l'Estat), es va

iniciar el procés

del tancament

de les línies fer-

roviàries amb

Santanyí a cau-

sa de les obres

de l'aeroport. El

1965 tancarien la del Port de Palma; el 1967 la

de Felanitx i així successivament fins que les

altres també quedarien només com a projectes

inacabables.

El 1968 EFA va deixar la direcció del ferrocarril a

mans de FEVE (Ferrocarrils de Via Estreta). El

1977 es va suspendre la via Inca-Manacor-Artà.

El 1981 es van renovar les vies de Palma-Inca i a

continuació es van suprimir els carrils d'Inca-Sa

Pobla.

Passats uns llargs anys, es va tornar a pensar a

unir i allargar les línies del tren de Palma-Inca,

unint primer Inca amb Sa Pobla, motiu d’una

gran festa d’inauguració el 6 de gener de 2001

(continuarà).

Reportatge: Reportatge: Reportatge: Reportatge: ‘‘‘‘El tren a Mallorca. Història d’un retrobament’,

a l’Estació Intermodal de Palma.

Personatge: Personatge: Personatge: Personatge: L’Arxiduc Lluís Salvador (1847-1915).

Gran Gourmet: Gran Gourmet: Gran Gourmet: Gran Gourmet: Finca Es Guinyent — Oli Solivellas.

Bon Profit: Bon Profit: Bon Profit: Bon Profit: Arròs brut.

CONTINGUTS:

Història del tren a MallorcaHistòria del tren a MallorcaHistòria del tren a MallorcaHistòria del tren a Mallorca

E l s o r í g e n s

El 24 de febrer de 1875 la primera locomotora

unia Palma amb Inca (uns 30 quilòmetres) amb

només uns quants vagons plens dels que serien

els primers viatgers. Va ser tot un èxit. A poc a

poc es va començar a unir els pobles de les

rodalies amb el tren. La línia era Palma-Consell-

Binissalem-Lloseta- Inca. Alaró va quedar fora,

perquè els enginyers no van poder fer passar el

tren pel mig del poble.

El 1880 es constituïa la Societat del Ferrocarril

d'Alaró i el 22 de maig de 1881 es va inaugurar

la nova estació del tren a la població, que

s’unia així a la línia de Palma-Inca. Posterior-

ment, es van començar a planificar les noves

vies que anirien de Palma a Santanyí, Mana-

cor, Artà, Sa Pobla o a Alcúdia, on es van ha-

ver d’aturar les obres en trobar-se les restes de

la ciutat romana de Pollentia (que va ser, sota

aquesta denominació, la capital balear de

l'Imperi Romà)a mitjan segle XX.

El 1964 després de l'arribada de la nova direc-

ció que gestionaria el ferrocarril de Mallorca

per part d'EFA (Explotació de Ferrocarrils de

RUTES DE MALLORCARUTES DE MALLORCARUTES DE MALLORCARUTES DE MALLORCA

Sineu celebra

cada dimecres

al matí el seu

mercat setma-

nal. Instaurat

l'any 1306 pel rei

Jaume II, ha es-

tat històricament un dels més importants que

es celebren a l'illa. Sineu i els altres pobles de la

comarca del Pla de Mallorca s'han dedicat

tradicionalment a l'agricultura i a la ramaderia

i aquest mercat ha estat al llarg del temps el

principal punt d'intercanvi comercial de la

pagesia mallorquina. Tot i que actualment ha

perdut bona part del seu caràcter pagès i ja

són pocs els animals que s'hi poden veure, el

mercat de Sineu continua essent el principal

lloc de trobada de la gent de la comarca, ha-

vent-se convertit en el darrers anys en un impor-

tant atractiu turístic del municipi.

Les parades s'instal�len a la plaça de l'església,

a la plaça del Fossar i pels carrers dels voltants.

Entre les mercaderies, a més d'alguns animals,

hi ha fruites, verdures, formatges, sabates, roba i

productes diversos d'artesania. Durant el mer-

cat, com mana la tradició, els bars del poble

s'omplen de gent per berenar degustant algun

plat de cuina popular com ara el frit.

El Mercat de Sineu

EXEMPLAR

GRATUïT

Illa de Mallorca, 1 Febrer 2010

Núm. 1/10Núm. 1/10Núm. 1/10Núm. 1/10

R e p o r t a t g eR e p o r t a t g eR e p o r t a t g eR e p o r t a t g e Pàgina 2

Des del 14 d’octubre i fins al 20 de gener

es va poder visitar a l’Estació Intermodal

de Palma l’exposició titulada “El tren a

Mallorca. Història d’un retrobament”,

comissariada per Joan Avellaneda, de

l’empresa IRU, i inaugurada pel conseller

de Mobilitat del Govern de les Illes Bale-

ars, Gabriel Vicenç, que va destacar el

fet que el tren, a l’illa, lliga la història amb

el futur.

La mostra fa un recorregut per la història

del ferrocarril a la nostra illa, amb suport

audiovisual, divers material ferroviari (vies,

indumentàries, rellotges…), plafons expli-

catius i un esperit didàctic que preval per

sobre de tot. “Hem intentat que cadascú

pugui fer la visita que més li convingui en

funció dels seus interessos i del temps de

què disposi”, afirma Avellaneda. El comis-

sari de l’exposició ha pres com a referèn-

cia el llibre El ferrocarril a Mallorca. La via

del progrés, de Nicolau S. Cañellas, editat

Licitació per electrificar la xarxa entre Son Rullan i

l’Estació d’Enllaç

El mes de gener es va aprovar la licitació de les

obres d’electrificació de la xarxa entre les estaci-

ons de Son Rullan, a Palma i l’estació d’Enllaç, a

Inca. S’ha de recordar que el projecte en qüestió

es divideix en dues fases: D’una banda, la primera

fase, amb inici l’octubre de 2009 i un import de

3.769.582 euros, es refereix a Palma-Son Rullan. La

segona fase, que comprèn l’electrificació de Son

Rullan a l’estació d’Enllaç, ascendeix a 13.136.547

euros. El pressupost total per a l’electrificació de la

línia Palma-Inca Enllaç amb les subestacions elèc-

triques corresponents és de 30 milions d’euros.

Amb aquesta obra es prepara la xarxa per a les

noves unitats elèctriques, que seran més ràpides i

més ecològiques que les actuals. SFM disposa de

83,5 km de vies, i el tram a electrificar -el de major

densitat i concentració de trànsit- és de 33 km. Per

no alterar el funcionament normal dels trens ni

perjudicar els passatgers, les obres s’executaran en

horari nocturn.

Pagament als afectats per expropiacions

Entre el 4 de novembre i el 3 de desembre de 2009

va tenir lloc el procés de pagament als afectats

per les expropiacions per a les obres del tren de

Llevant. Els 765 expropiats ja han cobrat les indem-

nitzacions. La xifra total a indemnitzar és de

4.317.975 euros, dels quals s'ha abonat, provisional-

ment, el 70%. Els veïnats dels quatre pobles afec-

tats són Manacor, Sant Llorenç, Son Servera i Artà,

que han comptat amb l'assessorament dels tèc-

nics d’SFM, que els varen explicar el procés de

tramitació de les expropiacions.

Aquest procés marca una passa endavant en el

projecte de reobertura de l'emblemàtica línia de

tren, respectant el traçat de la línia original inaugu-

rada el 1921. Alhora, la reobertura manté les anti-

gues estacions que tenen un gran valor patrimoni-

al. Es preveu que les obres, que suposaran 30 km

de via electrificada, estiguin llestes el febrer del

2012, amb una inversió total de 110 milions d'euros.

Doble via entre l’estació d’Enllaç i Inca

Des del dia 3 d'octubre el tram de línia entre l'esta-

ció d’Enllaç i l'estació d'Inca disposarà de doble

via. Aquesta obra suposa una important millora per

al trànsit ferroviari de tota la xarxa, ja que, li propor-

cionarà agilitat, més seguretat i així mateix evitarà

retards que es podien produir per la concentració

de combois ascendents i descendents de les línies

Sa Pobla i Manacor, que havien d'esperar per

passar el coll de botella que suposava una sola via

fins a Inca.

N o t í c i e s b r e u s ...N o t í c i e s b r e u s ...N o t í c i e s b r e u s ...N o t í c i e s b r e u s ...

‘El tren a Mallorca. Història d’un retrobament’, ‘El tren a Mallorca. Història d’un retrobament’, ‘El tren a Mallorca. Història d’un retrobament’, ‘El tren a Mallorca. Història d’un retrobament’,

a l’Estació Intermodal de Palma a l’Estació Intermodal de Palma a l’Estació Intermodal de Palma a l’Estació Intermodal de Palma

per Documenta Balear. Cañellas també

va assistir a la inauguració.

Joan Avellaneda, que destaca la

col�laboració de l’Associació d’Amics del

Ferrocarril de Balears, de Ferrocaib i de

Ferrocarril de Sóller, subratlla també que

“en el seu conjunt la història del tren a

Mallorca ha estat molt brillant; és

d’esperar que de cada vegada sigui una

alternativa més consolidada pel que fa al

transport de l’illa”. En aquest sentit, un dels

plafons de la mostra deixa constància

que en el moment de màxima extensió

(1931) la xarxa de trens de Mallorca tenia

250 km de vies, 40 estacions, 17 túnels i 17

viaductes.

L’exposició ja té nous destins programats,

ja que està previst que els propers mesos

s’instal�li a Manacor, en primer terme, i

després a la població catalana de Vilano-

va i la Geltrú.

Fill de Leopold II de Toscana i de Maria Antò-

nia de Napols Sicília, va passar la infantesa a

Florència i després va viure a distints llocs de

l'Imperi austríac. L'any 1867, d'incògnit, va

visitar per primer pic Mallorca i va començar

a escriure la seva gran obra, Die Balearen,

vertadera enciclopèdia de les illes del segle

XIX, que engloba una gran quantitat de te-

mes i dades de les Illes Balears. Va retornar a

l’Illa el 1871 i va adquirir la seva primera pos-

sessió, la de Miramar, a Valldemossa, on va

residir llargues temporades, que alternava

amb viatges per la Mediterrània. Durant els

següents anys, va comprar nombroses posses-

sions per la Serra de Tramuntana, i més con-

cretament per la costa de Valldemossa i De-

ià. Es va incorporar a la vida cultural illenca,

on va tenir gran popularitat per la seva vida

excèntrica. Va destacar per la seva produc-

ció literària i històrica. La possessió de Son

Marroig, a Deià, acull el Museu Arxiduc Lluís

Pàgina 3

P e r s o n a t g eP e r s o n a t g eP e r s o n a t g eP e r s o n a t g e L’Arxiduc Lluís Salvador (1847-1915)

Finca Es Guinyent Oli Solivellas

Des d’un privilegiat enclavament, molt a prop de la

mar Mediterrània i de la Serra de Tramuntana, la

família Solivellas recull i elabora els seus olis extra

verges a la finca Es Guinyent. La suau brisa de la

mar ventila les oliveres i tempera el seu fruit davant

les caloroses nits d’estiu. Les pluges i els vents de la

Serra de Tramuntana, així com la lluminositat de

l’assolellat clima de Mallorca, equilibren l’oli en tota

la intensitat i el gust.

Varietats

Arbequina, picual, hojiblanca i picuda: varietats

òptimes per aconseguir olis de la màxima qualitat.

Les seves característiques i propietats permeten

complexos i equilibrats coupages. Les oliveres estan

en un terreny pla i fàcil de treballar, de sòl calcari

al nivell de la mar. El sistema de cultiu s’ajusta a la

normativa de la Producció Integral, respectant així

la flora i la fauna de l’entorn.

ARRÒS BRUT

Ingredients (per a 4 persones):

Carn trossejada (de pollastre, conill, porc…)

Esclata-sangs i caragols

Verdures (mongetes tendres, pèsols, pebre vermell, carxofes…).

Tomàtiga crua triturada. Ceba, all

Arròs (un tassonet per persona)

Pebre vermell en pols

Aigua i sal

Preparació:

En primer lloc, trossejam i dauram la carn. Després

la llevam del foc i sofregim la tomàtiga triturada i la

ceba; hi afegim la carn i les verdures. Després, hi

incorporam aigua i el pebre vermell en pols i dei-

xam que cobreixi la carn i que vagi coent un quart

d’hora, aproximadament. A continuació, ho cuina-

rem tot fins que la carn i les verdures estiguin cuites.

L’últim que hi incorporarem serà l’arròs, que deixa-

rem cuinar (uns deu minuts) fins a obtenir el punt de

cocció que vulguem, però tenint en compte que

sempre ha de quedar brou.

BON PROFIT

GRAN GOURMET

Salvador. Son Marroig, igual que la veïna pos-

sessió de Miramar, en el terme de Valldemos-

sa, és una de les propietats que l’Arxiduc va

comprar després d'enamorar-se dels paisat-

ges de la costa nord de Mallorca.

L'autor de l'obra Die Balearen va reformar

l'antiga casa conservant la torre fortificada

del segle XVI i realitzant ampliacions d'estil

italià. També va edificar en un extrem del

jardí un petit temple neoclàssic de marbre de

Carrara, des d'on es domina la punta de Sa

Foradada i en dies molt clars es pot arribar a

veure l’illa de Sa Dragonera.

A la mort de l’Arxiduc, la propietat de la finca

va passar al seu secretari, el mallorquí Antoni

Vives, i el 1928 es va instal�lar l'actual museu,

que recull objectes i records de Lluís Salvador,

una col�lecció de ceràmica i una de pintura

mallorquina del segle XIX.

Era un horabaixa de primavera, només s’es-

coltava una brisa que besava dolçament la

copa dels arbres al pas del tren camí de

Manacor des de Palma. El cant del ocells

acompanyava aquell entorn. Com tots els

horabaixes, quan feia aquell viatge em solia

quedar adormit, pensant en el futur esplen-

dorós que m’esperava, professionalment i

també a l’àmbit personal...

S’acostava l’hora de la primera aturada, a

Son Fuster; allà puja un individu amb as-

pecte de gentleman, du un vestit molt ele-gant de color gris, unes ulleres de sol d’a-

vantguarda i un capell; em demana en un

correcte castellà si pot seure al meu cos-

tat. Em comença a fer preguntes sobre la

meva vida, cosa que em desperta del meu

estat de semiinconsciència. Així vam esta-

blir una conversa que de cada vegada em

generava més interès, no pel que pogués dir

jo, sinó pel que comentava el meu interlocu-

tor. El cert és que el seu rostre m’era fa-

miliar, però no encertava a saber de qui es

tractava realment, i tampoc no li volia de-

manar directament.

Em parla que a la seva Anglaterra natal el

tren és font de moltes històries humanes

de gran càrrega, d’històries d’amor que

s’hi han forjat (per un moment, vaig pen-

sar si m’estava tirant els trastos, cosa que

FEBRER

La vostra colLa vostra colLa vostra colLa vostra col----laboraciólaboraciólaboraciólaboració

A través d’una senzilla adreça de correu electrònic, atottren@terra.es, podeu fer-nos arribar els vostres relats sobre

històries, reals o fictícies, que tenguin el tren com a protagonista. El nombre màxim de paraules serà de 400. Es

demana que no hi hagi expressions o paraules fora de to.

Direcció i Redacció : Toni Traveria Maquetació i Disseny: Manuel Manzanaro Impremta Gràfiques Muntaner SL

DiaDiaDiaDia

PALMAPALMAPALMAPALMA

Un home grant i enigmàtic

PETRAPETRAPETRAPETRA

MANACORMANACORMANACORMANACOR

TEATRE El vestit nou de l’emperador

Companyia infantil Varetes

Teatre de Manacor. Hora 18.30

CONCERT Jaume Tugores

Teatre del Mar. Hora: 21.00

R e l a t c u r tR e l a t c u r tR e l a t c u r tR e l a t c u r t Festes i actes culturalsFestes i actes culturalsFestes i actes culturalsFestes i actes culturals

A G E N D A

SA POBLASA POBLASA POBLASA POBLA

CINEMA d’ESTRENA

Sa Congregació - Espai Jove -

Hora: 18.00

7777

7777

SA RUA

Concentració carrer del Molins Hora: 16. 30

13131313

SA POBLASA POBLASA POBLASA POBLA

TEATRE El vol de Calàndria

Sa Congregació - Espai Jove -

Hora: 18.00

14141414

6666

CONCERT Orquestra Simfònica de Balears

Auditòrium de Palma. Hora: 20.30 4444

TEATRE La famÍlia Sans

El Teatre Sans celebra els seus 25 anys amb la reestrena d’aquesta obra.

Teatre Sans. Hora: 20.30

4444

vaig descartar quan em va mostrar una

fotografia de la seva bella esposa).

Quan ja ens acostàvem al punt de destí,

a Manacor, em pregunta en veu molt bai-

xa:

-És aquí on viu el gran Rafa Nadal, no és

vera? Jo som un gran aficionat al tennis,

quan la meva professió m’ho permet.

Jo li responc que, efectivament, és així:

a Manacor hi viu en Rafa Nadal. Alesho-

res, em dóna un sobre i em diu que és un

regal que em fa, però que no el puc obrir

fins arribar a ca meva. Com que som ho-

me de paraula, així ho faré. Abans, òbvia-

ment, ens acomiadam i em diu que ha

estat un plaer compartir aquell viatge

amb mi.

-El plaer ha estat meu – li responc.

En arribar a ca nostra, tot just un quart

d’hora després del comiat, obri el sobre

que m’havia donat el meu company de

viatge i (gran sorpresa!), veig que són

dues entrades per anar a veure la darre-

ra pel·lícula de Hugh Grant. Ara ho en-

tenc, darrere d’aquelles ulleres de sol i

aquell barret, s’hi amagava el gran prota-

gonista de pel·lícules com Cuatro bodas y un funeral. No m’ho acab de creure, però és tan cert com vos ho he contat.

ARTÀARTÀARTÀARTÀ

BALLET La Bella Dorment

Ballet de Moscou

Teatre d’Artà Hora: 20.00

12121212