Post on 30-Sep-2020
l'Estat), es va
iniciar el procés
del tancament
de les línies fer-
roviàries amb
Santanyí a cau-
sa de les obres
de l'aeroport. El
1965 tancarien la del Port de Palma; el 1967 la
de Felanitx i així successivament fins que les
altres també quedarien només com a projectes
inacabables.
El 1968 EFA va deixar la direcció del ferrocarril a
mans de FEVE (Ferrocarrils de Via Estreta). El
1977 es va suspendre la via Inca-Manacor-Artà.
El 1981 es van renovar les vies de Palma-Inca i a
continuació es van suprimir els carrils d'Inca-Sa
Pobla.
Passats uns llargs anys, es va tornar a pensar a
unir i allargar les línies del tren de Palma-Inca,
unint primer Inca amb Sa Pobla, motiu d’una
gran festa d’inauguració el 6 de gener de 2001
(continuarà).
Reportatge: Reportatge: Reportatge: Reportatge: ‘‘‘‘El tren a Mallorca. Història d’un retrobament’,
a l’Estació Intermodal de Palma.
Personatge: Personatge: Personatge: Personatge: L’Arxiduc Lluís Salvador (1847-1915).
Gran Gourmet: Gran Gourmet: Gran Gourmet: Gran Gourmet: Finca Es Guinyent — Oli Solivellas.
Bon Profit: Bon Profit: Bon Profit: Bon Profit: Arròs brut.
CONTINGUTS:
Història del tren a MallorcaHistòria del tren a MallorcaHistòria del tren a MallorcaHistòria del tren a Mallorca
E l s o r í g e n s
El 24 de febrer de 1875 la primera locomotora
unia Palma amb Inca (uns 30 quilòmetres) amb
només uns quants vagons plens dels que serien
els primers viatgers. Va ser tot un èxit. A poc a
poc es va començar a unir els pobles de les
rodalies amb el tren. La línia era Palma-Consell-
Binissalem-Lloseta- Inca. Alaró va quedar fora,
perquè els enginyers no van poder fer passar el
tren pel mig del poble.
El 1880 es constituïa la Societat del Ferrocarril
d'Alaró i el 22 de maig de 1881 es va inaugurar
la nova estació del tren a la població, que
s’unia així a la línia de Palma-Inca. Posterior-
ment, es van començar a planificar les noves
vies que anirien de Palma a Santanyí, Mana-
cor, Artà, Sa Pobla o a Alcúdia, on es van ha-
ver d’aturar les obres en trobar-se les restes de
la ciutat romana de Pollentia (que va ser, sota
aquesta denominació, la capital balear de
l'Imperi Romà)a mitjan segle XX.
El 1964 després de l'arribada de la nova direc-
ció que gestionaria el ferrocarril de Mallorca
per part d'EFA (Explotació de Ferrocarrils de
RUTES DE MALLORCARUTES DE MALLORCARUTES DE MALLORCARUTES DE MALLORCA
Sineu celebra
cada dimecres
al matí el seu
mercat setma-
nal. Instaurat
l'any 1306 pel rei
Jaume II, ha es-
tat històricament un dels més importants que
es celebren a l'illa. Sineu i els altres pobles de la
comarca del Pla de Mallorca s'han dedicat
tradicionalment a l'agricultura i a la ramaderia
i aquest mercat ha estat al llarg del temps el
principal punt d'intercanvi comercial de la
pagesia mallorquina. Tot i que actualment ha
perdut bona part del seu caràcter pagès i ja
són pocs els animals que s'hi poden veure, el
mercat de Sineu continua essent el principal
lloc de trobada de la gent de la comarca, ha-
vent-se convertit en el darrers anys en un impor-
tant atractiu turístic del municipi.
Les parades s'instal�len a la plaça de l'església,
a la plaça del Fossar i pels carrers dels voltants.
Entre les mercaderies, a més d'alguns animals,
hi ha fruites, verdures, formatges, sabates, roba i
productes diversos d'artesania. Durant el mer-
cat, com mana la tradició, els bars del poble
s'omplen de gent per berenar degustant algun
plat de cuina popular com ara el frit.
El Mercat de Sineu
EXEMPLAR
GRATUïT
Illa de Mallorca, 1 Febrer 2010
Núm. 1/10Núm. 1/10Núm. 1/10Núm. 1/10
R e p o r t a t g eR e p o r t a t g eR e p o r t a t g eR e p o r t a t g e Pàgina 2
Des del 14 d’octubre i fins al 20 de gener
es va poder visitar a l’Estació Intermodal
de Palma l’exposició titulada “El tren a
Mallorca. Història d’un retrobament”,
comissariada per Joan Avellaneda, de
l’empresa IRU, i inaugurada pel conseller
de Mobilitat del Govern de les Illes Bale-
ars, Gabriel Vicenç, que va destacar el
fet que el tren, a l’illa, lliga la història amb
el futur.
La mostra fa un recorregut per la història
del ferrocarril a la nostra illa, amb suport
audiovisual, divers material ferroviari (vies,
indumentàries, rellotges…), plafons expli-
catius i un esperit didàctic que preval per
sobre de tot. “Hem intentat que cadascú
pugui fer la visita que més li convingui en
funció dels seus interessos i del temps de
què disposi”, afirma Avellaneda. El comis-
sari de l’exposició ha pres com a referèn-
cia el llibre El ferrocarril a Mallorca. La via
del progrés, de Nicolau S. Cañellas, editat
Licitació per electrificar la xarxa entre Son Rullan i
l’Estació d’Enllaç
El mes de gener es va aprovar la licitació de les
obres d’electrificació de la xarxa entre les estaci-
ons de Son Rullan, a Palma i l’estació d’Enllaç, a
Inca. S’ha de recordar que el projecte en qüestió
es divideix en dues fases: D’una banda, la primera
fase, amb inici l’octubre de 2009 i un import de
3.769.582 euros, es refereix a Palma-Son Rullan. La
segona fase, que comprèn l’electrificació de Son
Rullan a l’estació d’Enllaç, ascendeix a 13.136.547
euros. El pressupost total per a l’electrificació de la
línia Palma-Inca Enllaç amb les subestacions elèc-
triques corresponents és de 30 milions d’euros.
Amb aquesta obra es prepara la xarxa per a les
noves unitats elèctriques, que seran més ràpides i
més ecològiques que les actuals. SFM disposa de
83,5 km de vies, i el tram a electrificar -el de major
densitat i concentració de trànsit- és de 33 km. Per
no alterar el funcionament normal dels trens ni
perjudicar els passatgers, les obres s’executaran en
horari nocturn.
Pagament als afectats per expropiacions
Entre el 4 de novembre i el 3 de desembre de 2009
va tenir lloc el procés de pagament als afectats
per les expropiacions per a les obres del tren de
Llevant. Els 765 expropiats ja han cobrat les indem-
nitzacions. La xifra total a indemnitzar és de
4.317.975 euros, dels quals s'ha abonat, provisional-
ment, el 70%. Els veïnats dels quatre pobles afec-
tats són Manacor, Sant Llorenç, Son Servera i Artà,
que han comptat amb l'assessorament dels tèc-
nics d’SFM, que els varen explicar el procés de
tramitació de les expropiacions.
Aquest procés marca una passa endavant en el
projecte de reobertura de l'emblemàtica línia de
tren, respectant el traçat de la línia original inaugu-
rada el 1921. Alhora, la reobertura manté les anti-
gues estacions que tenen un gran valor patrimoni-
al. Es preveu que les obres, que suposaran 30 km
de via electrificada, estiguin llestes el febrer del
2012, amb una inversió total de 110 milions d'euros.
Doble via entre l’estació d’Enllaç i Inca
Des del dia 3 d'octubre el tram de línia entre l'esta-
ció d’Enllaç i l'estació d'Inca disposarà de doble
via. Aquesta obra suposa una important millora per
al trànsit ferroviari de tota la xarxa, ja que, li propor-
cionarà agilitat, més seguretat i així mateix evitarà
retards que es podien produir per la concentració
de combois ascendents i descendents de les línies
Sa Pobla i Manacor, que havien d'esperar per
passar el coll de botella que suposava una sola via
fins a Inca.
N o t í c i e s b r e u s ...N o t í c i e s b r e u s ...N o t í c i e s b r e u s ...N o t í c i e s b r e u s ...
‘El tren a Mallorca. Història d’un retrobament’, ‘El tren a Mallorca. Història d’un retrobament’, ‘El tren a Mallorca. Història d’un retrobament’, ‘El tren a Mallorca. Història d’un retrobament’,
a l’Estació Intermodal de Palma a l’Estació Intermodal de Palma a l’Estació Intermodal de Palma a l’Estació Intermodal de Palma
per Documenta Balear. Cañellas també
va assistir a la inauguració.
Joan Avellaneda, que destaca la
col�laboració de l’Associació d’Amics del
Ferrocarril de Balears, de Ferrocaib i de
Ferrocarril de Sóller, subratlla també que
“en el seu conjunt la història del tren a
Mallorca ha estat molt brillant; és
d’esperar que de cada vegada sigui una
alternativa més consolidada pel que fa al
transport de l’illa”. En aquest sentit, un dels
plafons de la mostra deixa constància
que en el moment de màxima extensió
(1931) la xarxa de trens de Mallorca tenia
250 km de vies, 40 estacions, 17 túnels i 17
viaductes.
L’exposició ja té nous destins programats,
ja que està previst que els propers mesos
s’instal�li a Manacor, en primer terme, i
després a la població catalana de Vilano-
va i la Geltrú.
Fill de Leopold II de Toscana i de Maria Antò-
nia de Napols Sicília, va passar la infantesa a
Florència i després va viure a distints llocs de
l'Imperi austríac. L'any 1867, d'incògnit, va
visitar per primer pic Mallorca i va començar
a escriure la seva gran obra, Die Balearen,
vertadera enciclopèdia de les illes del segle
XIX, que engloba una gran quantitat de te-
mes i dades de les Illes Balears. Va retornar a
l’Illa el 1871 i va adquirir la seva primera pos-
sessió, la de Miramar, a Valldemossa, on va
residir llargues temporades, que alternava
amb viatges per la Mediterrània. Durant els
següents anys, va comprar nombroses posses-
sions per la Serra de Tramuntana, i més con-
cretament per la costa de Valldemossa i De-
ià. Es va incorporar a la vida cultural illenca,
on va tenir gran popularitat per la seva vida
excèntrica. Va destacar per la seva produc-
ció literària i històrica. La possessió de Son
Marroig, a Deià, acull el Museu Arxiduc Lluís
Pàgina 3
P e r s o n a t g eP e r s o n a t g eP e r s o n a t g eP e r s o n a t g e L’Arxiduc Lluís Salvador (1847-1915)
Finca Es Guinyent Oli Solivellas
Des d’un privilegiat enclavament, molt a prop de la
mar Mediterrània i de la Serra de Tramuntana, la
família Solivellas recull i elabora els seus olis extra
verges a la finca Es Guinyent. La suau brisa de la
mar ventila les oliveres i tempera el seu fruit davant
les caloroses nits d’estiu. Les pluges i els vents de la
Serra de Tramuntana, així com la lluminositat de
l’assolellat clima de Mallorca, equilibren l’oli en tota
la intensitat i el gust.
Varietats
Arbequina, picual, hojiblanca i picuda: varietats
òptimes per aconseguir olis de la màxima qualitat.
Les seves característiques i propietats permeten
complexos i equilibrats coupages. Les oliveres estan
en un terreny pla i fàcil de treballar, de sòl calcari
al nivell de la mar. El sistema de cultiu s’ajusta a la
normativa de la Producció Integral, respectant així
la flora i la fauna de l’entorn.
ARRÒS BRUT
Ingredients (per a 4 persones):
Carn trossejada (de pollastre, conill, porc…)
Esclata-sangs i caragols
Verdures (mongetes tendres, pèsols, pebre vermell, carxofes…).
Tomàtiga crua triturada. Ceba, all
Arròs (un tassonet per persona)
Pebre vermell en pols
Aigua i sal
Preparació:
En primer lloc, trossejam i dauram la carn. Després
la llevam del foc i sofregim la tomàtiga triturada i la
ceba; hi afegim la carn i les verdures. Després, hi
incorporam aigua i el pebre vermell en pols i dei-
xam que cobreixi la carn i que vagi coent un quart
d’hora, aproximadament. A continuació, ho cuina-
rem tot fins que la carn i les verdures estiguin cuites.
L’últim que hi incorporarem serà l’arròs, que deixa-
rem cuinar (uns deu minuts) fins a obtenir el punt de
cocció que vulguem, però tenint en compte que
sempre ha de quedar brou.
BON PROFIT
GRAN GOURMET
Salvador. Son Marroig, igual que la veïna pos-
sessió de Miramar, en el terme de Valldemos-
sa, és una de les propietats que l’Arxiduc va
comprar després d'enamorar-se dels paisat-
ges de la costa nord de Mallorca.
L'autor de l'obra Die Balearen va reformar
l'antiga casa conservant la torre fortificada
del segle XVI i realitzant ampliacions d'estil
italià. També va edificar en un extrem del
jardí un petit temple neoclàssic de marbre de
Carrara, des d'on es domina la punta de Sa
Foradada i en dies molt clars es pot arribar a
veure l’illa de Sa Dragonera.
A la mort de l’Arxiduc, la propietat de la finca
va passar al seu secretari, el mallorquí Antoni
Vives, i el 1928 es va instal�lar l'actual museu,
que recull objectes i records de Lluís Salvador,
una col�lecció de ceràmica i una de pintura
mallorquina del segle XIX.
Era un horabaixa de primavera, només s’es-
coltava una brisa que besava dolçament la
copa dels arbres al pas del tren camí de
Manacor des de Palma. El cant del ocells
acompanyava aquell entorn. Com tots els
horabaixes, quan feia aquell viatge em solia
quedar adormit, pensant en el futur esplen-
dorós que m’esperava, professionalment i
també a l’àmbit personal...
S’acostava l’hora de la primera aturada, a
Son Fuster; allà puja un individu amb as-
pecte de gentleman, du un vestit molt ele-gant de color gris, unes ulleres de sol d’a-
vantguarda i un capell; em demana en un
correcte castellà si pot seure al meu cos-
tat. Em comença a fer preguntes sobre la
meva vida, cosa que em desperta del meu
estat de semiinconsciència. Així vam esta-
blir una conversa que de cada vegada em
generava més interès, no pel que pogués dir
jo, sinó pel que comentava el meu interlocu-
tor. El cert és que el seu rostre m’era fa-
miliar, però no encertava a saber de qui es
tractava realment, i tampoc no li volia de-
manar directament.
Em parla que a la seva Anglaterra natal el
tren és font de moltes històries humanes
de gran càrrega, d’històries d’amor que
s’hi han forjat (per un moment, vaig pen-
sar si m’estava tirant els trastos, cosa que
FEBRER
La vostra colLa vostra colLa vostra colLa vostra col----laboraciólaboraciólaboraciólaboració
A través d’una senzilla adreça de correu electrònic, atottren@terra.es, podeu fer-nos arribar els vostres relats sobre
històries, reals o fictícies, que tenguin el tren com a protagonista. El nombre màxim de paraules serà de 400. Es
demana que no hi hagi expressions o paraules fora de to.
Direcció i Redacció : Toni Traveria Maquetació i Disseny: Manuel Manzanaro Impremta Gràfiques Muntaner SL
DiaDiaDiaDia
PALMAPALMAPALMAPALMA
Un home grant i enigmàtic
PETRAPETRAPETRAPETRA
MANACORMANACORMANACORMANACOR
TEATRE El vestit nou de l’emperador
Companyia infantil Varetes
Teatre de Manacor. Hora 18.30
CONCERT Jaume Tugores
Teatre del Mar. Hora: 21.00
R e l a t c u r tR e l a t c u r tR e l a t c u r tR e l a t c u r t Festes i actes culturalsFestes i actes culturalsFestes i actes culturalsFestes i actes culturals
A G E N D A
SA POBLASA POBLASA POBLASA POBLA
CINEMA d’ESTRENA
Sa Congregació - Espai Jove -
Hora: 18.00
7777
7777
SA RUA
Concentració carrer del Molins Hora: 16. 30
13131313
SA POBLASA POBLASA POBLASA POBLA
TEATRE El vol de Calàndria
Sa Congregació - Espai Jove -
Hora: 18.00
14141414
6666
CONCERT Orquestra Simfònica de Balears
Auditòrium de Palma. Hora: 20.30 4444
TEATRE La famÍlia Sans
El Teatre Sans celebra els seus 25 anys amb la reestrena d’aquesta obra.
Teatre Sans. Hora: 20.30
4444
vaig descartar quan em va mostrar una
fotografia de la seva bella esposa).
Quan ja ens acostàvem al punt de destí,
a Manacor, em pregunta en veu molt bai-
xa:
-És aquí on viu el gran Rafa Nadal, no és
vera? Jo som un gran aficionat al tennis,
quan la meva professió m’ho permet.
Jo li responc que, efectivament, és així:
a Manacor hi viu en Rafa Nadal. Alesho-
res, em dóna un sobre i em diu que és un
regal que em fa, però que no el puc obrir
fins arribar a ca meva. Com que som ho-
me de paraula, així ho faré. Abans, òbvia-
ment, ens acomiadam i em diu que ha
estat un plaer compartir aquell viatge
amb mi.
-El plaer ha estat meu – li responc.
En arribar a ca nostra, tot just un quart
d’hora després del comiat, obri el sobre
que m’havia donat el meu company de
viatge i (gran sorpresa!), veig que són
dues entrades per anar a veure la darre-
ra pel·lícula de Hugh Grant. Ara ho en-
tenc, darrere d’aquelles ulleres de sol i
aquell barret, s’hi amagava el gran prota-
gonista de pel·lícules com Cuatro bodas y un funeral. No m’ho acab de creure, però és tan cert com vos ho he contat.
ARTÀARTÀARTÀARTÀ
BALLET La Bella Dorment
Ballet de Moscou
Teatre d’Artà Hora: 20.00
12121212