Post on 12-Oct-2018
Sarcopènia a les persones grans
Dr. Ferran Masanés Torán Medico Consultor 2 Unidad de Geriatría
Servicio de Medicina Interna ICMiD Hospital Clínic Barcelona
24 d’octubre de 2013
1. De que parlem?
2. Definició i població de referència (punts de tall)
3. Conseqüències
4. Sarcopènia i fragilitat (fisiopatologia)
5. Aproximació terapèutica
“En suma, se es verdaderamente anciano, psicológica y físicamente, cuando se pierde la curiosidad intelectual, y cuando, con la torpeza de las piernas, coincide la torpeza de la palabra y del pensamiento” “El mundo visto a los ochenta años. Impresiones de un arteriosclerótico”. 1934 Santiago Ramón y Cajal
Canvis al sistema muscular amb l’envelliment
Dona 25 a. IMC 25,5 Kg/m2 Dona 85 a. IMC 26 Kg/m2
L’envelliment produeix una sèrie de canvis musculars com l’increment de la proporció del greix corporal (18 – 36% homes i 33%-44% dones)
• La pèrdua de massa muscular amb el procés •d’envelliment es coneguda des de fa diverses dècades • Irwin Rosemberg va batejar-la al 1988 • Primera definició de treball al 1994 (1er workshop on sarcopenia) • Progressiu desenvolupament a les darreres 3 dècades
• La sarcopènia es un problema mèdic reconegut però que no està encara ben definit per la comunitat científica • No existeix una denominació internacional ICD • Dificultats per la seva estandardització
1. De que parlem ?
2. Definició i població de referència
(punts de tall)
3. Conseqüències
4. Sarcopènia i fragilitat (fisiopatologia)
5. Aproximació terapèutica
• Inicialment la definició es va establir a la mesura de la massa muscular • A similitud de la osteoporosi es va fer una definició basada en la massa muscular corregida per l’alçada en relació a la que correspondria a un grup de persones joves (Baumgartner) • Existeixen diferents estudis epidemiològics per determinar la seva prevalença basats a aquesta mesura
Bijlsma AY et al. Defining sarcopenia: the impact of different diagnostic criteria On the prevalence of sarcopenia in a large middle age cohort Age (Dordr) 2012; 35:871-881
Von Haehling S et al- From muscle wasting to sarcopenia and myopenia: update 2012 J Cachexia sarcopenia Muscle 2012; 3:213-217
• Realitza una definició pràctica • Recomanacions sobre diagnòstic • Objectius a valorar en futurs estudis
Cruz-Jentoft A et al. Sarcopenia: consenso europeo sobre su definición y diagnóstico Age and Ageing 2010;39:412-423
Existència de diversos punts de tall: més disparitat
1. D’on venim?
2. Definició i població de referència (punts de tall)
3. Conseqüències
4. Sarcopenia i fragilitat (fisiopatologia)
5. Aproximació terapèutica
Landi F et al. Sarcopenia and mortality risk in frail older persons aged 80 years and older: results from ilSIERTE study Age and Ageing 2013;42:203-209
L’existència de sarcopènia s'associa amb la mortalitat independentment de l’edat i d’altres condicions
Landi F et al. Sarcopenia as a risk factor for falls in elderly individuals: Results from the ilSIRENTE study Clin Nutr 2012 ;31:652-658
L’existència de sarcopènia s’associa amb un major risc de caigudes independentment de l’edat i d’altres condicions
1. D’on venim?
2. Definició i població de referència
(punts de tall)
3. Conseqüències
4. Sarcopènia i fragilitat (fisiopatologia)
5. Aproximació terapèutica
El cicle biològic de la fragilitat
Fried LP et al. Frailty in older adults: evidence for a phenotype J Gerontol A Biol Sci Med Sci. 2001;146-156
Fried LP . Frailty in older adults: evidence for a phenotype J Gerontol A Biol Sci Med Sci. 2001;146-156
Cruz-Jentoft A et al. Understanding sarcopenia as a geriatric syndrome Curr Opin Clin Nutr Met Care 2010;13:1-7
Cruz-Jentoft A et al. Understanding sarcopenia as a geriatric syndrome Curr Opin Clin Nutr Met Care 2010;13:1-7
1. De que parlem ?
2. Definició i població de referència
(punts de tall)
3. Conseqüències
4. Sarcopènia i fragilitat (fisiopatologia)
5. Aproximació terapèutica
• L’activitat física inclou 4 dominis: • Activitat física en temps de lleure
• Treball
• Transport
• Activitat a la llar
• L’exercici físic permet millorar la força, la resistència i la potencia muscular, o ambdues, en funció del tipus de programa de entrenament.
Exercici físic
• Tant l’exercici aeròbic com el de resistència retarden l’existència i progressió de la sarcopènia.
• Els exercicis aeròbics (EA) (caminar, jogging, bicicleta, natació...), a pesar del clars beneficis cardiovasculars, no eviten la pèrdua de massa muscular ni de la força muscular de l’envelliment.
• Els exercicis de resistència (ER) (contraccions estàtiques o dinàmiques contra resistències externes d’intensitat variable) són els més indicats per evitar la sarcopènia.
• Alguns autors recomanen una barreja de EA y ER (30-45’/3 a 5 vegades per setmana) como la millor estratègia preventiva enfront la sarcopènia.
Quin tipus d’exercici físic és el més recomanable ?
Preventing sarcopenia in older people. Maturitas; 2010 66(4): 383-88
[Intervention Review]
Progressive resistance strength training for improving
physical function in older adults Chiung-ju Liu, Nancy K Latham
Cochrane Database of Systematic Reviews 2009, (3): CD002759
• Revisió de 121 assaigs clínics amb 6.700 participants que avalua la utilitat de programes de exercici de resistència (PER) sobre la funció física:
Estudis heterogenis
La majoria de PER es realitzen 3/setmana, d'intensitat elevada.
Milloria petita però significativa a l’habilitat física (33 trials)
Milloria a la velocitat marxa (24t); aixecar-se de la cadira (11t); força muscular (73t)
Efectes adversos escassos i lleus: dolor articular i muscular
• Els PER son útils per millorar la força muscular i la CF en persones grans
Recomanacions d’exercici a les persones grans
Resistència Dosi
Freqüència: 2-3 d/setmana
Volum : 1-3 set de 8-10 repet. 6-10 gr. múscul major
Intensitat 80% Màxim
10 seg./repet.
Condicions Velocitat lenta
Bona forma
No aguantar respiració
Augmentar pes progressivament
Cardiovascular
3-5 d/setmana
20-60’
45-80% de FCM
Activitat de baix impacte
Serra Rexach JA
Intervenció nutricional a la sarcopènia
La massa muscular depèn d’un equilibri entre síntesi i catabolisme proteic.
A les persones grans la síntesi pot estar disminuïda fins un 30% (proteïnes miofibrilars i mitocondrials)
La ingesta d'aminoàcids no essencials i essencials (leucina i creatina) estimulen directament la síntesi de proteïnes musculars.
Alguns treballs indiquen que un 15% dels individus >60 a ingereixen <75% de les recomanacions diàries de proteïnes.
Diferents estudis indiquen que la ingesta diària de 1.2-1.5 g/Kg de proteïna/dia preven millor la sarcopènia que les dosi habitualment recomanades (0.8 g/Kg./dia)
La ingesta d’una quantitat de proteïna de qualitat amb cada àpat es millor que un gran bolus. És preferible no consumir-la conjuntament amb carbohidrats.
La ingesta de AAE incrementa la massa muscular i la síntesi proteica en persones grans (N: 14 m; 3 meses; aleatoritzat)
12 p (67a) suplements de AAE/16 setmanas: 2.4% MCM 14.2% FM en EEII 6.3% V. marcha 12.1% mejoría step test
Flexo-extensión rodilla
Marcha normal
5- step test
Floor transfer
test
La administració de Vitamina D (colecalciferol) disminueix el risc de caigudes, relacionat probablement amb l’augment de la força muscular. Els mecanismes inclouen l’ de síntesis proteica per RNAm via del receptors cel·lulars per la Vit. D.