne, la mítica pel·lícula de Grease amb
karaoke en directe.
Acte organitzat per Cine Club Sitges.
A dos quarts d’onze de la nit, a la Par-
ròquia de Sant Bartomeu i Santa Te-
cla, acte de LLIURAMENT DE LA
BANDERA amb recital de poemes i BANDERA amb recital de poemes i BANDERA
cant dels Goigs de Sant Bartomeu. A
continuació, i acompanyats de la sitge-
tana Agrupació Musical Suburband de
El Retiro, cercavila fins al domicili de
la Presidenta de la Comissió: Baluard,
plaça de l’Ajuntament, Major, Cap de la
Vila, Sant Francesc, passeig Vilafranca,
avinguda de les Flors, Mestre Antoni
En arribar la Bandera, a la Plaça Bo-
BALL-CONCERT
de Tudela.
Durant la vetllada es podran adquirir
Acte organitzat amb la col·laboració de
Tabernas El Donostiarra, Janio’s Bar i
A partir de dos quarts de dotze de la
DANCE
Holi
és un festival originari de la
Índia en el qual els seus assistents es
tiren líquids de colors per sobre per ce-
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.60
A partir de les onze del matí i fins a
l’hora de la Processó Cívica, EXPO-
SICIÓ DE LA IMATGE DE SANT
BARTOMEU, patró de la nostra Vila de
Sitges, al carrer de Sant Pau núm. 28.
A les onze del matí, al Saló de Plens
de l’Ajuntament, LLIURAMENT DE
L’INFORME PER A OBTENIR LA
CATALOGACIÓ DE FESTA PATRI-
MONIAL D’INTERÈS NACIONAL al
catàleg de Patrimoni Festiu de la Ge-
neralitat de Catalunya.
A les dotze del migdia, ENTRADA DE
GRALLERS pel carrer de Sant Fran-
cesc, Cap de la Vila, Major i plaça de
l’Ajuntament. Les diverses formacions
oferiran les seves peces en homenatge
als fundadors de la Festa Major.
A les dues en punt del migdia, des de la
platja de La Fragata, ENCESA DELS
21 MORTERETS, a càrrec de la Colla
Noies de Bastons que enguany celebra
el seu 35è aniversari, i REPICADA DE
CAMPANES.
A la mateixa hora, al Cap de la Vila,
la Cobla Maricel interpretarà les sar-
danes La Processó de Sant Bartomeu,
d’Antoni Català i Vidal, i La Festa Ma-
jor, d’Enric Morera i Viura.
A la mateixa hora i des de la plaça de
l’Ajuntament, SORTIDA DELS EN-
TREMESOS I DELS BALLS POPU-
LARS: Gegants, Cabeçuts, Drac, Àliga,
Diables, Bastons, Cercolets, Pandere-
tes, Pastorets, Cintes, Gitanes i Moi-
xiganga, acompanyats de l’Agrupació
Musical Suburband de El Retiro. En
arribar al Cap de la Vila, la Moixiganga
farà la seva representació complerta.
A mesura que arribin a l’Hort de Can
Falç -en honor al Batlle, les autori-
tats i tot el poble que hi assisteixi- i a
l’Hospital de Sant Joan Baptista, les
colles faran una actuació de lluïment
i es representaran tots els balls amb
parlaments (Ball de Diables, Ball de
Cercolets, Ball de Pastorets i Balls de
Gitanes).
A les sis de la tarda, al Cap de la Vila,
ACTUACIÓ CASTELLERA a càrrec
de la Colla Jove de Castellers de Sitges.
La Vigília
23Diumenge
d’agos t
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.61
A dos quarts de set, a la Plaça Bona-
ventura Julià núm. 16, domicili de la
Presidenta de la Comissió de Festa
Major i Santa Tecla, Aroa Llorens i Pe-
llicer, SINDRIADA POPULAR.
Acte organitzat amb la col·laboració
d’Albert i Anna, fruites i verdures.
Tot seguit, PROCESSÓ CÍVICA. Els
balls populars, entremesos i músics,
acompanyats de l’Agrupació Musical
Suburband de El Retiro i de les auto-
ritats, passaran a recollir el tabernacle
de Sant Bartomeu al domicili del Pen-
donista de la Festa Major 2015, el se-
nyor Josep Ramon Sentís i Julià.
El seguici farà el següent recorregut:
plaça Bonaventura Julià, Hipólito La-
zaro, Pau Casals, avinguda de les Flors,
Passeig Vilafranca, Sant Francesc,
Sant Bonaventura, Sant Josep, Bo-
naire, Passeig de la Ribera, Sant Pau,
Parellades, Cap de la Vila, Àngel Vidal,
Barcelona, Baluard Vidal i Quadres,
Fonollar, Baluard.
A les portes del temple parroquial els
balls rebran la imatge de Sant Barto-
meu que, acompanyada per les auto-
ritats, el Pendonista i els Cordonistes,
serà col·locada al presbiteri per presi-
dir els actes litúrgics de la diada.
En acabar la Processó Cívica, SOPAR
DE COLLES DE L’AGRUPACIÓ al
Palau del Rei Moro. Les persones que
no participen en cap ball de l’entitat
hauran de reservar i abonar, si hi vo-
len assistir, un tiquet de 5 euros a la
secretaria de l’ABPS abans del dia 21
d’agost.
Acte organitzat per l’Agrupació de
Balls Populars de Sitges.
A les onze de la nit, des de la Punta, la
Fragata i els espigons, APOTEÒSIC I
MONUMENTAL CASTELL DE FOC
a càrrec de Pirotècnia Igual SA i amb
disseny artístic a càrrec del pirotècnic
Isidre Pañella. Cal recordar que la tra-
ca final serà el resultat del procès de
micro-mecenatge dut a terme per tots
els sitgetans i sitgetanes que hi hagin
participat.
Acte organitzat amb la col·laboració
del Club Nàutic Sitges i del Port d’A-
guadolç.
Per viure un CASTELL DE FOC EN
CALMA, la Comissió habilitarà amb
cadires la zona del Passeig de la Ribera
entre els restaurants Pic Nic i Kansas
(tocant a mar). Durant el majúscul
espectacle pirotècnic els assistents
gaudiran de la degustació d’un Marti-
ni Royale. Preu del tiquet: 5 euros. Les
persones amb mobilitat reduïda entra-
ran de forma gratuïta.
Acte organitzat amb la col·laboració de
Casa Bacardí.
En acabar el castell de foc, BAIXADA
DELS BALLS POPULARS PER LES
ESCALES DE LA PUNTA, desfilada
fins al Monument a El Greco i tornada
fins al carrer Nou.
A continuació, al passeig de la Ribera,
REVETLLA SARDANISTA amb la
Cobla Sitgetana.
REVETLLA DE FESTA MAJOR amb
l’actuació de l’orquestra Los Pachucos i,
seguidament, dels DJ’s Fuckndestroy,
que ens convidaran a ballar fins que
gairebé es faci de dia.
A dos quarts de set, a la Plaça Bona-
ventura Julià núm. 16, domicili de la
Presidenta de la Comissió de Festa
Major i Santa Tecla, Aroa Llorens i Pe-
llicer, SINDRIADA POPULAR
Acte organitzat amb la col·laboració
d’Albert i Anna, fruites i verdures.
Tot seguit, PROCESSÓ CÍVICA
balls populars, entremesos i músics,
acompanyats de l’Agrupació Musical acompanyats de l’Agrupació Musical acompanyats de l’
Suburband de El Retiro i de les auto-
ritats, passaran a recollir el tabernacle
de Sant Bartomeu al domicili del Pen-
donista de la Festa Major 2015, el se-
nyor Josep Ramon Sentís i Julià.
El seguici farà el següent recorregut:
plaça Bonaventura Julià, Hipólito La-
zaro, Pau Casals, avinguda de les Flors,
Passeig Vilafranca, Sant Francesc,
Sant Bonaventura, Sant Josep, Bo-
naire, Passeig de la Ribera, Sant Pau,
Parellades, Cap de la Vila, Àngel Vidal,
Barcelona, Baluard Vidal i Quadres,
Fonollar, Baluard.
A les portes del temple parroquial els
balls rebran la imatge de Sant Barto-
meu que, acompanyada per les auto-
ritats, el Pendonista i els Cordonistes,
serà col·locada al presbiteri per presi-
dir els actes litúrgics de la diada.
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.60
A partir de les onze del matí i fins a
l’hora de la Processó Cívica, EXPO-
SICIÓ DE LA IMATGE DE SANT
BARTOMEU, patró de la nostra Vila de
Sitges, al carrer de Sant Pau núm. 28.
A les onze del matí, al Saló de Plens
de l’Ajuntament, LLIURAMENT DE
L’INFORME PER A OBTENIR LA
CATALOGACIÓ DE FESTA PATRI-
MONIAL D’INTERÈS NACIONAL al
catàleg de Patrimoni Festiu de la Ge-
neralitat de Catalunya.
A les dotze del migdia, ENTRADA DE
GRALLERS pel carrer de Sant Fran-
cesc, Cap de la Vila, Major i plaça de
l’Ajuntament. Les diverses formacions
oferiran les seves peces en homenatge
als fundadors de la Festa Major.
A les dues en punt del migdia, des de la
platja de La Fragata, ENCESA DELS
21 MORTERETS, a càrrec de la Colla
Noies de Bastons que enguany celebra
el seu 35è aniversari, i REPICADA DE
CAMPANES.
A la mateixa hora, al Cap de la Vila,
la Cobla Maricel interpretarà les sar-
danes La Processó de Sant Bartomeu,
d’Antoni Català i Vidal, i La Festa Ma-
jor, d’Enric Morera i Viura.
A la mateixa hora i des de la plaça de
l’Ajuntament, SORTIDA DELS EN-
TREMESOS I DELS BALLS POPU-
LARS: Gegants, Cabeçuts, Drac, Àliga,
Diables, Bastons, Cercolets, Pandere-
tes, Pastorets, Cintes, Gitanes i Moi-
xiganga, acompanyats de l’Agrupació
Musical Suburband de El Retiro. En
arribar al Cap de la Vila, la Moixiganga
farà la seva representació complerta.
A mesura que arribin a l’Hort de Can
Falç -en honor al Batlle, les autori-
tats i tot el poble que hi assisteixi- i a
l’Hospital de Sant Joan Baptista, les
colles faran una actuació de lluïment
i es representaran tots els balls amb
parlaments (Ball de Diables, Ball de
Cercolets, Ball de Pastorets i Balls de
Gitanes).
A les sis de la tarda, al Cap de la Vila,
ACTUACIÓ CASTELLERA a càrrec
de la Colla Jove de Castellers de Sitges.
La Vigília
23Diumenge
d’agos t
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.61
A dos quarts de set, a la Plaça Bona-
ventura Julià núm. 16, domicili de la
Presidenta de la Comissió de Festa
Major i Santa Tecla, Aroa Llorens i Pe-
llicer, SINDRIADA POPULAR.
Acte organitzat amb la col·laboració
d’Albert i Anna, fruites i verdures.
Tot seguit, PROCESSÓ CÍVICA. Els
balls populars, entremesos i músics,
acompanyats de l’Agrupació Musical
Suburband de El Retiro i de les auto-
ritats, passaran a recollir el tabernacle
de Sant Bartomeu al domicili del Pen-
donista de la Festa Major 2015, el se-
nyor Josep Ramon Sentís i Julià.
El seguici farà el següent recorregut:
plaça Bonaventura Julià, Hipólito La-
zaro, Pau Casals, avinguda de les Flors,
Passeig Vilafranca, Sant Francesc,
Sant Bonaventura, Sant Josep, Bo-
naire, Passeig de la Ribera, Sant Pau,
Parellades, Cap de la Vila, Àngel Vidal,
Barcelona, Baluard Vidal i Quadres,
Fonollar, Baluard.
A les portes del temple parroquial els
balls rebran la imatge de Sant Barto-
meu que, acompanyada per les auto-
ritats, el Pendonista i els Cordonistes,
serà col·locada al presbiteri per presi-
dir els actes litúrgics de la diada.
En acabar la Processó Cívica, SOPAR
DE COLLES DE L’AGRUPACIÓ al
Palau del Rei Moro. Les persones que
no participen en cap ball de l’entitat
hauran de reservar i abonar, si hi vo-
len assistir, un tiquet de 5 euros a la
secretaria de l’ABPS abans del dia 21
d’agost.
Acte organitzat per l’Agrupació de
Balls Populars de Sitges.
A les onze de la nit, des de la Punta, la
Fragata i els espigons, APOTEÒSIC I
MONUMENTAL CASTELL DE FOC
a càrrec de Pirotècnia Igual SA i amb
disseny artístic a càrrec del pirotècnic
Isidre Pañella. Cal recordar que la tra-
ca final serà el resultat del procès de
micro-mecenatge dut a terme per tots
els sitgetans i sitgetanes que hi hagin
participat.
Acte organitzat amb la col·laboració
del Club Nàutic Sitges i del Port d’A-
guadolç.
Per viure un CASTELL DE FOC EN
CALMA, la Comissió habilitarà amb
cadires la zona del Passeig de la Ribera
entre els restaurants Pic Nic i Kansas
(tocant a mar). Durant el majúscul
espectacle pirotècnic els assistents
gaudiran de la degustació d’un Marti-
ni Royale. Preu del tiquet: 5 euros. Les
persones amb mobilitat reduïda entra-
ran de forma gratuïta.
Acte organitzat amb la col·laboració de
Casa Bacardí.
En acabar el castell de foc, BAIXADA
DELS BALLS POPULARS PER LES
ESCALES DE LA PUNTA, desfilada
fins al Monument a El Greco i tornada
fins al carrer Nou.
A continuació, al passeig de la Ribera,
REVETLLA SARDANISTA amb la
Cobla Sitgetana.
REVETLLA DE FESTA MAJOR amb
l’actuació de l’orquestra Los Pachucos i,
seguidament, dels DJ’s Fuckndestroy,
que ens convidaran a ballar fins que
gairebé es faci de dia.
A dos quarts de set, a la Plaça Bona-
ventura Julià núm. 16, domicili de la
Presidenta de la Comissió de Festa
Major i Santa Tecla, Aroa Llorens i Pe-
llicer, SINDRIADA POPULAR
Acte organitzat amb la col·laboració
d’Albert i Anna, fruites i verdures.
Tot seguit, PROCESSÓ CÍVICA
balls populars, entremesos i músics,
acompanyats de l’Agrupació Musical acompanyats de l’Agrupació Musical acompanyats de l’
Suburband de El Retiro i de les auto-
ritats, passaran a recollir el tabernacle
de Sant Bartomeu al domicili del Pen-
donista de la Festa Major 2015, el se-
nyor Josep Ramon Sentís i Julià.
El seguici farà el següent recorregut:
plaça Bonaventura Julià, Hipólito La-
zaro, Pau Casals, avinguda de les Flors,
Passeig Vilafranca, Sant Francesc,
Sant Bonaventura, Sant Josep, Bo-
naire, Passeig de la Ribera, Sant Pau,
Parellades, Cap de la Vila, Àngel Vidal,
Barcelona, Baluard Vidal i Quadres,
Fonollar, Baluard.
A les portes del temple parroquial els
balls rebran la imatge de Sant Barto-
meu que, acompanyada per les auto-
ritats, el Pendonista i els Cordonistes,
serà col·locada al presbiteri per presi-
dir els actes litúrgics de la diada.
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.62
A les sis de la matinada des del
Baluard Miquel Utrillo i Morlius,
ALEGRE I FESTIVA MATINAL. En
despuntar el dia de Sant Bartomeu,
que de Sitges n’és Patró, els entreme-
sos, els balls populars i els músics tor-
naran a desfilar pels carrers de la vila.
Seguint la tradició, la Comissió
obsequiarà a les senyores amb oloroses
flors. Tothom que ho desitgi es pot afe-
gir a l’alegre passada de faixes. Només
cal anar vestit de blanc, amb esparde-
nyes de betes i dur una faixa.
Recorregut: Baluard, Fonollar,
Baluard Vidal i Quadras, Port de
n’Alegre, Rafel Llopart, Sant Damià,
Sant Sebastià, Jesús, Sant Bartomeu,
Sant Gaudenci, Sant Josep, Espalter,
plaça del Pou Vedre, Bassa Rodona,
Joan Tarrida, plaça de la Indústria,
Marquès de Mont-roig, Parellades,
Cap de la Vila, Major i plaça de l’Ajun-
tament.
A dos quarts d’onze a l’Església Parro-
quial de Sant Bartomeu i Santa Tecla,
SOLEMNE OFICI CONCELEBRAT
EN HONOR AL QUI DE SITGES
N’ÉS PATRÓ, SANT BARTOMEU
APÒSTOL. Presidirà la celebració
Mn. Josep Pausas, rector de la parrò-
quia. Enguany, a l’ofertori, la colla de
geganteres dels Gegants Americanos,
que celebra el seu 50è aniversari, farà
l’ofrena, en nom de tot el poble, al nos-
tre Sant Patró. En acabar la celebració,
cant dels Goigs del Sant i veneració de
la relíquia.
Acabat l’Ofici, APOTEÒSICA SORTI-
DA D’OFICI. Desfilada musical amb la
Banda, que acompanyarà les autoritats
fins a l’Ajuntament. Seguidament ac-
tuaran, alhora, tots els balls i els seus
respectius músics, que junt amb la
Cobla Sitgetana i l’Agrupació Musical
Suburband del Retiro, dibuixaran un
dels moments més màgics de la nostra
Festa Major.
Després de l’actuació dels balls i entre-
mesos, la Banda interpretarà Els Sega-
dors, l’himne nacional de Catalunya.
Diada de Sant Bartomeu Apòstol , Patró de Sitges
24Dilluns
d’agos t24
A continuació, a la plaça de l’Ajunta-
ment, EXHIBICIÓ CASTELLERA a
càrrec de la Colla Jove de Castellers de
Sitges.
Acte seguit, SELECTES CONCERTS-
VERMUT DE FESTA MAJOR:
Als jardins de la Societat Recreativa El
Retiro, actuació de la Cobla Maricel.
Als jardins del Casino Prado Suburen-
se, audició de la Sitges Big Band , de
l’escola musical de El Retiro.
A dos quarts de vuit del vespre, des del
Baluard, PROCESSÓ EN HONOR
DE SANT BARTOMEU.
Pas del tabernacle de Sant Barto-
meu pels carrers i les places de la vila,
acompanyat de tots els sitgetans i les
sitgetanes que ho desitgin. Es recorda
i s’anima a que el seguici religiós sigui
dels dos gèneres. Presidirà aquest acte
processional el senyor rector de la par-
ròquia, Mn. Josep Pausas Mas, i hi as-
sistirà l’Il·lustríssim Ajuntament.
Com és costum, el tabernacle anirà
precedit de tots els balls populars, els
grallers i l’Agrupació Musical Subur-
band de El Retiro. El ganfaró parro-
quial i el tabernacle de Sant Bartomeu
serà portat pel cos de portants del
tabernacle de Sant Bartomeu i Santa
Tecla. S’ha designat com a Pendonis-
ta de la Bandera de Sant Bartomeu al
Sr. Josep Ramon Sentís i Julià, qui ha
nomenat com a cordonistes el Sr. Ans-
cari Sentís i Mirabent i el Sr. Marcel
Sentís i Mirabent.
La Processó de Sant Bartomeu farà
el següent recorregut: Baluard, Fo-
nollar, Sant Joan, Davallada, Barcelo-
na, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bar-
tomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc,
Cap de la Vila, Parellades, Bonaire,
passeig de la Ribera, Nou, Major, plaça
de l’Ajuntament i Baluard.
Al pas de la processó pel passeig de la
Ribera, el seguici religiós serà saludat
amb salves de morterets i tocs de cam-
panes. La Cobla Sitgetana interpretarà
les sardanes Els Gegants de Sitges i La
Processó de Sant Bartomeu, dels mes-
tres Tomàs Gil i Membrado i Antoni
Català i Vidal, respectivament.
En arribar la processó al Baluard, els
balls i músics envoltaran el tabernacle,
fent el darrer homenatge al nostre Pa-
tró, mentre esclaten focs artificials i re-
piquen de valent les campanes durant
la més que emotiva ENTRADA DE
SANT BARTOMEU A L’ESGLÉSIA
PARROQUIAL. A continuació, a dins
del temple, pregària de cloenda.
Tot seguit, davant de l’Ajuntament,
BALLADA FINAL DE LES BÈS-
TIES DE FOC I DELS GEGANTS,
per acomiadar els actes tradicionals de
la nostra Festa Major.
En acabar, FI DE FESTA al Palau del
Rei Moro.
Acte organitzat per l’Agrupació de
Balls Populars de Sitges.
A la mateixa hora, al passeig de la Ri-
bera, GRAN BALL DE FESTA MA-
JOR amb l’actuació de l’orquestra Ci-
marrón i del DJ sitgetà Gware.
per acomiadar els actes tradicionals de
la nostra Festa Major.
FI DE FESTA al Palau del FI DE FESTA al Palau del FI DE FESTA
Acte organitzat per l’Agrupació de
Balls Populars de Sitges.
A la mateixa hora, al passeig de la Ri-
GRAN BALL DE FESTA MA-
amb l’actuació de l’orquestra Ci-
i del DJ sitgetà Gware.
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.62
A les sis de la matinada des del
Baluard Miquel Utrillo i Morlius,
ALEGRE I FESTIVA MATINAL. En
despuntar el dia de Sant Bartomeu,
que de Sitges n’és Patró, els entreme-
sos, els balls populars i els músics tor-
naran a desfilar pels carrers de la vila.
Seguint la tradició, la Comissió
obsequiarà a les senyores amb oloroses
flors. Tothom que ho desitgi es pot afe-
gir a l’alegre passada de faixes. Només
cal anar vestit de blanc, amb esparde-
nyes de betes i dur una faixa.
Recorregut: Baluard, Fonollar,
Baluard Vidal i Quadras, Port de
n’Alegre, Rafel Llopart, Sant Damià,
Sant Sebastià, Jesús, Sant Bartomeu,
Sant Gaudenci, Sant Josep, Espalter,
plaça del Pou Vedre, Bassa Rodona,
Joan Tarrida, plaça de la Indústria,
Marquès de Mont-roig, Parellades,
Cap de la Vila, Major i plaça de l’Ajun-
tament.
A dos quarts d’onze a l’Església Parro-
quial de Sant Bartomeu i Santa Tecla,
SOLEMNE OFICI CONCELEBRAT
EN HONOR AL QUI DE SITGES
N’ÉS PATRÓ, SANT BARTOMEU
APÒSTOL. Presidirà la celebració
Mn. Josep Pausas, rector de la parrò-
quia. Enguany, a l’ofertori, la colla de
geganteres dels Gegants Americanos,
que celebra el seu 50è aniversari, farà
l’ofrena, en nom de tot el poble, al nos-
tre Sant Patró. En acabar la celebració,
cant dels Goigs del Sant i veneració de
la relíquia.
Acabat l’Ofici, APOTEÒSICA SORTI-
DA D’OFICI. Desfilada musical amb la
Banda, que acompanyarà les autoritats
fins a l’Ajuntament. Seguidament ac-
tuaran, alhora, tots els balls i els seus
respectius músics, que junt amb la
Cobla Sitgetana i l’Agrupació Musical
Suburband del Retiro, dibuixaran un
dels moments més màgics de la nostra
Festa Major.
Després de l’actuació dels balls i entre-
mesos, la Banda interpretarà Els Sega-
dors, l’himne nacional de Catalunya.
Diada de Sant Bartomeu Apòstol , Patró de Sitges
24Dilluns
d’agos t24
A continuació, a la plaça de l’Ajunta-
ment, EXHIBICIÓ CASTELLERA a
càrrec de la Colla Jove de Castellers de
Sitges.
Acte seguit, SELECTES CONCERTS-
VERMUT DE FESTA MAJOR:
Als jardins de la Societat Recreativa El
Retiro, actuació de la Cobla Maricel.
Als jardins del Casino Prado Suburen-
se, audició de la Sitges Big Band , de
l’escola musical de El Retiro.
A dos quarts de vuit del vespre, des del
Baluard, PROCESSÓ EN HONOR
DE SANT BARTOMEU.
Pas del tabernacle de Sant Barto-
meu pels carrers i les places de la vila,
acompanyat de tots els sitgetans i les
sitgetanes que ho desitgin. Es recorda
i s’anima a que el seguici religiós sigui
dels dos gèneres. Presidirà aquest acte
processional el senyor rector de la par-
ròquia, Mn. Josep Pausas Mas, i hi as-
sistirà l’Il·lustríssim Ajuntament.
Com és costum, el tabernacle anirà
precedit de tots els balls populars, els
grallers i l’Agrupació Musical Subur-
band de El Retiro. El ganfaró parro-
quial i el tabernacle de Sant Bartomeu
serà portat pel cos de portants del
tabernacle de Sant Bartomeu i Santa
Tecla. S’ha designat com a Pendonis-
ta de la Bandera de Sant Bartomeu al
Sr. Josep Ramon Sentís i Julià, qui ha
nomenat com a cordonistes el Sr. Ans-
cari Sentís i Mirabent i el Sr. Marcel
Sentís i Mirabent.
La Processó de Sant Bartomeu farà
el següent recorregut: Baluard, Fo-
nollar, Sant Joan, Davallada, Barcelo-
na, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bar-
tomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc,
Cap de la Vila, Parellades, Bonaire,
passeig de la Ribera, Nou, Major, plaça
de l’Ajuntament i Baluard.
Al pas de la processó pel passeig de la
Ribera, el seguici religiós serà saludat
amb salves de morterets i tocs de cam-
panes. La Cobla Sitgetana interpretarà
les sardanes Els Gegants de Sitges i La
Processó de Sant Bartomeu, dels mes-
tres Tomàs Gil i Membrado i Antoni
Català i Vidal, respectivament.
En arribar la processó al Baluard, els
balls i músics envoltaran el tabernacle,
fent el darrer homenatge al nostre Pa-
tró, mentre esclaten focs artificials i re-
piquen de valent les campanes durant
la més que emotiva ENTRADA DE
SANT BARTOMEU A L’ESGLÉSIA
PARROQUIAL. A continuació, a dins
del temple, pregària de cloenda.
Tot seguit, davant de l’Ajuntament,
BALLADA FINAL DE LES BÈS-
TIES DE FOC I DELS GEGANTS,
per acomiadar els actes tradicionals de
la nostra Festa Major.
En acabar, FI DE FESTA al Palau del
Rei Moro.
Acte organitzat per l’Agrupació de
Balls Populars de Sitges.
A la mateixa hora, al passeig de la Ri-
bera, GRAN BALL DE FESTA MA-
JOR amb l’actuació de l’orquestra Ci-
marrón i del DJ sitgetà Gware.
per acomiadar els actes tradicionals de
la nostra Festa Major.
FI DE FESTA al Palau del FI DE FESTA al Palau del FI DE FESTA
Acte organitzat per l’Agrupació de
Balls Populars de Sitges.
A la mateixa hora, al passeig de la Ri-
GRAN BALL DE FESTA MA-
amb l’actuació de l’orquestra Ci-
i del DJ sitgetà Gware.
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.64
A dos quarts d’una del migdia, VER-
MUT DE SANT LLI, davant del Bar
La Guineu, a la Vall, a càrrec del grup
Les guineus del Dixie.
Acte organitzat amb la col·laboració
del Bar La Guineu.
A dos quarts de vuit del vespre, a la
parròquia de Sant Bartomeu i Santa
Tecla, MISSA EN SUFRAGI DELS
DIFUNTS DE LA NOSTRA VILA.
Som convidats a recordar els qui, amb
nosaltres, visqueren amb goig la nostra
festa. Preguem perquè visquin l’alegria
que mai s’acaba.
A dos quarts d’onze de la nit al Passeig
de la Ribera, CONCERT BALL DE
SANT LLI, un concert per acomiadar
la Festa Major amb la música de l’or-
questra Saturn.
25Dimarts
d’agos t
26Dimecres
d’agos t 29Dissabte
d’agos tA dos quarts de vuit de la tarda, BALL
PER A LA GENT GRAN a l’Hort de
Can Falç, amb Duet Musical.
A un quart d’onze de la nit a la platja
de Sant Sebastià, REVETLLA SAR-
DANISTA DE CLOENDA amb la
Cobla Maricel. Acomiadarem la Festa
Major amb degustació de coca i vi.
A dos quarts de set del vespre, a la
plaça de l’Ajuntament, EXHIBICIÓ
CASTELLERA, actuació de Festa
Major amb les colles els Minyons de
Terrassa, els Xiquets de Tarragona i la
Colla Jove de Castellers de Sitges.
Dimarts
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.65
Dissabte , 8 d’agos tA partir de les quatre de la tarda, a
l’Escola Esteve Barrachina, VI EDICIÓ
DEL TORNEIG DE FUTBOL SALA
de colles de Festa Major.
Acte organitzat pel col·lectiu la SACA
(Sitgetana de Cultura i Animació).
Dijous, 13 d’agos tA dos quarts de vuit del vespre, al Saló
Teatre del Casino Prado Suburense,
acte de PRESENTACIÓ DEL NOU
WEB OFICIAL de la Festa Major de
Sitges. Durant l’acte es projectaran al-
guns dels vídeos que estaran allotjats
al nou web i es mostrarà el desenvo-
lupament de les aplicacions del nou
logotip de la Festa Major.
Dissabte , 15 d’agos tA partir de les vuit del vespre, a la Cava
de El Retiro NIT FLAMENCA amb Dj
Txarnego, Rumbasalá i Calima. Ven-
ta d’entrades anticipades a l’entitat 10
euros i a taquilla 15 euros. L’acte serà
benèfic, a favor d’Ocularis ONG de
Formació en Salut Ocular a l’Àfrica
Subsahariana.
A les deu de la nit, al Casino Prado
Suburense, LUNCH DE FESTA MA-
JOR. Sopar acompanyat d’un especta-
cle a càrrec de Remember Music Show.
En acabar, música de Dj ens acompa-
nyarà fins ben entrada la matinada.
Reserves a la secretaria de l’entitat.
Acte organitzat pel Casino Prado
Suburense.
Dissabte 15 i diumenge 16 d’agos tEn horari de les celebracions de la Par-
ròquia, EXPOSICIÓ DE LA BANDE-
RA DE SANT BARTOMEU.
Del 15 al 26 d’agos tAls salons socials de la Societat Recre-
ativa El Retiro, CAMPIONATS SO-
CIALS DE FESTA MAJOR:
I Trofeu Societat Recreativa de El Re-
tiro de billar, III Trofeu Tertúlia Bohè-
mia de dòmino.
Actes organitzats per la Societat Recre-
ativa El Retiro.
Dimarts, 18 d’agos tA les deu de la nit, a la Sala Gòtica del
Museu de Maricel: CONCERT DE
FESTA MAJOR a càrrec del grup Re-
trio. Aforament limitat: màxim 100
persones. Reserva i venda d’entrades a
les taquilles del Museu del Cau Ferrat i
del Museu de Maricel (Can Rocamora)
a partir del dia 5 d’agost. Preu: 12 eu-
ros (consultar reduccions).
Acte orgaorganitzat pel Consorci del
Patrimoni de Sitges.
A les deu de la nit, a la Parròquia de
Sant Bartomeu i Santa Tecla CON-
CERT D’ORGUE de Sant Bartomeu,
a càrrec de Mauro Castaldo (Nàpols,
Itàlia). Entrada: aportació voluntària.
Acte organitzat pels Amics de l’Orgue
de Sitges.
Dimecres, 26 d’agos tA les deu de la nit, als Jardins de la
Societat Recreativa El Retiro, SO-
PAR-BALL DE CASATS amb el grup
Banda Sonora i Disco Marín. Durant
la vetllada, nomenament de la Pubilla
de El Retiro 2015-2016. Reserves a la
secretaria de l’entitat.
Acte organitzat per la Societat Recrea-
tiva El Retiro.
Divendres, 28 d’agos tDia de PORTES OBERTES als mu-
seus del Cau Ferrat i Maricel, amb l’ex-
posició Enric Morera i el seu món.
Acte orgaorganitzat pel Consorci del
Patrimoni de Sitges.
A les sis de la tarda, al Museu de Ma-
ricel, presentació de la PEÇA DEL
MES: cançons catalanes harmonitza-
des per Enric Morera, amb cobertes
il·lustrades amb dibuixos d’artistes
com: “El Rossinyol”, per Santiago Ru-
siñol; “Sant Ramon”, per Alexandre de
Riquer i “Els Segadors”, per Miquel
Utrillo (1897). A càrrec de Vicenç Mo-
rando, periodista.
Acte organitzat pel Consorci del Patri-
moni de Sitges.
Dissabte , 29 d’agos tA les set del vespre a l’Espai Cultural
Pere Stämpfli, CONFERÈNCIA al
voltant de “La Festa Major com a font
d’inspiració artística”, a càrrec de l’his-
toriadora de l’art Isabel Artigas i Coll.
Acte organitzat pel Grup d’Estudis Sit-
getans.
Dimecres, 19 d’agos tA les vuit del vespre, TORNEIG DE
FESTA MAJOR al Camp Municipal
d’Aiguadolç: Suburense masculí -
Martinenc
Organitzat pel Club Futbol Suburense.
Dijous, 20 d’agos tA dos quarts de nou del vespre, TOR-
NEIG DE FESTA MAJOR al Camp
Municipal d’Aiguadolç: UES (1r equip)
- Roda de Barà
Organitzat per la Unió Esportiva Sitges.
La Xurreria Teruel s’instal·larà al Pas-
seig de la Ribera del 10 d’agost al 1 de
setembre.
La Fira d’atraccions estarà oberta del
7 al 24 d’agost al Parc de Can Robert.
Actes a les entitats i al tres activitats de Fes ta Major
Dissabte , 8 d’agos tA partir de les quatre de la tarda, a
l’Escola Esteve Barrachina,
DEL TORNEIG DE FUTBOL
de colles de Festa Major.
Acte organitzat pel col·lectiu la SACA
(Sitgetana de Cultura i Animació).
Dijous, 13 d’agos tA dos quarts de vuit del vespre, al Saló
Dijous, 13 d’agos tA dos quarts de vuit del vespre, al Saló
Dijous, 13 d’agos tTeatre del Casino Prado Suburense,
acte de
WEB OFICIAL
Sitges. Durant l’acte es projectaran al-
guns dels vídeos que estaran allotjats
al nou web i es mostrarà el desenvo-
lupament de les aplicacions del nou
logotip de la Festa Major.
Dissabte , 15 d’agos tA partir de les vuit del vespre, a la Cava
de El Retiro Activitatsesportives
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.64
A dos quarts d’una del migdia, VER-
MUT DE SANT LLI, davant del Bar
La Guineu, a la Vall, a càrrec del grup
Les guineus del Dixie.
Acte organitzat amb la col·laboració
del Bar La Guineu.
A dos quarts de vuit del vespre, a la
parròquia de Sant Bartomeu i Santa
Tecla, MISSA EN SUFRAGI DELS
DIFUNTS DE LA NOSTRA VILA.
Som convidats a recordar els qui, amb
nosaltres, visqueren amb goig la nostra
festa. Preguem perquè visquin l’alegria
que mai s’acaba.
A dos quarts d’onze de la nit al Passeig
de la Ribera, CONCERT BALL DE
SANT LLI, un concert per acomiadar
la Festa Major amb la música de l’or-
questra Saturn.
25Dimarts
d’agos t
26Dimecres
d’agos t 29Dissabte
d’agos tA dos quarts de vuit de la tarda, BALL
PER A LA GENT GRAN a l’Hort de
Can Falç, amb Duet Musical.
A un quart d’onze de la nit a la platja
de Sant Sebastià, REVETLLA SAR-
DANISTA DE CLOENDA amb la
Cobla Maricel. Acomiadarem la Festa
Major amb degustació de coca i vi.
A dos quarts de set del vespre, a la
plaça de l’Ajuntament, EXHIBICIÓ
CASTELLERA, actuació de Festa
Major amb les colles els Minyons de
Terrassa, els Xiquets de Tarragona i la
Colla Jove de Castellers de Sitges.
Dimarts
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.65
Dissabte , 8 d’agos tA partir de les quatre de la tarda, a
l’Escola Esteve Barrachina, VI EDICIÓ
DEL TORNEIG DE FUTBOL SALA
de colles de Festa Major.
Acte organitzat pel col·lectiu la SACA
(Sitgetana de Cultura i Animació).
Dijous, 13 d’agos tA dos quarts de vuit del vespre, al Saló
Teatre del Casino Prado Suburense,
acte de PRESENTACIÓ DEL NOU
WEB OFICIAL de la Festa Major de
Sitges. Durant l’acte es projectaran al-
guns dels vídeos que estaran allotjats
al nou web i es mostrarà el desenvo-
lupament de les aplicacions del nou
logotip de la Festa Major.
Dissabte , 15 d’agos tA partir de les vuit del vespre, a la Cava
de El Retiro NIT FLAMENCA amb Dj
Txarnego, Rumbasalá i Calima. Ven-
ta d’entrades anticipades a l’entitat 10
euros i a taquilla 15 euros. L’acte serà
benèfic, a favor d’Ocularis ONG de
Formació en Salut Ocular a l’Àfrica
Subsahariana.
A les deu de la nit, al Casino Prado
Suburense, LUNCH DE FESTA MA-
JOR. Sopar acompanyat d’un especta-
cle a càrrec de Remember Music Show.
En acabar, música de Dj ens acompa-
nyarà fins ben entrada la matinada.
Reserves a la secretaria de l’entitat.
Acte organitzat pel Casino Prado
Suburense.
Dissabte 15 i diumenge 16 d’agos tEn horari de les celebracions de la Par-
ròquia, EXPOSICIÓ DE LA BANDE-
RA DE SANT BARTOMEU.
Del 15 al 26 d’agos tAls salons socials de la Societat Recre-
ativa El Retiro, CAMPIONATS SO-
CIALS DE FESTA MAJOR:
I Trofeu Societat Recreativa de El Re-
tiro de billar, III Trofeu Tertúlia Bohè-
mia de dòmino.
Actes organitzats per la Societat Recre-
ativa El Retiro.
Dimarts, 18 d’agos tA les deu de la nit, a la Sala Gòtica del
Museu de Maricel: CONCERT DE
FESTA MAJOR a càrrec del grup Re-
trio. Aforament limitat: màxim 100
persones. Reserva i venda d’entrades a
les taquilles del Museu del Cau Ferrat i
del Museu de Maricel (Can Rocamora)
a partir del dia 5 d’agost. Preu: 12 eu-
ros (consultar reduccions).
Acte orgaorganitzat pel Consorci del
Patrimoni de Sitges.
A les deu de la nit, a la Parròquia de
Sant Bartomeu i Santa Tecla CON-
CERT D’ORGUE de Sant Bartomeu,
a càrrec de Mauro Castaldo (Nàpols,
Itàlia). Entrada: aportació voluntària.
Acte organitzat pels Amics de l’Orgue
de Sitges.
Dimecres, 26 d’agos tA les deu de la nit, als Jardins de la
Societat Recreativa El Retiro, SO-
PAR-BALL DE CASATS amb el grup
Banda Sonora i Disco Marín. Durant
la vetllada, nomenament de la Pubilla
de El Retiro 2015-2016. Reserves a la
secretaria de l’entitat.
Acte organitzat per la Societat Recrea-
tiva El Retiro.
Divendres, 28 d’agos tDia de PORTES OBERTES als mu-
seus del Cau Ferrat i Maricel, amb l’ex-
posició Enric Morera i el seu món.
Acte orgaorganitzat pel Consorci del
Patrimoni de Sitges.
A les sis de la tarda, al Museu de Ma-
ricel, presentació de la PEÇA DEL
MES: cançons catalanes harmonitza-
des per Enric Morera, amb cobertes
il·lustrades amb dibuixos d’artistes
com: “El Rossinyol”, per Santiago Ru-
siñol; “Sant Ramon”, per Alexandre de
Riquer i “Els Segadors”, per Miquel
Utrillo (1897). A càrrec de Vicenç Mo-
rando, periodista.
Acte organitzat pel Consorci del Patri-
moni de Sitges.
Dissabte , 29 d’agos tA les set del vespre a l’Espai Cultural
Pere Stämpfli, CONFERÈNCIA al
voltant de “La Festa Major com a font
d’inspiració artística”, a càrrec de l’his-
toriadora de l’art Isabel Artigas i Coll.
Acte organitzat pel Grup d’Estudis Sit-
getans.
Dimecres, 19 d’agos tA les vuit del vespre, TORNEIG DE
FESTA MAJOR al Camp Municipal
d’Aiguadolç: Suburense masculí -
Martinenc
Organitzat pel Club Futbol Suburense.
Dijous, 20 d’agos tA dos quarts de nou del vespre, TOR-
NEIG DE FESTA MAJOR al Camp
Municipal d’Aiguadolç: UES (1r equip)
- Roda de Barà
Organitzat per la Unió Esportiva Sitges.
La Xurreria Teruel s’instal·larà al Pas-
seig de la Ribera del 10 d’agost al 1 de
setembre.
La Fira d’atraccions estarà oberta del
7 al 24 d’agost al Parc de Can Robert.
Actes a les entitats i al tres activitats de Fes ta Major
Dissabte , 8 d’agos tA partir de les quatre de la tarda, a
l’Escola Esteve Barrachina,
DEL TORNEIG DE FUTBOL
de colles de Festa Major.
Acte organitzat pel col·lectiu la SACA
(Sitgetana de Cultura i Animació).
Dijous, 13 d’agos tA dos quarts de vuit del vespre, al Saló
Dijous, 13 d’agos tA dos quarts de vuit del vespre, al Saló
Dijous, 13 d’agos tTeatre del Casino Prado Suburense,
acte de
WEB OFICIAL
Sitges. Durant l’acte es projectaran al-
guns dels vídeos que estaran allotjats
al nou web i es mostrarà el desenvo-
lupament de les aplicacions del nou
logotip de la Festa Major.
Dissabte , 15 d’agos tA partir de les vuit del vespre, a la Cava
de El Retiro Activitatsesportives
FELICITATS
PELS SEUS 50 ANYS
ALS NOSTRES CUBANITOS
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
AAFF INSERCIO BACARDI 23X32 Sitges.pdf 1 17/7/15 1:18
FELICITATS
PELS SEUS 50 ANYS
ALS NOSTRES CUBANITOS
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
AAFF INSERCIO BACARDI 23X32 Sitges.pdf 1 17/7/15 1:18
FELICITATS
PELS SEUS 50 ANYS
ALS NOSTRES CUBANITOS
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
AAFF INSERCIO BACARDI 23X32 Sitges.pdf 1 17/7/15 1:18
FELICITATS
PELS SEUS 50 ANYS
ALS NOSTRES CUBANITOS
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
AAFF INSERCIO BACARDI 23X32 Sitges.pdf 1 17/7/15 1:18
El RetiroCasinoPrado
Suburense
FEST
A M
AJOR DE SITGES
El RetiroCasinoPrado
Suburense
FEST
A M
AJOR DE SITGES
16è CONCURS DE FOTOGRAFIA
FESTA MAJOR DE SITGES
Bases complertes a:
Premis molt apetitosos
Exposició de les obres a l’Espai Cultural P. Stämpfli del 19 de setembre al 4 d’octubre de 2015
Organitza:
Col·laboren:
16è CONCURS DE FOTOGRAFIA
FESTA MAJOR DE SITGES
Bases complertes a: www.fotositges.com
Premis molt apetitososExposició de les obres a l’Espai Cultural P. Stämpfli del 19 de setembre al 4 d’octubre de 2015
Organitza: Amb el suport de:
16è CONCURS DE FOTOGRAFIA
FESTA MAJOR DE SITGES
www.fotositges.com
Premis molt apetitosos Exposició de les obres a l’Espai Cultural P. Stämpfli del 19 de setembre al 4 d’octubre de 2015
Amb el suport de:
16è CONCURS DE FOTOGRAFIA
FESTA MAJOR DE SITGES
Bases complertes a:
Premis molt apetitosos
Exposició de les obres a l’Espai Cultural P. Stämpfli del 19 de setembre al 4 d’octubre de 2015
Organitza:
Col·laboren:
16è CONCURS DE FOTOGRAFIA
FESTA MAJOR DE SITGES
Bases complertes a: www.fotositges.com
Premis molt apetitososExposició de les obres a l’Espai Cultural P. Stämpfli del 19 de setembre al 4 d’octubre de 2015
Organitza: Amb el suport de:
16è CONCURS DE FOTOGRAFIA
FESTA MAJOR DE SITGES
www.fotositges.com
Premis molt apetitosos Exposició de les obres a l’Espai Cultural P. Stämpfli del 19 de setembre al 4 d’octubre de 2015
Amb el suport de:
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.80
PROGRAMA OFiCiAL
Santa TeclaFes ta Major Petita de Sitges
del 18 al 26 de setembre de 2015
A les vuit de la tarda a la sala de l’Es-
corxador, INAUGURACIÓ DE L’EX-
POSICIÓ del Concurs de Cartells de
Festa Major i de Santa Tecla, on esta-
ran exposats tots els dibuixos i cartells
que han participat en aquesta edició.
A les deu de la nit, a la Fragata, CON-
CERT DE GRUPS LOCALS amb De-
cember Harvest, Relax, K-LIU, Stigma,
Last Road i GAK Klan.
Acte organitzat per la Regidoria de Jo-
ventut.
Seguidament, INAUGURACIÓ DE
L’EXPOSICIÓ del III Concurs d’Ins-
tagram de Festa Major. Durant l’acte
s’entregaran els premis als tres primers
classificats.
Acte organitzat per l’Agrupació de
Balls Populars de Sitges.
A les deu de la nit, NIT DE LES PUBI-
LLES. Lunch-Ball amb la proclamació
de la Pubilla de Sitges 2015.
Acte organitzat per Foment del Turis-
me de Sitges amb la col·laboració de
Bodegues Torres.
A dos quarts de deu de la nit, al Pa-
lau del Rei Moro, GRAN ASSAIG
DE SANTA TECLA DE LA COLLA
JOVE DE CASTELLERS DE SIT-
GES, amb la presència i participació
del públic.
18Divendres
de setembre
DE SANTA TECLA DE LA COLLA
JOVE DE CASTELLERS DE SIT-
GES, amb la presència i participació
del públic.
A les vuit de la tarda a la sala de l’Es-
INAUGURACIÓ DE L’EX-
del Concurs de Cartells de
Festa Major i de Santa Tecla, on esta-
ran exposats tots els dibuixos i cartells
que han participat en aquesta edició.
A les deu de la nit, a la Fragata, CON-
amb De-
cember Harvest, Relax, K-LIU, Stigma,
Acte organitzat per la Regidoria de Jo-
18de setembre
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.80
PROGRAMA OFiCiAL
Santa TeclaFes ta Major Petita de Sitges
del 18 al 26 de setembre de 2015
A les vuit de la tarda a la sala de l’Es-
corxador, INAUGURACIÓ DE L’EX-
POSICIÓ del Concurs de Cartells de
Festa Major i de Santa Tecla, on esta-
ran exposats tots els dibuixos i cartells
que han participat en aquesta edició.
A les deu de la nit, a la Fragata, CON-
CERT DE GRUPS LOCALS amb De-
cember Harvest, Relax, K-LIU, Stigma,
Last Road i GAK Klan.
Acte organitzat per la Regidoria de Jo-
ventut.
Seguidament, INAUGURACIÓ DE
L’EXPOSICIÓ del III Concurs d’Ins-
tagram de Festa Major. Durant l’acte
s’entregaran els premis als tres primers
classificats.
Acte organitzat per l’Agrupació de
Balls Populars de Sitges.
A les deu de la nit, NIT DE LES PUBI-
LLES. Lunch-Ball amb la proclamació
de la Pubilla de Sitges 2015.
Acte organitzat per Foment del Turis-
me de Sitges amb la col·laboració de
Bodegues Torres.
A dos quarts de deu de la nit, al Pa-
lau del Rei Moro, GRAN ASSAIG
DE SANTA TECLA DE LA COLLA
JOVE DE CASTELLERS DE SIT-
GES, amb la presència i participació
del públic.
18Divendres
de setembre
DE SANTA TECLA DE LA COLLA
JOVE DE CASTELLERS DE SIT-
GES, amb la presència i participació
del públic.
A les vuit de la tarda a la sala de l’Es-
INAUGURACIÓ DE L’EX-
del Concurs de Cartells de
Festa Major i de Santa Tecla, on esta-
ran exposats tots els dibuixos i cartells
que han participat en aquesta edició.
A les deu de la nit, a la Fragata, CON-
amb De-
cember Harvest, Relax, K-LIU, Stigma,
Acte organitzat per la Regidoria de Jo-
18de setembre
A les deu del matí, des del Baluard, I
CURSA POPULAR DE SANTA TE-
CLA: 1r Córrer per Santa Tecla. Se-
guidament, sorteig de marxandatge
de la festa entre tots els participants.
Inscripcions: del 3 d’agost fins al 13 de
setembre a la paradeta de la Comissió
de Festa Major i Santa Tecla i als se-
güents establiments: Outrun (carrer
Jesús núm. 56), Ferran Esports (carrer
Jesús núm. 22).
Els 5 km de la cursa faran el següent
recorregut: Baluard, Fonollar, Sant
Joan, Davallada, Barcelona, Santiago
Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu, Sant
Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la
Vila, Parellades, Bonaire, Passeig de la
Ribera, Passeig Marítim Estàtua Doc-
tor Benaprès, tornada fins la Fragata,
Nou, Major, plaça de l’Ajuntament i
Baluard.
A dos quarts d’una del migdia, a la pla-
ça de l’Ajuntament, CONCERT FAMI-
LIAR a càrrec de Soma Club. Música
i diversió pels més petits i pels més
grans.
A les sis de la tarda, a l’Espai Cultural
Pere Stämpfli, INAUGURACIÓ DE
L’EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA del
XVIIè Concurs de Fotografia de Festa
Major i LLIURAMENT DE PREMIS
del mateix. Aquesta exposició roman-
drà oberta fins al 4 d’octubre.
Acte organitzat pel Grup d’Estudis Sit-
getans, Secció Fotogràfica.
A les set de la tarda, tindrà lloc la
BOJA MÉS ESBOJARRADA per ce-
lebrar el 40è aniversari de la colla Jove
de Bastons de Sitges.
La colla Jove, juntament amb les colles
Noies, Mitjana i Vella dels Bastons de
Sitges, ballaran una boja recorrent els
dos mil nou-cents trenta metres de dis-
tància que hi ha entre la Riera de Ribes
i la plaça del Baluard. El recorregut
serà: Riera de Ribes, passeig Marítim,
passeig de la Ribera, Nou, Major, plaça
de l’Ajuntament i Baluard.
Acte organitzat per la colla Jove de Bas-
tons de Sitges amb la col·laboració de
l’Escola de Grallers de Sitges i les colles
Noies, Mitjana i Vella dels Bastons de
Sitges .
A dos quarts de nou del vespre,
TIMBALADA. Els timbals de les
colles de foc faran el següent recor-
regut: Parc de Can Bota, Parellades,
Cap de la Vila, Major i plaça de l’Ajun-
tament.
A les nou de la nit, des del Baluard,
ESPECTACLE PIROTÈCNIC pels
carrers del Casc Antic de la vila a càr-
rec del Grup Espetegafoc. Recorre-
gut: Baluard, Fonollar, Racó de la Cal-
ma, Sant Joan, Davallada, Barcelona,
Aigua, Sant Domènec, Major i plaça de
l’Ajuntament.
Tot seguit, a la plaça de l’Ajuntament,
DEMOSTRACIÓ D’ENCESES de les
colles locals de diables (Colla Vella de
Diables de Sitges, Colla Jove de Dia-
bles de Sitges i Colla de Diables de l’A-
grupació de Balls Populars de Sitges) i
de les tres colles convidades: Diables
de Ribes Colla Jove, Diabòlica de Grà-
cia i Colla Vella de Gràcia.
Seguidament, CORREFOC seguint el
següent recorregut: Davallada, Bar-
celona, Àngel Vidal, Cap de la vila, Pa-
rellades, Sant Pau, Passeig de la Ribera
i Fragata, on es farà encesa final i ball.
Actes organitzats per la Comissió de la
Nit de Foc amb la col·laboració de la
Comissió de Festa Major i Santa Tecla.
En acabar, al mateix lloc, fi de festa
amb el CONCERT de Miquel del Roig,
Rumbalbar i Al quadrat.
Acte organitzar pel col·lectiu La SACA
(Sitgetana de Cultura i Animació).
19Dissabte
de setembre
Cap de la Vila, Major i plaça de l’Ajun-
A les nou de la nit, des del Baluard,
ESPECTACLE PIROTÈCNIC pels
carrers del Casc Antic de la vila a càr-
Recorre-
Baluard, Fonollar, Racó de la Cal-
ma, Sant Joan, Davallada, Barcelona,
Aigua, Sant Domènec, Major i plaça de
Tot seguit, a la plaça de l’Ajuntament,
DEMOSTRACIÓ D’ENCESES de les
colles locals de diables (Colla Vella de
Diables de Sitges, Colla Jove de Dia-
bles de Sitges i Colla de Diables de l’A-
grupació de Balls Populars de Sitges) i
de les tres colles convidades: Diables
de Ribes Colla Jove, Diabòlica de Grà-
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.83
A les deu del matí, concentració
de Gegants i Cabeçuts infantils a la
plaça de l’Ajuntament. Seguidament,
CERCAVILA des de la plaça de l’Ajun-
tament, Major, Cap de la Vila, Parella-
des, plaça Pou Vedre, Santa Bàrbara i
Parc de Can Bóta. En arribar faran una
BALLADA conjunta.
Seguidamental Parc de Can Bóta,
EXHIBICIÓ DELS BALLS INFAN-
TILS: Ball de Bastons, Panderetes,
Pastorets, Cercolets, Cintes, Gitanes i
Moixiganga.
A dos quarts de sis de la tarda, al car-
rer Sant Francesc, concentració de
dracs infantils. Seguidament, inici del
CERCAVILA a la cruïlla del passeig
Vilafranca i el carrer Espalter, seguint
pel camí de Santa Bàrbara, Joan d’Àus-
tria, Mossèn Joan Llopis Pi i Parc de
Can Bóta, on faran l’ENCESA FINAL.
Seguidament, representació del BALL
DE DIABLES INFANTIL. A càrrec de
la colla de l’Agrupació de Balls Populars
de Sitges, la Colla Vella i la Colla Jove.
A les sis de la tarda, INAUGURACIÓ
de l’EXPOSICIÓ DE LA IMATGE
DE SANTA TECLA, Patrona de la
Vila, al domicili de les Pendonistes,
les senyores Joana Alexandre i Milà i
Rosa Maria Alexandre i Milà, al carrer
de Sant Sebastià núm. 23. La inaugu-
ració anirà a càrrec de Mn. Josep Pau-
sas, rector de la parròquia. L’exposició
romandrà oberta, aquest dia, fins a les
nou de vespre.
A la mateixa hora, a la Parròquia
de Sant Bartomeu i Santa Tecla
CONCERT D’ORGUE de Santa Te-
cla a càrrec de Marià Franco (tenora)
i Francesc Pi (orgue). Entrada: aporta-
ció voluntària.
Acte organitzat pels Amics de l’Orgue
de Sitges.
Des de les onze del matí fins la una
del migdia, i de sis de la tarda fins les
nou del vespre, EXPOSICIÓ DE LA
IMATGE DE SANTA TECLA, al do-
micili de les Pendonistes, al carrer de
Sant Sebastià núm. 23.
A partir de les cinc de la tarda al Pa-
lau del Rei Moro, FESTA INFANTIL,
amb la lectura del conte animat a càr-
rec de la Loreto Baqués i l’Anna Ma-
taró, i XOCOLATADA per a tots els
nens i nenes. Tot seguit, VESTIM ELS
GEGANTS MOROS davant el Palau
del Rei Moro.
Acte organitzat per l’Agrupació de
Balls Populars de Sitges.
20Diumenge
de setembre
21Dilluns
de setembre
20Dilluns
A les deu del matí, des del Baluard, I
CURSA POPULAR DE SANTA TE-
CLA: 1r Córrer per Santa Tecla. Se-
guidament, sorteig de marxandatge
de la festa entre tots els participants.
Inscripcions: del 3 d’agost fins al 13 de
setembre a la paradeta de la Comissió
de Festa Major i Santa Tecla i als se-
güents establiments: Outrun (carrer
Jesús núm. 56), Ferran Esports (carrer
Jesús núm. 22).
Els 5 km de la cursa faran el següent
recorregut: Baluard, Fonollar, Sant
Joan, Davallada, Barcelona, Santiago
Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu, Sant
Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la
Vila, Parellades, Bonaire, Passeig de la
Ribera, Passeig Marítim Estàtua Doc-
tor Benaprès, tornada fins la Fragata,
Nou, Major, plaça de l’Ajuntament i
Baluard.
A dos quarts d’una del migdia, a la pla-
ça de l’Ajuntament, CONCERT FAMI-
LIAR a càrrec de Soma Club. Música
i diversió pels més petits i pels més
grans.
A les sis de la tarda, a l’Espai Cultural
Pere Stämpfli, INAUGURACIÓ DE
L’EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA del
XVIIè Concurs de Fotografia de Festa
Major i LLIURAMENT DE PREMIS
del mateix. Aquesta exposició roman-
drà oberta fins al 4 d’octubre.
Acte organitzat pel Grup d’Estudis Sit-
getans, Secció Fotogràfica.
A les set de la tarda, tindrà lloc la
BOJA MÉS ESBOJARRADA per ce-
lebrar el 40è aniversari de la colla Jove
de Bastons de Sitges.
La colla Jove, juntament amb les colles
Noies, Mitjana i Vella dels Bastons de
Sitges, ballaran una boja recorrent els
dos mil nou-cents trenta metres de dis-
tància que hi ha entre la Riera de Ribes
i la plaça del Baluard. El recorregut
serà: Riera de Ribes, passeig Marítim,
passeig de la Ribera, Nou, Major, plaça
de l’Ajuntament i Baluard.
Acte organitzat per la colla Jove de Bas-
tons de Sitges amb la col·laboració de
l’Escola de Grallers de Sitges i les colles
Noies, Mitjana i Vella dels Bastons de
Sitges .
A dos quarts de nou del vespre,
TIMBALADA. Els timbals de les
colles de foc faran el següent recor-
regut: Parc de Can Bota, Parellades,
Cap de la Vila, Major i plaça de l’Ajun-
tament.
A les nou de la nit, des del Baluard,
ESPECTACLE PIROTÈCNIC pels
carrers del Casc Antic de la vila a càr-
rec del Grup Espetegafoc. Recorre-
gut: Baluard, Fonollar, Racó de la Cal-
ma, Sant Joan, Davallada, Barcelona,
Aigua, Sant Domènec, Major i plaça de
l’Ajuntament.
Tot seguit, a la plaça de l’Ajuntament,
DEMOSTRACIÓ D’ENCESES de les
colles locals de diables (Colla Vella de
Diables de Sitges, Colla Jove de Dia-
bles de Sitges i Colla de Diables de l’A-
grupació de Balls Populars de Sitges) i
de les tres colles convidades: Diables
de Ribes Colla Jove, Diabòlica de Grà-
cia i Colla Vella de Gràcia.
Seguidament, CORREFOC seguint el
següent recorregut: Davallada, Bar-
celona, Àngel Vidal, Cap de la vila, Pa-
rellades, Sant Pau, Passeig de la Ribera
i Fragata, on es farà encesa final i ball.
Actes organitzats per la Comissió de la
Nit de Foc amb la col·laboració de la
Comissió de Festa Major i Santa Tecla.
En acabar, al mateix lloc, fi de festa
amb el CONCERT de Miquel del Roig,
Rumbalbar i Al quadrat.
Acte organitzar pel col·lectiu La SACA
(Sitgetana de Cultura i Animació).
19Dissabte
de setembre
Cap de la Vila, Major i plaça de l’Ajun-
A les nou de la nit, des del Baluard,
ESPECTACLE PIROTÈCNIC pels
carrers del Casc Antic de la vila a càr-
Recorre-
Baluard, Fonollar, Racó de la Cal-
ma, Sant Joan, Davallada, Barcelona,
Aigua, Sant Domènec, Major i plaça de
Tot seguit, a la plaça de l’Ajuntament,
DEMOSTRACIÓ D’ENCESES de les
colles locals de diables (Colla Vella de
Diables de Sitges, Colla Jove de Dia-
bles de Sitges i Colla de Diables de l’A-
grupació de Balls Populars de Sitges) i
de les tres colles convidades: Diables
de Ribes Colla Jove, Diabòlica de Grà-
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.83
A les deu del matí, concentració
de Gegants i Cabeçuts infantils a la
plaça de l’Ajuntament. Seguidament,
CERCAVILA des de la plaça de l’Ajun-
tament, Major, Cap de la Vila, Parella-
des, plaça Pou Vedre, Santa Bàrbara i
Parc de Can Bóta. En arribar faran una
BALLADA conjunta.
Seguidamental Parc de Can Bóta,
EXHIBICIÓ DELS BALLS INFAN-
TILS: Ball de Bastons, Panderetes,
Pastorets, Cercolets, Cintes, Gitanes i
Moixiganga.
A dos quarts de sis de la tarda, al car-
rer Sant Francesc, concentració de
dracs infantils. Seguidament, inici del
CERCAVILA a la cruïlla del passeig
Vilafranca i el carrer Espalter, seguint
pel camí de Santa Bàrbara, Joan d’Àus-
tria, Mossèn Joan Llopis Pi i Parc de
Can Bóta, on faran l’ENCESA FINAL.
Seguidament, representació del BALL
DE DIABLES INFANTIL. A càrrec de
la colla de l’Agrupació de Balls Populars
de Sitges, la Colla Vella i la Colla Jove.
A les sis de la tarda, INAUGURACIÓ
de l’EXPOSICIÓ DE LA IMATGE
DE SANTA TECLA, Patrona de la
Vila, al domicili de les Pendonistes,
les senyores Joana Alexandre i Milà i
Rosa Maria Alexandre i Milà, al carrer
de Sant Sebastià núm. 23. La inaugu-
ració anirà a càrrec de Mn. Josep Pau-
sas, rector de la parròquia. L’exposició
romandrà oberta, aquest dia, fins a les
nou de vespre.
A la mateixa hora, a la Parròquia
de Sant Bartomeu i Santa Tecla
CONCERT D’ORGUE de Santa Te-
cla a càrrec de Marià Franco (tenora)
i Francesc Pi (orgue). Entrada: aporta-
ció voluntària.
Acte organitzat pels Amics de l’Orgue
de Sitges.
Des de les onze del matí fins la una
del migdia, i de sis de la tarda fins les
nou del vespre, EXPOSICIÓ DE LA
IMATGE DE SANTA TECLA, al do-
micili de les Pendonistes, al carrer de
Sant Sebastià núm. 23.
A partir de les cinc de la tarda al Pa-
lau del Rei Moro, FESTA INFANTIL,
amb la lectura del conte animat a càr-
rec de la Loreto Baqués i l’Anna Ma-
taró, i XOCOLATADA per a tots els
nens i nenes. Tot seguit, VESTIM ELS
GEGANTS MOROS davant el Palau
del Rei Moro.
Acte organitzat per l’Agrupació de
Balls Populars de Sitges.
20Diumenge
de setembre
21Dilluns
de setembre
20Dilluns
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.84
Des de les onze del matí i fins l’hora de
la Processó Cívica, EXPOSICIÓ DE
LA IMATGE DE SANTA TECLA, al
domicili de les Pendonistes, al carrer
de Sant Sebastià núm. 23.
A les dues del migdia, REPICADA DE
CAMPANES i encesa de la salva de 21
MORTERETS a càrrec de les expen-
donistes de Santa Tecla.
A les set de la tarda des del carrer Sant
Sebastià núm. 23, domicili de les Pen-
donistes d’enguany, PROCESSÓ CÍ-
VICA. El seguici del tabernacle de San-
ta Tecla, format pels balls, la imatgeria,
els músics tradicionals i la Agrupació
Musical Suburband de El Retiro, es
concentrarà al domicili de les Pendo-
nistes, des d’on recolliran el Tabernacle
de Santa Tecla i es dirigiran a l’Església
Parroquial.
El seguici farà el següent recorregut:
Sant Sebastià, Sant Damià, Rafel Llo-
part, Port de n’Alegre, 11 de setembre,
Joan Maragall, Rafael Llopart, Jesús,
Cap de la Vila, Major, plaça de l’Ajun-
tament i Baluard.
En arribar al temple parroquial, els
balls rebran la imatge de Santa Tecla
que, acompanyada per les autoritats,
les Pendonistes i les Cordonistes, serà
col·locada al presbiteri per a presidir
els actes litúrgics de la diada.
A les onze de la nit des del Baluard i
La Fragata, CASTELL DE FOC a càr-
rec de Pirotècnia Igual SA. El disseny
de l’espectacle i la supervisió artística
del muntatge aniran a càrrec d’Isidre
Pañella. Cal recordar que la traca fi-
nal serà el resultat del procès de mi-
cro-mecenatge dut a terme per tots
els sitgetans i sitgetanes que hi hagin
participat.
En acabar, al passeig de la Ribera,
davant del Monument a El Greco
BALL DE GRALLES. A la mitja part,
l’ABPS representarà el BALL DE GI-
TANES COM ES FEIA ANTES. Se-
guidament, CONCERT a càrrec del
grup La Morena.
Acte organitzat per l’Agrupació de
Balls Populars de Sitges i la Comissió
de Festa Major i Santa Tecla.
També en acabar el Castell de Foc, al Cap
de la Vila, AUDICIÓ-BALLADA DE
SARDANES amb la Cobla Sitgetana.
La Vigília
22Dimarts
de setembre
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.85
A partir de les set del matí, esplen-
dorosa, alegre i sorollosa MATINAL
INFANTIL, amb la participació dels
infants de Sitges, que representaran els
balls i els entremesos de la nostra vila.
Hi haurà dos recorreguts paral·lels:
A les set del matí, des del Baluard, sor-
tida de la Matinal Infantil Gran. Els
participants més grans faran el se-
güent recorregut: Fonollar, Baluard
Vidal i Quadras, Port de n’Alegre, Rafa-
el Llopart, Sant Damià, Sant Sebastià,
Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci,
Sant Josep, Bonaire, passeig de la Ri-
bera (tocant a mar) fins a la Fragata.
A dos quarts de vuit del matí, des de
la plaça de l’Ajuntament, sortida de la
Matinal Infantil Petita, els nens més
petits faran el següent recorregut:
plaça de l’Ajuntament, d’en Bosch,
Davallada, Barcelona, Àngel Vidal,
Cap de la Vila, Parellades, Sant Pere,
passeig de la Ribera (banda de munta-
nya) fins a la Fragata.
En arribar hi haurà esmorzar per a tots
els nens i nenes que hagin participat a
les cercaviles.
A les onze del matí a l’Església Parro-
quial de Sant Bartomeu i Santa Tecla,
SOLEMNE OFICI CONCELEBRAT
en honor de Santa Tecla. Enguany, a
l’ofertori, la colla dels Gegants de la
Vila que celebren el seu 40è aniversari,
farà l’ofrena, en nom de tot el poble, a
la nostra copatrona.
En acabar, esplendorosa SORTIDA
D’OFICI amb tots els balls i entre-
mesos, músics tradicionals, la Cobla
Maricel i la Agrupació Musical Subur-
band de El Retiro, de l’escola de música
del Retiro.
Després de l’actuació dels balls i entre-
mesos, la Banda interpretarà Els Sega-
dors, l’himne nacional de Catalunya.
A continuació, a la plaça de l’Ajunta-
ment, EXHIBICIÓ CASTELLERA a
càrrec de la Colla Jove de Castellers de
Sitges.
Tot seguit, selectes CONCERTS-VER-
MUT
A la Societat Recreativa de El Retiro
amb Sitges Big Band, de l’escola de
música del Retiro.
Al Casino Prado Suburense amb con-
cert de la Cobla Maricel.
Després de la Sortida d’Ofici,
VERMUT DE COLLES DE L’AGRU-
PACIÓ, al Palau del Rei Moro, reser-
vat als balladors i als col·laboradors de
l’entitat.
Acte organitzat per l’Agrupació de
Balls Populars de Sitges.
A dos quarts de set del vespre des
del Baluard, BAIXADA DEL PILAR
CAMINAT per les escales de la Punta,
a càrrec de la Colla Jove de Castellers
de Sitges
23Dimecres
de setembre
Diada de Santa Tecla ,protomàrtir , Patrona de Sitges
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.84
Des de les onze del matí i fins l’hora de
la Processó Cívica, EXPOSICIÓ DE
LA IMATGE DE SANTA TECLA, al
domicili de les Pendonistes, al carrer
de Sant Sebastià núm. 23.
A les dues del migdia, REPICADA DE
CAMPANES i encesa de la salva de 21
MORTERETS a càrrec de les expen-
donistes de Santa Tecla.
A les set de la tarda des del carrer Sant
Sebastià núm. 23, domicili de les Pen-
donistes d’enguany, PROCESSÓ CÍ-
VICA. El seguici del tabernacle de San-
ta Tecla, format pels balls, la imatgeria,
els músics tradicionals i la Agrupació
Musical Suburband de El Retiro, es
concentrarà al domicili de les Pendo-
nistes, des d’on recolliran el Tabernacle
de Santa Tecla i es dirigiran a l’Església
Parroquial.
El seguici farà el següent recorregut:
Sant Sebastià, Sant Damià, Rafel Llo-
part, Port de n’Alegre, 11 de setembre,
Joan Maragall, Rafael Llopart, Jesús,
Cap de la Vila, Major, plaça de l’Ajun-
tament i Baluard.
En arribar al temple parroquial, els
balls rebran la imatge de Santa Tecla
que, acompanyada per les autoritats,
les Pendonistes i les Cordonistes, serà
col·locada al presbiteri per a presidir
els actes litúrgics de la diada.
A les onze de la nit des del Baluard i
La Fragata, CASTELL DE FOC a càr-
rec de Pirotècnia Igual SA. El disseny
de l’espectacle i la supervisió artística
del muntatge aniran a càrrec d’Isidre
Pañella. Cal recordar que la traca fi-
nal serà el resultat del procès de mi-
cro-mecenatge dut a terme per tots
els sitgetans i sitgetanes que hi hagin
participat.
En acabar, al passeig de la Ribera,
davant del Monument a El Greco
BALL DE GRALLES. A la mitja part,
l’ABPS representarà el BALL DE GI-
TANES COM ES FEIA ANTES. Se-
guidament, CONCERT a càrrec del
grup La Morena.
Acte organitzat per l’Agrupació de
Balls Populars de Sitges i la Comissió
de Festa Major i Santa Tecla.
També en acabar el Castell de Foc, al Cap
de la Vila, AUDICIÓ-BALLADA DE
SARDANES amb la Cobla Sitgetana.
La Vigília
22Dimarts
de setembre
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.85
A partir de les set del matí, esplen-
dorosa, alegre i sorollosa MATINAL
INFANTIL, amb la participació dels
infants de Sitges, que representaran els
balls i els entremesos de la nostra vila.
Hi haurà dos recorreguts paral·lels:
A les set del matí, des del Baluard, sor-
tida de la Matinal Infantil Gran. Els
participants més grans faran el se-
güent recorregut: Fonollar, Baluard
Vidal i Quadras, Port de n’Alegre, Rafa-
el Llopart, Sant Damià, Sant Sebastià,
Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci,
Sant Josep, Bonaire, passeig de la Ri-
bera (tocant a mar) fins a la Fragata.
A dos quarts de vuit del matí, des de
la plaça de l’Ajuntament, sortida de la
Matinal Infantil Petita, els nens més
petits faran el següent recorregut:
plaça de l’Ajuntament, d’en Bosch,
Davallada, Barcelona, Àngel Vidal,
Cap de la Vila, Parellades, Sant Pere,
passeig de la Ribera (banda de munta-
nya) fins a la Fragata.
En arribar hi haurà esmorzar per a tots
els nens i nenes que hagin participat a
les cercaviles.
A les onze del matí a l’Església Parro-
quial de Sant Bartomeu i Santa Tecla,
SOLEMNE OFICI CONCELEBRAT
en honor de Santa Tecla. Enguany, a
l’ofertori, la colla dels Gegants de la
Vila que celebren el seu 40è aniversari,
farà l’ofrena, en nom de tot el poble, a
la nostra copatrona.
En acabar, esplendorosa SORTIDA
D’OFICI amb tots els balls i entre-
mesos, músics tradicionals, la Cobla
Maricel i la Agrupació Musical Subur-
band de El Retiro, de l’escola de música
del Retiro.
Després de l’actuació dels balls i entre-
mesos, la Banda interpretarà Els Sega-
dors, l’himne nacional de Catalunya.
A continuació, a la plaça de l’Ajunta-
ment, EXHIBICIÓ CASTELLERA a
càrrec de la Colla Jove de Castellers de
Sitges.
Tot seguit, selectes CONCERTS-VER-
MUT
A la Societat Recreativa de El Retiro
amb Sitges Big Band, de l’escola de
música del Retiro.
Al Casino Prado Suburense amb con-
cert de la Cobla Maricel.
Després de la Sortida d’Ofici,
VERMUT DE COLLES DE L’AGRU-
PACIÓ, al Palau del Rei Moro, reser-
vat als balladors i als col·laboradors de
l’entitat.
Acte organitzat per l’Agrupació de
Balls Populars de Sitges.
A dos quarts de set del vespre des
del Baluard, BAIXADA DEL PILAR
CAMINAT per les escales de la Punta,
a càrrec de la Colla Jove de Castellers
de Sitges
23Dimecres
de setembre
Diada de Santa Tecla ,protomàrtir , Patrona de Sitges
A les set del vespre des del Baluard,
PROCESSÓ EN HONOR DE SANTA
TECLA.
El tabernacle de Santa Tecla desfilarà
pels carrers i les places de la vila, portat
per les Pubilles i els Hereus dels bar-
ris i entitats sitgetanes i acompanyat
per les sitgetanes i els sitgetans que ho
desitgin. Es recorda i s’anima a que el
seguici religiós sigui dels dos gèneres.
Obrirà el seguici religiós el ganfaró
parroquial portat pel Cos de portants
del tabernacle de Sant Bartomeu i San-
ta Tecla. Els gegants, el bestiari i els
balls, amb els seus músics, obriran la
processó, que presidirà el senyor rector
de la parròquia, Mn. Josep Pausas Mas,
i l’Il·lustríssim Ajuntament, i que tan-
carà la Agrupació Musical Suburband
de El Retiro.
S’ha designat com a Pendonistes del
Penó de Santa Tecla les senyores Joana
Alexandre Milà i Rosa Maria Alexan-
dre i Milà, les quals han nomenat com
a Cordonistes les senyores Maria Do-
lors Noguero i Vives, Maria del Vinyet
Trull i Camps i Emma Garcia-Munté i
Garcia.
El recorregut serà el següent:
Baluard, Fonollar, Sant Joan, Davalla-
da, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús,
Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant
Francesc, Cap de la Vila, Parellades,
Bonaire, Passeig de la Ribera, Nou,
Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard.
Al pas del seguici religiós pel Passeig
de la Ribera, la patrona de la Vila serà
saludada amb salves de morterets i tocs
de campanes.
Al pas de la Processó pel passeig de la
Ribera, audició de SARDANES amb
la Cobla Sitgetana. La cobla interpre-
tarà la sardana Els gegants de Sitges
del mestre Tomàs Gil i Membrado i La
Processó de Santa Tecla, de Jordi Pañe-
lla i Virella, saludant el tabernacle de
Santa Tecla.
En arribar el tabernacle al Baluard,
ENTRADA DE SANTA TECLA a l’Es-
glésia Parroquial de Sant Bartomeu i
Santa Tecla. Els balls i els músics re-
bran la imatge de la Copatrona i li re-
tran homenatge quan entri a l’església,
enmig de focs artificials i campanades.
A dins el temple, lectura de la pregària
Us he mirat Santa Tecla.
Tot seguit, davant de l’Ajuntament,
BALLADA FINAL DE LES BÈS-
TIES DE FOC I DELS GEGANTS,
per acomiadar els actes tradicionals de
Santa Tecla.
En acabar, FI DE FESTA al Palau del
Rei Moro.
Acte organitzat per l’Agrupació de Balls
Populars de Sitges.
a Cordonistes les senyores Maria Do-
lors Noguero i Vives, Maria del Vinyet
Trull i Camps i Emma Garcia-Munté i
Garcia.
El recorregut serà el següent:
Baluard, Fonollar, Sant Joan, Davalla-
da, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús,
Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant
Francesc, Cap de la Vila, Parellades,
Bonaire, Passeig de la Ribera, Nou,
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.87
Dimarts, 8 de setembreA les set del vespre a l’Espai Jove, Curs
de CRE (Consumidor Reconegut
com Expert) obligatori per a tots els
nens i nenes que vulguin sortir a la ma-
tinal infantil de Santa Tecla amb una
bèstia de foc, i encara no l’hagin fet els
anys anteriors.
Diumenge , 13 de setembreObra de teatre Gisela y el libro mágico,
ESPECTATCLE MUSICAL INFAN-
TIL pensat pels més petits de la casa.
Entrades a la venta a partir de 14€, punt de venta a la secretaria del Casino
Prado Suburense i a la web www.sit-
gesactiu.com.
Acte organitzat pel Casino Prado
Suburense.
Dissabte , 19 de setembre i diumenge 20 de setembreEn horari de les celebracions de la Par-
ròquia, EXPOSICIÓ DEL PENÓ DE
SANTA TECLA.
Divendres, 25 de setembreDia de PORTES OBERTES als mu-
seus del Cau Ferrat i Maricel, amb l’ex-
posició Enric Morera i el seu món.
Acte orgaorganitzat pel Consorci del
Patrimoni de Sitges.
Divendres, 25 de setembreLa secció teatral de l’Entitat Jove Pra-
do presenta l’obre de teatre Sopa de
Radio.
Acte organitzat pel Casino Prado
Suburense.
Diumenge , 27 de setembreA les sis de la tarda a la plaça de La
Fragata, XXVIIè CONCURS NACI-
ONAL DE COLLES SARDANISTES
TROFEU VILA DE SITGES Espec-
tacle sardanista de competició amb
la participació de les millors colles de
l’actualitat en les modalitats d’aleví, in-
fantil i juvenil, que lluitaran per assolir
la classificació pel campionat de Ca-
talunya. Les colles grans ballaran per
assolir el Trofeu Vila de Sitges. Ame-
nitzarà musicalment la competició sar-
danista l’excel·lent Cobla Maricel.
Acte organitzat pels Amics de la Sarda-
na de Sitges.
Actes a les entitats i al tres activitats de Santa Tecla
26Dissabte
de setembreA dos quarts de set de la tarda, al Cap
de la Vila, EXHIBICIÓ CASTELLE-
RA de Santa Tecla, amb els Xicots de
Vilafranca, els Castellers de Sabadell
i la Colla Jove de Castellers de Sitges.
Dissabte
A dos quarts de set de la tarda, al Cap
EXHIBICIÓ CASTELLE-
de Santa Tecla, amb els Xicots de
Vilafranca, els Castellers de Sabadell
A les set del vespre des del Baluard,
PROCESSÓ EN HONOR DE SANTA
TECLA.
El tabernacle de Santa Tecla desfilarà
pels carrers i les places de la vila, portat
per les Pubilles i els Hereus dels bar-
ris i entitats sitgetanes i acompanyat
per les sitgetanes i els sitgetans que ho
desitgin. Es recorda i s’anima a que el
seguici religiós sigui dels dos gèneres.
Obrirà el seguici religiós el ganfaró
parroquial portat pel Cos de portants
del tabernacle de Sant Bartomeu i San-
ta Tecla. Els gegants, el bestiari i els
balls, amb els seus músics, obriran la
processó, que presidirà el senyor rector
de la parròquia, Mn. Josep Pausas Mas,
i l’Il·lustríssim Ajuntament, i que tan-
carà la Agrupació Musical Suburband
de El Retiro.
S’ha designat com a Pendonistes del
Penó de Santa Tecla les senyores Joana
Alexandre Milà i Rosa Maria Alexan-
dre i Milà, les quals han nomenat com
a Cordonistes les senyores Maria Do-
lors Noguero i Vives, Maria del Vinyet
Trull i Camps i Emma Garcia-Munté i
Garcia.
El recorregut serà el següent:
Baluard, Fonollar, Sant Joan, Davalla-
da, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús,
Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant
Francesc, Cap de la Vila, Parellades,
Bonaire, Passeig de la Ribera, Nou,
Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard.
Al pas del seguici religiós pel Passeig
de la Ribera, la patrona de la Vila serà
saludada amb salves de morterets i tocs
de campanes.
Al pas de la Processó pel passeig de la
Ribera, audició de SARDANES amb
la Cobla Sitgetana. La cobla interpre-
tarà la sardana Els gegants de Sitges
del mestre Tomàs Gil i Membrado i La
Processó de Santa Tecla, de Jordi Pañe-
lla i Virella, saludant el tabernacle de
Santa Tecla.
En arribar el tabernacle al Baluard,
ENTRADA DE SANTA TECLA a l’Es-
glésia Parroquial de Sant Bartomeu i
Santa Tecla. Els balls i els músics re-
bran la imatge de la Copatrona i li re-
tran homenatge quan entri a l’església,
enmig de focs artificials i campanades.
A dins el temple, lectura de la pregària
Us he mirat Santa Tecla.
Tot seguit, davant de l’Ajuntament,
BALLADA FINAL DE LES BÈS-
TIES DE FOC I DELS GEGANTS,
per acomiadar els actes tradicionals de
Santa Tecla.
En acabar, FI DE FESTA al Palau del
Rei Moro.
Acte organitzat per l’Agrupació de Balls
Populars de Sitges.
a Cordonistes les senyores Maria Do-
lors Noguero i Vives, Maria del Vinyet
Trull i Camps i Emma Garcia-Munté i
Garcia.
El recorregut serà el següent:
Baluard, Fonollar, Sant Joan, Davalla-
da, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús,
Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant
Francesc, Cap de la Vila, Parellades,
Bonaire, Passeig de la Ribera, Nou,
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.87
Dimarts, 8 de setembreA les set del vespre a l’Espai Jove, Curs
de CRE (Consumidor Reconegut
com Expert) obligatori per a tots els
nens i nenes que vulguin sortir a la ma-
tinal infantil de Santa Tecla amb una
bèstia de foc, i encara no l’hagin fet els
anys anteriors.
Diumenge , 13 de setembreObra de teatre Gisela y el libro mágico,
ESPECTATCLE MUSICAL INFAN-
TIL pensat pels més petits de la casa.
Entrades a la venta a partir de 14€, punt de venta a la secretaria del Casino
Prado Suburense i a la web www.sit-
gesactiu.com.
Acte organitzat pel Casino Prado
Suburense.
Dissabte , 19 de setembre i diumenge 20 de setembreEn horari de les celebracions de la Par-
ròquia, EXPOSICIÓ DEL PENÓ DE
SANTA TECLA.
Divendres, 25 de setembreDia de PORTES OBERTES als mu-
seus del Cau Ferrat i Maricel, amb l’ex-
posició Enric Morera i el seu món.
Acte orgaorganitzat pel Consorci del
Patrimoni de Sitges.
Divendres, 25 de setembreLa secció teatral de l’Entitat Jove Pra-
do presenta l’obre de teatre Sopa de
Radio.
Acte organitzat pel Casino Prado
Suburense.
Diumenge , 27 de setembreA les sis de la tarda a la plaça de La
Fragata, XXVIIè CONCURS NACI-
ONAL DE COLLES SARDANISTES
TROFEU VILA DE SITGES Espec-
tacle sardanista de competició amb
la participació de les millors colles de
l’actualitat en les modalitats d’aleví, in-
fantil i juvenil, que lluitaran per assolir
la classificació pel campionat de Ca-
talunya. Les colles grans ballaran per
assolir el Trofeu Vila de Sitges. Ame-
nitzarà musicalment la competició sar-
danista l’excel·lent Cobla Maricel.
Acte organitzat pels Amics de la Sarda-
na de Sitges.
Actes a les entitats i al tres activitats de Santa Tecla
26Dissabte
de setembreA dos quarts de set de la tarda, al Cap
de la Vila, EXHIBICIÓ CASTELLE-
RA de Santa Tecla, amb els Xicots de
Vilafranca, els Castellers de Sabadell
i la Colla Jove de Castellers de Sitges.
Dissabte
A dos quarts de set de la tarda, al Cap
EXHIBICIÓ CASTELLE-
de Santa Tecla, amb els Xicots de
Vilafranca, els Castellers de Sabadell
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.88
RECORREGut DE LES PROCESSONS i CERCAViLES DE SANt BARtOMEu
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.89
RECORREGut DE LES PROCESSONS i CERCAViLES
DE SANtA tECLA
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.88
RECORREGut DE LES PROCESSONS i CERCAViLES DE SANt BARtOMEu
Sant Bartomeu i Santa Tecla 2015 PÀG.89
RECORREGut DE LES PROCESSONS i CERCAViLES
DE SANtA tECLA
Castell de focen calma
5€
ZONA AMB CADIRES
Venda de tiquetsa la paradeta
de la Comissió i a l’Oficina de Turisme
de Sitges
Admira el magníficCastell de Foc assegut en
un espai reservat,gaudint d’una degustació
de Martini Royale.
Zona habilitada entre els restaurants Pic Nic i
Kansas (tocant a mar).
ParadetesFes ta Major
Lesde
DEL 6 AL 22 D’AGOSTTotes les tardes
a l’Hort de Can Falç
Els Productesde la Fes ta
de les collesde les entitats
de la Comissió
Castell de focen calma
5€
ZONA AMB CADIRES
Venda de tiquetsa la paradeta
de la Comissió i a l’Oficina de Turisme
de Sitges
Admira el magníficCastell de Foc assegut en
un espai reservat,gaudint d’una degustació
de Martini Royale.
Zona habilitada entre els restaurants Pic Nic i
Kansas (tocant a mar).
ParadetesFes ta Major
Lesde
DEL 6 AL 22 D’AGOSTTotes les tardes
a l’Hort de Can Falç
Els Productesde la Fes ta
de les collesde les entitats
de la Comissió
Sant Bartomeu i Santa TeclaFesta Major de Sitges
BALLS I IMATGERIA
Gegants de la Vila
Gegants Americanos
Gegants Moros, ABPS
Ball de Diables, Colla Vella
El Drac
Ball de Diables, Colla Jove
L’Àliga
Ball de Diables de Sitges, ABPS
Ball de Bastons, Colla Jove
Ball de Bastons, Colla Noies
Ball de Gitanes, BT
Ball de Bastons, Colla Mitjana
Ball de Bastons, Colla Vella
Ball de Cercolets, ABPS
Ball de Pastorets, ABPS
Ball de Panderetes, ABPS
Ball de Cintes, ABPS
Ball de Gitanes, ABPS
La Moixiganga, ABPS
GRALLERS
Escola de Grallers de Sitges
Grallers Marcets
Grallers Maricel
Grallers La Sitja
SACS DE GEMECS
Colla Xavier Bayer
Colla Simó Busquets
Colla A Prendre Vent
Colla Xavier Güell
BANDES I COBLES
Agrupació Musical Suburband de El
Retiro
Cobla Maricel
Cobla La Sitgetana
Sitges Big Band (El Retiro)
CASTELLS
Colla Jove de Castellers de Sitges
Minyons de l’Arboç
Minyons de Terrassa
Xicots de Vilafranca
Xiquets de Tarragona
COMISSIÓ DE FESTA MAJOR
I SANTA TECLA
Aroa Llorens i Pellicer, Presidenta
Carla Jordà i Alsina
Alba Gràcia i Pañella
Xavier Salmerón i Carbonell
Josep Martí i Camps
Marga Domingo i Lopez
Jose Luis Enríquez i Ruiz
Cristina Sánchez i Merlos
Laura Martinez Villanueva
Oriol Julià i Carbonell i Judit Miró i
Sabaté, representants de la Regidoria
COL·LABORADORS
Agrupació de Balls Populars de
Sitges (ABPS)
Amics de la Sardana de Sitges
Amics de l’Orgue de Sitges
Ateneu Popular de Sitges
Birraners Sitges
Bar La Guixeta
Campaners de la Parròquia
Casino Prado Suburense
C.E Biciats del Garraf
Centre Excursionista de Sitges
CF Suburense
Cine Club Sitges
Club Natació Sitges
Col·lectiu de les Barraques
Colla Jove dels Castellers de Sitges
Consorci de Patrimoni de Sitges
Copisteria Coima
Copisteria El Pati
Copisteria Art Bonaire
Cursa PKU “Corre per ells”
Davallada
Escola Esteve Barrachina, Maria
Ossó, Miquel Utrillo, Escola Pia i
International School of Barcelona
El Cable
Figura’t Miniatures Festives, S.L
Flexic
Forcevital
Fruiteria Albert i Anna
Grup d’Estudis Sitgetans
Hospital Sant Joan Baptista
Instituts Joan Ramón Benaprès i
Vinyet
Janio’s Bar
La Sitgetana
Mà i manetes
Malvasia de Llibres
Mercat Municipal de Sitges
NoieSrunnerSitges
Parròquia de Sant Bartomeu i Santa
Tecla
Pasgràfic
Perbacco
Pirotècnia Igual
Regidories: d’Esports i Juventut
Societat Recreativa El Retiro
Supermercat Virgili
Tabernas El Donostiarra
TG Triatló Sitges
Turisme de Sitges
UE Sitges
AGRAÏMENTS
A totes les entitats, participants dels
balls i persones que han col·laborat
a títol individual en l’elaboració del
cartell.
Nens i nenes de Sitges
I tots aquells que d’una o altra ma-
nera han contribuït a fer la festa més
gran i millor
EL PROGRAMA
Edita:
Comissió Municipal de Festa Major i
Santa Tecla i Ajuntament de Sitges
Coordinació continguts:
Alba Gràcia
Coordinació articles:
Anna Grimau
Disseny i coordinació del
programa, audiovisuals
i gestió de xarxes socials:
Viki Gallardo, Eduard Sentís i
Xavier Huete (Pasgràfic)
Fotografies:
Marga Domingo / Pasgràfic
Impressió i gestió de publicitat:
Editorial MIC
DL B 20908-2015
Sant Bartomeu i Santa TeclaFesta Major de Sitges
BALLS I IMATGERIA
Gegants de la Vila
Gegants Americanos
Gegants Moros, ABPS
Ball de Diables, Colla Vella
El Drac
Ball de Diables, Colla Jove
L’Àliga
Ball de Diables de Sitges, ABPS
Ball de Bastons, Colla Jove
Ball de Bastons, Colla Noies
Ball de Gitanes, BT
Ball de Bastons, Colla Mitjana
Ball de Bastons, Colla Vella
Ball de Cercolets, ABPS
Ball de Pastorets, ABPS
Ball de Panderetes, ABPS
Ball de Cintes, ABPS
Ball de Gitanes, ABPS
La Moixiganga, ABPS
GRALLERS
Escola de Grallers de Sitges
Grallers Marcets
Grallers Maricel
Grallers La Sitja
SACS DE GEMECS
Colla Xavier Bayer
Colla Simó Busquets
Colla A Prendre Vent
Colla Xavier Güell
BANDES I COBLES
Agrupació Musical Suburband de El
Retiro
Cobla Maricel
Cobla La Sitgetana
Sitges Big Band (El Retiro)
CASTELLS
Colla Jove de Castellers de Sitges
Minyons de l’Arboç
Minyons de Terrassa
Xicots de Vilafranca
Xiquets de Tarragona
COMISSIÓ DE FESTA MAJOR
I SANTA TECLA
Aroa Llorens i Pellicer, Presidenta
Carla Jordà i Alsina
Alba Gràcia i Pañella
Xavier Salmerón i Carbonell
Josep Martí i Camps
Marga Domingo i Lopez
Jose Luis Enríquez i Ruiz
Cristina Sánchez i Merlos
Laura Martinez Villanueva
Oriol Julià i Carbonell i Judit Miró i
Sabaté, representants de la Regidoria
COL·LABORADORS
Agrupació de Balls Populars de
Sitges (ABPS)
Amics de la Sardana de Sitges
Amics de l’Orgue de Sitges
Ateneu Popular de Sitges
Birraners Sitges
Bar La Guixeta
Campaners de la Parròquia
Casino Prado Suburense
C.E Biciats del Garraf
Centre Excursionista de Sitges
CF Suburense
Cine Club Sitges
Club Natació Sitges
Col·lectiu de les Barraques
Colla Jove dels Castellers de Sitges
Consorci de Patrimoni de Sitges
Copisteria Coima
Copisteria El Pati
Copisteria Art Bonaire
Cursa PKU “Corre per ells”
Davallada
Escola Esteve Barrachina, Maria
Ossó, Miquel Utrillo, Escola Pia i
International School of Barcelona
El Cable
Figura’t Miniatures Festives, S.L
Flexic
Forcevital
Fruiteria Albert i Anna
Grup d’Estudis Sitgetans
Hospital Sant Joan Baptista
Instituts Joan Ramón Benaprès i
Vinyet
Janio’s Bar
La Sitgetana
Mà i manetes
Malvasia de Llibres
Mercat Municipal de Sitges
NoieSrunnerSitges
Parròquia de Sant Bartomeu i Santa
Tecla
Pasgràfic
Perbacco
Pirotècnia Igual
Regidories: d’Esports i Juventut
Societat Recreativa El Retiro
Supermercat Virgili
Tabernas El Donostiarra
TG Triatló Sitges
Turisme de Sitges
UE Sitges
AGRAÏMENTS
A totes les entitats, participants dels
balls i persones que han col·laborat
a títol individual en l’elaboració del
cartell.
Nens i nenes de Sitges
I tots aquells que d’una o altra ma-
nera han contribuït a fer la festa més
gran i millor
EL PROGRAMA
Edita:
Comissió Municipal de Festa Major i
Santa Tecla i Ajuntament de Sitges
Coordinació continguts:
Alba Gràcia
Coordinació articles:
Anna Grimau
Disseny i coordinació del
programa, audiovisuals
i gestió de xarxes socials:
Viki Gallardo, Eduard Sentís i
Xavier Huete (Pasgràfic)
Fotografies:
Marga Domingo / Pasgràfic
Impressió i gestió de publicitat:
Editorial MIC
DL B 20908-2015
+INFO
XARXES
APPFesta Major de Sitges 2015
www.sitgesfestamajor.cat
/fmsitges @fmsitges
#fmsitges15 | #stsitges15
@fmsitges
DESCARREGA-TE-LA!
HASHTAGS
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
+INFO
XARXES
APPFesta Major de Sitges 2015
www.sitgesfestamajor.cat
/fmsitges @fmsitges
#fmsitges15 | #stsitges15
@fmsitges
DESCARREGA-TE-LA!
HASHTAGS
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K