Programa Festa Major Sitges 2010

FESTA MAJOR 2010 PÀG. 2

4Salutació del’AlcaldeJordi Baijet i Vidal 6

Salutació del Redidorde FestesRafael Roig i Milà

8Salutació delRectorMn. Josep Pausas i Mas 10

Salutació del Presidentde la Comissió deFesta MajorFrancesc Rosell i Moltó

12El pendonistaJosep Marcet i Roc 14

Els pregonersVicky Plana i PerisJosep Perea i Nadal

16L’autora delcartellPilar Mena 20

Programaoficiald’actes

36La perfectaintegració entrel’art i la tradicióArticle de Beli Artigas 44

25 anys del pregó dela Festa MajorArticle de Lluís Curtiada i Rosés

sumari


50Basar deFesta Major 56

Gloriós Sant Bartomeuque de Sitges n’és patróArticle de Blai Fontanals

62OFFFesta MajorArticle de Marc Hill 68

Goig en llaor deSant Bartomeu

69Poema de laBanderaCèlia Sànchez-Mústich 70

Tapa Tast

74Ser l’altre, ser tu.La Cartrona i en PepCapelles: de personaa personatgeArticle de Joan Duran i Ferrer 78

El ball de les samarretesArticle d’Antoni Sella i Montserrat

82Els versos

92x saber-ne +

94Plànols de lesprocessons 95

Crèdits i agraïments

FESTA MAJOR DE SITGES

del 20 al 26 d’agost del 2010

Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional

per la Generalitat de Catalunya


Sitges està d’enhorabona. Un any més, arriba pun-tualment una cita ineludible per als sitgetans i sit-getanes, la Festa Major.

Des de sempre la nostra vila ha atret la miradade curiosos, artistes i persones vingudes d’arreu.Per a tots ells, un dels principals reclams culturalsi folklòrics ha estat la nostra Festa Major.

Sense cap mena de dubte aquesta és una de lesparts més importants del nostre calendari sitgetà,la festa que ens fa sentir orgullosos de ser d’onsom, la que ens aplega, la que ens aixeca i la queens esgota. La que comença a toc de gralles i ensdiu adéu amb la música de la sardana. És la que,senzillament, ens ha fet créixer entorn d’uns valorsentranyables.

La Festa Major se celebra en honor a Sant Barto-meu, patró de la vila. Declarada d’Interès Nacional

per la Generalitat de Catalunya des de l‘any 1991, ésuna de les més antigues del territori nacional, ja queels seus orígens es remunten al segle XVI, tot i quela seva denominació oficial no és fins al segle XIX.Des d’aleshores, van començar a participar les pri-meres colles com els cercolets, la moixiganga, elball de diables o les gitanes, colles protagonistesencara a dia d’avui. Un altre dels elements princi-pals de l’anomenada “festa grossa” és el castell defocs d’Isidre Panyella, que, any rere any, ens sor-prèn amb les seves creacions artístiques davant unescenari incomparable i un nombrós i entusiastapúblic. Gegants, foc i timbalers, amants de la Festai espectadors. Tots plegats sou els veritables pro-tagonistes d’una Festa que heu sabut no nomésmantenir, sinó també fer créixer.

Potser aquest 2010 ens ha costat una mica arribarfins aquí, potser més que altres vegades. Però hohem fet intentant mantenir el llistó tan alt com els

SALUTACIÓ DEL’ALCALDE

altres anys. En bona part gràcies al treball i a l’es-forç de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla queenguany compta amb un nou equip de gent jove,entusiasta i enèrgica, i presidida per primera ve-gada per en Siscu Rosell. A tots ells els vull felicitarper la feina feta, així com desitjar molta sort i moltsèxits en tot aquest llarg camí que de ben segur elsespera.

Com a alcalde de la vila, només em resta convidara tothom a gaudir de la Festa Major amb civisme irespecte. I com sempre voldria acabar les mevesparaules amb aquella frase que diu:

“Gloriós sant Bartomeu, que de Sitges n’ets patró...visca la Festa Major”

Visca la Festa Major!!!

Jordi Baijet i VidalAlcalde de Sitges

Amb les revetlles populars de Sant Joan al PobleSec i de Sant Pere a les Cases Noves s’inicia el pe-ríode de festes d’estiu a l’aire lliure que té el seupunt àlgid amb la celebració a l’agost de la FestaMajor de Sant Bartomeu i al setembre de la Festade Santa Tecla.

La festivitat del patró de la nostra vila al voltant del24 d’agost esdevé any rere any una exaltació delsentiment de pertinença a una comunitat que gau-deix de la festa i dels sentiments que comporta. Lalectura del pregó dóna el tret de sortida a una in-tensa setmana d’actes festius i folklòrics que enspermet formar part d’una comunitat que compar-teix trets com l’estima pels gegants, la devoció pelcastell de focs, el respecte pels diables i les feresfogueres, la il·lusió pels sons de les gralles, l‘anima-ció pels balls populars, la solemnitat al pas de lamoixiganga, la diversió pels concerts de baix a mar,entre d’altres. Sant Bartomeu és sinònim de festa i

la Festa Major és un cúmul d’emocions i de sensa-cions. El mateix succeeix per Santa Tecla, peròd’una forma més concentrada, amb menys visitantsi amb més protagonisme el planter de les nostresfestes, els més petits.

Aquest 2010 ha estat l’any de la modificació pun-tual del Protocol de Festa Major i Santa Tecla ambel consens dels caps de totes les colles i balls po-pulars, i de gairebé tots els grups municipals ambrepresentació, per fer més participativa i mésoberta la festa més popular del nostre extens ca-lendari folklòric, i és l’edició en què l’amic FrancescRosell s’estrena com a president de la Comissió deFesta Major, representant un ampli ventall de per-sones que conformen aquesta com a membres delsagents implicats en el bon desenvolupament de laFesta Major i Santa Tecla com són l’Àlex Ferret deQuerol, la Joana Fort, la Mònica Gallardo, l’OriolJulià, l’Aroa Llorens, en Rafael Morillas, en Xavier


SALUTACIÓDEL REGIDORDE FESTES

Nin o en Francesc Núñez. Aquest model de Comis-sió amb els representants dels col·lectius que fanpossible any rere any la festa que tants bons fruïtsha donat i continuarà donant en el futur ha estat unexemple a seguir en dues altres festes cabdals peral nostre poble: el Carnaval i el Corpus.

Cal agrair i felicitar un any més les figures del pre-goner i el pendonista de Sant Bartomeu i la pendo-nista de Santa Tecla, qui des del seu sentitsitgetanisme i des del seu propi vessant professio-nal ens apropen el seu punt de vista de viure i veurela festa. També vull destacar el paper que porten aterme els cossos de seguretat i d’emergències comla Policia Local, els Mossos d’Esquadra, els BombersVoluntaris, el Servei d’Emergències Mèdiques de laGeneralitat de Catalunya i la Creu Roja, així comdonar l’enhorabona a tots els Bartomeus i a totesles Tecles, i agrair la feina voluntària i desinteres-sada de totes les persones que formen part de laComissió de Festa Major de Sant Bartomeu i SantaTecla.

Finalment, vull felicitar els integrants de totes lescolles que participen en la riquesa de la nostra festamés sentida, i invitar els vilatans, vilatanes i els quiens visiten a viure un any més la passió que des-ferma la celebració de la Festa Major de Sant Bar-tomeu i de Santa Tecla.

Bona Festa Major a tothom i Visca Sitges!

Rafael Roig i MilàRegidor de Coordinació del Govern,

Acció Institucional i FestesAjuntament de Sitges

A les acaballes del mes d’agost, Sitges celebra laseva Festa Major. Gairebé totes les festes majorsestan vinculades o relacionades amb la celebraciód’una festa religiosa: del Senyor, de la Mare de Déuo d’algun sant o santa. A la nostra vila, Sant Barto-meu, el dia 24, i al cap d’un mes, el dia 23 de setem-bre, Santa Tecla.

La celebració de la festa sol tenir tres aspectes omoments fonamentals: la festa religiosa, la festaprofana i la celebració familiar.

En la condició de les persones, en la història delspobles i en la naturalesa de les religions sempre hiha estat present l’aspecte celebratiu, el componentfestiu. Necessitem celebrar la festa. Els pobles sem-pre han celebrat les seves festes i no es pot conce-bre una religió que no celebri els seus ritus i lesseves festes. En el cristianisme el centre està enl’Eucaristia –l’Ofici de Festa Major-, que és celebra-ció, trobada, banquet i festa. Necessitem exteriorit-zar la nostra alegria, compartir la nostra experiènciajoiosa, alegrant-nos i celebrant amb els altres; ex-pressar en fórmules, cants, ritus i manifestacionsculturals la nostra fe, les nostres idees, els nostressentiments i desigs. Tot això intenta complir-ho lacelebració de la festa.

És indubtable el valor de la festa, tant per a les per-sones com per a les societats i per als pobles. Lapersona desenvolupa una sèrie de facultats positi-ves d’expressió, de relacions, d’enginy, de col·labo-ració, de servei, d’harmonia, de fer feliços els altresi de fruir de la pròpia felicitat. Bona part de les ex-pressions culturals dels pobles procedeixen de laseva forma de celebrar les festes: vestits, cançons,literatura, pintura, danses i jocs... La mateixa famíliaviu un dels millors moments en la festa familiar. I,sens dubte, la festa religiosa té una gran expressi-vitat, una gran força per provocar nobles senti-ments d’elevació vers Déu i d’amor al proïsme, i ésanticipació de la festa definitiva de Déu en el seupoble.

Quan en la celebració de la festa s’harmonitzen totsaquests aspectes, el resultat no pot ser més positiui profitós per a les persones i per als pobles. Tan-mateix, de vegades les festes prenen un caire ex-cessivament supercial i frívol i, en definitiva, egoista,És quan hom pretén només divertir-se, a costa delque sigui i sense prendre en consideració els altres.El resultat és el perjudici de la pròpia salut, el mal aaltres persones, el deteriorament de les coses i ladegradació de la pròpia festa.

Els factors de degradació de la festa poden ser in-terns: quan ens deixem portar pels propis instins,per l’egoisme o per l’afany de gaudir sense fre. Al-tres cops procedeixen d’agents exteriors, com l’al-cohol, la droga o la manipulació interessada perpart d’aquells que s’enduen el benefici de l’alienaciói el desenfrenament dels altres.

Sovint, les festes que van néixer majoritàriamentamb motiu de la celebració de la festa religiosa, hanperdut la relació amb el seu origen i s’han convertiten festes merament profanes, o han recupertat elseu origen ancestral pagà. Són més aviat festes ne-opaganes. S’imposa aleshores recuperar l’orígen i elsentit de la festa i retornar-los la seva autenticitat.

Una regla d’or per a la correcta celebració de lesfestes és que conservant tots els diversos aspectesamb el quals van néixer i amb els quals tradicional-ment s’han celebrat –el religiós, el cultural, el social,el familiar-, aquests s’harmonitzin en un percfecteequilibri. D’aquesta manera respondran plenamenta la seva finalitat i seran altament profitoses per ales persones, per als pobles, per a la pròpia vida re-ligiosa i generadores d’autèntica cultura.

Bona Festa Major!

Mn. Josep Pausas i MasRector de la Parròquia de SItges

SALUTACIÓDELRECTOR


SALUTACIÓDEL PRESIDENT


“Companys meus presents aquí juro com a ca-pità...”

“No t’espantis Llucifer que seré ton nord i guia...”

“Diablessa, vil i malvada que així sembres la ruïnai contra la llei divina...”

“Vàlga’m el sant nom de Déu i el de la humilVerge Maria ....”

“He, he, he! jo sóc el rabadà...”

“Gloriós Sant Bartomeu que de Sitges n’éspatró...”

Aquests i altres versos són els que es recitaran lavigília de la Festa Major. Una Festa que pels sitge-tans és sinònim de tradició, de nerviosisme, d’as-sajos, de preparatius, de tenir la roba benemblanquinada per a ser puntual a la sortida de lesdues, de l’espera pels 21 morterets, de retrobar-seamb família i amics, d’olor de pólvora i alfàbrega,de calor, de samarretes foradades, de les cares delsnens esperant l’arribada dels gegants, la dels no tannens quan senten les gralles mentre veuen la moi-xiganga, del sopar ràpid per veure el castell de focs,del cansament de la matinal, de nards a la mà, deflors escampades per brecs matiners, de repic decampanes, de barreja de músiques a la Sortida d’O-fici, de concerts, dels ciris encesos…

I a més, jo afegiria que la nostra Festa té altres vir-tuts. I és que durant tot l’any aconsegueix ser pre-sent als debats, està feta de treball col·lectiu id'il·lusió. Una Festa que no seria la mateixa sense elcompromís desinteressat de molts, com el de l’ar-tista sitgetana Pilar Mena que ens ha obsequiatamb un cartell on fa un resum i alhora una compa-ració ente pols oposats: el gegant i la geganta, lanit i el dia, l’àliga i el drac, la roba de sac del diablei la diablesa i tots aquells elements tan representa-tius d’aquests dies de frenètica activitat. També vullaprofitar aquest espai per agrair la col·laboració delpendonista d’enguany, en Josep Marcet, els prego-ners Josep Perea i Vicky Plana i la Colla Jove delsCastellers de Sitges que aquest any ha estat l’esco-llida per fer l’Ofrena de l’Ofici.

I ara sí, en nom de la Comissió us vull convidar atots a gaudir dels actes com es mereixen, que entretots aconseguim passar-ho bé amb una respec-tuosa Entrada de Grallers, un apoteòsic Castell deFocs, una alegre i florida Matinal, un Ofici solemnei les millors processons; la cívica i la religiosa.Aquests són alguns dels moments més representa-tius, però sóc conscient que el nombre de FestesMajors possibles respón al nombre de persones queestem disposades a viure-la. Els estímuls, les olors,els records, els moments... tot forma part d’un ima-ginari individual que durant una setmana aconse-guirem que es transformi en la millor de lesexpressions col·lectives. A tots, molt bona FestaMajor!

Francesc Rosell i MoltóPresident de la Comissió

Municipal de Festa Major i Santa Tecla


ELPENDONISTAJosep Marcet i Roc


Un dels sons més descriptiu de la nostra FestaMajor, per no dir el més descriptiu, és el so de lesgralles. Aquest instrument que és present lestrenta-sis hores que dura la nostra festa més gran,també ha estat present i encara ho està a la vidadel pendonista d’enguany, en Josep Marcet. Ell hatocat durant molts anys la gralla i, de fet, també haestat constructor d’aquest instrument.

Durant els darrers setze anys en Josep ha portat laconeguda drogueria del carrer Jesús, anomenada“La Gralla”, nom que no només es vincula a la sevaafició de tocar aquest instrument, sinó que va serun nom sorgit de la telepatia. Quan el seu cunyatva deixar la botiga va ser el moment d’agafar-la elli, pensant en quin nom li posarien, en Josep i la sevasogra van tenir la mateixa idea, per què no posar-liLa Gralla? Ara després d’aquests setze anys,aquesta drogueria que tant de servei ha fet a totsels sitgetans ja és buida. En Josep s’ha jubilat. Peròen aquest establiment encara hi guarda alguna quealtra gralla i sobretot encara fabrica les inxes pertocar aquest instrument. De fet, la primera grallaque va tenir en Josep era la que estava penjada alrètol de la drogueria.

Tal i com en Josep recorda, ja era un jove quan esva iniciar en el món de la gralla. Tenia 18 anys, i totva començar arran que el Samuel Barrachina li varegalar al seu pare una gralla i en aquell moment enJosep va intentar aprendre’n, però com que no hihavia ningú que li n'ensenyés, va desistir. I l’any1971, introduït pel Blai Fontanals, en Josep s’hi vatornar a animar.

No només ha tocat la gralla per Festa Major i SantaTecla; durant molts anys en Josep amb els seuscompanys va interpretar en infinitat d’ocasions eltoc de castells en les actuacions dels Castellers deBarcelona. De fet, una de les anècdotes que re-corda amb afecte és una sortida a Capellades. Des-prés d’estar esperant a l’estació de tren el companyque tocava la caixa, que arribava tard, la resta vamarxar cap a Capellades i en Josep el va esperaruna estona més. En veure que aquest no venia, vamarxar i van interpretar el toc de castells sense lacaixa. Aquell toc va sonar diferent i els castellersfins i tot es van quedar sorpresos. Hores més tardva aparèixer el company que faltava. Sense capmena de preocupació va preguntar: què no ac-tuem? I li van contestar: Noi, fa hores que hem ac-

Tota la vidaamb la gralla

tuat.... Una anècdota de tantes, algunes que espoden explicar i d’altres que en Josep es guarda pera ell i la seva família. De fet, la gralla també ha estatpresent a la seva família. Amb el so d’aquest instru-ment s’adormia la filla mitjana d’en Josep.

De la Festa Major, el moment que en Josep esperaamb més ganes és l’entrada de grallers. I no nomésperquè ell és graller sinó perquè és un homenatgea aquells que no hi són i perquè és un momentmàgic i molt especial. El toc de matinades, el deprocessó i el toc de castells que tantes vegades hainterpretat són els més significatius pel Josep. Ellrecorda amb especial il·lusió, per com es va viure,una entrada de grallers única, la dels 50 anys. EnJosep explica que no es tornarà a viure mai mésaquella sensació de tots els grallers tocant junts, itocant tan bé. De fet, ell recorda de petit quan elsvells, com els anomena, tocaven la gralla i que ma-lament sonava a vegades. Ara bé, quan a Sitges vavenir un valencià que tocava la gralla i en Josep vasentir el so que produïa, es va quedar fascinat d’a-quest instrument. D’aleshores ençà, en Josep fa co-lecció de dolçaines d’arreu del món, i en té deTunísia, de l'Índia, etc.

Quan pensem en grallers i en l’entrada de grallers,el vestuari també es prou característic, el blanc dela roba amb la faixa blava o vermella, segons estoqui la gralla o la caixa, però en Josep desvela unfet prou interessant, ja que va ser ell juntament amben Blai Fontanals qui es van inventar aquesta ma-nera d’anar vestits, d’inspiració navarressa. En al-guna ocasió fora de Sitges, al grup de grallers d’enJosep i companyia els han preguntat si eren de Na-varra. Sigui com sigui, ha estat una aportació més ala nostra festa.

Enguany, en Josep Marcet la viurà d’una maneramolt especial, i ha estat encoratjat per la seva famí-lia, i en especial pels seus néts i nétes. Sense pen-sar-s’ho massa ha dit que sí. En Josep estàil·lusionat i molt emocionat i espera que sigui unagran Festa Major i que sobretot no plogui i es puguigaudir i lluir.

Laura Gómez Ill

La nostra Festa Major és tradicióperò també és innovació. Enguanyel pregó serà innovador i és que

tenim un cara a cara. El matrimoniformat per la Vicky Plana i en Josep

Maria Perea és l’encarregat de donar el tretde sortida a la festa, un fet que es dóna per pri-

mera vegada. I el pregó d’enguany promet...

La Vicky Plana és coneguda a Sitges, perquè és fillade la vila i perquè va ser una de les fundadores, jun-tament amb en Jordi Milà i el seu home, en JosepMaria Perea, del grup de teatre La Cubana. Per con-tra, en Josep Maria, és una barreja de família de Bar-celona i de Sitges. De fet, la Vicky explica que quaneren joves, i ja eren parella aleshores, en JosepMaria no el consideraven de la vila, ni tampoc de lacolònia, com es feien dir els procedents de Barce-lona. Aquest fet, els va permetre a tots dos teniramistats molt variades al poble. La Vicky s’ha dedi-cat part de la seva vida al teatre i ha treballat moltsanys en empreses organitzadores de convencions;de fet, ha portat alguns balls de la nostra Festa da-vant d’empreses de nivell internacional. En JosepMaria s’ha dedicat al cotó i com ell diu a domar ac-tors, en la seva faceta teatral.

Si parlem de la Festa Major, la Vicky i en JosepMaria són la cara i la creu de la moneda i represen-ten molt bé el que avui dia a qualsevol família es potviure. La Vicky viu la Festa Major des del punt devista de l’espectador. Ella explica que li agrada viurela festa gran sola, sense ningú, per poder fer la seva.A la sortida de les dues, viu intensament el foc, elsprimers petards i el primer contacte amb la pólvora.Un cop ha rebut la dosi adient de pólvora, la restade la Festa Major es dedica a veure els altres balls,però com a mera espectadora. A l’altre cantó de lamoneda tenim en Josep Maria, que tot i que ara s’hapassat al bàndol del públic, durant més de vint-i-cinc anys la seva gran passió ha estat tirar coetsamb els diables de l’Agrupació de Balls Populars.De fet, ell reconeix que entrar a una colla de diablesa tirar coets és difícil i que ell tenia un as sota la mà-niga. Els diables de l’Agrupació li van demanar enel seu dia que els ajudés a fer els versos del ball par-lat. En Josep Maria no s’ho va pensar ni un moment,va acceptar i el vers que va fer va agradar. L’any se-güent el van tornar a buscar per fer els versos i ell


Un pregó,cara a cara

ELSPREGONERSVicky Plana i PerisJosep Perea i Nadal


encantat va dir que sí, però amb una condició, queell pogués entrar a tirar coets com a diable. I dit ifet. Així durant molts anys ha estat el mestre poetadels versos de l’Agrupació.

Per Festa Major, tots els sitgetans i sitgetanes tenimuna rutina a seguir, tenim uns llocs on anem anyrere any a veure les diferents sortides i processons.La Vicky i en Josep Maria en aquest sentit no sónpas diferents. Tot i viure a la zona del Parc de CanBóta, any rere any, van a veure l’entrada de grallersal carrer Sant Francesc al portal on vivien abans.Així mateix, recorden que l’any que la processó dela bandera va passar pel carrer Mossèn Llopis, vananar-la a veure a la cantonada amb el carrer SantMus, perquè era com si els passés per davant decasa i això els va fer il·lusió.

Tant la Vicky com en Josep Maria tenen moltesanècdotes a explicar, però potser una de divertidava ser quan una Festa Major que dinaven tots dos acasa els pares de la Vicky, va sonar la porta i erenen Berruegueta i en Tai Tai, plorant i amb unes cer-vesetes de més. Tots dos s’exclamaven dient quehavien perdut el Drac. El pare de la Vicky, que ales-hores era tinent d’alcalde, els va fer passar a casaseva i els va preguntar què havia passat. Ells van ex-plicar que fent el llevat de taula havien perdut elDrac. En Josep Maria amb la seva moto va recórrertot Sitges buscant el Drac. Aquest va aparèixer enun descampat al costat del Vinyet.

En Josep Maria també va viure una Festa Major unpèl diferent quan al seu sogre el van fer pendonista.Aleshores, no va poder sortir a tirar coets, sinó queenfundat amb pantalons i jaqueta va representar elpaper de cordonista. Però, el Josep Maria el que re-corda més d’aquell any era com pesava el penó deSant Bartomeu, perquè practicament tot el recor-regut el va portar ell.

Tant la Vicky com en Josep Maria ompliran l’estonadel pregó amb anècdotes divertides que fan mésviva la festa gran. Tots dos desitgen que la festa esgaudeixi al màxim, sempre amb respecte, malgratque tots dos opinen que tots els sitgetans i sitgeta-nes ja la saben respectar.

Laura Gómez Ill

L’AUTORADELCARTELLPilar Mena


El dia i la nit, el blau i el vermell, el gegant i la ge-ganta, el diable i la diablessa, el drac i l’àliga, el solque presideix la Sortida d’Ofici i la lluna que fa bri-llar el Castell de Focs. Aquesta dualitat ha estat l’eixinspiracional de l’artista Pilar Mena, autora del car-tell d’aquesta Festa Major.

La imatge que enguany és el pòrtic de la celebracióde Sant Bartomeu, protagonitzada per la parella deGegants està plena de detalls que, com tota bonaobra d’art fan necessària la seva contemplació mésd’una vegada. Cada cop que ens acostem a la cre-ació d’aquesta jove pintora, descobrirem un nou se-cret de tots els contrastos que integren la FestaMajor.

Tot i la seva joventut, la Pilar Mena compta amb unaàmplia trajectòria artística. A més de la seva obrapictòrica, cada cop més present a les cases sitge-

tanes, la Pilar també té una interessant faceta es-cultòrica, a més d’haver fet incursions en el món deldisseny i la il·lustració amb la publicació de diversosllibres. El 2002 va fer la seva primera exposició ijust aquell mateix any va guanyar el concurs de car-tells de les Festes de la Verema de Sitges. Des d’a-leshores no ha parat d’estar present en diferentsexposicions tant individuals com col·lectives a mésde totes les manifestacions culturals més impor-tants de la vila. Les referències al Mediterrani i laseva llum són les seves principals fonts d’inspiraciói, per tant, les trobem gairebé sempre en la sevaobra amb nombroses referències als elements mésdefinitoris del paisatge sitgetà.

Aquesta serà sens dubte una Festa Major diferentper a l’artista. Com ella mateixa confessa, “semprehavia tingut la il·lusió de fer el cartell de Festa Majori per tant la del 2010 per a mi serà una Festa Major

Descobrir la dualitat de lafesta a través de l’art


molt especial”. A més, segons les seves paraules, elcartell suposa un element especialment important,és el preludi de la Festa.

Com a sitgetana, la Pilar Mena viu intensament totsels moments de la celebració de Sant Bartomeu,però davant la necessitat de respondre la preguntadel moment predilecte, no dubta a quedar-se ambla Sortida d’Ofici. D’aquest acte aprecia la multipli-citat de músiques i l’esclat de colors i llums en unaestona gairebé efímera.

Aquest any hi ha una interessant novetat per a totsaquells que no en tinguin prou amb mirar-se la re-producció del programa. I és que l’obra de la PilarMena que ha fet possible el cartell de Festa Majores podrà veure exposada durant els dies previs aSant Bartomeu a l’aparador de la pastisseria Massó,al Cap de la Vila. A més, el quadre de l’artista tambété la seva rèplica en samarretes i bosses de cotó.


cabecutsABPS

© Andreu No

guero

‘,


ball de cintes

ABPS

© Àlex Ferre

t

,


© Jordi Piqué

© Àlex Ferret

© Francesc Barnés

© Josep M

aria Aleg

re

© Josep Maria

Alegre

© Àlex Ferre

t

© Esperanza Aviñó

© Lam

bert Gràcia

© Àlex Ferret

© Àlex Ferret

© Àlex Ferre

t

© Marga Dom

ingo

© Josep M

aria Alegre

© Àlex Ferre

t

© Marga Dom

ingo

© Josep Maria Alegre

PROGRA

MAd’ACTES


A les set de la tarda, al carrer de les Pruelles, 1.INAUGURACIÓ del nou local de l'Escola deGrallers de Sitges.

A dos quarts de nou del vespre al Palau delRei Moro, LECTURA DEL PREGÓ SATÍRIC DEFESTA MAJOR. Tot seguit es presentarà laPubilla de l’entitat i es durà a terme elreconeixement al soci. Acte organitzat perl’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

A dos quarts d’onze de la nit, a la plaça del’Ajuntament, PREGÓ DE LA FESTA MAJOR acàrrec dels sitgetans Vicky Plana Peris i JosepPerea Nadal.El pregó estarà interpretat en llengua catalanade signes. En cas de pluja o mal temps, elpregó es farà a l’església parroquial. En acabar el pregó es servirà cava per celebrarl’inici de la Festa Major. Col·laboren CavesFreixenet i Vivers S. Llopis.

tot seguit, a la Fragata CONCERT amb elsgrups La Troba Kung-fú i Papawa, que ensposaran un punt d’alegria rumbera per co-mençar la Festa.


DIVENDRES

20D’AGOST

El pregó

© Àlex Ferre

t

© Àlex Ferre

t

© Àlex Ferre

t

© Àlex Ferre

t


DISSABTE

21D’AGOST

; que ens faran ballar fins a la matinada.De

dotze del migdia a quatre de la tarda,

TAPATAST, degustació de tapes en diferents

locals de Sitges. Acte organitzat pel Gremi

d’Hosteleria de Sitges. Venda de tiquets a la

parada de la Comissió al cap de la vila, a

l’Oficina d'Informació Turística i als establiments

participants (més informació a la pàgina 70).

A les set del vespre, a la platja Sant Sebastià,

ACTUACIÓ DE CIRC Cabarè Parodia a càrrec

de la companyia Circo LOS.

A les set del vespre a l’Espai Cultural Pere

Stämpfli, CONFERÈNCIA sobre les festes ma-

jors de la vila. "Festa, àpats i treball; les diades

de santa Tecla i sant Bartomeu a l'edat mitjana",

a càrrec de Carme Muntaner i Alsina, Llicenciada

en Història Medieval. Acte organizat pel Grup

d’Estudis Sitgetans.

A partir de les vuit del vespre, al Passeig de

la Ribera, FESTA SONORA amb l'actuació de

grups de discjòqueis locals i la presentació de

l'Associació de Discjòqueis de Sitges. Funk,

rock, electro, new wave, tech house i un es-

pectacle de llums, projeccions i pirotècnia amb

els grups Chili Show, D.A.R.E. Party i els

premiats Wow & Flute amb el discjòqueis Riki

Ustrell i el sitgetà Joan Alemany; que ens faran

ballar fins a la matinada.

A dos quarts de nou, a la plaça de l’Ajuntament,CONCERT DE MÚSICA TRADICIONAL PER AGRALLA “Nans, nanos, capgrossos i cabeçuts”i PRESENTACIÓ DELS DOS NOUS CABEÇUTSde la Festa Major. L’Escola de Grallers deSitges oferirà el concert i L’Agrupació de BallsPopulars de Sitges presentarà els dos cabeçutsnous, inspirats en la Cartrona i en Pep Capelles(article a la pàgina 74). La presentació de lesnoves figures serà apadrinada pels cabeçutsconstruïts l’any 1983 pels socis de l’ABPS i s'a-companyarà de la reestrena del recuperat “Ballde Cabeçuts de Sitges” amb la música delmestre Agustí Cohí Grau i la coreografia deRaimon Casals i Canalias.

A les deu de la nit, als jardins del Prado, BALLDE FESTA MAJOR, amb lunch degustació ambcava i ball amb la Swing Orchestra. En eldecurs del ball, proclamació de les pubillesdel Prado i del Carrusel. Acte organitzat pelCasino Prado Suburense. Reserves a la secre-taria de l’entitat.

A dos quarts d’onze HAVANERES a la platjade les Fragata amb els grups Mar i Vent i Bar-carola. En acabar, cremat per a tothom.

© Àlex Ferre

t

© Àlex Ferret


DIUMENGE

22D’AGOST

Des del matí i fins l’endemà a l’hora de la

Processó Cívica, EXPOSICIÓ DE LA IMATGE DE

SANT BARTOMEU. La imatge de Sant Bartomeu

romandrà exposada al domicili del pendonista,

el senyor Josep Marcet i Roc, al carrer Jesús, 62.

A partir de la una del migdia VERMUT DE

FESTA MAJOR al local de l'Ateneu Popular de

Sitges (Plaça dels Castellers, 3). L’Ateneu anima a

tots els sitgetans a compartir aquest moment

per celebrar l’arribada de la Festa. Acte orga-

nitzat per l’Ateneu Popular de Sitges.

A partir de dos quarts de set de la tarda,

davant el Palau del Rei Moro, VESTIM ELS

GEGANTS MOROS, la La-ia i en Fa-luch. Acte

organitzat per l’Agrupació de Balls Populars

de Sitges.

A dos quarts de vuit del vespre, al Palau del

Rei Moro, GRAN ASSAIG DE FESTA MAJOR de

la Colla Jove de Castellers de Sitges. En acabat

hi haurà coca i moscatell per als assistents.

© Joan Olivé Mestre

© Àlex Ferre

t

© Àlex Ferre

t


A les vuit del vespre, al Parc de Can Bóta,Clònica d’Humor, TEATRE A LA FRESCA ambPep Plaza. Monòleg on s’alternen imitacions dediferents personatges reconeguts dins l’ambitpolític, esportiu, musical i mediàtic que són víc-times de les situacions més inversemblants demans d’aquest monologuista que actualment,forma part de l’equip del Cracòvia de TV3.

A dos quarts d’onze de la nit, a la Parròquiade Sant Bartomeu i Santa Tecla, acte deLLIURAMENT DE LA BANDERA amb recital depoemes i cant dels Goigs de Sant Bartomeu.Aquest any s’estrenarà una poesia de CèliaSánchez Mústich (pàgina 69). A continuació, iacompanyats de la sitgetana AgrupacióMusical Suburband, cercavila fins al domicilidel president de la Comissió: Baluard, plaça del’Ajuntament, Major, Cap de la Vila, Parellades,Marquès de Montroig, Plaça Indústria, Primerde Maig.

En arribar la bandera, SÍNDRIA PER A

TOTHOM. La Comissió de Festa Major i Santa

Tecla us convidarà a una sindriada, celebrant

la tradició que acostuma a aplegar la família i

els amics després del castell de foc tot

refrescant-se amb aquesta fruita. Col·labora

Casa Ametller.

A dos quarts de dotze, al Passeig de la Ribera,

un autobús molt especial, el RED BULL TOUR

BUS, ens transportarà les actuacions del grups

Mujeres i Fred i Son. Per rematar la festa

actuarà el Dj Coco.

© Àlex Ferre

t

© Àlex Ferre

t


DILLUNS

23D’AGOST

La vigília

A les dotze del migdia, ENTRADA DE

GRALLERS pels carrers Sant Francesc, Cap de

la Vila, Major i plaça de l’Ajuntament.

A les dues en punt del migdia, des de la platja

de La Fragata, ENCESA DELS 21 MORTERETS,

a càrrec dels expregoners de Festa Major, en

motiu de la celebració del 25è aniversari d’a-

quest acte d’inici de la Festa Major, i REPICADA

DE CAMPANES.

A la mateixa hora, al Cap de la Vila, la Cobla

Maricel interpretarà les sardanes La Processó

de Sant Bartomeu, d’Antoni Català i Vidal, i La

Festa Major, d’Enric Morera i Viura.

A un quart de tres, des de la plaça de l’Ajun-

tament, SORTIDA DELS ENTREMESOS I ELS

BALLS POPULARS: Gegants, Cabeçuts, Drac,

Àliga, Diables, Bastons, Cercolets, Panderetes,

Pastorets, Cintes, Gitanes i Moixiganga, acom-

panyats de l’Agrupació Musical Suburband.

En arribar al Cap de la Vila, la Moixiganga farà

la seva representació completa.

A mesura que arribin a l’Hort de can Falç -en

honor de l’alcalde, les autoritats i poble que hi

assisteixi- i a l’Hospital de Sant Joan Baptista,

les colles faran una ACTUACIÓ DE LLUÏMENT

i es representaran tots els balls amb parlaments

(Ball de Diables, Ball de Cercolets, Ball de

Pastorets i Ball de Gitanes). Algunes colles ac-

tuaran també davant la residència geriàtrica

Les Magnòlies.

A les sis de la tarda, al Cap de la Vila,

ACTUACIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla

Jove de Castellers de Sitges.

© M

arga Dom

ingo

© Marga Domingo

© Àlex Ferre

t

© Àlex Ferre

t

© Àlex Ferret

© Àlex Ferre

t


A les set de la tarda, des del carrer Primer deMaig, número 4, domicili del president de laComissió de Festa Major i Santa Tecla, FrancescRosell i Moltó, PROCESSÓ CÍVICA.Els balls populars, entremesos i músics, acom-panyats de l’Agrupació Musical Suburband,passaran a recollir el tabernacle de Sant Bar-tomeu al domicili del Pendonista de la FestaMajor 2010, senyor Josep Marcet i Roc, alcarrer Jesús, 62.Recorregut (plànol a la pàgina 94): Primer deMaig, Plaça de la Indústria, Marquès de Mon-troig, Parellades, Sant Josep, Sant Gaudenci,Sant Isidre, Ànimes, Jesús, Santiago Rusiñol,Aigua, Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard.A les portes del temple parroquial els balls re-bran la imatge de sant Bartomeu que, acom-panyada per les autoritats, el pendonista i elscordonistes, serà col·locada al presbiteri perpresidir els actes litúrgics de la diada. Al pasde la Processó Cívica per la plaça de l’Ajunta-ment, audició-ballada de dues sardanes per laCobla Maricel que interpretarà les sardanesEls gegants de Sitges, de Tomàs Gil i Membradoi La Festa Major, d’Enric Morera i Viura

A les onze de la nit, des de la Punta, la Fragatai els espigons, APOTEÒSIC I MONUMENTALCASTELL DE FOC a càrrec de Pirotècnia IgualSA. El disseny de l'espectacle i la supervisióartística del muntatge aniran a càrrec delnostre pirotècnic Isidre Pañella i Virella, assessorde l'Ajuntament de Sitges.

Acabat el castell de foc, tan bon punt la se-guretat ho permeti, BAIXADA DELS BALLSPOPULARS PER LES ESCALES DE LA PUNTA,desfilada fins al Monument del Greco i tornadafins al carrer Nou.

A dos quarts de dotze, al Passeig de la Ribera:REVETLLA SARDANISTA DE LA VIGÍLIA ambla Cobla Maricel.REVETLLA DE FESTA MAJOR amb l’actuació

de les orquestres Cadillac i Zapping, que ensconvidaran a ballar fins que gairebé es faci de dia.

© Lam

bert Gràcia

© Francesc Barnés

© Rosa Pascual

© Victoria Noguero

© Noélia Paredes


DIMARTS

24D’AGOST

Sant Bartomeu

A les sis de la matinada, des del Baluard

Miquel Utrillo i Morlius, ALEGRE I FESTIVA

MATINAL.

En despuntar el dia de Sant Bartomeu, que de

Sitges n’és Patró, els entremesos, balls popu-

lars i músics tornaran a desfilar pels carrers de

la vila, acompanyats per l’Agrupació Musical

Suburband.

Seguint la tradició, la Comissió obsequiarà a

les senyores amb oloroses flors. Tothom que

ho desitgi es pot afegir a l’alegre passada de

faixes. Només cal anar vestit de blanc, amb es-

pardenyes de betes i dur una faixa. Recorregut

(plànol a la pàgina 94): Baluard, Fonollar, Ba-

luard Vidal i Quadras, Port de n’Alegre, Rafael

Llopart, Sant Damià, Sant Sebastià, Jesús,

Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Josep,

Espalter, plaça d’Espanya, carrer Espanya,

Joan Tarrida, plaça de la Indústria, Marquès

de Montroig, Parellades, Cap de la Vila, carrer

Major i Ajuntament.

A tres quarts d’onze, des de l’Ajuntament,

ACOMPANYAMENT MUSICAL DE LES

AUTORITATS A L’OFICI amb l’Agrupació

Musical Suburband.

A les onze, a l’Església Parroquial de SantBartomeu i Santa Tecla, SOLEMNE OFICICONCELEBRAT EN HONOR DEL PATRÓSANT BARTOMEU.La missa serà cantada pel poble i el cor d’A-mics de l’Orgue. El Salm ha estat musicat pelmestre Josep Pagès i Busom.Enguany, a l’ofertori, la Colla Jove de Caste-llers de Sitges farà l’ofrena, en nom de tot elpoble, al nostre Sant Patró. En acabar la cele-bració, cant dels Goigs del Sant i veneració dela relíquia.

Acabat l’Ofici, APOTEÒSICA SORTIDAD’OFICI. Desfilada musical amb l’AgrupacióMusical Suburband que acompanyarà lesautoritats fins a l’Ajuntament. Seguidamentactuaran, alhora, tots els balls i els seusrespectius músics, que junt amb la cobla i labanda, dibuixaran un dels moments mésmàgics de la nostra Festa Major.

A continuació, a la plaça de l’Ajuntament,EXHIBICIÓ CASTELLERA a càrrec de la CollaJove de Castellers de Sitges.

Acte seguit, CONCERTS-VERMUT DE FESTAMAJOR:Als jardins de la Societat Recreativa El Retiro,actuació de la l’Agrupació Musical Suburband.Als jardins del Casino Prado Suburense, audi-ció de la Cobla Maricel.(En cas de pluja es farà en els teatre de l’entitat corres-ponent)

© Noélia Paredes



© Àlex Ferre

t


A dos quarts de sis de la tarda, un copacabats els tradicionals àpats de Festa MajorSELECTES CAFÈ-CONCERTS DE TARDA:Als jardins del Casino Prado Suburense, actua-ció de actuació de la l’Agrupació Musical Su-burband.Als jardins de la Societat Recreativa El Retiro,audició de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Bar-celona.(En cas de pluja es farà en els teatre de l’entitat corres-ponent)

A dos quarts de vuit del vespre, des delBaluard, PROCESSÓ EN HONOR A SANTBARTOMEU. Pas del tabernacle de Sant Bartomeu pels ca-rrers i les places de la vila, acompanyat de totsels sitgetans que ho desitgin; amb la presidèn-cia d’aquest acte processional del Senyor Rec-tor de la Parròquia, Mn. Josep Pausas Mas il’assistència de l’Il·lustríssim Ajuntament. Com és costum, el tabernacle anirà preceditde tots els balls populars, els grallers i l’Agru-pació Musical Suburband. Enguany el taberna-cle de Sant Bartomeu serà portat per cos deportants de Sant Bartomeu i Santa Tecla. S’hadesignat com a pendonista de la Processó deSant Bartomeu el senyor Josep Marcet i Roc,qui ha nomenat com a cordonistes els senyorsArcadi Amorós i Camps, Manel Sabaté i Alea-car i Antoni Pedragosa i Arteta. La Processóde Sant Bartomeu farà el següent recorregut(plànol a la pàgina 94): Baluard, Fonollar, SantJoan, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol,Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, SantFrancesc, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire,passeig de la Ribera, Nou, Major, plaça de l’A-juntament i Baluard.

Al pas de la processó pel Passeig de la Ribera,el seguici religiós serà saludat amb salves demorterets i toc de campanes. La cobla SantJordi-Ciutat de Barcelona interpretarà les sar-danes Els Gegants de Sitges i La Processó deSant Bartomeu dels mestres Tomàs Gil i Mem-brado i d'Antoni Català i Vidal, respectiva-ment.

En arribar la processó al Baluard, els balls i

músics envoltaran el tabernacle, fent el darrer

homenatge al nostre patró, mentre esclaten

focs artificials i repiquen les campanes durant

la més que emotiva ENTRADA DE SANT

BARTOMEU A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL. A

dins del temple, pregària de cloenda.

Tot seguit, davant de l’Ajuntament,

BALLADA FINAL DE LES BÈSTIES DE FOC I

DELS GEGANTS, per acomiadar els actes

tradicionals de la nostra Festa Major.

En acabar, fi de festa al Palau del Rei Moro.

Acte organitzat per l’Agrupació de Balls Popu-

lars de Sitges.

A les onze de la nit, al Cap de la Vila,

REVETLLA SARDANISTA DE FESTA MAJOR

amb les cobles Jovenívola de Sabadell i

Maricel.

A la mateixa hora, al passeig de la Ribera,

GRAN BALL DE FESTA MAJOR amb les actua-

cions de les orquestres Metropol i Cimarron.

© Marga Dom

ingo


© Lam

bert Gràcia


DIMECRES

25D’AGOST

Vot de Vilaa Sant Lli

DIJOUS

26D’AGOST

A la una del migdia VERMUT DE SANT LLI a

la Plaça de l’Ajuntament. Vermut popular amb

acompanyament musical del grup Muras.

Col·labora l’empresa Moritz.

A dos quarts de set de la tarda ESPECTACLE

INFANTIL amb el grup Els Corsaris de l’Es-

cuma a la Platja de la Fragata.

A dos quarts de set de la tarda, a l’Hort

de can Falç, BALL PER A LA GENT

GRAN, amb el duet Josep i Gerard.

A dos quarts d’onze de la nit, a la

Platja de Sant Sebastià, REVETLLA

SARDANISTA DE CLOENDA amb les

cobles Jovenívola de Sabadell i

Maricel. Amb un vistós joc de

pirotècnia i degustació de coca i vi bo,

acomiadarem la Festa Major.

A dos quarts de vuit de la tarda, a l’EsglésiaParroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla,MISSA en sufragi dels difunts de la nostra vila.Som convidats a recordar els qui, amb nosal-tres, visqueren amb goig la nostra festa. Pre-guem perquè visquin l’alegria que mai s’acaba.A les deu de la nit, a la plaça de La Fragata,CONCERT amb l’orquestra Selvatana.Seguidament, al mateix lloc, BALL DE SANTLLI amb l’orquestra Selvatana.

© Àlex Ferre

t

© Àlex Ferre

t

© Àlex Ferre

t

© Àlex Ferre

t


DISSABTE

28D’AGOST

A dos quarts de set del vespre, a la plaça del’Ajuntament, gran EXHIBICIÓ CASTELLERADE FESTA MAJOR amb les colles Colla Jovedels Xiquets de Valls, Minyons de Terrassa i laColla Jove de Castellers de Sitges.A les deu de la nit, als Jardins de la SocietatRecreativa El Retiro, SOPAR-BALL DECASATS amb l’orquestra Xarop de Nit i DiscoMarín. Acte organitzat per la SocietatRecreativa El Retiro. Reserves a la secretariade l'entitat.

El 14 d'agost a partir de les set de la tarda al'Escola Esteve Barrachina 1r TORNEIG DEFUTBOL SALA DE COLLES DE FESTA MAJOR.Impressionant torneig de futbol sala de collesde festa major per competir quina d'elles sapjugar millor. Hi haurà servei de menjar i begu-des pels participants i aficionats. Acte organit-zat per la Plataforma Xató Actiu amb lacol·laboració de l’Ateneu Popular de Sitges.Dissabte 14 d’agost, a les vuit del vespre al

Cafè de l’Art de la Societat Recreativa El Re-tiro, inauguració de l’exposició “Què i qui hiha darrera els Gegants de la Vila? Històries.Persones. Anècdotes”, organitzada per laColla de Geganters dels Gegants de la Vila deSitges i la Societat Recreativa El Retiro. Lamostra romandrà oberta fins al proper 26 desetembre.

Dissabte 14 d’agost a les deu de la nit als Jar-

dins de la Societat Recreativa El Retiro, Sopar-

Ball amb l’orquestra Treviand i amb la

proclamació de la Pubilla del Retiro 2010. Re-

serves a la secretaria de l’entitat.

Del 16 al 26 d’agost als Salons socials de la So-

cietat Recreativa El Retiro, Campionats so-

cials de Festa Major, XXVI Trofeu Jaume

Andreu de Billar, XXI Trofeu Mario Parra de Pe-

tanca, XVII Trofeu Rafael Ibáñez i XIII Trofeu

Joan Manuel Jimeno de Botifarra.

El dijous 19 d’agost, a les vuit del vespre al

Cafè de l’Art de la Societat Recreativa El Re-

tiro, inauguració de l’exposició “20 anys del

Ball de samarretes”, organitzada per Setekrit

i la Societat Recreativa El Retiro. La mostra ro-

mandrà oberta fins al proper 26 de setembre.

Altres actes:

© Àlex Ferre

t

© Àlex Ferre

t

© Àlex Ferre

t

I a més:La Xurreria Teruel s’instal·larà al Passeig de laRibera del 13 al 29 d’agost.

La Fira d’atraccions estarà oberta del 14 al 28d’agost al Parc de Can Robert.


Rumba catalanaLa Troba Kung-fú20 d’agost després del pregó (23.30h aprox)Lloc: Plaça de la fragata

Papawa 20 d’agost després del pregó (23.30h aprox)Lloc: Plaça de la fragata

HavaneresMar i Vent21 d’agost a les 22.30hLloc: Platja de la fragata

Barcarola21 d’agost a les 22.30hLloc: Platja de la fragata

Teatre a la frescaCLÒNICA D’HUMOR amb Pep Plaza22 d’agost a les 20.00hLloc: Parc de Can Bóta

Red Bull Tour BusMujeres22 d’agost a les 23.30hLloc: Passeig de la Ribera

Fred i Son22 d’agost a les 23.30hLloc: Passeig de la Ribera

Dj Coco22 d’agost a les 23.30hLloc: Passeig de la Ribera

RevetllesFesta SonoraAssociació de Discjòqueis de SitgesChili Show · D.A.R.E. Party · Wow & Flute21 d'agost a partir de les 20.00hLloc: Passeig de la Ribera

Cadillac23 d’agost després del castell de focs a les 23.30hLloc: Passeig de la Ribera

Zapping23 d’agost després del castell de focs a les 23.30hLloc: Passeig de la Ribera

Metropol24 d’agost a les 23.00hLloc: Passeig de la Ribera

Cimarron24 d’agost a les 23.00hLloc: Passeig de la Ribera

Concert i BallSelvatana25 d’agost a les 22.00hLloc: Passeig de la Ribera

Espectacle decirc al carrerCabarè Parodia amb Circo LOS21 d’agost a les 19.00hLloc: Platja de Sant Sebastià

Espectacle InfantilEls Corsaris de l’Escuma25 d’agost a les 18.30hLloc: Platja de la Fragata

Co

nc

ert

s, r

ev

etl

les,

ba

lls,

esp

ec

tac

les.

..


ball de

panderetesABPS

© Jordi Piqué

,


gegantsamericanos

© M

arga Dom

ingo


Sitges sempre ha destacat per ser el refugi ideald’artistes de tots els temps. Tant els nascuts aquícom els que han vingut de fora han trobat en elsnostres paisatges i personatges la font d’inspiracióper a moltes de les seves obres. Però aquesta atrac-ció també l’han sentit per captar l’ambient d’algu-nes de les festes tradicionals que cada any escelebren a Sitges, trobant en els seus actes religio-sos o festius, un tema que els ha possibilitat moltesobres interessants, quadres que, amb els anys, hanesdevingut importants documents gràfics per a co-nèixer la història de Sitges.

La representació de la Festa Major, una de les datesmés populars en el calendari sitgetà, ha estat und’aquests temes recurrents. Al llarg dels anys,aquesta diada ha mantingut una relació molt es-treta amb el món de l’art, ja sigui per les moltes ve-gades que ha estat representat algun dels seus

balls, o per la participació activa d’artistes desta-cats en el disseny dels protagonistes principals dela festa, gegants, capgrossos i feres fogueres.

Una de les primeres obres que tracta el tema de laFesta Major de Sitges és la que pintà l’any 1883 Jo-aquim de Miró i Argenter (Sitges, 1849-1914). Desde l’observació d’aquest quadre podem gaudir d’unSitges antic amb unes interessant construccionstan sòbries com elegants, que lluïen tot el protago-nisme arquitectònic uns anys abans que arribés elgust Modernista. Per un dia, els veïns deixen elsquartos de reixa per poder gaudir dels balls ambmés intensitat. El pintor, es situa al balcó de casaseva, al carrer de les Parellades, a l’alçada dels ca-rrers de Sant Pau i de Sant Pere. Tot i que hi ha mol-tes coses que ens recorden la festa actual, com lesganes amb què piquen els bastons, l’elegància delsgegant i el fum dels coets dels dimonis al fons, els

La perfectaintegracio

entre l art i latradicio

BELI ARTIGAS

´

´

‘

pocs espectadors que esperen el pas dels balls, ensmostren un Sitges més petit, i una Festa Major que,en aquells anys, encara era un goig exclusiu per alsveïns de Sitges i també per a tots aquells sitgetansque, per una raó o altra, vivien fora del poble, ja fosa Barcelona, terres americanes o resta d’Europa.Aquests aprofitaven tornar de visita a Sitges coin-cidint amb la Festa Major. Un exemple és el cas deJoaquim Espalter, que a mitjans del segle XIX feiacoincidir la visita al seu poble amb la celebració deSant Bartomeu.

Al fons de la composició, i fent una trampa paisat-gística, un “capricci” com aquells tan utilitzat pelspintors paisatgistes venecians del segle XVIII i quedesprés farien seva els artistes de l’escola luminista,Miró situa l’església parroquial, una imatge que liserveix per reforçar el sitgetanisme de l’escena.

Amb “La Processó de Sant Bartomeu”, pintadal’any 1884 per Felip Masó i Falp (1868-1929), la ten-dència iniciada per Miró es repeteix. En aquest qua-dre hi apareixen retratades diverses personalitatsde Sitges, molt conegudes, en el seu moment, comera mossèn Fèlix, que es pintat amb la seva capapluvial; el de sobrenom el “Tigre”, que va vestit degala; el que es anomenaven “Quadrats”, que és quiporta la bandera, i els músics coneguts per “Rateta”i “Tunyineta”. Aquest fet anecdòtic, unit a la quali-

tat artística del quadre, va contribuir a la gran po-pularitat d’aquesta obra entre els sitgetans, èxit quees veié incrementat amb la comercialització d’unesreproduccions a color del quadre de Masó. Aques-tes petites oleografies encara es poden trobar avuien moltes llars sitgetanes i cases de sitgetans allun-yats de la Blanca Subur, imatge que els serveix persentir-se més units al seu poble i a les seves tradi-cions.

A partir dels quadres de Miró i Masó, i fins avui, lallista d’artistes que, d’una manera o altra, han plas-mat la seva visió personal sobre la Festa Major ésllarga i molt variada. Però si n’hi ha un que ressaltaper damunt dels altres, per la quantitat d’obres quearribà a realitzar on tractava escenes de la FestaMajor de Sitges, i per la seva responsabilitat en eldisseny d’un dels protagonistes més importants dela festa, el Drac, aquest és Agustí Ferrer Pino.

Alguns dels seus dibuixos serviren per il·lustrar lescròniques que durant els dies propers a la FestaMajor, es publicaven als setmanaris locals com LaPunta, El Baluard, l’Eco o L’Amic de les Arts; altreseren encàrrecs que rebia per tal d’omplir de color igresca les parets d’alguna llar sitgetana. En tots elscasos es tracta de dibuixos i olis amb molt de mo-viment i color, que plasmen a la perfecció l’ambientfestiu que es viu a Sitges durant aquest calorosos

Jordi Albors

L’obra es troba al Casal Municipal d’Avis de Sitges

dies d’agost. Ferrer Pino, amant de tot el que en-voltava el seu poble, capta i transmet la força ambla que piquen els joves pastorets, l’elegant movi-ment d’uns bastoners experts i la gràcia de l’angeletrecitant el vers sobre l’arc de cercolets. Obres enles que gairebé sempre al fons, i amb una posicióprivilegiada, destaca la presència de la Punta, unamanera de reforçar el sitgetanisme que, com ja hemassenyalat, havien utilitzat els pintors de finals delsegle XIX. Aquestes mateixes escenes de FestaMajor són les que tria l’any 1926 per decorar pictò-ricament una col·lecció de peces de ceràmica, con-junt que va tenir un gran èxit entre el públic quevisità l’exposició.

L’any 1935, Ferrer Pino va més enllà i pinta una deles seves obres cabdals. En un llenç de grans di-mensions l’artista ens situa en un espai irreal peròfàcil de reconèixer. De nou, un “capricci” basat enel paisatge sitgetà en el que, un cop més, la imatgede la Punta adquireix un protagonisme destacatdins de l’obra. En ell s’hi representen els tabernaclesamb els sants Patrons i la Bandera de Sant Barto-meu, i tots els balls populars que conformen lafesta: la Moixiganga, els bastons, cercolets, pasto-

rets, els gegants sense corona -ja estàvem immer-sos en una República i tots els símbols monàrquicseren amagats- el foc dels diables i, al fons, el Drac,peça fruit de la seva imaginació. Una escena quequeda envoltada per un so imaginari de gralles, tim-bals i espetecs de coets, i que ens fa entrar en l’am-bient i gaudir de la festa que s’hi viu.

Exagerant una mica, però basant-nos en la gran po-pularitat que va adquirir el gravat de “La Processóde Sant Bartomeu” de Felip Masó, podríem dir queaquest va ser l’origen del cartell anual que anunciala Festa Major, una tradició que es pot considerarun bon aparador per conèixer l’obra dels principalsartistes, així com la tendència estètica dominant decada moment. El seu recull, també ens serveix perfer-nos una clara idea de quina ha estat l’evolucióde l’art de Sitges durant aquest darrer segle, ja que,al llarg de tots aquest anys, en el disseny del cartellhi han participat diversos artistes sitgetans o quehan tingut una intensa relació amb el poble.

I tot i que no té la mateixa difusió pública que elcartell, el programa de la Festa Major també té unpaper destacat com a trampolí per a molts joves ar-

La processó de Sant Bartomeu, de Felip Masó i de Falp (1884)Col·lecció d’Art de la Vila de Sitges (Consorci del Patrimoni de Sitges)

Arxiu fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges


La Festa Major de Sitges (1883), de Joaquim de Miró i Argenter


tistes sitgetans, ja sigui per la seva participació enel disseny d’aquest llibret un fet cada vegada mésimportant com en la seva il·lustració. Fou l’obra deFerrer Pino la que serví per il·lustrar durant les pri-meres dècades del segle XX molts dels catàlegs,privilegi que, anys més tard, passaria a mans d’A-gustí Albors, importat artista que sempre ha desta-cat per la seva visió personal i original de la FestaMajor. Entre les col·laboracions d’Albors destaca elprograma de 1975, amb els dibuixos dels gegants,els nans, diables, cercolets, bastons i moixiganga,unes petites obres que ens recorden les auques deprincipis del segle XX. La llista d’artistes que s’han inspirat en la FestaMajor és llarga i variada. Des de pintors reconegutsi amb una llarga trajectòria, que han vist en la sevaelaboració del cartell un reconeixement al seu tre-ball, fins als joves creadors i dissenyadors, que tro-ben en aquest format una molt bona manera dedonar a conèixer les seves obres.

Els artistes han també han tingut un paper prota-gonista a l’hora de dissenyar els protagonistes dela festa. Del seu enginy n’ha sorgit figures tan esti-mades com els gegants, capgrossos i bestiari.

A finals dels segle XIX i pel mal estat en que es tro-baven els Gegants Moros, la Comissió va plantejar-se la seva restauració, però vista la dificultat queaquesta suposava, finalment decidiren destinar totsels diners recollits mitjançant subscripció popularper a la restauració, en la construcció d’un nous ge-gants.

El dibuix dels figurins va ser fet pel dibuixant LluísLabarta, un dels artistes que formaven part del cer-cle més íntim de Santiago Rusiñol, i amb qui com-partia l’interès pel col·leccionisme de ferrosartístics. Labarta destacà en el camp del disseny devestuari teatral, coneixement que el portà a sernombrat professor d’indumentària de l’Institut delTeatre, institució que, anys més tard, també acolli-

BrunoPrograma de Festa Major del 1973

Daza RosasPrograma de Festa Major del 1978

Lluís AlborsPrograma de Festa Major del 1982

Agustí AlborsPrograma de Festa Major del 1981

Procedència de les imatges de les pàgines 40 i 41:Arxiu Històric i Municipal de Sitges


ria a l’artista sitgetà Artur Carbonell, autor, l’any1955, del disseny actuals dels vestits dels gegants.Un altre protagonista de la festa sitgetana és elDrac, presentat el 23 d’agost de 1922, en una granfesta celebrada a la Punta. Pocs mesos abans, l’al-calde Josep Planas Robert, encarregà al pintorAgustí Ferrer Pino el disseny i la construcció d’unaFera Foguera que completés la Festa Major. Aquestmateix any 1922, Ferrer Pino també va realitzar untapís que s’estrenà a l’edifici de l’Ajuntament.

El drac, que va ser construït a la fusteria Forment,al carrer de Sant Gaudenci, va ser rebut per tots elsballs populars, i amb ell també es presentaren elscabeçuts del Patufet, en Bernat, la Tecla i en Barto-meu. Aquests petits homenets han aconseguit, grà-cies a la seva simpatia, fer-se un paper entranyabledins de la festa major, fins al punt que al llarg d’a-quest segle han estat molts els que s’han anat in-corporant al grup, esdevenint protagonistes dediversos cartells.

L’any 1992, Sitges celebrava el centenari de les Fes-tes Modernistes, i fou aquest el motiu que portà aNúria Corretger i Maite Prió a dissenyar els cap-grossos que representaven dues figures del moder-nisme, com eren el músic Enric Morera i elpolifacètic Santiago Rusiñol. Des de fa uns anys esté previst construir els cabeçuts de Miquel Utrillo iRamon Casas, personatges que, units als primers,van marcar un dels moments artístics més impor-tants a Sitges, anys en què l’art s’entenia com untot, en el que s’incloïen disciplines tan variades comla pintura, escultura, teatre, música i disseny gràfic.

Aquests aspectes que hem anotat al llarg d’aques-tes línies ens serveixen per explicar i demostrarcom les arts formen un cos inseparable amb les po-blacions que l’acullen i assoleixen, com és el cas dela Festa Major de Sitges, la perfecta integracióentre l’Art i la tradició.

Florència CollPrograma de Festa Major del 1993

Artur DuchPrograma de Festa Major del 1998

Josep Maria RossellóPrograma de Festa Major del 2002


la moixiganga ABPS

,

© Jessica Rubí


el drac

© Àlex Ferre

t


25 anysdel prego de laFesta Major

LLUIS CURTIADA I ROSÉSRegidor de Festes de l’Ajuntament de Sitges (1987-1995)

´

Il·lustració: Pilar Mena

El pregó de la Festa Major és una activitat relativa-ment nova a Sitges. Només ha fet 25 anys, però haarrelat, s’ha consolidat i ha crescut, amb els seuscanvis, d’una manera magnífica.

Un pregó, sense haver de consultar el diccionari, ésun pòrtic i una invitació, una reflexió que vol con-tribuir a assolir la comunió col·lectiva que suposatota festa.

I així es pot dir que l’estil d’un pregó acaba emmot-llant-se al sentiment general dels que viuen la cele-bració.

A Sitges, els dos primers pregons, 1985 i 1986 forendels prestigiosos periodistes Josep Maria LLadó iAvel·lí Artís Gener, més conegut com a Sempronio.Dos professionals de mèrit que, sense haver nascuta Sitges, participaven de la vila com a estiuejants.Les seves glosses no tenien el sentiment íntim i vi-vencial que tenen els pregons d’avui, i prenguerencom a model els pregons que acostuma a fer unconvidat en mirar el que té davant.

El model de pregó sentimental i personal amb quèara arranca la Festa Major, el començà a introduirel tercer pregoner, també periodista sitgetà de soc-a-rel. Em refereixo al nostre director de l’Eco de Sit-ges i Fill Predilecte, Josep Manuel Soler i Soler.

El lloc escollit per celebrar el pregó va ésser moltencertat. L’emblemàtic Saló d’Or del Palau Maricelva fer els honors d’encabir aquells pregoners queen la dècada dels anys vuitanta varen iniciar aquestnou acte oficial, acte que va entrar a formar partdel programa de la nostra Festa Major.

Aquell model de pregó de sentiments sitgetans, elva seguir l’any 1988 el doctor Pere Serramalera iCosp. La dècada dels anys vuitanta va acabar ambel pregó del jove periodista Antoni Sella i Montse-rrat l’any 1989, i el de l’historiador Roland Sierra iFarreras, que va pregonar la nostra festa de l’any1990.

S'encetava una altra dècada i el pregó continuavaal Saló d'Or del Palau Maricel. Josep Maria Matas iArnalot, columnista de l’Eco de Sitges, va divulgarla nostra Festa Major l’any 1991.

Un pregó molt especial va ésser el del 1992. Lacompanyia La Cubana, va aceptar l’oferiment de laComissió de la Festa Major i Santa Tecla, i aquellelenc teatral dirigit pel sitgetà Jordi Milán, va pas-sejar el seu pregó pels carrers de Sitges fins al balcódel nostre Ajuntament.

Vicenç Morando i Tarrés, director de Ràdio Maricel,va tenir cura l’any 1993 d’oferir-nos un pregó molt


Il·lustració: Pilar M

ena

propi de la nostra festa i, a la vegada, molt emotiu.El 1994, Josep Maria Rosés i Castro, amb la seva ex-traordinària dicció d’orador, va acceptar la missióencomanada de pregonar la nostra festa gran.

El 1995, Joan Yll i Tarrés, en J.Y.M. d’“Un tomb percasa”, la seva llegida columna de l’Eco de Sitges, vafer-se responsable de glossar la Festa Major.

No fou fins al 1996 que el pregó s’encarregà a unadona; fet que ha estat habitual en els darrers anys.La primera pregonera de la nostra Festa Major vaser l’escriptora erudita i també sitgetana, VinyetPanyella i Balcells.

Joan Josep Rocha i Sierra, acreditat estudiós de lanostra Festa Major, agafà el relleu el 1997. L’any se-güent, el 1998, vingué el torn de Jofre Vila i Soler,amant i estudiós del folklore. El 1999 va rebre l’en-càrrec Jordi Surià i Guillaumes persona amant i en-tesa de la nostra festa i membre, durant molts anys,de la colla del Ball de Diables. Fric Malagelada i Be-naprès, advocat i gran versat en la coneixença delfons del mediterrani sitgetà pregonà la festa del’any 2000. Amb ells va cloure la dècada del no-ranta del segle XX.

L’any 2001 fou el començament de segle i d’unanova dècada. L’aforament del Saló d’Or del PalauMaricel ja no donava més de si i el pregó estava to-talment consolidat com un dels actes més impor-tants de la nostra Festa Major. Era necessari unespai més ampli i es va escollir un entorn immediatal Palau Maricel. L’encantador Racó de la Calma vaacollir l’any 2001 el primer pregó a l’aire lliure. La fi-lòloga sitgetana Marisa Marsal i Álvarez va ser l’en-carregada d'inaugurar el nou espai.

El 2002, un sitgetà de l’Alt Penedès, Janio Marti iSoler, amb un pregó ja molt innovat, va fer les de-lícies del nombrós auditori present.

El 2003 va ser un altre estudiós de la Festa Majorqui ens oferí el pregó. És home amb treballs guar-donats sobre fets i anècdotes que ens han explicatles Festes Majors sitgetanes de passades genera-cions. Em refereixo a Miquel Forns i Fusté.

El Racó de la Calma també es va fer curt i estret iaquell 2004 fou la periodista sitgetana Rita Marzoai Font qui, amb el seu pregó, s’acomiadava de l’em-blemàtic indret.

El 2005, Mònica Gallardo i Montornés, periodistade ràdio i televisió, va estrenar la plaça de Can Bótacom a nova ubicació del pregó.

Sandra Martínez i Suárez el 2006 i Sira Puig i Ca-rreró el 2007, ambdues periodistes, varen explicaramb la seva gràcia i alegria, les vivències pròpiesde pasades festes majors.

El darrer pregoner a la plaça de Can Bóta, va ésserel car amic Isidre Pañella i Virella. Parlo de l’homedels Castells de Focs inigualables, de la personaque durant tants anys fou el president de la Comis-sió de Festa Major i Santa Tecla, i per tant, de l’amicque va viure molt en directe els primers passos del nostre pregó.

Finalment, el 2009 un nou emplaçament per a lacelebració del pregó: la magnífica esplanada del’ermita de Sant Sebastià, un marevellós marc queva aprofitar l’historiador i periodista Jordi Barra-china i Sala per a expressar les seves vivències defestes majors ja llunyanes.

Heus aquí doncs, un petit detall d’aquests 25 pre-gons i de les persones que han fet possible queavui, complint aquests 25 anys, es pugui dir que elpregó ha obtingut el títol de plata.

Els sitgetans som sabedors del que representa, elque significa i la importància que té el pregó de lanostra festa més gran. Representa el primer tretque ens prepara per viure les trenta-sis hores quecada any transformen la vida del nostre poble. Sig-nifica que ja haurà passat un altre any en què elssitgetans, com sempre, haurem comptat els diesfins a arribar-hi. El pregó té la importància de fer-nos saber que tan sols falten unes hores perquè,traspassant el portal del carrer Sant Francesc,aquest doll de grallers i timbalers que tenim a Sit-ges, a toc de MATINADES, infonguin en nosaltresl’emoció, la nostàlgia i els sentiments del dia mésgran de tot l’any.

Quan signo aquesta modesta col·laboració pel pro-grama d’enguany, sé que el pregó se celebrarà enun nou indret i que aquest serà a la plaça de l’Ajun-tament, al costat del monument al doctor Barto-meu Robert i Yarzàbal, un dels fills adoptius mésil·lustres de la nostra vila.

L’enhorabona al pregoner present del 2010, i el mésprofund agraïment a tots els pregoners que han fetque el pregó sigui un acte del tot significat a la nos-tra Festa Major.

Ara que hi sóc i per acabar, permeteu-me expressarla frase tan popular entre nosaltres: Gloriós Sant

Bartomeu que de Sitges n’és patró i visca la Festa

Major i, per què no, visca el nostre pregó.


ball de cercolets ABPS

,


ball de diables

colla vella

© Lam

bert Gràcia

,

FESTA MAJOR 2010 PÀG.50

Joguines des de 39,90€

Ferran Joguines

Jesús, 29


L’imaginari de la Festa Major va molt més

enllà de gegants, drac, àliga, faixes,

picarols o qualsevol altre element de

colors dels que es deixen veure pels

carrers de Sitges el 23 i 24 d’agost. La

riquesa de bestiari i vestuari ha fet

treballar la imaginació de pintors, joiers,

pastissers, dissenyadors de moda o

creadors de joguines entre d’altres. Així

no és estrany trobar els aparadors de les

botigues de la Blanca Subur engalanats

especialment per celebrar les festivitats

dels patrons. Aquesta és una petita

mostra d’algunes de les creacions per

vestir-nos i vestir el nostre entorn i que

ens han de servir per sentir, encara una

mica més d’aprop, la intensitat de la

celebració.


Samarretades de 20€Cute MartinaSantiago Rusinyol, 30

Bodides de 25€Ni MuMajor, 54

Samarretades de 14€Coima estampacióEuropa, 9

Samarretades de 20€Mà i ManetesJesús, 50

Samarretades de 20€

El PatiIlla de Cuba, 10

Samarretades de 18,50€Art BonaireSant Gaudenci, 5


Imatge de fons: fotom

untatge a partir d

e foto de José Cabello

Braçalet95€Baluard JoiesJesús, 9

El braçaletde Sitges69€Roviralta

Cap de la Vila, 1

Collaret75€Gemma FerranPlaça Eduard Maristany, local 2

Arracades35€ExsitSant Francesc, 32

Drac vidre ò ptic96€Joieria Sala

Major, 58


AlfàbregaLa trobaràs a les

floristeries i cen-

tres de jardine-

ria de Sitges

Espardenyes17€Calçats

Major, 10

Drac de xocolata13,50€Pastisseria MassóParellades, 2

Caixa debombons36€XocolatlÀngel Vidal, 31

Figuretes de plomdes de 35 €Oficina TurismePlaça Eduard Maristany

Quadresfotogràficsdes de 20€CribaggiSantigo Rusinyol, 13

Àlbum de fotosde Festa Major15€Ricard GassóCap de la Vila, 7

Vestuari de Festa Majordes de 11,70€TraditecaCentre comercialOasis, local 30-31

Bandera de Sitges20€

RequenaSant Francesc, 28Ángel Vidal, 40Ferran SportsJesús, 22


Imatge de fons: fotom

untatge a partir d

e foto d’Andreu No

guero


ball de bastons

colla mitjana

© Andreu No

guero

,


© M

arc Piqué

ball de gitanes

ABPS

,


glorios SantBartomeu

que de Sitgesn es patro

BLAI FONTANALS

´

‘ ´´


Por Bartholomé se humilla

El sitjano, y se aclama

De su amor arde la llama,

Y es su corazón su silla

De su gloria está zeloso

Por culto, y adoración.

Proteged à quien gustoso,

Os rinde el corazón.

Todos los años manifiesta

Sitjas su amor al Santo,

Quando con solemne canto

Particular le confiesa:

Es imponderable el gozo

Que tiene su Patrón

Proteged à quien gustoso,

Os rinde el corazón.

(D’uns goigs impresos al segle XVIII, a“TARRAGONA: por Magin Canals, Impresor yMercader de Libros, calle Mayor”, recollits perMn. Santiago Casanvoa Giner).

© M

arga Dom

ingo

Diuen els papers vells, que la nostra venerada SantaTecla va ser en el passat eclesiàstic més reculat, lapatrona universal de la parròquia i vila de Sitges.Això podria ser així perquè l’església sitgetana, a lesprimeries, estava adscrita a l’arquebisbat de Tarra-gona i allà ja sabeu que, Santa Tecla, era i segueixessent al patrona principal.

Sembla que fou entre 1153-1154, quan el Papa Anas-tasi IV disposà que el bisbe de Barcelona restituíso indemnitzés la Seu tarragonina, per l’ocupaciód’algunes esglésies, entre elles les de Sitges, Ribes,Cubelles i la Geltrú. I és que, segons el Pontífex,aquestes havien estat ocupades pels bisbes barce-lonins en temps de captiveri i desolació de Tarra-gona. Pel que fa a la nostra Parròquia, és obvi quede restitució no n’hi va haver pas i, amb indemnit-zació o sense, Santa Tecla, amb el seu tercer braçque li atorga la iconografia, continuà fins ben entratel segle XVI com a única jerarca del santoral sitgetà.

És a partir del 1499, quan de forma fefaent es co-

mença a entreveure una important aposta pelcanvi. L’escollit és l’apòstol i màrtir Bartomeu, “...depàtria Galileu i d’ofici pescador, en Àsia predica-dor...”. Aquest sant, de cop i volta, se’ns apareix aSitges de co-protagonista, immortalitzat en l’es-plèndid retaule del Mestre Nicolau de Credença.Quines prèdiques s’expandirien entre la feligresia?Quines indulgències plenàries es concedirien per-què el nou sant, ganivet en mà i de cara ferrenya,caigués en gràcia fins a l’extrem d’aconseguir queel col·loquessin, de dilluns a dimarts, en un mateixpla, però a l’esquerra de la Santa Patrona?

Per seguir endavant amb aquest tema, em cal por-tar a la palestra un nou personatge; el visitador delbisbat. Un clergue que, quan menys t’ho esperaves,es presentava a la Parròquia d’improvís. La figuradel visitador, avui en desús, podria ben bé compa-rar-se a la d’un inspector de l’estat. Jo me l’imaginodes que arribava, observant, preguntant de formainquisitorial, i al cap d’una bona estona de marejarla perdiu, finalment agafa la ploma i redacta una


acta de faltes en presència d’un rector penedit queobserva l’escena des del fons, amb el cap cot i ca-llant com un mort.

I no falla! A les primeres ratlles de l’escrit, l’historia-dor sempre hi sol trobar el nom de la parròquia vi-sitada. I és aquí on tenim el desllorigador per seguirel fil de la supremacia en el patronatge sitgetà. Aixíveiem que; el 1517 i 1522 encara en deien de SantaTecla, el 1554 i 1562 –potser amb una decisió arbi-trària-, de Sant Bartomeu i, finalment, a partir de1574 –tal vegada per conciliar l’interés polític ambla voluntat popular-, de Sant Bartomeu i SantaTecla.

Crec que és en aquest punt, quan la marginació haestat del tot consumada, que ens podem preguntar:i quina de grossa en va fer Santa Tecla perquè se larelegués a un segon terme? És molt possible que sivolguéssim resoldre l’enigma amb una enquesta,nou de cada deu ciutadans o nadius o ben inte-grats, respondrien advocant el famós aiguat deSanta Tecla. I és que la tradició oral no vol saber

dates i passa olímpicament del fet que, el diluvifamós que porta nom de la Santa i que ha passat ales pàgines de la història, succeís el 23 de seteme-bre de 1874. És clar que, ves a saber si la llegendaoral té un rerefons autèntic molt més reculat i, sim-plement, el que fa és recordar-nos un temporal méspretèrit del segle XVI perquè, el setembre sempreha estat un dels mesos més prolífics amb xàfecsd’anomenada. I és que, de no ser així, caldria revisara l’alça alguna altra hipòtesi, com aquella que atri-bueix el canvi al bisbat barceloní, en un d’aquellsmoments de més distançament amb els col·leguesde Tarragona. I és que certament, no els devia fergens de gràcia veure com en un poble de la sevajurisdicció es venerava una santa amb un ADN tandescaradament tarragoní.

En definitiva que, es miri com es miri, Santa Teclagloriosa, amb aiguat o sense, és qui va acabar pa-gant els plats trencats i, encara avui, segueix accep-tant, amb un franc somriure i una gran dosi demisericòrdia, aquell estrafolari canvi que la va por-tar a ser indefectiblement la nostra co-patrona.

© Josep M

aria Alegre



gegants morosABPS

© Josep M

aria Alegre

,


ball de pastorets

ABPS

© Andreu No

guero

,

OFFFesta Major

MARC HILL


L’ETERNA ESPERAParadoxalment, amb l’entrada de Santa Tecla a laParròquia, es clou i s’enceta, a la vegada, un llargcamí vital vers la renovació d’uns rituals indefugi-bles per a moltes ànimes sitgetanes, que, des delseu naixement, han anat acumulant un pòsit festa-majorenc personal i intransferible. La Festa Gran dela vila no descansa mai. No entén d’estacions, d’o-bligacions, ni d’altres costums. Si no, no es podriacomprendre com, per exemple, en el decurs de latardor s’encadenen reunions, cafès i tertúlies de ca-ràcter institucional, amistós i quotidià per tal deconvèncer, enredar i valorar, novetats, renovacionsi permanències al capdavant de la part organitza-tiva de la Festa. Per altra banda, en ple hivern, quanla ressaca de les plomes i els lluentons encara cueja,

es comença a posar fil a l’agulla a uns abillamentsque han d’arribar puntuals a la transcendental cita.Més tard, l’esclat floral del Corpus i la primera pas-sejada dels Gegants, faran albirar, a la fi, una novaFesta Major.

EL COMPTE ENREREDes de fa una pila d’anys, cada 23 de juliol a lesdues del migdia, un grup de joves -o almenys hoeren quan ho van instituir- mata el cuquet de la im-paciència tot anunciant la proximitat de la celebra-ció anhelada amb un element pirotècnic que emulaun dels vint-i-un morterets que seran disparats alcap d’un mes. És aleshores quan els assajos delsballs populars s’intensifiquen. Els forasters que, un

vespre qualsevol, ronden per l’entorn del nostrenucli històric, queden d’allò més desconcertats altopar amb una heterogènia representació de vila-tans que vestits de paisà, armats amb un pal llargdel qual hi brollen cintes de colors al capdamunt, obé amb uns gruixuts garrots pintats, desenvolupenenèrgiques coreografies primitives, acompanyatsd’unes tonades indesxifrables, sovint interpretadesa pulmó lliure. Realment complicat d’entendre pera alguns, tanmateix indispensable per a aquells quevolen que tot surti a la perfecció. D’una revoladaens plantem a la diada de la Mare de Déu d’Agost iel Cap de la Vila esdevé un autèntic mercat i unaindispensable àgora de la Festa Major. A les tardes,grans i petits, tots amb la il·lusió d’un infant, adqui-reixen la nova peça que reforçarà el menut i casolàexèrcit folklòric de plom. A les nits, les més vehe-ments i airades xerrades, d’aquelles que no canvienel món però distreuen, acabaran d’omplir unes jor-nades relaxants per a molts i autènticament frenè-tiques per als que han de conviure amb el turisme.

LA PRÈVIAD’uns temps ençà, sota l’atenta mirada d’un públicfidel i entregat, el Sant és exposat de manera so-lemne. No hi manca mai ni enginy, ni esforç, niabundància. Aquesta pensada, per una banda, haaconseguit acostar i potenciar la figura de l’autèn-tic protagonista de la Festa a un públic potser des-coneixedor del seu sentit original i, per l’altra, hatenyit de joia i felicitat les llars dels qui han tingutl’honor, per un cop a la vida, d’abanderar tot unpoble devot de les seves tradicions. Paral·lelament,alguns establiments conviden a colles gralleresamb la finalitat d’acabar de fer bullir l’olla. Enaquest tipus d’actes es serveix bona música, moltaalegria i raonable controvèrsia, atiada per part delsque pensen que les estridències del tan nostrat ins-trument no poden començar a alterar l’atmosferasitgetana fins al dia i l’hora de precepte. Els músicsparticipants, fora de l’estricta formalitat de les dia-des oficials de feina, gaudeixen d’un assaig finalamb públic que es pot considerar, d’alguna ma-nera, com una forma d’acostar la Festa a aquellsque, probablement, la passaran darrere d’un mos-trador mentre la resta es diverteix. L’avantvigília deSant Bartomeu, a la plaça de l’Ajuntament, unamultitudinària comitiva de quitxalla espera, impa-cient, les majestuoses figures que durant onzemesos no s’han cansat de dansar gràcies als repro-ductors de DVD o a altres mitjans tecnològics. L’ex-pectació és màxima i la seva presència no defrauda

© Àlex Ferre

t

ningú. Quan el sol decau, al Palau la Jove fa del ves-pre una vetlla especial, i, un cop la canalla és al llit,una corrua esglaonada d’adults va fitxant a les por-tes de reixa de la casa consistorial, oficialment, ambl’objectiu d’aprovar pentinats i maquillatges, o deconfirmar, un cop més, l’autenticitat del Drac. Re-lativament d’hora, les ovelles van retirant-se cap alcorral -tot i que sempre n’hi ha alguna a qui l’eufòriali destarota l’horari i l’endemà li acaba passant fac-tura- enmig d’uns carrers estampats per unes en-certades lones que, indubtablement, indiquen laimminència de l’arrancada.

ÉS L’HORAFinalment, arriba el gran dia. Matí de reunions alvoltant d’una taula, ja sigui a casa, en un local o almig del carrer. Abraçades, brindis, càntics i, fins itot, pregons sui generis. Enmig de tanta despreo-

cupació, de cop i volta, sempre hi ha algú que, ata-balat, marxa precipitadament a posar les inxes enremull. Televisió i ràdio testimonien la rellevànciade la diada, vestint l’epicentre de la celebració ambel seu desplegament. Aquells que malauradamentno hi poden ser físicament ho agrairan. El carrerSant Francesc és una autèntica passarel·la dels dis-senys més actuals, una fantàstica i cívica manera departicipació col·lectiva. Uns timbalers entestats acobrar protagonisme abans d’hora es reivindiquencom a alternativa, mentre uns vells coneguts de l’a-fició reparteixen generosament alfàbrega a tothom.Un geganter, orgullós, passeja el ram de la geganta,al mateix temps que un Llucifer escorta les respos-tes que encara fumegen.

LA FESTAEls campaners, els pirotècnics, la cobla... tots es

© Àlex Ferret © Àlex Ferret


mantenen en estat d’alerta. La Festa Major reneix iels marrecs més valents entreguen quelcom que jano necessitaran més: el xumet. Per a ells, aquestmoment també suposa una fita cabdal en les sevesvides. A partir d’aquí, cadascú començarà a confi-gurar el seu propi trencaclosques per a viure laFesta Major de la manera més intensa possible. Pe-tites decisions que incidiran de ple en el posteriorrecord que hom tindrà d’aquell dia i mig, que l’a-companyarà durant tot un any. Ara, tot passaràmolt ràpid. Les embarcacions faran filigranes dinsel mar en plena recerca d’un bon lloc per a contem-plar el Castell de Focs, mentre les corredisses pelscarrers cèntrics esdevindran habituals pocs segonsabans de les onze de la nit. Serà revitalitzant el mosque molts efectuaran abans d’encetar la Matinal, ontemuda serà la Moixiganga per mor de mantejadesinapropiades. En gratificant es convertirà la tornadaa casa amb un bon ram de flors al matí de la diada

patronal, i en emotiva la vivència d’aquells que elstocarà trepitjar l’església -potser després d’unabona temporada- amb motiu de l’Ofrena que ha derealitzar el seu ball. Reconfortants seran les cordialsconverses entre actors i espectadors després de laSortida d’Ofici, imbuïdes per un estrany estat deque això ja s’acaba, on sempre arrancarà, tard o d’-hora, algun esperat toc de gralles. I ben especialserà, mentre el Sant es reclou a casa seva, veurecom molts diables titulars cediran la seva posició aaltres membres de la colla perquè siguin ells els quili dediquin el darrer homenatge.

Com hem vist aquí, tan sols en una ínfima mostra,la Festa Major es compon de molts petits detalls noreflectits en els llibres, bàsics en la biblioteca de totbon sitgetà, que són els que realment completen elcontingut d’allò que tant ens fa somiar.

© Marga Domingo © Enric Massó


© Francesc Barnés

Vostre gran virtud vos feu entre tot l’Apos-tolat, de Jesucrist molt Amat Apòstol SantBartomeu. Sou de pàtria Galileu i d’ofici Pes-cador, en Àsia predicador lo Cel vos feu perempleu, lo Evangeli predicat, fonc l’escrit perSant Mateu. No deixà vostre gran zel la ÍndiaCiterior on mostràreu amb fervor a molts elcamí del Cel; el poble restà admirat quan oíla vostra veu. Per l’Armènia Major prodigismolt grans obràreu i allí grans treballs pas-sàreu per la fe del Redemptor; demostrantamb tot lo obrat que teníeu molt de Déu. Enla ciutat principal, d’Armènia, un ídol hi haviaque a tot el poble tenia enganyat, amb traçaigual; però amb vostra veritat son enganyprompte es desféu. En altre regne passàreudins d’Armènia proa d’aquell on vos llevarenla pell perquè la fe predicàreu; paga d’altrerei ingrat que volíeu per a Déu. Vostra santamort seguida dels gentils el Cos fou pres, i alFESTA MAJOR 2010 PÀG. 68

Goigsen llaor de

SantBartomeu

Vostre gran virtud vos feuentre tot l’Apostolat,

de Jesucrist molt AmatApòstol Sant Bartomeu.

Sou de pàtria Galileui d’ofici Pescador,en Àsia predicador

lo Cel vos feu per empleu,lo Evangeli predicat,

fonc l’escrit per Sant Mateu.

No deixà vostre gran zella Índia Citerior

on mostràreu amb fervora molts el camí del Cel;el poble restà admiratquan oí la vostra veu.

Per l’Armènia Majorprodigis molt grans obràreui allí grans treballs passàreu

per la fe del Redemptor;demostrant amb tot lo obrat

que teníeu molt de Déu.

En la ciutat principal,d’Armènia, un ídol hi havia

que a tot el poble teniaenganyat, amb traça igual;

però amb vostra veritatson engany prompte es desféu.

En altre regne passàreudins d’Armènia proa d’aquell

on vos llevaren la pellperquè la fe predicàreu;paga d’altre rei ingratque volíeu per a Déu.

Vostra santa mort seguidadels gentils el Cos fou pres,i al mar submergit desprésamb caixa de plom vestida;

però l’alta Magestaten Ipari eixir-lo feu.

Les relíquies des d’allía Nàpols són traslladades

i a Roma després portades,on temple se’ls erigí;

i allí és vostre Cos honratdel modo i forma qu’es veu.

De vostre gran oracióque nit i dia tinguéreu

quan en est segle estiguéreuteniu ja lo galardó;

en el Cel on heu gosat,de Déu sempre hi gosareu.

TORNADATant en la glòria podeu,que tot vos és atorgat,de Jesucrist molt AmatApòstol Sant Bartomeu.

Vostre gran virtud vos feu entre tot l’Apos-tolat, de Jesucrist molt Amat Apòstol SantBartomeu. Sou de pàtria Galileu i d’ofici Pes-cador, en Àsia predicador lo Cel vos feu perempleu, lo Evangeli predicat, fonc l’escrit perSant Mateu. No deixà vostre gran zel la ÍndiaCiterior on mostràreu amb fervor a molts elcamí del Cel; el poble restà admirat quan oíla vostra veu. Per l’Armènia Major prodigismolt grans obràreu i allí grans treballs pas-sàreu per la fe del Redemptor; demostrantamb tot lo obrat que teníeu molt de Déu. Enla ciutat principal, d’Armènia, un ídol hi haviaque a tot el poble tenia enganyat, amb traçaigual; però amb vostra veritat son enganyprompte es desféu. En altre regne passàreudins d’Armènia proa d’aquell on vos llevarenla pell perquè la fe predicàreu; paga d’altrerei ingrat que volíeu per a Déu. Vostra santamort seguida dels gentils el Cos fou pres, i alFESTA MAJOR 2010 PÀG. 69

Sant Bartomeu, bon patró, al goig ja hi tenim un peu,

l’altre és vostre, què en fareu?- Un pas de Festa major!

La silueta li hem teixitsobre domàs d’or i grana,però la bandera, per dins,és també bandera blanca

per rendir-nos a l’envitd’una Festa que ja ens guanya:

Diables vinguts del foccremant rancors i baralles.

En comptes de politons,flabiols, trombons i gralles.

Gegants tan alts que s’atansena Bartomeu en persona

amb llurs caps que el sant coronamentre somien i dansen.

Tancs bescanviats per bastons,processos per processons,

recances per il·lusions.

Ens rendim, Sant Bartomeu,al goig ja hi tenim un peu,i de l’altre què en fareu?

- Festa i més Festa major!

Poema de laBandera

Cèlia Sànchez-Mústich

FESTA MAJOR 2010 PÀG.70

Dissabte 21 d’agost de 12h a 16h 4 tapes i 4 canyes per 8€ en diferents bars

Venda de tiquets als establiments participants i a la parada de la Comissió al Cap de la Vila

Carretilla (Enrotllat de carn i pebrot)Barcelona, 1

Espurnes (Txanca)Major, 22

Capgròs (Mondonguilla)Jesús, 55-57

Pilar de tres (“Montadito” de pata-tes palla, paté i ou de guatlla)Marqués de Montroig, 8

A toc de gralla (Broqueta de formatgebrie i tomàquet xerri)Passeig de la Ribera, 48

El ceptrot (Banderilla)Sant Gaudenci, 17

La cresta del Drac (Cresta de tonyina)Sant Bonaventura, 17

La sortida de grallers (Torrada d’escalivadai anxoves)Passeig Vilafranca, 4

El gegant moro (Pinxo moruno)Marqués de Montroig, 7-9

Els colors dels cercolets (Ensaladilla)Parellades, 9

Castell de focs (Tempura de verdures)Primer de maig, 19

Bastons (Xistorra)Sant Pau, 3


Il·ustra

ció: Pasgrafic


La Festa Major tanca, cada any i sempre com si hofes per primera i última vegada, multitud de cer-cles. N’hi ha de tangibles, com l’esforç, dilatat en eltemps, de revestir, d’assajar, d’organitzar, de mo-delar cada aspecte de la Festa perquè les sevessemblances s’adiguin a l’amalgama de sentimentsque volem que se’ns revelin cada 23 i 24 d’agost. In’hi ha d’intangibles, d’eteris. Perquè aconseguirque el record, que la història –íntima i alhora dis-solta en un torrent de vida compartit-, i que elsgestos que delaten la nostra pertinença als noms ia la idea de Sitges, aflorin i cremin per Sant Barto-meu és també el guany que desborda, per amarar-la de sentit, l’artèria de la nostra idiosincràsia.

La nostra personalitat és un un trencadís de caràc-ters, de pòsits, de pols que els anys i la Festa –i lesdiverses maneres de viure-la, de fer-la, de vehicu-lar-ne el cabal- han acumulat al fons del mirall onens mirem per reconèixer-nos. Sense aquesta ri-quesa intrínseca, immensa, submergida, de la qualen sobresurten els puntals del nostre ritus inequí-

Retrat de laCartrona. Sitges,col·lecció particular.

JOAN DURAN I FERRERPresident de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges

Ser l altreser tu

la Cartrona ien Pep Capelles

de persona a personatge

‘

:

,


vocament sitgetà, poca plenitud podríem evocar -iabocar- als carrers i a la plaça, als espais íntims ol’atmosfera comuna. Noms, treball, anonimats,idees, melodies; l’esforç i l’amor dins l’ànima de laroba, del cartró, de l’espart, de la cera; o el gesttenaç, la devoció i l’emoció dins l’aire com un per-fum latent: tot és imprescindible, i d’aquest tot se’nnodreix el nostre patrimoni.

Hi ha infinitud de noms propis que hem gosat trans-figurar en algun dels anonimats que esculpeixen –des de la gràcia intrèpida de la inconsciència- elnostre ésser. I l’Agrupació de Balls Populars de Sit-ges s’ha engrescat, enguany, a desemmascarar-losper tornar-los al protagonisme que, intuïm, tan en-yoraven: al del fang i el paper humit, al de la pinturai la dansa, al de la corrua “que constantment el corafua / i el llagrimall aviat traspua / més d’una perlaoriental” de la nostra Festa Major, com escrivia elpoeta Soler i Forment(1). I amb el millor dels propò-sits, hem endegat el projecte de construcció d’unnou ball de cabeçuts inspirat en sitgetans, en per-

sones que, des d’àmbits ben diversos, han marcatl’anècdota i, alhora, la transcendència de la FestaMajor de la nostra vila. Potser és un atreviment,però d’aquí ben pocs dies, el músic Pep Capelles iuna excepcional espectadora de la nostra no tanllunyana quotidianitat, La Cartrona, tornaran –comsi mai n’haguessin fugit!- a conviure amb picarols icarretilles. Perquè la Festa també és capgirar elcurs de la història, embriagar passat i present i, desde la coneixença dels nostres símbols particulars,dibuixar futurs insospitats.

Si la Festa Major es nodreix de contrastos –la pól-vora amb el nard, els colors sobre el blanc, l’esgo-tament tibant la corda de l’energia renovada- elsdos personatges que hem volgut reviure materia-litzen la diversitat de rols davant la tradició que, peroposats o llunyans que semblin, s’atrauen dins elcamp magnètic de les 36 hores del nostre folklore.Mentre que un encarna el paper imprescindible delmúsic popular, l’altre s’abeura en el gaudi d’esperar,des de la vorera o el quarto de reixa, la mirada per-

Agustí Ferrer i Pino.“Retrat d’en Pep

Capelles”. Oli sobretela. Sitges,

col·lecció particular.


duda dels gegants. Qui no serà capaç de trobar elseu matís, la seva parcel·la de vivències, d’entre lagamma de colors que s’estén entre aquestes duesmaneres de ser protagonista de la Festa?

En Pep Capelles(2), motiu que en Josep Duran i Sol-devila portà amb orgull pel fet d’haver viscut, se-gons sembla, a la capella de Jafre, fou graller,flabiolaire i sacaire sitgetà. D’ell en sabem que nas-qué vers l’any 1865 a Olivella i que morí a Sitgesl’any 1939. La seva sensibilitat i constància el duguéa tocar d’oïda tots els instruments amb què acom-panyà els nostres balls. L’anecdotari ens el situa enunes coordenades que, per als sitgetans, poden fre-gar la sentor del mite: enfilat, cada estiu, dalt de lateulada de casa seva, al carrer de la Davallada, as-sajant les tonades populars. Talment dalt d’un olimpsenzill, casolà, i amb l’inxa al llavi per enveja detotes les lires dels déus. De quina altra manera, sino, hom pot captar la vena artística d’un pintor comAgustí Ferrer Pino, que el retratà més d’una voltaamb oli sobre tela?

No sabem si els pòmuls de la Cartrona(3) –la dona dequi en sabem ben poques dades, de les estricta-ment biogràfiques, a banda que fou germana de l’-ínclit Isidoro Cartró- van mai enrojolar-se, sempreper sota el maquillatge, en sentir les notes d’en PepCapelles. Però podem tergiversar el pas del tempsi imaginar que sí. Empolainada amb les millorsgales, la Cartrona fou una dona que deixà petjaentre els sitgetans. Tanta, que no és gens difícil tro-bar, encara avui, qui no s’hagi sentit a dir, desprésde fer córrer amb massa distensió la barra de pin-tallavis, allò de l’”on vas així pintada? Que no hoveus, que sembles la Cartrona!”. La qui anava alsConcerts i seguia amb deliri i emoció tota la FestaMajor, cridà l’atenció de la ploma del periodistaJosep Maria Espinàs, que li dedicà unes paraules ex-quisides com a peu d’una fotografia (d’Eugeni For-cano) que ha fet fortuna: “La veritat i la mentida, elsomni i la realitat... Hi ha una mena de vibració enl’aire que barreja i confon la pell i el guix pintat, ladisfressa i la vida”(4). Quina potencialitat, aquestaatracció de contraris! I tot en un sol cos, talment lametàfora més reveladora de la nostra Festa.

Fotografia de laCartrona procedent delllibre “Festa Major”, deJosep Maria Espinàs iEugeni Forcano.

(1) Salvador Soler i Forment. “Càntic del Vinyet ialtres poemes”. Grup d’Estudis Sitgetans. Sitges,

1977.

(2) Segons les referències del llibre “Nosaltres,els grallers”, a cura de Blai Fontanals i Argenter.

Escola de Grallers de Sitges. Sitges, 1996.

(3) Segons explicà Isidre Pañella i Virella en elPregó de Festa Major de 2008.

(4) Josep Maria Espinàs i Eugeni Forcano. “FestaMajor”. Edicions Destino. Barcelona, 1969.

(*) L’ABPS vol agrair efusivament a RobertoFranco, “Robi”, la seva entrega envers el projecte

de construcció dels nous cabeçuts, i felicitar-lopels excel·lents resultats amb què ha culminat la

feina de creació. Gràcies, Robi!

Darrera la seva màscara de pólvores roses o darreradel seu instrument de boix, la Cartrona i en Pep Ca-pelles deurien amagar-hi sensacions massa sem-blants a les que avui maldem per preservar,transmetre i divulgar per fruir-ne en tot el seu esclat.Des de la senzillesa de les tonades i la rudesa delgest, o des de la sofisticació i els tuls que revesteixenl’infant intrèpid que duem amb nosaltres, els dosnous cabeçuts que l’Agrupació aporta a la imatgeriafestiva de Sitges volen tornar a habitar el carrer i les

mirades. Dos cabeçuts que l’artista sitgetà Robi(*) haconstruït amb una gràcia insospitada i que frisen perconfondre’s entre la gernació. De qui serà, llavors, elbigoti encartonat, el llavi dibuixat, la pestanya dementida? I de qui, l’afany de recordar, de mirar elmón per l’escletxa d’una boca de cartró entreoberta,de voler dansar al límit entre veritat i simulacre?Quina aventura, ser l’altre, ser tu, ser la Festa! Viscael nostre sant Patró i molt bona Festa Major!

A primer terme, JosepDuran i Soldevila (a)Pep Capelles.Fotografia extreta delllibre “Nosaltres, elsgrallers” (Col·lecció deBlai Fontanals).

l fang humit modela, altaller d'en Robi, lesfaccions de la Cartrona


El ball de lesSamarretes

ANTONI SELLA I MONTSERRATPresident de la Societat Recreativa el Retiro

Fa poc més de vint anys, però tampoc massa més,la Festa Major de Sitges començà a viure la intro-ducció d’una pràctica que s’ha convertit en tradició:les samarretes de Festa Major. És difícil dir ara, ambautoritat certa, qui va fer sorgir la iniciativa. Comacostuma a passar en aquests cassos, algú o segu-rament alguns tingueren una pensada festiva, sensedonar-li cap transcendència, però aquesta pensadaresponia a una necessitat també sentida per altrescol·lectius i quallà.

A finals de la dècada dels vuitanta i principis delsnoranta del segle passat, participar activament enla Festa Major ja s’havia convertit en un fet difícil,

quan no impossible. El nombre de balls havia que-dat ja tancat i calia cercar escletxes per sentir-se,d’alguna o altra manera, membre actiu de la cele-bració i no, només, un simple espectador. D’altrabanda, el nombre de joves amb ganes i possibilitatsde viure amb intensitat el 23 i 24 d’agost havia cres-cut considerablement, no només per mor de la de-mografia sinó de la millora de la realitat econòmicai social: més estudiants i menys nois i noies treba-llant en aquella edat en la que ja se surt de l’ado-lescència i s’encara la primera autonomia personal.

Que una colla d’amics, més o menys homogènia,pugui, any rere any, lluir una mateixa samarreta, di-

buixada per a l’ocasió, és una manera de sentir-separtícip de la festa, de prendre-hi part activament.Ha calgut posar-se d’acord –si més no, posar-sed’acord en veure qui se n’encarrega-; ha estat ne-cessari fabricar, cobrar, pagar i repartir. Hi ha,doncs, una certa dinàmica de grup que va sumant,que dóna forma i defineix, que ajuda a crear, en de-finitiva, una identitat.

Des d’una perspectiva antropològica, la festatambé serveix per això o, essencialment, aquesta ésla seva funció: generar identitat; és a dir, la festaserveix per reforçar els llaços entre les personesque es consideren que formen part d’un grup, d’unacol·lectivitat, sigui aquesta una colla d’amics, unpoble, una comarca o un país.

En els mecanismes que condueixen els sentimentsa través del fet festiu hi ha un element que es trobaentre els més importants: la repetició. Perquè lafesta no deixa de tenir la seva litúrgia i el més im-portant en la litúrgia és, precisament, la repetició.No es tracta només del què sinó del com. No seriael mateix un acte fet en una altra hora o un canvid’emplaçament. Per això, qualsevol canvi en lafesta, ni que sigui per resoldre problemes o intentarmillorar, sempre està rodejat per la polèmica. Per-què, en el fons, la legitimació de la festa ve donadapel fet de considerar-la una tradició i una tradició,en teoria, és una cosa tant ancestral que no té datade naixement, encara que res no seria si no haguésnascut.

Amb això vull dir que no és tant important el fetque els grups de joves portin samarretes especialsper la Festa Major. El que és més important és quela idea hagi quallat, s’hagi estès i popularitzat i per-duri en el temps, durant aquests com a mínim vintanys i escaig que ja representen quasi el tempsd’una generació.

La Societat Recreativa el Retiro procura, cada any,oferir una exposició vinculada a la Festa Major –en-guany, però, en tindrem dues-. La de les samarre-tes, per la seva constància, ens va semblar unabona iniciativa. La proposta sorgí del grup Setekrit–grup amb estretes vinculacions amb l’entitat. Desde fa vint anys, aquest col·lectiu practica la sama-rreta de Festa Major. Tenen doncs, l’experiència deles anècdotes i les motivacions per encetar una re-flexió col·lectiva sobre aquest fenomen que, amb elpas dels anys, haurà perdut la seva data fundacio-nal –si és que mai es troba amb exactitud- i esde-vindrà, si perdura, en una pràctica festiva d’aquellesde tota la vida.

Setekrit ha fet un plantejament obert que pretén in-cloure no només la seva experiència, sinó experièn-cies diverses de grups que han fet de la samarretade la Festa Major un dels elements imprescindiblesper a la seva celebració festiva. I tot el que quedirecollit, s’exposarà al Cafè de l’Art del Retiro durantels dies previs i les setmanes posterior a la celebra-ció de Sant Bartomeu.

Exposició:20 ANYS DEL “BALL” DELES SAMARRETESSocietat Recreativa el RetiroInauguració 19 d’agost a les vuit del vespre.La mostra romandrà oberta fins alproper 26 de setembre.


Els versos

Molts dels balls que veiem dansant enl’estimat cercavila de la nostra Festa Major,entren dins la categoria dels anomenatsBalls amb Parlaments. Ens referim als ballsde Gitanes, de Cercolets, de Pastorets i deDiables. Aquests balls es caracteritzen perreunir el ball i la teatralització. Elsballadors es disposen en dues files i vandeclamant els versos propis de la sevarepresentació, un per un. Entreintervencions versades, irromp la músicade l’anomenada passada, mentre elsballadors fan una petita i senzillacoreografia. Aquesta fa la funció detransició en el temps i l’espai dins larepresentació. En tots ells hi ha un

Els textos introductoris de cada ball -escrits per Miquel

Marzal, Joan Josep Rocha, Miquel Forns i Valentí Mon-

gay- s’han extret del DVD “30’anys de L’Agrupació de

Balls Populars de Sitges”, editat per l’ABPS l’any 2008.

Per a saber-ne més...

Quadern número 3 de l’Escola de Grallers de Sitges.

EGS, Festa Major de 1982.

Quadern número 8 de l’Escola de Grallers de Sitges.

EGS, Santa Tecla de 1995.

Vilà i Soler, Jofre (coordinador). Sitges, l’encant de la

tradició. Ajuntament de Sitges, 2001.

personatge central que organitza la trama i

diu la rèplica dels versos de cadascun dels

balladors. Són el Gitano Gros de les

Gitanes, el Majoral dels Cercolets i els

Pastorets, o el Llucifer del Ball de Diables.A Sitges hi ha una gran tradició d’aquests

balls, i es representen íntegres després de

la primera sortida dels balls populars el dia

de la Vigília. Els més seguits i comentats

són, sens dubte, els versos dels diables,

versots satírics que retraten l’actualitat i

que són representats per les tres colles de

la vila. Tot i això, els diables sitgetans

conserven part dels versos originals del

Ball de Diables i tots els seus personatges.

Us en volem fer un petit tast.

Rocha i Montané, Lolín. El Ball de les Gitanes. Col. LaLlibreta, núm. 5. ABPS, 2004.30’anys de L’agrupació de Balls Populars de Sitges(DVD). ABPS, 2008.

Duran i Ferrer, Joan. Des de dalt la bóta i la campana.Revista El Fogall, núm. 25. ABPS, Festa Major de2008.


Ball de Gitanes

“Per ballar el Ball de Gitanes,els dansaires es distribueixenen dues fileres de quatre gita-nes cada una, deixant al mig unespai bastant ample. A un capse situa l’Estaquirot amb el pali a l’altre, el Gitano Gros, quecomença la representació ambun parlament versificat i do-nant gràcies a Sant Bartomeu.En els parlaments, cada gitanaexplica el pas de la seva vida,en forma de vers satíric, i el gi-tano gros li respon. Quan aca-ben els parlaments, l’estaquirotes presenta i ofereix el pal a lesgitanes perquè comenci el ballen si.”(...)“Els parlaments que declamas’ajusten als aplegats per Sal-vador Picas i Fíguls que, al seutorn, guarden forces similitudsamb els recollits per JoanAmades el 1925”

Miquel Marzal

La Fragata:

“A mi em diuen la Fragata

i sóc sitgetana de pro,

i encara que les males llengües

asseguren que els tinc tots,

jo no tinc pas cap defecte...

que sigui xic o molt gros.

Els dits faig córrer una mica,

m’agrada molt el porró,

amb el Moreno em barallo

tant si convé com si no.

I totes aquestes coses

faig amb mesura i raó.

Sóc allò que els antics deien

“el terme mig virtuós”.

El Gitano Gros:

“Si vols animar-te, maca,

i oblidar la teva pena,

entra amb nosaltres al ball,

i salta, balla i remena.

I si no trobes consol,

no ets gitana de mena!”

© Lambert Gràcia

© Lambert Gràcia


Ball de Diables

“El recitat del Ball de Diables fou aplegat pel mestre d’escolaFrancesc de P. Huguet i Mayner, a les darreries del segle XIX.Aquesta lletra recull, amb una certa sornegueria, l’etern dualismeentre el bé i el mal, representats, l’un, per dos cèlics personatges,Sant Miquel i l’Àngel i, l’altre, per deu diables, cadascun d’ells encontra d’un dels manaments de la llei de Déu, als quals encoratjaLlucifer en acabar els seus respectius recitats, i a qui fa costaten tot moment la Diablessa. Enric Albiñana i Guijarro fou, el 1927,l’autor d’un nou recitat del ball, conservant, amb tot, una anàlogatrama.” (...)“Els parlaments de la patuleia diablera han restat desnaturalit-zats i actualment són substituïts, any rere any, per unes rimescarregades d’una progressiva intenció satírica al·lusives a d’al-tres temes d’actualitat, particularment local.”

Joan Josep Rocha

© Marga Domingo


Llucifer:

“Companys meus presents aquí,

juro com a Capità

que contra el poder diví

la guerra sempre hi haurà.

Ja que tinc la lluita oberta

vull combatre amb ardiment,

i si tots vivim alerta

vencerem l’Omnipotent!”

Sant Miquel:

“Diablessa vil i malvada!,

que així sembres la ruïna,

i contra la llei divina

vas lluitant desenfrenada.

Fins el fons de les cavernes

més terribles de l’infern,

sofriràs penes eternes

i cremaràs al foc etern!”

© Marga Domingo


Ball de Cercolets

Cercolet segon:“Àngel meu, ja sóc aquíper beure un raig de vi.Tot ballant i tot contentoaquí m’hi presento,amb tots aquest companys,aquests que s’esperen aquí drets,hem vingut per a ballar,Sant Bartomeu ens guiaràper fer el Ball de Cercolets.”

Àngel:“Cristians obedients,jo us dic amb reverència,per complir la penitència,perquè tots sigueu atents,aquests són els meus intents:per major glòria de Déufarem el ball en favor seu,amb contento i alegriaen farem feliç la vida.Gloriós Sant Bartomeuque és patró d’aquesta vila.”

“El Ball de Cercolets l’interpre-

ten 8 infants entre 7 i 12 anys

que porten els cèrcols, i un

altre de més petit que repre-

senta el paper de l’Àngel i du

una espasa. El personatge que

encarna el Mal temptador és

representat pel Majoral, un

home dret i fet que porta una

forquilla vermella.”

(...)“Actualment es reciten els ver-

sos que Casildo Vivó i Poch,

després d’haver ballat els Cer-

colets i haver fet de Majoral

durant una pila d’anys, recollí

en una llibreta i que es publica-

ren en el Quadern número 3 de

l’Escola de Grallers de Sitges.”

Miquel Forns© Lambert Gràcia


Ball de Pastorets

“Els nou components del Ball de Pas-

torets -Majoral, Rabadà i set pastors-

reciten versos amb temàtica que

evoca la vida dels pastors, que en la

nostra cultura sempre han simbolitzat

les classes populars.”

(...)“A la nostra vila s’han conservat dues

versions dels versos d’aquest ball amb

parlaments: una, la més antiga, reco-

llida per Salvador Picas, i una d’altra,

més moderna, que va ser contemporà-

nia a un dels Majorals més importants

que va tenir el ball a la nostra vila, en

Jaume Fontfria i Mora.”

Valentí Mongay

Majoral:“Per tenir-lo amb gran cuidadocada qual el seu ramat,per tenir-lo ben tancatsense cap agravi ni enfado,molt alegre de contar-hija que a Sitges voleu anari que tant voleu gosarde Sant Bartomeu Gloriós!D’aquest ball se’n diu pastors,tindrem bon dia per anar-hi,i també per a gosar-hi.Gloriós Sant Bartomeuque de Sitges n’és patró!

Rabadà:“Venturosa i de primeraés la festa d’aquest any.La gentada forasterava cada any fent-se més gran.Com que el nostre Patró Santtot ho pot de part de Déuper això sant Bartomeui la Verge del Vinyettindran sempre uns pastoretsprotegits com angelets.”

© Andreu No

guero


Col·lecció quaderns de l'Escola deGrallers de Sitges.A cura de Blai Fontanals i Argenter.

Balls danses dialogades o teatre de plaça. Quadern nº 1 Escola de Grallers de Sitges, 1980.

Mojigangas, moixiganga i altres ... Quadern nº 2Escola de Grallers de Sitges, 1981.

Cercolets, pastorets i altres ... Quadern nº 3Escola de Grallers de Sitges, 1982.

Els Entremesos: 1a part: BestiarisQuadern nº 4 Escola de Grallers de Sitges, 1983.

Foc i diablesQuadern nº 5 Escola de Grallers de Sitges, 1985.

Balls d'espases i bastonsQuadern nº 6 i 7Escola de Grallers de Sitges, 1986-1987.

Ball de cintes, gitanes i panderosQuadern nº 8 Escola de Grallers de Sitges, 1995.

Col·lecció La LLibreta de l’Agrupació de Balls Populars.

Arrels i somnisTretze poemes, sis autorsLa LLibreta nº1Diversos autorsAgrupació de Balls Populars, 2003.

El Ball de Cintes 1982-2007La LLibreta nº2Colla de Cintes de SitgesAgrupació de Balls Populars, 2007.

La-hia i Fa-luch25 anys dels gegants morosLa LLibreta nº4Miquel Marzal i Ortiz

Agrupació de Balls Populars, 2004.

Ball de GitanesLa LLibreta nº5Lolín Rocha i MontanéAgrupació de Balls Populars, 2004.

CDSitges la Festa. SardanesCobla Sant JordiAmics de la Sardana de SitgesAudiovisuals de Sarrià, 1998.

CDSitjazz, la festa 2004Sitjazzband, 2004.

CDFesta Major de SitgesEls grallers de SitgesComissió de Festa Major i Santa TeclaAjuntament de Sitges, 2000.

CDGralles i CastellsEscola de grallers de Sitges

Audiovisuals de Sarrià, 1995.

SABER-NE+xTextos, imatges i sons de la Festa Major


SABER-NESanta Tecla: Vaivens de la Festa Major petita de SitgesMiquel Forns i FustéGrup d’Estudis Sitgetans, 2004.

Nosaltres, els grallersBlai Fontanals i ArgenterEscola de Grallers de Sitges, 1996.

La Moixiganga de SitgesÈric Roqueta i CapillaGrup d’Estudis Sitgetans, 2004.

Sitges. L’encant de la tradicióDiversos autors.Coordinació Jofre VilàDepartament de Premsa i Comunicacióde l’Ajuntament de Sitges, 2001.

Sitges Vocabulari de Festa MajorJofre Vilà Soler, 1989

Festa MajorJosep Maria Espinàs Eugeni ForcanoEdiciones Destino, 1969.

Solsticis. L’Eco de Sitges i Agustí Albors i SolerDiversos autorsGrup d’Estudis Sitgetans, 2006

FogallRevista de Cultura Popular,Agrupació de Balls Populars de Sitges,1992-...

150 anys. Ball de diables de SitgesCatàleg de l’exposició amb el mateix nom

Ajuntament de Sitges, Regidoria de Cultura,2003.

Actes oficials, fets i anècdotes de la Festa Major de SitgesMiquel Forns i FustéGrup d’Estudis Sitgetans, 1999.

La fàbrica d’il·lusionsJove de Sitges (1993-2008)Jordi Dólera i Santi TerrazaColla Jove de Castellers de Sitges, 2008.

La XermadaRevista Municipal de Cultura. Sitges.Ajuntament de Sitges, 1995-...

Els Gegants moros: primers 20 anys des de la recuperació (1979-1999)Miquel Marzal OrtizAgrupació de Balls Populars, 1999.

La Festa Major de SitgesJoan Josep Rocha i SerraGrup d’Estudis Sitgetans, 1997.

Lluis Labarta, autor del dissenydels Gegants de SitgesIsabel Coll i MirabentGrup d’Estudis Sitgetans

DVD30’anys de l’Agrupació de Balls Populars de SitgesABPS, 2008.


JESÚ

S

PLÀNOL DE LES PROCESSONS

PROCESSÓ EN HONOR A SANT BARTOMEU

ALEGRE I FESTIVA MATINAL

PROCESSÓ CÍVICA

INICI FINAL

Balls i imatgeriaGegants de la VilaGegants AmericanosGegants MorosCabeçutsBall de Diables, Colla VellaEl DracBall de Diables, Colla JoveL’ÀligaBall de Diables de Sitges, Colla de l’ABPSBall de Bastons, Colla JoveBall de Bastons, Colla NoiesBall de Gitanes , BTBall de Bastons, Colla MitjanaBall de Bastons, Colla VellaBall de Cercolets, ABPSBall de Pastorets, l’ABPSBall de Panderetes, ABPSBall de Cintes, ABPSBall de Gitanes, ABPSLa Moixiganga, ABPS

GrallersEscola de Grallers de SitgesColla MarcetsGrallers MaricelGrallers La Sitja

Sacs de GemecsColla Xavier BayerColla Simó BusquetsColla A Prendre Vent

Banda i CoblesAgrupació Musical SuburbandCobla MaricelCobla Juvenívola de SabadellCobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona

CastellsColla Jove de Castellers de SitgesColla Jove dels Xiquets de VallsMinyons de Terrassa

Comissió de Festa Majori Santa TeclaPresidentFrancesc Rosell i MoltóVocalsÀlex Ferret de Querol i HaynesAroa Llorens i PellicerFrancesc Núñez i AgudoJoana Fort i BaixerasMònica Gallardo i MontornésOriol Julià i CarbonellRafa Morillas i VarónXavier Nin i Muñoz

Col·laboradorsAgrupació de Balls Populars de SitgesAmics de la Sardana de SitgesAteneu Popular de SitgesCasino Prado SuburenseColla Jove de Castellers de SitgesConsorci del Patrimoni de SitgesPlataforma Xató ActiuSocietat Recreativa El RetiroGremi d’Hosteleria de SitgesCampaners de la ParròquiaCèlia Sànchez-MústichJosep DelgadoJosep M. FortEsteve FerreLluís ArtigasCaves FreixenetCasa AmetllerVivers S. LlopisRed Bulli tots aquells que d’una o altra manera hancontribuït a fer la festa més gran i millor.


EditaAjuntament de Sitges i Comissió de FestaMajor i Santa Tecla

Disseny del ProgramaEdu Sentis i Viki Gallardo –Pasgràfic-

Autora del cartellPilar Mena

Impressió del programaEditorial MIC

CorreccionsJosep M. Fort

Textos del programaBeli ArtigasLluís CurtiadaMarc HillBlai FontanalsLaura Gomez IllJoan DuranToni SellaComissió de Festa Major i Santa Tecla

FotografiesAssociació Cultural Finestra ObertaÀlex Ferret de QuerolAndreu NogueroArxiu Municipal de SitgesEdu SentísEnric MassóJosep Maria AlegreLambert GràciaCarles MontserratFrancesc BarnésJesús RodríguezJordi PiquéJosé CabelloMarc PiquéMarga DomingoMarta ArtigasRicard Gassó

EL PROGRAMA

LA FESTA MAJOR

© Àlex Ferre

t

© Àlex Ferre

t

© Àlex Ferre

t

© Marc Piqué

PVP: 2€Punts de Venda:

Papereria Sanahuja. Avinguda Camí Capellans, 20 | La botiga de la Bel. Carrer Sant Josep, 36 | Boutique de la Premsa. Carrer de les Parellades, 44Llibreria - Quiosc Jornet. Carrer Major, 6 | El Quiosc de l'Alba. Carrer Angel Vidal, 33 | Quiosc Universal. Passeig Vilafranca, 9 | Papereria Llapis. Camí de la Fita, 19

Quiosc del Mercat Municipal. Avinguda Artur Carbonell, 27 | Oficina de Turisme. Plaça Eduard Maristany, 2

Programa Festa Major Sitges 2010

Documents

Transcript of Programa Festa Major Sitges 2010