Post on 22-Aug-2020
1
PONÈNCIA
D'ESTRATÈGIA POLÍTICA
XIV CONGRÉS DEL PARTIT POPULAR DE LES ILLES BALEARS
2
ÍNDICE
1. Introducció ……………………………………………………….. 3
2. Fer política, un estil ètic.......………………………………. 10
3. Excel.lència en la gestió ………………………………………. 13
4. Compromesos amb l’ocupació ……………………………. 15
5. La comunicació eficaç...……………………………………….. 17
6. Apostant per la família, peça clau de la societat..... 19
7. Educació, l’aposta pel futur.........……………………….. 23
8. Reforma de l’Estat del bienestar; garantía de futur 26
9. Igualdat ………………………………………………………………. 28
10. Municipalisme …………………………………………………….. 29
11. Fet cultural, diversidat en la unidat .....………………… 32
12. La nostra llengua, signe d’unió .…………………………….. 35
13. Territori i medi ambient ....……………………………........ 38
3
1.- INTRODUCCIÓ
1. El Partit Popular de les Illes Balears representa un espai polític de
centre integrador, amb vocació de majoria. La nostra extensa
militància i el nostre ampli suport social són garantia de pluralisme i
diversitat, units entorn dels principis essencials de defensa de la
llibertat individual, la democràcia liberal i l'esperit reformista en el
marc d'un món global, d'una Europa diversa i al si de la nostra nació,
Espanya.
2. El nostre partit té àmplia implantació social, lideram i confluïm amb
la majoria, i aquest és el nostre principal actiu. Aquest potencial
humà no parteix més que dels afiliats i simpatitzants populars,
vertader cos social i protagonista del nostre projecte polític. Les
nostres bases representen el futur del partit. La missió fonamental
del partit és que cada idea seguesqui el seu camí, cada iniciativa una
veu, cada persona és necessària i cada opinió, legítima. Els afiliats i
simpatitzants prestigien, legitimen i sostenen l'acció política
popular. Les bases del Partit Popular són la columna vertebral de
l'estructura orgànica del Partit. Mai no havien tengut el
protagonisme que avui ostenten, i continuarem oferint-los
vertaderes vies de renovació i continu avenç.
3. El Partit Popular de les Illes Balears es presenta al XIV Congrés
Regional com un partit identificat amb la societat de les Illes
Balears. Representam una organització política de centre
reformista. Un partit tolerant, liberal i obert als ciutadans, amb unes
4
idees que recullen les seves preocupacions i amb uns valors
compartits per una part molt important dels espanyols. Hem estat
capaços de reconèixer les aspiracions de la majoria dels ciutadans
de les Illes Balears, transmetent políticament un ideari que serveix
de guia perquè la nostra societat civil recuperi la confiança en el
present i disposi de solucions per al seu futur.
4. El nostre fonament ideològic és la defensa de la llibertat i la
democràcia, el protagonisme de la persona i la societat, i la garantia
de la solidaritat. Hem d'emprendre reformes d'enorme profunditat,
amb lideratge, davant el llegat falsament progressista, ineficaç,
ineficient i que ha desincentivat el treball i l'esforç.
5. La nostra confiança en les persones, en cada ciutadà de les Illes
Balears, ens fa estar convençuts que és precís afavorir la
participació política dels ciutadans en les institucions. Volem obrir
les portes a l'exercici d'una política basada en els principis i valors
que, des de la llibertat, reconeguin les iniciatives de la societat
balear, així com participar en les oportunitats que ofereixen
l'economia de mercat i la lliure empresa, i tot això en convivència,
gràcies al caràcter solidari dels mallorquins, menorquins, eivissencs i
formenterencs, amb la resposta als sectors més desfavorits de la
nostra societat.
6. Volem afavorir el protagonisme de l'individu i la societat en l'impuls
econòmic i social necessari per a la recuperació econòmica. Volem
començar recolzant els emprenedors, autònoms, empresaris i totes
aquelles persones que contribueixen al ressorgiment econòmic i
5
social de les Illes Balears, i del conjunt d'Espanya, establint des del
govern les bases propícies per a això, tal com ja ho va fer el Partit
Popular durant les seves èpoques de govern.
7. La força de la nostra societat, impulsada pels governs del Partit
Popular, sens dubte assolirà millors nivells de vida per als ciutadans,
mitjançant la recuperació dels llocs de feina i una major llibertat
d'elecció en els serveis educatius, sanitaris i socials.
8. Som un partit liberal perquè la nostra prioritat és que la gent visqui
millor, que qui vulgui treballar tengui una feina, que pugui exercir el
dret a triar l'educació dels seus fills, i que aquesta educació sigui
eficaç i eficient.
9. Som un partit amb tradició històrica a Espanya i a les Illes Balears,
amb sòlid reflex a la societat, compartint el nostre ideari amb els
Partits Populars europeus. La nostra tradició humanista cristiana,
liberal i il·lustrada, es reflecteix en la defensa i respecte dels valors
humans, dels seus drets bàsics i de la iniciativa individual i
l'inalienable dret a la vida, excloent dirigismes que minvin el
desenvolupament de la plena autonomia política, cultural,
econòmica i religiosa de cada persona i del seu desenvolupament a
la societat.
10. Incloem amb caràcter preferent en el nostre projecte polític la
tolerància davant ideologies excloents que cerquen l'enfrontament i
l'assentament en el poder a costa de propiciar fractures socials. Ens
guia el respecte, el consens, la recerca d'acords i la convivència que
recullen la Constitució espanyola i el nostre Estatut d'Autonomia, i
6
el llegat de la transició que va servir per garantir la democràcia i les
nostres aspiracions com a comunitat autònoma en el model
territorial constitucionalment reconegut.
11. El Partit Popular representa un projecte polític compromès
fermament amb Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, centrat
en l'interès general de les Illes Balears, amb les seves necessitats i
amb les seves oportunitats, precisament amb el seu futur,
especialment amb els més febles: els joves i els majors. Uns han de
tenir un futur millor, els altres mereixen la justa recompensa a anys
d'esforços i sacrificis.
12. Els actuals desafiaments que se'ns plantegen en la gestió pública
són producte d'un sistema de govern exhaurit, que no ha sabut
oferir respostes clares a problemes concrets, que ha eludit la
decisió, el rigor i la veritat en nom d'un mer i immediat càlcul
electoral, obviant-ne les conseqüències. És per això que declaram
que no és possible fer política prescindint de valors i principis, de
rigor, responsabilitat i valentia. Volem deixar una ciutat, una illa o
una comunitat millor, més pròspera i amb més oportunitats que la
que ens trobàrem. Hem de ser portadors no només d'un projecte
polític concret, sinó anar més enllà, tenim l'obligació de transcendir
el que és superflu per afavorir una vertadera exemplaritat pública.
13. El nostre objectiu fonamental és liderar el canvi que faci possible
que les Illes Balears recuperin el protagonisme i el lideratge que mai
no havien d’haver perdut: generar confiança, prosperitat
econòmica, llocs de feina i dinamisme social, guanyar el futur.
7
14. Les Illes Balears han canviat, els seus ciutadans també. Ens
enfrontam a un moment d'excepcionalitat i extraordinàries són les
mesures necessàries. Anys d'abusos i malbarataments públics han
minat els recursos de les administracions públiques, i han
augmentat desorbitadament el deute, comprometent el futur dels
ciutadans. Garantirem els serveis essencials. El repte del
sosteniment del sistema públic passa per prescindir d’allò que és
superflu per conservar el que és imprescindible.
15. El Partit Popular no representa un programa polític difús que parteix
d'una realitat esbiaixada; gestionarem la realitat. Les reformes que
necessiten les Illes Balears són vertaders canvis estructurals per
garantir el futur, i no estan pensades a curt termini, pretenen
garantir un sistema públic eficient, universal i sostenible per a les
futures generacions. El que hem trobat no és un problema de "línies
vermelles", sinó de "números vermells". Estam preparats per a un
desafiament que transcendeix el tema polític, incloent l'àmbit social
i econòmic, i que canviarà definitivament la forma de fer política.
16. Hem de ser capaços d'adaptar-nos als nous desafiaments, sense
renunciar a l’herència cultural que ens fa singulars i que pretenem
salvaguardar, com un tresor, per a les generacions venidores. El
Partit Popular de les Illes Balears és portaveu d'un sentiment
regionalista i integrador, orgullós de les nostres singularitats i
imbricat en el sentiment de pertinença a Espanya. No acceptarem
lliçons de defensa del que és nostre, proclamam un sentiment
regionalista integrador que és inclusiu, perquè la diversitat és
condició per al progrés, i l'elecció i la veritat només poden emergir
8
d'una pacífica competició entre diferents formes de vida. Som i
serem garants de la defensa de les nostres arrels històriques, sense
apriorismes ideològics, sense imposicions. Serem irreductiblement
fidels a les tradicions que innombrables cultures han originat a les
Illes, i han fet de la cultura i de les nostres dues llengües una
oportunitat compatible amb el progrés, la justícia social i la llibertat
individual.
17. El nostre territori singular, discontinu geogràficament, el paisatge
que conforma un patrimoni insubstituïble i la nostra cultura i
tradicions institucionals i històriques són elements que assumim
com a propis, que potenciarem i defensarem com a qüestió
diferencial que fa de cada una de les Illes una identitat pròpia, units
en la nostra autonomia balear i conscients de la nostra pertinença a
un projecte comú, Espanya, de la qual formam part.
18. La societat balear és un cos innumerable, dotat d'un mateix cor. Des
de la nostra vocació de govern i majoria, oferim un espectre polític
obert, participatiu i conciliador, un pensament compatible. Creim
que és des de l'equilibri i la ponderació de les nostres màximes amb
l'adversari polític quan assolirem acords destinats no a canviar
segons el color del govern, sinó a instituir-se en vertaders pactes
per al futur, independentment de qui ostenti el govern. Afavorits
des dels principis i valors que ens emparen, vertader exercici de
moderantisme que exigeix no simples debats de confrontació
estèril, sinó unió en l'essencial per salvaguardar el més important.
9
19. El benestar és la consecució de milers d'esforços col·lectius en els
anys de democràcia, és patrimoni de tota la societat balear, dels
espanyols. Ens rebel·lam davant de la ingratitud d'aquells que
proposen la facilitat de la seva existència, de manera insolidària,
preocupats únicament del seu propi benestar, obviant-ne les causes
i l'esforç i sacrifici que ha suposat la seva consecució. El relativisme
polític i el pensament tou són enemics del rigor, de la transparència
i l'eficiència d'un sistema públic que fomenti la igualtat. És
necessària una emancipació moral, passar d'una ociositat
subvencionada a un sistema de valors que permeti desenvolupar un
ofici al servei de la comunitat, aquest és el camí per a una llibertat
individual autèntica que fugi del dirigisme social promogut per
l'Estat, més propi d'altres temps.
20. Ara, especialment en aquests moments de dificultat, es fa necessari
plantejar la batalla de les idees, dels principis i dels valors tots junts,
units. Ens rebel·lam contra la presumpta superioritat moral de
l'esquerra. No hi ha cap superioritat moral a ser generós amb els
diners dels altres, ni a sostenir un sistema inviable mitjançant la
propaganda, la falsedat o la simple incapacitat. O a imposar un
nacionalisme que empobreix i separa els ciutadans, mentre aprofita
l'empobriment com a via de reclamació estèril i perpètua.
21. El Partit Popular és el projecte polític triat pels ciutadans per liderar
el futur de les Illes Balears. Conscients de la nostra responsabilitat,
assumim el compromís ratificat del nostre programa electoral com
un verdader contracte social per millorar aquesta Comunitat
Autònoma. Hem d'actuar amb mesures reals, que partesquin de la
10
realitat fàctica de les situacions. Durant massa temps s'han confós
els desitjos amb la realitat o, simplement, no s'han pres decisions
per càlcul electoral o covardia política. Si ens quedam contemplant
el passat o aferrats al present, simplement perdrem el futur.
Avançarem en la consecució del nostre ideari, del programa que va
obtenir la majoria en les passades eleccions com a full de ruta del
canvi a les Illes Balears. No cedirem al xantatge partidista, ni a la
pressió tàctica i polititzada que pretén legitimar un projecte gastat
que cerca en l'enfrontament i en la pancarta, la redempció als
errors comesos en el passat.
2.- FER POLÍTICA, UN ESTIL ÈTIC
1. La societat és mereixedora d'una gestió pública eficient, que els
seus polítics exercesquin en transformar la realitat per oferir majors
oportunitats, més llibertat i més prosperitat, i la transparència n’és
una condició essencial. Hem de partir de la complexitat d’allò que és
real, fugir dels simplismes maniqueus. La gestió pública ha estat
molt de temps reducte inescrutable i fosc d'interessos; aquest fet
no pot ni ha de continuar produint-se. La desvaloració de
determinada casta política és tal que apareix entre les principals
preocupacions dels espanyols.
2. En una societat avançada, en una democràcia pròspera, no existeix
més afront i erosió per a l'interès col·lectiu que aquell
comportament que aprofita les institucions per a l'interès particular.
11
3. Iniciam una senda per canviar la forma de fer política, i junts
continuarem retirant la brossa del camí de la transparència. Durant
molt de temps, s'ha fet compatible la defensa d'uns principis i valors
morals i ètics, amb l'absència de compromís personal.
4. El Partit Popular defensa el comportament ètic i l'exemplaritat
pública de tots els seus representants polítics electes. Una
exemplaritat que va més enllà de l'honorabilitat que exigeixen les
lleis i les normes, es tracta d'un compromís ètic i deontològic dels
membres del Partit Popular de les Illes Balears per transcendir més
enllà de la seva funció de gestors públics, cap a una vertadera
conducta exemplaritzant en tots els àmbits de la vida cívica.
5. No existeix llibertat sense responsabilitat. Un major poder i una
major influència determinen una especial responsabilitat. Tots
aquells que tenen responsabilitats públiques tenen, al mateix
temps, una inexorable obligació d'adequar el comportament a
normes i conductes no únicament exemplars, sinó més enllà,
exemplaritzants. L'exemplaritat és persuasió, i no hi ha millor
persuasió que l'exemple del sacrifici, el mèrit i la transparència que
servesquin d'inspiració per a l'activitat pública.
6. Hem d'aspirar més enllà de governar els ciutadans, a representar-los
de forma efectiva i legítima, afegint una sobrelegitimació al mer
exercici públic, transcendint la manera de governar cap a un espai
d'identificació plena del ciutadà amb els seus governants. El
vertader triomf en política deriva de la gestió eficient i honesta i la
12
identificació del Govern amb els desitjos i ideals de vida col·lectiva
dels ciutadans.
7. Proposam la publicació i plena accessibilitat als sous públics dels
representants electes del Partit Popular de les Illes Balears.
8. Promourem un sistema accessible d'informació a expedients
administratius, en favor del dret d'informació pública conforme a la
legalitat.
9. Crearem un registre públic i accessible de subvencions públiques
perquè hi hagi total transparència en l'accés i coneixement de les
quanties, beneficiaris i processos d'adjudicació.
10. Proposam que el govern informi anualment sobre les despeses
incorregudes en publicitat del sector públic en cada un dels mitjans
de comunicació.
11. Promourem la creació d'una comissió permanent en el Parlament
de les Illes Balears, un comitè de codis o conductes ètiques amb la
finalitat de revisar, investigar, mantenir audiències públiques i
produir dictàmens i assessorament sobre comportaments polítics
de càrrecs administratius i electes. A aquesta comissió
s'incorporaran experts independents d'irreprotxable currículum per
impulsar les actuacions oportunes.
12. Establirem una carta de deures dels càrrecs electes i designats de
l'Administració i promourem un registre de currículums de càrrecs
electes, per a la informació pública.
13
3.- EXCEL·LÈNCIA EN LA GESTIÓ
1. El Partit Popular ha estat sempre garant d'aplicació d'aquelles
polítiques que han permès prosperar a les societats en què s'han
aplicat. Som portadors i genuïns hereus del partit que més i millor
ha fet evolucionar les Illes Balears i Espanya. N’hem d'estar
orgullosos i reconèixer quina és la responsabilitat que ens
incumbeix. Les majors cotes de progrés social, econòmic, polític i de
protecció mediambiental han estat objecte, a les Illes Balears, de
polítiques del Partit Popular.
2. És precisament en aquesta excel·lència en la gestió on els ciutadans
esperen continuar ubicant les nostres sigles polítiques.
Especialment en moments de dificultat, les polítiques reformistes
requereixen accions decidides i valentes que, si bé es poden
considerar impopulars en un primer estadi, són irremeiablement
necessàries per a la consecució del futur benestar. El nostre objectiu
no és la política de curt abast, sinó el futur de les persones i la
confiança en els ciutadans de les Balears per complir les seves
aspiracions.
3. Hem d'introduir en el servei públic del govern conceptes que, si bé
han mostrat eficàcia en altres àmbits de la vida, no ho han fet en
l'administració pública en el passat. Tenim la inexcusable obligació
de tendir a l'eficiència pública, definida com l'obtenció del major
retorn social per a un determinat nivell de recursos monetaris, això
és, fer més amb menys.
14
4. L'austeritat és compatible amb el creixement, és complementària.
Política de creixement és que existesqui major llibertat perquè els
emprenedors no trobin traves a l'hora d'emprendre els seus plans
de vida. Això és el que necessiten les Illes Balears, que els projectes
rendibles per al sector privat no es vegin artificialment restringits
per absurdes regulacions o endeutaments públics que erosionen la
solvència de qualsevol economia. En definitiva, els protagonistes de
l'economia no són els mecanismes ni organitzacions, o estadístiques
o corbes de creixement d'oferta i demanda; són les persones i la
seva llibertat per viure i prosperar. Tota doctrina econòmica té a
veure amb la llibertat dels individus.
5. El Partit Popular té clar que cal dur a terme un ajust d'envergadura
al sector públic amb una reforma institucional de les
administracions públiques en tots els nivells: estatal, autonòmic i
local, que establesqui de forma precisa un sistema competencial
clar i el seu finançament.
6. El Partit Popular s'ha de comprometre amb una reordenació
administrativa, aclarint i racionalitzant les competències de cada un
dels nivells i evitant duplicitats en la prestació de serveis, per evitar
alguns desajustos que es donen en l'actualitat en encavalcar serveis,
i encarint-los sense millorar-ne la qualitat.
7. És precisa i inajornable la creació d'un nou marc d'estabilitat i
disciplina que actuï com a complement institucional al procés de
racionalització del sector públic. La viabilitat i sostenibilitat de les
finances públiques permetran garantir els serveis públics essencials.
15
A aquest deteriorament de l'eficiència i racionalitat de la despesa
pública ha contribuït decisivament el relaxament i la derogació per
via dels fets, de les normes de disciplina, transparència i estabilitat
pressupostària.
8. La sostenibilitat de les finances públiques és una condició ineludible
per al funcionament de l'estat del benestar.
9. La màxima aspiració ciutadana és, bàsicament, el dret a la
prosperitat, una vida cívica i ordenada, en un marc institucional de
justícia pacífica, que permeti prosperar sense més límits que els del
talent. Justa amb el mèrit i l'esforç i generosa amb els febles.
4.- COMPROMESOS AMB L'OCUPACIÓ
1. La situació econòmica d'Espanya és, amb tota seguretat, la més
difícil a què hagi hagut de fer front un govern en democràcia. A les
Illes Balears l'herència no és millor. La situació heretada pel Govern
del Partit Popular, a causa no sols de la crisi econòmica sinó,
fonamentalment, a la mala gestió i disposició davant d'aquesta crisi
per l'anterior govern, és d'una dificultat enorme.
2. El drama de la desocupació és l'element diferencial que singularitza
la crisi espanyola i de les nostres Illes. Després de vuit anys de
govern socialista a Espanya i quatre a la nostra comunitat, l'atur, el
dèficit, la caiguda del consum i de la inversió, el desajust en els
comptes públics, tornen a collar els espanyols. S'ha dilapidat el
benestar econòmic assolit durant els governs de José María Aznar,
16
en negar-se a escoltar les amenaces de crisi i pretendre disfressar
amb vulgars estratagemes semàntiques, els senyals evidents de
deteriorament de l'economia.
3. Som ben conscients que la primera i més important de les polítiques
socials és l'ocupació. L'ocupació és clau per al desenvolupament
personal de cada ciutadà. A més, l'ocupació és la base sobre la qual
és possible impulsar i sostenir altres polítiques socials, i com més
oberta és una economia, més progressa el país en el seu conjunt.
4. Davant la situació heretada, el Partit Popular de les Illes Balears
aposta de forma ferma, i en això posarà tota la seva tenacitat,
treball i esforç, a reactivar l'economia, sanejar els seus fonaments,
estimular el creixement econòmic i, amb això, crear l'ocupació que
avui demanden els ciutadans i necessita la nostra Comunitat
Autònoma. Tot això per tornar a créixer i ocupar el lloc que
mereixem en l'economia nacional i europea.
5. Afrontam dificultats enormes i ens esperen esforços molt exigents;
en som conscients. Però tenim confiança en les nostres Illes i en els
seus ciutadans. La nostra gent sempre ha donat el millor de si quan
ha estat conscient dels reptes a superar.
6. Des del Partit Popular de les Illes Balears s'està treballant i es
continuarà fent-ho per recolzar els nostres treballadors, empresaris,
emprenedors, comerciants, joves, homes i dones que lluiten
diàriament per aconseguir sortir de la crisi econòmica, en benefici
de la nostra Comunitat i del seu desenvolupament personal, familiar
i social.
17
7. El creixement econòmic i l'ocupació són fruit de la iniciativa i de
l'esforç dels ciutadans. Als governs els correspon garantir les
condicions oportunes per a aquest desenvolupament, des de la
igualtat d'oportunitats i l'equitat en les condicions laborals, i
recolzar totes les accions que avalin el progrés econòmic i social de
la nostra Comunitat.
8. Els populars de les Illes Balears creim que la persona ha de ser el
centre de l'acció política. Per això defensam que la política ha
d’estar sempre al servei de les persones, de la seva dignitat com a
éssers humans i que la llibertat és un valor essencial de la vida
humana.
9. El Partit Popular de les Illes Balears proclama que la llibertat i la
defensa de la vida humana constitueixen els valors més importants
de la societat. La Constitució de 1978 garanteix aquests valors i
articula l'entramat de drets i obligacions que la seva preservació
comporta. Són els ciutadans, i no els territoris, els titulars dels drets
i els destinataris de les prestacions i polítiques públiques.
5.- LA COMUNICACIÓ EFICAÇ
1. La comunicació és essencialment transmissió d'informació i
coneixement, és interrelació i empatia, comunicar és transmetre. Si
un veu de lluny quins són els passos que cal donar per salvar un
obstacle, quan aquest es presenta, actua de forma immediata
coneixent les circumstàncies. És necessària una tàctica i una
estratègia política comunicativa.
18
2. Especialment en aquests moments en què s'han de prendre
decisions transcendents i, sovint, encara que necessàries, doloroses
i impopulars, hem d'exercir una especial pedagogia política en
explicar quines són les conseqüències i l'origen de les nostres
polítiques. Si no ho feim, correm el risc que altres, de manera
oportunista i fal·laç, ho facin per nosaltres, i dissipin d'aquesta
forma el vertader abast de la nostra acció política.
3. La comunicació avui és integral: el nostre comportament, el nostre
llenguatge i vocabulari, els nostres gestos i maneres, fins i tot la
nostra imatge personal i dicció, comuniquen. L'abast de la
comunicació del Partit Popular ha de ser un abast integral, hem de
realitzar un esforç per transmetre, en tots els nostres gestos i
accions, aquells valors de què som portadors.
4. La nostra relació amb els mitjans i els professionals de la
comunicació ha de partir d'una premissa: els hem de tractar com
ens agradaria que ens tractassin a nosaltres. Cal facilitar la feina als
professionals que transmeten informació, adequar les vies i
protocols per establir una transmissió fluida i constant de la nostra
acció.
5. Sens dubte, la comunicació ha canviat, els mitjans tradicionals de
transmissió d'informació i comunicació política han evolucionat,
s'han interconnectat. Els ciutadans han passat de ser lectors a
vertaders prescriptors. Les xarxes socials i els mitjans de
comunicació digital han convertit en instantani allò que abans era
sospesat.
19
6. D'aquesta forma, la informació és immediata i la reacció ciutadana
també. La comunicació en moments circumstancialment complicats
(catàstrofes, notícies singulars, etc...) requereix una especial
preparació i habilitat de coordinació i unificació dels missatges. Es
tracta de transmetre confiança, seguretat i informació sobre la
situació.
7. L'oportunitat, el temps i la forma en què compareixem per
transmetre els nostres objectius no formen part únicament de
l'enunciació d'una iniciativa. Devem i tenim l'obligació de llançar un
missatge comprensible, nítid i original si volem ser atesos pels
mitjans i, després, compresos pels ciutadans.
8. El Partit Popular integrarà un Gabinet de Comunicació 3.0,
coordinarà totes les accions comunicatives del partit a les Illes
Balears, així com el disseny de la transmissió de la informació de
manera eficaç per a les finalitats que es pretenen.
9. És essencial potenciar la figura del portaveu del partit, així com
optimitzar la informació que es remet a tots els afiliats.
6.- APOSTANT PER LA FAMÍLIA, PEÇA CLAU DE LA SOCIETAT
1. El Partit Popular aposta per la família com a element fonamental de
la nostra societat.
2. La família és l'escenari en el qual l'individu es realitza com a persona
i es desenvolupa com a ciutadà. És al si de la família on s'aprenen
els valors fonamentals que guiaran una persona tota la vida.
20
3. La força de les famílies serà la força de la societat futura. Apostar
per la família és apostar per les Illes Balears i pel nostre futur.
4. Actualment, les polítiques relacionades amb la família s'enfronten a
nombrosos reptes, entre d'altres, els generats per la disminució de
la natalitat i l'envelliment de la població.
5. La mitjana d'edat de maternitat ha augmentat considerablement en
els últims anys. Des de finals dels 90, tant Espanya com les Balears
traspassen la mitjana europea, i s’apropen gradualment a una
mitjana de 31,2 anys en el cas del total del país. D'altra banda, el
nombre de fills per família a Espanya continua sent un dels més
baixos del món (1,38).
6. L'ampliació del període de formació prelaboral, les dificultats en
l'accés als llocs de feina estables i a la possibilitat d'independitzar-se
i adquirir un habitatge propi, són algunes de les conseqüències del
retard del matrimoni o de la unió i convivència de les parelles.
Aquest fenomen no sols té efectes de retard a l'entrada al
matrimoni sinó també al calendari reproductiu.
7. La maternitat a les Illes Balears segueix la tendència dels països
desenvolupats: retard en l'edat de tenir fills (a les Illes Balears, 31
anys), descens en el nombre mig de fills per dona (1,36) i increment
del nombre de naixements de mares estrangeres.
8. La immigració continua rejovenint l'estructura poblacional i influeix
en l'augment de la població econòmicament activa. No obstant això,
l'índex d'envelliment contínua augmentant com a conseqüència de
l'increment de l'esperança de vida.
21
9. Des del Partit Popular volem impulsar el reconeixement públic de
les mares per la seva contribució insubstituïble al benestar social, a
la solidaritat intergeneracional i a la transmissió de la cultura.
Apostam per impulsar mesures econòmiques, socials i culturals per
garantir la protecció a la maternitat, i acompanyament a la dona
durant l'embaràs i primera infantesa.
10. Volem garantir que l'embaràs i la maternitat no siguin causes
d'exclusió laboral de les dones, que cap dona no sigui objecte de
perjudici o discriminació laboral per motiu del seu embaràs o
maternitat, tant en el seu lloc de feina actual com en la sol·licitud
d’una nova ocupació. La maternitat ha d'estar protegida i recolzada.
11. Després de la nefasta herència rebuda, són nombroses les
dificultats que sofreixen les famílies per arribar a fi de mes. En
aquests moments, la família juga un paper fonamental mitjançant la
solidaritat entre els pares i els fills, els germans ajudant-se uns als
altres per sortir del pas, etc.
12. En el Partit Popular sabem que la família és un pilar essencial de la
societat i l'organització més sòlida social que existeix, més encara en
aquests temps de crisi i, per això, la recolzarem com es mereix des
de totes les institucions. La família és la major expressió de
solidaritat i contribueix de forma determinant al benestar de les
persones. Recolzar la família és la millor inversió que poden fer les
administracions en els temps difícils que vivim. La família ha de ser
el centre de l'agenda política.
22
13. La família també ha evolucionat. Ens trobam davant d'una gran
pluralitat i diversitat de famílies, i totes mereixen la nostra atenció.
Per la mateixa raó, les polítiques dirigides al suport de la família
també estan evolucionant i han de continuar fent-ho en els nostres
dies.
14. Les necessitats i les circumstàncies de les famílies també han
canviat. S’han de tenir en compte molts factors: la gran varietat de
famílies que conviuen a la nostra societat i la diversitat de cultures;
la necessitat de redefinir els rols de gènere per conciliar millor la
vida laboral, familiar i personal; l'existència d'horaris laborals molt
extensos, i les necessitats de suport de moltes famílies en situació
de risc d'exclusió i d'aquelles amb membres amb discapacitat o amb
persones dependents, o les famílies nombroses, entre altres.
15. En el Partit Popular, conscients de la importància del temps dedicat
a la família, apostam pel desenvolupament de mesures de suport a
la conciliació de la vida familiar, personal i laboral, amb especial
atenció a les necessitats familiars, la defensa de la maternitat i la
igualtat d'oportunitats. Creim fermament en la necessitat de
conciliar la vida familiar i laboral tant per a homes com per a dones.
16. En el Partit Popular estam compromesos amb la defensa i suport a
la família.
23
7.- EDUCACIÓ, L'APOSTA PEL FUTUR
1. Les Illes Balears tenen les taxes més elevades de tota Espanya
d'abandonament prematur de les aules i de fracàs escolar. Un 40,8
% dels 170.120 alumnes escolaritzats a les Illes deixa els estudis en
concloure l'ensenyament obligatori. Les Illes Balears superen en 9,6
punts la mitjana nacional, xifrada en 31,1 %. El percentatge
d'alumnes repetidors també és dels més elevats a nivell nacional, ja
que el 6,7 % dels estudiants repeteix el segon curs d'ensenyament
primari, el 6,9 % el quart curs i el 9,1 %, el sisè curs.
2. Històricament, el principal motiu de l'abandonament escolar
prematur és la perspectiva laboral al sector turístic. Els joves, en
tenir més possibilitat de trobar feina, entren al mercat laboral en
detriment de continuar formant-se. Això ha tengut greus
conseqüències en relació amb la primerenca deserció escolar i a
l'escassa formació i qualificació de molts joves
3. Des del Partit Popular apostam per una educació amb els més alts
nivells d'eficiència i de retorn social. Promovem un canvi de model
educatiu, passant d'un model de fracàs escolar per convertir-lo en
un model d'èxit. Defensam la llibertat d'ensenyament d'acord amb
els postulats constitucionals i apostam per un model plural on
l'escola pública, la concertada i la privada convisquin de forma
complementària. Defensam la llibertat d'elecció de centre, de
manera que qualsevol família pugui escolaritzar els seus fills on més
els interessi.
24
4. Som conscients de la importància de l'educació per al futur dels
nostres fills i per al futur de la nostra comunitat i la seva posició i
competitivitat en el món.
5. Creim fermament en la cultura de l'esforç i a promoure el sentit de
la responsabilitat en els més joves, com a única forma de forjar
personalitats amb capacitat per superar els obstacles a què
s'enfrontaran a la vida. L'educació ha de ser exigent i potenciar que
cada alumne obtengui el major rendiment en funció de la seva
capacitat. S'ha de recuperar el valor del mèrit, de l'esforç i de la
feina.
6. Apostam per una educació plurilingüe, conscients que ens hem de
posicionar als nivells europeus en coneixement d'idiomes. Volem
combinar l'ús de les llengües pròpies de la comunitat amb l'ús, com
a mínim, de l'anglès.
7. És fonamental que els joves dominin les noves eines de l'era de les
tecnologies. Per això, volem potenciar l'ús de les tecnologies de la
informació i la comunicació de manera quotidiana i ordinària a les
aules, augmentant gradualment les tasques amb continguts
multimèdia.
8. També apostam per millorar i estendre mesures per a la conciliació
de la vida laboral i familiar en l'àmbit educatiu, millorant i impulsant
menjadors escolars en els centres escolars.
9. En els últims anys, a nivell estatal i regional, s'ha intentat d'una
manera o d'una altra restar als pares el paper fonamental que tenen
a l'hora de decidir l'educació dels seus fills. Des del Partit Popular
25
volem tornar als pares la legitimitat que tenen a l'hora de decidir
l'educació dels seus fills.
10. Ja en la Declaració de Drets Humans de l'ONU des de 1984,
s'estipula que els pares tendran dret preferent a escollir el tipus
d'educació que s’haurà de donar als seus fills.
11. L'educació no pot ser, per tant, un instrument utilitzat pels poders
públics per a l'adoctrinament i per imposar determinats valors ètics
qüestionables. L'intent de suplantació dels pares en la seva
responsabilitat insubstituïble de formació dels seus fills és una
mostra més de l'intent de manipulació de les consciències que s'ha
volgut imposar en la nostra educació des del poder polític.
12. També som molt conscients de la importància i la influència que
tenen els docents sobre els alumnes. Volem tornar al professor
l'autoritat a les aules.
13. Els pares per si sols no poden complir amb totes les funcions
educatives i culturals que la societat moderna demanda. Però
tampoc no podem permetre que tot el pes recaigui en l'escola. Hem
de fomentar els vincles entre família i escola. La responsabilitat
compartida entre família i docents és l'eix de l'educació dels nostres
fills.
14. La societat, l’escola i la família es retroalimenten mútuament i els
canvis en una esfera influeixen en les modificacions de les altres.
L'educació és un aspecte a treballar des de diferents perspectives
per aconseguir una educació integral de la persona i uns millors
resultats.
26
15.D'altra banda, volem impulsar nous models de formació
professional, com la formació professional dual, que combina la
formació de l'empresa amb la de les aules com la millor manera per
acabar amb els alts índexs d'atur juvenil i d'apropar l'oferta a la
demanda quant a qualificació professional.
16.Volem un model educatiu basat en la llibertat d'elecció de llengua i
de centre educatiu, sempre des de l'equilibri i l'equitat.
8.- REFORMA DE L'ESTAT DEL BENESTAR; GARANTIA DE FUTUR
1. Al Partit Popular creim fermament en l'estat del benestar i en el
manteniment dels serveis públics. I per això apostam per les
reformes necessàries per poder garantir l'estabilitat de la sanitat
pública, l'educació pública i les pensions. L'estat del benestar és una
consecució de l'esforç i sacrifici de tots els espanyols.
2. La creació d'un sistema nacional de salut ha estat un dels
assoliments del nostre estat del benestar donada la seva qualitat, la
solidaritat amb els més desfavorits i el gran nivell assistencial, amb
professionals valorats a tot el món.
3. Tanmateix, la mala gestió i la ineficàcia en la utilització dels recursos
ens ha conduït a una situació de gravíssima dificultat econòmica en
els comptes públics sanitaris, sense precedents en la nostra història
i, en conseqüència, a un insostenible dèficit (només amb el Pla E es
varen gastar més de 15.000 milions d’euros, mentre que el dèficit
sanitari espanyol és de 18.000 milions d’euros). Es fa idò
27
imprescindible l'adopció de mesures urgents que garantesquin el
seu futur i que contribuesquin a evitar que aquest problema
persistesqui.
4. La sanitat pública no pot obviar per més temps una situació que
posa en risc la sostenibilitat futura i que, alhora, ha perjudicat gran
part de l'ocupació i del teixit empresarial que en depèn.
5. D'altra banda, l'envelliment de la població, la necessitat
d'incorporar al sistema els nous avenços científics, farmacològics i
tecnològics suposen la previsió d'un increment de despesa en els
pròxims anys que han de tenir en compte els responsables polítics
honestos.
6. En els pròxims anys, un terç dels espanyols serà major de 65 anys. A
les Illes Balears les dades d'esperança de vida ens situen en la
posició 13 entre les CCAA (sense comptar Ceuta i Melilla). Segons
dades de l'INE, l'esperança de vida en els últims 20 anys a les illes ha
augmentat més de 5 anys.
7. Tot això ens permet gaudir més dels nostres majors, que avui en dia
ocupen un paper fonamental pel suport que donen als pares en la
relació amb els néts i en la seva educació i desenvolupament. Però
d'altra banda, ens obliga a prendre mesures que garantesquin que
el nostre actual estat del benestar sigui sostenible, en el present i en
un futur no molt llunyà.
8. Tots els països del nostre entorn analitzen i adopten mesures que
permetin optimitzar els seus models assistencials i farmacèutics.
28
Espanya i les Illes Balears no es poden permetre quedar-ne al
marge.
9. Des del Partit Popular sabem que tenim l'obligació de gestionar
d'una manera més responsable i eficient. Som conscients que tenim
la responsabilitat de prendre decisions difícils, que no sempre seran
enteses pels ciutadans, per la qual cosa haurem d'explicar
pedagògicament i infatigablement les nostres reformes, per garantir
la sostenibilitat del model espanyol de sanitat i per poder continuar
garantint una sanitat pública, universal i gratuïta per a tots els
ciutadans.
9.- IGUALTAT
1. La plena igualtat entre homes i dones continua sent una assignatura
pendent a la nostra Comunitat.
2. Són moltes les dones que, malgrat ser la generació més preparada
de la democràcia, es veuen obligades a abandonar els seus
projectes personals i professionals perquè continua recaient sobre
elles gairebé sempre la responsabilitat de conciliar la vida laboral
amb l'àmbit familiar.
3. Des del Partit Popular volem acabar amb tot tipus de discriminació i
de desigualtat, especialment en l'àmbit laboral i salarial.
4. La violència de gènere continua sent una xacra per a la nostra
comunitat. Ens situam al capdavant del país en la taxa de denúncies
per violència de gènere. Encara que és positiu el fet que hagi deixat
29
de ser un problema domèstic per ser una mica públic, i cada vegada
són més dones que s'atreveixen a denunciar, no hem de desistir en
la nostra tenacitat d'acabar amb aquesta xacra que ens avergonyeix
i empobreix com a persones i com a societat.
5. La lluita per la igualtat d'oportunitats també ha d'estendre's a les
persones amb discapacitat. La seva plena integració continua sent
una assignatura pendent. Des del Partit Popular ens comprometem
a continuar apostant per la inserció laboral com la millor fórmula
per a la seva verdadera inclusió en la societat.
10.- MUNICIPALISME
1. Des de sempre, un dels valors propis del Partit Popular de les Illes
Balears ha estat el "municipalisme"; el municipi com a clau, com a
factor d'èxit, com a eina de participació, com element organitzatiu.
L'organització tant del partit com de l'administració que tots volem
ha de ser sòlida, oberta, operativa i propera al ciutadà, i ha de
permetre al governant un fàcil accés a cada ciutadà, una política de
carrer, una política de baix cap a dalt, que ha de facilitar a qui
governa conèixer la vertadera realitat del sentir de la nostra gent.
2. És un risc que qui governa tendesqui a allunyar-se del poble, fent
una política de despatx, centrada en aspectes que no suposen la
solució dels problemes que preocupen, en aquell moment, a la
ciutadania. La conseqüència és immediata. El Partit Popular n’és
conscient i, per aquest motiu, hem de garantir les fórmules de
30
participació dels afiliats, a nivell intern, i dels ciutadans, a nivell
general, impulsant fòrums i espais de trobada d'idees i opinions.
3. José Ramón Bauzá promulgava en el seu discurs d'investidura com a
president del Govern de les Illes Balears una frase molt explicativa:
"No existeix cap altra forma de fer política: proximitat,
disponibilitat, vocació de servei, sacrifici, honradesa... Si es pretén
que la societat confiï en els governants, hem de guanyar-nos la seva
confiança dia a dia, amb els nostres actes i amb els nostres
missatges".
4. Per aquest motiu, totes les persones que ostenten un càrrec
institucional en qualsevol administració, des de l'europea fins a la
local, han de fer presents aquests valors i participar de la
responsabilitat del bon govern; si així es fa, la confiança de la
ciutadania repercutirà en bons resultats electorals; si, al contrari, es
practica l'obscurantisme i ens apartam dels problemes reals que
sofreixen els ciutadans, i no es fa autocrítica, quedarem fora dels
objectius que s'ha marcat el nostre partit.
5. El municipalisme se sosté sobre dos pilars bàsics: la proximitat a la
ciutadania i el servei eficient prestat per l'ajuntament, que és
l'administració local més propera al ciutadà i la institució on tota
persona amb un problema administratiu acudeix en primer terme, i
des d'on s'ha d'oferir una solució i la informació adequada. El
ciutadà no vol excuses, vol la solució al seu problema.
6. Volem uns ajuntaments eficaços, que complesquin amb aquesta
finalitat de proximitat. Totes les administracions sofreixen greus
31
dificultats econòmiques; els ajuntaments són especialment els qui
més les sofreixen, ja que pateixen com a factor determinant
d'aquesta situació el desequilibri existent entre els serveis que
presta l'ajuntament i el finançament adequat dels esmentats
serveis.
7. Segons dades de l'Observatori de Polítiques Locals, la situació
pressupostària dels ajuntaments està subjecta a fortes tensions. En
primer lloc, un problema històric de finançament i, en segon lloc,
per haver de donar resposta a una demanda creixent de serveis
públics.
8. A tot això s'ha d'afegir una forta heterogeneïtat entre els municipis,
vinculada a les diferents mesures poblacionals, al seu teixit
econòmic i a la desigual capacitat fiscal. Aquesta heterogeneïtat pot
tenir conseqüències en la quantitat i en la qualitat dels serveis que
ofereixen els ajuntaments, perquè es genera un factor de
desigualtat entre els ciutadans.
9. Els ajuntaments, amb l'objectiu d'oferir determinats serveis als
ciutadans que no els correspon proporcionar, generen el que es
denomina "despesa no obligatòria", que suposa un percentatge
d’aproximadament el 30 % de la despesa municipal. Aquest
desequilibri que tant preocupa als nostres ajuntaments, s'ha de
corregir per no comprometre la viabilitat de l'administració local.
10. Les propostes que s'apunten per garantir el funcionament del
principi del municipalisme són:
32
• Redefinir clarament les competències i redistribuir eficaçment les
funcions assumides per cada administració, evitant duplicitats
innecessàries, costoses i competències impròpies no dotades
econòmicament.
• Establir un mecanisme de compensació interterritorial molt més
eficaç i compromès amb els ajuntaments més necessitats.
• Els percentatges de finançament en infraestructures d'interès
municipal que se subvencionin, tendiran a contemplar el 100 % del
cost dels projectes.
• S'han d'aplicar a curt termini els mecanismes de mancomunar els
serveis que siguin més costosos, sobretot els que afecten despesa
no obligatòria (seguretat, protecció social, cultura i educació).
• La veu dels ajuntaments ha de ser determinant en aquelles
normes i decisions que afectin els seus àmbits competencials.
• Establir clarament la forma de participació de la ciutadania en la
gestió municipal i en la millora de la qualitat dels serveis prestats
per cada ajuntament.
11.- FET CULTURAL, DIVERSITAT EN LA UNITAT
1. Les Illes Balears, Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, són el
reflex d'un procés evolutiu, en el fet històric i cultural, que
desemboca en el que som, en una manera de ser, de viure, de
pensar, d'actuar i de conviure, que ens fa singulars. Les Illes Balears
33
tenen unes peculiaritats pròpies, històriques, lingüístiques,
geogràfiques i culturals que nosaltres, ciutadans d'aquestes illes,
hem de respectar i defensar. Aquestes peculiaritats formen part de
la nostra personalitat, i és una cosa que suposa una riquesa dins del
conjunt d'Espanya.
2. Aquests elements diferencials que ens caracteritzen suposen una
gran responsabilitat per a tots i, en especial, per als qui governen, ja
que tenim el deure i l'obligació de transmetre a les generacions
futures aquests valors, aquests costums i aquests elements culturals
que hem heretat.
3. En un món cada vegada més globalitzat, tendent a la uniformitat i
amb un fort impuls homogeneïtzador, és necessari saber defensar
d'aquestes amenaces les nostres pròpies peculiaritats i diferències,
allò que popularment hem anomenat "lo nostre", sense detriment
dels principis de llibertat, igualtat, justícia i solidaritat. Sense ser
contraris a manifestacions culturals d'altres regions o països, que
són una mostra clara de la diversitat del nostre món i de la seva
riquesa, sí que hem d'estar molt alerta a saber salvaguardar els
nostres costums i les nostres expressions culturals pròpies,
defensar-les i recolzar-les; perquè si no ho feim nosaltres, no ho
farà ningú. S'han d'aplicar els mecanismes necessaris per garantir la
supervivència, la consolidació i la promoció dels nostres costums, la
nostra llengua i la nostra cultura.
4. El Partit Popular de les Illes Balears entén que, defensant les nostres
peculiaritats, la nostra cultura, el nostre folklore, les nostres
34
expressions culturals i artístiques estam defensant també la cultura
i les tradicions espanyoles. Sentint-nos molt mallorquins,
menorquins, eivissencs i formenterencs, ens sentim també molt
espanyols. La riquesa cultural de cada una de les regions espanyoles
ens enriqueix a cada un i enriqueix el conjunt d'Espanya. Aquesta
gran diversitat cultural espanyola és el que fa que Espanya sigui
forta i única.
5. La nostra cultura, els nostres costums, les nostres particularitats han
de ser motiu de cohesió i d'integració. No poden ser motiu de
separació, ni causa de discriminació. De fet, des d'algunes posicions
polítiques, es pretén utilitzar aquesta diversitat, aquestes
característiques pròpies com a element desintegrador,
diferenciador i separador. Cerquen la diferència per a la
confrontació. Aquests postulats són incompatibles amb la nostra
manera d'entendre la vida, que defensa el respecte a la diferència i
la llibertat de l'individu, com a eix de les seves polítiques.
6. Les actuals circumstàncies econòmiques suposen un nou
desafiament referent al suport econòmic que des de les
administracions s'ha donat a qualsevol manifestació cultural. S'ha
d'iniciar un nou camí tendent a transformar la cultura
subvencionada, per passar a un nou concepte de cultura
autofinançable que sorgesqui de la cooperació i també de la
iniciativa privada. L'activitat empresarial, el sector privat, ha de ser
la punta de llança d'aquest nou concepte de la cultura. Això no ha
d'implicar, en absolut, que les administracions es desentenguin del
seu deure de promoure la cultura i l'art, però sí que això suposi un
35
canvi de mentalitat, de manera que el pes deixi de pivotar sobre
l'administració i passi a tenir el seu eix en la societat civil. Les
entitats privades han d'entrar amb força en el mecenatge
d'activitats culturals i manifestacions artístiques.
12.- LA NOSTRA LLENGUA, SIGNE D'UNIÓ
1. Les Illes Balears són una comunitat bilingüe, on de forma natural
s'utilitzen sense cap problema les dues llengües oficials. Els
ciutadans de la nostra comunitat viuen el bilingüisme com un fet
natural que no suposa cap trastorn i que és considerat una riquesa.
Nosaltres defensam la llibertat davant la imposició, i la tolerància
davant la intransigència.
2. La política lingüística s’ha de basar, per tant, en criteris de llibertat
individual i mai en models d'imposició. Les Illes Balears tenen dues
llengües oficials: el català propi de les illes i el castellà. Les dues
llengües s'han de poder utilitzar, sense cap problema, per tots i
cada un dels ciutadans d'aquesta comunitat. Les administracions
públiques han d’habilitar els instruments necessaris perquè es pugui
atendre els ciutadans en la llengua oficial que cada un triï.
3. La llengua no pot ser un factor de discriminació ni una barrera
cultural que restringesqui drets, dificulti la mobilitat geogràfica o
trenqui la unitat de mercat. Totes les modificacions legislatives
duites a terme per l'actual Govern de la Comunitat Autònoma
s'emmarquen en la línia d'ampliació de drets per als nostres
36
ciutadans, de manera que la llengua no sigui un obstacle per a ningú
en la seva relació amb l'administració.
4. L’àmbit públic tendrà com a vehiculars les dues llengües oficials,
amb plena naturalitat. L’Administració s’ha d’abstenir d’invadir
l’àmbit de la intimitat privada o de la llibertat d’empresa amb
polítiques coactives en un sentit o l’altre.
5. D'altra banda, les administracions públiques hauran de
proporcionar també les vies adequades perquè les persones que
arriben a la nostra Comunitat tenguin l'oportunitat d'aprendre el
català propi de les illes, una opció que sempre respectarà la seva
llibertat individual.
6. Les institucions públiques han de comptar amb els millors
professionals, especialment en determinats llocs de l’Administració,
i la llengua no n’ha de ser un impediment. El coneixement del català
per a l’accés a la funció pública s’ha de considerar un mèrit
puntuable. Per a determinats llocs de l'Administració ha de ser un
requisit.
7. El Partit Popular de les Illes Balears aposta per la lliure elecció de
llengua vehicular en l’Educació, de manera que, en arribar al final de
l’ensenyament obligatori, els alumnes tenguin un coneixement
perfecte de les dues llengües oficials de la comunitat.
8. El Partit Popular reafirma el compromís clar de desplegament i
protecció del català propi de les Illes Balears. Per això, se n’han de
potenciar les modalitats insulars, tal com es preveu en l’Estatut
d’autonomia.
37
9. La llengua no és un motiu d’enfrontament ni discòrdia. El català
propi de les Illes Balears, amb les modalitats insulars, és una riquesa
que tots estimam i tothom l’ha de defensar. Ara més que mai, és
necessari potenciar aquestes modalitats, les nostres expressions, el
nostre lèxic, les nostres frases fetes..., que suposen una riquesa per
a la llengua catalana i que estan amenaçats de desaparèixer, davant
l’avanç d’una força globalitzadora potent.
10. En moltes ocasions la defensa de la llengua amaga un debat
territorial. La llengua és l’excusa per defensar posicionaments
nacionalistes i independentistes, que només cerquen la ruptura de
l’Estat. En aquest tipus de debat no ens trobaran. Sens dubte,
defensam la nostra llengua pròpia i la llibertat de cada ciutadà de
poder viure en la seva llengua oficial sense impediments, ni
imposicions, ni obligacions. Al mateix temps defensam la nostra
espanyolitat, perquè espanyola és també la nostra llengua. I més
espanyols som si defensam la nostra idiosincràsia, la nostra llengua,
la nostra cultura i la nostra història. No hi ha contradiccions entre
els dos sentiments, perquè són complementaris i s’enforteixen
mútuament.
11. No acceptarem aquells postulats polítics que adoctrinin sobre quina
és la forma de ser "bon" mallorquí, menorquí, eivissenc o
formenterenc. Defensam un concepte integrador i inclusiu, no
separatista, nacionalista o identitari. Són les persones, l'individu és
el vertader portador dels drets. Tot aquell, de fora o no, que estimi
aquesta comunitat i els seus costums, accepti les seves lleis i
38
reconegui les seves tradicions serà un nou mallorquí, menorquí,
eivissenc o formenterenc.
13.- TERRITORI I MEDI AMBIENT
1. El Tractat de Funcionament de la Unió Europea, aprovat a Roma el
25 de març de 1957, per promoure un desenvolupament harmoniós
del conjunt de la Unió, manifesta que haurà de desenvolupar i
prosseguir l'acció encaminada a reforçar la seva cohesió econòmica,
social i territorial, reconeix expressament que s'han de reduir les
diferències que sofreixen aquells territoris per la seva ubicació
geogràfica i manifesta que han de ser objecte d'especial atenció.
Així mateix, en l'àmbit del medi ambient, expressa que la política de
la Unió haurà de contribuir a aconseguir l’objectiu següent: la
conservació, la protecció i la millora de la qualitat del medi ambient,
llavors, la política de la Unió tendrà per objectiu aconseguir un nivell
de protecció elevat, tenint present la diversitat de situacions
existents a les diferents regions que en formen part.
2. L’article 138 de la Constitució espanyola disposa textualment:
“L'Estat garanteix la realització efectiva del principi de solidaritat
consagrat a l'article 2 de la Constitució, vetllant per l'establiment
d'un equilibri econòmic adequat i just entre les diverses parts del
territori espanyol, i atenent assenyaladament les circumstàncies del
fet insular”.
3. Quan tractam de medi ambient i de territori dins la nostra
Comunitat Autònoma, hem de ser sempre conscients del marc
39
geogràfic en què vivim i de la necessitat de fer polítiques per
aconseguir contrarestar aquest desequilibri natural. Llavors, a més
de crear i aplicar polítiques que ens permetin ajustar aquests
desequilibris, hem de lluitar perquè les institucions
supraautonòmiques, com l'Estat i la Unió Europea, es comprometin
seriosament a desenvolupar actuacions que permetin solucionar
aquesta desigualtat existent entre la nostra comunitat i les altres no
insulars.
4. Avui en dia, parlar de medi ambient i marcar la política a seguir és
una qüestió complexa perquè és difícil definir la línia que separa el
creixement i la conservació, l'ús sostenible i l'abús. Aquesta qüestió
adquireix una importància transcendental atenent la limitació
territorial a què estam sotmesos en la nostra comunitat, per a la
qual la recerca d'aquest equilibri hauria de ser eix fonamental a
l'hora de fer política.
5. Des del Partit Popular volem potenciar aquest creixement
sostenible, aconseguint mantenir l'equilibri entre l'economia i el
medi ambient; per això, conscients de les dificultats econòmiques
del sector primari, creim en el manteniment i el foment del sector
primari, tant de l'agricultura com de la ramaderia i la pesca.
Defensam uns criteris de pesca sostenible, consistents a pescar
menys dies per pescar amb més qualitat. Una agricultura amb els
ajuts necessaris per pal·liar les dificultats que provoca la insularitat i
permetre la supervivència i el desenvolupament d'aquest important
sector.
40
6. Gairebé el 50 % del territori balear és sòl protegit i casualment
aquesta protecció ha estat liderada amb governs del Partit Popular,
la qual cosa demostra el nostre compromís amb el medi ambient i el
fet que no defensa més el territori aquell que més parla. Defensar
aquests tipus de polítiques implica forçosament recolzar aquelles
activitats d’ús sostenible, com la cacera racional i equilibrada amb
l'entorn, o el senderisme i altres activitats compatibles i que
permetin divertir-se racionalment i de manera sostenible amb el
medi ambient.
7. El turisme, eix capital per a la nostra economia i supervivència,
precisa d'aquest desenvolupament mediambiental i territorial
sostenible per continuar sent la peça clau de creixement i
desenvolupament de la nostra comunitat. Així, des del Partit
Popular hem de ser molt conscients que el nostre futur passa per
una indústria turística respectuosa amb el medi ambient, l'èxit de la
qual implica també la defensa del nostre territori. Per tant, el Partit
Popular de les Illes Balears té el posicionament clar que permet
compatibilitzar creixement i sostenibilitat.
8. La correcta gestió mediambiental i el tractament global dels residus
són aspectes clau, no solament per a l'equilibri ecològic, sinó també
per al progrés econòmic de la nostra Comunitat, basat en l'activitat
turística. De fet, les bases de protecció del territori i del tractament
integral dels residus han de continuar sent un dels pilars per a la
imatge turística de l'illa.
41
9. La política territorial ha estat sempre un dels eixos determinants
dels governs presidits pel Partit Popular. Fruit d'aquest interès ha
estat l'actual model territorial, perfilat en les Directrius d'Ordenació
Territorial, aprovades l'any 1999 i que han conformat el marc
programàtic dels diferents plans territorials sense que cap govern ni
altres forces polítiques l’hagi qüestionat.
10. L'equilibri territorial, el desenvolupament econòmic i social
sostenible i la contenció del creixement urbanístic són fites
importants que s'han aconseguit gràcies al Partit Popular i a la seva
capacitat de crear un consens important en aquestes polítiques
prioritàries, més enllà de radicalismes que, encara que provoquin
renou, no deixen de ser minoritàries.
11. Actualment, la situació social i econòmica demanda canvis
estructurals importants que han de tenir una incidència
determinant en la reactivació econòmica i, per tant, en el benestar
dels ciutadans.
12. En l'àmbit territorial és necessari analitzar els aspectes que en
aquests moments poden obstaculitzar aquesta recuperació. I sense
cap dubte els aspectes més destacables són la lentitud en la
capacitat de resposta de les administracions en el moment de
prendre decisions de caràcter territorial i els obstacles que es
troben els promotors i propietaris per poder dur a terme processos
d'urbanització o d'edificació des d'una perspectiva sostenible. Per
tant, el problema no es troba tant en el model territorial i els seus
fonaments, com en el seu funcionament. Alguna cosa no funciona
42
quan un municipi no és capaç de revisar el seu planejament en una
legislatura, ni quan han de passar anys per dur endavant un
projecte de millora urbana que redunda en benefici de tota la
ciutadania, ni quan un propietari ha de passar anys de tràmits, per
exemple, per fer un trull o una bodega en una finca de la seva
propietat.
13. Per tant, des del Partit Popular volem superar aquests obstacles
sense renunciar al model de sostenibilitat que tenim, però sense
oblidar que la política territorial està al servei dels ciutadans. En
aquests moments de dificultats per a la gran majoria de la societat,
no podem oblidar ni obviar que la sostenibilitat té, a més d'una
dimensió ambiental, una dimensió social i econòmica, dimensió
sovint oblidada.
14. És important transmetre que la sostenibilitat implica precisament
que els factors econòmics no es poden imposar als ambientals, però
tampoc al revés. La sostenibilitat implica la idea d'equilibri i de
gestió responsable, prenent aquelles decisions que poden
compatibilitzar la sostenibilitat ambiental amb la social i econòmica.
15. La proposta del Partit Popular es basa en dos pilars fonamentals: la
seguretat jurídica i la transparència. Ambdós pilars són
imprescindibles per poder tenir la confiança de la ciutadania, però
també la dels inversors i els empresaris, agents imprescindibles per
materialitzar qualsevol model territorial i urbanístic que es vulgui
dur a terme.
43
16. Com ja s'ha apuntat, un dels principals objectius de la política
territorial que vol implementar el Partit Popular és el de simplificar
l'actual normativa perquè les administracions públiques puguin
prendre decisions en un temps raonable. Aquesta simplificació s’ha
de donar a tots els nivells, començant, per tant, pels instruments de
planejament.
17. Creim important alleugerir les càrregues burocràtiques a què es
veuen sotmesos quan es formulen o es modifiquen els
planejaments, sobretot quan es tracta de simples modificacions
puntuals o adaptacions a planejaments superiors. En la majoria
d'aquests casos no hi ha una transcendència dels interessos
municipals ni una incidència significativa en el medi ambient que
justifiqui haver de seguir els tràmits propis d'una revisió de pla
general o normes subsidiàries.
18. És també important, en aquest àmbit, reforçar el paper dels
ajuntaments en la definició del model de ciutat que ha de configurar
el planejament urbanístic, en el marc dels plans territorials. Volem
dotar de les competències necessàries per dur a terme aquests
objectius en funció de la seva capacitat de gestió. Aquells
ajuntaments més petits han de poder obtenir l'assistència
d'administracions supramunicipals per poder aconseguir uns mínims
d'eficàcia en la seva gestió.
19. Més enllà de la planificació, s'han de millorar els mecanismes de
gestió urbanística i de llicències tant d'urbanització com d'edificació.
És important reforçar la publicitat del planejament, la transparència
44
dels procediments i el foment de l'ús de les noves tecnologies de la
informació.
20. Avui ja s'exigeix que el planejament estigui a l'abast de tots els
ciutadans a través d’Internet. Des del Partit Popular volem anar més
enllà i fer que aquesta disponibilitat sigui real i que el planejament
sigui intel·ligible per a tots, facilitant la participació dels ciutadans
en els processos de modificació, perquè són ells, al cap i a la fi, els
que han de decidir quin model de poble o ciutat volen.
21. És imprescindible comptar amb una normativa pròpia en matèria
urbanística que garantesqui uns estàndards de qualitat mínims per
a tots els ciutadans. S'han de promoure les rehabilitacions dels
nostres barris i la compactació de la ciutat, vetllant perquè la
fisonomia dels nostres pobles no es vegi alterada per actuacions
que trenquen amb el seu caràcter tradicional.
22. En el Partit Popular som molt conscients de la necessitat de protegir
allò que s'ho mereix i de sacrificar interessos individuals de
propietaris per protegir un medi ambient i un paisatge que és
patrimoni de tots. Però no acceptam protegir a qualsevol preu, no
acceptam ni acceptarem sacrificar la seguretat jurídica ni la
confiança de la gent. No es pot jugar amb el patrimoni de les
persones per fer eslògans polítics. I quan protegir costa doblers, s'ha
d'explicar a la gent, amb el màxim de transparència. El Partit
Popular no juga a protegir com sigui i ja pagaran els que vendran
després. Governam amb responsabilitat, sabent que gestionam els
doblers dels ciutadans.
45
23. La sostenibilitat implica, precisament, cercar la compatibilitat entre
la preservació dels valors ambientals i l'activitat humana. En aquest
sentit, és necessària una simplificació per permetre al camp
actuacions relatives als usos primaris, incloses les activitats
complementàries (comercialització dels productes de l'explotació,
turisme rural, etc.).
24. S'ha d'elaborar una normativa estricta però raonable. Hem de ser
cautelosos quan es tracta d'autoritzar obres en terres protegides o
en edificis catalogats o que gaudeixen d'una especial protecció.
Però les normes poden diferenciar les casuístiques. No és el mateix
reformar íntegrament un edifici que arreglar una teulada. No té
sentit que quan algú necessita arreglar una mica ca seva, tardi més
a aconseguir el permís que a fer la feina. Al final, aquestes normes
fomenten la degradació dels edificis.
25. És també important fixar una política de paisatge, entenent que
aquest és, també, un bé essencial en la nostra principal activitat
econòmica: el turisme. En el medi rural, el Partit Popular defensarà
el manteniment del seu paisatge característic.
26. El Partit Popular de les Illes Balears és sensible amb la protecció del
nostre territori i del nostre mitjà, ja que som conscients que és el
llegat que deixarem als nostres fills.