Simplicitat interactiva

Post on 29-Jun-2015

364 views 0 download

description

La simplicitat a la interactivitat

Transcript of Simplicitat interactiva

Simplicitat en la interaccióMariona Grané. Laboratori de Mitjans Interactius. @CAVUB

principis de disseny interactiu

principis de disseny interactiu

Simplicitat en la interacció

Càrrega de la tascaLimitacióEquilibri entre flexibilitat i eficàcia

simplicitat en la interacció

Una de les característiques de l’efectivitat d’un sistema és la seva facilitat en l’ús.

La facilitat en la interacció s’associa completament a la simplicitat visual, i a la usabilitat interactiva.

simplicitat en la interacció

Càrrega de la tasca: Si cal molt d'esforç per realitzar una tasca és probable que aquesta no es faci amb èxit.

És el grau d'activitat mental i física que es requereix per assolir un objectiu.

De manera que si la càrrega és elevada, el temps i la possibilitat de cometre errors augmenten.

simplicitat en la interacció

La reducció de la càrrega es pot realitzar utilitzant estratègies de minimització de soroll o interferències, fragmentació de la informació per recordar, aprofitar els avantatges del reconeixement enfront del record, l'ús d'ajudes i l'automatització de tasques.

simplicitat en la interacció

· Càrrega cognitiva, amb relació a les activitats mentals que calen per utilitzar un sistema interactiu o un entorn web.

simplicitat en la interacció

· Càrrega cinemàtica, amb relació al grau d'activitat física que cal per realitzar una activitat. Com per exemple els comandaments a distància que ajuden en sistemes electrònics i també en l'obertura de portes, per exemple, dels cotxes.

Les estratègies per reduir la càrrega cinemàtica es basen en disminuir el nombre de passos necessaris per a realitzar una tasca, minimitzar les distàncies i automatitzar les tasques repetitives.

simplicitat en la interacció

Un sistema simple: l’enviament d’un mail, només requereix un destinatari i un missatge.

Tota la resta es pot obviar, i el destinatari encara es pot pre-detectar.

Sistemes de predicció lectora que s’utilitzen ada cop més en cerques i accions repetitives per alleugerir la càrrega de la tasca.

simplicitat en la interacció

Limitació: Reducció de les accions que es poden portar a terme en un sistema.

En una evident relació amb la càrrega de la tasca i les estratègies de reducció de la complexitat, la limitació és una tècnica que ajuda en aquest procés.

simplicitat en la interacció

La limitació de les accions d'un sistema és una forma de gestionar el control que l'usuari tindrà del programa o entorn.

Si les limitacions afecten directament la càrrega de la tasca, també tenen dues aplicacions directes, les limitacions físiques i les limitacions cognitives.

simplicitat en la interacció

· Les limitacions físiques permeten reduir les possibles accions a fer d'una manera determinada. Atenent al trajecte a realitzar, l'eix i la barrera.

simplicitat en la interacció

· Les limitacions psicològiques redueixen les opcions influenciant la percepció humana mitjançant l'ús de símbols, convencions i direccions.

Els símbols comuniquen significats a través del llenguatge, els pictogrames en el món físic i les icones en els sistemes digitals ens indiquen limitacions i orientacions visuals per accions a realitzar. En un entorn web les fletxes o els sistemes de navegació icònics ens ajudaran a moure'ns entre els continguts.

simplicitat en la interacció

simplicitat en la interacció

Equilibri entre flexibilitat i eficàcia: Els dissenys flexibles tenen més funcions i per aquesta raó són menys eficaços

Quantes més opcions té un sistema, quant més flexible és per adaptar-se a cada usuari i a les seves necessitats, menys eficient és també, perquè el conjunt de moltes opcions en una mateixa aplicació fa que es redueixi la seva complexitat i per tant assoleixin de forma menys eficaç els objectius pels quals han estat programades.

La idea de la navalla suïssa a m b m o l t e s e i n e s , l a converteix en un instrument flex ib le , però qua l sevo l d'aquestes eines (per exemple un tornavís) treballat de forma independent funciona molt millor i és més eficaç.

simplicitat en la interacció

Si per realitzar una acció concreta, (una suma), un usuari necessita conèixer un sistema complex, (full de càlcul: excel) probablement perdrà temps i esforços i per tant optimització en l'assoliment dels objectius.

El nostre usuari necessitarà una aplicació senzilla que li permeti portar a terme la seva tasca concreta (una calculadora).

simplicitat en la interacció

En dissenys webs ens cal cercar l’equilibri entre flexibilitat i eficàcia d’un sistema, trobant les mesures de les accions necessàries i les característiques dels nostres usuaris potencials.

simplicitat en la interacció

Recordem, però, que els usuaris més experts o que necessiten utilitzar les complexitats d'un sistema per les seves tasques, preferiran en qualsevol cas un disseny adient a un disseny senzill.

simplicitat en la interacció

Càrrega de la tasca: Si cal molt d'esforç per realitzar una tasca és probable que aquesta no es faci amb èxit.

Limitació: Reducció de les accions que es poden portar a terme en un sistema.

Equilibri entre flexibilitat i eficàcia: Els dissenys flexibles tenen més funcions i per aquesta raó són menys eficaços

principis de disseny interactiu

LEER NO MATA

Cañada, J. (2004, 4 de febrer), «Dando “palos de ciego” con la accesibilidad». Des dehttp://www.terremoto.net/x/archivos/000076.html

Card, S. & Moran, T. (1988), «User Technology: From Pointing to Pondering», dins Goldberg,A. (ed.), A History of Personal Workstations. Massachusetts: Addison-Wesley.

Dürsteler, J. C. (2003), «El control de la interacción». Infovis, 145. Des dehttp://www.infovis.net

Norman, D. A. (2010), Living with complexity. Cambridge, MA: MIT Press (http://jnd.org/books.html).

Raskin, J. (2000), The Humane Interface: New Directions for Designing Interactive Systems.Massachusetts: Addison-Wesley.

Tognazzini, B. (2003), «First Principles of Interaction Design». Asktog. Des dehttp://www.asktog.com/basics/firstPrinciples.htm

Mariona Grané. Laboratori de Mitjans Interactius www.lmi.ub.edu