1    

La  passada  legislatura  es  va  caracteritzar  pel  canvi  de  líder  a  les  files  del  PP  i,  per  tant,  al  capdavant  de  l’Ajuntament.  És  el  primer  mandat  de  Vicent  Marí  com  a  alcalde  i  amb  ell  s’esperaven  canvis  importants.  Si  més  no,  una  ruptura  amb  les  antigues  formes  de  fer  política  i,  per  què  no,  amb  la  mateixa  política  que  es  dugués  a  terme.  

Cap  de  les  dues  expectatives  s’ha  acomplert.  Segueixen  les  mateixes  formes  i  segueixen  les  mateixes  polítiques.  

La  gestió  de  Vicent  Marí  s’ha  caracteritzat  pels  grans  anuncis,  pels  grans  plans,  pels  grans  projectes  i  per  la  poca  materialització  o  contingut  dels  mateixos.  

Alguns  d’aquests  projectes  són  bons  i  els  hem  recolzat,  d’altres  els  hem  matisat  i  d’altres  els  hem  rebutjat,  però  molt  pocs  d’ells  estan  o  formen  part  de  la  realitat  municipal  avui  dia.  

Una  característica  fonamental  del  govern  de  l’actual  alcalde  ha  estat  també,  la  de  fer  oposició.  Fer  oposició  a  totes  les  polítiques  que,  des  del  Consell,  tenien  a  veure  amb  el  municipi,  posant  tots  els  impediments  possibles,  posant  fins  i  tot  contenciosos  a  càrrec  de  l’erari  públic,  per  tal  de  paralitzar-­‐los.  És  el  cas  de  les  carreteres  de  Sant  Miquel  i  Sant  Joan  o  Sa  coma,  endarrerint  la  posada  en  marxa  d’equipaments  fonamentals,  no  només  pel  municipi,  sinó  també  per  tota  la  illa  (depuradora,  campus  universitari  etc).  

Cal  esmentar  també  l’aferrissada  oposició  que  va  fer  al  PTE  recorrent  a  la  mentida,  la  falsedat  i  la  manipulació  de  la  gent  per  oposar-­‐se  a  un  instrument  territorial  que,  per  primera  vegada,  començava  a  dibuixar  una  illa  relativament  protegida  i  ordenada  territorialment,  al  temps  que  proporcionava  seguretat  jurídica  als  ciutadans.  

De  les  idees  que  es  varen  iniciar  amb  bon  peu  i  que  pensem  que  s’haurien  de  desenvolupar  fins  al  final  (cosa  que  no  s’ha  sabut  fer)  voldríem  destacar  els  següents:  

-­‐  Els  concursos  de  idees  per  tal  de  desenvolupar  diferents  centres  urbans.  

La  idea  és  bona,  però  han  estat  concursos  que,  en  el  fons,  no  han  tingut  la  representativitat  desitjada  ni  han  tingut  el  consens  necessari  per  dur-­‐los  endavant.  Ha  estat,  pura  i  simplement,  una  campanya  de  màrqueting  per  poder  dir  que  es  fa  el  que  el  poble  demana,  quant  en  realitat  lo  que  es  fa  és  fer  dir  al  poble  el  que  l’Ajuntament  volia  fer  (és  el  cas  clar  de  Santa  Gertrudis).  

-­‐  El  desenvolupament  de  l’Agenda  Local  21.  Un  projecte  en  el  que  hi  creiem  profundament,  però  que  de  moment,  està  només  sobre  paper  i  que  a  la  pràctica,  no  ha  suposat  cap  benefici  pel  municipi.  És  absolutament  prioritari  seguir  

Programa  Electoral  Santa  Eulària  des  Riu  Eleccions  Autonòmiques  i  Municipals  2011    

 

 

2    

treballant  amb  ell  i  desenvolupar-­‐lo  de  forma  que  se’n  derivin  projectes  concrets  quant  abans.  

La  posada  en  marxa  de  l’Agenda  significa  fer  les  coses  de  forma  participativa,  amb  la  implicació  de  la  gent,  garantint  la  sostenibilitat  ambiental,  econòmica  i  social  dels  projectes  que  se’n  derivin.  Per  naltros  és  de  vital  importància  que  es  dugui  endavant,  però  l’actual  govern  no  en  té  massa  interès  i  es  va  fent  com  un  mer  formulisme  i  per  obtenir  ajuts  que  financin  els  projectes,  no  per  que  creguin  massa  en  el  seu  esperit.  

-­‐  El  pla  integral  de  joventut.  Una  bona  idea  que  ha  acabat  al  calaix.  Fer  un  diagnòstic  sociològic,  econòmic,  educatiu,  de  lleure,  etc...  és  fonamental  per  canalitzar  les  polítiques  de  joventut.  Per  poder  crear  el  marc  que  els  permeti  desenvolupar-­‐se  com  a  éssers  humans.  Però  l’anàlisi  que  es  va  fer  ja  és  obsolet,  les  dades  són  desfasades  i  els  objectius  no  tenen  cap  reflex  als  pressupostos,  per  tant,  és  poc  més  que  paper  mullat.  La  idea  és  bona,  però  cal  posar-­‐s’hi  seriosament.  

-­‐  Pel  que  fa  a  la  recollida  selectiva  i  a  determinades  polítiques  energètiques  hem  de  dir  també  que  s’ha  avançat  bastant  i  en  la  bona  direcció.  S’està  apostant  per  la  recollida  selectiva  de  forma  decidida  i  cal  incrementar  el  nombre  de  contenidors  i  s’estan  instal·∙lant  calefactors  per  escalfar  aigua  de  biomassa,  és  el  principi  del  que  creiem  que  s’ha  de  fer.  

-­‐  La  creació  d’un  fòrum  socioeconòmic  per  tal  de  discutir  i  debatre  sobre  les  mesures  econòmiques  i  empresarials  adients  pel  desenvolupament  econòmic  i  social  del  municipi.  És  molt  bona  idea,  la  varem  aplaudir  i  fins  i  tot  vàrem  aconseguir  introduir-­‐hi  la  participació  dels  sindicats  en  aquest  fòrum,  però  dos  anys  després  d’haver-­‐se  creat  segueix  sent  una  idea.  No  s’ha  creat.  

Cal  aprofundir  amb  aquesta  idea.  La  creació  d’un  espai  de  debat  entre  empresaris,  sindicats,  administració  i  associacions  de  tot  tipus  és  vital  per  al  desenvolupament  socioeconòmic  del  municipi  i  no  es  pot  quedar  només  en  una  idea.  

Com  podem  observar,  son  moltes  les  iniciatives  que  s’han  plantejat  amb  uns  resultats  molt  magres,  prova  de  la  manca  de  capacitat  de  gestió  de  l’equip  de  govern  municipal.  

En  matèria  urbanística  el  fracàs  és  absolut.  S’han  aprovat  inicialment  unes  NNSS  amb  dos  únics  objectius:  donar  seguretat  jurídica  als  ciutadans  i  obtenir  sòl  públic  augmentant  el  sòl  urbà.  Està  molt  bé  això,  però  no  poden  ser  mai  el  objectius  d’unes  normes  urbanístiques,  això  han  de  ser  les  conseqüències  que  se’n  derivin.  

 

 

3    

És  necessari,  des  del  nostre  punt  de  vista,  fer  una  passa  endavant  i  elaborar  un  Pla  General  d’Ordenació  Urbana  com  cal,  seriós  i  rigorós,  que  proporcioni  un  marc  per  poder  desenvolupar  el  urbanisme  dins  paràmetres  sostenibles,  protectors  del  paisatge,  respectuós  amb  el  medi  ambient  i  que  ordeni  un  territori  fragmentat  i  ja  de  per  sí  prou  desordenat.  

No  podem  tolerar  que  es  faci  de  la  gestió  pública  bandera  del  que  hauria  de  ser  la  gestió  privada.  Volem  dir  que  no  podem  gestionar  lo  públic  amb  criteris  d’empresa  privada  com  s’està  fent  actualment.  Així  trobam  que  l’Ajuntament  està  tancant  serveis  només  per  que  no  són  rendibles  en  termes  econòmics  (telecentres  i  piscines  de  Santa  Gertrudis),  obviant  que  és  l’administració  pública  qui  ha  de  donar  precisament  aquests  serveis.  

En  definitiva  bones  paraules,  intencions  més  dubtoses,  nul·∙la  capacitat  de  gestió,  massa  opacitat,  segrest  de  informació  a  l’oposició  i  un  mandat  força  gris.  

Per  fer  front  a  tot  això  ExC  de  Santa  Eulària  vol  concórrer  a  les  properes  eleccions  amb  la  voluntat  d’escoltar  a  la  gent,  de  fer-­‐la  partícep  d’aquest  programa  electoral  com  una  cosa  oberta  a  qualsevol  proposta  que  vagi  amb  la  direcció  d’aportar  al  conjunt  de  la  societat  igualtat,  progrés,  solidaritat  i  respecte.  

 

Propostes  electorals  de  Santa  Eulària  

Reforma  de  l’administració  municipal  

L’Ajuntament  ha  d’oferir  els  serveis  que  necessiten  els  ciutadans  I  ciutadanes  del  segle  XXI  en  algunes  de  les  àrees  més  quotidianes.  Ajudar  a  conciliar  vida  familiar  i  treball,  escoltar  els  joves  i  treballar  per  oferir-­‐los  possibilitats  d’entreteniment  i  de  promoció  social  i  cultural,  assegurar  el  dret  que  tots  tenim  a  un  habitatge  digne,  donar  assistència  a  les  persones  que  pateixen  algun  grau  de  discapacitat,  ajudar  a  la  gent  a  formar-­‐se,  oferir  la  possibilitat  de  fer  esport  en  les  millors  condicions,…  

Volem  posar  a  la  disposició  de  tots  els  vesins  serveis  de  qualitat  en  igualtat  de  condicions,  independentment  del  lloc  del  nostre  municipi  on  visquin,  de  si  han  nascut  aquí  o  fora,  de  si  són  joves  o  majors.  

Tenim  dret  a  gaudir  d’uns  carrers,  places,  parcs,  etc.,  en  condicions,  segurs,  còmodes  i  sense  barreres  arquitectòniques.  Treballarem  perquè  això  sigui  una  realitat  i  també  cuidarem  l’estètica  dels  nostres  pobles  i  barris.  

 

 

4    

L’Ajuntament  ha  de  tenir  una  gestió  transparent,  això  vol  dir  que  tots  i  totes  hem  de  conèixer  en  què  es  gasten  els  nostres  sous.  Al  mateix  temps,  la  veu  de  tots  i  totes  s’ha  de  fer  sentir,  la  contribució  de  tothom  ha  de  servir  per  fer  un  municipi  on  tothom  visqui  millor,  i  per  aconseguir  aquest  objectiu  ens  proposam  crear  els  òrgans  de  consulta  pertinents.  

Per  això  serà  fonamental  la  democratització  i  la  transparència  no  només  del  propi  Ajuntament  sinó  també  de  les  formes  de  fer  política  que  adopti,  per  aquest  motiu  proposam  que  la  gent  pugui  participar  en  l’elaboració  dels  pressupostos  municipals  i  la  creació  d’un  reglament  de  participació  ciutadana,  així  com  la  publicació  de  les  actes  dels  plens  municipals  a  la  web  municipal.  

S’ha  d’acabar  també  amb  la  precarietat  laboral  de  molts  treballadors  municipals,  que  tenen  contractes  temporals  i  massa  sovint  supeditats  a  la  fidelitat  de  qui  mana.  

L’accés  a  la  feina  dins  de  l’Ajuntament  s’ha  de  fer  sempre  amb  igualtat  de  condicions  i  de  forma  pública.  

Apostam  per  una  millor  gestió  dels  recursos  públics,  més  participativa  i  transparent,  més  solidària,  i,  tal  com  ha  de  ser,  en  benefici  del  benestar  i  el  progrés  de  tots  els  ciutadans  i  ciutadanes  del  municipi.  

Proposam:  

•    Transparència  en  les  transaccions  econòmiques  i  en  el  control  de  la  despesa  pública.  

•    Conscienciació  ciutadana  de  la  importància  que  té  l’economia  pública.  La  utilitat  i  la  importància  d’una  bona  gestió  econòmica  beneficia  a  tothom.  

•  Tots  els  projectes  han  d’estar  recolzats  amb  els  mitjans  adequats.  Les  activitats  han  de  ser  programades  i  dutes  a  terme  per  personal  qualificat.  En  tots  els  casos,  es  tindrà  en  compte  el  sector  al  qual  s’adrecen  segons  edat,  procedència,  etc.  

•  Es  planificaran  els  serveis  municipals  de  manera  que  es  cobreixin  amb  eficiència  les  necessitats  de  tots  els  nuclis  urbans  i  de  la  població  dispersa.  

•  Totes  les  subvencions  es  concediran  segons  un  barem,  d’acord  amb  el  que  estableix  la  llei  general  de  subvencions.  Aquest  barem  serà  públic.  

•    S’estudiaran  les  vies  de  finançament  apropiades  per  a  cada  proposta.  Aquest  finançament  pot  venir  de  les  arques  municipals  o  d’altres  institucions  públiques  però  també  d’acords  amb  organismes  com  caixes  d’estalvis  o  fundacions  privades.  

 

 

5    

•    Incentivar  les  actuacions  positives  per  al  medi  ambient,  com  l’estalvi  energètic  o  l’ús  d’energies  no  contaminants,  mitjançant  bonificacions  en  impostos  o  taxes.  

•  Destinació  de  l’1%  del  pressupost  municipal  per  a  projectes  d’ajuda  al  desenvolupament  dels  països  més  pobres  del  planeta.  

•  Promoure  uns  pressupostos  participatius  on  la  gent  dels  pobles  i  barris  pugui  manifestar  els  seus  interessos  i  preferències  a  l’hora  de  plantejar  noves  inversions.  

Les  polítiques  que  es  fan  des  de  l’ajuntament  afecten  a  tothom.  És,  per  això,  que  tots  els  ciutadans  i  ciutadanes  tenen  el  dret  de  participar  en  les  decisions  que  s’hi  prenen.  L’administració  local  té  l’obligació  de  facilitar  i  promoure  la  participació  de  totes  les  persones  que  viuen  al  municipi  en  la  gestió  dels  recursos  públics.  

Per  això  proposam:  

•  Fer  de  la  Casa  Consistorial  la  casa  de  tots  i  totes,  un  lloc  on  tothom  pugui  expressar  la  seva  opinió  lliurement,  sense  por  a  represàlies.  

•    Apropar  l’administració  a  la  població,  augmentant  els  serveis  que  s’ofereixen  a  les  oficines  municipals  descentralitzades  i  creant-­‐ne  de  noves.  

•  Crear  els  Consells  de  poble  o  barri,  un  òrgan  de  participació  dins  l’Ajuntament  on  les  associacions  de  vesins  i  altres  entitats  socials  tindran  veu  i  vot  en  allò  relacionat  amb  el  seu  àmbit  territorial.  A  tal  fi  s’ha  de  crear  un  reglament  que  garanteixi  la  participació  d’aquests  consells  en  temes  importants  com  l’educació,  la  cultura,  la  salut,  l’esport,  el  urbanisme,  l’atenció  a  la  joventut  o  el  benestar  en  general  del  seu  poble  o  barri.  

•  Crear  el  telèfon  d’atenció  al  ciutadà.  Millorar  la  pàgina  web  de  l’Ajuntament  de  manera  que  els  usuaris  dels  serveis  municipals  puguin  rebre  informació  actualitzada.  Avançar  en  la  realització  de  tràmits  per  Internet.  

•  Potenciar  l’associacionisme  facilitant  els  mitjans  materials  (despatx,  telèfon,  ordinador,  mobiliari  mínim...)  i  tècnics  necessaris  per  la  seva  activitat.  

•  Elaborar  un  Pla  d’Igualtat  d’Oportunitats  entre  homes  i  dones.  

•  Elaborar  un  reglament  de  subvencions  destinades  a  associacions  per  garantir  la  igualtat  i  l’objectivitat  a  l’hora  de  repartir-­‐les.  

•  Elaborar  un  Reglament  de  Participació  Ciutadana.  

 

 

6    

•  Posar  en  marxa  l’Agenda  21.  

•  Regular  les  consultes  populars  en  tots  aquells  aspectes  que  generin  conflicte  i  que  afectin  a  una  part  important  del  municipi.  

L’Ajuntament  ha  d’invertir  més  en  cultura  per  assegurar  a  tota  la  població  del  municipi  –independentment  del  seu  origen,  situació  econòmica,  edat,  lloc  de  residència  o  grau  d’integració  social–  una  formació  completa  i  la  possibilitat  de  gaudir  de  la  cultura  en  condicions  idònies.  A  més,  la  cultura  ha  de  servir  per  crear  una  societat  més  integrada  i  cohesionada.  

Per  això  proposam:  

•  Elaborar  un  Pla  Cultural  Municipal  per  planificar  l’activitat  cultural  de  l’Ajuntament.  

•  Crear  el  Consell  Municipal  de  Cultura,  que  integrarà  gent  de  tots  els  àmbits,  per  gestionar  la  política  cultural  del  municipi.  

•  Crear  una  xarxa  de  biblioteques  municipals  i  ludoteques  per  als  més  petits  (de  0  a  6  anys).  

•  Crear  centres  culturals  als  pobles  on  no  n’hi  ha.  

•  Crear  la  figura  dels  dinamitzadors  culturals.  Persones  amb  formació,  capacitat  d’interacció  amb  la  gent  i  vocació  de  treballar  amb  grups  de  persones  heterogenis.  

•  Estendre  progressivament  a  totes  les  edats  i  a  tots  els  nuclis  urbans  importants  la  programació  d’activitats  creatives  i  culturals.  

•  Fomentar  el  coneixement  de  la  geografia  i  història  local  per  afavorir  la  identificació  ciutadana  i  la  valoració  realista  de  l’entorn:  excursions,  tallers  de  cultura  popular,  activitats  en  col·∙laboració  amb  els  centres  educatius.  

•  Potenciar  la  cultura  popular  en  tots  els  seus  aspectes.  

•  Promocionar  l’activitat  artística  local  aprofitant  festes  i  intercanvis.  

•  Donar  suport  a  les  empreses  o  associacions  dedicades  a  la  producció  i  promoció  de  la  cultura  autòctona.  

•  Elaborar  un  Reglament  Lingüístic  que  garanteixi  el  compliment  de  la  llei  de  normalització  lingüística  en  l’àmbit  municipal.  

 

 

7    

•  Portar  endavant  polítiques  concretes  als  àmbits  on  la  presència  del  català  sigui  més  feble,  com  les  empreses  del  municipi  (en  la  seva  retolació,  paperassa,  atenció  al  client,  etc.).  

•  Difondre  el  nostre  patrimoni  mitjançant  publicacions  i  altres  mitjans.  

 

Gestió  del  territori  i  normatives  urbanístiques  

A  causa  de  l’especulació,  accedir  a  un  habitatge  digne,  un  dret  tant  bàsic,  s’ha  convertit  en  un  gran  problema  per  a  gran  part  de  la  població.  Facilitar  l’accés  a  una  vivenda  als  grups  socials  amb  majors  problemes  per  aconseguir-­‐la,  com  són  els  joves,  persones  d’arribada  recent  i  persones  majors  ha  de  ser  una  preocupació  per  a  tota  administració  responsable.  La  nostra  proposta  consisteix  en  aplicar  polítiques  que  assegurin  a  tota  la  gent  del  nostre  municipi  l’accés  a  un  habitatge  d’acord  amb  les  seves  necessitats:  

•  Aprovar  un  Pla  Municipal  d’Habitage  per  facilitar  l’accés  dels  joves  i  les  famílies  a  la  vivenda,  elaborant  un  cens  de  vivendes  deshabitades.  

•  Crear  una  Agència  Municipal  de  Lloguer  per  garantir  un  preu  màxim  als  llogaters  i  totes  les  garanties  i  assessorament  legal  als  propietaris.  

•  Cessió  de  sòl  per  a  la  construcció  d’habitatges  de  protecció  o  a  preu  taxat.  

•  Assegurar  que  l’adjudicació  dels  Habitatges  de  Protecció  Oficial  es  dirigeix  als  realment  necessitats  i  assegurar  el  compliment  del  contracte/reglament.  

•  Col·∙laborar  en  el  control  de  l’oferta  no  reglada.  

•  Rehabilitar  edificis  antics  o  habitatges  vells.  

•  Elevar  el  IBI  per  aquells  immobles  deshabitats.  

 

Polítiques  Econòmiques  i  de  Turisme  

Vivim  del  turisme  i  en  volem  seguir  vivint.  Potenciant  el  turisme  que  ens  permet  progressar  econòmicament  i  al  mateix  temps  ens  ajuda  a  millorar  la  nostra  qualitat  de  vida,  en  lloc  d’accelerar  la  degradació  del  nostre  entorn.  Per  això  hem  de  col·∙laborar  amb  els  empresaris  del  nostre  municipi,  escoltar-­‐los  i  orientar  l’actuació  de  l’Ajuntament  en  aquesta  direcció.  

En  aquest  sentit  apostam  pel  turisme  hoteler  front  al  turisme  residencial,  menys  consumidor  de  territori  i  de  recursos.  

 

 

8    

S’ha  de  crear  i  potenciar  el  fòrum  que  esmentàvem  a  la  introducció.  Un  fòrum  de  debat  on  hi  participin  tots  el  sectors  implicats  (empresaris  del  sector  hoteler,  del  sector  de  tota  l’oferta  complementària,  sindicats,  associacions  de  veïns  i  administració)  per  construir,  entre  tots,  el  marc  idoni  per  arribar  a  aconseguir  que  la  indústria  turística  no  sigui  a  l’hora  una  industria  destructiva  dels  nostres  valors  més  preuats:  territori,  paisatge,  patrimoni  i  convivència.  

A  més,  volem  pensar  en  la  resta  d’activitats  econòmiques,  que  també  fan  o  podrien  fer  en  un  futur  la  seva  aportació  al  turisme,  millorant  el  nostre  producte.  Per  exemple,  l’agricultura  hauria  de  permetre  oferir  productes  de  qualitat  i  al  mateix  temps  mantenir  el  paisatge;  empreses  de  serveis  culturals  podrien  crear  nous  atractius  per  als  nostres  visitants;  la  millora  de  les  nostres  instal·∙lacions  esportives  i  la  promoció  de  l’esport  atrauran  el  turisme  esportiu  i  contribuiran  a  la  desestacionalització.  

Els  sectors  econòmics  del  nostre  municipi  viuen  situacions  molt  diferents.  El  comerç  funciona  sense  unes  normes  mínimes  d’harmonització  municipal;  la  indústria  es  troba  desarticulada  i  disseminada  en  bona  part  pel  sòl  rústic;  la  construcció  està  amb  bona  part  del  mercat  ocupat  per  empreses  foranes  i  amb  problemes  per  aconseguir  mà  d’obra  qualificada.  I  en  conjunt  ens  trobam  amb  un  mercat  de  treball  caracteritzat  per  l’estacionalitat,  els  sous  baixos  i  la  manca  de  qualificació.  

En  aquest  sentit  nosaltres  proposam:  

•  Fomentar  les  condicions  de  treball  igualitari  entre  les  persones.  

•  Fomentar  una  diversitat  comercial  més  àmplia  a  Santa  Eulària.  

•  Subvencions  i  facilitats  funcionals  per  nous  negocis  i  establiments.  

•  Estudi  d’alternatives  per  a  locals  tancats.  

•  Estudi  de  l’oferta  necessària  a  Santa  Eulària  en  funció  de  la  demanda  i  les  necessitats  que  hi  ha.  

•  Millorar  el  funcionament  dels  serveis  socials.  Començar  a  substituir  les  subvencions  per  comprar  coses  per  les  donacions  i  els  intercanvis.  

•  Potenciar  el  Mercat  de  Santa  Eulària,  estudiar  possibilitats  com  obrir  a  la  tarda,  fer  mercat  pagès,  diversificar  l’oferta  amb  artesania,  etc.  

•  Potenciar  el  Servei  d’Orientació  Laboral.  Anuncis  a  la  web  municipal  i  tauló  d’anuncis  per  comunicar  l’oferta  i  la  demanda  dins  del  municipi.  

 

 

9    

•  Establir  convenis  amb  les  empreses  per  a  la  creació  de  places  per  aprenents  que  facilitin  la  formació  dels  joves  i  la  seva  incorporació  al  mercat  laboral,  a  la  vegada  que  ajudi  a  les  empreses  a  disposar  de  gent  formada.  

•    Creació  de  les  infraestructures  necessàries  per  la  implantació  d’empreses  de  noves  tecnologies,  telecomunicacions,  etc.  

Apostam  per  una  oferta  turística  de  qualitat,  que  entenem  com  a  un  turisme  rendible  que  produeixi  beneficis  econòmics  i  socials  no  tan  sols  per  a  uns  quants  sinó  per  a  tota  la  comunitat,  i  que  no  sigui  un  factor  de  degradació  ambiental,  social  ni  cultural,  sinó  que,  ben  al  contrari,  continuï  sent  el  principal  factor  del  nostre  desenvolupament.  Per  atreure  aquesta  classe  de  turistes,  totes  les  administracions,  i  entre  elles  l’Ajuntament,  han  d’escoltar  els  professionals  del  sector  per  dur  a  terme  les  polítiques  adequades.  

Per  tant,  proposam:  

•  Elaborar  un  Pla  de  Gestió  de  les  platges  per  tal  de  garantir  els  drets  dels  seus  usuaris  i  el  seu  manteniment  tot  l’any.  Això  en  cap  cas  pot  suposar  una  retirada  tot  l’any  de  la  posidònia.  De  manera  coordinada  amb  el  programa  general,  s’haurien  de  concretar  les  actuacions  municipals  prioritàries  pel  que  fa  als  accessos  i  els  aparcaments  de  les  platges.  

•  Crear  un  sistema  d’informació  i  comercialització  turística  que  abasti  tots  els  apartats:  des  de  la  creació  i  manteniment  d’una  web  turística,  oficines  d’informació,  creació  de  productes  turístics,  assistència  a  fires,  etc.  

•  Creació  i  manteniment  d’una  xarxa  de  camins  alternatius  per  a  bici  i  rutes  a  peu,  aprofitant  la  xarxa  tradicional  i  en  col·∙laboració  amb  els  vesins  i  propietaris  rurals  del  municipi.  S’haurà  de  comptar  amb  la  coordinació  mancomunada  del  projecte  a  nivell  insular  per  tal  de  crear  rutes  més  llargues,  amb  possibilitats  de  pernoctar,  senyalització  estàndard  de  ruta  i  d’elements  d’interès  cultural  o  natural,  etc.  

•  Potenciar  el  turisme  que  valori  el  paisatge  i  la  cultura,  el  senderisme,  el  ciclisme,  l’observació  de  la  natura  o  del  patrimoni  històric,  etc.,  i  fer-­‐ho  durant  tot  l’any.  Negociar  i  promoure  la  utilització  turística  dels  espais  naturals  i  dels  recursos  històrics  existents  al  nostre  municipi.  Lligar  qualsevol  de  les  fórmules  de  turisme  rural  a  la  conservació  estricta  de  les  cases  pageses  i  de  la  resta  d’elements  etnològics  de  la  finca,  així  com  de  les  característiques  bàsiques  del  seu  caràcter  rural.  Possibilitat  d’establir  ajuts  per  aquells  propietaris  que  vulguin  mantenir  la  seua  propietat  utilitzant  la  fórmula  d’habitatge  vacacional  o  lloguer  d’habitacions.  

 

 

10    

•  Potenciar  els  esports  nàutics  (vela,  busseig,...)  com  a  atractiu  turístic.  

•  Posar  en  marxa,  en  col·∙laboració  amb  el  SOIB,  plans  de  formació  per  a  treballadors  del  sector  turístic,  per  tal  de  millorar  la  qualitat  de  servei  que  oferim.  

•  Fomentar  el  turisme  de  congressos,  ja  que  disposam  d’aquest  espai.  

En  aquest  aspecte  no  consideram  prioritària  la  creació  de  la  segona  fase  del  palau  de  Congressos.  Amb  el  que  hi  ha  és  més  que  suficient  i  donada  la  conjuntura  actual  ens  sembla  una  despesa  no  prioritària.  

 

Plans  de  Formació,  Polítiques  Socials  i  de  Joventut  

L’accés  a  una  educació  de  qualitat  augmenta  les  possibilitats  de  les  persones.  Proporcionar  una  educació  pública  i  de  qualitat  és  una  feina  compartida  entre  tots  els  nivells  d’administració  i  l’ajuntament  té  el  deure  de  contribuir  a  que  tothom  pugui  rebre  la  millor  educació  possible  en  igualtat  de  condicions.  Per  això,  volem  col·∙laborar  amb  les  APIMAS,  consells  escolars  i  direccions  dels  centres  per  aconseguir  unes  escoles  públiques  i  de  qualitat  per  als  nostres  fills  i  filles.  

L’educació  no  pot  circumscriure’s  exclusivament  a  aquells  àmbits  obligatoris.  És  necessària  la  implicació  de  l´Ajuntament  en  tots  aquells  sectors  de  l’educació  que  sigui  possible:  educació  d’adults,  tallers  formatius,  escoletes  i  educació  superior,  recolzant  el  campus  universitari  de  Sa  Coma  i  col·∙laborant  amb  la  seva  implantació  i  funcionament.  

Una  bona  qualitat  de  l’educació  és  aquella  que  s’ha  planificat  amb  anterioritat,  preveient  les  necessitats  futures  i  pel  que  fa  a  l´Ajuntament  creant  i  adequant  totes  les  infraestructures  i  espais  necessaris  per  desenvolupar-­‐se  (previsió  de  sòl  públic  per  escoles,  instituts  etc).  

L’educació  és  un  pilar  fonamental  de  la  societat.  Per  aconseguir  una  societat  cohesionada,  tolerant  i  cívica,  tots  els  ciutadans  i  ciutadanes  han  de  poder  gaudir  d’una  educació  pública  i  de  qualitat.  Aquesta  és  una  de  les  nostres  apostes  principals.  

Proposam:  

•  Obrir  una  escoleta  pública  a  cada  poble  (Sant  Carles,  Santa  Eulària,  Jesús  i  es  Puig  d’en  Valls).  

•  Ajudar  les  famílies  a  conciliar  horaris  escolars  i  familiars  amb:  

 

 

11    

Extensió  del  servei  de  menjador  a  les  escoles  que  no  en  tenen.  

Extensió  del  servei  d’Escola  Matinera  (7.30  -­‐  9.00h).  

Plans  d’activitats  extraescolars.  

•  Promoure  la  igualtat  d’oportunitats,  tan  important  per  prevenir  el  risc  d’exclusió  laboral  i  social,  mitjançant:    

Suport  econòmic  a  les  famílies  amb  pocs  recursos  per  pagar  activitats  de  caire  educatiu.  

Augmentar  i  potenciar  l’oferta  de  Formació  Professional:  Oferta  de  Garantia  Social  i  programes  d’intervenció  socioeducativa  com  ISLA  o  ALTER.  Escoles  Taller  Municipals.  

Potenciar  l’escola  de  pares  i  mares  i  augmentar-­‐ne  l’oferta.  

Potenciar  l’alfabetització  digital  per  als  més  majors.  

•  Subvencionar  els  llibres  de  text  i  crear  un  servei  de  préstec  i  reciclatge  de  llibres  a  tots  els  centres  educatius.  

•  Contractació  d’un/a  bidell/a  per  a  cada  escola  

•  Potenciar  i  augmentar  les  escoles  d’estiu  a  tots  els  nuclis.  

•  Crear  beques  d’investigació  per  promoure  l’estudi  de  la  nostra  història,  llengua,  cultura,  economia,  medi  ambient,  etc.  Buscar  la  col·∙laboració  d’entitats  científiques  i  culturals.  

•  Oferir  un  emplaçament  digne  per  a  l’Escola  d’Adults,  ampliar  i  diversificar  la  seva  oferta  de  cursos.  

 

Parlar  de  benestar  social  és  parlar  de  la  qualitat  de  vida  de  tots  els  ciutadans  i  ciutadanes  del  municipi.  La  primera  prioritat  d’un  govern  municipal  ha  de  ser  cuidar  i  millorar  la  vida  de  les  persones.  

Per  això  proposam:  

•  Desenvolupar  un  mapa  de  necessitats  del  municipi,  situant  les  principals  carències  i  sectors  menys  afavorits.  

•  Eliminar  les  barreres  arquitectòniques  dels  edificis  públics  i  de  la  via  pública.  Vetllar  per  que  els  edificis  privats  també  compleixin  la  legislació.  

 

 

12    

•  Promoure  l’ingrés  al  món  laboral  dels  discapacitats.  

•  Millorar  els  casals  dels  majors  i  majores.  

•  Crear  el  Consell  de  Majors  i  Majores,  per  aprofitar  els  coneixements  i  l’experiència  de  la  gent  gran.  

•  Potenciar  el  Servei  d’Atenció  Domiciliària  i  els  programes  d’atenció  a  famílies  en  situació  de  risc.  

•  Prestar  una  especial  atenció  a  la  gent  amb  necessitats  que  viu  al  camp.  

•  Facilitar  als  treballadors/es  possibilitat  de  flexibilitzar  horaris  i  oferir  recursos  per  a  conciliar  la  vida  familiar  i  laboral.  

•  Crear  un  Servei  Integral  d’Atenció  a  la  Dona.  

•  Millorar  els  parcs  infantils.  

•  Millorar  els  accessos  a  les  escoles  per  tal  d’assegurar  la  seguretat  dels  infants  i  l’accés  adaptat  a  les  persones  amb  mobilitat  reduïda.  

•  Potenciar  el  pla  municipal  de  lluita  contra  les  drogues.  

•  Canalitzar  el  pressupost  de  cooperació  a  través  del  Fons  Pitiús  de  Cooperació.  

•  Potenciar  l’arrelament  de  la  població  d’arribada  recent  i  la  bona  convivència  de  tots  i  totes,  independentment  de  la  nostra  procedència,  mitjançant  un  Pla  d’accions.  Crear  un  servei  de  mediació  intercultural.  

•  Crear  un  sistema  de  voluntariat  social  que  enriqueixi  la  qualitat  de  les  relacions  entre  les  persones  veïnes.  

 

Les  polítiques  de  joventut  massa  sovint  van  dirigides  al  control  social  de  les  seves  activitats,  i  massa  poc  a  la  seva  autogestió.  Resulta  fonamental  la  promoció  social  i  cultural  especialment  dirigida  a  aquestes  edats,  per  contribuir  a  fer  gent  més  responsable  en  l’actualitat  i  de  cara  al  futur:  

Per  això  proposam:  

•  Posar  a  disposició  dels  joves  punts  de  trobada  a  tots  els  pobles.  A  Santa  Eulària,  reconversió  del  Punt  Jove  en  un  Casal  de  Joves.  

•  Potenciar  la  figura  del  dinamitzador  social  en  aquest  entorn.  

 

 

13    

•  Establir  un  servei  d’assessorament  i  ajuda  juvenil  a  través  del  qual  es  pugui  obtenir  la  informació  necessària  d’acord  amb  les  seves  inquietuds.  

•  Habilitar  locals  d’assaig  per  als  grups  juvenils.  

•  Realitzar  un  cens  d’artistes  joves  per  tal  de  promocionar-­‐los  i  donar-­‐los  suport.  

•  Crear  un  centre  de  producció  audiovisual  i  autoedició.  

•  Potenciar  la  creació  d’empreses  dins  l’entorn  juvenil.  

•  Crear  el  Consell  Municipal  de  la  Joventut,  com  a  instrument  per  a  acostar  als  joves  el  funcionament  de  l’Ajuntament  i  aconseguir  en  el  futur  una  societat  més  implicada  en  la  vida  pública,  més  conscient  i  més  participativa.  

•  Elaborar  un  programa  d’oci  nocturn.  

 

Gaudir  plenament  de  la  pràctica  de  l’esport  ha  de  ser  un  dret  de  tots  i  totes  si  volem  promoure  la  salut  de  la  nostra  població.  Per  tant,  l’obligació  de  l’Ajuntament  és  facilitar  a  tothom  l’accés  a  la  pràctica  esportiva.  

Per  això  proposam:  

•  Millorar  la  xarxa  d’equipaments  esportius  tenint  en  compte  tots  els  nuclis  urbans.  

•  Conservar  i  mantenir  les  instal·∙lacions  esportives.  

•  Crear  el  Consell  Municipal  d’Esports  com  a  organisme  coordinador  de  les  iniciatives  municipals  i  dels  col·∙lectius  i  persones  implicades  en  la  promoció  i  pràctica  de  l’esport  al  nostre  municipi.  

•  Habilitar  espais  públics  per  a  la  promoció  de  l’esport  entre  la  gent  gran.  

•  Posar  a  l’abast  de  tothom  la  possibilitat  de  practicar  esport  segons  les  seves  necessitats  i  en  bones  condicions  amb:  

Activitats  esportives  destinades  als  més  petits  (de  0  a  6  anys).  

Un  ventall  d’activitats  variat,  gratuïtes  o  a  uns  preus  moderats,  des  dels  esports  tradicionals  fins  a  esports  nàutics,  esports  d’aventura  i  muntanya  o  pràctiques  com  el  ioga,  etc.  

•  Contractar  personal  qualificat:  fisioterapeutes,  monitors,...  

•  Fer  programes  esportius  especials  per  a  les  vacances  escolars.  

 

 

14    

Polítiques  de  Medi  Ambient  

La  política  mediambiental  i  territorial  ha  d’anar  encaminada  a  la  millora  de  la  qualitat  de  vida  de  la  gent  del  municipi  de  Santa  Eulària.  La  nostra  principal  font  de  ingressos  és  el  turisme,  i  aquest  necessita  un  entorn  natural  ben  conservat  i  un  paisatge  atractiu,  de  la  mateixa  manera  que  també  els  residents  volem  gaudir  d’aquest  entorn.  

Apostam  per:  

Aprovar  un  nou  planejament  urbanístic  municipal  que  ordeni  amb  visió  de  futur  el  desenvolupament  del  nostre  municipi,  garantint  la  suficiència  de  sòl  per  a  equipaments,  habitatges  de  protecció  oficial  i  usos  industrials  al  mateix  temps  que  es  protegeixen  el  llocs  amb  un  major  valor  ambiental,  paisatgístic  o  patrimonial.  S’ha  d’impedir  la  construcció  en  les  masses  forestals  del  municipi,  evitar  que  el  sòl  rústic  es  converteixi  en  una  urbanització  difusa  i  s’ha  de  protegir  el  sòl  agrícola.  

•  Crear  un  PGOU  de  Santa  Eulària  des  Riu  que  promogui  una  ordenació  territorial  racional,  que  ha  de  permetre  un  desenvolupament  econòmic  equilibrat  i  compatible  amb  la  millora  del  nivell  de  vida  de  la  població  i  la  protecció  del  medi  ambient.  Limitant  el  creixement  de  sòl  urbà  i  urbanitzable  a  les  necessitats  reals  de  la  població.  Regularitzar  i  ordenar  aquells  indrets  que  s’hagin  desenvolupat  amb  una  trama  amb  característiques  pròpies  del  sòl  urbà,  sense  que  hagin  arribat  a  assolir  una  entitat  suficient  per  a  considerar-­‐se  sòl  urbà  però  que  representen  un  aprofitament  atípic  del  sòl  rústic,  legalitzant  les  construccions  anteriors  a  l’any  1997.  

•  Fomentar  la  concentració  de  les  indústries  als  polígons  industrials  existents  mitjançant  incentius  fiscals  i  no  autoritzar  mes  industries  fora  d’aquest  polígons.  

•  Col·∙laborar,  dins  les  competències  de  l’Ajuntament  i  en  diàleg  amb  els  vesins,  al  control  de  les  activitats  de  les  pedreres.    

•  Soterrar  progressivament  els  cablejats  ja  existents,  sempre  que  sigui  possible  i  la  obligació  de  fer-­‐ho  amb  els  de  nova  creació.  

•  Assegurar  el  manteniment  i  conservació  de  les  platges  i  el  litoral.  Garantir  els  drets  dels  seus  usuaris.  Restringir  el  nombre  de  hamaques  evitant  que  ocupin  més  del  50  %  de  la  superfície  de  la  platja.  

•  Promoure  l’ús  d’energies  alternatives  als  nous  habitatges.  Instal·∙lar-­‐ne  a  tots  els  nous  edificis  municipals.  

 

 

15    

•  Promoure  l’estalvi  d’aigua  i  l’aprofitament  de  l’aigua  de  pluja.  Reciclatge  de  totes  les  aigües  residuals.  Crear  cisternes  a  les  escoles  i  nous  edificis  públics.  

La  primera  obligació  municipal,  que  no  s’està  complint,  és  assegurar  el  subministrament  d’aigua  de  qualitat  a  tots  els  nuclis  urbans.  Això  comporta  retirar  l’autorització  a  totes  les  captacions  que  no  compleixin  amb  la  normativa,  completar  la  municipalització  de  la  xarxa  i  adquisició  d’aigua  dessalada.  

•  Fomentar  el  reciclatge  

•  Eliminar  els  abocaments  incontrolats.  

•  Facilitar  el  trànsit  a  peu,  dins  i  fora  dels  nuclis  urbans,  amb  mesures  concretes:  

Conversió  en  zona  per  a  vianants  dels  carrers  dels  centres  urbans.  

Garantir  el  pas  mínim  de  1  metre  a  totes  les  voreres.  

•  Fomentar  l’ús  de  la  bicicleta  donant  més  seguretat  als  ciclistes.  

•  Fer  carrils  bici  a  tots  els  nuclis  urbans.  Ja  estam  començant  a  interconnectar  els  diferent  nuclis  urbans  amb  carril  bici,  a  traves  de  la  nova  xarxa  viaria  que  està  duent  a  terme  el  Consell.  

•  Mantenir  en  bon  estat  els  camins  veïnals  de  caràcter  públic.  Senyalitzar  aquests  camins.  Impedir  la  seua  privatització.  

•  Eliminar  definitivament  i  de  forma  prioritària  les  barreres  arquitectòniques  que  impedeixen  la  mobilitat.  

Plans  especials  a  totes  les  zones  urbanes  per  fer  voreres  funcional  de  1  metre  de  ample  sense  obstacles.  

Garantir  que  hi  haurà  rampes  a  tots  els  passos  de  vianants.  

•  Impulsar  l’Agenda  Local  21  com  una  formula  de  gestionar  el  municipi  mediambientalment  sostenible  de  una  manera  participativa.  

 

Polítiques  d'Agricultura  i  pesca  

L’agricultura  és  una  de  les  nostres  activitats  més  tradicionals,  manté  l’equilibri  territorial  i  cuida  les  nostres  arrels.  Essent  Santa  Eulària  el  municipi  amb  més  agricultors,  aquest  sector  no  rep  el  suport  que  es  mereix  de  l’ajuntament.  

 

 

 

16    

Per  això  proposam  

•  Promocionar  l’agricultura  i  potenciar  els  productes  local:  

Instal·∙lació  d’un  mercat  pagès.  

Jornades  gastronòmiques  amb  productes  locals.  

•  Crear  una  policia  local  de  medi  ambient  amb  un  telèfon  d’atenció  al  públic.  

Aquesta  policia  controlarà  els  atacs  a  animals  domèstics,  com  ovelles  o  gallines;  els  abocaments  incontrolats  i  totes  les  infraccions  medi  ambientals.  

•  Crear  un  Centre  de  Protecció  Animal  i  emprendre  una  campanya  perquè  tots  els  cans  estiguin  identificats.  

•  Mancomunar  els  serveis  de  la  canera  per  tota  l’illa.  

•  Impulsar  des  de  l’Ajuntament  un  servei  que  assessori  els  propietaris  tan  del  punt  de  vista  tècnic  com  econòmic  amb  la  rehabilitació  de  l’entorn  rural.  

•  Garantir  la  comunicació  entre  l’ajuntament  i  les  altres  institucions  per  l’arribada  de  total  la  informació  de  cursos,  ajudes,  ...  que  s’organitzin  per  la  seva  part.  

•  Foment  i  ajuts  per  l’agricultura  ecològica.  

 

Polítiques  de  Transport  i  de  Seguretat  Vial  

El  transport  públic  té  una  funció  molt  important,  especialment  en  un  municipi  amb  molt  de  poblament  dispers  com  el  nostre.  Ha  de  permetre  a  la  gent  anar  als  centres  dels  pobles  i  a  la  ciutat  per  fer  feina,  anar  a  comprar,  tramitar  papers,  anar  al  cine,  a  passejar...,  sense  dependre  del  cotxe  particular.  

La  utilització  gairebé  en  exclusiva  del  cotxe  privat  acaba  creant  molts  problemes  d’aparcament,  de  congestió  o  de  contaminació  als  centres  urbans,  a  més  de  servir  com  a  excusa  per  fer  carreteres  cada  cop  més  desproporcionades  a  l’illa.  Un  bon  transport  públic  evitaria  bona  part  d’aquests  problemes  i  proporcionaria  mobilitat  a  un  sector  de  la  població  que  per  edat  o  condició  avui  es  veu  en  una  situació  de  dependència  respecte  a  familiars  o  coneguts.  

Donat  que  les  competències  són  del  Consell,  proposam  subscriure  un  conveni  de  col·∙laboració  amb  el  Consell  d’Eivissa  proposant-­‐li  els  següents  punts:  

 

 

17    

•  Afavorir  l’ús  del  transport  públic  redactant  un  mapa  de  les  necessitats  existents,  donant  prioritat  a  les  necessitats  de  la  població,  no  als  criteris  de  rendibilitat.  

•  Ampliar  el  servei  de  les  línies  que  funcionen  només  en  temporada  turística  a  tot  l’any  per  donar  servei  als  residents,  cada  vegada  més  nombrosos.  

•  Augmentar  la  implantació  del  “servei  a  demanda”  que  es  contempla  al  Pla  de  Transports  del  Govern  Balear.  Aquest  servei  preveu  un  transport  a  mida  a  les  zones  rurals  poc  poblades  on  el  volum  de  viatgers  es  insuficient  per  a  mantenir  una  línia  regular.  

•  Comunicar  els  nuclis  del  municipi  entre  ells  per  a  facilitar  les  relacions  entre  els  habitants  dels  diferents  barris  i  pobles  del  municipi.  

•  Crear  línies  de  transport  públic  que  comuniquin  les  zones  residencials  amb  els  centres  educatius  i  d’oci,  i  també  aquests  entre  ells,  per  tal  de  facilitar  el  desplaçament  dels  nostres  joves  i  poder  dinamitzar  aquests  espais  a  la  tarda.  

•  Habilitar  espais  d’aparcament  als  nuclis  urbans  del  municipi  perquè  puguin  fer  també  la  funció  d’estació  d’autobusos,  a  banda  de  donar  servei  als  vehicles  particulars.  

 

Propostes  per  a  Sant  Carles  de  Peralta  

•  Una  escoleta.  

•  Un  casal  de  joves.  

•  Millora  de  les  freqüències  de  bus  amb  Vila  i  Santa  Eulària.  Senyalització  i  adequació  de  les  parades  per  protegir  de  la  pluja  i  el  sol  als  usuaris.  

•  Una  ludoteca.  

•  Treure  el  transit  de  del  centre  urbà  i  conversió  en  zona  de  vianants.  

•  Carril  bici  fins  a  Santa  Eulària.  

Els  nous  equipaments  que  es  proposen  s’hauran  d’ubicar  necessàriament  al  interior  de  la  zona  urbana  que  s’amplia  amb  la  modificació  de  les  NNSS.  

 

 

 

 

 

18    

Propostes  per  a  Santa  Gertrudis  de  Fruitera  

•  Un  espai  de  trobada  i  un  programa  d’oci  pels  joves.  

•  Millora  de  les  freqüències  de  bus  amb  Vila  i  Santa  Eulària.  

•  Millora  dels  serveis  socials.  

•  Millora  dels  accessos.  

•  Carril  bici  urbà  que  arribi  del  que  es  farà  a  la  carretera  de  Sant  Miquel  fins  la  carretera  de  Sant  Mateu.  

•  Pàrking  Públic.  

•  Ampliació  del  CEIP  de  Santa  Gertrudis  

ExC  proposarà  el  manteniment  del  camp  de  futbol  en  la  seua  ubicació  actual,  renunciant  a  l’operació  urbanística  que  ha  projectat  el  PP  amb  l’excusa  del  nou  camp  de  futbol.  

 

Propostes  per  a  Jesús  

•  Una  escoleta.  

•  Ordenació  del  centre  urbà  amb  millora  de  les  voreres,  passos  de  vianants,  instal·∙lació  adequada  del  mobiliari  urbà,  etc.  

•  Millora  de  les  freqüències  d’autobús  (un  bus  cada  15  minuts).  Línia  directa  Jesús-­‐Vila-­‐Talamanca.  

•  Un  centre  cultural.  

•  Una  biblioteca.  

•  Una  ludoteca.  

•  Oficines  del  Servei  d’atenció  laboral  i  dels  serveis  socials.  

•  Rutes  bici  segures  amb  Vila  i  Puig  d’en  Valls.  

•  Ruta  segura  a  peu  amb  Vila  i  Talamanca.  

•  Conversió  en  zona  de  vianants  del  centre  urbà.  

Els  nous  equipaments  que  es  proposen  s’hauran  d’ubicar  necessàriament  al  interior  de  la  zona  urbana  que  s’amplia  amb  la  modificació  de  les  NNSS.  

 

 

19    

Propostes  per  a  Puig  d’en  Valls  

•  Una  escoleta.  

•  Millora  de  les  voravies  i  supressió  de  barreres  arquitectòniques.  

•  Millora  del  parc  infantil.  

•  Millora  del  servei  d’autobús.  Una  línia  directa  amb  Vila  que  passi  per  més  llocs  del  poble.  Freqüència  cada  15  minuts.  

•  Una  biblioteca.  

•  Una  ludoteca.  

•  Oficines  del  Servei  d’orientació  laboral  i  dels  serveis  socials.  

•  Rutes  bici  segures  amb  Vila  i  Jesús.  

•  Ruta  segura  a  peu  amb  Vila  (pel  port).  

•  Un  poliesportiu  cobert.  

 

Propostes  per  a  Santa  Eulària  des  Riu  

•  Enllumenat  i  senyalització  d’horaris  al  parc  de  Can  Fluixà.  

•  Una  escoleta.  

•  Una  ludoteca.  

•  Una  terminal  d’autobusos.  Millora  de  les  freqüències  de  bus  amb  altres  pobles,  també  a  l’hivern.  

•  Més  punts  de  recollida  de  fems  i  més  contenidors  pel  reciclatge.  

•  Emplaçaments  adequats  i  dignes  per  a  l’escola  d’adults,  el  punt  jove,  els  serveis  socials  i  el  servei  d’ocupació.  

•  Senyalització  de  circuits  urbans  i  museïtzació  del  centre  històric.  

•  Lavabos  públics  al  puig  de  Missa.  Elaboració  i  aprovació  del  pla  especial  de  protecció  del  Puig  de  Missa.  

•  Circuit  gimnàstic  i  millora  de  la  il·∙luminació  al  passeig  marítim.  

•  Conversió  en  zona  de  vianants  del  centre  històric.  

 

 

20    

•  Carrils  bici  urbà.  Sta.  Eulària  -­‐  Es  Canar,  Sta.  Eulària  -­‐  Siesta  i  interior  de  Sta.  Eulària  

•  Un  nou  Institut  d’Educació  Secundària  

•  Un  nou  Centre  Educatiu  d’Infantil  i  Primària