Resultats sintètics: Barcelona: ciutat, àrea metropolitana ... · de Barcelona, treball realment...

Resultats sintètics:Barcelona: ciutat, àrea metropolitana, regió metropolitana, província

L’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2011 (ECVHP 2011) és una operació estadística realitza-da per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). El treball de camp s’ha dut a terme entre juliol del 2011 i gener del 2012 a 4.235 llars i l’equip responsable ha estat el següent:

Direcció: Joan Trullén

Coordinació: Sergio Porcel i Marta Fernández

Equip tecnicometodològic: Lara Navarro-Varas, Maria Costa, Maria Gifré i Olatz Ribera

Equip estadístic: Manel Pons i Alicia Sánchez

Coordinació de treball de camp: Jorge Cátedra

Tècnics de treball de camp: Andrea Delgado i Albert Cónsola

Empresa de treball de camp: Institut Opinòmetre

Comissió Acadèmica:

Lluís Flaquer - Universitat Autònoma de Barcelona

Màrius Domínguez - Universitat de Barcelona

Sebastià Sarasa - Universitat Pompeu Fabra

Joan Trullén - Universitat Autònoma de Barcelona

Comissió de seguiment:

Institut d’Estadística de CatalunyaMarta MasatsClara TorrasCecília Ruiz

Diputació de Barcelona

Xavier BonetaRamon Arbós

Àrea Metropolitana de Barcelona

Montserrat OteroJosep Lluís Haro

Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Marta FernándezSergio PorcelLara Navarro-Varas

En l’elaboració d’aquest volum de resultats sintètics hi han participat:

Coordinació: Sergio Porcel

Elaboració de les taules: Alicia Sánchez i Núria Ruiz

Comprovació de dades: Lara Navarro-Varas, Maria Costa i Albert Cónsola

Coordinació de la publicació: Carme Cuartielles

Correcció lingüística: Marta Guspí

Edició a càrrec de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB)

Campus de Bellatera Universitat Autònoma de Barcelona08193 Cerdanyola del Vallès

www.iermb.uab.cat

ISBN: 978-84-92940-11-0

Barcelona, octubre de 2012

3L’ENQUESTA DE CONDICIONS DE VIDA I HÀBITS DE LA POBLACIÓ DE CATALUNYA, 2011RESULTATS SINTÈTICS: BARCELONA: CIUTAT, ÀREA METROPOLITANA, REGIÓ METROPOLITANA, PROVÍNCIA

Pròleg

L’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, que des de l’any 2005 està inclosa en el Pla estadístic de Catalunya, presenta en l’edició de 2011 un canvi estratègic fonamental: la seva adaptació metodològica i de continguts a les estadístiques sobre renda i condicions de vida publicades per la Unió Europea. Es tracta de disposar d’un conjunt molt ampli d’estadístiques a escala de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la província de Barcelo-na i els diferents àmbits territorials de Catalunya que permetin la comparació amb altres territoris de la Unió Europea.

Aquesta important novetat constitueix un salt qualitatiu que es fa a partir d’una trajectòria que s’inicia l’any 1985 en el si de l’Institut d’Estudis Metropolitans amb la publicació de l’anomenada Enquesta metropolitana 1986. Condicions de vida i hàbits de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona, treball realment pioner realitzat per un equip dirigit per Maria Jesús Izquierdo, Faustino Miguélez i Marina Subirats, per encàrrec de la Corporació Metropolitana de Barcelona. Des de l’enquesta de 1986 s’han realitzat amb periodicitat quinquennal successives edicions de l’Enquesta metropolitana. L’edició de 2006 és la primera realitzada conjuntament per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i abasta el conjunt de territoris de Catalunya.

L’edició de 2011 s’ha realitzat en un context econòmic i social dominat per la crisi econòmica que, des de 2008, incideix de manera molt intensa en la renda i en les condicions de vida de la població. Semblava, doncs, necessari impulsar aquesta estadística malgrat les greus dificultats financeres existents. Les quatre institucions patrocinadores –Idescat, IERMB, Àrea Metropolitana de Barcelona i Diputació de Barcelona– van signar un conveni de col·laboració per a la realització d’aquesta enquesta.

Es va constituir un equip de direcció acadèmica de l’enquesta compost per Màrius Domínguez (Universitat de Barcelona), Lluís Flaquer (UAB), Sebastià Sarasa (UPF) i Joan Trullén (UAB-IERMB), i una comissió de seguiment formada per experts i tècnics de les institucions patrocinadores i de l’IERMB. També es va comptar amb la col·laboració de l’INE.

Aquesta operació estadística ha estat realitzada per l’Idescat i l’IERMB sobre una mostra de 4.235 llars distribuïdes en els diferents territoris de Catalunya, amb un total de 8.000 individus de 16 anys i més entrevistats. El treball de camp ha estat realitzat per l’Institut Opinòmetre.

La decisió d’arrenglerar l’enquesta amb la metodologia i continguts de l’European Union Statistics on Income and Living Conditions (EU-SILC) ha anat acompanyada d’una altra decisió també fona-mental: mantenir allò que és essencial per garantir la comparabilitat amb les enquestes anteriors. En termes quantitatius dues terceres parts del qüestionari responen al contingut existent en les successives enquestes. Addicionalment el criteri de selecció ha tingut ben present l’existència en el qüestionari tradicional de diferents preguntes que ja disposaven d’altres enquestes sectorials i que, en conseqüència, eren més prescindibles.

Allí on hi ha un canvi metodològic important és en la unitat estadística que s’ha fet servir per deter-minar la mostra, que ha estat la llar i no l’individu, seguint les recomanacions d’Eurostat. Aquesta era una condició necessària per garantir-ne la comparabilitat amb les estadístiques europees.

D’aquesta manera s’ha tractat de fer compatible poder facilitar l’anàlisi cronològica incloent bona part de les preguntes tradicionals de l’enquesta i facilitar l’anàlisi comparada, adaptant el seu con-tingut i la metodologia estadística.

Per finalitzar aquest pròleg a la presentació dels resultats sintètics corresponents a Barcelona, l’Àrea Metropolitana i la província de Barcelona voldria agrair la dedicació i el treball de tots els que han participat en el que ha estat realment una obra col·lectiva: el personal de l’Idescat, els tècnics de la Diputació de Barcelona, de l’AMB i els enquestadors, i, un reconeixement especial, als inves-tigadors de la Comissió Acadèmica. També és necessari el reconeixement als milers de ciutadans enquestats que han respost a un qüestionari llarg i minuciós. Finalment crec que és de justícia assenyalar en un lloc especial el conjunt dels investigadors i tècnics de l’IERMB que, en unes molt difícils circumstàncies, han donat el millor de si perquè aquest projecte arribés a bon port.

Joan TrullénDirector de l’IERMB (2009-2012)

Índex

Nota metodològica...................................................................................................................................................... 9

0. Població de referència........................................................................................................................................... 280.1 Àmbit territorial de residència 0.2 Dimensió del municipi de residència0.3 Sexe0.4 Grups d’edat

1. Dades sociodemogràfiques................................................................................................................................... 311.1 Grau d’urbanització del municipi de residència1.2 Origen geogràfic1.3 Any d’arribada a Catalunya1.4 Origen geogràfic del pare1.5 Origen geogràfic de la mare1.6 Nombre de persones residents a la llar1.7 Tipus de llar1.8 Estat civil1.9 Situació de convivència amb la parella actual1.10 Nombre de fills/es tinguts/des per la població femenina

2. Habitatge i costos associats.................................................................................................................................. 412.1 Règim de tinença de l’habitatge principal2.2 Equipaments i espais de l’habitatge principal2.3 Problemes de l’habitatge principal2.4 Despesa total mensual mitjana de l’habitatge principal segons règim de tinença2.5 Despesa mensual de la llar per pagament de l’habitatge de propietat2.6 Despesa mensual de la llar per pagament de l’habitatge de lloguer2.7 Disponibilitat de segona residència2.8 Règim de tinença de la segona residència2.9 Localització de la segona residència

3. Mobilitat residencial.............................................................................................................................................. 493.1 Any d’arribada al municipi de residència actual3.2 Any d’arribada a l’habitatge actual3.3 Lloc de residència anterior a l’actual3.4 Motiu del darrer canvi d’habitatge3.5 Previsió de canvi d’habitatge els propers cinc anys3.6 Motiu principal pel qual es té previst canviar d’habitatge

4. Formació............................................................................................................................................................... 564.1 Nivell d’estudis acabats4.2 Nivell d’estudis en curs4.3 Formació no reglada durant l’últim mes

5. Treball i activitat.................................................................................................................................................... 595.1 Relació amb l’activitat5.2 Relació amb l’activitat segons edat5.3 Taxes d’activitat, d’ocupació i d’atur

5.4 Taxes d’activitat, d’ocupació i d’atur (població masculina)5.5 Taxes d’activitat, d’ocupació i d’atur (població femenina)5.6 Taxes d’activitat, d’ocupació i d’atur segons edat5.7 Relació amb l’activitat de tots els/les membres de la llar5.8 Situació de treball5.9 Nombre de treballadors/es de l’establiment on treballa5.10 Categoria socioprofessional5.11 Relació contractual amb l’empresa5.12 Relació contractual amb l’empresa (població masculina)5.13 Relació contractual amb l’empresa (població femenina)5.14 Relació contractual amb l’empresa segons edat5.15 Mitjana mensual d’ingressos nets per treball segons sexe5.16 Mitjana mensual d’ingressos nets per treball segons edat5.17 Mitjana mensual d’ingressos nets per treball segons categoria socioprofessional5.18 Principal motiu pel qual va quedar sense feina segons sexe5.19 Principal motiu pel qual va quedar sense feina segons edat5.20 Nombre de mesos que fa que busca feina segons sexe5.21 Nombre de mesos que fa que busca feina segons edat5.22 Hores setmanals dedicades a les tasques de la llar5.23 Hores setmanals dedicades a les tasques de la llar (població masculina)5.24 Hores setmanals dedicades a les tasques de la llar (població femenina)5.25 Persona que organitza les tasques domèstiques i familiars a la llar

6. Renda.................................................................................................................................................................... 816.1 Nivell de renda anual neta de la llar6.2 Nivell de renda anual neta de la llar segons tipus de llar6.3 Nivell de renda anual neta per unitat de consum segons sexe6.4 Nivell de renda anual neta per unitat de consum segons edat6.5 Nivell de renda anual neta per unitat de consum segons relació amb l’activitat6.6 Renda anual neta mitjana per llar, persona i unitat de consum6.7 Renda anual neta mitjana per llar, persona i unitat de consum segons tipus de llar6.8 Renda anual neta mitjana per persona i unitat de consum segons sexe6.9 Renda anual neta mitjana per persona i unitat de consum segons edat6.10 Renda anual neta mitjana per persona i unitat de consum segons relació amb l’activitat6.11 Tipus d’ingrés principal6.12 Tipus d’ingrés principal (població masculina)6.13 Tipus d’ingrés principal (població femenina)6.14 Tipus d’ingrés principal segons edat6.15 Capacitat de la llar per arribar a final de mes6.16 Renda anual neta mitjana amb lloguer imputat per llar, persona i unitat de consum

7. Pobresa i cohesió social......................................................................................................................................... 937.1 Llindar de risc a la pobresa (valors il·lustratius)7.2 Llindar de risc a la pobresa segons tipus de llar (valors il·lustratius)7.3 Taxa de risc a la pobresa per territoris7.4 Taxa de risc a la pobresa7.5 Taxa de risc a la pobresa segons tipus de llar7.6 Taxa de risc a la pobresa segons sexe7.7 Taxa de risc a la pobresa segons edat7.8 Taxa de risc a la pobresa segons origen geogràfic7.9 Taxa de risc a la pobresa segons nivell d’estudis acabats

7.10 Taxa de risc a la pobresa segons relació amb l’activitat7.11 Taxa de risc a la pobresa abans/després de transferències socials7.12 Taxa de risc a la pobresa abans/després de transferències socials segons tipus de llar7.13 Taxa de risc a la pobresa abans/després de transferències socials segons sexe7.14 Taxa de risc a la pobresa abans/després de transferències socials segons edat7.15 Distribució de la població en risc de pobresa segons sexe7.16 Distribució de la població en risc de pobresa segons edat7.17 Tipus de privacions materials 7.18 Tipus de privacions materials segons tipus de llar7.19 Tipus de privacions materials segons sexe7.20 Tipus de privacions materials segons edat7.21 Tipus de privacions materials segons origen geogràfic7.22 Tipus de privacions materials segons nivell d’estudis acabats7.23 Tipus de privacions materials segons relació amb l’activitat7.24 Nombre de privacions materials7.25 Nombre de privacions materials segons tipus de llar7.26 Nombre de privacions materials segons sexe7.27 Nombre de privacions materials segons edat7.28 Nombre de privacions materials segons origen geogràfic7.29 Nombre de privacions materials segons nivell d’estudis acabats7.30 Nombre de privacions materials segons relació amb l’activitat7.31 Intensitat de treball a la llar7.32 Població en risc de pobresa o exclusió

8. Consum............................................................................................................................................................... 1188.1 Tipus d’establiment on compra habitualment els aliments frescos8.2 Tipus d’establiment on compra habitualment els aliments envasats8.3 Tipus d’establiment on compra habitualment el vestit i el calçat8.4 Possessió de béns de consum

9. Xarxa social i associacionisme............................................................................................................................. 1239.1 Freqüència amb què es va trobar amb familiars que no viuen a la llar durant les darreres quatre setmanes9.2 Freqüència amb què es va trobar amb amics/gues que no viuen a la llar durant les darreres quatre setmanes9.3 Possibilitat de demanar ajuda a algú que no viu la llar per fer front a diversos problemes (valoració mitjana)9.4 Persona/es que no viuen a la llar a qui acudeix prioritàriament en cas de malaltia (excloent el metge)9.5 Persona/es que no viuen a la llar a qui acudeix prioritàriament en cas de problemes personals i/o afectius9.6 Persona/es que no viuen a la llar a qui acudeix prioritàriament en cas de manca de recursos econòmics9.7 Persona/es que no viuen a la llar a qui acudeix prioritàriament en cas de recerca de feina9.8 Pertinença a associacions9.9 Pertinença a diferents entitats o associacions

10. Salut i autonomia personal................................................................................................................................. 13010.1 Valoració de l’estat de salut10.2 Valoració de l’estat de salut (població masculina)10.3 Valoració de l’estat de salut (població femenina)10.4 Valoració de l’estat de salut segons edat10.5 Dificultat per sortir al carrer10.6 Dificultat per baixar o pujar escales10.7 Dificultat per moure’s dins de casa10.8 Dificultat per vestir-se i rentar-se10.9 Persona de qui rep ajuda la població amb problemes de mobilitat (dificultats per sortir al carrer)

10.10 Persona de qui rep ajuda la població amb problemes de mobilitat (dificultats per baixar o pujar escales)10.11 Persona de qui rep ajuda la població amb problemes de mobilitat (dificultats per moure’s dins de casa)10.12 Persona de qui rep ajuda la població amb problemes de mobilitat (dificultats per vestir-se i rentar-se)

11. Percepció del territori........................................................................................................................................ 14111.1 Valoració mitjana de la qualitat dels serveis existents al barri o entorn proper11.2 Valoració mitjana sobre diversos aspectes del barri o entorn proper11.3 Aspecte més positiu de viure al barri o zona de residència11.4 Aspecte més negatiu de viure al barri o zona de residència11.5 Valoració de l’accessibilitat a botigues o altres punts de venda d’ús diari des del domicili11.6 Valoració de l’accessibilitat a botigues o comerços especialitzats des del domicili11.7 Valoració de l’accessibilitat a serveis de bancs des del domicili11.8 Valoració de l’accessibilitat a serveis postals des del domicili11.9 Valoració de l’accessibilitat a centres d’ensenyament obligatori des del domicili11.10 Valoració de l’accessibilitat a llars d’infants des del domicili11.11 Valoració de l’accessibilitat a parcs infantils des del domicili11.12 Valoració de l’accessibilitat a biblioteques públiques des del domicili11.13 Valoració de l’accessibilitat a equipaments esportius des del domicili11.14 Valoració de l’accessibilitat a equipaments d’oci i lleure des del domicili11.15 Valoració de l’accessibilitat a serveis socials bàsics des del domicili11.16 Valoració de l’accessibilitat a casals de gent gran des del domicili11.17 Valoració de l’accessibilitat a serveis sanitaris d’atenció primària (CAP) des del domicili

12. Ús del territori.................................................................................................................................................... 15812.1 Localització del lloc de treball12.2 Mitjà de transport utilitzat en els desplaçaments al treball12.3 Temps de desplaçament al treball (només l’anada)12.4 Localització de les activitats de lleure: cinemes12.5 Localització de les activitats de lleure: bars, discoteques o pubs12.6 Localització de les activitats de lleure: restaurants12.7 Localització de les activitats de lleure: teatres12.8 Localització de les activitats de lleure: museus o exposicions12.9 Lloc on els membres de la llar compren els aliments frescos12.10 Lloc on els membres de la llar compren els aliments envasats12.11 Lloc on els membres de la llar compren vestit i calçat12.12 Lloc on resideixen els/les familiars més importants amb què es va relacionar en les darreres quatre setmanes12.13 Lloc on resideixen els/les amics/gues més importants amb què es va relacionar en les darreres quatre setmanes

Nota metodològica

1. Antecedents

L’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2011 (ECVHP 2011) és la se-gona edició d’una operació d’estadística oficial integrada en la Llei del Pla estadístic de Catalunya 2011-2014 i desenvolupada en el DECRET 289/2011, de 8 de març, pel qual s’aprova el Programa anual d’actuació estadística per a l’any 2011. L’enquesta té una periodicitat quinquennal i recull principalment informació sobre la renda i la situació econòmica de les llars, així com sobre d’altres aspectes que permeten l’anàlisi de les dinàmiques socials i territorials a Catalunya. El projecte està impulsat i finançat per l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barce-lona, la Diputació de Barcelona i l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, que és qui duu a terme les tasques relacionades amb la direcció metodològica, el treball de camp, el tractament de dades i l’anàlisi de resultats.

L’ECVHP compta amb quatre edicions més d’estadística no oficial que comprenen el període 1985-2000. Aquesta etapa s’inicia l’any 1985 amb la denominada Enquesta Metropolitana. Condicions de vida i hàbits de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona que només cobreix la ciutat de Barcelona i els 26 municipis que integraven l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona. Amb el pas de les diferents edicions els territoris objecte d’estudi es van ampliant successivament. De l’àrea metropolitana de Barcelona de 1985, la mostra passa l’any 1990 a expandir-se al conjunt de comarques que conformen la Regió I de Catalunya (Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme). En l’edició de 1995, s’afegeixen les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf amb les quals s’arriba a tota la regió metropolitana de Barcelona. El 2000 s’hi afegeixen les comarques d’Osona, Bages i Berguedà i s’abasta tota la província. El 2006, s’inicia la segona etapa de l’enquesta, el període d’estadística oficial, i l’àmbit territorial arriba a la seva màxima expansió, tot englobant el conjunt del territori català, el qual s’ha mantingut a l’actual edició 2011.

Si bé —malgrat els canvis territorials— fins el 2006 l’enquesta havia conservat edició rere edició el disseny metodològic i gran part dels continguts del qüestionari per tal d’afavorir la construcció d’una sèrie històrica de dades, a la present edició (2011) s’ha optat per readaptar aquesta operació estadística al context actual, introduint una profunda revisió metodològica i també, però en menor grau, de continguts. Aquesta reformulació de l’enquesta ve justificada particularment per tres fets.

En primer lloc, per l’aprovació del Reglament (CE) Nº 1177/2003 del parlament europeu i del con-sell de 16 de juny de 2003, relatiu a les estadístiques comunitàries sobre la renda i les condicions de vida. La Comissió Europea, durant la dècada de 1990 i amb la voluntat de disposar d’informació socioeconòmica de les llars harmonitzada a tot l’àmbit europeu va crear el Panel de llars de la Unió Europea (PHOGUE), vigent fins el 2001. Posteriorment, a les Cimeres de Lisboa i Niça (2000) i d’Estocolm i Laeken (2001) es posa de manifest la necessitat de dotar-se d’un instrument estadís-tic de periodicitat anual que reculli informació sobre la renda i la situació social i econòmica de les llars amb informació per llars i individus. Amb aquest objectiu es crea l’European Union Statistics on Income and Living Conditions (EU-SILC). A Espanya, aquesta operació s’inicia el 2004 sota el nom de Encuesta de condiciones de vida (ECV) i és gestionada per l’Instituto Nacional de Estadísti-ca (INE). Un segon fet és l’evolució de l’escenari social des que va néixer l’ECVHP fins l’actualitat, que ha fet que aquesta hagi anat perdent progressivament la seva vàlua original i tenint un difícil encaix en el panorama estadístic oficial de Catalunya. En aquesta evolució destaca la creació de

Nota metodològica

l’Idescat i la proliferació d’enquestes sectorials, inexistents als anys 80, que tracten en profunditat temàtiques concretes que en alguns casos se solapen parcialment amb les dades de l’ECVHP. I, per últim, el tercer fet significatiu és la necessitat d’actualitzar el contingut temàtic del qüestiona-ri, sotmès des de la primera edició a certes rigideses i a modificacions mínimes que prioritzaven la comparabilitat amb la sèrie històrica de dades.

La juxtaposició d’aquests tres fets ha orientat la revisió de la nova edició cap a tres objectius: 1) harmonitzar gran part de les dades sobre condicions de vida amb les que es produeixen a escala espanyola (ECV) i europea (EU-SILC) amb el propòsit que l’ECVHP tingui representativitat individu-llar i sigui comparable amb altres territoris; 2) emfasitzar l’especificitat temàtica de l’enquesta centrant-la en l’estudi de la pobresa, l’exclusió social i els fenòmens socioterritorials, facilitant així el seu encaix en l’estadística oficial catalana; 3) mantenir la màxima comparabilitat amb la sèrie històrica de l’ECVHP.

Així doncs, l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2011 passa a ser hereva de dues tradicions d’enquestes de condicions de vida. D’una banda, de l’Enquesta metro-politana de Barcelona i de les seves posteriors edicions, i de l’altra banda, de l’Encuesta de con-diciones de vida, que des del 2004 elabora l’Instituto Nacional de Estadística (INE) en el marc de l’European Union Statistics on Income and Living Conditions (EU-SILC), coordinada per l’Eurostat.

2. Metodologia

2.1. Objectius

L’objectiu principal de l’enquesta és disposar d’un instrument que permeti:

a) Recollir i analitzar dades sobre la renda, el nivell i la composició de la pobresa i l’exclusió social de la població de Catalunya i de les seves àrees metropolitanes (Barcelona, Lleida, Girona, Man-resa i Tarragona-Reus) i també de manera comparativa amb d’altres realitats socials espanyoles i europees.

b) Observar les tendències evolutives de les formes de vida, de l’estructura social i dels fenòmens socioespacials, identificant particularitats interterritorials.

c) Conèixer i analitzar els grups socials i les seves característiques, tot identificant els factors que condicionen la formació d’aquests grups i analitzant els tipus de desigualtats existents entre ells, així com les tendències de convergència o divergència que s’observen en les seves formes de vida.

2.2. Unitats d’anàlisi

Les unitats de recollida d’informació de l’ECVHP 2011 són les llars privades residents a habitatges principals i les persones membres d’aquestes llars. La població objecte d’estudi està formada per individus de totes les edats, però només són entrevistades exhaustivament les persones amb 16 anys o més a 31 de desembre del 2010 (l’any anterior a l’enquesta).

2.3. Àmbit geogràfic

L’àmbit geogràfic de l’enquesta és tot Catalunya. Les dades que s’obtenen també són estadística-ment significatives per a cadascuna de les províncies i dels àmbits del Pla Territorial de Catalunya (amb l’agregació de l’Àmbit de Ponent i l’Alt Pirineu i Aran), així com per les àrees metropolitanes funcionals catalanes1 (Barcelona, Girona, Tarragona-Reus, Lleida i Manresa) i dins de la província de Barcelona, per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i Barcelona ciutat.

2.4. Àmbit temporal

El període temporal durant el qual s’ha portat a terme el treball de camp per a la recollida d’informació ha estat el segon semestre de 2011.

En general, la majoria de dades que es recullen es refereixen a 2011, tot i que els qüestionaris inclouen també preguntes que es refereixen a períodes específics com ara la darrera setmana, que es refereix a la setmana immediatament anterior (de dilluns a diumenge) a la de l’entrevista; les darreres quatre setmanes/darrers 12 mesos, que fa referència al període explicitat comptant a partir del dia de l’entrevista, i el darrer mes, que es refereix al mes anterior a la realització de l’entrevista. De la mateixa manera hi ha informacions que es recullen en relació al 2010 com les rendes percebudes.

2.5. Contingut de l’enquesta

L’ECVHP 2011 s’ha basat en la realització de tres qüestionaris (fitxa de la llar, qüestionari de la llar, qüestionari individual) que recullen informació sobre una gran amplitud de temes:

• Estructura de la llar • Característiques de l’habitatge • Ingressos de la llar • Situació econòmica de la llar • Procedència geogràfica i llengua • Estudis i formació • Situació laboral i treball domèstic • Renda personal • Mobilitat residencial • Ús i valoració de l’entorn residencial • Relacions socials i associacionisme • Salut i autonomia

Les dades resultants són, en la seva majoria, de tipus objectiu i tenen un marcat caràcter estruc-tural. D’altra banda, es tracta d’una informació que té un valor essencial, bé perquè complementa altres fonts d’informació existents o perquè constitueix l’única informació disponible.

1 Els límits espacials de les àrees metropolitanes funcionals s’han establert d’acord amb una delimitació aproximada basada en la metodologia estàndard GEMACA a partir de dades del Cens de població i d’habitatge 2001, que és la font més actualitzada de la qual es disposa (Boix i Veneri, 2009).

2.6. Disseny de la mostra

La mostra de l’ECVHP 2011 se selecciona mitjançant un mostreig bietàpic amb estratificació de la primera etapa, orientat a aconseguir una representativitat per individus i per llars de caràcter transversal. Per tant, el mostreig utilitzat comprèn dues etapes:

1. Primera etapa: estratificació i selecció de les seccions censals que integren la mostra. El criteri de base per estratificar les seccions censals és la mida poblacional dels municipis, tot i que també s’ha considerat la capitalitat comarcal i, amb la finalitat de controlar la distribució territorial de la mostra a la primera corona metropolitana, s’han assignat també tres estrats diferents a Badalona, L’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. Amb aquests criteris, els estrats establerts són els següents:

Estrat 1: municipi capital de comarca Estrat 2: Badalona Estrat 3: l’Hospitalet de Llobregat Estrat 4: Santa Coloma de Gramenet Estrat 5: municipi de 50.001 a 100.000 habitants Estrat 6: municipi de 10.001 a 50.000 habitants Estrat 7: municipi de 5.001 a 10.000 habitants Estrat 8: municipi de fins a 5.000 habitants

D’altra banda, amb l’objectiu de controlar també la distribució de la mostra als districtes de Barce-lona i als municipis de Sabadell i Terrassa (els dos darrers pertanyen al mateix estrat 1 del Vallès Occidental), es realitzen subestratificacions. A l’estrat 1 del Barcelonès, corresponent al municipi de Barcelona, es creen 10 subestrats coincidents amb els 10 districtes. I a l’estrat 1 del Vallès Occidental es creen dos subestrats coincidents amb els municipis de Sabadell i Terrassa. 2. Segona etapa: selecció dels habitatges de residència habitual situats a les seccions censals que integren la mostra. Per preservar la probabilitat de selecció de cada habitatge familiar es realitza un mostreig sistemàtic d’arrencada aleatòria a les dues etapes mitjançant el qual es trien 8 habi-tatges per secció censal.

La unitat de mostreig primària és la secció censal, mentre que la unitat de mostreig final és l’habitatge familiar principal. Finalment, s’extraurà informació de les llars que resideixen en aquests habitatges i dels individus que conformen aquestes llars. El marc mostral utilitzat per dissenyar la mostra és el Padró continu d’habitants a data 1 de gener de 2011.

A la taula següent es presenta la distribució de la mostra efectiva i els errors mostrals per territoris calculats en base a una situació de màxima indeterminació (P=Q=50%) i un nivell de confiança del 95%.

La mostra s’acaba calibrant amb 3 estimadors diferents: el factor d’elevació de la llar, el factor d’elevació de persones de 16 i més i el factor d’elevació de menors de 13 anys.

3. Conceptes bàsics

Habitatge familiar principal: tota habitació o conjunt d’habitacions i les seves dependències que ocupen un edifici o una part i que per la forma en què han estat construïts, reconstruïts o trans-formats, estan destinats a ser habitats per una o diverses llars, i que en la data de l’entrevista no s’utilitzen per a altres finalitats.

Llar privada: persona o conjunt de persones unides o no per vincles de parentiu que ocupen un habitatge familiar principal o una part i comparteixen un pressupost comú. Tenen una economia comuna tant aquells/es que aporten recursos col·laborant a sufragar les despeses comunes com els/les que no aporten recursos i es beneficien de les despeses. Dins d’un habitatge familiar prin-cipal pot haver-hi més d’una llar. Aquest és el cas quan es manté una separació d’economies entre les llars i quan ocupen àrees distintes i delimitades de l’habitatge, tot i que disposin d’algunes estances comunes.

Membres de la llar: persones que tenen la mateixa residència habitual i que participen d’un pres-supost comú. La residència habitual de les persones que resideixen en diversos domicilis és la que ha estat la principal en els últims sis mesos i la de les persones que han canviat recentment d’habitatge és el nou domicili si es té intenció de residir-hi durant un període de sis o més mesos.

Persona enquestable: una persona es considera enquestable si és membre d’una llar a enquestar i, a la vegada, té 16 anys o més el 31 de desembre de l’any anterior al de l’entrevista (2010 en el cas de l’ECVHP 2011). Són, per tant, les persones nascudes a l’any 1994 o abans.

4. Recollida de la informació

La recollida de dades s’ha basat en la realització de tres qüestionaris (fitxa de la llar, qüestionari de la llar i qüestionari individual), en format CAPI i edició en català o castellà, que contenen 218 preguntes i que els/les enquestadors/es han administrat a la població seleccionada com a mostra a través d’entrevistes presencials. Les preguntes estan dividides en 15 apartats temàtics i la majoria d’elles són de tipus precodificat tot i que també s’hi inclou alguna pregunta oberta. Cadascun dels qüestionaris té finalitats diferents tant en termes de contingut com pel que fa al tipus de persona a la que s’ha d’aplicar:

• La fitxa de la llar és el qüestionari bàsic amb el que s’inicia el procés d’entrevistes i ha de ser contestat per la persona informant, que és aquella capaç de facilitar la in-formació general de la llar. Aquesta fitxa, de la que se’n ha de complimentar una per cada llar identificada a l’habitatge, permet identificar a les persones enquestables i recull informació de les principals característiques sociodemogràfiques de cadascun dels membres de la llar.

• El qüestionari de la llar també ha de ser realitzat a la persona informant i se’n ha de complimentar un per cada llar identificada a l’habitatge. Està destinat a obtenir infor-mació sobre les característiques de l’habitatge principal i les despeses associades a la seva adquisició i/o manteniment, sobre les segones residències i sobre els ingressos que percep la llar.

• El qüestionari individual s’ha de realitzar a cada persona enquestable de la llar i recull informació, principalment, sobre l’activitat i els ingressos procedents d’aquesta, però també d’altres aspectes com l’origen geogràfic, la formació, la mobilitat residencial,

l’entorn residencial, les relacions socials i la salut i autonomia personal. Aquest qües-tionari té una versió PROXY destinada a aquelles persones que, sobretot per discapa-citat o malaltia, no poden respondre, i que ha de ser contestat per una tercera persona (informador/a indirecte/a). Les preguntes d’aquesta versió estan referides al subjecte de l’entrevista i no a la persona que facilita la informació i no inclou les qüestions subjectives o d’opinió.

A banda dels qüestionaris, s’han utilitzat altres documents amb l’objectiu de facilitar la recollida d’informació i d’oferir dades sobre el propi treball de camp de caràcter complementari a les que subministren els qüestionaris. Entre aquests documents, els principals són la carta de presentació de l’enquesta, el full de mostra i el full de control telefònic.

La carta de presentació és una nota explicativa de l’enquesta que les llars seleccionades a la mostra reben per correu postal uns dies abans que l’enquestador/a es presenti al seu habitatge.

El full de mostra, a més de ser el document mitjançant el que els/les enquestadors/es tenen accés a les dades per localitzar a les llars que han d’entrevistar, constitueix una fitxa de seguiment, al llarg de tot el treball de camp, dels contactes que es porten a terme amb les persones que formen part de la mostra. Hi ha, doncs, un full de mostra per cada habitatge seleccionat. Així, aquest do-cument conté l’adreça dels habitatges on resideixen les persones i llars a entrevistar, tant de les titulars com de les suplents, i un espai on l’enquestador/a anota el resultat del contacte. En cas de produir-se l’entrevista es recull un número de telèfon de la llar i, si no s’aconsegueix l’entrevista, s’especifica el motiu i es contacta amb la corresponent llar de suplència. Les incidències més fre-qüents que són motiu de suplència fan referència a la localització de l’habitatge, al contacte amb les persones de l’habitatge i a la gestió de les entrevistes amb els membres de la llar:

Localització de l’habitatge: • Habitatge inaccessible • Habitatge il·localitzable • Habitatge inexistent • Habitatge no dedicat a finalitats residencials

Contacte amb les persones de l’habitatge: • Llar no contactada • Absència prolongada a la llar • Habitatge buit

Gestió de les entrevistes amb els membres de la llar:

• Habitatge secundari per a tots els membres de la llar • Incapacitat de tots els membres de la llar i no hi ha possibilitat de realitzar un qüestionari PROXY • Desconeixement de la llengua i no hi ha la possibilitat de comptar amb un/a intèrpret • Negativa a respondre l’enquesta

El full de control telefònic és un formulari que té la finalitat de controlar la veracitat de la infor-mació recollida en els qüestionaris realitzats a partir de trucades sistemàtiques i específiques. A banda de la informació bàsica com el número de qüestionari, el nom de la persona que fa el control, el nom de l’enquestador i el tipus de control (sistemàtic o no sistemàtic), s’identifica a la persona amb qui es parla i es fa una comprovació general per conèixer si realment s’ha efectuat l’entrevista, en quina data i quin ha estat el comportament de l’enquestador.

5. Tabulació

Les taules dels resultats sintètics de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2011 es presenten distribuïdes en 12 capítols, els quals, llevat d’algunes modifica-cions, segueixen en gran mesura l’estructura temàtica del qüestionari.

Les modificacions més notòries respecte l’organització temàtica del qüestionari corresponen al capítol de població de referència, que és un apartat introductori que presenta a grans trets l’estructura de la població objecte d’estudi i on es recullen les poblacions de referència per cal-cular la incidència de determinades variables, el capítol de pobresa i cohesió social, que conté indicadors sobre risc a la pobresa i privació material, i els apartats de consum i percepció del territori, que, juntament amb l’apartat d’ús del territori, contenen més variables relatives a aquest ús. D’altra banda, hi ha algun bloc temàtic del qüestionari que no apareix entre aquests capítols perquè les variables que recull s’han integrat en un altre dels capítols.

Els capítols en què es classifiquen les taules de resultats sintètics són:

0. Població de referència 1. Dades sociodemogràfiques 2. Habitatge i costos associats 3. Mobilitat residencial 4. Formació 5. Treball i activitat 6. Renda 7. Pobresa i cohesió social 8. Consum 9. Xarxa social i associacionisme 10. Salut i autonomia 11. Percepció del territori 12. Ús del territori

Les dades es presenten elevades per la població del Padró municipal d’habitants de 2011 i creua-des pels següents àmbits territorials: Barcelona, resta AMB, total AMB resta RMB, total RMB, resta província de Barcelona i total província de Barcelona. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) engloba el territori sobre el que té competències l’organització institucional del mateix nom que coincideix amb la conurbació urbana formada per Barcelona i 35 municipis del seu entorn més proper. La Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) és un dels set àmbits en els que es divideix Catalunya segons la Llei 24/2001, de 31 de desembre, de creació de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran, i està integrada pels 164 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental.

Les taules recullen variables expressades o bé en milers de persones i distribució percentual o bé en taxes. Així mateix, per motiu de representativitat estadística s’han agrupat algunes categories de respos-ta de determinades variables que en el qüestionari estan desagregades.

A les taules s’ha marcat amb un asterisc les categories de “No consta” en què s’inclou no resposta derivada de la falta de la pregunta en el qüestionari PROXY.

Les dades que, per la seva baixa freqüència no són significatives, apareixen amb el símbol “..”

A continuació es mosta la descripció de les categories d’algunes taules i la correspondència amb les del qüestionari.

6. Definicions

Renda disponible de la llar: són els ingressos nets rebuts durant l’any 2010 pels membres de la llar. Formen part de la renda els ingressos per treball per compte d’altri, els guanys o pèrdues del treball per compte propi, les prestacions socials, les rendes del capital i de la propietat, els ingressos de plans de pensions privats, les transferències rebudes i pagades entre llars, els in-gressos rebuts pels menors, i el resultat de la declaració de l’IRPF. No s’inclouen les components no monetàries, llevat del cotxe d’empresa.

Renda disponible per unitat de consum i per persona: la renda per unitat de consum es calcula per tenir en compte economies d’escala a les llars. S’obté dividint la renda total de la llar entre el nombre d’unitats de consum. Les unitats de consum es calculen utilitzant l’escala de l’OCDE modificada, que concedeix un pes de 1 al primer adult, un pes de 0,5 a la resta d’adults i un pes de 0,3 als menors de 14 anys. Una vegada calculada la renda per unitat de consum de la llar s’adjudica aquest valor a cadascun dels seus membres. La renda per unitat de consum de les persones (o ingressos equivalents de la persona) s’utilitza en el càlcul de mesures de risc de pobresa.

La renda neta per persona de la llar, en canvi, es calcula dividint la renda de la llar pel nombre de membres.

Lloguer imputat: el lloguer imputat constitueix una component no monetària de la renda de la llar. S’aplica a les llars que no paguen un lloguer complet pel seu habitatge principal perquè o bé són propietaris, o bé ocupen un habitatge a preu inferior al de mercat o a títol gratuït. El valor que s’imputa és l’equivalent al lloguer que es pagaria en el mercat per un habitatge similar a l’ocupada, menys qualsevol lloguer realment abonat.

Despeses totals de l’habitatge: inclouen el lloguer (en cas que l’habitatge estigui llogat), els interessos de l’hipoteca (en cas que l’habitatge sigui de propietat amb pagaments pendents) i d’altres despeses associades al manteniment de l’habitatge (comunitat, aigua, electricitat, gas, assegurança del continent, algunes taxes i impostos municipals).

Taxa de risc a la pobresa: el llindar de pobresa es calcula a partir de la distribució dels ingressos per unitat de consum. Aquest llindar es fixa en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum de les persones. La taxa de risc de pobresa és el percentatge de persones que se situen per sota del llindar de pobresa.

La taxa de pobresa abans de transferències socials reflecteix el percentatge de persones que sen-se comptabilitzar les prestacions socials se situen amb uns ingressos nets equivalents per sota del llindar de pobresa. Aquesta taxa es presenta abans de totes les transferències socials i abans de totes les transferències socials excepte jubilacions i prestacions de supervivència.

En els resultats que es presenten s’ha utilitzat el llindar de la província de Barcelona, llevat d’una taula (7.3) en què també s’inclou el llindar propi de cada territori i el del conjunt de Catalunya.

Privació material severa: la taxa de privació material severa es defineix com el percentatge de població que presenta una mancança forçada d’almenys 4 dels 9 ítems que conformen la privació material.

Els 9 ítems que es consideren són els següents: 1) Pagar sense endarreriments rebuts de l’habitatge o de compres ajornades; 2) Capacitat per anar de vacances almenys una setmana a l’any; 3) Capacitat per realitzar un àpat de carn, pollastre o peix (o l’equivalent vegetarià) almenys cada dos dies; 4) Capacitat per afrontar despeses imprevistes (la quantitat fixada correspon amb el llindar de pobresa mensual de l’any anterior); 5) Poder permetre’s un telèfon (incloent telèfon mò-bil); 6) Poder permetre’s una TV en color; 7) Poder permetre’s una rentadora; 8) Poder permetre’s un cotxe; 9) Poder mantenir l’habitatge a una temperatura adient.

Llars amb intensitat de treball molt baixa: la intensitat de treball a la llar és calculada dividint la suma total de mesos treballats pels membres en edat activa de la llar per la suma total dels mesos en què aquests membres de la llar poden treballar durant l’any 2010. Les persones en edat activa són definides com els individus d’entre 18 a 59 anys, que no són nens dependents (nens depen-dents són els individus de 0 a 15 anys o els de 16 a 24 anys si són inactius i viuen almenys amb un progenitor o tutor). La intensitat de treball es mesura en valors que van del 0 a l’1 i es considera molt baixa quan se situa en valors iguals o inferiors a 0,20. La taxa de població que viu a llars amb intensitat de treball molt baixa es calcula sobre la població de 0 a 59 anys.

Taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE): aquest indicador recull la proporció de pobla-ció que es troba o bé en situació de risc a la pobresa, o bé en situació de privació material severa, o bé que viu en llars amb intensitat de treball molt baixa.

0. Població de referència

1. Dades sociodemogràfiques

2. Habitatge i costos associats

3. Mobilitat residencial

4. Formació

5. Treball i activitat

6. Renda

7. Pobresa i cohesió social

8. Consum

9. Xarxa social i associacionisme

10. Salut i autonomia personal

11. Percepció del territori

12. Ús del territori

Resultats sintètics: Barcelona: ciutat, àrea metropolitana ... · de Barcelona, treball realment...

Documents

Transcript of Resultats sintètics: Barcelona: ciutat, àrea metropolitana ... · de Barcelona, treball realment...

l EN :. DEl PENsamENt .( ,.siNtètics,.vitalistEs i ... filepedagogy banned for its idealist load and the more materialist and structural dimension of the history of education. Key

Enfermería en la Salud de la Mujer. Bloque Temático 1 ... · Tema%2.% Terminología%obstétrica%y%ginecológica % Enfermería%en%la%Salud%de%la%Mujer% Lourdes%Sevilla%Miguélez%

Diagnòstic per a la intervenció integral de l’àrea de ... · Taula Nº2 Índex sintètics de població ... en el present informe, la primera fase del diagnòstic per a la intervenció

18 noviembre 2014 Documentación seleccionada por: Rosa Albañil Ballesteros Pilar Lupiani Castellanos Santiago Alfayate Miguélez Grupo de Patología Infecciosa.

Enfermería en la Salud de la Mujer. Bloque Temático 7. Tema … · Tema19.Elpuerperio % Enfermería%en%la%Salud%de%la%Mujer% Lourdes%Sevilla%Miguélez% Cambiosbiosicosenelsistemareproductor

José Manuel Rodríguez-Miguélez Gemma Sanjuan · Enterocolitis necrotizante y transfusión de concentrado de hematíes José Manuel Rodríguez-Miguélez Gemma Sanjuan Neonatología.

ASSIGNATURA: PRODUCCIO D'ANIMALS AQUATICS 1.-CREDITS · Requeriments energètics. Requeriments en proteïna i aminoàcids. Sfmptomes de deficiència. Utilització d'aQiinoàcids sintètics.

Estudis d´interacció de tensioactius sintètics ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/35415/4/03.NLV_CAP_2.pdfPreparació de vesícules catiòniques mixtes formades pel tensioactiu

Núm. 8 Año 2010 - Ayuntamiento de Santa María de la Isla · Luis Alonso, Francisco Miguélez, Laura Miguélez, Pablo Alija, Maribel Casado, Amor Turienzo, Ivan y Ana, Emiliano

NECESIDAD DE UN NUEVO PARADIGMA EPISTÉMICO. MIGUEL MARTÍNEZ MIGUÉLEZ

Presentación de PowerPoint · unitat d’anàlisi) Índex de caracterització (Agrupacions amb característiques similars) 14,68 0-40 95% 3,93 7 Indicadors sintètics Índex de densitat:

Barcelona per Viure Barcelona és Talent Barcelona per l’Ocupació … · 2019-05-10 · Barcelona per Viure Barcelona és Talent Barcelona per l’Ocupació de qualitat ... dua

del PROYECTO sobre INMIGRACIÓN-EMIGRACIÓN · Santiago Alfayate Miguélez, Antonia Ballesta Cabrero, Alicia Balsalobre Castejón, Zahed Barho Sabed, Pedro José Bernal González,

Resultats sintètics. Barcelona: ciutat, regió metropolitana, província · 2018. 9. 25. · RESULTATS SINTÈTICS. BARCELONA: CIUTAT, REGIÓ METROPOLITANA, PROVÍNCIA ENQUESTA DE

por Miguel Martínez Miguélez. · método de investigación como la orientación epistemológica en que el mismo se ... MIGUEL MARTÍNEZ MIGUÉLEZ . 6 ... 13. Ejemplo de investigación

ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda ... · TESIS DOCTORAL Modelos de desarrollo local en el periodo de precrisis económica Directores Fausto Miguélez Lobo

CÓDIGO DE CONDUCTA “GRUPO MIGUÉLEZ, S.L.” y …Santa Genoveva, Lurín , Lima Perú. • “MIGUÉLEZ USA CORPORATION”, E.I.N.: 680682435, con - domicilio en 9990 N.W. 14th

Orgànics vs sintètics. La nics-vs-sintètics-la... · humanes com la mort, les malalties i altres discapacitats o deﬁciències de la biologia. Els mitjans pels quals els Sintètics

Martínez Miguélez. Paradigma Emergente.

Esther Miguélez Palomo · La autora:\rEsther Miguélez\r\r\rEsther Miguélez Palomo es diplomada en magisterio de educación infantil y de educación primaria. En la actualidad trabaja