Quatre consells per fer una programació de centre.

Metodologies

Avaluació

Beatriz Comella Dorda

Programació anual

PROGRAMACIÓ ANUAL DE CENTRE MATÈRIA/-ES: NIVELL: TRIMESTRE: CURS: 20..... – 20...... DEPARTAMENT: OBSERVACIONS: OBJECTIUS DIDÀCTICS

COMPETÈNCIES BÀSIQUES CONTINGUTS/ UNITATS DIDÀCTIQUES O DE PROGRAMACIÓ

CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Cal dissenyar primer les unitats didàctiques i integrar-les a la programació general, a partir dels trets distintius del PEC, segons model d’Educació:

Com s’integren les competències bàsiques a les programacions?

Les possibilitats d’integració de les competències als projectes curriculars poden ser (Escamilla:2008):

Formula implícita i general

Als objectius generals de cicle, etapa o curs. La vinculació a través del número exacte de la competència (Ling, 1, matem, 2…)

Formula explícita i general

A les orientacions metodològiques de cada àrea o matèria, explicant la naturalesa i intensitat dels vincles entre l’àrea i cada competència.

Formula explícita i concreta

Després dels objectius d’àrea , mitjançant un apartat concret de competències bàsiques, indicant la seva relació amb la competència per mostrar el compromís.

Formula concreta

Explicitar, després dels criteris d’avaluació d’àrea o matèria, els vincles directes entre aquests i les competències específiques.

Els objectius:

Distribuïts per cursos o per trimestres. Relacionats amb les competències ( bàsiques i

d’àrea).Formulats amb verbs:

“al final del curs ( o trimestre) l’alumnat ha de ser competent per ( cercar, elaborar, analitzar, valorar…)…”

La formulació ha d’integrar continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals de les competències a assolir, si és possible.

Llistat de verbs per a formular els objectius: (*Orientacions donades per Educació)

Les competències bàsiques: al costat de l’objectiu didàctic concret.

Els continguts: Seleccionats ( no es pot fer tot) i seqüenciats. Sols breument el títol dels grans blocs de contingut i/o de les

diferents unitats didàctiques. Cada unitat es detalla després en la programació de les unitats didàctiques.

Connexions amb altres àrees: Espais, matèries o àrees curriculars, activitats o projectes amb

què es relacionen els continguts de l’apartat anterior.

Criteris d’avaluació: També expressats amb verbs d’acció, però indicant el grau

d’assoliment de competències desitjat. Es poden redactar de manera que se’n puguin derivar activitats, instruments o mètodes d’avaluació.

Les unitats didàctiques.

1.-Títol i justificació de la unitat o projecte. 2.- Durada i distribució temporal. 3.- Objectius d’aprenentatge. 4.- Competències i altres àrees o matèries

relacionades. 5.- Continguts. 6.- Criteris d’avaluació. 7.- Desenvolupament de les activitats

d’aprenentatge i d’avaluació: - metodologia - recursos i materials didàctics - organització d’aula o de grup

8.- Altres (reflexió sobre la pràctica).

Roser Canals: 2008

Roser Canals: 2008

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A ÀREES TÍTOL

OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES CRITERIS D’AVALUACIÓ 1 2

A.

3 4 5

B.

C.

CONTINGUTS SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DESCRIPCIÓ ACTIVITATS MATERIALS

RECURSOS ORG. TEMPS ATENCIO

DIVERSITAT AVALUACIÓ

EXPLORACIÓ

INTRODUCCIÓ ESTRUCTURACIÓ

APLICACIÓ SÍNTESI

Unitat didàctica

País Basc

Font: Jorba i Caselles (1996)

Activitats de desenvolupament

Activitats inicials

Activitats de síntesi

Un exemple pràctic:

Roser Canals: 2008

Roser Canals: 2008

- Selecció de continguts:

Es parteixi d’un aprenentatgebasat en problemesque incentivinl’interès de l’alumnat

Es treballi sobresituacions possiblesi contextos reals

Enfocaments globalitzadors: ABP Orientacions i estratègies metodològiques:

Treball per projectes: Procés que parteix d’un problema o necessitat que es planteja a

l’alumne o que ell mateix defineix i que continua amb l’anàlisi de la situació, la recerca de solucions vàlides que donin resposta al problema i la construcció de la solució més vàlida de totes.

Treball per projectes: Ciències de la naturalesa. Tecnologies.

Altres metodologies: Mètode del cas o descobriment:

Plantejament d’una situació real que l’alumne, a través d’una sèrie de pistes, ha d’anar resolent.

• Es pot treballar a partir de notícies d’actualitat, etc.

Petites investigacions i treball de camp: Enquestes, petites recerques…

Activitats de dramatització, jocs de rol i simulació… Aprenentatge en acció: en contextos reals, sovint

amb la col·laboració d’entitats locals…

La gestió de l’aula: Agrupaments flexibles: variats.

Treball individual. Treball per parelles. Treball cooperatiu.

Atenció a la diversitat. L’alumnat ha de ser el centre de l’activitat docent, i el

professorat ajudar-lo en el seu procés d’aprenentatge.

L’aprenentatge cooperatiu pot ser una bona eina per a assolir la competència lingüística intercultural

( vàries llengües) fomentant la consciència lingüística a l’aula, a qualsevol àrea.

(Cercle de Lingüística aplicada de la Univ. de Lleida: 2007) Grups amb habilitats diferenciades i rols diferents assignats pel

professor. Aprenentatge significatiu, basat en les teories sobre la ZDP ( Zona de Desenvolupament Proper: distància que separa el

nivell de competència real – el que l’alumne sol sap fer – del nivell de competència proper – el que pot fer amb l’ajut d’algú altre - ) , desenvolupades per Vigotsky (1978).

Els alumnes s’han d’esforçar per posar en comú els seus aprenentatges, i amb la resta de grups i el grup-classe===consciència ling. i millora en la competència.

L’avaluació

A Catalunya, la proposta és avaluar el grau d’assoliment de les competències bàsiques i de les competències d’àrees.

L’avaluació es formula amb verbs d’acció que indiquin aquest grau.

També es poden indicar els instruments d’avaluació que es faran servir, tant a les unitats didàctiques com a les programacions generals d’àrea.

Al País Basc les competències s’avaluen seguint aquest esquema conceptual: Les competències:

Es reflecteixen en els objectius generals o competències de les matèries.

S’avaluen a través dels criteris d’avaluació.

Són observables mitjançant els indicadors d’avaluació, asenyalats per a cadascuna de les subcompetències que corresponen a les dimensions en què s’estructura cada competència.

Desglossament de la competència al País Basc.

Cada competència s’estructura en grans blocs o dimensions.

Cada dimensió es concreta en una sèrie de subcompetències.

Per a cadascuna de les subcompetències s’assenyalen uns indicadors d’avaluació, que són les tasques o operacions observables que cada alumne hauria de ser capaç de desenvolupar per demostrar el domini de la competència.

Propostes a Catalunya

Modalitats d’avaluació: Autoavaluació: l’alumne ha de poder avaluar el

grau d’assoliment dels objectius plantejats a l’inici de l’activitat/unitat didàctica, mitjançant instruments diversos: graelles d’autoavaluació, qüestionaris KPSI, comentaris, valoracions orals…

És molt important que es faci de manera sistemàtica, per tal que l’alumne sigui conscient del seu procés d’aprenentatge.

Coavaluació. El professor i l’alumne plegats avaluen el progrés i l’assoliment dels objectius competencials.

Heteroavaluació: un company avalua la feina d’un altre mitajnçant diferents eines.

És fonamental: 1.-Contextualització de l’avaluació. 2.-Diversificació d’eines i metodologies d’avaluació. 3.-Autoconsciència de l’alumnat i coneixement previ dels sistemes i

criteris d’avaluació.

Els instruments d’avaluació són també instruments d’aprenentatge.

Alguns models d’eines d’avaluació: Formularis KPSI ( Knowledge and Prior Study Inventory) ,

sobretot com a eines d’avaluacions inicials o diagnòstiques.

KPSI per a tecnologies:

Altres

instruments:

Un exercici d’autoavaluació i coavaluació ( N. Sanmartí)Auto i co-avaluació: LES RESPONSABI LI TATS DI NS L’EQUI P Càrrec: SECRETARI / A Curs : Nom : ………………………………………………….. Nivell: ...... / Equip nº :........ Tasques a avaluar :

Com ho he f et?

Com ho ha f et?

. Ha anotat tots els acords presos i els resultats obtinguts per l’equip?

. Ha revisat la llista de material que ens calia utilitzar, tant a l’aula com al laboratori?

. Ha anotat de manera acurada la bibliografia dels llibres o revistes que f èiem servir?

. Ha ordenat i revisat molt bé el treball en esborrany, abans de donar-lo al professor/ a?

. Ha concertat i recordat a tots el membres de l’equip el dia i hora de correcció de l’esborr.

. Ha recollit els treballs finals dels dif erents components i els ha revisat, abans de lliurar- los definitivament.

Comentari personal : . * Quins aspectes m'han costat més ? Per què ? * Què m'hagués ajudat a millorar la meva f eina ?

Propostes del

Govern Basc: Plantilla de

Coavaluació

sobre la proposta

presentada a la

realització d’un

treball en grup

Quatre consells per fer una programació de centre.

Metodologies

Avaluació

Beatriz Comella Dorda