ReflexionARTTutories d’Art2011-2012

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentEscola d’Educació Infantil iPrimària Mestre Morera

Reflexionart – Tutories d’art 2010-2011

1- Presentació1.1- Qué és ?1.2- Institucions i escoles participants en el projecte1.3- Fases de desenvolupament del projecte

1.3.1- Definició del mètode de treball1.3.2- Creació d’un espai virtual compartit1.3.3- Formació1.3.4- Constitució de la tutoria

2- El model Reflexionart: fer recerca a través de les arts

3- La tutoria MNAC- Escola Mestre Morera 3.1- L’art per pensar el món 3.2- L’escola Mestre Morera 3.3- El desenvolupament de la recerca

3.3.1- Fem introspecció3.3.1.1- El nostre monstre3.3.1.2- Dimonis 3.3.1.3-El llenguatge corporal del conflicte

3.3.2- Busquem referents 3.3.1.1- Al MNAC3.3.1.2- Al teatre i al cinema3.3.1.2- Al fotoreportatge3.3.1.3- La constel·lació de referents patrimonials

3.3.3- Com utilitzem els referents? Quina anàlisi en fem ?3.3.3.1- Vegem un exemple a partir d’una obra de l’itinerari 3.3.3.2- La visita al MNAC3.3.3.3- El quadern d’apunts

3.3.4- Processos desenvolupats3.3.4.1- Exploracions3.3.4.2- El projecte final

3.3.5- Exposem al Museu Picasso3.4- El seguiment del projecte: el Mnac a l’escola

4- En aquest projecte han participat ...

1- Presentació

1.1 Que és Refelexionart-tutories d’art ?

És una experiència pilot de formació-acció, sorgida del grup de treball deLlenguatges Artístics del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona�

ObjectiuUnir institucions culturals i centres educatius en una reflexió sobre un tema comú, que en la primera edició ( curs 2010 - 2011) ha estat el gènere i la seva construcció�

Un model de treball col·laboratiu entre institucions culturals i centres educatius- Cada centre educatiu ha estat tutelat per una institució i ha disposat de l’ampli

patrimoni artístic de la ciutat com a referent cultural per engegar una reflexiótransversal que ha sorgit a partir de les seves inquietuds�

- Aquestes recerques han generat diverses peces artístiques que juntament amb els processos de treball i les constel·lacions de patrimoni que han servit de referents, es van mostrar a l’exposició que va tenir lloc del 6 al 16 d’octubre de 2011 a la Sala 0 del Museu Picasso de Barcelona�

1.2 Institucions i escoles participants en el projecte

1.3.1- Definició del mètode de treball

Una pregunta com a motor per a la reflexió�Les institucions i els centres escolars es qüestionen sobre el tema transversal: el gènere i la

seva construcció�

L’obra d’art com a instrument de reflexió�Institucions i centres escolars fan una relectura del patrimoni en clau de gènere�

Identificar els recursos patrimonials de totes les institucions en relació amb el tema�Selecció de les obres que possibiliten múltiples lectures sobre el patrimoni en clau de gènere�

Construcció de mapes conceptuals �constel�lacions� a partir de les preguntes formulades pels centres educatius i del patrimoni relacionat utilitzat com a referent�

Definició del mètode per desenvolupar la recerca�

1.3.2- Creació d’un espai virtual compartit

1.3- Fases de desenvolupament del projecte

1.3.3- FormacióFormació específica a tots els membres del grup de treball, mestres i representants dels serveis educatius de les institucions sobre�- Gènere- Sobre processos reflexius - creatius en temes de gènere- Presentació del model de recerca - artística a seguir- Visites a les diferents institucions patrimonials

1.3.4- Constitució de la tutoria- El centre escolar presenta un projecte previ dissenyat amb l’alumnat sobre el tema

que es proposa�- Segons el projecte presentat es fa l’assignació de les institucions tutores als centres

educatius�

2- El model Reflexionart: fer recerca a través de les arts

3- La tutoria MNAC - Mestre Morera

3.1- L’Art per pensar el món�Les produccions del patrimoni cultural, tangible o intangible, amb la seva diversitat de llenguatges (plàstic, musical, literari, visual, escènic���) recullen l’imaginari col�lectiude la humanitat al llarg de la història i permeten entre altres possibilitats, observar, analitzar i reflexionar sobre qüestions relacionades amb els fenòmens humans�

Els temes transversals de l’educació toquen aquells aspectes que ens constitueixen coma éssers individuals i socials. En aquests temes ens sentim implicats, tenim una experiència, estem o ens hem de posicionar, toquen les emocions. Reflexionar a través de les obresd’art el que altres han fet o dit abans, ens ajuda a prendre una posició crítica i compromesa iens aporta la capacitat de triar i transformar el nostre present. L’objectiu final és construirunes relacions més humanes i solidàries entre les persones�

3.2 L’Escola Mestre Morera

L’escola està situada al peu de Collserola en una zona vulnerable de Barcelona�

L’Equip implicaten el projecte�

TUTORIA� Pilar Quera

TEATRE��Miriam Escurriola

FILOSOFIA� Pilar Armengol

VISUAL I PLÀSTICA��Noemí Rocabert

La tutoria MNAC - Mestre Morera

Objectius generals

Oferir eines per a l’èxit escolar

Aprendre a ser, estar, resoldre, comunicar-se, expressar-se i conviure�

Integrar des de diferents registres el coneixements� parlar, llegir, escriure i interpretar�

Potenciar les capacitats per comprendre millor el món a partir del propi coneixement�

Identificació de l’alumnat amb la cultura, el patrimoni i la llengua�

Equitat educativa

Oferir les oportunitats i obertures necessàries�

L’Escola Mestre Morera

Punt de partidade la recerca

Situació de conflictivitat i rivalitat entre nens i nenes de la classe de 5è

Com resolem els conflictes les nenes i els nens, els homes i les dones?

Quina és la pregunta que ens fem?

L’Escola Mestre Morera

El treball per projectes a l’escola

Ens preguntem���

Com resolem els conflictes les nenes i els nens, els homes i les dones?

Passar de l’observació a l’acció

L’objecte a observar

nosaltres mateixos els fenòmens humans

La intenció

obrir – buidarprendre consciència

Comprendre la condició humana

Transformació

Creació

L’Escola Mestre Morera

Observar Buscar referents

Experimentar Expressar

Crear

Processos desenvolupats

Obrir el bagatgeIntrospeccióExtrospecció

Què diu la ciència, la història, l’art i el patrimoni, els mitjans de comunicació

Llenguatge poètic i filosòfic,visual i plàstic, teatral, assaig,reflexió, creació, avaluació���

L’Escola Mestre Morera

Observar Interioritzar

Què en sé?Com em sento?

Fem introspecció

Ens observemEl conflicte és a dins nostre i en el nostre

entorn

Compartim l’experiència personal i col·lectiva

Treballar sobre textos, esborranys, assajos���

Què en diu la tradició, els costums, els entorns?

Interpretar

Imatges del �nostre monstre�Analitzar Comparar

Processos desenvolupats

3.3– El desenvolupament de la recerca

3.3.1- Fem introspecció��el conflicte és a dins nostre i en el nostre entorn�

El desenvolupament de la recerca

3.3.1.1- El nostre �MONSTRE�

Ens observem i fem un autoretrat del nostre �monstre� interior� Del MNAC ens arriben algunes representacions de la lluita entre el bé i el mal� Dibuixem els nostres dimonis�

Fem introspecció: el nostre “MONSTRE”

BARTOLOMÉ BERMEJODavallament de Crist als Llimbs

Cap a 1475

Fem introspecció: el nostre “MONSTRE”

Fem introspecció: el nostre “MONSTRE”

Fem introspecció: el nostre “MONSTRE”

3.3.1.2- DIMONIS

Fem introspecció: dimonis

JOAN DESÍSant Antoni Abat

turmentat pels dimonis1500-1503

Fem introspecció: dimonis

Fem introspecció: dimonis

GRUP VERGÓSLa princesa Eudòxia davant la tomba

de sant Esteve1495-1500

Fem introspecció: dimonis

Fem introspecció: dimonis

JAUME CIRERABERNAT DESPUIG

Caiguda dels àngels rebels1432-1433

Fem introspecció: dimonis

Fem introspecció: dimonis

JUAN DE LA ABADÍA, DIT «EL VELL»Sant Miquel pesant les ànimes

Cap a 1480-1495

Fem introspecció: dimonis

Fem introspecció: dimonis

3.3.1.3- El llenguatge corporal del conflicte Observem els conflictes en el nostre entorn� Fem un dibuix del natural del

nostre llenguatge corporal quan hi ha un conflicte�

Fem introspecció el llenguatge corporal

Fem introspecció el llenguatge corporal

Fem introspecció: el llenguatge corporal

3.2.2- Busquem referents

Què han dit els artistes al llarg de la història?

Busquem referents artístics

Al MNACAl teatre

Al cinemaA la cultura popular

Al fotoreportatge

Lectura, interpretació, reflexió

Com ho explicaríem ara?

3.3.1.1- Al MNAC�

A partir de la pregunta que s’ha fet l’escola hemseleccionat obres d’art del gòtic a l’art modern queens ajudin a reflexionar sobre el tema del conflictefent especial atenció als temes de gènere�

Busquem referents

Bartolomé Bermejo Davallament de Crist als Llimbs

La lluita entre el bé i el mal

Busquem referents: al MNAC

Cirera i DespuigCaiguda dels àngels rebels

Busquem referents al MNAC: la lluita entre el bé i el mal

Joan DesiSant Antoni turmentat pels dimonis

Grup VergósLa princesa Eudòxia

davant la tomba de sant Esteve

Juan de la Abadía, dit “el Vell”Sant Miquel pesant les ànimes

Conflictes socials

LUCAS CRANACH, DIT «EL VELL»Parella amorosa desigual

1517

ANÒNIMSant Jordi matant el dracCap a 1420-1450

Busquem referents al Mnac

MIQUEL BLAYEls primers freds

Roma, 1892

GIANDOMENICO TIEPOLOExpulsió dels mercaders del Temple1750-1753

Busquem referents al Mnac: conflictes socials

Conflictes familiars

GONÇAL PERIS SARRIÀRetaule de santa Bàrbara

Cap a 1410-1425

ANÒNIM. ARAGÓSanta Caterina

Tercer quart del segle XV

Busquem referents al MNAC

Conflictes amb nosaltres mateixos

MIQUEL BLAYPerseguint la il·lusió

París, 1902

JULI GONZÁLEZHome cactus I

1939

Busquem referents al MNAC

MESTRE DE LA CONQUESTA DE MALLORCAPintures murals de la conquesta de Mallorca

1285-1290

Conflictes bèl·lics

Busquem referents al MNAC

RAMON MARTÍ I ALSINALa Companyia de Santa Bàrbara1891

Busquem referents al MNAC: conflictes bèl·lics

JULI GONZÁLEZCap cridantCap a 1936-1939

JULI GONZÁLEZCap de Montserrat cridant

Cap a 1942

JULI GONZÁLEZMontserrat cridantCap a 1936-1939

Busquem referents al MNAC: conflictes bèl·lics

JULI GONZÁLEZBust femeníCap a 1935-1936

JULI GONZÁLEZMà esquerra aixecada

Cap a 1942JULI GONZÁLEZ

Petita Montserrat espantadaCap a 1941-1942

Busquem referents al MNAC: conflictes bèl·lics

3.3.1.2- Al teatre i al cinema

Conflictes amb nosaltres mateixos

Conflictes familiars

Busquem referents

3.3.1.2-El conflicte al fotoreportatge

Busquem referents

Seguiment de la secció SÓC LA MILLOR FOTO del diari ARA

3.3.1.3- La constel�lació de referents patrimonials

Busquem referents

3.3.3- Com utilitzem els referents ? Quin anàlisi en fem ?

1- Quin és el tipus de conflicte representat i quins els conflictes subjacents?

2- Definició de les parts en conflicte�

3- Constatem quin moment del conflicte representa la peça (el presenta, el narra de forma completa, mostra el procés de resolució, només la solució���)

4- Analitzem quin paper té el gènere dins d’aquest conflicte�- Hi ha un rol diferenciat per a homes i dones en aquest conflicte? - La solució ho és segons el gènere?

5- Analitzem de manera crítica la solució del conflicte�- Aquest conflicte es podria haver resolt d’alguna altra manera?

En funció de què?

3.3.3.1- Vegem un exemple a partir d’una de les obres de l’itinerari

Com utilitzem els referents?

GONÇAL PERIS SARRIÀRetaule de santa BàrbaraCap a 1410-1425

Com utilitzem els referents?

Aquest retaule presenta la narració completa d’un conflicte entre santa Bàrbara i el seu pare

per diferències religioses�

Com utilitzem els referents?

El conflicte es resol amb l’execució de la noia per ordre del pare i la intervenció de la justícia divina��un llamp del cel mata al pare�

El conflicte s’hauria resolt igual si hagués estat un noi en lloc d’una noia?

En aquest conflicte hi ha guanyadors i perdedors?

Aquest conflicte es podia haver resolt d’una altra manera? Com?

Com utilitzem els referents?

A la predel�la, la part baixa del retaule, l’artista representa altres dones relacionades amb històries de submissió

Com utilitzem els referents?

Com es pot narrar una història amb imatges? El retaule versus la pàgina de còmic

Com utilitzem els referents?

Destaquem algun aspecte artístic a cada una de les peces que té a veure amb lahistòria que s’explica��� amb els recursos que l’artista ha desenvolupat, etc���

Busquem relacions amb altres obres

En aquest cas totes dues obres tenen a veure amb un conflicte familiar

ANÒNIM. ARAGÓSanta Caterina

Tercer quart del segle XV

GONÇAL PERIS SARRIÀRetaule de santa Bàrbara

Cap a 1410-1425

Com utilitzem els referents?

3.3.3.2- La visita al MNAC

Busquem metàfores-objecte per presentar el conflicte

La visita al MNAC

Observem

La visita al MNAC

Dialoguem

La visita al MNAC

Anotem i dibuixem al quadern d’apunts

La visita al MNAC

Seleccionem i establim relacions

La visita al MNAC

Com ressonen aquestes

obres d’art?

La visita al MNAC

3.3.3.3- El quadern d’apuntsLes obres del MNAC vistes pels nens i les nenes del grup Els Brillants

La visita al MNAC: el quadern d’apunts

La visita al MNAC: el quadern d’apunts

La visita al MNAC: el quadern d’apunts

�Ella busca diners, ell busca amor�

La visita al MNAC: el quadern d’apunts

La visita al MNAC: el quadern d’apunts

La visita al MNAC: el quadern d’apunts

La visita al MNAC: el quadern d’apunts

La visita al MNAC: el quadern d’apunts

La visita al MNAC: el quadern d’apunts

La visita al MNAC: el quadern d’apunts

La visita al MNAC: el quadern d’apunts

La visita al MNAC: el quadern d’apunts

La visita al MNAC: el quadern d’apunts

3.3.4- Processos desenvolupats

Exploracions

Observació dels materialsFustaPaperFilferroFangCorda El projecte final

Una escultura que parla de com les persones resolem

els conflictes

Avaluaciói

reajustament

Processos desenvolupats

3.3.4.1- Exploracions

Plasmem les nostres emocions en diferents materials per crear un projecte escultòric

Processos desenvolupats: exploracions

Processos desenvolupats: exploracions

Processos desenvolupats: exploracions

Processos desenvolupats: exploracions

Processos desenvolupats: exploracions

Processos desenvolupats: exploracions

Processos desenvolupats: exploracions

Processos desenvolupats: exploracions

Processos desenvolupats: exploracions

3.3.4.2- El projecte finalUna escultura col�lectiva que parla de com les persones resolem els conflictes

Processos desenvolupats

Processos desenvolupats: el projecte final

Processos desenvolupats: el projecte final

Processos desenvolupats: el projecte final

Processos desenvolupats: el projecte final

Processos desenvolupats: el projecte final

Processos desenvolupats: el projecte final

Processos desenvolupats: el projecte final

Processos desenvolupats: el projecte final

Processos desenvolupats: el projecte final

Processos desenvolupats: el projecte final

Processos desenvolupats: el projecte final

Una escultura com a resposta a una pregunta

El títol“Sentim i decidim tancament o llibertat”

5è de PrimàriaClasse dels Brillants

3.3.5Exposem al Museu Picasso

Octubre 2011

Exposem al Museu Picasso

Exposem al Museu Picasso

Exposem al Museu Picasso

Compartim les conclusions sobre la recerca

Exposem al Museu Picasso

3.4- El seguiment del projecte: el MNAC a l’escola

Reunions de seguiment del projecte

El seguiment del projecte El MNAC a l’escola

Seguiment de les classes de plàstica

El seguiment del projecte El MNAC a l’escola

Compartim un matí� com ens ha anat el projecte?

El seguiment del projecte El MNAC a l’escola

������������ ���� �

Han eixamplat el seu món de referènciesS’han “patrimoniat” del llegat artísticS’han endinsat en el llenguatge poèticHan dialogat, reflexionat, consensuat criterisS’han repartit responsabilitatsHan pres decisionsHan avaluat i modificat

���������������

Han assajat amb esborranysHan elaborat una peça artística

���������

El seguiment del projecte L’avaluació

4. En aquest projecte han participat��

Escola Mestre Morera�Pilar Quera, Miriam Escurriola, Pilar Armengol, NoemíRocabert i l’Equip Brillant de nens i nenes de 5è curs

Departament d’Educació del MNAC�Teresa González, Esther Fuertes amb la col·laboració deLaura Selicaro i Marc Aguilar

Servei Educatiu del Teatre Lliure�Mariona Montaña

Consorci d’Educació:Lluís Vallvé

Departament d’Educació

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EnsenyamentEscola d’Educació Infantil iPrimària Mestre Morera