1. PROGRAMARI LLIURE

• GNU/Linux

2. Qu s una distribuci de GNU/Linux?

Una distribuci GNU/Linux es definix com un conjunt de programes que permeten tant la installaci en l'ordinador delsistema operatiu Linuxcom el seu s posterior. L'objectiu s facilitar la installaci, la configuraci i el manteniment d'un sistema GNU/Linux.

3. Qu s una distribuci de GNU/Linux?

En l'actualitat, les distribucions GNU/Linux ms conegudes (RedHat, SuSE, Mandriva) sn empreses que competixen entre si per incloure l'ltim programari, a vegades tamb programari propietari, amb installacions grfiques capaces de detectar automticament el maquinari i que installen un sistema sencer en uns quants minuts sense a penes preguntes.

4. Qu s una distribuci de GNU/Linux?

Entre les distribucions GNU/Linux, destaca elprojecte Debian . Debian naix com una iniciativano comercialamb un model de treball de programaci obert, finanada al principi per la Free Software Foundation (FSF), desprs se n'independitza i va ms enll del sistema GNU/Linux mateix.

5. s l'nica de les grans distribucions que no t interessos comercials. Sn els usuaris mateix, molt actius, els qui mantenen la distribuci de manera comunitria. Un dels seus objectius s recopilar, difondre i promoure l's de programari lliure. Reunix el major catleg de programari lliure, tots els seus paquets provats, mantinguts i documentats per programadors voluntaris. 6. Qu s GNU?

Als anys 60 quan els ordinadors eren cars i pesats, el negoci estava en el maquinari. El programari es compartia. Per exemple, el sistema operatiu UNIX (anys 70), distribut (amb el seu codi font) per un preu simblic per la companyia AT&T.

7. Als anys 80 surt el PC, els equips es miniaturitzen i es popularitzen. 8. 1984: La llei antimonopoli als EUA oblig a AT&T a dividir-se. UNIX va comenar a comercialitzar-se. La llei que impedia explotar comercialment UNIX va desaparixer, i la primera mesura que es va deixar notar fou la restricci en la distribuci del codi font del sistema. 9. Qu s GNU?

Per eixe mateix any1984 ,Richard M. Stallmanva decidir iniciar el projecte GNU (GNU's Not UNIX), un projecte la finalitat del qual era proporcionar un sistema operatiu semblant a UNIX, per amb una llicncia que impedira una 'tornada a la foscor' com la que va patir el mateix UNIX. Esta llicncia es va anomenarGPL (GNU Public License)i conferix al programari la propietat de ser lliure i romandre lliure.

10. Qu s GNU?

Stallman va comenar a construir una ferramenta fonamental per al sistema: el compilador per al llenguatge C (gcc, de GNU C Compiler). Esta ferramenta s'ha convertit en el nexe d'uni ms important de tot el programari lliure.

11. Al 1985 va publicar el Manifest GNU i poc desprs va crear la Free Software Fundation. 12. A finals dels 80 s'havien desenvolupat quasi totes les ferramentes que necessitava un ordinador. Sols faltava el nucli. 13. Qu s GNU?

Amb el temps el compilador gcc va ser utilitzat perLinus Torvaldsper a desplegar el fams nucliLinux(1991) compatible amb UNIX.

14. El va desenvolupar a partir d'una versi reduda de UNIX, el MINIX. 15. Al 1996 va sortir el Kernel 2.0, que ja venia associat amb la mascota del ping (anomenat Tux). http://www.jx90.com/linux.html 16. Qu s GNU?

Un percentatge molt alt de tot el codi associat al programari lliure est escrit en C. I, grcies a Stallman; el compilador gcc (i la resta del sistema) podem dir que s patrimoni de la humanitat..

17. Qu s Linux?

Linux s unsistema operatiuque actua com un servici de comunicaci entre el maquinari (l'equipament fsic de l'ordinador) i el programari (les aplicacions que utilitza el maquinari) d'un ordinador.

18. Qu s Linux?

El nucli de Linux presenta totes les caracterstiques d'un autntic sistema operatiu.

Multitasca.

19. Memria virtual. 20. Controladors TCP/IP rpids. 21. Biblioteques compartides. 22. Capacitat multiusuari. 23. Mode protegit. 24. Qu s Linux?

El nucli de Linux est subjecte als termes de lallicncia pblica general (GPL)http://es.gnu.org/licencias.

25. La llicncia GPL establix que el codi font ha de ser lliurement distribut i que qualsevol persona pot fer-ne cpies per al seu propi s, vendre'l o distribuir-lo (amb algunes restriccions). 26. La major part del programari per a Linux est subjecte a la llicncia GPL. Aix no significa que tot el programari, o tot el que siga portat a Linux, haja de tindre esta llicncia.