1. 1. Projecte dAdequaci del carrer FONT I BOET (en el tram comprs entre pl. De lEsglsia i c. Sentmenat) i del carrer SENTMENAT (entre c. Font i Boet i av. Pi i Margall) a les condicions bsiques d'accessibilitat i millora dels serveis afectats CALDES DE MONTBUI Promotor: AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI Arquitecte: EUSEBI J. GUTIRREZ HERRERA MAR 2015 eusebi j. gutirrez_arar uitecte c/ Pare Poch 44_08140 Caldes de Montbui_Barcelona_T938652896_info@arquimes.com
2. 2. Projecte dAdequaci del carrer FONT I BOET (en el tram comprs entre pl. De lEsglsia i c. Sentmenat) i del carrer SENTMENAT (entre c. Font i Boet i av. Pi i Margall) a les condicions bsiques d'accessibilitat i millora dels serveis afectats CALDES DE MONTBUI doc. A documentaci escrita 1_MEMRIA 2_AMIDAMENTS I PRESSUPOST 3_RELACI DE MILLORES TCNIQUES 4_ESTUDI BSIC DE SEGURETAT I SALUT 5_CONTROL DE QUALITAT 6_PLECS DE CONDICIONS MAR 2015 eusebi j. gutirrez_arar uitecte c/ Pare Poch 44_08140 Caldes de Montbui_Barcelona_T938652896_info@arquimes.com
3. 3. Projecte dAdequaci del carrer FONT I BOET (en el tram comprs entre pl. De lEsglsia i c. Sentmenat) i del carrer SENTMENAT (entre c. Font i Boet i av. Pi i Margall) a les condicions bsiques d'accessibilitat i millora dels serveis afectats CALDES DE MONTBUI doc. A documentaci escrita 1_MEMRIA 2_AMIDAMENTS I PRESSUPOST 3_RELACI DE MILLORES TCNIQUES 4_ESTUDI BSIC DE SEGURETAT I SALUT 5_CONTROL DE QUALITAT 6_PLECS DE CONDICIONS MAR 2015 eusebi j. gutirrez_arar uitecte c/ Pare Poch 44_08140 Caldes de Montbui_Barcelona_T938652896_info@arquimes.com
4. 4. + I. MEMRIA 1.1 DADES GENERALS 1.1.1. Agents Promotor: Nom: Ajuntament de Caldes de Montbui DNI/NIF/CIF: 43.756.566D Adrea: Plaa de la Font del Lle, 11 08140 Caldes de Montbui Telfon: 938655656 Redacci: Nom: Eusebi J. Gutirrez Herrera, arquitecte N col.legiat COAC: 37919-0 DNI/NIF/CIF: 40.994.149F Adrea: C. Pare Poch, 44 08140 Caldes de Montbui Telfon: 938652896 e.mail: info@arquimes.com 1.1.2. Objecte Aquesta memria correspon al projecte bsic i d'execuci de les obres dAdequaci del carrer Font i Boet, en el tram comprs entre la plaa de lEsglsia i el carrer Sentmenat, i del carrer Sentmenat, en el tram corresponent entre el carrer Font i Boet i lavinguda Pi i Margall. El carrer Font i Boet s un dels principals carrers de la poblaci, paral.lel a lAv. Pi i Margall (espina dorsal de la poblaci). El carrer Font i Boet a lactualitat representa la sortida sud rodada del nucli antic del poble (amb un nivell de trnsit mig/elevat), mentre que la seva utilitzaci per part dels vianants no s de la mateixa importncia. Desprs de les remodelacions de la plaa de lEsglsia i del carrer Font i Boet en el tram immediatament col.lindant (entre c. Sentmenat i c. Mestre Gregori Montserrat), amb una soluci de plataforma nica que dona preferncia als vianants, el consistori municipal va decidir emprendre el projecte per la reconversi de la resta del carrer Font i Boet per donar-li tamb una preferncia als vianants, convertint-lo amb un dels eixos cvics principals del municipi, enllaant diferents equipaments amb el nucli antic de la poblaci. Altres solucions en paral.lel que porta a terme el consistori en referncia al trnsit rodat i a laparcament, aix com les actuacions en lmbit proper a lEsglsia acaben conformant els condicionants propis del projecte. 1.1.3. Objectius de la intervenci Diagnosi de lestat actual de lmbit objecte dactuaci: DEBILITATS _Forta presncia del vehicle respecte el vianant _Mala relaci entre les diferents voreres de banda i banda del carrer _Dificultats en laccessibilitat _Mal estat del paviment de voreres i poc espai til de pas (en especial al c. Sentmenat) _Mal estat de diferents trams de llamborda _Mal estat de la xarxa de sanejament existent _Obsolescncia de xarxes de subministrament existents VALORS A PRESERVAR _Qualitat cvica del carrer Font i Boet _Paviment de llamborda com a ambient urb caracterstic Per tant, els objectius principals de lAdequaci de lmbit objecte de projecte sestructura a partir daquests punts: . Repensar la proporci i relaci entre lespai destinat a vianants i a vehicles i eliminant els aparcaments, una vegada proposades solucions alternatives daparcament per part del consistori . Mantenir el trnsit rodat, com a sortida sud natural del nucli antic . Millorar les condicions daccessibilitat pels vianants . Reposar larbrat de manera que millori la seva relaci amb les faanes de les edificacions i que permeti un millor accs dels vehicles a les propietats privades + I. MEMRIA 1.1.4. Fases de realitzaci del projecte Es preveu executar el projecte en una nica fase, a banda de que una possible modificaci del mateix defineixi fases d'execuci als efectes de la disponibilitat de finanament i les millores tcniques que es puguin ofertar per l'empresa en el moment de licitar l'obra.
5. 5. + I. MEMRIA 1.2 MEMRIA DESCRIPTIVA 1.2.1. Directrius generals del projecte . Proposar una soluci constructiva que potenci el carcter funcional de lmbit atenent la preferncia dels vianants. La transformaci de la secci dels carrers, amb soluci de plataforma nica, enllaa amb la soluci constructiva dels dos extrems del carrer Font i Boet remodelats recentment (pl. Esglsia i el propi c. Font i Boet). De la mateixa forma, ladequaci del carrer Sentmenat en el tram comprs dins daquest projecte, potenciar ls del mateix com accs des de lav. Pi i Margall al carrer Font i Boet. . Millora de les condicions daccessibilitat, amb major espai de pas entre pas de cotxes i faanes i amb soluci de plataforma nica, eliminant al mxim els elements que obstaculitzen la circulaci dels vianants. No obstant la situaci dels escocells i de mobiliari urb sha concebut com elements de protecci entre el vianant i el cotxe. . Establir una nova proporci entre espai de cotxes i espai de vianants, eliminant els espais actuals daparcament dambds carrers. . Permetre laccs rodat a les propietats privades amb major comoditat que a lactualitat, sense realitzaci de maniobres i habilitar zones de crrega i descrrega i de parada de vehicles de curta durada. . Establir un espai de circulaci de vehicles que permeti en moments puntuals la circulaci en doble sentit per el pas dels vens al carrer Font i Boet quan determinades circumstncies obliguin al tall de circulaci en alguns dels extrems del carrer. . Desviar les principals instal.lacions que es proposen al carrer Font i Boet en lmbit llindant amb lactual aparcament del Sindicat per facilitar la possible construcci dun aparcament soterrat i que ocupi part del subsl corresponent al carrer Font i Boet en aquesta zona. 1.2.2. Pavimentaci Actualment el carrer Font i Boet es composa per una caixa de carrer simtrica, que mant una amplada de 9,85 metres prcticament constant en tota la seva longitud. La calada central t una amplada de 6,05 metres permetent la circulaci de vehicles per la seva banda esquerra, alhora que disposa despai daparcament a la banda dreta, formant un cord fora impermeable. Est construt amb llambordes, a excepci de dos trams, un proper a la plaa de lEsglsia (front lactual aparcament del Sindicat) i el tram corresponent a la crulla amb el carrer Sentmenat, construts amb paviment bitumins. Les voreres, de 1,90m damplada aproximadament, estan construdes amb paviment de panot i disposen descocells amb arbrat, aix com tamb de fanals denllumenat pblic, que provoquen un estretiment considerable de la zona til de pas. El carrer Sentmenat t una amplada quasi constant de 5,70m, i s tamb simtric. La calada central t una amplada de 4,15 metres permetent la circulaci de vehicles per la seva banda dreta, alhora que disposa despai daparcament a la banda esquerra i est construt amb paviment bitumins. Les voreres, de 0,80m (esquerra) i 0,75m (dreta) estan construdes amb paviment de panot i donada la seva poca amplada el pas per persones, especialment aquelles amb mobilitat reduda, s dificultosa. % Llambordes 718,35 m2 718,35 m2 35,88% Asfalt 328,95 m2 222,75 m2 551,70 m2 27,55% Vorera de panot 502,27 m2 66,20 m2 568,46 m2 28,39% Vorada 65,38 m2 21,68 m2 87,06 m2 4,35% Escocells 22,23 m2 22,23 m2 1,11% Paviment de pedra artificial 44,99 m2 44,99 m2 2,25% Gual peces espec. Formig 9,40 m2 9,40 m2 0,47% TOTALS 1691,56 m2 310,63 m2 2002,19 m2 100,00% Taula de paviments existents c. Font i Boet c. Sentmenat Total + I. MEMRIA I.2.3. Infraestructures actuals existents Xarxa de clavegueram c. Font i Boet: A lactualitat transcorren pel carrer diferents conductes de sanejament que recullen aiges fecals i pluvials de diferents propietats privades, aix com aiges pluvials externes a lmbit. Les aiges pluvials del carrer a lmbit objecte daquest projecte no es recullen. c. Sentmenat: Actualment existeix una xarxa de clavegueram unitari. Les aiges del carrer es recullen actualment mitjanant embornals situats en el punt de contacte entre la calada i la vorera. No existeix xarxa separativa daiges pluvials i fecals. Els informes realitzats per part de lempresa Drenatges del Bess en relaci a la xarxa de sanejament de la zona indiquen conductes antics i en mal estat de conservaci. En un altre sentit, hi ha referncies histriques dun col.lector general que transcorre per linterior de lilla delimitada pels carrers Font i Boet, Sentmenat i av. Pi i Margall i que probablement t el seu inici a la plaa del Marqus. Aquest col.lector desembocaria al carrer Sentmenat, desconeixent la profunditat del mateix i el punt dentroncament amb la xarxa prpia daquest carrer. Subministrament daigua La societat que gestiona la xarxa municipal s el servei daiges de lentitat Gesti Municipal de Serveis, S.A. (GMSSA). La informaci proporcionada per aquesta companyia mostra trams de canalitzaci de recent implantaci amb canalitzacions antigues ja obsoletes. En aquest projecte es defineix la nova xarxa, aprofitant els trams de nova disposici. Tamb es proposa la instal.laci dun tram del tub general de reg ja instal.lat a pl. de lEsglsia i al tram recentment reformat de Font i Boet. Al carrer Font i Boet, a la seva vorera oest, es t constncia de lexistncia de la xarxa daiges de titularitat privada col.loquialment anomenada aiges de Sentmenat. No es contempla en aquest projecte la seva substituci. Malgrat aix es proposar als titulars de la xarxa la substituci dels conductes de la mateixa forma que es va realitzar en el tram de Font i Boet ja arranjat. Xarxa daiges termals Dintre de lmbit objecte daquest projecte trobem diferents conductes de la xarxa daiges termals del municipi. Un ramal provinent del casc antic es desvia pel carrer del Marqus per donar servei al safareig de la Canaleta i un altre recorre la totalitat del carrer Font i Boet inclosa en aquest projecte per donar servei a la Residncia Sta. Susanna. Es col.locaran uns nous conductes de polietil reticulat preallat digual forma que sha realitzat en altres mbits arranjats a la zona del casc antic del municipi o a larranjament de la plaa de lEsglsia. Subministrament elctric Els carrers alternen part del cablejat ja soterrat amb part acollat a les faanes. A la proposta daquest projecte es preveu el soterrament de la totalitat de la xarxa de distribuci. Enllumenat pblic El cablejat existent es troba en bon estat i funciona correctament. Es conservaran els fanals actuals modificant-se lleugerament la seva ubicaci. En els ltims anys es varen canviar les llumeneres per unes amb condicions lumniques i de consum energtic ms eficients i que compleixen la normativa actual. Aquest tipus de llumeneres sn prpies daquesta zona del municipi, per tant des de un punt de vista formal, tcnic i econmic es considera oport conservar-los, considerant-los molt apropiats per un carrer de les caracterstiques que es preveuen per el carrer Font i Boet. En el cas del carrer Sentmenat es respectar tant els fanals, com la ubicaci actuals. El tipus de fanal i la ubicaci, trobant-se adossats a faana, es consideren els ms adequats per el tipus de carrer.
6. 6. + I. MEMRIA Subministrament de gas Lempresa Gas Natural ha facilitat la distribuci de la canalitzaci de gas als habitatges del carrer Font i Boet. La canalitzaci existent sn diferents ramals en els que el seu subministrament depn de zones de fora de lmbit, amb una travessera al carrer. Recollida de brossa A lactualitat als carrers objecte daquest projecte no shi situen elements de recollida de brossa (contenidors). I.2.4. Condicionants hidrulics: drenatge La confiana en el propi drenatge de la soluci constructiva actual, amb la no presncia dembornals de drenatge al carrer Font i Boet, provoca en determinats moments un excs daigua superficial en diferents zones del carrer, provocant importants bassals. En aquest sentit, lestudi hidrulic daquest document dimensiona i quantifica la soluci adoptada per tal de solucionar aquesta disfunci. I.2.5. Condicionants de trnsit i mobilitat El carrer Font i Boet es caracteritza per ser de calada nica amb voreres a ambds costats. La velocitat actual de la via s de 50km/h i s preferent amb lnic carrer que creua a dins de lmbit (c. Marqus com a sortida de lactual aparcament del Sindicat). Larrencada del carrer es produeix des de la plaa de lEsglsia, on el tipus de mobilitat s de preferncia per a vianants, igual que larribada del carrer al finalitzar lmbit, on el carrer Font i Boet tamb s converteix en zona de preferncia per a vianants. Els carrers que creuen la via en la zona de projecte sn: - Carrer del Marqus: on per una banda el carrer s peatonal i per laltra s nica i exclusivament sortida de vehicles de laparcament del Sindicat. - Carrer Sentmenat: encreuament a nivell El carrer Sentmenat en lmbit objecte de projecte s un carrer amb voreres a ambds costats i amb direcci de trnsit de vehicles desembocant a lav. Pi i Margall. I.2.6. Condicionants topogrfics i de traat La topografia plana de la zona fa que lencaix geomtric de tota lactuaci, ja sigui fins i tot ladaptaci als carrers annexes, tingui pendents longitudinals i transversals molt suaus, assumibles degut al carcter urb de lactuaci. Amb la topografia actual, amb el pas de calada central amb voreres laterals a plataforma nica, encaixa amb els punts de partida i arribada del carrer Font i Boet. Per encaixar aquesta nova secci en el cas de larrencada i arribada de lactuaci al carrer Sentmenat es resoldr mitjanant guals. Els principals condicionants a respectar per lencaix de la soluci final sn: - Lentrega dels lmits del projecte amb altres carrers o vials. - Els accessos a particulars (garatges i portes dentrada). - Les pendents transversals per garantir un peralt superior al 2% perqu no sentolli laigua i no superior al 4% per garantir una bona accessibilitat per tot tipus de persones, dacord amb la interpretaci que fa la Diputaci de Barcelona dels criteris daccessibilitat el Decret 135/1995 i del CTE en els casos despai pblic. - Les pendents longitudinals es situen entre un 2% i un 4% per evitar lentollament de laigua de pluja i garantir el compliment del Decret dAccessibilitat 135/1995 i el CTE. + I. MEMRIA I.2.7. Reportatge fotogrfic imatges generals c. Font i Boet
7. 7. + I. MEMRIA pl. Esglsia creuament c. Font i Boet / c. Sentmenat + I. MEMRIA tram reformat c. Font i Boet
8. 8. Q+ I. MEMRIA 1.3 MEMRIA CONSTRUCTIVA 1.3.1. Traat Segons els condicionants topogrfics esmentats, sha encaixat la planta de la urbanitzaci mitjanant un nic eix de traat principal centrat a la caixa de cada carrer. La rasant daquests nous eixos sentn com una modificaci de la traa antiga en el sentit transversal, per anar de calada central i voreres laterals a plataforma nica amb recollida al centre de la nova caixa de carrer. Es mantenen els trams de les alineacions prcticament planes a cadascuna de les faanes, amb pendents molt suaus (especialment al carrer Font i Boet). 1.3.2. Urbanitzaci La major part de lobjecte de lactuaci del projecte s la reordenaci de la urbanitzaci dels dos trams de carrer a una plataforma nica que asseguri la continutat de tota la urbanitzaci i elimini les barreres arquitectniques en el sentit longitudinal i transversal del recorregut dels vianants. Es diferencies les segents zones: - Modificaci de la tipologia com a plataforma nica. - Les voreres amb pavimentaci de pedra artificial de textura i color continus. En les crulles o zones de paviment de pedra artificial en calada es proposa una soluci constructiva amb paviment especial per trnsit intens, per tal de garantir la solidesa davant de l'incidncia del trnsit rodat. - Calada central tractat principalment amb paviment de llambordes de recuperaci per preservar part de la imatge actual. - Trobada del carrer Sentmenat amb el seu tram inferior i amb lav. Pi i Margall a travs de gual de vehicles. 1.3.3. Pavimentaci Carril central El carril central de circulaci t una amplada lliure entre els escocells dels arbres de 5,00m al carrer Font i Boet (amb una banda de rodadura sobre llamborda de 4,50m), una mida que correspon a un carril geners de circulaci en un sol sentit i que permet el pas simultani de dos cotxes en el cas de tall puntual dun dels extrems del carrer per circumstncies temporals (sequipara aquesta circumstncia a la casustica que preveu el POUM de Caldes de Montbui on es permet la construcci daparcaments de ms de 40 places amb accessos de 5m. damplada pel pas simultani de dos vehicles). La proposta mant lacabat a la banda de rodadura dels vehicles dels actuals llambordins, que hauran de ser retirats primer i reposats a posteriori sobre un llit de sorra dentre 6 i 10 cm disposada sobre una base de tot-u. Daquesta manera es mant la imatge actual per sassegura la millora del ferm, la substituci de les peces danyades i la formaci de noves pendents. Digual forma al carrer Sentmenat es preveu un carril de circulaci de 3,10m damplada (2,20m de banda de rodadura), en un sol sentit i que no permet el pas simultani de dos cotxes. A les crulles o zones de paviment de pedra artificial situades que intersecten amb el carril central es proposa una soluci constructiva amb paviment especial per trnsit intens, per tal de garantir la solidesa davant de l'incidncia del trnsit rodat. Sestreny mitjanant jardineres lespai destinat al pas del trnsit rodat en diferents punts de la proposta per provocar un aminorament de la velocitat dels vehicles alhora que permetent en determinats moments el moviment daquests elements per gaudir de major espai pel pas de vehicles. Espai per vianants Al carrer Font i Boet lespai destinat a vianants (entre faana i eix de mobiliari urb i arbrat) ser entre 2,06m i 2,16m., deixant un espai lliure dobstacles de 1,80m i 1,70m (enfront els 90cm. existents a lactualitat). Al carrer Sentmenat lespai destinat a vianants (entre faana i eix de pilones) ser aproximadament de 1,25m (enfront els 70cm. actuals). Els espais per vianants es pavimentaran amb pedra artificial de color gris, amb la mateixa tonalitat de lexistent Q+ I. MEMRIA a la plaa de lEsglsia i al tram del carrer Font i Boet ja reformat. Es col.locar sobre llit dull de perdiu i base de formig sobre tot-. Escocells: el projecte opta per dues dimensions i geometries descocell diferents pel carrer Font i Boet, per mantenir la superfcie del mateix alhora que minora lestretiment de la zona de pas i les molsties per la maniobra de vehicles per laccs a garatges privats. Reposici delements: Per poder portar a terme les obres dadequaci de lmbit i realitzar una correcta resoluci dentrega de paviments i instal.lacions, sha previst lactuaci sobre part de les zones ja reformades corresponents a pl. de lEsglsia i del c. Font i Boet. Sha previst la reposici dels elements de pavimentaci afectats a les dues zones, aix com la resoluci adequada de les trobades en els seus dos extrems del c. Sentmenat. % Llambordes 595,42 m2 87,77 m2 683,19 m2 34,12% Paviment pedra artificial 773,32 m2 162,20 m2 935,52 m2 46,72% Gris cendra 740,77 m2 Negre 7,80 m2 Pea porosa escocell 32,55 m2 Pav. pedra artif. trnsit int. 272,18 m2 28,68 m2 300,86 m2 15,03% Pavim. pedr. artif. reposici 16,08 m2 0,00 m2 16,08 m2 0,80% Pavim. esp. tactile 5,10 m2 4,46 m2 9,56 m2 0,48% Panot 6,08 m2 18,99 m2 25,07 m2 1,25% Vorada 0,45 m2 0,37 m2 0,82 m2 0,04% Escocells 12,25 m2 0,00 m2 12,25 m2 0,61% Asfalt 7,21 m2 3,96 m2 11,17 m2 0,56% Gual peces espec. Formig 4,79 m2 2,88 m2 7,67 m2 0,38% TOTALS 1692,88 m2 309,31 m2 2002,19 m2 100,00% Taula de superfcies c. Font i Boet c. Sentmenat Total Les seccions de paviments utilitzades, son les segents: Zona de pas de vehicles en calada: - 20 cm de tot artificial compactat 98% PM. - 20 cm de solera de formig armat HA30 anivellada segons definici geomtrica. - 3-4 cm de morter de dosificaci mnima de 380 kg/m3, de consistncia blanda amb un con dAbrams 46. - Pavimentaci amb el llambord existent, prviament netejat , de dimensions variables, amb rejuntat de juntes amb morter cola, o b, - Pavimentaci amb paviment de pedra artificial especial per zones de trnsit intens, tipus pea Vs5 de Breinco, sobre capa dull de perdiu. Zona de vorera de zona de vianants: - 20 cm de tot artificial 98%PM. - 20 cm de solera de formig HM20 anivellada segons definici geomtrica. - Pavimentaci tipus: paviment de pedra artificial sobre una capa dull de perdiu Les bases que es consideren sn les corresponent per a ferms rgids per a trnsit pesat T41, de formig vibrat HF-4 MPa de resistncia a flexotracci i base de tot-u artificial, sobre esplanada E1, secci del ferm 4114 segons la Instrucci de Carreteres 6,1-IC PAVIMENT DE LLAMBORDES Es preveu el reaprofitament del llambord existent. Es retiraran totes les peces i es realitzar l'acopi del material al lloc que s'acordi amb l'Ajuntament. Es prepararan bases i subbases sobre les quals es collocaran novament les peces de llamborda. La collocaci de la pea anir en el sentit transversal en la part del carril central amb un encintat perimetral amb la mateixa pea. La superfcie actual de llambord s de 736,90 m2. , tot i que es preveu trobar-ne tamb sota lasfalt de la zona propera a pl. de lEsglsia que no ser apte per el seu reaprofitament. La superfcie de llambord de la
9. 9. Q+ I. MEMRIA proposta s de 689,19 m2 per la banda de rodadura dambds carrers, que suposa una reutlitzaci del 94% del paviment actual, preveient un 6% de peces no aprofitables. Si per circumstncies no previstes exists un percentatge de llambordes no reaprofitables sincrementar en el replanteig de lobra la superfcie de pedra artificial prevista en decriment de la superfcie prevista de llambordes. PEDRA ARTIFICIAL Es preveu la utilitzaci per les zones de trnsit normal de vianants una pedra artificial (de naturalesa ms noble que lactual panot) de color cendra (alternat amb algunes franges de color negre i paviment pors en punts concrets), amb format 24x16x7 similar al programa TERANA ART de la casa comercial BREINCO. La superfcie total dutilitzaci daquest tipus de paviment ser de 935,52m2. All on el paviment de pedra artificial ha de patir el pas reiteratiu de vehicles es substitueix la pea descrita anteriorment per una especialment dissenyada per suportar aquest trnsit. Sutilitzar el similar al model VS5 de la casa comercial BREINCO amb format 30x20x10cm. La superfcie total dutilitzaci daquest tipus de paviment ser de 300,86m2. Per indicar els passos de vianants es col.locaran franges de la mateixa pea amb acabat Tactile, indicades per persones amb discapacitat visual. Per tal dindicar els passos de carrer per a persones amb discapacitat visual es pavimenten els mateixos amb una pea especial Tactile de 40x40x7cm, formant un estriat digual propietat cromtica i de textura. La seva superfcie total s de 9,56m2. Q+ I. MEMRIA
10. 10. Q+ I. MEMRIA Q+ I. MEMRIA
11. 11. Q+ I. MEMRIA Q+ I. MEMRIA
12. 12. Q+ I. MEMRIA Q+ I. MEMRIA ESCOCELLS Es preveu col.locar escocells metl.lics de geometria rectangular de 95x60cm i 65x75cm, col.locats in situ, i conformats amb platabandes metl.liques. La superfcie delimitada per aquestes platabandes suposa un total de 12,25m2. Sha redut tot el possible les dimensions dels escocells per minimitzar la seva interferncia amb el pas de persones i vehicles. A fi i efecte de que aquest fet no impedeixi la irrigaci normal de larbrat es preveu la col.locaci dun paviment pors a la zona limtrof al mateix (digual forma que els escocells existents al tram ja arranjat del c. Font i Boet).
13. 13. Q+ I. MEMRIA 1.3.4. Mobiliari urb Pilones Es preveu la col.locaci de dos tipus de pilona diferents. La primera delles, al carrer Font i Boet, ser de pedra artificial, de la mateixa textura i color semblant al paviment dominant proposat al carrer, delimitar la zona de pas per a vianants a aquest carrer a la vegada que impedeix laturada de vehicles en aquells punts concrets on no es preveu la col.locaci de cap altre tipus de mobiliari urb que acompleixi aquesta funci. Ser referncia daquest element el model Square Limit de la casa comercial Breinco, amb mides 25x50x25cm. Q+ I. MEMRIA Al carrer Sentmenat, on les pilones seran lnic element de mobiliari urb i delimitador de lespai reservat per vianants i que eviti laturada de vehicles, es proposa una pilona metl.lica, amb s generalitzat a la resta del municipi. Ser similar al model Hospitalet de la casa comercial Fundici Dctil Benito.
14. 14. Q+ I. MEMRIA Bancs: Donada la proximitat despais amb vocaci destada als dos extrems de lactuaci (pl. de lEsglsia i pl. Catalunya, i el tram de Font i Boet enfront la residncia Sta. Susanna), on a lactualitat ja es situen bancs, la concepci de vial es realitza sense considerar la necessitat daquests elements. nicament davant de lequipament, destinat a s despai juvenil el Toc, es preveu la col.locaci de seients individuals, al.lineats amb la resta delements que delimiten la zona de pas de vianants i eviten laturada no desitjada de vehicles. Com a referncia, i digual forma que les pilones daquest carrer, es preveu un element de les mateixes caracterstiques de textura i cromtiques que el paviment dominant, en aquest cas similar al model Tweet de la casa comercial Breinco que permet la seva col.locaci en dos posicions diferents i de mides 58x45x45cm. Q+ I. MEMRIA Paperera Es preveu la col.locaci de paperera tamb del mateix material i textura del paviment de pedra artificial. Com a referncia es proposa un model similar al model Click, tamb de la casa comercial Breinco.
15. 15. Q+ I. MEMRIA Jardineres Es preveu la col.locaci de jardineres de fundici de ferro amb pintat al forn de color negre, de dimetre aproximat 1,35m i alada 47cm. Com a referncia es proposa un model similar al model jardinera esfrica, de la casa comercial Fundicin Dctil Benito. Q+ I. MEMRIA 1.3.5. Enllumenat pblic Instal.laci Es mant la instal.laci actual. nicament es realitzaran les feines relatives al canvi dubicaci de fanals al carrer Font i Boet. Punts de llum Al carrer Sentmenat es mantindran tant la ubicaci com els punts de llum actuals. Al carrer Font i Boet es modificar la ubicaci dels actuals punts de llum, aprofitant els elements actuals, corresponents al model Vuitcentista de la casa comercial Roura, tant lluminria com columna. Dacord amb lopini dels especialistes municipals es mantenen les actuals lluminries, que amb la ubicaci proposada, allunyant-les de faanes, milloraran la il.luminaci del vial.
16. 16. Q+ I. MEMRIA 1.3.6. Arbrat Es plantar nou arbrat als escocells conformats in situ. Lespcie escollida dacord amb els criteris de coherncia de lequip de jardineria de lAjuntament de Caldes de Montbui s Prunus Cerasifera Atropurpurea, utilitzat en daltres espais pblics propers a lmbit dactuaci, poc propens a malaltes fitosanitries, no aixeca voreres i no embruta amb fruits ni restes enganxoses provocades per plagues. Tamb addient per no afectar faanes i per un esporgament poc radical. Q+ I. MEMRIA 1.3.7. Drenatge i sanejament La modificaci dels dispositius de drenatge es justifica des de diferents arguments. - La nova ordenaci del carrer Sentmenat fa necessari enderrocar els embornals existents i substituirlos per nous - La no presncia delements de drenatge al carrer Font i Boet amb la nova urbanitzaci fa necessria una nova configuraci de desgus de lescorrentia superficial del carrer. El criteri de dimensionament dels embornals sha fet en termes de lrea (en m2) tributria per cada unitat dembornal. El valor ptim de disseny per una infraestructura daquestes caracterstiques s dun embornal per cada 150 / 200 m2 de superfcie. La comprovaci del bon funcionament de la nova distribuci de la xarxa de drenatge sha dut a terme amb la determinaci del cabal de referncia Q al punt de desgus d'una conca o superfcie, aplicant el mtode hidrometeorolgic donat a la Instrucci 5.2IC i es tindran en compte les Recomanacions tcniques pel disseny dinfraestructures que interfereixen amb lespai fluvial de Juny de 2006 publicat per lAgncia Catalana de lAigua. Els resultats daquests clculs queden detallats dins de lannex corresponent. La nova xarxa de drenatge es construeix amb els segents elements: - Canonades de polietil (PE) de diferents dimetres. - Embornals de calada: composats per una reixa de fossa dctil i un mdul de sif. - Pous de registre, prefabricats cilndrics de formig en els que es troben els diferents collectors de polietil - Connexi de la nova xarxa de drenatge als nous pous de recollida daigua. - Enderroc de xarxa existent (en mal estat o que quedar obsoleta), construcci de nous pous de drenatge i reconstrucci per llur aprofitament dalguns dels existents. El projecte preveu dues intervencions aprofitant la remodelaci integral del paviment: en primer lloc, efectuar la demolici del clavegueram actual i en segon lloc, la instal.laci dun nou sistema de sanejament ms eficient. Des del clcul de la base cadastral del carrer contractant amb la tipologia de faana es pot estimar que els trams de carrer objecte dactuaci afecta a 44 entitats amb s dhabitatge i 12 entitats amb s no residencial, majoritariament destinat a comer. Segons IDESCAT, Caldes de Montbui compta amb 17.156 habitants a lany 2014. La ratio dhabitants per habitatge s de 2,63. Per tant, en el tram de carrer Font i Boet afectat per la reforma, es poden estimar 116 habitants. En lannex corresponent es realitzen els clculs justificatius del dimensionament de la xarxa que ha de recollir els abocaments daiges negres. Escomeses A la xarxa es preveu que connectaran 2 escomeses al carrer Sentmenat (ja localitzades mitjanant reconeixement per part de Drenatges del Bess) i 2 escomeses domiciliries de nova construcci de PEAD doble capa per sanejament formigonades. Seran de Dn 200mm, i es corresponen amb les escomeses domiciliries. La connexi de les escomeses amb el collector de clavegueram haur de realitzar-se mitjanant un kit de connexi especial tipus clip autoritzat per lempresa concessionria del servei. Les connexions dels baixants de cobertes i escomeses de plujanes, embornals i daltres elements singulars de la xarxa general aix com tamb les escomeses d'aiges grises de les finques, es soterraran i es canalitzaran fins als pous de registre, i en cap cas, s'abocaran directament a la vorera. En el cas que les connexions no es puguin realitzar a pous, si els tubs sn de PVC la connexi es realitzar amb peces especials prefabricades (tipus Clip). Requisits tcnics ms rellevants sobre la xarxa de clavegueram Pous de registre - En qualsevol punt de la xarxa on suneixen dues clavegueres sha de construir un pou de registre - En qualsevol punt de la xarxa on existeixi una singularitat com: sobreeixidor, arener, disminuci notable de pendent, canvi de dimetre, ressalt, etc. Sha de construir un pou de registre - Tant la xarxa de pluvial com la residual, cal fer pous de registre cada 50 mts com a mxim. Els pous de registre tindran una amplitud que permeti lentrada de personal per a tasques dinspecci i manteniment (es recomana 120 cm de dimetre). - La tapa haur de ser de fosa dctil, capa de resistir una crrega de ruptura de 40 Tn i amb tanca de seguretat. - Les tapes hauran de ser circulars de dimetre 696 mm. - Lajust lateral entre el marc i tapa no sobrepassar els 4 mm, per evitar que les tapes ballin dins el marc. - Sutilitzaran graons dacer inoxidable de 12 mm folrats de polipropil en forma de U. - Es desaconsellen pous de profunditat superior a 5 mts, sent necessari per aquests casos una comprovaci mecnica dels esforos.
17. 17. Q+ I. MEMRIA Embornals i reixes: - Es situaran segons documentaci grfica corresponent. - Els embornals seran preferentment prefabricats i sifnics i hauran destar connectats a la xarxa de pluvials. - Les reixes hauran de ser de fundici i practicables Escomeses: - No tindran un dimetre inferior a 200 mm, Shaur dexecutar un sif registrable a linterior de cada parcella i el pendent mnim de connexi a la xarxa ser de 2 %. - Utilitzaci de clips o peces prefabricades per lentrega de lescomesa al collector o al pou de registre - Formigonar lescomesa amb una capa de 10 cm amb formig de resistncia 15 N/mm2. Col.lector: - Hauran de resistir una pressi interior mnima de 1 Kg/cm2 - Es recomana un dimetre mnim de 400 mm per dur a terme les tasques de manteniment i de neteja per a qualsevol tipus de xarxa. - Preferentment sutilitzaran tubs de material plstic, com PVC o Polietil per a dimetres inferiors o iguals a 500 mm. - Preferentment sutilitzaran tubs de formig armat ASTM de campana per tubs de dimetre igual o superior a 600 mm. Q+ I. MEMRIA 1.3.8. Subministrament daigua potable La nova xarxa daigua, dacord amb la proposta que ha facilitat tcnics del servei daiges de lentitat Gesti Municipal de Serveis GMSSA, contempla la susbtituci de la major part de la xarxa (existeix una part instal.lada recentment) per canonades de polietil amb dimetres que oscillen entre 165mm. i 90mm. Dacord amb les exigncies de la normativa sobre extinci dincendis sinstal.laran els corresponents hidrants i boques de reg. GMSSA estableix diversos condicionants tcnics que es ressenyen a continuaci: CANONADES. Les canonades dabastament o distribuci sern homologades, del dimetre corresponent al resultat dels clculs hidrulics o al disseny de la companyia, amb pressi de treball no inferior a 10 Kg/cm 2 , de polietil d'alta densitat i amb les connexions entre tubs amb soldadura a testa. Els accessoris seran de les mateixes caracterstiques. Les canonades, sintal.laran a la zona de vorera, a una fondria mnima de 0,4 i mxima de 0,6 metres, sobre un llit i sota un recobriment de 0,1 metres de sorra o de saul lliure de runa o pedres, sobre el qual, prviament al tapat de la rasa i en tot el seu recorregut, shi col.locar una cinta que senyalitzi el servei de forma adequada per protegir-lo en futures excavacions. En els passos de carrer o quan travessin per davant d'accessos de vehicles pesants, la canonada s'instal.lar per l'interior d'una beina formigonada. Per sobre de les noves canonades no sinstal.laran en cap cas altres serveis i els que hagin de transcorre paral.lelament o per sota daquestes estaran separats un mnim 0,2 metres de les mateixes. VLVULES. Les vlvules de la xarxa seran de fosa, amb protecci a la corrossi, de comporta amb assentament elstic, amb volant, i estaran situades a l'interior d'arquetes que permetin el correcte accionament del volant i l'accs al cos de la vlvula per permetre futures substitucions del mecanisme de comporta. ESCOMESES. Les escomeses existents s'hauran d'adecuar a les normes i tipus de materials que utilitza la companyia i es connectaran a la nova canonada amb nous collarins de presa adequats per connectar a les canonades de polietil. Tamb, s'ha de preveure, si s'escau, la instal.laci d'una vlvula de registre amb la corresponent arqueta, la substituci de la portella si est malmesa i la substituci de la canonada d'escomesa en el cas de que l'existent sigui de plom, de dimetre insuficient o de ferro en males condicions. Cal tenir en compte quan es pressuposti aquesta partida els diferents dimetres d'escomesa que existeixen segons el tipus d'edifici que subministren. HIDRANTS CONTRA-INCENDIS. Existeix un hidrant a la cantonada del carrer Font i Boet amb el carrer Marqus que mantindr la seva ubicaci, realitzant-se la seva connexi a la nova xarxa. DESCRREGUES. Les descrregues de xarxa seran de dimetre 63, amb tub de polietil, i constaran de vlvula de comporta dassentament elstic i arqueta amb tapa i marc de foneria. El punt de desgus ser a linterior dun embornal per permetre visualitzar la descrrega. PROVES DE PRESSI. Un cop acabada la instal.laci de les canonades s'han de preveure les corresponents proves de pressi i estanqueitat. PROVISIONALS MENTRE DURIN LES OBRES. Mentre durin les obres shaur de preveure la instal.laci i desintal.laci de les corresponents xarxes provisionals per a subministrar laigua als abonats.
18. 18. Q+ I. MEMRIA 1.3.9. Subministrament elctric de baixa tensi Es preveu el soterrament de part de la xarxa de distribuci actual (una part ja est soterrada) amb la preparaci de les escomeses de les cases, aprofitant lobra civil necessria per passar altres xarxes de distribuci. En aquest sentit l'empresa explotadora del servei ELECTRA CALDENSE SA ha realitzat un estudi de soterrament i adaptaci de tota la distribuci elctrica en aquest tram de carrer. Aquesta intervenci contempla de manera integral i definitiva, la supressi de la distribuci aria que travessa el carrer i de la que est fixada en faana, implicant la installaci de nous armaris de distribuci i scaixes generals de protecci. Les canalitzacions impliquen una obra civil que es contemplen dintre de les obres d'urbanitzaci, d'acord amb la segents seccions de rasa: Sadjunten plnols corresponents a la intervenci i pressupost de la proposta en lAnnex corresponent. Q+ I. MEMRIA 1.3.10. Subministrament de gas Lempresa Gas Natural que actualment explota la distribuci de la canalitzaci de gas als habitatges de lmbit del projecte no cobreix la totalitat del tram de carrer, i no t prevista la seva implantaci, malgrat iniciar prvia a la realitzaci de les obres una campanya de sondeig entre els vens. En aquest projecte no es planteja modificar la part de xarxa installada per s que es contempla incloure la part que resta pendent, a travs d'una previsi de rasa i reserva per aquests trams per tal daprofitar lobra civil i per evitar rases posteriors a la finalitzaci de la nova urbanitzaci. 1.3.11. Subministrament de telecomunicacions Es va sol.licitar a lempresa Telefnica com a distribuidora en aquest tram afectat per la urbanitzaci, una valoraci dels costos dadaptaci i variaci puntual de la xarxa amb motiu de les obres a realitzar. El projecte contempla la partida daquests costos corresponents a lAjuntament. 1.3.12. Sistema de recollida de residus En lmbit objecte de projecte no hi ha instal.lat a data davui contenidors. No es preveu la col.locaci amb posterioritat a les obres durbanitzaci de contenidors a la zona de lmbit objecte de projecte. 1.3.13. Senyalitzaci La proposta preveu la senyalitzaci de lmbit objecte de projecte segons els plnols corresponents, definint la zona com a preferent per a vianants. 1.3.14. Xarxa aigua termal Al carrer Font i Boet es preveu la substituci de les canonades existents daigua termal per nous conductes de polietil reticulat preallat digual forma que sha realitzat en altres mbits arranjats a la zona del casc antic del municipi o a larranjament de la plaa de lEsglsia. 1.3.15. Afeccions al trnsit En el procs de licitaci de lobra, i juntament amb la policia local i els tcnics municipals, sestudiar amb precisi i es decidiran les diferents afeccions (parcials o totals) al trnsit, estudiant els elements de protecci i senyalitzaci necessaris a utilitzar durant els possibles desviaments de trnsit.
19. 19. Q+ I. MEMRIA 1.4 CONDICIONS DE LOBRA 1.4.1. Planificaci de lobra i termini dexecuci A la vista de les unitats dobra, per a la realitzaci de les obres previstes es proposa un termini dexecuci global de treballs de QUATRE (4) MESOS. Un cop finalitzats els primers tres mesos sha dhaver executat el 50% del pressupost dexecuci material previst en el projecte. Lincompliment dels terminis parcials assenyalats donar lloc a la imposici de penalitzacions, dacord amb el que estableix larticle 212 de la Llei 3/2011, de 14 de novembre, text refs de la Llei de Contractes del Sector Pblic. Amb independncia de les possibles penalitzacions per incompliment dels terminis parcials que es podrien produir, lincompliment del termini final produir una penalitzaci progressiva per cada setmana de retard, que savaluar dacord amb els criteris establerts per lAjuntament de Caldes de Montbui. El Contractista estar obligat a respondre dels danys i perjudicis que lAjuntament de Caldes de Montbui hauria de suportar a causa de lincompliment del termini contractual. El programa de treball anir a crrec de lempresa adjudicatria i haur destar aprovat per la direcci facultativa de les obres. Aquest termini sestableix en 15 dies a partir de la firma de lActa de Replanteig. L'empresa adjudicatria realitzar una revisi del projecte executiu, en base al qual, comunicar amb anterioritat de l'inici de les obres, la previsi de possibles defectes o desviacions en el pressupost. La signatura de l'acta del replanteig implicar l'acceptaci plena i total de les condicions econmiques i tcniques del projecte i del contracte. 1.4.2. Termini de garantia El termini de garantia de les obres queda fixat en DOTZE MESOS comptats a partir de la data de recepci de les obres, durant els quals lempresa constructora es far crrec de la conservaci de les obres. I.4.3. Declaraci dobra completa El present projecte defineix una obra completa, susceptible de ser lliurada a ls general i comprn tots els elements per a la seva utilitzaci reunint, en conseqncia tot el que exigeix larticle 125 del R.D. 1098/2001, de 12 doctubre, pel qual saprova el Reglament general de la Ley de Contratos de las Administraciones Pblicas. I.4.4. Classificaci del contractista Dacord amb larticle 65 del Real Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, per el que saprova el Text refs de la Llei de contractes del sector pblic, i en compliment del que es disposa a larticle 25 i segents del Real Decret 1098/2001, de 12 doctubre, per el que saprova el Reglament general de la Llei de contractes de les Administracions Pbliques. Aix, la classificaci que sha dexigir als Contractistes per a presentarse a la licitaci de les obres s la segent: Grup A [Moviment de terres i perforacions], subgrup 2 [esplanacions], categoria b (anualitat entre 60.000 i 120.000 ). Grup E [ Hidruliques], subgrup 1 [subministrament i sanejament], categoria c (anualitat entre 120.000 i 360.000 ). Grup G (vials i pistes), subgrup 6 (obres vials sense qualificaci especfica), categoria e (anualitat entre 840.000 i 2.400.000 ). Grup I (installacions elctriques), subgrup 1 (enllumenats, illuminacions i valissaments lluminosos), categoria a (anualitat entre 0 i 60.000 ). I.4.5. Seguretat i Salut En compliment del Real Decret 1627/97 de 24 doctubre es realitza lestudi bsic de seguretat i salut de les obres que sinclou a aquest projecte. Q+ I. MEMRIA I.4.6. Control de qualitat En compliment de la normativa vigent sha elaborat un Pla de control de Qualitat per a lexecuci de les obres. A lannex Pla de Control de Qualitat, queda reflectida la proposta del pla on sassenyalen les unitats objecte de control, el tipus, la freqncia i la quantitat dassaigs a realitzar. Durant lexecuci de lobra, la Direcci dObra podr determinar la modificaci de les freqncies establertes, aix com la realitzaci dassaigs no previstos inicialment a la proposta del pla de control de qualitat. Pel tipus de control a realitzar, i dacord amb el Decret 257/2003 de 21 doctubre, els laboratoris competents pel desenvolupament previstos al pla de control de qualitat hauran destar acreditats en els segents apartats: GRUP DMBITS DE VIALS (VS) mbit de sls, rids, mescles bituminoses i materials constituents de vials (VSG) mbit de control de ferms flexibles i bituminosos de vials (VSF) mbit de control de pavimentaci prefabricada (llambordins, lloses, panot) Els controls a realitzar sn essencialment dels tipus segents : Control del material: certificats dels materials i marcat CE. Control geomtric: informaci topogrfica. Control dexecuci : assaigs de laboratori. Limport total dels treballs de Control de Qualitat de tota lobra puja a la quantitat de DOS MIL SET-CENTS TRENTA-DOS EUROS I TRENTA-SET CNTIMS (2.732,37 ), PEM. I.4.7. Justificaci de preus La justificaci de preus daquest projecte queda suficientment definida en cadascuna de les partides corresponents i en els seus preus descomposats, incloent els costos de m dobra, maquinria i materials de mercat. El percentatge de despeses indirectes que correspon a aquesta obra s del 5%. I.4.8. Revisi de preus En compliment dels articles 89 i segents de la Llei 3/2011, de 14 de novembre, text refs de la Llei de Contractes del Sector Pblic, i per tractar-se dun contracte dobra en que el termini dexecuci no excedeix els dotze (12) mesos, no sinclou en el projecte clusula de revisi de preus. I.4.9. Modificacions del projecte MODIFICACIONS DEL PROJECTE PER RAONS DINTERS PBLIC PER CAUSES IMPREVISIBLES. Un cop aprovat, haur de respectarse ntegrament el contingut del projecte, el seu pressupost i el seu calendari dexecuci. Lrgan de contractaci competent nicament podr introduir modificacions per ra d'inters pblic en els elements que lintegren, sempre i quan siguin degudes a causes imprevisibles i de conformitat amb el previst a l'article 107 de la Llei 3/2011, de 14 de novembre, text refs de la Llei de Contractes del Sector Pblic. No tindr la consideraci de modificaci del contracte lampliaci del seu objecte que no es pugui integrar en el projecte inicial mitjanant una correcci del mateix o que consisteixi en una prestaci susceptible dutilitzaci o aprofitament independent o adreada a satisfer necessitats noves no contemplades en la documentaci preparatria del contracte, que hauran de ser contractades de forma separada, en estricta aplicaci dall establert a larticle 171 b) text refs de la LCSP. MODIFICACIONS DEL PROJECTE PER CAUSES PREVISIBLES Segons larticle 106 de la Llei 3/2011, text refs de la LCSP, el projecte es podr modificar sempre i quan shagi detallat labast, els lmits i les condicions de la modificaci als plecs de forma clara, precisa i inequvoca, de manera que la concurrncia de les circumstncies que donen lloc a la modificaci pugui verificarse de forma objectiva.
20. 20. Q+ I. MEMRIA A ms a ms sha dexpressar als plecs el percentatge del preu del contracte al que pot afectar com a mxim la modificaci, computantse limport mxim com a valor estimat. Es fixen les segents causes previsibles: 3 % dincrement de pressupost per laparici de serveis afectats no detectats a la fase de projecte, tot i que shan fet tots els contactes possibles amb lAjuntament de Caldes de Montbui i les diverses companyies detectades a la zona. I.4.10. Compliment defectus de la prestaci Sentendran causes de compliment defectus de la prestaci del contracte les segents: La manca de diligncia en el compliment d'una ordre de la Direcci de les Obres que impliqui afectar les condicions de seguretat del trnsit de vehicles i persones. La manca de diligncia en el compliment d'una ordre de la Direcci de les Obres que impliqui afectar les condicions de seguretat i salut dels treballadors del propi contractista i d'altres empreses o institucions relacionades amb les obres. La manca de compliment d'aquelles condicions especials d'execuci que es puguin determinar en el present projecte. s obligatori mantenir els itineraris de vianants aprovats per la Direcci de les Obres durant lexecuci de les obres. s obligatori tenir cura de la seguretat i la conservaci de la senyalitzaci provisional utilitzada durant les obres. En funci de la gravetat de l'incompliment, al contracte es determinaran els lmits de les penalitats que se li podran atribuir al contractista, a proposta de la Direcci de les Obres, que en cap cas podran ser superiors al 10 %, en virtut del que determina la llei, i que seran descomptades de les certificacions de les obres. I.4.11. Conclusi El redactor del projecte creu haver definit suficientment a nivell de projecte dexecuci les obres necessries per a la realitzaci del projecte, el qual reuneix les condicions necessries per a la correcta execuci de les obres descrites. La licitaci del projecte estar sotmesa a una millor concreci de les solucions constructives i a lassessorament tcnic en obra per part de lempresa que resulti adjudicatria, sempre i quan no suposi modificacions substancials, dacord amb la direcci facultativa i el mateix Ajuntament.
21. 21. + I. MEMRIA 1.5 PRESSUPOST DEXECUCI PER CONTRACTE ! ! " # ! ! ! $ % & ' # ( )*+)*)* #),)-./* ( ),)0121 1,34*5-1./ # # 6 ( 47. )/ +-)**4+8*5 9),)-./ /:)*;),5.3. = & . 3) .-? 3) !"#"$"! % &'!())'*+ ,%)- $%$'.%
22. 22. Q+ I. MEMRIA 1.6 NORMATIVA APLICADA Urbanitzaci Decret 120/1992, de 28 d'abril, pel qual es regulen les caracterstiques que han d'acomplir les proteccions a installar entre les xarxes dels diferents subministraments pblics que discorren pel subsl. Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenci dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continutat immediata amb la trama urbana. Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis pblics de sanejament. Correcci d'errades al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis pblics de sanejament. Decret 196/1992, de 4 d'agost, de modificaci parcial del Decret 120/1992, de 28 d'abril, pel qual es regulen les caracterstiques que han de complir les proteccions a installar entre les xarxes dels diferents subministraments pblics que discorren pel subsl. Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, rees urbanes i viles que requereixen una atenci especial. Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenci dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continutat immediata amb la trama urbana. Real Decreto 1890/2008, de 14 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de eficiencia energtica en instalaciones de alumbrado exterior y sus Instrucciones tcnicas complementarias EA-01 a EA-07. UNE-EN 124:1995 Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulacin utilizadas por peatones y vehculos. Principios de construccin, ensayos tipo, marcado, control de calidad. UNE-EN 124:2000 ERRATUM Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulacin utilizadas por peatones y vehculos. Principios de construccin, ensayos de tipo, marcado, control de calidad. UNE-EN 1433:2003 Canales de drenaje para zonas de circulacin para vehculos y peatones. Clasificacin, diseo y requisitos de ensayo, marcado y evaluacin de conformidad. UNE-EN 1433:2003/A1:2005 Canales de desage para zonas de circulacin utilizadas por peatones y vehculos. Clasificacin, requisitos de diseo y de ensayo, marcado y evaluacin de la conformidad. Accessibilitat Llei 13/2014, de 30 doctubre, que estableix les condicions daccessibilitat necessries perqu els espais ds pblic, els edificis, els mitjans de transport, els productes, els serveis i els processos de comunicaci garanteixin lautonomia, la igualtat doportunitats i la no-discriminaci de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats dinteracci amb lentorn. Integra en el marc normatiu de Catalunya les condicions bsiques daccessibilitat, dacord amb les directrius internacionals i estatals i promou la utilitzaci de productes de suport a laccessibilitat que millorin la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats dinteracci amb lentorn. Real Decreto 173/2010, de 19 de febrero, por el que se modifica el Cdigo Tcnico de la Edificacin, aprobado por el Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, en materia de accesibilidad y no discriminacin de las personas con discapacidad. Decret 135/1995, de 24 de mar, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoci de l'accessibilitat i de supressi de barreres arquitectniques, i d'aprovaci del Codi d'accessibilitat. Correcci d'errades al Decret 135/1995, de 24 de mar, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoci de l'accessibilitat i de supressi de barreres arquitectniques i d'aprovaci del Codi d'accessibilitat. Real Decreto 505/2007, de 20 de abril, por el que se aprueban las condiciones bsicas de accesibilidad y no discriminacin de las personas con discapacidad para el acceso y utilizacin de los espacios pblicos urbanizados y edificaciones. Orden PRE/446/2008, de 20 de febrero, por la que se determinan las especificaciones y caractersticas tcnicas de las condiciones y criterios de accesibilidad y no discriminacin establecidos en el Real Decreto 366/2007, de 16 de marzo. Q+ I. MEMRIA Instal.lacions Orden de 15 de septiembre de 1986 por la que se aprueba el Pliego de Prescripciones Tcnicas Generales de Tuberias de Saneamiento de Poblaciones. Orden de 28 de julio de 1974 por la que se aprueba el Pliego de Prescripciones Tcnicas Generales para Tuberias de Abastecimiento de Agua y se crea una Comisin Permanente de Tuberias de Abastecimiento de Agua y de Saneamiento de Poblaciones. Orden de 20 de junio de 1975 por la que se amplia la composicn de la Comisin Permanente de Tuberias de Abastecimiento de Agua y de Saneamiento de Poblaciones. Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenaci ambiental de l'enllumenament per a la protecci del medi nocturn. Orden de 11 de julio de 1986 sobre especificaciones tcnicas que debern cumplir los candelabros metlicos (bculos y columnas de alumbrado exterior y sealizacin de trfico) Orden de 16 de mayo de 1989 por la que se modifica el anexo del Real Decreto 2642/1985, de 18 de dicembre, por el que se declaran de obligado cumplimiento las especificaciones tcnicas de los candelabros metlicos y su homologacin por el MINER. Real Decreto 284/1999, de 22 de febrero, por el que se regula el etiquetado energtico de las lmparas de uso domstico. Real Decreto 401/1989, de 14 de abril, por el que se modifica el Real Decreto 2642/1985, de 18 de diciembre, por el que se declaran de obligado cumplimiento las especificaciones tcnicas de los candelabros metlicos y su homologacin por el MINER. Resoluci de 17 de maig de 1989, per la qual s'aprova la Instrucci interpretativa de la MI BT 009, del Reglament electrotcnic per a baixa tensi, relativa a installacions d'enllumenat pblic. Nota: la normativa posterior a la redacci del projecte, i que sigui legalment aplicable al projecte, suposar la seva incorporaci a travs dun modificat del projecte si sescalgus.
23. 23. + I. MEMRIA 1.7.1. CLCUL DE SECCIONS TIPUS DELS FERMS 1.7.1.1. Introducci En aquest annex es descriu i justifica les seccions tipus i el ferm adoptat per a lurbanitzaci. Lobjectiu de lannex s justificar la solvncia de les seccions constructives adoptades. - Proporcionar una superfcie de trnsit segura, cmoda i de caracterstiques permanents sota les crregues repetides de trnsit durant el perode de projecte. - Resistir les sol.licitacions de trnsit previst durant el perode de projecte i repartir les pressions verticals provocades per les crregues, de manera que a lesplanada tan sols hi arribi una petita fracci daquelles, compatible amb la seva capacitat de suport. - Protegir lesplanada de la intemprie i en particular de lacci dels agents meteorolgics. Per al dimensionament de la secci de ferm, es parteix de la base que aquestes vies actualment ja assumeix les sol.licitacions de trnsit rodat que preveu el projecte, amb una reducci de la seva velocitat donada la soluci de plataforma nica amb preferncia per a vianants. No sha efectuat cap prova de geotcnia per verificar la solidesa dels substrats. 1.7.1.2. Caracteritzaci del trnsit La vigent Norma 6.1-IC Seccions de ferms estableix les categories de trnsit pesant en funci de la IMD de pesats de la segent manera: Per a la realitzaci del clcul, sha realitzat per part dels redactors una observaci quantitativa del trnsit rodat pel carrer Font i Boet en diferents moments de la setmana. Extrapolant les dades obtenim els segents resultats: Dies laborables Cap de setmana Total Vehicles lleugers 1732 1110 1554 Vehicles grans 32 9 25 A partir daquest estudi resulta un IMD que oscil.la entre els 1.764 i 1.119 vehicles/dia. CONCLUSI: Daquests, el percentatge de vehicles pesants sestima a partir de la taula anterior, en un 1,6%. Per tant resulta un IMD de vehicles pesants total de 25. En la taula sobserva la categoria del trnsit que pertoca s la T41, ats que el valor es troba comprs entre els valors compresos de 25 a 50. + I. MEMRIA 1.7.1.3. Esplanada Lesplanada s la base del terreny natural sobre la qual col.locarem els diferents paquets que formen la secci estructural. En funci de la seva capacitat portant pot ser (de menys a ms) E1, E2 o E3. D'acord amb els criteris de l'Institut Catal del Sl, ats que es tracta d'una actuaci sobre un nucli consolidat on es substitueixen els paviments de vials existents per daltres de nous, no caldr fer assaigs didentificaci de sls. En aquest cas sadoptar lesplanada E1 pel clcul del ferm. En cas de voler justificar lexistncia dun altre tipus desplanada caldr fer els assaigs didentificaci corresponents. 1.7.1.4. Tipus de via Les vies urbanes dels sectors de sl urb i urbanitzable es poden classificar en cinc tipus, depenent del nivell de trnsit pesant que es preveu segons lactivitat i categoria del sector. Es consideren com a vehicles pesants els camions de crrega til superior a cinc tones (5 Tn.), els vehicles de nombre de rodes igual o superior a sis, tots els vehicles amb remolc i els vehicles destinats a transports de persones amb nombre de places superior a nou. Els vehicles lleugers no es consideren pel clcul del paviment, per estimar-se que la seva incidncia s mnima. Daquesta manera, la classificaci de cada via urbana segons el trnsit pesant que ha de suportar, es pot realitzar simplement a partir de criteris urbanstics basats en lanlisi actual i la previsi del comportament futur de la ciutat que sest dissenyant i construint. Independentment de tenir en compte el sector al qual serveix cada via urbana es considera el carcter de via de pas i les prpies dimensions de la via en el sentit de preveure que algun dia haur de suportar un trnsit regular dautobusos o daltres tipus de transports.
24. 24. + I. MEMRIA Dels cinc tipus de vies en que es classifiquen les vies urbanes, els requeriments del projecte dirigeixen al disseny d'un vial de categoria V2, ats que la previsi de trnsit pesant mitj diari durant lany de posada en servei est comprs entre 50 i 270 vehicles pesants. Aix coincideix amb les vies daccs i la la vialitat principal de sectors residencials de ms de 600 habitatges. Tamb pot assimilar-se a aquesta categoria de via, la vialitat principal dels sectors industrials de ms de 15 Ha. de superfcie. 1.7.1.5. Material dacabat Segons el quadre de seccions el projecte contempla un nic tipus de paviment: P: Paviment de prefabricats de formig o pedra natural 1.7.1.6. Seccions estructurals del ferm Un cop identificats el tipus desplanada (E1) i el tipus de via segons el trnsit (V2) es passa a definir la secci estructural del ferm a partir del material dacabat escollit. Per tant, la secci de ferm del vial ser la tipus 4114, formada per 20cm de formig de ferm, sobre 20cm de capa de base granular: tot- artificial. Nota: D'acord amb els criteris de l'Institut Catal del Sl, pel que fa al sistema de collocaci de les llambordes, existeixen dos tipus de collocaci: un sobre subbase de tot-u i un altre sobre base de formig. El primer sistema requereix una compactaci al 95% proctor de la caixa de paviment. Lestat de conservaci dalgun dels edificis que trobem a la zona desaconsella la utilitzaci de maquinria pesada davant del risc de provocar patologies a les edificacions. Aix doncs considerem que lopci ms convenient es la collocaci sobre base de formig, amb morter de ciment i rejuntat amb sorra ciment. A ms, per millorar ladherncia,es preveu un enllardat de la pea amb ciment cola aplicat amb llana dentada. El morter ser M-80a, pastat a lobra i fresc. La preparaci de la base es far amb extensions tals que assegurin treballar sobre morter fresc sense endurir. El ciment cola ser especfic per exteriors i apte per aplicar sobre morter fresc. Entre els que compleixen aquestes caracterstiques est el ciment cola Flexmortel, de la casa Bettor MBT. Les llambordes tindran un gruix mnim de 7 cm. Es col.locaran a trencajunts, i no es faran servir peces inferiors a 1/3 de la llamborda. A les llambordes de formig, les juntes seran de entre 3 i 5 mm, i es reompliran amb una mescla de sorra-ciment en sec. La sorra ser fina (0 a 1.25 mm), i el tipus de ciment de baix contingut en aluminat triclcic, es a dir denduriment lent. En cap cas es permetr el pas de vehicles abans de 14 dies des del reompliment de juntes.
25. 25. + I. MEMRIA 1.7.2 COMPLIMENT DE LA NORMATIVA DACCESSIBILITAT a) CODI TCNIC DE LEDIFICACI (CTE) Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo (Vivienda), por el que se aprueba el Cdigo Tcnico de la Edificacin (BOE nm. 74, de 28 de marzo de 2006) modificat pel RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009), RD 173/2010 (BOE 11/03/2010) i les seves correccions derrades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). La darrera modificaci la recull el Real Decreto 173/2010, de 19 de febrer, pel qual es modifica el CTE en matria daccessibilitat i no discriminaci de les persones amb discapacitat. b) NORMATIVA DACCESSIBILITAT DE CATALUNYA Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoci de l'accessibilitat i supressi de barreres arquitectniques. Decret 135/1995, de 24 de mar, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoci de l'accessibilitat i de supressi de barreres arquitectniques, i d'aprovaci del Codi d'accessibilitat. Llei 13/2014, de 30 doctubre, que estableix les condicions daccessibilitat necessries perqu els espais ds pblic, els edificis, els mitjans de transport, els productes, els serveis i els processos de comunicaci garanteixin lautonomia, la igualtat doportunitats i la no-discriminaci de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats dinteracci amb lentorn. Integra en el marc normatiu de Catalunya les condicions bsiques daccessibilitat, dacord amb les directrius internacionals i estatals i promou la utilitzaci de productes de suport a laccessibilitat que millorin la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats dinteracci amb lentorn. c) rden VIV/561/2010, de 1 de febrer, per el que es desenvolupa el documento tcnico de condiciones bsicas de accesibilidad y no discriminacin para el acceso y utilizacin de los espacios pblicos urbanizados. Publicat en el BOE en data 11 de mar de 2010. S'adjunta a continuaci una nota tcnica redactada pels serveis tcnics de la Gerncia de Territori i Sostenibilitat corresponent a lrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputaci de Barcelona on es fa una lectura comparada de la segona i tercera de les normatives enumerades, per tal de ser interpretades en el projecte. Cal destacar que en la urbanitzaci del carrer Font i Boet (aix com el carrer Sentmenat) per passar de calada nica a plataforma nica, l'eliminaci de les barreres arquitectniques ha estat un dels objectius principals. Tot i aix, cal destacar que les condicions de drenatge dels paviments no recomanen reduir les pendents per sota del 2%. En qualsevol cas, en el procs de construcci de la urbanitzaci, es tindr en compte aquestes normatives a fi i efecte de pal.liar aquelles situacions ms crtiques, donant per ents que les condicions daccessibilitat dels dos vials es veuen mpliament millorades respecte les condicions durbanitzaci actuals. rea de Territori i Sostenibilitat Gerncia de Serveis dInfraestructures Viries i Mobilitat Comte dUrgell, 187 08036 Barcelona Tel. 934 022 195 Fax 934 022 494 ot.movilitatsvl@diba.cat www.diba.cat ! NOTA TCNICA SOBRE INTERPRETACI NORMATIVA: CODI ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA vs ORDEN VIV/561/2010 CRITERI GENERAL: - En les intervencions puntuals o de reforma de voreres en zones ja urbanitzades, seguir criteris com a mnim de CODI DACCESSIBILITAT DE CATALUNYA. - Les intervencions integrals on es reforma un tram sencer de la via pblica (voreres i calada), aplicar criteris de recomanaci adoptats fins ara de 150 cm dample mnim de pas. Aquesta dimensi s la dimensi extrema establerta a la ORDEN VIV/561/2010. - En les actuacions de nova urbanitzaci, seguir les prescripcions dample mnim de pas lliure descrites a la ORDEN VIV/561/2010. QUADRE RESUM: AMPLES DE PAS (m) PENDENTS GUALS (%) PAVIMENTS DIFERENCIATSTIPUS DINTERVENCI: Mn Rec Mx Rec Recomanat Zones ja urbanitzades. Actuacions puntuals al carrer. 90 150 12 10 Acanalat. Zones ja urbanitzades. Reurbanitzaci integral ampliaci de vorera. 150 180 12 10 Acanalat. Urbanitzaci de nous nuclis urbans.(*) 180 10 (Pendent estudi definici i tipologies daplicaci). LLEGENDA: Valors corresponents al CODI DACCESSIBILITAT DE CATALUNYA. Valors corresponents a la ORDEN VIV / 561 / 2010. (*) obres dexecuci derivades de plans / projectes que shagin aprovat definitivament desprs del 12/09/2010, s a dir publicaci ORDEN VIV / 561 / 2010 + 6 mesos. CONSENS SOBRE AQUESTS CRITERIS: Aquests criteris es deriven de lanlisi feta amb les segents entitats participants: rea de Promoci de l'Accessibilitat i supressi de Barreres. Generalitat de Catalunya. Direcci General dUrbanisme. Generalitat de Catalunya. Federaci de Municipis de Catalunya i Associaci Catalana de Municipis. Secci dAccessibilitat. Diputaci de Barcelona. Grup de Treball per a la Millora de lAccessibilitat, Ajuntament de Barcelona. Oficina consultora Tcnica. Collegi dArquitectes de Catalunya. Consultoria Tcnica del CAATEEB. Consell de Col.legis d'Apa., Arq. Tc. i Eng. d'Edificaci de Cat. Altres. Sr. Xavier Garcia-Mil, arquitecte assessor expert en temes accessibilitat. Aquesta NOTA TCNICA SOBRE INTERPRETACI NORMATIVA properament es veur ampliada sobre aquest i altres temes.
26. 26. Q+ I. MEMRIA 1.7.3 GESTI DE RESIDUS 1.7.3.1. Memria 1. DADES GENERALS 1.1. DEFINICIONS El RD 105/2008 inclou les seguents definicions (article 2), a mes a mes de les incloses en larticle 3 de la Llei 10/1998, de 21 dabril, de Residus: Residu de construcci i denderrocs: qualsevol substancia u objecte generat en una obra de construcci o demolici, del qual el seu posseidor (contractista) es desprendra o del que tingui intencio o obligacio de despendre. Residu especial: tots aquells residus que per la seva naturalesa potencialment contaminant requereixen un tractament especific i un control periodic i que estan inclosos dins l'ambit d'aplicacio de la Directiva 91/689/CE, del 12 de desembre. Residu no especial: tots els residus que no es classifiquen com a residus inerts o especials. Residu inert: residu no perillos que no experimenta transformacions fisiques, quimiques o biologiques significatives, no es soluble ni combustible, ni reacciona fisica ni quimicament ni de cap altre manera, no es biodegradable, no afecta negativament a altres materies que pugui entrar en contacte de forma que pugui donar lloc a contaminacio ambiental o perjudicial per a la salut humana. La lixivialitat total i la seva ecotoxicitat aixi com el contingut de contaminants de residus hauran de ser insignificants. En cap cas ha de suposar un risc per als essers vius ni per la qualitat de les aigues superficials o subterranies. Productor de residus de construcci i demolicio (promotor): La persona fisica o juridica titular de la llicencia urbanistica en una obra de construcci o demolicio; en les obres que no sigui necessaris llicencia urbanistica, es considerara productor de residu la persona fisica o juridica titular del be immoble objecte duna obra de construcci o demolicio. La persona fisica o juridica que realitzi operacions de tractament, de barreja o duna altra tipologia, que ocasioni un canvi de naturalesa o de composicio dels residus. El importador o adquiridor en qualsevol Estat de la Unio Europea de residus de construcci o demolicio. Posseidor de residus de la construcci i demolicio (constructor): La persona fisica o juridica que tingui al seu poder els residus de la construcci i demolicio i ostenti la condicio de gestor de residus. Tindra la consideracio de posseidor de residus la persona fisica o juridica que executi lobra de construcci o demolicio, com el constructor, els subcontractistes i els treballadors autonoms. No tindra la consideracio de posseidor de residus de construcci i demolicio els treballadors per compte alie. 1.2. MBIT DAPLICACI Lambit daplicacio del R.D. 105/2008 es sobre tots els residus de construcci. 1.3. OBLIGACIONS DEL PRODUCTOR DE RESIDUS DE CONSTRUCCI I DEMOLICIONS Complementariament als requisits exigits per la legislacio vigent sobre residus, el promotor deura: Incloure en el projecte constructiu de lobra un Estudi de gesti de residus de construcci i demolicio, si es el cas, amb el contingut seguent, previst a larticle 4 del RD 105/2008 : - Lestimacio de la quantitat, expressada en tones i metres cubics dels residus de construcci que es generaran en lobra, codificats dacord a la llista europea de residus publicada per Ordre MAM/304/2002, de 5 de febrer. - Les mesures per a la prevencio de residus en lobra objecte del projecte. - Les operacions de reutilitzacio, valoritzacio o eliminacio a que es destinaran els residus que es generin en lobra. - Les mesures per a la separacio dels residus en obra, i compliment per part del posseidor dels residus (contractista). - Planols, si es el cas, de les installacions previstes per laplec , manipulacio , separacio dels residus dintre de lobra. - Les prescripcions que son daplicacio dintre del Plec de prescripcions tecniques particulars del projecte, referents als aplecs, manipulacio i separacio, si es el cas, dels residus de construcci generats dintre de lobra. - Una valoracio, si es el cas, del cost previst de la gesti dels residus de construcci i demolicio, que formara part del pressupost del projecte en capitol independent. Disposar de la documentacio que acrediti que els residus de construcci i demolicio realment produits en la seva obra han segut gestinats, en el seu cas, en obra o entregats a una instal.lacio de eliminacio pel seu tractament dun gestor de residus autoritzat, dacord als criteris establerts en aquest R.D. 1.4. OBLIGACIONS DEL POSSEDOR DE RESIDUS DE CONSTRUCCI I DEMOLICIONS El Contractista deur presentar a lAjuntament de Caldes de Montbui un Pla de Gesti de residus de construcci i demolici que es vagin a generar en lobra, amb el contingut previst a larticle 4.1 larticle 5 del RD 105/2008. Aquest Pla de Gesti es basar en les descripcions i contingut del Estudi de Gesti de residus del projecte i deur ser aprovat pel Director de lObra. Una vegada acceptat, passar a formar part dels documents contractuals de lobra. . En el cas que el posseidor (Contractista) dels residus de construcci i demolicio no els gestini per si mateix, restara obligat a entregar-los a un gestor residus autoritzat amb laportacio de la documentacio, certificats acreditatius i obligacions que determina larticle 5.3 del RD 105/2008. Q+ I. MEMRIA 2. OBJECTIU El present estudi de gesti de residus te com objectiu fer una previsio dels residus que es generaran durant lexecucio de lobra i la gesti que es realitzara amb aquests residus; dacord amb les exigencies de la normativa autonomica, catalana i estatal. 3. MINIMITZACI I PREVENCI A continuacio sidentifiquen totes aquelles accions de minimitzacio a tenir en consideracio en el projecte, per tal, de prevenir la generacio de residus de la construcci i demolicio durant la fase dobra o de reduir-ne la seva produccio. 4. ESTIMACI I TIPOLOGIA DELS RESIDUS Lestimacio i tipologia dels residus esta relacionada amb la naturalesa dels residus i amb la quantitat que es preveu generar per poder planificar la seva correcta gesti. Els residus shan de quantificar per tipologies i fases dobra. Els residus shan destimat en tones i en metres cubics. Els residus shan codificat segons el Catleg Europeu de Residus (codis CER) 1 Al projecte sha avaluat el volum i les caracteristiques dels residus que previsiblement soriginaran i les installacions de reciclatge mes properes per tal que el Contractista trii el lloc on portara els seus residus de construcci. Els amidaments realitzats provenen de la informacio del projecte, essencialment planols, i de les dades estimades de la situacio actual de la ubicacio de lobra. Tot seguit sadjunten en forma de taula la tipologia i volums estimats: CODI Residu Volum (m3) 130205 Olis minerals no clorats de motor, de transmissi mecnica i lubricants 0.01 150101 Envasos de paper i cartr 0.13 150102 Envasos de plstic 0.00 150104 Envasos metl.lics 0.02 150110 Envasos que contenen substncies perilloses o estan contaminats per aquestes 0.06 150111 Envasos metl.lics, inclosos els recipients a pressi buits, que contenen matriu slida i porosa perillosa 0.08 150202 Absorbents, materials de filtraci (inclosos els filtres doli no especificats en cap altra categoria), draps de neteja i roba protectora contaminats per substncies perilloses 0.00 160604 Piles alcalines (excepte 160603) 0.00 160605 Altres piles i acumuladors 0.00 170107 Mescles de formig, maons, teules i materials cermics, diferents de les especificades en el codi 170106 13.82 170201 Fusta 1.16 170203 Plstic 0.49
27. 27. Q+ I. MEMRIA 170301 Mescles bituminoses que contenen quitr dhul la 0.79 170302 Mescles bituminoses diferents de les especificades en el codi 170301 117.4 170405 Ferro i acer 0.16 170503 Terra i pedres que contenen substncies perilloses 0.03 170904 Residus mesclats de construcci i demolici diferents dels especificats en els codis 170901, 170902 i 170903 38.96 200121 Tubs fluorescents i altres residus que contenen mercuri 0.00 200201 Residus biodegradables 5.34 200301 Mescles de residus municipals 0.26 30104 Serradures, encenalls, retalls, fusta, taulers de particules i fulloles que contenen substncies perilloses 0.00 80318 Residus de tner per impressi diferents dels especificats en el codi 080317 0.01 TOTAL 178,69 5. OPERACIONS DE GESTI DE RESIDUS Una obra te dos tipus de gesti, la de dins de lobra i la de fora de lobra. Es recomana que la gesti minima de separacio selectiva per a les obres durbanitzacio sigui formada per la segregacio dels residus Inerts, dels No Especials i dels Especials (aquests sempre han danar separats de la resta). Es recomana que es realitzi una classificaci en origen, ja que un contenidor que surt de lobra amb residus heterogenis te menys opcions de ser valoritzat que un de net, carregat amb un residu homogeni que pot ser transportat directament cap a una central de reciclatge o, fins i tot, si compleix amb les caracteristiques fisico-quimiques exigides, reutilitzat (en els cas de la runa neta) a mateixa obra on sha produit. Quan no sigui viable la classificaci selectiva en origen (a la mateixa obra) es obligatori derivar els residus barrejats (inerts i no especials) cap a installacions on es faci un tractament previ i des don el residu pugui ser finalment trames a un gestor autoritzat per la seva valoritzacio o, en el cas mes desfavorable, cap a labocament a diposit controlat. Els residus es lliuraran a un gestor autoritzat, financant el contractista, els costos que aixo comporti amb els amidaments i preus unitaris previstos en el Pressupost daquest Estudi de Gesti de Residus. El Contractista deura tenir en compte en el seu Pla de gesti de residus de construcci i demolicions les activitats dobra que generin potencialment residus amb afectacio ambiental i que es descriuen a continuacio. Q+ I. MEMRIA
28. 28. Q+ I. MEMRIA Q+ I. MEMRIA
29. 29. Q+ I. MEMRIA Q+ I. MEMRIA Segons les diferents tipologies dels residus obtinguts, el seu desti i/o gestor pot ser tambe diferent. Per la obtencio dinformaci del gestor de residus mes proper cal consultar la pagina web de lAgencia Catalana de Residus: http://www.arc-cat.net/ca/home.asp Els diposits o abocadors mes propers a lmbit que poden ser utilitzats son els seguents: Per a runes i altres residus inerts de la construcci: 6. VIES DE GESTI DE RESIDUS 6.1. MARC LEGAL Durant les obres, tal i com sha descrit anteriorment, es generaran una serie de residus que hauran de ser gestinats correctament, amb la finalitat de minimitzar qualsevol impacte sobre lentorn. La gesti de residus es troba emmarcada legalment per la seguent normativa: ORDRE DE 6 DE SETEMBRE DE 1988, sobre prescripcions en el tractament i eliminacio dels olis usats LLEI 6/1993, de 5 de juliol, reguladora dels residus. DECRET 115/1994, de 6 dabril, reguladora del Registre General de Gestors de Residus. DECRET 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcci. DECRET 34/1996, de 9 de gener, pel qual saprova el Cataleg de Residus de Catalunya. DECRET 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposicio del rebuig dels residus en diposits controlats. DECRET 92/1999, de 6 dabril, de modificacio del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual saprova el Cataleg de Residus de Catalunya. DECRET 93/1999, de 6 dabril, sobre Procediments de Gesti de Residus. DECRET 161/2001, de 12 de juny, de modificacio del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcci. DECRET 219/2001, d1 dagost, pel qual es deroga la disposicio addicional tercera del Decret 93/1999, de 6 dabril, sobre procediments de gesti de residus. LLEI 15/2003, de 13 de juny, de modificacio de la Llei 6/1993, de 5 de juliol, reguladora dels residus. LLEI 16/2003, de 13 de juny, de financament de les infraestructures de tractament de residus i del canon sobre la deposicio de residu. REAL DECRETO 833/1988, de 20 de julio, por el que se aprueba el reglamento para la ejecucion de la ley 2071986, basica de residuos toxicos y peligrosos. ORDEN DE 28 DE FEBRERO DE 1989 (Ministerio de Obras Publicas y Urbanismo), sobre gestin de. aceites usados. REAL DECRETO 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevencion y reduccion de la contaminacion del medio ambiente producida por el amianto. REAL DECRETO 952/1997, de 20 de junio, por el que se modifica el reglamento para la ejecucion de la ley 20/1996, de 14 de mayo, Basica de Residuos Toxicos y Peligrosos, aprobado mediante Real Decreto 833/1998 de 20 de julio. LEY 10/1998, de 21 de abril, de Residuos. REAL DECRETO 1481/2001, de 27 de. diciembre, por el que se regula la eliminacion de residuos mediante deposito en vertedero. ORDEN 304/MAM/2002, de 8 de febrero, por el que se publican las operaciones de valorizacion y eliminacion de residuos y la lista europea de residuos. REAL DECRETO 679/2006, de 2 de junio, por el que se regula la gestin de los aceites industrials usados REAL DECRETO 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la produccion y gestin de los residuos de construccin y demolicion. 6.2. GESTI DELS RESIDUS ORDEN 304/MAM/2002, de 8 de febrero, por el que se publican las operaciones de valorizacion y eliminacion de residuos y la lista europea de residuos. REAL DECRETO 679/2006, de 2 de junio, por el que se regula la gestin de los aceites industrials usados REAL DECRETO 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la produccion y gestin de los residuos de construccin y demolicion. El contractista, posseidor dels residus de lobra, tindra en compte els objectius generals de laplicacio del Estudi de Gesti de Residus daquest projecte, que consisteixen principalment en: Incidir en la cultura del personal de lobra amb lobjectiu de millorar en la gesti dels residus. Planificar i minimitzar el possible impacte ambiental dels residus de lobra. En aquest cas els objectius es centraran en la classificaci en origen i la correcta gesti externa dels residus. Aplicar els processos previstos de gesti, tractament o valoritzacio dels residus generats. Consultat el Cataleg de Residus de Catalunya, els residus generats en la present obra es poden gestinar, tractar o valoritzar mitjancant els seguents processos: T 11- Deposicio de residus inerts. Formigo Metalls Vidres, plastics
30. 30. Q+ I. MEMRIA T 15- Deposicio en diposit controlats de residus de la construcci i demolicio. Formigo, maons Materials ceramics Vidre Terres Paviments Derivats asfaltics i mescles de terra i asfalt V 11- Reciclatge de paper i cartro V 12- Reciclatge de plastics V 15 - Reciclatge i recuperacio de fustes V 41- Reciclatge i recuperacio de metalls o compostos metllics 6.3. GESTI DE RESIDUS TXICS I/O PERILLOSOS Els residus perillosos contenen substancies toxiques, inflamables, irritants, cancerigenes o provoquen reaccions nocius en contacte amb altres materials. El tractament daquests consisteix en la recuperacio selectiva, a fi daillar-los i facilitar el seu tractament especific o la deposicio controlada en abocadors especials, mitjancant el transport i tractament adequat per gestor autoritzat. Entre els possibles residus generats a lobra es consideraran inclosos en aquesta categoria els seguents: Residus de productes utilitzats com dissolvents, aixi com els recipients que els contenen. Olis usats, restes dolis i fungibles usats en la posta a punt de la maquinaria, aixi com envasos que els contenen. Barreges dolis amb aigua i de hidrocarburs amb aigua com a resultat dels treballs de manteniment de maquinaria i equips. Restes de tints, colorants, pigments, pintures, laques i vernissos, aixi com els recipients que els contenen. Restes de resines, latex, plastificants i coles, aixi com eles envasos que els contenen. . Residus biosanitaris procedents de cures i tractaments medics a la zona dobres. Residus fitosanitaris i herbicides, aixi com els recipients que els contenen. A continuacio sindiquen les diverses possibilitats de gesti segons lorigen del residu: Els olis i greixos procedents de les operacions de manteniment de maquinaria es disposaran en bidons adequats i etiquetats segons es contempla en la legislacio sobre residus toxics i perillosos i es concertara amb una empresa gestora de residus degudament autoritzada i homologada, la correcta gesti de la recollida, transport i tractament de residus. La Generalitat de Catalunya ha assumit la titularitat en la gesti dolis residuals. Despres del corresponent concurs public, lempresa adjudicataria seleccionada per la Junta de Residus es lencarregada en lactualitat de la recollida, transport i tractament dels olis usats que es generen a Catalunya. Especial atenci a restes de pintures, dissolvents i vernissos els quals han de ser gestinats de forma especial segons el CRC. Shauran demmagatzemar en bidons adequats per aquest us, donant especial atencio per evitar qualsevol abocament especialment en el traspas de recipients. Els residus biosanitaris i els fitosanitaris i herbicides es recolliran especificament i seran lliurats a gestor i transportista autoritzat i degudament acreditat. Sutilitzaran envasos clarament identificables, diferents per a cada tipus de residu, amb tancament hermetic i resistent a fi devitar fugues durant la seva manipulacio. Els productes quimics inorganics que contenen substancies perilloses, fitosanitaris, pesticides..., necessiten na fitxa de seguretat per a la seva gesti. En cas de que es produeixi labocament accidental daquest tipus de residus durant la fase dexecucio, lempresa licitadora notificara dimmediat del que sha produit als organismes competents, executant les actuacions pertinents per tal de retirar els residus i elements contaminats i procedir a la seva restitucio. En laplicacio de la legislacio vigent en letiqueta, de mides 10x10 cm minim, dels envasos o contenidors que contenen residus perillosos figurara: Etiquetatge com a residu de cada bido: PRODUCTOR DIRECCIO I TELEFON PRODUCTOR DATA D'ENVASAMENT DENOMINACIO DEL RESIDU CODI CER PICTOGRAMES Etiquetatge ADR de cada bido: ETIQUETES DE PERILL SEGONS L'ADR DEPENENT DE LA PERILLOSITAT DEL RESIDU (10cmx10cm minim): PERILLOSITAT DEL RESIDU CADA BIDO PORTARA EL SEGUENT MARCAT: UN (SEGUIT DEL No ONU CORRESPONENT) EL SOBREEMBALATGE (FILM, RETRACTIL) PORTARA L INDICACIO "SOBREEMBALAJE", tambe en frances,alemany i angles.( sure embalage overpack) Els envasos de mes de 450L, portaran les etiquetes de perill ambdos costats. Condicions de la carrega: Q+ I. MEMRIA BIDONS BEN TANCATS SISTEMES DE TANCAMENT EN BON ESTAT ABSENCIA DE DEFORMACIONS PALETS EN BONES CONDICIONS BIDONS HOMOLOGATS (ADR) CORRECTE RETRACTILAT ABSENCIA DE VESSAMENTS Documentacio a portar al vehicle: RESIDU NO ADR: FULL DE SEGUIMENT ALBARA DE TRANSPORT ITV AUTORITZACIO DE TRANSPORT DE RESIDUS RESIDU ADR: FULL DE SEGUIMENT ALBARA DE TRANSPORT ITV CERTIFICAT ADR CONDUCTOR (vehicles de PMA>3.500 kg) CERTIFICAT ADR VEHICLE (cisternes) CARTA DE PORT INSTRUCCIONS ESCRITES LLISTA DE COMPROVACIONS (cisternes) no obligatori En general: El codi d identificacio els residus El nom, direccio i telefon del titular dels residus La data d envasament La naturalesa dels riscs que presenten els residus Respecte als olis usats, mencionar la prohibicio de realitzar qualsevol abocament en aigues superficials, subterranies, xarxes de clavegueram o sistemes d evacuacio d aigues residuals, prohibici que es fa extensible als residus derivats del tractament d aquests olis usats. 7. PLEC DE CONDICIONS Durant les obres, tal i com sha descrit anteriorment, es generaran una serie de residus que hauran de ser gestinats correctament, amb la finalitat de minimitzar qualsevol impacte sobre l entorn. La gesti de residus es troba emmarcada legalment per la normativa indicada en el apartat 6.1 Marc legal: En el DOCUMENT No 3 PLEC DE CONDICIONS d aquest Estudi de Gesti de Residus s han incls els articles que seran d aplicacio a la gesti de residus i que formen part del PLEC DE CONDICIONS DEL PROJECTE, document contractual. 8. PRESSUPOST El pressupost estimat per a la gesti de residus en aquest projecte es resumeix en les seguents imports, expressats en PEM (Pressupost d execucio material) - El cost estimatiu de la classificaci de residus es de 2.479,63 - El cost estimatiu del transport de residus es de 3.005,93 - El cost estimatiu de la disposicio de terres i residus es de 5.362,17 El total del cost de la gesti de residus de la construcci i denderrocs generats en lobra s de 10.847,73 (DEU MIL VUIT-CENTS QUARANTA-SET EUROS I SETANTA-TRES CNTIMS) En el DOCUMENT No 4 PRESSUPOST daquest Estudi de Gesti de Residus sha incls els amidaments i abonaments estimats per la gesti dels residus previstos per aquesta obra. Caldes de Montbui, 26 de mar de 2015 Larquitecte: Eusebi J. Gutirrez Herrera