Post on 12-Feb-2016
description
1
La passada legislatura es va caracteritzar pel canvi de líder a les files del PP i, per tant, al capdavant de l’Ajuntament. És el primer mandat de Vicent Marí com a alcalde i amb ell s’esperaven canvis importants. Si més no, una ruptura amb les antigues formes de fer política i, per què no, amb la mateixa política que es dugués a terme.
Cap de les dues expectatives s’ha acomplert. Segueixen les mateixes formes i segueixen les mateixes polítiques.
La gestió de Vicent Marí s’ha caracteritzat pels grans anuncis, pels grans plans, pels grans projectes i per la poca materialització o contingut dels mateixos.
Alguns d’aquests projectes són bons i els hem recolzat, d’altres els hem matisat i d’altres els hem rebutjat, però molt pocs d’ells estan o formen part de la realitat municipal avui dia.
Una característica fonamental del govern de l’actual alcalde ha estat també, la de fer oposició. Fer oposició a totes les polítiques que, des del Consell, tenien a veure amb el municipi, posant tots els impediments possibles, posant fins i tot contenciosos a càrrec de l’erari públic, per tal de paralitzar-‐los. És el cas de les carreteres de Sant Miquel i Sant Joan o Sa coma, endarrerint la posada en marxa d’equipaments fonamentals, no només pel municipi, sinó també per tota la illa (depuradora, campus universitari etc).
Cal esmentar també l’aferrissada oposició que va fer al PTE recorrent a la mentida, la falsedat i la manipulació de la gent per oposar-‐se a un instrument territorial que, per primera vegada, començava a dibuixar una illa relativament protegida i ordenada territorialment, al temps que proporcionava seguretat jurídica als ciutadans.
De les idees que es varen iniciar amb bon peu i que pensem que s’haurien de desenvolupar fins al final (cosa que no s’ha sabut fer) voldríem destacar els següents:
-‐ Els concursos de idees per tal de desenvolupar diferents centres urbans.
La idea és bona, però han estat concursos que, en el fons, no han tingut la representativitat desitjada ni han tingut el consens necessari per dur-‐los endavant. Ha estat, pura i simplement, una campanya de màrqueting per poder dir que es fa el que el poble demana, quant en realitat lo que es fa és fer dir al poble el que l’Ajuntament volia fer (és el cas clar de Santa Gertrudis).
-‐ El desenvolupament de l’Agenda Local 21. Un projecte en el que hi creiem profundament, però que de moment, està només sobre paper i que a la pràctica, no ha suposat cap benefici pel municipi. És absolutament prioritari seguir
Programa Electoral Santa Eulària des Riu Eleccions Autonòmiques i Municipals 2011
2
treballant amb ell i desenvolupar-‐lo de forma que se’n derivin projectes concrets quant abans.
La posada en marxa de l’Agenda significa fer les coses de forma participativa, amb la implicació de la gent, garantint la sostenibilitat ambiental, econòmica i social dels projectes que se’n derivin. Per naltros és de vital importància que es dugui endavant, però l’actual govern no en té massa interès i es va fent com un mer formulisme i per obtenir ajuts que financin els projectes, no per que creguin massa en el seu esperit.
-‐ El pla integral de joventut. Una bona idea que ha acabat al calaix. Fer un diagnòstic sociològic, econòmic, educatiu, de lleure, etc... és fonamental per canalitzar les polítiques de joventut. Per poder crear el marc que els permeti desenvolupar-‐se com a éssers humans. Però l’anàlisi que es va fer ja és obsolet, les dades són desfasades i els objectius no tenen cap reflex als pressupostos, per tant, és poc més que paper mullat. La idea és bona, però cal posar-‐s’hi seriosament.
-‐ Pel que fa a la recollida selectiva i a determinades polítiques energètiques hem de dir també que s’ha avançat bastant i en la bona direcció. S’està apostant per la recollida selectiva de forma decidida i cal incrementar el nombre de contenidors i s’estan instal·∙lant calefactors per escalfar aigua de biomassa, és el principi del que creiem que s’ha de fer.
-‐ La creació d’un fòrum socioeconòmic per tal de discutir i debatre sobre les mesures econòmiques i empresarials adients pel desenvolupament econòmic i social del municipi. És molt bona idea, la varem aplaudir i fins i tot vàrem aconseguir introduir-‐hi la participació dels sindicats en aquest fòrum, però dos anys després d’haver-‐se creat segueix sent una idea. No s’ha creat.
Cal aprofundir amb aquesta idea. La creació d’un espai de debat entre empresaris, sindicats, administració i associacions de tot tipus és vital per al desenvolupament socioeconòmic del municipi i no es pot quedar només en una idea.
Com podem observar, son moltes les iniciatives que s’han plantejat amb uns resultats molt magres, prova de la manca de capacitat de gestió de l’equip de govern municipal.
En matèria urbanística el fracàs és absolut. S’han aprovat inicialment unes NNSS amb dos únics objectius: donar seguretat jurídica als ciutadans i obtenir sòl públic augmentant el sòl urbà. Està molt bé això, però no poden ser mai el objectius d’unes normes urbanístiques, això han de ser les conseqüències que se’n derivin.
3
És necessari, des del nostre punt de vista, fer una passa endavant i elaborar un Pla General d’Ordenació Urbana com cal, seriós i rigorós, que proporcioni un marc per poder desenvolupar el urbanisme dins paràmetres sostenibles, protectors del paisatge, respectuós amb el medi ambient i que ordeni un territori fragmentat i ja de per sí prou desordenat.
No podem tolerar que es faci de la gestió pública bandera del que hauria de ser la gestió privada. Volem dir que no podem gestionar lo públic amb criteris d’empresa privada com s’està fent actualment. Així trobam que l’Ajuntament està tancant serveis només per que no són rendibles en termes econòmics (telecentres i piscines de Santa Gertrudis), obviant que és l’administració pública qui ha de donar precisament aquests serveis.
En definitiva bones paraules, intencions més dubtoses, nul·∙la capacitat de gestió, massa opacitat, segrest de informació a l’oposició i un mandat força gris.
Per fer front a tot això ExC de Santa Eulària vol concórrer a les properes eleccions amb la voluntat d’escoltar a la gent, de fer-‐la partícep d’aquest programa electoral com una cosa oberta a qualsevol proposta que vagi amb la direcció d’aportar al conjunt de la societat igualtat, progrés, solidaritat i respecte.
Propostes electorals de Santa Eulària
Reforma de l’administració municipal
L’Ajuntament ha d’oferir els serveis que necessiten els ciutadans I ciutadanes del segle XXI en algunes de les àrees més quotidianes. Ajudar a conciliar vida familiar i treball, escoltar els joves i treballar per oferir-‐los possibilitats d’entreteniment i de promoció social i cultural, assegurar el dret que tots tenim a un habitatge digne, donar assistència a les persones que pateixen algun grau de discapacitat, ajudar a la gent a formar-‐se, oferir la possibilitat de fer esport en les millors condicions,…
Volem posar a la disposició de tots els vesins serveis de qualitat en igualtat de condicions, independentment del lloc del nostre municipi on visquin, de si han nascut aquí o fora, de si són joves o majors.
Tenim dret a gaudir d’uns carrers, places, parcs, etc., en condicions, segurs, còmodes i sense barreres arquitectòniques. Treballarem perquè això sigui una realitat i també cuidarem l’estètica dels nostres pobles i barris.
4
L’Ajuntament ha de tenir una gestió transparent, això vol dir que tots i totes hem de conèixer en què es gasten els nostres sous. Al mateix temps, la veu de tots i totes s’ha de fer sentir, la contribució de tothom ha de servir per fer un municipi on tothom visqui millor, i per aconseguir aquest objectiu ens proposam crear els òrgans de consulta pertinents.
Per això serà fonamental la democratització i la transparència no només del propi Ajuntament sinó també de les formes de fer política que adopti, per aquest motiu proposam que la gent pugui participar en l’elaboració dels pressupostos municipals i la creació d’un reglament de participació ciutadana, així com la publicació de les actes dels plens municipals a la web municipal.
S’ha d’acabar també amb la precarietat laboral de molts treballadors municipals, que tenen contractes temporals i massa sovint supeditats a la fidelitat de qui mana.
L’accés a la feina dins de l’Ajuntament s’ha de fer sempre amb igualtat de condicions i de forma pública.
Apostam per una millor gestió dels recursos públics, més participativa i transparent, més solidària, i, tal com ha de ser, en benefici del benestar i el progrés de tots els ciutadans i ciutadanes del municipi.
Proposam:
• Transparència en les transaccions econòmiques i en el control de la despesa pública.
• Conscienciació ciutadana de la importància que té l’economia pública. La utilitat i la importància d’una bona gestió econòmica beneficia a tothom.
• Tots els projectes han d’estar recolzats amb els mitjans adequats. Les activitats han de ser programades i dutes a terme per personal qualificat. En tots els casos, es tindrà en compte el sector al qual s’adrecen segons edat, procedència, etc.
• Es planificaran els serveis municipals de manera que es cobreixin amb eficiència les necessitats de tots els nuclis urbans i de la població dispersa.
• Totes les subvencions es concediran segons un barem, d’acord amb el que estableix la llei general de subvencions. Aquest barem serà públic.
• S’estudiaran les vies de finançament apropiades per a cada proposta. Aquest finançament pot venir de les arques municipals o d’altres institucions públiques però també d’acords amb organismes com caixes d’estalvis o fundacions privades.
5
• Incentivar les actuacions positives per al medi ambient, com l’estalvi energètic o l’ús d’energies no contaminants, mitjançant bonificacions en impostos o taxes.
• Destinació de l’1% del pressupost municipal per a projectes d’ajuda al desenvolupament dels països més pobres del planeta.
• Promoure uns pressupostos participatius on la gent dels pobles i barris pugui manifestar els seus interessos i preferències a l’hora de plantejar noves inversions.
Les polítiques que es fan des de l’ajuntament afecten a tothom. És, per això, que tots els ciutadans i ciutadanes tenen el dret de participar en les decisions que s’hi prenen. L’administració local té l’obligació de facilitar i promoure la participació de totes les persones que viuen al municipi en la gestió dels recursos públics.
Per això proposam:
• Fer de la Casa Consistorial la casa de tots i totes, un lloc on tothom pugui expressar la seva opinió lliurement, sense por a represàlies.
• Apropar l’administració a la població, augmentant els serveis que s’ofereixen a les oficines municipals descentralitzades i creant-‐ne de noves.
• Crear els Consells de poble o barri, un òrgan de participació dins l’Ajuntament on les associacions de vesins i altres entitats socials tindran veu i vot en allò relacionat amb el seu àmbit territorial. A tal fi s’ha de crear un reglament que garanteixi la participació d’aquests consells en temes importants com l’educació, la cultura, la salut, l’esport, el urbanisme, l’atenció a la joventut o el benestar en general del seu poble o barri.
• Crear el telèfon d’atenció al ciutadà. Millorar la pàgina web de l’Ajuntament de manera que els usuaris dels serveis municipals puguin rebre informació actualitzada. Avançar en la realització de tràmits per Internet.
• Potenciar l’associacionisme facilitant els mitjans materials (despatx, telèfon, ordinador, mobiliari mínim...) i tècnics necessaris per la seva activitat.
• Elaborar un Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre homes i dones.
• Elaborar un reglament de subvencions destinades a associacions per garantir la igualtat i l’objectivitat a l’hora de repartir-‐les.
• Elaborar un Reglament de Participació Ciutadana.
6
• Posar en marxa l’Agenda 21.
• Regular les consultes populars en tots aquells aspectes que generin conflicte i que afectin a una part important del municipi.
L’Ajuntament ha d’invertir més en cultura per assegurar a tota la població del municipi –independentment del seu origen, situació econòmica, edat, lloc de residència o grau d’integració social– una formació completa i la possibilitat de gaudir de la cultura en condicions idònies. A més, la cultura ha de servir per crear una societat més integrada i cohesionada.
Per això proposam:
• Elaborar un Pla Cultural Municipal per planificar l’activitat cultural de l’Ajuntament.
• Crear el Consell Municipal de Cultura, que integrarà gent de tots els àmbits, per gestionar la política cultural del municipi.
• Crear una xarxa de biblioteques municipals i ludoteques per als més petits (de 0 a 6 anys).
• Crear centres culturals als pobles on no n’hi ha.
• Crear la figura dels dinamitzadors culturals. Persones amb formació, capacitat d’interacció amb la gent i vocació de treballar amb grups de persones heterogenis.
• Estendre progressivament a totes les edats i a tots els nuclis urbans importants la programació d’activitats creatives i culturals.
• Fomentar el coneixement de la geografia i història local per afavorir la identificació ciutadana i la valoració realista de l’entorn: excursions, tallers de cultura popular, activitats en col·∙laboració amb els centres educatius.
• Potenciar la cultura popular en tots els seus aspectes.
• Promocionar l’activitat artística local aprofitant festes i intercanvis.
• Donar suport a les empreses o associacions dedicades a la producció i promoció de la cultura autòctona.
• Elaborar un Reglament Lingüístic que garanteixi el compliment de la llei de normalització lingüística en l’àmbit municipal.
7
• Portar endavant polítiques concretes als àmbits on la presència del català sigui més feble, com les empreses del municipi (en la seva retolació, paperassa, atenció al client, etc.).
• Difondre el nostre patrimoni mitjançant publicacions i altres mitjans.
Gestió del territori i normatives urbanístiques
A causa de l’especulació, accedir a un habitatge digne, un dret tant bàsic, s’ha convertit en un gran problema per a gran part de la població. Facilitar l’accés a una vivenda als grups socials amb majors problemes per aconseguir-‐la, com són els joves, persones d’arribada recent i persones majors ha de ser una preocupació per a tota administració responsable. La nostra proposta consisteix en aplicar polítiques que assegurin a tota la gent del nostre municipi l’accés a un habitatge d’acord amb les seves necessitats:
• Aprovar un Pla Municipal d’Habitage per facilitar l’accés dels joves i les famílies a la vivenda, elaborant un cens de vivendes deshabitades.
• Crear una Agència Municipal de Lloguer per garantir un preu màxim als llogaters i totes les garanties i assessorament legal als propietaris.
• Cessió de sòl per a la construcció d’habitatges de protecció o a preu taxat.
• Assegurar que l’adjudicació dels Habitatges de Protecció Oficial es dirigeix als realment necessitats i assegurar el compliment del contracte/reglament.
• Col·∙laborar en el control de l’oferta no reglada.
• Rehabilitar edificis antics o habitatges vells.
• Elevar el IBI per aquells immobles deshabitats.
Polítiques Econòmiques i de Turisme
Vivim del turisme i en volem seguir vivint. Potenciant el turisme que ens permet progressar econòmicament i al mateix temps ens ajuda a millorar la nostra qualitat de vida, en lloc d’accelerar la degradació del nostre entorn. Per això hem de col·∙laborar amb els empresaris del nostre municipi, escoltar-‐los i orientar l’actuació de l’Ajuntament en aquesta direcció.
En aquest sentit apostam pel turisme hoteler front al turisme residencial, menys consumidor de territori i de recursos.
8
S’ha de crear i potenciar el fòrum que esmentàvem a la introducció. Un fòrum de debat on hi participin tots el sectors implicats (empresaris del sector hoteler, del sector de tota l’oferta complementària, sindicats, associacions de veïns i administració) per construir, entre tots, el marc idoni per arribar a aconseguir que la indústria turística no sigui a l’hora una industria destructiva dels nostres valors més preuats: territori, paisatge, patrimoni i convivència.
A més, volem pensar en la resta d’activitats econòmiques, que també fan o podrien fer en un futur la seva aportació al turisme, millorant el nostre producte. Per exemple, l’agricultura hauria de permetre oferir productes de qualitat i al mateix temps mantenir el paisatge; empreses de serveis culturals podrien crear nous atractius per als nostres visitants; la millora de les nostres instal·∙lacions esportives i la promoció de l’esport atrauran el turisme esportiu i contribuiran a la desestacionalització.
Els sectors econòmics del nostre municipi viuen situacions molt diferents. El comerç funciona sense unes normes mínimes d’harmonització municipal; la indústria es troba desarticulada i disseminada en bona part pel sòl rústic; la construcció està amb bona part del mercat ocupat per empreses foranes i amb problemes per aconseguir mà d’obra qualificada. I en conjunt ens trobam amb un mercat de treball caracteritzat per l’estacionalitat, els sous baixos i la manca de qualificació.
En aquest sentit nosaltres proposam:
• Fomentar les condicions de treball igualitari entre les persones.
• Fomentar una diversitat comercial més àmplia a Santa Eulària.
• Subvencions i facilitats funcionals per nous negocis i establiments.
• Estudi d’alternatives per a locals tancats.
• Estudi de l’oferta necessària a Santa Eulària en funció de la demanda i les necessitats que hi ha.
• Millorar el funcionament dels serveis socials. Començar a substituir les subvencions per comprar coses per les donacions i els intercanvis.
• Potenciar el Mercat de Santa Eulària, estudiar possibilitats com obrir a la tarda, fer mercat pagès, diversificar l’oferta amb artesania, etc.
• Potenciar el Servei d’Orientació Laboral. Anuncis a la web municipal i tauló d’anuncis per comunicar l’oferta i la demanda dins del municipi.
9
• Establir convenis amb les empreses per a la creació de places per aprenents que facilitin la formació dels joves i la seva incorporació al mercat laboral, a la vegada que ajudi a les empreses a disposar de gent formada.
• Creació de les infraestructures necessàries per la implantació d’empreses de noves tecnologies, telecomunicacions, etc.
Apostam per una oferta turística de qualitat, que entenem com a un turisme rendible que produeixi beneficis econòmics i socials no tan sols per a uns quants sinó per a tota la comunitat, i que no sigui un factor de degradació ambiental, social ni cultural, sinó que, ben al contrari, continuï sent el principal factor del nostre desenvolupament. Per atreure aquesta classe de turistes, totes les administracions, i entre elles l’Ajuntament, han d’escoltar els professionals del sector per dur a terme les polítiques adequades.
Per tant, proposam:
• Elaborar un Pla de Gestió de les platges per tal de garantir els drets dels seus usuaris i el seu manteniment tot l’any. Això en cap cas pot suposar una retirada tot l’any de la posidònia. De manera coordinada amb el programa general, s’haurien de concretar les actuacions municipals prioritàries pel que fa als accessos i els aparcaments de les platges.
• Crear un sistema d’informació i comercialització turística que abasti tots els apartats: des de la creació i manteniment d’una web turística, oficines d’informació, creació de productes turístics, assistència a fires, etc.
• Creació i manteniment d’una xarxa de camins alternatius per a bici i rutes a peu, aprofitant la xarxa tradicional i en col·∙laboració amb els vesins i propietaris rurals del municipi. S’haurà de comptar amb la coordinació mancomunada del projecte a nivell insular per tal de crear rutes més llargues, amb possibilitats de pernoctar, senyalització estàndard de ruta i d’elements d’interès cultural o natural, etc.
• Potenciar el turisme que valori el paisatge i la cultura, el senderisme, el ciclisme, l’observació de la natura o del patrimoni històric, etc., i fer-‐ho durant tot l’any. Negociar i promoure la utilització turística dels espais naturals i dels recursos històrics existents al nostre municipi. Lligar qualsevol de les fórmules de turisme rural a la conservació estricta de les cases pageses i de la resta d’elements etnològics de la finca, així com de les característiques bàsiques del seu caràcter rural. Possibilitat d’establir ajuts per aquells propietaris que vulguin mantenir la seua propietat utilitzant la fórmula d’habitatge vacacional o lloguer d’habitacions.
10
• Potenciar els esports nàutics (vela, busseig,...) com a atractiu turístic.
• Posar en marxa, en col·∙laboració amb el SOIB, plans de formació per a treballadors del sector turístic, per tal de millorar la qualitat de servei que oferim.
• Fomentar el turisme de congressos, ja que disposam d’aquest espai.
En aquest aspecte no consideram prioritària la creació de la segona fase del palau de Congressos. Amb el que hi ha és més que suficient i donada la conjuntura actual ens sembla una despesa no prioritària.
Plans de Formació, Polítiques Socials i de Joventut
L’accés a una educació de qualitat augmenta les possibilitats de les persones. Proporcionar una educació pública i de qualitat és una feina compartida entre tots els nivells d’administració i l’ajuntament té el deure de contribuir a que tothom pugui rebre la millor educació possible en igualtat de condicions. Per això, volem col·∙laborar amb les APIMAS, consells escolars i direccions dels centres per aconseguir unes escoles públiques i de qualitat per als nostres fills i filles.
L’educació no pot circumscriure’s exclusivament a aquells àmbits obligatoris. És necessària la implicació de l´Ajuntament en tots aquells sectors de l’educació que sigui possible: educació d’adults, tallers formatius, escoletes i educació superior, recolzant el campus universitari de Sa Coma i col·∙laborant amb la seva implantació i funcionament.
Una bona qualitat de l’educació és aquella que s’ha planificat amb anterioritat, preveient les necessitats futures i pel que fa a l´Ajuntament creant i adequant totes les infraestructures i espais necessaris per desenvolupar-‐se (previsió de sòl públic per escoles, instituts etc).
L’educació és un pilar fonamental de la societat. Per aconseguir una societat cohesionada, tolerant i cívica, tots els ciutadans i ciutadanes han de poder gaudir d’una educació pública i de qualitat. Aquesta és una de les nostres apostes principals.
Proposam:
• Obrir una escoleta pública a cada poble (Sant Carles, Santa Eulària, Jesús i es Puig d’en Valls).
• Ajudar les famílies a conciliar horaris escolars i familiars amb:
11
Extensió del servei de menjador a les escoles que no en tenen.
Extensió del servei d’Escola Matinera (7.30 -‐ 9.00h).
Plans d’activitats extraescolars.
• Promoure la igualtat d’oportunitats, tan important per prevenir el risc d’exclusió laboral i social, mitjançant:
Suport econòmic a les famílies amb pocs recursos per pagar activitats de caire educatiu.
Augmentar i potenciar l’oferta de Formació Professional: Oferta de Garantia Social i programes d’intervenció socioeducativa com ISLA o ALTER. Escoles Taller Municipals.
Potenciar l’escola de pares i mares i augmentar-‐ne l’oferta.
Potenciar l’alfabetització digital per als més majors.
• Subvencionar els llibres de text i crear un servei de préstec i reciclatge de llibres a tots els centres educatius.
• Contractació d’un/a bidell/a per a cada escola
• Potenciar i augmentar les escoles d’estiu a tots els nuclis.
• Crear beques d’investigació per promoure l’estudi de la nostra història, llengua, cultura, economia, medi ambient, etc. Buscar la col·∙laboració d’entitats científiques i culturals.
• Oferir un emplaçament digne per a l’Escola d’Adults, ampliar i diversificar la seva oferta de cursos.
Parlar de benestar social és parlar de la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes del municipi. La primera prioritat d’un govern municipal ha de ser cuidar i millorar la vida de les persones.
Per això proposam:
• Desenvolupar un mapa de necessitats del municipi, situant les principals carències i sectors menys afavorits.
• Eliminar les barreres arquitectòniques dels edificis públics i de la via pública. Vetllar per que els edificis privats també compleixin la legislació.
12
• Promoure l’ingrés al món laboral dels discapacitats.
• Millorar els casals dels majors i majores.
• Crear el Consell de Majors i Majores, per aprofitar els coneixements i l’experiència de la gent gran.
• Potenciar el Servei d’Atenció Domiciliària i els programes d’atenció a famílies en situació de risc.
• Prestar una especial atenció a la gent amb necessitats que viu al camp.
• Facilitar als treballadors/es possibilitat de flexibilitzar horaris i oferir recursos per a conciliar la vida familiar i laboral.
• Crear un Servei Integral d’Atenció a la Dona.
• Millorar els parcs infantils.
• Millorar els accessos a les escoles per tal d’assegurar la seguretat dels infants i l’accés adaptat a les persones amb mobilitat reduïda.
• Potenciar el pla municipal de lluita contra les drogues.
• Canalitzar el pressupost de cooperació a través del Fons Pitiús de Cooperació.
• Potenciar l’arrelament de la població d’arribada recent i la bona convivència de tots i totes, independentment de la nostra procedència, mitjançant un Pla d’accions. Crear un servei de mediació intercultural.
• Crear un sistema de voluntariat social que enriqueixi la qualitat de les relacions entre les persones veïnes.
Les polítiques de joventut massa sovint van dirigides al control social de les seves activitats, i massa poc a la seva autogestió. Resulta fonamental la promoció social i cultural especialment dirigida a aquestes edats, per contribuir a fer gent més responsable en l’actualitat i de cara al futur:
Per això proposam:
• Posar a disposició dels joves punts de trobada a tots els pobles. A Santa Eulària, reconversió del Punt Jove en un Casal de Joves.
• Potenciar la figura del dinamitzador social en aquest entorn.
13
• Establir un servei d’assessorament i ajuda juvenil a través del qual es pugui obtenir la informació necessària d’acord amb les seves inquietuds.
• Habilitar locals d’assaig per als grups juvenils.
• Realitzar un cens d’artistes joves per tal de promocionar-‐los i donar-‐los suport.
• Crear un centre de producció audiovisual i autoedició.
• Potenciar la creació d’empreses dins l’entorn juvenil.
• Crear el Consell Municipal de la Joventut, com a instrument per a acostar als joves el funcionament de l’Ajuntament i aconseguir en el futur una societat més implicada en la vida pública, més conscient i més participativa.
• Elaborar un programa d’oci nocturn.
Gaudir plenament de la pràctica de l’esport ha de ser un dret de tots i totes si volem promoure la salut de la nostra població. Per tant, l’obligació de l’Ajuntament és facilitar a tothom l’accés a la pràctica esportiva.
Per això proposam:
• Millorar la xarxa d’equipaments esportius tenint en compte tots els nuclis urbans.
• Conservar i mantenir les instal·∙lacions esportives.
• Crear el Consell Municipal d’Esports com a organisme coordinador de les iniciatives municipals i dels col·∙lectius i persones implicades en la promoció i pràctica de l’esport al nostre municipi.
• Habilitar espais públics per a la promoció de l’esport entre la gent gran.
• Posar a l’abast de tothom la possibilitat de practicar esport segons les seves necessitats i en bones condicions amb:
Activitats esportives destinades als més petits (de 0 a 6 anys).
Un ventall d’activitats variat, gratuïtes o a uns preus moderats, des dels esports tradicionals fins a esports nàutics, esports d’aventura i muntanya o pràctiques com el ioga, etc.
• Contractar personal qualificat: fisioterapeutes, monitors,...
• Fer programes esportius especials per a les vacances escolars.
14
Polítiques de Medi Ambient
La política mediambiental i territorial ha d’anar encaminada a la millora de la qualitat de vida de la gent del municipi de Santa Eulària. La nostra principal font de ingressos és el turisme, i aquest necessita un entorn natural ben conservat i un paisatge atractiu, de la mateixa manera que també els residents volem gaudir d’aquest entorn.
Apostam per:
Aprovar un nou planejament urbanístic municipal que ordeni amb visió de futur el desenvolupament del nostre municipi, garantint la suficiència de sòl per a equipaments, habitatges de protecció oficial i usos industrials al mateix temps que es protegeixen el llocs amb un major valor ambiental, paisatgístic o patrimonial. S’ha d’impedir la construcció en les masses forestals del municipi, evitar que el sòl rústic es converteixi en una urbanització difusa i s’ha de protegir el sòl agrícola.
• Crear un PGOU de Santa Eulària des Riu que promogui una ordenació territorial racional, que ha de permetre un desenvolupament econòmic equilibrat i compatible amb la millora del nivell de vida de la població i la protecció del medi ambient. Limitant el creixement de sòl urbà i urbanitzable a les necessitats reals de la població. Regularitzar i ordenar aquells indrets que s’hagin desenvolupat amb una trama amb característiques pròpies del sòl urbà, sense que hagin arribat a assolir una entitat suficient per a considerar-‐se sòl urbà però que representen un aprofitament atípic del sòl rústic, legalitzant les construccions anteriors a l’any 1997.
• Fomentar la concentració de les indústries als polígons industrials existents mitjançant incentius fiscals i no autoritzar mes industries fora d’aquest polígons.
• Col·∙laborar, dins les competències de l’Ajuntament i en diàleg amb els vesins, al control de les activitats de les pedreres.
• Soterrar progressivament els cablejats ja existents, sempre que sigui possible i la obligació de fer-‐ho amb els de nova creació.
• Assegurar el manteniment i conservació de les platges i el litoral. Garantir els drets dels seus usuaris. Restringir el nombre de hamaques evitant que ocupin més del 50 % de la superfície de la platja.
• Promoure l’ús d’energies alternatives als nous habitatges. Instal·∙lar-‐ne a tots els nous edificis municipals.
15
• Promoure l’estalvi d’aigua i l’aprofitament de l’aigua de pluja. Reciclatge de totes les aigües residuals. Crear cisternes a les escoles i nous edificis públics.
La primera obligació municipal, que no s’està complint, és assegurar el subministrament d’aigua de qualitat a tots els nuclis urbans. Això comporta retirar l’autorització a totes les captacions que no compleixin amb la normativa, completar la municipalització de la xarxa i adquisició d’aigua dessalada.
• Fomentar el reciclatge
• Eliminar els abocaments incontrolats.
• Facilitar el trànsit a peu, dins i fora dels nuclis urbans, amb mesures concretes:
Conversió en zona per a vianants dels carrers dels centres urbans.
Garantir el pas mínim de 1 metre a totes les voreres.
• Fomentar l’ús de la bicicleta donant més seguretat als ciclistes.
• Fer carrils bici a tots els nuclis urbans. Ja estam començant a interconnectar els diferent nuclis urbans amb carril bici, a traves de la nova xarxa viaria que està duent a terme el Consell.
• Mantenir en bon estat els camins veïnals de caràcter públic. Senyalitzar aquests camins. Impedir la seua privatització.
• Eliminar definitivament i de forma prioritària les barreres arquitectòniques que impedeixen la mobilitat.
Plans especials a totes les zones urbanes per fer voreres funcional de 1 metre de ample sense obstacles.
Garantir que hi haurà rampes a tots els passos de vianants.
• Impulsar l’Agenda Local 21 com una formula de gestionar el municipi mediambientalment sostenible de una manera participativa.
Polítiques d'Agricultura i pesca
L’agricultura és una de les nostres activitats més tradicionals, manté l’equilibri territorial i cuida les nostres arrels. Essent Santa Eulària el municipi amb més agricultors, aquest sector no rep el suport que es mereix de l’ajuntament.
16
Per això proposam
• Promocionar l’agricultura i potenciar els productes local:
Instal·∙lació d’un mercat pagès.
Jornades gastronòmiques amb productes locals.
• Crear una policia local de medi ambient amb un telèfon d’atenció al públic.
Aquesta policia controlarà els atacs a animals domèstics, com ovelles o gallines; els abocaments incontrolats i totes les infraccions medi ambientals.
• Crear un Centre de Protecció Animal i emprendre una campanya perquè tots els cans estiguin identificats.
• Mancomunar els serveis de la canera per tota l’illa.
• Impulsar des de l’Ajuntament un servei que assessori els propietaris tan del punt de vista tècnic com econòmic amb la rehabilitació de l’entorn rural.
• Garantir la comunicació entre l’ajuntament i les altres institucions per l’arribada de total la informació de cursos, ajudes, ... que s’organitzin per la seva part.
• Foment i ajuts per l’agricultura ecològica.
Polítiques de Transport i de Seguretat Vial
El transport públic té una funció molt important, especialment en un municipi amb molt de poblament dispers com el nostre. Ha de permetre a la gent anar als centres dels pobles i a la ciutat per fer feina, anar a comprar, tramitar papers, anar al cine, a passejar..., sense dependre del cotxe particular.
La utilització gairebé en exclusiva del cotxe privat acaba creant molts problemes d’aparcament, de congestió o de contaminació als centres urbans, a més de servir com a excusa per fer carreteres cada cop més desproporcionades a l’illa. Un bon transport públic evitaria bona part d’aquests problemes i proporcionaria mobilitat a un sector de la població que per edat o condició avui es veu en una situació de dependència respecte a familiars o coneguts.
Donat que les competències són del Consell, proposam subscriure un conveni de col·∙laboració amb el Consell d’Eivissa proposant-‐li els següents punts:
17
• Afavorir l’ús del transport públic redactant un mapa de les necessitats existents, donant prioritat a les necessitats de la població, no als criteris de rendibilitat.
• Ampliar el servei de les línies que funcionen només en temporada turística a tot l’any per donar servei als residents, cada vegada més nombrosos.
• Augmentar la implantació del “servei a demanda” que es contempla al Pla de Transports del Govern Balear. Aquest servei preveu un transport a mida a les zones rurals poc poblades on el volum de viatgers es insuficient per a mantenir una línia regular.
• Comunicar els nuclis del municipi entre ells per a facilitar les relacions entre els habitants dels diferents barris i pobles del municipi.
• Crear línies de transport públic que comuniquin les zones residencials amb els centres educatius i d’oci, i també aquests entre ells, per tal de facilitar el desplaçament dels nostres joves i poder dinamitzar aquests espais a la tarda.
• Habilitar espais d’aparcament als nuclis urbans del municipi perquè puguin fer també la funció d’estació d’autobusos, a banda de donar servei als vehicles particulars.
Propostes per a Sant Carles de Peralta
• Una escoleta.
• Un casal de joves.
• Millora de les freqüències de bus amb Vila i Santa Eulària. Senyalització i adequació de les parades per protegir de la pluja i el sol als usuaris.
• Una ludoteca.
• Treure el transit de del centre urbà i conversió en zona de vianants.
• Carril bici fins a Santa Eulària.
Els nous equipaments que es proposen s’hauran d’ubicar necessàriament al interior de la zona urbana que s’amplia amb la modificació de les NNSS.
18
Propostes per a Santa Gertrudis de Fruitera
• Un espai de trobada i un programa d’oci pels joves.
• Millora de les freqüències de bus amb Vila i Santa Eulària.
• Millora dels serveis socials.
• Millora dels accessos.
• Carril bici urbà que arribi del que es farà a la carretera de Sant Miquel fins la carretera de Sant Mateu.
• Pàrking Públic.
• Ampliació del CEIP de Santa Gertrudis
ExC proposarà el manteniment del camp de futbol en la seua ubicació actual, renunciant a l’operació urbanística que ha projectat el PP amb l’excusa del nou camp de futbol.
Propostes per a Jesús
• Una escoleta.
• Ordenació del centre urbà amb millora de les voreres, passos de vianants, instal·∙lació adequada del mobiliari urbà, etc.
• Millora de les freqüències d’autobús (un bus cada 15 minuts). Línia directa Jesús-‐Vila-‐Talamanca.
• Un centre cultural.
• Una biblioteca.
• Una ludoteca.
• Oficines del Servei d’atenció laboral i dels serveis socials.
• Rutes bici segures amb Vila i Puig d’en Valls.
• Ruta segura a peu amb Vila i Talamanca.
• Conversió en zona de vianants del centre urbà.
Els nous equipaments que es proposen s’hauran d’ubicar necessàriament al interior de la zona urbana que s’amplia amb la modificació de les NNSS.
19
Propostes per a Puig d’en Valls
• Una escoleta.
• Millora de les voravies i supressió de barreres arquitectòniques.
• Millora del parc infantil.
• Millora del servei d’autobús. Una línia directa amb Vila que passi per més llocs del poble. Freqüència cada 15 minuts.
• Una biblioteca.
• Una ludoteca.
• Oficines del Servei d’orientació laboral i dels serveis socials.
• Rutes bici segures amb Vila i Jesús.
• Ruta segura a peu amb Vila (pel port).
• Un poliesportiu cobert.
Propostes per a Santa Eulària des Riu
• Enllumenat i senyalització d’horaris al parc de Can Fluixà.
• Una escoleta.
• Una ludoteca.
• Una terminal d’autobusos. Millora de les freqüències de bus amb altres pobles, també a l’hivern.
• Més punts de recollida de fems i més contenidors pel reciclatge.
• Emplaçaments adequats i dignes per a l’escola d’adults, el punt jove, els serveis socials i el servei d’ocupació.
• Senyalització de circuits urbans i museïtzació del centre històric.
• Lavabos públics al puig de Missa. Elaboració i aprovació del pla especial de protecció del Puig de Missa.
• Circuit gimnàstic i millora de la il·∙luminació al passeig marítim.
• Conversió en zona de vianants del centre històric.
20
• Carrils bici urbà. Sta. Eulària -‐ Es Canar, Sta. Eulària -‐ Siesta i interior de Sta. Eulària
• Un nou Institut d’Educació Secundària
• Un nou Centre Educatiu d’Infantil i Primària