Transcript of Projecte Font i Boet Caldes de Montbui
- 1. Projecte dAdequaci del carrer FONT I BOET (en el tram comprs
entre pl. De lEsglsia i c. Sentmenat) i del carrer SENTMENAT (entre
c. Font i Boet i av. Pi i Margall) a les condicions bsiques
d'accessibilitat i millora dels serveis afectats CALDES DE MONTBUI
Promotor: AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI Arquitecte: EUSEBI J.
GUTIRREZ HERRERA MAR 2015 eusebi j. gutirrez_arar uitecte c/ Pare
Poch 44_08140 Caldes de
Montbui_Barcelona_T938652896_info@arquimes.com
- 2. Projecte dAdequaci del carrer FONT I BOET (en el tram comprs
entre pl. De lEsglsia i c. Sentmenat) i del carrer SENTMENAT (entre
c. Font i Boet i av. Pi i Margall) a les condicions bsiques
d'accessibilitat i millora dels serveis afectats CALDES DE MONTBUI
doc. A documentaci escrita 1_MEMRIA 2_AMIDAMENTS I PRESSUPOST
3_RELACI DE MILLORES TCNIQUES 4_ESTUDI BSIC DE SEGURETAT I SALUT
5_CONTROL DE QUALITAT 6_PLECS DE CONDICIONS MAR 2015 eusebi j.
gutirrez_arar uitecte c/ Pare Poch 44_08140 Caldes de
Montbui_Barcelona_T938652896_info@arquimes.com
- 3. Projecte dAdequaci del carrer FONT I BOET (en el tram comprs
entre pl. De lEsglsia i c. Sentmenat) i del carrer SENTMENAT (entre
c. Font i Boet i av. Pi i Margall) a les condicions bsiques
d'accessibilitat i millora dels serveis afectats CALDES DE MONTBUI
doc. A documentaci escrita 1_MEMRIA 2_AMIDAMENTS I PRESSUPOST
3_RELACI DE MILLORES TCNIQUES 4_ESTUDI BSIC DE SEGURETAT I SALUT
5_CONTROL DE QUALITAT 6_PLECS DE CONDICIONS MAR 2015 eusebi j.
gutirrez_arar uitecte c/ Pare Poch 44_08140 Caldes de
Montbui_Barcelona_T938652896_info@arquimes.com
- 4. + I. MEMRIA 1.1 DADES GENERALS 1.1.1. Agents Promotor: Nom:
Ajuntament de Caldes de Montbui DNI/NIF/CIF: 43.756.566D Adrea:
Plaa de la Font del Lle, 11 08140 Caldes de Montbui Telfon:
938655656 Redacci: Nom: Eusebi J. Gutirrez Herrera, arquitecte N
col.legiat COAC: 37919-0 DNI/NIF/CIF: 40.994.149F Adrea: C. Pare
Poch, 44 08140 Caldes de Montbui Telfon: 938652896 e.mail:
info@arquimes.com 1.1.2. Objecte Aquesta memria correspon al
projecte bsic i d'execuci de les obres dAdequaci del carrer Font i
Boet, en el tram comprs entre la plaa de lEsglsia i el carrer
Sentmenat, i del carrer Sentmenat, en el tram corresponent entre el
carrer Font i Boet i lavinguda Pi i Margall. El carrer Font i Boet
s un dels principals carrers de la poblaci, paral.lel a lAv. Pi i
Margall (espina dorsal de la poblaci). El carrer Font i Boet a
lactualitat representa la sortida sud rodada del nucli antic del
poble (amb un nivell de trnsit mig/elevat), mentre que la seva
utilitzaci per part dels vianants no s de la mateixa importncia.
Desprs de les remodelacions de la plaa de lEsglsia i del carrer
Font i Boet en el tram immediatament col.lindant (entre c.
Sentmenat i c. Mestre Gregori Montserrat), amb una soluci de
plataforma nica que dona preferncia als vianants, el consistori
municipal va decidir emprendre el projecte per la reconversi de la
resta del carrer Font i Boet per donar-li tamb una preferncia als
vianants, convertint-lo amb un dels eixos cvics principals del
municipi, enllaant diferents equipaments amb el nucli antic de la
poblaci. Altres solucions en paral.lel que porta a terme el
consistori en referncia al trnsit rodat i a laparcament, aix com
les actuacions en lmbit proper a lEsglsia acaben conformant els
condicionants propis del projecte. 1.1.3. Objectius de la
intervenci Diagnosi de lestat actual de lmbit objecte dactuaci:
DEBILITATS _Forta presncia del vehicle respecte el vianant _Mala
relaci entre les diferents voreres de banda i banda del carrer
_Dificultats en laccessibilitat _Mal estat del paviment de voreres
i poc espai til de pas (en especial al c. Sentmenat) _Mal estat de
diferents trams de llamborda _Mal estat de la xarxa de sanejament
existent _Obsolescncia de xarxes de subministrament existents
VALORS A PRESERVAR _Qualitat cvica del carrer Font i Boet _Paviment
de llamborda com a ambient urb caracterstic Per tant, els objectius
principals de lAdequaci de lmbit objecte de projecte sestructura a
partir daquests punts: . Repensar la proporci i relaci entre lespai
destinat a vianants i a vehicles i eliminant els aparcaments, una
vegada proposades solucions alternatives daparcament per part del
consistori . Mantenir el trnsit rodat, com a sortida sud natural
del nucli antic . Millorar les condicions daccessibilitat pels
vianants . Reposar larbrat de manera que millori la seva relaci amb
les faanes de les edificacions i que permeti un millor accs dels
vehicles a les propietats privades + I. MEMRIA 1.1.4. Fases de
realitzaci del projecte Es preveu executar el projecte en una nica
fase, a banda de que una possible modificaci del mateix defineixi
fases d'execuci als efectes de la disponibilitat de finanament i
les millores tcniques que es puguin ofertar per l'empresa en el
moment de licitar l'obra.
- 5. + I. MEMRIA 1.2 MEMRIA DESCRIPTIVA 1.2.1. Directrius
generals del projecte . Proposar una soluci constructiva que
potenci el carcter funcional de lmbit atenent la preferncia dels
vianants. La transformaci de la secci dels carrers, amb soluci de
plataforma nica, enllaa amb la soluci constructiva dels dos extrems
del carrer Font i Boet remodelats recentment (pl. Esglsia i el
propi c. Font i Boet). De la mateixa forma, ladequaci del carrer
Sentmenat en el tram comprs dins daquest projecte, potenciar ls del
mateix com accs des de lav. Pi i Margall al carrer Font i Boet. .
Millora de les condicions daccessibilitat, amb major espai de pas
entre pas de cotxes i faanes i amb soluci de plataforma nica,
eliminant al mxim els elements que obstaculitzen la circulaci dels
vianants. No obstant la situaci dels escocells i de mobiliari urb
sha concebut com elements de protecci entre el vianant i el cotxe.
. Establir una nova proporci entre espai de cotxes i espai de
vianants, eliminant els espais actuals daparcament dambds carrers.
. Permetre laccs rodat a les propietats privades amb major
comoditat que a lactualitat, sense realitzaci de maniobres i
habilitar zones de crrega i descrrega i de parada de vehicles de
curta durada. . Establir un espai de circulaci de vehicles que
permeti en moments puntuals la circulaci en doble sentit per el pas
dels vens al carrer Font i Boet quan determinades circumstncies
obliguin al tall de circulaci en alguns dels extrems del carrer. .
Desviar les principals instal.lacions que es proposen al carrer
Font i Boet en lmbit llindant amb lactual aparcament del Sindicat
per facilitar la possible construcci dun aparcament soterrat i que
ocupi part del subsl corresponent al carrer Font i Boet en aquesta
zona. 1.2.2. Pavimentaci Actualment el carrer Font i Boet es
composa per una caixa de carrer simtrica, que mant una amplada de
9,85 metres prcticament constant en tota la seva longitud. La
calada central t una amplada de 6,05 metres permetent la circulaci
de vehicles per la seva banda esquerra, alhora que disposa despai
daparcament a la banda dreta, formant un cord fora impermeable. Est
construt amb llambordes, a excepci de dos trams, un proper a la
plaa de lEsglsia (front lactual aparcament del Sindicat) i el tram
corresponent a la crulla amb el carrer Sentmenat, construts amb
paviment bitumins. Les voreres, de 1,90m damplada aproximadament,
estan construdes amb paviment de panot i disposen descocells amb
arbrat, aix com tamb de fanals denllumenat pblic, que provoquen un
estretiment considerable de la zona til de pas. El carrer Sentmenat
t una amplada quasi constant de 5,70m, i s tamb simtric. La calada
central t una amplada de 4,15 metres permetent la circulaci de
vehicles per la seva banda dreta, alhora que disposa despai
daparcament a la banda esquerra i est construt amb paviment
bitumins. Les voreres, de 0,80m (esquerra) i 0,75m (dreta) estan
construdes amb paviment de panot i donada la seva poca amplada el
pas per persones, especialment aquelles amb mobilitat reduda, s
dificultosa. % Llambordes 718,35 m2 718,35 m2 35,88% Asfalt 328,95
m2 222,75 m2 551,70 m2 27,55% Vorera de panot 502,27 m2 66,20 m2
568,46 m2 28,39% Vorada 65,38 m2 21,68 m2 87,06 m2 4,35% Escocells
22,23 m2 22,23 m2 1,11% Paviment de pedra artificial 44,99 m2 44,99
m2 2,25% Gual peces espec. Formig 9,40 m2 9,40 m2 0,47% TOTALS
1691,56 m2 310,63 m2 2002,19 m2 100,00% Taula de paviments
existents c. Font i Boet c. Sentmenat Total + I. MEMRIA I.2.3.
Infraestructures actuals existents Xarxa de clavegueram c. Font i
Boet: A lactualitat transcorren pel carrer diferents conductes de
sanejament que recullen aiges fecals i pluvials de diferents
propietats privades, aix com aiges pluvials externes a lmbit. Les
aiges pluvials del carrer a lmbit objecte daquest projecte no es
recullen. c. Sentmenat: Actualment existeix una xarxa de
clavegueram unitari. Les aiges del carrer es recullen actualment
mitjanant embornals situats en el punt de contacte entre la calada
i la vorera. No existeix xarxa separativa daiges pluvials i fecals.
Els informes realitzats per part de lempresa Drenatges del Bess en
relaci a la xarxa de sanejament de la zona indiquen conductes
antics i en mal estat de conservaci. En un altre sentit, hi ha
referncies histriques dun col.lector general que transcorre per
linterior de lilla delimitada pels carrers Font i Boet, Sentmenat i
av. Pi i Margall i que probablement t el seu inici a la plaa del
Marqus. Aquest col.lector desembocaria al carrer Sentmenat,
desconeixent la profunditat del mateix i el punt dentroncament amb
la xarxa prpia daquest carrer. Subministrament daigua La societat
que gestiona la xarxa municipal s el servei daiges de lentitat
Gesti Municipal de Serveis, S.A. (GMSSA). La informaci
proporcionada per aquesta companyia mostra trams de canalitzaci de
recent implantaci amb canalitzacions antigues ja obsoletes. En
aquest projecte es defineix la nova xarxa, aprofitant els trams de
nova disposici. Tamb es proposa la instal.laci dun tram del tub
general de reg ja instal.lat a pl. de lEsglsia i al tram recentment
reformat de Font i Boet. Al carrer Font i Boet, a la seva vorera
oest, es t constncia de lexistncia de la xarxa daiges de
titularitat privada col.loquialment anomenada aiges de Sentmenat.
No es contempla en aquest projecte la seva substituci. Malgrat aix
es proposar als titulars de la xarxa la substituci dels conductes
de la mateixa forma que es va realitzar en el tram de Font i Boet
ja arranjat. Xarxa daiges termals Dintre de lmbit objecte daquest
projecte trobem diferents conductes de la xarxa daiges termals del
municipi. Un ramal provinent del casc antic es desvia pel carrer
del Marqus per donar servei al safareig de la Canaleta i un altre
recorre la totalitat del carrer Font i Boet inclosa en aquest
projecte per donar servei a la Residncia Sta. Susanna. Es
col.locaran uns nous conductes de polietil reticulat preallat
digual forma que sha realitzat en altres mbits arranjats a la zona
del casc antic del municipi o a larranjament de la plaa de
lEsglsia. Subministrament elctric Els carrers alternen part del
cablejat ja soterrat amb part acollat a les faanes. A la proposta
daquest projecte es preveu el soterrament de la totalitat de la
xarxa de distribuci. Enllumenat pblic El cablejat existent es troba
en bon estat i funciona correctament. Es conservaran els fanals
actuals modificant-se lleugerament la seva ubicaci. En els ltims
anys es varen canviar les llumeneres per unes amb condicions
lumniques i de consum energtic ms eficients i que compleixen la
normativa actual. Aquest tipus de llumeneres sn prpies daquesta
zona del municipi, per tant des de un punt de vista formal, tcnic i
econmic es considera oport conservar-los, considerant-los molt
apropiats per un carrer de les caracterstiques que es preveuen per
el carrer Font i Boet. En el cas del carrer Sentmenat es respectar
tant els fanals, com la ubicaci actuals. El tipus de fanal i la
ubicaci, trobant-se adossats a faana, es consideren els ms adequats
per el tipus de carrer.
- 6. + I. MEMRIA Subministrament de gas Lempresa Gas Natural ha
facilitat la distribuci de la canalitzaci de gas als habitatges del
carrer Font i Boet. La canalitzaci existent sn diferents ramals en
els que el seu subministrament depn de zones de fora de lmbit, amb
una travessera al carrer. Recollida de brossa A lactualitat als
carrers objecte daquest projecte no shi situen elements de
recollida de brossa (contenidors). I.2.4. Condicionants hidrulics:
drenatge La confiana en el propi drenatge de la soluci constructiva
actual, amb la no presncia dembornals de drenatge al carrer Font i
Boet, provoca en determinats moments un excs daigua superficial en
diferents zones del carrer, provocant importants bassals. En aquest
sentit, lestudi hidrulic daquest document dimensiona i quantifica
la soluci adoptada per tal de solucionar aquesta disfunci. I.2.5.
Condicionants de trnsit i mobilitat El carrer Font i Boet es
caracteritza per ser de calada nica amb voreres a ambds costats. La
velocitat actual de la via s de 50km/h i s preferent amb lnic
carrer que creua a dins de lmbit (c. Marqus com a sortida de
lactual aparcament del Sindicat). Larrencada del carrer es produeix
des de la plaa de lEsglsia, on el tipus de mobilitat s de
preferncia per a vianants, igual que larribada del carrer al
finalitzar lmbit, on el carrer Font i Boet tamb s converteix en
zona de preferncia per a vianants. Els carrers que creuen la via en
la zona de projecte sn: - Carrer del Marqus: on per una banda el
carrer s peatonal i per laltra s nica i exclusivament sortida de
vehicles de laparcament del Sindicat. - Carrer Sentmenat:
encreuament a nivell El carrer Sentmenat en lmbit objecte de
projecte s un carrer amb voreres a ambds costats i amb direcci de
trnsit de vehicles desembocant a lav. Pi i Margall. I.2.6.
Condicionants topogrfics i de traat La topografia plana de la zona
fa que lencaix geomtric de tota lactuaci, ja sigui fins i tot
ladaptaci als carrers annexes, tingui pendents longitudinals i
transversals molt suaus, assumibles degut al carcter urb de
lactuaci. Amb la topografia actual, amb el pas de calada central
amb voreres laterals a plataforma nica, encaixa amb els punts de
partida i arribada del carrer Font i Boet. Per encaixar aquesta
nova secci en el cas de larrencada i arribada de lactuaci al carrer
Sentmenat es resoldr mitjanant guals. Els principals condicionants
a respectar per lencaix de la soluci final sn: - Lentrega dels
lmits del projecte amb altres carrers o vials. - Els accessos a
particulars (garatges i portes dentrada). - Les pendents
transversals per garantir un peralt superior al 2% perqu no
sentolli laigua i no superior al 4% per garantir una bona
accessibilitat per tot tipus de persones, dacord amb la
interpretaci que fa la Diputaci de Barcelona dels criteris
daccessibilitat el Decret 135/1995 i del CTE en els casos despai
pblic. - Les pendents longitudinals es situen entre un 2% i un 4%
per evitar lentollament de laigua de pluja i garantir el compliment
del Decret dAccessibilitat 135/1995 i el CTE. + I. MEMRIA I.2.7.
Reportatge fotogrfic imatges generals c. Font i Boet
- 7. + I. MEMRIA pl. Esglsia creuament c. Font i Boet / c.
Sentmenat + I. MEMRIA tram reformat c. Font i Boet
- 8. Q+ I. MEMRIA 1.3 MEMRIA CONSTRUCTIVA 1.3.1. Traat Segons els
condicionants topogrfics esmentats, sha encaixat la planta de la
urbanitzaci mitjanant un nic eix de traat principal centrat a la
caixa de cada carrer. La rasant daquests nous eixos sentn com una
modificaci de la traa antiga en el sentit transversal, per anar de
calada central i voreres laterals a plataforma nica amb recollida
al centre de la nova caixa de carrer. Es mantenen els trams de les
alineacions prcticament planes a cadascuna de les faanes, amb
pendents molt suaus (especialment al carrer Font i Boet). 1.3.2.
Urbanitzaci La major part de lobjecte de lactuaci del projecte s la
reordenaci de la urbanitzaci dels dos trams de carrer a una
plataforma nica que asseguri la continutat de tota la urbanitzaci i
elimini les barreres arquitectniques en el sentit longitudinal i
transversal del recorregut dels vianants. Es diferencies les
segents zones: - Modificaci de la tipologia com a plataforma nica.
- Les voreres amb pavimentaci de pedra artificial de textura i
color continus. En les crulles o zones de paviment de pedra
artificial en calada es proposa una soluci constructiva amb
paviment especial per trnsit intens, per tal de garantir la
solidesa davant de l'incidncia del trnsit rodat. - Calada central
tractat principalment amb paviment de llambordes de recuperaci per
preservar part de la imatge actual. - Trobada del carrer Sentmenat
amb el seu tram inferior i amb lav. Pi i Margall a travs de gual de
vehicles. 1.3.3. Pavimentaci Carril central El carril central de
circulaci t una amplada lliure entre els escocells dels arbres de
5,00m al carrer Font i Boet (amb una banda de rodadura sobre
llamborda de 4,50m), una mida que correspon a un carril geners de
circulaci en un sol sentit i que permet el pas simultani de dos
cotxes en el cas de tall puntual dun dels extrems del carrer per
circumstncies temporals (sequipara aquesta circumstncia a la
casustica que preveu el POUM de Caldes de Montbui on es permet la
construcci daparcaments de ms de 40 places amb accessos de 5m.
damplada pel pas simultani de dos vehicles). La proposta mant
lacabat a la banda de rodadura dels vehicles dels actuals
llambordins, que hauran de ser retirats primer i reposats a
posteriori sobre un llit de sorra dentre 6 i 10 cm disposada sobre
una base de tot-u. Daquesta manera es mant la imatge actual per
sassegura la millora del ferm, la substituci de les peces danyades
i la formaci de noves pendents. Digual forma al carrer Sentmenat es
preveu un carril de circulaci de 3,10m damplada (2,20m de banda de
rodadura), en un sol sentit i que no permet el pas simultani de dos
cotxes. A les crulles o zones de paviment de pedra artificial
situades que intersecten amb el carril central es proposa una
soluci constructiva amb paviment especial per trnsit intens, per
tal de garantir la solidesa davant de l'incidncia del trnsit rodat.
Sestreny mitjanant jardineres lespai destinat al pas del trnsit
rodat en diferents punts de la proposta per provocar un aminorament
de la velocitat dels vehicles alhora que permetent en determinats
moments el moviment daquests elements per gaudir de major espai pel
pas de vehicles. Espai per vianants Al carrer Font i Boet lespai
destinat a vianants (entre faana i eix de mobiliari urb i arbrat)
ser entre 2,06m i 2,16m., deixant un espai lliure dobstacles de
1,80m i 1,70m (enfront els 90cm. existents a lactualitat). Al
carrer Sentmenat lespai destinat a vianants (entre faana i eix de
pilones) ser aproximadament de 1,25m (enfront els 70cm. actuals).
Els espais per vianants es pavimentaran amb pedra artificial de
color gris, amb la mateixa tonalitat de lexistent Q+ I. MEMRIA a la
plaa de lEsglsia i al tram del carrer Font i Boet ja reformat. Es
col.locar sobre llit dull de perdiu i base de formig sobre tot-.
Escocells: el projecte opta per dues dimensions i geometries
descocell diferents pel carrer Font i Boet, per mantenir la
superfcie del mateix alhora que minora lestretiment de la zona de
pas i les molsties per la maniobra de vehicles per laccs a garatges
privats. Reposici delements: Per poder portar a terme les obres
dadequaci de lmbit i realitzar una correcta resoluci dentrega de
paviments i instal.lacions, sha previst lactuaci sobre part de les
zones ja reformades corresponents a pl. de lEsglsia i del c. Font i
Boet. Sha previst la reposici dels elements de pavimentaci afectats
a les dues zones, aix com la resoluci adequada de les trobades en
els seus dos extrems del c. Sentmenat. % Llambordes 595,42 m2 87,77
m2 683,19 m2 34,12% Paviment pedra artificial 773,32 m2 162,20 m2
935,52 m2 46,72% Gris cendra 740,77 m2 Negre 7,80 m2 Pea porosa
escocell 32,55 m2 Pav. pedra artif. trnsit int. 272,18 m2 28,68 m2
300,86 m2 15,03% Pavim. pedr. artif. reposici 16,08 m2 0,00 m2
16,08 m2 0,80% Pavim. esp. tactile 5,10 m2 4,46 m2 9,56 m2 0,48%
Panot 6,08 m2 18,99 m2 25,07 m2 1,25% Vorada 0,45 m2 0,37 m2 0,82
m2 0,04% Escocells 12,25 m2 0,00 m2 12,25 m2 0,61% Asfalt 7,21 m2
3,96 m2 11,17 m2 0,56% Gual peces espec. Formig 4,79 m2 2,88 m2
7,67 m2 0,38% TOTALS 1692,88 m2 309,31 m2 2002,19 m2 100,00% Taula
de superfcies c. Font i Boet c. Sentmenat Total Les seccions de
paviments utilitzades, son les segents: Zona de pas de vehicles en
calada: - 20 cm de tot artificial compactat 98% PM. - 20 cm de
solera de formig armat HA30 anivellada segons definici geomtrica. -
3-4 cm de morter de dosificaci mnima de 380 kg/m3, de consistncia
blanda amb un con dAbrams 46. - Pavimentaci amb el llambord
existent, prviament netejat , de dimensions variables, amb rejuntat
de juntes amb morter cola, o b, - Pavimentaci amb paviment de pedra
artificial especial per zones de trnsit intens, tipus pea Vs5 de
Breinco, sobre capa dull de perdiu. Zona de vorera de zona de
vianants: - 20 cm de tot artificial 98%PM. - 20 cm de solera de
formig HM20 anivellada segons definici geomtrica. - Pavimentaci
tipus: paviment de pedra artificial sobre una capa dull de perdiu
Les bases que es consideren sn les corresponent per a ferms rgids
per a trnsit pesat T41, de formig vibrat HF-4 MPa de resistncia a
flexotracci i base de tot-u artificial, sobre esplanada E1, secci
del ferm 4114 segons la Instrucci de Carreteres 6,1-IC PAVIMENT DE
LLAMBORDES Es preveu el reaprofitament del llambord existent. Es
retiraran totes les peces i es realitzar l'acopi del material al
lloc que s'acordi amb l'Ajuntament. Es prepararan bases i subbases
sobre les quals es collocaran novament les peces de llamborda. La
collocaci de la pea anir en el sentit transversal en la part del
carril central amb un encintat perimetral amb la mateixa pea. La
superfcie actual de llambord s de 736,90 m2. , tot i que es preveu
trobar-ne tamb sota lasfalt de la zona propera a pl. de lEsglsia
que no ser apte per el seu reaprofitament. La superfcie de llambord
de la
- 9. Q+ I. MEMRIA proposta s de 689,19 m2 per la banda de
rodadura dambds carrers, que suposa una reutlitzaci del 94% del
paviment actual, preveient un 6% de peces no aprofitables. Si per
circumstncies no previstes exists un percentatge de llambordes no
reaprofitables sincrementar en el replanteig de lobra la superfcie
de pedra artificial prevista en decriment de la superfcie prevista
de llambordes. PEDRA ARTIFICIAL Es preveu la utilitzaci per les
zones de trnsit normal de vianants una pedra artificial (de
naturalesa ms noble que lactual panot) de color cendra (alternat
amb algunes franges de color negre i paviment pors en punts
concrets), amb format 24x16x7 similar al programa TERANA ART de la
casa comercial BREINCO. La superfcie total dutilitzaci daquest
tipus de paviment ser de 935,52m2. All on el paviment de pedra
artificial ha de patir el pas reiteratiu de vehicles es substitueix
la pea descrita anteriorment per una especialment dissenyada per
suportar aquest trnsit. Sutilitzar el similar al model VS5 de la
casa comercial BREINCO amb format 30x20x10cm. La superfcie total
dutilitzaci daquest tipus de paviment ser de 300,86m2. Per indicar
els passos de vianants es col.locaran franges de la mateixa pea amb
acabat Tactile, indicades per persones amb discapacitat visual. Per
tal dindicar els passos de carrer per a persones amb discapacitat
visual es pavimenten els mateixos amb una pea especial Tactile de
40x40x7cm, formant un estriat digual propietat cromtica i de
textura. La seva superfcie total s de 9,56m2. Q+ I. MEMRIA
- 10. Q+ I. MEMRIA Q+ I. MEMRIA
- 11. Q+ I. MEMRIA Q+ I. MEMRIA
- 12. Q+ I. MEMRIA Q+ I. MEMRIA ESCOCELLS Es preveu col.locar
escocells metl.lics de geometria rectangular de 95x60cm i 65x75cm,
col.locats in situ, i conformats amb platabandes metl.liques. La
superfcie delimitada per aquestes platabandes suposa un total de
12,25m2. Sha redut tot el possible les dimensions dels escocells
per minimitzar la seva interferncia amb el pas de persones i
vehicles. A fi i efecte de que aquest fet no impedeixi la irrigaci
normal de larbrat es preveu la col.locaci dun paviment pors a la
zona limtrof al mateix (digual forma que els escocells existents al
tram ja arranjat del c. Font i Boet).
- 13. Q+ I. MEMRIA 1.3.4. Mobiliari urb Pilones Es preveu la
col.locaci de dos tipus de pilona diferents. La primera delles, al
carrer Font i Boet, ser de pedra artificial, de la mateixa textura
i color semblant al paviment dominant proposat al carrer, delimitar
la zona de pas per a vianants a aquest carrer a la vegada que
impedeix laturada de vehicles en aquells punts concrets on no es
preveu la col.locaci de cap altre tipus de mobiliari urb que
acompleixi aquesta funci. Ser referncia daquest element el model
Square Limit de la casa comercial Breinco, amb mides 25x50x25cm. Q+
I. MEMRIA Al carrer Sentmenat, on les pilones seran lnic element de
mobiliari urb i delimitador de lespai reservat per vianants i que
eviti laturada de vehicles, es proposa una pilona metl.lica, amb s
generalitzat a la resta del municipi. Ser similar al model
Hospitalet de la casa comercial Fundici Dctil Benito.
- 14. Q+ I. MEMRIA Bancs: Donada la proximitat despais amb vocaci
destada als dos extrems de lactuaci (pl. de lEsglsia i pl.
Catalunya, i el tram de Font i Boet enfront la residncia Sta.
Susanna), on a lactualitat ja es situen bancs, la concepci de vial
es realitza sense considerar la necessitat daquests elements.
nicament davant de lequipament, destinat a s despai juvenil el Toc,
es preveu la col.locaci de seients individuals, al.lineats amb la
resta delements que delimiten la zona de pas de vianants i eviten
laturada no desitjada de vehicles. Com a referncia, i digual forma
que les pilones daquest carrer, es preveu un element de les
mateixes caracterstiques de textura i cromtiques que el paviment
dominant, en aquest cas similar al model Tweet de la casa comercial
Breinco que permet la seva col.locaci en dos posicions diferents i
de mides 58x45x45cm. Q+ I. MEMRIA Paperera Es preveu la col.locaci
de paperera tamb del mateix material i textura del paviment de
pedra artificial. Com a referncia es proposa un model similar al
model Click, tamb de la casa comercial Breinco.
- 15. Q+ I. MEMRIA Jardineres Es preveu la col.locaci de
jardineres de fundici de ferro amb pintat al forn de color negre,
de dimetre aproximat 1,35m i alada 47cm. Com a referncia es proposa
un model similar al model jardinera esfrica, de la casa comercial
Fundicin Dctil Benito. Q+ I. MEMRIA 1.3.5. Enllumenat pblic
Instal.laci Es mant la instal.laci actual. nicament es realitzaran
les feines relatives al canvi dubicaci de fanals al carrer Font i
Boet. Punts de llum Al carrer Sentmenat es mantindran tant la
ubicaci com els punts de llum actuals. Al carrer Font i Boet es
modificar la ubicaci dels actuals punts de llum, aprofitant els
elements actuals, corresponents al model Vuitcentista de la casa
comercial Roura, tant lluminria com columna. Dacord amb lopini dels
especialistes municipals es mantenen les actuals lluminries, que
amb la ubicaci proposada, allunyant-les de faanes, milloraran la
il.luminaci del vial.
- 16. Q+ I. MEMRIA 1.3.6. Arbrat Es plantar nou arbrat als
escocells conformats in situ. Lespcie escollida dacord amb els
criteris de coherncia de lequip de jardineria de lAjuntament de
Caldes de Montbui s Prunus Cerasifera Atropurpurea, utilitzat en
daltres espais pblics propers a lmbit dactuaci, poc propens a
malaltes fitosanitries, no aixeca voreres i no embruta amb fruits
ni restes enganxoses provocades per plagues. Tamb addient per no
afectar faanes i per un esporgament poc radical. Q+ I. MEMRIA
1.3.7. Drenatge i sanejament La modificaci dels dispositius de
drenatge es justifica des de diferents arguments. - La nova
ordenaci del carrer Sentmenat fa necessari enderrocar els embornals
existents i substituirlos per nous - La no presncia delements de
drenatge al carrer Font i Boet amb la nova urbanitzaci fa necessria
una nova configuraci de desgus de lescorrentia superficial del
carrer. El criteri de dimensionament dels embornals sha fet en
termes de lrea (en m2) tributria per cada unitat dembornal. El
valor ptim de disseny per una infraestructura daquestes
caracterstiques s dun embornal per cada 150 / 200 m2 de superfcie.
La comprovaci del bon funcionament de la nova distribuci de la
xarxa de drenatge sha dut a terme amb la determinaci del cabal de
referncia Q al punt de desgus d'una conca o superfcie, aplicant el
mtode hidrometeorolgic donat a la Instrucci 5.2IC i es tindran en
compte les Recomanacions tcniques pel disseny dinfraestructures que
interfereixen amb lespai fluvial de Juny de 2006 publicat per
lAgncia Catalana de lAigua. Els resultats daquests clculs queden
detallats dins de lannex corresponent. La nova xarxa de drenatge es
construeix amb els segents elements: - Canonades de polietil (PE)
de diferents dimetres. - Embornals de calada: composats per una
reixa de fossa dctil i un mdul de sif. - Pous de registre,
prefabricats cilndrics de formig en els que es troben els diferents
collectors de polietil - Connexi de la nova xarxa de drenatge als
nous pous de recollida daigua. - Enderroc de xarxa existent (en mal
estat o que quedar obsoleta), construcci de nous pous de drenatge i
reconstrucci per llur aprofitament dalguns dels existents. El
projecte preveu dues intervencions aprofitant la remodelaci
integral del paviment: en primer lloc, efectuar la demolici del
clavegueram actual i en segon lloc, la instal.laci dun nou sistema
de sanejament ms eficient. Des del clcul de la base cadastral del
carrer contractant amb la tipologia de faana es pot estimar que els
trams de carrer objecte dactuaci afecta a 44 entitats amb s
dhabitatge i 12 entitats amb s no residencial, majoritariament
destinat a comer. Segons IDESCAT, Caldes de Montbui compta amb
17.156 habitants a lany 2014. La ratio dhabitants per habitatge s
de 2,63. Per tant, en el tram de carrer Font i Boet afectat per la
reforma, es poden estimar 116 habitants. En lannex corresponent es
realitzen els clculs justificatius del dimensionament de la xarxa
que ha de recollir els abocaments daiges negres. Escomeses A la
xarxa es preveu que connectaran 2 escomeses al carrer Sentmenat (ja
localitzades mitjanant reconeixement per part de Drenatges del
Bess) i 2 escomeses domiciliries de nova construcci de PEAD doble
capa per sanejament formigonades. Seran de Dn 200mm, i es
corresponen amb les escomeses domiciliries. La connexi de les
escomeses amb el collector de clavegueram haur de realitzar-se
mitjanant un kit de connexi especial tipus clip autoritzat per
lempresa concessionria del servei. Les connexions dels baixants de
cobertes i escomeses de plujanes, embornals i daltres elements
singulars de la xarxa general aix com tamb les escomeses d'aiges
grises de les finques, es soterraran i es canalitzaran fins als
pous de registre, i en cap cas, s'abocaran directament a la vorera.
En el cas que les connexions no es puguin realitzar a pous, si els
tubs sn de PVC la connexi es realitzar amb peces especials
prefabricades (tipus Clip). Requisits tcnics ms rellevants sobre la
xarxa de clavegueram Pous de registre - En qualsevol punt de la
xarxa on suneixen dues clavegueres sha de construir un pou de
registre - En qualsevol punt de la xarxa on existeixi una
singularitat com: sobreeixidor, arener, disminuci notable de
pendent, canvi de dimetre, ressalt, etc. Sha de construir un pou de
registre - Tant la xarxa de pluvial com la residual, cal fer pous
de registre cada 50 mts com a mxim. Els pous de registre tindran
una amplitud que permeti lentrada de personal per a tasques
dinspecci i manteniment (es recomana 120 cm de dimetre). - La tapa
haur de ser de fosa dctil, capa de resistir una crrega de ruptura
de 40 Tn i amb tanca de seguretat. - Les tapes hauran de ser
circulars de dimetre 696 mm. - Lajust lateral entre el marc i tapa
no sobrepassar els 4 mm, per evitar que les tapes ballin dins el
marc. - Sutilitzaran graons dacer inoxidable de 12 mm folrats de
polipropil en forma de U. - Es desaconsellen pous de profunditat
superior a 5 mts, sent necessari per aquests casos una comprovaci
mecnica dels esforos.
- 17. Q+ I. MEMRIA Embornals i reixes: - Es situaran segons
documentaci grfica corresponent. - Els embornals seran
preferentment prefabricats i sifnics i hauran destar connectats a
la xarxa de pluvials. - Les reixes hauran de ser de fundici i
practicables Escomeses: - No tindran un dimetre inferior a 200 mm,
Shaur dexecutar un sif registrable a linterior de cada parcella i
el pendent mnim de connexi a la xarxa ser de 2 %. - Utilitzaci de
clips o peces prefabricades per lentrega de lescomesa al collector
o al pou de registre - Formigonar lescomesa amb una capa de 10 cm
amb formig de resistncia 15 N/mm2. Col.lector: - Hauran de resistir
una pressi interior mnima de 1 Kg/cm2 - Es recomana un dimetre mnim
de 400 mm per dur a terme les tasques de manteniment i de neteja
per a qualsevol tipus de xarxa. - Preferentment sutilitzaran tubs
de material plstic, com PVC o Polietil per a dimetres inferiors o
iguals a 500 mm. - Preferentment sutilitzaran tubs de formig armat
ASTM de campana per tubs de dimetre igual o superior a 600 mm. Q+
I. MEMRIA 1.3.8. Subministrament daigua potable La nova xarxa
daigua, dacord amb la proposta que ha facilitat tcnics del servei
daiges de lentitat Gesti Municipal de Serveis GMSSA, contempla la
susbtituci de la major part de la xarxa (existeix una part
instal.lada recentment) per canonades de polietil amb dimetres que
oscillen entre 165mm. i 90mm. Dacord amb les exigncies de la
normativa sobre extinci dincendis sinstal.laran els corresponents
hidrants i boques de reg. GMSSA estableix diversos condicionants
tcnics que es ressenyen a continuaci: CANONADES. Les canonades
dabastament o distribuci sern homologades, del dimetre corresponent
al resultat dels clculs hidrulics o al disseny de la companyia, amb
pressi de treball no inferior a 10 Kg/cm 2 , de polietil d'alta
densitat i amb les connexions entre tubs amb soldadura a testa. Els
accessoris seran de les mateixes caracterstiques. Les canonades,
sintal.laran a la zona de vorera, a una fondria mnima de 0,4 i
mxima de 0,6 metres, sobre un llit i sota un recobriment de 0,1
metres de sorra o de saul lliure de runa o pedres, sobre el qual,
prviament al tapat de la rasa i en tot el seu recorregut, shi
col.locar una cinta que senyalitzi el servei de forma adequada per
protegir-lo en futures excavacions. En els passos de carrer o quan
travessin per davant d'accessos de vehicles pesants, la canonada
s'instal.lar per l'interior d'una beina formigonada. Per sobre de
les noves canonades no sinstal.laran en cap cas altres serveis i
els que hagin de transcorre paral.lelament o per sota daquestes
estaran separats un mnim 0,2 metres de les mateixes. VLVULES. Les
vlvules de la xarxa seran de fosa, amb protecci a la corrossi, de
comporta amb assentament elstic, amb volant, i estaran situades a
l'interior d'arquetes que permetin el correcte accionament del
volant i l'accs al cos de la vlvula per permetre futures
substitucions del mecanisme de comporta. ESCOMESES. Les escomeses
existents s'hauran d'adecuar a les normes i tipus de materials que
utilitza la companyia i es connectaran a la nova canonada amb nous
collarins de presa adequats per connectar a les canonades de
polietil. Tamb, s'ha de preveure, si s'escau, la instal.laci d'una
vlvula de registre amb la corresponent arqueta, la substituci de la
portella si est malmesa i la substituci de la canonada d'escomesa
en el cas de que l'existent sigui de plom, de dimetre insuficient o
de ferro en males condicions. Cal tenir en compte quan es
pressuposti aquesta partida els diferents dimetres d'escomesa que
existeixen segons el tipus d'edifici que subministren. HIDRANTS
CONTRA-INCENDIS. Existeix un hidrant a la cantonada del carrer Font
i Boet amb el carrer Marqus que mantindr la seva ubicaci,
realitzant-se la seva connexi a la nova xarxa. DESCRREGUES. Les
descrregues de xarxa seran de dimetre 63, amb tub de polietil, i
constaran de vlvula de comporta dassentament elstic i arqueta amb
tapa i marc de foneria. El punt de desgus ser a linterior dun
embornal per permetre visualitzar la descrrega. PROVES DE PRESSI.
Un cop acabada la instal.laci de les canonades s'han de preveure
les corresponents proves de pressi i estanqueitat. PROVISIONALS
MENTRE DURIN LES OBRES. Mentre durin les obres shaur de preveure la
instal.laci i desintal.laci de les corresponents xarxes
provisionals per a subministrar laigua als abonats.
- 18. Q+ I. MEMRIA 1.3.9. Subministrament elctric de baixa tensi
Es preveu el soterrament de part de la xarxa de distribuci actual
(una part ja est soterrada) amb la preparaci de les escomeses de
les cases, aprofitant lobra civil necessria per passar altres
xarxes de distribuci. En aquest sentit l'empresa explotadora del
servei ELECTRA CALDENSE SA ha realitzat un estudi de soterrament i
adaptaci de tota la distribuci elctrica en aquest tram de carrer.
Aquesta intervenci contempla de manera integral i definitiva, la
supressi de la distribuci aria que travessa el carrer i de la que
est fixada en faana, implicant la installaci de nous armaris de
distribuci i scaixes generals de protecci. Les canalitzacions
impliquen una obra civil que es contemplen dintre de les obres
d'urbanitzaci, d'acord amb la segents seccions de rasa: Sadjunten
plnols corresponents a la intervenci i pressupost de la proposta en
lAnnex corresponent. Q+ I. MEMRIA 1.3.10. Subministrament de gas
Lempresa Gas Natural que actualment explota la distribuci de la
canalitzaci de gas als habitatges de lmbit del projecte no cobreix
la totalitat del tram de carrer, i no t prevista la seva
implantaci, malgrat iniciar prvia a la realitzaci de les obres una
campanya de sondeig entre els vens. En aquest projecte no es
planteja modificar la part de xarxa installada per s que es
contempla incloure la part que resta pendent, a travs d'una previsi
de rasa i reserva per aquests trams per tal daprofitar lobra civil
i per evitar rases posteriors a la finalitzaci de la nova
urbanitzaci. 1.3.11. Subministrament de telecomunicacions Es va
sol.licitar a lempresa Telefnica com a distribuidora en aquest tram
afectat per la urbanitzaci, una valoraci dels costos dadaptaci i
variaci puntual de la xarxa amb motiu de les obres a realitzar. El
projecte contempla la partida daquests costos corresponents a
lAjuntament. 1.3.12. Sistema de recollida de residus En lmbit
objecte de projecte no hi ha instal.lat a data davui contenidors.
No es preveu la col.locaci amb posterioritat a les obres
durbanitzaci de contenidors a la zona de lmbit objecte de projecte.
1.3.13. Senyalitzaci La proposta preveu la senyalitzaci de lmbit
objecte de projecte segons els plnols corresponents, definint la
zona com a preferent per a vianants. 1.3.14. Xarxa aigua termal Al
carrer Font i Boet es preveu la substituci de les canonades
existents daigua termal per nous conductes de polietil reticulat
preallat digual forma que sha realitzat en altres mbits arranjats a
la zona del casc antic del municipi o a larranjament de la plaa de
lEsglsia. 1.3.15. Afeccions al trnsit En el procs de licitaci de
lobra, i juntament amb la policia local i els tcnics municipals,
sestudiar amb precisi i es decidiran les diferents afeccions
(parcials o totals) al trnsit, estudiant els elements de protecci i
senyalitzaci necessaris a utilitzar durant els possibles
desviaments de trnsit.
- 19. Q+ I. MEMRIA 1.4 CONDICIONS DE LOBRA 1.4.1. Planificaci de
lobra i termini dexecuci A la vista de les unitats dobra, per a la
realitzaci de les obres previstes es proposa un termini dexecuci
global de treballs de QUATRE (4) MESOS. Un cop finalitzats els
primers tres mesos sha dhaver executat el 50% del pressupost
dexecuci material previst en el projecte. Lincompliment dels
terminis parcials assenyalats donar lloc a la imposici de
penalitzacions, dacord amb el que estableix larticle 212 de la Llei
3/2011, de 14 de novembre, text refs de la Llei de Contractes del
Sector Pblic. Amb independncia de les possibles penalitzacions per
incompliment dels terminis parcials que es podrien produir,
lincompliment del termini final produir una penalitzaci progressiva
per cada setmana de retard, que savaluar dacord amb els criteris
establerts per lAjuntament de Caldes de Montbui. El Contractista
estar obligat a respondre dels danys i perjudicis que lAjuntament
de Caldes de Montbui hauria de suportar a causa de lincompliment
del termini contractual. El programa de treball anir a crrec de
lempresa adjudicatria i haur destar aprovat per la direcci
facultativa de les obres. Aquest termini sestableix en 15 dies a
partir de la firma de lActa de Replanteig. L'empresa adjudicatria
realitzar una revisi del projecte executiu, en base al qual,
comunicar amb anterioritat de l'inici de les obres, la previsi de
possibles defectes o desviacions en el pressupost. La signatura de
l'acta del replanteig implicar l'acceptaci plena i total de les
condicions econmiques i tcniques del projecte i del contracte.
1.4.2. Termini de garantia El termini de garantia de les obres
queda fixat en DOTZE MESOS comptats a partir de la data de recepci
de les obres, durant els quals lempresa constructora es far crrec
de la conservaci de les obres. I.4.3. Declaraci dobra completa El
present projecte defineix una obra completa, susceptible de ser
lliurada a ls general i comprn tots els elements per a la seva
utilitzaci reunint, en conseqncia tot el que exigeix larticle 125
del R.D. 1098/2001, de 12 doctubre, pel qual saprova el Reglament
general de la Ley de Contratos de las Administraciones Pblicas.
I.4.4. Classificaci del contractista Dacord amb larticle 65 del
Real Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, per el que
saprova el Text refs de la Llei de contractes del sector pblic, i
en compliment del que es disposa a larticle 25 i segents del Real
Decret 1098/2001, de 12 doctubre, per el que saprova el Reglament
general de la Llei de contractes de les Administracions Pbliques.
Aix, la classificaci que sha dexigir als Contractistes per a
presentarse a la licitaci de les obres s la segent: Grup A
[Moviment de terres i perforacions], subgrup 2 [esplanacions],
categoria b (anualitat entre 60.000 i 120.000 ). Grup E [
Hidruliques], subgrup 1 [subministrament i sanejament], categoria c
(anualitat entre 120.000 i 360.000 ). Grup G (vials i pistes),
subgrup 6 (obres vials sense qualificaci especfica), categoria e
(anualitat entre 840.000 i 2.400.000 ). Grup I (installacions
elctriques), subgrup 1 (enllumenats, illuminacions i valissaments
lluminosos), categoria a (anualitat entre 0 i 60.000 ). I.4.5.
Seguretat i Salut En compliment del Real Decret 1627/97 de 24
doctubre es realitza lestudi bsic de seguretat i salut de les obres
que sinclou a aquest projecte. Q+ I. MEMRIA I.4.6. Control de
qualitat En compliment de la normativa vigent sha elaborat un Pla
de control de Qualitat per a lexecuci de les obres. A lannex Pla de
Control de Qualitat, queda reflectida la proposta del pla on
sassenyalen les unitats objecte de control, el tipus, la freqncia i
la quantitat dassaigs a realitzar. Durant lexecuci de lobra, la
Direcci dObra podr determinar la modificaci de les freqncies
establertes, aix com la realitzaci dassaigs no previstos
inicialment a la proposta del pla de control de qualitat. Pel tipus
de control a realitzar, i dacord amb el Decret 257/2003 de 21
doctubre, els laboratoris competents pel desenvolupament previstos
al pla de control de qualitat hauran destar acreditats en els
segents apartats: GRUP DMBITS DE VIALS (VS) mbit de sls, rids,
mescles bituminoses i materials constituents de vials (VSG) mbit de
control de ferms flexibles i bituminosos de vials (VSF) mbit de
control de pavimentaci prefabricada (llambordins, lloses, panot)
Els controls a realitzar sn essencialment dels tipus segents :
Control del material: certificats dels materials i marcat CE.
Control geomtric: informaci topogrfica. Control dexecuci : assaigs
de laboratori. Limport total dels treballs de Control de Qualitat
de tota lobra puja a la quantitat de DOS MIL SET-CENTS TRENTA-DOS
EUROS I TRENTA-SET CNTIMS (2.732,37 ), PEM. I.4.7. Justificaci de
preus La justificaci de preus daquest projecte queda suficientment
definida en cadascuna de les partides corresponents i en els seus
preus descomposats, incloent els costos de m dobra, maquinria i
materials de mercat. El percentatge de despeses indirectes que
correspon a aquesta obra s del 5%. I.4.8. Revisi de preus En
compliment dels articles 89 i segents de la Llei 3/2011, de 14 de
novembre, text refs de la Llei de Contractes del Sector Pblic, i
per tractar-se dun contracte dobra en que el termini dexecuci no
excedeix els dotze (12) mesos, no sinclou en el projecte clusula de
revisi de preus. I.4.9. Modificacions del projecte MODIFICACIONS
DEL PROJECTE PER RAONS DINTERS PBLIC PER CAUSES IMPREVISIBLES. Un
cop aprovat, haur de respectarse ntegrament el contingut del
projecte, el seu pressupost i el seu calendari dexecuci. Lrgan de
contractaci competent nicament podr introduir modificacions per ra
d'inters pblic en els elements que lintegren, sempre i quan siguin
degudes a causes imprevisibles i de conformitat amb el previst a
l'article 107 de la Llei 3/2011, de 14 de novembre, text refs de la
Llei de Contractes del Sector Pblic. No tindr la consideraci de
modificaci del contracte lampliaci del seu objecte que no es pugui
integrar en el projecte inicial mitjanant una correcci del mateix o
que consisteixi en una prestaci susceptible dutilitzaci o
aprofitament independent o adreada a satisfer necessitats noves no
contemplades en la documentaci preparatria del contracte, que
hauran de ser contractades de forma separada, en estricta aplicaci
dall establert a larticle 171 b) text refs de la LCSP.
MODIFICACIONS DEL PROJECTE PER CAUSES PREVISIBLES Segons larticle
106 de la Llei 3/2011, text refs de la LCSP, el projecte es podr
modificar sempre i quan shagi detallat labast, els lmits i les
condicions de la modificaci als plecs de forma clara, precisa i
inequvoca, de manera que la concurrncia de les circumstncies que
donen lloc a la modificaci pugui verificarse de forma
objectiva.
- 20. Q+ I. MEMRIA A ms a ms sha dexpressar als plecs el
percentatge del preu del contracte al que pot afectar com a mxim la
modificaci, computantse limport mxim com a valor estimat. Es fixen
les segents causes previsibles: 3 % dincrement de pressupost per
laparici de serveis afectats no detectats a la fase de projecte,
tot i que shan fet tots els contactes possibles amb lAjuntament de
Caldes de Montbui i les diverses companyies detectades a la zona.
I.4.10. Compliment defectus de la prestaci Sentendran causes de
compliment defectus de la prestaci del contracte les segents: La
manca de diligncia en el compliment d'una ordre de la Direcci de
les Obres que impliqui afectar les condicions de seguretat del
trnsit de vehicles i persones. La manca de diligncia en el
compliment d'una ordre de la Direcci de les Obres que impliqui
afectar les condicions de seguretat i salut dels treballadors del
propi contractista i d'altres empreses o institucions relacionades
amb les obres. La manca de compliment d'aquelles condicions
especials d'execuci que es puguin determinar en el present
projecte. s obligatori mantenir els itineraris de vianants aprovats
per la Direcci de les Obres durant lexecuci de les obres. s
obligatori tenir cura de la seguretat i la conservaci de la
senyalitzaci provisional utilitzada durant les obres. En funci de
la gravetat de l'incompliment, al contracte es determinaran els
lmits de les penalitats que se li podran atribuir al contractista,
a proposta de la Direcci de les Obres, que en cap cas podran ser
superiors al 10 %, en virtut del que determina la llei, i que seran
descomptades de les certificacions de les obres. I.4.11. Conclusi
El redactor del projecte creu haver definit suficientment a nivell
de projecte dexecuci les obres necessries per a la realitzaci del
projecte, el qual reuneix les condicions necessries per a la
correcta execuci de les obres descrites. La licitaci del projecte
estar sotmesa a una millor concreci de les solucions constructives
i a lassessorament tcnic en obra per part de lempresa que resulti
adjudicatria, sempre i quan no suposi modificacions substancials,
dacord amb la direcci facultativa i el mateix Ajuntament.
- 21. + I. MEMRIA 1.5 PRESSUPOST DEXECUCI PER CONTRACTE ! ! " # !
! ! $ % & ' # ( )*+)*)* #),)-./* ( ),)0121 1,34*5-1./ # # 6 (
47. )/ +-)**4+8*5 9),)-./ /:)*;),5.3. = & . 3) .-? 3) !"#"$"! %
&'!())'*+ ,%)- $%$'.%
- 22. Q+ I. MEMRIA 1.6 NORMATIVA APLICADA Urbanitzaci Decret
120/1992, de 28 d'abril, pel qual es regulen les caracterstiques
que han d'acomplir les proteccions a installar entre les xarxes
dels diferents subministraments pblics que discorren pel subsl.
Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenci dels
incendis forestals en les urbanitzacions sense continutat immediata
amb la trama urbana. Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual
s'aprova el Reglament dels serveis pblics de sanejament. Correcci
d'errades al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el
Reglament dels serveis pblics de sanejament. Decret 196/1992, de 4
d'agost, de modificaci parcial del Decret 120/1992, de 28 d'abril,
pel qual es regulen les caracterstiques que han de complir les
proteccions a installar entre les xarxes dels diferents
subministraments pblics que discorren pel subsl. Llei 2/2004, de 4
de juny, de millora de barris, rees urbanes i viles que requereixen
una atenci especial. Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de
prevenci dels incendis forestals en les urbanitzacions sense
continutat immediata amb la trama urbana. Real Decreto 1890/2008,
de 14 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de
eficiencia energtica en instalaciones de alumbrado exterior y sus
Instrucciones tcnicas complementarias EA-01 a EA-07. UNE-EN
124:1995 Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de
circulacin utilizadas por peatones y vehculos. Principios de
construccin, ensayos tipo, marcado, control de calidad. UNE-EN
124:2000 ERRATUM Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas
de circulacin utilizadas por peatones y vehculos. Principios de
construccin, ensayos de tipo, marcado, control de calidad. UNE-EN
1433:2003 Canales de drenaje para zonas de circulacin para vehculos
y peatones. Clasificacin, diseo y requisitos de ensayo, marcado y
evaluacin de conformidad. UNE-EN 1433:2003/A1:2005 Canales de
desage para zonas de circulacin utilizadas por peatones y vehculos.
Clasificacin, requisitos de diseo y de ensayo, marcado y evaluacin
de la conformidad. Accessibilitat Llei 13/2014, de 30 doctubre, que
estableix les condicions daccessibilitat necessries perqu els
espais ds pblic, els edificis, els mitjans de transport, els
productes, els serveis i els processos de comunicaci garanteixin
lautonomia, la igualtat doportunitats i la no-discriminaci de les
persones amb discapacitat o amb altres dificultats dinteracci amb
lentorn. Integra en el marc normatiu de Catalunya les condicions
bsiques daccessibilitat, dacord amb les directrius internacionals i
estatals i promou la utilitzaci de productes de suport a
laccessibilitat que millorin la qualitat de vida de les persones
amb discapacitat o amb altres dificultats dinteracci amb lentorn.
Real Decreto 173/2010, de 19 de febrero, por el que se modifica el
Cdigo Tcnico de la Edificacin, aprobado por el Real Decreto
314/2006, de 17 de marzo, en materia de accesibilidad y no
discriminacin de las personas con discapacidad. Decret 135/1995, de
24 de mar, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre,
de promoci de l'accessibilitat i de supressi de barreres
arquitectniques, i d'aprovaci del Codi d'accessibilitat. Correcci
d'errades al Decret 135/1995, de 24 de mar, de desplegament de la
Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoci de l'accessibilitat i
de supressi de barreres arquitectniques i d'aprovaci del Codi
d'accessibilitat. Real Decreto 505/2007, de 20 de abril, por el que
se aprueban las condiciones bsicas de accesibilidad y no
discriminacin de las personas con discapacidad para el acceso y
utilizacin de los espacios pblicos urbanizados y edificaciones.
Orden PRE/446/2008, de 20 de febrero, por la que se determinan las
especificaciones y caractersticas tcnicas de las condiciones y
criterios de accesibilidad y no discriminacin establecidos en el
Real Decreto 366/2007, de 16 de marzo. Q+ I. MEMRIA Instal.lacions
Orden de 15 de septiembre de 1986 por la que se aprueba el Pliego
de Prescripciones Tcnicas Generales de Tuberias de Saneamiento de
Poblaciones. Orden de 28 de julio de 1974 por la que se aprueba el
Pliego de Prescripciones Tcnicas Generales para Tuberias de
Abastecimiento de Agua y se crea una Comisin Permanente de Tuberias
de Abastecimiento de Agua y de Saneamiento de Poblaciones. Orden de
20 de junio de 1975 por la que se amplia la composicn de la Comisin
Permanente de Tuberias de Abastecimiento de Agua y de Saneamiento
de Poblaciones. Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el
Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig,
d'ordenaci ambiental de l'enllumenament per a la protecci del medi
nocturn. Orden de 11 de julio de 1986 sobre especificaciones
tcnicas que debern cumplir los candelabros metlicos (bculos y
columnas de alumbrado exterior y sealizacin de trfico) Orden de 16
de mayo de 1989 por la que se modifica el anexo del Real Decreto
2642/1985, de 18 de dicembre, por el que se declaran de obligado
cumplimiento las especificaciones tcnicas de los candelabros
metlicos y su homologacin por el MINER. Real Decreto 284/1999, de
22 de febrero, por el que se regula el etiquetado energtico de las
lmparas de uso domstico. Real Decreto 401/1989, de 14 de abril, por
el que se modifica el Real Decreto 2642/1985, de 18 de diciembre,
por el que se declaran de obligado cumplimiento las
especificaciones tcnicas de los candelabros metlicos y su
homologacin por el MINER. Resoluci de 17 de maig de 1989, per la
qual s'aprova la Instrucci interpretativa de la MI BT 009, del
Reglament electrotcnic per a baixa tensi, relativa a installacions
d'enllumenat pblic. Nota: la normativa posterior a la redacci del
projecte, i que sigui legalment aplicable al projecte, suposar la
seva incorporaci a travs dun modificat del projecte si
sescalgus.
- 23. + I. MEMRIA 1.7.1. CLCUL DE SECCIONS TIPUS DELS FERMS
1.7.1.1. Introducci En aquest annex es descriu i justifica les
seccions tipus i el ferm adoptat per a lurbanitzaci. Lobjectiu de
lannex s justificar la solvncia de les seccions constructives
adoptades. - Proporcionar una superfcie de trnsit segura, cmoda i
de caracterstiques permanents sota les crregues repetides de trnsit
durant el perode de projecte. - Resistir les sol.licitacions de
trnsit previst durant el perode de projecte i repartir les
pressions verticals provocades per les crregues, de manera que a
lesplanada tan sols hi arribi una petita fracci daquelles,
compatible amb la seva capacitat de suport. - Protegir lesplanada
de la intemprie i en particular de lacci dels agents meteorolgics.
Per al dimensionament de la secci de ferm, es parteix de la base
que aquestes vies actualment ja assumeix les sol.licitacions de
trnsit rodat que preveu el projecte, amb una reducci de la seva
velocitat donada la soluci de plataforma nica amb preferncia per a
vianants. No sha efectuat cap prova de geotcnia per verificar la
solidesa dels substrats. 1.7.1.2. Caracteritzaci del trnsit La
vigent Norma 6.1-IC Seccions de ferms estableix les categories de
trnsit pesant en funci de la IMD de pesats de la segent manera: Per
a la realitzaci del clcul, sha realitzat per part dels redactors
una observaci quantitativa del trnsit rodat pel carrer Font i Boet
en diferents moments de la setmana. Extrapolant les dades obtenim
els segents resultats: Dies laborables Cap de setmana Total
Vehicles lleugers 1732 1110 1554 Vehicles grans 32 9 25 A partir
daquest estudi resulta un IMD que oscil.la entre els 1.764 i 1.119
vehicles/dia. CONCLUSI: Daquests, el percentatge de vehicles
pesants sestima a partir de la taula anterior, en un 1,6%. Per tant
resulta un IMD de vehicles pesants total de 25. En la taula
sobserva la categoria del trnsit que pertoca s la T41, ats que el
valor es troba comprs entre els valors compresos de 25 a 50. + I.
MEMRIA 1.7.1.3. Esplanada Lesplanada s la base del terreny natural
sobre la qual col.locarem els diferents paquets que formen la secci
estructural. En funci de la seva capacitat portant pot ser (de
menys a ms) E1, E2 o E3. D'acord amb els criteris de l'Institut
Catal del Sl, ats que es tracta d'una actuaci sobre un nucli
consolidat on es substitueixen els paviments de vials existents per
daltres de nous, no caldr fer assaigs didentificaci de sls. En
aquest cas sadoptar lesplanada E1 pel clcul del ferm. En cas de
voler justificar lexistncia dun altre tipus desplanada caldr fer
els assaigs didentificaci corresponents. 1.7.1.4. Tipus de via Les
vies urbanes dels sectors de sl urb i urbanitzable es poden
classificar en cinc tipus, depenent del nivell de trnsit pesant que
es preveu segons lactivitat i categoria del sector. Es consideren
com a vehicles pesants els camions de crrega til superior a cinc
tones (5 Tn.), els vehicles de nombre de rodes igual o superior a
sis, tots els vehicles amb remolc i els vehicles destinats a
transports de persones amb nombre de places superior a nou. Els
vehicles lleugers no es consideren pel clcul del paviment, per
estimar-se que la seva incidncia s mnima. Daquesta manera, la
classificaci de cada via urbana segons el trnsit pesant que ha de
suportar, es pot realitzar simplement a partir de criteris
urbanstics basats en lanlisi actual i la previsi del comportament
futur de la ciutat que sest dissenyant i construint.
Independentment de tenir en compte el sector al qual serveix cada
via urbana es considera el carcter de via de pas i les prpies
dimensions de la via en el sentit de preveure que algun dia haur de
suportar un trnsit regular dautobusos o daltres tipus de
transports.
- 24. + I. MEMRIA Dels cinc tipus de vies en que es classifiquen
les vies urbanes, els requeriments del projecte dirigeixen al
disseny d'un vial de categoria V2, ats que la previsi de trnsit
pesant mitj diari durant lany de posada en servei est comprs entre
50 i 270 vehicles pesants. Aix coincideix amb les vies daccs i la
la vialitat principal de sectors residencials de ms de 600
habitatges. Tamb pot assimilar-se a aquesta categoria de via, la
vialitat principal dels sectors industrials de ms de 15 Ha. de
superfcie. 1.7.1.5. Material dacabat Segons el quadre de seccions
el projecte contempla un nic tipus de paviment: P: Paviment de
prefabricats de formig o pedra natural 1.7.1.6. Seccions
estructurals del ferm Un cop identificats el tipus desplanada (E1)
i el tipus de via segons el trnsit (V2) es passa a definir la secci
estructural del ferm a partir del material dacabat escollit. Per
tant, la secci de ferm del vial ser la tipus 4114, formada per 20cm
de formig de ferm, sobre 20cm de capa de base granular: tot-
artificial. Nota: D'acord amb els criteris de l'Institut Catal del
Sl, pel que fa al sistema de collocaci de les llambordes,
existeixen dos tipus de collocaci: un sobre subbase de tot-u i un
altre sobre base de formig. El primer sistema requereix una
compactaci al 95% proctor de la caixa de paviment. Lestat de
conservaci dalgun dels edificis que trobem a la zona desaconsella
la utilitzaci de maquinria pesada davant del risc de provocar
patologies a les edificacions. Aix doncs considerem que lopci ms
convenient es la collocaci sobre base de formig, amb morter de
ciment i rejuntat amb sorra ciment. A ms, per millorar
ladherncia,es preveu un enllardat de la pea amb ciment cola aplicat
amb llana dentada. El morter ser M-80a, pastat a lobra i fresc. La
preparaci de la base es far amb extensions tals que assegurin
treballar sobre morter fresc sense endurir. El ciment cola ser
especfic per exteriors i apte per aplicar sobre morter fresc. Entre
els que compleixen aquestes caracterstiques est el ciment cola
Flexmortel, de la casa Bettor MBT. Les llambordes tindran un gruix
mnim de 7 cm. Es col.locaran a trencajunts, i no es faran servir
peces inferiors a 1/3 de la llamborda. A les llambordes de formig,
les juntes seran de entre 3 i 5 mm, i es reompliran amb una mescla
de sorra-ciment en sec. La sorra ser fina (0 a 1.25 mm), i el tipus
de ciment de baix contingut en aluminat triclcic, es a dir
denduriment lent. En cap cas es permetr el pas de vehicles abans de
14 dies des del reompliment de juntes.
- 25. + I. MEMRIA 1.7.2 COMPLIMENT DE LA NORMATIVA
DACCESSIBILITAT a) CODI TCNIC DE LEDIFICACI (CTE) Real Decreto
314/2006, de 17 de marzo (Vivienda), por el que se aprueba el Cdigo
Tcnico de la Edificacin (BOE nm. 74, de 28 de marzo de 2006)
modificat pel RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009
(BOE 23/4/2009), RD 173/2010 (BOE 11/03/2010) i les seves
correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). La darrera
modificaci la recull el Real Decreto 173/2010, de 19 de febrer, pel
qual es modifica el CTE en matria daccessibilitat i no discriminaci
de les persones amb discapacitat. b) NORMATIVA DACCESSIBILITAT DE
CATALUNYA Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoci de
l'accessibilitat i supressi de barreres arquitectniques. Decret
135/1995, de 24 de mar, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25
de novembre, de promoci de l'accessibilitat i de supressi de
barreres arquitectniques, i d'aprovaci del Codi d'accessibilitat.
Llei 13/2014, de 30 doctubre, que estableix les condicions
daccessibilitat necessries perqu els espais ds pblic, els edificis,
els mitjans de transport, els productes, els serveis i els
processos de comunicaci garanteixin lautonomia, la igualtat
doportunitats i la no-discriminaci de les persones amb discapacitat
o amb altres dificultats dinteracci amb lentorn. Integra en el marc
normatiu de Catalunya les condicions bsiques daccessibilitat,
dacord amb les directrius internacionals i estatals i promou la
utilitzaci de productes de suport a laccessibilitat que millorin la
qualitat de vida de les persones amb discapacitat o amb altres
dificultats dinteracci amb lentorn. c) rden VIV/561/2010, de 1 de
febrer, per el que es desenvolupa el documento tcnico de
condiciones bsicas de accesibilidad y no discriminacin para el
acceso y utilizacin de los espacios pblicos urbanizados. Publicat
en el BOE en data 11 de mar de 2010. S'adjunta a continuaci una
nota tcnica redactada pels serveis tcnics de la Gerncia de
Territori i Sostenibilitat corresponent a lrea de Territori i
Sostenibilitat de la Diputaci de Barcelona on es fa una lectura
comparada de la segona i tercera de les normatives enumerades, per
tal de ser interpretades en el projecte. Cal destacar que en la
urbanitzaci del carrer Font i Boet (aix com el carrer Sentmenat)
per passar de calada nica a plataforma nica, l'eliminaci de les
barreres arquitectniques ha estat un dels objectius principals. Tot
i aix, cal destacar que les condicions de drenatge dels paviments
no recomanen reduir les pendents per sota del 2%. En qualsevol cas,
en el procs de construcci de la urbanitzaci, es tindr en compte
aquestes normatives a fi i efecte de pal.liar aquelles situacions
ms crtiques, donant per ents que les condicions daccessibilitat
dels dos vials es veuen mpliament millorades respecte les
condicions durbanitzaci actuals. rea de Territori i Sostenibilitat
Gerncia de Serveis dInfraestructures Viries i Mobilitat Comte
dUrgell, 187 08036 Barcelona Tel. 934 022 195 Fax 934 022 494
ot.movilitatsvl@diba.cat www.diba.cat ! NOTA TCNICA SOBRE
INTERPRETACI NORMATIVA: CODI ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA vs ORDEN
VIV/561/2010 CRITERI GENERAL: - En les intervencions puntuals o de
reforma de voreres en zones ja urbanitzades, seguir criteris com a
mnim de CODI DACCESSIBILITAT DE CATALUNYA. - Les intervencions
integrals on es reforma un tram sencer de la via pblica (voreres i
calada), aplicar criteris de recomanaci adoptats fins ara de 150 cm
dample mnim de pas. Aquesta dimensi s la dimensi extrema establerta
a la ORDEN VIV/561/2010. - En les actuacions de nova urbanitzaci,
seguir les prescripcions dample mnim de pas lliure descrites a la
ORDEN VIV/561/2010. QUADRE RESUM: AMPLES DE PAS (m) PENDENTS GUALS
(%) PAVIMENTS DIFERENCIATSTIPUS DINTERVENCI: Mn Rec Mx Rec
Recomanat Zones ja urbanitzades. Actuacions puntuals al carrer. 90
150 12 10 Acanalat. Zones ja urbanitzades. Reurbanitzaci integral
ampliaci de vorera. 150 180 12 10 Acanalat. Urbanitzaci de nous
nuclis urbans.(*) 180 10 (Pendent estudi definici i tipologies
daplicaci). LLEGENDA: Valors corresponents al CODI DACCESSIBILITAT
DE CATALUNYA. Valors corresponents a la ORDEN VIV / 561 / 2010. (*)
obres dexecuci derivades de plans / projectes que shagin aprovat
definitivament desprs del 12/09/2010, s a dir publicaci ORDEN VIV /
561 / 2010 + 6 mesos. CONSENS SOBRE AQUESTS CRITERIS: Aquests
criteris es deriven de lanlisi feta amb les segents entitats
participants: rea de Promoci de l'Accessibilitat i supressi de
Barreres. Generalitat de Catalunya. Direcci General dUrbanisme.
Generalitat de Catalunya. Federaci de Municipis de Catalunya i
Associaci Catalana de Municipis. Secci dAccessibilitat. Diputaci de
Barcelona. Grup de Treball per a la Millora de lAccessibilitat,
Ajuntament de Barcelona. Oficina consultora Tcnica. Collegi
dArquitectes de Catalunya. Consultoria Tcnica del CAATEEB. Consell
de Col.legis d'Apa., Arq. Tc. i Eng. d'Edificaci de Cat. Altres.
Sr. Xavier Garcia-Mil, arquitecte assessor expert en temes
accessibilitat. Aquesta NOTA TCNICA SOBRE INTERPRETACI NORMATIVA
properament es veur ampliada sobre aquest i altres temes.
- 26. Q+ I. MEMRIA 1.7.3 GESTI DE RESIDUS 1.7.3.1. Memria 1.
DADES GENERALS 1.1. DEFINICIONS El RD 105/2008 inclou les seguents
definicions (article 2), a mes a mes de les incloses en larticle 3
de la Llei 10/1998, de 21 dabril, de Residus: Residu de construcci
i denderrocs: qualsevol substancia u objecte generat en una obra de
construcci o demolici, del qual el seu posseidor (contractista) es
desprendra o del que tingui intencio o obligacio de despendre.
Residu especial: tots aquells residus que per la seva naturalesa
potencialment contaminant requereixen un tractament especific i un
control periodic i que estan inclosos dins l'ambit d'aplicacio de
la Directiva 91/689/CE, del 12 de desembre. Residu no especial:
tots els residus que no es classifiquen com a residus inerts o
especials. Residu inert: residu no perillos que no experimenta
transformacions fisiques, quimiques o biologiques significatives,
no es soluble ni combustible, ni reacciona fisica ni quimicament ni
de cap altre manera, no es biodegradable, no afecta negativament a
altres materies que pugui entrar en contacte de forma que pugui
donar lloc a contaminacio ambiental o perjudicial per a la salut
humana. La lixivialitat total i la seva ecotoxicitat aixi com el
contingut de contaminants de residus hauran de ser insignificants.
En cap cas ha de suposar un risc per als essers vius ni per la
qualitat de les aigues superficials o subterranies. Productor de
residus de construcci i demolicio (promotor): La persona fisica o
juridica titular de la llicencia urbanistica en una obra de
construcci o demolicio; en les obres que no sigui necessaris
llicencia urbanistica, es considerara productor de residu la
persona fisica o juridica titular del be immoble objecte duna obra
de construcci o demolicio. La persona fisica o juridica que
realitzi operacions de tractament, de barreja o duna altra
tipologia, que ocasioni un canvi de naturalesa o de composicio dels
residus. El importador o adquiridor en qualsevol Estat de la Unio
Europea de residus de construcci o demolicio. Posseidor de residus
de la construcci i demolicio (constructor): La persona fisica o
juridica que tingui al seu poder els residus de la construcci i
demolicio i ostenti la condicio de gestor de residus. Tindra la
consideracio de posseidor de residus la persona fisica o juridica
que executi lobra de construcci o demolicio, com el constructor,
els subcontractistes i els treballadors autonoms. No tindra la
consideracio de posseidor de residus de construcci i demolicio els
treballadors per compte alie. 1.2. MBIT DAPLICACI Lambit daplicacio
del R.D. 105/2008 es sobre tots els residus de construcci. 1.3.
OBLIGACIONS DEL PRODUCTOR DE RESIDUS DE CONSTRUCCI I DEMOLICIONS
Complementariament als requisits exigits per la legislacio vigent
sobre residus, el promotor deura: Incloure en el projecte
constructiu de lobra un Estudi de gesti de residus de construcci i
demolicio, si es el cas, amb el contingut seguent, previst a
larticle 4 del RD 105/2008 : - Lestimacio de la quantitat,
expressada en tones i metres cubics dels residus de construcci que
es generaran en lobra, codificats dacord a la llista europea de
residus publicada per Ordre MAM/304/2002, de 5 de febrer. - Les
mesures per a la prevencio de residus en lobra objecte del
projecte. - Les operacions de reutilitzacio, valoritzacio o
eliminacio a que es destinaran els residus que es generin en lobra.
- Les mesures per a la separacio dels residus en obra, i compliment
per part del posseidor dels residus (contractista). - Planols, si
es el cas, de les installacions previstes per laplec , manipulacio
, separacio dels residus dintre de lobra. - Les prescripcions que
son daplicacio dintre del Plec de prescripcions tecniques
particulars del projecte, referents als aplecs, manipulacio i
separacio, si es el cas, dels residus de construcci generats dintre
de lobra. - Una valoracio, si es el cas, del cost previst de la
gesti dels residus de construcci i demolicio, que formara part del
pressupost del projecte en capitol independent. Disposar de la
documentacio que acrediti que els residus de construcci i demolicio
realment produits en la seva obra han segut gestinats, en el seu
cas, en obra o entregats a una instal.lacio de eliminacio pel seu
tractament dun gestor de residus autoritzat, dacord als criteris
establerts en aquest R.D. 1.4. OBLIGACIONS DEL POSSEDOR DE RESIDUS
DE CONSTRUCCI I DEMOLICIONS El Contractista deur presentar a
lAjuntament de Caldes de Montbui un Pla de Gesti de residus de
construcci i demolici que es vagin a generar en lobra, amb el
contingut previst a larticle 4.1 larticle 5 del RD 105/2008. Aquest
Pla de Gesti es basar en les descripcions i contingut del Estudi de
Gesti de residus del projecte i deur ser aprovat pel Director de
lObra. Una vegada acceptat, passar a formar part dels documents
contractuals de lobra. . En el cas que el posseidor (Contractista)
dels residus de construcci i demolicio no els gestini per si
mateix, restara obligat a entregar-los a un gestor residus
autoritzat amb laportacio de la documentacio, certificats
acreditatius i obligacions que determina larticle 5.3 del RD
105/2008. Q+ I. MEMRIA 2. OBJECTIU El present estudi de gesti de
residus te com objectiu fer una previsio dels residus que es
generaran durant lexecucio de lobra i la gesti que es realitzara
amb aquests residus; dacord amb les exigencies de la normativa
autonomica, catalana i estatal. 3. MINIMITZACI I PREVENCI A
continuacio sidentifiquen totes aquelles accions de minimitzacio a
tenir en consideracio en el projecte, per tal, de prevenir la
generacio de residus de la construcci i demolicio durant la fase
dobra o de reduir-ne la seva produccio. 4. ESTIMACI I TIPOLOGIA
DELS RESIDUS Lestimacio i tipologia dels residus esta relacionada
amb la naturalesa dels residus i amb la quantitat que es preveu
generar per poder planificar la seva correcta gesti. Els residus
shan de quantificar per tipologies i fases dobra. Els residus shan
destimat en tones i en metres cubics. Els residus shan codificat
segons el Catleg Europeu de Residus (codis CER) 1 Al projecte sha
avaluat el volum i les caracteristiques dels residus que
previsiblement soriginaran i les installacions de reciclatge mes
properes per tal que el Contractista trii el lloc on portara els
seus residus de construcci. Els amidaments realitzats provenen de
la informacio del projecte, essencialment planols, i de les dades
estimades de la situacio actual de la ubicacio de lobra. Tot seguit
sadjunten en forma de taula la tipologia i volums estimats: CODI
Residu Volum (m3) 130205 Olis minerals no clorats de motor, de
transmissi mecnica i lubricants 0.01 150101 Envasos de paper i
cartr 0.13 150102 Envasos de plstic 0.00 150104 Envasos metl.lics
0.02 150110 Envasos que contenen substncies perilloses o estan
contaminats per aquestes 0.06 150111 Envasos metl.lics, inclosos
els recipients a pressi buits, que contenen matriu slida i porosa
perillosa 0.08 150202 Absorbents, materials de filtraci (inclosos
els filtres doli no especificats en cap altra categoria), draps de
neteja i roba protectora contaminats per substncies perilloses 0.00
160604 Piles alcalines (excepte 160603) 0.00 160605 Altres piles i
acumuladors 0.00 170107 Mescles de formig, maons, teules i
materials cermics, diferents de les especificades en el codi 170106
13.82 170201 Fusta 1.16 170203 Plstic 0.49
- 27. Q+ I. MEMRIA 170301 Mescles bituminoses que contenen quitr
dhul la 0.79 170302 Mescles bituminoses diferents de les
especificades en el codi 170301 117.4 170405 Ferro i acer 0.16
170503 Terra i pedres que contenen substncies perilloses 0.03
170904 Residus mesclats de construcci i demolici diferents dels
especificats en els codis 170901, 170902 i 170903 38.96 200121 Tubs
fluorescents i altres residus que contenen mercuri 0.00 200201
Residus biodegradables 5.34 200301 Mescles de residus municipals
0.26 30104 Serradures, encenalls, retalls, fusta, taulers de
particules i fulloles que contenen substncies perilloses 0.00 80318
Residus de tner per impressi diferents dels especificats en el codi
080317 0.01 TOTAL 178,69 5. OPERACIONS DE GESTI DE RESIDUS Una obra
te dos tipus de gesti, la de dins de lobra i la de fora de lobra.
Es recomana que la gesti minima de separacio selectiva per a les
obres durbanitzacio sigui formada per la segregacio dels residus
Inerts, dels No Especials i dels Especials (aquests sempre han
danar separats de la resta). Es recomana que es realitzi una
classificaci en origen, ja que un contenidor que surt de lobra amb
residus heterogenis te menys opcions de ser valoritzat que un de
net, carregat amb un residu homogeni que pot ser transportat
directament cap a una central de reciclatge o, fins i tot, si
compleix amb les caracteristiques fisico-quimiques exigides,
reutilitzat (en els cas de la runa neta) a mateixa obra on sha
produit. Quan no sigui viable la classificaci selectiva en origen
(a la mateixa obra) es obligatori derivar els residus barrejats
(inerts i no especials) cap a installacions on es faci un
tractament previ i des don el residu pugui ser finalment trames a
un gestor autoritzat per la seva valoritzacio o, en el cas mes
desfavorable, cap a labocament a diposit controlat. Els residus es
lliuraran a un gestor autoritzat, financant el contractista, els
costos que aixo comporti amb els amidaments i preus unitaris
previstos en el Pressupost daquest Estudi de Gesti de Residus. El
Contractista deura tenir en compte en el seu Pla de gesti de
residus de construcci i demolicions les activitats dobra que
generin potencialment residus amb afectacio ambiental i que es
descriuen a continuacio. Q+ I. MEMRIA
- 28. Q+ I. MEMRIA Q+ I. MEMRIA
- 29. Q+ I. MEMRIA Q+ I. MEMRIA Segons les diferents tipologies
dels residus obtinguts, el seu desti i/o gestor pot ser tambe
diferent. Per la obtencio dinformaci del gestor de residus mes
proper cal consultar la pagina web de lAgencia Catalana de Residus:
http://www.arc-cat.net/ca/home.asp Els diposits o abocadors mes
propers a lmbit que poden ser utilitzats son els seguents: Per a
runes i altres residus inerts de la construcci: 6. VIES DE GESTI DE
RESIDUS 6.1. MARC LEGAL Durant les obres, tal i com sha descrit
anteriorment, es generaran una serie de residus que hauran de ser
gestinats correctament, amb la finalitat de minimitzar qualsevol
impacte sobre lentorn. La gesti de residus es troba emmarcada
legalment per la seguent normativa: ORDRE DE 6 DE SETEMBRE DE 1988,
sobre prescripcions en el tractament i eliminacio dels olis usats
LLEI 6/1993, de 5 de juliol, reguladora dels residus. DECRET
115/1994, de 6 dabril, reguladora del Registre General de Gestors
de Residus. DECRET 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels
enderrocs i altres residus de la construcci. DECRET 34/1996, de 9
de gener, pel qual saprova el Cataleg de Residus de Catalunya.
DECRET 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposicio del rebuig dels
residus en diposits controlats. DECRET 92/1999, de 6 dabril, de
modificacio del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual saprova el
Cataleg de Residus de Catalunya. DECRET 93/1999, de 6 dabril, sobre
Procediments de Gesti de Residus. DECRET 161/2001, de 12 de juny,
de modificacio del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels
enderrocs i altres residus de la construcci. DECRET 219/2001, d1
dagost, pel qual es deroga la disposicio addicional tercera del
Decret 93/1999, de 6 dabril, sobre procediments de gesti de
residus. LLEI 15/2003, de 13 de juny, de modificacio de la Llei
6/1993, de 5 de juliol, reguladora dels residus. LLEI 16/2003, de
13 de juny, de financament de les infraestructures de tractament de
residus i del canon sobre la deposicio de residu. REAL DECRETO
833/1988, de 20 de julio, por el que se aprueba el reglamento para
la ejecucion de la ley 2071986, basica de residuos toxicos y
peligrosos. ORDEN DE 28 DE FEBRERO DE 1989 (Ministerio de Obras
Publicas y Urbanismo), sobre gestin de. aceites usados. REAL
DECRETO 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevencion y reduccion
de la contaminacion del medio ambiente producida por el amianto.
REAL DECRETO 952/1997, de 20 de junio, por el que se modifica el
reglamento para la ejecucion de la ley 20/1996, de 14 de mayo,
Basica de Residuos Toxicos y Peligrosos, aprobado mediante Real
Decreto 833/1998 de 20 de julio. LEY 10/1998, de 21 de abril, de
Residuos. REAL DECRETO 1481/2001, de 27 de. diciembre, por el que
se regula la eliminacion de residuos mediante deposito en
vertedero. ORDEN 304/MAM/2002, de 8 de febrero, por el que se
publican las operaciones de valorizacion y eliminacion de residuos
y la lista europea de residuos. REAL DECRETO 679/2006, de 2 de
junio, por el que se regula la gestin de los aceites industrials
usados REAL DECRETO 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula
la produccion y gestin de los residuos de construccin y demolicion.
6.2. GESTI DELS RESIDUS ORDEN 304/MAM/2002, de 8 de febrero, por el
que se publican las operaciones de valorizacion y eliminacion de
residuos y la lista europea de residuos. REAL DECRETO 679/2006, de
2 de junio, por el que se regula la gestin de los aceites
industrials usados REAL DECRETO 105/2008, de 1 de febrero, por el
que se regula la produccion y gestin de los residuos de construccin
y demolicion. El contractista, posseidor dels residus de lobra,
tindra en compte els objectius generals de laplicacio del Estudi de
Gesti de Residus daquest projecte, que consisteixen principalment
en: Incidir en la cultura del personal de lobra amb lobjectiu de
millorar en la gesti dels residus. Planificar i minimitzar el
possible impacte ambiental dels residus de lobra. En aquest cas els
objectius es centraran en la classificaci en origen i la correcta
gesti externa dels residus. Aplicar els processos previstos de
gesti, tractament o valoritzacio dels residus generats. Consultat
el Cataleg de Residus de Catalunya, els residus generats en la
present obra es poden gestinar, tractar o valoritzar mitjancant els
seguents processos: T 11- Deposicio de residus inerts. Formigo
Metalls Vidres, plastics
- 30. Q+ I. MEMRIA T 15- Deposicio en diposit controlats de
residus de la construcci i demolicio. Formigo, maons Materials
ceramics Vidre Terres Paviments Derivats asfaltics i mescles de
terra i asfalt V 11- Reciclatge de paper i cartro V 12- Reciclatge
de plastics V 15 - Reciclatge i recuperacio de fustes V 41-
Reciclatge i recuperacio de metalls o compostos metllics 6.3. GESTI
DE RESIDUS TXICS I/O PERILLOSOS Els residus perillosos contenen
substancies toxiques, inflamables, irritants, cancerigenes o
provoquen reaccions nocius en contacte amb altres materials. El
tractament daquests consisteix en la recuperacio selectiva, a fi
daillar-los i facilitar el seu tractament especific o la deposicio
controlada en abocadors especials, mitjancant el transport i
tractament adequat per gestor autoritzat. Entre els possibles
residus generats a lobra es consideraran inclosos en aquesta
categoria els seguents: Residus de productes utilitzats com
dissolvents, aixi com els recipients que els contenen. Olis usats,
restes dolis i fungibles usats en la posta a punt de la maquinaria,
aixi com envasos que els contenen. Barreges dolis amb aigua i de
hidrocarburs amb aigua com a resultat dels treballs de manteniment
de maquinaria i equips. Restes de tints, colorants, pigments,
pintures, laques i vernissos, aixi com els recipients que els
contenen. Restes de resines, latex, plastificants i coles, aixi com
eles envasos que els contenen. . Residus biosanitaris procedents de
cures i tractaments medics a la zona dobres. Residus fitosanitaris
i herbicides, aixi com els recipients que els contenen. A
continuacio sindiquen les diverses possibilitats de gesti segons
lorigen del residu: Els olis i greixos procedents de les operacions
de manteniment de maquinaria es disposaran en bidons adequats i
etiquetats segons es contempla en la legislacio sobre residus
toxics i perillosos i es concertara amb una empresa gestora de
residus degudament autoritzada i homologada, la correcta gesti de
la recollida, transport i tractament de residus. La Generalitat de
Catalunya ha assumit la titularitat en la gesti dolis residuals.
Despres del corresponent concurs public, lempresa adjudicataria
seleccionada per la Junta de Residus es lencarregada en lactualitat
de la recollida, transport i tractament dels olis usats que es
generen a Catalunya. Especial atenci a restes de pintures,
dissolvents i vernissos els quals han de ser gestinats de forma
especial segons el CRC. Shauran demmagatzemar en bidons adequats
per aquest us, donant especial atencio per evitar qualsevol
abocament especialment en el traspas de recipients. Els residus
biosanitaris i els fitosanitaris i herbicides es recolliran
especificament i seran lliurats a gestor i transportista autoritzat
i degudament acreditat. Sutilitzaran envasos clarament
identificables, diferents per a cada tipus de residu, amb tancament
hermetic i resistent a fi devitar fugues durant la seva
manipulacio. Els productes quimics inorganics que contenen
substancies perilloses, fitosanitaris, pesticides..., necessiten na
fitxa de seguretat per a la seva gesti. En cas de que es produeixi
labocament accidental daquest tipus de residus durant la fase
dexecucio, lempresa licitadora notificara dimmediat del que sha
produit als organismes competents, executant les actuacions
pertinents per tal de retirar els residus i elements contaminats i
procedir a la seva restitucio. En laplicacio de la legislacio
vigent en letiqueta, de mides 10x10 cm minim, dels envasos o
contenidors que contenen residus perillosos figurara: Etiquetatge
com a residu de cada bido: PRODUCTOR DIRECCIO I TELEFON PRODUCTOR
DATA D'ENVASAMENT DENOMINACIO DEL RESIDU CODI CER PICTOGRAMES
Etiquetatge ADR de cada bido: ETIQUETES DE PERILL SEGONS L'ADR
DEPENENT DE LA PERILLOSITAT DEL RESIDU (10cmx10cm minim):
PERILLOSITAT DEL RESIDU CADA BIDO PORTARA EL SEGUENT MARCAT: UN
(SEGUIT DEL No ONU CORRESPONENT) EL SOBREEMBALATGE (FILM,
RETRACTIL) PORTARA L INDICACIO "SOBREEMBALAJE", tambe en
frances,alemany i angles.( sure embalage overpack) Els envasos de
mes de 450L, portaran les etiquetes de perill ambdos costats.
Condicions de la carrega: Q+ I. MEMRIA BIDONS BEN TANCATS SISTEMES
DE TANCAMENT EN BON ESTAT ABSENCIA DE DEFORMACIONS PALETS EN BONES
CONDICIONS BIDONS HOMOLOGATS (ADR) CORRECTE RETRACTILAT ABSENCIA DE
VESSAMENTS Documentacio a portar al vehicle: RESIDU NO ADR: FULL DE
SEGUIMENT ALBARA DE TRANSPORT ITV AUTORITZACIO DE TRANSPORT DE
RESIDUS RESIDU ADR: FULL DE SEGUIMENT ALBARA DE TRANSPORT ITV
CERTIFICAT ADR CONDUCTOR (vehicles de PMA>3.500 kg) CERTIFICAT
ADR VEHICLE (cisternes) CARTA DE PORT INSTRUCCIONS ESCRITES LLISTA
DE COMPROVACIONS (cisternes) no obligatori En general: El codi d
identificacio els residus El nom, direccio i telefon del titular
dels residus La data d envasament La naturalesa dels riscs que
presenten els residus Respecte als olis usats, mencionar la
prohibicio de realitzar qualsevol abocament en aigues superficials,
subterranies, xarxes de clavegueram o sistemes d evacuacio d aigues
residuals, prohibici que es fa extensible als residus derivats del
tractament d aquests olis usats. 7. PLEC DE CONDICIONS Durant les
obres, tal i com sha descrit anteriorment, es generaran una serie
de residus que hauran de ser gestinats correctament, amb la
finalitat de minimitzar qualsevol impacte sobre l entorn. La gesti
de residus es troba emmarcada legalment per la normativa indicada
en el apartat 6.1 Marc legal: En el DOCUMENT No 3 PLEC DE
CONDICIONS d aquest Estudi de Gesti de Residus s han incls els
articles que seran d aplicacio a la gesti de residus i que formen
part del PLEC DE CONDICIONS DEL PROJECTE, document contractual. 8.
PRESSUPOST El pressupost estimat per a la gesti de residus en
aquest projecte es resumeix en les seguents imports, expressats en
PEM (Pressupost d execucio material) - El cost estimatiu de la
classificaci de residus es de 2.479,63 - El cost estimatiu del
transport de residus es de 3.005,93 - El cost estimatiu de la
disposicio de terres i residus es de 5.362,17 El total del cost de
la gesti de residus de la construcci i denderrocs generats en lobra
s de 10.847,73 (DEU MIL VUIT-CENTS QUARANTA-SET EUROS I
SETANTA-TRES CNTIMS) En el DOCUMENT No 4 PRESSUPOST daquest Estudi
de Gesti de Residus sha incls els amidaments i abonaments estimats
per la gesti dels residus previstos per aquesta obra. Caldes de
Montbui, 26 de mar de 2015 Larquitecte: Eusebi J. Gutirrez
Herrera